Issuu

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist Moisès va cridar tots els ancians d'Israel i els va dir: «Agafeu un anyell per a cada família i sacrifiqueu la Pasqua. Preneu un manat d'hisop i submergiu-lo en la sang que hi ha al conca. Unteu amb la sang que hi ha al conca la llinda i els dos pilars. Cap de vosaltres no sortirà de la porta de casa seva fins al matí. El Senyor passarà per ferir els egipcis; quan vegi la sang a la llinda i als dos pilars, el Senyor passarà per sobre de la porta i no permetrà que el destructor entri a les vostres cases per ferir-vos.» Èxode 12:21-23 I si un home ha comès un pecat digne de mort, i ha de ser condemnat a mort, i el penges en un arbre, el seu cos no romandrà tota la nit a l'arbre, sinó que l'enterraràs el mateix dia (perquè el qui és penjat és maleït per Déu); així no serà contaminada la teva terra, que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència. Deuteronomi 21:22-23 Perquè m'han envoltat els gossos, m'han envoltat una colla de malvats, m'han foradat les mans i els peus. Puc comptar tots els meus ossos: em miren i em contemplen fixament. Reparteixen els meus vestits entre ells, i sortegen la meva túnica. Salm 22:16-18 I després de seixanta-dues setmanes, el Messies serà exterminat, però no per ell mateix; i el poble del príncep que vindrà destruirà la ciutat i el santuari; i la seva fi serà amb una inundació, i fins al final de la guerra hi haurà desolacions. Daniel 9:26 I abocaré sobre la casa de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit de gràcia i de súplica; i em miraran a mi, a qui han traspassat, i el ploraran com qui plora pel seu fill únic, i sentiran amargor per ell, com qui té amargor pel seu primogènit. Zacaries 12:10 Perquè us vaig transmetre, en primer lloc, allò que jo també vaig rebre: que Crist va morir pels nostres pecats, segons les Escriptures; que va ser sepultat i que va ressuscitar el tercer dia, segons les Escriptures: 1 Corintis 15:3-4

Profeta Isaïes Isaïes 53 1 Qui ha cregut el nostre missatge? I a qui s'ha revelat el braç del Senyor? 2 Creixerà davant d'ell com una planta tendra, com una arrel que surt de terra seca; no té forma ni bellesa; i quan el veurem, no hi ha bellesa que el desitgem. 3 És menyspreat i rebutjat pels homes; un home de dolors, i familiaritzat amb el dolor: i com si fóssim amagats els nostres rostres d'ell; era menyspreat, i no el teníem en compte. 4 Certament, ell ha portat les nostres penes i ha carregat amb les nostres penes; però nosaltres el vam considerar afligit, colpejat per Déu i afligit. 5 Però ell va ser ferit per les nostres transgressions, va ser mastigat per les nostres iniquitats: el càstig de la nostra pau va caure sobre ell; i per les seves llagues som guarits.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

6 Tots nosaltres com ovelles ens hem desviat, cadascú pel seu camí; però el Senyor ha fet recaure sobre ell la culpa de tots nosaltres. 7 Va ser oprimit i afligit, però no va obrir la boca; com un xai el porten a l'escorxador, i com una ovella muda davant els seus esquiladors, no va obrir la boca. 8 Va ser tret de la presó i del judici: qui en farà saber la seva generació? Va ser esborrat de la terra dels vius; va ser colpejat per la transgressió del meu poble. 9 I va fer la seva tomba amb els malvats, i amb els rics en la seva mort; perquè no havia comès violència, ni hi havia engany a la seva boca. 10 Tot i això, el Senyor ha volgut afligir-lo, l'ha fet patir. Quan oferiràs la seva ànima en sacrifici pel pecat, veurà descendència, perllongarà els seus dies, i el plaer del Senyor prosperarà a la seva mà. 11 Ell veurà el treball de la seva ànima, i quedarà satisfet; pel seu coneixement, el meu servent just justificarà molts, perquè ell portarà les seves iniquitats. 12 Per tant, li donaré una porció amb els grans, i repartirà el botí amb els forts, perquè ha abocat la seva ànima fins a la mort, i va ser comptat entre els transgressors; i va portar el pecat de molts, i va intercedir pels transgressors.

Evangeli de Mateu Mateu 26 1 Quan Jesús hagué acabat totes aquestes paraules, digué als seus deixebles: 2 Sabeu que d'aquí a dos dies és la festa de Pasqua, i el Fill de l'home serà traït per ser crucificat. 3 Llavors els principals sacerdots, els escribes i els ancians del poble es van reunir al palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs, 4 I van decidir com agafar Jesús amb astúcia i matar-lo. 5 Però deien: «No durant la festa, no fos cas que hi hagués un aldarull entre el poble.» 6 Jesús era a Betània, a casa de Simó el leprós, 7 Mentre ell era a taula, se li acostà una dona que tenia una capseta d'alabastre plena d'ungüent molt preuat, i el va vessar sobre el seu cap. 8 Però els seus deixebles, quan ho van veure, es van indignar i van dir: «Per a què serveix aquest malbaratament? 9 Perquè aquest perfum s'hauria pogut vendre a un preu elevat i donar-lo als pobres. 10 Jesús ho comprengué i els digué: « Per què molesteu aquesta dona? Ha fet una bona obra en mi.» 11 Perquè sempre tindreu pobres amb vosaltres, però a mi no em tindreu sempre. 12 Perquè en vessar aquest ungüent sobre el meu cos, ho ha fet per a la meva sepultura. 13 Us ho dic amb tota veritat: allà on es prediqui aquest evangeli arreu del món, també es dirà en memòria d'ella el que ha fet aquesta dona. 14 Llavors un dels dotze, anomenat Judes Iscariot, va anar als principals sacerdots, 15 I els digué: «Què em donareu, i us el lliuraré?» I van pactar amb ell trenta monedes de plata. 16 I des de llavors buscava una ocasió per trair-lo. 17 El primer dia de la festa dels pa sense llevat, els deixebles es van acostar a Jesús i li van dir: «On vols que et preparem el sopar pasqual? 18 Jesús digué: « Aneu a la ciutat, a casa de tal home, i digueu-li: El Mestre diu: El meu temps és a prop; faré el sopar pasqual a casa teva amb els meus deixebles.» 19 Els deixebles van fer tal com Jesús els havia manat, i van preparar el sopar pasqual. 20 Quan va arribar el vespre, es va asseure a taula amb els dotze. 21 I mentre menjaven, Jesús digué: « Us dic que un de vosaltres em trairà.» 22 I es van entristir molt, i van començar cadascun d'ells a preguntar-li: Senyor, sóc jo? 23 Ell respongué: « El qui suca la mà amb mi al plat, aquest em trairà.» 24 El Fill de l'home se'n va, tal com està escrit d'ell; però ai de l'home que traeix el Fill de l'home! Millor li hauria estat no haver nascut! 2

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

25 Judes, el qui el traïa, va respondre i va dir: «Mestre, sóc jo?» Ell li va respondre: « Tu ho has dit. 26 Mentre menjaven, Jesús va prendre el pa, el va beneir, el va partir i el va donar als deixebles, dient: « Preneu, mengeu; això és el meu cos.» 27 I prenent la copa, digué l'acció de gràcies i els la donà, dient: Beveu-ne tots; 28 Perquè aquesta és la meva sang del nou testament, que és vessada per molts per al perdó dels pecats. 29 Però us dic que, d'ara endavant, ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins al dia que el begui nou amb vosaltres al Regne del meu Pare. 30 Després de cantar un himne, van sortir a la muntanya de les Oliveres. 31 Llavors Jesús els diu: « Aquesta nit tots vosaltres us escandalitzareu per causa meva, perquè està escrit: Feriré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran.» 32 Però després de ressuscitar, aniré davant vostre a Galilea. 33 Pere li va respondre: «Encara que tothom s'escandalitzi per causa teva, jo mai no m'escandalitzaré.» 34 Jesús li digué: « Et dic amb tota veritat que aquesta nit, abans que canti el gall, em negaràs tres vegades. 35 Pere li digué: «Ni que hagi de morir amb tu, no et negaré». Igualment digueren tots els deixebles. 36 Llavors Jesús va arribar amb ells a un lloc anomenat Getsemaní, i diu als deixebles: Seieu aquí, mentre jo vaig allà a pregar. 37 I va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i va començar a sentir-se trist i molt trist. 38 Llavors els diu: « La meva ànima està molt trista, fins a la mort; quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.» 39 I anant una mica més enllà, es prosternà amb el front a terra i pregà dient: «Pare meu, si és possible, que passi de mi aquesta copa; però no es faci com jo vull, sinó com tu vols.» 40 I va cap als deixebles, i els troba dormint, i diu a Pere: Com és que no heu pogut vetllar amb mi ni una hora? 41 Vetlleu i pregueu per no caure en la temptació. L'esperit és disposat, però la carn és feble. 42 Se n'anà per segona vegada i pregà dient: « Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny de mi sense que la begui, faci's la teva voluntat.» 43 I tornà i els trobà adormits, perquè els ulls els pesaven. 44 I els deixà, se'n va anar de nou, i va pregar per tercera vegada, repetint les mateixes paraules. 45 Aleshores va cap als seus deixebles i els diu: « Dormiu ara i descanseu; mireu, s'acosta l'hora i el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors.» 46 Aixequeu-vos, anem-hi: vet aquí que ja és a prop el qui em traeix. 47 Mentre ell encara parlava, va arribar Judes, un dels Dotze, i amb ell una gran multitud amb espases i bastós, de part dels principals sacerdots i dels ancians del poble. 48 El qui el traïa els va donar un senyal, dient: «A qui jo besaré, aquest és; agafeu-lo fort.» 49 Tot seguit s'acostà a Jesús i li digué: «Salve, Mestre», i el besà. 50 Jesús li digué: « Amic, per què has vingut?» Llavors s'hi acostaren, van posar les mans sobre Jesús i el van agafar. 51 I vet aquí que un dels qui eren amb Jesús va estendre la mà, va treure l'espasa i va colpejar un criat del gran sacerdot, tallant-li l'orella. 52 Jesús li digué: « Torna l'espasa al seu lloc, perquè tots els qui empunyen l'espasa, amb l'espasa periran.» 53 ¿Et penses que no puc pregar ara al meu Pare, i que tot seguit em donaria més de dotze legions d'àngels? 54 Però, com es compliran les Escriptures que diuen que així ha de ser? 55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la multitud: « Heu sortit a agafar-me amb espases i bastó com si fos un lladre? Cada dia m'asseia amb vosaltres ensenyant al temple, i no m'heu agafat.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

56 Però tot això va succeir perquè es complissin les Escriptures dels profetes. Aleshores tots els deixebles el van abandonar i van fugir. 57 Els qui havien agafat Jesús el van portar a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s'havien reunit els escribes i els ancians. 58 Pere el va seguir de lluny fins al palau del gran sacerdot, i va entrar i s'assegué amb els criats per veure el final. 59 Els principals sacerdots, els ancians i tot el sanedrí buscaven un fals testimoni contra Jesús per condemnar-lo a mort; 60 Però no en van trobar cap; tot i que van venir molts testimonis falsos, no en van trobar cap. Finalment van venir dos testimonis falsos, 61 I digué: Aquest home ha dit: “Puc destruir el temple de Déu i reconstruir-lo en tres dies.” 62 Llavors el gran sacerdot es va aixecar i li va dir: «No respons res? Què testifiquen aquests contra tu?» 63 Però Jesús va callar. El gran sacerdot li va respondre: «T'ho conjuro per Déu vivent perquè ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu.» 64 Jesús li diu: « Tu ho has dit; però jo us dic que d'ara endavant veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del poder i venint entre els núvols del cel. 65 Aleshores el gran sacerdot es va esquinçar els vestits, dient: «Ha blasfemat! Quina necessitat més tenim de testimonis? Ara ja heu sentit la seva blasfèmia.» 66 Què us sembla? Ells van respondre: «És culpable de mort.» 67 Llavors li escopiren a la cara i el bufetejaren; i altres el colpejaren amb els palmells de les mans, 68 dient: «Profetitza'ns, Crist, qui és el que t'ha colpejat?» 69 Pere seia fora, al palau, i una criada se li acostà i li digué: «Tu també eres amb Jesús el Galileu.» 70 Però ell ho negà davant de tots, dient: «No sé què dius.» 71 Quan Jesús va sortir al portal, una altra criada el va veure i va dir als qui eren allà: «Aquest també era amb Jesús de Natzaret.» 72 I ell ho va negar de nou amb jurament: «No conec aquest home». 73 I al cap d'una estona, els qui eren presents s'acostaren a ell i digueren a Pere: «Segur que tu també ets un d'ells, perquè el teu discurs et delata.» 74 Llavors va començar a maleir i a jurar, dient: «No conec aquest home». I a l'instant va cantar el gall. 75 Pere es va recordar de les paraules que Jesús li havia dit: «Abans que canti el gall, em negaràs tres vegades.» I va sortir a plorar amargament. Mateu 27 1 Quan va arribar el dia, tots els grans sacerdots i els ancians del poble van tenir consell contra Jesús per matar-lo. 2 I després d'haver-lo lligat, se l'endugueren i el lliuraren a Ponç Pilat, el governador. 3 Llavors Judes, que l'havia traït, quan va veure que havia estat condemnat, es va penedir i va tornar les trenta monedes de plata als principals sacerdots i als ancians, 4 dient: «He pecat traint sang innocent.» I ells digueren: «Què ens importa això? Ves-ne tu.» 5 Llançant les monedes de plata al temple, se'n va anar i es va penjar. 6 I els principals sacerdots van prendre les monedes de plata i van dir: «No és lícit posar-les al tresor del Senyor, perquè són preu de sang.» 7 I van prendre consell, i van comprar amb ells el camp del terrisser per enterrar-hi els estrangers. 8 Per això aquell camp va ser anomenat Camp de sang, fins al dia d'avui. 9 Aleshores es va complir allò que havia dit el profeta Jeremies, que deia: «I van prendre les trenta monedes de plata, el preu d'aquell que havia estat avaluat, a qui havien avaluat els fills d'Israel; 10 I els va donar pel camp del terrisser, tal com el Senyor m'havia assignat.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

11 Jesús es va presentar davant del governador, i el governador li va preguntar: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús li va respondre: « Tu ho dius. 12 I quan els principals sacerdots i els ancians l'acusaren, no va respondre res. 13 Pilat li digué: «No sents quantes coses testifiquen contra tu? 14 I no li va respondre ni una paraula, de manera que el governador es va meravellar molt. 15 Per aquella festa, el governador tenia el costum d'alliberar al poble un presoner, si ells volien. 16 Tenien llavors un presoner insigne que es deia Barrabàs. 17 Quan es van reunir, Pilat els va preguntar: «A qui voleu que us alliberi: a Barrabàs o a Jesús, anomenat Crist?» 18 Perquè sabia que l'havien lliurat per enveja. 19 Mentre ell era assegut al tribunal, la seva dona li va enviar un missatge dient-li: «No tinguis res a veure amb aquest home just, perquè avui he patit molt en somnis per causa d'ell.» 20 Però els principals sacerdots i els ancians van persuadir la multitud que demanessin Barrabàs i fessin morir Jesús. 21 El governador els va respondre: «Quin dels dos voleu que us alliberi?» Ells van dir: «Barrabàs.» 22 Pilat els pregunta: «Què faré, doncs, amb Jesús, l'anomenat Crist?» Tots li diuen: «Que sigui crucificat.» 23 El governador digué: «Per què? Quin mal ha fet?» Però ells cridaven més fort: «Que el crucifiquin!» 24 Pilat, veient que no podia aconseguir res, sinó que s'aixecava més aviat un aldarull, va agafar aigua i es va rentar les mans davant la multitud, dient: «Sóc innocent de la sang d'aquest just; vegeuho vosaltres mateixos.» 25 Tot el poble va respondre: «Que la seva sang sigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills. 26 Llavors els va alliberar Barrabàs, i després d'haver assotat Jesús, el va lliurar perquè fos crucificat. 27 Llavors els soldats del governador van portar Jesús al pretori i van reunir al seu voltant tota la cohort. 28 I el van despullar i li van posar una túnica escarlata. 29 I havent trenat una corona d'espines, la van posar al seu cap, i una canya a la seva mà dreta; i agenollaven-se davant d'ell, i se'n burlaven, dient: Salve, rei dels jueus! 30 I li van escopir, van agafar la canya i li van donar un cop al cap. 31 Després d'haver-se'n burlat, li van treure el mantell, li van posar els seus propis vestits i se l'endugueren per crucificar-lo. 32 Quan van sortir, van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i el van obligar a portar la seva creu. 33 I quan van arribar a un lloc anomenat Gòlgota, que vol dir lloc de la calavera, 34 Li van donar a beure vinagre barrejat amb fel, però ell el va tastar, però no va voler beure. 35 I el van crucificar i es van repartir els seus vestits, tirant sorts; així es va complir allò que havia dit el profeta: Van repartir els meus vestits entre ells, i van tirar sorts sobre la meva túnica. 36 I asseguts, el van observar allà; 37 I va posar escrit sobre el seu cap la seva acusació: «AQUEST ÉS JESÚS, EL REI DELS JUEUS.» 38 Llavors van ser crucificats amb ell dos lladres, un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 39 I els qui passaven l'insultaven, movent el cap, 40 i dient: «Tu que destrueixes el temple i el reconstrueixes en tres dies, salva't a tu mateix. Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu.» 41 Igualment, els principals sacerdots, amb els escribes i els ancians, se'n burlaven i deien: 42 Va salvar els altres, però a si mateix no es pot salvar. Si és el rei d'Israel, que baixi ara de la creu, i hi creurem. 43 Va confiar en Déu; que l'alliberi ara, si el vol, perquè va dir: «Sóc el Fill de Déu». 44 També els lladres que havien estat crucificats amb ell li van renyar el mateix.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

45 Des de la sisena hora fins a la nona hora hi va haver foscor sobre tota la terra. 46 I cap a la nona hora, Jesús va cridar amb veu forta: « Elí, Elí, lama sabactaní? És a dir, Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?» 47 Alguns dels qui eren allà, en sentir això, deien: «Aquest home crida Elies.» 48 I tot seguit un d'ells va córrer, va agafar una esponja, la va amarar de vinagre, la va posar al capdamunt d'una canya i li va donar de beure. 49 Els altres deien: «Deixeu-ho, vegem si Elies vindrà a salvar-lo». 50 Jesús, havent tornat a cridar amb una veu forta, va expirar. 51 I vet aquí que el vel del temple s'esquinçà en dos trossos, de dalt a baix; la terra tremolà i les roques s'esquinçàven. 52 I els sepulcres es van obrir, i molts cossos dels sants que havien dormit van ressuscitar, 53 I van sortir dels sepulcres després de la seva resurrecció, van entrar a la ciutat santa i es van aparèixer a molts. 54 El centurió i els qui amb ell guardaven Jesús van veure el terratrèmol i el que havia passat, i van tenir molta por, dient: «Veritablement, aquest era Fill de Déu.» 55 I hi havia allà moltes dones que miraven des de lluny, les quals havien seguit Jesús des de Galilea i el servien. 56 Entre les quals hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu. 57 Quan va arribar el vespre, va arribar un home ric d'Arimatea, que es deia Josep, que també era deixeble de Jesús. 58 Va anar a Pilat i li va demanar el cos de Jesús. Aleshores Pilat va ordenar que li lliuressin el cos. 59 Josep, després de prendre el cos, el va embolicar amb un llençol net, 60 I el va dipositar en el seu sepulcre nou, que havia excavat a la roca; va fer rodar una gran pedra a la porta del sepulcre i se'n va anar. 61 Maria Magdalena i l'altra Maria eren allà, assegudes davant del sepulcre. 62 L'endemà, el dia després de la Preparació, els principals sacerdots i els fariseus es van reunir a Pilat, 63 Dient: Senyor, ens recordem que aquell enganyador, mentre encara era viu, va dir: "D'aquí a tres dies ressuscitaré." 64 Mana, doncs, que el sepulcre estigui assegurat fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguin de nit, el robin i diguin al poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts". Així, el darrer error serà pitjor que el primer. 65 Pilat els digué: «Teniu guàrdia; aneu, assegureu-vos-en tan bé com pugueu.» 66 Ells hi van anar, van assegurar el sepulcre, segellant la pedra i posant-hi guàrdia. Mateu 28 1 A la fi del dissabte, a clarejar el primer dia de la setmana, Maria Magdalena i l'altra Maria van anar a veure el sepulcre. 2 I vet aquí que hi va haver un gran terratrèmol, perquè l'àngel del Senyor va baixar del cel, va venir, va fer rodolar la pedra de la porta i s'hi va asseure a sobre. 3 El seu rostre era com un llamp, i el seu vestit blanc com la neu: 4 I per por d'ell els guàrdies van tremolar i van quedar com morts. 5 L'àngel va respondre a les dones: «No tingueu por, perquè sé que busqueu Jesús, el qui va ser crucificat.» 6 No és aquí, perquè ha ressuscitat, tal com havia dit. Veniu, vegeu el lloc on jeia el Senyor. 7 Aneu de seguida a dir als seus deixebles que ha ressuscitat d'entre els morts; i vet aquí que va davant vostre a Galilea; allà el veureu. Us ho he dit. 8 I elles marxaren corrents del sepulcre amb por i gran alegria, i van córrer a donar la notícia als seus deixebles.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

9 Quan anaven a dir-ho als seus deixebles, Jesús els va sortir al pas i els digué: « Salve!» Ells s'hi van acostar, li van agafar els peus i el van adorar. 10 Jesús els digué: «No tingueu por: aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea, i allà em veuran.» 11 Mentre ells marxaven, alguns dels guàrdies van arribar a la ciutat i van explicar als principals sacerdots tot el que havia passat. 12 I quan es van reunir amb els ancians i van tenir consell, van donar molts diners als soldats, 13 dient: «Digueu que els seus deixebles van venir de nit i el van robar mentre nosaltres dormíem.» 14 I si això arriba a oïdes del governador, el convencerem i us assegurarem. 15 Ells, doncs, van prendre els diners i van fer tal com els havien ensenyat, i aquesta dita s'ha escampat entre els jueus fins al dia d'avui. 16 Llavors els onze deixebles se'n van anar a Galilea, a la muntanya on Jesús els havia indicat. 17 I quan el van veure, el van adorar; però alguns van dubtar. 18 Jesús s'acostà i els parlà, dient: « M'ha estat donat tot poder al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, i feu mestres de totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. 20 Ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. I jo sóc amb vosaltres tots els dies, fins a la fi del món. Amén.

Evangeli de Marc Marc 14 1 Dos dies després era la festa de la Pasqua i dels pa sense llevat, i els principals sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d'agafar-lo amb astúcia i matar-lo. 2 Però deien: «No en la festa, no fos cas que hi hagués un enrenou entre el poble.» 3 I mentre era a Betània, a casa de Simó el leprós, mentre ell estava a taula, va arribar una dona que tenia una capseta d'alabastre plena d'ungüent de nard espinós molt preuat; i va trencar la capseta i el va vessar sobre el seu cap. 4 I alguns s'indignaven dins seu, i deien: Per què s'ha fet aquest malbaratament d'ungüent? 5 Perquè s'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar-los als pobres. I murmuraven contra ella. 6 Jesús digué: « Deixeu-la, per què la molesteu? Ha fet una bona obra amb mi.» 7 Perquè sempre tindreu pobres amb vosaltres, i els podeu fer bé sempre que vulgueu; però a mi no em tindreu sempre. 8 Ha fet el que podia: ha vingut per endavant per ungir el meu cos per a la sepultura. 9 Us ho dic amb tota veritat: allà on es prediqui aquest evangeli per tot el món, també es dirà el que ella ha fet en memoria d'ella. 10 Judes Iscariot, un dels dotze, va anar als principals sacerdots per lliurar-los-el. 11 Ells, en sentir-ho, es van alegrar i van prometre que li donarien diners. Jesús buscava la manera de trair-lo convenientment. 12 El primer dia dels àzims, quan van immolar el vitellus pasqual, els seus deixebles li van dir: «On vols que anem a preparar-te el vitellus pasqual?» 13 Llavors envià dos dels seus deixebles i els diu: « Aneu a la ciutat, i allà us trobarà un home que porta una gerra d'aigua; seguiu-lo.» 14 I allà on entri, digueu al cap de casa: "El Mestre pregunta: On és la sala d'hostes on menjaré el sopar pasqual amb els meus deixebles?" 15 I ell us mostrarà una gran sala superior, moblada i a punt; prepareu-nos-ho allà. 16 Els seus deixebles van sortir i van arribar a la ciutat, i van trobar el menjar tal com els ho havia dit, i van preparar el sopar pasqual. 17 I al vespre va arribar amb els dotze. 7

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

18 Mentre eren asseguts i menjaven, Jesús digué: « Us dic que un de vosaltres, que menja amb mi, em trairà.» 19 Llavors començaren a entristir-se, i a preguntar-li un per un: «Sóc jo?» I un altre deia: «Sóc jo?» 20 Ell els respongué: « És un dels Dotze, el qui suca amb mi en aquest plat.» 21 El Fill de l'home se'n va, tal com està escrit d'ell; però ai de l'home que traeix el Fill de l'home! Li hauria valgut no haver nascut mai! 22 Mentre menjaven, Jesús va prendre pa, va dir la benedicció, el va partir i els el va donar dient: « Preneu, mengeu: això és el meu cos.» 23 I prenent la copa, i després de donar gràcies, els la donà, i tots en beviren. 24 I els digué: « Aquesta és la meva sang, la de la nova aliança, que és vessada per molts. 25 Us ho dic amb tota veritat: no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que el begui nou en el Regne de Déu. 26 Després de cantar un himne, van sortir a la muntanya de les Oliveres. 27 Jesús els diu: « Aquesta nit tots vosaltres us escandalitzareu per culpa meva, perquè està escrit: Feriré el pastor, i les ovelles seran dispersades.» 28 Però després que hagi ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea. 29 Però Pere li digué: «Encara que tothom s'escandalitzi, jo no.» 30 Jesús li diu: « T'ho dic amb tota veritat: avui, aquesta nit, abans que el gall canti dues vegades, em negaràs tres vegades. 31 Però ell va insistir encara més: «Ni que hagi de morir amb tu, no et negaré de cap manera». Tots van dir el mateix. 32 I arribaren a un lloc anomenat Getsemaní, i Jesús diu als seus deixebles: « Seieu aquí mentre jo prego.» 33 I pren amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir-se molt espantat i a afligir-se; 34 I els diu: « La meva ànima està molt trista, fins a la mort; quedeu-vos aquí i vetlleu.» 35 Llavors va avançar una mica, es va prostrar a terra i pregava que, si fos possible, passés d'ell aquella hora. 36 I digué: Abba, Pare, tot et és possible; aparta de mi aquesta copa. Però no facis el que jo vull, sinó el que tu vols. 37 I vingué, i els trobà dormint, i digué a Pere: « Simó, dorms? No has pogut vetllar ni una hora?» 38 Vetlleu i pregueu per no caure en la temptació. L'esperit és realment prompte, però la carn és feble. 39 I se'n tornà a anar, i pregà, i digué les mateixes paraules. 40 Quan tornà, els trobà dormint de nou, perquè tenien els ulls pesats, i no sabien què respondre-li. 41 I torna per tercera vegada, i els diu: Dormiu ara i reposeu; ja n'hi ha prou, ha arribat l'hora; vet aquí, el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. 42 Aixequeu-vos, anem-hi; mireu, el qui em traeix és a prop. 43 I a l'instant, mentre ell encara parlava, arriba Judes, un dels Dotze, i amb ell una gran multitud amb espases i bastós, de part dels principals sacerdots, dels escribes i dels ancians. 44 El qui el traïa els havia donat un senyal, dient: «Aquell a qui jo besaré, aquest és; preneu-lo i conduïu-lo amb seguretat.» 45 I tan bon punt va arribar, es va acostar a ell i li va dir: Mestre, mestre; i el va besar. 46 I li van imposar les mans i el van agafar. 47 Y un dels qui eren allà desembeinà una espasa, colpejà un criat del gran sacerdot i li tallà l'orella. 48 Jesús els respongué: « Heu sortit a agafar-me amb espases i bastó, com si fos un lladre? 49 Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant, i no em vau agafar; però cal que es compleixin les Escriptures. 50 I tots el van abandonar i van fugir. 51 I el seguia un jove, que duia el cos nu embolcallat amb un llençol de lli; i els joves el van agafar. 52 I ell, deixant el llençol, va fugir d'ells nu.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

53 I van conduir Jesús al gran sacerdot, i amb ell es van reunir tots els principals sacerdots, els ancians i els escribes. 54 Pere el va seguir de lluny fins al palau del gran sacerdot, i s'asseia amb els criats i s'escalfava vora el foc. 55 Els principals sacerdots i tot el sanedrí buscaven testimonis contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en van trobar cap. 56 Molts van donar fals testimoni contra ell, però els seus testimonis no concordaven. 57 Llavors alguns es van aixecar i van donar fals testimoni contra ell, dient: 58 Nosaltres el vam sentir dir: «Jo destruiré aquest temple fet per mans humanes i en tres dies en construiré un altre que no hagi estat fet per mans humanes.» 59 Però tampoc no coincidien els seus testimonis. 60 Llavors el gran sacerdot es va aixecar enmig i va preguntar a Jesús: «No respons res? Què testifiquen aquests contra tu?» 61 Però ell va callar i no va respondre res. El gran sacerdot el va tornar a preguntar: «Ets tu el Messies, el Fill del Beneït?» 62 Jesús digué: « Jo sóc, i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del poder i venint entre els núvols del cel.» 63 Llavors el gran sacerdot es va esquinçar els vestits i va dir: «Quina necessitat tenim més de testimonis? 64 Heu sentit la blasfèmia: què us sembla? I tots el van condemnar a mort. 65 I alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a bufetejar-lo i a dir-li: «Profetitza!». I els criats li donaven cops amb els palmells de les mans. 66 Mentre Pere era a baix, al palau, va arribar una de les criades del gran sacerdot. 67 I quan va veure Pere escalfant-se, el va mirar i li va dir: I tu també eres amb Jesús de Natzaret. 68 Però ell ho negà, dient: «No sé ni entenc què dius.» I va sortir al portal, i va cantar el gall. 69 I una criada el va veure de nou i va començar a dir als qui eren allà: «Aquest és un d'ells.» 70 I ell ho va negar de nou. I poc després, els qui eren allà van dir a Pere: «Segur que ets un d'ells, perquè ets galileu, i el teu discurs hi concorda.» 71 Però ell va començar a maleir i a jurar, dient: «No conec aquest home de qui parleu. 72 I el gall va cantar per segona vegada. Pere es va recordar de les paraules que Jesús li havia dit: « Abans que el gall canti dues vegades, em negaràs tres vegades». I, pensant-hi, es va posar a plorar. Marc 15 1 Tot seguit, al matí, els principals sacerdots van tenir consell amb els ancians, els escribes i tot el sanedrí, van lligar Jesús, se l'endugueren i el van lliurar a Pilat. 2 Pilat li preguntà: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús li respongué: « Tu ho dius.» 3 I els principals sacerdots l'acusaven de moltes coses; però ell no va respondre res. 4 Pilat li tornà a preguntar: «No respons res? Mira quantes coses testifiquen contra tu.» 5 Però Jesús no va respondre res, de manera que Pilat se'n va estranyar. 6 Per aquella festa, Jesús els va alliberar un presoner, a qui ells volien. 7 Hi havia un que es deia Barrabàs, que estava empresonat amb els qui s'havien revoltat amb ell, el qual havia comès un assassinat en la revolta. 8 I la multitud, cridant a crits, va començar a suplicar-li que fes amb ells el que sempre havia fet. 9 Pilat els respongué: «Voleu que us alliberi el rei dels jueus? 10 Perquè sabia que els principals sacerdots l'havien lliurat per enveja. 11 Però els principals sacerdots van convèncer el poble que els alliberés més aviat Barrabàs. 12 Pilat els tornà a dir: «Què voleu, doncs, que faci amb aquell que anomeneu Rei dels jueus? 13 I ells van tornar a cridar: Crucifica'l! 14 Pilat els digué: «Per què? Quin mal ha fet?» Ells cridaren més fort: «Crucifica'l!»

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

15 Pilat, volent contentar el poble, els va alliberar Barrabàs i, després d'haver-lo assotat, va lliurar Jesús perquè fos crucificat. 16 Els soldats el van conduir a la sala, anomenada Pretori, i van convocar tota la cohort. 17 El vestiren de porpra, li van trenar una corona d'espines i la van posar al cap, 18 I començaren a saludar-lo: «Visca, rei dels jueus!» 19 I li van donar un cop al cap amb una canya, li van escopir i, agenollant-se, el van adorar. 20 Després de burlar-se d'ell, li van treure la porpra, li van posar els seus propis vestits i se'l van endur fora per crucificar-lo. 21 I obligaren un tal Simó de Cirene, que passava per allà i venia del camp, pare d'Alexandre i de Ruf, a portar la seva creu. 22 I el porten al lloc Gòlgota, que vol dir Lloc de la Calavera. 23 I li van donar a beure vi barrejat amb mirra, però no el va acceptar. 24 I després d'haver-lo crucificat, van repartir els seus vestits, fent-ne sorteigs per veure què s'enduria cadascú. 25 Era la tercera hora quan el van crucificar. 26 I la inscripció de la seva acusació deia: EL REI DELS JUEUS. 27 I amb ell van crucificar dos lladres, un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra. 28 I es va complir l'Escriptura que diu: «Fet comptat entre els malfactors.» 29 I els qui passaven l'insultaven, movent el cap i dient: «Ah, tu que destrueixes el temple i el reconstrueixes en tres dies, 30 Salva't a tu mateix i baixa de la creu. 31 Igualment, els principals sacerdots, amb els escribes, es burlaven entre ells i deien: «Ha salvat els altres, però no es pot salvar a si mateix.» 32 Que el Crist, el Rei d'Israel, baixi ara de la creu, perquè puguem veure i creure. I els qui estaven crucificats amb ell l'insultaven. 33 I quan va arribar la sisena hora, hi va haver foscor sobre tota la terra fins a la nona hora. 34 I a la nona hora Jesús va cridar amb veu forta, dient: Eloi, Eloi, lama sabachtani? que vol dir: Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? 35 I alguns dels qui eren allà, en sentir-ho, deien: «Mira, crida Elies!» 36 I un va córrer, va omplir una esponja de vinagre, la va posar al capdamunt d'una canya i li va donar a beure, dient: «Deixeu-ho, a veure si Elies ve a baixar-lo.» 37 Jesús, cridant amb veu forta, va expirar. 38 I el vel del temple es va esquinçar en dos trossos, de dalt a baix. 39 I el centurió que era davant d'ell, quan va veure que havia cridat d'aquella manera i havia expirat, va dir: «Realment aquest home era Fill de Déu!» 40 També hi havia dones que miraven de lluny: entre les quals hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé; 41 (les quals també el van seguir i el servien quan ell era a Galilea;) i moltes altres dones que havien pujat amb ell a Jerusalem. 42 I quan va arribar el vespre, perquè era la Preparació, és a dir, el dia abans del dissabte, 43 Josep d'Arimatea, un conseller honorable que també esperava el Regne de Déu, va arribar i va entrar amb valentia a Pilat, i va demanar el cos de Jesús. 44 Pilat es va meravellar que ja fos mort; va cridar el centurió i li va preguntar si feia temps que era mort. 45 I quan ho va saber del centurió, va donar el cos a Josep. 46 Ell comprà lli fi, el baixà de la creu, el va embolicar amb el lli i el posà en un sepulcre excavat a la roca, i va fer rodar una pedra fins a la porta del sepulcre. 47 Maria Magdalena i Maria, la mare de Josep, miraven on el posaven.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

Marc 16 1 Quan va passar el dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar espècies aromàtiques per venir a ungir-lo. 2 I molt d'hora al matí del primer dia de la setmana, a la sortida del sol, van anar al sepulcre. 3 I es deien entre ells: «Qui ens farà rodar la pedra de la porta del sepulcre?» 4 I quan van mirar, van veure que la pedra havia estat apartada; perquè era molt gran. 5 I entrant al sepulcre, van veure un jove assegut a la dreta, vestit amb una llarga túnica blanca; i es van espantar. 6 I els diu: «No us espanteu. Busqueu Jesús de Natzaret, que va ser crucificat; ha ressuscitat; no és aquí; mireu el lloc on l'havien posat.» 7 Aneu, doncs, a dir als seus deixebles i a Pere que va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir. 8 I elles van sortir corrents i van fugir del sepulcre, perquè tremolaven i estaven espantades, i no van dir res a ningú, perquè tenien por. 9 Jesús, havent ressuscitat de bon matí el primer dia de la setmana, es va aparèixer primerament a Maria Magdalena, de qui havia expulsat set dimonis. 10 I ella va anar a explicar-ho als qui havien estat amb ell, mentre estaven de dol i ploraven. 11 Ells, quan van sentir que ell era viu i que ella l'havia vist, no s'ho van creure. 12 Després d'això, es va aparèixer en una altra forma a dos d'ells, mentre caminaven i se n'anaven al camp. 13 I van anar i ho van explicar als altres, però tampoc els van creure. 14 Després es va aparèixer als onze mentre eren a taula, i els va reprendre la seva incredulitat i la seva duresa de cor, perquè no havien cregut els qui l'havien vist després que hagués ressuscitat. 15 I els digué: Aneu per tot el món i prediqueu l'evangeli a tota criatura. 16 El qui cregui i sigui batejat serà salvat; però el qui no cregui serà condemnat. 17 I aquests senyals seguiran els qui creuran: En el meu nom expulsaran dimonis; parlaran en noves llengües; 18 Agafaran serps, i si beuen alguna beguda mortal, no els farà mal; imposaran les mans als malalts, i es curaran. 19 Així doncs, després que el Senyor hagués parlat amb ells, va ser endut al cel i es va asseure a la dreta de Déu. 20 I ells van anar a predicar per tot arreu, treballant el Senyor amb ells i confirmant la paraula amb els senyals que els acompanyaven. Amén.

Evangeli de Lluc Lluc 22 1 S'acostava la festa dels pa sense llevat, que s'anomena Pasqua. 2 Els principals sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera de matar-lo, perquè tenien por del poble. 3 Aleshores Satanàs va entrar dins de Judes, que es deia Iscariot, que era del nombre dels dotze. 4 I se n'anà, i va parlar amb els principals sacerdots i els capitans de la guàrdia sobre com els el podria lliurar. 5 I ells es van alegrar, i van fer un pacte de donar-li diners. 6 I ell ho va prometre, i buscava l'ocasió per lliurar-los-el sense la multitud. 7 Llavors va arribar el dia dels pa sense llevat, quan s'havia de sacrificar la Pasqua. 8 I envià Pere i Joan, dient-los: « Aneu i prepareu-nos el sopar pasqual perquè el puguem menjar.» 9 I li van dir: On vols que preparem? 10 I els digué: « Quan entreu a la ciutat, us trobareu amb un home que porta una gerra d'aigua; seguiu-lo fins a la casa on hagi entrat.» 11

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

11 I digueu al cap de casa: "El Mestre et pregunta: On és la sala d'hostes on menjaré el sopar pasqual amb els meus deixebles?" 12 Ell us mostrarà una gran sala al damunt, ja moblada; prepareu-la allà. 13 Hi anaren i trobaren el menjar tal com els ho havia dit, i van preparar el sopar pasqual. 14 I quan va arribar l'hora, s'assegué, i els dotze apòstols amb ell. 15 I els digué: « He desitjat menjar aquest sopar pasqual amb vosaltres abans de pair. 16 Us dic que no en menjaré més fins que s'acompleixi en el Regne de Déu. 17 I prenent la copa, va donar gràcies i digué: « Preneu això i repartiu-ho entre vosaltres.» 18 Us dic que no beuré més del fruit de la vinya fins que arribi el Regne de Déu. 19 Llavors prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà, dient: « Això és el meu cos, que és donat per vosaltres; feu això en memòria meva.» 20 Igualment, després de sopar, va prendre la copa, dient: « Aquesta copa és el nou testament en la meva sang, que és vessada per vosaltres.» 21 Però, vet aquí, la mà del qui em traeix és amb mi a la taula. 22 I certament el Fill de l'home se'n va, tal com estava previst; però ai de l'home que el traeix! 23 I començaren a preguntar-se entre ells qui d'ells havia de fer això. 24 I també hi va haver entre ells una disputa sobre quin d'ells havia de ser considerat el més important. 25 I els digué: Els reis de les nacions exerceixen domini sobre elles, i els qui hi exerceixen autoritat són anomenats benfactors. 26 Però vosaltres no feu així; el més gran d'entre vosaltres, que sigui com el més jove; i el que comanda, com el qui serveix. 27 Qui és més gran, el qui seu a taula o el qui serveix? No és el qui seu a taula? Jo sóc entre vosaltres com el qui serveix. 28 Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en les meves temptacions. 29 I us assigno un regne, tal com el meu Pare m'ha assignat a mi; 30 perquè mengeu i beveu a la meva taula en el meu regne, i seureu en trons per jutjar les dotze tribus d'Israel. 31 El Senyor digué: « Simó, Simó, Satanàs us ha desitjat per garbellar-vos com si fóssim blat. 32 Però jo he pregat per tu, perquè la teva fe no decaigui; i quan t'hagis convertit, enforteix els teus germans. 33 I li digué: Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort. 34 Jesús li digué: « Pere, t'ho dic, avui no cantarà el gall abans que neguis tres vegades que em coneixes.» 35 Jesús els digué: « Quan us vaig enviar sense bossa, sense alforja i sense sandàlies, us va faltar alguna cosa?» Ells respongueren: «Res.» 36 Llavors els digué: « Ara, doncs, qui tingui una bossa, que la prengui, i també la seva alforja; i qui no tingui espasa, que vengui el seu mantell i en compri una.» 37 Us dic que això que està escrit s'ha de complir en mi: «Va ser comptat entre els transgressors», perquè allò que em concerneix té fi. 38 Ells digueren: «Senyor, aquí teniu dues espases.» Ell els digué: « Ja n'hi ha prou.» 39 I va sortir, i se n'anà, com de costum, a la muntanya de les Oliveres, i els seus deixebles també el van seguir. 40 I quan va arribar a aquell lloc, els digué: « Pregueu que no caigueu en la temptació.» 41 Llavors es va allunyar d'ells com un tir de pedra, es va agenollar i va pregar, 42 dient: Pare, si vols, aparta de mi aquesta copa; però no es faci la meva voluntat, sinó la teva. 43 I se li va aparèixer un àngel del cel per enfortir-lo. 44 I, enmig d'una gran angoixa, pregava amb més fervor, i la seva suor era com gotes de sang que queien a terra. 45 I quan es va aixecar de l'oració, va anar cap als seus deixebles i els va trobar dormint de tristesa.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

46 I els digué: « Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, no fos cas que caigueu en la temptació.» 47 Mentre ell encara parlava, heus aquí que una multitud, i aquell que es deia Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo. 48 Però Jesús li digué: « Judes, amb un bes traeixes el Fill de l'home? 49 Quan els qui eren al seu voltant van veure el que passaria, li van dir: Senyor, ¿ferirem amb l'espasa? 50 I un d'ells va colpejar el servent del gran sacerdot i li va tallar l'orella dreta. 51 Jesús va respondre i va dir: « Deixeu-ho estar fins aquí». Li va tocar l'orella i el va guarir. 52 Llavors Jesús digué als principals sacerdots, als capitans del temple i als ancians que havien vingut a trobar-lo: « Heu sortit amb espases i bastó com si fos un lladre? 53 Quan era amb vosaltres al temple cada dia, no vau estendre les mans contra mi; però aquesta és la vostra hora i el poder de les tenebres. 54 Llavors el van agafar, se'l van endur i el van portar a la casa del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. 55 I després d'haver encès foc al mig de la sala i d'haver-se assegut junts, Pere es va asseure entre ells. 56 Però una criada el va veure assegut vora el foc, el va mirar fixament i va dir: «Aquest home també era amb ell.» 57 Però ell el va negar, dient: Dona, no el conec. 58 Poc després, un altre el va veure i li va dir: «Tu també ets d'ells». Pere va respondre: «Home, jo no ho sóc. 59 I al cap d'una hora, un altre ho va afirmar amb tota confiança, dient: «Certament, aquest també era amb ell, perquè és galileu.» 60 Pere li digué: «Home, no sé què dius.» I a l'instant, mentre encara parlava, va cantar el gall. 61 El Senyor es girà i mirà Pere, i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: « Abans que canti el gall, em negaràs tres vegades.» 62 Pere va sortir i va plorar amargament. 63 I els homes que retenien Jesús se'n burlaven i el colpejaven. 64 I després d'haver-li tapat els ulls, li van donar un cop a la cara i li van preguntar: «Digues qui t'ha colpejat?» 65 I deien moltes altres coses blasfemes contra ell. 66 Tan bon punt va fer de dia, es van reunir els ancians del poble, els principals sacerdots i els escribes, el van portar al seu sanedrí i li van dir: 67 Ets tu el Crist? Digues-nos-ho. Ell els respon: « Si us ho dic, no em creureu. 68 I si us pregunto, no em respondreu ni em deixareu anar. 69 D'ara endavant el Fill de l'home seurà a la dreta del poder de Déu. 70 Llavors tots van dir: «Ets, doncs, el Fill de Déu?» Ell els va respondre: « Vosaltres dieu que jo ho sóc. 71 I ells digueren: «Quina altra prova necessitem? Nosaltres mateixos l'hem sentit de la seva pròpia boca.» Lluc 23 1 I tota la multitud es va aixecar i el van portar a Pilat. 2 I començaren a acusar-lo, dient: «Hem trobat aquest home que subverteix la nació i prohibeix de pagar tribut al Cèsar, dient que ell mateix és el Messies, el Rei.» 3 Pilat li va preguntar: «Ets tu el rei dels jueus?» Ell li va respondre: « Tu ho dius.» 4 Llavors Pilat digué als principals sacerdots i al poble: «No trobo cap delicte en aquest home. 5 I ells eren encara més enfurismats, dient: «Està revoltant el poble ensenyant per tot el Judea, començant des de Galilea fins aquí.» 6 Quan Pilat va sentir a parlar de Galilea, va preguntar si aquell home era galileu.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

7 I tan bon punt com va saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, el va enviar a Herodes, que també era a Jerusalem en aquell temps. 8 Herodes, en veure Jesús, es va alegrar molt, perquè feia molt de temps que el desitjava veure, perquè n'havia sentit a parlar molt, i esperava veure'l fer algun miracle. 9 Llavors li va preguntar moltes paraules, però ell no li va respondre res. 10 Els principals sacerdots i els mestres de la Llei es van posar drets i l'acusaven amb vehemència. 11 Herodes, amb els seus guerrers, el menyspreà i se'n burlà. El va vestir amb un mantell esplèndid i el va tornar a enviar a Pilat. 12 Aquell mateix dia Pilat i Herodes es van fer amics, perquè abans tenien enemistat entre ells. 13 Pilat, havent convocat els principals sacerdots, els magistrats i el poble, 14 Els digué: «M'heu portat aquest home com si subvertís el poble. I jo, havent-lo interrogat davant vostre, no he trobat cap delicte en aquest home en allò de què l'acuseu. 15 Ni tampoc Herodes, perquè us he enviat a ell, i vet aquí que no li han fet res digne de mort. 16 Per tant, el castigaré i el deixaré anar. 17 (Perquè era necessari que els n'alliberés un durant la festa.) 18 I tots cridaren a l'uníson, dient: «Feu fora aquest home i allibereu-nos Barrabàs!» 19 (que per una sedició que s'havia produït a la ciutat i per assassinat, va ser empresonat.) 20 Pilat, volent alliberar Jesús, els tornà a parlar. 21 Però ells van cridar, dient: Crucifica'l, crucifica'l! 22 I els digué per tercera vegada: «Per què? Quin mal ha fet? No li he trobat cap causa de mort. Per tant, el castigaré i el deixaré anar.» 23 I insistien amb grans crits, demanant que fos crucificat. Però les seves veus i les dels principals sacerdots es van fer més fortes. 24 Pilat va dictar sentència perquè es fes tal com ells demanaven. 25 I els va alliberar aquell que per sedició i assassinat havia estat empresonat, a qui ells havien demanat; però Jesús va lliurar a la seva voluntat. 26 I mentre se l'enduien, van agafar un tal Simó, de Cirene, que venia del camp, i li van posar la creu perquè la portés darrere de Jesús. 27 I el seguia una gran multitud de poble i de dones, que també es lamentaven i es lamentaven per ell. 28 Però Jesús es girà cap a elles i digué: « Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu per vosaltres mateixes i pels vostres fills.» 29 Perquè, vet aquí, vénen dies en què diran: Beneïdes les estèrils, els ventres que no han engendrat i els pits que no han alletat! 30 Aleshores començaran a dir a les muntanyes: «Caieu sobre nosaltres», i als turons: «Cobriu-nos». 31 Perquè si fan aquestes coses amb un arbre verd, què es farà amb el sec? 32 I també hi havia dos altres malfactors, que van ser portats amb ell per ser executats. 33 I quan van arribar al lloc anomenat Calvari, allà el van crucificar a ell, i també als malfactors, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 34 Jesús digué: « Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan.» I es van repartir els seus vestits i van tirar els sorts. 35 El poble es va quedar mirant, i els magistrats també se'n burlaven amb ell, dient: «Si ell és el Messies, l'escollit de Déu, que se salvi a si mateix!» 36 I els soldats també se'n burlaven, acostant-se a ell i oferint-li vinagre, 37 I dient: Si tu ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix. 38 I també hi havia una inscripció escrita al damunt d'ell en lletres gregues, llatines i hebrees: AQUEST ÉS EL REI DELS JUEUS. 39 I un dels malfactors que estaven penjats l'injuriava, dient: Si tu ets el Messies, salva't a tu mateix i a nosaltres. 40 Però l'altre el va reprendre dient: «No tens temor de Déu, ja que estàs en la mateixa condemna?

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

41 I nosaltres, certament, amb justícia, perquè rebem la recompensa que mereixem per les nostres obres; però aquest home no ha fet res de mal. 42 I digué a Jesús: «Senyor, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.» 43 Jesús li digué: « T'ho dic amb tota veritat: avui seràs amb mi al paradís. 44 Era cap a la sisena hora, i hi va haver foscor per tota la terra fins a la nona hora. 45 I el sol es va enfosquir, i el vel del temple es va esquinçar pel mig. 46 Jesús va cridar amb veu forta: « Pare, a les teves mans encomano el meu esperit.» I dit això, va expirar. 47 Quan el centurió va veure el que havia passat, va glorificar Déu, dient: «Realment aquest home era just. 48 I tota la gent que s'havia reunit per veure aquell espectacle, veient el que havia passat, se'n tornaven donant cops al pit. 49 Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es van quedar de lluny mirant aquestes coses. 50 I vet aquí que hi havia un home que es deia Josep, conseller; i era un home bo i just. 51 (Aquest no havia consentit al seu consell ni a la seva obra;) era d'Arimatea, ciutat dels jueus, i ell mateix esperava el Regne de Déu. 52 Aquest home va anar a Pilat i li va demanar el cos de Jesús. 53 El va baixar del cementiri, el va embolicar amb llençols i el va posar en un sepulcre excavat a la pedra, on no havia estat posat ningú abans. 54 Aquell dia era la Preparació, i s'acostava el dissabte. 55 I les dones que havien vingut amb ell des de Galilea el van seguir, i van veure el sepulcre i com havia estat dipositat el seu cos. 56 I tornaren, i prepararen espècies i ungüents, i van descansar el dia del dissabte, segons el manament. Lluc 24 1 El primer dia de la setmana, molt d'hora al matí, van anar al sepulcre, portant les espècies aromàtiques que havien preparat, i alguns altres amb ells. 2 I van trobar la pedra que havia estat apartada del sepulcre. 3 Hi entraren, i no hi trobaren el cos del Senyor Jesús. 4 Mentre estaven molt perplexos per això, dos homes es van presentar al seu costat amb vestits resplendents. 5 I com que tenien por i s'inclinaven amb el front a terra, els digueren: Per què busqueu entre els morts el qui viu? 6 No és aquí, sinó que ha ressuscitat. Recordeu com us va parlar quan encara era a Galilea, 7 dient: «Cal que el Fill de l'home sigui lliurat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressuscite el tercer dia. 8 I es van recordar de les seves paraules, 9 I tornaren del sepulcre, i van anunciar totes aquestes coses als onze i a tots els altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana, Maria, la mare de Jaume, i altres dones que eren amb elles, les que van explicar aquestes coses als apòstols. 11 I les seves paraules els semblaven vanes, i no les van creure. 12 Pere es va aixecar i va córrer al sepulcre; s'ajupí i veié els llençols de lli posats a part, i se'n va anar, meravellat del que havia passat. 13 I vet aquí que dos d'ells anaven aquell mateix dia a un poble anomenat Emmaús, que era a uns seixanta estadis de Jerusalem. 14 I parlaven entre ells de totes aquestes coses que havien succeït. 15 I succeí que, mentre parlaven i discutien entre ells, Jesús mateix s'acostà i caminà amb ells. 16 Però els seus ulls estaven entorpits i no el reconeixien.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

17 I els va dir: «Quina mena de coses teniu entre vosaltres mentre camineu, i esteu tristos?» 18 Y un d'ells, que es deia Cleofàs, li respongué: Ets l'únic foraster que viu a Jerusalem, i no saps el que hi ha passat aquests dies? 19 Ell els preguntà: «Què?» Ells li respongueren: «De Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en obres i paraules davant Déu i tot el poble: 20 I com els principals sacerdots i els nostres magistrats el van lliurar perquè fos condemnat a mort, i el van crucificar. 21 Però nosaltres teníem la confiança que ell seria qui havia de redimir Israel; i a més de tot això, avui ja fa tres dies que aquestes coses van succeir. 22 I algunes dones de la nostra companyia ens van sorprendre, les quals van anar de bon matí al sepulcre; 23 I com que no van trobar el seu cos, van tornar dient que també havien vist una visió d'àngels, que deien que era viu. 24 Alguns dels que eren amb nosaltres van anar al sepulcre i ho van trobar tal com havien dit les dones; però a ell no el van veure. 25 Llavors els digué: « Oh ximples i lents de cor per creure tot el que han dit els profetes! 26 ¿No calia que el Crist patís aquestes coses i entrés a la seva glòria? 27 I començant per Moisès i tots els profetes, els va explicar en totes les Escriptures allò que el deia. 28 I s'acostaven al poble on anaven, i ell va fer veure que anava més enllà. 29 Però ells el van insistir, dient-li: «Queda't amb nosaltres, que ja és tard i el dia ja és a punt de declinar.» I ell va entrar a quedar-se amb ells. 30 I mentre era a taula amb ells, prengué pa, va beneir el pa, el va partir i els el va donar. 31 I els ulls se'ls obriren i el reconeixeren; i ell desaparegué de la seva vista. 32 I es deien l'un a l'altre: «No cremava el nostre cor dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria les Escriptures? 33 I es van llevar a la mateixa hora i van tornar a Jerusalem, i van trobar reunits els onze i els qui eren amb ells, 34 dient: «El Senyor ha ressuscitat veritablement i s'ha aparegut a Simó.» 35 Ells van explicar el que havia passat pel camí i com l'havien conegut en partir el pa. 36 Mentre parlaven així, Jesús es va posar enmig d'ells i els diu: « Pau a vosaltres!» 37 Però ells estaven espantats i espantats, i pensaven que havien vist un esperit. 38 I els digué: Per què esteu turbulents, i per què us sorgeixen pensaments en el cor? 39 Mireu les meves mans i els meus peus, que sóc jo mateix; palpeu-me i mireu, perquè un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc. 40 I havent dit això, els mostrà les mans i els peus. 41 Com que encara no es creien de l'alegria i estaven meravellats, Jesús els digué: « Teniu aquí alguna cosa per menjar?» 42 I li van donar un tros de peix rostit i un rusc de mel. 43 I ho va prendre i en va menjar davant d'ells. 44 I els digué: Aquestes són les paraules que us vaig dir quan encara era amb vosaltres, que s'havia de complir tot el que estava escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms. 45 Llavors els obrí l'enteniment perquè comprenguessin les Escriptures, 46 I els digué: «Així està escrit, i així calia que el Messies patís i ressuscités d'entre els morts el tercer dia. 47 I que es prediqués en el seu nom el penediment i el perdó dels pecats a totes les nacions, començant per Jerusalem. 48 I vosaltres sou testimonis d'aquestes coses. 49 I vet aquí que jo envio sobre vosaltres la promesa del meu Pare; però vosaltres romangueu a la ciutat de Jerusalem fins que sigueu revestits de poder des de dalt. 50 I els va conduir fins a Betània, i alçant les mans, els va beneir.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

51 I succeí que, mentre els beneïa, es separà d'ells i va ser endut al cel. 52 I el van adorar, i se'n tornaren a Jerusalem amb gran alegria. 53 I eren contínuament al temple, lloant i beneint Déu. Amén.

Evangeli de Joan Joan 18 1 Després de dir aquestes paraules, Jesús va sortir amb els seus deixebles a l'altra banda del torrent de Cedró, on hi havia un hort, on va entrar Jesús i els seus deixebles. 2 Judes, el qui el traïa, també coneixia el lloc, perquè Jesús s'hi reunia sovint amb els seus deixebles. 3 Judes, doncs, després d'haver rebut una cohort i guàrdies dels principals sacerdots i fariseus, va arribar allà amb llanternes, torxes i armes. 4 Jesús, sabent tot el que li havia de passar, sortí i els digué: « A qui busqueu? 5 Ells li van respondre: «Jesús de Natzaret.» Jesús els diu: « Jo sóc.» Judes, el qui el traïa, també era amb ells. 6 Tan bon punt els hagué dit: «Jo sóc», retrocediren i caigueren a terra. 7 Llavors els va preguntar de nou: «A qui busqueu?» Ells van respondre: «Jesús, el de Natzaret.» 8 Jesús respongué: « Us he dit que jo sóc. Si em busqueu a mi, deixeu que se'n vagin aquests. 9 Perquè es complís allò que havia dit: « No n'he perdut cap dels qui m'has donat.» 10 Llavors Simó Pere, que tenia una espasa, la va treure, va colpejar el criat del gran sacerdot i li va tallar l'orella dreta. El criat es deia Malcus. 11 Llavors Jesús digué a Pere: « Guarda l'espasa a la beina. No beuré la copa que el Pare m'ha donat?» 12 Llavors la tropa, el capità i els guàrdies dels jueus van agafar Jesús i el van lligar, 13 I el van portar primer a Annas, perquè era sogre de Caifàs, que era el gran sacerdot aquell any. 14 Caifàs era aquell qui va donar als jueus el consell que era convenient que un sol home morís pel poble. 15 Simó Pere seguia Jesús, i també un altre deixeble. Aquell deixeble era conegut del gran sacerdot, i va entrar amb Jesús al pati del gran sacerdot. 16 Pere es va quedar fora a la porta. Llavors l'altre deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va sortir, va parlar amb la portera i va fer entrar Pere. 17 Llavors la criada que guardava la porta diu a Pere: «No ets tu també un dels deixebles d'aquest home?» Ell respon: «No ho sóc. 18 Els criats i els guàrdies eren allà, amb brases enceses, perquè feia fred, i s'escalfaven. Pere també s'escalfava amb ells. 19 Llavors el gran sacerdot va preguntar a Jesús sobre els seus deixebles i la seva doctrina. 20 Jesús li respongué: « Jo he parlat públicament al món; sempre he ensenyat a la sinagoga i al temple, on sempre es reuneixen els jueus, i en secret no he dit res. 21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'han escoltat què els he dit. Mira, ells saben què he dit. 22 I havent dit això, un dels guàrdies que eren allà va donar un cop a Jesús amb el palmell de la mà, dient: Respons així al gran sacerdot? 23 Jesús li respongué: « Si he parlat malament, dóna testimoni del mal; però si he parlat bé, per què em pegues? 24 Annas l'havia enviat lligat a Caifàs, el gran sacerdot. 25 Simó Pere era dret i s'escalfava. Llavors li digueren: «No ets tu també un dels seus deixebles?» Ell ho negà i digué: «No ho sóc.» 26 Un dels criats del gran sacerdot, parent seu a qui Pere va tallar l'orella, diu: «No et vaig veure amb ell al jardí?» 27 Pere va tornar a negar, i a l'instant va cantar el gall. 17

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

28 Llavors van portar Jesús de casa de Caifàs al pretori; era de bon matí, i ells no van entrar al pretori, per por de contaminar-se, sinó per poder menjar la Pasqua. 29 Pilat sortí doncs cap a ells i els digué: «Quina acusació presenteu contra aquest home? 30 Ells li van respondre: «Si no fos un malfactor, no te l'hauríem entregat.» 31 Pilat els digué: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i jutgeu-lo segons la vostra llei.» Els jueus li digueren: «No ens és permès matar ningú. 32 Perquè es complís la paraula que Jesús havia dit, indicant quina mort havia de morir. 33 Pilat va tornar a entrar al pretori, va cridar Jesús i li va dir: «Ets tu el rei dels jueus? 34 Jesús li va respondre: « Ho dius tu mateix, o t'ho han dit altres de mi?» 35 Pilat va respondre: «Sóc jueu? La teva pròpia nació i els principals sacerdots t'han lliurat a mi. Què has fet?» 36 Jesús respongué: « El meu regne no és d'aquest món. Si el meu regne fos d'aquest món, els meus servents lluitarien perquè no fos lliurat als jueus; però ara el meu regne no és d'aquí. 37 Pilat li digué: «Llavors, ets rei?» Jesús respongué: « Tu dius que sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tothom qui és de la veritat escolta la meva veu. 38 Pilat li pregunta: «Què és la veritat?» Dit això, tornà a sortir cap als jueus i els diu: «No li trobo cap culpa.» 39 Però teniu el costum que us alliberi un per la Pasqua. Voleu, doncs, que us alliberi el Rei dels jueus? 40 Llavors tots van tornar a cridar: «Aquest no! Però Barrabàs! Barrabàs era un lladre. Joan 19 1 Llavors Pilat va agafar Jesús i el va assotar. 2 Els soldats van trenar una corona d'espines i la li van posar al cap, i li van posar un mantell de porpra, 3 I deien: «Salve, rei dels jueus!», i el van colpejar. 4 Pilat tornà a sortir i els diu: «Mireu, us el porto fora perquè sapigueu que no hi trobo cap culpa.» 5 Llavors Jesús va sortir, portant la corona d'espines i el mantell porpra. I Pilat els diu: «Aquí teniu l'home! 6 Quan els principals sacerdots i els guàrdies el van veure, van cridar: «Crucifica'l, crucifica'l!» Pilat els diu: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, perquè no hi trobo cap culpa.» 7 Els jueus li van respondre: «Nosaltres tenim una llei, i segons la nostra llei ha de morir, perquè s'ha fet Fill de Déu. 8 Quan Pilat va sentir aquestes paraules, va tenir més por; 9 I va tornar al pretori i va preguntar a Jesús: «D'on ets?» Però Jesús no li va respondre res. 10 Pilat li diu: «No em parles a mi? No saps que tinc poder per crucificar-te i poder per alliberar-te?» 11 Jesús li respongué: « No tindries cap poder contra mi si no te l'hagués donat de dalt; per això el qui m'ha entregat a tu té un pecat més gran. 12 Des de llavors Pilat va intentar alliberar-lo, però els jueus van cridar: «Si deixes anar aquest home, no ets amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei parla contra el Cèsar.» 13 Quan Pilat va sentir aquestes paraules, va portar Jesús fora i es va asseure al tribunal, en un lloc anomenat l'Empedrat, però en hebreu, Gàbata. 14 Era la Preparació de la Pasqua, cap a l'hora sisena, i Jesús diu als jueus: «Aquí teniu el vostre Rei!» 15 Però ells van cridar: «Endavant, endavant, crucifica'l!» Pilat els diu: «He de crucificar el vostre rei?» Els principals sacerdots van respondre: «No tenim cap altre rei que el Cèsar.» 16 Llavors Jesús els el va lliurar perquè el crucifiquessin. I ells van agafar Jesús i se l'enduien. 17 I portant la seva creu va sortir cap a un lloc anomenat Lloc de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

18 on el van crucificar, i amb ell dos més, un a cada costat, i Jesús al mig. 19 Pilat va escriure un rètol i el va posar a la creu. L'escriptura deia: JESÚS DE NATZARET, EL REI DELS JUEUS. 20 Molts jueus van llegir aquest rètol, perquè el lloc on havien crucificat Jesús era a prop de la ciutat, i estava escrit en hebreu, grec i llatí. 21 Llavors els principals sacerdots dels jueus digueren a Pilat: «No escriguis: El rei dels jueus; sinó que ell ha dit: Jo sóc el rei dels jueus.» 22 Pilat va respondre: «El que he escrit, ja ho he escrit. 23 Llavors els soldats, després de crucificar Jesús, van prendre els seus vestits i en van fer quatre parts, una part per a cada soldat, i també la seva túnica, que era sense costures, teixida des de dalt fins a dalt. 24 Llavors es van dir entre ells: «No l'esquincem, sinó sortegem de qui serà». Perquè es complís l'Escriptura que diu: «Es van repartir els meus vestits i van sortejar la meva túnica». Els soldats van fer això. 25 I hi havia vora la creu de Jesús la seva mare, la germana de la seva mare, Maria, la muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Jesús, en veure la seva mare i el deixeble que ell estimava, li va dir a la seva mare: « Dona, aquí tens el teu fill! 27 Llavors diu al deixeble: « Aquí tens la teva mare!» I des d'aquella hora el deixeble la va acollir a casa seva. 28 Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia complert, perquè es complís l'Escriptura, diu: « Tinc set. 29 Hi havia allà una gerra plena de vinagre. Van omplir una esponja de vinagre, la van posar sobre hisop i la hi van portar a la boca. 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, digué: « Tot s'ha complert.» Després, inclinant el cap, va expirar. 31 Com que era el dia de la Preparació, els jueus, perquè els cossos no es quedessin a la creu el dissabte (ja que aquell dissabte era un dia important), van suplicar a Pilat que els trenquessin les cames i els enduguessin de la creu. 32 Aleshores els soldats van arribar i van trencar les cames del primer i també de l'altre que havia estat crucificat amb ell. 33 Però quan van arribar a Jesús, i van veure que ja era mort, no li van trencar les cames. 34 Però un dels soldats li va traspassar el costat amb una llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. 35 I el qui ho va veure va donar testimoni, i el seu testimoni és veritable; i ell sap que diu la veritat, perquè vosaltres cregueu. 36 Perquè això va succeir perquè es complís l'Escriptura: No li serà trencat cap os. 37 I una altra Escriptura diu: Miraran aquell qui van traspassar. 38 Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús, però d'amagat per por dels jueus, va suplicar a Pilat que li permetés treure el cos de Jesús, i Pilat li ho va permetre. Ell hi va anar i va prendre el cos de Jesús. 39 També hi va anar Nicodem, el qui havia vingut a trobar Jesús de nit, i va portar unes cent lliures de mirra i àloes. 40 Llavors van prendre el cos de Jesús i el van embolicar amb llençols de lli amb espècies aromàtiques, tal com és costum entre els jueus d'enterrar-lo. 41 Al lloc on van ser crucificat hi havia un hort, i al hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. 42 A causa del dia de la Preparació dels jueus, van dipositar Jesús allà, perquè el sepulcre era a prop.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

Joan 20 1 El primer dia de la setmana, Maria Magdalena va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veu la pedra treta del sepulcre. 2 Llavors corre i arriba a Simó Pere i a l'altre deixeble, a qui Jesús estimava, i els diu: «S'han endut el Senyor del sepulcre, i no sabem on l'han posat.» 3 Pere, doncs, va sortir i aquell altre deixeble van anar al sepulcre. 4 Van córrer tots dos junts, i l'altre deixeble va córrer més ràpid que Pere i va arribar primer al sepulcre. 5 I s'inclinà i mirà dins, i veié els llençols de lli estesos; però no hi entrà. 6 Aleshores arriba Simó Pere seguint-lo, entra al sepulcre i veu els llençols de lli posats a terra. 7 I el mocador que li tocava el cap no estava junt amb els llençols de lli, sinó que estava embolicat en un lloc a part. 8 Aleshores també va entrar aquell altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, i va veure, i va creure. 9 Perquè encara no coneixien l'Escriptura que deia que havia de ressuscitar d'entre els morts. 10 Aleshores els deixebles se'n tornaren a casa seva. 11 Maria, però, es va quedar fora, a la vora del sepulcre, plorant. Mentre plorava, s'ajupí i mirà dins del sepulcre. 12 I veu dos àngels vestits de blanc, asseguts un al cap i l'altre als peus, on havia estat jegut el cos de Jesús. 13 Ells li diuen: «Dona, per què plores?» Ella els respon: «Perquè s'han endut el meu Senyor, i no sé on l'han posat.» 14 I havent dit això, es va girar enrere i va veure Jesús dret, però no sabia que era Jesús. 15 Jesús li diu: « Dona, per què plores? A qui busques?» Ella, pensant que era l'hortolà, li diu: «Senyor, si tu l'has endut d'aquí, digues-me on l'has posat, i jo me l'enduré.» 16 Jesús li diu: « Maria.» Ella es girà i li digué: «Rabboní, que vol dir Mestre.» 17 Jesús li diu: «No em toquis, perquè encara no he pujat al meu Pare. Vés als meus germans i digues-los: Pujo al meu Pare i al vostre Pare, al meu Déu i al vostre Déu.» 18 Maria Magdalena va anar a dir als deixebles que havia vist el Senyor i que ell li havia dit aquestes coses. 19 Al vespre d'aquell mateix dia, el primer de la setmana, quan les portes del lloc on s'havien reunit els deixebles eren tancades per por dels jueus, Jesús va venir, es va posar al mig i els diu: « Pau a vosaltres.» 20 I havent dit això, els mostrà les mans i el costat. Aleshores els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Jesús els digué de nou: « Pau a vosaltres! Com el Pare m'ha enviat, jo us envio a vosaltres.» 22 I havent dit això, va bufar sobre ells i els va dir: Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdoneu els pecats, els són perdonats; i a qui els retingueu els pecats, els són retinguts. 24 Però Tomàs, un dels Dotze, anomenat Dídim, no era amb ells quan va venir Jesús. 25 Els altres deixebles li digueren: «Hem vist el Senyor.» Però ell els respon: «Si no veig a les seves mans la marca dels claus, no hi fico el dit i no li poso la mà al costat, no ho creuré.» 26 Vuit dies després, els seus deixebles tornaven a ser a dins, i Tomàs amb ells. Aleshores, Jesús va arribar, estant tancades les portes, es va posar al mig i va dir: « Pau a vosaltres.» 27 Llavors diu a Tomàs: « Porta aquí el dit i mira les meves mans; porta la mà i fica-la al meu costat; i no siguis incrèdul, sinó creient.» 28 Tomàs li va respondre: «Senyor meu i Déu meu. 29 Jesús li diu: « Tomàs, perquè m'has vist, has cregut. Feliços els qui no han vist, i han cregut!» 30 Jesús va fer molts altres miracles davant dels seus deixebles, que no estan escrits en aquest llibre: 31 Però aquestes coses han estat escrites perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i perquè, creient, tingueu vida pel seu nom.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

Joan 21 1 Després d'això, Jesús es va manifestar de nou als deixebles vora el llac de Tiberíades, i es va manifestar d'aquesta manera. 2 Hi havia junts Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Dídim, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos altres deixebles seus. 3 Simó Pere els diu: «Me'n vaig a pescar.» Li diuen: «Nosaltres també anem amb tu.» Van sortir i van pujar a la barca de seguida, i aquella nit no van pescar res. 4 Quan ja era de dia, Jesús es va presentar a la riba, però els deixebles no sabien que era Jesús. 5 Llavors Jesús els diu: « Nois, teniu alguna cosa per menjar?» Ells li responen: «No. 6 I els digué: « Llançau la xarxa a la dreta de la barca i en trobareu.» Llançaren, doncs, i ja no la podien treure de la multitud de peixos. 7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Quan Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica de pescador, perquè anava nu, i es va llançar al mar. 8 Els altres deixebles van arribar en una barca petita (perquè no eren gaire lluny de terra, sinó uns dos-cents colzats), arrossegant la xarxa plena de peixos. 9 Tan bon punt van baixar a terra, van veure-hi brases, peix a sobre i pa. 10 Jesús els diu: « Porteu alguns dels peixos que acabeu de pescar.» 11 Simó Pere pujà a la barca i arrossegà la xarxa a terra, plena de peixos grossos, cent cinquanta-tres. I, tot i que n'hi havia tants, la xarxa no es va trencar. 12 Jesús els diu: « Veniu a sopar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets?», sabent que era el Senyor. 13 Jesús s'acosta, pren el pa i els'n dóna, i també peix. 14 Aquesta és la tercera vegada que Jesús es va manifestar als seus deixebles després d'haver ressuscitat d'entre els morts. 15 Després d'haver dinat, Jesús diu a Simó Pere: « Simó, fill de Jonàs, m'estimes més que aquests?» Ell li respon: «Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.» Ell li diu: « Apacenta els meus anyells.» 16 Jesús li diu per segona vegada: « Simó, fill de Jonàs, m'estimes?» Ell li respon: «Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.» Li diu: « Pastura les meves ovelles.» 17 Jesús li diu per tercera vegada: « Simó, fill de Jonàs, m'estimes?» Pere es va entristir perquè li havia dit per tercera vegada: «M'estimes?» Jesús li diu: «Senyor, tu ho saps tot; tu saps que t'estimo.» Jesús li diu: « Pastura les meves ovelles.» 18 En veritat, en veritat et dic que quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies; però quan siguis vell, estendràs les mans, i un altre et cenyirà i et portarà on no vols. 19 Això dit, indicant amb quina mort glorificaria Déu. I havent dit això, li diu: Segueix-me. 20 Aleshores Pere, girant-se, veié que seguia aquell deixeble que Jesús estimava, aquell que durant el sopar s'havia recolzat al pit d'ell i li havia dit: «Senyor, qui és el que et trairà?» 21 Pere, en veure'l, diu a Jesús: «Senyor, i què farà aquest? 22 Jesús li diu: « Si vull que s'esperi fins que jo torni, què t'importa? Segueix-me.» 23 Llavors es va estendre entre els germans la notícia que aquell deixeble no moriria. Però Jesús no li va dir: «No morirà», sinó: « Si vull que s'esperi fins que jo vingui», què t'importa a tu? 24 Aquest és el deixeble que dóna testimoni d'aquestes coses i les ha escrit, i sabem que el seu testimoni és veritable. 25 I hi ha també moltes altres coses que Jesús va fer, que si s'escriguessin una per una, crec que ni el món sencer podria contenir els llibres que se n'haurien d'escriure. Amén.

Actes dels Apòstols Actes 1

1 El primer tractat he escrit, oh Teòfil, sobre tot allò que Jesús va començar a fer i a ensenyar,

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

2 Fins al dia que va ser endut a l'altura, després d'haver donat manaments per l'Esperit Sant als apòstols que havia escollit, 3 als quals també es va manifestar viu després de la seva passió amb moltes proves infal·libles, apareixent-los durant quaranta dies i parlant-los de les coses pertinents al regne de Déu: 4 I, reunit amb ells, els manà que no se n'anessin de Jerusalem, sinó que esperéssin la promesa del Pare, la qual — diu ell— heu sentit de mi. 5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant d'aquí a pocs dies. 6 Quan es van reunir, li van preguntar: «Senyor, ¿és en aquest temps que restabliràs el regne d'Israel?» 7 I els digué: « No us correspon a vosaltres saber els temps o les estacions que el Pare ha posat en el seu propi poder. 8 Però rebreu poder quan l'Esperit Sant hagi vingut sobre vosaltres, i sereu testimonis meus a Jerusalem, a tota Judea i Samaria, i fins a l'últim extrem de la terra. 9 I havent dit aquestes coses, mentre ells miraven, va ser enlairat, i un núvol el va apartar de la seva vista. 10 I mentre ells miraven fixament al cel mentre ell pujava, heus aquí que dos homes amb vestits blancs es van presentar al seu costat; 11 que també digué: Homes de Galilea, per què esteu mirant al cel? Aquest Jesús, que ha estat endut d'entre vosaltres al cel, vindrà així com l'heu vist anar al cel.

Evangeli de Nicodem Capítol 1 1 Annas, Caifàs, Summas, Datam, Gamaliel, Judes, Leví, Neftalim, Alexandre, Cir i altres jueus van anar a Pilat per Jesús, acusant-lo de molts delictes greus. 2 I va dir: «Estem segurs que Jesús és fill de Josep el fuster, fill de Maria, i que es declara Fill de Déu i rei; i no només això, sinó que intenta la dissolució del dissabte i les lleis dels nostres pares. 3 Pilat va respondre: «Què és el que afirma, i què és el que intenta dissoldre?» 4 Els jueus li van dir: «Tenim una llei que prohibeix fer curacions en dissabte; però ell cura aquell dia amb mètodes perversos tant coixos com sords, paralítics, cecs, leprosos i endimoniats.» 5 Pilat va respondre: «Com pot fer això amb mètodes malvats?» Ells van respondre: «És un mag, i expulsa dimonis pel poder del príncep dels dimonis, i per això tot se li sotmet. 6 Pilat digué llavors: «Expulsar dimonis no sembla obra d'un esperit impur, sinó que procedeix del poder de Déu. 7 Els jueus van respondre a Pilat: «Preguem a la teva altesa que el faci comparèixer davant del teu tribunal i que l'escoltis tu mateix.» 8 Pilat va cridar un missatger i li va dir: «Com serà portat aquí el Crist?» 9 Llavors el missatger va sortir i, coneixent Crist, el va adorar; i havent estes a terra el mantell que tenia a la mà, va dir: Senyor, camina sobre aquest i entra, perquè el governador et crida. 10 Quan els jueus van veure el que havia fet el missatger, van exclamar (contra ell) a Pilat, i li van dir: Per què no el vau cridar per un bedel, i no per un missatger? Perquè el missatger, quan el va veure, el va adorar, va estendre a terra davant d'ell el mantell que duia a la mà i li va dir: Senyor, el governador et crida. 11 Pilat va cridar el missatger i li va dir: «Per què has fet això? 12 El missatger va respondre: «Quan em vas enviar de Jerusalem a Alexandre, vaig veure Jesús assegut en una ruca amb una figura desagradable, i els fills dels hebreus cridaven: «Hosanna!», sostenint branques d'arbres a les mans. 13 D'altres estenien els seus mantells pel camí, i deien: Salva'ns, tu que ets al cel; beneït sigui el qui ve en nom del Senyor. 14 Llavors els jueus van cridar contra el missatger, i van dir: Els fills dels hebreus van fer les seves acclamacions en llengua hebrea; i tu, que ets grec, com has pogut entendre l'hebreu? 15 El missatger els va respondre i va dir: «Vaig preguntar a un dels jueus i li vaig dir: Què és això que els nens criden en hebreu?

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

16 I m'ho va explicar, dient: Criden Hosanna, que s'interpreta com a: Senyor, salva'm; o, Senyor, salva'm. 17 Pilat els digué: «Per què vosaltres mateixos doneu testimoni del que han dit els nens, és a dir, amb el vostre silenci? En què ha fet de mal el missatger?» I ells van callar. 18 Llavors el governador digué al missatger: «Vés i intenta fer-lo entrar de totes les maneres possibles.» 19 Però el missatger va sortir i va fer com abans, dient: Senyor, entra, que el governador et crida. 20 I mentre Jesús entrava amb les banderes que portaven els estendards, els que portaven els estendards es van inclinar i van adorar Jesús. 21 Aleshores els jueus van exclamar amb més vehemència contra les banderes. 22 Pilat digué als jueus: «Ja sé que no us agrada que els que van al capdamunt dels estendards s'hagin inclinat i adorat Jesús, però per què crideu contra els estendards, com si s'haguessin inclinat i adorat?» 23 Ells van respondre a Pilat: «Hem vist els mateixos banderes inclinant-se i adorant Jesús.» 24 Llavors el governador va cridar els alferes i els va dir: Per què heu fet això? 25 Els alferes van dir a Pilat: «Tots som pagans i adorem els déus als temples; i com hauríem de pensar res sobre adorar-lo? Només teníem els estendards a les mans i ells s'inclinaven i l'adoraven.» 26 Llavors Pilat digué als caps de la sinagoga: «Escolliu-vos vosaltres mateixos homes forts, i que aguantin les banderes, i veurem si aleshores s'inclinaran sols.» 27 Així doncs, els ancians dels jueus van buscar dotze dels ancians més forts i capaços, els van fer sostenir els estendards i es van presentar davant del governador. 28 Pilat digué al missatger: «Traieu Jesús fora i torneu-lo a entrar, si no és per cap motiu». Jesús i el missatger van sortir del pretori. 29 Pilat va cridar els banderes que abans havien portat les banderes i els va jurar que si no les havien portat d'aquella manera quan Jesús va entrar abans, els tallaria el cap. 30 Aleshores el governador va ordenar a Jesús que tornés a entrar. 31 I el missatger va fer com havia fet abans, i va suplicar molt a Jesús que es pogués posar sobre la seva capa i caminés-hi a sobre, i hi va caminar a sobre, i va entrar. 32 Quan Jesús va entrar, els estendards es van inclinar com abans i el van adorar. Capítol 2 1 Quan Pilat va veure això, va tenir por i estava a punt d'aixecar-se del seu seient. 2 Mentre ell pensava llevar-se, la seva dona, que era a distància, li va enviar un missatge dient: «No tinguis res a veure amb aquest home just, perquè he patit molt per ell en una visió aquesta nit.» 3 Quan els jueus van sentir això, digueren a Pilat: «No t'hem dit que és un mag? Mira, ha fet somiar la teva dona.» 4 Pilat va cridar Jesús i li va dir: «Has sentit el que testifiquen contra tu, i no respons res?» 5 Jesús va respondre: «Si no haguessin pogut parlar, no haurien pogut parlar; però que cadascú, com que pot parlar bé i malament amb la seva pròpia llengua, ho vigili ell mateix.» 6 Però els ancians dels jueus van respondre i van dir a Jesús: Què haurem de buscar? 7 En primer lloc, sabem això de tu: que vas néixer per fornicació; en segon lloc, que a causa del teu naixement els infants van ser assassinats a Betlem; en tercer lloc, que el teu pare i la teva mare Maria van fugir a Egipte, perquè no podien confiar en el seu propi poble. 8 Alguns dels jueus que eren presents van dir amb més favor: «No podem dir que hagi nascut per fornicació; però sabem que la seva mare Maria estava promesa amb Josep, i per tant no va néixer per fornicació.» 9 Pilat digué als jueus que afirmaven que havia nascut de fornicació: «Això que dieu no és cert, ja que hi va haver un compromís, com testifiquen els que són de la vostra nació.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

10 Annas i Caifàs digueren a Pilat: «Cal tenir en compte tota aquesta gent que crida que ha nascut per fornicació i que és un mago; però els qui neguen que hagi nascut per fornicació són els seus prosèlits i deixebles.» 11 Pilat va respondre a Annas i Caifàs: «Qui són els prosèlits?» Ells van respondre: «Són fills de pagans, i no s'han fet jueus, sinó seguidors d'ell.» 12 Llavors Eleazar, Asteri, Antoni, Jaume, Caras, Samuel, Isaac, Finees, Crisp, Agripa, Annas i Judes van respondre: «No som prosèlits, sinó fills de jueus, i diem la veritat, i érem presents quan Maria es va prometre. 13 Pilat, dirigint-se als dotze homes que havien dit això, els digué: «Us conjuro per la vida del Cèsar que declareu fidelment si va néixer per fornicació i si és veritat el que heu dit. 14 Ells van respondre a Pilat: «Tenim una llei que ens prohibeix de jurar, ja que és un pecat. Que jurin per la vida del Cèsar que no és com hem dit, i estarem contents de ser condemnats a mort.» 15 Llavors Annas i Caifàs digueren a Pilat: «Aquests dotze homes no creuran que sabem que és de baixa família i que és un mago, tot i que pretén ser el Fill de Déu i un rei; cosa que estem tan lluny de creure, que tremolem de sentir-la.» 16 Llavors Pilat va ordenar que tothom sortís, excepte els dotze que havien dit que no havia nascut de fornicació, i que Jesús s'allunyés. I els va dir: «Per què volen els jueus matar Jesús? 17 Li van respondre: «Estan indignats perquè ha fet curacions en dissabte. Pilat va preguntar: «El mataran per una bona obra?» Li diuen: «Sí, Senyor.» Capítol 3 1 Llavors Pilat, ple de ràbia, va sortir del pretori i digué als jueus: «Prendo a tot el món com a testimoni que no trobo cap culpa en aquest home. 2 Els jueus van respondre a Pilat: «Si no hagués estat un malvat, no l'hauríem portat davant teu.» 3 Pilat els digué: «Emporteu-vos-el i jutgeu-lo segons la vostra llei.» 4 Llavors els jueus van dir: «No ens és permès de matar ningú.» 5 Pilat digué als jueus: «L'ordre de no matar és vostra, però no meva.» 6 I tornà a entrar al pretori, cridà Jesús a part i li digué: «Ets tu el rei dels jueus? 7 Jesús, responent, digué a Pilat: «Ho dius de tu mateix, o t'ho han dit els jueus de mi?» 8 Pilat va respondre i va dir a Jesús: «Sóc jueu? Tota la nació i els magistrats dels jueus t'han lliurat a les meves mans. Què has fet?» 9 Jesús respongué: «El meu regne no és d'aquest món. Si el meu regne fos d'aquest món, els meus servents lluitarien, i jo no hauria estat lliurat als jueus; però ara el meu regne no és d'aquí. 10 Pilat li preguntà: «Llavors, ets rei?» Jesús li respongué: «Tu dius que jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món, i per això he vingut: per donar testimoni de la veritat, i tot aquell qui és de la veritat escolta la meva veu. 11 Pilat li diu: «Què és la veritat? 12 Jesús va dir: «La veritat és del cel. 13 Pilat digué: «Per tant, la veritat no és a la terra. 14 Jesús digué a Pilat: «Creieu que la veritat és a la terra entre aquells que, quan tenen el poder de jutjar, es governen per la veritat i judiquen correctament. Capítol 4 1 Pilat, llavors, deixant Jesús al pretori, sortí a trobar els jueus i digué: «No trobo cap culpa en Jesús. 2 Els jueus li diuen: «Però ell ha dit: «Puc destruir el temple de Déu i reconstruir-lo en tres dies.» 3 Pilat els pregunta: «De quin temple és aquell del qual parla? 4 Els jueus li diuen: «Allò que Salomó va construir durant quaranta-sis anys, va dir que ho destruiria i ho reconstruiria en tres dies.» 5 Pilat els digué de nou: «Sóc innocent de la sang d'aquest home; mireu-ho vosaltres.»

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

6 Els jueus li diuen: «La seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills.» Llavors Pilat va convocar els ancians, els escribes, els sacerdots i els levites, i els diu en privat: «No feu això. No he trobat res en vosaltres que l'acusi de curar malalts i violar el dissabte que sigui digne de mort. 7 Els sacerdots i els levites van respondre a Pilat: «Per la vida del Cèsar, si algú blasfema, és digne de mort; però aquest home ha blasfemat contra el Senyor. 8 Llavors el governador va tornar a manar als jueus que sortissin del pretori, va cridar Jesús i li va dir: «Què he de fer amb tu? 9 Jesús li va respondre: «Fes tal com està escrit. 10 Pilat li va dir: «Com està escrit? 11 Jesús li diu: «Moisès i els profetes han profetitzat sobre els meus patiments i la meva resurrecció. 12 Quan els jueus van sentir això, es van indignar i van diure a Pilat: «Per què vols escoltar més la blasfèmia d'aquest home? 13 Pilat els diu: «Si aquestes paraules us semblen blasfèmies, empreneu-lo, porteu-lo al vostre tribunal i jutgeu-lo segons la vostra llei. 14 Els jueus responen a Pilat: «La nostra llei diu que haurà de rebre trenta-nou assots, però si blasfema contra el Senyor d'aquesta manera, serà lapidat.» 15 Pilat els diu: «Si aquestes paraules seves són blasfèmies, jutgeu-lo segons la vostra llei.» 16 Els jueus diuen a Pilat: «La nostra llei ens mana que no matem ningú; volem que sigui crucificat, perquè mereix la mort de la creu.» 17 Pilat els diu: «No és digne de ser crucificat; només que l'assotin i l'enviïn.» 18 Però quan el governador va mirar el poble que hi havia present i els jueus, va veure molts dels jueus plorant i va dir als principals sacerdots dels jueus: «Tot el poble no vol la seva mort. 19 Els ancians dels jueus van respondre a Pilat: «Nosaltres i tot el poble hem vingut aquí precisament perquè mori. 20 Pilat els diu: «Per què ha de morir? 21 Li van dir: «Perquè es declara Fill de Déu i Rei.» Capítol 5 1 Però Nicodem, un jueu, es va presentar davant del governador i digué: «Et prego, jutge just, que em permetis parlar unes poques paraules. 2 Pilat li digué: «Parla.» 3 Nicodem digué: «Vaig parlar als ancians dels jueus, als escribes, als sacerdots, als levites i a tota la multitud dels jueus, a la seva assemblea: Què voleu fer amb aquest home? 4 És un home que ha fet molts miracles útils i gloriosos, com cap home a la terra no n'ha fet mai abans, ni mai no farà. Deixeu-lo anar i no li feu cap mal; si ve de Déu, els seus miracles (les seves curacions miraculoses) continuaran; però si són dels homes, no serviran de res. 5 Així doncs, Moisès, quan Déu el va enviar a Egipte, va fer els miracles que Déu li havia manat davant del faraó, rei d'Egipte; i tot i que els mags d'aquell país, Jannes i Jambres, van fer amb la seva màgia els mateixos miracles que Moisès va fer, no van poder fer tot el que ell va fer; 6 I els miracles que feien els mags no eren de Déu, com sabeu, escribes i fariseus; sinó que els qui els feien van morir, i tots els qui els van creure. 7 I ara deixeu anar aquest home; perquè els miracles pels quals l'acuseu són de Déu, i no és digne de mort. 8 Llavors els jueus digueren a Nicodem: «Ets tu qui ets deixeble seu i fas discursos a favor seu?» 9 Nicodem els digué: «El governador s'ha convertit també en deixeble seu i fa discursos per ell? No l'ha constituït el Cèsar en aquest alt càrrec?» 10 Quan els jueus van sentir això, van tremolar i van cruixir de dents contra Nicodem, i li van dir: Que acceptis la seva doctrina com a veritat i tinguis la teva sort amb Crist! 11 Nicodem va respondre: «Amén; rebré la seva doctrina i la meva sort amb ell, tal com has dit.»

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

12 Llavors un altre jueu es va aixecar i va demanar permís al governador per escoltar-lo unes poques paraules. 13 I el governador digué: Digues el que vulguis. 14 I ell digué: «Vaig estar trenta-vuit anys a la vora de la bassa de les ovelles a Jerusalem, patint una gran malaltia, esperant una curació que s'hauria de produir amb la vinguda d'un àngel que en un moment determinat remougués l'aigua; i qui primer hi entrava després de la revolta de l'aigua, quedava curat de qualsevol malaltia que tingués.» 15 Jesús, veient-me allí debilitat, em va preguntar: «Vols ser curat?» Jo li vaig respondre: «Senyor, no tinc ningú que em posi a la piscina quan l'aigua es remou.» 16 I em va dir: «Aixeca't, pren el teu llit i camina.» I a l'instant vaig quedar curat, vaig prendre el meu llit i vaig caminar. 17 Llavors els jueus digueren a Pilat: «Senyor governador, pregunta-li quin dia va ser curat de la seva malaltia.» 18 El malalt va respondre: «Era en dissabte. 19 Els jueus digueren a Pilat: «No hem dit que feia les seves curacions en dissabte i que expulsava dimonis pel príncep dels dimonis? 20 Llavors un altre jueu va sortir i digué: «Jo era cec, podia sentir sons, però no podia veure ningú; i mentre Jesús passava, vaig sentir passar la multitud i vaig preguntar què hi havia. 21 Em van dir que Jesús passava, i llavors vaig cridar: «Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!» Ell s'aturà, va ordenar que em portessin i em va preguntar: «Què vols?» 22 Vaig dir: «Senyor, que pugui recuperar la vista». 23 Ell em va dir: «Recupera la vista». I tot seguit vaig veure-hi, i el vaig seguir, alegre i donant gràcies. 24 Un altre jueu va sortir i digué: «Jo era leprós, i ell em va curar només amb la seva paraula, dient: «Ho vull, sigues net». I a l'instant vaig ser purificat de la meva lepra. 25 I un altre jueu va sortir i digué: «Jo era tort, i ell m'ha redreçat amb la seva paraula.» 26 I una dona que es deia Verònica va dir: «Feia dotze anys que tenia un flux de sang, i vaig tocar la vora del seu mantell, i a l'instant el flux de la meva sang es va aturar.» 27 Els jueus van dir llavors: «Tenim una llei que prohibeix que una dona faci de testimoni.» 28 Després d'altres coses, un altre jueu va dir: «He vist Jesús convidat a unes noces amb els seus deixebles, i hi va haver manca de vi a Canà de Galilea; 29 I quan tot el vi va ser begut, va ordenar als servents que omplissin sis gerres que hi havia amb aigua, i les van omplir fins a la vora, i ell les va beneir, i va convertir l'aigua en vi, i tot el poble va beure, sorprès per aquest miracle. 30 Un altre jueu es va posar dret i digué: «He vist Jesús ensenyant a la sinagoga de Cafarnaüm, i a la sinagoga hi havia un home que tenia un dimoni, i cridà: «Deixa'm, què tenim a veure amb tu, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Sé que tu ets el Sant de Déu. 31 Jesús el va increpar dient: «Calla, esperit impur, i surt d'aquest home.» L'home va sortir a l'instant i no li va fer cap mal. 32 Un fariseu també va dir aquestes coses: «Vaig veure que una gran multitud de Galilea, Judea, i de la costa, i de moltes terres properes al Jordà, venien a Jesús; i molts malalts venien a ell, i ell els curava a tots.» 33 I vaig sentir els esperits impurs que cridaven i deien: «Tu ets el Fill de Déu.» Però Jesús els va advertir fermament que no el revelessin. 34 Després d'això, un altre que es deia Centurió digué: «Vaig veure Jesús a Cafarnaüm i li vaig suplicar: «Senyor, el meu criat està paralític a casa.» 35 Jesús em va dir: «Vindré i el curaré». 36 Però jo vaig dir: «Senyor, no sóc digne que entris sota el meu sostre; només digues una paraula, i el meu criat serà curat.»

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

37 Jesús em digué: «Vés, i tal com has cregut, així et sigui fet.» I el meu criat va ser curat des d'aquella hora. 38 Llavors un noble va dir: «Tenia un fill a Cafarnaüm, que estava a punt de morir; i quan vaig sentir que Jesús havia vingut a Galilea, vaig anar i li vaig suplicar que baixés a casa meva i curi el meu fill, perquè estava a punt de morir.» 39 Em va dir: «Vés-te'n, el teu fill viu». 40 I el meu fill va quedar curat des d'aquella hora. 41 A més d'aquests, molts altres jueus, homes i dones, cridaven i deien: «Aquest és veritablement el Fill de Déu, que cura totes les malalties només amb la seva paraula, i a qui els dimonis estan completament subjectes.» 42 Alguns d'ells van dir encara: «Aquest poder no pot provenir de ningú més que de Déu.» 43 Pilat digué als jueus: «Per què els dimonis no estan sotmesos als vostres metges? 44 Alguns d'ells van dir: «El poder de sotmetre els dimonis no pot provenir sinó de Déu.» 45 Però d'altres van dir a Pilat que havia ressuscitat Llàtzer d'entre els morts, després de quatre dies que era al sepulcre. 46 En sentir això, el governador, tremolant, va dir a la multitud dels jueus: «De què us servirà vessar sang innocent? Capítol 6 1 Pilat va cridar Nicodem i els quinze homes que deien que Jesús no havia nascut de fornicació i els va dir: «Què he de fer, ja que s'està preparant un aldarull entre el poble? 2 Li van dir: «No ho sabem; que ho mirin els qui provoquen aquest aldarull.» 3 Pilat va tornar a cridar la multitud i els digué: «Ja sabeu que teniu el costum que us alliberi un pres per la festa de Pasqua; 4 Tinc un presoner famós, un assassí, que es diu Barrabàs, i Jesús, que és anomenat Crist, en els quals no trobo res que mereixi la mort; quin d'ells, doncs, voleu que us alliberi? 5 Tots criden i diuen: «Allibera'ns Barrabàs!» 6 Pilat els diu: «Què faré, doncs, amb Jesús, anomenat Crist? 7 Tots responen: «Que el crucifiquin!» 8 Tornen a cridar i diuen a Pilat: «Si alliberes aquest home, no ets amic del Cèsar? S'ha fet passar per Fill de Déu i rei. Però vosaltres voleu que sigui ell el rei i no el Cèsar?» 9 Llavors Pilat, ple d'ira, els digué: «La vostra nació sempre ha estat sediciosa, i sempre esteu contra els qui us han estat al servei? 10 Els jueus van respondre: «Qui són els que ens han ajudat? 11 Pilat els va respondre: «El vostre Déu, que us va alliberar de la dura servitud d'Egipte i us va fer creuar el Mar Roig com si fos terra ferma, us va alimentar al desert amb mannà i carn de guatlles, va fer brollar aigua de la roca i us va donar una llei del cel: 12 El vau irritar de totes maneres, i vau desitjar per a vosaltres un vedell de fosa, el vau adorar i li vau oferir sacrificis, i vau dir: Aquests són els teus déus, Israel, que et van treure del país d'Egipte 13 Per això el vostre Déu es va inclinar a destruir-vos; però Moisès va intercedir per vosaltres, i el vostre Déu el va escoltar i va perdonar la vostra iniquitat. 14 Després us vau enfurir contra els vostres profetes Moisès i Aaron, i els vau voler matar, quan van fugir al tabernacle, i sempre murmuràveu contra Déu i els seus profetes. 15 I aixecant-se del seu tribunal, volia sortir; però tots els jueus van cridar: «Nosaltres reconeixem el Cèsar com a rei, i no Jesús.» 16 Quan aquest home va néixer, els mags van anar a oferir-li presents; quan Herodes ho va sentir, es va turmentar molt i volia matar-lo. 17 Quan el seu pare ho va saber, va fugir amb ell i la seva mare Maria a Egipte. Herodes, quan va sentir que havia nascut, el volia matar; i per això va enviar i va matar tots els nens que hi havia a Betlem i a tota la seva regió, de dos anys en avall.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

18 Quan Pilat va sentir això, va tenir por, i manant silenci a la gent, que feia xivarri, va dir a Jesús: «Per tant, ets tu rei? 19 Tots els jueus van respondre a Pilat: «És precisament aquell qui Herodes volia matar.» 20 Llavors Pilat prengué aigua, es rentà les mans davant del poble i digué: «Sóc innocent de la sang d'aquest just; mireu-ho vosaltres mateixos.» 21 Els jueus van respondre i digueren: «Que la seva sang sigui sobre nosaltres i els nostres fills. 22 Pilat va manar que portessin Jesús davant seu i li va dir aquestes paraules: 23 La teva pròpia nació t'ha acusat de fer-te rei; per això jo, Pilat, et condeno a ser assotat segons les lleis dels governadors anteriors; i que primer siguis lligat i després penjat en una creu en aquell lloc on ara ets presoner; i també dos criminals amb tu, que es diuen Dimes i Gestas. Capítol 7 1 Aleshores Jesús va sortir del vestíbul, i els dos lladres amb ell. 2 Quan van arribar al lloc anomenat Gòlgota, el van despullar dels seus vestits, el van cenyir amb un llençol de lli, li van posar al cap una corona d'espines i li van posar una canya a la mà. 3 I igualment van fer amb els dos lladres que havien estat crucificats amb ell, Dimes a la dreta i Gestas a l'esquerra. 4 Però Jesús digué: «Pare meu, perdona'ls, perquè no saben el que fan. 5 I es van repartir els seus vestits, i van fer sorts sobre la seva túnica. 6 Mentrestant, el poble era allà, i els principals sacerdots i els ancians dels jueus se'n burlaven, dient: «Ha salvat altres persones; que se salvi ara a si mateix, si pot. Si és Fill de Déu, que baixi ara de la creu.» 7 Els soldats també se'n burlaven, i prenent vinagre i fel, li'n van oferir a beure, i li van dir: Si ets el rei dels jueus, allibera't! 8 Aleshores Longinus, un soldat, va agafar una llança i li va perforar el costat, i a l'instant en va sortir sang i aigua. 9 I Pilat va escriure el títol a la creu en lletres hebrees, llatines i gregues, és a dir: Aquest és el rei dels jueus. 10 Però un dels dos lladres que havien estat crucificats amb Jesús, que es deia Gestas, digué a Jesús: «Si tu ets el Messies, salva't a tu mateix i a nosaltres.» 11 Però el lladre que havia estat crucificat a la seva dreta, que es deia Dimas, el va increpar dient: «No tens por de Déu, que estàs condemnat a aquest càstig? Nosaltres, és cert, rebem justament el demèrit de les nostres accions; però aquest Jesús, quin mal ha fet? 12 Després d'aquest gemec, digué a Jesús: «Senyor, recorda't de mi quan entris al teu Regne. 13 Jesús li respongué: «T'ho dic amb tota veritat: avui seràs amb mi al paradís. Capítol 8 1 Era cap a la sisena hora, i la foscor era sobre tota la terra fins a la nona hora. 2 I mentre el sol s'eclipsava, vet aquí que el vel del temple s'esquinçà de dalt a baix; i les roques també s'esquinçaren, i els sepulcres s'obriren, i molts cossos de sants que dormien van ressuscitar. 3 I cap a la nona hora, Jesús va cridar amb veu forta: «Eli, Eli, lama zabactani?», que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?» 4 Després d'això, Jesús digué: «Pare, a les teves mans encomano el meu esperit.» I havent dit això, va expirar. 5 Però quan el centurió va veure que Jesús havia expirat cridant així, va glorificar Déu i va dir: «Realment, aquest home era just. 6 I tota la gent que era allà es va sentir molt turbada en veure-ho; i reflexionant sobre el que havia passat, es van donar cops al pit i després van tornar a la ciutat de Jerusalem. 7 El centurió va anar a veure el governador i li va explicar tot el que havia passat. 8 I després d'haver sentit totes aquestes coses, es va entristir molt;

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

9 I va convocar els jueus i els va dir: «Heu vist el miracle de l'eclipsi de sol i les altres coses que van succeir mentre Jesús moria? 10 Quan els jueus ho van sentir, van respondre al governador: «L'eclipsi de sol ha succeït segons el seu costum. 11 Però tots els qui coneixien el Crist es van quedar a distància, i també les dones que havien seguit Jesús des de Galilea, observant tot això. 12 I vet aquí que un home d'Arimatea, que es deia Josep, que també era deixeble de Jesús, però no públicament per por dels jueus, va anar a trobar el governador i li va suplicar que li permetés treure el cos de Jesús de la creu. 13 I el governador li va donar permís. 14 Nicodem va arribar, portant una barreja de mirra i àloes d'unes cent lliures, i van baixar Jesús de la creu entre llàgrimes, i el van lligar amb llençols de lli amb espècies, segons el costum d'enterrar els jueus, 15 I el van posar en un sepulcre nou, que Josep havia construït i havia fet excavar en una roca, on no havia estat mai posat ningú; i van fer rodar una gran pedra a la porta del sepulcre. Capítol 9 1 Quan els jueus injustos van sentir que Josep havia suplicat i havia enterrat el cos de Jesús, van buscar Nicodem, i aquells quinze homes que havien testificat davant del governador que Jesús no havia nascut per fornicació, i altres persones bones que havien fet alguna bona obra envers ell. 2 Però com que tots s'amagaven per por dels jueus, Nicodem, tot sol, es va mostrar davant d'ells i va dir: «Com poden entrar aquestes persones a la sinagoga? 3 Els jueus li van respondre: «Com t'atreveixes a entrar a la sinagoga, si ets soci de Crist? Que la teva sort sigui amb ell a l'altra vida.» 4 Nicodem va respondre: «Amén; que així sigui, que jo tingui la meva sort amb ell al seu regne.» 5 Igualment, Josep, quan va anar a trobar els jueus, els va dir: Per què us enfadeu amb mi, perquè demano el cos de Jesús, que és de Pilat? Mireu, l'he posat al meu sepulcre, l'he embolicat amb lli net i he posat una pedra a l'entrada del sepulcre. 6 Jo he actuat correctament amb ell; però vosaltres heu actuat injustament espantant aquest just, crucificant-lo, donant-li vinagre per beure, coronant-lo amb espines, esquinçant-li el cos amb fuets i pregant que descarteu la culpa de la seva sang sobre vosaltres. 7 En sentir això, els jueus es van inquietar i es van inquietar; i van agafar Josep, i van ordenar que el posessin sota custòdia abans del dissabte, i que el tinguessin allà fins que acabés el dissabte. 8 I li digueren: «Confessa't, perquè ara no et és permès fer-te cap mal fins que arribi el primer dia de la setmana. Però sabem que no seràs considerat digne d'enterrament, sinó que donarem la teva carn als ocells del cel i a les bèsties de la terra.» 9 Josep va respondre: «Aquest discurs és com el discurs del superb Goliat, que va retreure el Déu vivent parlant contra David. Però vosaltres, escribes i doctors, sabeu que Déu diu pel profeta: «La venjança és meva, i us pagaré un mal equivalent al que m'heu amenaçat». 10 El Déu que heu penjat a la creu, és capaç d'alliberar-me de les vostres mans. Tota la vostra maldat tornarà sobre vosaltres. 11 El governador, després de rentar-se les mans, va dir: «Sóc innocent de la sang d'aquest just.» Però vosaltres vau respondre i vau cridar: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills. Tal com heu dit, que periu per sempre.» 12 Els ancians dels jueus, en sentir aquestes paraules, es van enfurir molt; i agafant Josep, el van ficar en una cambra on no hi havia finestra; van tancar la porta i van segellar el pany; 13 Annas i Caifàs hi van posar guàrdia, i van decidir amb els sacerdots i els levites que tots es reunirien després del dissabte, i van decidir a quina mort havien de fer condemnar a Josep. 14 Quan ho hagueren fet, els principals, Annas i Caifàs, van ordenar que portessin Josep.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

Capítol 10 1 Quan tota l'assemblea va sentir això, van quedar admirats i sorpresos, perquè van trobar el mateix segell al pany de la cambra, però no van poder trobar Josep. 2 Llavors Annas i Caifàs van sortir, i mentre tots s'admiraven que Josep se n'hagués anat, un dels soldats que guardaven el sepulcre de Jesús va parlar a l'assemblea. 3 Mentre custodiaven el sepulcre de Jesús, hi va haver un terratrèmol; i vam veure un àngel de Déu que feia rodar la pedra del sepulcre i s'hi asseguia a sobre; 4 I el seu aspecte era com un llamp i el seu vestit com la neu; i per la por vam quedar com persones mortes. 5 I vam sentir un àngel que deia a les dones al sepulcre de Jesús: «No tingueu por; sé que busqueu Jesús, que va ser crucificat; ha ressuscitat, tal com havia predit. 6 Veniu i vegeu el lloc on va ser posat; i aneu ara mateix a dir als seus deixebles que ha ressuscitat d'entre els morts, i que anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir. 7 Llavors els jueus van convocar tots els soldats que guardaven el sepulcre de Jesús i els van dir: «Qui són aquelles dones a qui l'àngel va parlar? Per què no les vau agafar?» 8 Els soldats van respondre i digueren: «No sabem qui eren aquestes dones; a més, de por ens hem quedat com morts. Com hem pogut agafar aquestes dones?» 9 Els jueus els digueren: «Tant ho juro pel Senyor que no us creiem. 10 Els soldats van respondre als jueus: «Si heu vist i sentit que Jesús feia tants miracles, i no el vau creure, com ens heu de creure a nosaltres? Heu dit bé: Viu el Senyor, perquè realment viu el Senyor.» 11 Hem sentit a dir que vau tancar Josep, qui va enterrar el cos de Jesús, en una cambra segellada amb pany, i que quan la vau obrir, no el vau trobar. 12 Doncs, presenteu Josep, a qui vau posar sota custodia a la cambra, i nosaltres presentarem Jesús, a qui vam custodiar al sepulcre. 13 Els jueus van respondre i digueren: «Nosaltres presentarem Josep, vosaltres presentareu Jesús». Josep és a Arimatea, la seva ciutat. 14 Els soldats van respondre: «Si Josep és a Arimatea i Jesús a Galilea, hem sentit l'àngel avisar les dones.» 15 Quan els jueus van sentir això, van tenir por i es van dir entre ells: «Si aquestes coses es fan públiques, tothom creurà en Jesús. 16 Llavors van recollir una bona quantitat de diners i la van donar als soldats, dient: «Digueu al poble que els deixebles de Jesús van venir de nit, quan dormíeu, i van robar el cos de Jesús. Si Pilat, el governador, ho sent, el convencerem i us assegurarem la seguretat.» 17 Els soldats, doncs, van prendre els diners i van dir tal com els havien indicat els jueus, i la notícia es va escampar entre el poble. 18 Però un cert sacerdot Finees, un mestre d'escola Ada i un levita anomenat Ageu van arribar tres de Galilea a Jerusalem i van informar els principals sacerdots i tots els que eren a les sinagogues, dient: 19 Hem vist Jesús, a qui vau crucificar, parlant amb els seus onze deixebles, assegut enmig d'ells a la muntanya de les Oliveres i dient-los: 20 Aneu per tot el món, prediqueu l'Evangeli a totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant; i tot aquell qui cregui i sigui batejat, serà salvat. 21 I després que hagués dit aquestes coses als seus deixebles, el vam veure pujant al cel. 22 Quan els principals sacerdots, els ancians i els levites van sentir aquestes coses, van diure a aquests tres homes: «Doneu glòria al Déu d'Israel i confesseu-li si són certes les coses que dieu que heu vist i sentit.» 23 Ells van respondre: «Tal com viu el Senyor dels nostres pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, us hem explicat la veritat tal com hem sentit Jesús parlar amb els seus deixebles i l'hem vist pujar al cel.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

24 I els tres homes van respondre encara més, i van afegir aquestes paraules: Si no reconeguéssim les paraules que hem sentit dir Jesús, i que l'hem vist pujant al cel, seríem culpables de pecat. 25 Aleshores els principals sacerdots es van aixecar immediatament i, tenint el llibre de la llei a les mans, van conjurar aquests homes, dient: «No tornareu a declarar més allò que heu dit de Jesús. 26 I els van donar una gran suma de diners i van enviar altres persones amb ells, que els havien de conduir al seu país, a fi que no es quedessin de cap manera a Jerusalem. 27 Aleshores els jueus es van reunir tots junts i, havent expressat la més lamentable preocupació, van dir: «Quin fet tan extraordinari ha succeït a Jerusalem? 28 Però Annas i Caifàs els van consolar, dient-los: «Per què hem de creure els soldats que custodiaven el sepulcre de Jesús, que ens van dir que un àngel va apartar la pedra de la porta del sepulcre? 29 Potser els seus propis deixebles els ho van dir, i els van donar diners perquè ho diguessin, i ells mateixos es van endur el cos de Jesús. 30 A més, tingueu en compte que no es pot donar cap crèdit als estrangers, perquè també ens van prendre una gran quantitat, i ens han informat segons les instruccions que els vam donar. O bé ens han de ser fidels a nosaltres o bé als deixebles de Jesús. Capítol 11 1 Llavors Nicodem es va aixecar i digué: «Dieu bé, fills d'Israel, vosaltres heu sentit el que aquells tres homes han jurat per la Llei de Déu, dient: Hem vist Jesús parlant amb els seus deixebles a la muntanya de les Oliveres, i l'hem vist pujant al cel. 2 I l'Escriptura ens ensenya que el beneït profeta Elies va ser endut al cel; i quan els fills dels profetes van preguntar a Eliseu: On és el nostre pare Elies? Ell els va respondre que havia estat endut al cel. 3 I els fills dels profetes li van dir: «Potser l'esperit l'ha portat a alguna de les muntanyes d'Israel, potser allà el trobarem.» I van suplicar a Eliseu, i va caminar amb ells tres dies, però no el van poder trobar. 4 I ara escolteu-me, fills d'Israel, i enviem homes a les muntanyes d'Israel, no fos cas que l'esperit s'hagués endut Jesús, i allà potser el trobarem i quedarem satisfets. 5 El consell de Nicodem va agradar a tot el poble, i van enviar homes que buscaven Jesús, però no el van trobar. Ells, en tornar, van dir: «Hem anat per tot arreu, però no hem trobat Jesús; però hem trobat Josep a Arimatea, la seva ciutat.» 6 Quan els magistrats i tot el poble van sentir això, es van alegrar i van lloar el Déu d'Israel, perquè havien trobat Josep, a qui havien tancat en una cambra i no havien pogut trobar. 7 I quan hagueren reunit una gran assemblea, els principals sacerdots van dir: «Com ens portarem Josep perquè parlés amb ell?» 8 I agafant un tros de paper, li van escriure dient: «Pau amb tu i tota la teva família. Sabem que hem ofès Déu i a tu. Sigues amable de visitar-nos, els teus pares, perquè ens va sorprendre molt que hagis fugit de la presó.» 9 Sabem que vam prendre consells maliciosos contra tu, i que el Senyor va tenir cura de tu, i el Senyor mateix et va alliberar dels nostres designis. Pau a tu, Josep, que ets honorable entre tot el poble. 10 I van triar set amics de Josep i els van diure: «Quan arribeu a Josep, saludeu-lo en pau i doneu-li aquesta carta.» 11 Per tant, quan els homes van arribar a Josep, el van saludar en pau i li van donar la carta. 12 I quan Josep ho hagué llegit, digué: «Beneït sigui el Senyor Déu, que m'ha alliberat dels israelites, perquè no poguessin vessar la meva sang. Beneït sigui Déu, que m'ha protegit sota les teves ales.» 13 Josep els va besar i els va acollir a casa seva. L'endemà, Josep va muntar el seu ase i va anar amb ells cap a Jerusalem.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

14 Quan tots els jueus van sentir aquestes coses, van sortir a rebre'l i van cridar: «Que la teva arribada sigui bona, pare Josep! 15 Ell va respondre: «Que el Senyor acompanyi tot el poble amb la seva prosperitat.» 16 Tots el van besar, i Nicodem el va portar a casa seva, després d'haver-hi preparat un gran banquet. 17 L'endemà, que era el dia de la Preparació, Annas, Caifàs i Nicodem digueren a Josep: «Confessa els teus pecats al Déu d'Israel i respon-nos a totes les preguntes que et farem.» 18 Perquè ens ha preocupat molt que hagis enterrat el cos de Jesús; i que, tot i haver-te tancat en una cambra, no et vam poder trobar; i hem tingut por des de llavors, fins al moment que has aparegut entre nosaltres. Explica'ns, doncs, davant de Déu, tot el que ha passat. 19 Josep va respondre: «Em vau tancar el dia de la Preparació fins al matí. 20 Però mentre jo estava dret pregant a mitjanit, la casa va ser envoltada de quatre àngels; i vaig veure Jesús com la resplendor del sol, i vaig caure a terra de por. 21 Però Jesús em va agafar la mà i em va aixecar de terra, i la rosada va caure sobre mi; però ell, eixugant-me la cara, em va besar i em va dir: No tinguis por, Josep; mira'm, perquè sóc jo. 22 Llavors el vaig mirar i li vaig dir: «Rabbuni, Elies!». Ell em va respondre: «No sóc Elies, sinó Jesús de Natzaret, el cos del qual vas enterrar.» 23 Li vaig dir: «Mostra'm el sepulcre on et vaig posar.» 24 Jesús em va agafar per la mà i em va conduir al lloc on l'havia posat, i em va mostrar els llençols i el mocador que li havia posat al cap. Aleshores vaig saber que era Jesús, el vaig adorar i vaig dir: «Beneït sigui el qui ve en nom del Senyor! 25 Jesús em va agafar de nou per la mà i em va portar a Arimatea, a casa meva, i em va dir: «Pau a tu; però no surtis de casa teva fins al dia quaranta; ara he d'anar als meus deixebles.» Capítol 12 1 Quan els principals sacerdots van sentir totes aquestes coses, van quedar meravellats i van caure amb el front a terra com morts, i es van posar a cridar els uns als altres: «Quin senyal extraordinari és aquest que ha succeït a Jerusalem? Nosaltres coneixem el pare i la mare de Jesús. 2 I un cert levita va dir: «Conec molts dels seus parents, persones religioses, que solen oferir sacrificis i holocaustos al Déu d'Israel, al temple, amb oracions. 3 I quan el gran sacerdot Simeó el va prendre en braços, li va dir: Senyor, ara deixes que el teu servent se'n vagi en pau, segons la teva paraula, perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que has preparat davant de tots els pobles: una llum per il·luminar les nacions i la glòria del teu poble Israel. 4 Simeó va beneir igualment Maria, la mare de Jesús, i li digué: «Et dic pel que fa a aquest infant que està destinat a fer caure i a ressuscitar molts, i a ser un senyal que provocarà contradiccions. 5 Sí, una espasa et traspassarà l'ànima, i els pensaments de molts cors seran revelats. 6 Llavors tots els jueus digueren: «Enviem algú a aquells tres homes que diuen que l'han vist parlant amb els seus deixebles a la muntanya de les Oliveres.» 7 Després d'això, els preguntaren què havien vist, i ells van respondre a un mateix acord: «Davant del Déu d'Israel afirmem que hem vist clarament Jesús parlant amb els seus deixebles a la muntanya de les Oliveres i pujant al cel. 8 Llavors Annas i Caifàs els van portar a llocs separats i els van interrogar per separat; ells van confessar unànimement la veritat, dient que havien vist Jesús. 9 Llavors Annas i Caifàs digueren: «La nostra Llei diu: Per boca de dos o tres testimonis tota paraula serà confirmada.» 10 Però què hem dit? El beneït Henoc va agradar a Déu i va ser traslladat per la paraula de Déu; i es coneix el lloc d'enterrament del beneït Moisès. 11 Però Jesús va ser lliurat a Pilat, fuetejat, coronat amb espines, escopit, traspassat amb una llança, crucificat, mort a la creu i enterrat, i el seu cos l'honorable Josep el va enterrar en un sepulcre nou, i ell testifica que el va veure viu.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

12 I a més, aquests homes han declarat que el van veure parlant amb els seus deixebles al mont de les Oliveres i pujant al cel. 13 Llavors Josep es va aixecar i digué a Annas i a Caifàs: «És just que us sorprengueu molt que us hagin dit que Jesús és viu i que ha pujat al cel. 14 És realment sorprenent que no només ressuscités d'entre els morts, sinó que també ressuscités altres persones dels seus sepulcres, que han estat vistes per molts a Jerusalem. 15 I ara escolteu-me una mica: tots coneixíem el benaventurat Simeó, el gran sacerdot, que va acollir Jesús quan era un infant en braços al temple. 16 Aquest mateix Simeó tenia dos fills, i tots nosaltres vam ser presents a la seva mort i al seu funeral. 17 Aneu, doncs, i vegeu els seus sepulcres, perquè són oberts i han ressuscitat. I vet aquí que són a la ciutat d'Arimatea, passant el temps junts en oficis de devoció. 18 Alguns, és cert, han sentit el so de les seves veus en oració, però no volen parlar amb ningú, sinó que romanen muts com morts. 19 Però veniu, anem a ells i comportem-nos amb ells amb tot el respecte i la precaució deguts. I si podem fer-los jurar, potser ens explicaran alguns dels misteris de la seva resurrecció. 20 Quan els jueus van sentir això, es van alegrar molt. 21 Llavors Annas, Caifàs, Nicodem, Josep i Gamaliel van anar a Arimatea, però no els van trobar als seus sepulcres; sinó que, passejant per la ciutat, els van lligar de genolls mentre feien les seves pregàries. 22 Després de saludar-los amb tot respecte i reverència a Déu, els van portar a la sinagoga de Jerusalem; i havent tancat les portes, van prendre el llibre de la llei del Senyor, 23 I posant-ho a les seves mans, els va jurar per Déu, Jahvè, i el Déu d'Israel, que va parlar als nostres pares per la Llei i els profetes, dient: Si creieu que aquell qui us va ressuscitar d'entre els morts és Jesús, digueu-nos què heu vist i com vau ser ressuscitats d'entre els morts. 24 Carí i Lentí, els dos fills de Simeó, van tremolar en sentir aquestes coses, i es van inquietar i van gemegar; i alhora, mirant al cel, van fer el senyal de la creu amb els dits a la llengua. 25 I immediatament van parlar, i van dir: Doneu-nos a cadascun de nosaltres un paper, i us escriurem tot allò que hem vist. I cadascun es va asseure i va escriure, dient: Capítol 13 1 Oh Senyor Jesús i Pare, que ets Déu, i també la resurrecció i la vida dels morts, dóna'ns permís per declarar els teus misteris, que vam veure després de la mort, pertanyents a la teva creu; perquè ho jurem pel teu nom. 2 Perquè has prohibit als teus servents de declarar les coses secretes que van ser obrades pel teu poder diví a l'infern. 3 Quan vam ser col·locats amb els nostres pares a les profunditats de l'infern, en la foscor de la foscor, de sobte va aparèixer el color del sol com l'or, i una llum substancial de color porpra que il·luminava el lloc. 4 Tot seguit, Adam, el pare de tota la humanitat, amb tots els patriarques i profetes, es va alegrar i va dir: Aquella llum és l'autor de la llum eterna, que ha promès traslladar-nos a la llum eterna. 5 Llavors el profeta Isaïes va exclamar i va dir: «Aquesta és la llum del Pare i del Fill de Déu, segons la meva profecia, quan jo vivia a la terra. 6 La terra de Zabuló i la terra de Neftali, a l'altra banda del Jordà, un poble que caminava en la foscor, va veure una gran llum; i per als qui habitaven a la regió de l'ombra de la mort, la llum ha sorgit. I ara ha vingut i ens ha il·luminat a nosaltres, els qui érem asseguts en la mort. 7 I mentre tots estàvem alegres per la llum que brillava sobre nosaltres, el nostre pare Simeó va venir entre nosaltres i, felicitant tota la companyia, va dir: Glorifiqueu el Senyor Jesucrist, el Fill de Déu.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

8 a qui vaig prendre en braços quan era un infant al temple, i mogut per l'Esperit Sant, li vaig dir i vaig reconèixer: 1 Ara els meus ulls han vist la teva salvació, que has preparat davant de tots els pobles, llum per il·luminar les nacions i glòria del teu poble Israel. 9 Tots els sants que eren a les profunditats de l'infern, en sentir això, es van alegrar encara més. 10 Després va sortir un semblant a un petit ermità, i tothom li va preguntar: Qui ets? 11 Ell va respondre: «Jo sóc la veu del qui crida al desert, Joan Baptista i el profeta de l'Altíssim, que va anar abans de la seva vinguda per preparar el seu camí i donar al seu poble el coneixement de la salvació per al perdó dels pecats. 12 I jo, Joan, quan vaig veure Jesús venint a mi, mogut per l'Esperit Sant, vaig dir: «Mireu l'Anyell de Déu, mireu aquell qui treu els pecats del món. 13 I el vaig batejar al riu Jordà, i vaig veure l'Esperit Sant que baixava sobre ell en forma de colom, i vaig sentir una veu del cel que deia: Aquest és el meu Fill estimat, en qui tinc molta complaença. 14 I ara, mentre anava davant d'ell, vaig baixar aquí per fer-vos saber que el Fill de Déu ens visitarà properament, i, com l'alba que surt de dalt, vindrà a nosaltres, que som a les tenebres i a l'ombra de la mort. Capítol 14 1 Però quan el primer home, el nostre pare Adam, va sentir aquestes coses, que Jesús havia estat batejat al Jordà, va cridar el seu fill Set i li va dir: 2 Declara als teus fills, els patriarques i profetes, totes les coses que vas sentir de Miquel, l'arcàngel, quan et vaig enviar a les portes del Paradís, per suplicar a Déu que m'ungís el cap quan estigués malalt. 3 Aleshores Set, acostant-se als patriarques i profetes, va dir: «Jo, Set, quan pregava a Déu a les portes del Paradís, vaig veure que l'àngel del Senyor, Miquel, se'm apareixia dient: «Sóc enviat a tu pel Senyor; sóc designat per presidir els cossos humans.» 4 Et dic, Seth, no preguis a Déu amb llàgrimes ni li demanis l'oli de l'arbre de la misericòrdia per ungir el teu pare Adam pel seu mal de cap; 5 Perquè no ho podràs obtenir de cap manera fins al darrer dia i temps, és a dir, fins que hagin passat cinc mil cinc-cents anys. 6 Aleshores Crist, el Fill de Déu més misericordiós, vindrà a la terra per ressuscitar el cos humà d'Adam i, alhora, per ressuscitar els cossos dels morts, i quan vingui serà batejat al Jordà: 7 Aleshores, amb l'oli de la seva misericòrdia, ungirà tots aquells qui creuen en ell; i l'oli de la seva misericòrdia continuarà per a les generacions futures, per a aquells que naixeran de l'aigua i de l'Esperit Sant per a la vida eterna. 8 I quan en aquell moment el Fill de Déu, Crist Jesús, baixi a la terra, introduirà el nostre pare Adam al Paradís, a l'arbre de la misericòrdia. 9 Quan tots els patriarques i profetes van sentir totes aquestes coses de Set, es van alegrar encara més. Capítol 15 1 Mentre tots els sants s'alegraven, vet aquí que Satanàs, el príncep i capità de la mort, va dir al príncep de l'infern: 2 Prepareu-vos per rebre el mateix Jesús de Natzaret, que es vantava de ser el Fill de Déu, i tanmateix era un home amb por de la mort, i va dir: La meva ànima és trista fins a la mort. 3 A més, em va fer molts mals a mi i a molts altres; perquè aquells que vaig fer cecs i coixos i també aquells que vaig turmentar amb diversos dimonis, els va curar amb la seva paraula; sí, i aquells que et vaig portar morts, te'ls treu per la força. 4 A això, el príncep de l'infern va respondre a Satanàs: Qui és aquest príncep tan poderós, i tanmateix un home que té por de la mort? 5 Perquè tots els potentes de la terra estan subjectes al meu poder, els quals vas sotmetre pel teu poder.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

6 Però si és tan poderós en la seva naturalesa humana, t'afirmo de veritat que és totpoderós en la seva naturalesa divina, i cap home no pot resistir-se al seu poder. 7 Quan va dir que tenia por de la mort, va voler atrapar-te, i infeliç per a tu per sempre. 8 Llavors Satanàs, responent, digué al príncep de l'infern: «Per què has dubtat i has tingut por de rebre aquell Jesús de Natzaret, l'adversari teu i meu? 9 Pel que fa a mi, el vaig temptar i vaig instigar el meu poble, els jueus, amb zel i ira contra ell? 10 Vaig esmolar la llança pel seu patiment; vaig barrejar fel i vinagre, i li vaig ordenar que ho begués; vaig preparar la creu per crucificar-lo, i els claus per travessar les mans i els peus d'Ibis; i ara que la seva mort és a prop, el portaré aquí, subjecte tant a tu com a mi. 11 Llavors el príncep de l'infern va respondre: «Ara mateix m'has dit que m'ha tret els morts per la força. 12 Aquells que han estat retinguts aquí fins que tornin a viure a la terra, van ser enduts d'aquí, no pel seu propi poder, sinó per oracions fetes a Déu, i el seu Déu totpoderós els va prendre de mi. 13 Qui és, doncs, Jesús de Natzaret, que amb la seva paraula m'ha tret els morts sense pregar a Déu? 14 Potser és el mateix que em va prendre Llàtzer, després de quatre dies que era mort, i feia pudor i estava podrit, i del qual jo tenia possessió com a persona morta, però el va ressuscitar pel seu poder. 15 Satanàs va respondre al príncep de l'infern: «És precisament el mateix home, Jesús de Natzaret. 16 Quan el príncep de l'infern ho va sentir, li va dir: «T'adjuro pels poders que tenim a tu i a mi que no me'l portis. 17 Quan vaig sentir parlar del poder de la seva paraula, vaig tremolar de por, i tota la meva companyia impia va ser alhora pertorbada; 18 I no vam poder retenir Llàtzer, però es va sacsejar a si mateix, i amb tots els signes de malícia, es va allunyar immediatament de nosaltres; i la mateixa terra, on hi havia el cadàver de Llàtzer, a l'instant el va treure viu. 19 I ara sé que ell és Déu Totpoderós, qui podia fer aquestes coses, que és poderós en el seu domini i poderós en la seva naturalesa humana, que és el Salvador de la humanitat. 20 No porteu, doncs, aquesta persona aquí, perquè ell alliberarà tots aquells que tinc empresonats per la meva incredulitat, i lligats amb les cadenes dels seus pecats, i els conduirà a la vida eterna. Capítol 16 1 I mentre Satanàs i el príncep de l'infern parlaven així entre ells, de sobte es va sentir una veu com de tro i com el fragor dels vents, que deia: Alceu les vostres portes, oh prínceps; i alceu-vos, oh portes eternes, i entrarà el Rei de la Glòria. 2 Quan el príncep de l'infern va sentir això, va dir a Satanàs: «Aparta't de mi i surt de les meves morades; si ets un guerrer poderós, lluita contra el Rei de la Glòria. Però què hi tens a veure amb ell?» 3 I el va expulsar de les seves morades. 4 I el príncep va dir als seus impius oficials: Tanqueu les portes de llautó de la crueltat i assegureules amb barres de ferro, i lluiteu amb valentia, no fos cas que siguem fets captius. 5 Però quan tota la companyia dels sants va sentir això, van parlar amb veu forta de ràbia al príncep de l'infern: 6 Obre les teves portes perquè pugui entrar el Rei de la Glòria. 7 I el diví profeta David va exclamar dient: «No vaig profetitzar realment, quan era a la terra, i vaig dir: Oh, que els homes lloessin el Senyor per la seva bondat i per les seves obres meravelloses envers els fills dels homes? 8 Perquè ha trencat les portes de bronze i ha esmicolat les barres de ferro. Els ha pres per la seva iniquitat, i per la seva injustícia són afligits. 9 Després d'això, un altre profeta, és a dir, el sant Isaïes, va parlar de la mateixa manera a tots els sants: «No us vaig profetitzar correctament quan vivia a la terra?»

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

10 Els morts viuran, i tornaran a ressuscitar els qui són a les seves tombes, i s'alegraran els qui són a la terra; perquè la rosada que ve del Senyor els portarà l'alliberament. 11 I en un altre lloc vaig dir: «Oh mort, on és la teva victòria? Oh mort, on és el teu fibló?» 12 Quan tots els sants van sentir aquestes coses dites per Isaïes, van dir al príncep de l'infern: Obre ara les teves portes i treu les teves barres de ferro; perquè ara estaràs lligat i no tindràs cap poder. 13 Llavors hi va haver una gran veu, com de tro, que deia: «Aixequeu les vostres portes, prínceps, i alceu-vos, portes de l'infern, i hi entrarà el Rei de la Glòria.» 14 El príncep de l'infern, en percebre la mateixa veu repetida, va cridar com si no ho sabés: Qui és aquest Rei de Glòria? 15 David va respondre al príncep de l'infern i va dir: «Entenc les paraules d'aquella veu, perquè les vaig pronunciar pel seu esperit. I ara, com he dit abans, et dic que el Senyor és fort i poderós, el Senyor poderós en la batalla; ell és el Rei de la Glòria i és el Senyor al cel i a la terra. 16 Ha abaixat la vista per escoltar els gemecs dels presoners i per alliberar els condemnats a mort. 17 I ara, príncep impur i pudent de l'infern, obre les teves portes perquè hi pugui entrar el Rei de la Glòria; perquè ell és el Senyor del cel i de la terra. 18 Mentre David deia això, el Senyor poderós va aparèixer en forma d'home i va il·luminar aquells llocs que abans havien estat a les fosques, 19 I va trencar les cadenes que abans no es podien trencar; i amb el seu poder invencible va visitar els qui seien en la foscor profunda per la iniquitat, i en l'ombra de la mort pel pecat. Capítol 17 1 La Mort impia i els seus cruels oficials, en sentir aquestes coses, van ser envaïts de por en els seus regnes, quan van veure la claredat de la llum, 2 I Crist mateix apareixent de sobte a les seves habitances; per tant, cridaren, i digueren: Estem lligats per tu; sembla que pretens causar la nostra confusió davant del Senyor. 3 Qui ets tu, que no tens cap signe de corrupció, sinó aquesta aparença brillant que és una prova completa de la teva grandesa, de la qual, tanmateix, sembla que no hi fas cas? 4 Qui ets tu, tan poderós i tan feble, tan gran i tan petit, un soldat vulgar i, tanmateix, de primer rang, que pot manar en forma de servent com un soldat ras? 5 El Rei de Glòria, mort i viu, tot i que una vegada immolat a la creu? 6 Que vas jeure mort a la tomba i vas baixar viu fins a nosaltres, i en la teva mort totes les criatures van tremolar, i totes les estrelles es van commoure, i ara tens la teva llibertat entre els morts i causes pertorbació a les nostres legions? 7 Qui ets tu, que alliberes els captius que estaven encadenats pel pecat original i els portes a la seva antiga llibertat 8 Qui ets tu, que escampes una llum tan gloriosa i divina sobre aquells que van ser encegats per la foscor del pecat? 9 De la mateixa manera, totes les legions de dimonis van ser preses pel mateix horror, i amb la por més submisa van cridar i van dir: 10 D'on prové, oh Jesucrist, que ets un home tan poderós i gloriós en majestat, tan brillant que no té cap taca i tan pur que no té cap crim? Perquè aquell món inferior de la terra, que fins ara ens ha estat subjecte, i d'on rebem tributs, mai no ens ha enviat un home tan mort, mai no ha enviat presents com aquests als prínceps de l'infern. 11 Qui ets, doncs, tu, que amb tant de coratge entres a les nostres morades, i no només no tens por d'amenaçar-nos amb els càstigs més grans, sinó que també intentes alliberar tots els altres de les cadenes en què els tenim atrapats? 12 Potser ets aquell Jesús, de qui Satanàs ara mateix va parlar al nostre príncep, que amb la mort de la creu estaves a punt de rebre el poder de la mort. 13 Aleshores el Rei de la Glòria trepitjant la mort, va agafar el príncep de l'infern, el va privar de tot el seu poder i es va endur amb ell el nostre pare terrenal Adam a la seva glòria.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

Capítol 18 1 Aleshores el príncep de l'infern va agafar Satanàs i, amb gran senyal, li va dir: Oh, príncep de la destrucció, autor de la derrota i el desterrament de Belzebub, menyspreu dels àngels de Déu i odiat per tots els justos! Què t'ha inclinat a actuar així? 2 Volies crucificar el Rei de la Glòria i, amb la seva destrucció, ens has fet promeses de grans avantatges, però com un ximple ignoraves el que feies. 3 Perquè vet aquí que ara Jesús de Natzaret, amb la resplendor de la seva gloriosa divinitat, posa en fuga tots els horribles poders de les tenebres i la mort; 4 Ha enderrocat les nostres presons de dalt a baix, ha alliberat tots els captius, ha alliberat tots els qui estaven lligats, i tots els qui abans gemegaven sota el pes dels seus turments ara ens insulten, i sembla que serem derrotats per les seves pregàries. 5 Els nostres dominis impius estan sotmesos, i cap part de la humanitat queda ara sota el nostre domini, però d'altra banda, tots ells ens desafien amb valentia; 6 Tot i que, abans, els morts mai no gosaven comportar-se insolentment amb nosaltres, ni, com que eren presoners, podien mai estar contents en cap ocasió. 7 Oh Satanàs, príncep de tots els malvats, pare dels impius i abandonats, per què has intentat aquesta gesta, atès que els nostres presoners fins ara sempre han estat sense la més mínima esperança de salvació i vida? 8 Però ara no hi ha cap d'ells que gemegui mai, ni hi ha la més mínima llàgrima a la cara de cap d'ells. 9 Oh príncep Satanàs, gran guardià de les regions infernals, tots els avantatges que vas adquirir per l'arbre prohibit i la pèrdua del Paradís, ara els has perdut per l'arbre de la creu; 10 I tota la teva felicitat va expirar llavors, quan vas crucificar Jesucrist, el Rei de la Glòria. 11 Has actuat contra el teu propi interès i el meu, com aviat percebràs per aquells grans turments i càstigs infinits que estàs a punt de patir. 12 Oh Satanàs, príncep de tot mal, autor de la mort i font de tot orgull, primer hauries d'haver investigat els crims malvats de Jesús de Natzaret, i llavors hauries descobert que no era culpable de cap culpa digna de mort. 13 Per què vas gosar, sense raó ni justícia, crucificar-lo, i vas portar a les nostres regions una persona innocent i justa, i així vas perdre tots els pecadors, impius i injustos de tot el món? 14 Mentre el príncep de l'infern parlava així a Satanàs, el Rei de la Glòria va dir a Belzebub: «Príncep de l'infern, Satanàs, el príncep estarà subjecte al teu domini per sempre, en lloc d'Adam i dels seus fills justos, que són meus». Capítol 19 1 Llavors Jesús va estendre la mà i va dir: «Veniu a mi, tots els meus sants, que vau ser creats a la meva imatge, que vau ser condemnats per l'arbre del fruit prohibit, pel diable i la mort; 2 Viu ara pel pal de la meva creu; el diable, el príncep d'aquest món, ha estat vençut, i la mort ha estat conquerida. 3 Aleshores, tots els sants es van unir sota la mà del Déu Altíssim; i el Senyor Jesús va agafar la mà d'Adam i li va dir: Pau a tu i a tota la teva descendència justa, que és meva. 4 Aleshores Adam, prosternant-se als peus de Jesús, s'hi va dirigir amb llàgrimes, amb paraules humils i en veu alta, dient: 5 T'exaltaré, Senyor, perquè m'has exaltat i no has fet que els meus enemics s'alegrin de mi. Senyor, Déu meu, he clamat a tu, i m'has guarit. 6 Senyor, m'has tret de la tomba, m'has mantingut viu i no he de baixar a la fossa. 7 Canteu al Senyor, tots els seus sants, i doneu gràcies en recordar la seva santedat. Perquè la seva ira dura només per un moment; en el seu favor hi ha la vida. 8 De la mateixa manera, tots els sants, prostrats als peus de Jesús, van dir a l'una sola veu: Has vingut, oh Redemptor del món, i has complert realment totes les coses que vas predir per la llei i els teus sants profetes.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

9 Has redimit els vius per la teva creu i has baixat a nosaltres, perquè per la mort de la creu ens alliberis de l'infern i pel teu poder de la mort. 10 Oh, Senyor, així com has posat les banderes de la teva glòria al cel i has erigit el senyal de la teva redempció, la teva creu a la terra! així, Senyor, posa el senyal de la victòria de la teva creu a l'infern, perquè la mort ja no tingui domini. 11 Aleshores el Senyor, estenent la mà, va fer el senyal de la creu sobre Adam i sobre tots els seus sants. 12 I agafant Adam per la mà dreta, va ascendir de l'infern, i tots els sants de Déu el van seguir. 13 Aleshores el profeta reial David va cridar amb valentia i va dir: 1 Canteu al Senyor un càntic nou, perquè ha fet coses meravelloses; la seva mà dreta i el seu braç sant li han donat la victòria. 14 El Senyor ha fet conèixer la seva salvació, ha manifestat la seva justícia davant dels pagans. 15 I tota la multitud dels sants va respondre, dient: Aquesta honra té tots els seus sants. Amén. Lloeu el Senyor. 16 Després, el profeta Habacuc 3 va cridar i va dir: «Has sortit per salvar el teu poble, per salvar el teu poble. 17 I tots els sants van dir: 4 Beneït sigui el qui ve en nom del Senyor, perquè el Senyor ens ha il·luminat. Aquest és el nostre Déu per sempre i per sempre; ell regnarà sobre nosaltres per les èpoques eternes. Amén. 18 De la mateixa manera, tots els profetes van pronunciar les coses sagrades de la seva lloança i van seguir el Senyor. Capítol 20 1 Aleshores el Senyor, agafant Adam per la mà, el va lliurar a l'arcàngel Miquel; i aquest els va conduir al Paradís, ple de misericòrdia i glòria; 2 I dos homes molt ancians els van trobar, i els sants els van preguntar: Qui sou vosaltres, que encara no heu estat amb nosaltres a l'infern, i els vostres cossos han estat col·locats al Paradís? 3 Un d'ells va respondre: «Jo sóc Henoc, que va ser traslladat per la paraula de Déu; i aquest home que és amb mi és Elies el tixbita, que va ser traslladat en un carro de foc. 4 Aquí hem estat fins ara, i no hem tastat la mort, però ara estem a punt de tornar quan vingui l'Anticrist, armats amb signes i miracles divins, per lluitar contra ell en batalla, i ser assassinats per ell a Jerusalem, i ser enduts vius de nou als núvols, després de tres dies i mig. 5 I mentre els sants Enoch i Elies explicaven això, vet aquí que va aparèixer un altre home amb una figura miserable que portava el senyal de la creu a les espatlles. 6 I quan tots els sants el van veure, li van dir: «Qui ets? Tens la cara d'un lladre, i per què portes una creu a les espatlles?» 7 Ell va respondre: «Tens raó, perquè jo era un lladre que cometia tota mena de maldat a la terra. 8 I els jueus em van crucificar amb Jesús; i vaig observar les coses sorprenents que van succeir en la creació en la crucifixió del Senyor Jesús. 9 I vaig creure que ell era el Creador de totes les coses i el Rei Totpoderós; i li vaig pregar dient: Senyor, recorda't de mi quan arribis al teu regne. 10 Tot seguit va escoltar la meva súplica i em va dir: «De veritat et dic que avui seràs amb mi al Paradís. 11 I em va fer aquest senyal de la creu dient: Porta això i vés al Paradís; i si l'àngel que és el guarda del Paradís no t'admet, mostra-li el senyal de la creu i digues-li: Jesucrist, que ara està crucificat, m'ha enviat aquí a tu. 12 Quan vaig fer això i vaig explicar totes aquestes coses a l'àngel que és el guardià del Paradís, i ell les va sentir, va obrir immediatament les portes, em va introduir i em va col·locar a la dreta del Paradís, 13 dient: «Quedeu-vos aquí una mica, fins que entri Adam, el pare de tota la humanitat, amb tots els seus fills, que són els sants i justos servents de Jesucrist, que va ser crucificat.»

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

14 Quan van sentir tot aquest relat del lladre, tots els patriarques van dir a l'una: Beneït siguis, oh Déu Totpoderós, Pare de la bondat eterna i Pare de les misericòrdies, que has mostrat tant favor als qui eren pecadors contra ell, i els has portat a la misericòrdia del Paradís, i els has col·locat entre les teves grans i espirituals provisions, en una vida espiritual i santa. Amén. Capítol 21 1 Aquests són els misteris divins i sagrats que vam veure i sentir. A mi, a Carí i a Lenci no se'm permet declarar els altres misteris de Déu, tal com ens va ordenar l'arcàngel Miquel, 2 dient: «Anireu amb els meus germans a Jerusalem, i perseverareu en les oracions, anunciant i glorificant la resurrecció de Jesucrist, ja que ell us ha ressuscitat d'entre els morts alhora que ell mateix.» 3 I no parlareu amb ningú, sinó que seureu com a persones mudes fins que arribi el moment en què el Senyor us permetrà relatar els misteris de la seva divinitat. 4 L'arcàngel Miquel ens va manar que anéssim més enllà del Jordà, a un país excel·lent i abundant, on hi ha molts que han ressuscitat d'entre els morts juntament amb nosaltres com a prova de la resurrecció de Crist. 5 Només tenim tres dies d'entre els morts, que vam ressuscitar per celebrar la Pasqua del nostre Senyor amb els nostres pares i donar testimoni de Crist, el Senyor, i hem estat batejats al riu sant del Jordà. I ara ningú no els veu. 6 Això és tot el que Déu ens ha permès explicar-vos; doneu-li, doncs, lloança i honor, i penediu-vos, i ell tindrà misericòrdia de vosaltres. La pau sigui amb vosaltres del Senyor Déu Jesucrist i el Salvador de tots nosaltres. Amén, Amén, Amén. 7 I després que haguessin acabat d'escriure i ho haguessin escrit en dos fulls de paper diferents, Carí va donar el que havia escrit a les mans d'Annàs, Caifàs i Gamaliel. 8 Lenci també va lliurar el que havia escrit a Nicodem i Josep; i immediatament es van transformar en formes extremadament blanques i no es van veure més. 9 Però es va trobar que el que havien escrit concordava perfectament, ja que no contenia una lletra més o menys que l'altra. 10 Quan tota l'assemblea dels jueus va sentir totes aquestes sorprenents històries de Carí i Lentí, es van dir els uns als altres: «Realment totes aquestes coses han estat obra de Déu, i beneït sigui el Senyor Jesús per sempre i per sempre. Amén. 11 I anaven d'un costat a l'altre amb gran preocupació, por i tremolor, i es donaven cops al pit, i cadascú se'n va anar a casa seva. 12 Però tot seguit Josep i Nicodem van explicar al governador totes aquestes coses que els jueus explicaven a les sinagogues sobre Jesús. 13 Pilat va posar per escrit tots aquests fets i va inscriure tots els registres als registres públics del seu palau. Capítol 22 1 Després d'això, Pilat va anar al temple dels jueus, va reunir tots els magistrats, els escribes i els doctors de la Llei i va entrar amb ells al santuari del temple. 2 I manant que es tanquessin totes les portes, els digué: He sentit a dir que teniu un llibre gran en aquest temple; us prego, doncs, que me'l portin. 3 I quan van portar el gran llibre, portat per quatre ministres del temple i adornat amb or i pedres precioses, Pilat els va dir a tots: Us conjuro pel Déu dels vostres pares, que va fer i va manar construir aquest temple, que no m'amagueu la veritat. 4 Vosaltres sabeu tot el que hi ha escrit en aquell llibre; digueu-me, doncs, si heu trobat alguna cosa a les Escriptures sobre aquell Jesús que vau crucificar, i en quin moment del món havia de venir; feum'ho saber.

La mort, sepultura i resurrecció de Jesucrist

5 Després d'haver fet jurar Annas i Caifàs, van ordenar a tots els altres que eren amb ells que sortissin del santuari. 6 I tancaren les portes del temple i de la capella, i digueren a Pilat: «Jutge, ens has fet jurar per la construcció d'aquest temple que et declararem allò que és veritat i just. 7 Després d'haver crucificat Jesús, sense saber que era el Fill de Déu, sinó pensant que feia els seus miracles amb alguna màgia, vam convocar una gran assemblea en aquest temple. 8 I quan deliberàvem entre nosaltres sobre els miracles que Jesús havia fet, vam trobar molts testimonis del nostre país, que van declarar que l'havien vist viu després de la seva mort, i que l'havien sentit conversar amb els seus deixebles, i el van veure ascendir a l'alçada dels cels i entrar-hi; 9 I vam veure dos testimonis, els cossos dels quals Jesús va ressuscitar d'entre els morts, que ens van explicar moltes coses estranyes que Jesús va fer entre els morts, de les quals tenim un relat escrit a les nostres mans. 10 I és el nostre costum obrir anualment aquest llibre sagrat davant d'una assemblea i buscar-hi el consell de Déu. 11 I trobem en el primer dels setanta llibres, on l'arcàngel Miquel parla al tercer fill d'Adam, el primer home, un relat que després de cinc mil cinc-cents anys, Crist, el Fill més estimat de Déu, va venir a la terra, 12 I vam considerar, a més, que potser ell era el mateix Déu d'Israel que va parlar a Moisès: «Faràs l'arca del testimoni; dos colzes i mig serà la seva llargada, un colze i mig l'amplada, i un colze i mig l'alçada.» 13 Amb aquests cinc colzes i mig per a la construcció de l'arca de l'Antic Testament, vam percebre i saber que en cinc mil anys i mig (mil) anys, Jesucrist havia de venir a l'arca o tabernacle d'un cos; 14 I així les nostres escriptures testifiquen que ell és el Fill de Déu, i el Senyor i Rei d'Israel. 15 I com que després del seu patiment, els nostres principals sacerdots es van sorprendre dels senyals que s'havien fet per mitjà d'ell, vam obrir aquell llibre per buscar totes les generacions fins a la generació de Josep i Maria, la mare de Jesús, suposant que era de la descendència de David; 16 I vam trobar el relat de la creació, i en quin temps va fer el cel i la terra i el primer home Adam, i que des d'aleshores fins al diluvi, van passar dos mil dos-cents dotze anys. 17 I des del diluvi fins a Abraham, nou-cents dotze. I des d'Abraham fins a Moisès, quatre-cents trenta. I des de Moisès fins al rei David, cinc-cents deu. 18 I des de David fins al captiveri babilònic, cinc-cents anys. I des del captiveri babilònic fins a l'encarnació de Crist, quatre-cents anys. 19 La suma de tot plegat és cinc mil i mig (mil). 20 I així sembla que Jesús, a qui vam crucificar, és Jesucrist, el Fill de Déu, i Déu veritable i Totpoderós. Amén.