El costum cristià de donar almoina Almoina - roba, menjar o diners que es donen a la gent pobra
Evangelis Mireu de no fer les vostres almoines davant dels homes, perquè els vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare que és al cel. Per tant, quan feu les vostres almoines, no toqueu la trompeta davant vostre, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal de ser glorificats pels homes. Us dic amb tota veritat que ja tenen la seva recompensa. Però quan feu almoines, que la vostra mà esquerra no sàpiga què fa la vostra dreta, perquè les vostres almoines siguin en secret, i el vostre Pare, que veu en secret, us les recompensarà. Mateu 6:1-4 Jesús respongué: « Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns lladres, que el van despullar, el van ferir i se'n van anar deixant-lo mig mort. Casualment, baixava per aquell camí un sacerdot, que el va veure i va passar de llarg. Igualment, un levita, que era en aquell lloc, va arribar i el va veure, i va passar de llarg. Un samarità, que anava de camí, va arribar on era ell, i en veure'l, va tenir compassió d'ell. S'hi va acostar, li va embenar les ferides, abocant-hi oli i vi, el va posar sobre la seva cavalcada, el va portar a una posada i en va tenir cura. L'endemà, en marxar, va treure dos denaris, els va donar a l'hostaler i li va dir: «Cuida'l, i quan torni tot el que gastis de més, te'l tornaré». Quin d'aquests tres et sembla que va ser el proïsme del qui va caure en mans dels lladres? Ell va respondre: «Aquell qui va tenir misericòrdia amb ell». Jesús li digué: « Vés i fes tu el mateix». Lluc 10:30-37 Més aviat, doneu almoina del que teniu, i tot serà net per a vosaltres. Lluc 11:41 Vengueu el que teniu i doneu almoina; feu-vos bosses que no es facin velles, un tresor al cel que no s'esgoti mai, on no s'hi acosta el lladre ni la arna no el corromp. Perquè on sigui el vostre tresor, allà serà també el vostre cor. Lluc 12:33-34
Actes Pere i Joan pujaven junts al temple a l'hora de l'oració, que era la nona. Portaven un home coix des del ventre de la seva mare, i el posaven cada dia a la porta del temple, que s'anomena Bonica, perquè demanés almoina als qui entraven al temple. Ell, en veure Pere i Joan que anaven al temple, els demanà almoina. Pere, juntament amb Joan, el mirà fixament i li digué: «Mireu-nos.» Ell els va escoltar, esperant rebre alguna cosa d'ells. Pere digué: «No tinc ni plata ni or, però el que tinc, t'ho