Josuè CAPÍTOL 1 1 Després de la mort de Moisès, servent del Senyor, el Senyor va parlar a Josuè, fill de Nun, ministre de Moisès, dient: 2 El meu servent Moisès ha mort; Ara, doncs, aixeca't, passa aquest Jordà, tu i tot aquest poble, a la terra que jo els dono, als fills d'Israel. 3 Tots els llocs que trepitjarà la planta del vostre peu us els he donat, tal com vaig dir a Moisès. 4 Des del desert i aquest Líban fins al gran riu, el riu Eufrates, tota la terra dels hitites, i fins al mar gran cap a la posta del sol, serà la vostra costa. 5 Ningú podrà estar davant teu tots els dies de la teva vida: com jo vaig estar amb Moisès, així seré amb tu: no et deixaré ni t'abandonaré. 6 Sigues fort i tens valentia, perquè repartiràs a aquest poble com a herència la terra que vaig jurar als seus pares que els donaria. 7 Només sigues fort i molt valent, perquè vigilis a fer segons tota la llei que el meu servent Moisès t'ha manat: no t'apartis ni a dreta ni a esquerra, perquè prosperis allà on vagis. 8 Aquest llibre de la Llei no sortirà de la teva boca; però meditaràs-hi dia i nit, per tal d'observar que has de fer tot el que hi ha escrit; perquè aleshores faràs prosper el teu camí, i aleshores tindreu un bon èxit. 9 No t'he manat jo? Sigueu forts i de bon coratge; no tinguis por, ni t'espantis, perquè el Senyor, el teu Déu, és amb tu allà on vagis. 10 Llavors Josuè va ordenar als oficials del poble, dient: 11 Passeu per l'exèrcit i ordeneu al poble, dient: Prepareu menjar; perquè d'aquí a tres dies passareu aquest Jordà per entrar a posseir la terra que el Senyor, el vostre Déu, us dóna per posseir-la. 12 Josuè va parlar als rubenites, als gadites i a la meitat de la tribu de Manassès: 13 Recordeu la paraula que Moisès, servent del Senyor, us va manar, dient: El Senyor, el vostre Déu, us ha donat repòs i us ha donat aquesta terra. 14 Les vostres dones, els vostres fills i el vostre bestiar romandran a la terra que Moisès us va donar a aquest costat del Jordà; però passareu davant els vostres germans armats, tots els valents valents, i els ajudareu; 15 Fins que el Senyor hagi donat repòs als vostres germans, tal com us ha donat, i ells també hagin posseït la terra que el Senyor, el vostre Déu, els ha donat; aleshores tornareu a la terra de la vostra possessió i gaudireu d'ella, que us va donar Moisès, servent del Senyor, a aquest costat del Jordà, cap a la sortida del sol. 16 I ells van respondre a Josuè, dient: Tot el que ens manàs ho farem, i allà on ens enviïs, anirem. 17 Tal com vam escoltar Moisès en tot, així us escoltarem: només el Senyor, el vostre Déu, sigui amb vosaltres, com ho va ser amb Moisès. 18 Qui sigui el que es rebel·li contra el teu manament i no escolti les teves paraules en tot el que li manaments, serà condemnat a mort; només sigues fort i valent.
CAPÍTOL 2 1 I Josuè, fill de Nun, va enviar de Xitim dos homes a espiar en secret, dient-los: Vés a veure el país, fins i tot Jericó. I van anar i van entrar a la casa d'una prostituta, que es deia Rahab, i s'hi van allotjar. 2 Al rei de Jericó se li va dir: "Mira, aquesta nit han entrat homes dels fills d'Israel per explorar el país. 3 I el rei de Jericó va enviar a Rahab per dir-li: "Feu sortir els homes que han vingut a casa vostra, que han entrat a casa vostra, perquè han vingut a explorar tot el país. 4 I la dona va agafar els dos homes i els va amagar i va dir així: "Hi van venir homes a mi, però no sabia d'on eren". 5 I succeí que al moment de tancar la porta, quan es feia fosc, els homes van sortir; no sé on anaven els homes; persegueix-los ràpidament; perquè els aconseguireu. 6 Però ella els havia fet pujar al terrat de la casa i els va amagar amb les tiges de lli, que havia posat en ordre al terrat. 7 I els homes els van perseguir pel camí del Jordà fins als guals; i tan bon punt van sortir els que els perseguien, van tancar la porta. 8 I abans que fossin ajaguts, ella va pujar a ells al terrat; 9 I ella va dir als homes: Sé que el Senyor us ha donat la terra, que el vostre terror ha caigut sobre nosaltres i que tots els habitants del país es desfalleixen per culpa vostra. 10 Perquè hem sentit com el Senyor va assecar l'aigua del mar Roig per a vosaltres, quan vau sortir d'Egipte; i el que vau fer als dos reis dels amorreus, que estaven a l'altra banda del Jordà, Sihon i Og, a qui vau destruir completament. 11 I tan bon punt vam escoltar aquestes coses, el nostre cor es va fondre, i ningú va quedar més coratge per culpa vostra: perquè el Senyor, el vostre Déu, és Déu a dalt al cel i a baix a la terra. 12 Ara, doncs, us prego, jureu-me pel Senyor, ja que us he fet bondat, que també fareu bondat amb la casa del meu pare i em donareu un testimoni veritable: 13 I que salvareu la vida al meu pare, a la meva mare, als meus germans, a les meves germanes i a tot el que tenen, i alliberaràs la nostra vida de la mort. 14 I els homes li van respondre: La nostra vida per la teva, si no dius aquest el nostre assumpte. I quan el Senyor ens hagi donat la terra, us tractarem amb bondat i fidelitat. 15 Llavors els va fer baixar amb una corda per la finestra, perquè la seva casa era a la muralla de la ciutat i ella habitava a la muralla. 16 I ella els va dir: Aneu a la muntanya, perquè no us trobin els que els persegueixen; i amagueu-vos-hi tres dies, fins que tornin els perseguidors; i després podreu marxar. 17 I els homes li van dir: Serem irreprensibles d'aquest jurament que ens has fet jurar. 18 Heus aquí, quan arribem a la terra, tu lligaràs aquest fil de fil escarlata a la finestra per on ens vas fer baixar; i portaràs a casa el teu pare, la teva mare, els teus germans i tota la casa del teu pare. 19 I serà que qualsevol que surti per les portes de casa teva al carrer, la seva sang serà al seu cap, i nosaltres serem innocents; i qui estigui amb tu a la casa, la seva sang serà al nostre cap, si hi ha alguna mà sobre ell. 20 I si dius aquest nostre assumpte, serem exclosos del teu jurament que ens has fet jurar.