Els Actes de Pau i Tecla CAPÍTOL 1 1 Quan Pau va pujar a Iconi, després de fugir d'Antioquia, Demes i Hermògenes es van convertir en els seus companys, que aleshores eren plens d'hipocresia. 2 Però Pau, mirant només la bondat de Déu, no els va fer cap mal, sinó que els va estimar molt. 3 Per tant, es va esforçar per fer-los agradables tots els oracles i doctrines de Crist, i el disseny de l'Evangeli del Fill estimat de Déu, instruint-los en el coneixement de Crist, tal com li havia estat revelat. 4 Un home que es deia Onesífor, en sentir que Pau havia arribat a Iconi, va sortir corrents a rebre'l, juntament amb la seva dona Lectra i els seus fills Símmia i Zenó, per convidar-lo a casa seva. 5 Titus els havia descrit el personatge de Pau, tot i que encara no el coneixien en persona, sinó que només coneixien el seu caràcter. 6 Van anar pel camí reial cap a Listra i s'hi van quedar esperant, comparant tots els qui passaven amb la descripció que Titus els havia fet. 7 Finalment van veure venir un home (és a dir, Pau), de baixa estatura, calb (o rapat) del cap, cuixes tortes, cames boniques, ulls enfonsats; tenia el nas tort; ple de gràcia; perquè de vegades tenia l'aspecte d'un home, de vegades tenia el rostre d'un àngel. I Pau va veure Onesífor, i es va alegrar. 8 Onesífor digué: «Salve, servent del Déu beneït.» Pau respongué: «La gràcia de Déu sigui amb tu i la teva família.» 9 Però Demos i Hermògenes estaven moguts per l'enveja i, sota una aparença de gran religió, Demas va dir: I no som també nosaltres servents del Déu beneït? Per què no ens vas saludar? 10 Onesífor va respondre: «Perquè no he percebut en vosaltres els fruits de la justícia; tanmateix, si sou d'aquesta mena, també sereu benvinguts a casa meva.» 11 Pau va entrar a casa d'Onesífor, i hi va haver una gran alegria entre la família. Es dedicaven a l'oració, a partir el pa i a escoltar Pau predicant la paraula de Déu sobre la temprança i la resurrecció, de la manera següent: 12 Benaventurats els de cor pur, perquè ells veuran Déu. 13 Beneïts els qui guarden la seva carn sense contaminació (o pura); perquè ells seran el temple de Déu. 14 Benaventurats els temperats (o casts); perquè Déu se'ls revelarà. 15 Beneïts són els qui abandonen els seus gaudis seculars; perquè seran acceptats per Déu. 16 Feliços els qui tenen muller, com si no en tinguessin, perquè seran fets àngels de Déu. 17 Benaventurats els qui tremolen davant la paraula de Déu, perquè seran consolats. 18 Beneïts són els qui guarden pur el seu baptisme; perquè trobaran pau amb el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.
19 Benaventurats els qui persegueixen la saviesa (o doctrina) de Jesucrist, perquè seran anomenats fills de l'Altíssim. 20 Beneïts els qui observen les instruccions de Jesucrist; perquè habitaran en la llum eterna. 21 Beneïts aquells que per amor de Crist abandonen les glòries del món; perquè jutjaran els àngels i seran col·locats a la dreta de Crist, i no patiran l'amargor del judici final. 22 Beneïts són els cossos i les ànimes de les verges, perquè són acceptables a Déu i no perdran la recompensa de la seva virginitat; perquè la paraula del seu Pare (celestial) serà eficaç per a la seva salvació el dia del seu Fill, i gaudiran de descans per sempre. CAPÍTOL 2 1 Mentre Pau predicava aquest sermó a l'església que hi havia a casa d'Onesífor, una verge que es deia Tecla, la mare de la qual es deia Teòclia i estava promesa amb un home que es deia Tamiri, estava asseguda a la finestra de casa seva. 2 Des d'on, per l'avantatge d'una finestra a la casa on era Pau, escoltava nit i dia els sermons de Pau sobre Déu, sobre la caritat, sobre la fe en Crist i sobre l'oració; 3 No es va apartar de la finestra fins que amb una alegria immensa es va sotmetre a les doctrines de la fe. 4 Finalment, quan va veure moltes dones i verges que entraven a casa de Pau, va demanar de tot cor que fos considerada digna de comparèixer en la seva presència i escoltar la paraula de Crist; perquè encara no havia vist la persona de Pau, sinó que només havia escoltat els seus sermons, i només això. 5 Però com que no es va deixar convèncer perquè marxés de la finestra, la seva mare va enviar un missatge a Tamyris, que va venir amb la màxima alegria, amb l'esperança de casar-s'hi. Per tant, va preguntar a Theoclia: On és la meva Thecla? 6 Teòclia va respondre: «Tàmiris, tinc una cosa molt estranya a dir-te; perquè Teòclia, durant tres dies, no es mou de la finestra ni tan sols per menjar o beure, sinó que està tan concentrada en escoltar els discursos astuts i enganyosos d'un cert estranger, que admiro perfectament, Tàmiris, que una jove de la seva coneguda modèstia es deixi convèncer d'aquesta manera.» 7 Perquè aquell home ha pertorbat tota la ciutat d'Iconi, i fins i tot la teva Tecla, entre d'altres. Totes les dones i els joves acudeixen a ell per rebre la seva doctrina; ell, a més de tots els altres, els diu que només hi ha un Déu, que és l'únic que ha de ser adorat, i que hem de viure en castedat. 8 No obstant això, la meva filla Tecla, com una teranyina enganxada a la finestra, està captivada pels discursos de Pau i els escolta amb un entusiasme prodigiós i un gran delit; i així, en escoltar el que diu, la jove és seduïda. Ara, doncs, vés i parla-li, perquè està promesa amb tu. 9 Així doncs, Tamyris va anar-hi i, després de saludar-la i de no sorprendre-la, li va dir: «Tecla, esposa meva, per què seues en aquesta postura melangiosa? Quines estranyes impressions et causen?» Gira't cap a Tamyris i posa't vermella. 10 La seva mare li va parlar de la mateixa manera, i li va dir: Filla, per què estàs asseguda tan trista i, com una persona sorpresa, no respons?