Salms de Salomó INTRODUCCIÓ Aquesta col·lecció de divuit cançons de guerra és un regal d'un antic escriptor semític. El manuscrit original ha perdut, però afortunadament s'han conservat traduccions gregues, i recentment ha aparegut una versió siríaca de les mateixes cançons, publicada en anglès per primera vegada el 1909 pel Dr. Rendel Harris.
Les seves transgressions van ser més grans que les dels pagans anteriors; Van profanar completament les coses santes del Senyor. CAPÍTOL 2
La data de l'escriptura es pot establir a mitjans del segle I aC, ja que el tema d'aquestes cançons és el de les accions de Pompeu a Palestina i la seva mort a Egipte l'any 48 aC.
Quan el pecador s'enorgullia, amb un ariet enderrocava muralles fortificades, I no el vas retenir. Nacions estrangeres van pujar al teu altar, La van trepitjar orgullosament amb les seves sandàlies; Perquè els fills de Jerusalem havien profanat les coses santes del Senyor, Havia profanat amb iniquitats les ofrenes de Déu. Per això va dir: Llunyeu-los de mi;
Aquests salms tenien una posició important i van difondre àmpliament a l'Església primitiva. Es fa referència a ells amb freqüència en els diversos còdexs i històries dels primers segles de l'era cristiana.
Va ser menyspreat davant Déu, Va ser completament deshonrat; Els fills i les filles van ser en un captiveri dolorós, El seu coll estava segellat, marcat a foc entre les nacions.
Més tard, es van perdre per raons inexplicables; i només s'han recuperat per al nostre ús després del lapse de molts segles.
Segons els seus pecats els ha tractat, Perquè els ha deixat en mans dels qui van prevaldre. Ha girat la cara per no tenir llàstima d'ells, Joves i vells i els seus fills junts; Perquè havien fet el mal tots plegats, en no escoltar. I els cels estaven furiosos, I la terra els va avorrir; Perquè cap home que hi havia fet el que ells van fer, I la terra ho va reconèixer tot Els teus judicis justos, oh Déu. Van fer que els fills de Jerusalem fossin objecte de burla a canvi de les prostitutes que hi havia; Tots els vianants hi van entrar a plena llum del dia. Es burlaven de les seves transgressions, com ells mateixos solien fer; A plena llum del dia van revelar les seves iniquitats. I les filles de Jerusalem es van contaminar d'acord amb el teu judici, Perquè s'havien contaminat amb relacions sexuals contra natura. Sento dolors a les entranyes i a les entranyes per aquestes coses.
A més del valor literari del ritme trompetista d'aquests versos, tenim aquí un capítol d'una història antiga commovedora escrit per un testimoni presencial. Pompeu surt d'Occident. Utilitza ariets a les fortificacions. Els seus soldats profanen l'altar. És assassinat a Egipte després d'una carrera temible. En els "justos" d'aquests salms veiem els fariseus; en els "pecadors" veiem els saduceus. És una epopeia d'un gran poble enmig d'una gran crisi. CAPÍTOL 1 Vaig clamar al Senyor quan estava en angoixa, A Déu quan els pecadors l'atacaven. De sobte es va sentir davant meu l'alarma de la guerra; Vaig dir: «Ell m'escoltarà, perquè estic ple de justícia». Pensava en el meu cor que estava ple de justícia, Perquè era benestant i m'havia fet ric en fills. La seva riquesa s'escampà per tota la terra, I la seva glòria fins a la fi de la terra. Van ser exaltats fins a les estrelles; Van dir que mai no es aficionarien. Però es van tornar insolents en la seva prosperitat, I no tenien enteniment, Els seus pecats eren en secret, I ni tan sols jo en tenia coneixement.
I, tanmateix, et justificaré, oh Déu, amb rectitud de cor, Perquè en els teus judicis es manifesta la teva justícia, oh Déu. Perquè has retribuït els pecadors segons les seves obres, Sí, segons els seus pecats, que eren molt malvats. Has descobert els seus pecats, perquè el teu judici fos manifest; Has esborrat el seu record de la terra.