La paràbola del sembrador Mateu 13:1-23 1 Aquell mateix dia, Jesús va sortir de casa i es va asseure vora el mar. 2 I es van reunir al voltant d'ell grans multituds, de manera que ell va pujar a una barca i s'hi va asseure, i tota la multitud es va quedar a la riba. 3 I els va parlar moltes coses en paràboles, dient: « Mireu, un sembrador va sortir a sembrar; 4 I mentre sembrava, algunes llavors van caure vora el camí, i els ocells van venir i se les van devorar. 5 Algunes van caure en llocs pedregosos, on no hi havia gaire terra, i van brotar de seguida, perquè no tenien gaire profunditat. 6 I quan va sortir el sol, es van cremar, i com que no tenien arrel, es van assecar. 7 I algunes van caure entre els espines, i les espines van créixer i les van ofegar. 8 Però una altra part va caure en terra bona i va donar fruit, algunes cent, algunes seixanta i algunes trenta. 9 Qui tingui orelles per sentir, que senti. 10 I els deixebles s'acostaren i li digueren: Per què els parles en paràboles? 11 Ell els respongué: « A vosaltres us és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però a ells no. 12 Perquè a qui té, li serà donat, i tindrà més; però a qui no té, li serà tret fins allò que té. 13 Per això els parlo en paràboles, perquè els qui hi veuen no veuen; i els qui hi senten no senten ni entenen. 14 I es compleix en ells la profecia d'Isaïes que diu: «Odireu amb escolta, però no entendreu; veureu amb mirades, però no percebreu.» 15 Perquè el cor d'aquest poble s'ha endurit, les seves orelles són dures d'oïda i tenen els ulls tancats, no fos cas que vegin amb els seus ulls, ni sentin amb les seves orelles, ni comprenguin amb el seu cor, ni es converteixin, i jo els curi. 16 Però beneïts són els vostres ulls, perquè hi veuen; i les vostres orelles, perquè hi senten. 17 Us dic amb tota veritat que molts profetes i justos han desitjat veure les coses que vosaltres veieu, i no les han vistes; i escoltar les coses que vosaltres sentiu, i no les han sentit. 18 Escolteu, doncs, la paràbola del sembrador. 19 Quan algú escolta la paraula del Regne i no l'entén, ve el Malvat i s'emporta allò que ha estat sembrat en el seu cor. Aquest és el qui ha rebut la llavor vora el camí. 20 Però el qui va ser sembrat en llocs pedregosos, aquest és el qui escolta la paraula i de seguida l'acull amb alegria;
1
21 Però no té arrel en si mateix, sinó que dura poc; perquè quan sorgeix la tribulació o la persecució per causa de la paraula, de seguida s'enfronta. 22 El qui ha rebut la llavor entre els espins és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i l'engany de les riqueses ofeguen la paraula, i la fan infructuosa. 23 Però el qui va rebre la llavor en bona terra és el qui escolta la paraula i la comprèn, i la paraula dóna fruit, i n'hi ha cent, n'hi ha seixanta i n'hi ha trenta.
Marc 4:1-20 1 Jesús tornà a ensenyar vora el mar, i es va reunir al seu voltant una gran multitud, de manera que Jesús va pujar a una barca i es va asseure al mar, mentre tota la multitud era a terra, vora el mar. 2 I els ensenyava moltes coses amb paràboles, i els deia en la seva doctrina: 3 Escolteu: Mireu, un sembrador va sortir a sembrar. 4 I va succeir que, mentre sembrava, una part va caure vora el camí, i els ocells del cel van venir i s'ho van menjar. 5 I una part va caure en terreny pedregós, on no hi havia gaire terra; i de seguida va brotar, perquè no hi havia gaire profunditat de terra. 6 Però quan va sortir el sol, es va cremar i, com que no tenia arrel, es va assecar. 7 Una part va caure entre els cards, i els cards van créixer i la van ofegar, i no va donar fruit. 8 I una altra part va caure en terra bona i va donar fruit que va créixer i va créixer, i va produir trenta, seixanta i cent. 9 I els digué: « Qui tingui orelles per sentir, que senti.» 10 I quan va quedar sol, els qui eren amb ell amb els dotze li van preguntar la paràbola. 11 I els digué: A vosaltres us és donat conèixer el misteri del Regne de Déu; però als qui són de fora, tot això es fa en paràboles. 12 perquè, tot veient, vegin i no percebin; i tot sentint, sentin i no entenguin; no fos cas que es convertissin i els seus pecats els fossin perdonats. 13 I els digué: « No coneixeu aquesta paràbola? Com doncs entendreu totes les paràboles? 14 El sembrador sembra la paraula. 15 I aquests són els que són vora el camí, on s'ha sembrat la paraula; però quan l'han escoltada, ve immediatament Satanàs i s'emporta la paraula que s'ha sembrat en els seus cors. 16 I aquests són igualment els que han estat sembrats en terreny pedregós, els quals, quan han escoltat la paraula, l'acullen immediatament amb alegria; 17 I no tenen arrel en si mateixos, i per això només duren per un temps; després, quan sorgeix l'aflicció o la persecució per causa de la paraula, immediatament s'enfronten. 18 I aquests són els qui són sembrats entre espines: els qui escolten la paraula, 19 I les preocupacions d'aquest món, l'engany de les riqueses i les cobdicies d'altres coses, entrant-hi, ofeguen la paraula, i esdevé infructuosa. 20 I aquests són els qui són sembrats en bona terra: els qui escolten la paraula, l'acullen i donen fruit, alguns trenta, altres seixanta i alguns cent per un.
Lluc 8:4-15 4 I quan es va reunir molta gent, i van venir a ell de totes les ciutats, va parlar amb una paràbola: 5 Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor, i mentre sembrava, una part va caure vora el camí; i va ser trepitjada, i els ocells del cel la van devorar. 6 Una part va caure a la roca, i tan bon punt va brotar, es va assecar, perquè no tenia humitat. 7 Una part va caure entre els espines, i les espines van créixer amb ella i la van ofegar. 8 I una altra part va caure en terra bona, va brotar i va donar fruit cent vegades més. I havent dit això, va cridar: « Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!» 9 I els seus deixebles li van preguntar: «Què vol dir aquesta paràbola?
2
10 I els digué: « A vosaltres us és donat conèixer els misteris del Regne de Déu; però als altres, en paràboles, perquè, tot i que miren, no hi veuen, i tot i que senten, no entenen. 11 La paràbola vol dir això: la llavor és la paraula de Déu. 12 Els qui són vora el camí són els qui escolten; després ve el diable i els treu la paraula del cor, perquè no creguin i siguin salvats. 13 Els que són a la roca són els qui, quan l'escolten, l'acullen amb alegria; però aquests no tenen arrel, creuen per poc temps, però en el moment de la temptació cauen. 14 I allò que va caure entre els espins són els qui, després d'haver-ho sentit, van fora i s'ofeguen amb les preocupacions, les riqueses i els plaers d'aquesta vida, i no donen fruit perfecte. 15 Però les que han caigut en la bona terra són les que, després d'haver escoltat la paraula amb un cor honest i bo, la guarden i donen fruit amb paciència.
3