L'ovella perduda, la moneda perduda i el fill pròdig Lluc 15:1-32 1 Llavors tots els recaptadors d'impostos i pecadors s'acostaven a ell per escoltar-lo. 2 I els fariseus i els escribes murmuraven, dient: Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. 3 I els va explicar aquesta paràbola: 4 Quin home de vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la que s'ha perdut fins que la troba? 5 I quan l'ha trobat, se la posa a les espatlles, tot alegre. 6 I quan arriba a casa, convoca els seus amics i veïns, dient-los: «Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat l'ovella que s'havia perdut.» 7 Us dic que igualment hi haurà més alegria al cel per un sol pecador que es penedeix que per noranta-nou justos que no necessiten penediment. 8 O quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia, escombra la casa i busca amb diligència fins que la troba? 9 I quan l'ha trobat, convoca les amigues i les veïnes, dient: «Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la moneda que havia perdut.» 10 Igualment, us dic que hi ha alegria davant dels àngels de Déu per un sol pecador que es penedeix. 11 I ell digué: Un home tenia dos fills. 12 El més jove digué al seu pare: «Pare, dóna'm la part dels béns que em correspon.» I ell els repartia el que tenia per viure. 13 No gaire dies després, el fill més jove ho va recollir tot i se'n va anar a un país llunyà, on va malgastar els seus béns vivint de manera disbauxa. 14 I quan ho hagué gastat tot, va sorgir una gran fam en aquella terra, i va començar a passar necessitat. 15 I anà i es va unir a un ciutadà d'aquell país, i aquest el va enviar als seus camps a pasturar porcs. 16 I desitjava omplir-se el ventre amb les closques que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 I quan va entrar en si, va dir: Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres, i jo em moro de fam! 18 Em llevaré i aniré a trobar el meu pare, i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, 19 Ja no sóc digne de ser anomenat fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers. 1
20 I es va llevar i va anar a casa del seu pare. Però quan encara era lluny, el seu pare el va veure i es va compadir de si mateix, va córrer, es va llançar al seu coll i el va besar. 21 El fill li digué: «Pare, he pecat contra el cel i contra tu, i ja no sóc digne de ser anomenat fill teu. 22 Però el pare digué als seus criats: «Porteu el vestit més bonic i poseu-li-ho, poseu-li un anell a la mà i sabates als peus.» 23 Porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho. 24 Perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida; estava perdut i ha estat trobat. I van començar a alegrar-se. 25 El seu fill gran era al camp, i quan va arribar i s'acostava a la casa, va sentir música i danses. 26 Llavors va cridar un dels criats i li va preguntar què volia dir tot allò. 27 Ell li digué: «El teu germà ha tornat, i el teu pare ha matat el vedell gras, perquè l'ha recuperat sa i estalvi.» 28 I ell es va enfadar i no volia entrar; per això el seu pare va sortir i el va suplicar. 29 Ell responent digué al seu pare: «Fa molts anys que et serveixo i no he transgredit mai el teu manament, i tu mai no m'has donat un cabrit perquè fes festa amb els meus amics. 30 Però tan bon punt ha arribat aquest teu fill, que ha devorat els teus béns amb prostitutes, li has matat el vedell gras. 31 I li digué: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que tinc és teu. 32 Calia fer festa i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i ha estat trobat.
2