Odes de Salomó INTRODUCCIÓ Aquí teniu algunes de les cançons de pau i alegria més boniques que posseeix el món. Tot i això, el seu origen, la data de la seva escriptura i el significat exacte de molts dels versos continuen sent un dels grans misteris literaris. Han arribat fins a nosaltres en un únic document molt antic en llengua siríaca. Evidentment, aquest document és una traducció del grec original. El debat crític ha estat intens al voltant d'aquestes Odes; una de les explicacions més plausibles és que són cançons de cristians recentment batejats del segle I. Curiosament, manquen d'al·lusions històriques. La seva resplendor no és cap reflex d'altres dies. No prenen res de l'Antic Testament ni dels Evangelis. La inspiració d'aquests versos és de primera mà. Recorden l'observació d'Aristides: "Un poble nou amb qui es barreja alguna cosa divina". Aquí hi ha vigor i perspicàcia amb els quals només podem trobar paral·lelismes a les parts més elevades de les Escriptures.
2 I els seus membres són amb ell. I sobre ells em recolzo, i Ell m'estima: 3 Perquè no hauria sabut estimar el Senyor, si Ell no m'hagués estimat. 4 Qui pot distingir l'amor, sinó el qui és estimat? 5 Jo estimo l'Estimat, i la meva ànima l'estima: 6 I on és el seu repòs, també hi sóc jo; 7 I no seré un estrany, perquè amb el Senyor Altíssim i Misericordiós no hi ha rancor. 8 M'he unit a I-run, perquè l'Amant ha trobat l'Amat, 9 I, com que estimaré el Fill, seré un fill; 10 Perquè aquell qui s'uneix a Aquell que és immortal, també ell mateix esdevindrà immortal; 11 I aquell qui es complau en el Vivent, esdevindrà viu. 12 Aquest és l'Esperit del Senyor, que no menteix, que ensenya als fills dels homes a conèixer els seus camins. 13 Sigueu savis, entenedors i vigilants. Al·leluia. ODA 4
(No s'ha identificat mai cap part d'aquesta Oda.)
1 Déu meu, ningú no canvia el teu lloc sant; 2 I no és (possible) que ho canviï i ho posi en un altre lloc, perquè no hi té cap poder. 3 Perquè vas dissenyar el teu santuari abans de fer (altres) llocs: 4 Allò que és més antic no serà alterat pels que són més joves que ell. 5 Has donat el teu cor, oh Senyor, als teus creients: mai fallaràs ni quedaràs sense fruits. 6 Perquè una hora de la teva fe és més preciosa que tots els dies i anys. 7 Perquè qui es posarà la teva gràcia i serà perjudicat? 8 Perquè el teu segell és conegut, i les teves criatures el coneixen, i els teus exèrcits (celestials) el posseeixen, i els arcàngels escollits en estan vestits. 9 Ens has donat la teva comunió; no és que tu ens necessitessis, sinó que nosaltres necessitem de tu. 10 Destil·la la teva rosada sobre nosaltres i obre les teves riques fonts que ens aboquen llet i mel: 11 Perquè no hi ha cap penediment en tu perquè et penedeixis de res del que has promès: 12 I la fi es va revelar davant teu: perquè allò que vas donar, ho vas donar gratuïtament. 13 perquè no els puguis fer retrocedir i tornar a agafar-los: 14 Perquè tot va ser revelat davant teu com a Déu, i ordenat des del principi davant teu: i tu, oh Déu, has fet totes les coses. Al·leluia.
ODA 3
ODA 5
1... em vaig posar:
1 Et donaré gràcies, Senyor, perquè t'estimo;
Per aquestes enlluernadores odes misterioses, devem la nostra traducció a J. Rendel Harris, MA., membre honorari del Clare College de Cambridge. Ell diu sobre elles: "No sembla que hi hagi res en què tothom sembli estar d'acord, tret que les Odes siguin d'una bellesa singular i d'un alt valor espiritual". EDA 1 1 El Senyor és sobre el meu cap com una corona, i no estaré sense Ell. 2 Em van teixir una corona de veritat, i va fer florir en mi les teves branques. 3 No és com una corona seca que no brota; sinó que tu vius sobre el meu cap i has florit sobre el meu cap. 4 Els teus fruits són madurs i perfectes, són plens de la teva salvació. EDA 2