CAPÍTOL 1 1 Pròleg de la saviesa de Jesús, Fill de Sirac. Considerant que moltes i grans coses ens han estat lliurades per la llei i els profetes, i per altres que han seguit els seus passos, per les quals Israel ha de ser lloat per aprenentatge i saviesa; i del qual no només els lectors han de ser hàbils ells mateixos, sinó que també els qui volen aprendre poden aprofitar-los els que estan fora, tant parlant com escrivint: el meu avi Jesús, quan s'havia dedicat molt a la lectura de la llei. , i els profetes i altres llibres dels nostres pares, i hi havia assolit un bon criteri, també es va atreure a escriure alguna cosa relacionada amb l'aprenentatge i la saviesa; amb la intenció que els qui volen aprendre i són addictes a aquestes coses, puguin beneficiar molt més en viure segons la llei. Per tant, permeteu-me que us pregui que el llegiu amb favor i atenció, i que ens perdoneu, en què sembli que ens falten algunes paraules que ens hem esforçat a interpretar. Perquè les mateixes coses pronunciades en hebreu, i traduïdes a una altra llengua, no tenen la mateixa força en elles; i no només aquestes coses, sinó la mateixa llei, i els profetes i la resta dels llibres, no tenen poca diferència, quan es parlen en la seva pròpia llengua. Perquè l'any trenta-vuitè que vaig arribar a Egipte, quan Euergetes era rei, i hi vaig continuar algun temps, vaig trobar un llibre de no poca educació: per això vaig creure que era molt necessari que em donés una mica de diligència i treball per interpretar-lo; fent servir gran vigilància i habilitat en aquell espai per acabar el llibre, i exposar-lo també a ells, que en un país estrany estan disposats a aprendre, preparats abans en maneres de viure segons la llei. Tota la saviesa prové del Senyor, i està amb ell per sempre. 2 Qui pot comptar la sorra del mar, les gotes de pluja i els dies de l'eternitat? 3 Qui pot descobrir l'alçada del cel, i l'amplada de la terra, i el fons i la saviesa? 4 La saviesa ha estat creada abans de totes les coses, i l'enteniment de la prudència des de l'eternitat. 5 La paraula de Déu Altíssim és la font de la saviesa; i els seus camins són manaments eterns. 6 A qui s'ha revelat l'arrel de la saviesa? o qui ha conegut els seus savis consells? 7 A qui s'ha manifestat el coneixement de la saviesa? i qui ha entès la seva gran experiència? 8 Hi ha un savi i molt temible, el Senyor assegut al seu tron. 9 La va crear, la va veure, la va comptar i la va vessar sobre totes les seves obres. 10 Ella és amb tota carn segons el seu do, i ell l'ha donada als qui l'estimen. 11 El temor del Senyor és honor, glòria i alegria, i una corona d'alegria. 12 La por del Senyor alegra el cor, dóna alegria, alegria i una llarga vida. 13 Qui té por del Senyor, al final li anirà bé, i trobarà gràcia el dia de la seva mort. 14 Temer el Senyor és el principi de la saviesa, i va ser creat amb els fidels en el ventre matern.
15 Ella ha construït un fonament etern amb els homes, i continuarà amb la seva descendència. 16 Temer el Senyor és plenitud de saviesa, i omple els homes dels seus fruits. 17 Ella omple tota la seva casa amb coses desitjables, i els graners amb els seus productes. 18 El temor del Senyor és una corona de saviesa que fa florir la pau i la salut perfecta; ambdós que són els dons de Déu: i augmenta l'alegria dels qui l'estimen. 19 La saviesa fa ploure l'habilitat i el coneixement de l'enteniment dempeus, i exalta els qui l'aguanten. 20 L'arrel de la saviesa és el temor del Senyor, i les seves branques són una llarga vida. 21 La por del Senyor allunya els pecats, i allà on és present, allunya la ira. 22 Un home furiós no pot ser justificat; perquè el domini de la seva fúria serà la seva destrucció. 23 Un home pacient esquinçarà durant un temps, i després li sorgirà l'alegria. 24 Amagarà les seves paraules durant un temps, i els llavis de molts declararan la seva saviesa. 25 Les paràboles del coneixement es troben en els tresors de la saviesa, però la pietat és una abominació per al pecador. 26 Si vols saviesa, guarda els manaments, i el Senyor te la donarà. 27 Perquè el temor del Senyor és saviesa i ensenyament, i la fe i la mansuetud són el seu delit. 28 No desconfiïs del temor del Senyor quan ets pobre, i no vinguis a ell amb doble cor. 29 No siguis hipòcrita als ulls dels homes, i mira bé el que dius. 30 No t'exaltis, no sigui que caiguis i facis deshonrar a la teva ànima, i així Déu descobreixi els teus secrets i et descobreixi enmig de la congregació, perquè no has arribat de veritat a la por del Senyor, sinó el teu cor. està ple d'engany. CAPÍTOL 2 1 Fill meu, si véns a servir el Senyor, prepara la teva ànima per a la temptació. 2 Endreça el teu cor i perdura constantment, i no t'afanyis en temps de dificultat. 3 Uneix-te a ell i no t'allunyis, perquè puguis créixer en el teu darrer fi. 4 Tot el que se't porti sobre tu, pren-te amb alegria i sigues pacient quan et canviïs a un estat baix. 5 Perquè l'or és provat al foc, i els homes acceptables al forn de l'adversitat. 6 Creieu en ell, i ell us ajudarà; ordena bé el teu camí i confia en ell. 7 Els qui temeu el Senyor, espereu la seva misericòrdia; i no us deixeu de banda, no sigui que caigueu. 8 Els qui temeu el Senyor, creieu-lo; i la teva recompensa no fallarà. 9 Els qui temeu el Senyor, espereu el bé, l'alegria i la misericòrdia eternes. 10 Mireu les generacions d'antic i mireu; va confiar mai en el Senyor i es va confondre? o algú va romandre en la
seva por i va ser abandonat? o a qui va menysprear mai, que el va cridar? 11 Perquè el Senyor és ple de compassió i misericòrdia, patiment i molt pietat, i perdona els pecats i salva en temps d'aflicció. 12 Ai dels cors atemorits i de les mans cansades, i del pecador que va per dos camins! 13 Ai del qui té de cor! perquè no creu; per tant no serà defensat. 14 Ai de vosaltres que heu perdut la paciència! i què fareu quan el Senyor us visiti? 15 Els qui temen el Senyor no desobeiran la seva Paraula; i els qui l'estimen guardaran els seus camins. 16 Els qui temen el Senyor buscaran allò que és bo, que li agrada; i els qui l'estimen seran plens de la llei. 17 Els qui temen el Senyor prepararan el seu cor, i humiliran la seva ànima davant d'ell, 18 dient: Caurem en mans del Senyor, i no en mans dels homes, perquè com és la seva majestat, així és la seva misericòrdia. CAPÍTOL 3 1 Escolteu-me el vostre pare, fills, i feu-ho després, perquè estigueu segurs. 2 Perquè el Senyor ha donat honor al pare sobre els fills, i ha confirmat l'autoritat de la mare sobre els fills. 3 Qui honra el seu pare fa expiació pels seus pecats: 4 I qui honra la seva mare és com aquell que emmagatzema un tresor. 5 Qui honra el seu pare tindrà alegria dels seus propis fills; i quan faci la seva pregària, serà escoltat. 6 Qui honra el seu pare tindrà una llarga vida; i el qui obeeix al Senyor serà un consol per a la seva mare. 7 Qui té por del Senyor honrarà el seu pare i farà servei als seus pares, com als seus amos. 8 Honra el teu pare i la teva mare amb paraules i fets, perquè d'ells vingui sobre tu una benedicció. 9 Perquè la benedicció del pare assenta les cases dels fills; però la maledicció de la mare arrenca els fonaments. 10 No us glorieu de la deshonra del vostre pare; perquè la deshonra del teu pare no és glòria per a tu. 11 Perquè la glòria de l'home prové de l'honor del seu pare; i una mare deshonrada és un oprobio per als fills. 12 Fill meu, ajuda el teu pare en la seva edat, i no l'afligis mentre viu. 13 I si li falla l'enteniment, tingueu paciència amb ell; i no el menyspreis quan estiguis en totes les teves forces. 14 Perquè l'alleujament del teu pare no s'oblidarà, i en lloc dels pecats s'afegirà per edificar-te. 15 El dia de la teva aflicció serà recordat; els teus pecats també es fondran, com el gel en el bon temps càlid. 16 Qui abandona el seu pare és com un blasfem; i el qui enfada la seva mare és maleït: de Déu. 17 Fill meu, segueix els teus negocis amb mansuetud; així seràs estimat per qui és aprovat. 18 Com més gran siguis, més humil ets, i trobaràs gràcia davant el Senyor.
19 Molts són en alt lloc i de renom, però els misteris són revelats als mansos. 20 Perquè el poder del Senyor és gran, i és honrat dels humils. 21 No busqueu coses que us siguin massa difícils, ni cerqueu les coses que superen les vostres forces. 22 Però el que t'ha manat, pensa-hi amb reverència, perquè no és necessari que vegis amb els teus ulls les coses que estan en secret. 23 No tingueu curiositat en qüestions innecessàries, perquè se us mostren més coses de les que els homes entenen. 24 Perquè molts són enganyats per la seva pròpia opinió vana; i una dolenta sospita ha enderrocat el seu judici. 25 Sense ulls necessitaràs llum: no professis, doncs, el coneixement que no tens. 26 Un cor obstinat passarà mal al final; i qui estima el perill hi perirà. 27 Un cor obstinat estarà carregat de dolors; i el malvat acumularà pecat sobre pecat. 28 En el càstig dels orgullosos no hi ha remei; perquè la planta de la maldat ha arrelat en ell. 29 El cor dels prudents entendrà una paràbola; i l'oïda atenta és el desig d'un savi. 30 L'aigua apagarà un foc ardent; i l'almoina fa l'expiació dels pecats. 31 I qui paga els bons canvis es recorda del que vindrà després; i quan caigui, trobarà una sustentació. CAPÍTOL 4 1 Fill meu, no defraudis el pobre de la seva vida, i no facis esperar llargament els ulls del pobre. 2 No entristeixis l'ànima famolenc; ni provoquis ningú en la seva angoixa. 3 No afegiu més molèsties a un cor angoixat; i diferir-se de no donar-li a qui ho necessita. 4 No rebutgeu la súplica dels afligits; ni desviïs la teva cara d'un pobre. 5 No allunyis els teus ulls del pobre, i no li donis cap ocasió de maleir-te: 6 Perquè si et maleeix amb l'amargor de la seva ànima, la seva pregària serà escoltada del qui el va fer. 7 Aconsegueix l'amor de la congregació i inclina el cap davant d'un gran home. 8 No t'entristeixis inclinar l'orella davant els pobres i donar-li una resposta amistosa amb mansuetud. 9 Allibereu el que pateix el mal de la mà de l'opressor; i no et defalleixis quan asseguis en el judici. 10 Sigues com un pare per als orfes, i en lloc d'un marit per a la seva mare; així seràs com el fill de l'Altíssim, i ell t'estimarà més que la teva mare. 11 La saviesa enalteix els seus fills, i agafa els qui la cerquen. 12 Qui l'estima estima la vida; i els qui la cerquen d'hora s'omplen d'alegria. 13 Qui la retingui ferma heretarà la glòria; i allà on ella entri, el Senyor la beneirà. 14 Els qui la serveixen serviran el Sant; i els qui l'estimen, el Senyor els estima.
15 Qui l'escolti, jutjarà les nacions; 16 Si un home s'encarrega d'ella, l'heretarà; i la seva generació la prendrà possessió. 17 Perquè, al principi, caminarà amb ell per camins tortuosos, i portarà sobre ell por i por, i el turmentarà amb la seva disciplina, fins que confiï en la seva ànima i el posi a prova amb les seves lleis. 18 Aleshores ella tornarà cap a ell pel camí recte, el consolarà i li mostrarà els seus secrets. 19 Però si s'equivoca, ella l'abandonarà i el lliurarà a la seva pròpia ruïna. 20 Observeu l'oportunitat i guardeu-vos del mal; i no t'avergonyis quan es tracta de la teva ànima. 21 Perquè hi ha una vergonya que porta el pecat; i hi ha una vergonya que és glòria i gràcia. 22 No acceptis ningú contra la teva ànima, i que la reverència de ningú no et faci caure. 23 I no us absteniu de parlar quan hi hagi ocasió de fer el bé, i no amagueu la vostra saviesa en la seva bellesa. 24 Perquè per la paraula es coneixerà la saviesa, i l'aprenentatge per la paraula de la llengua. 25 En cap cas parleu en contra de la veritat; però avergonyeix-te de l'error de la teva ignorància. 26 No t'avergonyis de confessar els teus pecats; i no forçar el curs del riu. 27 No et facis subordinat a un home insensat; ni accepteu la persona dels poderosos. 28 Lluita per la veritat fins a la mort, i el Senyor lluitarà per tu. 29 No us precipiteu en la vostra llengua, i en els vostres actes no us deixeu de fer. 30 No siguis com un lleó a la teva casa, ni desfer-te entre els teus servents. 31 No s'estengui la mà per rebre, i tanquis quan hagis de pagar. CAPÍTOL 5 1 No posis el teu cor en els teus béns; i no diguis, en tinc prou per a la meva vida. 2 No segueixis la teva pròpia ment i la teva força per caminar pels camins del teu cor: 3 I no diguis: Qui em controlarà per les meves obres? perquè el Senyor venjarà el teu orgull. 4 No diguis: He pecat, i quin mal m'ha passat? perquè el Senyor és pacient, no et deixarà marxar de cap manera. 5 Pel que fa a la propiciació, no tingueu por d'afegir el pecat al pecat: 6 I no diguis que la seva misericòrdia és gran; quedarà pacificat per la multitud dels meus pecats, perquè d'ell provenen la misericòrdia i la ira, i la seva indignació recau sobre els pecadors. 7 No us espereu a tornar cap al Senyor, i no us deixeu de dia a dia, perquè de sobte sortirà la ira del Senyor, i per la vostra seguretat seràs destruït i periràs el dia de la venjança. 8 No posis el teu cor en els béns obtinguts injustament, perquè no et serviran en el dia de la calamitat.
9 No us enganxeu amb tots els vents, ni aneu per tots els camins, perquè així ho fa el pecador que té una llengua doble. 10 Sigues ferm en el teu intel·ligència; i que la teva paraula sigui la mateixa. 11 Sigues ràpid per escoltar; i que la teva vida sigui sincera; i amb paciència doneu resposta. 12 Si tens intel·ligència, respon al teu proïsme; si no, posa la mà sobre la teva boca. 13 L'honor i la vergonya es parla, i la llengua de l'home és la seva caiguda. 14 No t'anomenis xiuxiuejador, ni t'embosquis amb la teva llengua, perquè el lladre és una vergonya vergonya i una condemna dolenta sobre la llengua doble. 15 No ignoreu res en una cosa gran o petita. CAPÍTOL 6 1 En lloc d'un amic no et facis enemic; perquè així heretaràs un mal nom, una vergonya i un oprobio; així també ho farà un pecador que té una llengua doble. 2 No t'exalti a tu mateix en el consell del teu propi cor; que la teva ànima no es trosseixi com un toro que s'allunya sol. 3 Et menjaràs les teves fulles, perdràs el teu fruit, i et deixaràs com un arbre sec. 4 Una ànima dolenta destruirà el qui la té, i farà que es burlin d'ell els seus enemics. 5 La llengua dolça multiplicarà els amics, i la llengua ben parlada augmentarà la salutació amable. 6 Estigueu en pau amb molts, però tingueu només un conseller entre mil. 7 Si vols aconseguir un amic, prova-lo primer i no t'afanyes a acreditar-lo. 8 Perquè algun home és amic per a la seva pròpia ocasió, i no romandrà en el dia de la teva aflicció. 9 I hi ha un amic que, convertit en enemistat i en baralles, descobrirà el teu oprobio. 10 Un altre cop, un amic és un company a la taula, i no es mantindrà en el dia de la teva aflicció. 11 Però en la teva prosperitat serà com tu mateix, i s'atreurà amb els teus servents. 12 Si ets humiliat, ell estarà contra tu i s'amagarà de la teva cara. 13 Aparteu-vos dels vostres enemics i tingueu cura dels vostres amics. 14 Un amic fidel és una forta defensa, i qui l'ha trobat ha trobat un tresor. 15 Res no compensa un amic fidel, i la seva excel·lència és inestimable. 16 Un amic fidel és la medicina de la vida; i els qui temen el Senyor el trobaran. 17 Qui té por del Senyor dirigirà bé la seva amistat, perquè tal com és, així serà també el seu proïsme. 18 Fill meu, recull l'ensenyament des de la teva joventut: així trobaràs saviesa fins a la teva vellesa. 19 Vine a ella com una que llaura i sembra, i espera els seus bons fruits, perquè no t'esforçaràs gaire en treballarla, sinó que menjaràs dels seus fruits aviat.
20 És molt desagradable amb els incultes: el que és sense enteniment no romandrà amb ella. 21 Ella s'acostarà sobre ell com una pedra poderosa de prova; i la deixarà fora d'ell abans que passi molt de temps. 22 Perquè la saviesa és segons el seu nom, i no és manifesta a molts. 23 Escolta, fill meu, rep el meu consell, i no rebutgis el meu consell, 24 I posa els teus peus a les seves cadenes, i el teu coll a la seva cadena. 25 Abaixa la teva espatlla i porta-la, i no t'entristeixis amb els seus lligams. 26 Vine a ella amb tot el teu cor, i guarda els seus camins amb tot el teu poder. 27 Busca i busca, i et donarà a conèixer; i quan l'hagis agafat, no la deixis anar. 28 Perquè al final trobaràs el seu repòs, i això es convertirà en la teva alegria. 29 Aleshores els seus lligams seran una forta defensa per a tu, i les seves cadenes una túnica de glòria. 30 Perquè hi ha un adorn d'or sobre ella, i els seus cinturons són d'encaix de porpra. 31 La vestiràs com una túnica d'honor, i la posaràs al teu voltant com una corona d'alegria. 32 Fill meu, si vols, t'ensenyaran; i si apliques la teva ment, seràs prudent. 33 Si t'agrada escoltar, rebràs intel·ligència; i si inclines l'orella, seràs savi, 34 Aixeca't entre la multitud dels ancians; i adhereix-te al savi. 35 Estigueu disposats a escoltar tots els discursos de Déu; i no t'escapin les paràboles de l'enteniment. 36 I si veus un home intel·ligent, apropa't d'hora a ell i deixa que el teu peu porti els graons de la seva porta. 37 Que la teva ment estigui en les ordenances del Senyor i mediti contínuament en els seus manaments: ell afermarà el teu cor i et donarà saviesa segons el teu desig. CAPÍTOL 7 1 No facis mal, així no et vindrà cap mal. 2 Aparteu-vos dels injustos, i la iniquitat s'allunyarà de vosaltres. 3 Fill meu, no sembris sobre els solcs de la injustícia, i no els segaràs per set. 4 No busqueu la preeminència del Senyor, ni el seient d'honor del rei. 5 No et justifiques davant el Senyor; i no et glorifiquis de la teva saviesa davant el rei. 6 No busqueu ser jutge, sense poder treure la iniquitat; perquè en cap moment no tinguis por de la persona del poderós, un escull en el camí de la teva rectitud. 7 No ofegueu la multitud d'una ciutat, i aleshores no us abatreu entre el poble. 8 No lligueu un pecat amb un altre; perquè en un no quedaràs impune. 9 No diguis: Déu mirarà la multitud de les meves ofrenes, i quan l'ofereixi al Déu Altíssim, l'acceptarà.
10 No siguis descoratjat quan facis la teva pregària, i no descuidis de donar almoina. 11 No riguis ningú per menysprear l'amargor de la seva ànima, perquè n'hi ha qui humilia i exalta. 12 No inventis mentida contra el teu germà; ni facis semblant al teu amic. 13 No feu servir cap mena de mentida, perquè el seu costum no és bo. 14 No feu servir moltes paraules en una multitud d'ancians, i no feu gaire balbuceig quan pregueu. 15 No odieu el treball laboriós, ni el conreu, que l'Altíssim ha ordenat. 16 No et nombres entre la multitud de pecadors, però recorda que la ira no s'aturarà gaire. 17 Humilia't molt, perquè la venjança dels impius és foc i cucs. 18 No canvieu un amic per cap bé de cap manera; ni un germà fidel per l'or d'Ofir. 19 No abandonis una dona sàvia i bona, perquè la seva gràcia és per sobre de l'or. 20 Mentre que el teu servent treballa de veritat, no li preguis el mal, ni el mercenari que s'entrega totalment per tu. 21 Que la teva ànima estimi un bon servent i no el defraudis per la llibertat. 22 Tens bestiar? mira'ls, i si et serveixen, guarda'ls amb tu. 23 Tens fills? instrueix-los i inclina'ls el coll des de la seva joventut. 24 Tens filles? tingues cura del seu cos, i no et mostris alegre amb ells. 25 Casa-te amb la teva filla, i així hauràs fet un assumpte important; però dóna-la a un home intel·ligent. 26 Tens una dona segons la teva ment? no l'abandonis, però no et lliuraràs a una dona lleugera. 27 Honra el teu pare amb tot el teu cor, i no oblidis els dolors de la teva mare. 28 Recorda't que d'ells vas ser engendrat; i com pots recompensar-los les coses que han fet per tu? 29 Tement el Senyor amb tota la teva ànima i reverencia els seus sacerdots. 30 Estima el qui t'ha creat amb totes les teves forces, i no abandonis els seus ministres. 31 Temeu el Senyor i honoreu el sacerdot; i dóna-li la seva part, tal com t'ha manat; les primícies, i l'ofrena per la culpa, i el do de les espatlles, i el sacrifici de santificació, i les primícies de les coses santes. 32 I estira la teva mà cap als pobres, perquè la teva benedicció sigui perfecta. 33 Un do té gràcia als ulls de tot home viu; i per als morts no el detingueu. 34 No deixis d'estar amb els que ploren, i plora amb els que ploren. 35 No tardeu a visitar els malalts, perquè això us farà estimar. 36 Qualsevol cosa que prenguis a la mà, recorda't del final, i no ho faràs mai malament.
CAPÍTOL 8 1 No lluites amb un valent perquè no caiguis a les seves mans. 2 No et renyis amb un ric, perquè no et pesi, perquè l'or ha destruït molts i ha pervertit el cor dels reis. 3 No baralleu amb un home ple de llengua, ni amunteu llenya al seu foc. 4 No facis broma amb un home groller, perquè no siguin deshonrats els teus avantpassats. 5 No retreguis a l'home que es desvia del pecat, però recorda que tots som dignes de càstig. 6 No deshonris un home en la seva vellesa, perquè fins i tot alguns de nosaltres envelleixen. 7 No us alegreu de la mort del vostre enemic més gran, sinó que recordeu que tots morim. 8 No menyspreis el discurs dels savis, sinó familiaritza't amb els seus proverbis, perquè d'ells aprendràs l'ensenyament i a servir amb facilitat als grans. 9 No us perdeu el discurs dels ancians, perquè ells també van aprendre dels seus pares, i d'ells aprendràs l'enteniment i a respondre segons les necessitats. 10 No encenguis les brases d'un pecador, perquè no et cremes amb la flama del seu foc. 11 No t'aixequis amb ira davant d'una persona perjudicial, no sigui que t'empaqui per atrapar-te amb les teves paraules. 12 No prestis a qui és més poderós que tu; perquè si li prestes, compta-ho com perdut. 13 No siguis fiador per sobre del teu poder, perquè si ets fiador, cuida't de pagar-lo. 14 No us jugueu amb un jutge; perquè jutjaran per ell segons el seu honor. 15 No viatges pel camí amb un company atrevit, perquè no s'entristi amb tu, perquè farà segons la seva pròpia voluntat, i tu periràs amb ell per la seva bogeria. 16 No baralleu amb un home enfadat, i no vagis amb ell a un lloc solitari, perquè la sang no és com res als seus ulls, i on no hi ha ajuda, ell et derrocarà. 17 No consulteu amb un ximple; perquè no pot guardar el consell. 18 No facis res secret davant d'un estrany; perquè no saps què donarà a llum. 19 No obris el teu cor a tothom, no sigui que et pagui amb un gir astut. CAPÍTOL 9 1 No siguis gelós de la dona del teu pit, i no li ensenyis cap mala lliçó contra tu mateix. 2 No dónes la teva ànima a una dona perquè posi el peu sobre la teva propietat. 3 No us trobeu amb una prostituta, perquè no caigueu en els seus paranys. 4 No utilitzis gaire la companyia d'una dona que és cantant, perquè no t'enganyin els seus intents. 5 No mireu una criada, perquè no caigueu per les coses que en ella són precioses. 6 No dónes la teva ànima a les prostitutes, perquè no perdis la teva herència.
7 No miris al teu voltant pels carrers de la ciutat, ni vagis pel seu lloc solitari. 8 Aparta els teus ulls d'una dona bella, i no mires la bellesa d'una altra; perquè molts han estat enganyats per la bellesa d'una dona; perquè amb això l'amor s'encén com un foc. 9 No us asseieu gens amb la dona d'un altre home, ni us asseureu amb ella als vostres braços, i no gasteu els vostres diners amb ella al vi; perquè el teu cor no s'inclini cap a ella, i així, pel teu desig, caus en la destrucció. 10 No abandonis un vell amic; perquè el nou no és comparable a ell: un nou amic és com el vi nou; quan sigui vell, en beuràs amb gust. 11 No envegis la glòria d'un pecador, perquè no saps quina serà la seva fi. 12 No us delecteu amb allò que els impius tenen plaer; però recordeu que no quedaran impunes a la seva tomba. 13 Allunya't de l'home que té poder de matar; així no dubtaràs de la por de la mort: i si vas a ell, no facis cap culpa, no sigui que et tregui la vida de seguida: recorda que vas enmig de les trampes i que camines pels merlets de la ciutat. 14 Tan a prop com puguis, endevina el teu proïsme i consulta amb els savis. 15 Que la teva conversa sigui amb els savis, i tota la teva comunicació en la llei de l'Altíssim. 16 I que els justos mengin i beguin amb tu; i que la teva glòria sigui en el temor del Senyor. 17 L'obra serà elogiada per la mà de l'artífic, i el savi del poble per la seva paraula. 18 Un home de llengua malaltissa és perillós a la seva ciutat; i el que és temerari en la seva conversa serà odiat. CAPÍTOL 10 1 Un jutge savi instruirà el seu poble; i el govern d'un home prudent està ben ordenat. 2 Com és ell mateix el jutge del poble, també ho són els seus oficials; i quina mena d'home és el governant de la ciutat, tals són tots els que hi habiten. 3 Un rei imprudent destrueix el seu poble; però per la prudència dels qui tenen autoritat la ciutat serà habitada. 4 El poder de la terra està a la mà del Senyor, i en el seu moment ell posarà sobre ella un que sigui profitós. 5 A la mà de Déu està la prosperitat de l'home, i sobre la persona de l'escriba posarà el seu honor. 6 No odiis el teu proïsme per qualsevol mal; i no fer res amb pràctiques nocives. 7 L'orgull és odiós davant Déu i davant dels homes, i per tots dos comet iniquitat. 8 A causa dels tractes injustos, les injuries i les riqueses obtingudes per engany, el regne es trasllada d'un poble a un altre. 9 Per què s'enorgulleix la terra i la cendra? No hi ha cosa més dolenta que l'home cobejós: perquè aquest ven la seva pròpia ànima; perquè mentre viu li llença les entranyes. 10 El metge talla una llarga malaltia; i el que avui és rei demà morirà.
11 Perquè quan un home mor, heretarà els reptils, les bèsties i els cucs. 12 El començament de l'orgull és quan algú s'allunya de Déu i el seu cor s'allunya del seu Creador. 13 Perquè l'orgull és el principi del pecat, i qui el té vessar abominació; i per això el Senyor va fer caure sobre ells estranyes calamitats i els va enderrocar del tot. 14 El Senyor ha derrocat els trons dels prínceps orgullosos, i ha posat els mansos en el seu lloc. 15 El Senyor ha arrencat les arrels de les nacions superbes i ha plantat els humils al seu lloc. 16 El Senyor va enderrocar països dels pagans i els va destruir fins als fonaments de la terra. 17 Ell n'ha endut alguns i els ha destruït, i ha fet que el seu record desaparegués de la terra. 18 L'orgull no es va fer per als homes, ni la ira furiosa per als nascuts d'una dona. 19 Els qui temen el Senyor són una llavor segura, i els qui l'estimen una planta honorable; els que transgreguen els manaments són una llavor enganyable. 20 Entre els germans el que és el cap és honorable; així són els qui temen el Senyor als seus ulls. 21 El temor del Senyor va abans de l'obtenció de l'autoritat, però la rudesa i l'orgull és la seva pèrdua. 22 Sigui ric, noble o pobre, la seva glòria és el temor del Senyor. 23 No convé menysprear el pobre que té intel·ligència; tampoc convé magnificar un home pecador. 24 Els grans, els jutges i els potents seran honrats; però no hi ha cap d'ells més gran que el que tem el Senyor. 25 Al servent que és savi els lliures faran servei; i el qui té coneixement no es molestarà quan sigui reformat. 26 No siguis excessiu en fer els teus negocis; i no et glorifiquis en el temps de la teva angoixa. 27 Millor és el que treballa i abunda en totes les coses, que el que es gloria i necessita pa. 28 Fill meu, glorifica la teva ànima amb mansuetud i honra-la segons la seva dignitat. 29 Qui justificarà el que peca contra la seva pròpia ànima? i qui honrarà el que deshonra la seva pròpia vida? 30 El pobre és honrat per la seva habilitat, i el ric és honrat per les seves riqueses. 31 Qui és honrat en la pobresa, quant més en la riquesa? i el que és deshonroso en les riqueses, quant més en la pobresa? CAPÍTOL 11 1 La saviesa aixeca el cap de l'inferior i el fa seure entre els grans. 2 No lloeu ningú per la seva bellesa; ni aborreixi un home pel seu aspecte exterior. 3 L'abella és petita entre com mosca; però el seu fruit és el principal de les coses dolces. 4 No us glorieu dels vostres vestits i vestits, i no us exalteu en el dia d'honor, perquè les obres del Senyor són meravelloses, i les seves obres entre els homes estan amagades. 5 Molts reis s'han assegut a terra; i un que no es pensava mai ha portat la corona.
6 Molts homes poderosos han estat molt deshonrats; i l'honorable lliurat en mans d'altres homes. 7 No culpis abans que hagis examinat la veritat: primer entén, i després reprende. 8 No respongueu abans d'haver escoltat la causa, ni interrompeu els homes enmig de la seva conversa. 9 No t'esforces en un assumpte que no et concerneix; i no seureu en judici amb els pecadors. 10 Fill meu, no et fiquis amb moltes coses: perquè si t'interposes molt, no seràs innocent; i si segueixes, no aconseguiràs, ni fugiràs fugint. 11 N'hi ha un que treballa, s'esforça i s'apressa, i és molt més enrere. 12 De nou, n'hi ha un altre que és lent i necessita ajuda, manca de capacitat i ple de pobresa; tanmateix l'ull del Senyor el va mirar bé i el va aixecar del seu estat baix, 13 I va aixecar el cap des de la misèria; de manera que molts que ho veien es van meravellar d'ell. 14 La prosperitat i les adversitats, la vida i la mort, la pobresa i les riqueses vénen del Senyor. 15 La saviesa, el coneixement i l'enteniment de la llei són del Senyor: d'ell provenen l'amor i el camí de les bones obres. 16 L'error i les tenebres van començar juntament amb els pecadors, i el mal s'envellirà amb els qui s'hi glorien. 17 El do del Senyor roman amb els piadosos, i el seu favor porta prosperitat per sempre. 18 Hi ha qui s'enriqueix amb la seva desconfiança i el seu pessigament, i aquesta és la part de la seva recompensa: 19 Mentre ell diu: He trobat repòs, i ara menjaré contínuament dels meus béns; i tanmateix no sap quin temps li vindrà, i que ha de deixar aquestes coses als altres i morir. 20 Sigues ferm en la teva aliança, mantén-hi consciència, i envelleix en la teva obra. 21 No et sorprenguis de les obres dels pecadors; però confia en el Senyor i roman en el teu treball, perquè és fàcil als ulls del Senyor fer ric de sobte un pobre. 22 La benedicció del Senyor és en la recompensa dels piadosos, i de sobte fa florir la seva benedicció. 23 No diguis: Quin profit té el meu servei? i quines coses bones tindré després? 24 Un cop més, no diguis: en tinc prou i tinc moltes coses, i quin mal tindré després? 25 En el dia de la prosperitat hi ha un oblit de l'aflicció, i en el dia de l'aflicció no hi ha més record de la prosperitat. 26 Perquè és fàcil per al Senyor el dia de la mort recompensar l'home segons els seus camins. 27 L'aflicció d'una hora fa que l'home oblidi el plaer, i al final es descobriran les seves obres. 28 No jutgeu ningú beneït abans de la seva mort, perquè un home serà conegut en els seus fills. 29 No introduïs tothom a casa teva, perquè l'home enganyós té moltes cadenes. 30 Com una perdiu presa i guardada en una gàbia, així és el cor dels orgullosos; i com un espia, vetlla per la teva caiguda:
31 Perquè s'amaga, transforma el bé en mal, i en coses dignes de lloança et culparà. 32 D'una espurna de foc s'encén un munt de brases, i un home pecador s'amaga a la sang. 33 Compte amb l'home malvat, perquè fa la maldat; no sigui que et porti una taca perpètua. 34 Aconsegueix un estranger a casa teva, que et pertorbarà i et farà fora de la teva. CAPÍTOL 12 1 Quan facis el bé, saps a qui ho fas; així seràs agraït pels teus beneficis. 2 Fes el bé a l'home de Déu, i trobaràs una recompensa; i si no d'ell, però de l'Altíssim. 3 No li pot arribar el bé al qui sempre s'ocupa del mal, ni al que no fa almoina. 4 Doneu a l'home de Déu, i no ajudeu el pecador. 5 Fes bé a l'humil, però no doneu als impius: reteneu el vostre pa i no li doneu, perquè no us dominarà amb això, perquè sinó rebreu el doble de mal per tot el bé que tingueu. fet a ell. 6 Perquè l'Altíssim odia els pecadors, pagarà la venjança als impius i els guarda contra el gran dia del seu càstig. 7 Doneu als bons, i no ajudeu el pecador. 8 No es pot conèixer un amic en la prosperitat, i un enemic no es pot amagar en l'adversitat. 9 En la prosperitat d'un home, els enemics s'entristaran, però en la seva adversitat fins i tot un amic s'allunyarà. 10 No confies mai en el teu enemic, perquè com el ferro s'oxida, així és la seva maldat. 11 Encara que s'humileixi i va ajupit, tingueu cura d'ell i tingueu cura d'ell, i seràs com si haguessis netejat un mirall, i sabràs que el seu òxid no s'ha esborrat del tot. 12 No el posis al teu costat, no sigui que, quan t'hagi enderrocat, s'aixequi al teu lloc; ni que s'asseu a la teva dreta, no sigui que no busqui asseure't, i tu, al final, recordis les meves paraules i t'hi punxes. 13 Qui s'apiadarà d'un encantador mossegat per una serp, o de qualsevol que s'acosti a les bèsties salvatges? 14 Així doncs, qui va a un pecador i es contamina amb ell en els seus pecats, qui s'apiadarà? 15 Durant un temps es quedarà amb tu, però si comences a caure, no s'hi demorarà. 16 L'enemic parla dolçament amb els seus llavis, però en el seu cor s'imagina com tirar-te a la fossa: plorarà amb els seus ulls, però si troba oportunitat, no es saciarà de sang. 17 Si l'adversitat et vindrà damunt, el trobaràs primer allà; i encara que pretengui ajudar-te, no obstant això et soscavarà. 18 Ell sacsejarà el cap, aplaudirà, xiuxiuejarà molt, i canviarà el seu rostre. CAPÍTOL 13 1 Qui toqui brea se'n contaminarà; i qui tingui comunió amb un home orgullós serà com ell. 2 No et carregis per sobre del teu poder mentre visquis; i no tinguis comunió amb algú que sigui més poderós i
més ric que tu, perquè com s'acorden la tetera i l'olla de terra? perquè si l'un és colpejat contra l'altre, serà trencat. 3 L'home ric ha fet mal, però amenaça amb ell; el pobre és injust, i també ha de suplicar. 4 Si ets per al seu benefici, t'utilitzarà; però si no tens res, t'abandonarà. 5 Si tens alguna cosa, viurà amb tu; sí, et posarà a nu, i no se'n farà pena. 6 Si té necessitat de tu, t'enganyarà, et somriurà i et posarà esperança; et dirà: Què vols? 7 I t'avergonyeix amb les seves carns, fins que t'hagi assecat dues o tres vegades, i al final se't rirà de menyspreu després, quan et vegi, t'abandonarà i sacsejarà el cap contra tu. 8 Compte que no et deixis enganyar i fer caure en la teva alegria. 9 Si ets convidat per un home poderós, retira't, i tant més et convidarà. 10 No pressionis sobre ell, no sigui que et facin tornar; no et quedis lluny, no sigui que t'oblidin. 11 No tingueu ganes de ser igualat a ell en la conversa, i no cregueu les seves moltes paraules: perquè amb molta comunicació et temptarà, i somrient-te desvelarà els teus secrets: 12 Però cruelment amagarà les teves paraules, i no s'escaparà de fer-te mal i de posar-te a la presó. 13 Observeu i tingueu cura, perquè camineu en perill del vostre enderrocament; quan escolteu aquestes coses, desperta en el somni. 14 Estima el Senyor tota la teva vida i invoca’l per la teva salvació. 15 Tota bèstia estima el seu semblant, i cada home estima el seu proïsme. 16 Tota carn s'agrupa segons la seva espècie, i l'home s'uneix al seu semblant. 17 Quina comunió té el llop amb l'anyell? així el pecador amb el piadosa. 18 Quin acord hi ha entre la hiena i un gos? i quina pau entre rics i pobres? 19 Com l'ase salvatge és la presa del lleó al desert, així els rics es mengen els pobres. 20 Com els orgullós odien la humilitat, així els rics abominen els pobres. 21 Un ric que comença a caure és aixecat dels seus amics, però un pobre que està abatut és rebutjat pels seus amics. 22 Quan un ric cau, té molts ajudants: diu coses que no s'han de dir, però els homes el justifiquen; parlava sàviament i no podia tenir lloc. 23 Quan un ric parla, tothom calla, i mira, el que diu, ho exalten fins als núvols; però si el pobre parla, diuen: Quin és aquest? i si ensopega, ajudaran a enderrocar-lo. 24 La riquesa és bona per al qui no té pecat, i la pobresa és dolenta en boca dels impius. 25 El cor de l'home canvia el seu rostre, sigui per bé o per mal, i un cor alegre fa un semblant alegre. 26 Un rostre alegre és una mostra d'un cor en bon estat; i trobar paràboles és un treball fatigós de la ment.
CAPÍTOL 14
CAPÍTOL 15
1 Feliç l'home que no ha relliscat la boca, i no és punxat per la multitud de pecats. 2 Feliç aquell qui no l'ha condemnat la consciència i que no ha caigut de la seva esperança en el Senyor. 3 Les riqueses no són agradables per a un negre: i què ha de fer un envejós amb els diners? 4 Qui reuneix defraudant la seva pròpia ànima s'ajunta per als altres, que gastaran els seus béns amoïnadament. 5 El que és dolent amb ell mateix, a qui serà bo? no es complau amb els seus béns. 6 No hi ha ningú pitjor que aquell que té enveja a si mateix; i això és una compensació de la seva maldat. 7 I si fa el bé, ho fa sense voler; i al final declararà la seva maldat. 8 L'home envejós té un ull dolent; gira la cara i menysprea els homes. 9 L'ull de l'home cobejós no es sacia amb la seva part; i la iniquitat del malvat eixuga la seva ànima. 10 Un ull dolent té enveja pel seu pa, i és un avar a la seva taula. 11 Fill meu, segons la teva capacitat, fes el bé a tu mateix i dóna al Senyor l'ofrena que li correspon. 12 Recorda que la mort no tardarà en arribar, i que l'aliança del sepulcre no t'ha mostrat. 13 Fes el bé al teu amic abans de morir i, segons la teva capacitat, estira la mà i dóna-li. 14 No us defrauïu del bon dia, i no deixeu que la part d'un bon desig us superi. 15 No deixaràs els teus treballs a un altre? i els teus treballs es repartiran per sorteig? 16 Dona, pren i santifica la teva ànima; perquè no es busca delicioses a la tomba. 17 Tota carn s'envelleix com un vestit, perquè l'aliança des del principi és: Moriràs de mort. 18 Com de les fulles verdes d'un arbre gruixut, algunes cauen i altres creixen; així és la generació de carn i sang, una s'acaba i una altra neix. 19 Tota obra es podreix i es consumeix, i el seu treballador anirà amb ella. 20 Feliç l'home que medita coses bones amb saviesa, i que raona coses santes amb la seva intel·ligència. 21 Qui contempla els seus camins en el seu cor també tindrà intel·ligència en els seus secrets. 22 Aneu darrere d'ella com un rastrejador, i amagueu els seus camins. 23 Qui entra a les seves finestres també escoltarà a les seves portes. 24 Qui s'allotja a prop de casa seva, també li posarà una agulla a les parets. 25 Ell plantarà la seva tenda a prop d'ella i s'allotjarà en un allotjament on hi hagi coses bones. 26 Ell posarà els seus fills sota el seu abric, i s'allotjarà sota les seves branques. 27 Per ella serà cobert de la calor, i en la seva glòria habitarà.
1 Qui té por del Senyor farà el bé, i el qui té coneixement de la llei l'obtindrà. 2 I el trobarà com a mare i el rebrà com a dona casada amb una verge. 3 Ella l'alimentarà amb el pa de l'enteniment i li donarà a beure l'aigua de la saviesa. 4 Ell s'aturarà sobre ella, i no es mourà; i confiarà en ella, i no serà confós. 5 Ella l'exaltarà per sobre dels seus veïns, i enmig de la congregació li obrirà la boca. 6 Trobarà alegria i una corona d'alegria, i ella li farà heretar un nom etern. 7 Però els insensats no l'aconseguiran, i els pecadors no la veuran. 8 Perquè està lluny de l'orgull, i els mentiders no poden recordar-la. 9 La lloança no és degna en la boca del pecador, perquè no li va ser enviada pel Senyor. 10 Perquè la lloança serà pronunciada amb saviesa, i el Senyor la prosperarà. 11 No diguis: És per mitjà del Senyor que vaig caure, perquè no has de fer les coses que ell odia. 12 No digueu: Ell m'ha fet errar, perquè no necessita l'home pecador. 13 El Senyor odia tota abominació; i els qui temen Déu no l'estimen. 14 Ell mateix va fer l'home des del principi, i el va deixar en mans del seu consell; 15 Si vols, guardar els manaments i complir la fidelitat acceptable. 16 Ha posat foc i aigua davant teu: allarga la mà per saber si vols. 17 Davant de l'home hi ha la vida i la mort; i se li donarà si li agrada. 18 Perquè la saviesa del Senyor és gran, ell és poderós en poder, i tot ho contempla: 19 I els seus ulls estan posats en els qui el temen, i coneix tota obra de l'home. 20 No ha manat a ningú que faci el mal, ni ha donat a ningú llicència per pecar. CAPÍTOL 16 1 No desitgeu una multitud de fills inútils, ni desitgeu els fills impius. 2 Encara que es multipliquen, no us alegreu en ells, si no és el temor del Senyor amb ells. 3 No us confieu en la seva vida, ni respecteu la seva multitud; perquè un just és millor que mil; i millor és morir sense fills que tenir els impius. 4 Perquè un intel·ligent omplirà la ciutat, però la família dels malvats es convertirà ràpidament en desolació. 5 He vist moltes coses així amb els meus ulls, i la meva oïda ha sentit coses més grans que aquestes. 6 En la congregació dels impius s'encendrà un foc; i en una nació rebel s'encén la ira. 7 No es va pacificar amb els gegants vells, que van caure en la força de la seva insensatesa.
8 No va salvar el lloc on Lot vivia com a foraster, sinó que els va aborrir pel seu orgull. 9 No es va compadir del poble de la perdició, que va ser endut pels seus pecats: 10 Ni els sis-cents mil homes de peu, que estaven reunits en la duresa del seu cor. 11 I si hi ha un de coll rígid entre el poble, és meravellós que s'escapi sense càstig, perquè la misericòrdia i la ira són amb ell; és poderós per perdonar i per abocar el descontent. 12 Com és gran la seva misericòrdia, també ho és la seva correcció: jutja l'home segons les seves obres 13 El pecador no s'escaparà amb el seu botí, i la paciència dels piadosos no serà frustrada. 14 Fes pas a tota obra de misericòrdia, perquè cadascú trobarà segons les seves obres. 15 El Senyor va endurir el faraó perquè no el conegués, perquè les seves obres poderoses fossin conegudes al món. 16 La seva misericòrdia és manifesta a tota criatura; i ha separat la seva llum de les tenebres amb un diamant. 17 No diguis: m'amagaré del Senyor; algú es recordarà de mi des de dalt? No seré recordat entre tanta gent: perquè quina és la meva ànima entre un nombre tan infinit de criatures? 18 Heus aquí, el cel i el cel dels cels, l'abisme i la terra, i tot el que hi ha, es commoten quan ell visiti. 19 Les muntanyes i els fonaments de la terra també tremoloren quan el Senyor els mira. 20 Cap cor no pot pensar en aquestes coses dignament: i qui pot concebre els seus camins? 21 És una tempesta que ningú no pot veure, perquè la majoria de les seves obres estan amagades. 22 Qui pot declarar les obres de la seva justícia? o qui els pot suportar? perquè la seva aliança és llunyana, i la prova de totes les coses és al final. 23 El qui no té intel·ligència pensarà en coses vanes; 24 Fill meu, escolta'm i aprèn coneixement, i marca les meves paraules amb el teu cor. 25 Mostraré la doctrina en pes, i declararé exactament el seu coneixement. 26 Les obres del Senyor es fan en el judici des del principi, i des del moment que les va fer, en va disposar les parts. 27 Va guarnir les seves obres per sempre, i a la seva mà n'hi ha el principal per a totes les generacions: ni es treballen, ni es cansen, ni cessen de les seves obres. 28 Cap d'ells no impedeix un altre, i mai no desobeiran la seva paraula. 29 Després d'això, el Senyor va mirar la terra i la va omplir de les seves benediccions. 30 Ell n'ha cobert la cara amb tota mena d'éssers vius; i hi tornaran de nou. CAPÍTOL 17 1 El Senyor va crear l'home de la terra i el va tornar a convertir-hi. 2 Els va donar pocs dies i poc temps, i també poder sobre les coses que hi havia.
3 Els va dotar de força per si mateixos, i els va fer segons la seva imatge, 4 I va posar la por de l'home sobre tota carn, i li va donar domini sobre les bèsties i les aus. 5 Van rebre l'ús de les cinc operacions del Senyor, i en el sisè lloc els va impartir enteniment, i en el setè discurs, un intèrpret de les seves meditacions. 6 Els va donar consell, llengua, ulls, orelles i cor. 7 Amb tot, els va omplir de coneixement de l'enteniment i els va mostrar el bé i el mal. 8 Va posar els seus ulls en els seus cors per mostrar-los la grandesa de les seves obres. 9 Els va donar glòria en els seus actes meravellosos per sempre, perquè poguessin anunciar les seves obres amb intel·ligència. 10 I els elegits lloaran el seu sant nom. 11 A més d'això, els va donar coneixement i la llei de la vida com a herència. 12 Va fer amb ells una aliança eterna i els va mostrar els seus judicis. 13 Els seus ulls van veure la majestat de la seva glòria, i les seves orelles van sentir la seva veu gloriosa. 14 I els digué: Compteu-vos amb tota injustícia; i va donar manaments a cadascú pel que fa al seu proïsme. 15 Els seus camins estan sempre davant d'ell, i no seran amagats als seus ulls. 16 Tothom des de la seva joventut és lliurat al mal; tampoc podien fer-se cors carnosos per pedregosos. 17 Perquè en la divisió de les nacions de tota la terra va posar un governant sobre tots els pobles; però Israel és la part del Senyor: 18 A qui, essent el seu primogènit, nodreix amb disciplina, i donant-li la llum del seu amor no l'abandona. 19 Per tant, totes les seves obres són com el sol davant seu, i els seus ulls estan constantment posats en els seus camins. 20 Cap de les seves accions injustes no li és amagada, però tots els seus pecats estan davant del Senyor 21 Però el Senyor, sent benigne i coneixent la seva obra, ni els va abandonar ni els va abandonar, sinó que els va perdonar. 22 L'almoina d'un home és com un segell per a ell, i guardarà les bones accions de l'home com la nina dels ulls, i donarà el penediment als seus fills i filles. 23 Després s'aixecarà i els recompensarà i els donarà la recompensa sobre els seus caps. 24 Però als que es penedeixen, els va concedir el retorn i va consolar els que no tenien paciència. 25 Torna al Senyor i abandona els teus pecats, fes la teva pregària davant el seu rostre i menyspreu. 26 Torna a l'Altíssim i allunya't de la iniquitat, perquè ell et portarà de les tenebres a la llum de la salut, i odirà la teva abominació amb vehemència. 27 Qui lloarà l'Altíssim al sepulcre, en lloc dels qui viuen i donen gràcies? 28 L'acció de gràcies desapareix d'entre els morts, com d'un qui no existeix; 29 Quina gran és la bondat del Senyor, el nostre Déu, i la seva compassió cap als qui es tornen a ell en santedat!
30 Perquè tot no pot estar en els homes, perquè el fill de l'home no és immortal. 31 Què és més brillant que el sol? però la seva llum falla; i la carn i l'os imaginaran el mal. 32 Ell veu el poder de l'alçada del cel; i tots els homes no són més que terra i cendres. CAPÍTOL 18 1 El que viu per sempre ha creat totes les coses en general. 2 Només el Senyor és just, i no hi ha cap altre que ell, 3 Qui governa el món amb la palma de la mà, i totes les coses obeeixen a la seva voluntat, perquè és el Rei de tots, pel seu poder que divideix les coses santes de les profanes. 4 A qui ha donat poder per declarar les seves obres? i qui descobrirà els seus actes nobles? 5 Qui comptarà la força de la seva majestat? i qui també manifestarà les seves misericòrdies? 6 Pel que fa a les obres meravelloses del Senyor, no se'ls pot treure res, ni se'ls pot posar res, ni es pot descobrir el seu sòl. 7 Quan un home ha fet, llavors comença; i quan s'acabi, llavors dubtarà. 8 Què és l'home i a on serveix? quin és el seu bé i quin és el seu mal? 9 El nombre de dies d'un home com a màxim és de cent anys. 10 Com una gota d'aigua fins al mar, i una pedra de grava en comparació de la sorra; així són mil anys fins als dies de l'eternitat. 11 Per això Déu té paciència amb ells i vessa sobre ells la seva misericòrdia. 12 Va veure i es va adonar que la seva fi era dolenta; per això va multiplicar la seva compassió. 13 La misericòrdia de l'home és cap al seu proïsme; però la misericòrdia del Senyor és sobre tota carn: ell reprova, nodreix, ensenya i torna, com un pastor, el seu ramat. 14 Té pietat dels qui reben la disciplina i dels que busquen amb diligència els seus judicis. 15 Fill meu, no taquis les teves bones accions, ni facis servir paraules incòmodes quan dones res. 16 La rosada no calmarà la calor? així és millor una paraula que un regal. 17 Heus aquí, no és millor una paraula que un regal? però tots dos estan amb un home amable. 18 Un neci recriminarà amb toscament, i un do de l'envejós consumeix els ulls. 19 Aprèn abans de parlar, i fes servir el metge o estiguis malalt mai. 20 Abans del judici examina't a tu mateix, i el dia de la visita trobaràs misericòrdia. 21 Humilia't abans d'estar malalt, i en el temps dels pecats mostra el penediment. 22 Que res t'impedeixi complir el teu vot en el seu moment, i no demanis fins que la mort sigui justificada. 23 Abans de pregar, prepara't; i no sigueu com qui tempta el Senyor.
24 Pensa en la ira que hi haurà al final i en el temps de la venjança, quan girarà la cara. 25 Quan en tinguis prou, recorda't del temps de fam; i quan siguis ric, pensa en la pobresa i la necessitat. 26 Des del matí fins al vespre, l'hora es canvia, i tot es fa aviat davant el Senyor. 27 L'home savi té por en tot, i el dia del pecat es guardarà de l'escàndol, però el boig no respectarà el temps. 28 Tot home intel·ligent coneix la saviesa i lloarà el qui la va trobar. 29 Els que eren intel·ligents en les paraules també es van fer savis i van vessar paràboles exquisides. 30 No vagis després de les teves concupisències, sinó absté-te't dels teus apetits. 31 Si atorgues a la teva ànima els desitjos que li agraden, ella et farà de riure per als teus enemics que et malignen. 32 No us complau amb molta alegria, ni us lligueu a les despeses. 33 No et facis captaire fent un banquet després d'un préstec, quan no tinguis res a la bossa, perquè estaràs a l'emboscada de la teva pròpia vida i t'hauràs de parlar. CAPÍTOL 19 1 Un home treballador a qui A s'emborratxa no serà ric; i el que menysprea les coses petites caurà a poc a poc. 2 El vi i les dones faran caure els homes intel·ligents, i el qui s'enganxa a les prostitutes es farà descarat. 3 Les arnes i els cucs el tindran en herència, i un home audaç serà endut. 4 Qui s'afanya a donar crèdit és lleuger; i qui peca, ofendre la seva pròpia ànima. 5 Qui es complau en la maldat serà condemnat, però el qui resisteix als plaers corona la seva vida. 6 Qui pot dominar la seva llengua viurà sense baralles; i el qui odia el balbuceig tindrà menys mal. 7 No assagiu a un altre el que us diuen, i mai us sortirà pitjor. 8 Ja sigui d'un amic o d'un enemic, no parleu de la vida dels altres; i si pots sense ofendre, no els revelis. 9 Perquè t'ha escoltat i observat, i quan arribi el moment, t'odiarà. 10 Si has escoltat una paraula, que mori amb tu; i sigues agosarat, no et rebentarà. 11 La boja fa part d'una paraula, com una dona que fa part d'un nen. 12 Com una fletxa que s'enganxa a la cuixa d'un home, així és una paraula dins del ventre d'un neci. 13 Amonesta un amic, potser no ho ha fet; i si ho ha fet, que no ho faci més. 14 Amonesta el teu amic, potser no ho ha dit; i si ho ha fet, que no ho torni a dir. 15 Amonesta un amic: perquè moltes vegades és una calúmnia, i no creguis totes les històries. 16 N'hi ha un que s'esvaeix en la seva parla, però no del seu cor; i qui és el que no ha ofès amb la seva llengua? 17 Amonesta el teu proïsme abans que l'amenaces; i sense enfadar-te, deixa lloc a la llei de l'Altíssim.
18 El temor del Senyor és el primer pas per ser acceptat d'ell, i la saviesa obté el seu amor. 19 El coneixement dels manaments del Senyor és la doctrina de la vida; i els qui fan les coses que li agraden rebran el fruit de l'arbre de la immortalitat. 20 El temor del Senyor és tota saviesa; i en tota saviesa és l'execució de la llei i el coneixement de la seva omnipotencia. 21 Si un servent diu al seu amo: No faré el que et vingui de gust; tot i que després ho fa, enfada el qui l'alimenta. 22 El coneixement de la maldat no és saviesa, ni en cap moment el consell dels pecadors prudència. 23 Hi ha una maldat i una abominació; i hi ha un ximple que manca de saviesa. 24 El que té poca intel·ligència i té por de Déu és millor que aquell que té molta saviesa i transgredeix la llei de l'Altíssim. 25 Hi ha una subtilesa exquisida, i la mateixa és injusta; i n'hi ha qui es desvia per fer aparèixer el judici; i hi ha un home savi que justifica en el judici. 26 Hi ha un home malvat que baixa el cap tristament; però per dins està ple d'engany, 27 Abaixant el seu rostre i fent com si no escoltés: allà on no és conegut, et farà un mal abans que te n'adonis. 28 I si per falta de poder se li impedeix pecar, però quan trobi l'oportunitat, farà el mal. 29 Un home pot ser conegut per la seva mirada, i aquell que té intel·ligència pel seu rostre, quan el trobes. 30 La vestimenta d'un home, el riure excessiu i la marxa, mostren el que és. CAPÍTOL 20 1 Hi ha una reprensió que no és agradable: un altre cop, un home calla i és savi. 2 És molt millor censurar que no pas enfadar-se d'amagat; i el qui confessa la seva culpa serà preservat del mal. 3 Què bo és, quan et retreuen, mostrar el penediment! perquè així fugiràs del pecat voluntari. 4 Com és la luxúria d'un eunuc per desflorar una verge; també ho és el que executa el judici amb violència. 5 Hi ha un que calla i es troba savi; i un altre, amb molt de balbuceig, es converteix en odiós. 6 Un home calla, perquè no ha de respondre, i un altre calla, coneixent el seu temps. 7 L'home savi aguantarà la llengua fins que vegi l'ocasió, però el ximple i el boig no tindran compte del temps. 8 El qui fa servir moltes paraules serà abominat; i qui s'hi pren l'autoritat serà odiat. 9 Hi ha un pecador que té bon èxit en les coses dolentes; i hi ha un guany que es converteix en pèrdua. 10 Hi ha un do que no et servirà de res; i hi ha un regal la recompensa del qual és doble. 11 Hi ha una humiliació a causa de la glòria; i n'hi ha qui aixeca el cap des d'un estat baix. 12 Hi ha qui compra molt per poc, i ho paga set vegades. 13 Un home savi el fa estimat amb les seves paraules, però les gràcies dels insensats s'abocaran.
14 El do d'un ximple no et farà cap bé quan el tinguis; ni encara dels envejosos per la seva necessitat: perquè busca rebre moltes coses per un. 15 Ell dóna poc i recrimina molt; obre la boca com un pregoner; avui presta, i demà ho tornarà a demanar: un tal ha de ser odiat per Déu i per als homes. 16 El boig diu: No tinc amics, no tinc gràcies per totes les meves bones accions, i els qui mengen el meu pa parlen mal de mi. 17 Quantes vegades, i de quants se'n burlarà! perquè no sap bé què és tenir; i tot és un per a ell com si no ho tingués. 18 És millor relliscar sobre un paviment que relliscar amb la llengua; així la caiguda dels malvats arribarà ràpidament. 19 Un conte inusual sempre estarà en boca dels imprudents. 20 Una sentència sàvia serà rebutjada quan surti de la boca d'un insensat; perquè no ho parlarà en el seu moment. 21 Hi ha qui és impedit de pecar per misèria: i quan descansa, no es turbarà. 22 Hi ha qui destrueix la seva pròpia ànima amb la pudor, i en acceptar les persones s'enderroca a si mateix. 23 Hi ha allò que per la vergonya promet al seu amic, i el fa el seu enemic per res. 24 La mentida és una taca bruta en l'home, però està contínuament a la boca dels no ensenyats. 25 Un lladre és millor que un home acostumat a mentir, però tots dos tindran destrucció en herència. 26 El tarannà del mentider és deshonroso, i la seva vergonya és sempre amb ell. 27 L'home savi s'ha d'honor amb les seves paraules, i el que té intel·ligència agradarà als grans. 28 Qui conrea la seva terra augmentarà el seu munt, i qui agrada als grans rebrà perdó per la iniquitat. 29 Els regals i els obsequis enceguen els ulls dels savis i tanquen la seva boca perquè no pugui retreure. 30 La saviesa que s'amaga, i el tresor que s'acumulen, quin avantatge tenen a tots dos? 31 Millor és qui amaga la seva bogeria que un home que amaga la seva saviesa. 32 La paciència necessària per buscar el Senyor és millor que aquell que porta la seva vida sense guia. CAPÍTOL 21 1 Fill meu, has pecat? no ho facis més, sinó demana perdó pels teus pecats anteriors. 2 Fuig del pecat com de la cara d'una serp: perquè si t'hi acostes massa, et mossegarà; les seves dents són com les dents d'un lleó, que mata l'ànima dels homes. 3 Tota iniquitat és com una espasa de dos talls, les ferides de les quals no es poden curar. 4 Espantar i fer mal es gastarà la riquesa: així la casa dels homes orgullosos serà desolada. 5 Una pregària de la boca d'un pobre arriba fins a les oïdes de Déu, i el seu judici arriba ràpidament.
6 El qui detesta ser reprovat està en el camí dels pecadors, però el qui té por del Senyor es penedirà del seu cor. 7 Un home eloqüent és conegut de lluny i de prop; però un home intel·ligent sap quan rellisca. 8 Qui construeix la seva casa amb diners d'altres homes és com un que recull pedres per a la tomba de la seva sepultura. 9 La congregació dels malvats és com un estopa embolicat, i el final d'ells és una flama de foc per destruir-los. 10 El camí dels pecadors s'aclareix amb pedres, però al final hi ha la fossa de l'infern. 11 Qui guarda la llei del Senyor en té l'enteniment, i la perfecció de la por del Senyor és saviesa. 12 Qui no és savi no serà ensenyat, però hi ha una saviesa que multiplica l'amargor. 13 El coneixement del savi abundarà com un riu, i el seu consell és com una font pura de vida. 14 Les parts interiors d'un insensat són com un vaixell trencat, i no tindrà coneixement mentre viu. 15 Si un home hàbil escolta una paraula sàvia, la recomanarà i l'afegirà; però tan bon punt l'escolta algú sense intel·ligència, li desagrada i la llença a l'esquena. 16 Parlar d'un neci és com una càrrega en el camí, però la gràcia es trobarà als llavis dels savis. 17 Interroguen la boca del savi de la congregació, i meditaran les seves paraules en el seu cor. 18 Com una casa destruïda, així és la saviesa per a un neci; i el coneixement dels insensats és com parlar sense sentit. 19 La doctrina per als insensats és com lligams als peus i com les manilles a la dreta. 20 El neci alça la veu amb riure; però un home savi amb prou feines somriu una mica. 21 L'aprenentatge és per a un home savi com un adorn d'or i com un braçalet al braç dret. 22 El peu de l'home insensat és aviat a casa del seu veí, però un home d'experiència s'avergonyeix d'ell. 23 Un insensat s'endinsarà per la porta de casa, però el que està ben educat quedarà fora. 24 És la rudesa d'un home escoltar a la porta, però el savi s'afligeix amb la vergonya. 25 Els llavis dels parlants estaran explicant coses que no els corresponen, però les paraules dels que tenen intel·ligència es pesen a la balança. 26 El cor dels insensats és a la seva boca, però la boca dels savis és al seu cor. 27 Quan el malvat maleeix Satanàs, maleeix la seva pròpia ànima. 28 El xiuxiuejador contamina la seva pròpia ànima i és odiat allà on viu. CAPÍTOL 22 1 Un home mandrós és comparat amb una pedra bruta, i tothom el xiularà per a la seva vergonya. 2 Un home mandrós és comparat amb la brutícia d'un femer: tot home que l'agafi li donarà la mà.
3 L'home maleducat és la deshonra del seu pare que el va engendrar, i una filla insensata ha nascut a la seva pèrdua. 4 Una filla sàvia portarà una herència al seu marit, però la que viu deshonesta és la pesadilla del seu pare. 5 L'atrevida deshonra tant el seu pare com el seu marit, però tots dos la menysprearan. 6 Un conte fora de temps és com una música de dol, però els cops i la correcció de la saviesa no són mai fora de temps. 7 Qui ensenya a un ximple és com qui enganxa un tros de terrissa, i com el que el desperta d'un bon son. 8 Qui explica una història a un boig parla a un adormit; quan ha explicat la seva història, dirà: Què passa? 9 Si els fills viuen honestament i tenen tot el que hi ha, han de cobrir la vilesa dels seus pares. 10 Però els nens, com que són altius, per menyspreu i manca de cria, taquen la noblesa dels seus parents. 11 Ploreu pel mort, perquè ha perdut la llum; i plorau pel boig, perquè li falta intel·ligència; plorau poc pels morts, perquè està en repòs; però la vida del boig és pitjor que la mort. 12 Set dies els homes ploren el mort; sinó per un insensat i un home impío tots els dies de la seva vida. 13 No parleu gaire amb un insensat, i no aneu al que no té enteniment: vés amb compte d'ell, que no tinguis problemes, i mai no et contaminaràs amb les seves ximpleries: allunya't d'ell i trobaràs repòs i mai no seràs. inquietat per la bogeria. 14 Què és més pesat que el plom? i com es diu, sinó un ximple? 15 La sorra, la sal i una massa de ferro és més fàcil de suportar que un home sense enteniment. 16 Com la fusta cenyida i lligada en un edifici no es pot deslligar amb sacsejada, així el cor que està assentat per consell aconsellat no té por en cap moment. 17 Un cor assentat en un pensament d'enteniment és com un guix just a la paret d'una galeria. 18 Els pals, situats en un lloc alt, no resistiran mai al vent; de manera que un cor atemorit en la imaginació d'un neci no pot resistir cap por. 19 Qui s'aguanta els ulls farà caure les llàgrimes, i el qui s'aguanta el cor ho fa per mostrar el seu coneixement. 20 Qui llença una pedra als ocells els destrossa, i el qui recrimina el seu amic trenca l'amistat. 21 Encara que hagis estirat l'espasa contra el teu amic, no et desesperis, perquè pot haver-hi un retorn al favor. 22 Si has obert la boca contra el teu amic, no tinguis por; perquè hi pot haver una reconciliació: excepte per la recriminació, o l'orgull, o la revelació de secrets, o una ferida traïdora: perquè per aquestes coses se n'anirà tot amic. 23 Sigues fidel al teu proïsme en la seva pobresa, perquè t'alegris de la seva prosperitat; sigues ferm amb ell en el temps de la seva dificultat, perquè siguis hereu amb ell en la seva herència, perquè no sempre cal menysprear un estat mesquí. : ni el ric que és insensat tenir admiració. 24 Com el vapor i el fum d'un forn passa davant del foc; tan insultant davant la sang.
25 No em faré vergonya de defensar un amic; ni m'amagaré d'ell. 26 I si em passa algun mal per ell, tothom qui ho escolti, s'ha de tenir en compte. 27 Qui posarà una rellotge davant la meva boca i un segell de saviesa als meus llavis, perquè no caigui de sobte al costat d'ells, i la meva llengua no em destrueixi? CAPÍTOL 23 1 Senyor, Pare i Governador de tota la meva vida, no em deixis als seus consells i no em deixis caure per ells. 2 Qui posarà flagells sobre els meus pensaments, i la disciplina de la saviesa sobre el meu cor? que no m'estalvien per les meves ignoràncies, i no passi pels meus pecats: 3 No sigui que les meves ignoràncies augmentin, i els meus pecats abundin fins a la meva destrucció, i caigui davant els meus adversaris i el meu enemic s'alegri per mi, l'esperança del qual està lluny de la teva misericòrdia. 4 Senyor, Pare i Déu de la meva vida, no em facis una mirada orgullosa, sinó que allunya't dels teus servents sempre amb la ment altanera. 5 Allunya't de mi les vanes esperances i la concupiscència, i aguantaràs aquell que sempre vol servir-te. 6 Que la cobdícia del ventre ni la luxúria de la carn no m'apoderen; i no cedeixis el teu servent a una ment descarada. 7 Escolteu, oh fills, la disciplina de la boca: qui la guarda mai no serà presa als seus llavis. 8 El pecador quedarà en la seva insensatesa: tant el que parla malament com l'orgullós cauran per això. 9 No acostumis la teva boca a jurar; ni us utilitzeu per anomenar el Sant. 10 Perquè com un servent que és colpejat contínuament no quedarà sense marca blava, així el qui jura i anomena Déu contínuament no serà irreprensible. 11 L'home que jura s'omplirà d'iniquitat, i la plaga no s'allunyarà mai de la seva casa: si fa una ofensa, el seu pecat recaurà sobre ell; i si no reconeix el seu pecat, comet una doble ofensa: i si jura en va, no serà innocent, però la seva casa estarà plena de calamitats. 12 Hi ha una paraula que està revestida de mort: Déu, doni que no es trobi en l'herència de Jacob; perquè totes aquestes coses estaran lluny dels piadosos, i no es revolcaran en els seus pecats. 13 No utilitzis la teva boca per jurar desmesuradament, perquè hi ha la paraula del pecat. 14 Recorda't del teu pare i de la teva mare, quan estàs assegut entre els grans. No us oblideu davant d'ells, i així, segons el vostre costum, esdevindràs un ximple, i desitjaries no haver nascut, i maleeixin el dia del teu naixement. 15 L'home que està acostumat a les paraules oprobies no serà mai reformat en tots els dies de la seva vida. 16 Dues espècies d'homes multipliquen el pecat, i la tercera provocarà ira: una ment ardent és com un foc ardent, no s'apagarà mai fins que no s'hagi consumit; un
fornicador en el cos de la seva carn no cessarà mai fins que hagi encès un foc. 17 Tot pa és dolç per a un fornicari, no s'aturarà fins que mori. 18 Un home que trenca el matrimoni, dient així en el seu cor: Qui em veu? Estic envoltat de foscor, les parets em cobreixen i cap cos em veu; què he de tenir por? l'Altíssim no recordarà els meus pecats: 19 Un home així només té por dels ulls dels homes i no sap que els ulls del Senyor són deu mil vegades més brillants que el sol, contemplant tots els camins dels homes i contemplant les parts més secretes. 20 Ell sabia totes les coses abans que mai fossin creades; així també, després de ser perfeccionats, els va mirar a tots. 21 Aquest home serà castigat als carrers de la ciutat i, allà on no sospita, serà portat. 22 Així passarà també amb la dona que abandona el seu marit i fa venir un hereu d'un altre. 23 Perquè primer, ha desobeït la llei de l'Altíssim; i en segon lloc, ha transgressat contra el seu propi marit; i en tercer lloc, s'ha prostituït en adulteri i ha portat fills d'un altre home. 24 Ella serà portada a la congregació, i es farà una inquisició dels seus fills. 25 Els seus fills no arrelaran i les seves branques no donaran fruit. 26 Ella deixarà que la seva memòria sigui maleïda, i el seu oprobio no serà esborrat. 27 I els que quedin sabran que no hi ha res millor que el temor del Senyor, i que no hi ha res més dolç que tenir cura dels manaments del Senyor. 28 És una gran glòria seguir el Senyor, i ser rebut d'ell és una llarga vida. CAPÍTOL 24 1 La saviesa es lloarà a ella mateixa i es gloriarà enmig del seu poble. 2 En la congregació de l'Altíssim obrirà la boca i triomfarà davant el seu poder. 3 Vaig sortir de la boca de l'Altíssim i vaig cobrir la terra com un núvol. 4 Vaig habitar en llocs alts, i el meu tron és en un pilar ennuvolat. 5 Jo sol vaig envoltar la volta del cel i vaig caminar pel fons de l'abisme. 6 A les ones del mar i a tota la terra, i a tots els pobles i nacions, vaig tenir una possessió. 7 Amb tot això buscava el repòs: i en l'herència de qui romandré? 8 Llavors el Creador de totes les coses em va donar un manament, i el que em va fer va fer reposar el meu tabernacle, i va dir: Que la teva habitació sigui a Jacob i la teva heretat a Israel. 9 Ell em va crear des del principi abans del món, i mai fallaré. 10 Al tabernacle sant vaig servir davant d'ell; i així em vaig establir a Sió.
11 Així mateix em va donar descans a la ciutat estimada, i a Jerusalem hi havia el meu poder. 12 I vaig arrelar en un poble honorable, fins i tot a la part de l'herència del Senyor. 13 Vaig ser exaltat com un cedre al Líban, i com un xiprer a les muntanyes d'Hermon. 14 Vaig ser exaltat com una palmera a En-gaddi, com una rosa a Jericó, com una bella olivera en un camp agradable, i vaig créixer com un plàtan vora l'aigua. 15 Vaig donar una olor dolça com la canyella i l'aspalathus, i vaig donar una olor agradable com la millor mirra, com el galbanum i l'ònix i el dolç estorax i com el fum de l'encens al tabernacle. 16 Com l'arbre de trementina, vaig estendre les meves branques, i les meves branques són branques d'honor i gràcia. 17 Com la vinya vaig produir un gust agradable, i les meves flors són fruit de l'honor i de la riquesa. 18 Sóc la mare de l'amor, de la por, del coneixement i de la santa esperança; doncs, com que sóc etern, he estat donat a tots els meus fills que reben el seu nom. 19 Veniu a mi, tots els qui em desitgeu, i ompliu-vos dels meus fruits. 20 Perquè el meu record és més dolç que la mel, i la meva herència que el bresca. 21 Els qui em mengen encara tindran fam, i els qui em beuen encara tindran set. 22 El qui m'obeeix mai serà confós, i els qui treballen per mi no faran malament. 23 Totes aquestes coses són el llibre de l'aliança del Déu Altíssim, la llei que Moisès va ordenar com a herència a les congregacions de Jacob. 24 No defalleixis de ser forts en el Senyor; perquè us confirmi, uniu-vos-hi, perquè el Senyor Totpoderós és només Déu, i fora d'ell no hi ha cap altre Salvador. 25 Omple totes les coses amb la seva saviesa, com Phison i com Tigris en el temps dels nous fruits. 26 Ell fa que l'enteniment abundi com l'Eufrates i com el Jordà en el temps de la sega. 27 Ell fa que la doctrina del coneixement aparegui com la llum, i com Geò en el temps de la verema. 28 El primer home no la va conèixer perfectament; ja no la trobarà l'últim. 29 Perquè els seus pensaments són més que el mar, i els seus consells més profunds que el gran abisme. 30 També vaig sortir com un rierol d'un riu i com un conducte cap a un jardí. 31 Vaig dir: Regaré el meu millor jardí, i regaré abundantment el meu jardí; i el meu rierol es va convertir en un riu i el meu riu es va convertir en un mar. 32 Encara faré brillar la doctrina com el matí, i enviaré la seva llum de lluny. 33 Encara abocaré la doctrina com a profecia i la deixaré per a tots els segles per sempre. 34 Mireu que no he treballat només per a mi, sinó per a tots els que busquen la saviesa.
CAPÍTOL 25 1 En tres coses em vaig embellir i em vaig aixecar bell tant davant Déu com davant dels homes: la unitat dels germans, l'amor al proïsme, un home i una dona que estan d'acord. 2 La meva ànima odia tres menes d'homes, i em sento molt ofès per la seva vida: un pobre que és orgullós, un ric que és mentider i un vell adúlter que fa mal. 3 Si no has aplegat res en la teva joventut, com pots trobar res a la teva edat? 4 Que bonic és el judici per als cabells grisos, i per als antics conèixer el consell! 5 Que bonica és la saviesa dels vells, l'enteniment i el consell per als homes d'honor. 6 Molta experiència és la corona dels vells, i el temor de Déu és la seva glòria. 7 Hi ha nou coses que he jutjat en el meu cor com a feliços, i la desena ho pronunciaré amb la meva llengua: un home que gaudeix dels seus fills; i el que viu per veure la caiguda del seu enemic: 8 Bé és aquell qui habita amb una dona intel·ligent, i que no ha esvaït la llengua, i que no ha servit a un home més indigne que ell mateix: 9 Bé és el que ha trobat la prudència, i el que parla a oïdes dels qui volen escoltar: 10 Que gran és el que troba la saviesa! però no hi ha ningú més que aquell que tingui por del Senyor. 11 Però l'amor del Senyor supera totes les coses per il·luminar-se; 12 El temor del Senyor és el principi del seu amor, i la fe és el principi de l'adhesió a ell. 13 Dóna'm qualsevol plaga, menys la plaga del cor, i qualsevol maldat, menys la maldat d'una dona: 14 I qualsevol aflicció, però l'aflicció dels qui m'odien; i qualsevol venjança, però la venjança dels enemics. 15 No hi ha cap cap per sobre del cap de serp; i no hi ha ira per sobre de la ira d'un enemic. 16 Prefereixo viure amb un lleó i un drac, que no pas tenir casa amb una dona dolenta. 17 La maldat de la dona canvia el seu rostre i enfosquia el seu rostre com un sac. 18 El seu marit s'asseurà entre els seus veïns; i quan ho senti, sospirarà amargament. 19 Tota la maldat és poca cosa per a la maldat d'una dona: que caigui sobre ella la part de la pecadora. 20 Com pujar per un camí de sorra és als peus dels vells, així és una dona plena de paraules a un home tranquil. 21 No ensopeguis amb la bellesa d'una dona, i no la desitgis per plaer. 22 La dona, si manté el seu marit, està plena d'ira, d'impudència i de molt d'oprobi. 23 Una dona dolenta fa disminuir el coratge, fa un rostre pesat i un cor ferit; una dona que no vol consolar el seu marit en l'angoixa fa les mans dèbils i els genolls febles. 24 De la dona va venir el començament del pecat, i per ella tots morim. 25 No doneu pas a l'aigua; ni una dona dolenta llibertat de sortir a l'estranger.
26 Si no se'n va com tu vols, talla-la de la teva carn, dóna-li una carta de divorci i deixa-la anar. CAPÍTOL 26 1 Feliç l'home que té una dona virtuosa, perquè el nombre dels seus dies serà el doble. 2 Una dona virtuosa s'alegra del seu marit, i ell complirà els anys de la seva vida en pau. 3 Una bona dona és una bona part, que es donarà a la part dels qui temen el Senyor. 4 Tant si un home és ric com si és pobre, si té un bon cor amb el Senyor, s'alegrarà en tot moment amb un rostre alegre. 5 Hi ha tres coses que tem el meu cor; i per al quart vaig tenir molta por: la calúmnia d'una ciutat, l'aplec d'una multitud rebel i una acusació falsa: tot això és pitjor que la mort. 6 Però el dolor del cor i el dolor és una dona que té gelosia d'una altra dona, i un flagell de la llengua que es comunica amb tots. 7 Una esposa dolenta és un jou sacsejat d'un costat a un altre; qui l'agafa és com si tingués un escorpí. 8 Una dona borratxo i un gadder a l'exterior causen una gran ira, i ella no cobreix la seva pròpia vergonya. 9 La prostitució d'una dona es pot conéixer en la seva mirada altiva i les seves parpelles. 10 Si la teva filla és desvergonyida, mantén-la estretament, perquè no s'abusi d'ella mateixa amb una llibertat excessiva. 11 Vigileu un ull descarat, i no us sorprengueu si no us decaten. 12 Obrirà la boca, com un viatger assedegat quan troba una font, i beurà de totes les aigües que hi ha prop d'ella; s'asseurà a totes les tanques i obrirà el seu carcaixo contra totes les fletxes. 13 La gràcia d'una dona delecta el seu marit, i la seva prudència engreixarà els seus ossos. 14 Una dona silenciosa i amorosa és un do del Senyor; i no hi ha res que val tant com una ment ben instruïda. 15 Una dona avergonyida i fidel és una doble gràcia, i la seva ment continental no es pot valorar. 16 Com el sol quan surt al cel alt; així és la bellesa d'una bona dona en l'ordenació de la seva casa. 17 Com la llum clara és sobre el canelobre sant; també ho és la bellesa de la cara en edat madura. 18 Com els pilars d'or sobre les bases de plata; també ho són els peus nets amb un cor constant. 19 Fill meu, guarda la flor de la teva edat; i no dónes la teva força als estrangers. 20 Quan hagis obtingut una possessió fructífera per tot el camp, sembra-la amb la teva pròpia llavor, confiant en la bondat del teu cep. 21 Així, la teva raça que abandones serà magnificada, tenint la confiança de la seva bona descendència. 22 Una prostituta serà considerada com a saliva; però una dona casada és una torre contra la mort per al seu marit.
23 Una dona dolenta és donada com a part a un home malvat, però una dona piadosa és donada a qui tem el Senyor. 24 La dona deshonesta menysprea la vergonya, però la dona honesta respectarà el seu marit. 25 Una dona sense vergonya serà comptada com un gos; però la que té cara de vergonya temerà el Senyor. 26 La dona que honra el seu marit serà jutjada sàvia de tots; però la que el deshonra en el seu orgull serà considerada impía de tots. 27 Es buscarà una dona que plori fort i una renyada per expulsar els enemics. 28 Hi ha dues coses que fan pena el meu cor; i el tercer em fa ràbia: un home de guerra que pateix pobresa; i homes intel·ligents que no estan establerts per; i un que torna de la justícia al pecat; el Senyor prepara un tal per a l'espasa. 29 Un comerciant difícilment s'impedeix fer el mal; i un venedor no serà alliberat del pecat. CAPÍTOL 27 1 Molts han pecat per poca cosa; i el qui busca l'abundància desviarà els ulls. 2 Com un clau que s'enganxa entre les unions de les pedres; així mateix el pecat s'apropa entre la compra i la venda. 3 Si un home no es manté amb diligència en la por del Senyor, la seva casa serà enderrocada aviat. 4 Com quan es garbella amb un sedàs, les deixalles queden; doncs la brutícia de l'home en la seva xerrada. 5 El forn prova els vasos del terrisser; doncs la prova de l'home està en el seu raonament. 6 El fruit indica si l'arbre ha estat tallat; així és l'expressió d'una vanitat en el cor de l'home. 7 No lloeu ningú abans que el sentiu parlar; perquè aquest és el judici dels homes. 8 Si segueixes la justícia, l'aconseguiràs i la vestiràs com un vestit llarg i gloriós. 9 Els ocells recorreran als seus semblants; així tornarà la veritat als qui practiquen en ella. 10 Com el lleó s'amaga a la presa; doncs peca pels qui fan iniquitat. 11 El discurs d'un home de Déu és sempre amb saviesa; però un ximple canvia com la lluna. 12 Si ets entre els indiscrets, observa el temps; però sigueu contínuament entre homes intel·ligents. 13 El discurs dels insensats és molest, i el seu joc és la descarada del pecat. 14 La conversa del qui jura molt fa que els cabells s'arrossin; i les seves baralles li fan tapar les orelles. 15 La lluita dels superbs és vessament de sang, i els seus insults són greus per a l'oïda. 16 Qui descobreix secrets perd el seu crèdit; i mai trobarà amic a la seva ment. 17 Estima el teu amic i sigues-li fidel, però si traeixes els seus secrets, no el segueixis més. 18 Perquè com un home ha destruït el seu enemic; així has perdut l'amor del teu proïsme.
19 Com qui deixa anar un ocell de la seva mà, així has deixat anar el teu veí i no el tornaràs a recuperar 20 No el segueixis més, perquè està massa lluny; és com un cabrit escapat del parany. 21 Quant a una ferida, es pot lligar; i després d'injuriar hi pot haver reconciliació: però el qui traeix secrets no té esperança. 22 Qui fa l'ullet amb els ulls fa el mal, i qui el coneix s'allunyarà d'ell. 23 Quan siguis present, parlarà amb dolçor i admirarà les teves paraules, però al final retorçarà la boca i calumniarà les teves paraules. 24 He odiat moltes coses, però res com ell; perquè el Senyor l'odiarà. 25 Qui llença una pedra a dalt, la llança sobre el seu propi cap; i un cop enganyós farà ferides. 26 Qui cava una fossa hi caurà, i el qui tende un parany hi serà pres. 27 Qui fa mal, caurà sobre ell, i no sabrà d'on ve. 28 La burla i l'oprobi són dels superbs; però la venjança, com un lleó, els embolicarà. 29 Els qui s'alegren per la caiguda dels justos seran presos al parany; i l'angoixa els consumirà abans de morir. 30 La malícia i la ira, fins i tot aquestes són abominacions; i l'home pecador els tindrà tots dos. CAPÍTOL 28 1 Qui es venja, trobarà venjança del Senyor, i segurament es recordarà els seus pecats. 2 Perdona al teu proïsme el mal que t'ha fet, així també et seran perdonats els teus pecats quan preguis. 3 Un home té odi contra un altre, i demana perdó al Senyor? 4 No té pietat cap a un home, que és com ell, i demana perdó dels seus propis pecats? 5 Si el que no és més que carn alimenta l'odi, qui demanarà perdó dels seus pecats? 6 Recorda't de la teva fi, i deixa que l'enemistat cessi; recordeu la corrupció i la mort, i mantingueu els manaments. 7 Recorda't dels manaments i no portes malícia al teu proïsme: recorda't de l'aliança de l'Altíssim i fes l'ullet a la ignorància. 8 Abstenir-se de les baralles, i disminuiràs els teus pecats, perquè un home furiós encendrà baralles, 9 L'home pecador inquieta els amics i discuteix entre els qui estan en pau. 10 Com és la matèria del foc, així crema; i com és la força d'un home, així és la seva ira; i segons les seves riqueses augmenta la seva ira; i com més forts siguin els que lluiten, més s'inflamaran. 11 Una lluita precipitada encén un foc, i una lluita precipitada vessa sang. 12 Si bufes l'espurna, es cremarà; si hi escopis, s'apagarà; i tots dos surten de la teva boca. 13 Maleïu el xiuxiuejador i la doble llengua, perquè aquests han destruït molts que estaven en pau.
14 Una llengua blasfema ha desconcertat molts i els ha expulsat de nació en nació: ha derrocat ciutats fortes i ha enderrocat les cases dels grans. 15 Una llengua blasfema ha expulsat dones virtuoses i les ha privat del seu treball. 16 Qui l'escolta no trobarà mai repòs ni habitarà mai en silenci. 17 El cop de fuet fa marques a la carn, però el cop de la llengua trenca els ossos. 18 Molts han caigut a fil de l'espasa, però no tants com han caigut per la llengua. 19 Bé és aquell que es defensa amb el seu verí; que no n'ha estirat el jou, ni ha estat lligada amb els seus lligams. 20 Perquè el seu jou és un jou de ferro, i les seves cadenes són de llautó. 21 La seva mort és una mort dolenta, la tomba eren millors que ella. 22 No dominarà els qui temen Déu, ni seran cremats amb la seva flama. 23 Els qui abandonen el Senyor hi cauran; i cremarà en ells, i no s'apagarà; serà enviat sobre ells com un lleó i els devorarà com un lleopard. 24 Mira que cobreixes la teva possessió amb espines i lliga la teva plata i l'or, 25 I pesa les teves paraules en una balança, i fes una porta i una barra per a la teva boca. 26 Aneu amb compte de no lliscar-hi, no sigui que caigueu davant de l'embolic. CAPÍTOL 29 1 Qui és misericordiós prestarà al seu proïsme; i qui enforteix la seva mà guarda els manaments. 2 Préstec al teu proïsme en el moment de la seva necessitat, i torna a pagar al teu proïsme en el seu moment. 3 Guarda la teva paraula i tracta-li fidelment, i sempre trobaràs allò que et cal. 4 Molts, quan se'ls prestaven alguna cosa, consideraven que s'havia trobat, i els posaven en problemes que els ajudaven. 5 Fins que hagi rebut, besarà la mà d'un home; i pels diners del seu veí parlarà amb submissió; però quan hagi de pagar, allargarà el temps, tornarà paraules de dolor i es queixarà del temps. 6 Si s'imposa, amb prou feines rebrà la meitat, i comptarà com si l'hagués trobat; si no, l'ha privat dels seus diners i li ha aconseguit un enemic sense motiu: li paga amb malediccions i baranes; i per honor li farà deshonra. 7 Molts, doncs, s'han negat a prestar per maltractament d'altres homes, per por de ser estafats. 8 No obstant això, tingues paciència amb un home en situació de pobresa, i no demores a fer-li misericòrdia. 9 Ajudeu el pobre a causa del manament, i no el rebutgeu per la seva pobresa. 10 Perd els teus diners pel teu germà i per al teu amic, i que no s'oxidi sota una pedra per perdre's.
11 Amaga el teu tresor segons els manaments de l'Altíssim, i et portarà més profit que l'or. 12 Tanca l'almoina als teus magatzems, i t'alliberarà de tota aflicció. 13 Lluitarà per tu contra els teus enemics millor que un escut poderós i una llança forta. 14 L'home honest és fiador del seu proïsme, però el descarat l'abandonarà. 15 No oblidis l'amistat del teu fiador, perquè ha donat la vida per tu. 16 El pecador destruirà el bon estat del seu fiador: 17 I el que té una ment desagraïda deixarà en perill el que el va salvar. 18 La garantia ha destruït molts de bon estat i els ha sacsejat com l'onada del mar: els valents els ha expulsat de les seves cases, de manera que van errar entre nacions estranyes. 19 Un home malvat que transgredi els manaments del Senyor caurà en garantia, i el que s'emprèn i segueix els negocis d'altres homes per guanyar-se, caurà judici. 20 Ajuda el teu proïsme segons el teu poder, i vés amb compte que tu mateix no caiguis en el mateix. 21 El principal per a la vida és l'aigua, el pa i el vestit, i una casa per cobrir la vergonya. 22 Millor és la vida d'un pobre en una casa de camp, que un menjar delicat a casa d'un altre. 23 Sigui poc o molt, estigues content, perquè no escoltis l'oprobio de la teva casa. 24 Perquè és una vida miserable anar de casa en casa, perquè on ets foraster, no t'atreveixes a obrir la boca. 25 Divertiràs i festejaràs, i no tindràs gràcies; a més escoltaràs paraules amargues: 26 Vine, foraster, prepara una taula i alimenta’m del que tens preparat. 27 Deixa lloc, foraster, a un home honorable; el meu germà ve a allotjar-se, i tinc necessitat de casa meva. 28 Aquestes coses són greus per a un home intel·ligent; la censura de l'habitació i els retrets del prestador. CAPÍTOL 30 1 Qui estima el seu fill li fa sentir sovint la vara, perquè al final se n'alegri. 2 Qui castiga el seu fill s'alegrarà amb ell, i se n'alegrarà entre els seus coneguts. 3 Qui ensenya al seu fill entristeix l'enemic, i davant els seus amics s'alegrarà d'ell. 4 Encara que el seu pare mor, és com si no hagués mort, perquè n'ha deixat un que s'assembla a ell. 5 Mentre va viure, el va veure i es va alegrar d'ell; i quan va morir, no es va afligir. 6 Va deixar darrere d'ell un venjador contra els seus enemics i un que pagarà bondat amb els seus amics. 7 Qui fa massa del seu fill li taparà les ferides; i les seves entranyes es turbaran a cada crit. 8 Un cavall no trencat es torna capriciós, i un nen deixat a si mateix serà obstinat. 9 Agafeu el vostre fill, i ell et farà por; juga amb ell, i et portarà a la pesadesa.
10 No riguis amb ell, perquè no tinguis pena amb ell, i no sigui que al final cruixis les dents. 11 No li doneu llibertat en la seva joventut, i no feu l'ullet a les seves bogeries. 12 Dobla'l el coll quan és jove, i colpeja'l als costats quan és nen, perquè no s'obstingui i et desobedeixi, i així entris el teu cor. 13 Castiga el teu fill i fes-lo treballar, no sigui que el seu comportament lasciv sigui una ofensa per a tu. 14 Millor és el pobre, que és sa i fort de constitució, que un ric que està afligit en el seu cos. 15 La salut i el bon estat del cos són per sobre de tot or, i un cos fort per sobre de les riqueses infinites. 16 No hi ha riquesa per sobre d'un cos sa, ni goig per sobre de l'alegria del cor. 17 La mort és millor que una vida amarga o una malaltia contínua. 18 Els productes delicats que s'aboquen a la boca tancada són com un embolic de carn posat sobre una tomba. 19 De què serveix l'ofrena a un ídol? perquè ni pot menjar ni olorar: així és el que és perseguit pel Senyor. 20 Ell veu amb els seus ulls i gemega, com un eunuc que abraça una verge i sospira. 21 No deixis la teva ment a la pesadesa, i no t'afligis segons el teu propi consell. 22 L'alegria del cor és la vida de l'home, i l'alegria de l'home allarga els seus dies. 23 Estima la teva pròpia ànima i consola el teu cor, allunya de tu la tristesa, perquè la tristesa ha matat molts i no hi ha cap profit. 24 L'enveja i la ira escurcen la vida, i la cura fa que l'edat sigui abans del temps. 25 Un cor alegre i bo tindrà cura de la seva carn i de la seva alimentació. CAPÍTOL 31 1 La vigilància de les riqueses consumeix la carn, i la cura d'elles allunya el son. 2 La vigilància no permetrà que l'home s'adormi, com una malaltia dolenta trenca el son, 3 El ric té un gran treball per reunir riqueses; i quan descansa, s'omple dels seus delicats. 4 El pobre treballa en el seu estat pobre; i quan se'n va, encara és necessitat. 5 Qui estima l'or no serà justificat, i el que segueix la corrupció en tindrà prou. 6 L'or ha estat la ruïna de molts, i la seva destrucció era present. 7 És una pedra d'ensopegada per als qui li ofereixen sacrificis, i tot ximple serà endut amb ella. 8 Feliç el ric que es troba sense taca i no ha anat darrere l'or. 9 Qui és? i l'anomenarem feliç, perquè ha fet coses meravelloses entre el seu poble. 10 Qui ha estat provat per això, i ha estat trobat perfecte? llavors que es glorifiqui. Qui pot ofendre, i no ho ha ofès? o ha fet el mal, i no ho ha fet?
11 Els seus béns seran consolidats, i la congregació declararà la seva almoina. 12 Si t'asseus a una taula abundant, no t'hi agradi i no diguis: Hi ha molta carn. 13 Recordeu que un ull dolent és una cosa dolenta: i què es crea més dolent que un ull? per això plora en cada ocasió. 14 No estireu la mà allà on miri, i no la fiqueu amb ell al plat. 15 No jutgis el teu proïsme per tu mateix, i sigues prudent en tot. 16 Menja com convé a un home, les coses que et posen davant; i devora la nota, perquè no siguis odiat. 17 Deixeu-vos-ho primer per bons costums; i no siguis insaciable, per no ofendre. 18 Quan estiguis assegut entre molts, no estenguis la mà abans que res. 19 Per a un home ben nodrit n'hi ha prou amb una mica, i no li treu el vent al llit. 20 Un bon son ve d'una alimentació moderada: s'aixeca d'hora, i el seu enginy l'acompanya, però el dolor de la vigilància, el còlera i els dolors del ventre són amb un home insaciable. 21 I si t'han obligat a menjar, aixeca't, surt, vomita i descansaràs. 22 Fill meu, escolta'm i no em menyspreis, i al final trobaràs com t'he dit: en totes les teves obres sigues ràpid, perquè no t'arribi cap malaltia. 23 Qui és liberal de la seva alimentació, els homes parlaran bé d'ell; i es creurà l'informe de la seva bona llar. 24 Però contra aquell que és un avorrit de la seva carn, tota la ciutat murmurarà; i no es dubtarà dels testimonis de la seva nigeria. 25 No mostris la teva valentia amb el vi; perquè el vi n'ha destruït molts. 26 El forn prova la vora amb la submersió, així com el vi el cor dels orgullosos amb l'embriaguesa. 27 El vi és tan bo com la vida per a un home, si es beu amb moderació: quina vida és, doncs, per a un home que no té vi? perquè va ser fet per alegrar els homes. 28 El vi begut de manera mesurable i de temporada aporta alegria al cor i alegria a la ment: 29 Però el vi begut amb excés fa amargar la ment, amb baralles i baralles. 30 L'embriaguesa augmenta la ràbia de l'idiot fins a ofendre: disminueix la força i fa ferides. 31 No renyis el teu proïsme amb el vi, i no el menyspreis en la seva alegria: no li donis paraules de maltractament, i no el pressionis per exhortar-lo a beure. CAPÍTOL 32 1 Si ets el mestre d'una festa, no t'alçar, sinó estar entre ells com un dels altres; cuideu-los amb diligència i asseieu-vos. 2 I quan hagis fet tot el teu ofici, ocupa el teu lloc, perquè t'alegris amb ells i rebràs una corona pel teu bon ordre de la festa.
3 Parla, tu que ets l'ancià, perquè et convé, però amb bon criteri; i no impedir la música. 4 No aboquis paraules allà on hi hagi músic, i no mostris saviesa fora del temps. 5 Un concert de música en un banquet de vi és com un segell de carbuncle engastat en or. 6 Com un segell d'una maragda encaixat en una obra d'or, així és la melodia de la música amb un vi agradable. 7 Parla, jove, si hi ha necessitat de tu; 8 Que el teu discurs sigui breu, comprenent molt amb poques paraules; sigueu com aquell que sap i no obstant això calla. 9 Si ets entre els grans, no et facis igual a ells; i quan els homes antics estan al seu lloc, no utilitzeu moltes paraules. 10 Abans que el tro cai el llamp; i davant d'un home avergonyit tindrà el favor. 11 Aixeca't d'hora i no sigues l'últim; però torna a casa sense demora. 12 Allà, pren el teu passatemps i fes el que vulguis, però no pequis amb paraules orgulloses. 13 I per aquestes coses beneïu aquell qui us va fer i us ha omplert amb els seus béns. 14 Qui té por del Senyor rebrà la seva disciplina; i els qui el cerquen d'hora trobaran favor. 15 Qui busca la llei s'omplirà d'ella, però l'hipòcrita s'hi escandarà. 16 Els qui temen el Senyor trobaran el judici i encendran la justícia com una llum. 17 Un home pecador no serà reprovat, sinó que troba una excusa segons la seva voluntat. 18 Un home de consell serà considerat; però un home estrany i orgullós no es descobreix per la por, fins i tot quan de si mateix ha fet sense consell. 19 No feu res sense consell; i quan ho hagis fet una vegada, no et penedis. 20 No vagis pel camí on puguis caure, i no ensopeguis entre les pedres. 21 No tingueu confiança d'una manera senzilla. 22 I vés amb compte dels teus propis fills. 23 En tota bona obra confia en la teva pròpia ànima; perquè això és guardar els manaments. 24 Qui creu en el Senyor fa cas del manament; i qui confia en ell no li passarà mai pitjor. CAPÍTOL 33 1 No li passarà cap mal al que tem el Senyor; però fins i tot en la temptació el lliurarà de nou. 2 L'home savi no odia la llei; però el que hi és hipòcrita és com un vaixell en una tempesta. 3 L'home intel·ligent confia en la llei; i la llei li és fidel, com un oracle. 4 Prepara't el que has de dir, i així seràs escoltat; i lliga la instrucció, i després respon. 5 El cor de l'insensat és com una roda de carro; i els seus pensaments són com un eix rodant. 6 Un cavall semental és com un amic burlador, nenxa sota tots els que s'asseuen sobre ell.
7 Per què un dia supera l'altre, quan tota la llum de cada dia de l'any és del sol? 8 Pel coneixement del Senyor es van distingir, i va canviar les estacions i les festes. 9 Alguns d'ells ha fet dies elevats, i els ha santificat, i alguns d'ells ha fet dies ordinaris. 10 I tots els homes són de la terra, i Adam va ser creat de la terra: 11 En gran coneixement, el Senyor els ha dividit i ha fet diferents els seus camins. 12 Alguns d'ells n'ha beneït i exaltat i d'altres els ha santificat, i s'apropa a si mateix; però alguns d'ells ha maleït i humiliat, i s'ha retirat del seu lloc. 13 Com el fang està a la mà del terrisser, per modelar-lo al seu gust, així l'home està a la mà del qui l'ha fet, per donar-los el que més li agradi. 14 El bé s'oposa al mal, i la vida a la mort; així ho és el piós contra el pecador, i el pecador contra el piès. 15 Mira, doncs, totes les obres de l'Altíssim; i n'hi ha dos i dos, un contra l'altre. 16 M'he despertat l'últim de tots, com un que recull els veremadors: de la benedicció del Senyor vaig treure profit, i vaig trepitjar el meu prems com un veremador. 17 Considereu que he treballat no només per a mi, sinó per a tots els que busquen l'aprenentatge. 18 Escolteu-me, grans homes del poble, i escolteu amb les vostres orelles, caps de la congregació. 19 No dónes el teu fill i la teva dona, el teu germà i amic el poder sobre tu mentre visquis, i no cedeixis els teus béns a un altre, perquè no es penedeixi i tornis a suplicar per això. 20 Mentre tu visquis i tinguis alè en tu, no et lliures a ningú. 21 Perquè millor és que els teus fills et busquin, que no pas que et facis servir la seva cortesia. 22 En totes les teves obres guarda per a tu la preeminència; no deixis ni una taca en el teu honor. 23 Quan acabis els teus dies i acabis la teva vida, repartiu la vostra herència. 24 El farratge, la vareta i les càrregues són per a l'ase; i pa, correcció i treball, per a un servent. 25 Si poses el teu servent a treballar, trobaràs repòs; però si el deixes anar ocioso, buscarà la llibertat. 26 Un jou i un collaret dobleguen el coll: així són les tortures i els turments per a un servent dolent. 27 Envieu-lo a treballar, perquè no estigui ocioso; perquè la ociositat ensenya molt de mal. 28 Poseu-lo a treballar, com li convé: si no és obedient, poseu-hi lligams més pesats. 29 Però no siguis excessiu amb ningú; i sense discreció no feu res. 30 Si tens un servent, que sigui per a tu com tu mateix, perquè l'has comprat a preu. 31 Si tens un servent, pregues-lo com un germà, perquè en tens necessitat, com de la teva pròpia ànima; si li pregues malament i ell fuig de tu, per quin camí aniràs a buscar-lo?
CAPÍTOL 34 1 Les esperances d'un home sense intel·ligència són vanes i falses, i els somnis enalten els necis. 2 Qui mira els somnis és com el que agafa l'ombra i segueix el vent. 3 La visió dels somnis és la semblança d'una cosa a una altra, com la semblança d'una cara a una cara. 4 Què es pot netejar d'una cosa impura? i d'aquella cosa que és falsa quina veritat pot venir? 5 Els endevins, els endevins i els somnis són vans, i el cor s'imagina com el cor d'una dona en part. 6 Si no han estat enviats de l'Altíssim en la teva visitació, no posis en ells el teu cor. 7 Perquè els somnis han enganyat molts, i han fracassat els que hi han confiat. 8 La llei es trobarà perfecta sense mentida, i la saviesa és perfecció per a una boca fidel. 9 Un home que ha viatjat sap moltes coses; i qui té molta experiència declararà saviesa. 10 El qui no té experiència sap poc, però el que ha viatjat és ple de prudència. 11 Quan vaig viatjar, vaig veure moltes coses; i entenc més del que puc expressar. 12 Sovint vaig estar en perill de mort, però per aquestes coses vaig ser alliberat. 13 L'esperit dels qui temen el Senyor viurà; perquè la seva esperança està en el qui els salva. 14 Qui té por del Senyor no té por ni té por; perquè ell és la seva esperança. 15 Feliç l'ànima del qui tem el Senyor: a qui mira? i qui és la seva força? 16 Perquè els ulls del Senyor estan sobre els qui l'estimen, ell és el seu poderós protecció i la seva fortalesa, una defensa contra la calor i una coberta del sol al migdia, una protecció contra l'ensopegada i una ajuda per caure. 17 Ell aixeca l'ànima i il·lumina els ulls: dóna salut, vida i benedicció. 18 El qui sacrifica una cosa injustament obtinguda, la seva ofrena és ridícula; i els dons dels homes injustos no són acceptats. 19 L'Altíssim no es complau amb les ofrenes dels malvats; ni és pacificat pel pecat per la multitud de sacrificis. 20 Qui porta una ofrena dels béns dels pobres, fa com qui mata el fill davant els ulls del seu pare. 21 El pa dels pobres és la seva vida: el qui el defrauda és un home de sang. 22 Qui pren la vida del seu proïsme el mata; i qui defrauda el treballador del seu salari és un vessament de sang. 23 Quan un construeix i un altre enderroca, quin avantatge tenen, doncs, sinó el treball? 24 Quan un prega i un altre maleeix, quina veu sentirà el Senyor? 25 Qui es renta després de tocar un cadàver, si el torna a tocar, de què serveix el seu rentat?
26 Així passa amb un home que dejuna pels seus pecats i torna i fa el mateix: qui escoltarà la seva pregària? o de què li serveix la seva humiliació? CAPÍTOL 35 1 El qui observa la llei porta suficients ofrenes; el qui escolta el manament ofereix una ofrena de pau. 2 Qui paga una bona recompensa ofereix bona farina; i qui fa almoina sacrifica lloança. 3 Allunyar-se de la maldat és una cosa agradable al Senyor; i abandonar la injustícia és una propiciació. 4 No et semblaràs buit davant el Senyor. 5 Perquè totes aquestes coses s'han de fer a causa del manament. 6 L'ofrena dels justos engreixa l'altar, i el seu olor dolç és davant de l'Altíssim. 7 El sacrifici d'un home just és acceptable. i el seu record mai s'oblidarà. 8 Dona al Senyor la seva honra amb bon ull, i no disminueixis els primers fruits de les teves mans. 9 En tots els teus regals mostra un aspecte alegre i dedica els teus delmes amb alegria. 10 Dona a l'Altíssim com t'ha enriquit; i com has aconseguit, dóna amb un ull alegre. 11 Perquè el Senyor paga i et donarà set vegades més. 12 No us penseu corromper amb els dons; per a tals no rebrà: i no confieu en sacrificis injusts; perquè el Senyor és jutge, i amb ell no hi ha cap respecte a les persones. 13 No acceptarà ningú contra un pobre, sinó que escoltarà la pregària dels oprimits. 14 No menysprearà la súplica dels orfes; ni la vídua, quan vessa la seva queixa. 15 Les llàgrimes no corren per les galtes de la vídua? i no és el seu crit contra aquell que els fa caure? 16 El qui serveix el Senyor serà acceptat amb gràcia, i la seva pregària arribarà fins als núvols. 17 La pregària dels humils traspassa els núvols, i fins que no s'apropi, no serà consolat; i no marxarà, fins que l'Altíssim vegi per jutjar amb justícia i executar el judici. 18 Perquè el Senyor no s'amagarà, ni el Poderós tindrà paciència amb ells, fins que hagi destrossat els lloms dels implacables i hagi pagat la venjança als pagans; fins que ha pres la multitud dels superbs i ha trencat el ceptre dels injustos; 19 Fins que hagi pagat a cadascú segons les seves obres, i a les obres dels homes segons els seus plans; fins que ha jutjat la causa del seu poble i ha fet que s'alegri en la seva misericòrdia. 20 La misericòrdia és de temporada en el temps de l'aflicció, com els núvols de pluja en el temps de la sequera. CAPÍTOL 36 1 Tingues pietat de nosaltres, Senyor Déu de tots, i mira'ns: 2 I envia la teva por sobre totes les nacions que no et busquen.
3 Alça la teva mà contra les nacions estranyes, i que vegin el teu poder. 4 Com vas ser santificat en nosaltres davant d'ells, així sigues magnificat entre ells davant nostre. 5 I que et coneguin, com nosaltres t'hem conegut, que no hi ha Déu sinó tu, Déu. 6 Fes nous senyals i fes altres meravelles estranyes: glorifica la teva mà i el teu braç dret, perquè exposaran les teves meravelles. 7 Aixeca la indignació i vessa la ira: lleva l'adversari i destrueix l'enemic. 8 Aprofiteu el temps, recordeu l'aliança i que declarin les vostres meravelles. 9 Que el qui escapi sigui consumit per la ira del foc; i que morin els que oprimeixen el poble. 10 Colpeu el cap dels governants dels pagans, que diuen: No hi ha cap altre que nosaltres. 11 Reuneix totes les tribus de Jacob i hereta-les, com des del principi. 12 Senyor, tingueu pietat del poble que rep el vostre nom i d'Israel, a qui vau posar el nom del vostre primogènit. 13 Sigues pietat de Jerusalem, la teva ciutat santa, el lloc del teu descans. 14 Omple Sion amb els teus oracles indicibles, i el teu poble amb la teva glòria: 15 Dona testimoni dels que has posseït des del principi, i desperta profetes que han estat en el teu nom. 16 Recompensa els qui esperen en tu, i que els teus profetes siguin considerats fidels. 17 Senyor, escolta la pregària dels teus servents, segons la benedicció d'Aaron sobre el teu poble, perquè tots els habitants de la terra coneguin que tu ets el Senyor, el Déu etern. 18 El ventre devora totes les carns, però una carn és millor que una altra. 19 Com el paladar tasta diferents espècies de cérvol, així ho fa un cor entenedor de falses paraules. 20 Un cor pervers causa tristesa, però un home d'experiència el compensarà. 21 Una dona rebrà tot home, però una filla és millor que una altra. 22 La bellesa de la dona alegra el rostre, i l'home no estima res millor. 23 Si hi ha bondat, mansuetud i consol en la seva llengua, el seu marit no és com els altres homes. 24 Qui té esposa comença una possessió, una ajuda com ell i un pilar de repòs. 25 On no hi ha bardissa, allà la possessió és saquejada; i el qui no té dona vagarà de dol amunt i avall. 26 Qui confiarà en un lladre ben preparat, que salta de ciutat en ciutat? doncs, qui creurà un home que no té casa i s'allotja allà on el porti la nit? CAPÍTOL 37 1 Tot amic diu: Jo també sóc el seu amic; però hi ha un amic que només és amic de nom. 2 No és una pena fins a la mort, quan un company i amic es converteix en un enemic?
3 Oh malvat imaginació, d'on vas entrar a cobrir la terra d'engany? 4 Hi ha un company que s'alegra en la prosperitat d'un amic, però en el temps de la dificultat serà contra ell. 5 Hi ha un company, que ajuda el seu amic per la panxa, i agafa el pavelló contra l'enemic. 6 No oblidis el teu amic en la teva ment, i no t'oblidis d'ell en les teves riqueses. 7 Tot conseller enalteix el consell; però n'hi ha qui s'assessora per si mateix. 8 Compte amb un conseller, i saps abans quina necessitat té; perquè s'aconsellarà per si mateix; perquè no et faci la sort, 9 I digues-te: El teu camí és bo; i després es posarà a l'altra banda per veure què et passarà. 10 No consultis amb qui sospiti de tu, i amagues el teu consell dels qui t'envegen. 11 Ni consulteu amb una dona que la toqui de la qual està gelosa; ni amb un covard en qüestions de guerra; ni amb un comerciant pel que fa a l'intercanvi; ni amb un comprador de venda; ni amb un home envejós d'agraïment; ni amb un home sense pietat que toqui la bondat; ni amb els ganduls per cap feina; ni amb un contractat per un any d'acabament d'obra; ni amb un servent ocioso de molts negocis: no els escolteu en cap tema de consell. 12 Però estigues contínuament amb un home de Déu, a qui saps que guarda els manaments del Senyor, la ment del qual és d'acord amb la teva ment, i s'entristarà amb tu si t'avorreixes. 13 I que es mantingui el consell del teu propi cor, perquè no hi ha ningú més fidel a tu que ell. 14 Perquè la ment d'un home acostuma a dir-li més que set vigilants, que s'asseuen a dalt en una torre alta. 15 I sobretot pregueu a l'Altíssim, perquè encamine el vostre camí amb veritat. 16 Que vagi la raó davant de tota empresa, i el consell abans de tota acció. 17 El rostre és un signe de canvi del cor. 18 Apareixen quatre maneres de coses: el bé i el mal, la vida i la mort, però la llengua les domina contínuament. 19 N'hi ha un que és savi i ensenya molts, però no és útil per a ell mateix. 20 Hi ha algú que mostra saviesa amb paraules i és odiat: faltarà de tot menjar. 21 Perquè la gràcia no li és donada del Senyor, perquè està privat de tota saviesa. 22 Un altre és savi amb ell mateix; i els fruits de l'enteniment són lloables a la seva boca. 23 L'home savi instrueix el seu poble; i els fruits de la seva intel·ligència no falten. 24 Un home savi serà ple de benediccions; i tots els qui el veuran el consideraran feliç. 25 Els dies de la vida de l'home es poden comptar, però els dies d'Israel són innombrables. 26 Un home savi heretarà la glòria entre el seu poble, i el seu nom serà perpetu. 27 Fill meu, prova la teva ànima en la teva vida, i mira què és dolent per a ella, i no li dónes això.
28 Perquè no totes les coses són útils per a tots els homes, ni tota ànima té plaer en tot. 29 No siguis insaciable en cap cosa delicada, ni siguis massa avariciós de carns: 30 Perquè l'excés de carn porta malalties, i l'excés es convertirà en còler. 31 Molts han mort per excés; però el qui fa cas allarga la seva vida. CAPÍTOL 38 1 Honoreu un metge amb l'honor que se li deu pels usos que pugueu tenir d'ell, perquè el Senyor l'ha creat. 2 Perquè de l'Altíssim ve la curació, i rebrà l'honor del rei. 3 L'habilitat del metge alçarà el cap, i davant els grans homes serà admirat. 4 El Senyor ha creat medicaments de la terra; i el savi no els abominarà. 5 L'aigua no va ser dolça amb la fusta, perquè se'n conegués la virtut? 6 I ha donat als homes habilitat per ser honrat en les seves obres meravelloses. 7 Amb això cura els homes i els treu els dolors. 8 L'apotecari en fa una confecció; i de les seves obres no té fi; i d'ell prové la pau sobre tota la terra, 9 Fill meu, en la teva malaltia no siguis negligent, sinó que prega al Senyor, i ell et guarirà. 10 Deixa't del pecat, ordena bé les teves mans, i neteja el teu cor de tota maldat. 11 Doneu un olor dolç i un record de farina fina; i fer una ofrena grossa, com no ser. 12 Aleshores, dóna lloc al metge, perquè el Senyor l'ha creat; no el deixis marxar de tu, perquè en tens necessitat. 13 Hi ha un moment en què a les seves mans hi ha un bon èxit. 14 Perquè també pregaran al Senyor perquè prosperi allò que donen com a facilitat i remei per allargar la vida. 15 Qui pequi davant el seu creador, que caigui a la mà del metge. 16 Fill meu, deixa caure les llàgrimes sobre els morts i comença a lamentar, com si tu mateix haguessis patit un gran mal; i després cobreixi el seu cos segons el costum, i no descuidi el seu enterrament. 17 Plora amargament, fes un gran gemec, i fes servir lamentacions, com ell és digne, i això un dia o dos, perquè no siguis maltractat; i aleshores consola't per la teva pesadesa. 18 Perquè de la pesadesa ve la mort, i la pesadesa del cor trenca la força. 19 En l'aflicció també queda la tristesa, i la vida dels pobres és la maledicció del cor. 20 No tingueu al cor la pesadesa: allunyeu-la i membre l'últim fi. 21 No t'oblidis, perquè no hi ha marxa enrere: no li faràs bé, sinó que et faràs mal. 22 Recorda't del meu judici: perquè també el teu serà així; ahir per mi, i avui per tu.
23 Quan el mort estigui en repòs, que descansi el seu record; i sigueu consolats per ell, quan el seu Esperit s'allunyi d'ell. 24 La saviesa d'un home erudit ve per l'oportunitat d'oci, i el qui té pocs negocis esdevindrà savi. 25 Com pot aconseguir saviesa qui sosté l'arada i que es gloria de l'agulla, que condueix bous i s'ocupa dels seus treballs, i el qual parla de bous? 26 Dona la seva ment a fer solcs; i s'afanya a donar pinso a les vaques. 27 Així, tot fuster i mestre d'obres, que treballa nit i dia, i els que tallen i gravan segells, i s'esforcen a fer una gran varietat, a dedicar-se a la falsificació d'imatges i vetllar per acabar una obra: 28 El ferrer també assegut al costat de l'enclusa, i mirant el treball del ferro, el vapor del foc desgasta la seva carn, i lluita amb l'escalfor del forn: el soroll del martell i de l'enclu és sempre a les seves orelles, i el seu els ulls miren quiet el model de la cosa que fa; es proposa acabar la seva obra i vetlla per polir-la perfectament: 29 Així mateix el terrisser assegut a la seva obra i fent girar la roda amb els seus peus, que sempre s'encarrega de la seva feina i fa tota la seva obra per nombre; 30 Ell modela el fang amb el seu braç, i inclina la seva força davant els seus peus; s'aplica a conduir-lo; i s'esforça a netejar el forn: 31 Tots aquests confien a les seves mans, i cadascú és savi en la seva obra. 32 Sense aquests no es pot habitar una ciutat, i no habitaran on vulguin, ni pujaran ni baixaran. 33 No seran buscats en el consell públic, ni s'asseuran a la congregació: no s'asseuran al seient dels jutges, ni entendran la sentència del judici: no poden declarar la justícia ni el judici; i no es trobaran on es diguin paràboles. 34 Però mantindran l'estat del món, i tot el seu desig està en l'obra del seu ofici. CAPÍTOL 39 1 Però el qui dedica la seva ment a la llei de l'Altíssim i s'ocupa de meditar-la, buscarà la saviesa de tots els antics i s'ocuparà de les profecies. 2 Guardarà les paraules dels homes de renom, i allà on hi hagi paràboles subtils, també hi serà. 3 Ell buscarà els secrets de les sentències greus i coneixerà les paràboles fosques. 4 Servirà entre els grans i es presentarà davant dels prínceps; viatjarà per països estrangers; perquè ha provat el bé i el mal entre els homes. 5 Ell donarà el seu cor per recórrer d'hora al Senyor que el va fer, i pregarà davant l'Altíssim, i obrirà la boca en pregària i suplicarà pels seus pecats. 6 Quan el gran Senyor ho vulgui, s'omplirà d'esperit d'enteniment: abocarà sentències sàvies i donarà gràcies al Senyor en la seva pregària. 7 Ell dirigirà el seu consell i el seu coneixement, i meditarà en els seus secrets. 8 Mostrarà allò que ha après i es gloriarà de la llei de l'aliança del Senyor.
9 Molts elogiaran el seu intel·ligència; i mentre el món perduri, no serà esborrat; el seu record no s'allunyarà, i el seu nom viurà de generació en generació. 10 Les nacions manifestaran la seva saviesa, i la congregació declararà la seva lloança. 11 Si mor, deixarà un nom més gran que mil; i si viu, l'augmentarà. 12 Encara tinc més a dir, que he pensat; perquè estic ple com la lluna plena. 13 Escolteu-me, fills sants, i broteu com una rosa que creix al rierol del camp: 14 I doneu una olor dolça com l'encens, i floriu com un lliri, envieu una olor i canteu un cant de lloança, beneïu el Senyor en totes les seves obres. 15 Engrandeix el seu nom i pronostica la seva lloança amb els cants dels teus llavis i amb arpes, i lloant-lo diràs d'aquesta manera: 16 Totes les obres del Senyor són molt bones, i tot el que ell mananti s'acompleix en el seu moment. 17 I ningú pot dir: Què és això? per què és això? perquè a l'hora convenient tots seran buscats: segons el seu manament, les aigües es van quedar com un munt, i amb les paraules de la seva boca els recipients d'aigua. 18 Al seu manament es fa tot el que li plau; i ningú pot impedir, quan salvarà. 19 Les obres de tota carn estan davant d'ell, i res no es pot amagar als seus ulls. 20 Ell veu des de l'eternitat fins a l'eternitat; i no hi ha res meravellós davant d'ell. 21 No cal que un home digui: Què és això? per què és això? perquè ha fet totes les coses per als seus usos. 22 La seva benedicció va cobrir la terra seca com un riu, i la va regar com una riuada. 23 Com ha convertit les aigües en salades, així els pobles heretaran la seva ira. 24 Com els seus camins són clars per als sants; així són obstacles per als malvats. 25 Perquè els bons són coses bones creades des del principi; així les coses dolentes per als pecadors. 26 Les coses principals per a tot l'ús de la vida de l'home són l'aigua, el foc, el ferro i la sal, la farina de blat, la mel, la llet i la sang del raïm, l'oli i la roba. 27 Totes aquestes coses són per al bé dels piadosos; així, per als pecadors, es converteixen en dolents. 28 Hi ha esperits creats per a la venjança, que en la seva fúria s'amaguen a cops dolorosos; en el temps de la destrucció aboquen la seva força, i apaivaguen la ira del qui els va fer. 29 Foc, calamarsa, fam i mort, tots ells van ser creats per a la venjança; 30 Dents de bèsties salvatges, escorpins, serps i espasa que castiga els malvats fins a la destrucció. 31 S'alegraran del seu manament, i estaran preparats a la terra quan sigui necessari; i quan arribi el seu moment, no transgrediran la seva paraula. 32 Per això des del principi vaig estar decidit, pensava en aquestes coses i les he deixat escrites. 33 Totes les obres del Senyor són bones, i ell donarà tot allò que calgui al seu moment.
34 De manera que un home no pot dir: Això és pitjor que això, perquè amb el temps tots seran ben aprovats. 35 I, per tant, lloeu el Senyor amb tot el cor i la boca, i beneïu el nom del Senyor. CAPÍTOL 40 1 Es crea un gran treball per a cada home, i un jou pesat sobre els fills d'Adam, des del dia que surten del ventre de la seva mare, fins al dia que tornen a la mare de totes les coses. 2 La seva imaginació de les coses futures, i el dia de la mort, molesten els seus pensaments i fan por del cor; 3 Des del qui seu en un tron de glòria, fins al qui s'humilia en terra i cendra; 4 Des del qui porta porpra i una corona, fins al qui porta una bata de lli. 5 La ira, l'enveja, els problemes i la inquietud, la por de la mort, la ira i la baralla, i en el temps de repòs al seu llit, el seu son nocturn, canvien el seu coneixement. 6 Poc o res és el seu repòs, i després està en el seu son, com en un dia de vigilància, turbat en la visió del seu cor, com si hagués escapat d'una batalla. 7 Quan tot està segur, es desperta i es meravella que la por no fos res. 8 Aquestes coses succeeixen a tota carn, tant als homes com a les bèsties, i això és set vegades més als pecadors. 9 Mort, i vessament de sang, disputes i espasa, calamitats, fam, tribulacions i flagell; 10 Aquestes coses han estat creades per als malvats, i per amor d'ells va venir el diluvi. 11 Tot el que és de la terra tornarà a la terra, i el que és de les aigües tornarà al mar. 12 Tot suborn i injustícia seran esborrats, però la veritat perdurarà per sempre. 13 Els béns dels injustos s'assecaran com un riu, i s'esvairan amb el soroll, com un gran tro sota la pluja. 14 Mentre obre la mà, s'alegrarà; així els transgressors seran en res. 15 Els fills dels impius no donaran moltes branques, sinó que són com arrels impures sobre una roca dura. 16 La mala herba que creix a totes les aigües i a la riba d'un riu serà arrencada davant de tota herba. 17 La generositat és com un jardí més fructífer, i la misericòrdia dura per sempre. 18 Treballar i contentar-se amb el que té un home és una vida dolça, però el qui troba un tresor està per sobre d'ambdós. 19 Els fills i la construcció d'una ciutat continuen el nom d'un home, però una dona irreprensible es compta per sobre d'ambdós. 20 El vi i la música alegren el cor, però l'amor a la saviesa està per sobre d'ells dos. 21 El flau i el salteri fan una melodia dolça, però una llengua agradable és per sobre d'ells dos. 22 El teu ull desitja gràcia i bellesa, però més que ambdós blat de moro mentre és verd. 23 Un amic i un company no es troben mai malament, però per sobre de tots dos hi ha una dona amb el seu marit.
24 Germans i ajuda són en temps d'angoixa, però l'almoina donarà més que tots dos. 25 L'or i la plata fan que el peu estigui segur, però el consell és estimat per sobre d'ambdós. 26 La riquesa i la força enalcen el cor, però el temor del Senyor és per sobre d'ells dos: el temor del Senyor no falta, i no cal buscar ajuda. 27 El temor del Senyor és un jardí fructífer, i el cobreix per sobre de tota glòria. 28 Fill meu, no facis vida de captaire; millor és morir que suplicar. 29 La vida d'aquell que depèn de la taula d'un altre no s'ha de comptar com a vida; perquè s'embruta amb la carn dels altres; 30 La mendicitat és dolça a la boca del desvergonyit, però al seu ventre cremarà un foc. CAPÍTOL 41 1 Mort, com d'amarg és el teu record per a un home que viu en repòs a les seves possessions, per a l'home que no té res que el molesti i que té prosperitat en totes les coses: sí, per a aquell que encara pot rebre carn! 2 Oh mort, la teva sentència és acceptable per als necessitats i per a aquell a qui li falten les forces, que és ara en l'última edat, i està afligit per totes les coses, i per a aquell que desespera i ha perdut la paciència! 3 No tinguis por de la sentència de mort, recorda't dels que han estat abans teu i dels que vindran després; perquè aquesta és la sentència del Senyor sobre tota carn. 4 I per què ets contra el plaer de l'Altíssim? no hi ha inquisició a la tomba, si has viscut deu, o cent, o mil anys. 5 Els fills dels pecadors són fills abominables, i els que viuen en l'habitatge dels impius. 6 L'herència dels fills dels pecadors desapareixerà, i la seva descendència tindrà un oprobio perpetu. 7 Els fills es queixaran d'un pare impío, perquè seran renyits per causa d'ell. 8 Ai de vosaltres, homes impius, que heu abandonat la llei del Déu Altíssim! perquè si creixeu, serà per a la vostra destrucció: 9 I si naixeu, naixereu per una maledicció; i si moriu, una maledicció serà la vostra part. 10 Tots els que són de la terra tornaran a la terra; així els impius passaran de la maledicció a la destrucció. 11 El dol dels homes és al voltant dels seus cossos, però el mal nom dels pecadors serà esborrat. 12 Tingues en compte el teu nom; perquè això continuarà amb tu per sobre de mil grans tresors d'or. 13 Una bona vida té pocs dies, però un bon nom dura per sempre. 14 Fills meus, mantingueu la disciplina en pau: perquè la saviesa que s'amaga i un tresor que no es veu, quin avantatge tenen a tots dos? 15 Un home que amaga la seva insensatesa és millor que un home que amaga la seva saviesa. 16 Per tant, tingueu cara de vergonya segons la meva paraula, perquè no és bo retenir tota la vergonya; tampoc està del tot aprovat en tot.
17 Avergonyeix-te de la prostitució davant del pare i de la mare, i de la mentida davant d'un príncep i d'un home poderós; 18 D'un delicte davant d'un jutge i governant; de la iniquitat davant una congregació i un poble; de tractes injustos davant la teva parella i amic; 19 I de robatori pel que fa al lloc on vius, i pel que fa a la veritat de Déu i el seu pacte; i recolzar-se amb el colze sobre la carn; i de menyspreu donar i prendre; 20 I de silenci davant els qui et saluden; i mirar una prostituta; 21 I apartar la teva cara del teu parent; o endur-se una ració o un regal; o mirar la dona d'un altre home. 22 O estar massa ocupat amb la seva criada i no acostarse al seu llit; o de retreure els discursos davant dels amics; i després que hagis donat, no renyis; 23 O d'iterar i tornar a parlar allò que has sentit; i de revelació de secrets. 24 Així seràs veritablement avergonyit i trobaràs favor davant tots els homes. CAPÍTOL 42 1 No t'avergonyis d'aquestes coses i no acceptis que ningú pequi amb això: 2 De la llei de l'Altíssim i la seva aliança; i de judici per justificar els impius; 3 De comptes amb els teus companys i viatgers; o del regal de l'herència dels amics; 4 De l'exactitud de l'equilibri i els pesos; o d'aconseguir molt o poc; 5 I de la venda indiferent dels comerciants; de molta correcció dels nens; i fer sagnar el costat d'un servidor dolent. 6 La seguretat és bona, on hi ha una esposa dolenta; i calla, on hi ha moltes mans. 7 Doneu totes les coses en nombre i pes; i posa per escrit tot allò que dones o rebeu. 8 No t'avergonyis d'informar els insensats i els insensats, i els vells extrems que es barallen amb els joves: així seràs veritablement erudit i aprovat per tots els homes vius. 9 El pare es desperta per la filla, quan ningú ho sap; i la cura per ella treu el son: quan és jove, no sigui que passi la flor de la seva vellesa; i estar casada, perquè no fos odiada: 10 En la seva virginitat, perquè no es contaminés i quedés embarassada a la casa del seu pare; i tenir marit, perquè no es portés malament; i quan estigui casada, no sigui que sigui estèril. 11 Vigileu amb seguretat una filla desvergonyida, no sigui que et faci de riure per als teus enemics, una burla a la ciutat i un oprobio entre el poble i et faci avergonyir davant la multitud. 12 No mireu la bellesa de tots, i no us sentiu enmig de les dones. 13 Perquè de la roba ve una arna, i de les dones la maldat. 14 Millor és la rudesa d'un home que una dona cortès, una dona, dic, que provoca vergonya i oprobio.
15 Ara recordaré les obres del Senyor i anunciaré les coses que he vist: En les paraules del Senyor són les seves obres. 16 El sol que il·lumina tot mira, i la seva obra és plena de la glòria del Senyor. 17 El Senyor no ha donat poder als sants per declarar totes les seves obres meravelloses, que el Senyor Totpoderós va establir amb fermesa, perquè tot el que hi hagi sigui establert per a la seva glòria. 18 Ell busca les profunditats i el cor, i considera els seus artificis, perquè el Senyor coneix tot el que es pot conèixer i contempla els senyals del món. 19 Ell anuncia les coses del passat i de les futures, i revela els passos de les coses ocultes. 20 No se li escapa cap pensament, ni se li amaga cap paraula. 21 Ha guarnit les excel·lents obres de la seva saviesa, i és des de l'eternitat fins a l'eternitat: a ell no se li pot afegir res, ni es pot disminuir, i no necessita cap conseller. 22 Que desitjables són totes les seves obres! i que un home pugui veure fins a una espurna. 23 Totes aquestes coses viuen i romanen per sempre per a tots els ús, i totes són obedients. 24 Totes les coses són dobles una contra l'altra, i ell no ha fet res imperfecte. 25 Una cosa confirma el bé o l'altra: i qui s'omplirà de contemplar la seva glòria? CAPÍTOL 43 1 L'orgull de l'altura, el firmament clar, la bellesa del cel, amb el seu espectacle gloriós; 2 El sol quan apareix, declara a la seva sortida un instrument meravellós, obra de l'Altíssim: 3 Al migdia resseca el país, i qui pot suportar la seva calor ardent? 4 Un home que bufa un forn està en obres de calor, però el sol crema tres vegades més les muntanyes; respirant vapors ardents i enviant raigs brillants, atenua els ulls. 5 Gran és el Senyor que el va fer; i al seu manament corre de pressa. 6 També va fer que la lluna serveixi en el seu temps com a declaració dels temps i signe del món. 7 De la lluna és el signe de les festes, una llum que disminueix en la seva perfecció. 8 El mes rep el seu nom, augmentant meravellosament en el seu canvi, essent un instrument dels exèrcits de dalt, brillant al firmament del cel; 9 La bellesa del cel, la glòria de les estrelles, un adorn que il·lumina als llocs més alts del Senyor. 10 Al manament del Sant es mantindran en el seu ordre, i mai es desmaiaran a les seves vetlles. 11 Mira l'arc de Sant Martí i lloa el qui el va fer; molt bonic és en la seva brillantor. 12 Envolta el cel amb un cercle gloriós, i les mans de l'Altíssim l'han doblegat. 13 Amb el seu manament fa caure la neu, i envia ràpidament els llamps del seu judici.
14 Amb això s'obren els tresors, i els núvols volen com les aus. 15 Amb el seu gran poder aferma els núvols, i la calamarsa es trenca. 16 A la seva vista, les muntanyes tremolen, i a la seva voluntat bufa el vent del sud. 17 El so del tron fa tremolar la terra, així ho tremola la tempesta del nord i el remolí: com els ocells que volen, escampa la neu, i la seva caiguda és com la llum de les llagostas. 18 L'ull s'admira de la bellesa de la seva blancor, i el cor s'admira de la pluja. 19 La gelada també aboca com a sal sobre la terra, i, congelada, es posa damunt d'unes estaques esmolades. 20 Quan bufa el fred vent del nord i l'aigua s'ha congelat en gel, s'aixeca sobre tota concentració d'aigua i vesteix l'aigua com amb una coraza. 21 Devora les muntanyes, crema el desert i consumeix l'herba com el foc. 22 Un remei present de tot és una boira que arriba ràpidament, una rosada que ve després que la calor refresca. 23 Amb el seu consell apaiva les profunditats i hi planta illes. 24 Els que naveguen sobre el mar expliquen el perill d'aquest; i quan ho sentim amb les orelles, ens meravellem. 25 Perquè hi ha obres estranyes i meravelloses, varietat de tota mena de bèsties i balenes creades. 26 Amb ell la fi d'ells té un èxit pròsper, i amb la seva paraula totes les coses consten. 27 Podem parlar molt, i tanmateix quedar-nos curts: per això, en resum, ell és tot. 28 Com el podrem magnificar? perquè és gran per sobre de totes les seves obres. 29 El Senyor és terrible i molt gran, i meravellós és el seu poder. 30 Quan glorifiqueu el Senyor, exalteu-lo tant com pugueu; perquè encara superarà amb escreix; i quan l'exalteu, feu servir tota la vostra força i no us canseu; perquè mai no podreu anar prou lluny. 31 Qui l'ha vist perquè ens ho digui? i qui pot magnificar-lo tal com és? 32 Encara hi ha coses amagades més grans que aquestes, perquè només hem vist algunes de les seves obres. 33 Perquè el Senyor ha fet totes les coses; i als piadosos ha donat saviesa. CAPÍTOL 44 1 Lloem ara els homes famosos i els nostres pares que ens van engendrar. 2 El Senyor ha fet una gran glòria per ells amb el seu gran poder des del principi. 3 Els qui governaven en els seus regnes, homes coneguts pel seu poder, donant consell amb el seu enteniment i proclamant profecies: 4 Els líders del poble, pels seus consells i pel seu coneixement d'aprenentatge, són adequats per al poble, savis i eloqüents són les seves instruccions:
5 Tals com van descobrir cançons musicals i van recitar versos per escrit: 6 Homes rics equipats amb habilitats, que viuen en pau a les seves cases: 7 Tots aquests van ser honrats en les seves generacions, i van ser la glòria dels seus temps. 8 N'hi ha d'ells que han deixat un nom darrere d'ells, perquè es diguin les seves lloances. 9 I n'hi ha alguns que no tenen record; que han mort, com si mai no haguessin estat; i esdevenen com si no haguessin nascut mai; i els seus fills després d'ells. 10 Però aquests eren homes misericordiosos, la justícia dels quals no s'ha oblidat. 11 Amb la seva descendència romandrà contínuament una bona herència, i els seus fills estaran dins de l'aliança. 12 La seva descendència es manté ferma, i els seus fills per amor d'ells. 13 La seva descendència romandrà per sempre, i la seva glòria no serà esborrada. 14 Els seus cossos són enterrats en pau; però el seu nom viu per sempre. 15 El poble parlarà de la seva saviesa, i la congregació manifestarà la seva lloança. 16 Enoc va agradar al Senyor i va ser traslladat, sent un exemple de penediment per a totes les generacions. 17 Noè va ser trobat perfecte i just; en el temps de la ira va ser pres a canvi del món; per això va ser deixat com una resta a la terra, quan va arribar el diluvi. 18 Es va fer una aliança eterna amb ell, perquè tota carn no morís més pel diluvi. 19 Abraham va ser un gran pare de molts pobles; en glòria no hi havia ningú com ell; 20 Qui va guardar la llei de l'Altíssim i va estar en aliança amb ell: va establir l'aliança en la seva carn; i quan va ser provat, va ser trobat fidel. 21 Per això li va assegurar amb un jurament que beneiria les nacions en la seva descendència, que el multiplicaria com la pols de la terra, i que exaltaria la seva descendència com les estrelles, i que els faria heretar d'un mar a un altre, i des del riu fins a l'extrem de la terra. 22 Amb Isaac també va establir per amor d'Abraham, el seu pare, la benedicció de tots els homes i l'aliança, i la va fer reposar sobre el cap de Jacob. El va reconèixer en la seva benedicció, i li va donar una herència i va repartir les seves porcions; entre les dotze tribus els va dividir. CAPÍTOL 45 1 I va treure d'ell un home misericordiós, que va trobar gràcia als ulls de tota carn, fins i tot Moisès, estimat de Déu i dels homes, el record del qual és beneït. 2 El va fer semblant als sants gloriosos i el va enaltir, de manera que els seus enemics el temien. 3 Amb les seves paraules va fer cessar les meravelles, el va fer gloriós als ulls dels reis, i li va donar un manament per al seu poble i li va mostrar part de la seva glòria.
4 El va santificar amb la seva infidelitat i mansuetud, i el va escollir d'entre tots els homes. 5 El va fer escoltar la seva veu, el va portar al núvol fosc i li va donar manaments davant seu, fins i tot la llei de vida i de coneixement, per ensenyar a Jacob els seus pactes i Israel els seus judicis. 6 Va exaltar Aaron, un home sant com ell, el seu germà, de la tribu de Leví. 7 Va fer amb ell una aliança eterna i li va donar el sacerdoci entre el poble; el va embellir amb ornaments preciosos i el va vestir amb una túnica de glòria. 8 Va posar sobre ell la glòria perfecta; i el va enfortir amb vestits rics, amb pantalons, amb una túnica llarga i l'efod. 9 I el va envoltar amb magranes i amb moltes campanes d'or al voltant, perquè mentre anava es fes sentir un soroll i un soroll que s'escoltava al temple, com a record als fills del seu poble; 10 Amb una vestimenta santa, d'or, seda blava i porpra, obra del brodat, amb un pectoral de judici, i amb Urim i Tumim; 11 Amb escarlata retorçada, obra d'un obrer astut, amb pedres precioses gravades com segells i encastades en or, obra del joier, amb una escriptura gravada com a record, segons el nombre de les tribus d'Israel. 12 Va posar una corona d'or sobre la mitra, on hi havia gravat la santedat, un adorn d'honor, una obra costosa, els desitjos dels ulls, bons i bells. 13 Abans d'ell no n'hi havia, ni se'n va posar mai cap foraster, sinó només els seus fills i els fills dels seus fills perpètuament. 14 Els seus sacrificis seran consumits íntegrament cada dia dues vegades contínuament. 15 Moisès el va consagrar i el va ungir amb oli sant: això li va ser assignat per un pacte etern, i a la seva descendència, mentre el cel romangués, perquè el servissin i exercissin l'ofici del sacerdoci. i beneeix el poble en el seu nom. 16 El va escollir d'entre tots els homes per oferir sacrificis al Senyor, encens i olor dolç, com a record, per fer la reconciliació del seu poble. 17 Li va donar els seus manaments i autoritat en els estatuts dels judicis, perquè ensenyava a Jacob els testimonis i informés Israel en les seves lleis. 18 Uns estrangers es van conspirar contra ell i el van calumniar al desert, fins i tot els homes que eren del costat de Dathan i Abiron, i la congregació de Core, amb ira i ira. 19 Això ho va veure el Senyor, i li va desagradar, i en la seva indignació furtiva es van consumir; va fer prodigis sobre ells, per consumir-los amb la flama de foc. 20 Però va fer Aaron més honorable, i li va donar una herència i li va repartir les primicies de l'augment; sobretot preparava pa en abundància: 21 Perquè mengen dels sacrificis que el Senyor li va donar a ell i a la seva descendència. 22 No obstant això, a la terra del poble no tenia cap heretat, ni tenia cap part entre el poble, perquè el Senyor mateix és la seva part i la seva herència.
23 El tercer en glòria és Finees, fill d'Eleazar, perquè tenia zel en la por del Senyor i es va aixecar amb bon cor, quan el poble es va tornar enrere i va fer la reconciliació amb Israel. 24 Per això es va fer un pacte de pau amb ell, perquè fos el cap del santuari i del seu poble, i que ell i la seva descendència tinguessin la dignitat del sacerdoci per sempre: 25 D'acord amb l'aliança feta amb David, fill de Jessè, de la tribu de Judà, que l'herència del rei fos només per a la seva descendència; així també l'heretat d'Aaron hauria de ser per a la seva descendència. 26 Déu et doni saviesa en el teu cor per jutjar el seu poble amb justícia, perquè els seus béns no siguin abolits i la seva glòria perdura per sempre. CAPÍTOL 46 1 Jesús, el fill de la Nau, va ser valent en les guerres, i va ser el successor de Moisès en les profecies, que segons el seu nom va ser fet gran per salvar els elegits de Déu i per venjar-se dels enemics que s'aixecaven contra ells, per posar Israel en la seva herència. 2 Quina glòria va tenir, quan va alçar les mans i va estendre la seva espasa contra les ciutats! 3 Qui abans d'ell ho va suportar? perquè el Senyor mateix li va portar els seus enemics. 4 No es va tornar el sol per mitjà seu? i no va durar un dia com dos? 5 Va invocar el Senyor Altíssim, quan els enemics el van pressionar per totes bandes; i el gran Senyor l'escoltà. 6 I amb pedres de calamarsa de gran poder va fer caure la batalla amb violència sobre les nacions, i a la baixada de Bet-Horon va destruir els qui resistien, perquè les nacions coneguessin tota la seva força, perquè va lluitar davant el Senyor. , i va seguir el Poderós. 7 També en temps de Moisès va fer una obra de misericòrdia, ell i Caleb, fill de Jefunné, en què es van oposar a la congregació, van mantenir el poble del pecat i van apaivagar els murmuris dels malvats. 8 I de sis-centes mil persones a peu, van ser preservades totes dues per portar-les a l'herència, fins a la terra que flueix llet i mel. 9 El Senyor també va donar força a Caleb, que va romandre amb ell fins a la seva vellesa, de manera que va entrar als llocs alts del país i la seva descendència la va obtenir com a herència. 10 perquè tots els fills d'Israel vegin que és bo seguir el Senyor. 11 I pel que fa als jutges, tots els de nom, el cor dels quals no s'ha prostituït ni s'ha allunyat del Senyor, que la seva memòria sigui beneïda. 12 Que els seus ossos floreixin fora del seu lloc, i que el nom dels que van ser honrats continuï sobre els seus fills. 13 Samuel, el profeta del Senyor, estimat del seu Senyor, va establir un regne i va ungir prínceps sobre el seu poble. 14 Per la llei del Senyor va jutjar la congregació, i el Senyor va tenir respecte a Jacob.
15 Per la seva fidelitat va ser trobat un autèntic profeta, i per la seva paraula es va saber que era fidel en la visió. 16 Va invocar el Senyor poderós, quan els seus enemics el van pressionar per totes bandes, quan va oferir l'anyell de llet. 17 I el Senyor va tronar des del cel, i amb un gran soroll va fer sentir la seva veu. 18 I va destruir els governants dels tiris i tots els prínceps dels filisteus. 19 I abans del seu llarg son, va protestar davant el Senyor i el seu ungit: No he pres els béns de ningú, ni tan sols una sabata, i ningú el va acusar. 20 I després de la seva mort, va profetitzar, i va mostrar al rei la seva fi, i va alçar la seva veu des de la terra en profecia, per esborrar la maldat del poble. CAPÍTOL 47 1 Després d'ell es va alçar Natan per profetitzar en temps de David. 2 Com s'elimina el greix de l'ofrena de pau, així David va ser escollit entre els fills d'Israel. 3 Jugava amb lleons com amb cabrits, i amb óssos com amb anyells. 4 No va matar un gegant, quan encara era jove? i no va treure el retret del poble, quan va aixecar la mà amb la pedra a la fona i va vèncer la gloria de Goliat? 5 Perquè va invocar el Senyor Altíssim; i li va donar força a la seva mà dreta per matar aquell guerrer poderós i aixecar la banya del seu poble. 6 Així que el poble el va honrar amb deu mil, i el va lloar amb les benediccions del Senyor, perquè li va donar una corona de glòria. 7 Perquè va destruir els enemics per tot arreu, va fer caure els filisteus, els seus adversaris, i els va trencar la banya fins avui. 8 En totes les seves obres va lloar el Sant Altíssim amb paraules de glòria; de tot cor cantava cançons, i estimava aquell que el feia. 9 També va posar cantants davant de l'altar, perquè amb les seves veus fessin una dolça melodia, i cada dia cantessin lloances en els seus càntics. 10 Va embellir les seves festes i va ordenar els temps solemnes fins al final, perquè lloaven el seu sant nom i el temple sonés des del matí. 11 El Senyor va treure els seus pecats i va enaltir la seva banya per sempre; li va donar una aliança de reis i un tron de glòria a Israel. 12 Després d'ell es va alçar un fill savi, i per ell va habitar en general. 13 Salomó va regnar en temps de pau i va ser honrat; perquè Déu va calmar tot al seu voltant, per construir una casa al seu nom i preparar el seu santuari per sempre. 14 Com vas ser savi en la teva joventut i, com un diluvi, ple d'enteniment! 15 La teva ànima va cobrir tota la terra, i la vas omplir de paràboles fosques. 16 El teu nom va arribar lluny a les illes; i per la teva pau eres estimat.
17 Els països es van meravellar de tu pels teus càntics, proverbis, paràboles i interpretacions. 18 Amb el nom del Senyor Déu, que s'anomena el Senyor Déu d'Israel, vas recollir l'or com l'estany i vas multiplicar la plata com el plom. 19 Vas inclinar els teus lloms davant les dones, i amb el teu cos vas ser sotmès. 20 Vas tacar el teu honor i vas contaminar la teva descendència, de manera que vas provocar ira sobre els teus fills i t'has afligit per la teva bogeria. 21 El regne es va dividir, i d'Efraïm va governar un regne rebel. 22 Però el Senyor no deixarà mai la seva misericòrdia, ni cap de les seves obres perirà, ni abolirà la descendència dels seus elegits, i la descendència d'aquell que l'estima no n'eliminarà: per això va donar una resta a Jacob. , i d'ell una arrel a David. 23 Així va descansar Salomó amb els seus pares, i de la seva descendència va deixar enrere Roboam, la bogeria del poble, un incomprensible, que va desviar el poble amb el seu consell. També hi havia Jeroboam, fill de Nabat, que va fer pecar Israel i va mostrar a Efraïm el camí del pecat: 24 I els seus pecats es van multiplicar molt, i van ser expulsats de la terra. 25 Perquè van buscar tota la maldat, fins que la venjança va arribar sobre ells. CAPÍTOL 48 1 Llavors el profeta Elies es va aixecar com un foc, i la seva paraula va arder com un llum. 2 Els va provocar una gran fam, i amb el seu zel els va reduir el nombre. 3 Per la paraula del Senyor va tancar el cel, i també va fer baixar el foc tres vegades. 4 O Elies, com vas ser honrat en les teves meravelles! i qui es gloria com tu! 5 Qui va ressuscitar un mort de la mort, i la seva ànima del lloc dels morts, per paraula de l'Altíssim: 6 Qui va fer destruir els reis i els homes honorables del seu llit: 7 Qui va escoltar la reprensió del Senyor al Sinaí, i a Horeb el judici de venjança: 8 Qui va ungir reis perquè es vengessin, i profetes perquè el succeïssin: 9 El qual va ser arrossegat en un remolí de foc i en un carro de cavalls de foc: 10 Els quals van ser ordenats per retreure en els seus temps, per calmar la ira del judici del Senyor, abans que esclatés en ira, i per convertir el cor del pare cap al fill i per restaurar les tribus de Jacob. 11 Feliços els qui et van veure i van dormir d'amor; perquè segur que viurem. 12 Era Elies, que estava cobert d'un remolí; i Eliseu es va omplir del seu esperit; mentre va viure, no es va emocionar davant de cap príncep, ni ningú el va poder sotmetre. 13 Cap paraula el podia vèncer; i després de la seva mort el seu cos va profetitzar.
14 Va fer meravelles en la seva vida, i a la seva mort van ser les seves obres meravelloses. 15 Per tot això, el poble no es va penedir, ni es va apartar dels seus pecats, fins que van ser saquejats i portats de la seva terra, i es van escampar per tota la terra; però va quedar un poble petit i un governant a la casa de David. : 16 Dels quals alguns van fer allò que agradava a Déu, i d'altres van multiplicar els pecats. 17 Ezequies va fortificar la seva ciutat i hi va introduir aigua enmig d'ella; va cavar la roca dura amb ferro i va fer pous d'aigua. 18 En el seu temps va pujar Senaquerib i va enviar Rabsaces, va alçar la mà contra Sió i es va gloriar amb orgull. 19 Llavors els seus cors i les seves mans van tremolar, i van patir dolors, com dones en part. 20 Però van invocar el Senyor, que és misericordiós, i van estendre les seves mans cap a ell; i immediatament el Sant els va escoltar des del cel i els va alliberar pel ministeri d'Esay. 21 Va colpejar l'exèrcit dels assiris, i el seu àngel els va destruir. 22 Perquè Ezequies havia fet allò que agradava al Senyor, i s'havia mostrat fort en els camins del seu pare David, tal com li havia manat el profeta Esai, que era gran i fidel en la seva visió. 23 En el seu temps el sol es va posar enrere i va allargar la vida del rei. 24 Va veure amb un esperit excel·lent el que havia de passar al final, i va consolar els que ploraven a Sió. 25 Va mostrar el que hauria de passar per sempre, i les coses secretes o sempre que vinguessin. CAPÍTOL 49 1 El record de Josies és com la composició del perfum que es fa amb l'art de l'apotecari: és dolç com la mel a tota boca, i com la música d'un banquet de vi. 2 Es va comportar amb rectitud en la conversió del poble i va treure les abominacions de la iniquitat. 3 Va dirigir el seu cor cap al Senyor, i en el temps dels impius va establir l'adoració de Déu. 4 Tots, excepte David, Ezequies i Josies, eren defectuosos: perquè van abandonar la llei de l'Altíssim, fins i tot els reis de Judà van fallar. 5 Per això va donar el seu poder als altres i la seva glòria a una nació estranya. 6 Van cremar la ciutat escollida del santuari i van fer desolats els carrers, segons la profecia de Jeremies. 7 Perquè l'imploraven el malvat, que tanmateix era un profeta, santificat en el ventre de la seva mare, per tal d'arrelar, afligir i destruir; i perquè també edificava i plantés. 8 Va ser Ezequiel qui va veure la visió gloriosa que se li va mostrar sobre el carro dels querubins. 9 Perquè va fer esment dels enemics sota la figura de la pluja, i va dirigir els que anaven bé. 10 I dels dotze profetes, que el record sigui beneït, i que els seus ossos tornin a florir del seu lloc, perquè van
consolar Jacob i els van salvar amb una esperança segura. 11 Com magnificarem Zorobabel? fins i tot ell era com un segell a la mà dreta: 12 Així va ser Jesús, fill de Josedec, el qual en el seu temps va edificar la casa i va aixecar un temple sant al Senyor, que estava preparat per a la glòria eterna. 13 I entre els elegits hi havia Neèmies, que té gran renom, que ens va aixecar les muralles caigudes, va aixecar les portes i les reixes i va tornar a aixecar les nostres ruïnes. 14 Però a la terra no es va crear cap home com Enoc; perquè va ser pres de la terra. 15 Tampoc hi havia un jove nascut com Josep, un governador dels seus germans, una residència del poble, els ossos del qual eren considerats pel Senyor. 16 Sem i Seth tenien un gran honor entre els homes, i també Adam per sobre de tot ésser viu de la creació. CAPÍTOL 50 1 Simó, el gran sacerdot, fill d'Onies, que en vida va restaurar la casa i en els seus dies va fortificar el temple: 2 I per ell es va construir des dels fonaments la doble alçada, l'alta fortalesa de la muralla al voltant del temple: 3 En els seus dies, la cisterna per rebre l'aigua, que era com el mar, estava coberta amb plaques de llautó: 4 Va tenir cura del temple perquè no caigués i va fortificar la ciutat contra l'assetjament: 5 Com va ser honrat enmig del poble quan va sortir del santuari! 6 Era com l'estrella del matí enmig d'un núvol, i com la lluna plena: 7 Com el sol que brilla sobre el temple de l'Altíssim, i com l'arc de Sant Martí que il·lumina en els núvols brillants: 8 I com la flor de les roses a la primavera de l'any, com els lliris al costat dels rius de les aigües, i com les branques de l'arbre d'encens a l'època de l'estiu: 9 Com foc i encens a l'encenser, i com un recipient d'or batut amb tota mena de pedres precioses: 10 I com una bella olivera que brota fruit, i com un xiprer que creix fins als núvols. 11 Quan es va posar la túnica d'honor i es va revestir de la perfecció de la glòria, quan va pujar a l'altar sant, va fer honorable la vestimenta de la santedat. 12 Quan va treure les porcions de les mans dels sacerdots, ell mateix es va quedar al costat de la llar de l'altar, envoltat, com un cedre jove al Líban; i mentre les palmeres l'envoltaven l'envoltaven. 13 Així estaven tots els fills d'Aaron en la seva glòria, i les ofrenes del Senyor a les seves mans, davant tota la congregació d'Israel. 14 I acabant el servei a l'altar, per adornar l'ofrena de l'Altíssim Totpoderós, 15 Va estendre la mà cap a la copa, va vessar la sang del raïm, va vessar als peus de l'altar una olor dolça al Rei altíssim de tots.
16 Llavors els fills d'Aaron van cridar, van fer sonar les trompetes de plata i van fer un gran soroll per ser escoltat, com a record davant de l'Altíssim. 17 Llavors tot el poble es va precipitar i es va arrossegar a terra amb el rostre boca abajo per adorar el seu Senyor Déu Totpoderós, l'Altíssim. 18 Els cantants també cantaven elogis amb les seves veus, amb gran varietat de sons hi havia una dolça melodia. 19 I el poble va suplicar el Senyor, l'Altíssim, amb una pregària davant el misericordiós, fins que s'acabà la solemnitat del Senyor i havien acabat el seu servei. 20 Llavors va baixar i va alçar les mans sobre tota la congregació dels fills d'Israel, per donar la benedicció del Senyor amb els seus llavis i per alegrar-se en el seu nom. 21 I es van prosternar per adorar per segona vegada, per tal de rebre una benedicció de l'Altíssim. 22 Ara, doncs, beneïu el Déu de tots, que només fa meravelles a tot arreu, que exalta els nostres dies des del ventre matern i ens tracta segons la seva misericòrdia. 23 Ell ens concedeix l'alegria del cor, i que la pau sigui en els nostres dies a Israel per sempre; 24 Que confirmés la seva misericòrdia amb nosaltres i ens alliberés al seu temps! 25 Hi ha dues menes de nacions que el meu cor detesta, i la tercera no és cap nació: 26 Els que s'asseuen a la muntanya de Samaria, i els que habiten entre els filisteus, i aquest poble insensat que viu a Siquem. 27 Jesús, fill de Sirac de Jerusalem, ha escrit en aquest llibre l'ensenyament de l'enteniment i del coneixement, que del seu cor va vessar saviesa. 28 Feliç el qui serà exercit en aquestes coses; i el qui les emmagatzema en el seu cor es farà savi. 29 Perquè si les fa, serà fort per a totes les coses, perquè la llum del Senyor guia aquell que dóna saviesa als piadosos. Beneït sigui el nom del Senyor per sempre. Amén, Amén. CAPÍTOL 51 1 Pregària de Jesús, fill de Sirac. Et donaré gràcies, Senyor i Rei, i et lloaré, oh Déu meu salvador: lloo el teu nom: 2 Perquè tu ets el meu defensor i ajudant, i has preservat el meu cos de la destrucció i del parany de la llengua calumniadora i dels llavis que forgen mentides, i has estat el meu ajudant contra els meus adversaris: 3 I m'has alliberat, segons la multitud de misericòrdia i la grandesa del teu nom, de les dents dels qui estaven disposats a devorar-me, i de les mans dels qui buscaven la meva vida, i de les múltiples afliccions que Jo tenia; 4 De l'ofegament del foc per totes bandes, i del mig del foc que no vaig encendre; 5 Des del fons del ventre de l'infern, d'una llengua impura i de paraules mentideres. 6 Amb una acusació al rei d'una llengua injusta, la meva ànima es va acostar fins a la mort, la meva vida estava a prop de l'infern.
7 M'envoltaven per totes bandes, i no hi havia ningú que m'ajudés: buscava socors dels homes, però no n'hi havia. 8 Aleshores vaig pensar en la teva misericòrdia, Senyor, i en els teus actes antics, com alliberes els qui t'esperen i els salves de les mans dels enemics. 9 Aleshores vaig aixecar les meves súpliques de la terra i vaig pregar per alliberar-me de la mort. 10 Vaig invocar el Senyor, el Pare del meu Senyor, perquè no em deixés en els dies de la meva aflicció i en el temps dels orgullosos, quan no hi havia ajuda. 11 Lloaré el teu nom contínuament, i cantaré lloances amb acció de gràcies; i així es va escoltar la meva pregària: 12 Perquè em vas salvar de la destrucció i m'has alliberat del temps dolent; per això donaré gràcies, et lloaré i beneiré el nom, Senyor. 13 Quan era encara jove, o sempre que anava a l'estranger, desitjava la saviesa obertament en la meva pregària. 14 Vaig pregar per ella davant del temple, i la buscaré fins al final. 15 Fins i tot des de la flor fins que el raïm ha estat madur, el meu cor s'ha complagut en ella: el meu peu va anar pel bon camí, des de la meva joventut la vaig buscar. 16 Vaig inclinar una mica l'orella, la vaig rebre i vaig aprendre molt. 17 Hi vaig aprofitar, per tant, atribuiré glòria a aquell que em dóna saviesa. 18 Perquè em vaig proposar de fer després d'ella, i vaig seguir el que és bo; així no em confondré. 19 La meva ànima ha lluitat amb ella, i en els meus actes vaig ser exacte: vaig allargar les meves mans cap al cel, i vaig plorar la meva ignorància d'ella. 20 Vaig dirigir la meva ànima cap a ella, i la vaig trobar en puresa: des del principi he tingut el meu cor unit a ella, per això no seré abandonat. 21 El meu cor es va turbar en buscar-la; per això he aconseguit una bona possessió. 22 El Senyor m'ha donat una llengua com a recompensa, i jo el lloaré amb ella. 23 Apropeu-vos a mi, incultes, i habiteu a la casa de la docència. 24 Per què sou lents, i què dieu d'aquestes coses, veient que les vostres ànimes tenen molta set? 25 Vaig obrir la boca i vaig dir: Compreu-la per vosaltres mateixos sense diners. 26 Posa el teu coll sota el jou, i deixa que la teva ànima rebi la instrucció: és difícil de trobar-la. 27 Mireu amb els vostres ulls com tinc poca feina i m'he aconseguit molt de descans. 28 Aprèn amb una gran quantitat de diners, i aconsegueix molt d'or amb ella. 29 Que la teva ànima s'alegri de la seva misericòrdia, i no t'avergonyis de la seva lloança. 30 Fes la teva feina d'hora, i al seu temps et donarà la teva recompensa.