CAPÍTOL 1 1 El segon llibre del profeta Esdras, fill de Saraies, fill d'Azaries, fill d'Hèlquies, fill de Sadàmias, fill de Sadoc, fill d'Aquitob, 2 Fill d'Aquias, fill de Finees, fill d'Hèli, fill d'Amarias, fill d'Aziei, fill de Marimot, fill d'Arna, fill d'Ozias, fill de Borit, fill d'Abisei , fill de Finees, fill d'Eleazar, 3 Fill d'Aaron, de la tribu de Leví; que fou captiu a la terra dels medes, en el regnat d'Artèxerxes, rei dels perses. 4 I la paraula del Senyor va venir a mi, dient: 5 Vés, mostra al meu poble els seus fets pecats i als seus fills la maldat que han fet contra mi; perquè diguin als fills dels seus fills: 6 Perquè els pecats dels seus pares han augmentat en ells, perquè m'han oblidat i han ofert ofrenes a déus estrangers. 7 ¿No sóc jo qui els va fer sortir de la terra d'Egipte, de la casa de l'esclavitud? però m'han provocat a la ira i han menyspreat els meus consells. 8 Llavors, traieu-vos els cabells del cap i llenceu-los tot el mal, perquè no han obeït la meva llei, però és un poble rebel. 9 Fins quan els aguantaré, als quals he fet tant de bé? 10 He destruït molts reis per amor d'ells; He derrotat el faraó amb els seus servents i tot el seu poder. 11 He destruït totes les nacions davant d'ells, i a l'orient he escampat la gent de dues províncies, fins i tot de Tir i Sidó, i he matat tots els seus enemics. 12 Parla-los, doncs, dient: Això diu el Senyor: 13 Et vaig conduir a través del mar i al principi et vaig donar un pas gran i segur; Et vaig donar Moisès com a líder i Aaron com a sacerdot. 14 Et vaig il·luminar en una columna de foc, i entre vosaltres he fet grans meravelles; però m'heu oblidat, diu el Senyor. 15 Així diu el Senyor Totpoderós: Les guatlles eren com a senyal per a vosaltres; Et vaig donar tendes per salvar-te; però allà vas murmurar, 16 I no heu triomfat en el meu nom per la destrucció dels vostres enemics, però encara murmureu fins avui. 17 On són els beneficis que us he fet? Quan teníeu gana i set al desert, no em vau cridar, 18 dient: Per què ens has portat a aquest desert per matarnos? ens havia estat millor haver servit els egipcis que morir en aquest desert. 19 Llavors em vaig compadir dels vostres dols i us vaig donar mana per menjar; així que vau menjar pa dels àngels. 20 Quan teníeu set, no vaig clavar jo la roca i les aigües van sortir fins a omplir-vos? per la calor t'he cobert amb les fulles dels arbres. 21 Vaig repartir entre vosaltres una terra fructífera, vaig expulsar davant vostre els cananeus, els ferezeus i els filisteus: què faré encara més per vosaltres? diu el Senyor. 22 Així diu el Senyor Totpoderós: Quan estaveu al desert, al riu dels amorreus, tenint set i blasfem el meu nom, 23 No us vaig donar foc per les vostres blasfèmies, sinó que vaig llançar un arbre a l'aigua i vaig fer dolç el riu. quina glòria; i mira la gent que ve de l'est:
39 A qui donaré com a líders, Abraham, Isaac i Jacob, Osees, Amós i Miquees, Joel, Abdies i Jonàs, 40 Nahum, i Abacuc, Sofonies, Ageus, Zacari i Malaquies, que també s'anomena àngel del Senyor. CAPÍTOL 2 1 Així diu el Senyor: Vaig treure aquest poble de l'esclavitud i els vaig donar els meus manaments per mitjà de servents els profetes; a qui no van escoltar, sinó que van menysprear els meus consells. 2 La mare que els va parir els diu: "Veniu, fills; perquè sóc vídua i abandonada. 3 Et vaig criar amb alegria; però t'he perdut amb pena i tristesa, perquè has pecat davant el Senyor, el teu Déu, i has fet allò que és dolent davant d'ell. 4 Però què us faré ara? Sóc vídua i abandonada: aneu, fills meus, i demaneu misericòrdia al Senyor. 5 Pel que fa a mi, pare, t'invoco com a testimoni sobre la mare d'aquests fills, que no va guardar el meu pacte, 6 Que els portis a confusió, i la seva mare al botí, perquè no hi hagi descendència d'ells. 7 Que siguin escampats entre les nacions, que els seus noms siguin fora de la terra, perquè han menyspreat el meu pacte. 8 Ai de tu, Assur, tu que amagues els injustos en tu! Oh poble malvat, recordeu el que vaig fer a Sodoma i Gomorra; 9 La terra del qual està entre terrossos de peix i munts de cendres; així també faré amb els que no m'escolten, diu el Senyor Totpoderós. 10 Així diu el Senyor a Esdras: Digues al meu poble que li donaré el regne de Jerusalem, que jo hauria donat a Israel. 11 També em prendré la seva glòria i els donaré els tabernacles eterns que els havia preparat. 12 Tindran l'arbre de la vida com a perfum d'olor dolç; no treballaran ni es cansaran. 13 Vés, i rebràs: pregueu-vos uns dies perquè siguin escurçats: el regne ja us està preparat: vetlleu. 14 Preneu com a testimoni el cel i la terra; perquè he destrossat el mal i he creat el bé, perquè visc, diu el Senyor. 15 Mare, abraça els teus fills i cria'ls amb alegria, posa els seus peus ferms com un pilar, perquè jo t'he escollit, diu el Senyor. 16 I aixecaré els morts dels seus llocs i els trauré dels sepulcres, perquè he conegut el meu nom a Israel. 17 No tinguis por, mare dels fills, perquè jo t'he escollit, diu el Senyor. 18 Per ajudar-te, enviaré els meus servents Esay i Jeremy, segons el consell dels quals he santificat i preparat per a tu dotze arbres carregats de diversos fruits. 19 I tantes fonts que rauen llet i mel, i set muntanyes poderoses, sobre les quals creixen roses i lliris, amb les quals ompliré d'alegria els teus fills. 20 Fes el dret a la vídua, jutja l'orfe, dóna als pobres, defensa l'orfe, vesteix el nu, 21 Cureu els trencats i els febles, no rigueu d'un coix per menysprear, defensa els mutilats, i que el cec entri a la vista de la meva claredat. 22 Guarda vells i joves dins les teves parets.
23 Allà on trobis els morts, pren-los i enterra-los, i jo et donaré el primer lloc en la meva resurrecció. 24 Queda't quiet, poble meu, i descansa, perquè encara arriba la teva quietud. 25 Nodriu els vostres fills, oh bona nodrissa; establir els seus peus. 26 Pel que fa als servents que t'he donat, no perirà cap d'ells; perquè els demanaré d'entre el teu nombre. 27 No us canseu: perquè quan vingui el dia de la dificultat i la pesadilla, els altres ploraran i estaran tristos, però tu estaràs alegre i tindràs abundància. 28 Els pagans t'envejaran, però no podran fer res contra tu, diu el Senyor. 29 Les meves mans et cobriran, perquè els teus fills no vegin l'infern. 30 Alegra't, mare, amb els teus fills; perquè jo et lliuraré, diu el Senyor. 31 Recorda't dels teus fills que dormen, perquè els trauré dels costats de la terra i els faré misericòrdia, perquè sóc misericordiós, diu el Senyor Totpoderós. 32 Abraça els teus fills fins que jo vingui i tinguis misericòrdia amb ells, perquè els meus pous s'aboquen i la meva gràcia no fallarà. 33 Jo Esdras vaig rebre l'encàrrec del Senyor a la muntanya d'Oreb, d'anar a Israel; però quan vaig arribar a ells, em van deixar en res i van menysprear el manament del Senyor. 34 I per això us dic: Oh pagans, que escolteu i enteneu, busqueu el vostre pastor, ell us donarà un repòs etern; perquè és a prop, el que vindrà a la fi del món. 35 Estigueu preparats per a la recompensa del regne, perquè la llum eterna il·luminarà sobre vosaltres per sempre més. 36 Fugiu de l'ombra d'aquest món, rebeu l'alegria de la vostra glòria: testimonio obertament del meu Salvador. 37 Rebeu el do que us ha estat donat i alegreu-vos, donant gràcies a aquell que us ha conduït al regne celestial. 38 Aixeca't i aixeca't, mira el nombre dels que seran segellats a la festa del Senyor; 39 Els qui s'han allunyat de l'ombra del món, 24 Què et faré, oh Jacob? tu, Judà, no em vas obeir: em tornaré a altres nacions, i a aquestes donaré el meu nom perquè guardin els meus estatuts. 25 Com que m'heu abandonat, jo també us abandonaré; quan desitgeu que us tingui gràcia, no tindré pietat de vosaltres. 26 Sempre que em crideu, no us escoltaré, perquè us heu contaminat les mans amb sang i els vostres peus són ràpids per cometre homicidi. 27 No m'heu abandonat com si m'heu abandonat, sinó vosaltres mateixos, diu el Senyor. 28 Així diu el Senyor Totpoderós: No us he pregat com un pare els seus fills, com una mare les seves filles i com una nodrissa els seus fills? 29 perquè sereu el meu poble, i jo fos el vostre Déu; que sou fills meus, i jo seria el vostre pare? 30 Us vaig reunir, com una gallina recull els seus pollastres sota les seves ales; però ara, què us faré? Et faré fora de la meva cara.
31 Quan m'ofereixis, desviaré la meva cara de vosaltres; perquè he abandonat les vostres festes solemnes, les vostres llunes noves i les vostres circumcisions. 32 Us he enviat els meus servents, els profetes, que heu pres i matat, i els heu destrossat el cos, la sang dels quals demanaré de les vostres mans, diu el Senyor. 33 Així diu el Senyor Totpoderós: La vostra casa és desolada, us expulsaré com el vent roolla. 34 I els vostres fills no seran fecunds; perquè han menyspreat el meu manament i han fet el que és dolent davant meu. 35 Donaré les vostres cases al poble que vindrà; que no havent sentit parlar de mi encara em creurà; a qui no he fet cap senyal, però faran allò que els he manat. 36 No han vist profetes, però recordaran els seus pecats i els reconeixeran. 37 Prengui com a testimoni la gràcia del poble que ha de venir, els petits del qual s'alegren d'alegria; i encara que no m'han vist amb els ulls corporals, però en esperit creuen el que dic. 38 I ara, germà, vet aquí i han rebut vestits gloriosos del Senyor. 40 Pren el teu nombre, oh Sió, i tanca els teus que van vestits de blanc i que han complert la llei del Senyor. 41 S'ha complert el nombre dels teus fills que anhelaves: demana el poder del Senyor perquè el teu poble, que ha estat cridat des del principi, sigui santificat. 42 Jo Esdras vaig veure a la muntanya de Sió un gran poble, que no vaig poder comptar, i tots van lloar el Senyor amb càntics. 43 I enmig d'ells hi havia un jove de gran estatura, més alt que tots els altres, i sobre cadascun dels seus caps posava corones, i era més exaltat; que em va meravellar molt. 44 Llavors vaig preguntar a l'àngel i vaig dir: Senyor, què són aquests? 45 Ell va respondre i em va dir: Aquests són els que s'han despullat de la roba mortal, han vestit l'immortal i han confessat el nom de Déu: ara estan coronats i reben palmes. 46 Aleshores vaig dir a l'àngel: Quin jove és el que els corona i els dóna les palmes a les mans? 47 Ell va respondre i em va dir: És el Fill de Déu, a qui han confessat al món. Llavors vaig començar a elogiar amb molta força els que s'afirmaven tan rígidment pel nom del Senyor. 48 Llavors l'àngel em va dir: Vés-te'n i explica al meu poble quines coses has vist i quines meravelles del Senyor, el teu Déu, has vist. CAPÍTOL 3 1 L'any trenta després de la ruïna de la ciutat, vaig estar a Babilònia, em vaig estirar inquietat al meu llit, i els meus pensaments van pujar al meu cor: 2 Perquè vaig veure la desolació de Sió i la riquesa dels qui habitaven a Babilònia. 3 I el meu esperit estava molt emocionat, de manera que vaig començar a dir paraules plenes de por a l'Altíssim, i vaig dir:
4 Senyor, que regeixes, tu vas parlar al principi, quan vas plantar la terra, i tu mateix, i vas manar al poble, 5 I va donar un cos sense ànima a Adam, que era obra de les teves mans, i li va insuflar l'alè de vida, i es va fer viu davant teu. 6 I tu el condueixes al paradís, que la teva mà dreta havia plantat, abans que la terra s'avancés. 7 I a ell li vas donar manament d'estimar el teu camí, que ell va transgredir, i de seguida li vas posar la mort en ell i en les seves generacions, de les quals van sorgir nacions, tribus, pobles i tribus, innombrables. 8 I cada poble va caminar segons la seva pròpia voluntat i va fer coses meravelloses davant teu i va menysprear els teus manaments. 9 I de nou, amb el pas del temps, vas portar el diluvi sobre els qui habitaven al món i els vas destruir. 10 I succeí que en cadascun d'ells, com la mort va ser per a Adam, així va ser el diluvi per a aquests. 11 No obstant això, vas deixar un d'ells, és a dir, Noè amb la seva casa, d'on provenien tots els homes justos. 12 I succeí que quan els qui habitaven a la terra van començar a multiplicar-se, i els havien fet molts fills i eren un gran poble, van tornar a ser més impius que els primers. 13 Ara bé, quan vivien tan malament davant teu, et vas escollir un home d'entre ells, que es deia Abraham. 14 Aquell que vas estimar, i només a ell li vas mostrar la teva voluntat: 15 I va fer una aliança eterna amb ell, prometent-li que mai abandonaries la seva descendència. 16 I a ell li vas donar Isaac, i també a Isaac li vas donar Jacob i Esaú. Quant a Jacob, el vas escollir per tu i el vas posar per Esaú, i Jacob es va convertir en una gran multitud. 17 I succeí que quan vas fer sortir la seva descendència d'Egipte, els vas fer pujar a la muntanya del Sinaí. 18 I inclinant el cel, vas fixar fermament la terra, vas commoure el món sencer i vas fer tremolar les profunditats, i vas turbar els homes d'aquell temps. 19 I la teva glòria va passar per quatre portes, de foc, de terratrèmol, de vent i de fred; perquè donessis la llei a la descendència de Jacob i la diligència a la generació d'Israel. 20 No obstant això, no els vas treure el cor dolent perquè la teva llei els doni fruit. 21 Perquè el primer Adam que portava un cor dolent va transgredir i va ser vençut; i així siguin tots els que n'han nascut. 22 Així, la malaltia es va fer permanent; i la llei (també) en el cor de la gent amb la malignitat de l'arrel; de manera que els bons se'n van anar, i els dolents es van quedar quiet. 23 Així, els temps van passar, i els anys van acabar; llavors et vas aixecar un servent anomenat David. 24 A qui vas manar de construir una ciutat al teu nom i d'oferir-hi encens i ofrenes. 25 Quan això va passar molts anys, aleshores els qui habitaven a la ciutat et van abandonar, 26 I en tot va fer com Adam i totes les seves generacions havien fet, perquè també tenien un cor dolent: 27 I així vas lliurar la teva ciutat a les mans dels teus enemics.
28 ¿Són, doncs, millors les seves accions que habiten Babilònia, perquè tinguessin, doncs, el domini de Sió? 29 Perquè quan vaig arribar-hi, i havia vist impieses sense nombre, llavors la meva ànima va veure molts malfactors en aquest trenta orella, de manera que em va fallar el cor. 30 Perquè he vist com els permets pecar, i has estalviat els malvats, i has destruït el teu poble, i has preservat els teus enemics, i no ho has manifestat. 31 No recordo com es pot deixar aquest camí: són, doncs, millors els de Babilònia que els de Sió? 32 O hi ha algun altre poble que et conegui a part d'Israel? o quina generació ha cregut tant en els teus pactes com Jacob? 33 No obstant això, la seva recompensa no apareix, i el seu treball no dóna fruit, perquè he anat aquí i allà per les nacions, i veig que flueixen en riquesa i no pensen en els teus manaments. 34 Peseu, doncs, ara la nostra maldat a la balança, i també les d'ells que habiten el món; i així no es trobarà el teu nom sinó a Israel. 35 O quan va ser que els qui habiten a la terra no han pecat als teus ulls? o quin poble ha guardat així els teus manaments? 36 Trobareu que Israel de nom ha guardat els vostres preceptes; però no els pagans. CAPÍTOL 4 1 I l'àngel que em van enviar, que es deia Uriel, em va respondre: 2 I va dir: El teu cor ha anat molt lluny en aquest món, i creus comprendre el camí de l'Altíssim? 3 Aleshores vaig dir: Sí, senyor meu. I ell em va respondre i va dir: Sóc enviat per ensenyar-te tres camins i presentarte tres semblances davant teu: 4 Si en pots declarar-me un, també et mostraré el camí que vols veure, i t'ensenyaré d'on ve el cor dolent. 5 I vaig dir: Parla, senyor meu. Llavors em va dir: Ves-te'n, pesa'm el pes del foc, o mesura'm la bufada del vent, o crida'm de nou el dia que ha passat. 6 Llavors vaig respondre i vaig dir: Quin home pot fer això perquè em demanis aquestes coses? 7 I em va dir: Si et preguntés quantes grans cases hi ha al mig del mar, o quantes fonts hi ha al principi del fons, o quantes fonts hi ha sobre el firmament, o quines són les sortides de paradís: 8 Potser em diries que no he baixat mai al fons, ni encara a l'infern, ni he pujat mai al cel. 9 No obstant això, ara t'he preguntat només pel foc i el vent, i sobre el dia per on has passat, i sobre les coses de les quals no pots separar-te, i tanmateix no pots donar-me cap resposta. 10 A més, em va dir: No pots saber les teves coses i els que han crescut amb tu; 11 Com hauria de ser, doncs, el teu vaixell capaç d'entendre el camí del Altíssim i, ara que el món està corromput exteriorment, per entendre la corrupció que és evident als meus ulls?
12 Llavors li vaig dir: Millor que no fóssim en absolut, que viure encara en la maldat i patir i no saber per què. 13 Ell em va respondre i va dir: Vaig anar a un bosc cap a una plana, i els arbres van prendre consell, 14 I va dir: Vine, anem a fer la guerra contra el mar perquè s'allunyi davant nostre i ens faci més boscos. 15 De la mateixa manera, les riuades de la mar van prendre consell i van dir: Vine, pugem i sotmetem els boscos de la plana, perquè també allà ens fem un altre país. 16 El pensament de la llenya va ser en va, perquè va venir el foc i el va consumir. 17 El pensament de les riuades del mar també es va desaprofitar, perquè la sorra es va aixecar i els va aturar. 18 Si ara jutgessis entre aquests dos, a qui començaries a justificar? o a qui vols condemnar? 19 Vaig respondre i vaig dir: Veritablement, és una idea insensata que tots dos han ideat, perquè la terra està donada a la fusta, i el mar també té el seu lloc per suportar les seves riuades. 20 Llavors ell em va respondre i va dir: Has donat un judici just, però per què no et jutges a tu mateix? 21 Perquè com la terra és donada a la fusta i el mar als seus riuats, així els qui habiten a la terra no poden entendre res més que allò que hi ha a la terra; i qui habita sobre els cels només pot entendre les coses. que estan per sobre de l'alçada del cel. 22 Llavors vaig respondre i vaig dir: Et suplico, Senyor, deixa'm entendre. 23 Perquè no era la meva ment tenir curiositat per les coses altes, sinó per aquells que ens passen cada dia, és a dir, per això Israel és lliurat com a oprobio als pagans, i per què es lliura el poble que has estimat. per a les nacions impies, i per què la llei dels nostres avantpassats és anul·lada i els pactes escrits no tenen efecte, 24 I passem del món com a llagostas, i la nostra vida és estupor i por, i no som dignes d'obtenir misericòrdia. 25 Què farà, doncs, del seu nom amb el qual som anomenats? d'aquestes coses he preguntat. 26 Llavors em va respondre i va dir: Com més cerques, més et meravellaràs; perquè el món s'apressa a passar, 27 I no poden entendre les coses que es prometen als justos en el temps vinent, perquè aquest món està ple d'injustícia i de flaqueses. 28 Però pel que fa al thi les coses que em preguntes, t'ho diré; perquè el mal ha estat sembrat, però encara no ha arribat la seva destrucció. 29 Per tant, si el que es sembra no es capgira, i si el lloc on es sembra el mal no passa, no pot venir el que és sembrat de bé. 30 Perquè el gra de llavor dolenta ha estat sembrat al cor d'Adam des del principi, i quanta impietat ha generat fins ara? i quant produirà encara fins que arribi el temps de la batuda? 31 Reflexiona ara per tu mateix, quin gran fruit de la maldat ha donat el gra de llavor dolenta. 32 I quan s'hagin tallat les orelles, que són innombrables, quina terra ompliran?
33 Aleshores vaig respondre i vaig dir: Com i quan passaran aquestes coses? per què els nostres anys són pocs i dolents? 34 I em va respondre dient: No t'afanyes per sobre de l'Altíssim, perquè la teva pressa és en va per sobre d'ell, perquè has superat molt. 35 Les ànimes dels justos no preguntaven aquestes coses a les seves cambres, dient: Fins quan hauré d'esperar així? quan vindrà el fruit del sòl de la nostra recompensa? 36 I a aquestes coses l'arcàngel Uriel els va respondre i va dir: Fins i tot quan el nombre de llavors s'ha omplert en vosaltres, perquè ha pesat el món a la balança. 37 Amb mesura ha mesurat els temps; i per nombre ha comptat els temps; i no els mou ni remou, fins que s'hagi complert la dita mesura. 38 Llavors vaig respondre i vaig dir: Senyor, que regeixes, tots estem plens d'ipietat. 39 I pel nostre bé potser és que els sòls dels justos no s'omplen, a causa dels pecats dels qui habiten la terra. 40 Ell em va respondre i em va dir: Ves a una dona encinta i pregunta-li quan hagi complert els nou mesos, si el seu ventre pot conservar més el part dins d'ella. 41 Llavors vaig dir: No, Senyor, això no pot. I em va dir: Al sepulcre les cambres de les ànimes són com el ventre d'una dona. 42 Perquè, com una dona que està de part s'apressa a escapar de la necessitat del part, així aquests llocs s'afanyen a lliurar allò que se'ls ha encarregat. 43 Des del principi, mira, allò que vols veure, t'ho mostrarà. 44 Llavors vaig respondre i vaig dir: Si he trobat favor als teus ulls, i si és possible, i si sóc adequat, 45 Mostra'm, doncs, si hi ha més per venir del que ha passat, o més passat del que ha de venir. 46 El que ha passat ho sé, però el que ha de venir no ho sé. 47 I em va dir: Aixeca't al costat dret i t'exposaré la semblança. 48 Aleshores em vaig posar dempeus i vaig veure, i vaig veure que un forn calent encesa passava davant meu; i va succeir que quan la flama havia passat, vaig mirar i vaig veure que el fum es va quedar quiet. 49 Després d'això, va passar davant meu un núvol d'aigua, i va fer caure molta pluja amb una tempesta; i quan va passar la pluja tempestuosa, les gotes es van quedar quiets. 50 Llavors em va dir: Considera amb tu mateix; com la pluja és més que les gotes, i com el foc és més gran que el fum; però les gotes i el fum queden enrere: així la quantitat que ha passat va superar més. 51 Aleshores vaig pregar i vaig dir: Creus que puc viure fins aquell moment? o què passarà en aquells dies? 52 Ell em va respondre i va dir: Pel que fa a les mostres que em preguntes, t'ho puc dir en part; però pel que fa a la teva vida, no sóc enviat per mostrar-te'l; perquè no ho sé. CAPÍTOL 5 1 No obstant això, a mesura que vinguin els senyals, vet aquí, vindran dies en què els qui habiten a la terra seran pres en gran nombre, i el camí de la veritat serà amagat, i la terra serà estéril de fe.
2 Però la iniquitat augmentarà per sobre del que ara veus o del que has escoltat fa temps. 3 I la terra, que ara veus que té arrels, veuràs desaprofitada de sobte. 4 Però si l'Altíssim et concedeix la vida, després de la tercera trompeta veuràs que el sol tornarà a brillar de sobte a la nit i la lluna tres vegades al dia: 5 I la sang brotarà de la fusta, i la pedra donarà la seva veu, i el poble s'angoixarà: 6 I fins i tot ell governarà els qui no esperen els que habiten a la terra, i els aus volaran junts: 7 I el mar de Sodomita llançarà peixos i farà un soroll a la nit, que molts no coneixien, però tots escoltaran la seva veu. 8 També hi haurà confusió a molts llocs, i el foc s'enviarà de nou, i les bèsties salvatges canviaran de lloc, i les dones menstruals donaran a llum monstres: 9 I es trobaran aigües salades al dolç, i tots els amics es destruiran mútuament; aleshores l'enginy s'amagarà, i l'enteniment es retirarà a la seva cambra secreta, 10 I seran buscats per molts, però no seran trobats; llavors la injustícia i la incontinència es multiplicaran a la terra. 11 També una terra preguntarà a una altra i dirà: És la justícia que fa que un home sigui just? a través de tu? I dirà: No. 12 Al mateix temps, els homes esperaran, però res no aconseguiran: treballaran, però els seus camins no prosperaran. 13 Per mostrar-te aquestes mostres tinc permís; i si tornes a pregar i plorar com ara, i dejunis fins i tot els dies, escoltaràs coses encara més grans. 14 Llavors em vaig despertar, i una por extrema va recórrer tot el meu cos, i la meva ment es va turbar, de manera que es va desmaiar. 15 L'àngel que havia vingut a parlar amb mi em va agafar, em va consolar i em va aixecar dempeus. 16 I la segona nit va ocórrer que Salathiel, cap del poble, va venir a mi i em va dir: On has estat? i per què és tan pesat el teu rostre? 17 ¿No saps que Israel t'ha confiat a la terra de la seva captivitat? 18 Aleshores, mengeu pa i no ens abandoneu, com el pastor que deixa el seu ramat en mans de llops cruels. 19 Llavors li vaig dir: Ves de mi i no m'acostis. I va sentir el que vaig dir i se'n va anar de mi. 20 I així vaig dejunar set dies, plorant i plorant, com em va ordenar l'àngel Uriel. 21 I al cap de set dies va ser així que els pensaments del meu cor van tornar a ser molt tristos per a mi, 22 I la meva ànima va recuperar l'esperit d'enteniment, i vaig tornar a parlar amb l'Altíssim, 23 I va dir: Senyor, que regeixes, de tots els boscos de la terra i de tots els seus arbres, t'has escollit una única vinya: 24 I de totes les terres del món sencer t'has escollit una fossa, i de totes les seves flors un lliri. 25 I de totes les profunditats del mar t'has omplert un riu; i de totes les ciutats construïdes t'has santificat Sió per a tu. 26 I de tots els ocells que s'han creat, t'has posat el nom d'un colom; i de tot el bestiar que s'ha fet, t'has proporcionat una ovella:
27 I entre tota la multitud de pobles t'has donat un sol poble; i a aquest poble, que estimaves, li has donat una llei que és aprovada per tots. 28 I ara, Senyor, per què has lliurat aquest poble a molts? i sobre una arrel n'has preparat d'altres, i per què has escampat el teu únic poble entre molts? 29 I els qui van contrarestar les teves promeses i no van creure als teus pactes, els han trepitjat. 30 Si vas odiar tant el teu poble, l'hauries de castigar amb les teves pròpies mans. 31 Quan vaig dir aquestes paraules, em va enviar l'àngel que va venir a mi la nit anterior, 32 I em va dir: Escolta'm i t'ensenyaré; escolteu el que us dic i us diré més coses. 33 I vaig dir: Parla, Senyor meu. Llavors em va dir: "Estàs molt preocupat per amor d'Israel; estimes aquest poble millor que el que el va fer? 34 I vaig dir: No, Senyor, però he parlat amb molta pena, perquè les meves regnes em dolen cada hora, mentre treballo per comprendre el camí de l'Altíssim i per buscar part del seu judici. 35 I em va dir: No pots. I vaig dir: Per què, Senyor? on vaig néixer aleshores? o per què el ventre de la meva mare no era aleshores el meu sepulcre, perquè no hagués vist la part de Jacob i la fatiga fatigosa de les cebes d'Israel? 36 I em va dir: Compta'm les coses que encara no han arribat, aplega'm les escories que s'escampen, torna'm a verd les flors que s'han marcit. 37 Obre'm els llocs tancats, fes-me sortir els vents que hi ha tancats, mostra'm la imatge d'una veu; i aleshores t'anunciaré allò que t'esforçes a saber. 38 I vaig dir: Senyor, que regeixes, qui pot saber aquestes coses, sinó aquell que no té la seva habitació amb els homes? 39 Pel que fa a mi, sóc imprudent: com puc, doncs, parlar d'aquestes coses que em preguntes? 40 Llavors em va dir: De la mateixa manera que no pots fer res d'aquestes coses de les quals he parlat, així no pots descobrir el meu judici, ni al final l'amor que he promès al meu poble. 41 I vaig dir: Heus aquí, Senyor, encara ets a prop dels que estaran reservats fins al final; i què faran els que han estat abans meu, o els que som ara, o els que vindran després de nosaltres? 42 I em va dir: Assimilaré el meu judici a un anell: com no hi ha fluix dels últims, així no hi ha rapidesa dels primers. 43 Aleshores vaig respondre i vaig dir: No pots fer els que s'han fet, i seran ara i els que vindran, de seguida; perquè mostris el teu judici com més aviat? 44 Llavors ell em va respondre i va dir: La criatura no s'afanyarà per sobre del creador; ni el món els pot tenir alhora que s'hi crearan. 45 I vaig dir: Tal com has dit al teu servent, que tu, que dóna vida a tots, has donat vida alhora a la criatura que has creat, i la criatura la va donar a llum; ara sigui present alhora. 46 I em va dir: Demana el ventre d'una dona i digues-li: Si fas fills, per què no ho fas junts, sinó un darrere l'altre? Pregueu-li, doncs, que pareixi deu fills n alhora.
47 I vaig dir: Ella no pot, però ho ha de fer amb la distància de temps. 48 Llavors em va dir: Així també he donat el ventre de la terra als qui s'hi sembraran en els seus temps. 49 Perquè com un nen petit no pot donar a llum les coses que pertanyen als vells, així també he disposat el món que vaig crear. 50 I vaig preguntar i vaig dir: Veient que ara m'has donat el camí, procediré a parlar davant teu, perquè la nostra mare, de qui m'has dit que és jove, s'acosta a l'edat. 51 Ell em va respondre i va dir: Pregunteu a una dona que tingui fills, i ella us ho dirà. 52 Digues-li: Per què són els que ara has fet néixer com els d'abans, però de menys alçada? 53 I ella et respondrà: Els que neixen en la força de la joventut són d'una mateixa manera, i els que neixen en el temps de la vellesa, quan el ventre s'apaga, són d'una altra manera. 54 Considereu, doncs, també vosaltres que sou menys d'alçada que els que eren abans. 55 I també ho són els que vénen després de vosaltres menys que vosaltres, com les criatures que ara comencen a ser velles i han passat per sobre de la força de la joventut. 56 Aleshores vaig dir: Senyor, et suplico, si he trobat gràcia als teus ulls, mostra al teu servent amb qui visites la teva criatura. CAPÍTOL 6 1 I em va dir: Al principi, quan es va fer la terra, abans que les fronteres del món s'aixequessin, o sempre que bufessin els vents, 2 Abans que tronés i s'il·luminés, o abans que es posin els fonaments del paradís, 3 Abans que es veiessin les belles flors, o mai s'establissin els poders mòbils, abans que la multitud innombrable d'àngels fos reunida, 4 O mai s'alçaven les altures de l'aire, abans que les mesures del firmament fossin anomenades, o les xemeneies de Sió fossin calentes, 5 I abans que els anys actuals fossin buscats, i mai les invencions dels que ara pecats s'havien canviat, abans que fossin segellats que han reunit la fe per un tresor: 6 Aleshores vaig considerar aquestes coses, i totes es van fer només per mi, i per cap altre: també per mi seran acabades, i per cap altre. 7 Llavors vaig respondre i vaig dir: Quina serà la separació dels temps? o quan serà el final del primer i el començament del que segueix? 8 I em va dir: Des d'Abraham fins a Isaac, quan Jacob i Esaú van néixer d'ell, la mà de Jacob va agafar primer el taló d'Esaú. 9 Perquè Esaú és la fi del món, i Jacob és el començament del que segueix. 10 La mà de l'home està entre el taló i la mà: una altra pregunta, Esdras, no ho facis. 11 Aleshores vaig respondre i vaig dir: Senyor, que regeixes, si he trobat gràcia als teus ulls,
12 Et suplico, mostra al teu servent el final de les teves mostres, de les quals em vas mostrar part l'última nit. 13 Ell va respondre i em va dir: Aixeca't sobre els teus peus i escolta una veu potent. 14 I serà com un gran moviment; però el lloc on estàs no es mourà. 15 Per tant, quan parli, no tingueu por, perquè la paraula és de la fi, i s'entén la fundació de la terra. 16 I per què? perquè el discurs d'aquestes coses tremola i es commove; perquè sap que el final d'aquestes coses ha de ser canviat. 17 I succeí que, quan ho vaig sentir, em vaig aixecar dempeus i vaig escoltar, i vaig veure que hi havia una veu que parlava, i el seu so era com el so de moltes aigües. 18 I va dir: Heus aquí, vénen dies en què començaré a apropar-me i a visitar els qui habiten la terra. 19 I començarà a inquisició d'ells, quins són els que han fet mal injustament amb la seva injustícia, i quan es complirà l'aflicció de Sió; 20 I quan s'acabi el món, que començarà a desaparèixer, mostraré aquestes senyals: els llibres s'obriran davant del firmament i ho veuran tots junts: 21 I els fills d'un any parlaran amb la seva veu, les dones encintants donaran a llum fills prematurs de tres o quatre mesos, i viuran i seran ressuscitats. 22 I de sobte els llocs sembrats semblaran sense sembrar, els magatzems plens es trobaran de sobte buits: 23 I la trompeta donarà un so, que quan tothom ho senti, de sobte tindran por. 24 En aquell temps, els amics lluitaran entre ells com enemics, i la terra s'espantarà amb els que hi habiten, les fonts de les fonts s'aturaran i en tres hores no correran. 25 Qui quedi de tot això que t'he dit, s'escaparà i veurà la meva salvació i la fi del teu món. 26 I els homes rebuts ho veuran, que no han tastat la mort des del seu naixement, i el cor dels habitants es canviarà i es convertirà en un altre sentit. 27 Perquè el mal s'extingirà i l'engany s'extingirà. 28 Pel que fa a la fe, florirà, la corrupció serà vençuda i la veritat, que ha estat tant de temps sense fruit, serà declarada. 29 I quan parlava amb mi, vet aquí, vaig mirar de mica en mica aquell davant de qui em vaig posar. 30 I aquestes paraules em va dir; He vingut a ensenyar-te l'hora de la nit que ve. 31 Si pregueu encara més i torneu a dejunar set dies, dia et diré coses més grans de les que he sentit. 32 Perquè la teva veu s'escolta davant l'Altíssim: perquè el Poderoso ha vist la teva conducta justa, també ha vist la teva castedat, que has tingut des de la teva joventut. 33 I per això m'ha enviat a ensenyar-te totes aquestes coses i a dir-te: Consol i no tinguis por 34 I no s'afanyeu amb els temps passats, a pensar coses vanes, perquè no us afanyis dels darrers temps. 35 I després d'això, vaig tornar a plorar i vaig dejunar set dies de la mateixa manera, per poder complir les tres setmanes que em va dir. 36 I a la vuitena nit, el meu cor es va tornar a molestar dins meu, i vaig començar a parlar davant l'Altíssim.
37 Perquè el meu esperit es va incendiar moltíssim, i la meva ànima estava afligida. 38 I vaig dir: Senyor, tu vas parlar des del principi de la creació, fins i tot el primer dia, i vas dir així; Que es facin el cel i la terra; i la teva paraula era una obra perfecta. 39 Llavors hi havia l'esperit, i la foscor i el silenci eren per totes bandes; el so de la veu de l'home encara no s'havia format. 40 Llavors vas ordenar que sortís una llum justa dels teus tresors perquè aparegués la teva obra. 41 El segon dia vas fer l'esperit del firmament, i vas ordenar que es parteixés i fes una divisió entre les aigües, perquè una part pugés i l'altra quedés a sota. 42 Al tercer dia vas ordenar que les aigües s'apleguessin a la setena part de la terra: sis parts les has assecat i les has guardat, amb la intenció que d'aquestes algunes, plantades de Déu i conreades, et serveixin. 43 Perquè tan bon punt va sortir la teva paraula, l'obra es va fer. 44 Perquè immediatament hi va haver fruits grans i innombrables, i molts i diversos plaers per al gust, i flors de color inalterable i olors d'olor meravellosa: i això es va fer el tercer dia. 45 El quart dia vas ordenar que el sol brillés i que la lluna li donés la llum i que les estrelles estiguessin en ordre: 46 I els va donar l'encàrrec de fer servei a l'home, que havia de ser. 47 Al cinquè dia vas dir a la setena part, on es van reunir les aigües, que fes sortir éssers vius, aus i peixos; i així va succeir. 48 Perquè l'aigua muda i sense vida va fer sortir éssers vius per manament de Déu, perquè tots els pobles lloessin les teves meravelles. 49 Llavors vas ordenar dos éssers vius, l'un vas anomenar Enoc i l'altre Leviatan; 50 I vas separar l'un de l'altre: perquè la setena part, és a dir, on s'ajuntava l'aigua, no podia contenir-los a tots dos. 51 A Enoc li vas donar una part, que es va assecar el tercer dia, perquè habités a la mateixa part, on hi ha mil turons: 52 Però al Leviatan li vas donar la setena part, és a dir, la humida; i has guardat perquè sigui devorat a qui tu vulguis i quan. 53 El sisè dia vas donar manament a la terra que, davant teu, parís bèsties, bestiar i reptils: 54 I després d'aquests, també Adam, a qui vas fer senyor de totes les teves criatures: d'ell venim tots, i també el poble que has escollit. 55 Tot això ho he dit davant teu, Senyor, perquè has fet el món per amor nostre 56 Pel que fa als altres pobles, que també provenen d'Adam, has dit que no són res, sinó que s'assemblen a la saliva, i n'has comparat l'abundància amb una gota que cau d'un recipient. 57 I ara, Senyor, vet aquí, aquests pagans, que sempre han estat considerats com a res, han començat a ser senyors sobre nosaltres i a devorar-nos. 58 Però nosaltres, el teu poble, a qui has anomenat el teu primogènit, el teu únic fill i el teu amant fervent, som entregats a les seves mans.
59 Si ara el món està fet per nosaltres, per què no tenim una herència amb el món? quant de temps durarà això? CAPÍTOL 7 1 I quan vaig acabar de dir aquestes paraules, em va enviar l'àngel que m'havia enviat les nits anteriors: 2 I em va dir: Aixeca't, Esdras, i escolta les paraules que he vingut a dir-te. 3 I vaig dir: Parla, Déu meu. Llavors em va dir: El mar està situat en un lloc ample, perquè sigui profund i gran. 4 Però posat el cas l'entrada eren estretes i com un riu; 5 Qui, doncs, podria entrar al mar per mirar-lo i dominar-lo? si no passava per l'estret, com podria entrar a l'ample? 6 També hi ha una altra cosa; S'edifica una ciutat, s'assenta sobre un camp ample, i està plena de totes les coses bones: 7 L'entrada és estreta i està situada en un lloc perillós per caure, com si hi hagués un foc a la dreta i una aigua profunda a l'esquerra: 8 I un únic camí entre tots dos, fins i tot entre el foc i l'aigua, tan petit que no podia sinó o no hi vagi de seguida. 9 Si ara aquesta ciutat fos donada en herència a un home, si mai no passa el perill que se li planteja, com rebrà aquesta herència? 10 I vaig dir: Així és, Senyor. Llavors em va dir: Així és també la part d'Israel. 11 Perquè per amor d'ells vaig fer el món, i quan Adam va transgredir els meus estatuts, aleshores es va decretar que ara s'havia fet. 12 Aleshores les entrades d'aquest món es van fer estretes, plenes de pena i de dolor: són pocs i dolents, plens de perills, i molt dolorosos. 13 Perquè les entrades del món antic eren amples i segurs, i portaven fruit immortal. 14 Si, doncs, els que viuen s'esforcen per no entrar en aquestes coses tan estretes i vanes, mai no podran rebre els que els hi estan guardats. 15 Ara, doncs, per què et inquietes, ja que no ets més que un home corruptible? i per què estàs commogut, mentre que no ets més que mortal? 16 Per què no has pensat en el que ha de venir més que en el que està present? 17 Llavors vaig respondre i vaig dir: Senyor, que regeixes, has ordenat en la teva llei que els justos heretin aquestes coses, però que els impius morin. 18 No obstant això, els justos patiran coses estretes i esperen amples, perquè els qui han fet malament han patit coses estretes, però no veuran les amples. 19 I em va dir: No hi ha cap jutge per sobre de Déu, ni ningú que tingui intel·ligència per sobre del Altíssim. 20 Perquè hi ha molts que moren en aquesta vida, perquè menyspreen la llei de Déu que se'ls posa davant. 21 Perquè Déu ha donat un manament estricte als qui han vingut, què han de fer per viure, tal com han vingut, i què han d'observar per evitar el càstig. 22 No obstant això, no li van ser obedients; però parlava contra ell i imaginava coses vanes;
23 I es van enganyar a ells mateixos amb les seves accions dolentes; i va dir de l'Altíssim, que no és; i no coneixia els seus camins: 24 Però han menyspreat la seva llei i han negat els seus pactes; no han estat fidels en els seus estatuts i no han fet les seves obres. 25 I per tant, Esdras, perquè els buits són coses buits, i per als plens són les coses plenes. 26 Heus aquí, arribarà el temps en què aquestes mostres que t'he dit es compliran, i la núvia apareixerà, i es veurà que surt, que ara s'ha retirat de la terra. 27 I qui sigui alliberat dels mals esmentats, veurà les meves meravelles. 28 Perquè el meu fill Jesús es manifestarà amb els que estiguin amb ell, i els que queden s'alegraran d'aquí a quatre-cents anys. 29 Després d'aquests anys morirà el meu fill Crist, i tots els homes que tenen vida. 30 I el món es convertirà en l'antic silenci durant set dies, com en els judicis anteriors, perquè ningú no quedi. 31 I al cap de set dies el món, que encara no ha despertat, ressuscitarà, i el corrupte morirà. 32 I la terra restaurarà els qui dormen en ella, i també la pols els que habiten en silenci, i els llocs secrets alliberaran les ànimes que els van ser encomanades. 33 I l'Altíssim apareixerà al seient del judici, i la misèria passarà, i el llarg sofriment tindrà fi: 34 Però només el judici romandrà, la veritat es mantindrà i la fe s'enfortirà: 35 I l'obra seguirà, i la recompensa serà mostrada, i les bones accions seran de força, i les males accions no tindran cap regla. 36 Aleshores vaig dir: Abraham va pregar primer pels sodomites, i Moisès pels pares que van pecar al desert: 37 I Jesús després d'ell per Israel en temps d'Acan: 38 I Samuel i David per la destrucció, i Salomó per als qui vindrien al santuari. 39 I Helias per als que van rebre pluja; i pels morts, perquè visqués: 40 I Ezequies per al poble en temps de Sennaquerib, i molts per a molts. 41 Així com ara, veient que la corrupció ha crescut i la maldat augmenta, i els justos han pregat pels impius: per què no serà així també ara? 42 Ell em va respondre i va dir: Aquesta vida present no és la fi on hi ha molta glòria; per això han resat pels febles. 43 Però el dia de la condemna serà la fi d'aquest temps, i el començament de la immortalitat per venir, en què la corrupció ha passat, 44 La intemperança s'ha acabat, la infidelitat s'ha eliminat, la justícia ha crescut i la veritat ha sorgit. 45 Llavors ningú podrà salvar el destruït, ni oprimir el que hagi aconseguit la victòria. 46 Aleshores vaig respondre i vaig dir: Aquesta és la meva primera i darrera paraula: que hagués estat millor no haver donat la terra a Adam, o si no, quan se li va donar, haver-lo impedit de pecar.
47 Perquè, quin avantatge té els homes ara, en aquest temps present, viure en la pesadesa, i després de la mort buscar el càstig? 48 Oh Adam, què has fet? perquè encara que vas ser tu qui vas pecar, no has caigut sol, sinó tots els que venim de tu. 49 De què ens serveix si ens es promès un temps immortal? Hem fet les obres que porten la mort? 50 I que se'ns ha promès una esperança eterna, mentre que nosaltres mateixos, essent els més malvats, ens van fer? 51 I que ens han reservat cases de salut i seguretat, mentre que hem viscut malament? 52 I que la glòria de l'Altíssim es guarda per defensar els qui han portat una vida cautelosa, mentre que nosaltres hem caminat pels camins més dolents de tots? 53 I que es mostri un paradís, el fruit del qual perdura per sempre, on hi ha seguretat i medicina, ja que no hi entrarem? 54 (Perquè hem caminat per llocs desagradables.) 55 I que els rostres dels que han fet servir l'abstinència brillaran per sobre de les estrelles, mentre que els nostres rostres seran més negres que la foscor? 56 Perquè mentre vam viure i vam cometre iniquitat, no vam pensar que havíem de començar a patir per això després de la mort. 57 Llavors ell em va respondre i va dir: Aquesta és la condició de la batalla que l'home nascut a la terra lluitarà; 58 Que, si és vençut, patirà com has dit; però si aconsegueix la victòria, rebrà el que jo dic. 59 Perquè aquesta és la vida de la qual Moisès va parlar al poble mentre vivia, dient: Escull-te la vida, perquè visquis. 60 No obstant això, no van creure en ell, ni els profetes després d'ell, ni tampoc ni jo, que els he parlat, 61 Que no hi hagi tanta pesadesa en la seva destrucció, com l'alegria sobre els qui són persuadits a la salvació. 62 Aleshores vaig respondre i vaig dir: Sé, Senyor, que l'Altíssim s'anomena misericordiós, perquè té pietat dels qui encara no han vingut al món. 63 I també als que es tornen a la seva llei; 64 I que ell és pacient i suporta llargament els que han pecat, com les seves criatures; 65 I que és generós, perquè està disposat a donar on calgui; 66 I que és de gran misericòrdia, perquè multiplica cada cop més misericòrdia amb els presents i els passats, i també amb els que han de venir. 67 Perquè si no multiplica les seves misericòrdies, el món no continuaria amb els qui l'hereten. 68 I ell perdona; perquè si no ho fes per la seva bondat, perquè els qui han comès iniquitats se'n poguessin alleugerir, la deu mil·lèsima part dels homes no romandria viva. 69 I sent jutge, si no perdona els qui han estat guarits amb la seva paraula, i elimina la multitud de contencions, 70 Quedarien molt poques peraventura en una multitud innombrable. CAPÍTOL 8 1 I em va respondre dient: L'Altíssim ha fet aquest món per a molts, però el món vinent per a pocs.
2 Et diré una semblança, Esdras; Com quan demanes a la terra, et dirà que dóna molt motlle del qual es fan els vasos de terra, però poca pols de la qual prové l'or: així és el curs d'aquest món actual. 3 Hi ha molts creats, però pocs seran salvats. 4 Aleshores vaig respondre i vaig dir: Empassa doncs, ànima meva, intel·ligència, i devora la saviesa. 5 Perquè has acceptat escoltar i estàs disposat a profetitzar, perquè no tens més espai que només per viure. 6 Senyor, si no suportes el teu servent, perquè preguem davant teu, i ens donis llavor al nostre cor i cultura al nostre enteniment, perquè n'hi hagi fruit; Com viurà cada home corrupte que ocupa el lloc d'un home? 7 Perquè tu ets sol, i tots som una obra de les teves mans, tal com has dit. 8 Perquè quan el cos es modela ara en el ventre de la mare, i li doneu membres, la vostra criatura es conserva en el foc i l'aigua, i nou mesos la vostra obra perdura la vostra criatura que ha estat creada en ella. 9 Però allò que guarda i es guarda es conservarà, i quan arribi el temps, el ventre conservat lliura les coses que hi van créixer. 10 Perquè has manat de les parts del cos, és a dir, dels pits, que es doni llet, que és el fruit dels pits, 11 Perquè la cosa que està modelada es nodri durant un temps, fins que la disposis a la teva misericòrdia. 12 El vas educar amb la teva justícia, el vas cultivar en la teva llei i el vas reformar amb el teu judici. 13 I el mortificaràs com la teva criatura, i el donaràs vida com la teva obra. 14 Per tant, si destrueixes aquell que amb tant treball va ser modelat, és fàcil ser ordenat pel teu manament, perquè el que va ser fet es mantingui. 15 Ara, doncs, Senyor, parlaré; tocant l'home en general, ho saps millor; però tocant el teu poble, pel qual em sap greu; 16 I per la teva herència, per la causa de la qual ploro; i per Israel, per a qui sóc pesat; i per Jacob, pel qual estic turmentat; 17 Per tant, començaré a pregar davant teu per mi i per ells, perquè veig les caigudes dels que habitem la terra. 18 Però he sentit la rapidesa del jutge que ha de venir. 19 Per tant, escolta la meva veu i entén les meves paraules, i parlaré davant teu. Aquest és el començament de les paraules d'Esdras, abans de ser pres: i I s ajuda, 20 Senyor, tu que habitas en l'eternitat que contempla des de dalt les coses del cel i de l'aire; 21 El seu tron és inestimable; la glòria dels quals no es pot comprendre; davant dels quals les tropes dels àngels estan tremolants, 22 El servei dels quals s'acostuma al vent i al foc; la paraula del qual és vertadera, i les dites constants; el manament dels quals és fort i l'ordenança temible; 23 La mirada del qual asseca les profunditats, i la indignació fa que les muntanyes es fonguin; que la veritat és testimoni: 24 Escolta la pregària del teu servent i escolta la petició de la teva criatura.
25 Perquè mentre visqui parlaré, i mentre tingui intel·ligència respondré. 26 No miris els pecats del teu poble; sinó als qui et serveixen amb veritat. 27 No tingueu en compte els invents dolents dels pagans, sinó el desig dels qui guarden els vostres testimonis en les afliccions. 28 No penseu en els qui han caminat fins i tot davant vostre, sinó recordeu-los, que segons la vostra voluntat han conegut la vostra por. 29 Que no sigui la teva voluntat destruir els que han viscut com les bèsties; sinó mirar els qui han ensenyat clarament la teva llei. 30 No us indigneu amb aquells que es consideren pitjors que les bèsties; però estima els que sempre confien en la teva justícia i glòria. 31 Perquè nosaltres i els nostres pares llanguim d'aquestes malalties, però a causa de nosaltres, els pecadors, t'anomenaran misericordiós. 32 Perquè si vols tenir misericòrdia de nosaltres, t'anomenaran misericordiós, és a dir, als que no tenim obres de justícia. 33 Perquè els justos, que tenen moltes bones obres guardades amb tu, rebran recompensa amb les seves pròpies accions. 34 Perquè què és l'home, perquè t'hagis descontentat d'ell? o què és una generació corruptible, perquè siguis tan amargat per ella? 35 Perquè, en veritat, no hi ha ningú entre els nascuts, sinó que ha fet malament; i entre els fidels no hi ha ningú que no hagi fet malament. 36 Perquè en això, Senyor, la teva justícia i la teva bondat seran declarades, si ets misericordiós amb els qui no confien en les bones obres. 37 Llavors ell em va respondre i va dir: Algunes coses has dit bé, i això serà segons les teves paraules. 38 Perquè, en efecte, no pensaré en el caràcter dels qui han pecat abans de la mort, abans del judici, abans de la destrucció: 39 Però jo m'alegraré pel caràcter dels justos, i també recordaré el seu pelegrinatge, la salvació i la recompensa que tindran. 40 Tal com he dit ara, així passarà. 41 Perquè, com el pagès sembra molta llavor a terra i planta molts arbres, però el que es sembra bo en el seu temps no surt, ni tot el que està plantat arrela, així ho és dels sembrats. en el món; no tots seran salvats. 42 Aleshores vaig respondre i vaig dir: Si he trobat gràcia, deixeu-me parlar. 43 Com la llavor del pagès es perd, si no surt i no rep la teva pluja a temps; o si plou massa i la corrompen: 44 Així també pereix l'home, que és format amb les teves mans, i s'anomena imatge teva, perquè ets semblant a aquell, pel qual has fet totes les coses, i l'has comparat a la llavor del pagès. 45 No t'enfadis amb nosaltres, sinó perdona el teu poble i tingues pietat de la teva pròpia herència, perquè ets misericordiós amb la teva criatura.
46 Llavors ell em va respondre i va dir: Les coses presents són per al present, i les que vindran per les que vindran. 47 Perquè et trobes molt lluny perquè puguis estimar la meva criatura més que jo, però sovint m'he acostat a tu i a ella, però mai als injustos. 48 També en això ets meravellós davant l'Altíssim: 49 En el fet que t'has humiliat a tu mateix, com convé, i no t'has considerat digne de ser molt glorificat entre els justos. 50 Perquè se'n faran moltes grans misèries als que en el darrer temps habitaran al món, perquè han caminat amb gran orgull. 51 Però entén tu mateix i busca la glòria per als qui són com tu. 52 Perquè se us ha obert el paradís, s'ha plantat l'arbre de la vida, s'ha preparat el temps per venir, s'ha preparat l'abundància, s'ha construït una ciutat i es permès el repòs, sí, perfecta bondat i saviesa. 53 L'arrel del mal t'ha segellat, la feblesa i l'arna t'han amagat, i la corrupció ha fugit a l'infern per ser oblidat: 54 Els dolors han passat, i al final es mostra el tresor de la immortalitat. 55 I, per tant, no feu més preguntes sobre la multitud dels que moren. 56 Perquè quan havien pres la llibertat, van menysprear l'Altíssim, van considerar menyspreu la seva llei i van abandonar els seus camins. 57 A més han trepitjat els seus justos, 58 I van dir en el seu cor, que no hi ha Déu; sí, i això sabent que han de morir. 59 Perquè, com les coses esmentades us rebran, així els hi ha preparat set i dolor, perquè no era la seva voluntat que els homes quedessin en va. 60 Però els que han estat creats ho tenen van profanar el nom del qui els va fer, i van ser desagraïts a aquell que els va preparar la vida. 61 I, per tant, el meu judici ja és a prop. 62 Aquestes coses no les he mostrat a tots, sinó a tu i a uns pocs com tu. Llavors vaig respondre i vaig dir: 63 Heus aquí, Senyor, ara m'has mostrat la multitud de meravelles que començaràs a fer en els últims temps, però en quin moment no m'has mostrat. CAPÍTOL 9 1 Ell em va respondre i em va dir: Mesura el temps amb diligència en si mateix; i quan veus passat part dels senyals que t'he dit abans, 2 Llavors entendràs que és el mateix temps en què el Altíssim començarà a visitar el món que va fer. 3 Per tant, quan es veuran terratrèmols i rebombori de la gent del món: 4 Llavors entendràs bé que l'Altíssim parlava d'aquestes coses des dels dies que t'havien precedit, fins i tot des del principi. 5 Perquè com tot el que es fa al món té un principi i un final, i el final és manifest: 6 Així mateix, els temps del Altíssim tenen un començament clar en meravelles i obres poderoses, i finals en efectes i signes.
7 I tots els que siguin salvats i podran escapar per les seves obres i per la fe en què heu cregut, 8 Serà preservat dels esmentats perills, i veurà la meva salvació a la meva terra i dins les meves fronteres, perquè els he santificat per mi des del principi. 9 Llavors estaran en un cas lamentable, els que ara han abusat dels meus camins, i els que els han rebutjat amb desgràcia habitaran en turments. 10 Perquè els qui en la seva vida han rebut beneficis i no m'han conegut; 11 I els que han detestat la meva llei, mentre encara tenien llibertat i, quan encara els hi havia obert un lloc de penediment, no ho van entendre, sinó que la van menysprear; 12 El mateix ha de saber-ho després de la mort de dolor. 13 I, per tant, no tingueu curiositat de com seran castigats els impius i quan, sinó que pregunteu com es salvaran els justos, de qui és el món i per a qui ha estat creat el món. 14 Llavors vaig respondre i vaig dir: 15 Ja he dit abans, i ara parlo, i també ho parlaré després, que n'hi ha molts més que moren, que no pas dels que seran salvats: 16 Com una ona és més gran que una gota. 17 I ell em va respondre dient: Com és el camp, també és la llavor; com són les flors, tals són també els colors; tal com és l'obrer, tal també és el treball; i com el pagès és ell mateix, també ho és el seu conreu, perquè era el temps del món. 18 I ara, quan vaig preparar el món, que encara no s'havia fet, fins i tot perquè habitessin en aquells que viuen ara, ningú no va parlar contra mi. 19 Perquè aleshores tothom va obeir, però ara les costums dels que han estat creats en aquest món que s'ha fet es corrompen per una llavor perpètua i per una llei inescrutable. 20 Així que vaig pensar en el món, i he aquí que hi havia un perill a causa dels artificis que hi entraven. 21 I vaig veure, i ho vaig estalviar molt, i m'he guardat un raïm del raïm i una planta d'un gran poble. 22 Que mori, doncs, la multitud que va néixer en va; i que es conservi el meu raïm i la meva planta; perquè amb molta feina ho he fet perfecte. 23 Tanmateix, si cesses set dies més, (però no dejunis en ells, 24 Però aneu a un camp de flors, on no hi ha casa construïda, i mengeu només les flors del camp; No tasteu carn, no beveu vi, però mengeu només flors;) 25 I pregueu al Altíssim contínuament, aleshores vindré i parlaré amb vosaltres. 26 Així que vaig anar al camp que es diu Ardath, tal com ell em va ordenar; i allí em vaig asseure entre les flors, i vaig menjar de les herbes del camp, i la carn d'aquestes em va saciar. 27 Al cap de set dies em vaig asseure sobre l'herba, i el meu cor estava angoixat dins meu, com abans: 28 I vaig obrir la boca i vaig començar a parlar davant l'Altíssim i vaig dir:
29 Senyor, tu que t'has mostrat a nosaltres, vas ser mostrat als nostres pares al desert, en un lloc on ningú trepitja, en un lloc estéril, quan van sortir d'Egipte. 30 I tu vas parlar dient: Escolta'm, Israel! i mira les meves paraules, descendència de Jacob. 31 Perquè, vet aquí, sembro la meva llei en vosaltres, i donarà fruit en vosaltres, i en sereu honrats per sempre. 32 Però els nostres pares, que van rebre la llei, no la van complir i no van observar els vostres decrets; i encara que el fruit de la vostra llei no va desaparèixer, tampoc no va poder, perquè era vostre; 33 Però els que el van rebre van morir, perquè no van guardar el que hi havia sembrat. 34 I, vet aquí, és costum, quan la terra ha rebut llavor, o el mar un vaixell, o qualsevol vas de carn o beguda, que es perdi aquell en què va ser sembrat o llençat, 35 També allò que s'hi va sembrar, o llençar-hi, o rebre, desapareix i no roman amb nosaltres, però amb nosaltres no ha passat així. 36 Perquè els que hem rebut la llei periem pel pecat, i també el nostre cor que l'ha rebut 37 No obstant això, la llei no es perd, sinó que es manté la seva força. 38 I quan vaig parlar aquestes coses en el meu cor, vaig mirar enrere amb els meus ulls, i al costat dret vaig veure una dona, i vet aquí que es va plorar i va plorar amb una veu forta, i estava molt entrisllada de cor, i la roba estava arrencada i tenia cendres al cap. 39 Llavors vaig deixar anar els meus pensaments en què estava, i em vaig dirigir cap a ella, 40 I li va dir: Per què plores? per què estàs tan trist en la teva ment? 41 I ella em va dir: Senyor, deixa'm en pau, perquè em ploro i augmenti el meu dolor, perquè estic molt molest en la meva ment i molt humiliat. 42 I li vaig dir: Què tens? digues-me. 43 Ella em va dir: Jo, el teu servent, sóc estèril i no he tingut fills, tot i que vaig tenir marit durant trenta anys. 44 I aquests trenta anys no vaig fer res més dia i nit, i cada hora, sinó fer la meva pregària al Altíssim. 45 Després de trenta anys Déu em va escoltar la teva serventa, va contemplar la meva misèria, va considerar la meva aflicció i em va donar un fill; i em vaig alegrar molt d'ell, així com el meu marit i tots els meus veïns; i vam donar un gran honor a el totpoderós. 46 I el vaig nodrir amb un gran dolor. 47 Així que quan va créixer i va arribar el moment de tenir esposa, vaig fer un banquet. CAPÍTOL 10 1 I va succeir que, quan el meu fill va entrar a la seva cambra nupcial, va caure a terra i va morir. 2 Llavors tots vam enfonsar els llums i tots els meus veïns es van aixecar per consolar-me; així que vaig descansar fins al segon dia a la nit. 3 I succeí que, quan tots s'haguessin deixat de consolar-me, fins al final podria callar; aleshores em vaig llevar de nit i vaig fugir, i vaig arribar aquí a aquest camp, com veus.
4 I ara em proposo no tornar a la ciutat, sinó quedar-me aquí, i no menjar ni beure, sinó plorar contínuament i dejunar fins que em mori. 5 Llavors vaig deixar les meditacions en què estava, i li vaig parlar amb ira, dient: 6 Dona insensata per sobre de totes les altres, no veus el nostre dol, i què ens passa? 7 Com és que Sió, la nostra mare, està plena de tota pesadesa, i molt humiliada, de dol molt dolorós? 8 I ara, veient que tots estem plorats i tristos, perquè tots estem afligits, estàs trist per un sol fill? 9 Perquè demana a la terra, i ella et dirà que és ella qui ha de plorar per la caiguda de tants que creixen sobre ella. 10 Perquè d'ella van sortir tots els primers, i d'ella en sortiran tots els altres, i vet aquí, gairebé tots caminen cap a la destrucció, i una multitud d'ells és completament exterminat. 11 Qui, doncs, hauria de fer més dol que ella, que ha perdut una multitud tan gran? i tu no, que et sap greu sinó per un? 12 Però si em dius: El meu lament no és com el de la terra, perquè he perdut el fruit del meu ventre, que vaig donar a llum amb dolors i vaig donar a llum amb dolors; 13 Però la terra no és així, perquè la multitud que hi ha present segons el curs de la terra ha desaparegut, tal com va venir: 14 Aleshores et dic: Com has fet néixer amb treball; així mateix la terra també ha donat el seu fruit, és a dir, l'home, des del principi al qui la va fer. 15 Ara, doncs, guarda el teu dolor per a tu i suporta amb bon coratge el que t'ha passat. 16 Perquè si reconeixes la determinació de Déu de ser just, rebràs el teu fill a temps i seràs lloat entre les dones. 17 Ves doncs a la ciutat al teu marit. 18 I ella em va dir: No faré això; no entraré a la ciutat, però aquí moriré. 19 Aleshores vaig continuar parlant-li i li vaig dir: 20 No ho facis, sinó aconsella't. per mi: per quantes són les adversitats de Sió? consolar-se pel dolor de Jerusalem. 21 Perquè veus que el nostre santuari és destruït, el nostre altar enderrocat, el nostre temple destruït; 22 El nostre salteri és posat a terra, el nostre cant es calla, s'acaba la nostra alegria, s'apaga la llum del nostre canelobre, l'arca de la nostra aliança s'ha espatllat, les nostres coses santes s'han profanat i el nom que Ens crida és gairebé profanat: els nostres fills són avergonyits, els nostres sacerdots són cremats, els nostres levites són en captivitat, les nostres verges s'han profanat i les nostres dones violades; els nostres justos enduts, els nostres petits destruïts, els nostres joves són esclavitzats i els nostres homes forts s'han debilitat; 23 I, que és el més gran de tots, ara el segell de Sió ha perdut el seu honor; perquè és lliurada a les mans dels qui ens odien. 24 I, per tant, sacseja la teva gran pesadesa i allunya la multitud de dolors, perquè el Poder torni a ser misericordiós amb tu, i el Altíssim et doni repòs i relaxació del teu treball.
25 I succeí que mentre parlava amb ella, vet aquí, la seva cara de sobte brillava molt, i el seu rostre brillava, de manera que vaig tenir por d'ella i vaig pensar què podia ser. 26 I vet aquí que, de sobte, va fer un gran crit molt espantós, de manera que la terra va tremolar davant el soroll de la dona. 27 I vaig mirar i vaig veure que la dona ja no em va aparèixer, però hi havia una ciutat construïda i una des dels fonaments es va mostrar un gran lloc; llavors vaig tenir por i vaig clamar amb una gran veu i vaig dir: 28 On és l'àngel Uriel, que va venir a mi al principi? perquè m'ha fet caure en molts tràngols, i el meu final s'ha convertit en corrupció i la meva pregària en reprensió. 29 I mentre parlava aquestes paraules, vet aquí que va venir a mi i em va mirar. 30 I vet aquí que vaig estirar com un mort, i em van treure l'enteniment; i em va agafar per la mà dreta, em va consolar i em va posar dempeus i em va dir: 31 Què tens? i per què estàs tan inquiet? i per què es turba el teu enteniment i els pensaments del teu cor? 32 I vaig dir: Perquè m'has abandonat, i tanmateix vaig fer segons les teves paraules, i vaig anar al camp, i he vist, i encara veig, que no sóc capaç d'expressar. 33 I em va dir: Aixeca't home, i t'aconsellaré. 34 Llavors vaig dir: Parla, senyor meu, en mi; només no m'abandoneu, no sigui que mori frustrat de la meva esperança. 35 Perquè he vist que no sabia, i he sentit que no ho sé. 36 O s'enganya el meu sentit, o la meva ànima en somni? 37 Ara, doncs, et suplico que mostris aquesta visió al teu servent. 38 Aleshores em va respondre i va dir: Escolta'm, t'informaré i et diré per què tens por, perquè el Altíssim et revelarà moltes coses secretes. 39 Ell ha vist que el teu camí és recte, perquè estàs contínuament trist pel teu poble i fas grans lamentacions per Sió. 40 Per tant, aquest és el significat de la visió que darrerament has vist: 41 Vas veure una dona plorar, i vas començar a consolar-la: 42 Però ara ja no veus la semblança de la dona, sinó que t'ha aparegut una ciutat construïda. 43 I mentre que ella t'ha informat de la mort del seu fill, aquesta és la solució: 44 Aquesta dona que vas veure és Sió, i mentre ella et va dir, ella que veus com una ciutat construïda: 45 Mentre que, jo dic, ella et va dir que ha estat trenta anys estèril: aquests són els trenta anys en què no se li va fer cap ofrena. 46 Però al cap de trenta anys, Salomó va edificar la ciutat i va oferir ofrenes, i després va donar a llum un fill a l'estèril. 47 I mentre que ella t'ha dit que l'ha alimentat amb part: aquella era l'habitatge a Jerusalem. 48 Però ella et va dir: Que el meu fill, quan va entrar a la seva cambra nupcial, va tenir un fracàs i va morir: aquesta va ser la destrucció que va arribar a Jerusalem. 49 I, vet aquí, vas veure la seva semblança, i com que va plorar el seu fill, vas començar a consolar-la; i d'aquestes coses que han passat, t'han d'obrir.
50 Perquè ara l'Altíssim veu que estàs afligit sense fingir, i pateix de tot el teu cor per ella, així t'ha mostrat la lluentor de la seva glòria i la bellesa de la seva bellesa: 51 Per això et vaig demanar que et quedis al camp on no s'havia construït cap casa: 52 Perquè sabia que el Altíssim t'ho mostraria. 53 Per això et vaig ordenar que anés al camp, on no hi havia cap fonament de cap edifici. 54 Perquè a l'indret on el Altíssim comença a mostrar la seva ciutat, no hi pot haver edifici de ningú. 55 I, per tant, no tinguis por, que el teu cor no s'espanti, sinó que entra i mira la bellesa i la grandesa de l'edifici, tant com els teus ulls poden veure: 56 I llavors escoltaràs tant com les teves orelles puguin entendre. 57 Perquè ets beneït per sobre de molts altres, i has estat cridat pel Altíssim; i també ho són pocs. 58 Però demà a la nit et quedaràs aquí; 59 I així el Altíssim et mostrarà visions de les coses altes, que l'Altíssim farà als qui habiten la terra en els darrers dies. Així que vaig dormir aquella nit i una altra, com ell em va ordenar. CAPÍTOL 11 1 Llavors vaig veure un somni, i he aquí que va sortir del mar una àguila que tenia dotze ales plomades i tres caps. 2 I vaig veure, i vet aquí, ella va estendre les seves ales per tota la terra, i tots els vents de l'aire van bufar sobre ella i es van reunir. 3 I vaig veure, i de les seves plomes van sorgir altres plomes contràries; i es van convertir en plomes petites i petites. 4 Però els seus caps estaven en repòs: el cap al mig era més gran que l'altre, però el va reposar amb el residu. 5 A més, vaig veure, i he aquí, l'àguila volava amb les seves plomes i va regnar sobre la terra i sobre els qui hi vivien. 6 I vaig veure que totes les coses que hi havia sota el cel estaven sotmeses a ella, i ningú no parlava contra ella, ni una sola criatura a la terra. 7 I vaig veure, i he aquí, l'àguila es va aixecar sobre les seves urpes i va parlar a les seves plomes, dient: 8 No mireu tots alhora: dormeu cadascú al seu lloc, i vigileu amb el seu camí: 9 Però que els caps es conservin per als últims. 10 I vaig veure, i he aquí, la veu no sortia dels seus caps, sinó de mig del seu cos. 11 I vaig comptar les seves plomes contràries, i vet aquí que n'hi havia vuit. 12 I vaig mirar, i vaig veure que al costat dret s'aixecava una ploma i regnava d sobre tota la terra; 13 I així va ser que quan va regnar, va arribar el seu final i el seu lloc ja no va aparèixer; així que el següent es va aixecar. i va regnar, i s'ho va passar molt bé; 14 I succeí que quan va regnar, també va arribar el final, com el primer, de manera que ja no va aparèixer més. 15 Aleshores hi va arribar una veu i va dir:
16 Escolta tu, que durant tant de temps has dominat la terra: això et dic abans que no comencis a aparèixer més: 17 Ningú després de tu no arribarà al teu temps, ni a la meitat. 18 Llavors es va aixecar el tercer, i va regnar com l'altre abans, i tampoc no va aparèixer més. 19 Així va anar amb tots els residus l'un darrere l'altre, com que tots regnen, i després ja no apareixien més. 20 Llavors vaig veure i, amb el pas del temps, les plomes que seguien s'aixecaven al costat dret, perquè també poguessin governar; i alguns van governar, però al cap d'un temps ja no van aparèixer més: 21 Perquè alguns d'ells es van establir, però no van governar. 22 Després d'això, vaig mirar, i vaig veure que les dotze plomes ja no van aparèixer, ni les dues plomes petites: 23 I no hi havia més sobre el cos de l'àguila, sinó tres caps descansats i sis ales petites. 24 Llavors també vaig veure que dues plomets es separaven de les sis i es quedaven sota el cap que hi havia al costat dret, perquè les quatre continuaven al seu lloc. 25 I vaig veure, i he aquí, les plomes que hi havia sota l'ala van pensar que s'havien d'establir i tenir la regla. 26 I vaig mirar, i he aquí que n'hi havia un aixecat, però aviat no va aparèixer més. 27 I el segon va marxar més aviat que el primer. 28 I vaig veure, i he aquí, els dos que quedaven pensaven també per si mateixos a regnar: 29 I quan pensaven així, vet aquí que es va despertar un dels caps que estaven en repòs, és a dir, el que estava al mig; perquè això era més gran que els altres dos caps. 30 I llavors vaig veure que els altres dos caps estaven units amb ella. 31 I, vet aquí, el cap es va girar amb els qui anaven amb ell, i es va menjar les dues plomes que hi havia sota l'ala que hauria regnat. 32 Però aquest cap va atemorir tota la terra i va dominar-hi tots els qui habitaven a la terra amb molta opressió; i tenia el govern del món més que totes les ales que havien estat. 33 I després d'això vaig veure, i he aquí que el cap que hi havia al mig ja no va aparèixer de sobte, com les ales. 34 Però quedaven els dos caps, que també governaven de la mateixa manera sobre la terra i sobre els qui hi vivien. 35 I vaig veure, i he aquí que el cap del costat dret devorava el que estava al costat esquerre. 36 Aleshores encapçalo una veu que em deia: Mira davant teu i mira el que veus. 37 I vaig veure, i vaig veure com un lleó rugent expulsat del bosc; i vaig veure que enviava una veu d'home a l'àguila i va dir: 38 Escolta, parlaré amb tu, i el Altíssim et dirà: 39 No ets tu el que queda de les quatre bèsties, que vaig fer regnar al meu món, perquè la fi dels seus temps arribés per ells? 40 I el quart va venir, i va vèncer totes les bèsties que eren passats, i va tenir poder sobre el món amb gran por, i sobre tot el voltant de la terra amb molta opressió perversa; i tant de temps va estar a la terra amb engany. 41 Perquè no has jutjat la terra amb veritat.
42 Perquè has afligit els mansos, has fet mal als pacífics, has estimat els mentiders, has destruït les cases dels que donaven fruit, i has enderrocat els murs dels qui no et van fer mal. 43 Per tant, la teva injustícia ha pujat al Altíssim, i el teu orgull al Poderoso. 44 El Altíssim també ha mirat els temps d'orgull, i vet aquí que s'han acabat, i les seves abominacions s'han complert. 45 I, per tant, no apareguis més, àguila, ni les teves ales horribles, ni les teves plomes malvades, ni els teus caps maliciosos, ni les teves urpes perjudicials, ni tot el teu cos vanitós: 46 perquè tota la terra es refresca i torni, alliberada de la teva violència, i que ella pugui esperar el judici i la misericòrdia del qui la va crear. CAPÍTOL 12 1 I succeí, mentre el lleó deia aquestes paraules a l'àguila, vaig veure: 2 I, vet aquí, el cap que quedava i les quatre ales ja no van aparèixer, i tots dos van anar-hi i es van posar a regnar, i el seu regne era petit i ple d'enrenou. 3 I vaig veure, i vet aquí que no van aparèixer més, i tot el cos de l'àguila es va cremar, de manera que la terra va tenir una gran por; i digué al meu esperit: 4 Heus aquí, això m'has fet, en explorar els camins de l'Altíssim. 5 Heus aquí, tanmateix estic cansat en la meva ment i molt feble en el meu esperit; i hi ha poca força en mi, per la gran por amb què he estat afligit aquesta nit. 6 Per tant, ara pregaré al Altíssim que em consoli fins a la fi. 7 I vaig dir: Senyor, el que regeix, si he trobat gràcia abans de t a la teva vista, i si sóc justificat amb tu davant molts altres, i si la meva pregària realment s'aixeca davant teu; 8 Consola'm, doncs, i mostra'm al teu servent la interpretació i la clara diferència d'aquesta visió temible, perquè puguis consolar perfectament la meva ànima. 9 Perquè m'has jutjat digne de mostrar-me els últims temps. 10 I em va dir: Aquesta és la interpretació de la visió: 11 L'àguila, que vas veure pujar del mar, és el regne que es va veure en la visió del teu germà Daniel. 12 Però no se li va exposar, per això ara us ho declaro. 13 Heus aquí, vindran dies en què s'aixecarà un regne a la terra, i serà temut per sobre de tots els regnes que hi havia abans. 14 En el mateix regnaran dotze reis, un darrere l'altre: 15 Del qual el segon començarà a regnar, i tindrà més temps que qualsevol dels dotze. 16 I això signifiquen les dotze ales que has vist. 17 Pel que fa a la veu que vas escoltar parlar i que no has vist sortir dels caps, sinó del mig del seu cos, aquesta és la interpretació: 18 Que després del temps d'aquest regne sorgiran grans disputes, i estarà en perill de fracàs; tanmateix, llavors no caurà, sinó que tornarà al seu inici. 19 I mentre que has vist les vuit petites plomes sota les seves ales, aquesta és la interpretació:
20 Que en ell sorgiran vuit reis, els temps dels quals seran breus i els seus anys ràpids. 21 I dos d'ells peririen, s'acostarà el temps mitjà: quatre seran guardats fins que comenci a apropar-se el seu final, però dos seran guardats fins al final. 22 I mentre que has vist tres caps recolzats, aquesta és la interpretació: 23 En els seus últims dies l'Altíssim aixecarà tres regnes i hi renovarà moltes coses, i tindran el domini de la terra, 24 I dels que hi habiten, amb molta opressió, més que tots els que van ser abans d'ells: per això s'anomenen caps d'àguila. 25 Perquè aquests són els que compliran la seva maldat i acabaran el seu darrer fi. 26 I encara que vas veure que el gran cap ja no apareixia, això significa que un d'ells morirà al seu llit, però amb dolor. 27 Perquè els dos que quedin seran assassinats amb l'espasa. 28 Perquè l'espasa de l'un devorarà l'altre, però al final caurà per l'espasa. 29 I mentre que has vist dues plomes sota les ales que passaven per sobre del cap que hi ha al costat dret; 30 Significa que aquests són els que el Altíssim ha guardat fins a la seva fi: aquest és el regne petit i ple de problemes, com has vist. 31 I el lleó, que vas veure aixecar-se del bosc, rugir, parlar a l'àguila i reprendre-la per la seva injustícia amb totes les paraules que has escoltat; 32 Aquest és l'ungit, que l'Altíssim ha guardat per a ells i per la seva maldat fins al final: els reprenderà i els recriminarà amb la seva crueltat. 33 Perquè els posarà davant seu vius en el judici, els reprendrà i els corregirà. 34 Per la resta del meu poble alliberarà amb misericòrdia els que han estat pressionats a les meves fronteres, i els alegrarà fins a l'arribada del dia del judici, del qual t'he parlat des del principi. 35 Aquest és el somni que has vist, i aquestes són les interpretacions. 36 Només has estat adequat per conèixer aquest secret del Altíssim. 37 Per tant, escriu totes aquestes coses que has vist en un llibre i amagues-les: 38 I ensenya'ls als savis del poble, el cor dels quals saps que pot comprendre i guardar aquests secrets. 39 Però espera't aquí set dies més, perquè se't mostri tot el que vol dir-te al Altíssim. I amb això va seguir el seu camí. 40 I succeí que, quan tot el poble va veure que els set dies havien passat i que no vaig tornar a la ciutat, els van reunir a tots, des del més petit al més gran, i van venir a mi i em van dir: 41 Què t'hem ofès? i quin mal hem fet contra tu, que ens hagis abandonat i estiguis assegut aquí en aquest lloc? 42 Perquè de tots els profetes, tu només ens has quedat com un cúmul de verema, com una espelma en un lloc fosc, i com un refugi o un vaixell preservat de la tempesta. 43 No són suficients els mals que ens han arribat?
44 Si ens abandones, quant millor ens hauria estat, si també haguéssim estat cremats enmig de Sió? 45 Perquè no som millors que els que hi van morir. I van plorar amb una gran veu. Aleshores els vaig respondre i vaig dir: 46 Consol, Israel; i no siguis pesat, casa de Jacob: 47 Perquè l'Altíssim us recorda, i el poderós no us ha oblidat en la temptació. 48 Pel que fa a mi, no t'he abandonat, ni m'he allunyat de tu; sinó que he vingut en aquest lloc per pregar per la desolació de Sió i per buscar misericòrdia per la teva humilitat. el teu santuari. 49 I ara aneu tots cap a casa, i després d'aquests dies vindré a vosaltres. 50 Així que el poble va entrar a la ciutat, tal com jo els vaig ordenar: 51 Però vaig romandre set dies al camp, tal com m'havia manat l'àngel; i només menjava en aquells dies de les flors del camp, i tenia la meva carn de les herbes. CAPÍTOL 13 1 I succeí que després de set dies vaig somiar un somni de nit: 2 I, he aquí, es va aixecar un vent del mar que va moure totes les seves ones. 3 I vaig veure, i he aquí, aquell home es va enfortir amb els milers del cel; i quan va girar el rostre per mirar, van tremolar totes les coses que es veien sota ell. 4 I cada vegada que la veu sortia de la seva boca, cremaven tots els que sentien la seva veu, com la terra es desfalleix quan sent el foc. 5 I després d'això vaig veure, i vet aquí que s'ajuntava una multitud d'homes, sense nombre, dels quatre vents del cel, per sotmetre l'home que sortia del mar. 6 Però vaig mirar, i he aquí que ell mateix s'havia gravat una gran muntanya i hi va volar. 7 Però hauria vist la regió o el lloc on es va tallar el turó, i no vaig poder. 8 I després d'això vaig veure, i he aquí, tots els que estaven reunits per sotmetre-lo van tenir molta por i, tanmateix, van gosar de lluitar. 9 I mireu, quan va veure la violència de la multitud que venia, no va aixecar la mà, ni va agafar espasa ni cap instrument de guerra: 10 Però jo només vaig veure que va fer sortir de la seva boca com si fos un cop de foc, i dels seus llavis un alè flamíger, i de la seva llengua va llançar espurnes i tempestes. 11 I tots es van barrejar; l'esclat de foc, l'alè ardent i la gran tempesta; i va caure amb violència sobre la multitud que estava disposada a lluitar, i els va cremar tots, de manera que, de sobte, una multitud innombrable no es va veure res, sinó només pols i olor de fum: quan vaig veure això vaig tenir por. . 12 Després vaig veure el mateix home baixar de la muntanya i cridar-lo a una altra multitud pacífica. 13 I es va acostar a ell molta gent, de la qual alguns estaven contents, d'altres lamentaven, i d'altres van ser lligats, i
altres van portar dels que eren oferts; aleshores vaig estar malalt per una gran por, i em vaig despertar i vaig dir: 14 Has mostrat al teu servent aquestes meravelles des del principi, i m'has considerat digne que rebis la meva pregària: 15 Mostra'm ara encara la interpretació d'aquest somni. 16 Perquè, tal com concebo en el meu enteniment, ai dels que quedaran en aquells dies i molt més ai dels que no queden enrere! 17 Perquè els que no van quedar, estaven afligits. 18 Ara entenc les coses que s'emmagatzemen en els darrers dies, que els passaran a ells i als que queden enrere. 19 Per tant, han patit grans perills i moltes necessitats, com diuen aquests somnis. 20 No obstant això, és més fàcil per al qui està en perill entrar en aquestes coses, que passar com un núvol del món, i no veure les coses que succeeixen en els darrers dies. I ell em va respondre i va dir: 21 Et mostraré la interpretació de la visió, i t'obriré allò que has demanat. 22 Mentre que has parlat dels que han quedat enrere, aquesta és la interpretació: 23 Qui suportarà el perill en aquell temps s'ha guardat: els que han caigut en perill són els que tenen obres i fe en el Totpoderós. 24 Sapigueu, doncs, que els que queden enrere són més feliços que els morts. 25 Aquest és el significat de la visió: mentre veieu pujar un home del mig del mar: 26 Aquest és aquell a qui Déu l'Altíssim ha guardat un gran temps, que per ell mateix alliberarà la seva criatura, i ordenarà als que queden enrere. 27 I mentre vas veure que de la seva boca va sortir com un cop de vent, foc i tempesta; 28 I que no tenia ni espasa ni cap instrument de guerra, sinó que la seva precipitació va destruir tota la multitud que el venia a sotmetre; aquesta és la interpretació: 29 Heus aquí, vénen dies en què l'Altíssim començarà a alliberar els qui són a la terra. 30 I vindrà davant la sorpresa dels qui habiten a la terra. 31 I un es comprometrà a lluitar contra un altre, una ciutat contra una altra, un lloc contra un altre, un poble contra un altre i un regne contra un altre. 32 I serà el temps en què aquestes coses succeiran, i succeiran els senyals que abans t'he mostrat, i aleshores es declararà el meu Fill, a qui vas veure pujant com un home. 33 I quan tot el poble escolti la seva veu, cadascú abandonarà a la seva terra la batalla que tenen els uns contra els altres. 34 I una multitud innombrable s'aplegarà, tal com els has vist, disposada a venir i vèncer-lo lluitant. 35 Però ell s'aixecarà al cim de la muntanya de Sió. 36 I Sió vindrà, i serà mostrada a tots els homes, preparada i edificada, com vas veure el turó gravat sense mans. 37 I aquest, el meu Fill, reprenderà els mals invents d'aquelles nacions, que per la seva vida dolenta han caigut en la tempesta; 38 I els posarà davant els seus mals pensaments i els turments amb què començaran a ser turmentats, que són
com una flama: i els destruirà sense feina per la llei que és com jo. 39 I mentre vas veure que va reunir-hi una altra gent pacífica; 40 Aquestes són les deu tribus que van ser portades presoners fora de la seva pròpia terra en temps del rei Osees, a qui Salmanasar, rei d'Assíria, va portar captius, i els va portar sobre les aigües, i així van arribar a un altre país. . 41 Però van prendre entre ells aquest consell, que deixarien la multitud dels pagans i marxarien a un altre país, on mai la humanitat hagués habitat, 42 Per tal que allà observessin els seus estatuts, que mai van observar a la seva terra. 43 I van entrar a l'Eufrates pels llocs estrets del riu. 44 Llavors l'Altíssim els va fer senyals i va mantenir quiet el diluvi fins que van passar. 45 Perquè per aquell país hi havia un gran camí per recórrer, és a dir, d'un any i mig; i la mateixa regió s'anomena Arsareth. 46 Llavors s'hi van habitar fins al darrer temps; i ara quan començaran a venir, 47 El Altíssim tornarà a parar les fonts del rierol perquè passin; per això has vist la multitud amb pau. 48 Però els que queden enrere del teu poble són els que es troben dins les meves fronteres. 49 Ara, quan destrueixi la multitud de les nacions reunides, defensarà el seu poble que quedi. 50 I llavors els mostrarà grans meravelles. 51 Aleshores vaig dir: Senyor, que regeixes, fes-me veure això: Per què he vist l'home pujar del mig del mar? 52 I em va dir: De la mateixa manera que no pots cercar ni conèixer les coses que hi ha a les profunditats del mar, així ningú a la terra no pot veure el meu Fill ni els que estan amb ell, sinó durant el dia. . 53 Aquesta és la interpretació del somni que vas veure, i pel qual només ets il·luminat aquí. 54 Perquè has abandonat el teu propi camí, has aplicat la teva diligència a la meva llei i l'has buscat. 55 Has ordenat la teva vida amb saviesa, i has cridat l'enteniment la teva mare. 56 I per això t'he mostrat els tresors de l'Altíssim: després d'altres tres dies et parlaré altres coses i t'anunciaré coses poderoses i meravelloses. 57 Llavors vaig sortir al camp, lloant i gràcies enormement a l'Altíssim per les seves meravelles que va fer a temps; 58 I perquè el governa el mateix, i les coses que cauen a les seves estacions; i allí em vaig asseure tres dies. CAPÍTOL 14 1 I succeí que al tercer dia em vaig asseure sota una alzina, i vet aquí que va sorgir una veu d'un matoll davant meu i em va dir: Esdras, Esdras. 2 I vaig dir: Aquí sóc, Senyor, i em vaig aixecar dempeus. 3 Llavors em va dir: A la mata em vaig revelar manifestament a Moisès i vaig parlar amb ell quan el meu poble servia a Egipte:
4 I el vaig enviar i vaig fer sortir el meu poble d'Egipte, i el vaig fer pujar a la muntanya on el vaig tenir al meu costat durant molt de temps. 5 I li va explicar moltes coses meravelloses, i li va mostrar els secrets dels temps i la fi; i li va manar dient: 6 Declararàs aquestes paraules i amagaràs aquestes paraules. 7 I ara et dic: 8 Que guardis al teu cor els senyals que he mostrat, i els somnis que has vist i les interpretacions que has escoltat: 9 Perquè seràs allunyat de tots, i des d'ara romandràs amb el meu Fill i amb els qui siguin com tu, fins que s'acabin els temps. 10 Perquè el món ha perdut la seva joventut, i els temps comencen a envellir. 11 Perquè el món està dividit en dotze parts, i les deu parts ja han desaparegut, i la meitat d'una desena part: 12 I queda el que és després de la meitat de la desena part. 13 Ara, doncs, posa en ordre la teva casa i reprova el teu poble, consola els que pateixen problemes, i ara renuncia a la corrupció. 14 Deixa anar els teus pensaments mortals, llença les càrregues de l'home, deixa ara la naturalesa feble, 15 I deixeu de banda els pensaments que us són més greus, i apreneu-vos a fugir d'aquests temps. 16 Perquè encara es faran mals més grans que els que has vist passar. 17 Perquè mireu com el món serà més feble amb els anys, tant més augmentaran els mals sobre els qui hi habiten. 18 Perquè el temps ha fugit lluny, i l'arrendament és a prop, perquè ara s'apressa la visió que has vist. 19 Aleshores vaig respondre davant teu i vaig dir: 20 Heus aquí, Senyor, aniré, tal com m'has manat, i reprendré el poble present; però els que naixeran després, qui els amonestarà? així el món queda enfosquit, i els qui hi habiten estan sense llum. 21 Perquè la teva llei és cremada, doncs ningú no sap les coses que es fan de tu, ni l'obra que començarà. 22 Però si he trobat gràcia davant teu, envia dins meu l'Esperit Sant i escriuré tot el que s'ha fet al món des del principi, que està escrit a la teva llei, perquè els homes trobin el teu camí i que viurà en els darrers dies pot viure. 23 I em va respondre dient: Vés-te'n, aplega el poble i digues-li que no et cerquin durant quaranta dies. 24 Però mira que et prepares molts boixos, i porta amb tu Sarea, Dàbria, Selèmia, Ecanus i Asiel, aquests cinc que estan disposats a escriure ràpidament; 25 I vine aquí, i encendré una espelma d'enteniment al teu cor, que no s'apagarà, fins que s'acabin les coses que començaràs a escriure. 26 I quan hagis acabat, publicaràs algunes coses, i algunes coses les mostraràs secretament als savis: demà aquesta hora començaràs a escriure. 27 Llavors vaig sortir, com ell em va ordenar, i vaig reunir tot el poble i vaig dir: 28 Escolta aquestes paraules, Israel. 29 Els nostres pares al principi eren estrangers a Egipte, d'on van ser alliberats:
30 I van rebre la llei de la vida, que ells no van guardar, que vosaltres també heu transgredit després d'ells. 31 Llavors la terra, la terra de Sió, es va dividir entre vosaltres per sorteig; però els vostres pares i vosaltres mateixos heu fet injustícia i no heu guardat els camins que el Altíssim us ha manat. 32 I com que és un jutge just, us ha pres a temps el que us havia donat. 33 I ara sou aquí, i els vostres germans entre vosaltres. 34 Per tant, si és així que sotmeteu el vostre propi enteniment i reformeu el vostre cor, us mantindreu vius i després de la mort obtindreu misericòrdia. 35 Perquè després de la mort vindrà el judici, quan tornarem a viure; i aleshores es manifestaran els noms dels justos i les obres dels impius seran declarades. 36 Per tant, ningú no vingui a mi ara, ni em busqui aquests quaranta dies. 37 Així que vaig agafar els cinc homes, tal com ell em va ordenar, i vam anar al camp i vam quedar-hi. 38 I l'endemà, vet aquí, una veu em va cridar, dient: Esdras, obre la boca i beu que et dono a beure. 39 Llavors vaig obrir la boca, i vaig veure que em va arribar una copa plena, que estava plena com d'aigua, però el seu color era com el foc. 40 I el vaig prendre i vaig beure; i quan vaig haver-ne begut, el meu cor va pronunciar entesa, i la saviesa va créixer al meu pit, perquè el meu esperit enfortia la meva memòria. 41 I la meva boca es va obrir i ja no va tancar més. 42 El Altíssim va donar enteniment als cinc homes, i van escriure les meravelloses visions de la nit que es van explicar, que no sabien; i van estar asseguts quaranta dies, i van escriure durant el dia i a la nit van menjar pa. 43 Pel que fa a mi. Parlava de dia, i de nit no aguantava la llengua. 44 En quaranta dies van escriure dos-cents quatre llibres. 45 I succeí que, quan es van complir els quaranta dies, el Altíssim va parlar, dient: El primer que has escrit, fes-ho públic, perquè el llegeixi els dignes i els indignes: 46 Però guarda els setanta últims, perquè només els lliuraràs als savis del poble: 47 Perquè en ells hi ha la font de l'enteniment, la font de la saviesa i el torrent del coneixement. 48 I així ho vaig fer. CAPÍTOL 15 1 Heus aquí, digues a les orelles del meu poble les paraules de profecia que et posaré a la boca, diu el Senyor: 2 I fes-los escriure en paper, perquè són fidels i veritables. 3 No tinguis por de les imaginacions contra tu, que la incredulitat dels que parlen contra tu no et molestin. 4 Perquè tots els infidels moriran en la seva infidelitat. 5 Heus aquí, diu el Senyor, portaré plagues sobre el món; l'espasa, la fam, la mort i la destrucció. 6 Perquè la maldat ha contaminat en gran manera tota la terra, i les seves obres perjudicials s'han complert. 7 Per això diu el Senyor:
8 No callaré més pel que fa a la seva maldat, que cometen profanament, ni els toleraré en aquelles coses en què s'exerceixen malament: he aquí, la sang innocent i justa crida cap a mi i les ànimes dels només queixar-se contínuament. 9 I per tant, diu el Senyor, els venjaré i rebré tota la sang innocent d'entre ells. 10 Heus aquí, el meu poble és conduït com un ramat a la matança: ara no els permetré habitar a la terra d'Egipte. 11 Però els portaré amb mà forta i braç estès, i colpejaré Egipte amb plagues, com abans, i destruiré tota la seva terra. 12 Egipte plorarà, i el seu fonament serà colpejat per la plaga i el càstig que Déu li farà caure. 13 Els que treballen la terra ploraran, perquè les seves llavors desapareixeran per l'explosió i la calamarsa, i amb una constel·lació espantosa. 14 Ai del món i dels qui hi habiten! 15 Perquè l'espasa i la seva destrucció s'acosten, i un sol poble s'aixecarà i lluitarà contrat un altre, i espases a les mans. 16 Perquè hi haurà sedició entre els homes i s'envaeixin els uns als altres; no tindran en compte els seus reis ni prínceps, i el curs de les seves accions estarà al seu poder. 17 Un home voldrà entrar a una ciutat i no podrà. 18 Perquè a causa del seu orgull, les ciutats seran convulses, les cases seran destruïdes i els homes tindran por. 19 Un home no tindrà pietat del seu proïsme, sinó que destruirà les seves cases amb l'espasa i saquejarà els seus béns, per falta de pa i per una gran tribulació. 20 Heus aquí, diu Déu, convocaré tots els reis de la terra perquè em veneren, que són des de la sortida del sol, del sud, de l'est i del Líban; per tornar-se els uns contra els altres i pagar les coses que els han fet. 21 Com fan encara avui als meus escollits, també faré jo, i pagaré al seu si. Així diu el Senyor Déu; 22 La meva mà dreta no perdonarà els pecadors, i la meva espasa no cessarà sobre els que vessen sang innocent sobre la terra. 23 El foc ha sortit de la seva ira, i ha consumit els fonaments de la terra i els pecadors, com la palla que s'encén. 24 Ai dels que pequen, i no guardeu els meus manaments! diu el Senyor. 25 No els perdonaré: aneu, fills, del poder, no profaneu el meu santuari. 26 Perquè el Senyor coneix tots els que pequen contra ell, i per això els lliura a la mort i a la destrucció. 27 Perquè ara les plagues han vingut a tota la terra i romandreu en elles, perquè Déu no us alliberarà, perquè heu pecat contra ell. 28 Mireu una visió horrible i la seva aparença des de l'est: 29 On sortiran les nacions dels dracs d'Aràbia amb molts carros, i la multitud d'ells serà portada com el vent sobre la terra, perquè tots els qui els escoltin tinguin por i tremolin. 30 També els carmans, furiosos d'ira, sortiran com els senglars del bosc, i amb gran poder vindran i s'uniran a la batalla i aniran destruint una part de la terra dels assiris.
31 I aleshores els dracs tindran avantatge, recordant la seva naturalesa; i si es tornen, conspirant junts amb gran poder per perseguir-los, 32 Llavors aquests seran sagnats turbats, callaran amb el seu poder i fugiran. 33 I des de la terra dels assiris l'enemic els assetjarà i n'exterminarà alguns, i en el seu exèrcit hi haurà por i por, i baralles entre els seus reis. 34 Mireu núvols des de l'est i del nord fins al sud, i són molt horribles de veure, plens d'ira i tempesta. 35 Es colpejaran els uns sobre els altres, i feran caure una gran multitud d'estrelles sobre la terra, fins i tot la seva pròpia estrella; i la sang anirà des de l'espasa fins al ventre, 36 I fems d'homes a la pell del camell. 37 I hi haurà una gran por i tremolor a la terra; i els qui veuran la ira tindran por, i el tremolor els vindrà sobre. 38 I llavors vindran grans tempestes del sud, i del nord, i una altra part de l'oest. 39 I s'aixecaran forts vents de l'est i l'obriran; i el núvol que va aixecar amb ira, i l'estrella moguda per causar por al vent de llevant i de l'oest, serà destruït. 40 Els núvols grans i poderosos s'enflamaran plens d'ira, i l'estrella, per espantar tota la terra i els seus habitants; i abocaran sobre cada lloc alt i eminent una estrella horrible, 41 Foc, calamarsa, espases volants i moltes aigües, perquè tots els camps s'omplin, i tots els rius, amb l'abundància de grans aigües. 42 I enderrocaran les ciutats i les muralles, les muntanyes i els turons, els arbres del bosc, l'herba dels prats i el seu blat. 43 I aniran ferms a Babilònia i la faran por. 44 Vindran a ella i l'assetjaran; l'estrella i tota la ira vessaran sobre ella; aleshores la pols i el fum pujaran al cel, i tots els que l'envolten la ploraran. 45 I els qui romanen sota ella faran servei als qui l'han espantada. 46 I tu, Àsia, que ets partícip de l'esperança de Babilònia i ets la glòria de la seva persona: 47 Ai de tu, miserable, perquè t'has fet semblant a ella; i has engalanat les teves filles de prostitució, perquè agradaven i es gloriessin dels teus amants, que sempre han desitjat prostituir-te amb tu. 48 Has seguit la que és odiada en totes les seves obres i invents; per això diu Déu: 49 T'enviaré plagues; la viduïtat, la pobresa, la fam, l'espasa i la pestilència, per embrutar les vostres cases amb destrucció i mort. 50 I la glòria del teu poder s'assecarà com una flor, s'aixecarà la calor que t'enviarà. 51 Seràs debilitat com una dona pobre amb cops i com una castigada amb ferides, de manera que els poderosos i els amants no podran rebre et veig. 52 Si, amb gelosia, hauria procedit així contra tu, diu el Senyor: 53 Si no haguessis matat sempre els meus escollits, exaltant el cop de les teves mans i dient sobre els seus morts, quan estaves borratxo: 54 Mostra la bellesa del teu rostre? 55 La recompensa de la teva prostitució estarà al teu si, per això rebràs la recompensa.
56 Tal com has fet amb els meus escollits, diu el Senyor, així Déu et farà, i et lliurarà a la maldat. 57 Els teus fills moriran de fam, i tu cauràs per l'espasa: les teves ciutats seran destruïdes, i tots els teus peririen amb l'espasa al camp. 58 Els qui són a les muntanyes moriran de fam, i menjaran la seva pròpia carn i beuen la seva pròpia sang, per fam de pa i set d'aigua. 59 Com a infeliç, passaràs pel mar i tornaràs a rebre plagues. 60 I en el passatge s'enfrontaran a la ciutat ociosa i destruiran una part de la teva terra, i consumiran part de la teva glòria, i tornaran a Babilònia que va ser destruïda. 61 I seràs abatut per ells com a rostoll, i et seran com el foc; 62 I devorarà a tu i a les teves ciutats, a la teva terra i a les teves muntanyes; tots els teus boscos i els teus arbres fruiters cremaran al foc. 63 Els teus fills s'enduran captius, i mira, el que tens, ho espatllaran i embrutaran la bellesa del teu rostre. CAPÍTOL 16 1 Ai de vosaltres, Babilònia i Àsia! Ai de vosaltres, Egipte i Síria! 2 Cenyeu-vos amb draps de sac i cabells, ploreu els vostres fills i lamenteu-vos; perquè la teva destrucció és a prop. 3 Una espasa t'ha enviat damunt, i qui la pot tornar? 4 S'ha enviat un foc entre vosaltres, i qui el pot apagar? 5 Les plagues us són enviades, i qui és qui les pot expulsar? 6 Pot algun home expulsar un lleó famolenc al bosc? o algú pot apagar el foc amb rostolls, quan ha començat a cremar? 7 Es pot tornar a girar la fletxa que és disparada d'un arquer fort? 8 El Senyor poderós envia les plagues i qui és el que les pot allunyar? 9 Un foc sortirà de la seva ira, i qui és qui el pot apagar? 10 Llançarà llamps, i qui no té por? tronarà, i qui no tindrà por? 11 El Senyor amenaçarà, i qui no serà derrotat fins a la seva presència? 12 La terra tremola i els seus fonaments; el mar s'aixeca amb onades des de les profunditats, i les seves ones s'agiten, i també els seus peixos, davant el Senyor i davant la glòria del seu poder. 13 Perquè forta és la seva mà dreta que dobla l'arc, les seves fletxes que llança són afilades i no s'han de perdre quan comencen a ser disparades als confins del món. 14 Heus aquí, les plagues s'envien i no tornaran més fins que vinguin a la terra. 15 El foc s'encén i no s'apagarà fins que no consumeixi els fonaments de la terra. 16 Com una fletxa disparada d'un arquer poderós que no torna enrere: així les plagues que seran enviades a la terra no tornaran més. 17 Ai de mi! ai de mi! qui em lliurarà en aquells dies? 18 L'inici de les penes i dels grans dols; l'inici de la fam i la gran mort; l'inici de les guerres, i les potències s'espantaran; el començament dels mals! què faré quan vinguin aquests mals?
19 Heus aquí, la fam i la pesta, la tribulació i l'angoixa s'envien com a flagells per esmenar. 20 Però per totes aquestes coses no s'apartaran de la seva maldat, ni es recordaran sempre dels flagells. 21 Heus aquí, els aliments seran tan bons i barats a la terra, que es creuran que estan en bon cas, i fins i tot llavors creixeran els mals a la terra, l'espasa, la fam i la gran confusió. 22 Perquè molts dels qui habiten a la terra moriran de fam; i l'altre, que s'escapa de la fam, l'espasa destruirà. 23 I els morts seran expulsats com a fems, i no hi haurà ningú que els consoli, perquè la terra serà desolada i les ciutats seran enderrocades. 24 No quedarà ningú per conrear la terra i sembrar-la 25 Els arbres donaran fruit, i qui els recollirà? 26 El raïm madurarà, i qui els trepitjarà? perquè tots els llocs seran desolats per als homes: 27 De manera que un home voldrà veure un altre i escoltar la seva veu. 28 Perquè d'una ciutat en quedaran deu, i dos del camp, que s'amagaran als boscos espesos i a les escletxes de les roques. 29 Com en un hort d'oliveres sobre cada arbre, queden tres o quatre olives; 30 O com quan es recull una vinya, en queden alguns raïms que busquen diligentment per la vinya: 31 Així mateix, en aquells dies, en quedaran tres o quatre dels que escorcollaran les seves cases amb l'espasa. 32 I la terra serà devastada, i els seus camps s'envelliran, i els seus camins i tots els seus camins s'ompliran d'espines, perquè ningú no hi passarà. 33 Les verges faran dol, sense nuvis; les dones ploraran, sense marits; els seus les filles ploraran sense tenir ajudants. 34 En les guerres els seus nuvis seran destruïts, i els seus marits moriran de fam. 35 Escolteu ara aquestes coses i compreneu-les, servidors del Senyor. 36 Heus aquí, la paraula del Senyor, rebeu-la: no cregueu als déus dels quals el Senyor va parlar. 37 Heus aquí, les plagues s'acosten i no s'allarguen. 38 Com quan una dona encinta al novè mes pareix el seu fill, amb dues o tres hores del seu naixement, grans dolors l'envolten l'úter, els quals dolors, quan el nen surt, no afluixen ni un moment: 39 Així mateix, les plagues no tardaran a venir sobre la terra, i el món plorarà, i els dolors vindran sobre ell per totes bandes. 40 Poble meu, escolteu la meva paraula: prepareu-vos per a la vostra batalla, i en aquests mals sigueu com els pelegrins a la terra. 41 El qui ven, que sigui com el qui fuig; i el qui compra, com el que vol perdre: 42 El qui ocupa la mercaderia, com el qui no en té cap profit, i el qui construeix, com el qui no hi habita: 43 El qui sembra, com si no sega; així també el qui planta la vinya, com el que no collirà el raïm: 44 Els que es casen, com els que no tindran fills; i els que no es casen, com els vidus. 45 I, per tant, els que treballen treballen en va:
46 Perquè els estrangers recolliran els seus fruits i saquejaran els seus béns, enderrocaran les seves cases i prendran captius els seus fills, perquè en la captivitat i la fam tindran fills. 47 I els que ocupen les seves mercaderies amb robatoris, com més adornen les seves ciutats, les seves cases, les seves possessions i les seves pròpies persones: 48 Com més m'enfadaré contra ells pel seu pecat, diu el Senyor. 49 Com una puta enveja una dona justa, honesta i virtuosa: 50 Així, la justícia odiarà la iniquitat, quan ella mateixa s'avorreixi, i l'acusarà davant d'ella, quan vingui ell que defensarà aquell que investiga amb diligència tots els pecats de la terra. 51 I, per tant, no sigueu semblants a ella ni a les seves obres. 52 Perquè encara poc, i la iniquitat serà llevada de la terra, i la justícia regnarà entre vosaltres. 53 Que el pecador no digui que no ha pecat, perquè Déu cremarà brases de foc sobre el seu cap, que diu davant el Senyor Déu i la seva glòria: Jo no he pecat. 54 Heus aquí, el Senyor coneix totes les obres dels homes, les seves imaginacions, els seus pensaments i els seus cors: 55 Que només va dir la paraula: Que es faci la terra; i es va fer: Que es faci el cel; i es va crear. 56 En la seva paraula van ser fetes les estrelles, i ell coneix el nombre d'elles. 57 Busca les profunditats i els seus tresors; ha mesurat el mar i el que conté. 58 Ha tancat el mar enmig de les aigües, i amb la seva paraula ha penjat la terra sobre les aigües. 59 Ell estesa el cel com una volta; sobre les aigües l'ha fundat. 60 Al desert ha fet fonts d'aigua i bassals sobre els cims de les muntanyes, perquè les riuades poguessin baixar de les altes roques per regar la terra. 61 Va fer l'home, va posar el seu cor enmig del cos, i li va donar alè, vida i intel·ligència. 62 Sí, i l'Esperit de Déu Totpoderós, que va fer totes les coses, i explora totes les coses amagades en els secrets de la terra, 63 Certament, coneix els vostres invents i el que penseu al vostre cor, fins i tot els que pequen i volen amagar el seu pecat. 64 Per això el Senyor ha investigat exactament totes les vostres obres, i us farà avergonyir a tots. 65 I quan es manifestin els vostres pecats, us avergonyireu davant dels homes, i els vostres propis pecats seran els vostres acusadors aquell dia. 66 Què fareu? o com amagareu els vostres pecats davant Déu i els seus àngels? 67 Heus aquí, Déu mateix és el jutge, temeu-lo: deixeu-vos fora dels vostres pecats, oblideu-vos de les vostres iniquitats, per no intervenir-hi més per sempre; així Déu us traurà fora i us alliberarà de tota dificultat. 68 Perquè, vet aquí, la ira ardent d'una gran multitud s'encén sobre vosaltres, i se n'emportaran alguns i us alimentaran, sent ociosos, amb coses oferts als ídols. 69 I els qui hi consentiran seran burlats i renyits, i trepitjats.
70 Perquè hi haurà a tot lloc i a les ciutats properes una gran insurrecció contra els qui temen el Senyor. 71 Seran com bojos, sense escatimar a ningú, però malgrat tot i destruint els qui temen el Senyor. 72 Perquè malgastaran i s'emportaran els seus béns i els expulsaran de les seves cases. 73 Aleshores seran coneguts qui són els meus escollits; i seran provats com l'or al foc. 74 Escolteu, estimats meus, diu el Senyor: vet aquí, els dies de la dificultat són a prop, però jo us alliberaré d'ells. 75 No tingueu por ni dubteu; perquè Déu és el teu guia, 76 I el guia dels qui guarden els meus manaments i preceptes, diu el Senyor Déu: que els vostres pecats no us pesin, i que les vostres iniquitats no s'enalteixin. 77 Ai dels qui estan lligats amb els seus pecats i coberts amb els seus ini coses com un camp cobert d'arbusts, i el seu camí cobert d'espines, que ningú no pot passar! 78 Es deixa despullat i es llança al foc per ser consumit amb ell.