Projecte MIRA Educació Primària Anaya (Illes Balears)

Problemes?

Solucions!

Mapa de components del projecte

ILLES BALEARS

Què és ?

Descobreix-ne més!

Vos hem

Vos

hem consultat escoltat

Solucions

Problemes? 1

Feim fàcils les coses difícils; t’ACOMPANYAM amb recursos, suport i temps.

Connectam amb la seva REALITAT, motivam i implicam l’alumnat en el seu APRENENTATGE.

4

Atendre la DIVERSITAT del teu alumnat sembla missió impossible?

Aportam diferents solucions per a diferents necessitats.

Les millors eines per gestionar la INCLUSIÓ a la teva aula.

5

T’agradaria millorar l’AVALUACIÓ?

Presentam un PLA D’ACCIÓ per a una AVALUACIÓ FORMATIVA.

6

El teu alumnat té dèficit de COMPRENSIÓ?

Posam en valor les coses senzilles; feim ACCESSIBLE i COMPRENSIBLE el coneixement.

Les

Necessites TEMPS?

Troba’n a les nostres propostes generades per simplificar les teves tasques administratives i donar-te suport en la teva tasca docent de manera integral.

de

Màquines

Tecnologies

Software Conjunt de instruccionsprogrames, i regles informàtiques per executar certes tasques en un ordinador.

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta multitud d’ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP...

Apps

Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el software especial per a aquest tipus de dispositius.

Bluetooth Tecnologia basada en les senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes, rellotges d’activitat, etc.) a curt abast; és a dir, quan estan a prop encara que hi hagi obstacles pel mig.

TAC

Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació la Comunicació per a l’Aprenentatge.

Wifi

Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fils entre dispositius electrònics a curt abast sense que hi hagi «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

Fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. A partir de 3r, també generadors assistits per IA per preparar-les de forma personalitzada.

Programació.

Programes, plans i kits d’assistència a la pràctica educativa:

- Desenvolupament del talent, del pensament crític i de la comprensió lectora.

- Benestar emocional i digital.

- Inclusió i comunicació amb les famílies.

- Tècniques d’estudi i metodologies actives.

El CANVI d’etapa et preocupa?

No és fàcil, per això cuidam especialment el pas d’Infantil a Primària i les transicions entre cicles.

Anomena i encercla els que comencen per m 2

èxic Llegesc i comprenc 1 Sorpresa!

Així es llegeix la M

mi ma mo me mu im am om em um

Aloma mà meló mel mamà Emili mòmia mula

Llegeix i uneix 3

Llibres progressius que evolucionen al llarg del curs. Nombre d’unitats ajustat.

Unitat inicial al canvi d’etapa i de cicle.

Tipus de lletra i cos ajustats. Tres nivells lectoescriptors a Lengua castellana.

Llegeix amb l’entonació adequada.

U7 1 Escriu el nom dels cosins de na Paula.

2 Pinta on viuen els cosins de na Paula.

3 Completa amb aquestes paraules.

3 1 L’abecedari A G V , i fulles – gegants – ombra

– Els arbres que envolten la casa són alts i grossos com

– A l’estiu, els arbres fan

– A l’hivern, els arbres no tenen

4 Marca com se senten els cosins de na Paula.

Avorrits i tristos Impacients emocionats

5 Per parelles, imaginau comentau la sorpresa que tendrà na Paula.

Vols un alumnat

IMPLICAT?

T’ajudam! És essencial millorar la participació de l’alumnat per crear un entorn d’aprenentatge enriquidor i efectiu. T’explicam com ho feim:

Aprendre en context per donar sentit al que s’aprèn.

Situacions d’aprenentatge properes a l’alumnat.

Quant hi cap? Quant pesa?

On hi caben més persones: a un autobús o a un cotxe? Per què?

On n'hi cap més?

FEIM EXPERIMENTS

MIRA AL TEU VOLTANT

On n'hi cap més en cada cas? Marca-ho. 1

Pesa més o menys? Encercla en cada cas. 2 pesa més pesa menys

pesa menys? I més?

ACTIVITAT COMPETENCIAL

Comprovam la importància de mastegar bé La masticació és l’acció de tallar triturar el menjar amb les dents per facilitar que es mescli amb la saliva. Mastegar bé és molt important, ho comprovareu amb el següent experiment: Posau una llaminadura sencera una de trossejada dins dos tassons diferent. 2

Trossejau una de les llaminadures. Ho podeu fer amb les mans, amb unes tisores o amb un ganivet. Anau amb compte quan feu els talls. 1

Analitzau els resultats

Materials que necessitau: dos tassons, dues llaminadures, vinagre una eina per tallar (opcional).

Afegiu vinagre a cada tassó fins a cobrir la gominola.

Observau… … el resultat de l’experiment. 1 2

Extraieu-ne conclusions

Relacionau… … els resultats d’aquest experiment amb la masticació dels aliments anotau les vostres conclusions amb les respostes anteriors.

Deixau passar dues hores. 3

Responeu… Quina llaminadura s’ha dissolt o ho ha fet abans?

Creis que hi ha influït el fet que estigués trossejada?

Difoneu resultats conclusions

3 4

Compartiu… … les conclusions amb els vostres companys companyes, la vostra família…

Un àlbum de fotos de la nutrició Avui la profe ens ha duit un àlbum sense acabar amb fotos on se’ns veu al pati de l’escola. En totes hi sortim fent activitats quotidianes com jugar, menjar entrepans fruita, beure aigua, fer cua per anar al lavabo, córrer, descansar eixugar-nos la suor… Moltes d’aquestes activitats estan relacionades amb la nutrició. Ara, veuràs unes quantes d’aquestes imatges. A veure quins peus de foto se t’ocorren per completar l’àlbum.

1 Completa els peus de foto explicant la relació que té l’escena que es veu amb la funció de nutrició. Fixa’t en l’exemple de la foto 2 per ajudar-t’hi.

Mira al teu voltant per connectar amb la realitat allò que s’ha après.

Tallers i laboratoris.

Repassos lúdics.

Atendre la DIVERSITAT del teu alumnat és missió impossible?

És molt complicat... Per això t’oferim un ampli ventall d’alternatives accessibles i de recursos dissenyats d’acord amb les pautes DUA (vídeos, àudios, infografies, fitxes imprimibles amb activitats multinivell…), aprofitant les possibilitats tecnopedagògiques de l’entorn digital.

Els

ELS TIPUS DE NUTRIENTS QUE

Són

Proporcionen energia, per això es consideren

Segons els nutrients que contenen, els aliments es classifiquen en tres grups:

CONSTRUCTIUS

Aliments que contenen moltes proteïnes.

Aliments que contenen gran quantitat de vitamines, minerals fibra vegetal.

1.3

Recorda que l’aparell digestiu descompon els aliments que la digestió és el procés pel qual es transformen els aliments s’extreuen els nutrients.

ACTIVITATS

1 Copia la definició de nutrient.

2 Classifica els aliments segons els seus nutrients.

3 COMPETENCIAL Proposa un menjar que inclogui tots els nutrients, com les llenties amb verdures carn.

4 Raona respon Un aliment pot contenir un sol tipus de nutrient? Posa un exemple.

5 Copia completa aquesta taula.

Energètics Constructius Reguladors Vitamines Lípids

Adequació de la càrrega cognitiva. Activitats multinivell amb taxonomia de Bloom. Organitzadors gràfics.

Organitz les meves idees, repàs.

A partir de 3r, generador de fitxes assistit per IA que permet generar propostes de fitxes multinivell per a cadascun dels conceptes fonamentals del curs i atendre a la diversitat de l’aula.

T’agradaria tenir un pla per millorar l’AVALUACIÓ?

El tenim! T’ajudarà a fer que l’alumnat sigui conscient del progrés en el seu aprenentatge, a diagnosticar-lo, a mesurar-lo i tenir feedback.

Avaluació i reflexió continuades perquè l’alumnat identifiqui àrees de millora i apliqui un pla d’acció.

CIRCUIT

D'ENTRENAMENT 1

INSTRUCCIONS

Tria la fila amb la cara que reflecteixi millor com t’has sentit en acabar la unitat: cara feliç, neutra o trista.

Ara, ves a la columna que coincideixi amb el nombre de banderetes que has tingut als exercicis de la unitat.

Llegeix la zona on es troben la teva fila la teva columna. Aquí trobaràs pistes valuoses per avançar millorar el teu aprenentatge.

Retroalimentació. Enhorabona! Has completat amb èxit les activitats domines els sabers. A més, tens una actitud molt positiva en l’assignatura. Continua així!

Pla d’acció. Prepares el teu espai de feina els materials abans de fer les tasques? Explica-ho a la classe, segur que serà de molta ajuda.

Retroalimentació.

Continua avançant! Pla d’acció. Prepares el teu

Retroalimentació. No et sents feliç del tot, encara que el teu rendiment ha estat molt bo aprenent els sabers d’aquesta situació d’aprenentatge. Valora les teves habilitats!

Pla d’acció. Per obtenir bons resultats és important tenir organització? Pregunta sobre com t’organitzes per fer les tasques veuràs com et reconeixen de forma positiva.

Retroalimentació. Els resultats excel·lents que has obtingut no es corresponen amb com t’has sentit. Potser has tengut altres dificultats personals o no et sents a gust a l’assignatura.

Pla d’acció. Comenta com et sents amb una persona adulta perquè t’ajudi a descobrir les teves dificultats o interpretar aquestes emocions. T’ajudarà a estar millor.

Retroalimentació. Només has aconseguit completar una part de les activitats. Potser per això no acabes de sentir-te bé, però pots continuar avançant amb una mica d’ajuda.

Pla d’acció. Necessites ajuda per organitzar el teu espai materials de feina? Dissenya una rutina que et recordi com t’has de preparar deixa-la visible al teu espai de treball en forma de cartell.

Retroalimentació. No has acabat de sentir-te a gust amb aquests sabers. Potser per això no has completat totes les activitats. És hora que cerquem solucions!

Pla d’acció. Tens el teu espai de feina desordenat? Procura tenir a la taula només allò que necessites. Tots els altres materials, deixa’ls ordenats als calaixos les prestatgeries.

Retroalimentació. No acabes de sentir-te del tot feliç. Probablement és perquè els resultats no són els que esperaves. Necessites organitzar-te millor.

Pla d’acció. Tens alguna rutina per fer les tasques? Entrena’n alguna de senzilla com aquesta: preparar el material, treballar recollir. Escriu-ho a un cartell anota allò que necessites per poder fer cada fase.

Retroalimentació. Aquesta vegada l’assignatura no t’ha anat bé. Et falten bastants activitats per superar. És normal que això t’entristeixi, però no et rendeixis: pots millorar!

Pla d’acció. Creus que t’aniria bé l’ajuda d’una persona adulta per organitzar-te? Compromet-te a seguir una rutina amb l’ajuda d’una altra persona.

A partir de 3r, generador de proves d’avaluació assistit per IA.

Practica!

Posa’t a prova. Taula de seguiment de l’aprenentatge.

El teu alumnat

té dificultats de COMPRENSIÓ?

Aquestes dificultats han augmentat de manera preocupant, per això hem augmentat el nostre esforç per aconseguir que els continguts siguin accessibles i comprensibles a tot l’alumnat.

Lletra accessible.

Contrastos de color accessibles.

Verbs destacats als enunciats.

Conec la llengua 4

L’oració

Assenyala l’escrit que explica el que passa en cada escena.

Na Maria para taula.

Una oració és un conjunt ordenat de paraules, o de vegades una paraula sola, que té sentit complet. Les oracions comencen amb majúscula.

1 Relaciona les paraules de cada columna escriu oracions. Fixa’t que duen majúscula inicial acaben amb punt.

2 Inventa una oració amb les paraules regal amiga carregaren no berenau farem és

Què fan els infants de la foto?

On penses que han anat d’excursió? Hi ha algun element construït per les persones?

Algun espai natural del meu entorn és… QUÈ EN SAPS?

QUÈ APRENDRÀS?

Escolt parl Contam anècdotes

Taller de les paraules

La natura

1 Llegesc comprenc: Sorpresa! (1a part):

Escric: L’abecedari

2 Llegesc comprenc: Sorpresa! (2a part):

Escric: Paraules amb g gu i gü

3 Llegesc comprenc: Sorpresa! (3a part):

Escric: El verb

Taller de textos

Les normes

Maria, has parat taula?

197

Treball de destreses comunicatives en totes les àrees.

Llenguatge clar.

A partir de 3r, llibres en Lectura fàcil certificats per Plena Inclusión (només en castellà).

3 Relaciona cada oració amb l’etiqueta corresponent.

a) Vens amb nosaltres?

b) En Joan s’ha comprat un llibre.

c) Mira quin ocell tan gran!

d) La dutxa no dona aigua calenta.

e) A què jugau?

f) Hala, quina pluja que cau!

Les oracions que informen d’alguna cosa acaben en punt

Les oracions que fan una pregunta acaben amb el signe ?

Les oracions que expressen alegria, sorpresa, temor, etc. acaben amb el signe !

4 Escriu una oració per a cada imatge.

Aquella casa Els mariners En Ferran jo Na Irene i tu una coca demà. molt gran. a ca meva. la màquina en el vaixell.

Explica una cosa.

Fa una pregunta.

Expressa alegria, sorpresa, temor, etc.

B C A És ben alt té moltes bolles!

5 Ordena les oracions copia el text que en resulta.

Però el millor és anar al circ amb tots els cosins!

També anam al concert de la coral del padrí. Durant les vacances de Nadal m’agrada fer activitats en família.

Amb la padrina visitam l’arbre de la plaça.

PRIMÀRIA

Components del projecte

ILLES BALEARS

Llibres de l’alumnat

Llibres en Lectura fàcil

Quaderns

Propostes didàctiques

Descobreix-ne més!

Mapa de components

Alumnat

Un llibre per curs, els de 1r i 2n acompanyats d’Aprenc a llegir i Llegir.

Materials

Entorn digital

Altres materials

Llibre digital enriquit i espai personal amb requeriments d’accessibilitat: recursos motivadors, atenció a la diversitat, practica i avaluació.

Tres quaderns per curs paral·lels a les unitats del llibre.

Professorat Una proposta didàctica per curs.

Llibre digital i espai personal amb: Proposta didàctica, generadors de fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació, i molt més.

Lengua

Alumnat

Materials

Entorn digital

Altres materials

Un llibre per curs, els de 1r i 2n acompanyats d’Aprendo a leer i Leer

1

1

Tres versions per a diferents nivells de lectoescriptura.

Llibre digital enriquit i espai personal amb requeriments d’accessibilitat: recursos motivadors, atenció a la diversitat, practica i avaluació.

Llibre de text de Lectura fàcil a partir de 3r

Tres quaderns per curs paral·lels a les unitats del llibre.

Tres versions per a diferents nivells de lectoescriptura.

Mapa de components

Materials

Alumnat Un llibre per curs, els de 1r i 2n amb Mira, toca i sent les Mates.

Llibre digital enriquit i espai personal amb requeriments d’accessibilitat: recursos motivadors, atenció a la diversitat, practica i avaluació.

Tres quaderns per curs paral·lels a les unitats del llibre.

Professorat Aula Una proposta didàctica per curs.

2

Una caixa per cicle amb diversos materials manipulatius.

Llibre digital i espai personal amb: Proposta didàctica de fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació

Mapa de components

Materials

Un llibre per curs acompanyat de la revista El Mirador les Iles Balears. Alumnat

1

2

1

3

5

3

5

Una proposta didàctica per curs. Professorat

2

Llibre digital enriquit i espai personal amb requeriments d’accessibilitat: recursos motivadors, atenció a la diversitat, practica i avaluació.

Llibre digital i espai personal amb: Proposta didàctica, generadors de fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació, i molt més.

Llibres de l’alumnat

Estan concebuts com a eines per acompanyar l’aprenentatge.

Presenten la mateixa estructura a totes les àrees, un disseny visual i accessible i una càrrega cognitiva ajustada a cada nivell.

Unitats inicials

Dissenyades per facilitar l’adaptació al canvi de cicle en Matemàtiques i Llengua. En Coneixement del Medi, les unitats inicials exerciten tècniques pròpies de l’àrea.

Situacions d’aprenentatge

Per motivar l’inici de la unitat i orientar l’aprenentatge. Proposen un petit repte per resoldre en acabar-la. 66 Conec la llengua 5

El punt la coma

Llegeix el text fes les activitats.

Aquests dies a l’escola feim garlandes bolles felicitacions figuretes de cartolina per decorar la classe També aprenem cançons poemes contes per al festival És ben divertit!

a) Indica quantes oracions hi ha al text. b) Assenyala les comes ( ) que hi apareixen.

El punt marca el final d’una oració. Després de punt s’escriu majúscula. També es posa majúscula en començar un text. La coma separa paraules en una enumeració.

1 Copia les oracions col·loca-hi les comes que falten.

– A taula hi havia panses figues nous castanyes ametlles torrons.

– En Josep n’Alícia na Judith en Tià i na Remei s’han presentat a un concurs de dibuix.

2 Continua les oracions en la llibreta afegint tres elements a cada enumeració.

– Al meu estoig hi ha un bolígraf blau, – Durant aquestes vacances vull dibuixar,

3 Observa la imatge continua el text explicant el que hi veus.

Es tracta d’una plaça gran. A l’entrada observem dues

Al centre de la plaça hi ha Al fons podem veure

4 Escolta llegeix al mateix temps el text següent. Fixa’t en les pauses després de les comes dels punts. L’Scrooge era cruel, miserable, ambiciós, tossut i incorregible.

El seu fred interior li havia gelat les velles faccions: el nas punxegut, les galtes arrugades, els ulls vermellosos, els llavis prims la veu astuta estrident.

Adaptat de Cançó de Nadal Charles Dickens. Barcanova

Quan llegim, després d’una coma hem de fer una pausa breu Després de punt hem de fer una pausa un poc més llarga que la de la coma.

DICTAT

1 Llegeix atentament el text.

El Nadal és una època molt especial. Els nins les nines escriuen cartes als Reis Mags o al Pare Noel. Demanen juguetes, llibres, peluixos o jocs de taula. Obrir els regals fa molta il·lusió, però el més bonic és compartir moments amb la família els amics, riure junts estimar-nos molt.

2 Completa la graella en la llibreta amb paraules del dictat.

U3

1 2 3 4 5

6

3 Escriu el text al dictat.

4 Compara el teu escrit amb el text de dalt corregeix les paraules que calgui.

Continguts

Destacats en verd i seqüenciats amb una temporalització equilibrada.

Organitzadors visuals

Representen la informació gràficament per facilitar la comprensió i activar la memòria.

Activitats

Dissenyades per facilitar el desenvolupament de diferents processos cognitius i permetre diferents nivells de complexitat o multinivell.

Llibres de l’alumnat

CONNECTA AMB... l’ecologia

Un capítol especial del llibre de receptes

Na Victòria ha descobert al seu llibre de receptes un capítol sobre mesures racions. Aquí hi ha coses que ja ha après a matemàtiques unes altres que són noves un poc complicades, perquè, per exemple, quin tipus de mesura és un pessic o un tall? Per aclarir-se ha fet una infografia amb fotos tot, encara que encara li falten algunes dades, per a les quals necessitarà el nostre treball ajuda.

1 Cerca al diccionari les paraules pessic tall.

2 Completa la infografia amb les teves deduccions a partir de les imatges o amb el que trobis a la teva cuina; per exemple, l’etiqueta del iogurt, la bàscula de cuina...

3 Crea la teva infografia amb les mesures de les racions que empris més.

de líquid com llet o aigua. La terrina sol contenir mL. Un de cereals poden ser 60-80 g.

Un pessic (porció molt petita), per exemple, de mantega poden ser 10 g. peça.

Un grapat de fruits secs poden ser 20

Una llesca o un de 3 dits d’ample, d’uns g. Un tall.

Una porció.

Aquesta ració en plat d’arròs equival a 50 g en cru equival a un grapat o porció que cap dins el puny tancat.

Dues mans de verdures com les pastanagues, el bròquil o el tomàquet equivalen a g.

Aquest plat de llegums equivaldria a g en cru 10 cullerades en cuit.

o 3 unitats que serien aproximadament 100 g.

Cada un de nosaltres tenim un paper important en la protecció del medi ambient.

1 Pensa tot el que fas des que t’aixeques fins que et colgues i respon les preguntes.

• Quines deixalles (envasos, embolcalls, restes orgàniques…) has produït?

• Has fet servir en algun moment una paperera, un poal o un contenidor de reciclatge? Quin? Per a quin producte?

2 Digues a quin contenidor hauria d’anar a parar cada producte.

Mira al teu voltant

Afavoreix l’aprenentatge significatiu en connectar allò que s’ha estudiat amb la realitat de l’alumnat.

Connecta amb...

Quin element no segueix el patró?

Quant recordes?

1 Quina suma és correcta?

A 560 + 221 = 781

B 824 + 136 = 950 C 1 230 + 2 516 = 3 756

2 Quin nombre hem de sumar a 120 per obtenir 178?

A 158 B 185 C 58

3 A quina operació els termes s’anomenen minuend, subtrahend diferència?

A Suma B Resta C Multiplicació

4 Quina de les tres opcions comprova que l’operació 122 – 15 = 107 és correcta?

A 107 + 15 = 122

B 107 – 15 = 92

C 122 + 15 = 137

5 Quina quantitat equival a dues monedes d’1 €?

A B C 6 A quants euros equivalen

2 bitllets de 5 € i 2 monedes de 50 ct.?

A 110 € B 10 € 50 ct. C 11 €

Reforça l’enfocament interdisciplinari de l’aprenentatge en connectar el que s’ha après amb altres àrees.

Organitza les teves idees

Mostra el fonamental de la unitat en un esquema gràfic que afavoreix la comprensió.

Activitats de síntesi

Reforça els aspectes més significatius que s’estudien.

1 Relaciona en la llibreta cada animal amb el so que produeix.

Repassa

Activitats per consolidar i integrar l’aprenentatge.

Crea

El repte final desenvolupa habilitats transversals fonamentals, com el pensament crític.

Reflexiona

Espai per reflexionar sobre com han après i com s’han sentit.

2 A quin objecte correspon cada onomatopeia?

3 Completa les oracions en la llibreta amb noms.

– Na i en viuen a

– La meva té una que nom

– Avui he estrenat la que em va regalar na

– Vam fer una excursió fins a i vam veure

4 Escriu el nom del que correspon a cada imatge.

5 Completa els buits amb r o rr

Observa l’exemple escriu una petita fitxa sobre l’animal que tens o t’agradaria tenir de mascota. Ha de respondre les preguntes següents.

• Quin animal és?

Què nom?

• Què li agrada fer?

Com et fa sentir?

• Com el cuides?

En acabar, pots dibuixar-lo

Elmeuanimalpreferit

El meu animal és un ca

Es diu Taca i té les orelles molt llargues.

Fitxa del meu animal preferit Consulta al final del llibre

· Quantes n’has fet bé.

És juganer li agrada córrer pel parc.

Quan estic trist, ve i em llepa la mà.

Jo li don menjar i li faig carícies.

M’agrada molt perquè sempre està amb mi.

· Quantes no n’has fet bé encara.

Repàs trimestral

Consolida el que s’ha estudiat d’una manera lúdica i motivadora.

Circuit d’entrenament L’alumnat podrà avaluar de manera autònoma com ha estat el seu aprenentatge i com ha viscut el procés.

Amb un senzill registre de resultats en les activitats marcades, tendran una retroalimentació, un consell o un pla d’acció.

CIRCUIT

D'ENTRENAMENT 1

INSTRUCCIONS

Com m’he sentit? 1

Tria la fila amb la cara que reflecteixi millor com t’has sentit en acabar la unitat: cara feliç, neutra o trista.

Quant he après? 2

Ara, ves a la columna que coincideixi amb el nombre de banderetes que has tingut als exercicis de la unitat.

Què puc millorar? 3

Llegeix la zona on es troben la teva fila la teva columna. Aquí trobaràs pistes valuoses per avançar millorar el teu aprenentatge.

TRIMESTRE 1

Fixa’t en les paraules respon les preguntes. 4

Escriu en la llibreta: 5

dues paraules d’una síl·laba; a Quina té més lletres? a Quina té més síl·labes?

b tres paraules de tres síl·labes;

b quatre paraules de dues síl·labes.

c

Observa la imatge i completa cada comparació. 3

Retroalimentació. Enhorabona! Has completat amb èxit les activitats domines els sabers. A més, tens una actitud molt positiva en l’assignatura. Continua així!

Identifica el tipus de comunicació que es fa servir en cada situació. 6

A B

C

Copia el text posant les majúscules els punts les comes que falten. 7

Avui han faltat a classe na Leonor en Joan na Txell en Fati n’Íngrid i en Mohamed sembla que estan tots a casa amb un bon refredat jo enguany no m’he constipat La mare em fa menjar cada dia bona cosa de vitamina C: taronges suc de llima kiwis maduixes i tomàtigues

MAJORIA DE BANDERES VERDES EMPAT DE BANDERES MAJORIA DE BANDERES VERMELLES

Pla d’acció. Prepares el teu espai de feina els materials abans de fer les tasques? Explica-ho a la classe, segur que serà de molta ajuda.

Retroalimentació. No et sents feliç del tot, encara que el teu rendiment ha estat molt bo aprenent els sabers d’aquesta situació d’aprenentatge. Valora les teves habilitats!

Pla d’acció. Per obtenir bons resultats és important tenir organització? Pregunta sobre com t’organitzes per fer les tasques veuràs com et reconeixen de forma positiva.

Retroalimentació. Els resultats excel·lents que has obtingut no es corresponen amb com t’has sentit. Potser has tengut altres dificultats personals o no et sents a gust a l’assignatura.

Pla d’acció. Comenta com et sents amb una persona adulta perquè t’ajudi a descobrir les teves dificultats o interpretar aquestes emocions. T’ajudarà a estar millor.

Retroalimentació. Has fet només una part de les activitats domines la meitat dels sabers. Sentir-se feliç és un bon primer pas per millorar. Continua avançant!

Pla d’acció. Prepares el teu espai de feina i els materials? Preveure allò que necessitaràs abans de començar a fer les activitats és una estratègia molt útil.

Retroalimentació. Només has aconseguit completar una part de les activitats. Potser per això no acabes de sentir-te bé, però pots continuar avançant amb una mica d’ajuda.

Pla d’acció. Necessites ajuda per organitzar el teu espai materials de feina? Dissenya una rutina que et recordi com t’has de preparar deixa-la visible al teu espai de treball en forma de cartell.

Retroalimentació. No has acabat de sentir-te a gust amb aquests sabers. Potser per això no has completat totes les activitats. És hora que cerquem solucions!

Pla d’acció. Tens el teu espai de feina desordenat? Procura tenir a la taula només allò que necessites. Tots els altres materials, deixa’ls ordenats als calaixos les prestatgeries.

Retroalimentació. Tot i que tens una actitud positiva, el cert és que encara tens marge de millora perquè has deixat bastants activitats sense completar.

Pla d’acció. Et costa organitzar-te? Assegura’t que els materials del teu estoig estan en bon estat per no interrompre la feina, tingues a mà els teus llibres els llibretes.

Retroalimentació. No acabes de sentir-te del tot feliç. Probablement és perquè els resultats no són els que esperaves. Necessites organitzar-te millor.

Pla d’acció. Tens alguna rutina per fer les tasques? Entrena’n alguna de senzilla com aquesta: preparar el material, treballar recollir. Escriu-ho a un cartell anota allò que necessites per poder fer cada fase.

Retroalimentació. Aquesta vegada l’assignatura no t’ha anat bé. Et falten bastants activitats per superar. És normal que això t’entristeixi, però no et rendeixis: pots millorar!

Pla d’acció. Creus que t’aniria bé l’ajuda d’una persona adulta per organitzar-te? Compromet-te a seguir una rutina amb l’ajuda d’una altra persona.

1 Llegesc

Prepara la lectura

Na Carme és una nina que té una discapacitat.

• Com creus que se sent una persona quan no pot fer les coses com la majoria?

A mi, què em passa?

La meva germana Mariola sempre demanava: «Mare! Enric! Però na Carme sap el que li passa?».

I els meus pares: «A na Carme no li passa res. S’ha d’esforçar una mica més que els altres nins i nosaltres l’hem d’ajudar». Sé que els agradaria estar dins del meu cap saber què és el que em passa.

Jo ara ja no ho faig tant, però a vegades, quan som a classe i veig que les nines saben respondre totes les preguntes que els fan els mestres, vaig els espolse una bona estirada de cabells. Quan això passa, els meus pares sempre es fan la mateixa pregunta: «Això vol dir que ella (és a dir, jo) és conscient que no pot arribar a fer algunes coses?».

Fa uns quants mesos, un dia que estàvem tots junts dinant a casa vaig dic: «A mi, què em passa?» Tants d’anys parlant d’amagat sobre si jo em demanava què em passava… no van saber què contestar-me.

Definitivament, a ca meva, no saben què els passa.

Comprenc

Parl del text

«Quin poc trellat!». Això és el que va dir la meva padrina Ángeles quan els meus pares li contaren que havien triat un tercer pis sense ascensor per estiuejar

1 Tria la resposta adequada en cada cas.

Llegesc

Aprenc paraules

S’amplia el vocabulari

relacionat amb el tema de la lectura amb activitats i reforços visuals que ajuden a identificar el significar de les paraules noves.

A mi, em va agradar molt. Es veia la mar i tenia una terrassa molt gran des d’on mirava com nedaven els nins en les piscines dels edificis del costat.

– La seva germana Mariola.

a) Qui pregunta als pares de na Carme si ella sap el que li passa?

– Els companys i les companyes de classe.

1 3 4 2

5

b) Per què penses que na Carme estira els cabells a algunes companyes?

L’alegria em durà poc. El primer dia ma mare m’ajudà a posar-me el biquini i m’untà de cremeta tot el cos. Em posà un capell em digué: «Carme, veritat que vols anar a la mar?» Doncs hauràs de baixar les escales».

– No li cauen bé.

• trellat: raó, sentit d’una cosa. estiuejar: passar l’estiu en un lloc diferent de l’habitual.

– Se sent mal per no saber algunes coses i gestiona malament la ràbia.

Va tancar la porta i em deixà allà tota espantada. Al cap de no sé quan de temps arrossegant-me com vaig poder, vaig baixar les escales dels tres pisos allà, a la porta, estava ma mare asseguda en una cadira llegint el diari. «Molt bé, preciosa». Me’n vaig anar a nedar i quan tornàrem vaig veure que això de les vacances es convertiria en un autèntic malson. Ara, em tocava pujar com fos tres pisos.

• espantada: amb por.

2 Dona algun consell a na Carme perquè reaccioni de manera adequada quan s’enfada.

3 Assenyala qui conta la història.

La mare de na Carme La iaia Ángeles Na Carme

4 Ordena les imatges explica què passa.

Quan va acabar l’estiu, pujava baixava perfectament les escales. Primer, amb un peu a soles i, després, amb els dos.

2

Eines d’ajuda

1 Aquí tens alguns instruments que ajuden les persones amb discapacitat. Relaciona cada un amb el seu nom.

Aprenc paraules pictogrames ulleres bastó crosses audiòfon cadira de rodes

2 Els pictogrames ajuden a comunicar-se millor a les persones que tenen dificultats per parlar o entendre les paraules. Identifica el que volen expressar aquests.

M’encanta jugar amb els amics. En sortir de l’escola aniré al parc. No m’hi veig bé. Respecte la fila per entrar a classe.

3 Investiga què és un exoesquelet i explica quins avantatges pot suposar per a la persona que el necessita.

Comencem la unitat amb una lectura propera als interessos de l’alumnat, amb un estil i un vocabulari adequats.

Comprenc i lectura en veu alta

El treball de comprensió lectora s’estructura en tres blocs que, amb diferents procediments, fomenten l’expressió oral, la reflexió i la creació literària

Al mateix temps se suggerix la lectura d’alguna obra que connecta amb el text llegit.

Les famílies de paraules

Llegeix les paraules digues què hi observes. ¿? capacitat

4 Agrupa les paraules de la mateixa família.

llibreria llibreter llibre mariner submarí mar llibreta

Quina part es repeteix en les paraules de cada família?

5 Escriu paraules de la mateixa família de flor

+ pentinar fer heroi mercat visible feliç dessuperinprefixos paraules discapacitat capacitar capacitació capacitatiu marea

6 Fixa’t en l’exemple forma paraules noves. 5 des + pentinar = despentinar EXEMPLE

7 Completa la graella en la llibreta. paraules Sufixos -eria sabata porta fruita -er / -era -eta sabater / sabatera

Diccionari visual

Repassa continguts de lèxic i d’ortografia mitjançant recursos gràfics. Aquest enfocament visual reforça la comprensió semàntica i ortogràfica i contribuïix al desenvolupament de la competència lingüística.

Juga amb la llengua

Desenvolupa la consciència lingüística, enriquix el vocabulari i millora la pronunciació i la fluïdesa oral a través d’endevinalles, embarbussaments, refranys i cançonetes, tot apropant-se a la tradició oral de manera activa i motivadora.

1 Anomena les peces que triaries per passar un dia a la platja.

JUGA AMB LA LLENGUA

1 Resol aquestes endevinalles relacionades amb la roba.

Té braços, coll i punys, no té mans, cap ni ulls. Soc serpeta, corro lleugereta, tancant la jaqueta, també la bragueta. És la … Som una … xancles dessuadora

Biografia lingüística

1 Fes les activitats.

CONNECTA AMB... matemàtiques

ACTIVITAT COMPETENCIAL

Les etiquetes de la roba

Per conservar bé la roba és molt útil conèixer la informació que ens donen les etiquetes.

A més del material de què està feta la peça, hi podem trobar altres símbols.

Es pot rentar en la rentadora però sense superar la temperatura indicada.

S’ha de rentar a mà a 40° de temperatura com a màxim.

No es pot rentar amb aigua. No es pot utilitzar lleixiu. Es pot planxar. No es pot planxar.

Buenos días Bon dia Bună dimineaţa

a) Indica quina llengua o quines llengües parles a ca teva amb altres persones de la família.

b) Anota quines llengües escoltes a l’escola el país d’origen de les persones que parlen cadascuna.

c) Posa exemples de llengües que has escoltat en… cançons pel·lícules viatges programes de la televisió

2 Digues quines llengües saps parlar i com quan has après cadascuna.

MILLORA LA LECTURA ACTIVITAT COMPETENCIAL

Els signes de puntuació Els signes de puntuació són fonamentals a l’hora de llegir un text. Ens indiquen quan hem d’aturar per respirar, fer una pausa o expressar emocions. Per això és molt important posar-los quan escrivim respectar-los quan llegim.

Signe Funció

Punt (.) Marca el final d’una oració. Coma (,)

3 Observau el model i entre tota la classe elaborau un gràfic de les llengües que coneixeu les que més es parlen a l’escola.

Es pot ficar a l’assecadora.

l’etiqueta d’una peça de roba que duguis posada.

• De quin teixit està feta?

• Com s’ha de rentar? A quina temperatura? Es pot planxar? Es pot posar a l’assecadora? On s’ha fabricat?

2 Dibuixa l’etiqueta d’una camiseta feta de cotó, que es pot rentar a màquina, no es pot ficar en l’assecadora, es pot planxar.

Connecta amb…

No es pot ficar a l’assecadora.

Ajuda l’alumnat a establir ponts entre la matèria i altres àrees del currículum. Mitjançant propostes vivencials i motivadores, poden comprovar de manera directa com el que han après té aplicació en contextos diversos, enriquint el seu aprenentatge.

Exclamació (!) Expressa emocions fortes: sorpresa, alegria, por...

Dos punts (:) Anuncien una explicació, una enumeració o una cita.

Interrogació (?) Serveix per fer preguntes. Punt coma (;)

Separa oracions relacionades o elements d’una llista que ja tenen comes.

Punts suspensius (…) Són tres. Indiquen que una oració es deixa inacabada. Indica una pausa breu dins de l’oració. Separa paraules en una enumeració.

1 Llegeix el text següent i digues quin signe de puntuació falta en cada cas. Llavors reescriu-lo correctament. Aquesta setmana hem estat tots una mica expectants Hem vist a la barriada un munt de camions tanques cotxes amb remolcs i no sabíem ben bé què podria ser —És un circ —assegurà na Roser.

—Com ha de ser un circ Falten setmanes per a Nadal —respongué en Manel.

—Mirau, comencen el muntatge de la carpa —digué n’Alba. Sembla que sí que és un circ En unes hores, la carpa està muntada En Manel s’ha acostat a l’equip ha preguntat

—A quina hora és la funció

—Demà a les set de l’horabaixa. Voleu unes entrades

—És clar que sí Moltes gràcies

Llengua 5 inclou en unitats alternes dos apartats orientats al descobriment de la relació entre Les llengües i els seus parlants i al perfeccionament de la competència lectora.

Així parlem promou la reflexió sobre l’ús social de la llengua, la diversitat lingüística i els processos d’aprenentatge, mitjançant activitats de caràcter intuïtiu i contextualitzat.

Millora la lectura oferix tècniques i estratègies variades per a desenvolupar una lectura més fluida, eficaç i autònoma.

Seqüència d’aprenentatge lectoescriptor

Una seqüència sistematitzada en tots els fonemes:

1. Consciència fonològica, articulema.

2. Identificació del so, fonema.

3. Correspondència i identificació de fonema-grafema.

4. Escriptura de grafemes.

5. Escriptura de síl·labes, paraules i oracions.

6. Lectura d’oracions i textos amb els fonemes acumulats.

Escolt i parl

Activitats de comprensió i expressió oral que es plantegen com un joc en el qual l’alumnat adquirirà vocabulari nou.

i parl 3 El meu plat preferit

1 Demanau a casa quins plats se solen cuinar en la vostra família en dates especials.

2 Per parelles observau la imatge i responeu les preguntes.

a) Què fan les nines?

b) En quin espai de la casa es troben?

c) En quina època de l’any?

d) Quin plat elaboren?

e) Quins d’aquests ingredients creus que són necessaris?

canella formatge ous caramels llimones taronges farina sucre tomàtigues llet torró

f) A més dels ingredients, identifica els elements que fan falta per elaborar aquesta recepta.

batedora corró davantal garlandes bol motles

ratllador manyopla cullera

3 Parlau a classe sobre quin és el vostre plat preferit. Heu de dir: – de quin plat es tracta; – quan es menja (per berenar, per dinar, per sopar, en alguna festa especial...);

– quins en són els ingredients principals.

4 Anomenau cada un un menjar que us agradi molt un altre que no us agradi gens. Anotau-los a veure en quins coincidiu tota la classe.

Mira al teu voltant

5 A ca nostra per felicitar aquests dies solem dir Bon Nadal, Bones festes, Bon Any... Digues quines altres expressions coneixes. Poden ser en altres llengües.

Llegesc i comprenc

A partir de les aventures de les lectures, es treballen continguts de vocabulari, gramàtica i ortografia.

L èxic Llegesc i comprenc

Llegeix representant amb les mans les paraules destacades. 3a part: La màgia de l’aigua! De tornada a casa, na Vega, n’Àgata en Gonçal m’explicaren per fi aquell misteri. Després d’una llarga sequera, havia tornat a ploure Va ploure un dia, el següent, l’altre. Va ploure una setmana i una altra. Va ploure tant que l’aigua va omplir el vell estany de band a a banda. Els insectes les aus començaren a anar a beure a l’estany. Les plantes començaren a créixer devora de l’aigua. Els ànecs els granots trobaren que les aigües tranquil·les de l’estany eren més agradables que el riu. així, a poc a poc, aquell tros de bosc sec buit s’havia omplert de vida d’alegria. No havia pensat mai que l’aigua fora capaç de fer tanta màgia! Gramàt ca Llegesc i comprenc 3

pág. CONTEXT INTERDISCIPLINARI Abans de començar El joc de les vocals

Ens presentam

meva classe

2 3 1 L abecedari A G V i

fulles – gegants – ombra

O r tograf a 2 Llegesc i comprenc

– Els arbres que envolten la casa són alts i grossos com

– A l’estiu, els arbres fan

– A l’hivern, els arbres no tenen

4 Marca com se senten els cosins de na Paula.

Avorrits tristos

1 Quin misteri envoltava l’estany? Completa

Llegeixfixant-te en les paraulesdestacades.

2a part: Xxxxit, silenci! Caminàrem una estona pel bosc. Jo no feia més que preguntar on anàvem, però no em deien res. Estava clar que sabien guardar un secret! Quan arribàrem a una clariana, n’Àgata assegurà:

1 Marca per què na Paula no sabia on anaven.

Perquè portava els ulls embenats.

Perquè era una sorpresa.

2 Encercla quins animals hi havia a l’estany i escriu-ne els noms. 3 2 Paraules amb g gu gü

Impacients emocionats

5 Per parelles, imaginau comentau la sorpresa que tendrà na Paula.

ploure – sequera

—Ja estem a prop. —Ara, silenci —demanà en Gonçal posant-se un dit als llavis. Els vaig seguir sense piular. Quin misteri! Al cap de poc, els tres es pararen en sec. —Mira! —murmurà na Vega. Quasi vaig cridar de la sorpresa. L’estany ja no estava sec! Ara estava ple d’aigua de vida. Hi havia ànecs granots, tortugues i libèl·lules, sargantanes i gripaus. Hi havia aus que volaven cantaven. Hi havia formigues abelles, caragols, poriols… Només faltava una família de pingüins! Ara entenia perquè era important el silenci. No volíem espantar

2 Quan de temps va ploure? Marca-ho

3 Ordena les imatges segons el que conta el text.

4 Per què na Paula diu que l’aigua ha fet màgia? Explica-ho

Feim exercici

on visc Anam d’excursió Em cuid Visca la vida!

Què és això?

Ja s’acaba el curs! Som com som Construïm el paisatge

Descrivim un espai

Descrivim un paisatge

Recitam poemes

f, g (ga, go, gu), gu (gue, gui), r, -rr-, -r-, ja (ja, jo, ju), g (ge, gi)

pág. 108 REPÀS TRIMESTRAL

Contam anècdotes ç, c (ce, ci), b, z, v, k, w

Entrevistam

Resolem endevinalles n, d, c (ca, co, cu) qu (que, qui), h, x

Lectura: Bon estiu! Ens descrivim

Lectura: Nigul ny, ll, l·l, tg, tj, tx, ig

Lectura: La selva a casa pr, pl, tr, dr, fr, fl, gr, gl, cl, cr, br, bl

pág. 192 REPÀS

Lectura: Sorpresa!

Lectura: Les germanes Borràs

Segons el text, què fan aquests éssers? Relaciona 5

Els insectes les aus E verb

Després d’una llarga havia tornat a Un dia Dos dies Més d’una setmana Perquè

A l’estany hi havia , ,

3 Senyala per què era important mantenir silenci.

Perquè no volien espantar els animals.

Perquè podien molestar els pingüins.

4 A classe, anotau en la pissarra quins comportaments hem de tenir quan estem en un espai natural amb éssers vius.

NO HEM DE MOLESTAR ELS ANIMALS 212

creixen devora l’aigua. Les plantes beuen a l’estany.

Context interdisciplinari

A 1r i 2n, les àrees troncals del projecte MIRA comparteixen, a totes les unitats, un mateix context interdisciplinari. S’afavoreix així un aprenentatge més significatiu i global de l’alumnat en connectar el que aprèn a diferents àrees amb la seva realitat més propera.

Quadern de lectura

Els llibres de 1r i 2n van acompanyats d’un quadern de lectura amb els seus detectius del pati.

Lengua Y además, en 3

Leo una narración

El mensaje de Olmo

El pueblo de Siempreviva parecía dormido. Casi todos sus habitantes se habían ido, pero Senda, sus padres y una carta llegaron para cambiarlo todo.

el texto?

Observa la ilustración. ¿En qué lugar sucede la historia?

1 Lee y contesta a las preguntas.

Después de leer la carta, me quedé mucho tiempo despierta. Le di un montón de vueltas a las palabras. La caja metálica era como una nave del tiempo y contenía tesoros del pasado. Comprendí que debía encontrar a aquel niño llamado Olmo y devolvérsela.

a) ¿Qué personajes aparecen en la historia?

Paraquienencuentreestacaja: SoyelúltimoniñodeSiempreviva. Todavíaquedanalgunosjóvenesenelpueblo.Son adolescentes.Algunasvecessereúnenenlaplaza,

b) Di qué sabes de cada uno de los personajes.

c) ¿Dónde está la niña cuando lee la carta?

Yo no solía guardar secretos. Pero comenzaban a gustarme. Y ahora quería saber cuál era el secreto de Siempreviva.

Catalejo: telescopio pequeño para mirar objetos lejanos.

d) ¿Cuándo crees que ocurre la historia: hace mucho tiempo, en la actualidad o en un futuro lejano? ¿Por qué?

e) Escribe todos los detalles que recuerdes de Siempreviva.

—Centinela, necesito que me ayudes —susurré a mi teléfono móvil.

Pardo: color oscuro que mezcla un poco de marrón y un toque de rojo. Esperé a que mis padres se acostaran antes de leer la nota que había dentro de aquel sobre. Formé una pequeña cueva con mis sábanas y le pedí a Centinela que encendiese la linterna del móvil. Entonces leí.

—¡Centinela a tu disposición para responder cualquier cuestión! —respondió Centinela en voz baja.

—Tengo que encontrar a un niño que vivió en Siempreviva y estudió en esta escuela antes de que la cerraran. Se llama Olmo. ¿Podrías localizarlo?

—Claro —dijo Centinela—. Olmo se encuentra cerca del río.

—¿En serio? —pregunté emocionada.

3 Corrige las afirmaciones falsas.

—Sí —explicó el programa—. También puede crecer en alturas

Estaba claro que tendría que buscar yo misma la respuesta.

20 Comprendo la lectura

2 Numera las imágenes según el orden en el que sucede la historia.

a) El padre de Olmo es el maestro de la vieja escuela.

Lectura

b) Las minas habían contaminado el suelo y los ríos.

d) Olmo guardó un catalejo en su caja de tesoros.

c) A Olmo le daba pena irse del pueblo porque tenía muchos amigos.

e) Centinela encuentra a Olmo y le entrega su caja.

4 Elige una opción. ¿Por qué se confunde Centinela al decir dónde está Olmo?

Andrea Maceiras, El secreto de Siempreviva, Anaya.

Porque piensa que Olmo es un árbol y no una persona.

Porque no sabe quién es Olmo y quiere distraer a la niña.

5 Imagina que te mudas a otra ciudad. ¿Cómo te sentirías? ¿Qué harías para acostumbrarte a los cambios y disfrutar de lo que tu nueva vida te ofrece? A B C

Començam la unitat llegint i en un context d’ús real del llenguatge.

Comprensió lectora i lectura en veu alta

El treball de comprensió lectora es reforça amb aquesta pràctica valuosa que millora la tècnica lectora, la fluïdesa i la transmissió d’emocions del text.

Dictat

Millora l’ortografia, la concentració i reforça la connexió entre la memòria auditiva i la coordinació en l’escriptura.

Joc amb la literatura

Activitats que desenvolupen la creativitat i acosten als principals textos literaris.

La acentuación de los diptongos

Cuando el diptongo está formado por una vocal abierta (a, e, o) y otra cerrada ( u), la tilde se coloca siempre sobre la vocal abierta: cantáis confusión Cuando el diptongo está formado por dos vocales cerradas, la tilde se coloca sobre la segunda vocal: cuídate veintiún

4 Completa las palabras con los diptongos que faltan y escribe la tilde donde sea necesario.

gorr n g nte bons pañ lo

5 Copia las palabras con diptongo y escribe tilde si es necesario: cuaderno, pingüino, ciempies, acuatico, biologo, confianza, ciudad, reunion, poeta, beisbol, aeronautica, samurai. 6 Escribe una oración con cada palabra.

DICTADO

Escucha y lee el texto para preparar el dictado. Después, intercambia tu cuaderno con un compañero o compañera para corregirlo.

Mi madre, que se llama Berenice, teje unos jerséis muy bonitos que luego mete en unas cajas muy bonitas, a las que les pone un sello muy bonito y que envía por correo postal a Australia. Eso le lleva mucho tiempo, pero la reconforta. Yo me imagino a los pingüinos recibiendo el paquete, tan contentos. Mónica Rodríguez, Si yo fuera un pingüino Anaya.

1 2 4 3 5

Los géneros literarios

Las obras literarias se agrupan en tres géneros literarios.

• Narración: se cuentan historias reales o imaginarias que les suceden a unos personajes.

• Teatro: los personajes cuentan una historia a través de los diálogos y la representan ante un público.

• Poesía: se expresan sentimientos y emociones.

1 Lee y responde a las preguntas.

BREIXO.— Lía tiene razón. Te llamas Lía, ¿verdad?

LÍA.— Sí, bueno. Rosalía. Pero mejor Lía. Ana Alonso, Nieve Anaya.

B A C

miércoles

Hoy es sábado. Al despertarse, Clara siente la luz del amanecer sobre su cara.

Al principio, no sabe dónde está.

Ana Alonso, El país de los cuentos Anaya.

a) ¿Qué texto cuenta la historia de un personaje y lo que le pasa?

b) ¿En cuál de los textos los personajes hablan entre ellos? ¿Cómo lo sabes?

c) ¿Qué expresa el texto C?

2 Observa la imagen y escribe un texto breve en el género literario que más te guste.

La octava maravilla, ¿qué será?, ¿quién lo sabe? ¿Será la luna llena que flota en el estanque?

José Carlos Martín Santos, Versos para contar estrellas, Anaya.

Aprenc paraules noves

Fomenta l’adquisició de vocabulari i l’ús actiu de paraules.

Itinerari lector

Una ruta literària per temàtiques i gèneres per afavorir el gust per la lectura i fomentar el pensament crític.

Saludos y despedidas

1 Clasifica estas expresiones en saludos y despedidas.

Hola, ¿qué tal?

¡Adiós!

¡Hasta luego!

¡Nos vemos pronto!

2 Lee y completa con el saludo adecuado.

¡Hey! ¡Qué sorpresa!

¡Este año estás en mi clase!

¿Cómo estás?

¡Buenas tardes!

¡Hola, buenos días!

¡Bienvenidos a 3.º!

• En parejas, reflexionad: ¿Qué saludo es más serio y cuál es más informal?

3 Piensa. ¿Qué sientes cuando llegas a un lugar donde hay muchas personas que no conoces?

miedo alegría ilusión nervios vergüenza

LAS LENGUAS

Y SUS HABLANTES

Leed este verso de Gloria Fuertes.

¿Qué creéis que quiere decir?

¡Qué bueno hablar con todos, sin importar la voz!

Sin darnos cuenta, muchas palabras en idiomas están presentes en nuestro día a día: en la camiseta que llevas, en los envases del desayuno o en las canciones que escuchas. ¿Ves alguna ahora mismo en clase?

Good morning!

Observa las fotografías y responde a las preguntas.

a) ¿Reconoces alguna palabra?

b) ¿En qué idiomas están escritas?

c) Escribe tres palabras en otras lenguas que conozcas.

d) Fíjate en los números del ascensor. ¿Para qué sirven esos puntitos que hay debajo? ¿Cómo crees que se leen?

ITINERARIO LECTOR

Mundos imaginarios

En la antigua Grecia, los dioses y sus historias explicaban el origen de las estaciones, el amor y la justicia.

La historia de Perséfone Perséfone era hija de Zeus y de Deméter, la diosa de la agricultura. El dios Hades se enamoró de ella y se la llevó a la fuerza al mundo subterráneo. Deméter, llena de dolor y de furia, reaccionó secando las plantas y provocando que los árboles no dieran fruto. Preocupado, Zeus ordenó a su hermano Hades que liberase a la joven, y envió a Hermes a buscarla. Pero todo el que probaba algún alimento en el mundo subterráneo quedaba unido a él para siempre. Hades engañó a Perséfone ofreciéndole unos granos de granada, y ella se los comió… Por eso, aunque regresó con Deméter, tuvo que comprometerse a volver seis meses cada año al reino de Hades. Y todos los años, mientras Perséfone permanece bajo tierra, su madre vuelve a hacer que caigan las hojas de las plantas, provocando el otoño y el invierno.

1 Di qué sucesos de esta historia pueden pasar en la vida real.

2 En grupos, describid a cada personaje con estos adjetivos. ¡Podéis añadir alguno más!

Ana Alonso, Mitologías del mundo, Anaya. justo egoísta paciente responsable nervioso fuerte malvado inocente inteligente

Completa en tu cuaderno. Después, poned las respuestas en común con el resto de la clase.

• Hablar diferentes lenguas es bueno porque

• Las palabras nos unen porque

Explica qué lengua o lenguas utilizas en cada situación.

el colegio

Completa la tabla con lo que sabes hacer en las lenguas que conoces.

Avanzado

Lo hago muy bien.

Medio Básico Lo hago bastante bien. Me cuesta, necesito ayuda.

Lengua 2 Lengua 1 Entiendo

Hablo Leo Escribo

Lengua 3

• ¿Qué lengua se te da mejor? ¿En cuál te gustaría mejorar?

Debatid en grupos cuál os parece la mejor manera de aprender una lengua.

Viajando al país donde se habla. Leyendo libros en esa lengua. Escuchando a quienes la hablan.

En este libro te esperan más historias fascinantes.

ACTIVIDAD COMPETENCIAL 67 U3

Les llengües i els seus parlants

Descobreix la relació entre la llengua i les persones la utilitzen per expressar-se i comprendre’s.

1.º y 2.º 1

1

1

Seqüència d’aprenentatge lectoescriptor

Una seqüència sistematitzada en tots els fonemes:

1. Consciència fonològica, articulema.

2. Identificació del so, fonema.

3. Correspondència i identificació de fonemagrafema.

4. Escriptura de grafemes.

5. Escriptura de síl·labes, paraules i oracions.

6. Lectura d’oracions i textos amb els fonemes acumulats.

Escolt i parl

Activitats de comprensió i expressió oral que es plantegen com un joc en el qual l’alumnat adquirirà nou vocabulari.

1

Tres nivells de Lectoescriptura

A 1r podràs triar la versió del llibre que millor s’adapti al nivell lectoescriptor de l’alumnat.

Así se lee la M

y marca si escuchas m 1

Nombra y une los que empiezan igual. 2

Emilio muela alma mamá lima Meli momia lomo

3 Colorea

Escucho y hablo

y marca las imágenes que se nombren 1

¡QUÉ DISPARATE!

4 Lee y une Mi muela. Mi lima.

2 Rodea las dos máquinas que se mezclaron en el disparate de Ángela. Completa el texto para corregir el disparate.

El sirve para asar la comida. lavadora - aspiradora taladro - horno

3 Dibuja una máquina que se use en tu casa y que os facilite alguna tarea. Escribe su nombre y explica qué ocurriría si no existiera. La sirve para lavar la ropa.

Llegesc i comprenc

A partir de les aventures de les lectures, es treballen continguts de vocabulari, gramàtica i ortografia.

Depenent del nivell lectoescriptor triat, aquest apartat comença:

- Lengua A la una: a la unitat 7.

- Lengua A las dos: a la unitat 5.

- Lengua A las tres: a la unitat 4.

y comprendo

Excursión a la Tierra Lee despacio las palabras destacadas.

1.ª parte: Blufi visita la Tierra Blufi viajó a la Tierra con su robot Abra. Desde su nave, vio muchos rascacielos pero decidió aterrizar en un campo.

pág. CONTEXTO INTERDISCIPLINAR

La clase

Juego oral: ¿Frío o caliente? Vocabulario: La localidad

La naturaleza

Juego oral: Agua, agua, ¿dónde estás? Vocabulario: Agua naturaleza m, s, p, (nexo), n, d

Las máquinas y

Habla: ¿Cuántas palabras forman saltamontes? ¿Y cuántas forman girasol? ??

¿Sabes qué es lo que espanta a los pájaros?

Blufi apuntó todo lo que veía para luego contarlo; por eso, dibujó un girasol y un saltamontes Después, intentó comunicarse con un terrícola, pero... ¡este no le contestó!

—No habla —dijo Abra—. ¡Es un espantapájaros!

Pobre Blufi, ¡qué chasco se llevó!

¿Conseguirá hablar con alguien en la Tierra?

¡El espantapájaros

Une y escribe las palabras que se forman. 1

2 rasca puntas saca latas abre cielos saca - gira - sol - bosques

Rodea dos palabras para formar una palabra compuesta y completa con ella la oración.

Ortograf a Leo y comprendo

Lee en voz alta Gramática Leo y comprendo E nombre

Contesta: ¿Dónde viajó Blufi con su robot Abra?

2.ª parte: ¿Quién anda ahí?

Lee despacio las palabras destacadas. Habla: ¿Sabes que algunas palabras sirven para identificar todo lo que nos rodea: personas, animales, cosas...? ??

Después, Blufi y la robot Abra caminaron hasta un prado. Allí vieron a una niña que estaba lanzando una pelota a su perro

Blufi y Abra se escondieron, pero la pelota llegó rodando hasta donde ellos estaban... ¡Y la niña los descubrió!

—No te asustes —dijo Blufi—, queremos ser tus amigos.

¿Piensas que la niña se asustó al verlos?

Antes de comenzar El juego de las vocales • conciencia fonológica • grafomotricidad

Las normas de mi clase

¿Iguales o diferentes?

Juego oral: Veo, veo... Vocabulario: La clase

Juego oral: ¿Quién es quién?

Vocabulario: El cuerpo humano

Juego oral: Simón dice...

l, m, s, p, y (nexo), t, n, d

c (ca-co-cu), q (que-qui), h, ch, f, g (ga-go-gu, gue-gui, güe-güi), r, -r-, -rr-

Contesta: ¿A quién vieron Blufi y Abra? ¿Con quién estaba jugando?

3.ª parte: Nuevos amigos

La niña no se asustó al ver a Blufi y Abra, ¡estaba encantada!

Lee fijándote en las letras destacadas.

Les contó que se llamaba Frida, y su perro, Pluto. También les dijo que vivían en un pueblo pequeño llamado Brañosera.

Une según corresponda. 1 Rodea los nombres que identifican a personas. 2

El lugar donde vivo

¿Dónde vamos de excursión?

Lectura: De viaje br-bl, pr-pl, fr-fl

¡Nos gustan los seres vivos!

Cada gota cuenta ¿Cómo me siento?

Lectura: En el bosque

¡Qué máquina!

Con el paso del tiempo...

Vocabulario: Hábitos saludables

Juego oral: ¿Frío o caliente?

Vocabulario: La localidad

Juego oral: La palabra inventada Vocabulario: Paisajes

Juego oral: ¿Quién soy?

Vocabulario: Seres vivos

j, g (ge-gi), z (za-zo-zu), c (ce-ci), b, ñ, ll, v, y, x, k, w

El artículo: el, la, los, las

Lectura: De viaje br-bl, pr-pl, fr-fl

Letra-sílaba-palabra

Lectura: Excursión a la Tierra tr-dr, cr-cl, gr-gl

Palabra y oración Campo semántico Mayúscula al principio de oración y después de punto

Lectura: Amigos animales

Juego oral: Agua, agua, ¿dónde estás?

Vocabulario: Agua y naturaleza

Diminutivos y aumentativos

Juego oral: ¡Qué disparate! Vocabulario: Máquinas

Familia de palabras

Sinónimos y antónimos

Juego oral: Palabras prohibidas

Vocabulario: El paso del tiempo

Lectura: En el bosque

Lectura: ¡Qué inventos!

Lectura: ¡Qué tiempos aquellos!

Letra-sílaba-palabra

Context interdisciplinari

Diminutivos y aumentativos El verbo

La oración

Familia de palabras

Sinónimos y antónimos

NORMAS de la clase

niña cohete profesora deportista ardilla río prado abuela científica bombero persona perro

Blufi dijo que él había venido de excursión desde Flipón, un planeta muy lejano. Enseguida, los nuevos amigos se dejaron de charla ¡y empezaron a jugar!

Contesta: ¿Cómo se llamaba la niña?

150 U5

DESCRIPCIÓN de una persona

¿Cuál era el nombre del planeta de Blufi?

Escribe cada nombre del recuadro donde corresponda. 1 Completa las oraciones. 2

niña: pueblo: perro:

El robot de Blufi se llama Yo me llamo

ESLOGAN para recordar cómo cuidarnos

PLANO para indicar un recorrido

ENCUESTA para decidir dónde ir de excursión

A 1r i 2n, les àrees troncals del projecte MIRA comparteixen, a totes les unitats, un mateix context interdisciplinar. S’afavoreix així un aprenentatge més significatiu i global de l’alumnat en connectar el que aprèn a diferents àrees amb la seva realitat més propera.

Diferentes lenguas

FICHA INFORMATIVA para cuidar a un animal o una planta

Palabras con ca-cocu Palabras con que-qui

Palabras con za-zozu Palabras con ce-ci

Palabras con ga-gogu; gue-gui; güe-güi; r, -r-, -rr-

FOLLETO INFORMATIVO sobre cómo ahorrar agua

ANUNCIO PUBLICITARIO de una máquina

Mi ÁLBUM de fotos

Cartilla de lectura

Matemàtiques

Propietat commutativa

Observa calcula com a l’exemple.

la mateixa col·lecció de cartes.

Resolc problemes

Una seqüència que ensenya pas a pas, incidint en l’adquisició de coneixements matemàtics i en la reflexió.

Desperta

el teu enginy

Estimula el pensament crític i lògic a través de desafiaments matemàtics dissenyats per fer-te pensar.

DEL DIA Vertader o fals? Respon. Per calcular la suma 25 + 9 + 12, primer podem

Seqüència d’aprenentatge

Sistematitzada en cada contingut:

- Descobreix: amb una pregunta activadora que motiva l’aprenentatge.

- Comprèn: la part de teoria molt ben diferenciada amb un fons verd.

- Aplica: activitats per posar en pràctica el que s’ha après.

El desafiament del dia

Un toc enigmàtic i desafiant.

RESOLC PROBLEMES

Resolc un problema amb l’ajuda d’una taula

Na Càrol es vol apuntar a dues activitats extraescolars: una esportiva una altra artística. De quantes formes diferents les pot combinar?

Llegesc l’enunciat comprenc la pregunta. Pregunta: De quantes formes diferents pot combinar les activitats?

Lògic, és lògica

Llegeix resol al teu quadern. Qui és qui?

Elabor un pla i resolc. Organitz les dades en una taula.

La taula té 2 files 3 columnes 2 × 3 = 6

Solució: Pot combinar les activitats de 6 formes diferents. Comprov la solució. El nombre de combinacions de la taula és: 2 × 3 = 6

Dades: Esportives: Artístiques: ACTIVITATS EXTRAESCOLARS TennisPintura

En Boleta no és negre i

Figures nombres

• Cerca el valor de cada figura de manera que les sumes de les files o les columnes donin les quantitats indicades.

Així ho faig jo

Se t’ocorre una altra forma de resoldre el problema? Explica.

1 Resol. Na Clara vol anar al parc a jugar a la pilota o a la corda, ha de triar una persona perquè jugui amb ella. Si al parc hi ha n’Àlex, na Nàdia, en Pere na Sofia, de quantes maneres pot organitzar el joc?

2 Resol. Un cadenat té dues combinacions: la primera, amb les lletres A, B, C; la segona, amb els nombres 1, 2, 3. Si una contrasenya consisteix en una lletra un nombre, quantes contrasenyes diferents es poden crear?

Crea el teu propi joc de figures nombres comparteix-lo amb un company o una companya perquè el resolgui.

CONTEXT

INTERDISCIPLINARI

Calcula mentalment i comprova amb la calculadora.

Calcula mentalment comprova

calculadora.

ORGANITZA TEVES IDEES

Copia al teu quadern el següent esquema i completa’l.

SISTEMA DE NUMERACIÓ

Càlcul mental

Nombres de tres xifres Nombres de quatre xifres

Reforça la comprensió numèrica i la confiança de l’alumnat.

C = 10 D = 100 U 100 es llegeix cent. 1 UM = 10 C = 100 D = 1 000 U 1 000 es llegeix mil.

Identifica el patró continua les sèries amb quatre elements més.

QUÈ APRENDRÀS?

Abans de començar Cap a Primària!

A classe tots comptam

Dels peus al cap, torn a comptar!

Suma salut

Nombres de l’1 al 5

Nombres del 6 al 9 i el 0

Ordén del 0 al 9

Construesc nombres

El nombre 10. La desena

La suma

La suma en vertical

Inventa un patró que compleixi aquestes condicions. Està format per més d’una figura geomètrica. Cada tipus de figura és d’un color.

Nombres de l’11 al 19

Nombre anterior i el següent

Suma a la recta numèrica

Mesur a la meva localitat

Metres de bosc

Tots creixem

Quant hi cap? Quant pesa?

pág. 82 REPASO TRIMESTRAL

Nombres del 20 al 39

Igual i diferent

Suma de 3 nombres

Suma per descomposició

Nombres del 40 al 59

Suma resta de desenes

Suma de nombres de 2 xifres

Nombres del 60 al 79

La propietat commutativa

Resta de nombres de 2 xifres

Context interdisciplinari

Gota a gota

Anam a comprar

Quant mesura?

Tipus de línies

Compar nombres

Interior, exterior i frontera

El centímetre i el metre

El gram i el quilogram

Els polígons

Esquerra i dreta

pág. 154 REPASO TRIMESTRAL

Nombres del 80 al 99

Suma de tres nombres

Suma portant-ne

Nombres fins al 99

Relació entre la suma i la resta

A 1r i 2n, les àrees troncals del projecte MIRA comparteixen, a totes les unitats, un mateix context interdisciplinari S’afavoreix així un aprenentatge més significatiu i global de l’alumnat en connectar el que aprèn a diferents àrees amb la seva realitat més propera.

Nombres ordinals

Nombres parells i imparells

Tic-Tac

Suma de tres nombres portant-ne

Els dies de la setmana

Resta per descomposició

El litre

Monedes d’euro

Bitllets d’euro

Figures amb simetria

El calendari Rellotge analògic Rellotge digital

Pensament computacional

Quant recordes?

Comparació Aproximació

Copia al teu quadern marca la resposta correcta.

Contribueix a fer que l’alumnat afronti els problemes de manera lògica, estructurada i creativa.

LABORATORI DE DADES RESOLC PROBLEMES

1 Quina afirmació és correcta?

A Deu desenes equivalen a una unitat de miler.

B Deu centenes equivalen a una unitat de miler.

Observ el dibuix i resolc

C Deu desenes equivalen a dues centenes.

2 La descomposició de 650 és:

A 6 C + 5 U

B 6 C + 5 D

C 6 C + 5 D + 1 U

Observ el dibuix resolc

3 La descomposició de 2 304 és:

A 2 000 + 30 + 4

B 2 000 + 300 + 40

C 2 000 + 300 + 4

4 Quina de les següents expressions és la correcta?

A 345 > 1 435

B 2 534 > 2 354

C 3 405 < 3 045

Cercam patrons

5 Quina és la centena més pròxima al nombre 678?

A 600 B 700 C 800

Orden els passos

6 L’ordinal immediatament anterior al desè és:

A El vuitè.

B El novè.

Trii la imatge que resol el problema

C L’onzè.

Seguesc les instruccions

d’assistència

Comprenc la pregunta

8

Ordén l’enunciat

Primària LES MATES 1 TOCA MIRA

Identific les dades

CIRCUIT D’ENTRENAMENT

Recull dades

4 3 SENT...

6

86 34 SENT... LES MATES

Observ el gràfic

Organitz les dades

Primària 2 TOCA MIRA

del tresor

Recursos manipulatius individuals

Trii el gràfic que resol el problema

Trii la pregunta la solució per a un enunciat, resolc

Represent dades en un gràfic de barres

Interpret les dades

de recipients

Els llibres de 1r i 2n s’acompanyen de Mira, toca, sent... Les Mates. Un material que presenta recursos manipulatius per afavorir que l’alumnat experimenti, provi i manipuli, i així millori la comprensió i la vivència de les matemàtiques com una cosa propera i accessible.

Represent les dades en un pictograma

Les dietes saludables del nostre entorn 3

Podem alimentar-nos de manera sostenible saludable seguint dietes del nostre entorn o donant prioritat als aliments que es produeixen d’una manera que perjudiqui menys el medi ambient.

3.1 La dieta mediterrània

La dieta mediterrània està basada en el consum de verdures, oli d’oliva, peix, cereals, llegums, patates, fruites, iogurt làctics, aigua com a beguda. És tradicional de les zones properes al mar Mediterrani.

El gaspatxo s’elabora amb tomàtiga, cogombre, ceba, all oli d’oliva.

Les llenties estofades amb verdures alguna carn és un guisat molt comú.

La paella du arròs verdures com mongeta tendra, ceba i, a vegades, carn o marisc.

El peix al forn, a la planxa o fregit amb oli és habitual.

Els paisatges que són devora la mar són paisatges de costa.

Moltes de les dietes del nostre entorn, com la dieta atlàntica, s’assemblen a la dieta mediterrània; per exemple, en el consum d’oli d’oliva, pa, patates, llegums, fruites verdures.

ALTRES MENJARS TÍPICS DEL NOSTRE ENTORN

La fabada asturiana s’elabora amb mongetes seques, patates aliments amb carn com xoriço o botifarró.

El potatge amb cigrons, espinacs, i bacallà és un guisat molt comú al nostre entorn.

1 Anomena els aliments en què es basa la dieta mediterrània.

2 Pensa digues quina és la font d’hidrats de carboni més habitual de la dieta mediterrània.

La funció de nutrició

Marca les fotos on només hi ha elements naturals.

El pop a la gallega es fa amb pop bullit, patates, oli d’oliva pebre vermell. És habitual a la dieta atlàntica.

El bullit, com el maragato de Castella i Lleó, és una font de proteïnes, greixos hidrats de carboni.

3 COMPETENCIAL Anomena almenys tres menjars que prenguis sovint que siguin típics de la dieta mediterrània. almenys uns altres dos que siguin propis del lloc on vius.

Observa els pictogrames i completa la frase. 2

ÉS UNA ZONA ALTA DE LA COSTA.

Els

Escriu penya-segat, illa i platja on correspongui.

La nutrició consisteix a obtenir els nutrients que necessitam per viure, utilitzar aquestes substàncies al nostre cos i expulsar els residus que produïm.

2.1 Com es realitza la funció de nutrició?

Les nostres cèl·lules obtenen la matèria i l’energia que necessiten a partir dels nutrients que obtenim a través dels aliments que prenem de l’oxigen que respiram. Els nostres aparells sistemes especialitzats proporcionen aquests nutrients a les cèl·lules. Aquests són els aparells que intervenen en la nutrició:

APARELL DIGESTIU

ACTIVITATS

1 Explica en què consisteix la nutrició.

2 Anomena els aparells que intervenen en la nutrició.

3 Relaciona cada terme amb un aparell: a) Oxigen. b) Aliment.

Llibres molt visuals

El contingut es mostra amb abundants fotografies que connecten la realitat amb l’aprenentatge.

Els hidrats de carboni

Els lípids energia que, a més, es pot emmagatzemar com a reserva. Són la mantega, l’oli...

ACTIVITATS

L’aigua és imprescindible perquè el nostre organisme funcioni, ja que és el medi en el qual tenen lloc tots els processos de la nutrició. Hi ha aigua en aliments com les fruites i les verdures. que el nostre cos funcioni bé. Hi ha vitamines a les fruites, les hortalisses, les verdures... hi ha sals minerals als fruits secs, els llegums... per créixer per reparar parts del cos. Es troben a la llet, els ous, el peix la carn.

4 Anomena els tipus de nutrients relacionats amb l’obtenció d’energia.

5 Cerca al diccionari la paraula greix relaciona-la amb un tipus de nutrient.

6 Explica per què l’aigua és imprescindible per al funcionament del nostre cos.

7 Observa indica l’aliment que t’aporta més aigua.

8 Pensau i responeu raonadament: Què passaria si no prenguéssim fruites verdures?

Construïm la maqueta d’un pulmó Per comprovar com els pulmons s’eixamplen o s’encongeixen depenent del moviment del diafragma, us proposam construir un «pulmó artificial», és a dir, una maqueta d’un pulmó.

Amb el punxó, feis un forat al tassó de plàstic per fer-hi passar una canyeta.

1 Introduïu la canyeta al tassó amb el globus per dins segellau-ho amb cola.

Amb cinta aïllant, segellau la unió entre un extrem de la canyeta l’embocadura d’un dels globus. 2

Experimentau i analitzau els resultats

Observau…

… en aquest model, el globus unit a la canyeta representa el pulmó; el tassó de plàstic, la cavitat pulmonar; i el globus que tapa el tassó, el diafragma.

Extraieu-ne conclusions

Materials necessitau:que un tassó deplàstic,dos globus, una canyeta, tisores,punxó,cinta aïllant i cola.

Tallau l’emboca- dura de l’altre globus tapau la part de dalt del tassó. Posau-hi cinta per evitar que hi entri l’aire.

Experimentau… • Simulau la inspiració: estirau cap avall el globus que tapa el tassó. • Simulau l’expiració: empenyeu el globus que tapa el tassó cap a dins.

Comprovam la importància de mastegar bé La masticació és l’acció de tallar i triturar el menjar amb les dents per facilitar que es mescli amb la saliva. Mastegar bé és molt important, i ho comprovareu amb el següent experiment:

Trossejau una de les llaminadures. Ho podeu fer amb les mans, amb unes tisores o amb un ganivet. Anau amb compte quan feu els talls.

Analitzau els resultats

Posau una llaminadura sencera una de trossejada dins dos tassons diferent.

Materials que necessitau: dos tassons, dues llaminadures, vinagre una eina per tallar (opcional).

FEIM EXPERIMENTS

Demostram que hi ha ferro als cereals del berenar

ACTIVITAT COMPETENCIAL

Als cereals del berenar hi ha de tot, o gairebé: hidrats de carboni, fibra alimentària, proteïnes, greixos i... sorpresa: minerals com el ferro. Sí, això mateix! Si no us ho creis, comprovau-ho.

Afegiu vinagre a cada tassó fins a cobrir la gominola. Deixau passar dues hores.

Responeu… Quina llaminadura s’ha dissolt o ho ha fet abans?

• Creis que hi ha influït el fet que estigués trossejada?

Extraieu-ne conclusions Difoneu resultats i conclusions

Seguiu aquests passos

Posau en un bol els cereals amb aigua perquè s’estovin.

Analitzau els resultats

Materials que necessitau: un imant potent o uns quants imants junts, cereals del berenar, un morter (o batedora), aigua, un bol una bossa hermètica.

2 3

Triturau la mescla per fer-ne unes farinetes.

Observau… el resultat de l’experiment. 1 2

Introduïu les farinetes a la bossa hermètica.Col·locau-la damunt una superfície dura passau l’imant per damunt.

Compartiu… … les conclusions amb els vostres companys companyes, la vostra família…

Relacionauelsresultatsambelfuncionamentdelpulmó…

A la inspiració: l’aire entrarà per la canyeta, el globus de l’interior del tassó s’inflarà. • A l’expiració: l’aire sortirà per la canyeta, i el globus de l’interior del tassó es desinflarà.

3 4

Difoneu

Compartiu… … les conclusions amb la vostra classe, la vostra família...

Relacionau… … els resultats d’aquest experiment amb la masticació dels aliments anotau les vostres conclusions amb les respostes anteriors.

Extraieu-ne conclusions

Relacionau… els resultats d’aquest experiment amb els nutrients que contenen els aliments anotau les vostres conclusions al costat de les vostres respostes anteriors.

Responeu…

• Què són aquestes partícules negres que es veuen?

• Quina propietat de la matèria quin mètode de separació de mescles has posat en pràctica?

Difoneu resultats conclusions

4

Compartiu… les vostres conclusions amb qui vulgueu: la classe, la família…

Feim un experiment

Fàcils de fer, reforcen la curiositat i el pensament crític.

les tecnologies que inventam, de fer ciència divulgar-la... En resum, la ciència és a tot arreu!

Jardí Botànic de Sóller Museu Balear de Ciències Naturals.

on vius. Comparteix-la amb la teva família per si us anima a visitar-ne algun. Per fer-ho:

a) Extreu les dades de les ubicacions dels llocs que es mencionen a l’article.

b) Proposa un parc, un centre d’investigació o un museu de ciències que siguin a prop d’allà on vius. Si tens dubtes, pregunta o investiga c) Situa tots els llocs anteriors en un mapa copia’l al teu quadern.

Lectura fàcil

La lectura fàcil és una forma normalitzada d’adaptació d’un text perquè la seva lectura i comprensió siguin més senzilles.

Els nostres llibres de Lengua castellana en Lectura fàcil, disponibles a partir de 3r, estan destinats a l’alumnat que presenta algun tipus de dificultat en l’aprenentatge.

Han estat generats en col·laboració amb Plena Inclusió. Tots els textos han estat revisats i validats pels seus especialistes en adaptació textual.

És per això que incorporen el logo de Lectura fàcil de l’organització Inclusion Europe.

Un llibre Mira

Es ribo

3

De: olivia.blanco@colegio.es

Para: martafernandez@colegio.es

Asunto: duda ruedas

Hola, Marta: Quería preguntarte si para la clase de patinaje de mañana necesitamos llevar las ruedas de pista o de parqué. Un beso, Olivia

Papá, estoy en casa de Aitana. ¿Puedes venir a recogerme a las ocho?

Cecilia

B C

¡ATENCIÓN!

Les avisamos de que, por obras en la carretera, el autobús escolar cambiará su ruta a partir del lunes 26. Nueva parada: Calle Los Pinos. Disculpen las molestias.

a) ¿Quiénes son el emisor y el receptor de la nota y del aviso?

b) ¿Y de la lista?

LISTA DE LA COMPRA 3 botellas de leche Yogures 1 barra de pan 1 kilo de manzanas

¿A quién se lo escribe?

b) ¿Cuál es la dirección de correo de Olivia?

c) ¿Qué información crees que hay que poner en el asunto?

d) ¿Para qué envía el correo?

¿CÓMO ESCRIBIR UN CORREO ELECTRÓNICO?

Paso 1

Escribe la dirección de correo del destinatario.

Paso 3

Piensa qué vas a decir en el mensaje. Sigue esta estructura

saludo cuerpo del mensaje despedida firma

Mira a tu alrededor COMPETENCIAL

Paso 2

Decide un asunto que resuma bien el mensaje del correo.

Paso

Conozco mi lengua

no co i l ngua

Escribe los nombres de todo lo que ves en la fotografía: personas, objetos, lugares…

Los nombres tienen género masculino o femenino. Masculinos: pueden llevar delante las palabras el, los Femeninos: pueden llevar delante las palabras la, las.

3 Completa con el, la, los, las.

tobogán hormigas violín cuadernos maleta rotuladores

Los nombres son las palabras que utilizamos para nombrar personas, animales, lugares, plantas o cosas. Por ejemplo: amigo, perro, montaña, cuaderno.

1 Copia la palabra de cada columna que no es un nombre.

El nombre ratón ciudad pasillo comí persiana mucho nariz calendario verde castillo alfombra tomate

Los nombres pueden ser comunes (niña, ciudad) o propios (Marta, Gijón).

Los nombres

4 Cambia el género de todas las palabras.

EJEMPLO el gato negro la pintora talentosa

el brujo travieso > la bruja traviesa

Los nombres tienen número singular o plural, según se refieran a un solo objeto o ser, o a varios. El plural se forma, en general, añadiendo -s si el nombre acaba en vocal, y -es si acaba en consonante.

2 Completa con un nombre común y uno propio. come Hablé por con

Copia y clasifica estos nombres. En parejas, buscad en la lectura cinco nombres en plural y cinco en singular. Clasifica los nombres en masculinos y femeninos.

calcetín calcetin

Masculino Femenino o general, es

balón libros pinzas chicles oveja flores barco pluma

Plural

Un llibre Mira de Lectura fàcil

Los textos cotidianos

Los textos cotidianos sirven para contar información a otras personas.

Por ejemplo, las listas, las notas, los avisos o los correos electrónicos.

1 Lee y clasifica los textos en tu cuaderno. nota lista aviso

Papá, estoy en casa de Aitana.

¿Puedes venir a recogerme a las ocho?

Cecilia

¡ATENCIÓN!

Les avisamos de que, por obras en la carretera, el autobús escolar cambiará su ruta el lunes 26.

LISTA DE LA COMPRA

3 botellas de leche Yogures

1 barra de pan 1 kilo de manzanas

Mira a tu alrededor

2 Copia un aviso que esté colgado en el tablón de anuncios de tu colegio.

El nombre 4

Especialment dissenyats per atendre les necessitats de l’alumnat:

• Amb problemes de comprensió lectora.

SITUACIÓN DE APRENDIZAJE 2

• Amb problemes d’aprenentatge com dislèxia o disgrafia.

Los nombres son palabras que utilizamos para nombrar personas, animales, lugares, plantas o cosas.

• Amb baix coneixement de l’idioma.

Los nombres pueden ser:

• Comunes: niña, ciudad.

• Propios: Marta, Gijón.

Los nombres tienen género:

• Masculino: son nombres que llevan delante las palabras el, los.

• Femenino: son nombres que llevan delante las palabras la, las.

Los nombres tienen número:

• Singular: son nombres que hacen referencia a un solo objeto o ser.

• Plural: son nombres que hacen referencia a varios objetos o seres. Formamos el plural:

– Con -s si el nombre acaba en vocal.

–Con -es si el nombre acaba en consonante.

1 Copia y clasifica estos nombres en tu cuaderno.

balón libros pinzas

Singular oveja flores barco

Masculino

Singular Plural

Quaderns

El projecte MIRA proposa tres quaderns, un per trimestre, per reforçar el que s’ha estudiat a cada unitat del llibre de l’alumnat de Llengua catalana i Lengua castellana.

Llengua

Per a cada unitat del llibre, el quadern proposa una lectura i activitats per reforçar la comprensió lectora.

Escric: descripció

Llegeix el text següent respon les preguntes.

Supòs que els hòbbits necessiten ser descrits d’alguna manera avui en dia. Havien esdevingut éssers estranys i tímids entre la Gent Gran, com ens anomenen. Són (o varen ser) gent petita, de devers la meitat de la nostra alçada i més menuts que els nanets barbuts.

Els hòbbits no tenen barba. No hi gens de màgia en ells, excepte aquella que és comú i quotidiana i que els ajuda a desaparèixer en silenci i ràpidament, quan la gent gran i estúpida, com vosaltres o jo mateix, se’ls acosta sense mirar per on camina, fent un renou d’elefants que es pot escoltar a una milla de distància. Tenen tendència a ser gruixuts de ventre, solen vestir colors brillants (sobretot verd i groc) ; no usen sabates, perquè als peus tenen soles naturals de pell i un pèl espès tebi de color castany, com el que els creix al cap (que és arrissat); tenen els dits llargs, hàbils i bruns, el rostre afable i riuen amb profundes sucoses rialles (especialment després de sopar, cosa que fan dos pics al dia, quan poden). Adaptat traduït de <http://lijzgz.blogspot.com.es>

Com van vestits els hòbbits?

Com tenen el rostre?

Per què no duen sabates?

Com diries que és el seu caràcter?

Dibuixa un hòbbit segons el que diu el text.

Conec la llengua: lletres, síl·labes i paraules

Anota el nombre de lletres de cada paraula.

Fèlix llebre carta

Londres restaurant esverada

Compta escriu el nombre de síl·labes de cada paraula.

nin problemes jardinera

escola plàstica bicicleta

sal ensalada aigua

Escriu el nom del que representa cada paraula separant-ne les síl·labes.

5 6 7

Escriu:

3

0

Descriu un d’aquests personatges. Explica com va vestit, quin creus que és el seu caràcter i quines coses penses que li agrada fer.

Inventa una oració en què totes les paraules tenguin una sola síl·laba. 1 2 3 4 mi ra ci te fa na gant rol es a to tell ve fon lli qui po lè li a cas far lla o lí li ga ge ma ci a u lle res cal ço tets llen çol

ó vi a tell cas mi a gues

a gi mà na pa llo pa ci ó ha bi ta

Una paraula de tres lletres:

Una paraula de tres síl·labes:

Una oració de tres paraules:

Forma tantes paraules com puguis amb aquestes síl·labes.

Els quaderns s’organitzen en apartats que reforcen els continguts estudiats a cada unitat del llibre de l’alumnat.

Proposen abundants activitats per reforçar el que s’ha estudiat a cada unitat del llibre de l’alumnat.

Vocabulario: el abecedario

Recuerda y completa. 1

El o alfabeto es el conjunto de letras de un idioma. El alfabeto castellano está formado por letras.

Completa con las letras que faltan. a c e k n p s x 2

Ordena alfabéticamente las siguientes palabras. 3

Estos animales tenían que haberse colocado por orden alfabético, pero han cometido un error. 4 rama langostino árbol ventana monstruo

¿Qué dos animales se han colocado mal?

b) Escribe los nombres de los animales en el orden correcto.

5 Ortografía: la sílaba tónica y la sílaba átona

Expresión escrita: lengua oral y lengua escrita

Relaciona cada uno de los mensajes con las imágenes y escribe si pertenecen a la lengua oral o a la lengua escrita.

Por estos tiempos, vivía nuestro protagonista en una pequeña…

Querida abuela: estoy en la playa…

¿Diga? ¿Qué desea?

Gire por ahí y después siga recto unos metros.

la letra, la sílaba y la palabra

Recuerda y completa. 1 Completa cada pareja de palabras con una letra distinta. 2 O dena las letras y descubre las palabras ocultas. 3

Con las letras del abecedario formamos

Una sílaba es cada uno de los golpes de voz con que pronunciamos una

Ordena las sílabas para formar palabras. lle-ba-na: ba-llo-ca: ca-mar: na-lli-ga: 5

Ordena las palabras para escribir oraciones. 6

osca osca oro oro illa illa ca a ca a ana ana li a li a jardín. delfín plantas es Raquel regará mamífero. las El del un animal

Recuerda y completa. 1 Coloca las palabras en el lugar que les corresponda teniendo en cuenta la sílaba tónica: azulejo, montaña, compás, vino.

La sílaba de una palabra que pronunciamos con más fuerza que las demás se llama sílaba Las otras sílabas de esta palabra se llaman sílabas

Rodea la sílaba tónica de las siguientes palabras.

fútbol defecto personalidad golpe intrépida además rato delantero empezando

Forma palabras uniendo las sílabas. Escríbelas y rodea las sílabas tónicas.

leihteórcop: ofteloné: brpalaa: ónrat:

Coloca las palabras en las casillas según el númer de sílabas: sol, desordenado, langostino, libro, Cristina. 4

Algunas palabras de este texto están mal divididas. Escríbelas con el guion en el lugar correcto.

Para poder leer un texto, renglón a renglón, en los libros que se publican, hay que sep- arar correctamente las palabras que quedan a final de línea. Para ello, hay que tener en cuenta la división de las palabras en sus distintas sílabas.

Marca en cada caso la palabra con la sílaba tónica destacada correctamente.

EJEMPLO

ren-glón

Escribe las palabras encadenadas que corresponde a las imágenes: cada una empieza por la sílaba en que termina la anterior. 7

Cazadora

Escribe tres oraciones: una con tres palabras, otra con cuatro y otra con cinco. a) b) c) 8

Els quaderns s’estructuren en paral·lel a les unitats del llibre de l’alumnat.

Proposta didàctica

Una guia pràctica i integral per acompanyar-te en el dia a dia: per exposar, avaluar, dinamitzar i atendre la diversitat.

Recull els continguts fonamentals i conceptes essencials que l’alumnat ha de dominar en finalitzar cada sessió o epígraf.

Ajuden el docent a:

• Tenir clars els objectius d’aprenentatge.

• Planificar la classe amb més facilitat.

• Avaluar els resultats de forma més precisa.

Suggeriments metodològics

A 1r i 2n, les solucions es mostren en la reproducció del llibre de l’alumnat.

Solucions de les activitats

Amb suggeriments:

• De recursos activadors i motivadors.

• D’eines per donar suport a les exposicions.

• De metodologies actives per fomentar un aprenentatge participatiu.

• Idees pràctiques per dinamitzar la sessió i relacionar els continguts amb l’experiència de l’alumnat.

Juntament amb les quals s’inclou el nivell cognitiu que treballa cadascuna:

• memòria o literalitat

• connexió amb coneixements previs

• judici crític

D’aquesta manera, el docent disposa d’una referència immediata tant per a la correcció com per a la planificació pedagògica.

Situació d’aprenentatge

Situació d’aprenentatge

Motivació

Motivació

RECURSOS

RECURSOS

Vídeo de motivació que planteja un joc visual per anticipar els conceptes i el vocabulari de la unitat. Vídeo

Vídeo de motivació que planteja un joc visual per anticipar els conceptes i el vocabulari de la unitat. Vídeo

La imatge... Proposar a l’alumnat que observin la imatge inicial durant un minut, prestant especial atenció a la nina que juga a la xarranca. En concret pot demanar-los que es fixin en les diferents parts del seu cos: cap, ulls, boca, cabells, cames,

La imatge... Proposar a l’alumnat que observin la imatge inicial durant un minut, prestant especial atenció a la nina que juga a la xarranca. En concret pot demanar-los que es fixin en les diferents parts del seu cos: cap, ulls, boca, cabells, cames, braços…

... Estableixi a l’aula una conversa per posar en comú les observacions de cada estudiant en relació amb la pregunta motivadora. Quines parts del cos tenim i per a què serveix cadascuna d’elles? Demani que responguin tenint en compte la nina de la fotografia: els seus ulls serveixen per veure la xarranca, les seves cames per saltar, els braços per equilibrar-se, la boca per parlar, cantar o somriure…

uja d’idees... Estableixi a l’aula una conversa per posar en comú les observacions de cada estudiant en relació amb la pregunta motivadora. Quines parts del cos tenim i per a què serveix cadascuna d’elles? Demani que responguin tenint en compte la nina de la fotografia: els seus ulls serveixen per veure la xarranca, les seves cames per saltar, els braços per equilibrar-se, la boca per parlar, cantar o somriure…

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

El teu cos és genial

La realització del repte final requereix una preparació:

Estableixi parelles d’estudiants per realitzar el mural final. Prepari un rotllo de paper continu perquè cada parella d’estudiants pugui dibuixar dues siluetes del seu cos en la qual situar les parts del cos que aniran descobrint al llarg del procés

La realització del repte final requereix una preparació: Estableixi parelles d’estudiants per realitzar el mural final. Prepari un rotllo de paper continu perquè cada parella d’estudiants pugui dibuixar dues siluetes del seu cos en la qual situar les parts del cos que aniran descobrint al llarg del procés

Prepari materials de dibuix suficients per realitzar l’activitat. que treballarem serà la informativa, a través de la retolació del mural amb els noms de les parts del cos.

Prepari materials de dibuix suficients per realitzar l’activitat. que treballarem serà la informativa, a través de la retolació del mural amb els noms de les parts del cos.

El nostre COS té diferents PARTS

Per a què serveixen?

Fes un MURAL sobre el cos humà i les seves parts.

Què saps?

Què saps?

QUÈ SAPS?

En què ens assemblam totes les persones? en una pluja

En què ens assemblam totes les persones?

Explicau-ho en una pluja d’idees.

Aprenentatge cooperatiu

Aprenentatge cooperatiu

PLuja d’idees... Després de parlar de la nina de la fotografia, guiar la pluja d’idees cap a una comparació per establir quines parts del cos tenim totes les persones encara que tinguem diferències individuals.

PLuja d’idees... Després de parlar de la nina de la fotografia, guiar la pluja d’idees cap a una comparació per establir quines parts del cos tenim totes les persones encara que tinguem diferències individuals.

L’objectiu hauria de ser l’acceptació del propi cos com una cosa estupenda que funciona i ens permet viure, gaudir, relacionar-nos...

L’objectiu hauria de ser l’acceptació del propi cos com una cosa estupenda que funciona i ens permet viure, gaudir, relacionar-nos...

QUÈ APRENDRÀS?

Així ets per fora

Menges, respires, tens cor...

Notes coses, penses...

Et mous...

T’emociones amb el teu cos

Mira al teu voltant

Usa els teus sentits

Feim experiments

Què fa el teu cos?

Què aprendràs?

Què aprendràs?

Durant el desenvolupament de la situació d’aprenentatge utilitzarem els continguts, les activitats i els recursos proposats en aquesta unitat per ajudar l’alumnat a:

Durant el desenvolupament de la situació d’aprenentatge utilitzarem els continguts, les activitats i els recursos proposats en aquesta unitat per ajudar l’alumnat a:

• Utilitzar el vocabulari científic bàsic relacionat amb la unitat.

• Utilitzar el vocabulari científic bàsic relacionat amb la unitat.

• Aplicar procediments d’indagació adequats a les necessitats de la investigació sobre el cos humà (observació en el temps, identificació i classificació, cerca de patrons…).

• Aplicar procediments d’indagació adequats a les necessitats de la investigació sobre el cos humà (observació en el temps, identificació i classificació, cerca de patrons…).

• Identificar les principals parts externes del cos humà (cap, tronc i extremitats i els seus detalls).

• Identificar les principals parts externes del cos humà (cap, tronc i extremitats i els seus detalls).

• Conèixer les principals parts de l’exterior i l’interior del cos relacionades amb la realització de les funcions vitals bàsiques.

• Conèixer les principals parts de l’exterior i l’interior del cos relacionades amb la realització de les funcions vitals bàsiques.

• Utilitzar els diferents sentits del cos humà per explorar diferents aspectes de la realitat quotidiana.

• Utilitzar els diferents sentits del cos humà per explorar diferents aspectes de la realitat quotidiana.

• Descobrir algunes parts de l’interior del cos a través de l’autoexploració, com notar el batec del cor, el canvi de volum dels pulmons en el pit, el moviment dels músculs o les articulacions sota la pell, etc.

• Descobrir algunes parts de l’interior del cos a través de l’autoexploració, com notar el batec del cor, el canvi de volum dels pulmons en el pit, el moviment dels músculs o les articulacions sota la pell, etc.

Feina manipulativa

Als llibres de Matemàtiques i al Globalitzat, aquest apartat ofereix una recopilació dels materials i recursos manipulatius del projecte:

• A 1r i 2n, del material manipulatiu individual: Mira, toca, sent... Les Mates.

• El material d’aula que acompanya cada cicle.

• En els recursos digitals associats als continguts de cada apartat.

Avaluació

Amb referència als recursos i eines disponibles per implementar una avaluació contínua i formativa:

• Eines: rúbriques, models de feedback, pautes d’autoavaluació.

• Orientacions pràctiques: detecció d’errors freqüents, suggeriments de millora i propostes de reforç.

Atenció a la diversitat

• Amb la recopilació dels recursos digitals associats als continguts de l’apartat:

- Com vols que t’ho conti: recursos multiformat dissenyats per facilitar l’aprenentatge dels sabers essencials mitjançant la metodologia coneguda com a microlearning. Proporcionen múltiples formes d’aprendre d’acord amb les pautes DUA.

- Experiments i tasques manipulatives.

- Materials per treballar a classe o a casa.

• Amb referència a un conjunt de fitxes associades als continguts de l’apartat, que inclouen:

- Activitats de reforç.

- Propostes d’ampliació per a l’alumnat.

- Activitats lúdiques i manipulatives.

PRIMÀRIA

Descobreix-ne més!

Què és?

Entorn digital

ILLES BALEARS

Com és?

Què aporta?

Recursos destacats de l’entorn digital

Què és?

És una eina pedagògica que utilitza el llibre imprès com a referent. Proporciona igualtat d’oportunitats als estudiants i compleix amb els requisits d’accessibilitat i de les pautes DUA. Es fonamenta en tres objectius bàsics:

1

Oferir el llibre de l’alumnat amb alternatives d’ accessibilitat.

2

Generar un projecte

MULTIDISPOSITIU

Visualitza-ho a qualsevol dispositiu, mida i resolució.

TRAÇABLE I ACCESSIBLE

Amb recursos i activitats accessibles i traçables en EVA o LMS.

3

l’alumnat en cada necessitat i cada ocasió.

INTUÏTIU

Fàcil navegació i personalització del contingut.

COMPATIBLE

Amb tots els sistemes operatius, entorns virtuals d’aprenentatge i la majoria de plataformes educatives.

Com és?

L’entorn digital de l’alumnat

Aporta 4 valors al llibre imprès:

Reprodueix el llibre imprès i permet marcar, dibuixar… És una eina d’estudi.

Així som

1 Llegeix el que diu sobre Anna Kadabra un company seu.

N’Anna duu els cabells llargs, solts i blaus. Té el nas arromangat i ple de pigues. Els seus ulls són de color taronja i enormes.

Sol dur una jaqueta rosa amb caputxa amb orelles de gat, una falda negra amb estrelles grogues, i unes malles a ratxes negres i rosa.

És alegre i simpàtica.

recursos contextualitzats al contingut o activitat als quals donen suport, concebuts per atendre la i amb premisses 9:45 AM

2 Respon les preguntes sobre la descripció de n’Anna Kadabra.

• Com duu els cabells?

• Com té el nas?

• Com són els ulls?

• Com va vestida?

• Quin és el seu caràcter?

Per descriure una persona hem de dir:

• com és físicament (cara, cos).

• quin és el seu caràcter (simpàtic, amable, tranquil, juganer…).

• També podem dir què li agrada com va vestida.

3 Per parelles, jugau a endevinar personatges. Cada un pensarà en algú conegut: esportista, cantant, etc. L’altre farà preguntes que només es poden contestar amb sí o no.

4 Pensa en un company o companya i explica com és. Les paraules que et donam et poden ajudar.

Incorpora un accés directe a l’àrea privada de l’alumnat, que inclou continguts transversals.

Cabells Cara Ulls Caràcter

curts, llargs, llisos, arrissats, rossos, bruns, vermells

Nas ADJECTIUS PER DESCRIURE

rodona, allargada, prima, pigada allargats, rodons, blaus, marrons, verds, negres

Boca arromangat, gran, petit, rodó, ample, recte

simpàtic, trist, tímid, desvergonyit, nerviós, tranquil, juganer, solitari

rodona, gran, petita, de llavis prims, de llavis grossos

A partir de 3r Potencia l’aprenentatge més enllà del llibre imprès. Inclou un espai que amplia les capacitats del llibre, oferint eines assistides per IA per reforçar i avaluar l’adquisició dels sabers essencials:

5 Llegeix en veu alta la descripció que has elaborat. A veure qui endevina primer de qui es tracta.

Practica!: Fins a 1400 activitats interactives que consoliden l’aprenentatge dels sabers fonamentals i permeten practicar de forma progressiva.

Posa’t a prova: un entorn d’autoavaluació que mesura el progrés de l’alumnat i proporciona al professorat dades precises sobre l’acompliment individual.

Desafiaments adaptatius: propostes diferenciades d’acord amb el nivell d’avanç, juntament amb tècniques d’estudi per superar dificultats detectades.

L’entorn digital del professorat

Aporta una solució integrada:

Continguts i aplicacions amb tots els recursos i eines contextualitzats.

Aplicacions i propostes per a un suport integral a la tasca docent.

Què tenen en comú els noms d’Anna Aminata?

Quina és la primera lletra del teu nom?

En quina lletra acaba el teu segon cognom?

l’abecedari de la pàgina 23 digues quin lloc ocupa la primera lletra del teu primer cognom.

síl·labes les paraules

3 Fes mamballetes compta les síl·labes de les paraules següents.

lluç llu na va re ta

Les paraules que tenen una síl·laba són monosíl·labes

Les que en tenen més d’una es diuen polisíl·labes

4 Separa les paraules següents en síl·labes.

RECURSOS

el màxim nombre de paraules amb

M S C R T bruixa = 6 EXEMPLE uniforme diamant

Quina és la paraula més llarga que heu creat?

és cada cop de veu amb què pronunciam en la llibreta el nombre de lletres de cada paraula.

DICTAT

1 Llegeix atentament el text.

En Pep na Teresa van al circ. Un mag fa un truc. Un equilibrista fa dos salts llargs. Un pallasso fa riure la gent.

2 Completa la graella en la llibreta amb paraules del text.

Paraules amb majúscula

3 Escriu el text al dictat.

Paraules amb més d’una síl·laba

4 Compara el teu text amb el de dalt i corregeix les paraules que calgui.

en can te ri a bra ca da bra 27 papallona amics patinet mascota

Un únic registre dona accés al llibre digital i a totes les eines i recursos inclosos a l’àrea privada del professorat.

Situació d’aprenentatge

RECURSOS

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

1 El teu cos és genial

Llibre digital per al professorat amb:

La versió del llibre digital de l’alumnat.

Recursos propis del docent

Proposta didàctica integrada.

Accés directe als principals recursos i eines de l’àrea privada.

Què aprendràs?

els continguts, les activitats els recursos proposats en aquesta unitat per ajudar l’alumnat a: Utilitzar el vocabulari científic bàsic relacionat amb la unitat.

Aplicar procediments d’indagació adequats a les necessitats de la investigació sobre el cos humà (observació en el temps, identificació classificació, cerca de patrons…).

Identificar les principals parts externes del cos humà (cap, tronc extremitats els seus detalls).

Conèixer les principals parts de l’exterior l’interior del cos relacionades amb la realització de les funcions vitals bàsiques.

Utilitzar els diferents sentits del cos humà per explorar diferents aspectes de la realitat quotidiana.

Descobrir algunes parts de l’interior del cos a través de l’autoexploració, com notar el batec del cor, el canvi de volum dels pulmons en el pit, el moviment dels músculs o les articulacions sota la pell, etc.

Àrea privada amb:

Generadors de fitxes d’atenció a la diversitat i de proves d’avaluació assistits per IA.

Programació.

Plans transversals i d’inclusió.

Programes per al desenvolupament del talent, la comprensió lectora i el pensament crític

Projectes interdisciplinaris.

Kits de metodologies actives i d’instruments d’avaluació.

Taula de seguiment: representació gràfica del progrés de l’alumnat. Facilita el diagnòstic i genera informes de progrés.

Què aporta?

ACCESSIBILITAT

El nostre entorn digital incorpora àmplies alternatives d’accessibilitat que permeten a tot l’alumnat l’accés al desenvolupament de la sessió amb igualtat d’oportunitats.

Aa

TIPOGRAFIA LLEGIBLE

Tipografies i cossos de lletra accessibles.

MODE DE LECTURA

Lectura d’una pàgina o de dues.

ESTRUCTURA DE LA PÀGINA

Per facilitar la lectura.

NAVEGACIÓ INTEL·LIGENT

Facilita la comprensió, navegació i percepció de l’entorn digital.

Permet l’ampliació que requereixi l’alumnat. LUPA

Colors i contrastos accessibles. CONTRAST

NAVEGACIÓ PER TECLAT

Adaptat per a una navegació per teclat.

A-Z

LECTOR DE PANTALLA

Preparat per a lectors de pantalla.

FINESTRES DESCRIPTIVES

Textos alternatius a les imatges.

La versió digital del llibre de l’alumnat amplia les possibilitats d’atenció a la diversitat que proporciona la versió impresa, posant especial atenció en els principis de les pautes DUA (disseny universal d’aprenentatge) i oferint recursos

i activitats que adeqüen el projecte als diferents perfils dels estudiants i els proporcionen ajuda durant el procés d’aprenentatge.

INCLUSIÓ

MA CIRCULATORI I LA CIRCULACIÓ

CIRCULATORI

culatori porta els nutrients ifns a les cèl lules ret ra e s res dus per a

sistema c rcu ator són: n òrgan muscu ar i bu t es divideix en aurícu es ventric es a sang c rcula per aquests conductes Porten a sang des dels òrgans ifns a s cor es Porten la sang des del cor ifns a s òrgans ars Connecten les venes amb les artèr es orta nutrients i oxigen a tot el cos ma sanguin És una barreja d a gua i sa s m nera s Transporta ents substàncies de residu u es sangu n es

Venes u a dreta cula esquerra

EL MOV MENT DE ROTACIÓ ELS MOVIMENTS DE LA TERRA

Và vu a Artèr es

Vàlvu a Ventricle dret entr c e esquerre

lació sanguínia és e recorregut que

Recursos i solucions

per a cada situació, per a cada necessitat

MESURAR EL PROGRÉS, AVALUAR

Fins a 20 proves d’avaluació per curs

A partir de 3r un generador de proves d’avaluació. assistit per IA

A partir de 3r, Posa’t a prova. Una taula de seguiment.

Un kit d’instruments d’avaluació.

GUIAR

Fins a 500 fitxes d’atenció a la diversitat.

A Llengua i Matemàtiques, INON, amb recursos per a necessitats especials.

A partir de 3r, un generador d’activitats imprimibles assistit per IA

A partir de 3r, per a cada saber essencial, de 15 a 20 suggeriments de tècniques d’estudi i tasques.

Un programa per al desenvolupament del talent, amb 3 projectes per cicle.

Un programa per al desenvolupament de la comprensió lectora.

A 5è i 6è, un programa per al desenvolupament del pensament crític i un pla de tècniques d’estudi.

Kit de materials per a la inclusió.

ENTRENAR I REPASSAR

A partir de 3r, Practica!, que prioritza l’aprenentatge dels sabers fonamentals.

Mesurar el progrés, avaluar

Guiar l’alumnat en el seu aprenentatge

Planificar, gestionar i acompanyar

Preparar la sessió de classe

RECURSOS

I SOLUCIONS

PER A CADA SITUACIÓ, PER A CADA NECESSITAT

01 02 03 04 05

Conèixer, comprendre Entrenar, repassar

Desenvolupar la sessió de classe

PLANIFICAR, GESTIONAR I ATENDRE EL BENESTAR

Programació didàctica i d’aula.

Taula de seguiment.

Un entorn digital integrat, senzill i amb registre únic.

Kit de comunicació amb les famílies.

Pla de benestar emocional.

Pla TIC TAC de benestar digital.

PREPARAR LA SESSIÓ DE CLASSE

Proposta didàctica digital.

Possibilitat de vincular enllaços a l’entorn digital per personalitzar el contingut.

Més de 90 tècniques de pensament i d’aprenentatge cooperatiu, amb vídeos per planificar la implementació de metodologies actives.

Àrea de suport a la tasca docent amb programes de desenvolupament del talent, de la comprensió lectora i del pensament crític.

DESENVOLUPAR LA SESSIÓ DE CLASSE

Àmplies solucions d’accessibilitat.

Multitud i diversitat de recursos per activar, motivar, exposar i aplicar metodologies actives.

CONÈIXER I COMPRENDRE

Fins a 100 vídeos, àudios, infografies i resums, per curs i matèria a Com vols que t’ho conti.

Vídeos, simulacions, mapes interactius, galeries d’imatges, propostes per desenvolupar habilitats lingüístiques i matemàtiques...

Projectes interdisciplinaris.

Recursos destacats de l’entorn digital

Recursos imprimibles

Atenció a la diversitat

Per a cada matèria i curs:

Fins a 250 fitxes d’atenció a la diversitat, amb propostes:

• d’adaptació al currículum,

• de reforç,

• d’aprofundiment,

• lúdiques i manipulatives. Tres projectes del Programa per al desenvolupament del talent per cicle.

Generador d’activitats imprimibles assistit per IA.

A Llengua i Matemàtiques, INON, amb recursos per a necessitats especials.

A partir de 3r, per a cada un dels 50 a 100 sabers essencials del curs, de 8 a 10 suggeriments de tècniques d’estudi i tasques que afavoreixin l’aprenentatge significatiu.

GENERADOR D’ACTIVITATS IMPRIMIBLES ASSISTIT PER IA

Avaluació

Per a cada matèria i curs:

Fins a 20 proves d’avaluació per matèria i curs.

• 2 avaluacions multinivell per unitat.

• 2 avaluacions inicials i 2 avaluacions finals.

Un generador de proves d’avaluació assistit per IA.

Més de 50 instruments d’avaluació per fomentar l’avaluació formativa i la reflexió sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Programació

Una proposta de programació didàctica i d’aula.

GENERADOR DE PROVES D’AVALUACIÓ ASSISTIT PER IA

Assistència a la pràctica educativa

Programes per al desenvolupament de: El talent.

Per comunicar-se, participar, col·laborar interactuar, compartint informació (continguts, dades...) exercint una ciutadania digital responsable (activa, cívica reflexiva).

El ratolí té quatre accions: fer clic o doble clic sobre un objecte, fer clic amb el botó dret arrossegar un objecte.

Per protegir-se conscienciar-se, identificant els riscos adoptant mesures per protegir els dispositius, les dades personals, la salut el medi ambient.

La pantalla tàctil és la forma de control més habitual de dispositius com el telèfon mòbil, la tauleta, els rellotges d’activitat, etc. Aquestes són les accions més comunes.

El teclat permet introduir lletres, números símbols. Les tecles poden ser alfanumèriques, numèriques, de navegació de funció. La distribució de tecles més comuna es coneix com a QWERTY.

Tabulador

Clic o doble clic sobre un objecte Clic amb botó dret Arrossegament d’un objecte

Arrossegar Estendre Pessigar Desplaçar

Majúscules Barra espaiadora Escape Retrocés Intro Shift Cursor Bloc numèric Alt gràfic

3/3 BENESTAR DIGITAL INFORMACIÓ I ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL PLA TIC TAC FITXA 1 Manejar el ratolí, la pantalla tàctil el teclat és bàsic per utilitzar les TIC donar les instruccions necessàries per al seu correcte funcionament. Com es manegen?

La comprensió lectora. El pensament crític.

Plans:

De tècniques d’estudi.

D’inclusió i atenció a la diversitat.

Per al benestar emocional.

TIC TAC per al benestar digital. Lector. Lingüístic.

Kits:

De comunicació amb les famílies. De metodologies actives.

D’instruments d’avaluació.

RECURSOS PER A MICROAPRENENTATGES

Recursos digitals

Per a cada matèria i curs:

Com vols que t’ho conti

Fins a 100 recursos multiformat anomenats Com vols que t’ho conti, compostos per un vídeo, una infografia, un àudio i un resum d’idees clau i dissenyats per facilitar l’aprenentatge dels sabers essencials mitjançant la metodologia coneguda com microlearning.

Activitats interactives

Fins a 1400 activitats, especialment dissenyades per prioritzar l’aprenentatge dels conceptes essencials del curs.

Recursos

dinamitzadors, d’ampliació…

• Entre 6 i 9 vídeos detonants motivadors, un per unitat.

• Fins a 20 presentacions per activar coneixements previs.

• Fins a 20 presentacions de les il·lustracions del mètode.

• Més de 20 galeries d’imatges o vídeos d’ampliació.

La fotosíntesi és el procés pel qual les plantes fabriquen el seu

La fotosíntesi ocorre així:

de la planta.

Durant aquest procés expulsen oxigen (un altre gas) a l’aire.

ACTIVITATS Lesplantes produeixenl’oxigen querespiram!

un esquema senzill d’una planta. Explica, amb rètols, el procés de la fotosíntesi.

Cada recurs Com vols que t’ho conti aborda un concepte essencial de 4 formes diferents. Proporciona alternatives per a la comprensió (d’acord amb les pautes DUA) i fixa idees principals i les relacions entre elles.

RECURSOS MULTIFORMALS

Recursos destacats de l’entorn digital

Recursos digitals

VÍDEOS

En Ciències de la Naturalesa, Ciències Socials i Coneixement del Medi

Més de 20 galeries d’imatges o vídeos complementaris sobre: tipus d’éssers vius, ecosistemes i paisatges, patrimoni cultural, referències històriques…

Un vídeo per a cada taller, amb el pas a pas de propostes experimentals.

CARTOGRAFIA DIGITAL INTERACTIVA

Més de 40 activitats interactives i jocs geogràfics per curs.

I més de 15 simulacions de vols tridimensionals per descobrir el relleu del territori.

Recursos destacats de l’entorn digital

Recursos digitals

Llengua catalana i Lengua castellana

Més de 20 recursos per treballar l’expressió oral i escrita.

Més de 20 recursos per fomentar el gust per la lectura i la comprensió lectora.

Programa per al desenvolupament de la comprensió lectora i el pla lector.

COMPRENSIÓ LECTORA

A Matemàtiques

10 eines i 10 vídeos amb orientacions i propostes per treballar l’aprenentatge manipulatiu.

APRENENTATGE MANIPULATIU

PRIMÀRIA

Annex de mostres

ILLES BALEARS

Descobreix-ne més!

Fitxes d’atenció a la diversitat

Proves d'avaluació

Proposta didàctica

Programació

Les pàgines següents ofereixen una petita mostra dels recursos i els que es poden crear amb els generadors del projecte.

Fitxes d’atenció a la diversitat

El projecte ofereix fins a 400 fitxes d’atenció a la diversitat. Per a cadascun dels fins a 100 sabers essencials que es treballen en una matèria durant un curs, s’entreguen:

• 2 o 3 fitxes d’exercitació mitjançant diferents estratègies (treball manipulatiu, repàs lúdic…).

• Una fitxa d’aprofundiment competencial.

• A partir de 3r, una fitxa per adaptar el currículum.

I la possibilitat d’elaborar propostes d’activitats adaptades a les necessitats de l’aula mitjançant el generador de fitxes assistit per IA.

Proves d’avaluació

Proposta didàctica

Programació

El projecte presenta fins a 20 proves d’avaluació per curs:

• 2 avaluacions multinivell per a cada unitat o situació d’aprenentatge.

• Avaluacions inicials.

• Avaluacions finals.

I la possibilitat d’elaborar propostes d’avaluació adaptades a les necessitats de l’aula mitjançant el generador de proves assistit per IA.

Amb les Programacions d’aula i la Programació didàctica de cadascuna de les àrees.

Fitxes per Adaptar el currículum

Dissenyades per donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE).

Per a la seva elaboració, s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa:

• Explicacions teòriques que motiven la tasca i recursos visuals que afavoreixen l’aprenentatge.

• S’empren enunciats curts.

• Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats.

• Es ressalten algunes paraules que poden ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau).

• S’utilitza un vocabulari senzill.

• S’estructuren els espais per donar claredat al que s’exposa.

Les parts de les plantes

Llegeix la informació i respon a les preguntes.

LES PARTS DE LES PLANTES

Les fulles de les plantes tenen aquestes parts:

• Pecíol: és la part que uneix la fulla amb la tija.

• Limbe: és tota la fulla menys el pecíol.

• Anvers: és la part superior del limbe, on la fulla rep la llum.

• Revers: és la part de sota del limbe. Sol tenir un color més clar que l'anvers

• Nervis: són les línies que recorren el limbe

ELS TIPUS DE FULLES

Les fulles de les plantes es poden classificar fixant-nos en diferents coses:

1 Si tenen pecíol

(amb pecíol)

Apeciolada (sense pecíol)

2 Divisió del limbe

Les parts de les plantes

Llegeix la informació i respon a les preguntes.

LES PARTS DE LES PLANTES

La majoria de les plantes tenen arrel, tija i fulles.

Les funcions de les arrels són:

• Subjectar la planta al terra.

• Extreure aigua i sals minerals de la terra.

Les funcions de la tija són:

• Mantenir la planta recta.

• Transportar aigua i sals minerals a les fulles

Les funcions de les fulles són:

• Respirar.

• Fabricar els aliments de la planta.

1. Escriu les funcions que tenen les arrels d’una planta.

Llegeix la informació i respon a les preguntes.

LES FLORS

Moltes plantes tenen flors. Les parts d’una flor són:

• Els pètals.

• Els sèpals.

• Els estams.

• El pistil. Estams

Pètals

1. Respon: totes les plantes tenen flors?

2. Dibuixa una planta i escriu el nom de les seves parts.

2. Completa l’esquema de les parts d’una flor.

Posen en pràctica els aprenentatges de la unitat. Estan dissenyades per exercitar i reforçar continguts amb estudiants sense necessitats específiques de suport educatiu mitjançant diferents estratègies (treball manipulatiu, repàs lúdic...).

Llengua 1r NOM I LLINATGES: _____________________________________DATA: ______ CURS: ______ La lletra L

1. P i nta l a p araul a q u e c o n t é u na L

2. R elacio n a

sa l ol i a la

3. E s c riu on c o r res p o n

l e s e l s e l l a

© Grupo ANAYA, SA. Material imprimible autoritzat

L’abecedari

Llengua 3r Primària NOM I LLINATGES: DATA: CURS:

1. Completa amb lletres i forma paraules.

PERSONALITZABLES

MITJANÇANT EL GENERADOR DE FITXES

Tel___visi___ Llo___a Estu___iar

Tau___a L Ll___pis E Es___asa

Te___mòmet___e Llon___anissa Es___ola

2. Escriu les paraules seguint ordre alfabètic.

platja, arbre, escola, guitarra, flor, xilòfon, dona, llibre

3. Encercla la lletra inicial que correspon a cada dibuix.

U / u X / x O / o Z / z

T / t M / m C / c

S / s F / f

L / l N / n B / b X / x

4. Completa el cuc amb les lletres de l’abecedari que falten.

© Grupo ANAYA SA. Material imprimible autoritzat

Fitxes d’Aprofundiment competencial

Els moviments de la Terra

NOM:

Llegeix la informació i respon a la pregunta.

LES ESTACIONS EN ALTRES LLOCS DEL MÓN

Desenvolupen activitats i metodologies per aplicar i aprofundir en l’adquisició de les competències bàsiques. Estan dissenyades per a l’alumnat que ha assolit els aprenentatges requerits i per al que presenta necessitats de suport educatiu amb altes capacitats.

DATA: CURS:

A la Terra, les estacions no són les mateixes a tots els països

Quan a l’hemisferi nord és estiu, a l’hemisferi sud és hivern. I al revés: quan aquí és la tardor, allà és primavera. La causa d'això és:

• El moviment de translació, que és la volta que fa la Terra al voltant del Sol.

• La inclinació de la Terra, per la qual els rajos del Sol arriben de manera diferent a cada meitat del planeta segons l’època de l’any.

Per això, si a Espanya celebrem el Nadal a l’hivern, a l’Argentina la celebren a l’estiu, i moltes vegades van a la platja!

1. Acoloreix els continents de l’hemisferi nord d’un color i els de l’hemisferi sud d’un altre.

2. Indica:

a) Quan és el teu aniversari? A quina estació de l’any cau?

b) Imagina que, per celebrar-lo, viatges a un país de l’hemisferi sud. A quin aniries? Quina estació seria allà?

c) Quina roba t'emportaries a la maleta? Què t’agradaria fer quan fossis a aquell país?

Proves d’Avaluació inicial

Models de proves que permetran al professorat realitzar un diagnòstic del punt de partida de l’alumnat al començament del curs.

NOM: DATA: CURS:

1. Classifica aquesta informació segons si es refereix al moviment de rotació o al de translació de la Terra.

Gira al voltant d'ella mateixa. Estacions de l’any.

AVALUACIÓ INICIAL

SOLUCIONS

Activitats

1. Rotació: gira al voltant d'ella mateixa. Dura 24 hores. Dia i nit.

Translació: desplaçament al voltant del Sol. Dura 365 dies. Estacions de l’any.

AVALUACIÓ INICIAL

Dura 24 hores. Dura 365 dies.

Desplaçament al voltant del Sol. Dia i nit.

ROTACIÓ TRANSLACIÓ

2. Relaciona:

2. Planisferi: representa tota la Terra sobre una superfície plana Globus terraqüi: representa la Terra sobre una esfera.

3. Elements naturals: llac, arbre, plana, riu. Elements artificials: pont, edifici, carretera, via de tren, túnel.

4. Paisatge d’interior: plana, península, vall, serralada. Paisatge de costa: golf, cap.

5. Penell: indica la direcció del vent.

Termòmetre: mesura la temperatura.

Pluviòmetre: mesura les precipitacions.

Anemòmetre: mesura la velocitat del vent.

6. a) Aigües continentals. b) Marees. c) Aqüífers. d) Aigües marines.

7. Curs alt, curs mitjà i curs baix.

8. Passat: fets que van passar fa temps.

Present: fets que estan passant ara.

Futur: fets que encara no han passat

9. Mil·lenni: 1000 anys.

Planisferi

Representa la Terra sobre una esfera.

Lustre: 5 anys.

Segle: 100 anys.

Dècada: 10 anys.

Globus terraqüi

Representa tota la Terra sobre una superfície plana

3. Classifica els següents elements del paisatge segons si són naturals o artificials.

Pont – edifici – llac – arbre – carretera plana – via de tren – riu – túnel

ELEMENTS NATURALS ELEMENTS ARTIFICIALS

10. Prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna, edat contemporània. A l’edat contemporània.

11. Resposta oberta.

12. És un recurs gràfic que ens ajuda a ordenar el que ha anat passant al llarg de la història, des del més antic fins al més recent.

13. Resposta oberta.

PERSONALITZABLES MITJANÇANT EL GENERADOR DE PROVES D’AVALUACIÓ

Models de proves que permetran al professorat dur a terme una avaluació dels criteris i sabers bàsics que l’alumnat ha adquirit durant la realització de la situació d’aprenentatge.

NOM: DATA: CURS:

1. Defineix què és un plànol utilitzant les següents paraules:

Un plànol és

2. Relaciona cada mapa amb el seu tipus:

U1

AVALUACIÓ

SOLUCIONS

Activitats

1. Un plànol és un dibuix que representa, a mida reduïda i vista des de dalt, una superfície no massa extensa.

AVALUACIÓ

3. Respon:

a) Què utilitzem per representar la Terra de la manera més precisa possible?

b) Quin altre mètode coneixes per representar tota la superfície terrestre?

c) Què és l’equador? dibuix reduïda superfície representa a dalt Mapa històric Mapa físic Mapa polític

PERSONALITZABLES

2. D’esquerra a dreta: mapa físic, mapa polític, mapa històric.

3. a) Globus terraqüi. b) Planisferi o mapamundi. c) És una línia imaginària que divideix la Terra en dues meitats: l’hemisferi nord i l’hemisferi sud.

4.

Eix terrestre Pol nord

Hemisferi nord

Hemisferi sud

Equador Pol sud

5. Resposta oberta: brúixola, posició del sol, GPS, vegetació, estrella polar.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

MITJANÇANT EL GENERADOR DE PROVES D’AVALUACIÓ

© Grup ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Proves d’Avaluació final

Models de proves que permetran al professorat realitzar una avaluació dels criteris i sabers bàsics que l’alumnat ha adquirit durant el curs.

NOM I LLINATGES: DATA: CURS: AVALUACIÓ FINAL

1. Llig el text i respon les qüestions.

El màgic

Una vegada hi havia a Mallorca un màgic llarg i prim que tenia una bossa llarga i prima.

Sempre que el màgic ficava la mà dins la bossa en sortia un paraigua, però a Mallorca plou molt poquet i ningú no anava de comprar paraigües.

Un dia va tr eure de la bossa uns paraigües petitets i de colors brillants que agradaven molt als nins i a les nines.

Però els pares no els volien comprar i deien: «Per un dia que plou no hi ha res si vos banyau un poc!»

El màgic patia molta gana perquè no tenia doblers per comprar menjar i de la seva bossa no en sortien més que paraigües.

Un bon dia se’n va anar a Londres. Allà cada dia plovia i els paraigües, els hi prenien de les mans.

a) Com era el màgic?

b) Què treia de la bossa?

c) Quin problema tenia?

d) Com el va resoldre?

2. Senyala a quin gènere literari pertany «El mag».

Poesia Narrativa Teatre

• Subratlla el plantejament i el desenllaç del conte «El mag».

PERSONALITZABLES

1.

a) El mag era llarg i prim. b) En treia paraigües. d) Que patia molta gana perquè no venia els paraigües i no tenia doblers

e) Se’n va anar a Londres, on plou molt, allí sí que venia paraigües

2. Pertany al gènere narratiu. Plantejament: «Una vegada hi havia comprar paraigües». Desenllaç: «Un bon dia… de les mans».

3. Alaior, Bartomeu, Cabrera, Eivissa, Elisabet, Formentera , Londres, Mediterrani, Porreres, Terra

4. Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural peix camió ordinador botella corbata ambulància ulls calaixos autobusos formigues antenes cadires

5. – Un cotxe gran va passar per un carrer estret

– Aquella cabra salvatge pujava per una paret rocosa

– Una moixa ximple mirava des de la finestra tancada

– Els dos alumnes rossos han fet un dibuix preciós

6. – Tres amics viatjaven junts amb les seves motos

– Hem plantat vuit palmeres pel caminoi de la nostra finca

– El meu germà ha fet sis proves i ha quedat el tercer en la competició.

– Les teves sabates són de dos colors.

– El vint-i-tres de març és el teu novè aniversari.

Possessius Numerals cardinals Numerals ordinals

De tu les teves el teu

De nosaltres la nostra

De mi el meu tres vuit sis dos vint-i-tres tercer novè

D’ells les seves

7.

Grupo ANAYA, SA. Material imprimible autori tzat

Elisabet Abeyà. La bruixa que va perdre la granera i altres contes . Ed. Moll. © Grupo ANAYA, SA. Material imprimible autori tzat

MITJANÇANT EL GENERADOR DE PROVES D’AVALUACIÓ

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació estimar passejar callar agafar portar pesar poder néixer esprémer vendre creure témer sortir servir tossir collir presumir podrir

8. – El conte parla d’un màgic que patia molta gana.

Proposta didàctica

Situació d’aprenentatge

Motivació

Desenvolupament del pensament

Vídeo de motivació que planteja un joc visual per anticipar els conceptes i el vocabulari de la unitat.

La imatge... Proposar a l’alumnat que observin la imatge inicial durant un minut, prestant especial atenció a la nina que juga a la xarranca. En concret pot demanar-los que es fixin en les diferents parts del seu cos: cap, ulls, boca, cabells, cames, braços…

PLuja d’idees... Estableixi a l’aula una conversa per posar en comú les observacions de cada estudiant en relació amb la pregunta motivadora. Quines parts del cos tenim i per a què serveix cadascuna d’elles? Demani que responguin tenint en compte la nina de la fotografia: els seus ulls serveixen per veure la xarranca, les seves cames per saltar, els braços per equilibrar-se, la boca per parlar, cantar o somriure…

RECURSOS

Vídeo

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

1 El teu cos és genial

El repte final

La realització del repte final requereix una preparació:

• Estableixi parelles d’estudiants per realitzar el mural final.

• Prepari un rotllo de paper continu perquè cada parella d’estudiants pugui dibuixar dues siluetes del seu cos en la qual situar les parts del cos que aniran descobrint al llarg del procés d’aprenentatge.

• Prepari materials de dibuix suficients per realitzar l’activitat.

La tipologia textual que treballarem serà la informativa, a través de la retolació del mural amb els noms de les parts del cos.

El nostre COS té diferents PARTS. Per a què serveixen?

Fes un MURAL sobre el cos humà i les seves parts.

QUÈ SAPS?

En què ens assemblam totes les persones?

Explicau-ho en una pluja d’idees.

QUÈ APRENDRÀS?

Així ets per fora 1

Menges, respires, tens cor... 2 Notes coses, penses... 3 Et mous... 4

T’emociones amb el teu cos 5 Usa els teus sentits Mira al teu voltant

Feim experiments

Què fa el teu cos?

Què saps?

PLuja d’idees... Després de parlar de la nina de la fotografia, guiar la pluja d’idees cap a una comparació per establir quines parts del cos tenim totes

Aprenentatge cooperatiu

les persones encara que tinguem diferències individuals.

L’objectiu hauria de ser l’acceptació del propi cos com una cosa estupenda que funciona i ens permet viure, gaudir, relacionar-nos...

Què aprendràs?

Durant el desenvolupament de la situació d’aprenentatge utilitzarem els continguts, les activitats i els recursos proposats en aquesta unitat per ajudar l’alumnat a:

• Utilitzar el vocabulari científic bàsic relacionat amb la unitat.

• Aplicar procediments d’indagació adequats a les necessitats de la investigació sobre el cos humà (observació en el temps, identificació i classificació, cerca de patrons…).

• Identificar les principals parts externes del cos humà (cap, tronc i extremitats i els seus detalls).

• Conèixer les principals parts de l’exterior i l’interior del cos relacionades amb la realització de les funcions vitals bàsiques.

• Utilitzar els diferents sentits del cos humà per explorar diferents aspectes de la realitat quotidiana.

• Descobrir algunes parts de l’interior del cos a través de l’autoexploració, com notar el batec del cor, el canvi de volum dels pulmons en el pit, el moviment dels músculs o les articulacions sota la pell, etc.

Activitats

PROCÉS COGNITIU

Activitat 1 Literalitat

Activitat 2 Connexió

Activitat 2 Literalitat

ALTRES ACTIVITATS

• Distribuir l’alumnat en cercle perquè cada estudiant pugui veure la resta i puguin assenyalar en els seus cossos les parts externes del cos que es vagin anomenant. Comenci per les més bàsiques.

• Depenent del grau de motivació de l’alumnat i dels seus coneixements previs de l’etapa d’Educació Infantil, anomeni parts del cos més detallades com les parts de la cara.

PER FOMENTAR EL GUST PER LA LECTURA

Es recomana llegir fragments de textos que tractin sobre el cos humà perquè l’alumnat tracti el contingut des d’un altre punt de vista, el literari. Un exemple seria:

Per dibuixar un nin, s’ha de fer amb afecte.

–Pintar-li molt de serrell, que estigui menjant un barquillo; moltes pigues a la cara, que es noti que és un entremaliat; –entremaliat rima amb serrell i vol dir trapella–.

Continuem el dibuix: rodona cara de formatge. Com és un nin de moda, beu xarop de soda.

Porta texans amb un bell forat; camiseta americana i una gorreta de pana.

Les botes de futbolista –perquè xutant és artista–.

Es riu contínuament, perquè és molt intel·ligent.

Sota el braç un conte, per això està tan content.

Per dibuixar un nin, s’ha de fer amb afecte.

Gloria Fuertes

1

Així ets per fora

CAP

TRONC

EXTREMITATS

BRAÇOS CAMES

1

Veig veig... diferències. Digues qui de la foto...

· ... té més estatura.

· ... té la pell més fosca.

· ... té els cabells més clars.

Veig veig... semblances. Anomena què tenen en comú les persones de la foto.

Suggeriments metodològics

Dibuixa el teu cos només amb llapis.

Dibuix lliure del propi cos.

Primer amb llapis

Després, els colors han de ser els que s'indiquen a les instruccions:

cap verd, tronc groc i extremitats vermelles.

· Pinta de verd el cap.

· Pinta de groc el tronc.

· Pinta de vermell les extremitats.

Desenvolupament del pensament

Experiments

Pautes

DUA

Avaluació

Feedback sobre les activitats per a l’ avaluació formativa

La imatge. Aplica aquesta tècnica de pensament per dur a terme l’observació de la fotografia del començament d’aquestes pàgines. Digital Kit Pensament

• Faci veure a l’alumnat que si es traça una línia vertical que divideixi el cos a la meitat, comprovaran que és molt simètric.

• Faci que comprovin que el cos d’una persona adulta mesura, aproximadament, 7 vegades el seu cap. En el cas del d’un nin o d’una nina de 6 o 7 anys, aquesta proporció és menor: unes 5 caps.

Com vols que t’ho conti?

Vídeo, àudio i infografia sobre les parts del cos humà i la seva funció. Digital

Activitat 3. Els principals errors de l’alumnat d’aquesta edat a l’hora de dibuixar-se, es concentren en la incorrecta situació de les parts del cos o en la desproporció de mides. Per això, en aquesta activitat s’haurien d’avaluar tant la correcta situació de les parts principals del cos com l’adequada proporció d’aquestes.

Per altra banda, hi ha la comprovació que l’alumnat realitza una correcta aplicació de les instruccions per al pintat del dibuix.

Valori la inclusió de detalls personals que permetin identificar a qui fa el dibuix.

Activitats

Activitats 1, 2 i 3

PROCÉS COGNITIU

Literalitat

ALTRES ACTIVITATS

• Abans de començar, demanar a l’alumnat que digui noms de parts de l’interior del cos que coneguin. Les podem apuntar a la pissarra i quedar-nos de moment amb les que tinguin a veure amb l’alimentació, la respiració o la circulació de la sang.

• Demanar a l’alumnat que compari objectes amb parts del cos. Per exemple:

– Quina part del cos s’assembla a esponges, que s’omplen i es buiden d’aire?

– I a la bomba d’aigua d’un cotxe, que reparteix el líquid pels tubs del motor?

– I quina part és com una batedora que tritura els aliments?

– I què és semblant als tubs d’una màquina cercadora d’or que es queda amb el metall i expulsa les restes de roca a l’exterior?

PER FOMENTAR EL GUST PER LA LECTURA

Es recomana la lectura del llibre La Momia despistada, de l’escriptora Ana Alonso, publicat per Anaya Infantil i Juvenil. Servirà per ampliar els aprenentatges sobre les parts del cos a través d’una divertida història en la qual dos nins, Nacho i María, ajuden una mòmia a tornar a la seva vida normal i recuperar les parts del seu cos que ha anat perdent mentre es desenvolupava la seva aventura.

Menges, respires, tens cor…

Alimentar-se

Suggeriments metodològics

Desenvolupament del pensament La imatge. Apliqui aquesta tècnica per observar les dues infografies d’aquesta doble pàgina. Cridi la seva atenció sobre la idea que aquestes parts del cos que es representen en aquestes «cavitats» en realitat estan dins del cos i no es veuen.

1

Digues quina és la part del cos per on menges i beus.

La boca

Acoloreix l’estómac d’un color i els intestins d’un altre. 2

ESTÓMAC

INTESTINS

RECURSOS

PULMONS

Experiments

COR Respirar Bategar

Encercla de verd allò que és a dins del cos i serveix per respirar.

PULMONS COR

Encercla de vermell allò que és a dins del cos, batega i mou la sang.

• Comprovar com s’infla el pit en prendre l’aire i com es desinfla en expulsar-lo. Per exemple, estirats cap amunt amb algun objecte sobre el pit per veure com puja i baixa en respirar.

• Escoltar els batecs del cor d’una altra persona, en repòs i després de fer exercici físic.

• Escoltar el so de les nostres tripes.

Com vols que t’ho conti?

Pautes

DUA

Vídeo, àudio i infografia sobre les parts del cos humà i la seva funció. Digital

Avaluació

RECURSOS

Feedback sobre les activitats per a l’ avaluació formativa

Activitat 2. L’alumnat pot tenir dificultats per identificar l’estómac en el dibuix de línia. Demani que observin detingudament el dibuix representat a la pàgina i que tornin a intentar-ho per establir la relació. En el cas dels intestins, poden acolorir només el prim o també el gruixut. Valori la possibilitat d’ampliar aquesta informació a estudiants amb alt grau de motivació. Activitat 3. La dificultat d’aquesta activitat resideix en què la representació del cor al seu lloc, sota dels pulmons, l’oculta parcialment a la vista. Faci veure a l’alumnat que el cor representat a l’activitat està complet, perquè els ajudi en la seva identificació i aclareixi la seva localització al cos.

Activitats

PROCÉS COGNITIU

Activitats 1, 2 i 3 Connexió

ALTRES ACTIVITATS

• Es pot aprofundir en les activitats relacionades amb els sentits a través d’activitats com les que estan proposades en aquesta pàgina, però treballant l’olfacte i l’oïda:

– Proposar la identificació d’aromes amb els ulls tancats, com formatge, all, fruita, colònia, cuir...

– Proposar la identificació de sons amb els ulls embenats, com cants d’ocell, cascavells, dringar de claus, aigua gotejant o corrent...

• També es poden plantejar activitats per experimentar com se senten les persones amb una discapacitat sensorial, en especial les persones cegues o sordes. Per això, es pot intentar la identificació d’un objecte amb els ulls tancats o la interpretació d’un diàleg en un vídeo amb el volum a zero.

Suggeriments metodològics

Aprenentatge cooperatiu

RECURSOS

assembLea d’idees. Es recomana realitzar les activitats d’aquest apartat de manera grupal, de manera que l’alumnat realitzi primer l’experiència sensorial i després es posin en comú les sensacions que s’han percebut en cada cas. Digital Kit Cooperatiu

Usa els teus sentits

1

Com uses els teus sentits per conèixer el món? ?

Observa o toca fruites. Encercla les que tenen forma de bolla.

2

Si tastassis aquests aliments, quins tendrien gust dolç? Encercla’ls.

3

Toca uns glaçons. Digues com són:

· Freds o calents?

· Durs o blans?

· Llisos o rugosos?

Freds Durs Llisos

FEIM EXPERIMENTS

Què fa el teu cos? ?

ACTIVITAT COMPETENCIAL

Escolta la part del cos que batega dins del pit.

Quina és? Encercla-la de vermell.

· Què s’infla dins del pit quan respiram?

Encercla-ho de verd.

Mou-te així. Digues quines articulacions mous. 2

Activitats

Activitats 1 i 2

Connexió

ALTRES ACTIVITATS

Es poden realitzar activitats d’aquest mateix tipus perquè l’alumnat percebi parts de l’interior del seu cos, com escoltar els renous de l’aparell digestiu, notar la contracció d’alguns músculs, o notar la duresa dels ossos en les articulacions en les quals aquests ossos estan més propers a la pell.

Suggeriments metodològics

Jocs

Pot fer jocs d’instruccions per moure parts del cos com: doblegar el braç; aixecar una cama, girar la mà, aixecar un peu...

En cada moviment demani a l’alumnat que digui quines articulacions s’han mogut.

PROCÉS COGNITIU

Activitats 1, 2 i 3 Literalitat

ALTRES ACTIVITATS

• El repàs dels sabers i competències treballats a la unitat es pot complementar amb preguntes com les següents:

– Quines parts de la cara pots anomenar?

– Quina part de l’interior del teu cos mou la sang?

– A quina part del cos van els aliments i l’aigua que prenem?

– En quina part del cos està el teu sentit del tacte?

– Què tenim dins del crani?

– Quines parts del teu cos estan protegides per les costelles del teu esquelet?

– Quines parts del teu cos són les que fan que expressis les emocions?

Suggeriments metodològics

Desenvolupament del pensament

organitzador visuaL. Disposa de recursos per organitzar la informació de la unitat en esquemes visuals.

REPASSA

Anomena aquestes parts del cos. 1

Dibuixa les parts del cos que serveixen per a: 2

PENSAR VEURE

3

Veig veig... Digues quines són aquestes parts del cos.

1 2 3

4

ELREPTEFINAL CREA

Feim el mural del cos

Per parelles:

Pintau el vostre contorn en un paper gran.

Dins una silueta, dibuixau un esquelet.

Dins l’altra silueta, dibuixau el cervell, el cor i altres parts que hi ha dins el cos.

Prova aquí

Comprovar que l'alumnat ubica

cada part del cos al seu lloc.

No calen dibuixos molt exactes

El

I REFLEXIONA

Revisa les activitats amb banderí ( ):

· Anota quantes n’has fet bé. Consulta al final del trimestre el teu

· Anota quantes no n’has fet bé encara.

D'ENTRENAMENT CIRCUIT

repte final

• Probablement hagi de realitzar l’activitat en un espai prou gran. Doni instruccions pautades perquè tot l’alumnat s’organitzi i vagi realitzant el procés d’elaboració del mural.

• És probable que hagi d’ajudar a part de l’alumnat en el traçat de la silueta del cos.

• Aprofiti el procés perquè l’alumnat conegui millor el seu propi cos a través de les correccions de la postura que han de fer en col·locar-se per dibuixar la seva silueta.

• Fomenti la creativitat de l’alumnat a l’hora que situïn els òrgans que se’ls demanen dins de la silueta. Que puguin dibuixar, pintar, retallar i enganxar, afegir textures…

Avaluació

Feedback sobre les activitats per a l’ avaluació formativa

I reflexiona

Fitxes d’avaluació

Activitat 2. L’alumnat ha de combinar aquí el reconeixement de l’òrgan i la seva funció. Si detecta dificultats, guiï l’alumnat perquè realitzi l’activitat per parts. Per exemple, per al primer dibuix: Amb quina part del cos respires? Com és aquesta part?

Ajudi l’alumnat a treballar amb el circuit d’entrenament a les pàgines finals del llibre, perquè descobreixi com pot millorar.

RECURSOS

Fitxes imprimibles per a l’avaluació dels sabers i de les competències. Descarregable

Atenció a la diversitat

RECURSOS

Fitxes de repàs, de repàs lúdiques, manipulatives i d’aprofundiment competencial per consolidar els aprenentatges. Descarregable En la realització d’aquest treball manipulatiu tingui en compte els següents aspectes:

Fitxes d’atenció a la diversitat

Programació

CURSO 1º Primaria

Lengua Castellana y Literatura

TEMPORALIZACIÓN 15 sesiones

SITUACIÓN DE APRENDIZAJE

1. IDENTIFICACIÓN

TÍTULO O TAREA: 1 Las normas de mi clase

S O N D E F M A M J

PRIMER TRIMESTRE SEGUNDO TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE

2. JUSTIFICACIÓN

Esta situación de aprendizaje, aprovecha el inicio de curso y la necesidad de establecer unas normas de convivencia básicas, para, partiendo de los conocimientos previos del alumnado y su experiencia personal, proponer la realización de un cartel de normas para la clase.

La fotografía de apertura muestra a unos niños y niñas levantando la mano para pedir el turno de palabra, una de las normas básicas para el buen funcionamiento del aula.

La pregunta motivadora: ¿Qué pasaría si en una clase no hubiera normas? provocará una lluvia de ideas sobre el tema de la situación y nos permitirá conocer también ideas previas que tenga el alumnado sobre las normas.

El alumnado descubrirá que lo aprendido: vocabulario sobre la clase, las letras… contribuye a la realización del producto final Aprendiendo, además a hacer y utilizar de manera contextualizada una nueva tipología textual: las normas. Todo ello teniendo en cuenta el contexto interdisciplinar común a todas las áreas en esta primera situación: El colegio.

3. DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO FINAL

El producto final será elegir las NORMAS DE LA CLASE y colgarlas en la pared para recordarlas Para ello tendrán que decidir las normas de la clase, explicarlas y reflexionar sobre la necesidad de tener normas en clase para favorecer la convivencia y el buen funcionamiento de la clase.

4. CONCRECIÓN CURRICULAR COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

1. Reconocer la diversidad lingüística del mundo a partir de la identificación de las lenguas del alumnado y de la realidad plurilingüe y multicultural de España, para favorecer la reflexión interlingüística, para identificar y rechazar estereotipos y prejuicios lingüísticos y para valorar dicha diversidad como fuente de riqueza cultural.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL1, CCL5, CP2, CP3, CC1, CC2, CCEC1, CCEC3 CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS

1.2 Reconocer, de manera acompañada y en contextos próximos, algunos prejuicios y estereotipos lingüísticos y culturales muy frecuentes.

Actitud postural. Construcción y comunicación de conocimiento mediante la planificación y producción de textos orales y multimodales sencillos.

Escucho y hablo: juego oral “Veo, veo…” con vocabulario de la clase (págs 20-21

Mira a tu alrededor (pág. 21)

Crea El reto final: las normas de clase (pág. 47)

3.2 Participar en interacciones orales espontáneas, incorporando estrategias elementales de escucha activa y de cortesía lingüística.

– Interacción oral: interacción oral adecuada en contextos informales, escucha activa, asertividad, resolución dialogada de conflictos y cortesía lingüística. La expresión y escucha empática de necesidades, vivencias y emociones propias y ajenas.

Presentación de la situación de aprendizaje (págs. 18-19) ¿Qué sabes? (pág. 19) Crea El reto final: las normas de clase (pág. 47)

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

4. Comprender e interpretar textos escritos y multimodales, reconociendo el sentido global, las ideas principales y la información explícita e implícita, y realizando con ayuda reflexiones elementales sobre aspectos formales y de contenido, para adquirir y construir conocimiento y para responder a necesidades e intereses comunicativos diversos

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL2, CCL3, CCL5, CP2, STEM1, CD1, CPSAA4, CPSAA5 CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS

4.1 Comprender el sentido global y la información relevante de textos cercanos, escritos y multimodales, a partir de estrategias básicas de comprensión antes, durante y después de la lectura.

– Comprensión lectora: estrategias elementales de comprensión lectora antes, durante y después de la lectura. Identificación de las ideas más relevantes e interpretación del sentido global. Identificación de elementos gráficos y paratextuales al servicio de la comprensión. Lectura compartida. Detección de usos claramente discriminatorios del lenguaje verbal y no verbal.

– Procedimientos elementales de adquisición de vocabulario. Reflexión contextualizada sobre la relación de significado entre unas palabras y otras.

4.2 Analizar, de manera acompañada, el contenido y aspectos formales y no formales elementales de textos escritos y multimodales sencillos valorando su contenido y estructura.

– Tipologías textuales: la narración, la descripción y el diálogo.

– Comprensión lectora: estrategias elementales de comprensión lectora antes, durante y después de la lectura. Identificación de las ideas más relevantes e interpretación del sentido global. Identificación de elementos gráficos y paratextuales al servicio de la comprensión. Lectura compartida. Detección de usos claramente discriminatorios del lenguaje verbal y no verbal.

Así suena, Así se lee, Leo y escribo con la… :

- L (págs. 22-23-24-25)

- M págs. 26-27-28-29)

MODEL MODEL

– Identificación, con acompañamiento, de prejuicios y estereotipos lingüísticos. – Incidencia de los componentes (situación, participantes, intención) en el acto comunicativo.

Presentación de la situación de aprendizaje (págs. 18-19) ¿Qué sabes? (pág. 19) Crea El reto final: las normas de clase (pág. 47

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

2. Comprender e interpretar textos orales y multimodales, identificando el sentido general y la información más relevante y valorando con ayuda aspectos formales y de contenido básicos, para construir conocimiento y responder a diferentes necesidades comunicativas.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL2, CP2, STEM1, CD3, CPSAA3, CC3. CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS

2.1 Comprender el sentido de textos orales y multimodales sencillos, reconociendo las ideas principales y los mensajes explícitos y los mensajes implícitos más sencillos, e iniciando, de manera acompañada, la valoración del contenido y de los elementos no verbales más elementales.

– Géneros discursivos propios del ámbito personal y educativo. Contenido y forma.

– Comprensión oral: identificación de las ideas más relevantes e interpretación del sentido global. Detección de usos claramente discriminatorios del lenguaje verbal y no verbal.

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

Escucho y hablo: audio (pág. 20)

Escucho y hablo: juego oral “Veo, veo…” con vocabulario de la clase (págs 20-21)

Crea El reto final: las normas de clase (pág. 47

3. Producir textos orales y multimodales, con coherencia, claridad y registro adecuados, para expresar ideas, sentimientos y conceptos; construir conocimiento; establecer vínculos personales; y participar con autonomía y una actitud cooperativa y empática en interacciones orales variadas

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL1, CCL3, CCL5, CP2, STEM1, CD2, CD3, CC2, CE1 CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS

3.1 Producir textos orales y multimodales coherentes, con planificación acompañada y utilizando recursos no verbales elementales

– Propiedades textuales: estrategias elementales para la coherencia y la cohesión.

– Producción oral: pronunciación y entonación.

Presentación de la situación de aprendizaje (págs. 18-19)

1

- S (págs. 30-31-32-33

- P (págs. 34-35-36-37

- Y (págs. 38-39)

- T (págs. 40-41-42-43)

Taller de textos: Las normas (págs.44-45)

Así suena, Así se lee, Leo y escribo con la… :

- L (págs. 22-23-24-25)

- M págs. 26-27-28-29)

- S (págs. 30-31-32-33

- P (págs. 34-35-36-37

- Y (págs. 38-39)

- T (págs. 40-41-42-43) Taller de textos: Las normas (págs.44-45)

– Relación entre intención comunicativa y modalidad oracional.

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

5. Producir textos escritos y multimodales, con corrección gramatical y ortográfica básicas, secuenciando correctamente los contenidos y aplicando estrategias elementales de planificación, textualización, revisión y edición, para construir conocimiento y para dar respuesta a demandas comunicativas concretas.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL1, CCL3, CCL5, STEM1, CD2, CD3, CPSAA5, CC2.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS

5.1 Producir textos escritos y multimodales sencillos y coherentes en distintos soportes, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la escritura, ajustándose a modelos dados y movilizando, de manera acompañada, estrategias elementales, individuales o grupales, de planificación, textualización y revisión.

– Propiedades textuales: estrategias elementales para la coherencia y la cohesión.

– Géneros discursivos propios del ámbito personal y educativo. Contenido y forma.

– Producción escrita: convenciones del código escrito y ortografía natural. Coherencia textual. Estrategias elementales, individuales o grupales, de planificación, textualización, revisión y autocorrección. Uso de elementos gráficos y paratextuales elementales. Escritura en soporte digital acompañada.

Así suena, Así se lee, Leo y escribo con la… :

- L (págs. 22-23-24-25) - M págs. 26-27-28-29) - S (págs. 30-31-32-33 - P (págs. 34-35-36-37

- Y (págs. 38-39)

- T (págs. 40-41-42-43)

Taller de textos: Las normas (págs.44-45)

Repasa (pág. 46)

Dictado (pág. 46)

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

7. Leer de manera autónoma obras diversas seleccionadas atendiendo a sus gustos e intereses, compartiendo las experiencias de lectura, para iniciar la construcción de la identidad lectora, para fomentar el gusto por la lectura como fuente de placer y para disfrutar de su dimensión social.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL1, CCL4, CD3, CPSAA1, CCEC1, CCEC2, CCEC3.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS

7.1 Leer con progresiva autonomía textos de distintos autores y autoras acordes con sus gustos e intereses, seleccionados de manera acompañada, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la lectura.

– Lectura acompañada de obras o fragmentos variados y diversos de la literatura infantil adecuados a sus intereses y organizados en itinerarios lectores.

7.2 Compartir oralmente la experiencia y disfrute por la lectura participando en comunidades lectoras de ámbito escolar.

– Comprensión lectora: estrategias elementales de comprensión lectora antes, durante y después de la lectura. Identificación de las ideas más relevantes e interpretación del sentido global. Identificación de elementos gráficos y paratextuales al servicio de la comprensión. Lectura compartida. Detección de usos claramente discriminatorios del lenguaje verbal y no verbal.

– Inicio de la construcción de los itinerarios lectores individuales. Estrategias para la expresión de gustos e intereses.

– Uso acompañado de la biblioteca de aula o de centro como escenario de actividades literarias compartidas.

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

Taller de textos: Las normas (págs.44-45)

Taller de textos: Las normas (págs.44-45)

9. Reflexionar de forma guiada sobre el lenguaje a partir de procesos de producción y comprensión de textos en contextos significativos, utilizando la terminología elemental adecuada, para iniciarse en el desarrollo de la conciencia lingüística y para mejorar las destrezas de producción y comprensión oral y escrita.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL1, CCL2, CP2, STEM1, STEM2, CPSAA5 CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS

9.1 Formular conclusiones elementales sobre el funcionamiento de la lengua, prestando especial atención a la concordancia y a las relaciones de significado entre las palabras, a partir de la observación, comparación y transformación de palabras y enunciados, en un proceso acompañado de producción o comprensión de textos en contextos significativos.

– Establecimiento de generalizaciones sobre aspectos lingüísticos elementales a partir de la observación, comparación y transformación de palabras y enunciados, prestando especial atención a la existencia de distintos tipos de palabras y sus relaciones de concordancia. – Diferencias elementales entre lengua oral y lengua escrita.

Así suena, Así se lee, Leo y escribo con la… :

- L (págs. 22-23-24-25)

- M págs. 26-27-28-29)

- S (págs. 30-31-32-33)

- P (págs. 34-35-36-37)

- Y (págs. 38-39)

9.2 Revisar y mejorar los textos propios y subsanar algunos problemas de comprensión lectora, de manera acompañada, a partir de la reflexión metalingüística e interlingüística y usando la terminología lingüística básica adecuada

– Propiedades textuales: estrategias elementales para la coherencia y la cohesión. – Procedimientos elementales de adquisición de vocabulario. Reflexión contextualizada sobre la relación de significado entre unas palabras y otras.

- T (págs. 40-41-42-43) Mira a tu alrededor (págs. 21-29-3743)

Así suena, Así se lee, Leo y escribo con la… :

- L (págs. 22-23-24-25)

- M págs. 26-27-28-29)

- S (págs. 30-31-32-33)

- P (págs. 34-35-36-37)

- Y (págs. 38-39)

- T (págs. 40-41-42-43)

Repasa (pág. 46)

Dictado (pág. 46)

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

usos claramente discriminatorios del lenguaje verbal y no verbal.

10.2 Movilizar, con la planificación y el acompañamiento necesarios, estrategias elementales para la escucha activa, la comunicación asertiva y el consenso, iniciándose en la gestión dialogada de conflictos.

– Incidencia de los componentes (situación, participantes, intención) en el acto comunicativo.

Interacción oral: interacción oral adecuada en contextos informales, escucha activa, asertividad, resolución dialogada de conflictos y cortesía lingüística. La expresión y escucha empática de necesidades, vivencias y emociones propias y ajenas.

CONEXIÓN CON EL PERFIL COMPETENCIAL/PERFIL DE SALIDA

MODEL MODEL

Competencias clave: CCL competencia en comunicación lingüística. CP competencia plurilingüe. STEM competencia matemática y competencia en ciencia, tecnología e ingeniería. CD competencia digital. CPSAA competencia personal, social y de aprender a aprender. CC competencia ciudadana. CE competencia emprendedora. CCEC competencia en conciencia y expresión culturales.

* Tanto la clasificación como la temporalización de las actividades son una propuesta editorial, quedando sujetas a la decisión y al criterio del docente. 5. SECUENCIACIÓN DIDÁCTICA

ACTIVIDADES y DESCRIPCIÓN EJERCICIOS TEMP. * C. EVAL. RECURSOS METODOLOGÍA MOTIVACIÓN *: Planteamiento del reto y objetivos de aprendizaje.

Presentación de la situación de aprendizaje Se invita al alumnado a que reflexione y se exprese acerca de las normas de la clase.

- Título: Se invita al alumnado a que reflexionen y se expresen acerca de la importancia de las normas (pág. 18).

- Imagen: Con esta imagen se conecta la situación de aprendizaje con la realidad del alumnado (págs. 18-19).

- Pregunta motivadora: ¿Qué pasaría si no hubiera normas? (pág. 18).

- Presentación de El Reto final en el que se concretará lo aprendido en esta situación de aprendizaje (pág. 18).

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

• Propuesta didáctica.

Recursos digitales

• Vídeo motivador.

10. Poner las propias prácticas comunicativas al servicio de la convivencia democrática utilizando un lenguaje no discriminatorio y detectando y rechazando los abusos de poder a través de la palabra, para favorecer un uso no solo eficaz sino también ético del lenguaje.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL1, CCL5, CP3, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC3. CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS

10.1 Rechazar los usos lingüísticos discriminatorios identificados a partir de la reflexión grupal acompañada sobre los aspectos elementales, verbales y no verbales, de la comunicación, teniendo en cuenta una perspectiva de género.

– Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las diferencias.

– Comprensión oral: identificación de las ideas más relevantes e interpretación del sentido global. Detección de usos claramente discriminatorios del lenguaje verbal y no verbal.

– Comprensión lectora: estrategias elementales de comprensión lectora antes, durante y después de la lectura. Identificación de las ideas más relevantes e interpretación del sentido global. Identificación de elementos gráficos y paratextuales al servicio de la comprensión. Lectura compartida. Detección de

Presentación de la situación de aprendizaje (págs. 18-19)

Escucho y hablo: juego oral “Veo, veo…” con vocabulario de la clase (págs 20-21

Crea El reto final: las normas de clase (pág. 47) Y reflexiona: (pág. 47)

Primaria. Lengua 1. Situación de aprendizaje 1 3

La metodología que seguiremos en el planteamiento de estas actividades es coherente con la establecida en la programación didáctica de la materia. En este sentido podemos destacar:

• Uso de la imagen como elemento motivador que, posteriormente, conllevará a plantear el reto de la situación de aprendizaje.

• Activación y conexión con los conocimientos previos del alumnado: Reflexión y expresión mediante un interrogante que se plantea como pregunta detonante y motivadora.

• Interacción y participación activa del alumnado como elemento clave.

• Técnicas y estrategias de para el desarrollo del pensamiento y componentes del Plan lingüístico, especialmente de comprensión y expresión oral.

ACTIVACIÓN *: Conexión con los conocimientos previos.

Programació

Iniciamos la situación de aprendizaje

Se analizan los conocimientos previos que tiene el alumnado y lo que vamos a aprender en esta situación de aprendizaje.

- ¿Qué sabes?: preguntas para la detección de conocimientos previos (pág. 19).

- ¿Qué vas a aprender?: esquema de los aprendizajes para trabajar la planificación y anticipación (pág. 19). ½ sesión 1.2 3.2

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

• Propuesta didáctica.

Recursos digitales

• Vídeo motivador.

Escucho y hablo. Se proponen actividades de comprensión y expresión oral.

Así suena, Así se lee, Leo y escribo con la… Se proponen actividades de conciencia fonológica, comprensión y expresión escrita con las siguientes letras: L, M, S, P, Y (nexo), T.

En esta fase destacan:

• Activación y conexión con los conocimientos previos del alumnado: Reflexión y expresión mediante un interrogante que se plantea como pregunta detonante y motivadora.

• Interacción y participación activa del alumnado como elemento clave.

EXPLORACIÓN * (Actividades de Exploración): Reflexión, vivencia, experimentación del aprendizaje...

ESTRUCTURACIÓN * (Actividades de Estructuración): Introducción de nuevos aprendizajes

- Audio: Escucha de la audición Veo, veo… (pág. 20).

- Juego: jugar al juego oral Veo, veo… para conocer el vocabulario relacionado con la clase (pág. 20).

- Ejercicios para el aprendizaje de las siguientes letras:

• L (págs. 22-23-24-25)

• M págs. 26-27-28-29)

• S (págs. 30-31-32-33)

• P (págs. 34-35-36-37)

• Y (págs. 38-39)

• T (págs. 40-41-42-43)

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

• Cuaderno de refuerzo.

• Libro de lectura Aprendo a leer con Detectives del recreo.

• Propuesta didáctica.

Recursos digitales

• Recurso pautas DUA: ¿Cómo quieres que te lo cuente?:

- Vídeo

- Infografía

- Audio

• Juegos y actividades interactivas:

- Memory - Encuentra el doble

- Lo encontré

- ¿Qué ves?

-

• Mi baraja de vocabulario.

• Vídeos para motivar y exponer en clase

Otros recursos

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de repaso.

- Fichas de repaso lúdicas.

- Fichas de profundización competencial.

- Fichas manipulativas.

• Generador de fichas de atención a la diversidad.

• Herramienta IN.ON

APLICACIÓN *: Transferencia de lo aprendido. Realización del producto final. Mira a tu alrededor Actividades de conexión con la realidad del alumnado que proponen aplicar lo aprendido en entornos cercanos al alumnado.

Taller de textos

Propuesta para conocer una nueva tipología textual: las normas y diferenciarla de otros tipos de textos

Crea El reto final. Propuesta de un producto final que servirá para que el alumnado reflexione y

- Conocer los objetos de la clase y explicar para qué se utilizan (pág. 21).

- Dibujar objetos de la clase que tengan “m” en su nombre (pág. 29).

- Reconocer la letra por la que empieza el nombre de diversos objetos del aula (pág. 37).

1 sesión 3.1 9.1

- Conocer y escribir el nombre de compañeros y compañeras en se escriban con “T” (pág. 43).

- Describir las características de las normas (pág. 44).

- Diferenciarla de otros tipos de textos (pág 45)

- Decidir entre todo el grupo las normas de clase (pág. 47)

- Reflexionar sobre la necesidad de las normas de la clase y expresar sus opiniones (pág. 47)

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

• Cuaderno de refuerzo.

• Libro de lectura Aprendo a leer con Detectives del recreo.

• Propuesta didáctica.

Otros recursos

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de repaso.

- Fichas de repaso lúdicas.

- Fichas de profundización competencial.

- Fichas manipulativas.

• Generador de fichas de atención a la diversidad.

• Herramienta IN.ON

En la misma línea de la metodología planteada en las fases de motivación y activación, se fomenta:

• La actividad y la participación del alumnado como uno de los activos básicos.

• El trabajo individual y cooperativo del alumnado.

• Puesta en acción de múltiples oportunidades de aprendizaje,

• Metodologías activas.

• Estrategias interactivas

• Uso de las tecnologías de la información y de la comunicación.

• Recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA)

• Estrategias y destrezas del Plan lingüístico.

• Uso de las TIC-TAC.

decida las normas para la clase.

Repasa Al elaborar las actividades propuestas, el alumnado tomará conciencia de todos los aprendizajes realizados en esta situación de aprendizaje y podrá comprobar sus fortalezas y debilidades, si las tuviera.

Y reflexiona Con este proceso de metacognición se pretende que el alumnado sea capaz de reflexionar sobre cómo se ha sentido durante el proceso de aprendizaje. Ha de analizar su aprendizaje vinculándolo a sus emociones e identificando sus fortalezas y sus debilidades en su proceso de aprendizaje.

5.1. METODOLOGÍA.

CONCLUSIÓN *: Difusión de resultados y evaluación.

- Actividades para comprobar lo aprendido (pág. 46).

- Realización de un dictado (pág. 46) ½ sesión 5.1 9.2

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

• Cuaderno de refuerzo.

• Libro de lectura Aprendo a leer con Detectives del recreo.

• Propuesta didáctica.

Otros recursos

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de repaso.

- Fichas de repaso lúdicas.

- Momentos de reflexión de cómo voy progresando a través de las actividades “bandera”: - Actividad 8 pág. 25. - Actividad 9 pág. 33. - Actividad 7 pág. 37. - Actividad 8 pág. 43. - Actividad 1 pág. 46. - Actividad 3 pág. 46. - Reflexión sobre cómo he aprendido haciendo recuento de las actividades que ha hecho bien y las que no ha hecho bien todavía (pág. 47). ½ sesión 10.1

- Fichas de profundización competencial.

• Pruebas prediseñadas de evaluación. Nivel 1 y Nivel 2

• Generador de fichas de atención a la diversidad.

• Generador de pruebas de evaluación.

• Herramienta IN.ON

MODEL MODEL

Continuando con la metodología expresada, en este tipo de actividades se potenciará:

• Habilidades que ayuden al alumnado a desenvolverse en los diferentes ámbitos de la vida

• La actividad y la participación del alumnado como uno de los activos básicos.

• El trabajo individual y cooperativo del alumnado.

• Puesta en acción de múltiples oportunidades de aprendizaje

• Metodologías activas.

• Estrategias interactivas

• Uso de las tecnologías de la información y de la comunicación.

Primaria. Lengua 1. Situación de aprendizaje 1 5

• Recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA)

• Estrategias y destrezas del Plan lingüístico.

Para finalizar, en este tipo de actividades se aplicará:

• La actividad y la participación del alumnado como uno de los activos básicos.

• El trabajo individual y cooperativo del alumnado.

• Puesta en acción de múltiples oportunidades de aprendizaje

• Metodologías activas.

• Estrategias interactivas

• Recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA)

• Estrategias y destrezas del Plan lingüístico.

Todas las situaciones de aprendizaje seguirán la metodología establecida en la programación didáctica de la materia. En este sentido podemos destacar:

• Situación de aprendizaje. La presentación de la situación de aprendizaje al alumnado requiere un enfoque metodológico específico que se apoya en los elementos que la conforman y que aparecen perfectamente relacionados en la doble página de apertura de la situación de aprendizaje. Apoyándose en el título (Las normas de mi clase), en la imagen (niños y niñas en el aula levantando la mano para esperar su turno de intervención) y en la pregunta motivadora (¿Qué pasaría si en una clase no hubiera normas?) el o a docente estimulará a través de preguntas el intercambio ordenado de emociones, experiencias y conocimientos que ambos elementos evocan para, posteriormente, dirigir la interacción oral del grupo hacia la expresión compartida de la información sugerida en los apartados ¿Qué sabes? y ¿Qué vas a prender?

• Actividades competenciales. Se proponen actividades de corte especialmente competencial de conexión y aplicación directa en su realidad. En concreto, las actividades propuestas en el apartado Mira a tu alrededor y el Taller de textos Estas actividades desarrollan habilidades que ayudan al alumnado a desenvolverse en los diferentes ámbitos de la vida

• Interdisciplinariedad. Con objeto de fomentar la integración de los saberes y competencias adquiridos, las situaciones de aprendizaje del primer ciclo de esta serie proponen un contexto interdisciplinar común en las diferentes áreas de aprendizaje. En el caso de esta primera situación de aprendizaje ese contexto interdisciplinar es el colegio. Además, en el entorno digital, podremos encontrar una propuesta de proyectos interdisciplinares que, por medio de la resolución colaborativa de problemas, se proponen reforzar la autoestima, la autonomía, la reflexión y la responsabilidad.

• Contextos. Los aprendizajes ayudarán al alumnado a desenvolverse en los diferentes ámbitos de la vida: personales, familiares, escolares y sociales.

• Espacios. Las actividades que se plantean desde los diferentes apartados se llevarán a cabo fundamentalmente en el aula. Se podrán utilizar otros espacios como el aula TIC, la biblioteca del centro o el patio. En esta unidad se podrían visitar lugares del centro o externos al centro en los que el alumnado pueda conocer y aplicar normas de uso (el comedor escolar, la biblioteca del centro, la biblioteca del ba rrio, la piscina municipal...).

• Agrupamientos. La gran variedad de actividades y sus diferentes tipos permiten un trabajo equilibrado en distintos agrupamientos, tanto individual, como en parejas, y en pequeño y gran grupo. En algunas actividades se recomienda la aplicación de determinadas es trategias cooperativas que, por las características de la interacción que promueven, son las más adecuadas para su desarrollo. El trabajo individual y cooperativo del alumnado en el aula, que conlleva la lectura, la investigación, así como las diferentes posibilidades de expresión, integrando referencias a la vida cotidiana del alumnado y a su entorno. De este modo se potenciará la capacidad reflexiva y de aprender por sí mismos y la capacidad de búsqueda selectiva y el tratamiento de la información a través de diferentes soportes, de forma que sean capaces de crear, organizar y comunicar su propio conocimiento.

• Aprendizaje significativo. Se proporcionan múltiples oportunidades de aprendizaje, para que, de manera activa, el alumnado construya y amplíe el conocimiento estableciendo conexiones entre lo que ya sabe y lo nuevo que debe aprender, y dé significado a dichas relaciones.

• Metodologías activas. Se emplean metodologías activas (técnicas de pensamiento, de aprendizaje cooperativo, educación emocional, uso de las TIC-TAC, …) que fomenten el aprendizaje favoreciendo la participación, la experimentación y la motivación de los alumnos y las alumnas dotando de funcionalidad y transferibilidad los aprendizajes. Igualmente se adoptarán estrategias interactivas que permitan compartir y construir el conocimiento y dinamizar el aula mediante el intercambio verbal y colectivo de ideas.

• Transversalidad. La intervención educativa persigue desarrollar y asentar progresivamente las bases que facilitan a cada alumno o alumna una adecuada adquisición de las competencias clave previstas en el Perfil de salida del alumnado al término de la enseñanza básica, teniendo siempre en cuenta su proceso madurativo individual, así como los niveles de desempeño esperados para esta etapa. Desde el área de Lengua Castellana y Literatura se contribuye a la transversalidad de diversas formas.

Primaria. Lengua 1. Situación de aprendizaje 1 6

En primer lugar, con la utilización sistemática de aprendizajes transversales relacionados con la comprensión lectora, la expresión oral y escrita y la comunicación audiovisual, aprendizajes esenciales del área directamente relacionados con la competencia en comunicación lingüística. Pero, además, se introducen otros aprendizajes transversales relacionados con la educación emocional y en valore s, la competencia digital y el fomento de la creatividad, del espíritu científico y del emprendimiento. Se trata de aprendizajes esenciales incluidos en los descriptores operativos del perfil de salida de las competencias clave. En segundo lugar, desde todas las áreas se potencia la autonomía y la reflexión a través de un aprendizaje significativo y se promueven otros temas transversales, como la orientación educativa, la igualdad entre hombres y mujeres, la educación para la paz, la educación para el consumo responsable y el desarrollo sostenible y la educación para la salud, incluida la afectivo-sexual.

• Diseño Universal para el Aprendizaje. Integra un conjunto de recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA) que favorecen la motivación del alumnado, facilitan su acceso y comprensión de la información y la comunicación de sus logros.

• Pensamiento crítico. La actividad y participación del alumnado será uno de los activos básicos que debemos fomentar, de tal modo que favorezca el pensamiento racional y crítico.

• Destrezas lingüísticas Los diferentes saberes se abordarán con un enfoque metodológico comunicativo adecuado al aprendizaje de las destrezas lingüísticas: comprensión oral y escrita y expresión oral y escrita.

• Plan tic-tac para el bienestar digital. Para un desarrollo integral de la competencia digital del alumnado y promover el uso seguro, saludable, sostenible, crítico y responsable de las TIC y las TAC.

• Plan lingüístico. Potencia las destrezas comunicativas del alumnado y su gusto por la lectura con recursos prácticos que integran el desarrollo de la competencia lingüística en el día a día del aula.

• Plan de bienestar. Con prácticas que promueven el bienestar físico, emocional y social del alumnado

* CAST (2024). Pautas de diseño universal para el aprendizaje, versión 3.0. 6. ADAPTACIONES DUA*

Principio 3 Diseño de múltiples medios de compromiso

Pauta 7. Proporcionar opciones para el interés.

• Presentación de la situación de aprendizaje o Título o Imagen o Pregunta motivadora

• Se minimizan las distracciones en los materiales del alumnado.

• Incorpora actividades que permiten respuestas personales abiertas que fomentan la participación, la experimentación, la resolución de problemas y la creatividad

Pauta 8. Proporcionar opciones de diseño para mantener el esfuerzo y la constancia

• Actividades competenciales señaladas específicamente en el material del alumnado.

Principio 1: Proporcionar múltiples medios de representación.

Pauta 1. Proporcionar opciones para la percepción.

• Versión digital de la unidad. • Recursos digitales de la unidad: o Infografías. o Vídeos, entre los que destaca “¿Cómo quieres que te lo cuente?” o Juegos y actividades interactivas

• IN.ON Permite la personalización de la información adecuándola a las diversas características y necesidades educativas del alumnado y ofreciendo alternativas a la información auditiva y visual

Pauta 2. Proporcionar opciones de diseño para el idioma y los símbolos.

Principio 2: Proporcionar múltiples medios de acción y expresión.

Pauta 4. Proporcionar opciones para la acción física.

• Recursos digitales de la unidad

• Proporciona métodos alternativos para que el alumnado acceda a la información e interaccione con el contenido

Pauta 5. Proporcionar opciones de diseño para la expresión y la comunicación.

• El eto final fomenta la comunidad y la colaboración para la realización y difusión colectiva del producto final

• Fomenta la interacción y la tutorización entre iguales a través de técnicas de aprendizaje cooperativo sugeridas en la Propuesta Didáctica.

• Ofrece diferentes niveles de exigencia con actividades de refuerzo, ampliación y multinivel en cada unidad.

Pauta 9. Proporcionar opciones de diseño para la capacidad emocional.

• Utiliza vídeos que presentan as situaciones de aprendizaje estimulando expectativas y creencias que aumentan la motivación.

• Las “actividades con bandera” marcadas en el material del alumnado y el apartado «Repasa» proporcionan momentos de reflexión y favorecen la autorreflexión.

• El apartado «Y reflexiona» estimula la autoevaluación y la coevaluación

• Circuito de entrenamiento al final de trimestre: Estimular el logro y la mejora por medio de estrategias de autorregulación que permiten afrontar los desafíos con información relevante sobre fortalezas personales y patrones de error

• Identifica el vocabulario básico (color, iconos, tipografía) de cada unidad

• Proporciona definiciones claras y bien estructuradas de los conceptos

• Imágenes reales en la unidad.

• La representación alternativa al texto facilita la comprensión y la conexión personal con el contexto de la Situación de aprendizaje

• Ofrece aclaraciones al margen cuando es necesario.

Pauta 3. Proporcionar opciones de diseño para el desarrollo de conocimientos.

• Doble página inicial: presentación de la situación de aprendizaje. Las preguntas vinculan la Situación de aprendizaje con las experiencias y los conocimientos previos del alumnado

• Actividades competenciales señaladas específicamente en el material del alumnado.

• El apartado «¿Qué sabes?» propone preguntas para la detección de ideas previas en la apertura de la Situación de aprendizaje.

• El reto final facilita la generalización y la transferencia de los aprendizajes esenciales a nuevos contextos y situaciones.

• Aprendizajes esenciales y actividades de aplicación

• Utiliza múltiples medios de comunicación como medios alternativos de expresar lo aprendido

• Proporciona diversos tipos de organizadores gráficos que representan las ideas clave y sus relaciones

• En la Propuesta Didáctica, se proporciona modelos de estrategias y llaves de pensamiento que facilitan el procesamiento de la información y su transformación en conocimiento útil

7. MEDIDAS DE ATENCIÓN EDUCATIVA ORDINARIA A NIVEL DE AULA MEDIDAS GENERALES

La variedad de actividades y la tarea que se proponen, se han diseñado para contribuir a que el alumnado adquiera los aprendizajes de manera progresiva adecuándonos a los diversos estilos de aprendizaje. Se proponen actividades tanto de tipo literal y reproductivo como de carácter más competencial que incorporan procesos cognitivos más complejos asociados a inferencias, valoraciones y creaciones de productos, combinando estrategias y destrezas de pensamiento, aprendizaje cooperativo, educación emocional, cultura emprendedora y el uso de las TIC.

De igual modo disponemos de actividades complementarias de refuerzo y ampliación asociadas a la unidad para ofrecer una respu esta más adaptada el amplio abanico de los estilos de aprendizaje del alumnado. Además de todo ello, el profesorado hará referencia a medidas más concretas de acuerdo con las características a su grupo.

Recursos:

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de repaso.

- Fichas de repaso lúdicas.

- Fichas de profundización competencial.

- Fichas manipulativas.

• Generador de fichas de atención a la diversidad.

• Herramienta IN.ON

MODEL MODEL

• Ofrece Proyectos interdisciplinares en el entorno digital que favorecen la aplicación y transferencia de aprendizajes.

Pauta 6. Proporcionar opciones de diseño para el desarrollo de estrategias.

• En el apartado «¿Qué vas a aprender?» esquema de los aprendizajes para trabajar la planificación y anticipación.

• Se plantean actividades de respuesta abierta que favorecen la flexibilidad cognitiva.

• Plan de bienestar con prácticas que promueven el bienestar físico, emocional y social del alumnado.

Primaria. Lengua 1. Situación de aprendizaje 1 7

Además, de entre las medidas generales que nos permite la normativa vigente, en esta situación de aprendizaje utilizaremos cuando sea necesario:

• Agrupación de áreas en ámbitos de conocimiento.

• Apoyo en grupos ordinarios mediante un segundo profesor o profesora dentro del aula.

• Desdoblamientos de grupos en las áreas de carácter instrumental.

• Agrupamientos flexibles para la atención del alumnado en un grupo específico.

• Acción tutorial.

• Metodologías didácticas basadas en el trabajo colaborativo en grupos heterogéneos, tutoría entre iguales y aprendizaje por pr oyectos.

• Actuaciones de coordinación en el proceso de tránsito entre etapas

• Actuaciones de prevención y control del absentismo.

MEDIDAS ESPECÍFICAS

Como medidas específicas, de acuerdo con la normativa vigente, en esta situación de aprendizaje utilizaremos:

• Programas de refuerzo del aprendizaje.

• Programas de profundización.

• Apoyo dentro del aula por PT, AL, personal complementario u otro personal.

• Programas específicos para el tratamiento personalizado del alumnado NEAE.

• Atención educativa al alumnado por situaciones de hospitalización o de convalecencia domiciliaria.

• Flexibilización de la escolarización para el alumnado de altas capacidades.

• Escolarización en un curso inferior al correspondiente por edad del alumnado de incorporación tardía en el sistema educativo.

• Atención específica para el alumnado que se incorpora tardíamente y presenta graves carencias en la comunicación lingüística.

• Programas de adaptación curricular:

o Adaptación curricular de acceso. o Adaptaciones curriculares significativas. o Adaptaciones curriculares para alumnado con altas capacidades intelectuales.

8. VALORACIÓN DEL PROCESO DE APRENDIZAJE

CRITERIOS DE EVALUACIÓN INSTRUMENTOS DE OBSERVACIÓN RÚBRICAS

1.2 Reconocer, de manera acompañada y en contextos próximos, algunos prejuicios y estereotipos lingüísticos y culturales muy frecuentes. Intervenciones en clase. Audiciones. (Registro de Observación y/o rúbrica)

Insuficiente (IN) Del 1 al 4 Suficiente (SU) Del 5 al 6 Bien (BI) Entre el 6 y el 7 Notable (NT) Entre el 7 y el 8 Sobresaliente (SB) Entre el 9 y el 10

Apenas inicia de manera acompañada el reconocimiento y en contextos próximos, de algunos prejuicios y estereotipos lingüísticos y culturales muy frecuentes, a partir de modelos dados

Inicia, a veces, y de manera acompañada el reconocimiento y en contextos próximos, de algunos prejuicios y estereotipos lingüísticos y culturales muy frecuentes, a partir de modelos dados

Inicia, a menudo, y de manera acompañada el reconocimiento y en contextos próximos, de algunos prejuicios y estereotipos lingüísticos y culturales muy frecuentes, a partir de modelos dados nicia, con frecuencia, y de manera acompañada el reconocimiento y en contextos próximos, de algunos prejuicios y estereotipos lingüísticos y culturales muy frecuentes, a partir de modelos dados

Inicia de manera acompañada el reconocimiento y en contextos próximos, de algunos prejuicios y estereotipos lingüísticos y culturales muy frecuentes, a partir de modelos dados

Programació

2.1 Comprender el sentido de textos orales y multimodales sencillos, reconociendo las ideas principales los mensajes explícitos y los mensajes implícitos más sencillos, e iniciando, de manera acompañada, la valoración del contenido y de los elementos no verbales más elementales.

3.1 Producir textos orales y multimodales coherentes, con planificación acompañada y utilizando recursos no verbales elementales.

3.2 Participar en interacciones orales espontáneas, incorporando estrategias elementales de escucha activa y de cortesía lingüística.

4.1 Comprender el sentido global y la información relevante de textos cercanos, escritos y multimodales, a partir de estrategias básicas de comprensión antes, durante y después de la lectura.

4.2 Analizar, de manera acompañada, el contenido y aspectos formales y no formales elementales de textos escritos multimodales sencillos valorando su contenido y estructura.

5.1 Producir textos escritos y multimodales sencillos y coherentes en distintos soportes, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la

Cuaderno de clase. Intervenciones en clase. (Registro de Observación y/o rúbrica)

Apenas comprende el sentido de textos orales pero no multimodales sencillos, sin reconocer las ideas principales, ni los mensajes explícitos.

Comprende el sentido de textos orales pero no multimodales sencillos, reconociendo las ideas principales, pero no los mensajes explícitos.

Comprende el sentido de textos orales y multimodales sencillos, reconociendo las ideas principales, con dificultad los mensajes explícitos

Comprende el sentido de textos orales y multimodales sencillos, reconociendo las ideas principales, y con ayuda los mensajes explícitos

Intervenciones en clase. Exposiciones orales. (Rúbricas)

Rara vez produce textos orales y no multimodales coherentes, con planificación acompañada y a partir de modelos dados

Intervenciones en clase. Exposiciones orales. (Rúbricas)

Apenas participa en interacciones orales espontáneas, y rara vez respeta las normas básicas de la cortesía lingüística

Produce, con dificultad, textos orales y no multimodales coherentes, con planificación acompañada a partir de modelos dados

Participa poco en interacciones orales espontáneas, respetando con dificultad las normas básicas de la cortesía lingüística e niciándose con ayuda, en estrategias de escucha activa.

Produce orales y a veces multimodales coherentes, con planificación acompañada y a partir de modelos dados.

10.1 Rechazar los usos lingüísticos discriminatorios identificados a partir de la reflexión grupal acompañada sobre los elementales,aspectos verbales y no verbales, de comunicación,la teniendo en cuenta una perspectiva de género.

Produce textos orales y con frecuencia multimodales coherentes, con planificación acompañada y a partir de modelos dados

10.2 Movilizar, con la planificación y acompañamientoel necesarios, estrategias elementales para la escucha activa, la comunicación asertiva y el consenso, iniciándose en la gestión dialogada de conflictos.

Participa a menudo, en interacciones orales espontáneas, respetando con ayuda, las normas básicas de la cortesía lingüística e iniciándose en estrategias de escucha activa.

Lecturas comentadas. (Rúbricas)

Lee con dificultad, textos escritos pero no multimodales adecuados a su desarrollo cognitivo, sin identificar el sentido global y la información relevante

Lee textos escritos y on dificultad multimodales adecuados a su desarrollo cognitivo identificando con ayuda el sentido global y la información relevante.

Lee textos escritos y con ayuda, multimodales adecuados a su desarrollo cognitivo identificando de manera acompañada el sentido global y la información relevante

Comprende el sentido de textos orales y multimodales sencillos, reconociendo las ideas principales, los mensajes explícitos

Búsqueda y el tratamiento de la información. Elaboración de trabajos informese Trabajos cooperativos. (Rúbricas)

Produce textos orales y multimodales coherentes, con planificación acompañada y a partir de modelos dados

Participa en interacciones orales espontáneas, respetando con ayuda a veces, las normas básicas de la cortesía lingüística e iniciándose en estrategias de escucha activa.

Intervenciones en clase. Informes o trabajos. (Rúbricas) Autoevaluación del trabajo diario. (Diana)

Identifica mínimamente los usos lingüísticos discriminatorios a partir de la reflexión acompañadagrupal sobre los aspectos elementales, verbales, de comunicación,la tener en cuenta ocasionalmente una perspectiva de género.

Participa en interacciones orales espontáneas, respetando las normas básicas de la cortesía lingüística e iniciándose en estrategias de escucha activa.

Apenas identifica con la planificación y el acompañamiento necesarios estrategias básicas para comunicaciónla asertiva y el consenso

Identifica con dificultad los usos lingüísticos discriminatorios a partir de la reflexión grupal acompañada sobre los elementales,aspectos verbales, de acomunicación,latener veces en cuenta una perspectiva de género.

dentifica con dificultad, con la planificación y el acompañamiento necesarios, algunas estrategias elementales para la escucha activa y el consenso, iniciándose en la gestión dialogada de conflictos.

Primaria. Lengua 1 Situación de aprendizaje 1

Identifica con ayuda, los lingüísticosusos discriminatorios identificados a partir de la reflexión grupal acompañada sobre los elementales,aspectos verbales, de comunicación,la teniendo en cuenta con ayuda, una perspectiva de género.

Identifica con ayuda la planificación y el acompañamiento necesarios, y algunas elementalesestrategias para la escucha activa y el consenso, iniciándose en la gestión dialogada de conflictos.

Identifica con frecuencia, los usos lingüísticos discriminatorios y identificados a partir de la reflexión grupal acompañada sobre los elementales,aspectos verbales, de comunicación,la teniendo en cuenta una perspectiva de género.

A menudo, identifica, con la planificación y el acompañamiento necesarios, estrategias elementales para la escucha activa y el consenso, iniciándose en la gestión dialogada de conflictos.

Identifica los usos lingüísticos discriminatorios identificados a partir de la reflexión grupal acompañada sobre los elementales,aspectos verbales, de comunicación,la teniendo en cuenta una perspectiva de género

dentifica con la planificación y el acompañamiento necesarios, estrategias elementales para la escucha activa y el consenso, iniciándose en la gestión dialogada de conflictos.

9. PROCEDIMIENTOS DE EVALUACIÓN DEL PROCESO DE ENSEÑANZA

Indicadores

Planificación:

• La situación de aprendizaje se ha contextualizado adecuadamente y ha sido motivadora para el alumnado.

• Se han contemplado las competencias específicas y los criterios de evaluación adecuados a esta situación de aprendizaje.

• Se han contemplado los saberes básicos necesarios para el desarrollo de la situación de aprendizaje.

• Se ha realizado una planificación temporal con flexibilidad que ha permitido el desarrollo de la concreción curricular prevista

• Se han establecido instrumentos de evaluación que han permitido hacer el seguimiento del progreso de aprendizaje del alumnado y que ha alcanzado las competencias y criterios de evaluación previstos.

• En el proceso de evaluación se ha posibilitado la autoevaluación del alumnado para que tome conciencia de sus fortalezas y sus ámbitos de mejora. Proceso de enseñanza-aprendizaje:

• Se conectan los aprendizajes que va adquiriendo el alumnado con situaciones de vida próximos a este para que pueda extrapolar lo aprendido.

Instrumentos

1. Escala de valoración para la autoevaluación de la práctica docente.

2. Registro-Diana para la autoevaluación del profesorado: planificación.

3. Registro para la autoevaluación del profesorado: motivación del alumnado.

4. Registro para la autoevaluación del profesorado: desarrollo de la metodología.

5. Registro para la autoevaluación del profesorado: seguimiento y evaluación del proceso de enseñanza-aprendizaje.

6. Lista de verificación y mejora para la evaluación de las situaciones de aprendizaje

Cuaderno de clase. Pequeños trabajos escritos. (Rúbricas)

Apenas dentifica, de manera acompañada, el contenido y aspectos formales de textos escritos

Cuaderno de clase. Pequeños trabajos escritos. (Rúbricas).

Rara vez produce textos escritos y no multimodales sencillos y coherentes, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la escritura, ajustándose a

dentifica, de manera acompañada, el contenido y aspectos formales y pero con dificultad no formales elementales de textos escritos

escritura, ajustándose a modelos dados y movilizando, de manera acompañada, estrategias elementales, individuales o grupales, de planificación, textualización y revisión.

Identifica, de manera acompañada, el contenido y aspectos formales y con ayuda no formales elementales de textos escritos multimodales sencillos.

Produce textos escritos con dificultad y no multimodales sencillos y coherentes, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la escritura,

7.1 Leer con progresiva autonomía textos de distintos autores y autoras acordes con sus gustos e intereses, seleccionados de manera acompañada, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la lectura.

Elaboración de trabajos e informes Trabajos cooperativos. Lecturas comentadas. (Rúbricas)

Produce textos escritos y multimodales sencillos y coherentes con dificultad desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la escritura,

7.2 Compartir oralmente la experiencia y disfrute por la lectura participando en comunidades lectoras de ámbito escolar.

Lecturas comentadas. Trabajos cooperativos. Informes o trabajos. (Rúbricas) Autoevaluación del trabajo diario. (Diana)

9.1 Formular conclusiones elementales sobre el funcionamiento de la lengua, prestando especial atención a la concordancia y a las relaciones de significado entre las palabras, a partir de la observación, comparación y transformación de palabras y enunciados, en un proceso acompañado de producción o comprensión de textos en contextos significativos.

9.2 Revisar y mejorar los textos propios y subsanar algunos problemas de comprensión lectora, de manera acompañada, a partir de la reflexión metalingüística e interlingüística y usando la terminología lingüística básica adecuada.

Lee con frecuencia, textos escritos y multimodales adecuados a su desarrollo cognitivo identificando el sentido global y la información relevante y movilizando de forma acompañada estrategias básicas de comprensión, para adquirir conocimiento.

Identifica, de manera acompañada, el contenido y aspectos formales y no formales elementales de textos escritos y con ayuda multimodales sencillos.

Lee textos escritos y multimodales adecuados a su desarrollo cognitivo, identificando el sentido global y la información relevante y movilizando de forma acompañada estrategias básicas de comprensión, para adquirir conocimiento.

• Además del libro de texto se ponen en juego otros soportes y recursos que facilitan los aprendizajes previstos con el alumnado

• Se ponen en juego diversidad de procesos cognitivos en la línea planteada en la taxonomía de Bloom.

• La interacción y la participación activa del alumnado en los procesos de aprendizaje y en la resolución de las situaciones de aprendizaje es una constante en el aula.

MODEL MODEL

modelos dados. ajustándose a modelos dados. ajustándose a modelos dados. ajustándose a modelos dados. modelos dados.

Identifica, de manera acompañada, el contenido y aspectos formales y no formales elementales de textos escritos multimodales sencillos.

Produce textos escritos y multimodales sencillos y coherentes con ayuda desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la escritura,

Produce textos escritos y multimodales sencillos y coherentes, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la escritura, ajustándose a

Apenas se inicia en la lectura de textos de distintos autores y autoras acordes con sus gustos e intereses, seleccionados de manera acompañada, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la lectura. A veces, se inicia en la lectura de textos de distintos autores y autoras acordes con sus gustos e intereses, seleccionados de manera acompañada, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la lectura. A menudo, se inicia en la lectura de textos de distintos autores y autoras acordes con sus gustos e intereses, seleccionados de manera acompañada, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la lectura.

Se inicia, con frecuencia, en la lectura de textos de distintos autores y autoras acordes con sus gustos e intereses, seleccionados de manera acompañada, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la lectura.

Se inicia en la lectura de textos de distintos autores y autoras acordes con sus gustos e intereses, seleccionados de manera acompañada, desde las diferentes etapas del proceso evolutivo de la lectura.

Apenas comparte oralmente la experiencia de lectura, rara vez se inicia en la participación en comunidades lectoras de ámbito escolar para conseguir disfrutar de la dimensión social de la lectura. A veces comparte oralmente la experiencia de lectura, con ayuda, se inicia en la participación en comunidades lectoras de ámbito escolar para conseguir disfrutar de la dimensión social de la lectura. A menudo comparte oralmente la experiencia de lectura, participando con ayuda, se inicia en la participación en comunidades lectoras de ámbito escolar para conseguir disfrutar de la dimensión social de la lectura. Con frecuencia comparte oralmente la experiencia de lectura, iniciándose en la participación en comunidades lectoras en el ámbito escolar para conseguir disfrutar de la dimensión social de la lectura. Comparte la experiencia de lectura, iniciándose en la participación en comunidades lectoras en el ámbito escolar para conseguir disfrutar de la dimensión social de la lectura.

Intervenciones en clase. Cuaderno de clase. Informes o trabajos. (Rúbricas) Autoevaluación del trabajo diario. (Diana)

Rara vez se nicia en la reflexión sobre el funcionamiento de la lengua

Se nicia con dificultad en la reflexión sobre el funcionamiento de la lengua, prestando especial atención a la concordancia y a las relaciones de significado entre las palabras, a partir de la observación, comparación y manipulación de palabras, en un proceso acompañado de comprensión de textos en contextos significativos.

Se nicia con ayuda en la reflexión sobre el funcionamiento de la lengua, prestando especial atención a la concordancia y a las relaciones de significado entre las palabras, a partir de la observación, comparación y manipulación de palabras, en un proceso acompañado de comprensión de textos en contextos significativos.

Con frecuencia se nicia en la reflexión sobre el funcionamiento de la lengua, prestando especial atención a la concordancia y a las relaciones de significado entre las palabras, a partir de la observación, comparación y manipulación de palabras, en un proceso acompañado de comprensión de textos en contextos significativos.

Se nicia en la reflexión sobre el funcionamiento de la lengua, prestando especial atención a la concordancia y a las relaciones de significado entre las palabras, a partir de la observación, comparación y manipulación de palabras, en un proceso acompañado de comprensión de textos en contextos significativos.

Cuaderno de clase. Informes o trabajos. Técnicas cooperativas. (Rúbricas)

Revisa mínimamente los textos propios y apenas subsana algunos problemas de comprensión lectora, de manera acompañada.

Revisa y mejora, con ayuda, los textos propios y ajenos y subsana algunos problemas de comprensión lectora, de manera acompañada.

Revisa y mejora, con ayuda, los textos propios y ajenos y subsana algunos problemas de comprensión lectora, de manera acompañada, usando la terminología lingüística básica adecuada.

De manera acompañada, revisa y mejora, los textos propios y ajenos y subsanar algunos problemas de comprensión lectora, de manera acompañada, usando la terminología lingüística básica adecuada.

Revisa y mejora los textos propios y ajenos y subsanar algunos problemas de comprensión lectora, de manera acompañada, usando la terminología lingüística básica adecuada.

• La atención a la diversidad es un elemento que siempre en atendido en clase siguiendo los principios y pautas DUA, así como el establecimiento de medidas generales o específicas para el alumnado que lo precisa.

• Se ha potenciado el uso de las tecnologías de la información y la comunicación.

• Se han utilizado estrategias de pensamiento y organizadores gráficos que permiten al alumnado comprender mejor los aprendizajes propuestos.

• Se ha ido informando al alumnado de sus aciertos y fortalezas y se le ha prestado la ayuda necesaria ante las dificultades encontradas.

Proceso de evaluación:

• El alumnado y sus familias conocen de antemano los procedimientos e instrumentos de evaluación que se van a utilizar.

• El alumnado dispone de actividades y herramientas que le permiten autoevaluarse y conocer sus puntos fuertes y sus ámbitos de mejora.

• La evaluación es coherente con las metodologías y las situaciones de aprendizaje propuestas.

• Se han desarrollado actividades suficientes para que el alumnado consiga los criterios de evaluación y las competencias específicas previstas.

• Los criterios de calificación están consensuados por el Equipo de ciclo, son conocidos por el alumnado y las familias y responden al grado de logro de los criterios de evaluación y las competencias específicas.

• Se han tenido en cuenta los principios y pautas DUA para el procedimiento de evaluación seguido.

• Los resultados de evaluación han sido…

Propuestas de mejora para la unidad de programación o situación de aprendizaje siguiente