Projecte MiRA Biologia i Geologia ESO Illes Balears

ESO Biologia i geologia

Problemes?

Solucions! Mapa de components del projecte

Què és ?

Llibre de l'alumnat

Descobreix-ne més! ILLES BALEARS

Vos hem

Em falta temps!

Vos

hem consultat escoltat

Com podem millorar

els meus alumnes en l’aprenentatge diari

Com gestion la diversitat?

Solucions

Problemes? 1

en l’aprenentatge

Connectam amb la seva REALITAT, motivam i implicam l’alumnat en el seu APRENENTATGE.

4

Atendre la DI VERSITAT del teu alumnat sembla missió impossible?

Aportam diferents solucions per a diferents necessitats. Les millors eines per gestionar la INCLUSIÓ a la teva aula.

5

T’agradaria

l’AVALUACIÓ?

6

El teu alumnat té dèficit de COMPRENSIÓ?

Posam en valor les coses senzilles; hem fet ACCESSIBLE i COMPRENSIBLE el coneixement.

Necessites TEMPS?

Troba’n a les nostres propostes generades per simplificar les teves tasques administratives i donar-te suport en la teva tasca docent de manera integral.

Tecnologies

Software Conjunt de instruccionsprogrames, i regles informàtiques per executar certes tasques en un ordinador.

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta multitud d’ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP...

Ordinadors o computadores

Apps

Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el software especial per a aquest tipus de dispositius.

Bluetooth Tecnologia basada en les senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes, rellotges d’activitat, etc.) a curt abast; és a dir, quan estan a prop encara que hi hagi obstacles pel mig.

TAC

Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació la Comunicació per a l’Aprenentatge.

Wifi

Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fils entre dispositius electrònics a curt abast sense que hi hagi «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

Fons de fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. També generadors assistits per IA per preparar-les de forma personalitzada. Programació.

Programes, plans i kits d’assistència a la pràctica educativa:

- Desenvolupament del talent, del pensament crític i de la comprensió lectora.

- Pla TIC TAC per al benestar digital.

- Inclusió i comunicació amb les famílies.

- Tècniques d’estudi i metodologies actives.

Avaluació inicial Avaluació final Avaluació per continguts Quin tipus d’avaluació crearàs?

Generador de proves d’avaluació Avaluació per unitats

I tot

un clic a l’ entorn digital.

1

2

El CANVI d’etapa et preocupa?

No és fàcil, per això cuidam especialment les transicions entre etapes i cursos.

2 Vivim en un dels vuit planetes que formen part del sistema solar: la Terra. La Terra és un planeta sòlid, format principalment per roques. Està envoltat d’una capa de gasos, l’atmosfera, presenta aigua líquida a la superfície. És l’únic planeta del sistema solar que alberga éssers vius.

Característiques dels éssers vius

Les funcions de les biomolècules

1.1 Per què hi ha vida a la Terra?

La vida va aparèixer a la Terra a causa d’unes condicions que no es donen a la resta dels planetes del sistema solar.

Les condicions que permeten la vida a la Terra

Temperatures suaus

La Terra té una temperatura mitjana de 15 °C. És degut a la distància de la Terra al Sol al fet que l’atmosfera ajuda a mantenir calent el planeta. Sense l’atmosfera, la Terra s’escalfaria en excés durant el dia es refredaria molt durant les nits.

18 La Terra i les seves condicions per a la vida

Suport per a la vida El sòl aigua són entorns que els éssers vius poden habitar.

La Terra està habitada per una enorme varietat d’éssers vius que, malgrat les seves grans diferències, comparteixen característiques.

2.1 Què tenim en comú?

Tots els éssers vius compartim tres característiques que ens diferencien de la matèria inerta:

Estam formats per les mateixes substàncies; és a dir, tenim la mateixa composició química.

VIDA

ACTIVITATS

Gasos imprescindibles per viure L’atmosfera conté dos gasos, l’oxigen el diòxid de carboni, necessaris per a la respiració la fotosíntesi.

Aigua líquida

Gràcies a la temperatura del planeta, gairebé tota l’aigua es troba en estat líquid.

L’energia del Sol fa possible els canvis d’estat de l’aigua. Això, unit a la gravetat terrestre, dona lloc a una circulació constant de l’aigua pel globus, l’anomenat cicle de l’aigua».

1 Explica quin és el paper de l’atmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra.

2 Indica per què creus que no s’ha trobat vida a altres planetes del sistema solar. Què creus que passaria si la Terra s’acostàs al Sol? Argumenta la teva resposta,

Els artròpodes

6.1 Com són els artròpodes?

Els artròpodes són el grup més divers abundant d’animals. Viuen tant en medis terrestres com aquàtics.

• El seu cos té simetria bilateral està dividit en segments.

• Tenen exoesquelet, que és un revestiment rígid que els protegeix el cos.

• Tenen apèndixs articulats, que són prolongacions formades per peces mòbils, com potes, ales, pinces i antenes.

Cefalotòrax

Abdomen

CO O2

de les tràquees Espiracle

El cos dels artròpodes està dividit en cap, tòrax abdomen. Alguns tenen cap tòrax fusionats (cefalotòrax) altres tenen cap tronc.

6.2 Les funcions vitals

Nutrició

Els artròpodes poden ser herbívors, carnívors, omnívors o paràsits. Alguns s’alimenten per filtració.

La majoria dels artròpodes terrestres respiren a través de tràquees. Els aquàtics respiren per brànquies.

El seu sistema circulatori és obert, que vol dir que la sang, denominada hemolimfa, surt dels vasos sanguinis inundant els teixits.

Glúcids Proporcionen energia a la cèl·lula. Formen part d’estructures cel·lulars.

• Estam formats per unes estructures bàsiques anomenades cèl·lules.

• Feim les tres funcions vitals (nutrició, relació reproducció).

2.2 La composició química dels éssers vius

Lípids Emmagatzemen energia serveixen d’aïllament tèrmic. Formen part d’estructures cel·lulars.

Tots els éssers vius tenim una composició química similar. Estam composts per dos tipus de substàncies:

Les substàncies inorgàniques

Les substàncies inorgàniques es troben presents tant en els éssers vius com en la matèria no viva.

Seqüenciació progressiva i ajustada al currículum: del més senzill al més complex.

Proteïnes Fan una gran varietat de funcions: contracció muscular, transport d’oxigen, etcètera.

Àcids

Controlen el funcionament cel·lular. L’ADN és el material genètic de les cèl·lules.

ACTIVITATS

1 Explica què li diries a algú que afirmi que un corall un fong són éssers inerts perquè no es mouen.

2 Observa les imatges:

a) Descriu l’aspecte dels éssers vius de cada una de les fotografies. Creus que té relació amb la seva composició?

b) Investiga en quines altres estructures dels éssers vius es troba el carbonat càlcic.

• L’aigua és un component essencial dels éssers vius, ja que un 70 % de la matèria viva és aigua. Aquesta substància té un paper fonamental en la majoria de les transformacions que tenen lloc dins de les cèl·lules.

• Les sals minerals intervenen en la regulació de molts de processos vitals. També exerceixen una funció estructural en els esquelets dels éssers vius.

Les substàncies orgàniques o biomolècules

Les substàncies orgàniques o biomolècules són exclusives dels éssers vius exerceixen funcions importants per a ells. Es tracta de composts que tenen molt de contingut en carboni. Són els glúcids, els lípids, les proteïnes els àcids nucleics.

Més del 95 % de la composició dels grumers és aigua.

del 99 % de la composició química de la closca dels mol·luscs està formada per carbonat càlcic. A B

19

Relació

Els artròpodes tenen un sistema nerviós desenvolupat, amb un cervell simple òrgans dels sentits concentrats en un cap diferenciat. Entre els òrgans dels sentits destaquen les antenes els palps, que són òrgans de l’olfacte del tacte, els òrgans de la visió, que poden ser dos o més ulls simples, formats per una lent senzilla i que produeix imatges poc definides; o dos ulls composts, formats per nombroses lents que funcionen juntes i que proporcionen major definició. Reproducció La reproducció dels artròpodes és principalment sexual. Són ovípars moltes espècies pateixen un procés de metamorfosi.

La metamorfosi dels insectes

La metamorfosi que experimenten els artròpodes que els permet completar el seu desenvolupament adquirir les característiques dels individus adults pot ser de dos tipus: incompleta completa.

a) Observa les imatges relaciona cada frase amb un dels dos tipus de metamorfosi:

De l’ou neix un organisme completament diferent a l’adult, que és la larva o eruga.

De l’ou neix un organisme similar als organismes adults, però més petit amb un desenvolupament incomplet. És la nimfa.

Després d’alimentar-se créixer, la larva es tanca a l’interior d’una pupa, on pateix una intensa transformació.

U4 1 2 3 4 5 6 7

Graduació del nivell de les activitats.

Tipografies més llegibles, clares i accessibles.

Recursos per treballar la transició entre etapes i cursos (a l’entorn digital).

Una vegada completat el desenvolupament, de la pupa emergeix l’adult.

La nimfa experimenta un procés de creixement en què passa per diferents estadis fins a arribar a l’estat adult.

1 Explica què vol dir que els artròpodes tenen simetria bilateral.

2 Com ja has vist, els artròpodes tenen un exoesquelet rígid. Analitza com afecta aquest exoesquelet el seu creixement.

3 Investiga cerca exemples d’artròpodes herbívors, paràsits filtradors. ACTIVITATS

b) Tenint en compte els texts anteriors associa les fases següents amb el tipus o els tipus de metamorfosi que correspongui: ou, larva, nimfa, adult, pupa. c) Basant-te en les imatges, en la informació de l’apartat anterior, elabora un petit text en el qual expliquis els dos tipus de metamorfosis.

3 LES PLANTES

Vols un alumnat IMPLICAT?

T’ajudam! És essencial millorar la participació de l’alumnat per crear un entorn d’aprenentatge enriquidor i efectiu. T’explicam com ho feim:

Aprendre en context per donar sentit al que s’aprèn.

Situacions d’aprenentatge properes a l’alumnat.

Pren-te un moment per pensar en el paper que tenen les plantes a la teva vida.

APRENDRE

FENT APRENDRE FENT

LES MEVES HABILITATS

• Curiositat

• Perseverança Aprenentatge constant Compromís

coneguda per la seva passió pels insectes, va haver de lluitar contra els prejudicis de la seva època que dificultaven l’accés de les dones a una formació científica reglada. No obstant això, no es va deixar intimidar va decidir formar-se pel seu compte. Nascuda el 1908 en una famosa família de banquers col·leccionistes, Miriam es va interessar des de ben jove per l’entomologia, la ciència que estudia els insectes. La seva contribució més notable va ser el seu treball sobre les puces, que la va dur a escriure el llibre definitiu sobre aquestes criatures. Rothschild també va dedicar gran part de la seva vida a estudiar els cicles de parasitisme en els conills, una investigació que va ser fonamental per comprendre com es propaguen les malalties entre els animals. Rothschild va demostrar habilitats excepcionals com a investigadora autodidacta, una infinita curiositat gran varietat de recursos per aprendre constantment. La seva perseverança també va ser clau per superar l’escepticisme el menyspreu d’altres investigadors, que la consideraven només una aficionada. A través del seu treball el seu compromís amb el coneixement científic, Rothschild va contribuir enormement a l’avenç de l’entomologia. El seu amor per la natura la seva capacitat per valorar la bellesa la complexitat de les criatures més petites menyspreades ens recorda que la curiositat científica pot dur-nos a descobriments fascinants... fins tot on menys els esperàvem.

Si prefereixes fer el teu model digitalment, consulta el recurs «Dossier digital», disponible al teu projecte digital.

Construïm un parc d’animals microscòpics

Hola, nom Joan Carles som apicultor. La meva professió consisteix a criar abelles per produir mel, pol·len, pròpolis cera. També ajud a la pol·linització de les plantes, un procés vital per a la vida a la Terra. Per ser apicultor, és fonamental conèixer el comportament les necessitats de les abelles.

Descobrireu un univers en miniatura! En aquest projecte no només revelareu els secrets d’animals microscòpics tan fascinants com àcars, rotífers, tardígrads col·lèmbols, sinó que els convertireu en protagonistes de la vostra creativitat artística. Conèixer aquestes espècies el seu paper en els ecosistemes contribuirà a apreciar la biodiversitat des d’una altra perspectiva. Observareu, fotografiareu, dibuixareu exposareu aquests animals en un bioparc microscòpic dissenyat per vosaltres mateixos. Com resoldreu els problemes que planteja el seu estudi? Com posareu en pràctica la vostra creativitat per mostrar al món el seu sorprenent aspecte?

Investiga 1

Quan faig la meva feina, necessit un vestit d’apicultor per protegir-me, fumadors per calmar les abelles caixes especials per allotjar els ruscs. També necessit tenir habilitats digitals, ja que utilitz monitors digitals per mesurar les condicions dels ruscs, plataformes de dades al núvol, apps d’apicultura fins tot drons per inspeccionar els ruscs situats a llocs de difícil accés.

2 AMB METODOLOGIA MAKER

La meva feina diària requereix una gran flexibilitat, ja que varia amb les estacions de l’any. A la primavera, revís els ruscs per assegurar-me que les abelles estiguin sanes que la reina pongui ous. A l’estiu, recull la mel i, a la tardor, prepar els ruscs per l’hivern.

Curiositat • Motivació Iniciativa

Dividiu la classe en grups de 4 o 5 començau cercant informació sobre els àcars, els rotífers, els tardígrads, els col·lèmbols, etc. Necessitau saber com són com localitzar-los. Haureu de decidir com obtenir mostres de cada animal per al vostre parc com representareu els exemplars observats: amb dibuixos, fotografies, models en 3D? Com podeu muntar un parc original sorprenent amb les seves representacions? Aquí en teniu algunes idees: Trobareu rotífers en terra humida, aigua dolça, fongs… Per veure’ls, necessitareu un microscopi de 20 augments, com a mínim.

Paciència

• Flexibilitat

Planifica, dissenya construeix

Ser apicultor requereix observació atenta paciència. També és necessari tenir habilitats de resolució de problemes per abordar els desafiaments que puguin sorgir.

Presa de decisions • Creativitat

El que més m’agrada de la meva feina és contribuir a l’equilibri de l’ecosistema a través de la pol·linització produir aliments naturals d’alta qualitat. A més, treballar en contacte amb la natura és meravellós!

ON COL·LOC UN RUSC? Convertiu-vos en apicultors o apicultores per un dia decidiu on situar el vostre rusc.

• Els àcars es poden recollir aferrant cinta adhesiva transparent superfícies que tenguin pols. Després s’aferra la cinta adhesiva al portaobjectes del microscopi s’observen, almenys, amb 10 augments. Els col·lèmbols són els animals més abundants del planeta: n’hi ha uns 62 000 individus per metre quadrat. Podeu observar-los amb una bona lupa.

1. Cercau a internet un mapa de la vostra localitat informació sobre les necessitats de les abelles (clima, accés a l’aigua, plantes properes per a la pol·linització, etc.).

2. Amb la informació que heu trobat, marcau al mapa el lloc que considerau el millor per establir un rusc justificau la vostra elecció.

LES MEVES HABILITATS

• Habilitats digitals Resolució de problemes

• Treball en equip Una vegada que ja heu investigat els animals microscòpics, heu de planificar dissenyar el bioparc. És fonamental que dugueu terme un repartiment eficaç de les tasques, reflexioneu sobre què es necessita perquè el projecte sigui un èxit. On se situarà cada espècie? Com es pot representar el seu hàbitat? si creau una galeria de dibuixos, una «caverna» fosca amb projeccions d’imatges, o maquetes en 3D per fer un passeig en miniatura? Podeu incloure descripcions escrites o àudios que els visitants puguin llegir o escoltar. Quins materials necessitareu?

3. Per acabar, compartiu la vostra elecció justificació amb la classe. Comparau les vostres decisions discutiu les diferents respostes.

SABIES QUE…? El 70 % dels cultius que consumim són pol·linitzats per abelles. Sense elles, l’alimentació mundial seria molt més costosa. Per això, és important preservar aquests animals, que s’enfronten a nombrosos problemes, des de paràsits

Hi ha infinites possibilitats. Recordau que el treball en equip és fonamental per aconseguir un resultat increïble.

Activitats competencials per aplicar i comprendre la utilitat del que s’aprèn.

Pàgines per llegir i conèixer referents científics i professions relacionades amb la matèria.

Projectes per aprendre fent utilitzant metodologia Maker.

Atendre la DIVERSITAT del teu alumnat és missió impossible?

És molt complicat...Per això t’oferim un ampli ventall d’alternatives accessibles i de recursos dissenyats d’acord amb les pautes DUA (vídeos, àudios, infografies, fitxes imprimibles amb activitats multinivell…), aprofitant les possibilitats tecnopedagògiques de l’entorn digital. ACTIVITATS

1.1 Com són els peixos?

Els peixos són vertebrats aquàtics. La seva forma hidrodinàmica les seves extremitats, transformades en aletes, els permeten moure’s a l’aigua.

• Tenen simetria bilateral.

• Solen tenir la pell recoberta d’ escates protectores.

• La majoria disposen de bufeta natatòria, que és una petita fina bossa que acumula aire que canvia la flotabilitat de l’animal, cosa que li permet ascendir descendir a diferents profunditats.

• Són ectoterms, és a dir, no poden regular la seva temperatura corporal.

1.2 Com fan les funcions vitals?

Nutrició

• La majoria dels peixos són carnívors, entre els quals hi ha depredadors carronyaires; també n’hi ha d’herbívors que mengen algues o plantes, d’omnívors.

• Respiren mitjançant brànquies, que poden estar protegides o no per una coberta dura anomenada opercle.

Relació Els peixos tenen un cervell petit, amb el qual interpreten la informació del medi coordinen les respostes.

• Tenen un òrgan sensorial anomenat línia lateral, que és un solc situat davall la pell, al llarg d’ambdós costats del cos, que els permet detectar les vibracions els corrents d’aigua.

• Molts peixos presenten coloracions vistoses per advertir del perill o atreure les parelles, o bé coloracions que els permeten camuflar-se.

Reproducció

La reproducció dels peixos és sexual. En general són ovípars, en aquest cas, la femella allibera a l’aigua els ous sense fecundar, sobre els quals el mascle allibera els gàmetes masculins. Aquest tipus de fecundació s’anomena fecundació externa.

1 Explica què significa tenir forma hidrodinàmica. Analitza si tots els peixos tenen la mateixa forma.

2 Dedueix què li passaria a un peix d’una mar tropical càlida si el traslladàssim a la mar del Nord, prop del pol. Explica si hi podria sobreviure a què s’hauria d’adaptar per fer-ho.

3 Pensa dedueix per què creus que alguns peixos tenen les brànquies protegides per l’opercle.

4 Observa la il·lustració del peix de la pàgina següent veuràs que presenta diferents tipus d’aletes. Cerca informació sobre la funció concreta que fa cadascuna.

1.3 La classificació dels peixos

Els peixos es classifiquen en dos grups:

• Peixos ossis: tenen l’esquelet d’os. Les seves brànquies estan protegides per l’opercle. Les seves escates són planes rodones. Tenen bufeta natatòria la seva boca està situada en posició terminal o davantera. La seva aleta caudal és homocerca; és a dir, les seves dues meitats són iguals.

• Peixos cartilaginosos: tenen l’esquelet de cartílag, cosa que els fa més flexibles. Les seves brànquies no estan protegides per un opercle; en el seu lloc, tenen fenedures branquials. Les seves escates són gruixudes punxegudes. No tenen bufeta natatòria. La seva boca està situada en posició ventral o inferior la seva aleta caudal és heterocerca; és a dir, les seves dues meitats són diferents.

Qui és qui?

a) Observa les imatges d’aquests peixos. Fixa’t bé en totes les característiques externes dedueix a quin grup pertany cadascun.

b) Ara que ja saps el grup al qual pertanyen aquests peixos, explica quines altres característiques que no veim tendrà cadascun d’ells.

c) Observa ara les imatges de les escates dedueix a quin peix correspon cadascuna.

Aprenentatge més visual.

Activitats multinivell amb taxonomia de Bloom.

Organitzadors gràfics.

Organitza les teves idees, repassa.

Generador de fitxes assistit per IA que permet generar propostes de fitxes multinivell per a cadascun dels conceptes fonamentals del curs, i atendre la diversitat de l’aula.

que permet ascendir descendir a diferents profunditats. Són ectoterms, és a dir, no poden regular la seva temperatura corporal.

1.2 Com fan les funcions vitals?

Nutrició La majoria dels peixos

T’agradaria tenir un pla per millorar l’AVALUACIÓ?

El tenim! T’ajudarà a fer que l’alumnat sigui conscient del progrés en el seu aprenentatge, a diagnosticar-lo, mesurar-lo i a fer feedback.

A l’entorn digital l’alumnat disposarà de recursos perquè reflexioni sobre el que ha après, identifiqui àrees de millora i apliqui un pla d’acció.

3 Escriu els noms de les estructures assenyalades amb nombres indica de quin tipus de cèl·lula es tracta.

•

•

• Éssers

• Cèl·lula

• Material

• Cèl·lula amb el material genètic protegit dins del nucli.

• Líquid dens que omple l’interior de la cèl·lula. Orgànul exclusiu de les cèl·lules eucariotes de tipus vegetal.

Interpreta imatges

2 els éssers vius de les imatges respon:

a) Indica quins són unicel·lulars quins, pluricel·lulars.

b) Ordena’ls de menor a major complexitat indicant quins tenen teixits, quins, òrgans, quins, aparells sistemes.

c) Digues quin tipus de nutrició de reproducció té cadascun d’aquests éssers vius.

Aplica

4 Argumenta per què és necessari utilitzar el nom científic per designar les espècies.

5 Calcula el volum d’un bacteri amb forma de coc sabent que el seu diàmetre és d’1,5 micròmetres. Recorda que el volum d’una esfera és de 4·π·r /3.

6 Si en 5 kg de massa animal hi ha tres bilions de cèl·lules, aproximadament, calcula quants de bilions de cèl·lules hi haurà en un ésser humà que té una massa de 52 kg quantes cèl·lules tens tu, aproximadament.

Avança

7 La vida a la Terra és possible gràcies a la situació del nostre planeta respecte al Sol. No obstant això, un acostament o allunyament de la Terra al Sol podria alterar la vida al nostre planeta. Reflexiona sobre què passaria si la Terra s’allunyàs una mica del Sol, escriu-ne almenys tres conseqüències argumenta-les.

8 Hi ha alguns organismes que són capaços de triar la manera de reproduir-se, asexual o sexual, segons les circumstàncies. Pensa quines poden ser aquestes circumstàncies fes les activitats:

a) Explica quins avantatges té cada forma de reproducció.

b) Reflexiona sobre què pot fer que un organisme decideixi reproduir-se d’una forma o d’una altra.

c) Esbrina què és la partenogènesi explica com creus que seria la reproducció humana si fóssim organismes partenogenètics.

En aquesta unitat, has après que, encara que la biodiversitat dels éssers vius és enorme, podem agrupar-los utilitzant les característiques que tenen

Generador de proves d’avaluació assistit per IA. Practica!

Posa’t a prova. Taula de seguiment de l’aprenentatge.

8 USAM ELS RECURSOS DEL PLANETA

El teu alumnat

té dificultats de COMPRENSIÓ?

Aquestes dificultats han augmentat de manera preocupant, per això hem redoblat el nostre esforç per aconseguir que els continguts siguin accessibles i comprensibles a tot l’alumnat.

4.1 L’estructura interna de les cèl·lules

Gràcies a les observacions amb els microscopis, sabem que totes les cèl·lules presenten els components bàsics següents:

La membrana plasmàtica, que és l’embolcall que envolta la cèl·lula.

• El citoplasma, que és un líquid dens que omple l’interior de la cèl·lula en el qual es troben les estructures les substàncies cel·lulars. • Els orgànuls cel·lulars, que són petites estructures especialitzades en determinades funcions. No tots els orgànuls són presents en els diferents tipus de cèl·lules.

• El material genètic (ADN) controla el funcionament de la cèl·lula és fonamental per a la seva reproducció.

4.2 Tipus de cèl·lules

Segons com es troba el material genètic a l’interior de la cèl·lula, es distingeixen dos tipus fonamentals de cèl·lules: les procariotes les eucariotes.

Les cèl·lules procariotes

Les cèl·lules procariotes són les que tenen el material genètic dispers en el citoplasma, ja que no tenen nucli.

Utilitzam els recursos del planeta 1

Impactes a l’atmosfera 2

Impactes a la hidrosfera 3

Impactes a la geosfera 4

Impactes a la biosfera 5

6

Un impacte global: el canvi climàtic

Mirada crítica

STEAM Power

Activitats per al foment de les destreses comunicatives.

Apartats específics dedicats a la lectura i la comprensió lectora.

Lletra accessible

Contrastos de color accessibles

Verbs destacats en els enunciats

Tenen paret cel·lular, que és una coberta rígida, exterior a la membrana plasmàtica, que dona forma a la cèl·lula la protegeix, no tenen orgànuls al citoplasma a excepció dels ribosomes. A més, algunes poden tenir flagels, filaments que utilitzen per moure’s. Són el tipus de cèl·lules característiques dels bacteris.

Les cèl·lules eucariotes

Les cèl·lules eucariotes són aquelles el material genètic de les quals es troba protegit dins d’un compartiment anomenat nucli.

Són cèl·lules més complexes que les procariotes. En el citoplasma tenen gran varietat d’orgànuls. Un exemple en són els mitocondris, especialitzats a generar energia. Les cèl·lules eucariotes formen la majoria dels éssers vius es classifiquen en:

Cèl·lules eucariotes de tipus animal, per exemple, les dels animals alguns organismes unicel·lulars com els protozous, que estudiaràs més endavant.

Cèl·lules eucariotes de tipus vegetal, presents a les plantes les algues. Tenen paret cel·lular, orgànuls exclusius com els cloroplasts, especialitzats a fer la fotosíntesi,

Biologia i Geologia

Materials

Entorn digital

Alumnat

Un llibre per a cada curs.

Llibre digital enriquit i espai personal amb requeriments d’accessibilitat: recursos motivadors, atenció a la diversitat, pràctica i avaluació.

Professorat

Llibre digital i espai personal amb: proposta didàctica, generadors de fitxes d’atenció a la diversitat, proves d’avaluació assistides per IA i molt més.

Presenta un llibre per curs i un gran projecte digital.

Llibre de l’alumnat

Està concebut com a eina per acompanyar l’aprenentatge.

Presenten un disseny visual i accessible i una seqüència de continguts ajustada al currículum.

Unitats inicials

En Biologia i Geologia es presenta la metodologia científica i les eines STEM que s’empraran de forma transversal durant el curs.

Les eines STEAM

En aquestes pàgines et presentam algunes de les eines que et poden ajudar a desenvolupar la competència STEAM. Al llarg del curs, aplicaràs el mètode científic per cercar respostes a les teves preguntes, el mètode tecnològic per resoldre problemes construint prototips o altres productes; desenvoluparàs habilitats transversals que t’ajudaran a desenvolupar-te millor en l’àmbit personal social, que et serviran en el teu futur professional; utilitzaràs les eines digitals (TIC) per cercar informació, crear recursos, enviar correus, intercanviar informació, etc.; milloraràs les teves destreses lingüístiques per comunicar-te adequadament comprendre millor el que llegeixis o escoltis, faràs servir les imatges (fotos, il·lustracions, vídeos, etc.) com una eina fonamental per aprendre ciències de manera més senzilla.

El mètode científic

El mètode científic és un procediment que permet generar coneixement obtenir resposta a les preguntes plantejades. Consta de les etapes ordenades següents:

Encara que els passos del mètode científic són iguals tant si es treballa en un laboratori com investigant al camp, hi ha alguns aspectes diferents en aquesta etapa (ho veuràs a la pàgina següent).

On com ho aplicaràs?

4 ELS INVERTEBRATS

Què saps?

• Quants grups d’invertebrats coneixes?

• Quins beneficis aporten els invertebrats a la natura?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Coneixes algú a qui li facin por o oi les aranyes? O potser els grumers, els cucs, les vespes…? Moltes persones senten rebuig cap a diversos animals invertebrats, i hi ha diverses hipòtesis sobre la causa.

Hi ha qui pensa que és un sentiment heretat dels nostres avantpassats, als quals aquest rebuig pels invertebrats els protegia de consumir aliments en mal estat o de patir picades perilloses. Altres opinen que simplement els trobam «estranys» a causa de la seva forma de moure’s comunicar-se, això ens fa difícil empatitzar-hi.

El que és innegable és que aquests éssers ens desperten emocions molt intenses. Pot ser que fins tot hagis sentit algú exclamar: «Tant de bo desapareguessin!». No obstant això, científics científiques de tot el món es troben ara mateix dissenyant posant en marxa plans encaminats a protegirlos. S’han begut l’enteniment una mica… o tenen una mica de raó?

Investiguem la diversitat d’invertebrats construïm línies del temps que mostrin com viuen es transformen.

Com són els animals?

Els porífers

Els cnidaris

Els cucs

Els mol·luscs

Els artròpodes

Els equinoderms

Mirada crítica

STEAM Power

Situacions d’aprenentatge

En aquest llibre trobaràs nombroses activitats tasques en les quals aplicaràs alguna de les etapes del mètode científic per interpretar dades, treure conclusions, comunicar resultats, etc. Comunicam els resultats als altres. 6

Per motivar l’inici de la unitat i orientar l’aprenentatge. Proposen un petit repte per resoldre en acabar-la.

Llibre de l’alumnat

Sabers

Es desenvolupen amb textos clars i ben organitzats, acompanyats d’il·lustracions, fotografies, esquemes, gràfics... Tot per facilitar la comprensió.

Els amfibis

2.1 Com són els amfibis?

Els amfibis són vertebrats terrestres, però depenen del medi aquàtic per reproduir-se.

• Tenen simetria bilateral.

• La seva pell és molt fina sense recobriment impermeable. Està plena de glàndules que segreguen substàncies que els protegeixen de la dessecació dels depredadors, ja que en algunes espècies aquestes glàndules poden contenir verí.

• Són tetràpodes, és a dir, presenten quatre extremitats que els serveixen per caminar nedar.

• Són ectoterms.

Així són els amfibis

Els amfibis presenten respiració cutània, que consisteix a fer l’intercanvi de gasos a través de la pell, fina i humida.

2.2 Com fan les funcions vitals?

Nutrició

1 Explica què significa tenir respiració cutània. Indica quins altres tipus de respiració poden presentar els amfibis.

2 Descriu quina és la funció del sistema de línia lateral que presenten les larves dels amfibis.

Les seves potes acaben en dits, que en ocasions estan units per membranes interdigitals que faciliten la natació.

• Els amfibis adults són carnívors cacen petits invertebrats amb la llengua, llarga aferradissa. Les larves d’algunes espècies són omnívores.

• Presenten respiració cutània, que complementen amb una respiració per pulmons, encara que molt rudimentaris, que desenvolupen la majoria de les espècies en estat adult; o per brànquies, com en les larves i algunes espècies aquàtiques.

Aprenem a distingir grups d’amfibis

Els urodels

Tenen el cos allargat i quatre potes de longitud similar. Presenten coa tant en l’etapa larval com en la fase adulta. Són carnívors en totes les fases.

a) Com veus, hi ha dos tipus d’amfibis: anurs urodels. Elabora una taula comparativa en la qual mostris les diferències entre ells.

b) Observa les fotografies superiors dels quatre amfibis i elabora una fitxa descriptiva amb les característiques d’aquestes quatre espècies.

Els anurs

Tenen el cos eixamplat i només presenten coa en l’estat larval. Les seves potes posteriors estan més desenvolupades adaptades al bot. Són carnívors només en fase adulta i tenen una llengua aferradissa per atrapar les seves preses.

c) Observa els canvis que pateixen la granota el tritó des de la fase d’ou a la d’adult estableix semblances diferències.

Fases del desenvolupament ACTIVITATS

3 Dedueix què creus que passaria si els amfibis ponguessin els ous fora de l’aigua.

Relació

El sistema nerviós dels amfibis té un cervell simple i una medul·la situada a l’interior de la columna vertebral. A més, durant el desenvolupament presenten un sistema de línia lateral, com el dels peixos, que es conserva en els adults en la majoria de les espècies aquàtiques.

Reproducció

La reproducció dels amfibis és sexual. Els amfibis ponen els ous a l’aigua, ja que no tenen closca impermeable. La majoria dels amfibis experimenten metamorfosi.

Fases del desenvolupament de la granota

Activitats

Dissenyades per facilitar el desenvolupament de diferents processos cognitius i permetre diferents nivells de complexitat o multinivell.

Organitzadors visuals

Representen la informació gràficament per facilitar la comprensió i activar la memòria.

Mirada crítica

Un

apartat per desenvolupar el pensament crític amb textos acompanyats d’activitats que ajuden l’alumnat a formar-se una U3

Del paradís al desert: quan confonem renovable amb infinit

Un perill nocturn?

La mar d’Aral era el quart llac més gran del món. El 1960 tenia 68 000 km² (més gran que tota Castella-la Manxa) i donava feina a 100 000 persones a la indústria pesquera. Avui en queda menys del 10 % de la superfície original.

En hospitals i cases persisteix la idea que les plantes «roben» oxigen de nit, per la qual cosa seria perillós tenir-les als dormitoris. Aquesta creença prové del segle xix quan es va descobrir que les plantes emeten CO₂ per la nit i es va interpretar erròniament.

Les plantes respiren les 24 hores (consumint oxigen) fan la fotosíntesi només de dia (generant oxigen). Però, és realment preocupant el seu consum nocturn d’oxigen?

Com a científics científiques en formació, analitzarem les dades amb rigor per diferenciar una precaució assenyada d’un mite sense fonament.

El que va passar va ser que, en temps de l’URSS, els planificadors estatals decidiren cultivar cotó al desert desviant l’aigua dels rius que alimentaven la mar. Els enginyers soviètics eren científics competents, però cometeren un error conceptual bàsic: creure que els recursos renovables no tenen límits. La mar rebia 56 km³ d’aigua a l’any, però el reg en consumia fins a 120 km³ en aquest temps.

1 Investiga el consum real

a) Cerca informació d’interior típica durant la nit (ml/h). Indica la teva font.

b) Esbrina

1 Analitza el malentès conceptual a) Defineix la diferència. Explica amb les teves pròpies paraules la diferència entre «recurs renovable» i «recurs infinit». Posa tres exemples de cada tipus.

c) Calcula; uns 5 ml/h, quantes plantes necessitaries per igualar el consum d’oxigen d’una persona?

2 Experimenta amb les proporcions

b) Identifica l’error. Els planificadors soviètics pensaven: «Si plou i els rius flueixen constantment, l’aigua és infinita». Per què aquest raonament és incorrecte?

a) Calcula

b) Investiga quants de litres d’oxigen conté la teva habitació.

c) Compara l’oxigen disponible a la teva habitació. Quina conclusió n’extreus?

3 Origen del mite

a) Cerca informació que va prevaler fins al segle actuals sobre les plantes.

c) Calcula el dèficit. Si la mar d’Aral rebia 56 km³ d’aigua a l’any, però se’n desviaven 120 km³ per a reg, quants km³ perdia la mar anualment? Quant tardaria a desaparèixer a aquest ritme un llac de 1 100 km³?

2 Investiga altres recursos renovables en risc a) Cerca casos actuals. Investiga dos exemples més de recursos renovables que siguin sobreexplotats actualment (boscs, aqüífers, caladors, etc.).

b) Per què creus que aquestes idees han perdurat tant de temps, malgrat la seva manca de base científica?

4 Reflexiona

La propera vegada que algú et digui que és perillós dormir en una habitació amb una planta, què li contestaràs? que inclogui dos arguments científics una comparació que ajudi a entendre les teves explicacions.

Les conseqüències foren devastadores: 100 000 llocs de feina perduts, antigues ciutats marítimes que vivien de la pesca, separades 150 km de la costa i convertides en cementiris de vaixells, tempestes de pols tòxica que maten milers de persones cada any… Tot això s’hauria pogut evitar amb una millor comprensió de l’aigua com a recurs renovable, però no infinit.

Organitza les teves idees

Organitza les teves idees

1 Copia i completa al teu quadern l’organitzador gràfic següent.

Indústries

al teu quadern l’organitzador gràfic següent sobre la reproducció de les angiospermes.

Abocaments incontrolats

El pol·len arriba al mitjançant

La contaminació de l’aigua

b) Analitza les causes. Què tenen en comú aquests casos amb la mar d’Aral? Es comet el mateix error conceptual?

c) Proposa solucions. Com podríem usar aquests recursos de manera sostenible sense esgotar-los?

3 Reflexiona sobre els vertaders costs

a) Pensa a llarg termini. Per què creus que els planificadors no consideraren les conseqüències a cinquanta anys vista?

b) Aplicació personal. Quins recursos «renovables» fas sevir en el teu dia a dia que podrien tenir límits ocults?

Productes de l’agricultura i de la ramaderia

El es desenvolupa es transforma en

Plaguicides

2 Elabora un diagrama similar sobre la contaminació atmosfèrica.

un altre grup de plantes elabora un diagrama similar sobre el teu propi resum de la unitat seguint aquest guió: les característiques principals de les plantes explica els òrgans que els processos de la nutrició com responen les plantes a diferents com és la reproducció asexual de les plantes compara-la amb la reproducció sexual. un esquema senzill amb la classificació de les plantes i indica-hi els criteris que permeten

El tub pol·línic permet

Produïts per les centrals i les

Abocaments de

Combustibles

En els accidents de

Es forma l’embrió, que

3 Elabora el teu propi resum de la unitat seguint aquest guió:

• Explica què és un recurs i els tipus que n’existeixen.

• Indica com utilitzam l’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera.

En el rentatge de

• Indica què és la sobreexplotació dels aqüífers i quins efectes té.

• Elabora una llista amb almenys cinc mesures que puguis dur a terme en la teva vida diària per estalviar aigua.

• Esmenta les característiques principals de les plantes sense llavors estableix diferències entre les molses i les falgueres.

• Explica com es contamina l’atmosfera i quines en són les conseqüències.

• Anomena les característiques principals de les gimnospermes.

• Anomena els impactes de l’extracció de recursos de la geosfera.

• Explica les causes i les conseqüències de la desertificació.

• Indica com són com es reprodueixen les angiospermes.

• Enumera els principals contaminants atmosfèrics.

• Explica com es contamina l’aigua i quines en són les conseqüències.

• Explica, mitjançant exemples, per què són importants les plantes.

• Comenta els principals impactes a la biosfera.

• Explica les causes i els efectes del canvi climàtic.

• Relaciona el canvi climàtic, la desertificació la pèrdua de biodiversitat.

Organitza les teves idees

Allò fonamental de la unitat en un esquema gràfic que afavoreix la comprensió.

Llibre de l’alumnat

Repassa

Activitats per consolidar i integrar l’aprenentatge.

Repassa

Vocabulari científic

1 Defineix els conceptes següents i relaciona’ls amb una o diverses capes de la Terra:

• pluja àcida

• tala massiva

• eutrofització

• pesca industrial

• desertificació

• destrucció de la capa d’ozó

• increment de l’efecte hivernacle

• salinització

• espècies exòtiques

• canvi climàtic

Interpreta imatges

2 Observa les imatges respon:

a) Indica quins impactes observes en cadascuna.

b) Relaciona cadascun dels impactes amb una o diverses activitats humanes.

c) Descriu quines en són les conseqüències.

d) Reflexiona sobre què podem fer per evitar-los.

Aplica

3 Explica per què creus que els abocaments d’aigua calenta poden ocasionar dany als éssers vius aquàtics.

4 Indica quins contaminants produeixen cadascun dels problemes ambientals següents: a) Increment de l’efecte hivernacle. b) Pluja àcida. c) Forat a la capa d’ozó.

5 Indica si les frases següents són vertaderes o falses. Corregeix les frases falses escriu-les correctament al teu quadern.

a) Els CFC són els principals responsables de la destrucció de la capa d’ozó.

b) L’efecte més important de la contaminació atmosfèrica és la disminució de l’efecte hivernacle.

c) En disminuir la capa d’ozó, disminueix la radiació ultraviolada que arriba a la Terra.

6 Indica quin ús donaries als minerals i roques següents: grafit, robí, argila, marbre, graves arenes.

Avança

7 Investiga sobre la pesca tradicional o artesanal compara-la amb la pesca industrial:

a) Assigna en una taula a cada forma d’explotació les seves característiques:

• Embarcacions petites / Vaixells de grans dimensions.

• Es du a terme a alta mar Té lloc a poca distància de la costa.

• Períodes de captura més curts / Períodes de captura llargs.

• Una part important de les captures es dedica a la fabricació d’olis farines / Es destina al consum directe humà.

b) La pesca industrial produeix 56 milions de tones de captures a l’any, enfront dels 34 milions de la pesca tradicional, consumeix 15 milions de tones de combustible, enfront dels 2 milions de tones de la pesca tradicional. Reflexiona sobre quina d’elles és més eficient i ecològica.

Crea

El repte permet aplicar el que s’ha après realitzant un producte final.

Crea

Un tríptic sobre un recurs natural

Passos que cal seguir per superar el repte final:

Triau el recurs natural

• Dividiu la classe en petits grups de quatre o cinc persones.

• Triau un recurs natural que utilitzeu habitualment per cobrir les vostres necessitats: aigua dolça, gas, fusta, electricitat, etc.

Cercau informació sobre el recurs natural

• Cercau informació sobre com s’obté aquest recurs quins impactes ambientals provoca. Podeu plantejar la vostra cerca d’informació tenint en compte:

– Com s’obté el recurs en l’actualitat i com s’obtenia en el passat.

– Com s’obté al vostre país o a la vostra comunitat com s’obté a altres països.

– Quins impactes provoca la seva producció o el seu ús.

– Es podria substituir per altres recursos més respectuosos?

Dissenyau un tríptic sobre el recurs natural

El repte final

• Amb la informació que acabau d’obtenir, dissenyau un tríptic per explicar com s’obté el recurs, quins impactes provoca la seva obtenció o el seu ús com podríem obtenir-lo o substituir-lo per reduir l’impacte sobre el medi ambient.

• En el tríptic:

– Destacau les idees principals perquè siguin fàcils de llegir i entendre.

– Usau colors, dibuixos fotografies per donar suport a les vostres idees.

– Incloeu exemples propostes per cuidar el planeta.

Distribuïu els tríptics

• Feis còpies dels tríptics repartiu-les entre els vostres companys companyes per compartir tot el que heu après.

Reflexiona

En aquesta unitat, has après a valorar la importància de la Terra com a font de recursos i a reconèixer els danys que els éssers humans ocasionam al planeta en utilitzar aquests recursos. Reflexiona sobre el teu aprenentatge responent al qüestionari «Com he après?» disponible al teu projecte digital.

208 209

Reflexiona

Remet a un qüestionari disponible a l’entorn digital per reflexionar sobre com s’ha après durant el desenvolupament de la unitat.

STEAM POWER

«El meu protagonista» dona a conèixer protagonistes de la ciència, les seves aportacions i les habilitats que van impulsar la seva tasca investigadora.

STEAM POWER STEAM POWER

• Perseverança

• Compromís

• Comunicació

• Entusiasme

Els seus documentals han duit la ciència a milions de persones i infinits llocs.

David Attenborough, nascut el 1926 a Londres, és un dels divulgadors naturalistes més reconeguts de la televisió. El seu amor per la naturalesa es va manifestar des de la seva infantesa col·leccionant fòssils altres espècimens naturals. Aquesta passió va anar creixent al llarg dels anys el va impulsar a estudiar Ciències Naturals a la Universitat de Cambridge.

Attenborough ha dedicat la seva vida a la difusió d’informació sobre els éssers vius els ecosistemes a través dels seus documentals. Destaca la seva feina a la cadena pública britànica BBC, per a la qual ha escrit i presentat diverses sèries sobre la naturalesa.

Attenborough és conegut per la seva habilitat per comunicar-se amb el públic d’una manera comprensible motivadora, la qual cosa el converteix en un excel·lent divulgador científic. A més, al llarg de la seva carrera, ha demostrat una gran perseverança i passió, qualitats que es reflecteixen en la profunditat i la qualitat dels seus documentals.

El compromís d’Attenborough amb la naturalesa l’ha duit a promoure la conscienciació sobre els problemes mediambientals; això ha provocat que milers d’espectadors s’interessin per la protecció de l’entorn. El seu entusiasme per la vida a la Terra, juntament amb la seva capacitat per comunicarse de manera efectiva, ha deixat una empremta inesborrable a la televisió, la ciència el moviment ambientalista.

PERIODISTA CIENTÍFICA

Hola, nom Rebeca som periodista científica. La meva professió consisteix a «traduir» els descobriments de la ciència a un llenguatge senzill i comprensible per a tothom. També inform sobre els nous avanços, comprov la fiabilitat rigor de les teories més recents i intent entendre les diferents posicions dels investigadors quan les dades es poden interpretar de diferents maneres. En conjunt, intent apropar l’actualitat científica al públic general. Per dedicar-me a aquesta professió, m’he format en periodisme i, per descomptat, en ciències. Això em permet entendre els conceptes científics saber explicar-los al públic.

En la meva tasca diària solc utilitzar un ordinador programes d’edició, accés a internet, un mòbil per gravar entrevistes i gran varietat de llibres i revistes científiques. La meva feina és molt variada. Un dia puc estar entrevistant una científica sobre els seus descobriments; l’endemà, redactar un informe basat en documents científics… Generalment escric reportatges per a la premsa. Altres col·legues es dediquen a fer documentals de televisió, pòdcasts o canals de vídeo a internet. Aquesta professió requereix curiositat, molta iniciativa una ment analítica, a més d’habilitats de comunicació clara. També es necessita perseverança per entendre conceptes complicats, aprenentatge constant per estar actualitzada dels darrers avanços científics pensament crític per cercar la veritat. El que més valor de la meva feina és la possibilitat de construir un pont entre la ciència el públic.

CREA EL TEU PÒDCAST CIENTÍFIC

Converteix-te en un autèntic periodista científic:

1. Tria un tema de ciència que t’interessi.

• Iniciativa

2. Investiga-hi escriu un guió de tres minuts. Assegura’t d’incloure-hi dades interessants, preguntes per reflexionar i conclusions.

3. Ara,grava el teu propi pòdcast utilitzant el teu telèfon mòbil.

4. Finalment, comparteix el teu pòdcast amb la classe.

• Pensament crític

• Aprenentatge constant

• Curiositat

• Perseverança

• Comunicació

Sabies que la periodista científica Elizabeth Kolbert va guanyar el Premi Pulitzer el 2015 pel seu llibre La sexta extinción?

En el seu treball, Kolbert va visitar diferents parts del món per documentar com l’alteració humana del medi ambient causa una extinció massiva d’espècies. El seu treball ha contribuït a conscienciar el públic i els governants sobre la urgència de protegir la biodiversitat al nostre planeta.

«La meva professió» presenta perfils vinculats amb la biologia i la geologia, la seva tasca i les habilitats clau per exercir-los.

Llibre de l’alumnat

Aprendre fent

Aprendre fent amb metodologia Maker permet que l’alumnat posi en joc la seva creativitat i les seves dots per planificar i treballar en equip demostrant el que ha après i desenvolupant habilitats per a la vida.

Molts d’ecosistemes actuals estan fets malbé, però amb imaginació constància poden recuperar-se. En aquest projecte dissenyareu creareu dos diorames: un mostrarà un ecosistema urbà, de costa o de cultiu degradat, l’altre en serà la versió recuperada sostenible. Podeu dissenyar un nou model de ciutat verda, crear un innovador sistema de cultiu ecològic o recuperar una àrea danyada per una marea negra, per exemple. A través d’aquest projecte aprendreu sobre la sostenibilitat us convertireu en creadors de futurs més respectuosos amb el medi. Quins canvis s’haurien de fer en aquest ecosistema? Serien factibles? Quines enginyoses tecnologies sostenibles hi podeu incorporar?

Investiga 1

Curiositat • Pensament crític • Iniciativa

Dividiu la classe en grups de 4 o 5 seleccionau l’ecosistema que voleu transformar. Heu d’investigar-lo per conèixer-lo en profunditat, estudiant com ha estat alterat per factors humans naturals, com s’espera que evolucioni en el futur. Després, cercau solucions sostenibles que ja existeixen o que s’estan desenvolupant arreu del món per inspirar-vos-hi.

Basant-vos en la vostra investigació, feis una pluja d’idees sobre com voleu transformar l’ecosistema que heu seleccionat. L’objectiu final és aconseguir un disseny que sigui respectuós amb el medi ambient viable a llarg termini. Per exemple:

• Instal·lar jardins plaques solars a les teulades dels edificis.

• Facilitar l’ús del transport públic.

• Incorporar sistemes d’automatització de la llum l’aigua que en regulin el consum.

Per construir els dos ecosistemes, podeu utilitzar materials molt diversos: cartó, plàstic, arena, tela, suro..., experimentar amb diferents textures amb diferents tipus de pintures.

Planifica, dissenya i construeix 2

Organització • Creativitat • Treball en equip Seguint el vostre pla, començau a dissenyar construir els dos diorames. Podeu utilitzar els materials que considereu més adequats per crear les vostres maquetes. Recordau que per als dos ecosistemes heu de combinar imaginació, realisme sentit pràctic.

Decidiu com utilitzareu els materials a cada ecosistema. Com podeu mostrar els canvis de la manera més creativa possible? Quins elements de l’ecosistema considerau que són els més importants? És important incloure-hi molts de detalls per poder destacar els elements clau de la vostra proposta sostenible que així resultin comprensibles per a qualsevol persona que vegi els diorames.

Materials

Diferents tipus

Comprova i comunica 3

Construïm un model 3D del

Parlar en públic • Capacitat per resoldre problemes

Quan hàgiu acabat els vostres diorames, heu de comprovar que estau satisfets satisfetes amb el resultat. Creis que s’entén el que voleu representar? Són tots els elements fixos al seu lloc?

Si prefereixes fer el teu model digitalment, consulta el recurs «Dossier digital», disponible al teu projecte digital.

sistema Terra

Avaluau els aspectes següents:

• La qualitat, la creativitat el rigor científic dels diorames que heu construït.

Per estudiar processos biològics o geològics, s’utilitzen freqüentment models, que són una abstracció o simulació del sistema real que en facilita l’estudi i la descripció.

És ara el moment de presentar-los i compartir la vostra feina. Podeu organitzar una exposició a l’aula o a un espai comú, explicant les decisions de disseny la vostra visió del futur sostenible.

Per als qui no puguin visitar l’exposició en persona, podeu documentar els diorames amb fotos vídeos compartir-los en una plataforma digital, així estendreu el vostre missatge de sostenibilitat a un públic més ampli.

• El procés que heu seguit per fer-los, proposant millores en el flux de treball en altres aspectes de la planificació l’execució.

• Els materials els instruments utilitzats per a la investigació dels ecosistemes.

Encara que els models no s’ajustin amb perfecció a tots els detalls de l’objecte o procés real, poden proporcionar una informació útil profunda sobre el seu funcionament. Explicar el sistema Terra, tant la seva estructura com la interacció que existeix entre els diferents subsistemes, no és fàcil si no es recorre a sistemes model.

• Els materials els recursos tècnics utilitzats per a la creació el muntatge dels diorames.

Per acabar, reflexionau sobre la relació esforç/ resultat per a cada tasca del procés sobre com heu treballat en equip, completant la rúbrica «Avalui les meves habilitats», disponible al teu projecte digital.

Motivació • Presa de decisions • Innovació Dividiu la classe en grups de 4 o 5. Començau fent una pluja d’idees per visualitzar definir el model que voleu construir. Investigau les característiques i els fenòmens típics de cada element del sistema Terra feis-ne una llista per veure quins com els representareu. Segur que trobau moltes idees en la vostra cerca d’informació; aquí en teniu algunes: • Es pot utilitzar una pilota de plàstic grossa tallada per la meitat com a base per construir les capes col·locar-hi altres elements, que representin la interactivitat entre les capes, com, per exemple, integrant-hi llums LED interactius per simular llamps a l’atmosfera o crear un volcà amb cartó una petita bomba d’aire per simular una erupció.

• Usar una peixera buida rodona per construir cada capa dins de la peixera, utilitzant suports per mantenir-les al seu lloc.

• Fer un llibre de cartó amb pàgines que representin cada capa del sistema Terra. Algunes pàgines poden ser semitransparents per mostrar la interacció entre capes. Amb totes aquestes idees haureu d’acordar entre tots els membres de l’equip la millor manera de dur-ho a terme.

Per a la geosfera, podeu emprar cartró per crear les tres capes (escorça, mantell i nucli), pintar cada capa amb colors diferents afegir-hi textures.

Planifica, dissenya i construeix 2

Treball en equip • Creativitat • Perseverança • Priorització Després de la investigació sobre la manera de dur a terme el vostre model del sistema Terra, heu de fer una planificació de la feina, és a dir, un repartiment de tasques i el temps que assignareu a cadascuna. A continuació, heu de fer un disseny previ en un paper, és a dir, un esbós, que representi com serà el model i que reculli tota la informació sobre quins materials utilitzareu per a cada capa. Quan ho hàgiu recopilat tot, és el moment de començar a construir el vostre model 3D.

iComprova comunica 3

Responsabilitat • Parlar en públic Quan ja estigui construït, comprovau si la representació de les capes i els fenòmens del sistema Terra del vostre model és correcta o no. En cas que no ho sigui, ajustau o millorau el que sigui necessari. Després, reservau un dia per presentar tots els treballs que heu fet. Podeu acompanyar la vostra presentació amb un recurs digital que expliqui el que representa cada part de la vostra construcció com a abstracció de la realitat de les interaccions del sistema Terra, justificant per què ho heu fet així.

Materials

Cartó, diferents tipus de paper i plàstic reciclats, teles com tul, plastilina i altres materials. Pintures, retoladors i llapis de colors. Tisores, cola cinta adhesiva. Escuradents de fusta o canyetes. Fils o cordes. Eines digitals.

Per a la biosfera, podeu representar biomes sencers amb paper de diferents colors i textures o amb dibuixos que representin cada bioma.

Per a l’atmosfera, podríeu utilitzar paper de seda o tul de colors per representar- ne les capes, i embolicar el model amb aquestes capes semitransparents.

Per a la hidrosfera, podeu usar plàstic reciclat transparent o paper de seda blau per representar els oceans, els rius els llacs de manera discontínua. Les glaceres es poden representar amb porexpan, plastilina blanca o cotó.

Pensament crític • Aprenentatge constant Avaluau els aspectes següents:

• La qualitat i la creativitat del model 3D que heu fet.

• El procés que heu seguit proposau millores en el flux de treball, el repartiment de tasques, la seqüenciació la temporització.

• Els materials utilitzats, la dificultat d’execució, la relació esforç/resultat a cada tasca del procés, les mesures de seguretat adoptades, les alternatives que podrien haver millorat els resultats, etc. Per acabar, teniu en compte que, a l’hora de dur a terme aquesta tasca, heu posat en pràctica moltes habilitats. Reflexionau sobre com les heu treballat com podeu millorar completant la rúbrica «Avalui les meves habilitats», disponible al teu projecte digital.

Descobreix-ne més!

ESO Biologia i geologia

Entorn digital

Què és?

Com és?

Què aporta?

Recursos destacats de l’entorn digital

Què és?

1

És una eina pedagògica que utilitza el llibre imprès com a referent. Proporciona igualtat d’oportunitats als estudiants en complir amb els requisits d’accessibilitat i de les pautes DUA.

Es fonamenta en tres objectius bàsics:

Oferir el llibre de l’alumnat amb alternatives d’accessibilitat.

2

Generar un projecte veritablement inclusiu.

MULTIDISPOSITIU

Visualitza-ho a qualsevol dispositiu, mida i resolució.

3

l’alumnat en cada necessitat i cada ocasió.

TRAÇABLE I ACCESSIBLE

Amb recursos i activitats accessibles i traçables en EVA o LMS.

INTUÏTIU

Fàcil navegació i personalització del contingut.

COMPATIBLE

Amb tots els sistemes operatius, entorns virtuals d’aprenentatge i la majoria de plataformes educatives.

Com és?

L’entorn digital de l’alumnat

1

Reprodueix el llibre imprès i permet marcar, dibuixar… És una a eina

Les cèl·lules: nombre, mides i formes

Una qüestió de mida

La mida de les cèl·lules és molt variable. Els bacteris són cèl·lules molt petites; mesuren generalment entre 1 i 2 micres de longitud.

Les cèl·lules de les plantes són molt més grans; la seva mida pot oscil·lar entre 10 100 micres.

Està enriquit amb recursos contextualitzats al contingut o l’activitat als quals donen suport, concebuts per diversitat i amb accessibilitat.

3.1 Quantes cèl·lules tenim?

T’has demanat alguna vegada quantes cèl·lules té el teu cos?

Encara que seria difícil calcular-ho amb exactitud, el que és segur és que el nombre aproximat està al voltant de trenta bilions de cèl·lules. Però no tots els éssers vius tenen el mateix nombre de cèl·lules.

Segons el nombre de cèl·lules, els éssers vius poden classificar-se en:

a) Calcula la mida real de les cèl·lules de les fotografies sabent que el cursor de la imatge A equival a 2,5 micròmetres (μm); el de la imatge B, a 1,3 μm, el de la imatge C, a 0,2 μm.

b) Ordena les cèl·lules de major a menor mida.

c) Esbrina quina és la cèl·lula més petita que es coneix. la més gran? A 2,5 μm B 1,3 μm C 0,2 μm

• Unicel·lulars. Estan formats per una sola cèl·lula, que fa totes les funcions vitals.

• Pluricel·lulars. Són la majoria estan formats per moltes cèl·lules.

3.2 Quant mesuren les cèl·lules?

La mida de les cèl·lules és molt variable, encara que la majoria són microscòpiques, és a dir, no són observables a simple vista, s’ha d’utilitzar un microscopi per poder veure-les.

Per referir-nos a les dimensions de les cèl·lules, s’utilitza una unitat de longitud anomenada micròmetre o micra (μm).

Un micròmetre és la mil·lèsima part d’un mil·límetre. 1 μm = 0,001 mm 1000 μm = 1 mm

La majoria de les cèl·lules tenen dimensions entre 1 100 micres.

ACTIVITATS

1 Sabent que la mida de les cèl·lules eucariotes varia entre 10 i 100 micres no depèn de les dimensions de l’organisme:

a) Dedueix, si un roser, un elefant i una formiga tendran el mateix nombre de cèl·lules.

b) Ordena’ls de menor a major nombre de cèl·lules.

3.3 Quines formes tenen les cèl·lules?

A més de la mida, les cèl·lules presenten una gran variabilitat de formes. N’hi ha d’esfèriques, de cilíndriques, de prismàtiques, d’aplanades, d’estrellades, etc.

En general, podem afirmar que la forma de les cèl·lules està relacionada amb la funció que fan.

ACTIVITAT COMPETENCIAL

Aprenem a observar cèl·lules

Observa les fotografies i les il·lustracions que s’han fet a partir d’elles i, a continuació, fes les activitats:

a) Relaciona cada tipus cel·lular amb l’oració que hi correspon.

Solen ser allargades per poder contreure’s estirar-se.

Tenen forma allargada amb un flagel llarg, que els permet desplaçar-se.

Són cèl·lules que recobreixen els òrgans, per la qual cosa tenen forma cúbica o prismàtica.

Tenen forma bicòncava per transportar la major quantitat d’oxigen possible.

Tenen forma estrellada amb prolongacions per facilitar la comunicació entre elles.

b) Les fotografies de les imatges s’han obtingut utilitzant microscopis diferents. Consulta el recurs «Què podem veure amb un microscopi» disponible en el teu projecte digital, explica les diferències entre un microscopi òptic un d’electrònic. Justifica la diferència entre les imatges A C.

d’espermatozoides obtinguda amb un microscopi electrònic (imatge acolorida).

de cèl·lules musculars obtingudes mitjançant microscòpia òptica després de la tinció de la mostra.

Incorpora un accés directe a l’àrea privada de l’alumnat, que inclou continguts transversals.

de cèl·lules epitelials de l’intestí obtingudes amb un microscopi òptic després de la tinció de la mostra.

Fotografia d’un glòbul vermell obtinguda amb un microscopi electrònic (imatge acolorida).

Potencia l’aprenentatge més enllà del llibre imprès. Inclou un espai que amplia les capacitats del llibre i ofereix eines assistides per IA per reforçar i avaluar l’adquisició dels sabers essencials:

Practica!: Més de 500 activitats interactives que consoliden l’aprenentatge dels sabers fonamentals i permeten practicar de forma progressiva.

Posa’t a prova: un entorn d’autoavaluació que mesura el progrés de l’alumnat i proporciona al professorat dades precises sobre l’acompliment individual.

Desafiaments adaptatius: propostes diferenciades segons el nivell d’avanç, juntament amb tècniques d’estudi per superar dificultats detectades.

L’entorn digital del professorat

Aporta una solució integrada:

Continguts i aplicacions amb totes les eines i recursos contextualitzats.

Aplicacions i propostes per a un suport integral a la tasca docent.

La mida de les cèl·lules és molt variable. Els bacteris són cèl·lules molt petites; mesuren generalment entre 1 2 micres de longitud. Les cèl·lules de les plantes són molt més grans; la seva mida pot oscil·lar entre 10 100 micres.

la mida real de les cèl·lules de les fotografies sabent que el cursor de la imatge A equival a 2,5 micròmetres (μm); el de la imatge B, a 1,3 μm, el de la imatge C,

les cèl·lules de major a menor mida. quina és la cèl·lula més petita que es

3.3 Quines formes tenen les cèl·lules?

A més de la mida, les cèl·lules presenten una gran variabilitat de formes. N’hi ha d’esfèriques, de cilíndriques, de prismàtiques, d’aplanades, d’estrellades, etc. En general, podem afirmar que la forma de les cèl·lules està relacionada amb la funció que fan.

3.1 Quantes cèl·lules

demanat alguna vegada quantes cèl·lules té el teu cos?

Encara que seria difícil calcular-ho amb exactitud, el que és segur és que el nombre aproximat està al voltant de trenta bilions de cèl·lules.

Però no tots els éssers vius tenen el mateix nombre de cèl·lules.

Segons el nombre de cèl·lules, els éssers vius poden classificar-se en:

• Unicel·lulars. Estan formats per una sola cèl·lula, que fa totes les funcions vitals.

• Pluricel·lulars. Són la majoria estan formats per moltes cèl·lules.

3.2 Quant mesuren les cèl·lules?

La mida de les cèl·lules és molt variable, encara que la majoria són microscòpiques, és a dir, no són observables a simple vista, s’ha d’utilitzar un microscopi per poder veure-les.

Per referir-nos a les dimensions de les cèl·lules, s’utilitza una unitat de longitud anomenada micròmetre o micra (μm).

Un micròmetre és la mil·lèsima part d’un mil·límetre. 1 μm = 0,001 mm 1000 μm = 1 mm

La majoria de les cèl·lules tenen dimensions entre 1 100 micres.

ACTIVITATS

1 Sabent que la mida de les cèl·lules eucariotes varia entre 10 100 micres no depèn de les dimensions de l’organisme: a) Dedueix, si un roser, un elefant una formiga tendran el mateix nombre de cèl·lules. b) Ordena’ls de menor a major nombre de cèl·lules.

Solen ser allargades per poder contreure’s estirar-se.

Tenen forma allargada amb un flagel llarg, que els permet desplaçar-se.

Són cèl·lules que recobreixen els òrgans, per la qual cosa tenen forma cúbica o prismàtica.

Tenen forma bicòncava per transportar la major quantitat d’oxigen possible.

Tenen forma estrellada amb prolongacions per facilitar la comunicació entre elles.

b) Les fotografies de les imatges s’han obtingut utilitzant microscopis diferents. Consulta el recurs «Què podem veure amb un microscopi» disponible en el teu projecte digital, explica les diferències entre un microscopi òptic un d’electrònic. Justifica la diferència entre les imatges A C.

Fotografia de neurones obtingudes amb un microscopi òptic després de la tinció de les mostres.

D E A C

Fotografia d’espermatozoides obtinguda amb un microscopi electrònic (imatge acolorida).

Fotografia de cèl·lules musculars obtingudes mitjançant microscòpia òptica després de la tinció de la mostra.

RECURSOS

Fotografia de cèl·lules epitelials de l’intestí obtingudes amb un microscopi òptic després de la tinció de la mostra.

Fotografia d’un glòbul vermell obtinguda amb un microscopi electrònic (imatge acolorida).

Un únic registre dona accés al llibre digital i a totes les eines i recursos inclosos a l’àrea privada del professorat.

Llibre digital per al professorat amb:

La versió del llibre digital de l’alumnat.

Recursos propis del docent.

Proposta didàctica integrada.

Accés directe als principals recursos i eines de l’àrea privada.

PROPOSTES

En aquesta doble pàgina es presenten les característiques més importants dels dos grups de plantes amb llavors: les angiospermes i les gimnospermes.

insectes (entomòfila). Després de la fecundació, l’òvul fecundat dona lloc a la llavor, que està formada per l’embrió, que donarà lloc a la nova planta; albumen, que és una capa de nutrients, la testa o coberta protectora, que envolta la llavor. En les angiospermes, les llavors queden protegides a l’interior d’un fruit, que procedeix de l’ovari de la flor. A més de protegir-la, el fruit desenvolupa un paper fonamental en la dispersió de la llavor, que determina que, després de la germinació,

La major dificultat que es pot presentar és la identificació de les flors de les gimnospermes, ja que els alumnes les alumnes solen associar el concepte de flor amb les estructures reproductores de les plantes angiospermes.

la majoria estan formats per moltes cèl·lules.

3.2 Quant mesuren les cèl·lules?

La mida de les cèl·lules és molt variable, encara que la majoria són microscòpiques, és a dir, no són observables a simple vista, s’ha d’utilitzar un microscopi per poder veure-les. Per referir-nos a les dimensions de les cèl·lules, s’utilitza una unitat de longitud anomenada micròmetre o micra (μm).

Un micròmetre és la mil·lèsima part d’un mil·límetre. 1 μm = 0,001 mm 1000 μm = 1 mm La

Suggerim l’observació de les flors femenines i masculines d’una conífera, a les il·lustracions del llibre, o bé en altres imatges o mostres reals.

SOLUCIONS

4 Monoiques són aquelles espècies vegetals en les quals existeixen flors tant masculines com femenines a la mateixa planta, comara, per

Àrea privada

Generadors de fitxes d’atenció a la diversitat i de proves d’avaluació assistits per IA. Programació.

Plans transversals i d’inclusió.

Programes per al desenvolupament del talent, la comprensió lectora i el pensament crític.

Projectes interdisciplinaris.

Kits de metodologies actives i d’instruments d’avaluació.

Taula de seguiment: representació gràfica del progrés de l’alumnat. Facilita el diagnòstic i genera informes de progrés.

Què aporta?

ACCESSIBILITAT

El nostre entorn digital incorpora àmplies alternatives d’accessibilitat que permeten a tot l’alumnat l’accés al desenvolupament de la sessió amb igualtat d’oportunitats.

A aTIPOGRAFIA LLEGIBLE

Tipografies i cossos de lletra accessibles.

MODE DE LECTURA

pàgina o de dues.

ESTRUCTURA DE LA PÀGINA

Per facilitar la lectura.

NAVEGACIÓ INTEL·LIGENT

Facilita la comprensió, navegació i percepció de l’entorn digital.

Permet l’ampliació que requereixi

COLOR I CONTRAST

Colors i contrastos accessibles.

NAVEGACIÓ PER TECLAT

Adaptat per a una navegació per teclat. A-Z

LECTOR DE PANTALLA

Preparat per a lectors de pantalla.

FINESTRES DESCRIPTIVES

Textos alternatius a les imatges.

La versió digital del llibre de l’alumnat amplia les possibilitats d’atenció a la diversitat que proporciona la versió impresa, posant l’accent en els principis de les pautes DUA (disseny universal d’aprenentatge) i oferint recursos i activitats que adeqüen el projecte als diferents perfils dels estudiants i els proporcionen ajuda durant el procés d’aprenentatge.

INCLUSIÓ

Què aporta?

Recursos i solucions per a cada situació, per a cada necessitat

MESURAR EL PROGRÉS, AVALUAR

Més de 20 proves d’avaluació per curs

Generador de proves d’avaluació.

Posa’t a prova

Una taula de seguiment.

Kit d’instruments d’avaluació.

GUIAR

assistit per IA

Més de 150 fitxes d’atenció a la diversitat per curs.

Generador d’activitats imprimibles

assistit per IA

Per a cada saber essencial, més de 10 suggeriments de tècniques d’estudi i tasques.

Programa per al desenvolupament del talent, amb 3 projectes per cicle.

Programa per al desenvolupament de la comprensió lectora.

Programa per al desenvolupament del pensament crític i un pla per Aprendre a aprendre amb tècniques d’estudi.

Kit de materials per a la inclusió.

ENTRENAR I REPASSAR

Practica!, que prioritza l’aprenentatge dels sabers fonamentals.

07

Mesurar el progrés, avaluar

Guiar l’alumnat en el seu aprenentatge

Planificar, gestionar i acompanyar

Preparar la sessió de classe

RECURSOS

I SOLUCIONS

PER A CADA SITUACIÓ, PER A CADA NECESSITAT

01 02 03 04 05

Entrenar, repassar

Conèixer, comprendre

Desenvolupar la sessió de classe

PLANIFICAR, GESTIONAR I ATENDRE EL BENESTAR

Programació didàctica i d’aula.

Taula de seguiment.

Un entorn digital integrat, senzill i amb registre únic.

Kit de comunicació amb les famílies.

Pla TIC TAC de benestar digital.

PREPARAR

LA SESSIÓ DE CLASSE

Proposta didàctica digital.

Possibilitat de vincular enllaços a l’entorn digital per personalitzar el contingut.

Més de 90 tècniques de pensament i d’aprenentatge cooperatiu, amb vídeos per planificar la implementació de metodologies actives.

DESENVOLUPAR LA SESSIÓ DE CLASSE

Àmplies solucions d’accessibilitat.

Multitud i diversitat de recursos per activar, motivar, exposar i aplicar metodologies actives.

CONÈIXER I COMPRENDRE

Més de 150 recursos per curs basats en la metodologia amb microaprenentatges (vídeos, àudios, infografies i textos) de cada saber fonamental, per curs i matèria a Com vols que t’ho conti.

Vídeos, àudios, presentacions per aprendre a observar la natura, aprendre a cuidar-se, aprendre amb la il·lustració, galeries d’imatges, etc.

Projectes interdisciplinaris.

Recursos destacats de l’entorn digital

Recursos imprimibles

Atenció a la diversitat

Per a cada matèria i curs:

Més de 150 fitxes d’atenció a la diversitat, amb propostes:

• d’adaptació al currículum,

• de reforç,

• d’aprofundiment.

3 Projectes del Programa per al desenvolupament del talent.

Generador d’activitats imprimibles assistit per IA.

Recursos per treballar la transició entre etapes i cursos.

Per a cada un dels 30 a 50 sabers essencials del curs, més de 10 suggeriments de tècniques d’estudi i tasques que afavoreixin el seu aprenentatge significatiu.

GENERADOR D’ACTIVITATS

IMPRIMIBLES

ASSISTIT PER IA

Els òrgans sensorials de les serps

està localitzat al sostre de la boca, en una regió anomenada òrgan de Jacobson. Quan aquests rèptils treuen la seva llengua bífida, hi queden atrapades molècules de diverses substàncies dissoltes a aire que són transportades a aquest òrgan. Algunes serps tenen un òrgan, anomenat fosseta, que detecta els canvis de temperatura. Es tracta d una petita cavitat situada sota els ulls que és capaç de detectar la calor del cos de les preses.

que capten els senyals químics? Per a què serveix als animals captar informació química del medi? 2. Per a què utilitzen la llengua les serps? 3. Quin tipus d informació

9:45 AM

VERT CAL 1 Animals que no poden regular la temperatura corporal, com els rèptils.

3 Grup de rèptils al qual pertanyen els llangardaixos, les

4

7

HOR

5

6

8

Avaluació

Per a cada matèria i curs:

Més de 20 proves d’avaluació per matèria i curs.

• 2 avaluacions multinivell per unitat.

• Més de 6 proves d’avaluació competencial per curs.

Un generador de proves d’avaluació assistit per IA.

Més de 50 instruments d’avaluació per fomentar l’avaluació formativa i la reflexió sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Programació

Una proposta de programació didàctica i d’aula.

de la informació la comunicació (TIC) són eines que ens ajuden a realitzar diverses tasques. Inclouen màquines tecnologies. Com són les TIC?

GENERADOR DE PROVES D’AVALUACIÓ ASSISTIT PER IA

Assistència a la pràctica educativa

Pla d’inclusió i atenció a la diversitat:

- Materials per a la inclusió.

- Comunicació amb les famílies.

Plans transversals:

- Pla TIC TAC per al benestar digital.

- Pla lingüístic.

Dispositius mòbils Altres

Apps Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el software especial per aquest tipus de dispositius.

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta multitud d’ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP... TAC Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació la Comunicació per a l’Aprenentatge.

Bluetooth Tecnologia basada en les senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes, rellotges d’activitat, etc.) a curt abast; és dir, quan estan prop encara que hi hagi obstacles pel mig. Ordinadors o computadores

Wifi Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fils entre dispositius electrònics a curt abast sense que hi hagi «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

Kit d’instruments d’avaluació.

Kit de metodologies actives:

- Kit de tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

- Kit de tècniques de desenvolupament del pensament.

- Pla de tècniques d’estudi.

- Projectes interdisciplinaris.

Àrea de suport a la tasca docent:

- Programa per al desenvolupament del talent.

- Programa per al desenvolupament de la comprensió lectora i pla lector.

- Programa per al desenvolupament del pensament crític.

Recursos destacats de l’entorn digital

Recursos digitals

Per a cada matèria i curs:

Com vols que t’ho conti

RECURSOS PER A MICROAPRENENTATGES

Més de 150 recursos multiformat anomenats Com vols que t’ho conti, compostos per un vídeo, una infografia, un àudio i un resum d’idees clau i dissenyats per facilitar l’aprenentatge dels sabers essencials mitjançant la metodologia coneguda com microlearning.

Activitats interactives

Més de 500 activitats, especialment dissenyades per prioritzar l’aprenentatge dels conceptes essencials del curs.

Recursos dinamitzadors, d’ampliació…

• Entre 6 i 9 àudios detonants motivadors, un per unitat.

• Entre 6 i 9 presentacions per activar coneixements previs.

• Més de 50 presentacions de les il·lustracions del mètode. presentacions amb imatges o vídeos d’ampliació.

que fa totes les funcions vitals. • Pluricel·lulars. Són la majoria estan formats per moltes cèl·lules.

3.2 Quant mesuren les cèl·lules?

La mida de les cèl·lules

Ordena’ls

Cada recurs Com vols que t’ho conti aborda un concepte essencial de 4 formes diferents.

Proporciona alternatives per a la comprensió (d’acord amb les pautes DUA) fixant idees principals i les relacions entre elles.

MULTIFORMAT

Recursos destacats de l’entorn digital

Recursos digitals

Altres recursos propis de la matèria

Aprèn a cuidar-te

Aprèn a observar: Visu

Vídeos que complementen i permeten treballar continguts de diverses formes: flipped classroom, per exposició a l’aula, com a complement del que s’ha après, etc.

I molt més...

Recursos destacats de l’entorn digital

Proposta didàctica digital

Dissenyada per a una impressió flexible dels continguts.

Permet imprimir:

• Seccions seleccionades de l’epígraf d’una unitat.

• Els continguts d’una mateixa secció de tots els epígrafs de la unitat

• Els continguts d’una mateixa secció de tots els epígrafs del llibre.

• La totalitat del contingut de totes les seccions.

Integrada en el llibre digital.

Per a cada apartat o epígraf del llibre de l’alumnat, incorpora cinc grans seccions que inclouen referències als recursos associats

a cadascuna en el projecte digital:

• Què aprendrem?

• Propostes metodològiques

• Solucions de les activitats

• Atenció a la diversitat

• Avaluació

3.4 Les angiospermes

Les angiospermes són plantes amb llavors que tenen arrel, tija, fulles flors. Formen fruits.

Les angiospermes s’han adaptat pràcticament a tots els ambients, des dels deserts les altes muntanyes fins als fons marins. Són el grup més divers nombrós de plantes. Poden ser arbres, arbusts o herbes. Les flors de les angiospermes Encara que algunes angiospermes tenen flors unisexuals, les flors típiques són hermafrodites; és a dir, a la mateixa flor es troben l’aparell reproductor masculí el femení. Aquestes flors solen tenir colors vius cridaners i, en ocasions, s’agrupen formant conjunts denominats inflorescències. Un exemple d’inflorescència és la margarida, que està formada per nombroses flors. Flor inflorescència

Parts de la flor

ACTIVITATS

Estil

Els continguts estan organitzats en blocs desplegables (com pestanyes que s’obren i es tanquen), perquè es pugui localitzar la informació fàcilment sense haver de recórrer tot el document.

La reproducció de les angiospermes

Les plantes angiospermes contenen flors hermafrodites, que produeixen gàmetes masculins femenins, la qual cosa permet l’autofecundació. No obstant això, el més freqüent és que es produeixi la pol·linització creuada, entre flors de plantes diferents de la mateixa espècie.

PROPOSTES METODOLÒGIQUES

La pol·linització pot ser anemòfila, com passa a les gimnospermes. No obstant això, a les angiospermes és més comuna la pol·linització mitjançant animals, en particular, insectes (entomòfila).

Després de la fecundació, l’òvul fecundat dona lloc a la llavor, que està formada per l’embrió, que donarà lloc a la nova planta; l’albumen, que és una capa de nutrients, la testa o coberta protectora, que envolta la llavor.

En aquesta doble pàgina es presenten les característiques més importants dels dos grups de plantes amb llavors: les angiospermes i les gimnospermes.

En les angiospermes, les llavors queden protegides a l’interior d’un fruit, que procedeix de l’ovari de la flor. A més de protegir-la, el fruit desenvolupa un paper fonamental en la dispersió de la llavor, que determina que, després de la germinació, les noves plantes creixin allunyades dels progenitors. Moltes plantes angiospermes també presenten reproducció asexual. El principal mecanisme que utilitzen és la gemmació o formació de gemmes.

La reproducció sexual d’una angiosperma

Antera. Al seu interior hi ha els grans de pol·len, que contenen els gàmetes masculins. Estams Filament Estigma

Pètal (el conjunt de pètals formen la corol·la).

Ovari. S’hi troba l’òvul o gàmeta femení.

Sèpal (el conjunt de sèpals formen el calze).

5 Assigna cada una de les característiques següents a les flors de les gimnospermes o de les angiospermes.

a) Són petites poc cridaneres, sense calze ni corol·la.

b) Són unisexuals.

c) Són hermafrodites.

1

d) Contenen calze corol·la, sovint colorits.

e) En ocasions s’agrupen en inflorescències.

f) S’anomenen cons.

g) Flors sense ovari.

h) Flors amb estams que contenen el pol·len.

La pomera produeix flors hermafrodites. El pol·len arriba a l’aparell reproductor femení d’una altra flor mitjançant el vent o els insectes.

La major dificultat que es pot presentar és la identificació de les flors de les gimnospermes, ja que els alumnes i les alumnes solen associar el concepte de flor amb les estructures reproductores de les plantes angiospermes.

Pol·len

Les llavors es dispersen cauen en terra, on germinen donen lloc a una nova planta.

Els grans de pol·len, en entrar en contacte amb l’estigma, desencadenen la formació del tub pol·línic, que permet al gàmeta masculí arribar fins a l’òvul fecundar-lo.

Suggerim l’observació de les flors femenines i masculines d’una conífera, a les il·lustracions del llibre, o bé en altres imatges o mostres reals.

SOLUCIONS

Nova planta

Fruit

Tub pol·línic Òvul Llavor

6 Observa la il·lustració superior redacta un petit text explicatiu sobre la reproducció de les plantes angiospermes.

7 Explica d’on procedeixen els fruits de les angiospermes quina és la seva funció.

Es forma embrió que es desenvolupa dona lloc a una llavor.

Embrió L’ovari es desenvolupa es transforma en un fruit que conté la llavor a l’interior.

4 Monoiques són aquelles espècies vegetals en les quals existeixen flors tant masculines com femenines a la mateixa planta, comara, per

8 Indica les parts que

ESO

Biologia i geologia

Descobreix-ne més!

Annex de mostres

Fitxes d’atenció a la diversitat

Proves d’avaluació

Programació

ILLES BALEARS

Les pàgines següents ofereixen una petita mostra dels recursos imprimibles i els que es poden crear amb els generadors del projecte.

Fitxes d’atenció a la diversitat

El projecte ofereix fins a 400 fitxes d’atenció a la diversitat. Per a cadascun dels fins a 50 sabers essencials que es treballen en la matèria durant un curs.

• 2 o 3 fitxes d’exercitació mitjançant diferents estratègies (treball manipulatiu, repàs lúdic…).

• Una fitxa d’aprofundiment competencial.

• Una fitxa per adaptar el currículum.

I la possibilitat d’elaborar propostes d’activitats adaptades a les necessitats de l’aula mitjançant el generador de fitxes assistit per IA.

Proves d’avaluació

Programació

El projecte presenta fins a 20 proves d’avaluació per curs:

• 2 avaluacions multinivell per a cada unitat o situació d’aprenentatge.

• Avaluacions inicials.

• Avaluacions finals.

I la possibilitat d’elaborar propostes d’avaluació adaptades a les necessitats de l’aula mitjançant el generador de proves assistit per IA.

Amb les Programacions d’aula i la Programació didàctica de cadascuna de les àrees.

Fitxes per Adaptar el currículum

Dissenyades per donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE).

Per a la seva elaboració, s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa:

• Explicacions teòriques que motiven la tasca i recursos visuals que afavoreixen l’aprenentatge.

• S’empren enunciats curts.

• Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats.

• Es ressalten algunes paraules que puguin ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau).

• S’utilitza un vocabulari senzill.

• S’estructuren els espais fer més clar allò que s’exposa.

•

4 5*3''* '-.!*6(1,*)(+0.!78-!0+ 3 098(0 1-.!*!:-81-!*,;!-'.!12&3('. <*1*)3-1=.3 78-. 9-0-1*'. /-'. 12&3( .

• >?0!*0(,*'.!:-13-;1*3.!3-11-.31-.!+!*78@3().!*,;!.(,-31(* ; '*3-1*

• >?0!-)3+3-1,.A B.!*!/(1A!0+!&+/-0!1-98'*1!'*!3-,&-1*381*!)+1&+1*'#

• 5-.&(1-0!*!31*:B.!/-!&8',+0.#

• C-0-0!'*!&-'' )+;-13*!/D-.)*3-. +!&'*78-.!/81-.#

• >?0!+:=&*1. *,;!1-&1+/8))(?!.-%8*'#

• E'980.!0+!3-0-0!&+3-.!(!*'31-.!'-.!3-0-0!,+/(6()*/-.!-0!*'-3-.!&-1!0-/*1#!$.!/-.&'*)-0!1-&3*03!+! 0-/*03A .(!.?0!*78@3().#

H-''!1-)+;-13*!/D-.)*3-.!+! &'*78-.!/81-.#

5-.&(1-0!*!31*:B.! /-!&8',+0.#

F*!,*G+1(*!.?0!)*10=:+1.#

E'980.!0+!3-0-0!&+3-.!(!*'31-.!'-.!3-0-0!,+/(6()*/-.!-0!*'-3-.! &-1!0-/*1#!$.!/-.&'*)-0!1-&3*03!+!0-/*03!.(!.?0!*78@3().#

" $%&' )* )+,!-.!/-.&'*)-0!-'.!12&3('.#!

>?0!+:=&*1.# 5-.&(1-0!*!31*:B.!/-!&8',+0.# $'.!*78@3().!1-.&(1-0!*!31*:B.!/-!;1@078(-.# C-0-0!'*!&-''!)+;-13*!/-!&2'#

>?0!:(:=&*1.# F*!,*G+1(*!.?0!)*10=:+1.# C-0-0!1-.&(1*)(?!)83@0(*#

$.!1-&1+/8-(%-0!*.-%8*',-03#

E'980.!0+!3-0-0!&+3-.# $.!1-&1+/8-(%-0!.-%8*',-03#

!"#$%&'"()(*(+",-(-"./01$2/3"24&$242531"/%0'$206/0

Els rèptils

Biologia i Geologia NOM: DATA: CURS:

L ege x el text següent respon a les qüestions.

Els òrgans sensorials de les serps

Els animals capten senyals químics del medi exterior mitjançant els quimioreceptors. Per exemple, a les serps als llangardaixos, ’olfacte està localitzat al sostre de la boca, en una regió anomenada òrgan de Jacobson. Quan aquests rèptils treuen la seva llengua bífida, hi queden atrapades molècules de diverses substàncies dissoltes a l’aire que són transportades a aquest òrgan.

Algunes serps tenen un òrgan, anomenat fosseta, que detecta els canvis de temperatura. Es tracta d’una petita cavitat situada sota els ulls que és capaç de detectar la calor del cos de les preses.

1. Com s’anomenen els òrgans que capten els senyals químics? Per a què serveix als animals captar informació química del medi?

2. Per a què utilitzen la llengua les serps?

3. Quin tipus d’informació obtenen les serps a través de la fosseta?

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Els rèptils

Biologia i Geologia SOLUCIONS

Activitats

1. Els òrgans que capten els senyals químics del medi són els quimioreceptors. La informació química del medi serveix als animals per comunicar-se, per identificar el menjar, per marcar el territori o per avisar d’un perill, per exemple.

2. Les serps utilitzen la llengua per detectar els senyals químics del medi, de manera que la treuen i hi queden atrapades molècules de diverses substàncies presents a l’aire que són transportades a ’òrgan de Jacobson, al sostre de la boca, que és l’òrgan de l'olfacte.

3. Les serps detecten canvis de temperatura a través de la fosseta; d’aquesta manera, detecten la calor que desprèn el cos de les seves preses.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Fitxes d’Exercitació

Els rèptils

Posen en pràctica els aprenentatges de la unitat. Estan dissenyades per exercitar i reforçar continguts amb estudiants sense necessitats específiques de suport educatiu mitjançant diferents estratègies (treball manipulatiu, repàs lúdic...).

Biologia Geologia

NOM: DATA: CURS:

Llegeix l’apartat sobre els rèptils del teu llibre de text posa a prova els teus coneixements fent els mots encreuats següents

VERTICAL

1 Animals que no poden regular la temperatura corporal, com els rèptils.

3 Grup de rèptils al qual pertanyen els llangardaixos, les serps i les iguanes.

4 Òrgans respiratoris dels rèptils.

7 Animals com els rèptils que ponen ous.

HORITZONTAL

2 Animals que presenten quatre extremitats, com la majoria dels rèptils.

5 Plaques protectores que recobreixen la pell dels rèptils.

6 Grup de rèptils al qual pertanyen les tortugues.

8 Rèptils que no tenen potes. Algunes produeixen verí.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Els rèptils

Activitats

VERT CAL

1 Animals que no poden regular la temperatura corporal, com els rèptils. ECTOTERMS

3 Grup de rèptils al qual pertanyen els llangardaixos, les sargantanes i les iguanes. ESCATOSOS

4 Òrgans respiratoris dels rèptils. PULMONS

7 Animals com els rèptils que ponen ous. OVÍPARS

HOR TZONTAL

2 Animals que presenten quatre extremitats, com la majoria dels rèptils. TETRÀPODES

5 Plaques protectores que recobreixen la pell dels rèptils. ESCATES

6 Grup de rèptils al qual pertanyen les tortugues. QUELONIS

8 Rèptils que no tenen potes. Algunes produeixen verí. SERPS.

PERSONALITZABLES

MITJANÇANT EL GENERADOR DE FITXES

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Fitxes d’Aprofundiment competencials

Biologia Geologia

NOM: DATA: CURS:

El plat misteriós

En Marcos és un noi gallec que tots els estius va amb la seva família a menjar al mateix restaurant. L'última vegada que va anar-hi, va demanar com sempre el pop a feira el seu preferit. Però el cas és que alguna cosa no encaixava. Aquell pop no tenia la mateixa textura ni feia el mateix gust de sempre. Al principi, en Marcos va pensar que potser havien canviat de cuiner o que la recepta era diferent.

Desenvolupen activitats i metodologies per aplicar i aprofundir en l’adquisició de les competències bàsiques. Estan dissenyades per a l’alumnat que ha assolit els aprenentatges requerits i per al que presenta necessitats de suport educatiu amb altes capacitats.

AVALUACIÓ

COMPETENCIAL

De sobte se li va acudir que potser el que li havien servit no era pop, sinó que podria tractar-se d'una altra espècie o, fins i tot, d'un altre animal diferent. Però per què? I com ho podria esbrinar? Per aclarir-ho, en Marcos va decidir dissenyar una investigació utilitzant el mètode científic per comprovar si el que li van servir era pop o no.

1. Seguint el mètode científic, quins passos creus que va seguir en Marcos per resoldre el problema?

2. Per investigar sobre els pops, cal conèixer la seva naturalesa, el seu hàbitat, la seva morfologia, etc. Quin tipus d'organisme és un pop? Quines característiques té?

3. A més del grup al qual pertanyen els pops, quins altres grups d'invertebrats coneixes?

4. A l'hora d'analitzar mostres al laboratori, en Marcos havia de ser capaç de distingir visualment la forma, la textura i l'aparença de diferents invertebrats. A quins invertebrats corresponen les següents imatges? Quin creus que està més emparentat amb el pop? Per què? Digues algun tret que t'ho faci pensar.

5. Per què creus que de vegades serveixen un producte que no es correspon amb l'espècie anunciada al menú?

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

COMPETENCIAL Biologia i Geologia SOLUCIONS

Activitats

1 Plantejar el problema : «el plat és diferent ». Proposar una hipòtesi: «el producte que m'han servit no és l'espècie que diuen ». Dissenyar un experiment per contrastar-ho: agafar-ne una mostra comprovar al laboratori la textura, la forma, etc. Extreure'n conclusions.

Criteris de correcció:

- Correcta: esmenta tots els passos 1 punt.

- Correcta parcial: falta algun pas 0,5 punts.

- Incorrecta: una altra, no relacionada 0 punts.

2 Un pop és un mol·lusc cefalòpode. Els pops tenen dos ulls grossos, vuit tentacles, un bec i , a més, un sistema nerviós molt desenvolupat.

Criteris de correcció:

- Correcta: classifica correctament el pop i n'esmenta característica 1 punt.

- Correcta parcial: incompleta 0,5 punts.

- Incorrecta: una altra, no relacionada 0 punts.

3 Porífers, cnidaris, cucs, equinoderms i artròpodes (insectes, crustacis, etc.).

Criteris de correcció:

- Correcta: encerta els 5 1 punt.

- Correcta parcial: menys 0,2 per cada error.

- Incorrecta: una altra; no relacionada 0 punts.

4 A) estrella de mar (cnidari); B) S pia (cefalòpode); C) Esponja (porífer).

La B La sípia, com el pop, és un cefalòpode; per tant, és la més emparentada. Es pot observar que tots dos tenen tentacles.

Criteris de correcció:

- Correcta: 0,6 identificació; 0,4 sípia 1 punt.

- Correcta parcial: 0,2 menys per incorrecte.

- Incorrecta: una altra, no relacionada 0 punts.

5 Potser al restaurant li surt més barat comprar aquest producte i després el venen fent creure que és l'original. Això no és ètic, perquè enganyen els clients.

Criteris de correcció:

- Correcta: resposta argumentada 1 punt.

- Correcta parcial: no argumenta 0,5 punts.

- Incorrecta: una altra, no relacionada 0 punts.

Bloc de Sabers Bàsics

Projecte científic. Éssers vius.

Competències

Específica: Núm. 3.

Clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CE.

Bloc de Sabers Bàsics Éssers vius.

Competències

Específica: Núm. 4.

Clau: STEM, CD, CPSAA, CE, CCEC.

Bloc de Sabers Bàsics Éssers vius.

Competències

Específica: Núm. 4.

Clau: STEM, CD, CPSAA, CE, CCEC.

Bloc de Sabers Bàsics Projecte científic. Éssers vius.

Competències

Específica: Núm. 3.

Clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CE.

Bloc de Sabers Bàsics Projecte científic. Ecologia sostenibilitat.

Competències

Específica: Núm. 5.

Clau: STEM, CD, CPSAA, CC, CE.

Competències clau: CCL competència en comunicació lingüística. CP competència plurilingüe. STEM competència matemàtica comp etència en ciència tecnologia. CD competència digital. CPSAA competència personal, social i d'aprendre a aprendre. CC competència ciutadana. CE competència emp renedora. CCEC competència en consciència i expressió culturals.

Proves d’avaluació inicials

Models de proves que permetran al professorat realitzar un diagnòstic del punt de partida de l’alumnat al començament del curs.

AVALUACIÓ

INICIAL Biologia i Geologia

NOM: DATA: CURS:

Projecte científic

1. Hi ha científics científiques que fan les seves investigacions a un laboratori, com la Carla, però uns altres, com l'Adrià, ho fan a medi natural.

a Quines diferències observes entre l'Adrià i la Carla per exemple, en la roba que vesteixen o en els materials que utilitzen?

b b Quins d'aquests materials creus que pertanyen a cadascun?

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

PERSONALITZABLES

SOLUCIONS

Activitats

Projecte científic

AVALUACIÓ

INICIAL Biolog a i Geolog i a

1. Les respostes de l'alumnat s'haurien de basar en els coneixements que van adquirir a l'etapa de l'educació primària sobre el mètode científic i la manera en què s'aplica al treball en el camp de la Biologia la Geologia.

a) La roba que porta l'Adrià, que fa les seves investigacions al medi natural, és l'adequada per al clima de la zona on desenvolupa el seu estudi i les condicions del terreny. En canvi, la Carla va vestida per treballar a un laboratori, com podem deduir perquè du una bata blanca i unes ulleres de protecció que li serveixen per protegir -se d'eventuals esquitxos de les substàncies que manipula.

Pel que fa als materials, l'Adrià té aparells que serveixen per a l'observació d'éssers vius in situ, com la lupa per als éssers petits o uns prismàtics per als que es troben lluny. Porta una càmera per documentar les observacions, contenidors per posar -hi les mostres, una motxilla per transportar el material, probablement un GPS i mapes per orientar -se o geolocalitzar les observacions, etc. En canvi, la Carla utilitza aparells de laboratori com recipients per a les substàncies, provetes o pipetes, microscopi, balança de precisió, etc.

b) La proveta, els matrassos i el microscopi pertanyen a la Carla. Els prismàtics, la càmera, el telescopi i el GPS, a l'Adrià.

c) La Carla ha dit: «M'agrada fer els experiments en condicions controlades; així puc anar modificant les condicions i observar què passa ».

L'Adrià ha comentat: «La part més bonica de la meva feina és que investigo en condicions reals; així puc saber realment el que passa a l'entorn».

d) Obtinguts al laboratori: 1 i 6.

Obtinguts al medi natural : 2, 3, 4 i 5.

e) En condicions controlades: 1 i 6.

En condicions reals: 2, 3, 4 i 5.

f) Els ossos trobats ... Dada 4

Aquests ocells prefereixen ... Dada 5

La planta A es típica... Da da 6

El color verd d'aquesta mostra ... Dada 1

A la zona s'ha detectat ... Dada 2

Aquests ocells volen en cercles ... Dada 3

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

per a cada unitat o situació d’aprenentatge

Biologia i Geologia

NOM: DATA: CURS:

1. Corregeix les frases següents perquè siguin correctes:

a Els peixos cartilaginosos tenen la boca en posició terminal.

b Els anurs tenen cua.

c Els estruços els nyandús són ocells carenats amb una quilla desenvolupada.

d Tots els mamífers són vivípars i tenen glàndules mamàries.

Models de proves que permetran al professorat realitzar una avaluació dels criteris i sabers bàsics que l’alumnat ha adquirit durant la realització de la situació d’aprenentatge.

U5

AVALUACIÓ

SOLUCIONS

Activitats

1 a. Els peixos ossis tenen la boca en posició terminal.

b. Els anurs no tenen cua.

c. Els estruços i els nyandús són ocells ràtides, sense quilla desenvolupada.

d. La majoria dels mamífers són vivípars tots tenen glàndules mamàries.

Biologia i Geologia

PERSONALITZABLES

2. a. Cal dir que la seva pell és gruixuda, impermeable i coberta d'escates o plaques que els protegeixen de la dessecació.

b. Són ectoterms i, per tant , depenen de la temperatura del medi ambient. Quan la temperatura és molt baixa, entren en letargia o hi bernen.

c. La reproducció dels ocells és sexual. Són ovípars i els seus ous tenen closca , la qual els protegeix de la dessecació.

3 Han de dibuixar una escata punxeguda, pròpia dels peixos cartilaginosos, i una escata plana i rodona, característica dels peixos ossis.

Els peixos ossis tenen esquelet d'os, brànquies protegides per un opercle i escates arrodonides i planes. La seva boca està en posició terminal la seva aleta és homocerca. Els peixos cartilaginosos, en canvi, tenen un esquelet de cartílag, boca ventral i aleta heterocerca. A més, en comptes d'opercle tenen fenedures branquials i les seves escates són gruixudes i punxegudes.

4 Amfibis: A E. Peixos: B. Rèptils: C i H. Aus: F. Mamífers: D i G.

5 a. Els amfibis són animals que en estat adult respiren per pulmons, però també respiren a través de la pell, que ha d'estar humida. Les larves, que són aquàtiques, respiren per brànquies. Per tant, depenent de si són amfibis aquàtics o terrestres respiren d'una forma o d'una altra. A més, els pulmons dels amfibis no permeten satisfer les seves necessitats d'oxigen , per això necessiten completar la respiració a través de la pell.

b. Si les temperatures són molt altes, les basses o els tolls d'aigua on viuen s'assecaran i no podran reproduir -se, atès que ponen els ous a l'aigua. A més, no podran mantenir la pell humida , la qual cosa dificultarà la respiració cutània

c. Els ous dels amfibis no tenen pel·lícula impermeable, per això amb l'augment de temperatura s'assecaran i moriran.

U5

AVALUACIÓ

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Proves d’avaluació finals

Models de proves que permetran al professorat realitzar una avaluació dels criteris i sabers bàsics que l’alumnat ha adquirit durant el curs.

AVALUACIÓ

FINAL Biologia i Geologia

NOM: DATA: CURS:

1. Descr u cadascuna de les capes que formen la Terra i respon a les preguntes.

a) Per què l'atmosfera la hidrosfera són importants per al desenvolupament de la vida a la Terra?

b) Quins són els components de la geosfera? Def neix-los

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

AVALUACIÓ

FINAL Biologia i Geologia SOLUCIONS

1. La Terra està formada per quatre capes: atmosfera, geosfera, hidrosfera biosfera.

L'atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. Aporta oxigen, regula la temperatura i ens protegeix de les radiacions perjudicials dels meteorits petits.

La geosfera és la part sòlida de la Terra. Inclou l'escorça, el mantell el nucli.

La hidrosfera és el conjunt de totes les aigües del planeta: oceans, rius, llacs, glaceres, aigües subterrànies i vapor d'aigua.

La biosfera està formada pel conjunt d'éssers vius que habiten el nostre planeta.

a) Perquè l'atmosfera proporciona els gasos necessaris (oxigen diòxid de carboni) per a la respiració la fotosíntesi, manté una temperatura adequada per a la vida. La hidrosfera aporta aigua, imprescindible per al manteniment de la vida i dels ecosistemes.

b) Els components de la geosfera són les roques i els minerals. Els minerals són substàncies sòlides inorgàniques, d'origen natural, de composició química definida i que presenten una estructura cristal·lina. Les roques són agregats naturals d'un o diversos minerals o de fragments d'altres roques anteriors.

PERSONALITZABLES

2. És una cèl·lula eucariota perquè té nucli és una cèl·lula de tipus vegetal perquè té paret cel·lular, cloroplasts especialitzats en realitzar la fotosíntesi i grans vacúols que emmagatzemen substàncies.

3. Regne dels moneres: cèl·lula procariota, nutrició autòtrofa o heteròtrofa, unicel·lulars.

Regne dels protoctists: cèl·lula eucariota, nutrició autòtrofa (algues) o heteròtrofa (protozous). Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits.

Regne dels fongs: cèl·lula eucariota, nutrició heteròtrofa. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits.

Regne de les plantes: cèl·lula eucariota i nutrició autòtrofa. Són pluricel·lulars amb teixits gairebé sempre amb òrgans.

Regne dels animals: cèl·lula eucariota i nutrició heteròtrofa. Són pluricel·lulars, amb teixits gairebé sempre amb òrgans, aparells i sistemes.

4. D'esquerra a dreta: protozou, alga, fong, bacteri. El protozou és un organisme unicel·lular que pertany al regne dels protoctists, amb nutrició heteròtrofa. El parameci és un protozou ciliat sapròfit.

L'alga és un organisme pluricel·lular amb nutrició autòtrofa que també

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Programació

Programació

Programació

Programació

Programació