MiRA Valencià: Llengua i Literatura ESO Comunitat Valenciana by Grupo Anaya, S.A.

LLENGUA I LITERATURA

Valencià: Llengua i literatura

Problemes?

Solucions!

Mapa de components del projecte

Llibre de l’alumnat

Descobrix més!

C. VALENCIANA

Us hem

hem consultat escoltat

Us

Solucions

Problemes? 1

Connectem amb la seua REALITAT, motivem i impliquem l’alumnat en el seu APRENENTATGE.

Atendre la DI VERSITAT del teu alumnat sembla missió impossible?

Aportem diferents solucions per a diferents necessitats. Les millors eines per a gestionar la INCLUSIÓ a la teua aula.

T’agradaria

l’AVALUACIÓ?

El teu alumnat té dèficit de COMPRENSIÓ?

Posem en valor les coses senzilles; hem fet ACCESSIBLE i COMPRENSIBLE el coneixement.

màquines i tecnologies. Com són les TIC?

Màquines

Necessites TEMPS?

En tindràs més amb les nostres propostes generades per a simplificar les tasques administratives i per a donar-te suport en la tasca docent de manera integral.

Dispositius mòbils

Tecnologies

Programari (software) Conjunt de instruccionsprogrames, regles informàtics per a executar certes tasques en un ordinador.

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta nombrosos ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP...

Ordinadors o computadores

Apps

Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el programari especial per a aquest tipus de dispositius.

Bluetooth Tecnologia basada en els senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes tàctils, rellotges d’activitat, etc.) a poca distància; és a dir, quan estan prop encara que hi haja obstacles pel mig.

Rellotges intel·ligents

Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació la Comunicació per a l’Aprenentatge.

Wifi

Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fil entre dispositius electrònics a poca distància sense que hi haja «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per a connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

Fons de fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. També generadors assistits per IA per a preparar-ne de forma personalitzada. Programació.

Programes, plans i materials d’assistència a la pràctica educativa:

- Desenvolupament del talent, del pensament crític i de la comprensió lectora.

- Pla TIC TAC per al benestar digital.

- Inclusió i comunicació amb les famílies.

- Tècniques d’estudi i metodologies actives.

Avaluació inicial Avaluació final Avaluació per continguts Quin tipus d’avaluació crearàs?

Generador de proves d’avaluació Avaluació per unitats

Altres

El CANVI d’etapa et preocupa?

No és fàcil aquest pas, per això cuidem especialment les transicions entre etapes i cursos.

1.3. Les funcions del llenguatge La comunicació verbal no sempre és un acte d’intercanvi d’informació objectiva. A través del llenguatge, també manifestem diverses necessitats comunicatives. Per exemple, hi ha moments en què necessitem saber si el canal de la comunicació funciona, hi ha situacions en què tenim necessitat d’expressar les nostres emocions, n’hi ha d'altres en què volem que el receptor actue d’una manera determinada, etc. Segons cada necessitat comunicativa, centrem l’interés en un element de la comunicació (el canal, el missatge, el receptor…), aquest fet comporta l’existència de diferents funcions del llenguatge

AUTOR O AUTORA (també dit dramaturg o dramaturga) Persona que imagina l’obra l’escriu de manera que puga ser representada. També en fa la proposta escènica, és a dir, establix com en quin ordre han de ser coneguts els fets a través dels diàlegs dels actors les actrius.

DIRECTOR O DIRECTORA Persona encarregada de posar en escena el text teatral. Dirigix la interpretació del repartiment coordina tots els elements necessaris per a representar l’obra.

ACTORS ACTRIUS (també dit repartiment) Artistes que, seguint les indicacions de la direcció, interpreten donen vida als personatges ideats per l’autor o autora.

ESCENOGRAFIA Conjunt d’elements que servixen per a crear l’atmosfera adequada a l’espai escènic on es representa l’obra, com ara els decorats, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, l’attrezzo (conjunt d’accessoris de decoració, de mobiliari, etc.), la tramoia o la música. Hi sol haver un equip tècnic que s’encarrega d’aquests elements, amb especialistes per a cada cosa, que són coordinats per la direcció o per una direcció tècnica.

1.2. L’espectacle del teatre La representació d’una obra de teatre és un tipus d’espectacle en què entren en joc elements molt diversos: 1.3. Les formes teatrals

PÚBLIC Conjunt de persones que assistixen a la representació com a espectadors. Un espectacle en viu en directe com el teatre demana la presència del públic perquè acomplisca d'una manera plena la seua funció.

ESPAI TEATRAL Pot ser molt divers: des d’un espai a l’aire lliure, com ara un teatre grec, fins a un espai tancat, com és un edifici construït per representar-hi obres de teatre. Un teatre no és solament l’escenari els seients per al públic, sinó que també incorpora altres espais elements.

Les tres grans formes del gènere teatral són la tragèdia la comèdia el drama La majoria de les obres de teatre pertanyen a un d’aquests tres subgèneres.

CARACTERÍSTIQUES DE LA TRAGÈDIA, LA COMÈDIA EL DRAMA

TRAGÈDIA • El protagonista és un heroi o una heroïna que, per la seua alta dignitat, es veu arrossegat per grans passions s’ha d’enfrontar a grans adversitats que li causen un profund sofriment. Tot plegat conduïx el protagonista a un final fatal: la seua mort o la mort d’éssers estimats. • Representa el conflicte entre l’heroi el destí, que és una raó divina o sobrehumana a la qual l’heroi s’ha de sacrificar perquè és una força superior a ell. • L’objectiu de l’obra és provocar sentiments d’horror de pietat a fi que els espectadors s’identifiquen amb el sofriment del protagonista se senten alliberats d’afliccions com la culpa el dolor. • El text presenta un estil dialogat de to elevat generalment està escrit en vers.

COMÈDIA

El protagonista és una persona senzilla que, per la seua manera de ser, representa l’estereotip d’un defecte o un vici que trobem en la societat. • Planteja conflictes de la vida quotidiana que es poden resoldre que acostumen a tindre un final feliç. L’argument es pot presentar en forma de paròdia (imitació d’una persona per a fer-ne burla), sàtira (ridiculització dels defectes), caricatura (exageració dels fets els personatges) o farsa (simplificació deformació de la realitat).

L’objectiu de l’obra és fer una crítica divertida de la conducta humana; per tant, malgrat el to humorístic, té una intenció moralitzadora.

• El text presenta un estil dialogat viu, directe, col·loquial amb tocs humorístics, com ara frases de doble sentit, malentesos, equívocs, exageracions, etc.

Seqüenciació progressiva i ajustada al currículum: dels conceptes més senzills als més complexos.

Graduació del nivell de les activitats.

Tipografies més llegibles, clares i accessibles.

Recursos per a treballar la transició entre etapes i cursos (en l’entorn digital).

Vols un alumnat

IMPLICAT?

T’ajudem! És essencial millorar la participació de l’alumnat per a crear un entorn d’aprenentatge enriquidor i efectiu. Et contem com ho fem.

Aprendre en un context per a donar sentit al que s’aprén.

Situacions d’aprenentatge pròximes a l’alumnat.

UNITAT 4

PREPAREM LA LECTURA

Closa: «Un dels errors que hem comés com a societat és interpretar el comportament dels animals segons els patrons de la conducta humana,

» LECTURA

Tot el que li cal saber a

zebra per a sobreviure a la sabana

La relació entre els éssers humans els animals ve d’antic, però la preocupació pel benestar animal és més

» PER ESCRIT

Instruccions per tindre cura d'un orangutan Suposem que teniu l’oportunitat de passar les vacances d’estiu a The Orangutan Center and Quarantine, un centre

escriviu

una part informativa una

d’instructiva en forma de consells. Com ho hem de fer? Accediu als enllaços que trobareu en l’espai personal del projecte digital per a ampliar informació escriviu un text que tinga dues parts:

1. Una breu introducció sobre les causes de l’extinció dels orangutans de Borneo la tasca que fan al centre de rehabilitació de l’illa.

2. Sis consells per a criar amb èxit un orangutan nounat que ha quedat orfe:

• La visita a un veterinari. Les mesures higièniques.

• El tipus d’alimentació.

El contacte físic amb la persona cuidadora.

• Les condicions del lloc de criança.

• L’edat recomanada per al trasllat a un centre de recuperació d’animals.

Tots els consells han d’anar acompanyats de les raons que els acrediten.

Salvem

Què

les selves tropicals d’Indonèsia. Feu de dobladors poseu la veu en la versió en valencià.

Com ho hem de fer?

1. Llegiu la notícia «Un curt de Greenpeace sobre l’extinció dels orangutans, prohibit a la televisió britànica per ser massa polític», publicada en un diari digital mireu el curtmetratge al qual fa referència. En trobareu els enllaços en l’espai personal del projecte digital

2. Pareu atenció a l’àudio del curtmetratge: fixeu-vos en l’expressivitat la modulació de la veu de la

Activitats competencials per a aplicar i comprendre la utilitat del que s’aprén.

» COMUNICACIÓ

Atendre la DIVERSITAT del teu alumnat és missió impossible?

És molt complicat... per això t’oferim un ampli ventall d’alternatives accessibles i de recursos dissenyats d’acord amb les pautes DUA (vídeos, àudios, infografies, fitxes imprimibles amb activitats multinivell…), aprofitant les possibilitats tecnopedagògiques de l’entorn digital.

signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referirnos a una part de la realitat, és a dir, a un referent concret.

El llenguatge no verbal

El llenguatge no verbal comprén aquells signes que permeten transmetre obtindre informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics.

Els signes no verbals són molt diversos; poden ser tant corporals (els gestos, els moviments del cos de l’expressió facial, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els plors, els gemecs, els badalls, etc.).

1.2. Els elements de la comunicació La comunicació és el procés per mitjà del qual un emissor (qui parla) transmet un missatge a un receptor (qui escolta). En tot acte de comunicació intervenen diversos elements:

Aprenentatge més visual.

Activitats multinivell atenent la taxonomia de Bloom.

Organitzadors gràfics.

Em pose a prova, Organitze les idees.

Situació concreta en què té lloc l’acte comunicatiu.

CODI

Sistema de signes regles

Generador de fitxes assistit per IA que proporciona fitxes multinivell per a cada saber fonamental del curs i que atén la diversitat de l’aula.

T’agradaria tindre un pla per a millorar l’AVALUACIÓ?

El tenim! T’ajudarà a fer conscient l’alumnat del progrés en l’aprenentatge, a diagnosticar-lo i mesurar-lo i a donar-ne feedback.

En l’entorn digital l’alumnat disposarà de recursos perquè reflexione sobre què ha aprés, identifique àrees de millora i aplique un pla d’acció.

» ES BUSQUEN GUIONISTES DE CIÈNCIA-FICCIÓ

Què és una seqüència d’un guió? Un guió s’estructura en seqüències que són fragments d’història que tenen lloc en el mateix espai i/o temps, numerades organitzades seguint un ordre temporal. Fotograma de Dune (Denis Villeneuve).

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT D’ESTRUCTURACIÓ

1. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre.

2. Analitzeu l’exemple de guió que trobareu en el projecte digital identifiqueu-hi els elements imprescindibles que ha de tindre

3. Trieu un breu episodi d’una narració de ciència-ficció elaboreu-ne el guió. En el projecte digital trobareu alguns títols d’aquest gènere literari.

4. Individualment, planifica el guió de la seqüència triada. Cal que seguisques següents:

• Pensa on quan tindran

•

d’una manera general. nclou acotacions per als actors les actrius.

5. Redacta el guió.

6. Per acabar, entre tota la classe, seleccioneu algunes de les seqüències representeu-les davant els companys.

ACTIVITATS D’APLICACIÓ

Quines particularitats han de tindre els guions d’aquests altres àmbits? 2. Entre tota la classe, poseu en comú les vostres conclusions.

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

Per elaborar el guió…

1. Redacta’l de manera que el lector puga visualitzar allò que passarà en imatges sons. 2. Escriu breument l’acció. 3. Evita les indicacions tècniques. 4. Utilitza sempre el present o el gerundi per a descriure les accions o els llocs.

1. Reflexiona sobre les teues tasques: • Coneixies el treball dels guionistes abans de fer aquesta situació? Quina valoració fas de la tasca que duen a terme?

• Què és el que més t’ha costat a l’hora d’escriure

el que més t’ha agradat d’aquesta situació d’aprenentatge? el que menys?

Generador de proves d’avaluació assistit per IA. Practica!

Posa’t a prova. Panell de seguiment de l’aprenentatge.

El teu alumnat

té dificultats de COMPRENSIÓ?

Aquestes dificultats han augmentat de forma preocupant, per això hem redoblat el nostre esforç per aconseguir que els continguts resulten accessibles i comprensibles per a tot l’alumnat.

La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere Es mou en la seua direcció per demanar-li auxili, sense esma Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, mig coixa guenya? A més, la zebra vella, coixa guenya, que també ha vist la lleona, fuig tan de pressa com pot, que no és massa. Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per la zebra no existix res més que ella la zebra coixa, guenya vella. Corren en paral·lel. Tots dos animals es freguen amb la pell dels flancs La zebra avança la zebra vella. La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les huit potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. No ho veu, ho sent: la zebra coixa ha caigut, abatuda, la lleona li clava les mandíbules al coll.

L’esgotament s’ha esvaït en un tres no res. Ara la zebra s’allunya de la tragèdia fent ziga-zaga amb uns saltironets de gasela, àgils amanerats És feliç, sí. Perquè hui s’ha mort una zebra, però la zebra morta no és ella.

L’endemà, davant de les altres zebres, plorarà de llàstima. I serà un plor sincer. Però ella és viva. I ha aprés la lliçó suprema de la sabana, que transmetrà a la seua filla. aquesta lliçó no té res a veure amb els lleons. Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana és que n’hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

Albert Sánchez Piñol: Tretze tristos tràngols La Campana (text adaptat)

» ACTIVITATS

Comprensió lectora

La identificació del tema

El tema d’una història és la idea global que l’autor o l’autora vol transmetre als lectors a través de tot allò que explica en la seua història. Normalment, l’autor no anuncia el tema de manera explícita, sinó que l’hem d’inferir a partir de l’argument.

1. Per tal d’identificar el tema d’una història, és molt útil que ens fem aquestes preguntes. Pensahi respon:

a) Quin és el gran problema que planteja la història?

b) Què aprén el personatge protagonista?

c) Al final, com ha canviat el personatge principal?

2. Digues quin dels temes següents correspon al text de la lectura explica les raons de la teua tria completant el text que hi ha més avall:

a) La confiança en les pròpies forces.

b) La salvació dels forts a costa dels més febles.

c) La superació dels reptes.

d) Les lliçons de l’experiència.

e) L’acceptació dels propis límits. f) L’amor maternal.

El tema d’aquesta faula moderna és . Al final, la zebra jove comprova que els de la mare, tot que li han estat per escapar-se de la ja no li són . Ara necessita, a més més, el factor sort: -se amb una zebra més que ella. I, en efecte, això és el que li permet -se, ja que la de la lleona serà una zebra coixa, vella que es troba en el moment més de la seua fugida.

La lliçó de la vida salvatge

Aquesta narració és una lliçó de supervivència per als animals de la sabana, és a dir, una regla de conducta per a poder salvar la vida en una situació extrema desesperada.

3. Quines són les dues lliçons que es poden extraure d’aquesta faula?

a) L’animal més experimentat sempre guanya.

b) Sempre cal fer cas dels consells dels animals experimentats.

c) Cal ser més forts, córrer més que els altres animals de l’espècie. d) Cal col·laborar amb els altres animals de l’espècie.

4. Quina lliçó podem extraure de la faula? Ordena els fragments trobaràs la resposta.

Activitats per al foment de les destreses comunicatives.

» ORTOGRAFIA

1. El so i les grafies de la esse sonora [z]

El so de la esse sonora és el que s’escolta en paraules com zona o camisa Quan el pronunciem, les cordes vocals vibren clarament. Fixa’t quan pronunciem paraules com: casa, zoo, on e El so d’aquesta consonant, pot ser representat per s o Per la grafia correcta en cada cas, hem de fixar-nos en la posició.

Lletra accessible. Contrastos de color accessibles.

• En podem extraure cap altra lliçó?

La caracterització dels personatges

En una història, podem obtindre del narrador una idea del caràcter dels personatges per mitjà de diversos procediments.

5. Tria dos procediments pels quals obtenim la caracterització de la zebra:

a) La descripció del seu caràcter. b) La revelació dels seus pensaments sentiments.

c) La reproducció de les seues paraules.

d) El relat de les seues accions la seua manera d’actuar. totes les precaucions ja no ens servixen, en la fortuna hem de confiar Quan tots els consells que els nostres competidors. d’estar més ben capacitats

Apartats específics dedicats a la lectura i la comprensió lectora.

2. El so i les grafies de la esse sorda [s]

El so de la esse sorda és el que s’escolta en paraules com serra o caçar A diferència del so de la esse sonora,

Valencià: Llengua i literatura

Materials

Alumnat

Un llibre per curs.

Professorat

Entorn digital

Llibre digital enriquit i espai personal amb requeriments d’accessibilitat: recursos motivadors, atenció a la diversitat, pràctica i avaluació.

Llibre digital i espai personal amb: Proposta didàctica, generadors de fitxes d’atenció a la diversitat i de proves d’avaluació assistits per IA i molt més.

Un llibre per curs. Disposa també d’un gran projecte digital.

Llibre de l’alumnat

Està concebut com una eina per a acompanyar l’aprenentatge.

Presenta un enfocament comunicatiu, un disseny visual i accessible i una seqüència de continguts ajustada al currículum.

Inici de les unitats

• Continguts de la unitat.

• Preparem la lectura presenta preguntes per a treballar les expectatives i els coneixements previs de la lectura, i alhora practicar la competència oral.

• Activitat inicial conté preguntes que preparen el repte de la situació d’aprenentatge que es planteja al final de la unitat.

LECTURA

» Hem inventat el motor d’aigua!

EDUCACIÓ LITERÀRIA

» El teatre

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» L’adverbi

» El so les grafies de la esse sonora i la esse sorda

SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Entre bambolines

PREPAREM LA LECTURA

1. Expliqueu el que en sapigueu: Per què els motors de gas, de benzina de gasoil activen el canvi climàtic?

2. Llegiu el títol del text de la lectura comenteu què passaria si els vehicles funcionaren només amb aigua. Sabeu si ja és possible extraure un combustible de l’aigua? Com s’anomena aquest combustible?

3. Feu un colp d’ull a la lectura digueu a quin gènere literari pertany el text que llegireu. Raoneu la resposta.

4. Intercanvieu comentaris i opinions: Què tenen d’especial les obres de teatre que no tenen les pel·lícules?

5. Per parelles, comenteu el significat d’aquesta frase del pedagog Pep Vives: «El teatre és un joc imaginari que sorgix de la necessitat de veure representats en viu els conflictes que afloren entre les persones».

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

En una de les escenes més conegudes del teatre universal, el personatge Hamlet sosté en una mà un crani d’un esquelet mentre reflexiona sobre la mort el pas del temps. El crani és un element de l’attrezzo que forma part de l’escenografia de l’obra. Què diríeu que són, l’attrezzo l’escenografia? Sabeu quins professionals s’encarreguen de l’attrezzo com treballen?

DE QUÈ TRACTA?

El teatre és l’art de representar davant un públic una història de ficció a través de la veu l’actuació d’uns personatges. Aquest gènere literari és capaç de desvetllar en el públic tots els matisos de les emocions.

Si l’obra de teatre és una tragèdia, un fet calamitós ens farà patir plorar; si l’obra és un drama, un fet dolorós ens impressionarà commourà vivament, si és una comèdia, un fet divertit ens produirà alegria ens farà riure, com és el cas d’aquesta obra de teatre.

» LECTURA

Hem inventat el motor d’aigua!

ACTE PRIMER

PERSONATGES

Rut Inventora Pol Cosí Marta Companya Pau Inventor Maria Cosina Roger Company

Aina. Inventora Gemma Cosina

cloquejar v. intr La gallina, fer el seu crit. foll -a adj Boig, boja. templa Part lateral del cap compresa entre el front, l’orella la galta.

Sala d’estar amb tres portes: una al fons i dues (que poden ser simples obertures) a banda i banda.

ESCENA PRIMERA

És de nit. Hi ha un llum de sostre encés. Un sofà menut i una taula amb tres cadires. Un rellotge gran d’agulles marca les cinc. Rut Aina Pau entre papers i llibres, lligen i escriuen.

Rut (s’alça de sobte): Ei, germanets, anem a dormir. Ja n’hi ha prou de treballar. Au, vinga, va, que són les cinc de la matinada. (Fa un badall i s’estira mentre diu a poc a poc:) Ja con-ti-nu-a-rem de-mà.

Pau: Va, Rut, una miqueta més, que estem a punt d’aconseguir-ho.

Aina Cloc-cloooc, cloc-cloc, cloc-cloooc!

Rut (molt interessada): Calla, que l’Aina cloqueja (Pau també interessat, es posa dret )

Pau: I això vol dir que està contenta, visca! Aina, que ja ho tens?

(Aina s’alça i mostra un full escrit.)

Aina Cloc-cloooc, cloc-cloc, cloc-cloooc! Que ponc un ou, que faig un pet, que tinc un fill!

Pau: Que tens un fill… o un full?

Aina (ballant amb el full a la mà): Un fill foll a dins d’un full! Un fill foll a dins d’un full!

Pau: Un fill foll? (S’ha posat el dit índex a la templa el fa girar per indicar follia, bogeria )

Rut (Emocionada): Vols dir que ja tens la fórmula? Que ho hem aconseguit? Visca!

Aina Visca la física, visca la química… vis-ca la ci-èn-ci-a! (Ha allargat aquest tercer visca.)

Rut i Pau Visca!

Aina Acabem d’inventar el motor d’aigua! Prou pudor de gasolina ni de gasoil! A partir d’ara, els cotxes menjaran aigua… no faran soroll!

• En De què tracta? s’introduïx l’argument de la lectura.

• Lectura: cada unitat comença amb un text literari. A partir d’aquest es plantegen activitats de comprensió lectora i lèxic.

Reflexió sobre la llengua

En aquestes pàgines es treballen els continguts de Gramàtica i Ortografia.

» GRAMÀTICA

El nom

1.1 Identifica els deu noms que hi ha en aquest text:

El gegant va fer un bon glop de te es va netejar els llavis amb el revés de la mà. Amb la seua ira semblava omplir tota la cabana. Els Dursley estaven encongits de por contra la paret.

1.2 Ordena els elements d’aquests sintagmes nominals. Després, indica quina paraula fa de nucli del sintagma, quina paraula fa

FITXA 2 CLASSES DE NOMS

Els noms, d’acord amb allò que designen, s’agrupen en diferents classes COMUNS PROPIS

Designen qualsevol dels elements que formen part d’una mateixa classe: xica, illa, ciutat. Designen un element únic, diferent de

mateixa classe, ja siguen noms de

d’elements de

o antropònims Paula o noms de llocs o topònims Alacant Elx). CONCRETS ABSTRACTES

Designen una persona, un animal o una cosa material: pescador, gat, rosa. Designen realitats no materials com ara conceptes, qualitats o

4.1 Completa amb la forma femenina:

a) Al forn de pa necessiten un dependent o una

2.1 Digues el nom comú correferent de cada un d’aquests noms propis. Per exemple: Gandia ciutat.

a) Benicarló: b) la Safor:

c) el Segre: d) Àsia:

d’especificador quina paraula o quin sintagma fa de complement:

especificador nucli complement a) exquisides / salsitxes / unes b) un / molt bo / bruixot c) de la mà el revés d) del gegant els ulls e) glop de te un bon la pàl·lida cara

Organitzadors visuals

Representen la informació gràficament per a facilitar-ne la comprensió i activar la memòria.

4.2 Tria en cada cas la forma del singular o del plural que siga correcta:

a) M’he oblidat el paraigua el paraigües

» ACTIVITATS

b) Una cadena de productes ecològics vol contractar un comptable o una

k) Romania:

l) l’Everest:

c) El càmping del poble busca un recepcionista o una

2.3 Alguns dels noms de la taula que hi ha a continuació són en el lloc equivocat. Corregix-los i, després, definix els noms col·lectius. Per exemple: un ramat és un conjunt d’ovelles.

b) Llança l’escombraria les escombraries

c) Aquest any passarem el Nadal els Nadals a casa dels iaios.

Les propietats del nom

16. Escriu les definicions d’aquests noms col·lectius: aviram, pineda, vacum, cadellada, equip, serralada, professorat, ram. Per exemple: aviram m. Conjunt d’ocells de corral: gallines, oques, ànecs, etc.

d) El club d’hoquei necessita un cap de premsa o una de premsa.

e) Hauríem de consultar un informàtic o una

m) les Falles: n) Pons o) Big Ben:

p) Llevant UE: q) La Gioconda r) la Creu Roja:

e) el Montgó: f) el Titanic g) el Modernisme: h) el Louvre: i) Harry Potter: j) Formentera:

d) És extenuant haver de treballar amb aquesta calor / amb aquestes calors

e) Em vull comprar un texà uns texans

NOMS INDIVIDUALS NOMS COL·LECTIUS

f) Al concert vindrà gent de tota la rodalia de totes les rodalies

ovella, roureda, arbre, alumnat, plat, eixam, brancatge, músic, estol, vaixell

f) El text l'ha escrit un poeta o una (o una ). g) Un vianant o una ha travessat en roig.

ramat, roure, bosc, alumne, vaixella, abella, branca, orquestra, ocell, flota

g) Ara ens serviran el postre les postres

h) Dona'm la tisora les tisores de les ungles..

FITXA 5 NOMS IGUALS PERÒ AMB GÈNERE SIGNIFICAT DIFERENTS Alguns noms són formalment iguals però tenen significats diferents segons que siguen masculins o femenins

2.2 Identifica els noms que hi ha en aquestes oracions digues quins són concrets quins són abstractes:

a) Els veïns de dalt fan molt de soroll.

b) La tia del xiquet va deixar anar un esbufec de terror.

c) Fa molta calor i, a més, tinc fam set.

d) El llum del passadís no fa massa claror.

e) Tinc debilitat pels pastissos amb nata.

2.4 Identifica els noms comptables (13) els no comptables (7) del text. Després, digues quins noms són quantificadors o de mesura (6).

MASCULÍ FEMENÍ un clau (‘tija de ferro’) una clau (‘peça que activa un pany’) el pols (‘batec del cor’) la pols (‘partícules diminutes’) el son (‘acte de dormir’) la son (‘ganes de dormir’)

La forma femenina d’uns quants noms designa un objecte semblant però de mida superior

Per a esmorzar prenc un croissant amb una cullerada de melmelada un got de llet. Per a dinar, una tomaca amb un raig d'oli un pessic de sal, un plat d’arròs caldós, una hamburguesa un iogurt amb bastant de sucre. I per a sopar prenc una amanida, una truita de dos ous i un tall de confitura.

També pot designar un ús diferenciat

una plata de panellets

un plat d’amanida

una gerra de suc

un gerro de flors

• Per parelles, indiqueu quina diferència hi ha entre un roc una roca entre un full una fulla Després, busqueu-ne altres exemples comenteu-los entre tota la classe.

5.1 Contesta amb el nom masculí o el femení segons corresponga

a) Amb què obris la porta: amb un clau o amb una clau?

b) Què pots comprar en una botiga d’il·luminació: un llum o una llum?

c) Quan hi ha molta humitat, què esvara: el terra o la terra?

d) Els futuròlegs catastrofistes, què anuncien: el fi del món o la fi del món?

e) El conducte que recull l’aigua de la teulada, què és: un canal o una canal?

f) On posaries un ram de flors: en un gerro o en una gerra?

13. Analitza aquests sintagmes nominals seguint el model: un mag famós especificador nucli complement a) un bruixot molt bo b) quatre trucs de màgia c) els teus ulls verds ametllats

d) una pregunta difícil de respondre

Classes de noms

14. Completa els noms propis:

a) Tenista mallorquí: R a N d b) Municipi on hi ha l'aeroport més prop de València: M n e c) Comarca que té com a capital la ciutat de Dénia: la M a A a. d) Illa ciutat de l’arxipèlag balear: iv ss e) Mar que els romans van anomenar Mare Nostrum: el M d terr n f) Planeta més gran del sistema solar: pi r.

17. Respon negativament a les preguntes que hi ha a continuació. Després, digues si els noms destacats en cursiva són comptables (es neguen amb el quantificador cap o no comptables (es neguen amb el quantificador gens).

a) —Mira si hi ha un poc d’oli al setrill. —No, no hi ha d’oli al setrill.

b) —Quants llibres hi ha damunt la taula?

—Damunt la taula no hi ha llibre

c) —Tens algun dubte?

—No, no tinc dubte

d) —Té molta paciència, el teu pare?

—No, no en té de paciència

Les marques de gènere i de nombre

18. Escriu les formes de gènere que falten relaciona cada professió amb les condicions que cal tindre per a exercir-la. Per exemple: Per a ser advocat o advocada cal cursar la carrera de Dret.

Per ser… a) advocat o b) o locutora

c) bibliotecari o d) o pediatra

e) biòleg o f) o artesana g) ballarí o

cal 1. especialitzar-se en medicina infantil.

2. cursar la carrera de Dret.

Activitats

7. estudiar el comportament dels éssers vius. 15. Substituïx cada símbol per la lletra corresponent forma adjectius. Després, escriu el

3. aprendre a parlar amb fluïdesa claredat.

4. tindre una gran destresa manual.

5. treballar molt bé l’expressió corporal.

6. estudiar Biblioteconomia.

En les activitats de gramàtica s’indica el nivell de dificultat.

Destreses comunicatives

Pàgines per al treball competencial de l’expressió

EM POSE A PROVA

oral i escrita en un entorn pròxim de l’alumnat.

El sistema braille

» PER ESCRIT

Fem un retrat psicològic

Com és el caràcter dels dos personatges del conte de la lectura? Només els coneixem a través de les seues paraules. Tanmateix, podem arribar a imaginar com és la seua manera de ser, perquè el diàleg entre ells ens proporciona prou informació per a fer-ne un retrat psicològic és a dir, una descripció del seu caràcter.

Què hem de fer?

Per parelles, l’un farà el retrat psicològic del xiquet l’altre, el de la xiqueta. Torneu a llegir el conte i intercanvieu opinions i idees sobre els personatges. Cal que feu l’esforç de posar-vos en la seua pell que feu inferències a partir de les pistes i els detalls que proporciona el diàleg entre el xiquet i la xiqueta.

Com ho hem de fer?

Cal que seguiu els passos següents:

1. Apunteu les idees que se us acudisquen ordeneu-les en forma d’esquema perquè l’escrit estiga ben estructurat siga coherent.

2. Redacteu el text, reviseu-lo i, si cal, modifiqueu-lo.

3. Corregiu l’escrit per adequar-lo a les normes de la llengua.

Contingut del retrat

El retrat psicològic hauria de desenvolupar aquests aspectes:

• La personalitat dels personatges a partir de la seua actitud, les seues emocions i els seus sentiments.

• Les seues preferències a partir del que els agrada i de com actuen.

• Els seus valors les seues creences a partir de les opinions que manifesten.

• La influència de l’entorn familiar en la formació de la seua personalitat.

Mirada crítica

Convida a reflexionar sobre l’aplicació del tema del text en la societat actual.

1. En quin ordre es troben aquestes informacions en el text?

6. Quins són, respectivament, els antònims d’aquests adjectius: cec, avorrit, àgil, present, universal?

» EN VEU ALTA

Conversa a la parada de l’autobús

Imagineu que l’endemà d’haver mantingut aquella «conversa al parc», el xiquet i la xiqueta del conte de la lectura van coincidir a la parada de l’autobús per anar a l’escola. Què és el que es devien dir en aquella situació? De què enraonaven?

Què hem de fer?

Les persones cegues lligen amb els dits, ho fan gràcies al sistema braille, un codi tàctil que ja forma part de la nostra vida quotidiana. Si et fixes, veuràs que el pots trobar en moltes capses de medicaments, als dispensadors de bitllets de metro o als ascensors. El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet en què cada caràcter està representat per un caixetí de sis punts col·locats en forma de rectangle de tres files dues columnes. A cada caixetí hi ha d’haver una combinació determinada de punts en relleu, cosa que permet identificar el caràcter representat. Les 64 combinacions possibles permeten escriure totes les lletres (majúscules minúscules), les vocals accentuades, els signes de puntuació, els nombres i els signes matemàtics. Fins tot s’hi pot escriure música i fer programació informàtica. Per a escriure amb el sistema braille es fa servir un punxó una reixeta, a través de la qual és possible donar relleu als punts de cada caixetí. Però les persones cegues també poden fer servir les noves tecnologies i adaptar dispositius als ordinadors, els mòbils o les tauletes. Fins tot hi ha impressores que permeten imprimir textos convencionals en format braille. Per llegir un text en braille, s’han d’interpretar els punts amb el tacte, passant-hi pel damunt el capciró dels dits.

Amb les informacions obtingudes del text de la lectura, repartiu-vos els papers del xiquet i la xiqueta prepareu diàlegs versemblants, que s’adeqüen al caràcter de cada personatge. En acabat, representeu-ne els papers amb una lectura dramatitzada.

Com ho hem de fer?

a) El sistema braille representa cada caràcter en un caixetí amb una combinació de punts en relleu.

b) Braille s’inspirà en un sistema que un general feia servir per a comunicar-se de nit.

c) Les persones cegues lligen gràcies al sistema braille.

d) El braille s’escriu amb un punxó i es llig amb el el cap dels dits.

2. Quin és l’objectiu de l’autor del text?

a) Divulgar uns coneixements.

b) Informar d’uns fets.

c) Argumentar unes opinions.

d) Narrar una història.

3. Quina d’aquestes afirmacions no es diu en el text?

a) vident, alegre, lleuger, distret, corrent b) invident, divertit, pesat, absent, general c) vident, divertit, pesat, absent, particular d) vident, enutjós, feixuc, assistent, general

7. Per què el mot braille s’escriu de vegades amb majúscula unes altres amb minúscula?

8. Escriu els noms que hi ha en aquesta oració: «El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet».

9. Relaciona els noms de cada parella amb el tipus corresponent indicat entre parèntesis: a) Braille / braille (comú propi) b) capsa sistema (abstracte / concret) c) jovent dit (individual / col·lectiu d) eficàcia punxó (comptable no comptable)

a) Actualment ja hi ha impressores per al sistema braille.

b) El braille actual és bastant diferent del sistema creat per Louis Braille.

c) El sistema braille permet escriure música.

d) El sistema braille també s’utilitza per a fer programació informàtica.

4. Com era l’escriptura per a persones cegues a l’institut on va estudiar Louis Braille?

1. Inventeu-vos el diàleg entre el xiquet la xiqueta en forma de discurs directe lliure, és a dir, tal com es fa en el text de la lectura.

L’inventor del sistema braille va ser un educador francés del segle xix que es deia Louis Braille (18061852). Braille va quedar cec quan tenia tres anys a causa d’un accident que va patir mentre jugava al taller del seu pare. Va aprendre a llegir a l’Institut Nacional de Joves Cecs de París palpant les lletres impreses en relleu. Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic. Per això es va proposar crear-ne un de nou que fora més àgil eficaç. Per fer-ho, es va inspirar en un sistema que un general de l’exèrcit francés havia ideat per comunicar-se de nit, però Braille el va perfeccionar el va adaptar a les necessitats de les persones cegues.

Feu que els interlocutors s’intercanvien sentiments, impressions opinions sobre diversos temes: l’escola, els mestres, els jocs, les aficions, els pares, etc. Utilitzeu els recursos de la llengua oral espontània (vegeu l’apartat següent). Finalment, representeu la conversa com si fora una escena d’una obra de teatre.

L’any 1837 Braille va publicar la versió definitiva del seu sistema d’escriptura, que s’ha mantingut fins ara sense canvis significatius. Va morir de tuberculosi quan tenia 46 anys. En complir-se el centenari de la seua mort, el 1952, les seues restes es van traslladar al Panteó d’Homes Il·lustres de França.

Recursos de la llengua espontània

Cal que seguiu aquestes instruccions bàsiques: Organitzeu el diàleg de la conversa d’acord amb aquestes parts: obertura, orientació, desenvolupament, conclusió tancament (vegeu la pàgina 78).

David Paloma: Personatges convertits en paraules. Barcanova (text adaptat).

2 Imiteu l’estil verbal de les converses espontànies: diversitat d’entonacions, ús d’interjeccions construcció de frases simples i breus.

3. Utilitzeu les fórmules adequades per ordenar la conversa desenvolupar el discurs oral que trobareu en l’espai personal del projecte digital.

4. En el moment de fer la representació de la conversa, utilitzeu recursos no verbals, com ara la gesticulació o els canvis de to de la intensitat de la veu.

a) Cada caràcter era representat per un conjunt de punts escrits en relleu.

b) Cada caràcter s’escrivia amb una combinació de punts i ratlles.

c) Cada lletra s’escrivia en relleu mantenint la seua forma habitual.

d) Cada lletra era representada per la forma d’un animal en relleu el nom del qual començava per la lletra en qüestió.

5. De quina manera França va voler honorar Louis Braille en el centenari de la seua mort?

10. Organitze les idees. Completa l'esquema que trobaràs en el teu projecte digital.

Mirada crítica

Creus que hui en dia hi ha prou elements accessibles en braille o encara falten espais i productes adaptats per a les persones cegues? Per què?

Com hauria canviat la vida de moltes persones cegues si Louis Braille no haguera creat el seu sistema? Quins obstacles creus que tindrien?

Organitza les idees

Els conceptes fonamentals de la unitat en un esquema gràfic que afavorix la comprensió (en l’entorn digital).

Em Pose A Prova

A partir de textos de diversos tipus es planteja una avaluació final per a valorar el grau d’interiorització dels sabers inclosos en la unitat.

Situació d’aprenentatge

A partir d’un escenari real, es proposa un repte que cal desenvolupar.

UNITAT 2

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

DESCRIPCIÓ

EM POSE A PROVA

El sistema braille

Les persones cegues lligen amb els dits, i ho fan gràcies al sistema braille, un codi tàctil que ja forma part de la nostra vida quotidiana. Si et fixes, veuràs que el pots trobar en moltes capses de medicaments, als dispensadors de bitllets de metro o als ascensors.

El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet en què cada caràcter està representat per un caixetí de sis punts col·locats en forma de rectangle de tres files i dues columnes. A cada caixetí hi ha d’haver una combinació determinada de punts en relleu, cosa que permet identificar el caràcter representat. Les 64 combinacions possibles permeten escriure totes les lletres (majúscules i minúscules), les vocals accentuades, els signes de puntuació, els nombres els signes matemàtics. Fins i tot s’hi pot escriure música i fer programació informàtica.

Per a escriure amb el sistema braille es fa servir un punxó i una reixeta, a través de la qual és possible donar relleu als punts de cada caixetí. Però les persones cegues també poden fer servir les noves tecnologies i adaptar dispositius als ordinadors, els mòbils o les tauletes. Fins i tot hi ha impressores que permeten imprimir textos convencionals en format braille. Per llegir un text en braille, s’han d’interpretar els punts amb el tacte, passant-hi pel damunt el capciró dels dits.

L’inventor del sistema braille va ser un educador francés del segle xix que es deia Louis Braille (18061852). Braille va quedar cec quan tenia tres anys a causa d’un accident que va patir mentre jugava al taller del seu pare. Va aprendre a llegir a l’Institut Nacional de Joves Cecs de París palpant les lletres impreses en relleu. Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic. Per això es va proposar crear-ne un de nou que fora més àgil i eficaç. Per fer-ho, es va inspirar en un sistema que un general de l’exèrcit francés havia ideat per comunicar-se de nit, però Braille el va perfeccionar i el va adaptar a les necessitats de les persones cegues.