MiRA Llengua catalana i Literatura ESO Illes Balears by Grupo Anaya, S.A.

ESO

Llengua catalana i literatura

Problemes?

Solucions!

Què és

Mapa de components del projecte

Llibre de l'alumnat

Descobreix-ne més!

ILLES BALEARS

Vos hem

Em falta temps!

Vos

hem consultat escoltat

Com podem millorar

Com gestiono la diversitat? Vull els meus alumnes en l’aprenentatge diari

Solucions

Problemes? 1

en l’aprenentatge

Connectam amb la seva REALITAT, motivam i implicam l’alumnat en el seu APRENENTATGE.

Atendre la DI VERSITAT del teu alumnat sembla missió impossible?

Aportam diferents solucions per a diferents necessitats. Les millors eines per gestionar la INCLUSIÓ a la teva aula.

T’agradaria

l’AVALUACIÓ?

El teu alumnat té dèficit de COMPRENSIÓ?

Posam en valor les coses senzilles; hem fet ACCESSIBLE i COMPRENSIBLE el coneixement.

Màquines

Necessites TEMPS?

En tindràs més amb les nostres propostes generades per a simplificar les tasques administratives i per a donar-te suport en la tasca docent de manera integral.

Tecnologies

Software Conjunt de instruccionsprogrames, i regles informàtiques per executar certes tasques en un ordinador.

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta multitud d’ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP...

Ordinadors o computadores

Apps

Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el software especial per a aquest tipus de dispositius.

Bluetooth

Tecnologia basada en les senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes, rellotges d’activitat, etc.) a curt abast; és a dir, quan estan a prop encara que hi hagi obstacles pel mig.

TAC

Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a l’Aprenentatge.

Wifi

Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fils entre dispositius electrònics a curt abast sense que hi hagi «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

Fons de fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. També generadors assistits per IA per preparar-les de forma personalitzada. Programació.

Programes, plans i materials d’assistència a la pràctica educativa:

- Desenvolupament del talent, del pensament crític i de la comprensió lectora.

- Pla TIC TAC per al benestar digital.

- Inclusió i comunicació amb les famílies.

- Tècniques d’estudi i metodologies actives.

Avaluació inicial Avaluació final Avaluació per continguts Quin tipus d’avaluació crearàs?

Generador de proves d’avaluació Avaluació per unitats

De sobretaula Portàtils Superordinadors

Dispositius mòbils

Altres

El CANVI d’etapa et preocupa?

No és fàcil aquest pas, per això cuidam especialment les transicions entre etapes i cursos.

Els elements del procés comunicatiu es coordinen de manera que el missatge de l’emissor arribi amb èxit al receptor: cal que emissor receptor comparteixin el mateix codi que es trobin en el mateix context comunicatiu que utilitzin el canal adequat.

CANAL: oral a distància REFERENT

CODI llengua catalana

MISSATGE: «Molts d’anys, Liam!» EMISSOR

1.3. Les funcions del llenguatge La comunicació verbal no sempre és un acte d’intercanvi d’informació objectiva. A través del llenguatge, també manifestam diverses necessitats comunicatives. Per exemple, hi ha moments en què necessitam saber si el canal de la comunicació funciona, hi ha situacions en què tenim necessitat d’expressar les nostres emocions, n’hi ha d'altres en què volem que el receptor actuï d’una manera determinada, etc. Segons cada necessitat comunicativa, centram l’interès en un element de la comunicació (el canal, el missatge, el receptor…), aquest fet comporta l’existència de diferents funcions del llenguatge

1.2.

AUTOR O AUTORA (també dit dramaturg o dramaturga) Persona que imagina l’obra l’escriu de manera que pugui ser representada. També en fa la proposta escènica, és a dir, estableix com en quin ordre han de ser coneguts els fets a través dels diàlegs dels actors les actrius.

DIRECTOR O DIRECTORA Persona encarregada de posar en escena el text teatral. Dirigeix la interpretació del repartiment coordina tots els elements necessaris per representar l’obra.

ACTORS ACTRIUS (també dit repartiment) Artistes que, seguint les indicacions de la direcció, interpreten donen vida als personatges ideats per l’autor o autora.

ESCENOGRAFIA Conjunt d’elements que serveixen per crear l’atmosfera adequada a l’espai escènic on es representa l’obra, com ara els decorats, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, l’attrezzo (conjunt d’accessoris de decoració, de mobiliari, etc.), la tramoia o la música. Hi sol haver un equip tècnic que s’encarrega d’aquests elements, amb especialistes per a cada cosa, que són coordinats per la direcció o per una direcció tècnica.

PÚBLIC Conjunt de persones que assisteixen a la representació com a espectadors. Un espectacle en viu en directe com el teatre demana la presència del públic perquè acompleixi d'una manera plena la seva funció.

ESPAI TEATRAL Pot ser molt divers: des d’un espai a l’aire lliure, com ara un teatre grec, fins a un espai tancat, com és un edifici construït per representar-hi obres de teatre. Un teatre no és solament l’escenari els seients per al públic, sinó que també incorpora altres espais elements.

1.3. Les formes teatrals Les tres grans formes del gènere teatral són la tragèdia la comèdia el drama La majoria de les obres de teatre pertanyen a un d’aquests tres subgèneres.

CARACTERÍSTIQUES DE LA TRAGÈDIA, LA COMÈDIA EL DRAMA

TRAGÈDIA El protagonista és un heroi o una heroïna que, per la seva alta dignitat, es veu arrossegat per grans passions s’ha d’enfrontar a grans adversitats que li causen un profund sofriment. Tot plegat condueix el protagonista a un final fatal: la seva mort o la mort d’éssers estimats. • Representa el conflicte entre l’heroi el destí, que és una raó divina o sobrehumana a la qual l’heroi s’ha de sacrificar perquè és una força superior a ell. • L’objectiu de l’obra és provocar sentiments d’horror de pietat a fi que els espectadors s’identifiquin amb el sofriment del protagonista se sentin alliberats d’afliccions com la culpa el dolor. • El text presenta un estil dialogat de to elevat generalment està escrit en vers.

COMÈDIA El protagonista és una persona senzilla que, per la seva manera de ser, representa l’estereotip d’un defecte o un vici que trobam en la societat. Planteja conflictes de la vida quotidiana que es poden resoldre que acostumen a tenir un final feliç. • L’argument es pot presentar en forma de paròdia (imitació d’una persona per fer-ne burla), sàtira (ridiculització dels defectes), caricatura (exageració dels fets els personatges) o farsa (simplificació deformació de la realitat). L’objectiu de l’obra és fer una crítica divertida de la conducta humana; per tant, malgrat el to humorístic, té una intenció moralitzadora.

• El text presenta un estil dialogat viu, directe, col·loquial amb tocs humorístics, com ara frases de doble sentit, malentesos, equívocs, exageracions, etc.

Seqüenciació progressiva i ajustada al currículum: dels conceptes més senzills als més complexos.

Graduació del nivell de les activitats.

Tipografies més llegibles, clares i accessibles.

Recursos per treballar la transició entre etapes i cursos (a l’entorn digital).

Vols un alumnat

IMPLICAT?

T’ajudam! És essencial millorar la participació de l’alumnat per a crear un entorn d’aprenentatge enriquidor i efectiu. Et contam com ho feim.

Aprendre en un context per donar sentit al que s’aprèn.

Situacions d’aprenentatge properes a l’alumnat.

UNITAT 4

PREPARAM LA LECTURA

» LECTURA

Tot el que li

per sobreviure a

SITUACIÓ

La relació entre els éssers humans els animals ve d’antic, però la preocupació pel benestar animal és més recent. Què en pensau,

» PER ESCRIT

un text que tengui dues parts:

1. Una breu introducció sobre les causes de l’extinció dels orangutans de Borneo la tasca que fan al centre de rehabilitació de l’illa.

2. Sis consells per criar amb èxit un orangutan nounat que ha quedat orfe:

• La visita a un veterinari. Les mesures higièniques.

• El tipus d’alimentació.

El contacte físic amb la persona cuidadora. • Les condicions del lloc de criança. L’edat recomanada per al trasllat a un centre de recuperació d’animals.

Tots els consells han d’anar acompanyats de les raons que els acrediten.

Salvem els orangutans

Què

Què hem de fer?

Per

les selves tropicals d’Indonèsia. Feis de dobladors posau la veu en la versió en català.

Com ho hem de fer?

1. Llegiu la notícia «Un curt de Greenpeace sobre l’extinció dels orangutans, prohibit a la televisió britànica per ser massa polític», publicada en un diari digital mirau el curtmetratge al qual fa referència. En trobareu els enllaços en l’espai del projecte digital.

2. Parau atenció l’àudio del curtmetratge: fixau-vos en l’expressivitat i la modulació de la veu de la narradora. 3.

Activitats competencials per aplicar i comprendre la utilitat del que s’aprèn.

» COMUNICACIÓ

1.1.

comunicació

Atendre

DIVERSITAT

del teu alumnat és missió impossible?

És molt complicat... per això t’oferim un ampli ventall d’alternatives accessibles i de recursos dissenyats d’acord amb les pautes DUA (vídeos, àudios, infografies, fitxes imprimibles amb activitats multinivell…), aprofitant les possibilitats tecnopedagògiques de l’entorn digital.

cal distingir dos tipus de llenguatge: el lenguatge verbal el llenguatge no verbal

El llenguatge verbal El llenguatge verbal és el sistema de signes que feim servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associam un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és a dir, a un referent concret.

El llenguatge no verbal

El llenguatge no verbal comprèn aquells signes que permeten transmetre obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics.

Els signes no verbals són molt diversos; poden ser tant corporals (els gestos, els moviments del cos de l’expressió facial, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els plors, els gemecs, els badalls, etc.).

1.2. Els elements de la comunicació

La comunicació és el procés per mitjà del qual un emissor (qui parla) transmet un missatge a un receptor (qui escolta).

En tot acte de comunicació intervenen diversos elements:

ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ

CONTEXT

Situació concreta en què té lloc l’acte comunicatiu.

CODI

Sistema de signes regles

Informació que transmet l’emissor al receptor.

Aprenentatge més visual.

Activitats multinivell atenent la taxonomia de Bloom.

Organitzadors gràfics.

Em pos a prova, Organitz les idees.

Generador de fitxes assistit per IA que proporciona fitxes multinivell per a cada saber fonamental del curs i que atén la diversitat de l’aula.

Papallona

T’agradaria tenir un pla per millorar l’AVALUACIÓ?

El tenim! T’ajudarà a fer conscient l’alumnat del progrés en l’aprenentatge, a diagnosticar-lo i mesurar-lo i a donar-ne feedback

A l’entorn digital l’alumnat disposarà de recursos perquè reflexioni sobre què ha après, identifiqui àrees de millora i apliqui un pla d’acció.

» SE CERQUEN GUIONISTES DE CIÈNCIA-FICCIÓ

1. Organitzau-vos

ACTIVITATS D’APLICACIÓ

Quines particularitats deuen tenir els guions d’aquests altres àmbits? 2. Entre tota la classe, posau en comú les vostres conclusions.

1. Reflexiona sobre les teves tasques:

• Coneixies la feina dels guionistes abans de fer aquesta situació? Quina valoració fas de la tasca que duen a terme?

• Què és el que més t’ha costat a l’hora d’escriure el guió? el que t’ha resultat més senzill?

• En una llista dels teus cinc gèneres preferits, en quin lloc situaries la ciència-ficció?

•

Generador de proves d’avaluació assistit per IA. Practica!

Posa’t a prova. Panell de seguiment de l’aprenentatge.

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT D’ESTRUCTURACIÓ

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

UNITAT 4 » LECTURA » ACTIVITATS

El teu alumnat

té dificultats de COMPRENSIÓ?

Aquestes dificultats han augmentat de forma preocupant, per això hem redoblegat el nostre esforç per aconseguir que els continguts resultin accessibles i comprensibles per a tot l’alumnat.

La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere Es mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, mig coixa guenya? A més, la zebra vella, coixa guenya, que també ha vist la lleona, fuig tan de pressa com pot, que no és gaire. Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per la zebra no existeix res més que ella la zebra coixa, guenya vella. Corren en paral·lel. Tots dos animals es freguen amb la pell dels flancs La zebra avança la zebra vella. La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. No ho veu, ho sent: la zebra coixa ha caigut, abatuda, la lleona li clava les mandíbules al coll. L’esgotament s’ha esvaït en un tres no res. Ara la zebra s’allunya de la tragèdia fent ziga-zaga amb uns saltironets de gasela, àgils amanerats És feliç, sí. Perquè avui s’ha mort una zebra, però la zebra morta no és ella.

L’endemà, davant de les altres zebres, plorarà de llàstima. I serà un plor sincer. Però ella és viva. I ha après la lliçó suprema de la sabana, que transmetrà a la seva filla. aquesta lliçó no té res a veure amb els lleons. Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana és que n’hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

Albert Sánchez Piñol: Tretze tristos tràngols La Campana.

» ACTIVITATS

Comprensió lectora

La identificació del tema

El tema d’una història és la idea global que l’autor o l’autora vol transmetre als lectors a través de tot allò que explica en la seva història. Normalment, l’autor no anuncia el tema de manera explícita, sinó que l’hem d’inferir a partir de l’argument.

1. Per tal d’identificar el tema d’una història, és molt útil que ens facem aquestes preguntes. Pensa-hi respon:

a) Quin és el gran problema que planteja la història?

b) Què aprèn el personatge protagonista?

c) Al final, com ha canviat el personatge principal?

2. Digues quin dels temes següents correspon al text de la lectura explica les raons de la teva tria completant el text que hi ha més avall:

a) La confiança en les pròpies forces.

b) La salvació dels forts a costa dels més febles.

c) La superació dels reptes.

d) Les lliçons de l’experiència.

e) L’acceptació dels propis límits. f) L’amor maternal.

El tema d’aquesta faula moderna és . Al final, la zebra jove comprova que els de la mare, tot que li han estat per escapar-se de la , ja no li són Ara necessita, a més més, el factor sort: -se amb una zebra més que ella. I, en efecte, això és el que li permet -se, ja que la de la lleona serà una zebra coixa, vella que es troba en el moment més de la seva fugida.

UNITAT 8 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA »

ORTOGRAFIA

1. Les vocals o i u àtones

1.1. La neutralització

En la unitat anterior vam veure com molts parlants neutralitzen la a la e quan aquestes vocals es troben en una síl·laba àtona: les pronuncien amb una vocal neutra [ə]. Així, els noms mestre mestra els verbs pegar pagar es pronuncien igual mestr[ə] p[ə]gar). D’una manera semblant, molts parlants pronuncien igual pontet (‘pont petit’) puntet (‘punt petit’), ja que també neutralitzen les vocals o u quan es troben en una síl·laba àtona p[u]ntet). Del so que tenen aquestes vocals àtones, en deim u feble [u]

1.2. Els dialectes que fan la neutralització

La neutralització de les vocals és el fenomen més característic que ens permet dividir el domini lingüístic de la llengua catalana en dues àrees dialectals: l’àrea dels dialectes orientals l’àrea dels dialectes occidentals.

Lletra accessible.

Contrastos de color accessibles.

Els parlants de l’àrea oriental neutralitzen les vocals a e en posició àtona (pronuncien una vocal neutra [ə]) també neutralitzen les vocals o u en posició àtona (pronuncien una u feble [u]). En canvi, els parlants de l’àrea occidental diferencien la a de la e també la o de la u

La lliçó de la vida salvatge

Aquesta narració és una lliçó de supervivència per als animals de la sabana, és a dir, una regla de conducta per poder salvar la vida en una situació extrema desesperada.

3. Quines són les dues lliçons que es poden treure d’aquesta faula?

a) L’animal més experimentat sempre guanya.

b) Sempre cal fer cas dels consells dels animals experimentats.

c) Cal ser més forts, córrer més que els altres animals de l’espècie.

d) Cal col·laborar amb els altres animals de l’espècie.

4. Quina lliçó podem treure de la faula? Ordena els fragments trobaràs la resposta.

totes les precaucions ja no ens serveixen, en la fortuna hem de confiar Quan tots els consells que els nostres competidors. d’estar més ben capacitats

En podem treure cap altra lliçó?

La caracterització dels personatges

En una història, podem obtenir del narrador una idea del caràcter dels personatges per mitjà de diversos procediments.

5. Tria dos procediments pels quals obtenim la caracterització de la zebra:

a) La descripció del seu caràcter.

b) La revelació dels seus pensaments sentiments.

c) La reproducció de les seves paraules.

d) El relat de les seves accions la seva manera d’actuar.

Activitats per al foment de les destreses comunicatives.

Apartats específics dedicats a la lectura i la comprensió lectora.

1.3.

RECORDA

La paraula neutralitzar significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posició determinada.

Llengua catalana i literatura

Materials

Alumnat

Un llibre per curs.

Professorat

Entorn digital

Llibre digital enriquit i espai personal amb requeriments d’accessibilitat: recursos motivadors, atenció a la diversitat, àrea d’entrenament i avaluació.

Llibre digital i espai personal amb: Proposta didàctica, generadors de fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació i molt més.

Presenta un llibre per curs i un gran projecte digital.

Llibre de l’alumnat

Està concebut com una eina per acompanyar l’aprenentatge.

Presenta un enfocament comunicatiu, un disseny visual i accessible i una seqüència de continguts ajustada al currículum.

Inici de les unitats

• Continguts de la unitat.

• Preparam la lectura presenta preguntes per treballar les expectatives i els coneixements previs de la lectura, i alhora practicar la competència oral.

• Activitat inicial conté preguntes que preparen el repte de la situació d’aprenentatge que es planteja al final de la unitat.

LECTURA

» Hem inventat el motor d’aigua!

EDUCACIÓ LITERÀRIA

REFLEXIÓ

PREPARAM LA LECTURA

1. Explicau el que en sapigueu: per què els motors de gas, de benzina de gasoil activen el canvi climàtic?

2. Llegiu el títol del text de la lectura comentau què passaria si els vehicles funcionassin només amb aigua. Sabeu si ja és possible extreure un combustible de l’aigua? Com s’anomena aquest combustible?

3. Feis un cop d’ull a la lectura digau a quin gènere literari pertany el text que llegireu. Raonau la resposta.

4. Intercanviau comentaris i opinions: què tenen d’especial les obres de teatre que no tenen les pel·lícules?

5. Per parelles, comentau el significat d’aquesta frase del pedagog Pep Vives: «El teatre és un joc imaginari que sorgeix de la necessitat de veure representats en viu els conflictes que afloren entre les persones».

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

En una de les escenes més conegudes del teatre universal, el personatge Hamlet sosté en una mà un crani d’un esquelet mentre reflexiona sobre la mort el pas del temps. El crani és un element de l’attrezzo que forma part de l’escenografia de l’obra. Què diríeu que són, l’attrezzo l’escenografia? Sabeu quins professionals s’encarreguen de l’attrezzo com treballen?

DE QUÈ TRACTA?

El teatre és l’art de representar davant un públic una història de ficció a través de la veu l’actuació d’uns personatges. Aquest gènere literari és capaç de desvetllar en el públic tots els matisos de les emocions.

Si l’obra de teatre és una tragèdia, un fet calamitós ens farà patir plorar; si l’obra és un drama, un fet dolorós ens impressionarà commourà vivament, si és una comèdia, un fet divertit ens produirà alegria ens farà riure, com és el cas d’aquesta obra de teatre.

» LECTURA

Hem inventat el motor d’aigua!

ACTE PRIMER

PERSONATGES

Rut Inventora Pol Cosí Marta Companya Pau Inventor Maria Cosina Roger Company

Aina. Inventora Gemma Cosina

escatainar v. intr La gallina, fer el seu crit. foll -a adj Boig, boja. templa Part lateral del cap compresa entre el front, l’orella la galta.

Sala d’estar amb tres portes: una al fons i dues (que poden ser simples obertures) a banda i banda.

ESCENA PRIMERA

És de nit. Hi ha un llum de sostre encès. Un sofà petit i una taula amb tres cadires. Un rellotge gros d’agulles marca les cinc. Na Rut n’Aina en Pau, entre papers i llibres, llegeixen i escriuen.

Rut (s’aixeca de cop): Ei, germanets, anem a dormir. Ja n’hi ha prou de treballar. Au, venga, va, que són les cinc de la matinada. Fa un badall i s’estira mentre diu a poc a poc:) Ja con-ti-nu-a-rem de-mà.

Pau: Va, Rut, una miqueta més, que estam a punt d’aconseguir-ho.

Aina Cloc-cloooc, cloc-cloc, cloc-cloooc!

Rut (molt interessada): Calla, que n’Aina escataina

(En Pau també interessat, es posa dret )

Pau: I això vol dir que està contenta, visca! Aina, que ja ho tens?

(N’Aina s’aixeca mostra un full escrit.

Aina Cloc-cloooc, cloc-cloc, cloc-cloooc! Que ponc un ou, que faig un pet, que tenc un fill!

Pau: Que tens un fill… o un full?

Aina (ballant amb el full a la mà): Un fill foll a dins d’un full! Un fill foll a dins d’un full!

Pau: Un fill foll? (S’ha posat el dit índex a la templa el fa girar per indicar follia, bogeria )

Rut (Emocionada): Vols dir que ja tens la fórmula? Que ho hem aconseguit? Visca!

Aina Visca la física, visca la química… vis-ca la ci-èn-ci-a! (Ha allargat aquest tercer visca.)

Rut i Pau Visca!

Aina Acabam d’inventar el motor d’aigua! Prou pudor de gasolina ni de gasoil! A partir d’ara, els cotxes menjaran aigua… no faran soroll!

• En De què tracta? s’introdueix l’argument de la lectura.

• Lectura: cada unitat comença amb un text literari. A partir d’aquest es plantegen activitats de comprensió lectora i lèxic.

Reflexió sobre la llengua

En aquestes pàgines es treballen els continguts de Gramàtica i Ortografia.

» GRAMÀTICA

El nom

1.1 Identifica els deu noms que hi ha en aquest text:

El gegant va fer un bon glop de te es va eixugar els llavis amb el revés de la mà. Amb la seva ira semblava omplir tota la cabana. Els Dursley estaven encongits de por contra la paret.

1.2 Ordena els elements d’aquests sintagmes nominals. Després, indica quina paraula fa de nucli del sintagma, quina paraula fa d’especificador quina paraula o quin sintagma fa de complement:

especificador nucli complement a) exquisides / salsitxes / unes b) un / molt bo / bruixot c) de la mà el revés d) del gegant els ulls e) glop de te un bon la pàl·lida cara

FITXA 2 CLASSES DE NOMS

Els noms, d’acord amb allò que designen, s’agrupen en diferents classes COMUNS PROPIS

Designen qualsevol dels elements que formen part d’una mateixa classe: al·lota, illa, ciutat. Designen un element únic, diferent de la resta d’elements de la mateixa classe, ja siguin noms de persona o antropònims Paula) o noms de llocs o topònims Menorca, Maó). CONCRETS ABSTRACTES

Designen una persona, un animal o una cosa material: pescador, moix, rosa. Designen realitats no materials com

molta farina

4.1 Completa amb la forma femenina:

a) Al forn de pa necessiten un dependent o una

b) Una cadena de productes ecològics vol contractar un comptable o una

2.1 Digues el nom comú correferent de cadascun d’aquests noms propis. Per exemple: Tortosa ciutat.

a) Sant Pol de Mar:

b) el Priorat:

c) el Segre:

d) Àsia:

e) el Montseny:

f) el Titanic

g) el Modernisme:

h) el Louvre:

i) Harry Potter:

c) El càmping del poble cerca un recepcionista o una

j) Formentera:

k) Romania:

l) l’Everest:

m) la Patum:

n) Triquell

d) El club d’hoquei necessita un cap de premsa o una de premsa.

2.3 Alguns dels noms de la taula que hi ha a continuació són en el lloc equivocat. Corregeix-los i, després, defineix els noms col·lectius. Per exemple: un ramat és un conjunt d’ovelles.

e) Hauríem de consultar un informàtic o una

f) Per Sant Jordi convidarem un poeta o una (o una ).

o) Big Ben:

p) Girona FC:

q) La Gioconda

r) la Creu Roja:

Organitzadors visuals

Representen la informació gràficament per facilitar-ne la comprensió i activar la memòria.

4.2 Tria en cada cas la forma del singular o del plural que sigui correcta: h) M’he oblidat el paraigua el paraigües i) Llença l’escombraria les escombraries j) Aquest any passarem el Nadal els Nadals a casa dels avis.

k) És extenuant haver de treballar amb aquesta calor / amb aquestes calors

NOMS INDIVIDUALS NOMS COL·LECTIUS

l) Em vull comprar un texà uns texans

m) Al concert hi vendrà gent de tot el voltant tots els voltants

» ACTIVITATS

Les propietats del nom

ovella, roureda, arbre, alumnat, plat, eixam, brancatge, músic, estol, vaixell

g) Un vianant o una ha travessat en vermell.

ramat, roure, bosc, alumne, vaixella, abella, branca, orquestra, ocell, flota

n) Ara ens serviran el postre les postres o) Torna el setrill a la setrillera a les setrilleres

AMB GÈNERE SIGNIFICAT DIFERENTS Alguns noms són formalment iguals però tenen significats diferents segons que siguin masculins o femenins

2.2 Identifica els noms que hi ha en aquestes oracions digues quins són concrets quins són abstractes:

a) Els veïns de dalt fan molt de renou.

b) La tieta del nin va deixar anar un esbufec de terror.

c) Fa molta calor i, a més, tenc gana set.

d) El llum del passadís no fa gaire claror.

2.4 Identifica els noms comptables (13) els no comptables (7) del text. Després, digues quins noms són quantificadors o de mesura (6).

MASCULÍ FEMENÍ un clau (‘tija de ferro’) una clau (‘peça que activa un pany’) el pols (‘batec del cor’) la pols (‘partícules diminutes’) el son (‘acte de dormir’) la son (‘ganes de dormir’)

La forma femenina d’uns quants noms designa un objecte semblant però de mida superior

Per esmorzar prenc un croissant amb una cullerada de melmelada un tassó de llet. Per dinar, una tomàtiga amanida amb un rajolí d’oli un pessic de sal, un plat d’arròs amb brou, una hamburguesa un iogurt amb bastanta sucre. I per sopar prenc una ensalada, una truita de dos ous un tall de codony.

També pot designar un ús diferenciat

e) Tenc debilitat per les profiteroles amb nata.

una plata de panellets

un plat d’ensalada

una gerra de suc

un gerro de flors

• Per parelles, indicau quina diferència hi ha entre un roc una roca entre un full una fulla Després, cercau-ne altres exemples comentau-los entre tota la classe.

5.1 Contesta amb el nom masculí o el femení segons correspongui

a) Amb què obris la porta: amb un clau o amb una clau?

b) Què pots comprar en una botiga d’il·luminació: un llum o una llum?

c) Quan hi ha molta humitat, què rellisca: el terra o la terra?

d) Els futuròlegs catastrofistes, què anuncien: el fi del món o la fi del món?

e) El conducte que recull l’aigua de la teulada, què és: un canal o una canal?

f) On posaries un ram de flors: en un gerro o en una gerra?

13. Analitza aquests sintagmes nominals seguint el model: un mag famós especificador nucli complement a) un bruixot molt bo b) quatre trucs de màgia c) els teus ulls verds ametllats d) una pregunta difícil de respondre

Classes de noms

14. Completa els noms propis:

a) Arquitecte modernista reconegut internacionalment: n o G dí.

b) Municipi on hi ha l’aeroport més important de Catalunya: el Pr de Ll e at. c) Comarca que té com a capital la ciutat de Tortosa: el B x br d) Illa ciutat de l’arxipèlag balear iv ss e) Mar que els romans van anomenar Mare Nostrum: el M d terr n f) Planeta més gros del sistema solar: J pi r.

15. Substitueix cada símbol per la lletra corresponent forma adjectius. Després, escriu el nom abstracte que correspon a cada un.

16. Escriu les definicions d’aquests noms col·lectius: aviram, pineda, vacum, cadellada, equip, serralada, professorat, ram. Per exemple: aviram m. Conjunt d’ocells de corral: gallines, oques, ànecs, etc.

17. Respon negativament a les preguntes que hi ha a continuació. Després, digues si els noms destacats en cursiva són comptables (es neguen amb el quantificador cap o no comptables (es neguen amb el quantificador gens). a) —Mira si hi ha una mica d’oli al setrill.

—No, no hi ha d’oli al setrill.

b) —Quants llibres hi ha damunt la taula?

—Damunt la taula no hi ha llibre

c) —Tens algun dubte?

—No, no enc dubte

d) —Té molta paciència, el teu pare?

—No, no en té de paciència

Les marques de gènere i de nombre

18. Escriu les formes de gènere que falten relaciona cada professió amb les condicions que cal tenir per a exercir-la. Per exemple: Per ser advocat o advocada cal cursar la carrera de Dret

Per ser… a) advocat o b) o locutora

c) bibliotecari o d) o pediatra

e) biòleg o f) o artesana

g) ballarí o

cal 1. especialitzar-se en medicina infantil.

2. cursar la carrera de Dret.

3. aprendre a parlar amb fluïdesa claredat.

4. tenir una gran destresa manual.

5. treballar molt bé l’expressió corporal.

6. estudiar Biblioteconomia.

7. estudiar el comportament dels éssers vius.

Activitats

En les activitats de gramàtica s’indica el nivell de dificultat.

Destreses comunicatives

Pàgines per al treball competencial de la expressió

EM POS A PROVA

oral i escrita en un entorn proper de l’alumnat.

El sistema braille

» PER ESCRIT

Feim un retrat psicològic

Com és el caràcter dels dos personatges del conte de la lectura? Només els coneixem a través de les seves paraules. Tanmateix, podem arribar a imaginar com és la seva manera de ser, perquè el diàleg entre ells ens proporciona prou informació per fer-ne un retrat psicològic és a dir, una descripció del seu caràcter.

Què hem de fer?

Per parelles, l’un farà el retrat psicològic del nin l’altre, el de la nina. Tornau a llegir el conte i intercanviau opinions idees sobre els personatges. Cal que faceu l’esforç de posar-vos en la seva pell que faceu inferències a partir de les pistes i els detalls que proporciona el diàleg entre el nin la nina.

Com ho hem de fer?

Cal que seguiu els passos següents:

1. Apuntau les idees que se us acudeixin ordenau-les en forma d’esquema perquè l’escrit estigui ben estructurat sigui coherent.

2. Redactau el text, revisau-lo i, si cal, modificau-lo.

3. Corregiu l’escrit per adequar-lo a les normes de la llengua.

Contingut del retrat

El retrat psicològic hauria de desenvolupar aquests aspectes:

• La personalitat dels personatges a partir de la seva actitud, les seves emocions els seus sentiments.

• Les seves preferències a partir del que els agrada de com actuen.

• Els seus valors les seves creences a partir de les opinions que manifesten.

• La influència de l’entorn familiar en la formació de la seva personalitat.

Mirada crítica

Convida a reflexionar sobre l’aplicació del tema del text en la societat actual.

1. En quin ordre apareixen aquestes informacions en el text?

5. De quina manera França va voler honorar Louis Braille en el centenari de la seva mort?

» EN VEU ALTA

Conversa a la parada de l’autobús

Imaginau que l’endemà d’haver mantingut aquella «conversa al parc», el nin la nina del conte de la lectura van coincidir a la parada de l’autobús per anar a l’escola. Què és el que es devien dir en aquella situació? De què parlaven?

Què hem de fer?

Les persones cegues llegeixen amb els dits, i ho fan gràcies al sistema braille, un codi tàctil que ja forma part de la nostra vida quotidiana. Si t’hi fixes, veuràs que el pots trobar en moltes capses de medicaments, als dispensadors de bitllets de metro o als ascensors. El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet en què cada caràcter està representat per un caixetí de sis punts col·locats en forma de rectangle de tres files dues columnes. A cada caixetí hi ha d’haver una combinació determinada de punts en relleu, cosa que permet identificar el caràcter representat. Les 64 combinacions possibles permeten escriure totes les lletres (majúscules minúscules), les vocals accentuades, els signes de puntuació, els nombres i els signes matemàtics. Fins tot s’hi pot escriure música fer-hi programació informàtica. Per escriure amb el sistema braille es fa servir un punxó una reixeta, a través de la qual és possible donar relleu als punts de cada caixetí. Però les persones cegues també poden fer servir les noves tecnologies i adaptar dispositius als ordinadors, els mòbils o les tauletes. Fins tot hi ha impressores que permeten imprimir textos convencionals en format braille. Per llegir un text en braille, s’han d’interpretar els punts amb el tacte, passant-hi pel damunt el capciró dels dits.

Amb les informacions obtingudes del text de la lectura, repartiu-vos els papers del nin la nina preparau diàlegs versemblants, que escaiguin al caràcter de cada personatge. Després, representau-ne els papers amb una lectura dramatitzada.

Com ho hem de fer?

a) El sistema braille representa cada caràcter en un caixetí amb una combinació de punts en relleu.

b) Braille s’inspirà en un sistema que un general feia servir per comunicar-se de nit.

c) Les persones cegues llegeixen gràcies al sistema braille.

d) El braille s’escriu amb un punxó i es llegeix amb el capciró dels dits.

2. Quin és l’objectiu de l’autor del text?

a) Divulgar uns coneixements.

b) Informar d’uns fets.

c) Argumentar unes opinions.

d) Narrar una història.

6. Quins són, respectivament, els antònims d’aquests adjectius: cec, avorrit, àgil, present, universal?

a) vident, alegre, lleuger, distret, corrent b) invident, divertit, pesat, absent, general c) vident, distret, feixuc, absent, particular d) vident, enutjós, feixuc, assistent, general

7. Per què la paraula braille s’escriu de vegades amb majúscula i unes altres amb minúscula?

8. Escriu els noms que hi ha en aquesta oració: «El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet».

3. Quina d’aquestes afirmacions no apareix en el text?

a) Actualment ja hi ha impressores per al sistema braille.

b) El braille actual és força diferent del sistema creat per Louis Braille.

c) El sistema braille permet escriure música.

d) El sistema braille també s’utilitza per fer programació informàtica.

1. Inventau-vos el diàleg entre el nin i la nina en forma de discurs directe lliure, és a dir, tal com es fa en el text de la lectura. que els interlocutors s’intercanviïn sentiments, impressions opinions sobre diversos temes: l’escola, els mestres, els jocs, les aficions, els pares, etc. Utilitzau els recursos de la llengua oral espontània (vegeu l’apartat següent). Finalment, representau la conversa com si fos una escena d’una obra de teatre.

Recursos de la llengua espontània

L’inventor del sistema braille va ser un educador francès del segle xix que es deia Louis Braille (18061852). Braille va quedar cec quan tenia tres anys a causa d’un accident que va patir mentre jugava al taller del seu pare. Va aprendre a llegir a l’Institut Nacional de Joves Cecs de París palpant les lletres impreses en relleu. Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic. Per això es va proposar crear-ne un de nou que fos més àgil i eficaç. Per fer-ho, es va inspirar en un sistema que un general de l’exèrcit francès havia ideat per comunicar-se de nit, però Braille el va perfeccionar el va adaptar a les necessitats de les persones cegues. L’any 1837 Braille va publicar la versió definitiva del seu sistema d’escriptura, que s’ha mantingut fins ara sense canvis significatius. Va morir de tuberculosi quan tenia 46 anys. En complir-se el centenari de la seva mort, el 1952, les seves restes es van traslladar al Panteó d’Homes Il·lustres de França.

Cal que seguiu aquestes instruccions bàsiques: Organitzau el diàleg de la conversa d’acord amb aquestes parts: obertura, orientació, desenvolupament, conclusió tancament (vegeu la pàgina 78).

David Paloma: Personatges convertits en paraules. Barcanova (text adaptat).

2 Imitau l’estil verbal de les converses espontànies: diversitat d’entonacions, ús d’interjeccions construcció de frases simples i breus.

3. Utilitzau les fórmules adequades per ordenar la conversa desenvolupar el discurs oral que trobareu en l’espai del projecte digital.

4. En el moment de fer la representació de la conversa, utilitzau recursos no verbals, com ara la gesticulació o els canvis de to de la intensitat de la veu.

4. Com era l’escriptura per a persones cegues a l’institut on va estudiar Louis Braille?

a) Cada caràcter era representat per un conjunt de punts escrits en relleu.

b) Cada caràcter s’escrivia amb una combinació de punts i ratlles.

c) Cada lletra s’escrivia en relleu mantenint la seva forma habitual.

d) Cada lletra era representada per la forma d’un animal en relleu el nom del qual començava per la lletra en qüestió.

9. Relaciona els noms de cada parella amb el tipus corresponent indicat entre parèntesis: a) Braille / braille (comú propi) b) capsa sistema (abstracte / concret) c) jovent dit (individual / col·lectiu d) eficàcia punxó (comptable no comptable)

10. Organitz les idees. Completa l'esquema que trobaràs en el teu projecte digital.

Mirada crítica

Creus que avui en dia hi ha prou elements accessibles en braille o encara falten espais i productes adaptats per a les persones cegues? Per què?

Com hauria canviat la vida de moltes persones cegues si Louis Braille no hagués creat el seu sistema? Quins obstacles creus que tindrien?

Organitza les idees

El fonamental de la unitat en un esquema gràfic que afavoreix la comprensió (a l’entorn digital).

Em Pos a Prova

A partir de textos de diversos tipus es planteja una avaluació final per valorar el grau d’interiorització dels sabers de la unitat.

Situació d’aprenentatge

A partir d’un escenari real, es proposa un repte que cal desenvolupar.

UNITAT 2

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

DESCRIPCIÓ

El sistema braille

El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet en què cada caràcter està representat per un caixetí de sis punts col·locats en forma de rectangle de tres files i dues columnes. A cada caixetí hi ha d’haver una combinació determinada de punts en relleu, cosa que permet identificar el caràcter representat. Les 64 combinacions possibles permeten escriure totes les lletres (majúscules i minúscules), les vocals accentuades, els signes de puntuació, els nombres els signes matemàtics. Fins i tot s’hi pot escriure música i fer-hi programació informàtica.

Per escriure amb el sistema braille es fa servir un punxó i una reixeta, a través de la qual és possible donar relleu als punts de cada caixetí. Però les persones cegues també poden fer servir les noves tecnologies i adaptar dispositius als ordinadors, els mòbils o les tauletes. Fins i tot hi ha impressores que permeten imprimir textos convencionals en format braille. Per llegir un text en braille, s’han d’interpretar els punts amb el tacte, passant-hi pel damunt el capciró dels dits.

L’any 1837 Braille va publicar la versió definitiva del seu sistema d’escriptura, que s’ha mantingut fins ara sense canvis significatius. Va morir de tuberculosi quan tenia 46 anys. En complir-se el centenari de la seva mort, el 1952, les seves restes es van traslladar al Panteó d’Homes Il·lustres de França.