MiRA Geografia i Història ESO Comunitat Valenciana

ESO Geografia i història

Problemes?

Solucions!

Mapa de components del projecte

Llibre de l’alumnat

Descobrix més!

C. VALENCIANA

Us hem

Em falta temps!

Us

hem consultat escoltat

Vull al meu alumnat en l’aprenentatge de cada dia implicar

Com podem millorar l’avaluació?

Com gestione la diversitat?

Problemes?

Solucions

Sents que et falta TEMPS en el dia a dia?

El CANVI d’etapa et preocupa?

Atenem la PROGRESSIÓ l’aprenentatge i facilitem la TRANSICIÓ entre etapes i cicles.

Fem fàcils allò difícils; t’ACOMPANYAM amb recursos, suport i temps.

Vols un alumnat IMPLICAT?

Connectem amb la seua REALITAT, motivem i impliquem l’alumnat en el seu APRENENTATGE.

4

Atendre la DI VERSITAT del teu alumnat sembla missió impossible?

Aportem diferents solucions per a diferents necessitats.

Les millors eines per a gestionar la INCLUSIÓ a la teua aula.

5

T’agradaria millorar l’AVALUACIÓ?

Presentem un PLA D’ACCIÓ per a una AVALUACIÓ FORMATIVA.

6

El teu alumnat té dèficit de COMPRENSIÓ?

Posem en valor allò coses senzilles; hem fet ACCESSIBLE i COMPRENSIBLE el coneixement.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són eines que ens ajuden a realitzar diverses tasques. Inclouen màquines tecnologies. Com són les TIC?

Màquines

Necessites TEMPS?

Troba’l en les nostres propostes generades per a simplificar les teues tasques administratives i donar-te suport en la labor docent de manera integral.

Tecnologies

Software Conjunt de instruccionsprogrames, i regles informàtiques per executar certes tasques en un ordinador.

Apps

Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el software especial per a aquest tipus de dispositius.

Fons de fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. També generadors assistits per IA per a preparar-les de forma personalitzada. Programació.

Programes, plans i kits d’assistència a la pràctica educativa:

- Desenvolupament del talent, del pensament crític i de la comprensió lectora.

- Pla TIC TAC per al benestar digital.

- Inclusió i comunicació amb les famílies.

- Tècniques d’estudi i metodologies actives.

Bluetooth Tecnologia basada en les senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes, rellotges d’activitat, etc.) a curt abast; és a dir, quan estan a prop encara que hi hagi obstacles pel mig.

1/3

Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació la Comunicació per a l’Aprenentatge.

Wifi

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta multitud d’ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP... TAC

Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fils entre dispositius electrònics a curt abast sense que hi hagi «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

La distribució dels grans conjunts bioclimàtics 1 ACTIVITATS COMPETENCIALS

L’avanç dels

El CANVI d’etapa et preocupa?

No és fàcil, per això cuidem especialment les transicions entre etapes i cursos.

Les relacions entre el clima la vegetació de la Terra són molt estretes donen lloc a la formació d’àrees geogràfiques molt extenses anomenades conjunts bioclimàtics o bioclimes. Cada bioclima es caracteritza per uns trets climàtics per una vegetació propis.

La distribució dels bioclimes a la Terra coincidix, en general, amb les zones climàtices. D’ací que es distingisquen tres grans bioclimes, que es corresponen amb les zones càlida, temperades fredes. No obstant això, alguns bioclimes se situen en més d’una zona tèrmica, com els deserts o el medi de muntanya.

1 Comprova en el mapa com es distribuïxen els bioclimes en la Terra. A continuació, dibuixa un globus terraqüi marca-hi de forma aproximada, la distribució dels bioclimes de les zones càlida, temperada freda. A continuació, resol aquestes qüestions: a) Quins medis són predominants al continent africà?; b) Hi ha medis temperats a Amèrica del Sud? a Àfrica? On es troben?; c) Quins medis es localitzen en més d’una zona tèrmica de la Terra?

La compleja sociedad egipcia

2.1 El nacimiento de la autoridad El rey egipcio adoptó el título de faraón. Fue considerado la encarnación terrestre de Horus, el dios del cielo; por eso, recibía culto, con el fin de que mantuviese las inundaciones anuales del Nilo y el orden social. El faraón concentró los poderes político, militar y religioso.

• Como rey o jefe político, gobernaba; es decir, hacía las leyes, juzgaba, inspeccionaba las obras hidráulicas organizaba sus inmensas propiedades agrícolas, y controlaba la recaudación de impuestos y el comercio exterior.

• Como jefe militar, dirigía el ejército.

• Como jefe religioso, ordenaba la construcción de templos para hacer las ofrendas a los dioses.

2.2 Una sociedad compleja y desigual La sociedad egipcia se dividía en varios grupos sociales:

• El nivel superior incluía al faraón, su familia, los nobles y los sacerdotes. Todos ellos eran propietarios de grandes extensiones de tierra. Los nobles desempeñaban los cargos más altos de la administración, como primer ministro, nomarcas o gobernadores de las provincias, mayordomos de palacio, generales y oficiales del ejército, etc. Los sacerdotes se encargaban de realizar el culto a los dioses, conservar los templos y administrar sus extensas propiedades.

El nivel intermedio lo formaban los comerciantes enriquecidos, los artesanos especializados y los numerosos escribas. Estos últimos, después de recibir educación desde que cumplían cinco años, eran casi los únicos que sabían leer y escribir; por este motivo, desempeñaban diversos trabajos en el palacio y en los templos, como redactar documentos o llevar las cuentas.

• El nivel inferior estaba compuesto por el resto de personas libres. En su mayoría eran campesinos, que cultivaban las tierras del faraón, de los nobles o de los sacerdotes. Junto a ellos se situaron los artesanos, los pequeños comerciantes, los soldados y los sirvientes. Los esclavos, escasos y en su mayoría extranjeros, eran los más desfavorecidos.

Los símbolos del faraón

Radiografía de la sociedad egipcia

La corona azul se utilizaba para la guerra.

El nemes era una cofia de tela de rayas que simbolizaba el sol naciente.

La barba postiza representaba la fuerza.

Seqüenciació progressiva i ajustada al currículum: del més senzill al més complex.

Graduació del nivell de les activitats.

Tipografies més llegibles, clares i accessibles.

Recursos per a treballar la transició entre etapes i cursos (en l’entorn digital).

La pirámide social

El nivel superior

La doble corona blanca y roja simbolizaba la unión del Alto y Bajo Egipto.

La cobra aniquiladora sobre la frente o ureus representaba la destrucción de los enemigos.

El cayado y el látigo indicaban el poder sobre los productos del país y de conducir a su pueblo. El nivel intermedio

El nivel inferior

Ser mujer en Egipto

El concepto de familia

La familia representaba la unidad básica de la civilización egipcia. En general, las familias solían ser numerosas, ya que los hijos eran considerados una bendición de los dioses. Las niñas eran tan deseadas como los niños.

La función social de las mujeres

La mujer egipcia estuvo bien considerada socialmente, aunque el marido tenía el poder en las decisiones fundamentales (administración de bienes, transmisión de herencia, etc.). Este, además de esposa legítima, podía tener todas las concubinas que su fortuna le permitiera.

El adulterio femenino, en cambio, estaba castigado con la muerte. El trabajo principal de las mujeres era criar y cuidar de los niños. Aquellas que trabajaban, lo hacían, habitualmente, como sirvientas, aunque también había panaderas, tejedoras, cantantes, bailarinas, músicas y doctoras.

La pasarela de la moda egipcia: la vestimenta

La indumentaria egipcia era sencilla, y experimentó pocos cambios lo largo de sus tres mil años de historia. Los hombres de cierta posición (1) usaban faldellín, una falda que llegaba hasta las rodillas o las pantorrillas y se sujetaba a la cintura con un nudo o un broche. En el Imperio Nuevo, el faldellín se cubrió con una falda larga con pliegues, y el torso se tapó con una túnica (2) Los obreros que trabajaban a plena luz del día iban desnudos, o tapados con un ligero paño de lino, más pequeño (3) mujeres usaban una túnica, larga y ajustada al cuerpo, que llegaba hasta los tobillos (4) A partir del Imperio Medio se pusieron de moda las túnicas plisadas (5) Tanto los hombres como las mujeres se afeitaban el cuerpo entero, incluida la cabeza. De ahí que las pelucas, realizadas con cabello natural o fibras vegetales, fueran algo habitual. Las egipcias pudientes cuidaban mucho de su cuerpo: se bañaban con frecuencia, se pintaban los ojos y se aplicaban cremas y perfumes. 1 2 3 4 5

ACTIVIDADES

1 Resume cuáles eran los poderes políticos, económicos y religiosos que tenía el faraón.

2 Responde a estas cuestiones: ¿Cuáles eran las principales tareas del faraón como jefe político? ¿Con qué dios se le asociaba? ¿Qué culto recibía?

3 Asocia a estas personas en su grupo social: campesina, escriba, monarca, esclavo, artesana.

4 Indica en qué grupo o grupos sociales situarías a las mujeres y resume las características de dicho nivel o niveles sociales. 5 Resuelve estas cuestiones relacionadas: a) ¿Qué es un faldellín? ¿Quiénes lo usaban?; b) Consulta la vestimenta de la civilización mesopotámica estudiada en la unidad anterior y compáralas.

ROMA. UN GRAN IMPERI

Vols un alumnat IMPLICAT?

T’ajudem! És essencial

millorar la participació de l’alumnat per crear un entorn d’aprenentatge enriquidor i efectiu. Et contem com ho fem:

Aprendre en context per donar sentit al que s’aprén.

Situacions d’aprenentatge pròximes a l’alumnat.

LES MEUES HABILITATS

• Curiositat • Perseverança Aprenentatge constant Compromís

Gràcies al seu treball, coneixem molt millor les puces i altres insectes paràsits.

Miriam Rothschild, coneguda per la seua passió pels insectes, va haver de lluitar contra els prejudicis de la seua època que dificultaven l’accés de les dones a una formació científica reglada. No obstant això, no es va deixar intimidar va decidir formar-se pel seu compte. Nascuda en 1908 en una família de banquers col·leccionistes famosa, Miriam es va interessar des d’una edat primerenca per l’entomologia, la ciència que estudia els insectes. La seua contribució més notable va ser el treball sobre les puces, que la va portar escriure el llibre definitiu sobre aquestes criatures. Rothschild també va dedicar una gran part de la seua vida a estudiar els cicles de parasitisme en els conills, una investigació que va ser fonamental per a comprendre com es propaguen les malalties entre els animals. Rothschild va demostrar habilitats excepcionals com a investigadora autodidacta, una curiositat infinita una gran varietat de recursos per a aprendre constantment. La seua perseverança també va ser clau per a superar l’escepticisme el menyspreu d’altres investigadors que la consideraven només una aficionada. A través del seu treball del seu compromís amb el coneixement científic, Rothschild va contribuir enormement a l’avanç de l’entomologia. L’amor per la natura la capacitat per valorar la bellesa la complexitat de les criatures més xicotetes menyspreades ens recorda que la curiositat científica ens pot portar a descobertes fascinants... fins tot on menys les esperàvem.

Construïm un parc d’animals microscòpics

Què

DESCOBRIX EL NOSTRE BIOPARC!

Descobrireu un univers en miniatura! En aquest projecte no només desvetlareu els secrets d’animals microscòpics tan fascinants com àcars, rotífers, tardígrads col·lèmbols, sinó que els convertireu en protagonistes de la vostra creativitat artística. Conéixer aquestes espècies el seu paper en els ecosistemes contribuirà a apreciar la biodiversitat des d’una altra perspectiva. Disposeu-vos observar, fotografiar, dibuixar exposar aquests animals en un bioparc microscòpic de disseny propi. Com resoldreu els problemes que planteja el seu estudi? Com posareu en pràctica la vostra creativitat per a mostrar al món l’aspecte tan sorprenent que tenen?

Curiositat • Motivació • Iniciativa

Dividiu la classe en grups de 4 o 5 comenceu buscant informació sobre àcars, rotífers, tardígrads, col·lèmbols, etc. Necessiteu saber com són com localitzar-los. Haureu de decidir com obtindre mostres de cada animal per al vostre parc com representareu els exemplars observats: amb dibuixos, fotografies, models en 3D? Com podeu muntar un parc original sorprenent amb les seues representacions? Aquestes en són algunes idees: Trobareu rotífers en terra humida, aigua dolça, fongs… Per a veure’ls, necessitareu un microscopi d’almenys 20 augments. Els àcars es poden recol·lectar apegant cinta adhesiva transparent a superfícies que tinguen pols. Després s’apega la cinta adhesiva al portaobjectes del microscopi s’observen, almenys, amb 10 augments. Els col·lèmbols són els animals més abundants del planeta: hi ha uns 62 000 individus per metre quadrat. Podeu observar-los amb una bona lupa.

Hola, em dic Joan Carles sóc apicultor. La meua professió consistix a criar abelles per a produir mel, pol·len, pròpolis cera. També facilite la pol·linització de les plantes, un procés vital per a la vida a la Terra. Per a ser apicultor, és fonamental conéixer el comportament les necessitats de les abelles. Quan faig el meu treball, necessite un vestit d’apicultor per a protegir-me, fumadors per a calmar les abelles caixes especials per a allotjar els ruscos. També necessite tindre habilitats digitals, ja que utilitze monitors digitals per a mesurar les condicions dels ruscos, plataformes de dades en el núvol, apps d’apicultura fins tot drons per a inspeccionar els ruscos situats en llocs d’accés difícil. El meu treball diari requerix una gran flexibilitat, ja que varia amb les estacions de l’any. A la primavera, revise els ruscos per a assegurar-me que les abelles estiguen sanes que la reina ponga ous. A l’estiu, recol·lecte la mel a la tardor, prepare els ruscos per a l’hivern. Ser apicultor requerix observació atenta paciència. També és necessari tindre habilitats de resolució de problemes per abordar els desafiaments que puguen sorgir. El que més m’agrada del meu treball és contribuir a l’equilibri de l’ecosistema través de la pol·linització produir aliments naturals d’alta qualitat. A més, treballar en contacte amb la natura és meravellós!

MEUES HABILITATS

PRESA DE MOSTRES INFORMACIÓ

CONEIX... HÀBITATS CONEIX...

Planifica, dissenya i construïx Comprova i comunica

Per a les «instal·lacions»,

ON COL·LOQUE UN RUSC? Convertiu-vos en apicultors o apicultores per un dia decidiu on situar el vostre rusc.

1. Busqueu en internet un mapa de la vostra localitat informació sobre les necessitats de les abelles (clima, accés a l’aigua, plantes pròximes per a la pol·linització, etcètera).

2. Amb la informació que heu trobat, marqueu en el mapa el lloc que considereu el millor per establir un rusc justifiqueu l’elecció.

3. Per últim, compartiu la vostra elecció la vostra justificació amb la classe. Compareu les vostres decisions discutiu les diferents respostes.

Activitats competencials per a aplicar i comprendre la utilitat d’allò que s’aprén.

SABIES QUÈ…?

Presa de decisions • Creativitat • Treball en equip Quan hàgeu investigat els animals microscòpics, heu de planificar dissenyar el bioparc. És fonamental que dugueu a terme un repartiment eficaç de les tasques que reflexioneu sobre què es necessita perquè el projecte siga un èxit. On se situarà cada espècie? Com es pot representar el seu hàbitat? si creeu una galeria de dibuixos, una «caverna» fosca amb projeccions d’imatges, o maquetes en 3D per a fer un passeig en miniatura? Podeu incloure descripcions escrites o àudios que els visitants puguen llegir o escoltar. Quins materials necessitareu?

Hi ha infinites possibilitats. Recordeu que el treball en equip és fonamental per aconseguir un resultat increïble.

El 70 % dels cultius que consumim són pol·linitzats per abelles. Sense aquestes, l’alimentació mundial seria molt més costosa. Per això, és important preservar aquests animals, que s’enfronten a nombrosos problemes, des de paràsits que es mengen les seues larves fins a espècies de vespes que competixen pels seus hàbitats o els desafiaments derivats del canvi climàtic.

Pàgines per a conéixer les aportacions de les dones, que són un referent per a la societat.

de modificar algun element, però no necessàriament ha de ser una cosa negativa: fer ajustos és part del procés. Quan tot estiga preparat, inviteu altres companys companyes visitar a gaudir les meravelles del vostre bioparc d’animals microscòpics. Podeu fins tot publicitar-lo al centre escolar col·locant cartells en llocs estratègics.

Projectes per a aprendre fent utilitzant metodologia maker.

Connectem l’aprenentatge amb la realitat de l’alumnat.

Atendre la DIVERSITAT del teu alumnat és missió impossible?

És molt complicat... per això t’oferim un ampli ventall d’alternatives accessibles i de recursos dissenyats d’acord amb les pautes DUA (vídeos, àudios, infografies, fitxes imprimibles amb activitats multinivell…), aprofitant les possibilitats tecnopedagògiques de l’entorn digital.

La civilització mesopotàmica. L’espai i el temps

2.1 El marc geogràfic

Els antics grecs van anomenar Mesopotàmia la franja de terra fèrtil situada entre els rius Tigris Eufrates. D’ací en prové el nom, que en grec significa ’terra entre dos rius’. Ambdós rius naixen a les muntanyes d’Armènia desemboquen al golf Pèrsic. Cada primavera, amb el desglaç, els cabals d’aquests rius augmenten les aigües es desborden, de manera que fertilitzen amb el seu fang o llim les terres de les vores. Mesopotàmia se sol dividir en dues regions: la Baixa Mesopotàmia

o Caldea, al sud, ocupada per Sumer Accad, l’Alta Mesopotàmia o Assíria, al nord.

2.2 De la ciutat estat a l’imperi

La riquesa del sòl de la regió va atraure nombrosos pobles, que es van disputar el seu domini entre el 3500 aC el 539 aC. Per tant, la seua història es dividix en períodes, determinats pel poble que va dominar la zona.

Les primeres ciutats estat

Els sumeris es consideren els iniciadors de la civilització mesopotàmica.

Cap al 3500 aC, aquest poble d’origen desconegut es va instal·lar a la Baixa Mesopotàmia, on va dessecar els pantans, va controlar la crescuda de les aigües mitjançant dics murs, va construir séquies i canals va estendre la superfície de cultiu mitjançant regadius.

El desenvolupament agrícola consegüent va originar el naixement de ciutats estat independents, sovint rivals entre si, com Ur, Uruk, Lagaix Èridu. Cada una constava d’una ciutat dels territoris rurals al voltant, tenia independència política econòmica.

Els primers imperis Des del 2300 aC, Mesopotàmia va ser dominada per altres pobles.

• Els accadis, procedents del centre de Mesopotàmia, van envair les ciutats sumèries i, en època de Sargon (2334-2259 aC), van formar un gran imperi. La capital n’era Accad.

• Els babilonis, assentats entre els territoris sumeri accadi, van crear un imperi nou que va aconseguir una gran esplendor en temps d’Hammurabi (1792-1750 aC). Aquest rei va unificar les lleis de les diferents ciutats en un codi molt conegut que porta el seu nom.

• Els assiris (1530-1200 932-625 aC), un poble guerrer procedent de les muntanyes del nord de Mesopotàmia, van aconseguir el seu domini més gran en la regió amb Assurnasirpal II (883-859 aC). Van establir la capital, primer, a Assur i, després, a Nínive.

• Els perses, finalment, van conquistar totes les terres de Mesopotàmia les van integrar en el seu extens imperi l’any 539 aC. Amb això posaven fi a la civilització mesopotàmica.

1 Elabora un quadre resum sobre l’evolució històrica de Mesopotàmia que incloga: les ciutats imperis més importants de cada època, la seua cronologia les principals característiques de cada una.

2 Observa els mapes de Mesopotàmia respon.

a) Quines ciutats importants travessaven el Tigris l’Eufrates?

b) Quin dels tres imperis va durar més temps?

c) Quin imperi va aconseguir la màxima expansió territorial?

Aprenentatge més visual.

Activitats multinivell amb taxonomia de Bloom.

Organitzadors gràfics.

Organitze les idees, repasse.

Generador de fitxes assistit per IA que permet generar propostes de fitxes multinivell per a cada un dels conceptes fonamentals del curs, i atendre la diversitat de l’aula.

el seu domini entre el 3500 aC el 539 aC. Per tant, la seua història es dividix en períodes, determinats pel poble que va dominar la zona. Les primeres ciutats estat Els

El desenvolupament agrícola consegüent va originar el naixement de ciutats estat independents, sovint rivals entre si, com Ur, Uruk, Lagaix Èridu. Cada una constava d’una ciutat dels territoris rurals al voltant, tenia independència política econòmica. Els primers imperis Des del 2300 aC, Mesopotàmia va ser dominada per altres pobles. Els accadis, procedents del centre de Mesopotàmia, van envair les ciutats sumèries en època de Sargon (2334-2259 aC), van formar un gran imperi. La capital n’era

T’agradaria tenir un pla per a millorar l’AVALUACIÓ?

Ho tenim! T’ajudarà a fer conscient l’alumnat del progrés en l’aprenentatge, a diagnosticar-lo, mesurar-lo i a donar feedback.

En l’entorn digital l’alumnat disposarà de recursos perquè reflexione sobre què ha aprés, identifique àrees de millora i aplique un pla d’acció.

Repassa

Treballar amb el temps

1 Dibuixa una línia de temps anota-hi la cronologia de les èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística.

A continuació, relaciona aquests esdeveniments amb l’època corresponent: guerres mèdiques, formació de les polis, imperi d’Alexandre, batalla de Marató, desenvolupament de les colonitzacions, guerra del Peloponés, govern de Pèricles, batalla de Salamina, Lliga de Delos, monarquies hel·lenístiques.

Treballar amb l’espai

2 Copia en el quadern aquests mapes del territori de la Grècia antiga assenyala-hi, diferenciant per mitjà de colors, les localitzacions de: a) L’Hèl·lade, les àrees d’influència hel·lènica després de les colonitzacions Macedònia; b) Les regions d’Àtica, Lacònia el Peloponés; c) Les polis d’Esparta Atenes.

Produir escrits personals

4 Demostra els teus coneixements explicant, amb les teues paraules, la importància històrica dels personatges següents.

Identificar causes conseqüències

5 Completa en el quadern aquesta taula amb les causes les conseqüències de cada fet històric.

Causes Fet Conseqüències

Analitzar imatges

Definir conceptes

3 Definix de forma breu, utilitzant els termes adequats, aquests conceptes històrics. Polis, ciutadans, colonitzacions, àgora, guerres mèdiques, cànon, oligarquia, dòric, democràcia, Zeus.

Colonitzacions Guerres mèdiques

6 Analitza amb deteniment aquestes escultures gregues i, després, respon les qüestions.

a) A quina època de l’escultura grega pertany cada una?; b) Explica, en 5 línies, el perquè de la teua assignació a una època concreta.

Fes les activitats següents sobre l’ordre arquitectònic.

a) Col·loca on correspon els noms dels elements d’aquesta columna: capitell, columna, base, fust, frontó, entaulament, basament.

b) A quin ordre clàssic pertany? En què es diferencia aquest ordre dels altres?

Generador de proves d’avaluació assistit per IA. Practica!

Posa’t a prova. Panell de seguiment de l’aprenentatge.

El teu alumnat

té dificultats de COMPRENSIÓ?

Aquestes dificultats han augmentat de manera preocupant, per això hem redoblat el nostre esforç per aconseguir que els continguts resulten accessibles i comprensibles a tot l’alumnat.

3 EL RELLEU I LES AIGÜES DELS CONTINENTS

D’APRENENTATGE

Fem

Què en saps?

Quin és el continent més extens?

Quin és el continent menys extens?

Entre

Què aprendràs?

A quin continent vivim

Àsia, el continent més gran de la Terra

Amèrica, un continent dividit en blocs

Àfrica, un continent massís

Europa, un continent xicotet

Oceania, el continent menys extens, l’Antàrtida, el continent gelat

Mirada crítica.

El cas de Zelanda

Elles. Del passat al present

Activitats per al foment de les destreses comunicatives.

Apartats específics dedicats a la lectura i la comprensió lectora.

Lletra accessible. Contrastos de color accessibles.

Verbs destacats en els enunciats.

El relleu i les seues formes 2

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

La geografia distingix dos grans tipus de relleu: el continental l’oceànic.

2.1 El relleu continental

És el relleu de les terres emergides respon a quatre formes bàsiques:

Les planes són àrees extenses planes o suaument ondulades l’altitud de les quals no supera els 200 m sobre el nivell de la mar.

• Els altiplans són superfícies planes elevades a més de 200 m d’altitud. Alguns aconseguixen gran altura, com és el cas de l’altiplà del Tibet, situat a més de 2 000 m.

• Les muntanyes són grans elevacions del terreny, de pendent fort altitud superior a 600 m. Algunes són molt antigues, per la qual cosa solen presentar formes arredonides; d’altres són més joves tenen formes punxegudes. Les muntanyes poden agrupar-se en grans conjunts com serres serralades (Himàlaia o Andes).

• Les depressions són àrees enfonsades respecte a les regions que les envolten. Algunes estan ocupades per llacs o inundades per la mar.

2.2 El relleu costaner

Les costes són les zones de contacte entre la superfície dels continents la dels oceans. Segons la seua altura respecte a la mar, poden ser baixes arenoses, o elevades penya-segades. Entre les formes que presenten destaquen els caps, o ixents de la costa en la mar; els golfs, o entrants de la mar en la costa; les penínsules, o fragments de terra envoltats d’aigua per totes les bandes excepte per una, anomenada istme.

2.3 El relleu oceànic

És el relleu de les terres submergides presenta aquestes formes bàsiques:

• La plataforma continental és un pendent suau que prolonga els continents davall de la mar fins a uns 200 m de profunditat.

El talús continental és un pendent brusc entre la plataforma continental el fons marí.

• Les planes abissals constituïxen els fons marins. Situades a 4 000 o 5 000 m de profunditat, estan accidentades per dorsals fosses.

Les dorsals oceàniques són serralades submarines, situades enmig de les planes abissals, que poden assolir els 3 000 m. Al centre hi ha una fractura, per la qual afloren materials incandescents des de l’interior de la Terra. Les més elevades sobreïxen de la mar originen illes o arxipèlags volcànics.

– Les fosses marines són depressions submarines profundes, estretes allargades. La més gran és la fossa de les Marianes.

1 Escriu una frase que continga aquests termes: depressió, dorsal, muntanya talús continental.

Geografia i

història

Materials

Alumnat

Un llibre junt amb una revista, El Mirador, per curs.

EL MIRADOR

Professorat

Entorn digital

EL MIRADOR

GEOGRAFIA

3

espai

personal amb requeriments d’accessibilitat: recursos motivadors, atenció a la diversitat, pràctica i avaluació.

Llibre digital i espai personal amb: proposta didàctica, generadors de fitxes d’atenció a la diversitat, i proves d’avaluació assistits per IA, i molt més.

Presenta un llibre per curs i un gran projecte digital.

Llibre de l’alumnat

Està concebut com a eina per a acompanyar l’aprenentatge.

Presenten un disseny visual i accessible i una seqüència de continguts ajustada al currículum.

El Mirador de la Comunitat Valenciana

El llibre de l’alumnat ve acompanyat per El Mirador. Aquesta revista inclou, a més de la informació de la comunitat autònoma, altres dades geogràfiques i històriques, mapes amb activitats i un diccionari de termes artístics.

8 LA PREHISTÒRIA I LES SEUES ETAPES

LA COMUNITAT VALENCIANA

DADES BÀSIQUES DE LA TERRA CARTOGRAFIA

GEOGRAFIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

HISTÒRIA: PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA

HISTÒRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

DICCIONARI VISUAL DE TERMES ARTÍSTICS

DE LA COMUNITAT VALENCIANA

DADES BÀSIQUES DE LA TERRA I CARTOGRAFIA

GEOGRAFIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

HISTÒRIA: EDAT MODERNA

HISTÒRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

GEOGRAFIA HISTÒRIA

DICCIONARI VISUAL DE TERMES ARTÍSTICS

Què en saps?

Què diferencia els éssers humans de la resta de primats?

Per què les persones es van fer sedentàries o van fixar la seua residència en un mateix lloc en el Neolític?

Per a què es van utilitzar els metalls durant la prehistòria?

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Una de les característiques principals dels éssers humans és la curiositat pel món que ens envolta. Aquesta curiositat també ens ha portat a voler conéixer el nostre passat. Per tal d’aconseguir-ho, des del segle xviii es va desenvolupar l’arqueologia.

El desenvolupament d’aquesta ciència ens ajuda a omplir aquest buit de la història de la humanitat on no podem comptar amb el suport dels textos escrits, ja que no existien encara. Amb la seua ajuda, coneixem part de l’evolució humana i, així, podem establir cronologies dividir la nostra pròpia història en etapes, subetapes, etcètera.

A més, ens ha possibilitat conéixer la nostra evolució tecnològica, des de les eines més rudimentàries del Paleolític fins a les noves tecnologies de hui en dia.

Com repercutiria en el treball i en el nostre dia a dia el fet que les eines es continuaren fabricant en pedra en os?

Imagina que has de viure un dia com es  feia en la prehistòria. Com aconseguiries  els aliments?

El repte final

Elaboreu un còmic per a mostrar l’evolució tecnològica de la humanitat des de la prehistòria fins a l’actualitat.

Què aprendràs?

Cronologia de la història de la humanitat

Evolució humana hominització

Trets característics del Paleolític

Trets característics del Neolític i de l’edat dels metalls

La prehistòria a Espanya

Ahir i hui. Llar, dolça llar

Mirada crítica.

La dona en la prehistòria

Elles. Del passat al present

Situacions d’aprenentatge

Per a motivar l’inici de la unitat i orientar l’aprenentatge. Proposen un xicotet repte per resoldre en finalitzar-la.

Llibre de l’alumnat

Sabers

Es desenvolupen amb textos clars i ben organitzats, acompanyats d’il·lustracions, fotografies, esquemes, gràfics…; tot per a facilitar-ne la comprensió.

Predir el temps

Conéixer si plourà si hi haurà aigua suficient per a la collita, si hi haurà una borrasca abans d’emprendre un viatge, si el temps en els pròxims dies serà calorós o fred… ha sigut i és una necessitat.

A partir del Neolític, amb el desenvolupament de l’agricultura, es va fer encara més important conéixer amb antelació els canvis meteorològics.

AHIR

Observem i predim

S’enllaça amb un dels objectius de la Història: facilitar la comprensió del present a través de l’anàlisi i l’estudi del passat.

En l’antiguitat, els primers pronòstics del temps es basaven en l’observació: el tipus de núvols que es veien el color que tenien, la direcció del vent, la posició de la Lluna de les estreles, les pluges o la seua absència... eren elements que servien per a elaborar regles de predicció primitives establir patrons de manera encara molt precària.

Fem ús de la tecnologia

En l’actualitat, el pronòstic del temps és molt precís. Tot que els fenòmens atmosfèrics poden canviar amb molta rapidesa, les eines que utilitzen meteoròlogues meteoròlegs permeten conéixer i predir l’estat de l’atmosfera amb molta més fiabilitat que en el passat.

ACTIVITATS

1 Indica tres diferències entre la predicció del temps en l’antiguitat en l’actualitat. 2 Debateu a l’aula. Per què és més fiable una predicció del temps per a d’ací a uns pocs dies que per a uns quants mesos?

3 Investiga. Què són les cabañuelas? Creus que són un mètode fiable? Justifica la resposta.

Heliògraf: registra la duració la intensitat dels rajos solars o insolació.

Anemòmetre

Penell

La hidrosfera.

El cicle de l’aigua

5.1 L’aigua a la Terra

La hidrosfera és el conjunt de les aigües de la Terra. Inclou les aigües marines les aigües continentals.

• Les aigües marines representen un poc més del 97,5 % del total d’aigua del planeta. Estan integrades pels oceans les mars, que cobrixen, aproximadament, el 71 % de la superfície terrestre.

• Les aigües continentals solen ser dolces, només suposen el 2,5 % restant de l’aigua del planeta. Estan constituïdes pels rius, els llacs, les glaceres les aigües subterrànies.

5.2 El cicle de l’aigua

L’aigua és un element essencial per a la vida. A la Terra es troba en circulació permanent realitza un circuit continu conegut com cicle de l’aigua. Els dos processos fonamentals d’aquest cicle són l’evaporació la precipitació.

• L’evaporació és el pas de l’aigua de l’estat líquid al gasós, que es produïx gràcies a l’energia del Sol. Convertix, per tant, l’aigua superficial dels oceans mars en vapor d’aigua atmosfèric. Quan l’aigua en forma de vapor ascendix, es refreda, es condensa forma núvols, que són arrossegats pel vent sobre els continents. Ací se suma a l’evaporació procedent de les aigües continentals, de la vegetació del sòl.

• La precipitació és la caiguda de l’aigua sobre la superfície terrestre en forma de pluja, neu o granís Es produïx quan les gotes d’aigua dels núvols s’unixen entre si, de manera que augmenten de grandària de pes. Quan aconseguixen un diàmetre superior a 0,5 mm, no poden mantindre’s en l’aire cauen per la força de la gravetat. Una part de l’aigua que es precipita sobre la Terra l’aprofita la vegetació per a subsistir; una altra part s’infiltra en el subsòl, on forma aqüífers o embassaments subterranis, una altra origina corrents superficials, com els rius, o alimenta els llacs. Per últim, la major part arriba de nou a la mar, des d’on tornarà a evaporar-se per a iniciar un nou cicle.

5 ACTIVITATS

1 Amb l’ajuda del gràfic, resol aquestes qüestions. Com és la distribució de l’aigua a la Terra? Quin percentatge suposa l’aigua dolça a la Terra en quin estat es troba la majoria? On es troba l’aigua dolça en estat líquid? Quin percentatge suposa?

2 Elabora un resum sobre el funcionament del cicle de l’aigua, utilitzant els continguts del text la il·lustració. Hi han d’aparéixer explicades les diferents fases del cicle pots acompanyar-lo d’un dibuix explicatiu.

1. Els babilonis feien prediccions del temps guiant-se per l’aspecte pel color de la Lluna.

2. Els egipcis associaven els cicles de crescuda del Nil amb els moviments de les estreles.

Un recurs escàs i desigualment repartit

L’aigua dolça és un recurs escàs. Només el 2,5 % de les aigües del planeta és aigua dolça; d’aquest percentatge, l’1,8 % es troba inaccessible als gels polars. Per tant, només el 0,7 % està disponible per a ús humà.

A més, és un recurs desigualment repartit. Mentre algunes zones de clima húmit i de rius cabalosos disposen d’aigua en abundància, altres zones de la Terra patixen problemes greus d’escassesa, com molts països de l’Àfrica d’Àsia occidental. Per això, l’accés a l’aigua es convertix en font de conflictes a escala nacional internacional.

• Digues quines són les fonts principals d’aigua dolça.

• Indica les zones que compten amb més recursos d’aigua les zones on és més escassa.

• Esbrina quines activitats econòmiques consumixen més aigua. Quines mesures es poden adoptar per a estalviar aigua?

A poc a poc, l’estudi del clima aconseguia un caràcter més científic, i ja cap a l’any 340 aC Aristòtil va escriure la seua obra Meteorològica.

Poc després, Hooke va crear l’anemòmetre per a mesurar la intensitat del vent.

4 Explica què és una estació meteorològica, per a què servix investiga la ubicació d’alguna que hi haja a la teua localitat o a la Comunitat Valenciana.

Estació meteorològica

Pluviòmetre: arreplega mesura la quantitat de precipitacions caigudes en un lloc durant un temps determinat.

Piranòmetre: mesura la radiació solar que incidix sobre la superfície terrestre.

6. Per tal de conéixer l’estat actual de l’atmosfera, s’utilitzen eines diverses, com les estacions meteorològiques. En aquestes, un conjunt de dispositius arrepleguen les dades de diferents variables atmosfèriques que són d’interés per a la meteorologia la climatologia.

Nivòmetre: indica la profunditat la grossària de la capa de neu, aigua- neu o granís.

7. A més de les meteorològiques,estacionsactualment s’utilitzen satèl·lits meteorològics que giren al voltant del nostre planeta, així com estacions terrestres, que registren minut a minut dades de temperatura, de pressió atmosfèrica d’humitat.

Dins d’un armari se situen alguns instruments que necessiten estar protegits perquè funcionen correctament, com termòmetre, baròmetre...

ACTIVITATS COMPETENCIALS La informació del temps a Espanya Sempre que vulguem conéixer el temps que farà en un lloc determinat, podem recórrer a la web de l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya (AEMET). L’AEMET també ens alerta de situacions meteorològiques extremes: pluges torrencials, onades de calor, nevades intenses, etc. Entra en https://www.aemet.es fes les activitatssegüents.

• Fes clic en la pestanya «Meteoalerta: avisos» digues si hi ha algun avís per a hui o per als pròxims dies a Espanya, de quin tipus d’avís es tracta.

• Consulta la predicció del temps a la teua localitat per a demà i planteja una activitat extraescolar depenent del temps que farà.

Organitzadors visuals

Representen la informació gràficament per facilitar-ne la comprensió i activar-ne la memòria.

Activitats

Dissenyades per a facilitar el desenvolupament de diferents processos cognitius i permetre diferents nivells de complexitat o multinivell.

Mirada crítica

Un apartat per a desenvolupar el pensament crític amb textos acompanyats d’activitats que ajuden l’alumnat a formar-se una opinió pròpia.

Mites grecs, ahir; superherois, hui

Per què hi ha persones a les quals els molesta que canvien els seus herois favorits?

A favor o en contra?

En els últims anys s’ha viralitzat en internet el «terraplanisme», que afirma que la Terra és plana. Després d’analitzar els textos, hauràs de determinar quin és veraç quin no té rigor científic.

Text A. Arguments terraplanistes

Font: @TerraReal_Info (Xarxa social) «Desperta! T’han mentit tota la teua vida. La Terra és plana

La civilització grega ho feia constantment amb  els seus

Imagina la polèmica:

• Quan viatges amb avió, per què els les pilots no han d’inclinar constantment el morro cap avall per a seguir la suposada curvatura?

Si la Terra fora una pilota, volarien en línia recta cap a l’espai!

• Els avions que van cap a l’est mai arriben a la seua destinació perquè la Terra ʻgiraʼ a 1 674 km/h. Com poden aconseguir alguna cosa que s’allunya tan ràpid?

L’any 431 aC, Eurípides estrena la seua versió de Medea, on la presenta no com una bruixa malvada, sinó com una dona traïda i víctima del masclisme. El públic atenés es dividix:

Alguns criden: «Aquesta no és la vertadera Medea!»

• L’aigua sempre busca el seu nivell. Mira qualsevol llac o mar: està completament pla! Si la Terra fora redona, l’aigua cauria.

Altres aplaudixen la reinterpretació.

• Totes les fotos de la Terra des de l’espai són CGI (imatges generades per ordinador). Per què no veiem els mateixos núvols?

Per què els continents canvien de grandària? Perquè són falses!

Et resulta familiar? És el que passa actualment quan Miles Morales es convertix en Spider-Man, quan Ariel és interpretada per una actriu afroamericana, o quan Thor és una dona en els còmics. La civilització grega va inventar l’«univers compartit»

Text B. Evidències científiques

Els seus mites eren com un univers compartit: cada autor, cada ciutat estat en tenien la seua versió. Per exemple, Èsquil, Sòfocles i Eurípides van contar la història d’Orestes de forma diferent cada ciutat estat tenia la seua versió de Teseu o d’Hèrcules. No existia una versió oficial.

Font: Dra. Carmen Rodríguez, de l’Institut d’Astrofísica. «L’esfericitat de la Terra» de 2 200 anys mitjançant observacions que qualsevol pot repetir:

Els mites eren eines vives que s’adaptaven al context polític, social cultural de cada moment. La civilització grega va comprendre que les grans històries necessiten reinventar-se per a seguir vives, una cosa que se’ns oblida actualment.

• Experiment d’Eratòstenes (200 aC). Va mesurar les ombres al migdia en dues ciutats separades. La diferència angular va permetre calcular la circumferència terrestre amb precisió. Estudiants de tot el món repliquen aquest experiment amb resultats similars.

• Horitzó corb. Des de 10 m d’altura, l’horitzó està a 11 km. Des de 100 m, a 36 km. Aquesta relació matemàtica només és possible en una esfera. Els mariners observen des de fa mil·lennis com els vaixells «apareixen» en l’horitzó: primer el pal, després el casc.

• Navegació per GPS. Els 31 satèl·lits GPS calculen la teua posició basant-se en la curvatura terrestre. Els errors de navegació serien enormes si la Terra fora plana.

Organitza les teues idees

1 Copia i completa en el quadern.

Organitza les teues idees

1 Compara universos narratius a) Tria una saga moderna, com Marvel, Star Wars o Harry Potter, i un cicle mític grec, com Troia, Hèrcules, Teseu, etc. b) Troba tres similituds en el funcionament d’ambdós universos o conjunt d’històries. c) Quins valors transmet cada un a la seua audiència?

2 Investiga les «polèmiques» sobre la reinterpretació a) Busca exemples actuals de controvèrsies per canvis en personatges (gènere, personalitat…).

b) Investiga com reinterpretaven els grecs els seus mites segons l’època, l’autor o la ciutat estat. c) En què s’assemblen i en què es diferencien ambdues situacions?

3 Debat. Argumenta des d’una d’aquestes posicions

• «Les històries clàssiques s’han de respectar tal com són».

• «Cada època té dret a reinterpretar les històries segons els seus valors».

4 Crea la teua reinterpretació Tria un mite grec i imagina’l com una història del segle xxi. Quin missatge actual transmetria la teua versió?

Marc històric

Hi és possible la vida per

Atmosfera

Península Balcànica

Delfos

Gràcies a aquests podem en el quadern.

Aigua líquida

Política

Realitza dos moviments

Econòmica

L’antiga civilització grega

Es representa mitjançant

Mapes

S’hi distingixentres èpoques

Podem orientar-nos

Fets destacats – Colonitzacions – Guerres mèdiques – Imperi d’Alexandre el Gran – Monarquies hel·lenístiques

Estrela polar

Religiosa, cultural i artística

Organització

Social

Els sistemes de govern van ser

Les seues conseqüències són

Es va basar en

Agricultura Ramaderia

Orientar-nos

Creu del Sud

La seua religió va ser Van crear un El artísticllegatinclou

La Lluna

Existien dues categories socials

Translació

Les seues conseqüències són

Ciutadans

La distinta duració del dia la nit

L’existència de zones tèrmiques

L’edifici més important va ser el

De dia

Rellotge

Pensament racional Temple Arquitectura

S’hi distingixentres etapes

Ombra que projecta un pal

Arcaica

L’element fonamental de la unitat en un esquema gràfic que l’alumnat ha de completar.

Llibre de l’alumnat

Repassa

Activitats per a consolidar i integrar l’aprenentatge.

Repassa

Treballar amb el temps

1 Dibuixa una línia de temps anota-hi la cronologia de les èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística. A continuació, relaciona aquests esdeveniments amb l’època corresponent: guerres mèdiques, formació de les polis, imperi d’Alexandre, batalla de Marató, desenvolupament de les colonitzacions, guerra del Peloponés, govern de Pèricles, batalla de Salamina, Lliga de Delos, monarquies hel·lenístiques.

Treballar amb l’espai

2 Copia en el quadern aquests mapes del territori de la Grècia antiga assenyala-hi, diferenciant per mitjà de colors, les localitzacions de: a) L’Hèl·lade, les àrees d’influència hel·lènica després de les colonitzacions i Macedònia; b) Les regions d’Àtica, Lacònia el Peloponés; c) Les polis d’Esparta Atenes.

Crea

El repte permet aplicar el que s’ha aprés realitzant un producte final.

Produir escrits personals

4 Demostra els teus coneixements explicant, amb les teues paraules, la importància històrica dels personatges següents.

Identificar causes i conseqüències

5 Completa en el quadern aquesta taula amb les causes i les conseqüències de cada fet històric.

Causes Fet Conseqüències Colonitzacions

Analitzar imatges

Guerres mèdiques

Elaborem la fitxa d’un objecte, utilitzat en l’antiga Grècia, per a conéixer com era la vida quotidiana

Passos que cal seguir per a realitzar el repte final:

Formeu grups i trieu un objecte

Formeu grups de quatre o cinc persones cada grup trieu un d’aquests objectes.

Entreu en la pàgina del museu arqueològic i obtingueu informació de l’objecte

Quan hàgeu triat l’objecte, entreu en la pàgina del Museu Arqueològic Nacional (https://ceres.mcu.es/pages/AdvancedSearch?Museo=MAN) introduïu el nombre de l’objecte triat. Així obtindreu la informació necessària per a elaborar una fitxa com aquesta.

Nom:

Època:

Material amb el qual està fet:

Descripció:

6 Analitza amb deteniment aquestes escultures gregues i, després, respon les qüestions.

a) A quina època de l’escultura grega pertany cada una?; b) Explica, en 5 línies, el perquè de la teua assignació a una època concreta.

Fes les activitats següents sobre l’ordre arquitectònic.

Definir conceptes

3 Definix de forma breu, i utilitzant els termes adequats, aquests conceptes històrics. Polis, ciutadans, colonitzacions, àgora, guerres mèdiques, cànon, oligarquia, dòric, democràcia, Zeus.

a) Col·loca on correspon els noms dels elements d’aquesta columna: capitell, columna, base, fust, frontó, entaulament, basament.

b) A quin ordre clàssic pertany? En què es diferencia aquest ordre dels altres?

Utilitat o ús:

Semblances diferències amb l’actualitat:

Exposeu el treball a classe

Cada grup exposarà el treball a classe.

Debateu sobre la importància de les restes arqueològiques

Per acabar, podeu debatre sobre la importància que tenen les restes arqueològiques per a conéixer com vivien les persones en altres èpoques.

Reflexiona

En aquesta unitat, has aprés com era l'antiga civilització grega quin ha sigut el seu llegat.

Reflexiona sobre el teu aprenentatge omplint el qüestionari «Com ho has aprés» disponible en el teu projecte digital.

Reflexiona

Remet a un qüestionari disponible en l’entorn digital per a reflexionar sobre com s’ha aprés durant el desenvolupament de la unitat.

ELLES. DEL PASSAT AL PRESENT

Les dones donen a conéixer les seues aportacions que han marcat i marquen els avanços en la societat.

ELLES DEL PASSAT AL PRESENT ELLES DEL PASSAT AL PRESENT

Soc Fanny Bullock Workman, geògrafa, cartògrafa i exploradora estatunidenca, les meues grans aficions són l’escalada a cims alts i els viatges.

LES MEUES HABILITATS

• Iniciativa

• Lideratge

• Compromís

Massachusetts, Estats Units

1859–1925

Geògrafa, cartògrafa exploradora

Entre els anys 1888 1893 he viatjat amb bicicleta per Suïssa, França i Itàlia. També he fet gires a països d’altres continents, com Algèria, Indoxina l’Índia.

He sigut una de les primeres dones a escalar el Mont Blanc (1891) i, actualment, em dispose a realitzar el meu quart viatge a l’Himàlaia per a conéixer, cartografiar millor la zona escalar aquestes muntanyes. Poder contemplar novament el cim del K2, la segona muntanya més alta de la Terra, compensa el perill la falta d’equipament de mitjans, com pitons o mosquetons.

També tinc la intenció de desplegar la meua pancarta a més de 6 000 metres pel sufragi universal. Estem a finals del segle i encara la dona no pot votar.

La meua tasca ha sigut reconeguda en moltes societats geogràfiques. A més, he sigut la segona dona a ser membre de la Royal Geographical Society la primera dona estatunidenca a donar una conferència en la Sorbona de París.

1 Busca informació sobre Fanny Bullock i elabora’n una biografia breu. Quins continents va recórrer?

2 Indaga digues quin va ser el primer país on es va aprovar el sufragi universal en quin any es va produir.

3 Anota en quins continents es localitzen els diferents llocs que Isabelle Bird anomena en el seu relat.

4 Indica les aportacions d’aquestes protagonistes i explica per què són un referent.

LES MEUES HABILITATS

• Iniciativa

• Curiositat

• Motivació

Boroughbridge, Regne Unit

1831–1904

Viatgera, exploradora, escriptora, naturalista i geògrafa

És quasi 1893 i encara no em crec que m’hagen elegit membre de la Reial Societat Geogràfica de Londres. He estat a les illes Sandwich del Pacífic, he recorregut les Muntanyes Rocalloses, vaig estar al Kurdistan, a l’Himàlaia i en altres zones d’Àsia, com l’Índia Pèrsia. Em sorprén el nomenament perquè no hi ha cap dona que forme part d’aquesta institució i, de vegades, llig alguns articles contraris al fet que les dones viatgem de manera autònoma. El meu primer gran viatge va ser a l’illa del Príncep Eduard al Canadà. Des d’aleshores vaig decidir escriure articles diaris amb les meues vivències. Formar part de la Reial Societat Geogràfica em dona un motiu més per a seguir avant en les meues exploracions.

Whangarei, Nova Zelanda

1995

Viatgera

És la persona més jove que ha fet la volta al món en vaixell en solitari: va salpar amb només 14 anys i la va finalitzar amb 16. La seua fundació, Laura Dekker World Sailing Foundation, anima joves de tots els llocs del món a formarse en la navegació.

2010 2012

i+ En el projecte digital, trobaràs un periòdic, La Tertúlia, amb curiositats referents a Fanny Bullock.

2013

El 21 d’agost salpa des de Gibraltar, amb l’objectiu de fer la volta al món

Laura arriba a Nova Zelanda el 21 de gener de 2012

S’estrena el documental Maidentrip sobre el seu viatge

2014

Es publica el llibre One Girl, One Dream

LES MEUES HABILITATS

• Iniciativa

• Motivació

• Compromís

Aquestes dones són un referent tant per les seues aportacions a les ciències socials com per les seues habilitats transversals.

Llibre de l’alumnat

Aprendre fent

Aprendre fent amb metodologia maker permet a l’alumnat posar en joc la seua creativitat i les seues dots per a planificar i treballar en equip, demostrar allò el que ha aprés i desenvolupar habilitats per a la vida.

Maqueta d’un espai natural

La proposta és treballar sobre un espai natural mitjançant la construcció d’una maqueta enriquida amb codis QR. Aquests QR ens permetran mostrar les característiques principals del territori.

1 Investiga 2 Dissenya

Curiositat • Treball cooperatiu • Comunicació

Seleccionem una àrea recollim informació:

• Partim de fonts cartogràfiques: mapes topogràfics geològics 1:25 000 1:5 000 del territori triat.

• Consultem diverses publicacions webs per conéixer el medi ambient de l’espai natural, la flora la fauna.

• Ens informem sobre el patrimoni històric artístic del lloc.

• Fem una llista de les entitats de població dels topònims els classifiquem per categories:

– Hidronímia (noms pels quals es designen masses d’aigua).

– Homonímia (noms de llacs o d'altres masses d’aigua estancada).

– Talasonímia (noms de mars o d'oceans).

– Litonímia (noms de masses rocoses).

– Oronímia (noms de muntanyes).

– Fitonímia (noms de plantes).

– Epònims (que reben el nom d’un personatge).

• Esbrinem quins problemes mediambientals afecten el territori triat.

Gestió del temps • Creativitat

• Presa de decisions

1. Elaborem la maqueta basant-nos en les corbes de nivell del mapa topogràfic que hem seleccionat per al nostre treball. Triem l’espai en el qual instal·larem la maqueta, també el mapa l’escala que hi podem alçar.

Per a la construcció de la maqueta, podem reutilitzar caixes de cartó, a fi de consolidar l’hàbit del reciclatge. Quan estiguen desmuntades, les làmines resultants suposaran un pis d’altura de la nostra maqueta, similar a cada una de les corbes de nivell. Seguidament, es retallen les successives capes segons cada una de les corbes de nivell seleccionades. La base de partida (el nivell inferior de la maqueta) és l’altura mínima reflectida en el mapa, cada corba suma una capa que retallem en els cartons que hem arreplegat.

Quan estiguen superposats els diferents nivells, s’aplica una capa de fixador a l’aigua per a pintures que forme un engrut, per a arredonir les arestes de cada capa aconseguir un aspecte més realista.

Recursos útils

http://centrodedescargas.cnig.es/ seleccionar full en http://centrodedescargas. cnig.es/CentroDescargas/documentos/ cuadricula_MTN50.png descarregar el 1:25 000 en «Recurso muy útil del IGE para iniciarse en las curvas de nivel». Institut Geogràfic NacionalL’altitud (ign.es) activitats-geografia-IGN.pdf

Comunica i avalua

APRENDRE FENT APRENDRE FENT

Després, arriba el moment de pintar. Es pot pintar o apegar damunt algun material que s’assemble al del terreny que volem representar. Per exemple, molsa per a la muntanya verda serradures o suro per als arenals o pedreres. És important triar el color segons l’estació de l’any que volem representar. Una silicona pot representar els cursos d’aigua. Les teulades es poden representar amb paper pintat.

2. Elaborem diverses fitxes explicatives amb les informacions que hem obtingut de la nostra investigació:

– Explicació del significat de cada topònim.

– Descripció de les espècies animals vegetals més importants, incloent-hi imatges.

– Descripció del patrimoni artístic més rellevant, incloent-hi imatges.

En el projecte digital tens un model que pots prendre com a referència. AMB METODOLOGIA MAKER

Joc egipcid’escapada

la seqüenciació la temporalització.

• Si el procés de decisió per a triar les propostes ha sigut adequat com es milloraria.

• Dissenyem una enquesta de satisfacció del visitant de la maqueta. Comprovem en aquesta si el públic que visita la maqueta s’informa adequadament ho valora.

L’antic Egipte és una civilització que provoca fascinació per la cultura, l'art, la moda

• Valorem els aspectes els passos que hagen suposat més dificultat.

– Descripció explicació dels problemes mediambientals.

– Dades més rellevants de les entitats de població.

3. Creem codis QR vinculats amb les fitxes descriptives o explicatives localitzats en el lloc corresponent en la maqueta.

o les deïtats. L’estètica egípcia ja va seduir les antigues Grècia Roma i, hui en dia, quan pensem en Egipte, ens venen a la ment les piràmides, el Nil, els jeroglífics, les mòmies... Durant els segles xx xxi el cinema ha sigut el principal difusor de la imatge de l’antic Egipte. Gràcies al cinema i a la literatura, aquesta civilització és sinònim de misteris d'aventures. I com que ens fascina, farem un joc d’escapada o escape room. Hi utilitzarem l’enginy, la lògica, les dots d’observació i el treball en equip. Com ja saps, el joc consistix a tancar un grup de persones en un espai i plantejar-los una sèrie de proves que cal resoldre per a eixir.

• Resumim el que hem aprés realitzant la tasca.

• Reflexionem sobre com hem treballat les nostres habilitats sobre com podem millorar.

Creativitat • Treball en equip Heu de formar grups de quatre o cinc persones. Cada grup ha d’inventar una història breu que explique on per què estan tancades les persones participants del joc. Alguns exemples d’històries poden ser aquests: A. Un grup d’escribes que, cansats de copiar llibres i d'escriure els missatges dels membres de la cort, decidixen fugir del palau del faraó. B. Un grup de sacerdotesses sacerdots s’han desorientat i no saben com eixir del temple laberíntic.

C. Una expedició arqueològica ha quedat atrapada en una cambra funerària.

D. Un grup de momificadores momificadors ha oblidat el procés necessita ajuda per a executar-lo.

Planificació • Gestió del temps Cada grup ha d’exposar la història que ha ideat a la resta de la classe. Tingueu en compte que ha d’haver-hi una persona encarregada de presentar-la.

A més d’explicar la trama de la història, també ha de descriure l’escenari per a ambientar el joc. Es pot proposar que la presentació siga dramatitzada interpretant la història com si s’estiguera jugant. Després de la presentació de les propostes, la classe votarà la seua favorita i es durà a terme el joc d’escapada més votat o potser els dos més votats, amb la participació de tota la classe.

3 Comunica i avalua

Resolució de problemes • Comunicació Cal preparar l’escenari aconseguir o construir els elements necessaris per a ambientar el joc. En aquesta tasca participarà tota la classe. A continuació, això és molt important, el grup promotor de la idea ha d’elaborar una sèrie de proves que les persones participants han de superar per a eixir de l’escenari on es troben tancades o perdudes. Entre les proves que es poden proposar estan desxifrar un text mitjançant l’escriptura jeroglífica ideant símbols i el seu significat, completar la piràmide social d’Egipte, respondre un qüestionari, etc. Com més informació es tinga sobre el tema, més interessants complicades seran les proves. Poseu-ho difícil als participants. Tingueu en compte que en el grup ha d’haver-hi una o diverses persones encarregades de plantejar les proves als participants, a més d’una persona que arbitre o dirigisca el joc per a la resolució de conflictes.

Descobrix més!

ESO Geografia i història

Entorn digital

Què és?

Com és?

Què aporta?

Recursos destacats de l’entorn digital

C. VALENCIANA

Què és?

1

És una eina pedagògica que utilitza el llibre imprés com a referent. Proporciona igualtat d'oportunitats als estudiants complint amb els requisits d' accessibilitat i de les pautes DUA.

Es fonamenta en tres objectius bàsics:

Oferir el llibre de l'alumnat amb alternatives d' accessibilitat.

2

Generar un projecte veritablement inclusiu.

MULTIDISPOSITIU

Visualitza’l en qualsevol dispositiu, grandària i resolució.

3

Acompanyar el professorat i l'alumnat en cada necessitat i cada ocasió.

TRAÇABLE I ACCESSIBLE

Amb recursos i activitats accessibles i traçables en EVA o LMS.

INTUÏTIU

Fàcil navegació i personalització del contingut.

COMPATIBLE

Amb tots els sistemes operatius, entorns virtuals d'aprenentatge i la majoria de plataformes educatives.

Com és?

L'entorn digital de l'alumnat

Reproduïx el llibre imprés i permet marcar, dibuixar… com a eina d'estudi.

Està enriquit amb recursos contextualitzats al contingut o activitat als quals donen suport, concebuts per a atendre a la diversitat i amb premisses d’accessibilitat

5.1 El politeisme i els llocs de culte

Principals divinitats i creences

El poble egipci era molt religiós. Creia en nombroses divinitats representades amb aspecte humà i animal.

Entre les més destacades es troben: Amon-Ra déu del Sol. Horus, déu del cel. Isis, esposa d’Osiris i deessa de la fertilitat. Osiris, déu dels morts i de l’agricultura, que va ressuscitar després de ser assassinat pel seu germà Seth, el déu del desert; per això, se’l representa momificat i amb la pell verda, el color de la vegetació regenerada després de la inundació del Nil. Anubis, guardià de les tombes i patró dels embalsamadors. Hathor, deessa de l’amor, l’alegria i la música.

Les divinitats habitaven al seu temple, considerat la casa del déu a la Terra. S’hi guardava l’estàtua, rebia ofrenes i se l’adorava mitjançant rituals i oracions complicats.

Els egipcis també adoraven el faraó, el riu Nil i determinats animals considerats sagrats, com escarabats, gats, vaques cocodrils. van ser molt temorosos dels mals esperits, per la qual cosa intentaven allunyar-los amb amulets.

5.2 La vida després de la mort.

El Judici d’Osiris

Els egipcis creien en l’existència d’una vida després de la mort, que concebien de manera optimista.

Per a accedir-hi, hi havia dos requisits. El cos s’havia de conservar mitjançant la tècnica de la momificació.

I el difunt havia de superar el Judici d’Osiris, un tribunal format per déus i presidit per Osiris, en el qual el seu cor es pesava en una balança i, per les seues bones obres, s’havia d’equilibrar amb la ploma de la veritat. En cas contrari, era devorat per un monstre.

El Llibre dels Morts proporcionava al difunt les fórmules que havia de recitar per a passar amb èxit el judici, independentment que haguera obrat bé o no.

En el judici, Anubis col·locava el cor (1) del difunt sobre un dels dos plats d’una balança, en l’altre, la ploma de la deessa Maat (2) símbol de la justícia i de la veritat. Els déus preguntaven al difunt sobre la seua conducta en la vida terrenal, i, segons el que responia, el pes del cor augmentava o disminuïa.

Si l’ànima estava lliure de culpes, el pes del cor era menor que el de la ploma, el difunt era recompensat amb la vida eterna. Si la seua ànima era culpable, el cor del difunt era devorat per Ammit (3) una criatura d’aspecte monstruós, mescla de lleó, cocodril hipopòtam. 3 1 2

Incorpora un accés directe a l'àrea privada de l'alumnat, que inclou continguts transversals.

El Llibre dels Morts la declaració de la innocència

La col·lecció de textos amb oracions, himnes fórmules màgiques que formen el Llibre dels Morts estaven escrits en rotllos de papir, que es col·locaven a les tombes dels egipcis que s’ho podien permetre.

Segons el Llibre dels Morts, l’ànima havia de defensar la seua causa davant del tribunal d’Osiris amb la declaració d’innocència següent: «Jo, en veritat, us conec, Senyors de la Veritat de la justícia; us he portat la veritat, he destruït per vosaltres la mentida. No vaig cometre cap frau contra els homes, no vaig turmentar la viuda, no vaig mentir davant del tribunal, no conec la mala fe, no vaig fer res prohibit... Soc pur, soc pur, soc pur!».

ACTIVITATS

1 Elabora un esquema que continga les deïtats principals, la funció que tenien com es representaven.

2 Esbrina per què el déu Osiris es representava momificat i amb la pell verda.

3 Fes una llista amb els animals que els egipcis adoraven. Amb quin bioclima relacionaries els animals que conformaven Ammit?

4 Resol les activitats següents relacionades amb el Judici d’Osiris.

a) Descriu breument en què consistia.

b) Indica la relació existent entre el Judici d’ Osiris el Llibre dels Morts.

5 Reflexiona contesta. Quina finalitat creus que tenia el Judici d’Osiris des d’un punt de vista social?

Potencia l'aprenentatge més enllà del llibre imprés. Inclou un espai que amplia les capacitats del llibre, oferint eines assistides per IA per reforçar i avaluar l'adquisició dels sabers essencials:

Practica!: Més de 500 activitats interactives que consoliden l'aprenentatge dels sabers fonamentals i permeten practicar de forma progressiva.

Posa't a prova: un entorn d'autoavaluació que mesura el progrés de l'alumnat i proporciona al professorat dades precises sobre l'acompliment individual.

Desafiaments adaptatius: propostes diferenciades segons el nivell d'avanç, juntament amb tècniques d'estudi per a superar dificultats detectades.

Com és?

L'entorn digital del professorat

Aporta una solució integrada:

Continguts i aplicacions amb tots els recursos i eines contextualitzats.

Aplicacions i propostes per a un suport integral a la labor docent.

Una vida marcada per la religió

El politeisme els llocs de culte

Principals divinitats creences

El poble egipci era molt religiós. Creia en nombroses divinitats representades amb aspecte humà i animal. Entre les més destacades es troben: Amon-Ra déu déu del cel. Isis, esposa d’Osiris Osiris, déu dels morts

i de l’agricultura, que va ressuscitar després de ser Seth, el déu del desert; per això, se’l representa momificat amb la pell verda, el color de la vegetació regenerada després de la Anubis, guardià de les tombes patró dels embalsamadors. Hathor, deessa de l’amor, l’alegria i la música.

Les divinitats habitaven al seu temple, considerat la casa del déu a la Terra. S’hi guardava l’estàtua, rebia ofrenes se l’adorava mitjançant rituals

Els egipcis també adoraven el faraó, el riu Nil i determinats animals considerats sagrats, com escarabats, gats, vaques cocodrils. van ser molt temorosos dels mals esperits, per la qual cosa intentaven allunyar-los amb amulets.

La vida després de la mort.

Els egipcis creien en l’existència d’una vida després de la mort, que concebien de manera optimista. Per a accedir-hi, hi havia dos requisits. El cos s’havia de conservar mitjançant la tècnica de la momificació. I el difunt havia de superar el Judici d’Osiris, un tribunal format per déus presidit per Osiris, en el qual el seu cor es pesava en una balança i, per les seues bones obres, s’havia d’equilibrar amb la ploma de la veritat. En cas contrari, era devorat per un monstre. proporcionava al difunt les fórmules que havia de recitar per a passar amb èxit el judici, independentment que haguera obrat bé o no.

En el judici, Anubis col·locava el cor (1) del difunt sobre un dels dos plats d’una balança, en l’altre, la ploma de la deessa Maat (2) símbol de la justícia de la veritat. Els déus preguntaven al difunt sobre la seua

Si l’ànima estava lliure de culpes, el pes del

que el de la ploma, el difunt era recompensat amb la vida eterna. Si la seua ànima era culpable, el cor del difunt era devorat per Ammit (3) una criatura d’aspecte monstruós, mescla de lleó, cocodril hipopòtam. 3 1 2

havia de defensar la seua causa davant del tribunal d’Osiris amb la declaració d’innocència següent: «Jo, en veritat, us conec, Senyors de la Veritat de la justícia; us he portat la veritat, he destruït per vosaltres la mentida. No vaig cometre cap frau contra els homes, no vaig turmentar la viuda, no vaig mentir davant del tribunal, no conec la mala fe, no vaig fer res prohibit... Soc pur, soc pur, soc pur!».

ACTIVITATS

1 Elabora un esquema que continga les deïtats principals, la funció que tenien com es representaven.

2 Esbrina per què el déu Osiris es representava momificat amb la pell verda.

3 Fes una llista amb els animals que els egipcis adoraven. Amb quin bioclima relacionaries els animals que conformaven Ammit?

4 Resol les activitats següents relacionades amb el Judici d’Osiris.

a) Descriu breument en què consistia.

b) Indica la relació existent entre el Judici d’ Osiris el Llibre dels Morts.

5 Reflexiona contesta. Quina finalitat creus que tenia el Judici d’Osiris des d’un punt de vista social?

RECURSOS CONTEXTUALITZATS

Un únic registre dona accés al llibre digital i a totes les eines i recursos inclosos en l'àrea privada del professorat.

Llibre digital per al professorat amb:

La versió del llibre digital de l'alumnat.

Recursos propis del docent.

Proposta didàctica integrada.

Accés directe als principals recursos i eines de l'àrea privada.

PROPOSTES METODOLÒGIQUES

En aquesta doble pàgina es presenten les característiques més importants dels dos grups de plantes amb llavors: les angiospermes i les gimnospermes.

La major dificultat que es pot presentar és la identificació de les flors de les gimnospermes, ja que els alumnes i les alumnes solen associar el concepte de flor amb les estructures reproductores de les plantes angiospermes.

Suggerim l’observació de les flors femenines i masculines d’una conífera, en les il·lustracions del llibre, o bé en altres imatges o mostres reals.

SOLUCIONS

4 Monoiques són aquelles espècies vegetals en les quals existeixen flors tant masculines com femenines en la mateixa planta, comara, per

Àrea privada

Generadors de fitxes d'atenció a la diversitat i de proves d'avaluació assistits per IA. Programació.

Plans transversals i d'inclusió.

Programes per al desenvolupament del talent, la comprensió lectora i el pensament crític Projectes interdisciplinars.

Kits de metodologies actives i d' instruments d'avaluació.

Panell de seguiment: representació gràfica del progrés de l'alumnat. Facilita el diagnòstic i genera informes de progrés.

Què aporta?

El nostre entorn digital incorpora àmplies alternatives d'accessibilitat que permeten a tot l'alumnat l'accés al desenvolupament de la sessió amb igualtat d'oportunitats.

ACCESSIBILITAT

Aa

TIPOGRAFIA LLEGIBLE

Tipografies i cossos de lletra accessibles.

MODE DE LECTURA

Lectura d'una pàgina o de dues.

ESTRUCTURA DE LA PÀGINA

Per a facilitar la lectura.

NAVEGACIÓ INTEL·LIGENT

Facilita la comprensió, navegació i percepció de l'entorn digital.

Permet l'ampliació que requerisca l'alumnat. LUPA

Colors i contrastos accessibles. CONTRAST

NAVEGACIÓ PER TECLAT

Adaptat per a una navegació per teclat.

A-Z

LECTOR DE PANTALLA

Preparat per a lectors de pantalla.

FINESTRES DESCRIPTIVES

Textos alternatius en les imatges.

La versió digital del llibre de l'alumnat amplia les possibilitats d' atenció a la diversitat que proporciona la versió impresa abundant en els principis de les pautes DUA (disseny universal d'aprenentatge), i oferint recursos i activitats que adeqüen el projecte als diferents perfils dels estudiants i els proporcionen ajuda durant procés d'aprenentatge.

INCLUSIÓ

Què aporta?

Recursos i solucions

per a cada situació

MESURAR EL PROGRÉS, AVALUAR

Més de 20 proves d'avaluació per curs.

Generador de proves d'avaluació.

Posa't a prova

Un panell de seguiment.

Kit d' instruments d'avaluació.

assistit per IA

GUIAR

Més de 150 fitxes d'atenció a la diversitat per curs.

Generador d'activitats imprimibles

assistit per IA

Per a cada saber essencial, més de 10 suggeriments de tècniques d'estudi i tasques.

Programa per al desenvolupament del talent, amb 3 projectes per cicle.

Programa per al desenvolupament de la comprensió lectora.

Programa per al desenvolupament del pensament crític i un pla per a Aprendre a aprendre amb tècniques d'estudi.

Kit de materials per a la inclusió

ENTRENAR I REPASSAR

Practica!, que prioritza l'aprenentatge dels sabers fonamentals.

Mesurar el progrés avaluar

per a cada necessitat 06 07

Guiar l'alumnat en el seu aprenentatge

Planificar, gestionar i acompanyar

Preparar la sessió de classe

RECURSOS

I SOLUCIONS

PER A CADA SITUACIÓ

PER A CADA NECESSITAT

01 02 03 04 05

Entrenar, repassar

Conéixer, comprendre

Desenvolupar la sessió de classe

PLANIFICAR, GESTIONAR I ATENDRE EL BENESTAR

Programació didàctica i d'aula.

Panell de seguiment.

Un entorn digital integrat, senzill i amb registre únic.

Kit de comunicació amb les famílies.

Pla TIC TAC de benestar digital.

PREPARAR LA SESSIÓ DE CLASSE

Proposta didàctica digital.

Possibilitat de vincular enllaços a l'entorn digital per a personalitzar el contingut.

Més de 80 tècniques de pensament i d'aprenentatge cooperatiu, amb vídeos per a planificar la implementació de metodologies actives.

DESENVOLUPAR LA SESSIÓ DE CLASSE

Àmplies solucions d'accessibilitat.

Multitud i diversitat de recursos per a activar, motivar, exposar i aplicar metodologies actives.

CONÉIXER I COMPRENDRE

Més de 150 recursos per curs basats en la metodologia amb microaprenentatges (vídeos, àudios, infografies i textos) de cada saber fonamental, per curs i matèria en Com vols que t'ho conte.

Vídeos, àudios, presentacions per a aprendre a observar la naturalesa, aprendre a cuidar-se, aprendre amb la il·lustració, galeries d'imatges, etc.

Projectes interdisciplinaris.

Recursos destacats de l'entorn digital

Recursos imprimibles

Atenció a la diversitat

Per a cada matèria i curs:

Més de 150 fitxes d'atenció a la diversitat, amb propostes:

• d'adaptació al currículum,

• de reforç,

• d'aprofundiment,

3 Projectes del Programa per al desenvolupament del talent.

Generador d'activitats imprimibles assistit per IA.

Recursos per a treballar la transició entre etapes i cursos

Per a cada un dels 30 a 50 sabers essencials del curs, més de 10 suggeriments de tècniques d'estudi i tasques que n’afavorisquen l’aprenentatge significatiu.

GENERADOR D'ACTIVITATS IMPRIMIBLES ASSISTIT PER IA

1. L el text respon les preguntes

a.

Avaluació

Per a cada matèria i curs:

Més de 20 proves d'avaluació per matèria i curs.

• 2 avaluacions multinivell per unitat.

• Més de 6 proves d'avaluació competencial per curs.

Un generador de proves d'avaluació assistit per IA.

Més de 50 instruments d'avaluació per a fomentar l'avaluació formativa i la reflexió sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge.

Programació

Una proposta de programació didàctica i d'aula.

GENERADOR DE PROVES D'AVALUACIÓ ASSISTIT PER IA

ACTIVITATS amb les TIC 1/2 Dibuixa un ordinador indica’n amb rètols les parts principals. Definix maquinari. Si no en coneixes la definició, copia-la d’un diccionari. Escriu el nom de la màquina que permet connectar-se a internet a un ordinador. Per a facilitar-te la resposta, pensa en les màquines TIC que hi ha a les cases a les quals aniries per a obtindre la contrasenya wifi. Fes una llista amb, almenys, tres activitats que: a) RealitzesamblesTIC: b) No pots realitzar amb les TIC: c) Pots realitzar usant les TIC o sense usar-les:

TIC TAC FITXA 1

DIGITAL INFORMACIÓ I ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL PLA TIC TAC FITXA 1 Les tecnologies de la informació la comunicació (TIC) són eines que ens ajuden a realitzar diverses tasques. Inclouen màquines tecnologies. Com són les TIC?

Ordinadors o computadores

De sobretaula Portàtils Superordinadors

regles informàtics per executar certes tasques en un ordinador.

Apps Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el programari especial per a aquest tipus de dispositius.

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta nombrosos ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP... TAC Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació la Comunicació per a l’Aprenentatge. Wifi Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fil entre dispositius electrònics a poca distància sense que hi haja «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per a connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

Bluetooth Tecnologia basada en els senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes tàctils, rellotges d’activitat, etc.) a poca distància; és a dir, quan estan prop encara que hi haja obstacles pel mig.

Assistència a la pràctica educativa

Pla d'inclusió i atenció a la diversitat:

- Materials per a la inclusió.

- Comunicació amb les famílies.

Kit d'instruments d'avaluació.

Kit de metodologies actives:

- Kit de tècniques d'aprenentatge cooperatiu.

- Kit de tècniques de desenvolupament del pensament.

Plans transversals:

- Pla TIC TAC per al benestar digital.

- Pla lingüístic.

- Pla de tècniques d'estudi.

- Projectes interdisciplinaris.

Àrea de suport a la labor docent:

- Programa per al desenvolupament del talent.

- Programa per al desenvolupament de la comprensió lectora i pla lector.

- Programa per al desenvolupament del pensament crític.

Recursos destacats de l'entorn digital

Recursos digitals

Per a cada matèria i curs:

Com vols que t'ho conte

RECURSOS PER A MICROAPRENENTATGES

Més de 150 recursos multiformat denominats Com vols que t'ho conte, compostos per un vídeo, una infografia, un àudio i un resum d'idees clau i dissenyats per a facilitar l'aprenentatge dels sabers essencials mitjançant la metodologia coneguda com microlearning.

Activitats interactives

Més de 500 activitats, especialment dissenyades per a prioritzar l'aprenentatge dels conceptes essencials del curs.

Recursos dinamitzadors, d'ampliació…

• Entre 6 i 9 àudios detonants motivadors, un per unitat.

• Entre 6 i 9 presentacions per a activar coneixements previs.

• Més de 50 presentacions de les il·lustracions del mètode.

• Més de 50 presentacions amb imatges o vídeos d'ampliació.

El politeisme els llocs de culte

Principals divinitats creences

El poble egipci era molt religiós. Creia en nombroses divinitats representades amb aspecte humà i animal.

Entre les més destacades es troben: Amon-Ra déu déu del cel. Isis, esposa d’Osiris deessa de la fertilitat. Osiris, déu dels morts i de l’agricultura, que va ressuscitar després de ser assassinat pel seu germà Seth, el déu del desert; per això, se’l representa momificat amb la pell verda, el color de la vegetació regenerada després de la Anubis, guardià de les tombes patró dels embalsamadors. Hathor, deessa de l’amor, l’alegria i la música.

Les divinitats habitaven al seu temple, considerat la casa del déu a la Terra. S’hi guardava l’estàtua, rebia ofrenes se l’adorava mitjançant rituals

Els egipcis també adoraven el faraó, el riu Nil i determinats animals considerats sagrats, com escarabats, gats, vaques cocodrils. van ser molt temorosos dels mals esperits, per la qual cosa intentaven allunyar-los amb amulets.

La vida després de la mort.

Els egipcis creien en l’existència d’una vida després de la mort, que concebien de manera optimista. Per a accedir-hi, hi havia dos requisits. El cos s’havia de conservar mitjançant la tècnica de la momificació. I el difunt havia de superar el Judici d’Osiris, un tribunal format per déus presidit per Osiris, en el qual el seu cor es pesava en una balança i, per les seues bones obres, s’havia d’equilibrar amb la ploma de la veritat. En cas contrari, era devorat per un monstre. proporcionava al difunt les fórmules que

Cada recurs Com vols que t'ho conte aborda un concepte essencial de 4 formes diferents. Proporciona alternatives per a la comprensió (d'acord amb les pautes DUA) fixant idees principals i les relacions entre aquestes.

RECURSOS MULTIFORMAT

Recursos destacats de l'entorn digital

Recursos digitals

Altres recursos propis de la matèria

Aprén amb la literatura

VÍDEOS

Aprén amb el cinema

Recursos que complementen i permeten treballar continguts de diverses maneres com a complement i suport del que s’ha aprés.

Recursos destacats de l'entorn digital

Proposta didàctica digital

Dissenyada per a una impressió flexible dels continguts.

Permet imprimir:

• Seccions seleccionades de l'epígraf d'una unitat.

• Els continguts d'una mateixa secció de tots els epígrafs de la unitat

• Els continguts d'una mateixa secció de tots els epígrafs del llibre.

• La totalitat del contingut de totes les seccions.

Integrada en el llibre digital.

Per a cada apartat o epígraf del llibre de l'alumnat, incorpora cinc grans seccions que inclouen referències als recursos associats a cada una en el projecte digital:

• Què aprendrem?

• Propostes metodològiques.

• Solucions de les activitats.

• Atenció a la diversitat.

• Avaluació.

Com es forma i com es modifica el relleu 3

el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Aquestes formes han tardat milions d’anys a crear-se són el resultat d’una evolució lenta. Hi han alternat moments de formació del relleu, originats per les forces internes de la Terra, moments de modificació del relleu, deguts a les forces o agents externs.

3.2 La formació del relleu els seus agents Es forma per l’acció de les forces o agents interns de la Terra. Aquestes forces creen les formes bàsiques o estructura del relleu en alçar, enfonsar o desplaçar blocs o sediments. Els principals agents interns del relleu són l’orogènesi, els terratrèmols els volcans.

• L’orogènesi. És el procés de formació de les muntanyes. Té lloc a les zones on xoquen o se separen dues plaques de la litosfera.

• Els terratrémols. També anomenats sismes, són sacsades brusques de l’escorça terrestre. S’originen, sobretot, pel xoc entre dues plaques, o quan una roca se sotmet a tensions grans.

• Els volcans. Són clevills de l’escorça terrestre, per on ixen a l’exterior el magma els gasos procedents de l’interior de la Terra. Es localitzen, sobretot, a la zona de contacte entre les plaques.

3.3 La modificació del relleu i els seus agents La modificació del relleu es deu a l’acció de forces o agents externs.

La seua actuació provoca l’erosió o desgast de les formes del relleu, el transport dels materials erosionats la seua sedimentació o acumulació en certes àrees. Els principals agents externs del relleu són els elements atmosfèrics, l’aigua els éssers vius.

• Els elements atmosfèrics. La temperatura, quan experimenta canvis ràpids de calor de fred, dilata contrau les roques, això en provoca la fractura. Les precipitacions en forma líquida penetren pels clevills de les roques i, en gelar-se, augmenten de volum les trenquen. el vent desgasta les roques, les descompon en fragments xicotets, transporta sedimenta les arenes.

• L’aigua. En estat líquid o sòlid, dissol alguns components de les roques, erosiona el relleu excavant valls barrancs, transporta els materials erosionats els sedimenta o deposita.

• Els éssers vius. La vegetació els animals modifiquen el relleu lentament trencant les roques amb les seues arrels o amb els seus moviments. Els éssers humans el modifiquen de forma més ràpida duradora a través de les seues activitats.

Per exemple, amb l’extracció de minerals, o amb la construcció de carreteres, ferrocarrils embassaments.

ACTIVITATS COMPETENCIALS

El volcà de La Palma

Els volcans evidencien que la Terra és un planeta dinàmic en evolució. Llig aquest article sobre l’erupció volcànica de La Palma resol les qüestions.

https://www.eldiario.es/ canariasahora/sociedad/ cumbre-vieja-erupcionvolcanica-larga-historia-palmadatos_1_9314257.html

• Quants dies va durar l’erupció?

• Quantes hectàrees han ocupat les colades de lava expulsades pel volcà?

• Com va afectar aquesta erupció la vida de les persones que viuen a l’illa?

ACTIVITATS

1 Explica les diferències entre aquestes parelles de conceptes: a) Forces internes/ forces externes de la Terra; b) Volcà/terratrémol; c) Erosió/ sedimentació.

2 Observa l’esquema del volcà. a) Per on ix el magma a la superfície?; b) Quins altres materials o substàncies expulsa?

3 Elabora un mapa conceptual sobre la formació la modificació del relleu.

4 Imagina que, a les proximitats de la teua localitat, es traçarà un túnel per al ferrocarril indica quines transformacions experimentaria el relleu.

Consulta el mapa conceptual Aplica destreses !

Els continguts estan organitzats en blocs desplegables (com pestanyes que s'obrin i es tanquen), perquè es puga localitzar la informació fàcilment sense haver de recórrer tot el document.

L’orogènesi Agents interns

Proposta didàctica

PROPOSTES METODOLÒGIQUES

En aquesta doble pàgina es presenten les característiques més importants dels dos grups de plantes amb llavors: les angiospermes i les gimnospermes.

Els terratrémols

Epicentre

L’aigua

La major dificultat que es pot presentar és la identificació de les flors de les gimnospermes, ja que els alumnes i les alumnes solen associar el concepte de flor amb les estructures reproductores de les plantes angiospermes.

La vegetació

Hipocentre

Els volcans

Suggerim l’observació de les flors femenines i masculines d’una conífera, en les il·lustracions del llibre, o bé en altres imatges o mostres reals.

Núvol de cendres pols Con volcànic

SOLUCIONS

lateral

L’ésser humà

4 Monoiques són aquelles espècies vegetals en les quals existixen flors tant masculines com femenines en la mateixa planta, comara, per

ESO

Descobrix més!

Geografia i història

Annex de mostres

Fitxes d’atenció a la diversitat

Proves d’avaluació

Programació

C. VALENCIANA

Les pàgines següents oferixen una xicoteta mostra dels recursos imprimibles i els que es poden crear amb els generadors del projecte.

Fitxes d’atenció a la diversitat

El projecte oferix més de 300 fitxes d’atenció a la diversitat. Per a cada un dels més de 80 sabers essencials que es treballen en la matèria durant un curs.

• 2 fitxes d’exercitació mitjançant diferents estratègies (treball manipulatiu, repàs lúdic…).

• Una fitxa d’aprofundiment.

• Una fitxa per a adaptar el currículum.

I la possibilitat d’elaborar propostes d’activitats adaptades a les necessitats de l’aula mitjançant el generador de fitxes assistit per IA.

Proves d’avaluació

Programació

El projecte presenta més de 15 proves d’avaluació per curs:

• 2 avaluacions multinivell per a cada unitat o situació d’aprenentatge.

• Avaluacions inicials.

• Avaluacions finals.

I la possibilitat d’elaborar propostes d’avaluació adaptades a les necessitats de l’aula mitjançant el generador de proves assistit per IA.

Amb les Programacions d’aula i la Programació didàctica de les àrees.

Fitxes per a Adaptar el currículum

Dissenyades per a donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE).

Per a la seua elaboració, s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa:

• Explicacions teòriques que motiven la tasca i recursos visuals que afavorixen l’aprenentatge.

• S’empren enunciats curts.

• Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats.

• Es ressalten algunes paraules que puguen ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau).

• S’utilitza un vocabulari senzill.

• S’estructuren els espais per donar claredat a allò exposat.

Bloc de Geografia. Geografia i Història

Treballar amb dades estad stiques

3 Fixa't en la taula següent i contesta les preguntes

Dades Mercur Terra

D stància al Sol 57 910 000 km 149 600 000 km

D àmetre equatorial 4 880 km 12 756 km

Període orbital 88 dies 365 dies

Temperatura mit ana 167 °C 14 °C

a Quina diferència de diàmetre hi ha entre aquests dos planetes? Quin és més gran?

b Quants quilòmetres de distància hi ha entre Mercuri la Terra?

Treballar amb mapes

4 Fixa't en el mapa i respon les qüestions

Interpretar espais i paisatges

a Quina pressió o pressions són més altes del que és normal en aquest mapa?

b Quants mil·libars de pressió hi ha per damunt de la pressió mitjana en l'anticicló superior?

c Quantes zones hi ha de baixa pressió? Quants mil·libars de pressió hi ha menys que la mitjana en cada borrasca?

d Explica com les baixes o altes pressions afecten el temps atmosfèric.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Característiques i estructura de la Terra

Geografia i Història NOM: DATA: CURS:

1. Ll g el text següent i completa els espais en blanc amb una d’aquestes paraules equador relleu vida hidrosfera esfera sistema solar geoide bacteris

La Terra es va formar fa uns 4 600 milions d'anys, al mateix temps que el Sol el Té una dimensió de 510 milions de km2 –unes mil vegades la superfície d'Espanya– i forma de , és a dir, d'esfera imperfecta, més ampla a l' que als pols, amb irregularitats i desnivells deguts al

La Terra és, pel que sabem, l'únic planeta del sistema solar on hi ha . Aquesta va sorgir fa més de 2 000 milions d'anys a la mar, en forma de d’algues, gràcies a unes condicions favorables:

• Una temperatura moderada, gràcies a la distància que la separa del Sol.

• Una atmosfera amb gasos imprescindibles per a la vida, com l'oxigen.

• Aigua líquida abundant a la superfície.

Quan observem les imatges de la Terra preses des de l'espai, la veiem com una gran de color blau. Aquesta tonalitat es deu a dos dels seus dominis físics essencials: la i l'atmosfera.

2. Observa la il·lustració de les capes de la Terra completa les caselles amb el nom corresponent

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Característiques i estructura de la Terra Geografia i

SOLUCIONS

1. L ig el text següent i completa els espais en blanc amb una d’aquestes paraules.

La Terra es va formar fa uns 4 600 milions d'anys, al mateix temps que el Sol i el sistema solar. Té una dimensió de 510 milions de km2 –unes mil vegades la superfície d'Espanya– forma de geoide, és a dir, d'esfera imperfecta, més ampla a l'equador que als pols, amb irregularitats i desnivells deguts al relleu.

La Terra és, pel que sabem, l'únic planeta del sistema solar on hi ha vida. Aquesta va sorgir fa més de 2 000 milions d'anys a la mar, en forma de bacteris i d'algues, gràcies a unes condicions favorables:

• Una temperatura moderada, gràcies a la distància que la separa del Sol.

• Una atmosfera amb gasos imprescindibles per a la vida, com l'oxigen.

• Aigua líquida abundant a la superfície.

Quan observem les imatges de la Terra preses des de l'espai, la veiem com una gran esfera de color blau. Aquesta tonalitat es deu a dos dels seus dominis físics essencials: la hidrosfera i l'atmosfera.

2. Observa la il·lustració de les capes de la Terra i completa les caselles amb el nom corresponent

Nucli intern Escorça

Mantell superior

Mantell inferior

Nucli extern

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

d’ Exercitació

Característiques i estructura de la Terra

Posen en pràctica els aprenentatges de la unitat. Estan dissenyades per a exercitar i reforçar continguts amb estudiants sense necessitats específiques de suport educatiu mitjançant diferents estratègies (treball manipulatiu, repàs lúdic...).

Geografia i Història NOM: DATA: CURS:

1. Relaciona cada característica de la Terra amb la dada corresponent

1. Edat a. Aprox. 40 077 km

2. Forma b. 150 milions de km

3. Perímetre equatorial c. 510 milions de km²

4. Perímetre polar d. 40 008 km

5. Superfície total e. 149,3 milions de km²

6. Superfície continental f. Geoide

7. Superfície oceànica g. 360,7 milions de km²

8. Distància al Sol h. 4 600 milions d'anys

2. Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses. Després, correg x les errònies.

V F Correcció

a L'atmosfera és una capa gasosa d'uns 1 000 km d’espessor que envolta la Terra.

b La vida va sorgir fa més de 3 000 milions d'anys a la mar, en forma de bacteris i d’algues

c La causa de l'eixamplament de la Terra a l'equador és el moviment de rotació.

d El nucli de la Terra està constituït completament per ferro.

e Al mantell superior hi ha materials sòlids que, a certa profunditat, es troben totalment fosos.

f L'escorça la part superior del mantell formen una capa sòlida superficial, denominada litosfera.

g La litosfera té una espessor invariable.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Característiques estructura de la Terra

Geografia i Història SOLUCIONS

1. Relaciona cada característica de la Terra amb la dada corresponent

1. h.

PERSONALITZABLES

MITJANÇANT EL GENERADOR DE FITXES

2. Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses. Després, corregix les errònies.

V F Correcc ó

a L'atmosfera és una capa gasosa d'uns 1 000 km d’espessor que envolta la Terra. x

b La vida va sorgir fa més de 3 000 milions d'anys a la mar, en forma de bacteris i d’algues. x 2 000 milions d'anys

c La causa de l'eixamplament de la Terra a l'equador és el moviment de rotació. x

d El nucli de la Terra està constituït completament per ferro. x Sobretot per ferro

e Al mantell superior hi ha materials sòlids que, a certa profunditat, es troben totalment fosos. x parcialment fosos

f L'escorça la part superior del mantell formen una capa sòlida superficial, denominada litosfera. x

g La litosfera té una espessor invariable. x variable

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Fitxes d’ Aprofundiment competencials

Característiques i estructura de la Terra

Desenvolupen activitats i metodologies per aplicar i aprofundir en l’adquisició de les competències bàsiques. Estan dissenyades per a l’alumnat que ha assolit els aprenentatges requerits i per a l’alumnat que presenta necessitats de suport educatiu per altes capacitats.

Geografia i Història NOM: DATA: CURS:

1. Ll g el text i respon les preguntes

Terra. Per simple que puga paréixer o familiar que puga resultar-nos, el nom del nostre planeta, igual que la resta de planetes, també té un origen en la mitologia grega. Així, en aquest cas, els antics grecs van denominar la Terra en honor a la deessa Gea, la qual era adorada com la creadora de l'univers i la mare, tant dels déus primordials i dels titans, com dels primers humans. Igual que passa amb la resta de planetes del sistema solar, posteriorment els romans la van batejar amb el nom de la seua deessa equivalent, Terra, el qual ha transcendit fins al present amb les adaptacions evidents

La nostra llar, la Terra, és el cinqué planeta més gran i el tercer en proximitat al Sol del sistema solar. També es tracta del planeta més gran dels 4 planetes rocosos. Entre altres qualitats, com la rotació del seu eix respecte a l'eclíptica, la composició de la seua atmosfera rica en oxigen o la presència d'aigua líquida, aquesta distància de la Terra al Sol –situada dins de la zona d'habitabilitat d'una estrela– és la responsable que el nostre planeta siga l'únic del sistema solar en què fins al moment s'haja trobat vida.

«El planeta Terra, la nostra llar en el sistema solar», National Geographic https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/planeta-tierra-nuestro-hogar-sistemasolar_18636

a. Quin és l'origen mitològic de la terra?

b. Per què el nostre planeta s'anomena Terra? Quins són els noms d'altres planetes?

c. Quina és la posició de proximitat de la Terra respecte al Sol?

d. Quina qualitat compartix la Terra amb tres planetes més?

e. Què és la zona d'habitabilitat?

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Característiques i estructura de la Terra

SOLUCIONS

1. Llig el text respon les preguntes

a Quin és l'origen mitològic de la terra?

Els antics grecs la van denominar Terra en honor a la deessa Gea, la qual era adorada com la creadora de l'univers i com la mare, tant dels déus primordials i dels titans, com dels primers

humans

b Per què el nostre planeta s'anomena Terra? Quins són els noms d'altres planetes?

Els romans la van batejar amb el nom de la seua deessa equivalent, Terra, el qual ha transcendit fins al present amb les adaptacions evidents

Altres planetes poden ser Mart, Júpiter, Venus, etc.

c Quina és la posició de proximitat de la Terra respecte al Sol?

Tercera

d Quina qualitat compartix la Terra amb tres planetes més?

Són rocosos

e Què és la zona d'habitabilitat?

La distància de la terra al Sol que permet la vida.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Proves d’Avaluació

Models de proves que permetran al professorat realitzar un diagnòstic del punt de partida de l’alumnat al començament del curs.

Avaluació Geografia i Història ESO NOM: DATA: CURS:

1 Uneix com correspongui els moviments que realitza la Terra a l'espai.

Moviment de rotació

AVALUACIÓ

INICIAL

Moviment de translació

2 Fes les següents activitats relacionades amb la representació del nostre planeta.

a Quina diferència hi ha entre un plànol un mapa?

b Observa aquesta fotografia. Després, dibuixa'n el plànol aproximat.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

És el gir que realitza la Terra sobre si mateixa. Aquest moviment tarda 24 hores i té com a conseqüència el dia la nit.

És el gir que realitza la Terra al voltant del Sol. Aquest desplaçament dura un any. El moviment de translació produeix les estacions de l'any.

SOLUCIONS

AVALUACIÓ

INICIAL Prova d'avaluació, Geografia i Història, 1 ESO

1 Moviment de rotació / És el gir que realitza la Terra sobre si mateixa. Aquest moviment tarda 24 hores i té com a conseqüència el dia la nit. Moviment de translació / És el gir que realitza la Terra al voltant del Sol. Aquest desplaçament suposa un any. El moviment de translació produïx les estacions de l’any.

2 a) Un mapa és la representació d'un territori extens, o fins i tot de tota la superfície de la Terra, i un plànol és un dibuix que representa a mida reduïda i vist des de dalt una superfície no massa extensa, com una localitat, un barri, un edifici o una habitació b) La resposta és oberta.

PERSONALITZABLES

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

per a cada unitat o situació d’aprenentatge

Nivel 2 Proves d’Avaluació multinivell

El planeta blau. La Terra Geografia i Història ESO NOM: DATA: CURS:

1 Llig aquestes frases indica quines són vertaderes.

□ a La Terra és, pel que sabem, l'únic planeta del sistema solar on existix vida.

□ b El nostre planeta té la forma d'una esfera perfecta.

□ c La vida a la Terra va sorgir a la mar, en forma de peixos i de grans mamífers.

□ d La hidrosfera és un domini líquid, compost per l'aigua dels oceans i mars.

□ e L'atmosfera és una capa gasosa d'uns 1 000 km de grossària que envolta la Terra.

2 Observa la il·lustració sobre l'estructura de la Terra i realitza les activitats proposades.

a Completa la retolació del dibuix situant aquests conceptes on corresponga

Nucli extern – Atmosfera – Escorça – Nucli intern – Mantell

Models de proves que permetran al professorat realitzar una avaluació dels criteris i sabers bàsics que l’alumnat ha adquirit durant la realització de la situació d’aprenentatge.

AVALUACIÓ

NIVELL 2

b Relaciona els termes de les dues columnes

Capa gasosa d'uns 1 000 km de grossària que envolta la Terra. Es compon de diferents gasos, entre els quals predomina el nitrogen

Constituït sobretot per ferro.

Constituïda per una capa prima de roques i de sòl.

Atmosfera

NIVELL 2 El planeta blau. La Terra Geografia i Història ESO SOLUCIONS

1 La a, la d i la e són vertaderes. La b la c són falses.

2 a) Completa la retolació del dibuix situant els conceptes següents on corresponga Nucli extern – Atmosfera – Escorça – Nucli intern – Mantell

b) Relaciona els termes de les dues columnes

Mantell - Compost per una capa inferior sòlida per una capa superior de materials sòlids, que, a certa profunditat, es troben parcialment fosos.

Nucli - Constituït sobretot per ferro.

Escorça - Constituïda per una capa prima de roques i de sòl.

Atmosfera - Capa gasosa d'uns 1 000 km de grossària que envolta la Terra. Es compon de diferents gasos, entre els quals predomina el nitrogen.

3 a) La Terra es mou contínuament, i realitza dos moviments: el de rotació i el de translació.

b) El moviment de rotació és el gir de la Terra sobre si mateixa. Aquest moviment tarda a completar-se un dia solar, és a dir, un poc menys de 24 hores.

c) La velocitat a la qual gira la Terra és màxima a l'equador i disminuïx progressivament cap als pols.

d) El moviment de rotació de la Terra té com a conseqüència la successió del dia i de la nit.

4 a) Per l'est.

b) Per l'oest.

c) En 24 hores.

d) A les lles Balears.

e) De Greenwich.

PERSONALITZABLES

Compost per una capa inferior sòlida i una capa superior de materials sòlids, que a certa profunditat, es troben parcialment fosos.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

5 a) La resposta és oberta. Seria possible al·ludir a aparells com la brúixola, el rellotge, o el GPS, explicant breument com s'utilitzen.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Proves d’Avaluació finals

Models

de proves que permetran al professorat realitzar una avaluació dels criteris i sabers bàsics que l’alumnat ha adquirit durant el curs.

AVALUACIÓ

FINAL Avaluació

Geografia història ESO NOM: DATA: CURS:

1 Relaciona els termes de les dues columnes.

Nucli, mantell i escorça

Hidrosfera

Atmosfera

2 De què es parla? Tria la resposta correcta.

a Superfícies planes elevades a més de 200 m d'altitud.

□ Planes

□ Altiplans

b Entrants de la costa en la mar.

□ Caps

□ Golfs

c Conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

□ Relleu

□ Geografia

Capa gasosa que envolta la Terra.

Capes de la Terra.

Domini líquid, compost per l'aigua dels oceans mars.

3 Digues si les afirmacions següents sobre el continent americà són vertaderes o falses.

a Les serralades formen una alineació quasi contínua al llarg de milers de quilòmetres. Al nord del continent es localitzen les Muntanyes Rocalloses i al sud, la serralada dels Andes.

Vertader / Fals

b Els rius són curts i de poc cabal. Alguns exemples en són l'Amazones o el Mississipí.

Vertader / Fals

c Groenlàndia és una gran illa del continent americà.

Vertader / Fals

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

AVALUACIÓ FINAL Avaluació Geografia història ESO

NOM:

DATA: CURS:

4 Relaciona els conceptes temps i clima amb la definició correcta.

Temps Estat de l'atmosfera sobre un lloc i en un moment concret.

Clima Estat mitjà de l'atmosfera sobre un lloc.

5 Amb ajuda del mapa, senyala vertader o fals.

a. Els vessants hidrogràfics de la Península són: cantàbric, atlàntic i mediterrani.

Vertader / Fals

b. Els rius del vessant cantàbric presenten un cabal escàs irregular, atés que reben precipitacions abundants constants.

Vertader / Fals

c. Els rius Duero Tajo desemboquen en l'oceà Atlàntic, a Portugal.

Vertader / Fals

PERSONALITZABLES MITJANÇANT EL GENERADOR DE PROVES D’AVALUACIÓ

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

CURSO 1º ESO

Biología y Geología

TEMPORALIZACIÓN 14- 15 sesiones

SITUACIÓN DE APRENDIZAJE

1. IDENTIFICACIÓN

TÍTULO O TAREA: 1. Los vertebrados

S O N D E F M A M J

PRIMER TRIMESTRE SEGUNDO TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE

2. JUSTIFICACIÓN

Esta situación de aprendizaje parte de un contexto llamativo para el alumnado: imaginarse a un pingüino en medio del desierto, lejos del mar Esta idea despertará la curiosidad y permitirá iniciar un recorrido de descubrimiento sobre las características corporales de los animales, especialmente de los vertebrados. El texto incide en la relación entre las características corporales con la supervivencia en el entorno. Todos los animales están adaptados a su medio, un cambio en ese medio les pondría en peligro porque su cuerpo no está adaptado, como pasaría con el pingüino.

La fotografía de apertura muestra visualmente la contradicción entre el animal de la imagen (pingüino) y el entorno (desierto) reforzando la idea del texto de que cada especie está estrechamente vinculada a su hábitat.

Las preguntas motivadoras: ¿Qué ocurriría si nuestro entorno cambiara en el futuro? ¿Aparecerían nuevas especies con características que aún no conocemos?, favorecen la reflexión inicial y permiten explorar hasta qué punto el alumnado es consciente de la relación entre las características de los vertebrados y su supervivencia en el medio Estas cuestiones abren la puerta a imaginar cómo podrían transformarse los seres vivos si sus ecosistemas se alteraran.

Todo ello prepara el contexto para el reto final de la situación de aprendizaje: dibujar un vertebrado del futuro, inventando una especie con características adaptadas a un entorno imaginario Este producto final permitirá al alumnado aplicar los conocimientos adquiridos sobre los grupos de vertebrados, y su relación con el entorno, al tiempo que integra creatividad y conciencia ambiental.

3. DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO FINAL

El producto final será dibujar un vertebrado del futuro, inventando una especie con características adaptadas a un entorno imaginario.

Su realización permitirá dar respuesta a la situación de aprendizaje teniendo en consideración los aspectos más relevantes desarrollados, facilitando la adquisición de competencias clave y específicas.

4. CONCRECIÓN CURRICULAR

Programació MODEL MODEL

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

1. Interpretar y transmitir información y datos científicos, argumentando sobre ellos y utilizando diferentes formatos, para analizar conceptos y procesos de las ciencias biológicas y geológicas

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL1, CCL2, CCL5, STEM4, CD2, CD3, CCEC4. CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS

1.1 Analizar conceptos y procesos biológicos y geológicos interpretando información en diferentes formatos (modelos, gráficos, tablas, diagramas, fórmulas, esquemas, símbolos, páginas web, etc.), manteniendo una actitud crítica y obteniendo conclusiones fundamentadas.

– Los seres vivos: diferenciación y clasificación en los principales reinos.

– Los animales como seres sintientes: semejanzas y diferencias con los seres vivos no sintientes.

EVIDENCIAS Actividades y ejercicios

Presentación de la situación de aprendizaje. (pág. 112).

¿Qué sabes? (pág. 113)

Los peces: contenidos y actividades (págs. 114115)

Los anfibios: contenidos y actividades (págs. 116-117).

Los reptiles contenidos y actividades (págs. 118119).

Las aves contenidos y actividades (págs. 120123)

Los mamíferos contenidos y actividades (págs. 124-127)

Mirada Crítica. Capibaras: de animales desconocidos a estrella de internet (pág. 130) Organiza tus ideas (pág. 131) Repasa (pág. 132)

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5 1

Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág.132) Reflexiona. (pág. 133).

2. Identificar, localizar y seleccionar información, contrastando su veracidad, organizándose y evaluándola críticamente, para resolver preguntas relacionadas con las ciencias biológicas y geológicas.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL3, STEM4, CD1, CD2, CD3, CD4, CD5, CPSAA4. CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS Actividades y ejercicios

2.1 Resolver cuestiones sobre Biología y Geología localizando, seleccionando y organizando información de distintas fuentes y citándolas correctamente.

– Los principales grupos taxonómicos: observación de especies del entorno y clasificación a partir de sus características distintivas.

– Las especies del entorno: estrategias de identificación (guías, claves dicotómicas, herramientas digitales, visu, etc.).

Los peces. Actividad competencial: ¿Quién es quién? (pág. 115)

Los anfibios Actividad competencial: Aprendemos a distinguir grupos de anfibios. (pág. 117)

Los reptiles Actividad 4 (pág. 119).

Las aves Actividad competencial: ¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor? (pág. 119)

Los mamíferos Actividades 4 y 6. (pág. 127). Organiza las ideas. Actividades 1 y 2 (pág. 131). Repasa. Actividades 2, 4 y 5 (pág. 132).

Reflexiona. (pág. 133).

Recursos digitales: Aprende a observar la naturaleza: visu. Los reptiles y Aprende a observar la naturaleza: visu. Los mamíferos

2.2 Reconocer la información sobre temas biológicos y geológicos con base científica, distinguiéndola de pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias y creencias infundadas y manteniendo una actitud escéptica ante estos.

2.3. Valorar la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo el papel de las mujeres científicas y entendiendo la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

– Los animales como seres sintientes: semejanzas y diferencias con los seres vivos no sintientes. Mirada Crítica. Capibaras: de animales desconocidos a estrella de internet (pág. 130)

– La labor científica y las personas dedicadas a la ciencia: contribución a las ciencias biológicas y geológicas e importancia social. El papel de la mujer en la ciencia.

STEAM POWER. Mi Protagonista: Biruté Galdikas, Mi profesión: Veterinario. (págs. 134135).

3. Planificar y desarrollar proyectos de investigación, siguiendo los pasos de las metodologías científicas y cooperando, cuando sea necesario, para indagar en aspectos relacionados con las ciencias geológicas y biológicas

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL1, CCL2, STEM2, STEM3, STEM4, CD1, CD2, CPSAA3, CE3.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS Actividades y ejercicios

3.1. Plantear preguntas e hipótesis e intentar realizar predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas utilizando métodos científicos.

– Hipótesis, preguntas y conjeturas: planteamiento con perspectiva científica

– Estrategias para la búsqueda de información, la colaboración y la comunicación de procesos, resultados o ideas científicas: herramientas digitales y formatos de uso frecuente en ciencia (presentación, gráfica, vídeo, póster, informe, etc.).

3.2. Diseñar la experimentación, la toma de datos y el análisis de fenómenos biológicos y geológicos de modo que permitan responder a preguntas concretas y contrastar una hipótesis planteada.

– La respuesta a cuestiones científicas mediante la experimentación y el trabajo de campo: utilización de los instrumentos y espacios necesarios (laboratorio, aulas, entorno, etc.) de forma adecuada

– La relación entre la salud medioambiental, humana y de otros seres vivos: one health (una sola salud).

Los mamíferos Actividad competencial: ¿Y si no fuéramos mamíferos? (pág. 125) y actividades 4 y 6. (pág. 127)

– Fuentes fidedignas de información científica: reconocimiento y utilización Los peces. Actividades 2, 3 y 4 (págs. 114). Los anfibios. Actividad 3 (pág. 116) Los reptiles. Actividades 2 y 3 (pág. 119). Las aves Actividades 2 3 y 4 (pág. 120), actividades 5, 6 y 7 (pág. 121) y actividad 10 (pág. 122)

La importancia de los vertebrados Actividades 1 y 2 (pág. 129).

Mirada Crítica. Capibaras: de animales desconocidos a estrella de internet (pág. 130) Repasa. Actividad 6 (pág. 132) Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág. 133) Reflexiona. (pág. 133).

La importancia de los vertebrados Contenidos y actividades (pág. 128-129)

Recurso digital. Taller de ciencias de la unidad

Programació

3.3. Realizar experimentos y tomar datos cuantitativos o cualitativos sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección

– La respuesta a cuestiones científicas mediante la experimentación y el trabajo de campo: utilización de los instrumentos y espacios necesarios (laboratorio, aulas, entorno, etc.) de forma adecuada

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5

Los peces. Actividad competencial: ¿Quién es quién? (pág. 115)

Los anfibios. Actividad competencial: Aprendemos a distinguir grupos de anfibios. (pág. 117)

Las aves. Actividad competencial: ¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor? (pág. 119)

Los mamíferos Actividad competencial: ¿Y si no fuéramos mamíferos? (pág. 125) y actividad 6 (pág.127).

Recurso digital. Taller de ciencias de la unidad

3.4. Interpretar los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando, cuando sea necesario, herramientas matemáticas y tecnológicas

– La labor científica y las personas dedicadas a la ciencia: contribución a las ciencias biológicas y geológicas e importancia social. El papel de la mujer en la ciencia.

STEAM POWER Mi protagonista (Biruté Galdikas), y mi profesión: Veterinario (págs. 134-135).

Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág. 133)

– Estrategias para la búsqueda de información, la colaboración y la comunicación de procesos, resultados o ideas científicas: herramientas digitales y formatos de uso frecuente en ciencia (presentación, gráfica, vídeo, póster, informe, etc.)

3.5. Cooperar dentro de un proyecto científico asumiendo responsablemente una función concreta, utilizando espacios virtuales cuando sea necesario, respetando la diversidad y la igualdad de género, y favoreciendo la inclusión – Los seres vivos: diferenciación y clasificación en los principales reinos. – Estrategias para la búsqueda de información, la colaboración y la comunicación de procesos, resultados o ideas científicas: herramientas digitales y formatos de uso frecuente en ciencia (presentación, gráfica, vídeo, póster, informe, etc.).

Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág. 133) Proyecto trimestral. Aprender haciendo: Construimos un modelo 3D para el sistema Tierra

4. Utilizar el razonamiento y el pensamiento computacional, analizando críticamente las respuestas y soluciones y reformulando el procedimiento, si fuera necesario, para resolver problemas o dar explicación a procesos de la vida cotidiana relacionados con la Biología y la Geología.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: STEM1, STEM2, CD5, CPSAA5, CE1, CE3, CCEC4.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS Actividades y ejercicios

4.1. Resolver problemas o dar explicación a procesos biológicos o geológicos utilizando conocimientos, datos e información proporcionados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

Las especies del entorno: estrategias de identificación (guías, claves dicotómicas, herramientas digitales, visu, etc.).

Los seres vivos: diferenciación y clasificación en los principales reinos.

5.3. Proponer y adoptar hábitos saludables, analizando las acciones propias y ajenas con actitud crítica y a partir de fundamentos fisiológicos

– La relación entre la salud medioambiental, humana y de otros seres vivos: one health (una sola salud).

La importancia de los vertebrados Actividad competencial: ¿Somos nosotros perjudiciales para otros animales? y Actividades 1 y 2 (pág. 129). Reflexiona. (pág. 133).

6. Analizar los elementos de un paisaje concreto valorándolo como patrimonio natural y utilizando conocimientos sobre geología y ciencias de la Tierra para explicar su historia geológica, proponer acciones encaminadas a su protección e identificar posibles riesgos naturales. DESCRIPTORES OPERATIVOS: STEM1, STEM2, STEM4, STEM5, CD1, CC4, CE1. CCEC1.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS Actividades y ejercicios

6.1. Valorar la importancia del paisaje como patrimonio natural analizando la fragilidad de los elementos que lo componen.

6.2 Interpretar el paisaje analizando sus elementos y reflexionando sobre el impacto ambiental y los riesgos naturales derivados de determinadas acciones humanas.

– Los principales grupos taxonómicos: observación de especies del entorno y clasificación a partir de sus características distintivas.

– Las especies del entorno: estrategias de identificación (guías, claves dicotómicas, herramientas digitales, visu, etc.).

Presentación de la situación de aprendizaje. (pág. 112).

Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág. 133)

Presentación de la situación de aprendizaje. (pág. 112).

Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág. 133)

CONEXIÓN CON EL PERFIL COMPETENCIAL/PERFIL DE SALIDA

MODEL MODEL

4.2. Analizar críticamente la solución a un problema sobre fenómenos biológicos y geológicos. – Los principales grupos taxonómicos: observación de especies del entorno y clasificación a partir de sus características distintivas.

Los peces. Actividad competencial: ¿Quién es quién? (pág. 115) Los anfibios. Actividad competencial: Aprendemos a distinguir grupos de anfibios. (pág. 117) Los reptiles. Actividad 4 (pág. 119). Las aves. Actividad competencial: ¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor? (pág. 119) Los mamíferos. Actividades 4 y 6. (pág. 127). Repasa. (pág. 132). Recursos digitales: Aprende a observar la naturaleza: visu. Los reptiles y Aprende a observar la naturaleza: visu. Los mamíferos

Mirada Crítica. Capibaras: de animales desconocidos a estrella de internet (pág. 130) Reflexiona. (pág. 133).

5. Analizar los efectos de determinadas acciones sobre el medioambiente y la salud, basándose en los fundamentos de las ciencias biológicas y de la Tierra, para promover y adoptar hábitos que eviten o minimicen los impactos medioambientales negativos, sean compatibles con un desarrollo sostenible y permitan mantener y mejorar la salud individual y colectiva, todo ello teniendo como marco el entorno andaluz.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: STEM2, STEM5, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CC4, CE1, CC3

CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS

5.1. Relacionar, con fundamentos científicos, la preservación de la biodiversidad, la conservación del medio ambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida

5.2. Proponer y adoptar hábitos sostenibles, analizando de una manera crítica las actividades propias y ajenas a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

– Las especies del entorno: estrategias de identificación (guías, claves dicotómicas, herramientas digitales, visu, etc.).

– La importancia de la conservación de los ecosistemas, la biodiversidad y la implantación de un modelo de desarrollo sostenible.

EVIDENCIAS

Actividades y ejercicios

Los peces. Actividad competencial: ¿Quién es quién? (pág. 115) Los anfibios. Actividad competencial: Aprendemos a distinguir grupos de anfibios. (pág. 117) Las aves. Actividad competencial: ¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor? (pág. 119).

Los peces. Actividad competencial: ¿Quién es quién? (pág. 115) Los anfibios. Actividad competencial: Aprendemos a distinguir grupos de anfibios. (pág. 117) Las aves. Actividad competencial: ¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor? (pág. 119).

3

Competencias clave: CCL competencia en comunicación lingüística. CP competencia plurilingüe. STEM competencia

y

CD competencia digital. CPSAA competencia personal, social y de aprender a aprender. CC competencia ciudadana. CE competencia emprendedora. CCEC competencia en conciencia y expresión culturales.

* Tanto la clasificación como la temporalización de las actividades son una propuesta editorial, quedando sujetas a la decisión y al criterio del docente.

5. SECUENCIACIÓN DIDÁCTICA

ACTIVIDADES y DESCRIPCIÓN EJERCICIOS TEMP. * C. EVAL. RECURSOS METODOLOGÍA MOTIVACIÓN *: Planteamiento del reto o desafío y objetivos de aprendizaje.

Presentación de la situación de aprendizaje Se invita al alumnado a que reflexione sobre el texto y la imagen.

- Título: Se invita al alumnado a que reflexione y se exprese acerca la supervivencia del pingüino en el desierto y de las características corporales de los animales (pág. 112).

- Imagen: Con esta imagen se conecta la situación de aprendizaje con algo que impacta al alumnado (págs. 112113).

- Preguntas motivadoras: ¿Qué ocurriría si nuestro entorno cambiara en el futuro? ¿Aparecerían nuevas especies con características que aún no conocemos?, (pág. 112).

- Presentación de El Reto final en el que se concretará lo aprendido en esta situación de aprendizaje (pág. 112).

½ sesión. 1.1. 6.1. 6.2.

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

Recursos digitales

• Propuesta didáctica

• Audio motivador.

La metodología que seguiremos en el planteamiento de estas actividades es coherente con la establecida en la programación didáctica de la materia. En este sentido podemos destacar:

• Uso de la imagen como elemento motivador que, posteriormente, conllevará a plantear el reto de la situación de aprendizaje.

• Activación y conexión con los conocimientos previos del alumnado: Reflexión y expresión mediante un interrogante que se plantea como pregunta detonante y motivadora.

• Interacción y participación activa del alumnado como elemento clave.

Iniciamos la situación de aprendizaje Se analizan los conocimientos previos que tiene el alumnado y lo que vamos a aprender en esta

ACTIVACIÓN *: Conexión con los conocimientos previos.

- ¿Qué sabes? preguntas para la detección de conocimientos previos (pág. 113).

- ¿Qué vas a aprender?: esquema de los aprendizajes

½ sesión. 1.1.

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

Recursos digitales

• Técnicas y estrategias de para el desarrollo del pensamiento y componentes del Plan lingüístico, especialmente de comprensión y expresión oral.

situación de aprendizaje. para trabajar la planificación y anticipación (pág. 113).

• Propuesta didáctica

• Audio motivador.

• Recurso: ¿Qué necesitas saber?

- Explicar qué significa “tener forma hidrodinámica” y relacionar con la forma de los peces. (pág. 114).

- Deducir qué le pasaría a un pez de un mar tropical cálido si lo trasladáramos al mar del norte, cerca del polo y cómo podría adaptarse. (pág. 114).

- Justificar por qué algunos peces tienen las branquias protegidas por el opérculo. (pág. 114).

½ sesión.

1.1. 2.1. 3.1. 3.3. 4.1. 5.1. 5.2.

Recursos impresos

• Libro del alumnado

Recursos digitales

• Propuesta didáctica

EXPLORACIÓN * (Actividades de Exploración): Reflexión, vivencia, experimentación del aprendizaje... ESTRUCTURACIÓN * (Actividades de Estructuración): Introducción de nuevos aprendizajes Los peces Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre las características, funciones vitales y clasificación de los peces

• Recurso pautas DUA: ¿Cómo quieres que te lo cuente?:

- Vídeo

- Infografía

- Audio - Texto

• Actividades interactivas

Los anfibios

Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre las características, funciones vitales y clasificación de los anfibios

- Observar la ilustración del pez que aparece en el libro e investigar la función que tienen cada una de las aletas que tiene. (pág. 114).

- Explicar qué significa tener respiración cutánea y qué otros tipos de respiración pueden presentar los anfibios. (pág. 116).

- Describir la función del sistema de línea lateral que presentan las larvas de los anfibios. (pág. 116).

- Deducir sobre lo que pasaría si los anfibios pusieran sus huevos fuera del agua. (pág. 116). ½ sesión. 1.1. 2.1. 3.1 3.3. 4.1. 5.1. 5.2.

• Vídeos para motivar y exponer en clase

Otros recursos

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de adaptación al currículo

- Fichas de repaso

- Fichas de profundización competencial.

- Fichas manipulativas.

• Generador de fichas de atención a la diversidad.

• Fichas de técnicas de estudio.

• Fichas del Plan TICTAC para el bienestar digital

Los reptiles

Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre las características, funciones vitales y clasificación de los reptiles

- Explicar por qué los reptiles son animales que ya no dependen del agua para su reproducción. (pág. 119).

Las aves Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre las características, funciones vitales y clasificación de las aves

- Deducir sobre por qué un lagarto del desierto se entierra durante la noche y busca una sombra al mediodía para cobijarse. (pág. 119).

- Explicar la diferencia principal entre los huevos de los anfibios y los de los reptiles. (pág. 119).

- Copiar y completar la tabla con las características de los grupos de reptiles: piel cubierta de…, boca, patas, hábitat, alimentación, ejemplos. (pág. 119). 1 sesión 1.1. 2.1. 3.1 3.3. 4.1.

- Buscar una imagen de un ave que demuestre que tiene simetría bilateral y describir sus características. (pág. 120).

- Deducir por qué las aves tienen un cuerpo aerodinámico. (pág. 120).

- Explicar qué significa que las aves son animales tetrápodos y endotermos. (pág. 120).

- Averiguar en qué se diferencian las alas de un pingüino, un avestruz y un águila. (pág. 120).

-Investigar y dibujar cinco tipos de picos y relacionar cada forma con el tipo de alimentación de cada ave. (pág. 121).

- Imaginar lo que sucede en un restaurante para evaluar si ha sido un fallo de cocción al

En la misma línea de la metodología planteada en las fases de motivación y activación, se fomenta:

• La actividad y la participación del alumnado como uno de los activos básicos.

• El trabajo individual y cooperativo del alumnado.

• Puesta en acción de múltiples oportunidades de aprendizaje,

• Metodologías activas.

• Estrategias interactivas

• Uso de las tecnologías de la información y de la comunicación.

• Recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA)

• Estrategias y destrezas del Plan lingüístico.

• Uso de las TIC-TAC.

• Plan para aprender a aprender: técnicas de estudio.

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5 5

Los mamíferos Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre las características, funciones vitales y clasificación de los mamíferos

encontrar las mollejas en salsa más duras de lo esperado. (pág. 121).

- Indicar cuáles de las siguientes características favorecen el vuelo: sacos aéreos, pico pequeño, huesos huecos, tamaño grande, plumas, vista aguda, quilla. (pág. 121).

- Explicar cuál es la principal diferencia entre un ave carenada y un ave rátida y enumerar tres ejemplos de cada grupo. (pág. 122).

- Explicar las funciones de cada parte de la estructura de un huevo. (pág. 122).

- Investigar las funciones de cada parte del huevo de las aves. (pág. 122).

- Investigar diferentes curiosidades sobre los huevos de las aves. (pág. 122).

- Redactar un pequeño texto que justifique por qué las ballenas son mamíferos. (pág. 124).

- Enumerar las ventajas que le da a un mamífero tener en la piel pelo, glándulas sebáceas y sudoríparas (pág. 124).

MODEL MODEL

La importancia de los vertebrados Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre los daños y los beneficios que proporcionan los animales vertebrados ’

- Buscar información sobre cómo los seres humanos realizamos las funciones vitales. pág. 124).

- Investigar la anatomía interna y externa de un ave y de un murciélago, dibujarlas en un cuaderno e indicar sus semejanzas y diferencias. (pág. 127).

1 y ½ sesión 1.1. 2.1 3.1. 3.3

- Indicar las diferencias entre: ovíparo y vivíparo y entre marsupio y placenta. (pág. 127).

- Crear un pequeño museo de curiosidades en clase, utilizando pequeñas cartulinas de colores haciendo una lista de mamíferos curiosos mediante una tormenta de ideas y consensuando el modelo de póster con los datos más relevantes. (pág. 127).

- Investigar algunos aspectos sobre algunos animales considerados "molestos" o "inútiles": Investigar si los mosquitos son alimento de otros animales importantes para nosotros y qué papel juegan en la fabricación de chocolate; Investigar sobre los murciélagos y su alimentación, su papel en la reproducción de las plantas y en la agricultura, y por qué son importantes. (pág. 129). - En grupos de trabajo, investigar sobre otros animales y descubrir sus beneficios para debatir en clase sobre aspectos como: si tenemos derecho a eliminar a los animales que no nos beneficien y reflexionar sobre si podemos estar seguros de que realmente esos animales no son importantes para nosotros o para el ecosistema. (pág. 129).

1 sesión 3.1. 3.2. 5.3.

Programació

APLICACIÓN *: Transferencia de lo aprendido. Realización del producto final.

Actividad competencial: Los peces.

¿Quién es quién?

Actividad que permita aplicar de forma práctica alguno de los saberes del apartado.

Observar las imágenes de los peces que aparecen en la actividad e identificar a qué grupo pertenecen estos peces siguiendo las pautas indicadas. (pág. 115). ½ sesión

Actividad competencial: Los anfibios.

Aprendemos a distinguir grupos de anfibios.

Actividad que permita aplicar de forma práctica alguno de los saberes estudiados en la unidad.

- Elaborar una tabla comparativa, una ficha descriptiva y establecer semejanzas y diferencias en los ciclos de vida de urodelos y anuros. (pág. 117).

- Observar las fotografías de los cuatro anfibios y elaborar una ficha descriptiva con las características de estas cuatro especies. (pág. 117).

- Reflexionar sobre los cambios que sufren la rana y el tritón desde la fase de huevo hasta la edad adulta. (pág. 117).

Actividad competencial:

Las aves.

¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor?

- Empareja cada ave con una de sus cualidades más destacadas (pág. 123)

Actividad que permita aplicar de forma práctica alguno de los saberes estudiados en la unidad.

Actividad competencial: Las aves.

¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor?

Actividad que permita aplicar de forma práctica alguno de los saberes estudiados en la unidad.

Actividad competencial: Los mamíferos. ¿Y si no fuéramos mamíferos?

Actividad que permita aplicar de forma práctica alguno de los saberes estudiados en la unidad.

Mirada crítica

Actividad para fomentar el pensamiento crítico a partir de un caso real o una situación actual relacionada con los contenidos de la unidad. Invita al estudiante a aplicar los conocimientos adquiridos, analizar distintos puntos de vista y construir una opinión propia fundamentada.

- Empareja cada ave con una de sus cualidades más destacadas (pág. 123)

2.1. 3.3 4.1. 5.1. 5.2.

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

Otros recursos

• Propuesta didáctica.

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de adaptación al currículo

- Fichas de repaso

- Fichas de profundización competencial.

- Fichas manipulativas. Generador de fichas de atención a la diversidad.

Continuando con la metodología expresada, en este tipo de actividades se potenciará:

• Habilidades que ayuden al alumnado a desenvolverse en los diferentes ámbitos de la vida

• La actividad y la participación del alumnado como uno de los activos básicos.

• El trabajo individual y cooperativo del alumnado.

• Puesta en acción de múltiples oportunidades de aprendizaje,

• Metodologías activas.

• Estrategias interactivas

• Uso de las tecnologías de la información y de la comunicación.

• Recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA)

• Pensamiento científico

• Pensamiento crítico

• Estrategias y destrezas del Plan lingüístico.

• Transversalidad

• Uso de las TIC-TAC.

Crea. El reto final. Propuesta de un producto final que servirá para que el alumnado reflexione y decida las normas para la clase.

- Elegir un animal vertebrado (pág. 133)

- Investigar el entorno en el que vive. (pág. 133)

- Imaginar un cambio en el entorno y, en consecuencia, el animal. (pág. 133)

- Imaginar y dibujar el animal en ese futuro entorno. (pág. 133)

1 sesión 1.1. 3.1. 3.4. 3.5. 6.1. 6.2.

CONCLUSIÓN *: Difusión de resultados y evaluación.

Organiza tus ideas. Al elaborar las actividades propuestas, el alumnado tomará conciencia de todos los aprendizajes realizados en esta situación de aprendizaje y podrá

Repasa Al elaborar las actividades propuestas, el alumnado tomará conciencia de todos los aprendizajes realizados en esta situación de aprendizaje y podrá comprobar sus fortalezas y debilidades, si las tuviera.

Y reflexiona

Actividades para comprobar lo aprendido a través de un organizador visual (pág. 21).

½ sesión 1.1. 2.1.

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

Otros recursos

• Propuesta didáctica

- Actividades para comprobar lo aprendido (pág. 22).

1 sesión 1.1. 2.1. 3.1. 4.1.

Para finalizar, en este tipo de actividades se aplicará:

• La actividad y la participación del alumnado como uno de los activos básicos.

MODEL MODEL

- Responder cuestiones fijándose en las ilustraciones de posibles evoluciones del ser humano. (pág. 125). ½

- Investigar cómo son los capibaras reales. (pág. 134)

- Observar e investigar el fenómeno cultural buscando memes, objetos, carteles, etc. (pág. 133)

- Comparar la información real con la imagen que se da sobre los capibaras. (pág. 133) - Reflexionar sobre las razones por las que estos animales se han popularizado y las ventajas e inconvenientes de cara a la conservación de esta especie. (pág. 133) 1 sesión

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5 7

Con este proceso de metacognición se pretende que el alumnado sea capaz de reflexionar sobre cómo se ha sentido durante el proceso de aprendizaje. Ha de analizar su aprendizaje vinculándolo a sus emociones e identificando sus fortalezas y sus debilidades en su proceso de aprendizaje.

STEAM Power

Páginas para la lectura y para la reflexión sobre las habilidades de: resolver problemas, desarrollar soluciones innovadoras, comunicar ideas, pensamiento crítico, resiliencia y enfrentarnos a las situaciones inesperadas

- Momentos de reflexión sobre cómo se progresa en el aprendizaje con un cuestionario disponible en el proyecto digital.

½ sesión 1.1. 2.1. 3.1. 4.2. 5.3.

• Cuestionario para reflexionar sobre cómo y qué se ha aprendido

• El trabajo individual y cooperativo del alumnado.

• Puesta en acción de múltiples oportunidades de aprendizaje

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de adaptación al currículo

- Fichas de repaso

- Fichas de profundización competencial.

- Fichas manipulativas.

• Pruebas prediseñadas de evaluación. Nivel 1 y Nivel 2

• Generador de fichas de atención a la diversidad.

• Generador de pruebas de evaluación.

Lecturas y debates: - Mi protagonista: Biruté Galdikas - Mi profesión: Veterinario

1 sesión 2.3. 3.4.

• Metodologías activas.

• Estrategias interactivas

• Recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA)

• Estrategias y destrezas del Plan lingüístico.

• Plan para aprender a aprender: técnicas de estudio.

5.1. METODOLOGÍA.

Todas las situaciones de aprendizaje seguirán la metodología establecida en la programación didáctica de la materia. En este sentido podemos destacar: • Situación de aprendizaje. La presentación de la situación de aprendizaje al alumnado requiere un enfoque metodológico específico que se apoya en los elementos que la conforman y que aparecen perfectamente relacionados en la doble página de apertura de la situación de aprendizaje. Apoyándose en el título en la imagen y en la pregunta motivadora el o la docente estimulará a través de preguntas el intercambio

ordenado de emociones, experiencias y conocimientos que ambos elementos evocan para, posteriormente, dirigir la interacción oral del grupo hacia la expresión compartida de la información sugerida en los apartados ¿Qué sabes? y ¿Qué vas a prender?

• Actividades competenciales. Se proponen actividades de corte especialmente competencial de conexión y aplicación directa en su realidad. En concreto, las actividades propuestas se encuentran intercaladas entre los apartados y, además, en Mirada crítica y STEAM POWER Estas actividades desarrollan habilidades que ayudan al alumnado a desenvolverse en los diferentes ámbitos de la vida

• Interdisciplinariedad. Con objeto de fomentar la integración de los saberes y competencias adquiridos, las situaciones de aprendizaje del primer ciclo de esta serie proponen un contexto interdisciplinar común en las diferentes áreas de aprendizaje. En el caso de esta primera situación de aprendizaje ese contexto interdisciplinar es el centro educativo. Además, en el entorno digital, podremos encontrar una propuesta de proyectos interdisciplinares que, por medio de la resolución colaborativa de problemas, se proponen reforzar la autoestima, la autonomía, la reflexión y la responsabilidad

• Contextos. Los aprendizajes ayudarán al alumnado a desenvolverse en los diferentes ámbitos de la vida: personales, familiares, escolares y sociales.

• Espacios. Las actividades que se plantean desde los diferentes apartados se llevarán a cabo fundamentalmente en el aula. Se podrán utilizar otros espacios como el aula TIC, la biblioteca del centro o el patio. En esta unidad se podrían visitar lugares del centro o externos al centro en los que el alumnado pueda conocer y aplicar normas de uso (el comedor escolar, la biblioteca del centro, la biblioteca del ba rrio, la piscina municipal...).

• Agrupamientos. La gran variedad de actividades y sus diferentes tipos permiten un trabajo equilibrado en distintos agrupamientos, tanto individual, como en parejas, y en pequeño y gran grupo. En algunas actividades se recomienda la aplicación de determinadas es trategias cooperativas que, por las características de la interacción que promueven, son las más adecuadas para su desarrollo. El trabajo individual y cooperativo del alumnado en el aula, que conlleva la lectura, la investigación, así como las diferentes posibilidades de expresión, integrando referencias a la vida cotidiana del alumnado y a su entorno. De este modo se potenciará la capacidad reflexiva y de aprender por sí mismos y la capacidad de búsqueda selectiva y el tratamiento de la información a través de diferentes soportes, de forma que sean capaces de crear, organizar y comunicar su propio conocimiento.

• Aprendizaje significativo. Se proporcionan múltiples oportunidades de aprendizaje, para que, de manera activa, el alumnado construya y amplíe el conocimiento estableciendo conexiones entre lo que ya sabe y lo nuevo que debe aprender, y dé significado a dichas relaciones.

• Metodologías activas. Se emplean metodologías activas (técnicas de pensamiento, de aprendizaje cooperativo, educación emocional, uso de las TIC-TAC, metodología maker…) que fomenten el aprendizaje favoreciendo la participación, la experimentación y la motivación de los alumnos y las alumnas dotando de funcionalidad y transferibilidad los aprendizajes. Igualmente se adoptarán estrategias interactivas que permitan compartir y construir el conocimiento y dinamizar el aula mediante el intercambio verbal y colectivo de ideas.

• Transversalidad. La intervención educativa persigue desarrollar y asentar progresivamente las bases que facilitan a cada alumno o alumna una adecuada adquisición de las competencias clave previstas en el Perfil de salida del alumnado al término de la enseñanza básica, teniendo siempre en cuenta su proceso madurativo individual, así como los niveles de desempeño esperados para esta etapa. Desde el área de Lengua Castellana y Literatura se contribuye a la transversalidad de diversas formas.

En primer lugar, con la utilización sistemática de aprendizajes transversales relacionados con la comprensión lectora, la expresión oral y escrita y la comunicación audiovisual, aprendizajes esenciales del área directamente relacionados con la competencia en comunicación lingüística. Pero, además, se introducen otros aprendizajes transversales relacionados con la educación emocional y en valores, la competencia digital y el fomento de la creatividad, del espíritu científico y del emprendimiento. Se trata de aprendizajes esenciales incluidos en los descriptores operativos del perfil de salida de las competencias clave.

En segundo lugar, desde todas las áreas se potencia la autonomía y la reflexión a través de un aprendizaje significativo y se promueven otros temas transversales, como la orientación educativa, la igualdad entre hombres y mujeres, la educación para la paz, la educación para el consumo responsable y el desarrollo sostenible y la educación para la salud, incluida la afectivo-sexual.

• Diseño Universal para el Aprendizaje. Integra un conjunto de recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA) que favorecen la motivación del alumnado, facilitan su acceso y comprensión de la información y la comunicación de sus logros.

• Pensamiento crítico. La actividad y participación del alumnado será uno de los activos básicos que debemos fomentar, de tal modo que favorezca el pensamiento racional y crítico.

• Pensamiento científico. Desarrollo de la capacidad de observación, experimentación y análisis para comprender y explicar los fenómenos que nos rodean.

• Destrezas lingüísticas Los diferentes saberes se abordarán con un enfoque metodológico comunicativo adecuado al aprendizaje de las destrezas lingüísticas: comprensión oral y escrita y expresión oral y escrita.

• Plan TIC-TAC para el bienestar digital. Para un desarrollo integral de la competencia digital del alumnado y promover el uso seguro, saludable, sostenible, crítico y responsable de las TIC y las TAC.

experimentación, la resolución de problemas y la creatividad.

Pauta 8. Proporcionar opciones de diseño para mantener el esfuerzo y la constancia

• Actividades competenciales, señaladas específicamente en el material del alumnado.

• El reto final fomenta la comunidad y la colaboración para la realización y difusión colectiva del producto final

• Fomenta la interacción y la tutorización entre iguales a través de técnicas de aprendizaje cooperativo sugeridas en la Propuesta Didáctica.

• Ofrece diferentes niveles de exigencia con actividades de refuerzo, ampliación y multinivel en cada unidad.

Pauta 9. Proporcionar opciones de diseño para la capacidad emocional.

• Utiliza vídeos que presentan as situaciones de aprendizaje estimulando expectativas y creencias que aumentan la motivación.

• El apartado «Y reflexiona» estimula la autoevaluación y la coevaluación

• Circuito de entrenamiento al final de trimestre: Estimular el logro y la mejora por medio de estrategias de autorregulación que permiten afrontar los desafíos con información relevante sobre fortalezas personales y patrones de error

Pauta 2. Proporcionar opciones de diseño para el idioma y los símbolos.

• Identifica el vocabulario básico (color, iconos, tipografía) de cada unidad

• Proporciona definiciones claras y bien estructuradas de los conceptos

• Imágenes reales en la unidad.

• La representación alternativa al texto facilita la comprensión y la conexión personal con el contexto de la Situación de aprendizaje

• Ofrece aclaraciones al margen cuando es necesario.

Pauta 3. Proporcionar opciones de diseño para el desarrollo de conocimientos.

• Doble página inicial: presentación de la situación de aprendizaje. Las preguntas vinculan la Situación de aprendizaje con las experiencias y los conocimientos previos del alumnado

• Actividades competenciales señaladas específicamente en el material del alumnado.

• El apartado «¿Qué sabes?» propone preguntas para la detección de ideas previas en la apertura de la Situación de aprendizaje.

• El reto final facilita la generalización y la transferencia de los aprendizajes esenciales a nuevos contextos y situaciones.

• Proporciona diversos tipos de organizadores gráficos que representan las ideas clave y sus relaciones

• En la Propuesta Didáctica, se proporciona modelos de estrategias y llaves de pensamiento que facilitan el procesamiento de la información y su transformación en conocimiento útil

Pauta 5. Proporcionar opciones de diseño para la expresión y la comunicación.

• Aprendizajes esenciales y actividades de aplicación

• Utiliza múltiples medios de comunicación como medios alternativos de expresar lo aprendido

• Ofrece Proyectos interdisciplinares en el entorno digital que favorecen la aplicación y transferencia de aprendizajes.

Pauta 6. Proporcionar opciones de diseño para el desarrollo de estrategias.

• En el apartado «¿Qué vas a aprender?» esquema de los aprendizajes para trabajar la planificación y anticipación.

• Se plantean actividades de respuesta abierta que favorecen la flexibilidad cognitiva.

• Plan de bienestar con prácticas que promueven el bienestar físico, emocional y social del alumnado.

MODEL MODEL

• Plan lingüístico. Potencia las destrezas comunicativas del alumnado y su gusto por la lectura con recursos prácticos que integran el desarrollo de la competencia lingüística en el día a día del aula.

• Plan para aprender a aprender: técnicas de estudio. Con fichas teóricas y actividades prácticas diseñadas para enseñar diversas estrategias y herramientas que ayuden al alumnado a mejorar su forma de estudiar.

• Programa de desarrollo del talento: dirigido al alumnado con altas capacidades o con interés en potenciar sus habilidades más allá del currículo ordinario. Incluye un módulo con propuestas didácticas para el profesorado y una oferta de proyectos con diferentes áreas de interés para que el alumnado pueda elegir según sus motivaciones.

* CAST (2024). Pautas de diseño universal para el aprendizaje, versión 3.0.

6. ADAPTACIONES DUA *

Principio 3 Diseño de múltiples medios de compromiso

Pauta 7. Proporcionar opciones para la aceptación de intereses e identidades

• Presentación de la situación de aprendizaje o Título. o Imagen. o Pregunta motivadora.

• Se minimizan las distracciones en los materiales del alumnado.

• Incorpora actividades que permiten respuestas personales abiertas que fomentan la participación, la

Principio 1: Proporcionar múltiples medios de representación.

Pauta 1. Proporcionar opciones de diseño para la percepción.

• Versión digital de la unidad.

• Recursos digitales de la unidad: o Infografías. o Vídeos, entre los que destaca “¿Cómo quieres que te lo cuente?” o Juegos y actividades interactivas o Presentaciones

Principio 2: Proporcionar múltiples medios de acción y expresión.

Pauta 4. Proporcionar opciones de disño para la interacción

• Recursos digitales de la unidad

• Proporciona métodos alternativos para que el alumnado acceda a la información e interaccione con el contenido

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5 9

7. MEDIDAS DE ATENCIÓN EDUCATIVA ORDINARIA A NIVEL DE AULA MEDIDAS GENERALES

La variedad de actividades y la tarea que se proponen, se han diseñado para contribuir a que el alumnado adquiera los aprendizajes de manera progresiva adecuándonos a los diversos estilos de aprendizaje. Se proponen actividades tanto de tipo literal y reproductivo como de carácter más competencial que incorporan procesos cognitivos más complejos asociados a inferencias, valoraciones y creaciones de productos, combinando estrategias y destrezas de pensamiento, aprendizaje cooperativo, educación emocional, cultura emprendedora y el uso de las TIC.

De igual modo disponemos de actividades complementarias de refuerzo y ampliación asociadas a la unidad para ofrecer una respu esta más adaptada el amplio abanico de los estilos de aprendizaje del alumnado. Además de todo ello, el profesorado hará referencia a medidas más concretas de acuerdo con las características a su grupo.

Recursos:

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de adaptación al currículo

- Fichas de repaso.

- Fichas de profundización competencial.

• Generador de fichas de atención a la diversidad.

Además, de entre las medidas generales que nos permite la normativa vigente, en esta situación de aprendizaje utilizaremos cuando sea necesario:

• Agrupación de áreas en ámbitos de conocimiento.

• Apoyo en grupos ordinarios mediante un segundo profesor o profesora dentro del aula.

• Desdoblamientos de grupos en las áreas de carácter instrumental.

• Agrupamientos flexibles para la atención del alumnado en un grupo específico.

• Acción tutorial.

• Metodologías didácticas basadas en el trabajo colaborativo en grupos heterogéneos, tutoría entre iguales y aprendizaje por pr oyectos.

• Actuaciones de coordinación en el proceso de tránsito entre etapas.

• Actuaciones de prevención y control del absentismo. MEDIDAS ESPECÍFICAS

Como medidas específicas, de acuerdo con la normativa vigente, en esta situación de aprendizaje utilizaremos:

• Programas de refuerzo del aprendizaje.

Programació

• Programas de profundización.

• Apoyo dentro del aula por PT, AL, personal complementario u otro personal.

• Programas específicos para el tratamiento personalizado del alumnado NEAE.

• Atención educativa al alumnado por situaciones de hospitalización o de convalecencia domiciliaria.

• Flexibilización de la escolarización para el alumnado de altas capacidades.

• Escolarización en un curso inferior al correspondiente por edad del alumnado de incorporación tardía en el sistema educativo.

• Atención específica para el alumnado que se incorpora tardíamente y presenta graves carencias en la comunicación lingüística.

• Programas de adaptación curricular:

o Adaptación curricular de acceso.

o Adaptaciones curriculares significativas.

o Adaptaciones curriculares para alumnado con altas capacidades intelectuales.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN

INSTRUMENTOS DE OBSERVACIÓN

1.1. Analizar y describir conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos relacionados con los saberes de la materia de Biología y Geología, interpretando, localizando y seleccionando información en diferentes formatos (modelos, gráficos, tablas, diagramas, fórmulas, esquemas, símbolos, páginas web, etc.), manteniendo una actitud crítica y obteniendo conclusiones fundamentadas, explicando en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, iniciando una actitud crítica sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y expresando e interpretando conclusiones.

Búsqueda y tratamiento de la información. Intervenciones en clase: exposición oral. Intervenciones en clase: exposición con herramientas digitales. Uso de las TIC y las TAC. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

8. EVALUACIÓN DEL PROCESO DE APRENDIZAJE

RÚBRICAS

(IN)

Apenas analiza y describe conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos, casi sin interpretar, localizar y seleccionar información en diferentes formatos, no manteniendo una actitud crítica y sin obtener conclusiones fundamentadas, sin lograr explicar en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, no iniciando una actitud crítica sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y apenas expresando e interpretando conclusiones.

Tiene dificultades para analizar y describir los conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos, aunque interpretando, localizando y seleccionando información, de manera limitada, en diferentes formatos, manteniendo una actitud crítica débil y obteniendo algunas conclusiones fundamentadas, comenzando a explicar en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, iniciando una actitud crítica básica sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y expresando e interpretando conclusiones suficientes.

Analiza y describe bien conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos, interpretando, localizando y seleccionando adecuadamente información en diferentes formatos, manteniendo una actitud crítica correcta y obteniendo conclusiones fundamentadas, explicando bien en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, iniciando una actitud crítica adecuada sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y expresando e interpretando bien conclusiones.

Analiza y describe notablemente conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos, interpretando, localizando y seleccionando con total autonomía y acierto información en diferentes formatos, manteniendo una actitud crítica estupenda y obteniendo conclusiones fundamentadas, explicando correctamente en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, iniciando una actitud crítica destacable sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y expresando e interpretando conclusiones con fundamento.

MODEL MODEL

2.1. Resolver, explicar, identificar e interpretar cuestiones básicas sobre la Biología y Geología, localizando, seleccionando y organizando información mediante el uso de distintas fuentes y citándolas correctamente.

Búsqueda y tratamiento de la información. Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Pruebas orales y escritas. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas es capaz de resolver, explicar e identificar cuestiones básicas sobre Biología y Geología, no localizando ni seleccionando información relevante mediante el uso de distintas fuentes y no citándolas correctamente.

Es capaz de resolver, explicar, identificar e interpretar con dificultad algunas cuestiones básicas sobre Biología y Geología con dificultad, pudiendo localizar y seleccionar información suficiente, pero comete algunos errores, en algunas fuentes de información, aunque no siempre cita de manera precisa.

Resuelve, explica, identifica e interpreta bien cuestiones básicas sobre Biología y Geología, y puede localizar y seleccionar información relevante en varias fuentes de información, citándolas bien en la mayoría de los casos.

Resuelve, explica, identifica e interpreta notablemente cuestiones básicas sobre Biología y Geología, pudiendo localizar y seleccionar información notable y relevante en varias fuentes de información, citándolas en todos los casos.

Analiza y describe con total dominio conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos, interpretando, localizando y seleccionando en todo momento información en diferentes formatos, manteniendo siempre una actitud crítica a la altura de los hechos y obteniendo conclusiones muy fundamentadas, explicando excepcionalmente en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, iniciando una actitud crítica plena y en todo momento sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y expresando e interpretando conclusiones especialmente fundamentadas.

Resuelve, explica, identifica e interpreta con gran dominio cuestiones básicas sobre Biología y Geología, localizando, seleccionando y organizando en todo momento de con total exactitud información mediante el uso de distintas fuentes y citándolas correctamente en todos los casos.

2.2. Localizar e identificar la información sobre temas biológicos y geológicos con base científica, a través de distintos medios, comparando aquellas fuentes que tengan criterios de validez, calidad, actualidad y fiabilidad, distinguiéndola de las pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias y creencias infundadas, y elegir los elementos clave en su interpretación que le permitan mantener una actitud escéptica ante estos.

Búsqueda y tratamiento de la información. Intervenciones en clase: exposición oral. Intervenciones en clase: exposición con herramientas digitales. Uso de las TIC y las TAC. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas logra localizar ni identificar información sobre temas biológicos y geológicos con base científica a través de distintos medios. No demuestra capacidad para distinguir entre fuentes válidas y fiables y aquellas que promueven pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias o creencias infundadas. No muestra una actitud escéptica ante información no respaldada por evidencia científica.

Logra localizar información sobre temas biológicos y geológicos con base científica a través de distintos medios, pero de manera limitada. Reconoce algunas diferencias entre fuentes válidas y fiables y aquellas que promueven pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias o creencias infundadas, aunque puede ser inconsistente en su evaluación. Muestra una actitud escéptica ante información no respaldada por evidencia científica en algunos casos.

Localiza e identifica información sobre temas biológicos y geológicos con base científica a través de distintos medios de manera competente. Compara fuentes según criterios de validez, calidad, actualidad y fiabilidad, distinguiendo entre aquellas respaldadas por evidencia científica y aquellas que promueven pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias o creencias infundadas. Mantiene una actitud escéptica ante información no respaldada por evidencia científica de manera consistente.

ESO.

Localiza e identifica información sobre temas biológicos y geológicos con base científica a través de distintos medios de manera destacada. Evalúa críticamente la validez, calidad, actualidad y fiabilidad de las fuentes, identificando de manera precisa aquellas respaldadas por evidencia científica y aquellas que promueven pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias o creencias infundadas. Mantiene una actitud escéptica rigurosa ante información no respaldada por evidencia científica en todos los casos.

2.3. Iniciarse en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo el papel de las mujeres científicas, fomentando vocaciones científicas desde una perspectiva de género, y entendiendo la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Uso de las TIC y las TAC. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal. (Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas muestra interés en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, no reconociendo el papel de las mujeres científicas ni fomentando vocaciones científicas desde una perspectiva de género, sin entender la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Se inicia con dificultad en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo algo el papel de las mujeres y las vocaciones científicas desde una perspectiva de género, comenzando a entender la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Se inicia bien en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo el papel de las mujeres y las vocaciones científicas desde una perspectiva de género, entendiendo bien la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Se inicia de manera notable en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo con notoriedad el papel de las mujeres y las vocaciones científicas desde una perspectiva de género, entendiendo muy correctamente la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Localiza e identifica información sobre temas biológicos y geológicos con base científica a través de distintos medios de manera excepcional. Realiza una evaluación profunda y sofisticada de la validez, calidad, actualidad y fiabilidad de las fuentes, distinguiendo con claridad entre aquellas respaldadas por evidencia científica y aquellas que promueven pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias o creencias infundadas. Mantiene una actitud escéptica de alta calidad y fundamentada ante información no respaldada por evidencia científica, demostrando un pensamiento crítico y analítico excepcionales.

3.1. Analizar y plantear preguntas e hipótesis e intentar realizar predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, utilizando métodos científicos, intentando explicar fenómenos biológicos y geológicos sencillos, y realizar predicciones sobre estos.

Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Intervenciones en clase: exposición con herramientas digitales. Uso de las TIC y las TAC. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas analiza y plantea preguntas e hipótesis intentando realizar predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, sin utilizar métodos científicos, sin intentar explicar fenómenos biológicos y geológicos sencillos, y sin realizar predicciones sobre estos.

Analiza y plantea preguntas e hipótesis con dificultad intentando realizar predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, utilizando algunos métodos científicos, e intentando explicar fenómenos biológicos y geológicos sencillos, realizando algunas predicciones sobre estos.

Analiza y plantea preguntas e hipótesis de manera correcta realizando predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, utilizando bien diferentes métodos científicos, e intentando explicar correctamente fenómenos biológicos y geológicos sencillos, realizando buenas predicciones sobre estos.

Analiza y plantea preguntas e hipótesis de manera notable realizando predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, utilizando con autonomía métodos científicos, explicando correctamente fenómenos biológicos y geológicos sencillos, realizado siempre predicciones sobre estos.

Analiza y plantea preguntas e hipótesis de manera excepcional realizando predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, utilizando siempre y de forma correcta métodos científicos, explicando con total claridad fenómenos biológicos y geológicos sencillos, realizado predicciones muy certeras sobre estos.

3.2. Diseñar la experimentación, la toma de datos y el análisis de fenómenos biológicos y geológicos de modo que permitan responder a preguntas concretas sencillas y contrastar una hipótesis planteada.

Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Uso de las TIC y las TAC. Trabajo con imágenes. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas diseña la experimentación, y casi no toma datos ni analiza fenómenos biológicos y geológicos de modo que permitan responder a preguntas concretas sencillas, no contrastando una hipótesis planteada.

Diseña la experimentación, toma datos y analiza fenómenos biológicos y geológicos con dificultad de modo que permitan responder a preguntas concretas sencillas, empezando a contrastar una hipótesis planteada.

Diseña la experimentación, toma datos y analiza fenómenos biológicos y geológicos de forma correcta de modo que permitan responder a preguntas concretas sencillas, contrastando bien una hipótesis planteada.

MODEL MODEL

Se inicia de manera excepcional en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo en todo momento el papel de las mujeres y as vocaciones científicas desde una perspectiva de género, entendiendo a la perfección la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Biología y Geología 1 Unidad 5 13

3.3. Realizar experimentos sencillos y tomar datos cuantitativos o cualitativos sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Trabajos escritos y de investigación. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas realiza experimentos sencillos y toma datos cuantitativos o cualitativos sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando mal los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Realiza experimentos sencillos y toma datos cuantitativos o cualitativos con dificultad sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando algo los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Realiza bien experimentos sencillos y toma datos cuantitativos o cualitativos de sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando bien los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Diseña la experimentación, toma datos y analiza fenómenos biológicos y geológicos de manera notable de modo que permitan responder a preguntas concretas sencillas, contrastando siempre una hipótesis planteada.

Diseña la experimentación, toma datos y analiza fenómenos biológicos y geológicos de manera excepcional de modo que permitan responder siempre a preguntas concretas sencillas, contrastando con total rigor una hipótesis planteada.

Realiza experimentos sencillos y toma datos cuantitativos o cualitativos de manera notable sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando correctamente los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Realiza experimentos sencillos y toma datos cuantitativos o cualitativos de manera excepcional sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando siempre de manera correcta los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Programació

3.4. Interpretar los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando, cuando sea necesario, herramientas matemáticas y tecnológicas.

Búsqueda y tratamiento de la información. Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Uso de las TIC y las TAC. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

3.5. Cooperar dentro de un proyecto científico sencillo asumiendo responsablemente una función concreta, utilizando espacios virtuales cuando sea necesario, respetando la diversidad y la igualdad de género, y favoreciendo la inclusión.

4.1. Analizar y resolver problemas o dar explicación a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

Trabajos escritos y de investigación. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Pruebas orales y escritas. Uso de las TIC y las TAC. Trabajo con imágenes. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

Apena interpreta los resultados obtenidos en un proyecto de investigación no utilizando herramientas matemáticas y tecnológicas. Interpreta con dificultad los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando, de manera suficiente, herramientas matemáticas y tecnológicas.

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5

Interpreta bien los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando, cuando sea necesario, herramientas matemáticas y tecnológicas. Interpreta notablemente los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando correctamente y cuando es necesario, herramientas matemáticas y tecnológicas.

Interpreta siempre y con rigor los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando correctamente y cuando es necesario, herramientas matemáticas y tecnológicas.

4.2. Analizar críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Búsqueda y tratamiento de la información. Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Pruebas orales y escritas. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas analiza críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Analiza con ayuda críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Analiza bien y críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Analiza notable y críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Analiza excepcional y críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Apenas coopera dentro de un proyecto científico sencillo sin asumir responsablemente una función concreta, no utilizando espacios virtuales cuando es necesario, respetando poco la diversidad y la igualdad de género, y no favoreciendo la inclusión.

Coopera con dificultad dentro de un proyecto científico sencillo asumiendo poca responsabilidad, utilizando lo justo espacios virtuales, empezando a respetar la diversidad y la igualdad de género, favoreciendo la inclusión.

Coopera bien dentro de un proyecto científico sencillo asumiendo responsablemente una función concreta, utilizando bien espacios virtuales y respetando la diversidad y la igualdad de género, favoreciendo la inclusión.

Coopera de manera notable dentro de un proyecto científico sencillo asumiendo responsablemente una función concreta, utilizando correctamente espacios virtuales y respetando la diversidad y la igualdad de género, favoreciendo la inclusión.

Coopera de manera excepcional dentro de un proyecto científico sencillo asumiendo siempre y responsablemente una función concreta, utilizando espacios virtuales y respetando en todo momento la diversidad y la igualdad de género, favoreciendo sin excusa alguna la inclusión.

Apenas analiza y resuelve problemas sin dar explicación a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando muy poco conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Analiza y resuelve problemas con dificultad, dando explicación suficiente a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando algunos conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

Analiza y resuelve bien problemas, dando explicación correcta a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando bien los conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

Analiza y resuelve problemas de manera notable, dando explicación correcta a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando siempre conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

Analiza y resuelve problemas de manera rigurosa, dando siempre explicación correcta a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando con exactitud conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

5.1. Iniciarse en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, reconociendo la riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

Búsqueda y tratamiento de la información. Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Pruebas orales y escritas. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas se inicia en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, casi no reconociendo a riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

Se inicia con dificultad en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, reconociendo algo la riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

Se inicia bien en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, reconociendo dignamente la riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

Se inicia notablemente en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, reconociendo holgadamente la riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

MODEL MODEL

5.2. Proponer y adoptar hábitos sostenibles básicos, analizando de una manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

Búsqueda y tratamiento de la información. Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Pruebas orales y escritas. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas propone y adopta hábitos sostenibles básicos, no analizando de manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

Propone y adopta con dificultad hábitos sostenibles básicos, analizando con ayuda y de una manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

Propone y adopta bien hábitos sostenibles básicos, analizando con soltura y de una manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

Propone y adopta notablemente hábitos sostenibles básicos, analizando con solidez y de una manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

Se inicia sobradamente en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, reconociendo siempre la riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

Propone y adopta excepcionalmente hábitos sostenibles básicos, analizando con rigor y de una manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.