MiRA Geografía i Història ESO Illes Balears

ESO Geografia i història

Problemes?

Solucions! Mapa de components del projecte

Què és ?

Llibre de l'alumnat

Descobreix-ne més! ILLES BALEARS

Vos hem

Em falta temps!

Vos

hem consultat escoltat

Com podem millorar

Com gestiono la diversitat? Vull al meu alumnat en l’aprenentatge de cada dia

Solucions

Problemes? 1

en l’aprenentatge

Connectam amb la seva REALITAT, motivam i implicam l’alumnat en el seu APRENENTATGE.

4

Atendre la DI VERSITAT del teu alumnat sembla missió impossible?

Aportam diferents solucions per a diferents necessitats. Les millors eines per gestionar la INCLUSIÓ a la teva aula.

5

T’agradaria

l’AVALUACIÓ?

6

El teu alumnat té dèficit de COMPRENSIÓ?

Posam en valor les coses senzilles; hem fet ACCESSIBLE i COMPRENSIBLE el coneixement.

Necessites TEMPS?

Troba’n a les nostres propostes generades per simplificar les teves tasques administratives i donar-te suport en la teva tasca docent de manera integral.

Tecnologies

Software Conjunt de instruccionsprogrames, i regles informàtiques per executar certes tasques en un ordinador.

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta multitud d’ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP...

Ordinadors o computadores

Apps

Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el software especial per a aquest tipus de dispositius.

Bluetooth Tecnologia basada en les senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes, rellotges d’activitat, etc.) a curt abast; és a dir, quan estan a prop encara que hi hagi obstacles pel mig.

TAC

Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació la Comunicació per a l’Aprenentatge.

Wifi

Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fils entre dispositius electrònics a curt abast sense que hi hagi «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

Fons de fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. També generadors assistits per IA per preparar-les de forma personalitzada. Programació.

Programes, plans i kits d’assistència a la pràctica educativa:

- Desenvolupament del talent, del pensament crític i de la comprensió lectora.

- Pla TIC TAC per al benestar digital.

- Inclusió i comunicació amb les famílies.

- Tècniques d’estudi i metodologies actives.

Avaluació inicial Avaluació final Avaluació per continguts Quin tipus d’avaluació crearàs?

Generador de proves d’avaluació Avaluació per unitats

I tot

un clic a l’ entorn digital.

El CANVI d’etapa et preocupa?

No és fàcil, per això cuidam especialment les transicions entre etapes i cursos.

La distribució dels grans conjunts bioclimàtics 1

molt estretes donen lloc a la formació d’extenses àrees geogràfiques anomenades conjunts bioclimàtics o bioclimes. Cada bioclima es caracteritza per uns trets climàtics una vegetació propis. La distribució dels bioclimes a la Terra coincideix, en general, amb les zones climàtiques. D’aquí que es distingeixin tres grans bioclimes, que es corresponen amb les zones càlida, temperades fredes. Tanmateix, alguns bioclimes se situen en més d’una zona tèrmica, com els deserts o el medi de muntanya.

COMPETENCIALS L’avanç dels deserts El bioclima desèrtic ha augmentat la seva extensió al planeta en les darreres dècades les poblacions s’han hagut d’adaptar a aquesta nova situació.

• Tria un desert cerca la informació següent: quins països ocupa, quina és la seva extensió aproximada quins recursos

La complexa societat egípcia

2.1 El naixement de l’autoritat

El rei egipci adoptà el títol de faraó. Fou considerat l’encarnació terrestre d’Horus, el déu del cel; per això rebia culte, amb la finalitat que mantingués les inundacions anuals del Nil l’ordre social. El faraó concentrà els poders polític, militar i religiós.

• Com a rei o cap polític, governava, és a dir, feia les lleis, jutjava, inspeccionava les obres hidràuliques organitzava les immenses propietats agrícoles que tenia controlava la recaptació d’impostos el comerç exterior.

• Com a cap militar, dirigia l’exèrcit.

• Com a cap religiós, ordenava la construcció de temples per fer les ofrenes als déus.

2.2 Una societat complexa desigual La societat egípcia es dividia en diversos grups socials:

• El nivell superior incloïa el faraó, la seva família, els nobles els sacerdots. Tots ells eren propietaris de grans extensions de terra. Els nobles exercien els càrrecs més alts de l’administració, com primer ministre, nomarques o governadors de les províncies, majordoms de palau, generals oficials de l’exèrcit, etc. Els sacerdots s’encarregaven de realitzar el culte als déus, conservar els temples administrar les propietats extenses.

El nivell intermedi el formaven els comerciants enriquits, els artesans especialitzats els nombrosos escribes. Aquests darrers, després de rebre educació des que complien cinc anys, eren gairebé els únics que sabien llegir escriure; per aquest motiu, exercien diverses feines al palau als temples, com redactar documents o dur els comptes.

• El nivell inferior estava compost per la resta de persones lliures. Majoritàriament eren pagesos, que cultivaven les terres del faraó, dels nobles o dels sacerdots. També s’hi varen situar els artesans, els comerciants petits, els soldats els servents. Els esclaus, escassos en la majoria estrangers, eren els més desfavorits.

Els símbols del faraó Radiografia de la societat egípcia

La corona blava s’utilitzava per a la guerra.

El nemes era una còfia de tela de ratlles que simbolitzava el sol naixent.

La barba postissa representava la força.

Seqüenciació progressiva i ajustada al currículum: del més senzill al més complex. Graduació del nivell de les activitats.

Tipografies més llegibles, clares i accessibles.

Recursos per treballar la transició entre etapes i cursos (a l’entorn digital).

La piràmide social

El nivell superior

La doble corona blanca vermella simbolitzava la unió de l’Alt Baix Egipte.

La cobra anihiladora damunt del front o ureus representava la destrucció dels enemics.

El ceptre el flagell indicaven el poder sobre els productes del país de conduir el seu poble.

El nivell intermedi

El nivell inferior

Ser dona a Egipte

El concepte de família

La família representava la unitat bàsica de la civilització egípcia. En general, les famílies solien ser nombroses, ja que els fills eren considerats una benedicció dels déus. Les nenes eren tan desitjades com els nins. La funció social de les dones

La dona egípcia estava ben considerada socialment, encara que el marit tenia el poder en les decisions fonamentals (administració de béns, transmissió d’herència, etcètera). Aquest, a més d’esposa legítima, podia tenir totes les concubines que la seva fortuna li permetés. L’adulteri femení, en canvi, estava castigat amb la mort. El treball principal de les dones era criar tenir cura dels nins. Les que treballaven, ho feien, habitualment, com a serventes, encara que també hi havia forneres, teixidores, cantants, ballarines, músiques metgesses.

La passarel·la de la moda egípcia: la vestimenta

1 2 3 4 5

La indumentària egípcia era senzilla, va experimentar pocs canvis al llarg dels seus tres mil anys d’història. Els homes de certa posició (1) usaven faldellí, una falda que arribava fins als genolls o al panxell se subjectava a la cintura amb un nus o un travador. A l’Imperi Nou, el faldellí es va cobrir amb una falda llarga amb plecs, el tors es va tapar amb una túnica (2) Els obrers que feien feina a plena llum del dia anaven nus, o tapats amb un lleuger drap de lli, més petit (3)

ACTIVITATS

1 Resumeix quins eren els poders polítics, econòmics religiosos que tenia el faraó.

2 Respon a aquestes qüestions: Quines eren les principals tasques del faraó com a cap polític? Amb quin déu se l’associava? Quin culte rebia?

3 Associa aquestes persones al seu grup social: pagesa, escriba, monarca, esclau, artesana.

usaven una túnica, llarga ajustada al cos, que arribava fins als turmells (4) A partir de l’Imperi Mitjà es posaren de moda les túniques plisades (5) Tant els homes com les dones s’afaitaven el cos sencer, inclòs el cap. D’aquí que les perruques, realitzades amb cabell natural o fibres vegetals, fossin quelcom habitual. Les egípcies adinerats cuidaven molt del seu cos: es banyaven ben sovint, es pintaven els ulls s’aplicaven cremes i perfums.

4 Indica en quin grup o grups socials situaries a les dones resumeix les característiques d’aquest nivell o nivells socials.

5 Resol aquestes qüestions relacionades: a) Què és un faldellí? Qui l’usava? b) Consulta la vestimenta de la civilització mesopotàmica estudiada a la unitat anterior compara-les.

Vols un alumnat

IMPLICAT?

T’ajudam! És essencial millorar la participació de l’alumnat per crear un entorn d’aprenentatge enriquidor i efectiu. T’explicam com ho feim:

Aprendre en context per donar sentit al que s’aprèn.

Situacions d’aprenentatge properes a l’alumnat.

12 ROMA. UN GRAN IMPERI

Som Isobel Moira Dunbar, geògrafa glaciòloga, m’he dedicat durant anys a l’estudi del gel de l’Àrtic.

LES MEVES HABILITATS

• Iniciativa Treball en equip Responsabilitat

Edimburg, Escòcia 1918-1999

Geògrafa glaciòloga

al Canadà, on vaig començar a desenvolupar les meves investigacions científiques sobre el moviment del gel marí les glaceres de l’Àrtic. Vaig realitzar nombrosos vols sobre el pol nord, em vaig convertir pionera en l’ús de la fotografia aèria per a l’estudi del gel, m’anava interessant cada vegada més per la climatologia de la zona. Algunes característiques dels bioclimes polars són les temperatures molt baixes les reduïdes precipitacions, que determinen l’escassa vegetació. En les zones de dominiglacial, la superfície està permanentment coberta de gel.

El meu interès per la lectura sobre les regions polars les històries de les grans expedicions em va dur a escriure diversos articles sobre l’exploració d’aquest territori. Com a reconeixement a la meva feina d’investigació sobre la geografia àrtica, he estat guardonada amb la Medalla Massey per la Real Sociedad Geográfica Canadiense.

INGRID CHRISTENSEN

Maqueta

Vaig néixer Sandefjord, Noruega, per la qual cosa estava acostumada a hiverns freds, no em semblava just que es digués que les dones no suportàvem les condicions meteorològiques hostils.

d’un espai natural

Sandefjord, Noruega 1891-1976

amb codis QR. Aquests QR ens permetran mostrar les principals característiques del territori.

Curiositat • Treball cooperatiu • Comunicació Seleccionam una àrea recaptam informació:

ambient de l’espai natural, la seva flora la seva fauna.

Perseverança • Treball en equip • Compromís

• Ens informam sobre el patrimoni històric artístic del lloc. Feim un llistat de les entitats de població dels topònims els classificam per categories: – Hidronímia (noms pels quals es designen masses d’aigua).

KATIE PATERSON

Homonímia (noms de llacs o altres masses d’aigua palissada).

Talassonímia (noms de mars o oceans). – Litonímia (noms de masses rocoses).

Oronímia (noms de muntanyes).

Fitonímia (noms de plantes).

2007

Epònims (que rep el seu nom d’un personatge).

• Esbrinam quins problemes mediambientals afecten aquest territori.

Projecte Vatnajökull (the sound of) de fi de carrera de Belles Arts

Per demostrar-ho, la meva amiga Mathilde Weeger, el meu marit jo viatjàrem a l’Antàrtida. A bord del vaixell Thorshavn, navegàrem cap al sud, el 5 de febrer de 1931 li vàrem donar nom al pic Bjerkö, al pol sud. El 1933 vaig circumnavegar el continent polar, la qual va resultar la primera expedició a aconseguir-ho. Entre 1936 1937 vaig viatjar per darrera vegada l’Antàrtida juntament amb la meva filla altres tres dones en el vaixell Four Ladies. Actualment, se’m considera la primera dona que ha trepitjat l’Antàrtida, encara que el realment important és que, a partir de la dècada de 1930, diferents dones lluitàrem per demostrar la nostra vàlua com a exploradores. El meu llegat en el «continent gelat» ha estat donar nom a la costa de l’Antàrtida oriental, denominada costa Ingrid Christensen.

Gestió del temps • Creativitat

Exploradora polar Glasgow, Escòcia 1981 Artista

Katie Paterson és una artista que conjuga imatge, so poesia per denunciar els efectes que la nostra forma de vida té sobre la Terra. Ha portat la seva obra a exposicions de mig món, de Londres a Nova York, de Berlín a Seül..., posant de manifest la fructífera relació entre art ecologia.

2014

Projecte Llibreria del futur amb plantació d’arbres per usar la seva fusta dins de cent anys per imprimir cent llibres

• Presa de decisions 1. Elaboram la maqueta basant-nos en les corbes de nivell del mapa topogràfic que hem seleccionat per al nostre treball. Triam l’espai en el qual instal·larem la maqueta, així com el mapa l’escala que hi podem aixecar. Per la construcció de la maqueta, podem reutilitzar capses de cartó, consolidant l’hàbit del reciclatge. Desmuntades, les planxes resultants serviran de pisos d’altura de la nostra maqueta, similar a cadascuna de les corbes de nivell. Tot seguit, es retallen les capes successives segons cadascuna de les corbes de nivell seleccionades. La base de partida (el nivell inferior de la maqueta) és l’altura mínima reflectida en el mapa, cada corba suma una capa que retallam en els cartons que hem recollit.

2022

Projecte Evergreen amb brodats de plantes ja extingides

Activitats competencials per aplicar i comprendre la utilitat del que s’aprèn.

Una vegada superposam els nivells diferents, s’hi aplica una capa de fixador l’aigua per a pintures perquè formi un engrut per arrodonir les arestes de cada capa aconseguir un aspecte més realista. Després, arriba el moment de pintar. S'hi pot pintar o aferrar damunt algun material que es paregui al del terreny que volem representar. Per exemple, molsa per la muntanya verda serradís o suro per als arenals o pedreres. És important triar el color segons l’estació de l’any que volem representar, com ara la silicona pels cursos d’aigua. Les teulades poden representar-se amb paper colorit en miniatura. 2. Elaboram diverses fitxes explicatives amb les informacions que hem obtingut de la nostra investigació: – Explicació

Pàgines per conèixer les aportacions de les dones, que són un referent per a la societat.

Projectes per aprendre fent utilitzant metodologia Maker

Atendre la DIVERSITAT del teu alumnat és missió impossible?

És molt complicat...Per això t’oferim un ampli ventall d’alternatives accessibles i de recursos dissenyats d’acord amb les pautes DUA (vídeos, àudios, infografies, fitxes imprimibles amb activitats multinivell…), aprofitant les possibilitats tecnopedagògiques de l’entorn digital.

La civilització mesopotàmica. L’espai i el temps

2.1 El marc geogràfic

Els antics grecs anomenaren Mesopotàmia a la franja de terra fèrtil situada entre els rius Tigris Eufrates. D’aquí prové el seu nom, que en grec significa ’terra entre dos rius’. Ambdós rius neixen a les muntanyes d’Armènia desemboquen al golf Pèrsic. Cada primavera, amb el desgel, els cabals d’aquests rius augmenten les aigües es desborden, fertilitzant amb el seu fang o llim les terres de les seves ribes.

Mesopotàmia se sol dividir en dues regions: la Baixa Mesopotàmia o Caldea, al sud, ocupada per Sumer Acad, l’Alta Mesopotàmia o Assíria, al nord.

2.2 De la ciutat estat a l’imperi

La riquesa del sòl de la regió va atreure nombrosos pobles, que en disputaren el domini entre 3500 aC 539 aC. Per tant, la seva història es divideix en períodes, determinats pel poble que va dominar la zona.

Les primeres ciutat estat

Els sumeris es consideren els iniciadors de la civilització mesopotàmica.

Cap al 3500 aC, aquest poble d’origen desconegut s’instal·là a la Baixa Mesopotàmia, va dessecar els pantans, controlà la crescuda de les aigües mitjançant dics murs, construí sèquies i canals estengué la superfície de cultiu mitjançant regadius.

El consegüent desenvolupament agrícola originà el naixement de ciutats estat independents, sovint rivals entre si, com Ur, Uruk, Lagaix Èridu. Cadascuna constava d’una ciutat els territoris rurals al voltant, tenia independència política econòmica.

Els primers imperis Des del 2300 aC, Mesopotàmia fou dominada per altres pobles.

• Els accadis, procedents del centre de Mesopotàmia, envaïren les ciutats sumèries i, en època de Sargon (c. 2334-2259 aC), formaren un gran imperi. La seva capital va ser Acad.

• Els babilonis, assentats entre els territoris sumeri accadi, crearen un nou imperi que assolí gran esplendor en temps de Hammurabi (1792-1750 aC). Aquest rei va unificar les lleis de les diferents ciutats en un famós codi que du el seu nom.

• Els assiris (1530-1200 932-625 aC), un poble guerrer procedent de les muntanyes del nord de Mesopotàmia, assoliren el seu major domini a la regió amb Asurnasirpal II (883-859 aC). Establiren la seva capital, primer a Assur després a Nínive.

• Els perses, finalment, conquistaren totes les terres de Mesopotàmia les integraren en el seu extens imperi l’any 539 aC. Amb això posaven fi a la civilització mesopotàmica.

Aprenentatge més visual.

Activitats multinivell amb taxonomia de Bloom.

Organitzadors gràfics.

Organitza les teves idees, repassa.

Generador de fitxes assistit per IA que permet generar propostes de fitxes multinivell per a cadascun dels conceptes fonamentals del curs, i atendre la diversitat de l’aula.

T’agradaria tenir un pla per millorar l’AVALUACIÓ?

El tenim! T’ajudarà a fer que l’alumnat sigui conscient del progrés en el seu aprenentatge, a diagnosticar-lo, mesurar-lo i a fer feedback.

A l’entorn digital l’alumnat disposarà de recursos perquè reflexioni sobre el que ha après, identifiqui àrees de millora i apliqui un pla d’acció.

de

guerra

govern de Pèricles, batalla de Salamina, Lliga de Delos monarquies hel·lenístiques. Treballar amb l’espai

2 Copia al teu quadern aquests mapes del territori de la Grècia antiga assenyala-hi, diferenciant mitjançant colors, les localitzacions de: a) L’Hèl·lade, les àrees d’influència hel·lènica després de les colonitzacions Macedònia. b) Les regions d’Àtica, Lacònia el Peloponès. c) Les polis d’Esparta Atenes.

Produir escrits personals

4 Demostra els teus coneixements explicant, amb les teves pròpies paraules, la importància històrica dels següents personatges.

5 Identificar causes conseqüències

6 Completa al teu quadern aquesta taula amb les causes les conseqüències de cada fet històric.

Causes Fet Conseqüències

Colonitzacions Guerres mèdiques

Analitzar imatges

7 Analitza amb deteniment aquestes esculptures gregues i, després, respon a les qüestions.

a) A quina època de l’escultura grega pertany cadascuna? b) Explica, en cinc línies, el perquè de la teva assignació a una època concreta.

Realitza les següents activitats sobre l’ordre arquitectònic:

Definir conceptes

3 Defineix de forma breu, utilitzant els termes adequats, els següents conceptes històrics. Polis, ciutadans, colonitzacions, àgora, guerres mèdiques, cànon, oligarquia, dòric, democràcia, Zeus.

a) Col·loca en el seu lloc els noms dels elements de aquesta columna: capitell, columna, base, fust, frontó, entaulament, basament.

b) A quin ordre clàssic pertany? En què es diferencia aquest ordre dels altres ordres?

Generador de proves d’avaluació assistit per IA. Practica!

Posa’t a prova. Taula de seguiment de l’aprenentatge.

3 EL RELLEU I LES AIGÜES DELS CONTINENTS

El

teu alumnat

té dificultats de COMPRENSIÓ?

Aquestes dificultats han augmentat de manera preocupant, per això hem redoblat el nostre esforç per aconseguir que els continguts siguin accessibles i comprensibles a tot l’alumnat.

El relleu i les seves formes

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

La geografia distingeix dos grans tipus: el continental l’oceànic.

2.1 El relleu continental

És el relleu de les terres emergents respon a quatre formes bàsiques:

• Les planes són extenses àrees planes o suaument ondulades, l’altitud de les quals no supera els 200 m sobre el nivell de la mar.

Les mesetes són superfícies planes elevades a més de 200 m d’altitud.

Algunes aconsegueixen gran altura, per la qual cosa s’anomenen també altiplans. És el cas de la meseta del Tibet, situada a més de 2 000 m.

• Les muntanyes són grans elevacions del terreny, de fort pendent altitud superior a 600 m. Unes són molt antigues, per la qual cosa solen presentar formes arrodonides; altres són més joves tenen formes punxegudes. Les muntanyes poden agrupar-se en grans conjunts com les serres les serralades (com l’Himàlaia o els Andes).

• Les depressions són àrees enfonsades respecte de les regions que les envolten. Algunes estan ocupades per llacs o inundades per la mar.

2.2 El relleu costaner

Lletra accessible.

Contrastos de color accessibles.

Verbs destacats en els enunciats.

Què saps?

Què aprendràs?

A quin continent vivim

Àsia, el major continent de la Terra

Amèrica, un continent dividit en blocs

Àfrica, un continent massís

Europa, un petit continent

Oceania, el continent menys extens, l’Antàrtida, el continent gelat

Mirada crítica:

El cas de Zealandia

Elles. Del passat al present

Activitats per al foment de les destreses comunicatives.

Apartats específics dedicats a la lectura i la comprensió lectora.

Les costes són les zones de contacte entre la superfície dels continents dels oceans. Segons la seva altura respecte de la mar poden ser baixes arenoses o elevades penya-segades. Entre les seves formes destaquen: els caps o sortints de la costa cap a la mar els golfs o entrants de la mar a la costa les penínsules o fragments de terra envoltats d’aigua per totes bandes excepte per una, anomenada istme.

2.3 El relleu oceànic

És el relleu de les terres submergides presenta aquestes formes bàsiques:

La plataforma continental és un suau pendent que perllonga els continents sota de la mar fins a uns 200 m de profunditat.

• El talús continental és un brusc pendent entre la plataforma continental el fons de la mar.

• Les planures abissals constitueixen els fons marins. Situades a 4 000 o 5 000 m de profunditat, estan accidentades per dorsals fosses.

Les dorsals oceàniques són serralades submarines, situades enmig de les planures abissals que poden assolir els 3 000 m. Al centre hi ha una fractura, per la qual afloren materials incandescents des de l’interior de la Terra. Les més elevades sobresurten de la mar originen illes o arxipèlags volcànics.

– Les fosses marines són profundes depressions submarines, estretes allargades. La major és la fossa de les Marianes.

Geografia i història

Materials

Alumnat

Un llibre junt amb una revista, El Mirador, per curs.

1

Professorat

Entorn digital

EL MIRADOR

GEOGRAFIA

espai

personal amb requeriments d’accessibilitat: recursos motivadors, atenció a la diversitat, pràctica i avaluació.

3

3

4

Llibre digital i espai personal amb: proposta didàctica, generadors de fitxes d’atenció a la diversitat, proves d’avaluació assistides per IA i molt més.

Presenta un llibre per curs i un gran projecte digital.

Llibre de l’alumnat

Està concebut com a eina per acompanyar l’aprenentatge.

Presenten un disseny visual i accessible i una seqüència de continguts ajustada al currículum.

El Mirador

El llibre de l’alumnat ve acompanyat per El Mirador. Aquesta revista inclou, a més de la informació de la comunitat autònoma, altres dades geogràfiques i històriques, mapes amb activitats i un diccionari de termes artístics.

EL MIRADOR

DE LES ILLES BALEARS

DADES BÀSIQUES DE LA TERRA CARTOGRAFIA

GEOGRAFIA DE LES ILLES BALEARS

HISTÒRIA: PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA

HISTÒRIA DE LES ILLES BALEARS

www.anayaeducacion.es

DICCIONARI VISUAL DE TERMES ARTÍSTICS

EL MIRADOR

DE LES ILLES BALEARS

DADES BÀSIQUES DE LA TERRA I CARTOGRAFIA

GEOGRAFIA HISTÒRIA

8 LA PREHISTÒRIA I LES SEVES ETAPES

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Una de les característiques principals dels éssers humans és la curiositat pel món que ens envolta. Així mateix, aquesta curiositat ens ha duit a voler conèixer el nostre propi passat. Per aconseguir-ho, des del segle xviii es va desenvolupar l’arqueologia.

El desenvolupament d’aquesta ciència ens ajuda a omplir els buits de la història de la humanitat on no podem comptar amb el suport dels textos escrits, ja que no existien encara. Amb la seva ajuda, coneixem part de l’evolució humana i, així, podem establir cronologies dividir la nostra pròpia història en etapes, subetapes, etcètera.

A més, ens ha possibilitat conèixer la nostra evolució tecnològica, des de les eines més rudimentàries del Paleolític fins a les noves tecnologies de l’actualitat.

Com repercutiria en el treball i en el nostre dia a dia si les eines es continuassin fabricant de pedra os?

Imagina que has de viure un dia com es  feia a la prehistòria. Com aconseguiries  els aliments?

El repte final

Elaborau un còmic que mostri l’evolució tecnològica de la humanitat des de la prehistòria fins a l’actualitat.

GEOGRAFIA DE LES ILLES BALEARS El futur comença amb tu

Què saps?

Quina diferència hi ha entre els éssers humans la resta de primats?

Per què les persones es feren sedentàries o fixaren la residència a un mateix lloc en el Neolític?

Per a què s’usaren els metalls durant la prehistòria?

GEOGRAFIA I HISTÒRIA 3

Què aprendràs?

Cronologia de la història de la humanitat

Evolució humana i hominització

Trets característics del paleolític

Trets característics del neolític l’edat dels metalls

La prehistòria a Espanya

Ahir avui.

Llar, dolça llar

Mirada crítica.

La dona a la prehistòria

Elles. Del passat al present

Situacions d’aprenentatge

Per motivar l’inici de la unitat i orientar l’aprenentatge. Proposen un petit repte per resoldre en acabar-la.

Llibre de l’alumnat

Sabers

Es desenvolupen amb textos clars i ben organitzats, acompanyats d’il·lustracions, fotografies, esquemes, gràfics... Tot per facilitar la comprensió.

Predir el temps

Conèixer si plourà hi haurà aigua suficient per a la collita, si hi haurà una tempesta abans d’emprendre un viatge, si el temps dels propers dies serà calorós o fred… ha estat és una necessitat.

A partir del Neolític, amb el desenvolupament de l’agricultura, es va fer encara més important conèixer amb antelació els canvis meteorològics.

AHIR

Observam predeim

S’enllaça amb un dels objectius de la Història: facilitar la comprensió del present a través de l’anàlisi i l’estudi del passat.

A l’Antiguitat, els primers pronòstics del temps es basaven en l’observació: el tipus de núvols que es veien, i el seu color, la direcció del vent, la posició de la Lluna les estrelles, les pluges o la seva absència... eren elements que servien per elaborar regles de predicció primitives establir patrons d’una manera encara molt precària.

AVUI

Ens ajudam de la tecnologia

En l’actualitat, el pronòstic del temps és molt més precís. Tot que els fenòmens atmosfèrics poden canviar amb rapidesa, les eines que utilitzen les meteoròlogues els meteoròlegs permeten conèixer i predir l’estat de l’atmosfera amb molta més fiabilitat que en el passat.

ACTIVITATS

1 Indica tres diferències entre la predicció del temps a l’Antiguitat en l’actualitat.

2 Debateu a l’aula: Per què és més fiable una predicció del temps per d’aquí a uns pocs dies que per d’aquí a diversos mesos?

3 Investiga: Què són les cabanyueles? Creus que són un mètode fiable? Justifica la teva resposta.

Heliògraf: Registra la durada intensitat dels rajos solars o insolació.

Anemòmetre

Penell

La hidrosfera.

El cicle de l’aigua

5.1 L’aigua a la Terra La hidrosfera és el conjunt de les aigües de la Terra. Inclou les aigües marines les aigües continentals.

• Les aigües marines representen un poc més del 97,5 % del total d’aigua del planeta. Estan formades pels oceans les mars, que cobreixen aproximadament el 71 % de la superfície terrestre.

• Les aigües continentals solen ser dolces, només suposen el 2,5 % restant de l’aigua del planeta. Estan constituïdes pels rius, els llacs, les glaceres les aigües subterrànies.

5.2 El cicle de l’aigua

L’aigua és un element essencial per a la vida. A la Terra es troba en permanent circulació, realitzant un circuit continu conegut com cicle de l’aigua. Els dos processos fonamentals d’aquest cicle són l’evaporació la precipitació.

• L’evaporació és el pas de l’aigua de l’estat líquid al gasós que es produeix gràcies a l’energia del Sol. Converteix, per tant, l’aigua superficial dels oceans mars en vapor d’aigua atmosfèric. Quan l’aigua en forma de vapor ascendeix es refreda, es condensa forma núvols, que són arrossegats pel vent sobre els continents. Aquí se suma a l’evaporació procedent de les aigües continentals, de la vegetació del sòl.

• La precipitació és la caiguda de l’aigua sobre la superfície terrestre en forma de pluja, neu o calabruix Es produeix quan les gotes d’aigua dels núvols s’uneixen unes a altres, augmentant de mida de pes. Quan assoleixen un diàmetre superior a 0,5 mm no poden mantenirse en l’aire, cauen per la força de la gravetat.

Una part de l’aigua que precipita sobre la Terra l’aprofitala vegetació per a la seva pròpia subsistència; una altra s’infiltra en el subsòl, on forma aqüífers o embassaments subterranis, una altra origina corrents superficials, com els rius, o alimenta els llacs. Finalment, la major part arriba de nou a la mar, des d’on tornarà a evaporar-se per donar començament a un nou cicle.

5 ACTIVITATS

1 Amb l’ajuda del gràfic, resol aquestes qüestions: Com és la distribució de l’aigua a la Terra? Quin percentatge suposa l’aigua dolça a la Terra en quin estat es troba la majoria? On es troba l’aigua dolça en estat líquid? Quin percentatge en representa?

Activitats

2 Elabora un resum sobre el funcionament del cicle de l’aigua, utilitzant els continguts del text la il·lustració. Hi han d’aparèixer explicades les diferents fases del cicle. Pots acompanyar-ho d’un dibuix explicatiu.

1. Els babilonis feien prediccions del temps guiant-se per l’aspecte el color de la Lluna.

2. Els egipcis associaven els cicles de crescuda del Nil amb els moviments de les estrelles.

ACTIVITATS COMPETENCIALS

Un recurs escàs i desigualment repartit

L’aigua dolça és un recurs escàs. Només el 2,5 % de les aigües del planeta són dolces i, d’aquest percentatge, l’1,8 % es troba inaccessible als gels polars. Per tant, només el 0,7 % està disponible per a ús humà.

A més, és un recurs desigualment repartit. Mentre que algunes zones de clima humit de rius cabalosos disposen d’ella en abundància, unes altres zones de la Terra pateixen greus problemes d’escassesa, com molts països d’Àfrica d’Àsia occidental. Per això, l’accés a l’aigua s’està convertint en font de conflictes a nivell nacional internacional.

• Digues quines són les principals fonts d’aigua dolça.

• Indica les zones que compten amb més recursos d’aigua les que tenen major escassesa.

• Esbrina quines activitats econòmiques consumeixen més aigua quines mesures es poden adoptar per estalviar aigua.

Dissenyades per facilitar el desenvolupament de diferents processos cognitius i permetre diferents nivells de complexitat o multinivell.

A poc a poc, l’estudi del clima va anar assolint un caràcter més científic, ja cap a l’any 340 aC Aristòtil va escriure la seva obra Meteorològica.

Poc després, Hooke va crear l’anemòmetre per mesurar la intensitat del vent.

4 Explica què és una estació meteorològica, per a què serveix i investiga la ubicació d’alguna que existeixi a la teva localitat o a la teva comunitat autònoma.

Estació meteorològica

Pluviòmetre: Recull mesura la quantitat de caigudesprecipitacions en un lloc durant un determinat.temps

Piranòmetre: mesura la radiació solar que incideix sobre la superfície terrestre.

6. Per conèixer l’estat actual de l’atmosfera, s’utilitzen diverses eines, com les estacions meteorològiques. En elles, un conjunt de dispositius recullen les dades de diferents variables atmosfèriques que són d’interès per a la meteorologia la climatologia.

Nivòmetre: indica la profunditat la gruixa de la capa de neu, aigua-neu o calabruix.

ACTIVITATS COMPETENCIALS

7. A més de les meteorològiques,estacionsactualment s’utilitzen satèl·lits meteorològics que giren al voltant del nostre planeta; així com estacions terrestres, que registren minut a minut dades de temperatura, pressió atmosfèrica humitat.

Dins d’un armari se situen alguns instruments que necessiten ser protegits perquè funcionin correctament, com el termòmetre, el baròmetre...

La informació del temps a Espanya Sempre que vulguem conèixer el temps que farà a un lloc determinat, podem recórrer a la web de l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya (AEMET). L’AEMET també ens alerta de situacions meteorològiques extremes: pluges torrencials, onades de calor, grans nevades, etc. Entra a https://www.aemet.es realitza les següents activitats: • Pitja a la pestanya «Meteoalerta: avisos» assenyala si hi ha algun avís per avui o per als propers dies a Espanya, de quin tipus d’avís es tracta.

• Consulta la predicció del temps a la teva localitat per demà i planteja una activitat extraescolar depenent del temps que farà.

Organitzadors visuals

Representen la informació gràficament per facilitar la comprensió i activar la memòria.

Mirada crítica

Un apartat per desenvolupar el amb textos acompanyats d’activitats que ajuden l’alumnat a formar-se una

A favor o en contra?

En els darrers anys, s’ha viralitzat a internet el «terraplanisme», una teoria que afirma que la Terra és plana. Després d’analitzar els textos, hauràs de determinar quin és veraç quin manca de rigor científic.

Text A. Arguments terraplanistes

avui

Mites grecs, ahir; superherois,

Per què hi ha persones a les quals els molesta que canviïn els seus herois favorits?

Font: @TierraReal_Info (Xarxa social) «Desperta! T’han mentit tota la teva vida. La Terra és plana

La civilització grega ho feia constantment amb els seus

Imagina la polèmica:

• Quan viatges en avió, per què els les pilots no han d’inclinar constantment el morro cap avall per seguir la suposada curvatura?

Si la Terra fos una pilota, volarien en línia recta cap a l’espai!

• Els avions que van cap a l’est mai arriben a la seva destinació perquè la Terra ʻgiraʼ a 1 674 km/h. Com poden aconseguir alguna cosa que s’allunya tan ràpid?

L’any 431 aC, Eurípides estrena la seva versió de Medea on la presenta no com una bruixa malvada, sinó com una dona traïda i víctima del masclisme. El públic atenès es divideix:

• L’aigua sempre cerca el seu nivell. Mira qualsevol llac o mar: està completament pla! Si la Terra fos rodona, l’aigua cauria.

Alguns criden: «Aquesta no és la vertadera Medea!». Altres aplaudeixen la reinterpretació.

• Totes les fotos de la Terra des de l’espai són CGI (imatges generades per ordinador). Per què no veim els mateixos núvols?

Per què els continents canvien de mida? Perquè són falses!

Et sona familiar? És el que ocorre actualment quan Miles Morales es converteix en Spider-Man, quan Ariel és interpretada per una actriu afroamericana, o quan Thor és una dona als còmics.

La civilització grega va inventar l’«univers compartit!»

Text B. Evidències científiques

Els seus mites eren com un univers compartit: cada autor, cada ciutat estat tenien la seva pròpia versió. Per exemple, Èsquil, Sòfocles i Eurípides contaren la història d’Orestes de forma diferent cada ciutat estat tenia la seva versió de Teseu o Hèrcules. No hi havia una versió oficial

Font: Dra. Carmen Rodríguez de l’Institut d’Astrofísica de la Terra» és un fet demostrat des de fa més de 2 200 anys mitjançant observacions que qualsevol pot repetir:

• Experiment d’Eratòstenes (200 aC). Va mesurar les ombres al migdia a dues ciutats separades. La diferència angular va permetre calcular la circumferència terrestre amb precisió. Estudiants de tot el món repliquen aquest experiment amb resultats similars.

Els mites eren eines vives que s’adaptaven al context polític, social cultural de cada moment. La civilització grega va comprendre que les grans històries necessiten reinventar-se per continuar vives i és una lliçó que se’ns oblida actualment.

• Horitzó corbat. Des de 10 m d’altura, l’horitzó està a 11 km. Des de 100 m, a 36 km. Aquesta relació matemàtica només és possible en una esfera. Els mariners observen des de fa mil·lennis com els vaixells «apareixen» a l’horitzó: primer el pal, després el casc.

• Navegació per GPS. Els 31 satèl·lits GPS calculen la teva posició basant-se en la curvatura terrestre. Els errors de navegació serien enormes si la Terra fos plana.

Organitza les teves idees

1 Copia i completa al teu quadern.

Organitza les teves idees

1 Compara universos narratius a) Tria una saga moderna, com Marvel, Star Wars o Harry Potter, i un cicle mític grec, com Troia, Hèrcules, Teseu, etc. b) Troba tres similituds en el funcionament d’ambdós universos o conjunt d’històries.

c) Quins valors transmet cadascun a la seva audiència?

2 Investiga les «polèmiques» sobre la reinterpretació

a) Cerca exemples actuals de controvèrsies per canvis en personatges (gènere, personalitat…).

b) Investiga com reinterpretaven els grecs els seus mites segons l’època, l’autor o ciutat estat. c) En què s’assemblen i en què es diferencien ambdues situacions?

3 Debat. Argumenta des d’una d’aquestes posicions

• «Les històries clàssiques s’han de respectar tal com són».

• «Cada època té dret a reinterpretar les històries segons els seus valors».

4 Crea la teva pròpia reinterpretació Tria un mite grec i imagina’l com una història del segle xxi: Quin missatge actual transmetria la teva versió?

Marc històric

Gràcies a ells podem al teu quadern.

És possible la vida per Atmosfera

Península Balcànica

L’antiga civilització grega

Es representa mitjançant

Ens podem orientar

Es distingeixentres èpoques Delfos Tebes

Cefalònia Creta

Aigua líquida

Política

Els sistemes de govern varen ser

Mapes

Illes

Nom Arcaica Cronologia 490-338 aC

Fets destacats –– Colonitzacions – Guerres mèdiques –– Imperi d’Alexandre el Gran – Monarquies hel·lenístiques

Estrella polar

Religiosa, cultural i artística

Econòmica

Realitza dos moviments

Es va basar en

Agricultura Ramaderia

Democràcia

Les seves conseqüències són

Orientar-nos

Organització

Social

Hi havia dues categories socials

Translació

Les seves conseqüències són

Ciutadans

La distinta durada del dia la nit

Creu del Sud

La seva religió va ser Crearen un El artísticllegatinclou

La Lluna

L’edifici més important va ser el

De dia

L’existència de zones tèrmiques

Pensament racional Temple Arquitectura

Rellotge

Es distingeixentres etapes

Ombra que projecta un pal

Arcaica

Ceràmica

Lo fundamental de la unidad en un esquema gráfico para completar por el alumnado.

Llibre de l’alumnat

Repassa

Activitats per consolidar i integrar l’aprenentatge.

Repassa

Treballar amb el temps

1 Dibuixa una línia del temps anota-hi la cronologia de les èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística. A continuació, relaciona aquests esdeveniments amb la seva època corresponent: guerres mèdiques, formació de les polis, imperi d’Alexandre, batalla de Marató, desenvolupament de les colonitzacions, guerra del Peloponès, govern de Pèricles, batalla de Salamina, Lliga de Delos monarquies hel·lenístiques.

Treballar amb l’espai

2 Copia al teu quadern aquests mapes del territori de la Grècia antiga assenyala-hi, diferenciant mitjançant colors, les localitzacions de: a) L’Hèl·lade, les àrees d’influència hel·lènica després de les colonitzacions Macedònia. b) Les regions d’Àtica, Lacònia el Peloponès. c) Les polis d’Esparta Atenes.

Crea

El repte permet aplicar el que s’ha après realitzant un producte final.

Produir escrits personals

4 Demostra els teus coneixements explicant, amb les teves pròpies paraules, la importància històrica dels següents personatges.

5 Identificar causes i conseqüències

6 Completa al teu quadern aquesta taula amb les causes les conseqüències de cada fet històric.

Causes Fet Conseqüències Colonitzacions

Guerres mèdiques

Analitzar imatges

7 Analitza amb deteniment aquestes esculptures gregues i, després, respon a les qüestions.

Elaboram la fitxa d’un objecte, utilitzat a l’antiga Grècia, per conèixer com era la seva vida quotidiana

Passes que cal seguir per realitzar el repte final:

Formau grups i triau un objecte

Formau grups de quatre o cinc persones cada grup triau un d’aquests objectes.

Entrau a la pàgina del museu arqueològic obteniu informació de l’objecte Una vegada triat l’objecte, entrau a la pàgina del Museu Arqueològic Nacional (https://ceres.mcu.es/pages/AdvancedSearch?Museo=MAN) introduïu el número de l’objecte triat. Així obtendreu la informació necessària per elaborar una fitxa com aquesta:

Nom: Època:

Material amb què està fet:

Descripció:

Utilitat o ús:

a) A quina època de l’escultura grega pertany cadascuna? b) Explica, en cinc línies, el perquè de la teva assignació a una època concreta.

Realitza les següents activitats sobre l’ordre arquitectònic:

Definir conceptes

3 Defineix de forma breu, i utilitzant els termes adequats, els següents conceptes històrics. Polis, ciutadans, colonitzacions, àgora, guerres mèdiques, cànon, oligarquia, dòric, democràcia, Zeus.

a) Col·loca en el seu lloc els noms dels elements de aquesta columna: capitell, columna, base, fust, frontó, entaulament, basament.

b) A quin ordre clàssic pertany? En què es diferencia aquest ordre dels altres ordres?

Semblances diferències amb l’actualitat:

Exposau el treball a classe

Cada grup exposarà el treball a classe.

Debateu sobre la importància de les restes arqueològiques

Per acabar, podeu debatre sobre la importància que tenen les restes arqueològiques per conèixer com vivien les persones en altres èpoques.

Reflexiona

En aquesta unitat has après com era l'antiga civilització grega i quin ha estat el seu llegat.

Reflexiona sobre el teu aprenentatge omplint el qüestionari «Com has après» disponible al teu projecte digital.

Reflexiona

Remet a un qüestionari disponible a l’entorn digital per reflexionar sobre com s’ha après durant el desenvolupament de la unitat.

ELLES. DEL PASSAT AL PRESENT

Les dones donen a conèixer les seves aportacions que han marcat i marquen els avenços en la societat.

ELLES DEL PASSAT AL PRESENT ELLES DEL PASSAT AL PRESENT

FANNY BULLOCK

Som Fanny Bullock Workman, geògrafa, cartògrafa exploradora estatunidenca, les meves grans aficions són l’escalada als alts cims els viatges.

LES MEVES HABILITATS

• Iniciativa

• lideratge

• Compromís

Massachusetts, Estats Units

1859–1925

Geògrafa, cartògrafa exploradora

Entre els anys 1888 1893 he viatjat en bicicleta per Suïssa, França Itàlia. També he fet gires a països d’altres continents, com Algèria, Indoxina i l’Índia.

He estat una de les primeres dones en escalar el Mont Blanc (1891) i, actualment, em dispos a realitzar el meu quart viatge a l’Himàlaia per conèixer, cartografiar millor la zona escalar aquestes muntanyes. Poder contemplar una altra vegada el cim del K2, la segona muntanya més alta de la Terra, compensa el perill la falta d’equipament mitjans, com pitons o mosquetons.

També tenc la intenció de desplegar la meva pancarta a més de 6 000 metres pel sufragi universal. Estam a finals del segle xix i encara la dona no pot votar.

La meva tasca ha estat reconeguda en moltes societats geogràfiques. A més, he estat la segona dona en ser membre de la Royal Geographical Society la primera dona estatunidenca en donar una conferència a la Sorbona de París.

1 Cerca informació sobre Fanny Bullock i elabora una petita biografia. Quins continents va recórrer?

2 Indaga assenyala quin vaser el primer país on es va aprovar el sufragi universal en quin any es va produir.

3 Anota en quins continents es localitzen els diferents llocs que Isabelle Bird anomena en el seu relat.

4 Indica les aportacions d’aquestes protagonistes i explica per què són un referent.

i+ En el projecte digital trobaràs un diari, El Mentidero, amb curiositats referents a Fanny Bullock.

Em dic Isabella Bird vaig ser la primera dona acceptada per la Royal Geographical Society de Londres.

LES MEVES HABILITATS

• Iniciativa

• Curiositat

• Motivació

Boroughbridge, Regne Unit 1831–1904

Viatgera, exploradora, escriptora, naturalista geògrafa

És quasi 1893 i encara no em crec que m’hagin triat membre de la Royal Geographical Society de Londres. He estat a les illes Sàndwich del Pacífic, he recorregut les Muntanyes Rocalloses, vaig estar al Kurdistan, a l’Himàlaia i a altres zones d’Àsia, com l’Índia Pèrsia. Em sorprèn el nomenament perquè no hi ha cap dona que formi part d’aquesta institució i, de vegades, llegesc alguns articles contraris a què les dones viatgem de manera autònoma. El meu primer gran viatge va ser a l’illa del Príncep Eduard, al Canadà. Des d’aleshores vaig decidir escriure articles i diaris amb les meves vivències. Formar part de la Royal Geographical Society em dona un motiu més per seguir endavant amb les meves exploracions.

Whangarei, Nova Zelanda 1995

Viatgera

És la persona més jove en haver donat la volta al món en vaixell en solitari: va salpar amb només 14 anys la va finalitzar amb 16. La seva fundació, Laura Dekker World Sailing Foundation, anima a joves de tots els indrets del món a formar-se en la navegació. 2010 2012 2013 2014

El 21 d’agost salpa des de Gibraltar amb l’objectiu de donar la volta al món

Laura arriba a Nova Zelanda el 21 de gener de 2012

S’estrena el documental Maidentrip sobre el seu viatge

Es publica el llibre One Girl, One Dream

LES MEVES HABILITATS

• Iniciativa

• Motivació

• Compromís

Aquestes dones són un referent tant per les seves aportacions a les ciències socials com per les seves habilitats transversals.

Llibre de l’alumnat

Aprendre fent

Aprendre fent amb metodologia Maker permet que l’alumnat posi en joc la seva creativitat i les seves dots per planificar i treballar en equip demostrant el que ha après i desenvolupant habilitats per a la vida.

Preparam la

En el projecte digital tens un model que pots prendre com a referència.

Volta al món

El 1872, el novel·lista francès Jules Verne publicà, per fascicles, una de les obres més famoses de la literatura: La volta al món en 80 dies. En plena revolució industrial, una època de continus canvis avanços tecnològics, una aposta del britànic Phileas Fogg per demostrar l’eficàcia de les modernes aplicacions el portava a embarcar-se amb el seu ajudant, el francès Jean Passepartout, en un viatge per fer la volta al món en els 80 dies del títol.

En el camí, mentre combinen els més diversos mitjans de transport, la parella coneixerà diferents civilitzacions experimentarà situacions divertides i emocionants. Des d’aleshores, els avanços s’han multiplicat i, per això, us proposam imitar, amb els nostres moderns mitjans de transport, l’aventura d’una de les parelles més divertides de la literatura. Seríeu capaços de competir contra Fogg realitzar la volta al món en la meitat de temps?

Seria molt fàcil ràpida una volta al món en avió, però no ens permetria conèixer com viuen els qui l’habiten, els seus paisatges, la seva cultura… Per això, hi ha certes condicions que s’han de complir. A més, en aquesta carrera s’ha de tenir en compte com es viatja, el respecte pel medi ambient la implicació amb la gent. Només falta imaginació i, a divertir-se coneixent món!

1 Investiga

Presa de decisions • Treball en equip

La volta al món proposa un joc col·lectiu, per grups, en el qual cadascun ha d’organitzar la seva volta al món virtualment complint determinades condicions.

En el seu desenvolupament es propicien situacions en les quals s’han de prendre decisions conjuntes, després de cercar, contrastar valorar críticament informació de procedència molt variada. L’itinerari és lliure. El punt de sortida d’arribada és el centre educatiu. S’ha de visitar almenys 4 continents realitzar 2 menjades diàries a un establiment hoteler. Les despeses seran anotades per a una persona etapa.

És necessari utilitzar, almenys una vegada, cada mitjà de transport, sempre tres diferents a cada continent: vaixell, autobús, tren, cotxe, avió, bicicleta, carro o muntura.

Només es pot agafar l’avió dues vegades, amb un límit de 8 000 quilòmetres en total. El transport per vaixell té una bonificació: es redueix el temps a la meitat, si és animal, es redueix per 8. Cada grup ha d’implicar-se, al llarg del viatge, en una iniciativa solidària local visitar un museu o un monument.

Comunicació • Resolució de problemes

Cada grup elaborarà una presentació digital per exposar el viatge a la resta de la classe.

A cada jornada de joc un membre diferent de cada grup formarà part de la comissió de verificació, que ha de comprovar la veracitat d’algunes de les dades ofertes pels grups entre els que s’escullin a l’atzar penalitzarà les incorreccions.

La comissió elegeix la penalització en cada cas. Per exemple, penalitzar cada dada errònia

APRENDRE FENT APRENDRE FENT

En el projecte digital tens un model que pots prendre com a referència. AMB METODOLOGIA MAKER

Preparam el

distingirem dos premis:

• Premi a l’equip que menys temps ha emprat sumant el total.

Gestió del temps • Organització • Iniciativa

El resultat de la ruta dissenyada per cada grup es plasmarà:

Joc egipcid’escapada

• En un quadre o taula amb el registre de les dades de cada etapa. La informació de cada pas s’ha d’acompanyar amb l’enllaç en el qual es pot trobar.

• En un mapamundi es representa la ruta elegida pel grup les diferents etapes del viatge.

• En un diari de viatge del grup en el qual es recolliran aspectes destacats dels llocs visitats s s’inclouran imatges representatives.

• Premi a l’equip que arriba abans. Altres competicions possibles:

• Premi al punt de major altitud o major longitud on s’han allotjat a cada continent.

• Premi al menor pressupost emprat.

• Premi a la major distància total en bicicleta, a peu en transport animal. Altres categories poden sortir de les votacions sobre les seves presentacions:

• Premi a la millor iniciativa solidària.

• Premi a la millor fotografia.

L’antic Egipte és una civilització que provoca fascinació per la seva cultura, art, moda o deïtats. L’estètica egípcia ja va seduir les antigues Grècia Roma i, avui dia, quan pensam en Egipte ens venen al cap les piràmides, el Nil, els jeroglífics, les mòmies... Durant els segles xx xxi el cinema ha estat el principal difusor de la imatge de l’antic Egipte. Gràcies al cinema i a la literatura, aquesta civilització és sinònim de misteris i aventures. com que ens fascina, farem un joc d’escapada o escape room. En aquest utilitzarem l’enginy, la lògica, els dots d’observació el treball en equip. Com saps, el joc consisteix a tancar un grup de persones en un espai plantejar-los una sèrie de proves que han de resoldre per sortir.

1 Investiga

Creativitat • Treball en equip Heu de formar grups de quatre o cinc persones. Cada grup ha d’inventar una història breu que expliqui on i per què estan tancades les persones participants del joc. Alguns exemples d’històries poden ser aquestes: A. Un grup d’escribes que, cansats de copiar llibres escriure els missatges dels membres de la cort, decideixen fugir del palau del faraó. B. Un grup de sacerdotesses i sacerdots que s’han desorientat no saben com sortir del temple laberíntic. C. Una expedició arqueològica ha quedat atrapada en una cambra funerària.

D. Un grup de momificadores momificadors ha oblidat el procés necessita ajuda per realitzar-lo.

2 Dissenya

Planificació • Gestió del temps Cada grup ha d’exposar la història que ha ideat a la resta de la classe. Teniu en compte que hi ha d’haver una persona encarregada de presentar-la.

A més d’explicar la trama de la història, també ha de descriure l’escenari per ambientar el joc. Es pot proposar que la presentació sigui dramatitzada interpretant la història com si s’estigués jugant. Després de la presentació de les propostes, la classe votarà la seva preferida i es durà a terme el joc d’escapada més votat o potser els dos més votats, amb la participació de tota la classe.

3 Comunica i avalua

Resolució de problemes • Comunicació S’ha de preparar l’escenari aconseguir o construir els elements necessaris per ambientar el joc. En aquesta tasca, hi participarà tota la classe. A continuació, molt important, el grup promotor de la idea ha d’elaborar una sèrie de proves que les persones participants han de superar per sortir de l’escenari on es troben tancades o perdudes. Entre les proves que es poden proposar hi ha de desxifrar un text mitjançant l’escriptura jeroglífica ideant símbols el seu significat, completar la piràmide social d’Egipte, respondre un qüestionari, etc. Com més informació es tengui sobre el tema més interessants i complicades seran les proves. Posau-ho difícil als participants. Teniu en compte que en el grup hi ha d’haver una o diverses persones encarregades de plantejar les proves als participants, a més d’una persona que arbitri o dirigeixi el joc per a la resolució de conflictes.

Descobreix-ne més!

ESO Geografia i història

Entorn digital

Què és?

Com és?

Què aporta?

Recursos destacats de l’entorn digital

Què és?

1

És una eina pedagògica que utilitza el llibre imprès com a referent. Proporciona igualtat d’oportunitats als estudiants en complir amb els requisits d’accessibilitat i de les pautes DUA. Es fonamenta en tres objectius bàsics:

Oferir el llibre de l’alumnat amb alternatives d’accessibilitat.

2

Generar un projecte veritablement inclusiu.

MULTIDISPOSITIU

Visualitza-ho a qualsevol dispositiu, mida i resolució.

3

l’alumnat en cada necessitat i cada ocasió.

TRAÇABLE I ACCESSIBLE

Amb recursos i activitats accessibles i traçables en EVA o LMS.

INTUÏTIU

Fàcil navegació i personalització del contingut.

COMPATIBLE

Amb tots els sistemes operatius, entorns virtuals d’aprenentatge i la majoria de plataformes educatives.

Com és?

L’entorn digital de l’alumnat

1

Reprodueix el llibre imprès i permet marcar, dibuixar… És una a eina

Una vida marcada per la religió

El politeisme i els llocs de culte

Principals divinitats i creences

El poble egipci fou molt religiós. Creia en múltiples divinitats representades amb aspecte humà i animal. Entre les més destacades es troben: Amon-Ra déu del Sol. Horus, déu del cel. Isis, esposa d’Osiris i deessa de la fertilitat. Osiris, déu dels morts i de l’agricultura, que ressuscità després de ser assassinat pel seu germà Seth, el déu del desert; per això, se’l representa momificat i amb la pell verda, el color de la vegetació regenerada després de la inundació del Nil. Anubis, guardià de les tombes patró dels embalsamadors. Hathor, deessa de l’amor, l’alegria i la música.

Les divinitats habitaven en el seu temple, considerat la seva casa a la Terra. S’hi guardava l’estàtua, rebien ofrenes, se’ls adorava mitjançant complicats rituals i oracions.

Està enriquit amb recursos contextualitzats al contingut o l’activitat als quals donen suport, concebuts per diversitat i amb accessibilitat.

Els egipcis també adoraren el faraó, el riu Nil i a determinats animals considerats sagrats, com escarabats, moixos, vaques cocodrils. Foren molt porucs dels mals esperits, per la qual cosa tractaren d’allunyar-los amb amulets.

5.2 La vida després de la mort.

El Judici d’Osiris

Els egipcis creien en l’existència d’una vida després de la mort, que concebien d’una manera optimista:

Per accedir-hi, hi havia dos requisits. El cos havia de conservar-se mitjançant la tècnica de la momificació.

I el difunt havia de superar el Judici d’Osiris, un tribunal format per déus presidit per Osiris, en el qual el cor del difunt es pesava en una balança i, per les seves bones obres, havia d’equilibrar-se amb la ploma de la veritat. En cas contrari, era devorat per un monstre.

El Llibre dels Morts proporcionava al difunt les fórmules que havia de recitar per passar amb èxit el judici, independentment de si havia obrat bé o no.

En el judici, Anubis col·locava el cor (1) del difunt en un dels dos plats d’una balança i, a l’altre, la ploma de la deessa Maat (2) símbol de la justícia i de la veritat. Els déus preguntaven el difunt sobre la seva conducta en la vida terrenal, i, segons les seves respostes, el pes del cor augmentava o disminuïa.

Si l’ànima estava lliure de culpes, el pes del cor era menor que el de la ploma el difunt era recompensat amb la vida eterna. Si l’ànima era culpable, el cor del difunt era devorat per Ammit (3) una criatura d’aspecte monstruós, mescla de lleó, cocodril i hipopòtam. 3 1 2

Incorpora un accés directe a l’àrea privada de l’alumnat, que inclou continguts transversals.

El Llibre dels Morts la declaració de la innocència

La col·lecció de textos amb oracions, himnes fórmules màgiques que formen el Llibre dels Morts estaven escrits en rotllos d e papir, que es col·locaven a les tombes dels egipcis que s’ho podien permetre.

Segons el Llibre dels Morts, l’ànima havia de defensar la seva causa davant el tribunal d’Osiris amb la declaració d’innocència següent: «Jo, en veritat, us conec, Senyors de la Veritat de la Justícia; us he portat la veritat, he destruït per vosaltres la mentida. No vaig cometre cap frau contra els homes, no vaig turmentar la viuda, no vaig mentir davant el tribunal, no conec la mala fe, no vaig fer res prohibit... Som pur, som pur, som pur!».

ACTIVITATS

1 Elabora un esquema que contengui les principals deïtats, la seva funció i com se les representava.

2 Esbrina per què al déu Osiris se’l representava momificat i amb la pell verda.

3 Fes un llistat amb els animals que els egipcis adoraven. Amb quin bioclima relacionaries els animals que conformaven a Ammit?

4 Resol les següents activitats relacionades amb el Judici d’Osiris:

a) Descriu breument en què consistia.

b) Indica la relació existent entre el Judici d’Osiris el Llibre dels Morts.

5 Reflexiona contesta. Quina finalitat creus que tenia el Judici d’Osiris des d’un punt de vista social?

Potencia l’aprenentatge més enllà del llibre imprès. Inclou un espai que amplia les capacitats del llibre i ofereix eines assistides per IA per reforçar i avaluar l’adquisició dels sabers essencials:

Practica!: Més de 500 activitats interactives que consoliden l’aprenentatge dels sabers fonamentals i permeten practicar de forma progressiva.

Posa’t a prova: un entorn d’autoavaluació que mesura el progrés de l’alumnat i proporciona al professorat dades precises sobre l’acompliment individual.

Desafiaments adaptatius: propostes diferenciades segons el nivell d’avanç, juntament amb tècniques d’estudi per superar dificultats detectades.

L’entorn digital del professorat

Aporta una solució integrada:

Continguts i aplicacions amb totes les eines i recursos contextualitzats.

Aplicacions i propostes per a un suport integral a la tasca docent.

El politeisme i els llocs de culte

Principals divinitats creences

El poble egipci fou molt religiós. Creia en múltiples divinitats representades amb aspecte humà i animal. Entre les més destacades es troben: Amon-Ra déu del cel. Isis, esposa d’Osiris Osiris, déu dels morts

i de l’agricultura, que ressuscità després de ser Seth, el déu del desert; per això, se’l representa momificat amb la pell verda, el color de la vegetació regenerada després de la guardià de les tombes patró Hathor, deessa de l’amor, l’alegria

Les divinitats habitaven en el seu temple, considerat la seva casa a la Terra. S’hi guardava l’estàtua, rebien ofrenes, se’ls adorava mitjançant complicats rituals

Els egipcis també adoraren el faraó, el riu Nil i a determinats animals considerats sagrats, com escarabats, moixos, vaques cocodrils. Foren molt porucs dels mals esperits, per la qual cosa tractaren d’allunyar-los amb amulets.

La vida després de la mort.

Els egipcis creien en l’existència d’una vida després de la mort, que concebien d’una manera optimista: Per accedir-hi, hi havia dos requisits. El cos havia de conservar-se mitjançant la tècnica de la momificació. I el difunt havia de superar el Judici d’Osiris, un tribunal format per déus presidit per Osiris, en el qual el cor del difunt es pesava en una balança i, per les seves bones obres, havia d’equilibrar-se amb la ploma de la veritat. En cas contrari, era devorat per un monstre. proporcionava al difunt les fórmules que havia de recitar per passar amb èxit el judici, independentment de si havia obrat bé o no.

3 1 2

Anubis

En el judici, Anubis col·locava el cor (1) del difunt en un dels dos plats d’una balança i, a l’altre, la ploma de la deessa Maat (2) símbol de la justícia de la veritat. Els déus preguntaven el difunt sobre la seva conducta en la vida terrenal, i, segons les seves respostes, el pes del cor augmentava o disminuïa.

Si l’ànima estava lliure de culpes, el pes del cor era menor que el de la ploma el difunt era recompensat amb la vida eterna. Si l’ànima era culpable, el cor del difunt era devorat per Ammit (3) una criatura d’aspecte monstruós, mescla de lleó, cocodril hipopòtam.

havia de defensar la seva causa davant el tribunal d’Osiris amb la declaració d’innocència següent: «Jo, en veritat, us conec, Senyors de la Veritat de la Justícia; us he portat la veritat, he destruït per vosaltres la mentida. No vaig cometre cap frau contra els homes, no vaig turmentar la viuda, no vaig mentir davant el tribunal, no conec la mala fe, no vaig fer res prohibit... Som pur, som pur, som pur!».

1

2

3

4

5

RECURSOS CONTEXTUALITZATS

Un únic registre dona accés al llibre digital i a totes les eines i recursos inclosos a l’àrea privada del professorat.

Llibre digital per al professorat amb:

La versió del llibre digital de l’alumnat.

Recursos propis del docent.

Proposta didàctica integrada.

Accés directe als principals recursos i eines de l’àrea privada.

PROPOSTES METODOLÒGIQUES

En aquesta doble pàgina es presenten les característiques més importants dels dos grups de plantes amb llavors: les angiospermes i les gimnospermes.

La major dificultat que es pot presentar és la identificació de les flors de les gimnospermes, ja que els alumnes i les alumnes solen associar el concepte de flor amb les estructures reproductores de les plantes angiospermes.

Suggerim l’observació de les flors femenines i masculines d’una conífera, a les il·lustracions del llibre, o bé en altres imatges o mostres reals.

SOLUCIONS

4 Monoiques són aquelles espècies vegetals en les quals existeixen flors tant masculines com femenines a la mateixa planta, comara, per

Àrea privada

Generadors de fitxes d’atenció a la diversitat i de proves d’avaluació assistits per IA. Programació.

Plans transversals i d’inclusió.

Programes per al desenvolupament del talent, la comprensió lectora i el pensament crític.

Projectes interdisciplinaris.

Kits de metodologies actives i d’instruments d’avaluació.

Taula de seguiment: representació gràfica del progrés de l’alumnat. Facilita el diagnòstic i genera informes de progrés.

Què aporta?

ACCESSIBILITAT

El nostre entorn digital incorpora àmplies alternatives d’accessibilitat que permeten a tot l’alumnat l’accés al desenvolupament de la sessió amb igualtat d’oportunitats.

A aTIPOGRAFIA LLEGIBLE

Tipografies i cossos de lletra accessibles.

MODE DE LECTURA

pàgina o de dues.

ESTRUCTURA DE LA PÀGINA

Per facilitar la lectura.

NAVEGACIÓ INTEL·LIGENT

Facilita la comprensió, navegació i percepció de l’entorn digital.

Permet l’ampliació que requereixi

COLOR I CONTRAST

Colors i contrastos accessibles.

NAVEGACIÓ PER TECLAT

Adaptat per a una navegació per teclat. A-Z

LECTOR DE PANTALLA

Preparat per a lectors de pantalla.

FINESTRES DESCRIPTIVES

Textos alternatius a les imatges.

La versió digital del llibre de l’alumnat amplia les possibilitats d’atenció a la diversitat que proporciona la versió impresa, posant l’accent en els principis de les pautes DUA (disseny universal d’aprenentatge) i oferint recursos i activitats que adeqüen el projecte als diferents perfils dels estudiants i els proporcionen ajuda durant el procés d’aprenentatge.

INCLUSIÓ

Què aporta?

Recursos i solucions per a cada situació, per a cada necessitat

MESURAR EL PROGRÉS, AVALUAR

Més de 20 proves d’avaluació per curs

Generador de proves d’avaluació.

Posa’t a prova

Una taula de seguiment.

Kit d’instruments d’avaluació.

GUIAR

assistit per IA

Més de 150 fitxes d’atenció a la diversitat per curs.

Generador d’activitats imprimibles

assistit per IA

Per a cada saber essencial, més de 10 suggeriments de tècniques d’estudi i tasques.

Programa per al desenvolupament del talent, amb 3 projectes per cicle.

Programa per al desenvolupament de la comprensió lectora.

Programa per al desenvolupament del pensament crític i un pla per Aprendre a aprendre amb tècniques d’estudi.

Kit de materials per a la inclusió.

ENTRENAR I REPASSAR

Practica!, que prioritza l’aprenentatge dels sabers fonamentals.

07

Mesurar el progrés, avaluar

Guiar l’alumnat en el seu aprenentatge

Planificar, gestionar i acompanyar

Preparar la sessió de classe

RECURSOS

I SOLUCIONS

PER A CADA SITUACIÓ, PER A CADA NECESSITAT

01 02 03 04 05

Entrenar, repassar

Conèixer, comprendre

Desenvolupar la sessió de classe

PLANIFICAR, GESTIONAR I ATENDRE EL BENESTAR

Programació didàctica i d’aula.

Taula de seguiment.

Un entorn digital integrat, senzill i amb registre únic.

Kit de comunicació amb les famílies.

Pla TIC TAC de benestar digital.

PREPARAR

LA SESSIÓ DE CLASSE

Proposta didàctica digital.

Possibilitat de vincular enllaços a l’entorn digital per personalitzar el contingut.

Més de 80 tècniques de pensament i d’aprenentatge cooperatiu, amb vídeos per planificar la implementació de metodologies actives.

DESENVOLUPAR LA SESSIÓ DE CLASSE

Àmplies solucions d’accessibilitat.

Multitud i diversitat de recursos per activar, motivar, exposar i aplicar metodologies actives.

CONÈIXER I COMPRENDRE

Més de 150 recursos per curs basats en la metodologia amb microaprenentatges (vídeos, àudios, infografies i textos) de cada saber fonamental, per curs i matèria a Com vols que t’ho conti.

Vídeos, àudios, presentacions per aprendre a observar la natura, aprendre a cuidar-se, aprendre amb la il·lustració, galeries d’imatges, etc.

Projectes interdisciplinaris.

Recursos destacats de l’entorn digital

Recursos imprimibles

Atenció a la diversitat

Per a cada matèria i curs:

Més de 150 fitxes d’atenció a la diversitat, amb propostes:

• d’adaptació al currículum,

• de reforç,

• d’aprofundiment.

3 Projectes del Programa per al desenvolupament del talent.

Generador d’activitats imprimibles assistit per IA.

Recursos per treballar la transició entre etapes i cursos.

Per a cada un dels 30 a 50 sabers essencials del curs, més de 10 suggeriments de tècniques d’estudi i tasques que afavoreixin el seu aprenentatge significatiu.

GENERADOR D’ACTIVITATS IMPRIMIBLES ASSISTIT

Avaluació

Per a cada matèria i curs:

Més de 20 proves d’avaluació per matèria i curs.

• 2 avaluacions multinivell per unitat.

• Més de 6 proves d’avaluació competencial per curs.

Un generador de proves d’avaluació assistit per IA.

Més de 50 instruments d’avaluació per fomentar l’avaluació formativa i la reflexió sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Programació

Una proposta de programació didàctica i d’aula.

de la informació la comunicació (TIC) són eines que ens ajuden a realitzar diverses tasques. Inclouen màquines tecnologies. Com són les TIC?

GENERADOR DE PROVES D’AVALUACIÓ ASSISTIT PER IA

Assistència a la pràctica educativa

Pla d’inclusió i atenció a la diversitat:

- Materials per a la inclusió.

- Comunicació amb les famílies.

Plans transversals:

- Pla TIC TAC per al benestar digital.

- Pla lingüístic.

Dispositius mòbils Altres

Apps Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el software especial per aquest tipus de dispositius.

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta multitud d’ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP... TAC Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació la Comunicació per a l’Aprenentatge.

Bluetooth Tecnologia basada en les senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes, rellotges d’activitat, etc.) a curt abast; és dir, quan estan prop encara que hi hagi obstacles pel mig. Ordinadors o computadores

Wifi Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fils entre dispositius electrònics a curt abast sense que hi hagi «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

Kit d’instruments d’avaluació.

Kit de metodologies actives:

- Kit de tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

- Kit de tècniques de desenvolupament del pensament.

- Pla de tècniques d’estudi.

- Projectes interdisciplinaris.

Àrea de suport a la tasca docent:

- Programa per al desenvolupament del talent.

- Programa per al desenvolupament de la comprensió lectora i pla lector.

- Programa per al desenvolupament del pensament crític.

Recursos destacats

de

l’entorn digital

Recursos digitals

Per a cada matèria i curs:

Com vols que t’ho conti

RECURSOS PER A MICROAPRENENTATGES

Més de 150 recursos multiformat anomenats Com vols que t’ho conti, compostos per un vídeo, una infografia, un àudio i un resum d’idees clau i dissenyats per facilitar l’aprenentatge dels sabers essencials mitjançant la metodologia coneguda com microlearning.

Activitats interactives

Més de 500 activitats, especialment dissenyades per prioritzar l’aprenentatge dels conceptes essencials del curs.

Recursos dinamitzadors, d’ampliació…

• Entre 6 i 9 àudios detonants motivadors, un per unitat.

• Entre 6 i 9 presentacions per activar coneixements previs.

• Més de 50 presentacions de les il·lustracions del mètode. presentacions amb imatges o vídeos d’ampliació.

El politeisme els llocs de culte

Principals divinitats creences

El poble egipci fou molt religiós. Creia en múltiples divinitats representades amb aspecte humà i animal. Entre les més destacades es troben: Amon-Ra déu del cel. Isis, esposa d’Osiris deessa de la fertilitat. Osiris, déu dels morts i de l’agricultura, que ressuscità després de ser assassinat pel seu germà Seth, el déu del desert; per això, se’l representa momificat amb la pell verda, el color de la vegetació regenerada després de la Anubis, guardià de les tombes patró dels embalsamadors. Hathor, deessa de l’amor, l’alegria

Les divinitats habitaven en el seu temple, considerat la seva casa a la Terra. S’hi guardava l’estàtua, rebien ofrenes, se’ls adorava mitjançant complicats rituals

Els egipcis també adoraren el faraó, el riu Nil i a determinats animals considerats sagrats, com escarabats, moixos, vaques cocodrils. Foren molt porucs dels mals esperits, per la qual cosa tractaren d’allunyar-los amb amulets.

La vida després de la mort.

Els egipcis creien en l’existència d’una vida després de la mort, que concebien d’una manera optimista:

Per accedir-hi, hi havia dos requisits. El cos havia de conservar-se mitjançant la tècnica de la momificació. I el difunt havia de superar el Judici d’Osiris, un tribunal format per déus presidit per Osiris, en el qual el cor del difunt es pesava en una balança i, per les seves bones obres, havia d’equilibrar-se amb la ploma de la veritat. En cas contrari, era devorat

Cada recurs Com vols que t’ho conti aborda un concepte essencial de 4 formes diferents. Proporciona alternatives per a la comprensió (d’acord amb les pautes DUA) fixant idees principals i les relacions entre elles.

RECURSOS

MULTIFORMAT

Recursos destacats de l’entorn digital

Recursos digitals

Altres recursos propis de la matèria

Aprèn amb la literatura

VÍDEOS

Aprèn amb el cinema

Recursos que complementen i permeten treballar continguts de diverses maneres com a complement i suport del que s’ha après.

Recursos destacats de l’entorn digital

Proposta didàctica digital

Integrada en el llibre digital.

Per a cada apartat o epígraf del llibre de l’alumnat, incorpora cinc grans seccions que inclouen referències als recursos associats

a cadascuna en el projecte digital:

• Què aprendrem?

• Propostes metodològiques

• Solucions de les activitats

• Atenció a la diversitat

• Avaluació

Els continguts estan organitzats en blocs desplegables (com pestanyes que s’obren i es tanquen), perquè es pugui localitzar la informació fàcilment sense haver de recórrer tot el document.

Proposta didàctica

Dissenyada per a una impressió flexible dels continguts.

Permet imprimir:

• Seccions seleccionades de l’epígraf d’una unitat.

• Els continguts d’una mateixa secció de tots els epígrafs de la unitat

• Els continguts d’una mateixa secció de tots els epígrafs del llibre.

• La totalitat del contingut de totes les seccions.

3.1 L’evolució de les formes del relleu El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Aquestes formes han tardat milions d’anys a crear-se són el resultat d’una lenta evolució. En aquesta evolució han alternat moments de formació del relieu, originats per les forces internes de la Terra, moments de modificació del relleu, deguts a les forces o agents externs.

3.2 La formació del relleu els seus agents

Es format per l’acció de les forces o agents interns de la Terra. Aquestes forces creen les formes bàsiques o l’estructura del relleu en aixecar, enfonsar o desplaçar blocs o sediments. Els principals agents interns del relleu són l’orogènesi, els terratrèmols els volcans.

• L’orogènesi. És el procés de formació de les muntanyes. Ocorre a les zones on xoquen o se separen dues plaques de la litosfera.

• Els terratrèmols. També anomenats sismes, són brusques sacsejades de l’escorça terrestre. S’originen, sobretot, pel xoc entre dues plaques o quan una roca és sotmesa a grans tensions.

• Els volcans. Són esquerdes de l’escorça terrestre, per onsurten a l’exterior el magma els gasos procedents de l’interior de la Terra. Es localitzen, sobre tot, a la zona de contacte entre les plaques.

3.3 La modificació del relleu i els seus agents La modificació del relleu es deu a l’acció de forces o agents externs. La seva actuació provoca l’erosió o el desgast de les formes del relleu, el transport dels materials erosionats la seva sedimentació o acumulació en certes àrees. Els principals agents externs del relleu són els elements atmosfèrics, l’aigua els éssers vius.

• Els elements atmosfèrics. La temperatura, quan experimenta canvis ràpids de calor de fred, dilata contreu les roques, la qual cosa provoca la fractura. Les precipitacions en forma líquida penetren per les esquerdes de les roques en gelar-se, augmenten de volum les rompen. El vent desgasta les roques, les descompon en petits fragments transporta sedimenta les arenes.

• L’aigua. En estat líquid o sòlid, dissol alguns components de les roques, erosiona el relleu excavant valls barrancs, transporta els materials erosionats els sedimenta o diposita.

• Els éssers vius. La vegetació els animals modifiquen el relleu lentament, rompent les roques amb les seves arrels o amb els seus moviments. Els éssers humans el modifiquen de forma més ràpida duradora a través de les seves activitats. Per exemple, amb l’extracció de minerals, o amb la construcció de carreteres, ferrocarrils embassaments. Com es forma i com es modifica el relleu

ACTIVITATS COMPETENCIALS

El volcà de La Palma Els volcans evidencien que la Terra és un planeta dinàmic en evolució. Llegeix aquest article sobre l’erupció volcànica de La Palma i resol les qüestions.

https://www.eldiario.es/ canariasahora/sociedad/ cumbre-vieja-erupcionvolcanica-larga-historia-palmadatos_1_9314257.html

• Quants dies va durar l’ erupció?

• Quantes hectàrees han ocupat les colades de lava expulsades pel volcà?

• Com va afectar aquesta erupció a la vida de les persones que habiten en l’illa?

ACTIVITATS

1 Explica les diferències entre aquests parells de conceptes: a) Forces internes/forces externes de la Terra. b) Volcà/terratrèmol. c) Erosió/ sedimentació.

2 Observa l’esquema del volcà: a) Per on surt el magma a la superfície? b) Quins altres materials o substàncies expulsa?

3 Realitza un mapa conceptual sobre la formació modificació del relleu.

4 Imagina que, a les proximitats de la teva localitat, es traçarà un túnel per al ferrocarril. Indica quines transformacions experimentarà el relleu.

Consulta el mapa conceptual Aplica destreses !

L’orogènesi Agents interns La temperatura Agents externs

PROPOSTES METODOLÒGIQUES

En aquesta doble pàgina es presenten les característiques més importants dels dos grups de plantes amb llavors: les angiospermes i les gimnospermes.

Els terratrèmols

L’aigua

La major dificultat que es pot presentar és la identificació de les flors de les gimnospermes, ja que els alumnes i les alumnes solen associar el concepte de flor amb les estructures reproductores de les plantes angiospermes.

Els volcans

La vegetació

Suggerim l’observació de les flors femenines i masculines d’una conífera, a les il·lustracions del llibre, o bé en altres imatges o mostres reals.

Núvol de cendres pols Con volcànic

SOLUCIONS

lateral

L’ésser humà

4 Monoiques són aquelles espècies vegetals en les quals existeixen flors tant masculines com femenines a la mateixa planta, comara, per

ESO

Descobreix-ne més!

Geografia i història

Annex de mostres

Fitxes d’atenció a la diversitat

Proves d’avaluació

Programació

ILLES

BALEARS

Les pàgines següents ofereixen una petita mostra dels recursos imprimibles i els que es poden crear amb els generadors del projecte.

Fitxes d’atenció a la diversitat

El projecte ofereix més de 300 fitxes d’atenció a la diversitat. Per a cadascun dels més de 80 sabers essencials que es treballen en la matèria durant un curs.

• 2 fitxes d’exercitació.

• Una fitxa d’aprofundiment competencial.

• Una fitxa per adaptar el currículum.

I la possibilitat d’elaborar propostes d’activitats adaptades a les necessitats de l’aula mitjançant el generador de fitxes assistit per IA.

Proves d’avaluació

Programació

El projecte presenta més de 15 proves d’avaluació per curs:

• 2 avaluacions multinivell per a cada unitat o situació d’aprenentatge.

• Avaluacions inicials.

• Avaluacions finals.

I la possibilitat d’elaborar propostes d’avaluació adaptades a les necessitats de l’aula mitjançant el generador de proves assistit per IA.

Amb les Programacions d’aula i la Programació didàctica de cadascuna de les àrees.

Fitxes per Adaptar el currículum

Dissenyades per donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE).

Per a la seva elaboració, s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa:

• Explicacions teòriques que motiven la tasca i recursos visuals que afavoreixen l’aprenentatge.

• S’empren enunciats curts.

• Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats.

• Es ressalten algunes paraules que puguin ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau).

• S’utilitza un vocabulari senzill.

• S’estructuren els espais fer més clar allò que s’exposa.

Bloc de Geografia. Geografia i Història NOM:

Competència matemàt ca i competències bàs ques en ciènc a tecnologia

Treballar amb dades estad stiques

3 Fixa't en la taula següent i respon a les preguntes: Dades Mercur Terra

D stància al Sol 57 910 000 km 149 600 000 km

D àmetre equatorial 4 880 km 12 756 km

Període orbital 88 dies 365 dies

Temperatura mit ana 167 ºC 14 ºC

a Quina diferència de diàmetre hi ha entre aquests dos planetes? Quin és més gran?

b Quants quilòmetres de distància hi ha entre Mercuri i la Terra?

Treballar amb mapes

4 Fixa't en el mapa i respon a les qüestions:

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat AVALUACIÓ

a Quina pressió o pressions són més altes del normal en aquest mapa?

b Quants mil·libars de pressió hi ha per sobre de la pressió mitjana a l'anticicló superior?

c Quantes zones de baixa pressió hi ha? Quants mil·libars de pressió hi ha menys que la mitjana a cada borrasca?

d Explica com afecten el temps atmosfèric les baixes o altes pressions.

Característiques i estructura de la Terra

Geografia i Història NOM: DATA: CURS:

1. Llegeix el text següent completa els espais en blanc amb una de les següents paraules equador relleu vida hidrosfera esfera sistema solar geoide bacteris

La Terra es va formar fa uns 4 600 milions d'anys, al mateix temps que el Sol i el Té una dimensió de 510 milions de km2 –unes mil vegades la superfície d'Espanya–; i forma de , és a dir, d'esfera imperfecta, més ampla en que als pols, amb irregularitats i desnivells deguts al

La Terra és, segons sabem l'únic planeta del sistema solar on existeix . Aquesta va sorgir fa més de 2 000 milions d'anys al mar, en forma de i algues, gràcies a unes condicions favorables:

• Una temperatura moderada, mercès a la distància que la separa del Sol.

• Una atmosfera amb gasos imprescindibles per a la vida, com l'oxigen.

• Aigua líquida abundant en la seva superfície.

Quan observem les imatges de la Terra preses des de l'espai, la veiem com una gran de color blau. Aquesta tonalitat es deu a dos dels seus dominis físics essencials: la i l'atmosfera.

2. Observa la il·lustració de les capes de la Terra completa les caselles amb el nom corresponent

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Característiques i estructura de la Terra

Geografia i Història SOLUCIONS

1. L egeix el següent text i completa els espais en blanc amb una de les següents paraules.

La Terra es va formar fa uns 4 600 milions d'anys, al mateix temps que el Sol i el sistema solar. Té una dimensió de 510 milions de km2 –unes mil vegades la superfície d'Espanya–; i forma de geoide, és a dir, d'esfera imperfecta, més ampla en l'equador que als pols, amb irregularitats i desnivells a causa dels relleus

La Terra és, que sapiguem, l'únic planeta del sistema solar on existeix vida. Aquesta va sorgir fa més de 2 000 milions d'anys al mar, en forma de bacteris i algues, gràcies a unes condicions favorables:

• Una temperatura moderada, gràcies a la distància que la separa del Sol.

• Una atmosfera amb gasos imprescindibles per a la vida, com l'oxigen.

• Aigua líquida abundant en la seva superfície.

Quan observem les imatges de la Terra que s’han pres des de l'espai, la veiem com una gran esfera de color blau. Aquesta tonalitat es deu a dos dels seus dominis físics essencials: la hidrosfera l'atmosfera.

2. Observa la il·lustració de les capes de la Terra i completa les caselles amb el nom corresponent

Nucli intern escorça

Mantell superior

Mantell inferior

Nucli extern

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Fitxes d’Exercitació

Posen en pràctica els aprenentatges de la unitat. Estan dissenyades per exercitar i reforçar continguts amb estudiants sense necessitats específiques de suport educatiu mitjançant diferents estratègies (treball manipulatiu, repàs lúdic...).

Característiques i estructura de la Terra

Geografia i Història NOM: DATA: CURS:

1. Relaciona cada característica de la Terra amb la dada que li correspon.

1. Edat a. Aprox. 40 077 km

2. Forma b. 150 milions de km

3. Perímetre equatorial c. 510 milions de km²

4. Perímetre polar d. 40 008 km

5. Superfície total e. 149,3 milions de km²

6. Superfície continental f. Geoide

7. Superfície oceànica g. 360,7 milions de km²

8. Distància al Sol h. 4 600 milions d'anys

2. Indica si les següents afirmacions són vertaderes o falses. Després, corregeix les errònies.

V F Correcció

a L'atmosfera és una capa gasosa d'uns 1 000 km de gruix que envolta la Terra.

b La vida va sorgir fa més de 3 000 milions d' anys al mar, en forma de bacteris i algues

c La causa de l'eixamplament de la Terra a l'equador és el moviment de rotació.

d El nucli de la Terra està constituït completament per ferro.

e En el mantell superior hi ha materials sòlids que, a una determinada profunditat, es troben totalment fosos.

f L'escorça la part superior del mantell formen una capa sòlida superficial, denominada litosfera.

g La litosfera té un gruix invariable.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Característiques estructura de la Terra

Geografia i Història SOLUCIONS

1. Relaciona cada característica de la Terra amb la seva corresponent dada. 1. h. 2. f. 3. a. 4. d. 5. c.

PERSONALITZABLES

MITJANÇANT EL GENERADOR DE FITXES

e. 7. g. 8. b.

2. Indica si les següents afirmacions són vertaderes o falses. Després, corregeix les errònies. V F Correcc ó

a L'atmosfera és una capa gasosa d'uns 1 000 km de gruix que envolta la Terra. x

b La vida va sorgir fa més de 3 000 milions d'anys al mar, en forma de bacteris i algues x 2 000 milions d'anys

c La causa de l'eixamplament de la Terra a l'equador és el moviment de rotació. x

d El nucli de la Terra està constituït completament per ferro. x Sobretot per ferro

e En el mantell superior hi ha materials sòlids que, a certa profunditat, es troben totalment fosos. x parcialment fosos

f L'escorça la part superior del mantell formen una capa sòlida superficial, denominada litosfera. x

g La litosfera té un gruix invariable. x variable

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Fitxes d’Aprofundiment competencials

Característiques i estructura de la Terra

Desenvolupen activitats i metodologies per aplicar i aprofundir en l’adquisició de les competències bàsiques. Estan dissenyades per a l’alumnat que ha assolit els aprenentatges requerits i per al que presenta necessitats de suport educatiu amb altes capacitats.

Geografia i Història NOM: DATA: CURS:

1. Llegeix el text respon a les preguntes

Terra. Per simple que pugui semblar o ens pugui resultar familiar, el nom del nostre planeta, de la mateixa manera que la resta de planetes, també té l’origen en la mitologia grega. Així, en aquest cas, els antics grecs van anomenar la Terra en honor a la deessa Gea, la qual adoraven com la creadora de l'univers i la mare, tant dels déus més importants els titans, com dels primers humans. Igual que succeeix amb la resta de planetes del sistema solar, posteriorment els romans la van batejar amb el nom de la seva deessa equivalent, Terra, nom que ha transcendit fins al present amb les evidents adaptacions.

La nostra llar, la Terra, és el cinquè planeta més gran i el tercer del sistema solar més proper al Sol. També és el planeta més gran dels 4 planetes rocosos. Entre altres qualitats podem destacar la rotació del seu eix respecte l'el·líptica, la composició de la seva atmosfera rica en oxigen o la presència d'aigua líquida, aquesta distància de la Terra al Sol -situada en la zona d'habitabilitat d'una estrella- és la responsable que el nostre planeta sigui l'únic del sistema solar en el qual fins al moment s'hagi trobat vida.

«El planeta Terra, la nostra llar en el sistema solar», National Geographic https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/planeta-tierra-nuestro-hogar-sistemasolar_18636

a. Quin és l'origen mitològic de la terra?

b. Per què el nostre planeta s'anomena Terra? Quins són els noms d'altres planetes?

c. Quina és la posició de proximitat de la Terra al Sol?

d. Quina qualitat comparteix la Terra amb altres tres planetes?

e. Què és la zona d'habitabilitat?

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Característiques i estructura de la Terra

SOLUC

IONS

Llegeix el text respon les preguntes

a Quin és l'origen mitològic de la terra?

Els antics grecs van anomenar la Terra en honor a la deessa Gea, adorada com la creadora de l'univers i la mare, tant dels déus primordials i els titans, com dels primers humans

b Per què el nostre planeta s'anomena Terra? Quins són els noms d'altres planetes?

Els romans la van batejar amb el nom de la seva deessa equivalent, Terra, nom que ha transcendit fins al present amb les evidents adaptacions.

Altres planetes poden ser Mart, Júpiter, Venus, etc.

c Quina és la posició de proximitat de la Terra al Sol?

Tercera

d Quina qualitat comparteix la Terra amb altres tres planetes?

Són rocosos

e Què és la zona d'habitabilitat?

La distància de la terra al Sol que permet la vida.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Proves d’Avaluació

Models de proves que permetran al professorat realitzar un diagnòstic del punt de partida de l’alumnat al començament del curs.

Avaluació Geografia i Història ESO NOM: DATA: CURS:

1 Uneix com correspongui els moviments que realitza la Terra a l'espai.

Moviment de rotació

AVALUACIÓ

INICIAL

Moviment de translació

2 Fes les següents activitats relacionades amb la representació del nostre planeta.

a Quina diferència hi ha entre un plànol un mapa?

És el gir que realitza la Terra sobre si mateixa. Aquest moviment tarda 24 hores i té com a conseqüència el dia la nit.

És el gir que realitza la Terra al voltant del Sol. Aquest desplaçament dura un any. El moviment de translació produeix les estacions de l'any.

AVALUACIÓ INICIAL Prova d'avaluació, Geografia i Història, 1 ESO

SOLUCIONS

1 Uneix com correspongui els moviments que realitza la Terra a l'espai.

Moviment de rotació

Moviment de translació

És el gir que realitza la Terra sobre si mateixa. Aquest moviment tarda 24 hores i té com a conseqüència el dia la nit.

És el gir que realitza la Terra al voltant del Sol. Aquest desplaçament dura un any. El moviment de translació produeix les estacions de l'any.

2 a) Un mapa és la representació d'un territori extens, o fins i tot de tota la superfície de la Terra, mentre que un plànol és un dibuix que representa a mida reduïda i vist des de dalt una superfície no massa extensa, com una localitat, un barri, un edifici o una habitació

b) La resposta és oberta.

b Observa aquesta fotografia. Després, dibuixa'n el plànol aproximat.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

PERSONALITZABLES

3 4 a) Serralada b) Depressió c) Península d) Golf e) Turó

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

El planeta blau. La Terra Geografia i Història ESO NOM: DATA: CURS:

1 Llig aquestes frases indica quines són vertaderes.

□ a La Terra és, pel que sabem, l'únic planeta del sistema solar on existix vida.

□ b El nostre planeta té la forma d'una esfera perfecta.

□ c La vida a la Terra va sorgir a la mar, en forma de peixos i de grans mamífers.

□ d La hidrosfera és un domini líquid, compost per l'aigua dels oceans i mars.

□ e L'atmosfera és una capa gasosa d'uns 1 000 km de grossària que envolta la Terra.

2 Observa la il·lustració sobre l'estructura de la Terra i realitza les activitats proposades.

a Completa la retolació del dibuix situant aquests conceptes on corresponga

Nucli extern – Atmosfera – Escorça – Nucli intern – Mantell

Models de proves que permetran al professorat realitzar una avaluació dels criteris i sabers bàsics que l’alumnat ha adquirit durant la realització de la situació d’aprenentatge.

AVALUACIÓ

NIVELL 2

b Relaciona els termes de les dues columnes

Atmosfera

Capa gasosa d'uns 1 000 km de grossària que envolta la Terra. Es compon de diferents gasos, entre els quals predomina el nitrogen

Constituït sobretot per ferro.

Constituïda per una capa prima de roques i de sòl.

PERSONALITZABLES

Compost per una capa inferior sòlida i una capa superior de materials sòlids, que a certa profunditat, es troben parcialment fosos.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

NIVELL 2 El planeta blau. La Terra Geografia i Història ESO SOLUCIONS

1 La a, la d i la e són vertaderes. La b la c són falses.

2 a) Completa la retolació del dibuix situant els conceptes següents on corresponga Nucli extern – Atmosfera – Escorça – Nucli intern – Mantell

b) Relaciona els termes de les dues columnes

Mantell - Compost per una capa inferior sòlida per una capa superior de materials sòlids, que, a certa profunditat, es troben parcialment fosos.

Nucli - Constituït sobretot per ferro.

Escorça - Constituïda per una capa prima de roques i de sòl.

Atmosfera - Capa gasosa d'uns 1 000 km de grossària que envolta la Terra. Es compon de diferents gasos, entre els quals predomina el nitrogen.

3 a) La Terra es mou contínuament, i realitza dos moviments: el de rotació i el de translació.

b) El moviment de rotació és el gir de la Terra sobre si mateixa. Aquest moviment tarda a completar-se un dia solar, és a dir, un poc menys de 24 hores.

c) La velocitat a la qual gira la Terra és màxima a l'equador i disminuïx progressivament cap als pols.

d) El moviment de rotació de la Terra té com a conseqüència la successió del dia i de la nit.

4 a) Per l'est.

b) Per l'oest.

c) En 24 hores.

d) A les lles Balears.

e) De Greenwich.

5 a) La resposta és oberta. Seria possible al·ludir a aparells com la brúixola, el rellotge, o el GPS, explicant breument com s'utilitzen.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Proves d’Avaluació finals

Models de proves que permetran al professorat realitzar una avaluació dels criteris i sabers bàsics que l’alumnat ha adquirit durant el curs.

AVALUACIÓ

FINAL Avaluació

Geografia i Història ESO NOM: DATA: CURS:

1 Relaciona els termes de les dues columnes.

Nucli, mantell i escorça

Hidrosfera

Atmosfera

2 De què es parla? Tria la resposta correcta.

a Superfícies planes elevades a més de 200 m d'altitud.

□ Planes

□ Altiplans

b Entrants de la costa al mar.

□ Caps

□ Golfs

c Conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

□ Relleu

□ Geografia

Capa gasosa que envolta la Terra.

Capes de la Terra.

Domini líquid, compost per l'aigua dels oceans i els mars.

3 Indica si les següents afirmacions sobre el continent americà són vertaderes o falses.

PERSONALITZABLES

a Les serralades formen una alineació gairebé contínua al llarg de milers de quilòmetres. Al nord del continent es localitzen les Muntanyes Rocoses i al sud, la serralada dels Andes.

Vertader / Fals

b Els rius són curts i de poc cabal. Alguns exemples són l'Amazones o el Mississipí.

Vertader / Fals

c Groenlàndia és una gran illa del continent americà.

Vertader / Fals

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

AVALUACIÓ FINAL Avaluació Geografia i Història ESO

NOM:

DATA: CURS:

4 Relaciona els conceptes temps i clima amb la seva definició correcta.

Temps Estat de l'atmosfera sobre un lloc i en un moment concrets

Clima Estat mitjà de l'atmosfera sobre un lloc.

5 Amb l'ajuda del mapa, marca «vertader» o «fals»

MITJANÇANT EL GENERADOR DE PROVES D’AVALUACIÓ

a. Els vessants hidrogràfics de la Península són: cantàbric, atlàntic i mediterrani.

Vertader / Fals

b. Els rius del vessant cantàbric presenten un cabal escàs irregular, atès que reben precipitacions abundants i constants.

Vertader / Fals

c. Els rius Duero Tajo desemboquen a l'oceà Atlàntic, a Portugal.

Vertader / Fals

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Programació

MODEL MODEL

Programació

MODEL MODEL

MODEL MODEL

Programació

MODEL MODEL

MODEL MODEL

Programació

MODEL MODEL

MODEL MODEL

Programació

MODEL MODEL