MiRA Biologia i Geologia ESO Comunitat Valenciana

ESO Biologia i geologia

Problemes?

Solucions!

Mapa de components del projecte

Llibre de l’alumnat

Descobrix més!

C. VALENCIANA

Us hem

Us

hem consultat escoltat

Problemes?

Solucions

Sents que et falta TEMPS en el dia a dia?

El CANVI d’etapa et preocupa?

Atenem la PROGRESSIÓ l’aprenentatge i facilitem la TRANSICIÓ entre etapes i cicles.

Fem fàcils allò difícils; t’ACOMPANYAM amb recursos, suport i temps.

Vols un alumnat IMPLICAT?

Connectem amb la seua REALITAT, motivem i impliquem l’alumnat en el seu APRENENTATGE.

4

Atendre la DI VERSITAT del teu alumnat sembla missió impossible?

Aportem diferents solucions per a diferents necessitats.

Les millors eines per a gestionar la INCLUSIÓ a la teua aula.

5

T’agradaria millorar l’AVALUACIÓ?

Presentem un PLA D’ACCIÓ per a una AVALUACIÓ FORMATIVA.

6

El teu alumnat té dèficit de COMPRENSIÓ?

Posem en valor allò coses senzilles; hem fet ACCESSIBLE i COMPRENSIBLE el coneixement.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són eines que ens ajuden a realitzar diverses tasques. Inclouen màquines tecnologies. Com són les TIC?

Màquines

Necessites TEMPS?

Troba’l en les nostres propostes generades per a simplificar les teues tasques administratives i donar-te suport en la labor docent de manera integral.

Tecnologies

Software Conjunt de instruccionsprogrames, i regles informàtiques per executar certes tasques en un ordinador.

Apps

Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el software especial per a aquest tipus de dispositius.

Fons de fitxes d’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. També generadors assistits per IA per a preparar-les de forma personalitzada. Programació.

Programes, plans i kits d’assistència a la pràctica educativa:

- Desenvolupament del talent, del pensament crític i de la comprensió lectora.

- Pla TIC TAC per al benestar digital.

- Inclusió i comunicació amb les famílies.

- Tècniques d’estudi i metodologies actives.

Bluetooth Tecnologia basada en les senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes, rellotges d’activitat, etc.) a curt abast; és a dir, quan estan a prop encara que hi hagi obstacles pel mig.

1/3

Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació la Comunicació per a l’Aprenentatge.

Wifi

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta multitud d’ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP... TAC

Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fils entre dispositius electrònics a curt abast sense que hi hagi «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

Característiques dels éssers vius 1 2

El canvi d’etapa et preocupa?

No és fàcil, per això cuidem especialment les transicions entre etapes i cursos.

Temperatures suaus

La Terra té una temperatura mitjana de 15 °C. Això es deu a la distància de la Terra al Sol al fet que l’atmosfera ajuda a mantindre calent el planeta. Sense l’atmosfera, la Terra es calfaria en excés durant el dia es refredaria molt a les nits.

Vivim en un dels huit planetes que formen part del sistema solar: la Terra.

La Terra és un planeta sòlid, format principalment per roques. Està envoltat d’una capa de gasos, l’atmosfera, presenta aigua líquida a la superfície. És l’únic planeta del sistema solar que alberga éssers vius.

1.1 Per què hi ha vida a la Terra?

La vida va aparéixer a la Terra a causa d’unes condicions que no es donen en la resta de planetes del sistema solar.

Les condicions que permeten la vida a la Terra VIDA

Suport per a la vida El sòl aigua són entorns que els éssers vius poden habitar.

18 La Terra i les seues condicions per a la vida

Les funcions de les biomolècules

La Terra està habitada per una varietat enorme d’éssers vius, que, a pesar de les grans diferències que presenten, compartixen característiques en comú.

2.1 Què tenim en comú?

Tots els éssers vius compartim tres característiques que ens diferencien de la matèria inerta:

• Estem formats per les mateixes substàncies; és a dir, tenim la mateixa composició química.

ACTIVITATS

Gasos imprescindibles per a viure L’atmosfera conté dos gasos, oxigen el diòxid de carboni, necessaris per a la respiració la fotosíntesi.

Aigua líquida

Gràcies a la temperatura del planeta, quasi tota l’aigua s’hi troba en estat líquid. L’energia del Sol fa possible els canvis d’estat de l’aigua. Això, unit a la gravetat terrestre, dona lloc a una circulació constant de l’aigua pel globus coneguda com cicle de l’aigua.

1 Explica quin és el paper de l’atmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra.

2 Indica per què creus que no s’ha trobat vida en altres planetes del sistema solar. Què creus que passaria si la Terra s’acostara al Sol? Argumenta la resposta,

Els artròpodes

6.1 Com són els artròpodes?

Els artròpodes són el grup més divers abundant d’animals. Viuen tant en medis terrestres com aquàtics.

• El cos presenta simetria bilateral està dividit en segments.

• Tenen exoesquelet, que és un revestiment rígid que protegix el seu cos.

• Tenen apèndixs articulats, que són prolongacions formades per peces mòbils, com potes, ales, pinces antenes.

Ramificacions

Exoesquelet CO2 O2

El cos dels artròpodes està dividit en cap, tòrax abdomen. Alguns tenen cap tòrax fusionats (cefalotòrax) altres tenen cap tronc.

Abdomen Cefalotòrax Abdomen Tòrax Tronc Cap Cap

6.2 Les funcions vitals

Nutrició

Els artròpodes poden ser herbívors, carnívors, omnívors o paràsits. Alguns s’alimenten per filtració.

La majoria dels artròpodes terrestres respiren a través de tràquees. Els aquàtics respiren per brànquies. Presenten un sistema circulatori obert, que vol dir que la sang, denominada hemolimfa, ix dels vasos sanguinis inunda els teixits.

ACTIVITATS

1 Explica què vol dir que els artròpodes tenen simetria bilateral.

2 Com ja has vist, els artròpodes presenten un exoesquelet rígid. Analitza com afecta aquest exoesquelet el seu creixement.

3 Investiga busca exemples d’artròpodes herbívors, paràsits filtradors.

Glúcids Proporcionen energia a la cèl·lula. Formen part d’estructures cel·lulars.

Estem formats per unes estructures bàsiques anomenades cèl·lules.

• Realitzem les tres funcions vitals (nutrició, relació reproducció).

2.2 La composició química dels éssers vius

Lípids Emmagatzemen energia servixen d’aïllament tèrmic. Formen part d’estructures cel·lulars.

Tots els éssers vius tenim una composició química similar. Estem compostos per dos tipus de substàncies:

Les substàncies inorgàniques

Les substàncies inorgàniques es troben presents tant en els éssers vius com en la matèria no viva.

Seqüenciació progressiva i ajustada al currículum: del més senzill al més complex.

Proteïnes Realitzen una gran varietat de funcions: contracció muscular, transport d’oxigen, etcètera.

Àcids

Controlen el funcionament cel·lular. L’ADN és el material genètic de les cèl·lules.

1 Explica què diries a algú que afirme que un corall un fong són éssers inerts perquè no es mouen.

2 Observa les imatges.

a) Descriu l’aspecte dels éssers vius de cada una de les fotografies. Creus que té relació amb la seua composició?

b) Investiga en quines altres estructures dels éssers vius es troba el carbonat càlcic.

Relació

L’aigua és un component essencial dels éssers vius, ja que un 70 % de la matèria viva és aigua. Aquesta substància exercix un paper fonamental en la majoria de les transformacions que tenen lloc dins de les cèl·lules.

• Les sals minerals intervenen en la regulació de molts processos vitals. També exercixen una funció estructural en els esquelets dels éssers vius.

Les substàncies orgàniques o biomolècules

Les substàncies orgàniques o biomolècules són exclusives dels éssers vius exercixen funcions importants per a aquests. Es tracta de compostos que tenen molt de contingut en carboni. Són els glúcids, els lípids, les proteïnes els àcids nucleics.

Graduació del nivell de les activitats.

Tipografies més llegibles, clares i accessibles.

A B

Més del 95 % de la composició de les meduses és aigua.

Més del 99 % de la composició química de la closca dels mol·luscos està formada per carbonat càlcic.

19

Els artròpodes tenen un sistema nerviós desenvolupat amb un cervell simple òrgans dels sentits concentrats en un cap diferenciat. Entre els òrgans dels sentits destaquen les antenes els palps, que són òrgans de l’olfacte del tacte, els òrgans de la visió, que poden ser: dos o més ulls simples, formats per una lent senzilla i que produïx imatges poc definides; o dos ulls compostos, formats per nombroses lents que funcionen juntes i que proporcionen més definició. Reproducció La reproducció dels artròpodes és principalment sexual. Són ovípars moltes espècies experimenten un procés de metamorfosi.

La metamorfosi dels insectes

La metamorfosi que experimenten els artròpodes que els permet completar el seu desenvolupament adquirir les característiques dels individus adults pot ser de dos tipus: incompleta completa.

a) Observa les imatges i relaciona cada una de les frases següents amb un dels dos tipus de metamorfosi.

De l’ou naix un organisme completament diferent a l’adult, que és la larva o eruga.

De l’ou naix un organisme similar als organismes adults, però més xicotet amb un desenvolupament incomplet. És la nimfa.

Després d’alimentar-se créixer, la larva es tanca a l’interior d’una pupa, on experimenta una transformació intensa.

Quan s’ha completat el desenvolupament, de la pupa emergix l’adult.

La nimfa experimenta un procés de creixement en què passa per diferents estadis fins a arribar a l’estat adult.

b) Tenint en compte els textos anteriors, associa les fases següents amb el tipus o els tipus de metamorfosi que corresponga: ou, larva, nimfa, adult, pupa. c) Basant-te en les imatges en la informació de l’apartat anterior, elabora un text en el qual expliques els dos tipus de metamorfosi.

Recursos per a treballar la transició entre etapes i cursos (en l’entorn digital).

Vols un alumnat implicat?

T’ajudem! És essencial millorar la participació de l’alumnat per crear un entorn d’aprenentatge enriquidor i efectiu. Et contem com ho fem:

Aprendre en context per donar sentit al que s’aprén.

Situacions d’aprenentatge pròximes a l’alumnat.

3 LES PLANTES

LES MEUES HABILITATS

• Curiositat • Perseverança Aprenentatge constant Compromís

Gràcies al seu treball, coneixem molt millor les puces i altres insectes paràsits.

Miriam Rothschild, coneguda per la seua passió pels insectes, va haver de lluitar contra els prejudicis de la seua època que dificultaven l’accés de les dones a una formació científica reglada. No obstant això, no es va deixar intimidar va decidir formar-se pel seu compte. Nascuda en 1908 en una família de banquers col·leccionistes famosa, Miriam es va interessar des d’una edat primerenca per l’entomologia, la ciència que estudia els insectes. La seua contribució més notable va ser el treball sobre les puces, que la va portar escriure el llibre definitiu sobre aquestes criatures. Rothschild també va dedicar una gran part de la seua vida a estudiar els cicles de parasitisme en els conills, una investigació que va ser fonamental per a comprendre com es propaguen les malalties entre els animals. Rothschild va demostrar habilitats excepcionals com a investigadora autodidacta, una curiositat infinita una gran varietat de recursos per a aprendre constantment. La seua perseverança també va ser clau per a superar l’escepticisme el menyspreu d’altres investigadors que la consideraven només una aficionada. A través del seu treball del seu compromís amb el coneixement científic, Rothschild va contribuir enormement a l’avanç de l’entomologia. L’amor per la natura la capacitat per valorar la bellesa la complexitat de les criatures més xicotetes menyspreades ens recorda que la curiositat científica ens pot portar a descobertes fascinants... fins tot on menys les esperàvem.

Construïm un parc d’animals microscòpics

DESCOBRIX EL NOSTRE BIOPARC!

Descobrireu un univers en miniatura! En aquest projecte no només desvetlareu els secrets d’animals microscòpics tan fascinants com àcars, rotífers, tardígrads col·lèmbols, sinó que els convertireu en protagonistes de la vostra creativitat artística. Conéixer aquestes espècies el seu paper en els ecosistemes contribuirà a apreciar la biodiversitat des d’una altra perspectiva. Disposeu-vos observar, fotografiar, dibuixar exposar aquests animals en un bioparc microscòpic de disseny propi. Com resoldreu els problemes que planteja el seu estudi? Com posareu en pràctica la vostra creativitat per a mostrar al món l’aspecte tan sorprenent que tenen?

Curiositat • Motivació • Iniciativa

Dividiu la classe en grups de 4 o 5 comenceu buscant informació sobre àcars, rotífers, tardígrads, col·lèmbols, etc. Necessiteu saber com són com localitzar-los. Haureu de decidir com obtindre mostres de cada animal per al vostre parc com representareu els exemplars observats: amb dibuixos, fotografies, models en 3D? Com podeu muntar un parc original sorprenent amb les seues representacions? Aquestes en són algunes idees: Trobareu rotífers en terra humida, aigua dolça, fongs… Per a veure’ls, necessitareu un microscopi d’almenys 20 augments. Els àcars es poden recol·lectar apegant cinta adhesiva transparent a superfícies que tinguen pols. Després s’apega la cinta adhesiva al portaobjectes del microscopi s’observen, almenys, amb 10 augments. Els col·lèmbols són els animals més abundants del planeta: hi ha uns 62 000 individus per metre quadrat. Podeu observar-los amb una bona lupa.

Hola, em dic Joan Carles sóc apicultor. La meua professió consistix a criar abelles per a produir mel, pol·len, pròpolis cera. També facilite la pol·linització de les plantes, un procés vital per a la vida a la Terra. Per a ser apicultor, és fonamental conéixer el comportament les necessitats de les abelles. Quan faig el meu treball, necessite un vestit d’apicultor per a protegir-me, fumadors per a calmar les abelles caixes especials per a allotjar els ruscos. També necessite tindre habilitats digitals, ja que utilitze monitors digitals per a mesurar les condicions dels ruscos, plataformes de dades en el núvol, apps d’apicultura fins tot drons per a inspeccionar els ruscos situats en llocs d’accés difícil. El meu treball diari requerix una gran flexibilitat, ja que varia amb les estacions de l’any. A la primavera, revise els ruscos per a assegurar-me que les abelles estiguen sanes que la reina ponga ous. A l’estiu, recol·lecte la mel a la tardor, prepare els ruscos per a l’hivern. Ser apicultor requerix observació atenta paciència. També és necessari tindre habilitats de resolució de problemes per abordar els desafiaments que puguen sorgir. El que més m’agrada del meu treball és contribuir a l’equilibri de l’ecosistema través de la pol·linització produir aliments naturals d’alta qualitat. A més, treballar en contacte amb la natura és meravellós!

MEUES HABILITATS

PRESA DE MOSTRES INFORMACIÓ

CONEIX... HÀBITATS CONEIX...

Planifica, dissenya i construïx Comprova i comunica

Per a les «instal·lacions»,

ON COL·LOQUE UN RUSC? Convertiu-vos en apicultors o apicultores per un dia decidiu on situar el vostre rusc.

1. Busqueu en internet un mapa de la vostra localitat informació sobre les necessitats de les abelles (clima, accés a l’aigua, plantes pròximes per a la pol·linització, etcètera).

2. Amb la informació que heu trobat, marqueu en el mapa el lloc que considereu el millor per establir un rusc justifiqueu l’elecció.

3. Per últim, compartiu la vostra elecció la vostra justificació amb la classe. Compareu les vostres decisions discutiu les diferents respostes.

Activitats competencials per a aplicar i comprendre la utilitat d’allò que s’aprén.

SABIES QUÈ…?

Presa de decisions • Creativitat • Treball en equip Quan hàgeu investigat els animals microscòpics, heu de planificar dissenyar el bioparc. És fonamental que dugueu a terme un repartiment eficaç de les tasques que reflexioneu sobre què es necessita perquè el projecte siga un èxit. On se situarà cada espècie? Com es pot representar el seu hàbitat? si creeu una galeria de dibuixos, una «caverna» fosca amb projeccions d’imatges, o maquetes en 3D per a fer un passeig en miniatura? Podeu incloure descripcions escrites o àudios que els visitants puguen llegir o escoltar. Quins materials necessitareu?

Hi ha infinites possibilitats. Recordeu que el treball en equip és fonamental per aconseguir un resultat increïble.

El 70 % dels cultius que consumim són pol·linitzats per abelles. Sense aquestes, l’alimentació mundial seria molt més costosa. Per això, és important preservar aquests animals, que s’enfronten a nombrosos problemes, des de paràsits que es mengen les seues larves fins a espècies de vespes que competixen pels seus hàbitats o els desafiaments derivats del canvi climàtic.

Pàgines per a llegir i conéixer referents científics i professions relacionades amb la matèria.

de modificar algun element, però no necessàriament ha de ser una cosa negativa: fer ajustos és part del procés. Quan tot estiga preparat, inviteu altres companys companyes visitar a gaudir les meravelles del vostre bioparc d’animals microscòpics. Podeu fins tot publicitar-lo al centre escolar col·locant cartells en llocs estratègics.

Projectes per a aprendre fent utilitzant metodologia maker.

Connectem l’aprenentatge amb la realitat de l’alumnat.

Atendre la diversitat del teu alumnat és missió impossible?

És molt complicat... per això t’oferim un ampli ventall d’alternatives accessibles i de recursos dissenyats d’acord amb les pautes DUA (vídeos, àudios, infografies, fitxes imprimibles amb activitats multinivell…), aprofitant les possibilitats tecnopedagògiques de l’entorn digital.

1.1 Com són els peixos?

Els peixos són vertebrats aquàtics. La seua forma hidrodinàmica les seues extremitats, transformades en aletes, els permeten moure’s en l’aigua.

• Tenen simetria bilateral.

• Solen tindre la pell recoberta d’escates protectores.

• La majoria disposen de bufeta natatòria, que és una bossa xicoteta fina que acumula aire que canvia la flotabilitat de l’animal, la qual cosa li permet ascendir descendir a profunditats diferents.

• Són ectoterms, és a dir, no poden regular la seua temperatura corporal.

1.2 Com realitzen les funcions vitals?

Nutrició

• La majoria dels peixos són carnívors, entre els quals hi ha depredadors carronyaires; també n’hi ha d’herbívors, que mengen algues o plantes, d’omnívors.

• Respiren mitjançant brànquies, que poden estar protegides o no per una coberta dura denominada opercle.

Relació

Els peixos tenen un cervell xicotet, amb el qual interpreten la informació del medi coordinen les respostes.

• Tenen un òrgan sensorial denominat línia lateral, que és un solc situat davall de la pell, al llarg d’ambdós costats del cos, que els permet detectar les vibracions els corrents d’aigua.

• Molts peixos presenten coloracions vistoses per a advertir del perill o atraure les parelles, o bé coloracions que els permeten camuflar-se.

Reproducció La reproducció dels peixos és sexual. En general, són ovípars, en aquest cas la femella allibera en l’aigua els ous sense fecundar, sobre els quals el mascle allibera els gàmetes masculins. Aquest tipus de fecundació s’anomena fecundació externa.

ACTIVITATS

1 Explica què significa tindre forma hidrodinàmica. Analitza si tots els peixos tenen la mateixa forma.

2 Deduïx què li passaria a un peix d’una mar tropical càlida si el traslladàrem a la mar del Nord, prop del pol. Explica si podria sobreviure a què hauria d’adaptar-se per fer-ho.

3 Pensa deduïx per què creus que alguns peixos tenen les brànquies protegides per l’opercle.

4 Observa la il·lustració del peix de la pàgina següent veuràs que presenta diferents tipus d’aletes. Busca informació sobre la funció concreta que realitza cada una.

a

1.3 La classificació dels peixos

Els peixos es classifiquen en dos grups: • Peixos ossis: tenen l’esquelet d’os. Les brànquies estan protegides per l’opercle. Les escates són planes redones. Tenen bufeta natatòria la boca està situada en posició terminal o davantera. L’aleta caudal és homocerca; és a dir, les seues dues meitats són iguals.

• Peixos cartilaginosos: tenen l’esquelet de cartílag, la qual cosa els fa més flexibles. Les brànquies no estan protegides per un opercle; en el seu lloc, tenen fenedures branquials. Les escates són grosses punxegudes. No tenen bufeta natatòria. Tenen la en posició ventral

ACTIVITAT COMPETENCIAL

Qui és qui?

a) Observa les imatges d’aquests peixos. Fixa’t bé en totes les característiques externes deduïx a quin grup pertany cada un.

b) Ara que ja saps el grup al qual pertanyen aquests peixos, explica quines altres característiques que no veiem tindrà cada un.

c) Observa ara les imatges de les escates deduïx a quin peix correspon cada una.

Aprenentatge més visual.

Activitats multinivell amb taxonomia de Bloom.

Organitzadors gràfics.

Organitze les idees, repasse.

Generador de fitxes assistit per IA que permet generar propostes de fitxes multinivell per a cada un dels conceptes fonamentals del curs, i atendre la diversitat de l’aula.

T’agradaria tenir un pla per a millorar l’avaluació?

Ho tenim! T’ajudarà a fer conscient l’alumnat del progrés en l’aprenentatge, a diagnosticar-lo, mesurar-lo i a donar feedback.

En l’entorn digital l’alumnat disposarà de recursos perquè reflexione sobre què ha aprés, identifique àrees de millora i aplique un pla d’acció.

Vocabulari científic

1 Relaciona els termes següents amb la definició corresponent.

Cèl·lula eucariota Teixit Cèl·lula procariota ADN Cèl·lula Citoplasma Cloroplast Pluricel·lulars

• Unitat mínima de tot ésser viu capaç de realitzar les tres funcions vitals.

• Conjunt de cèl·lules similars especialitzades a realitzar certa funció.

• Éssers vius formats per moltes cèl·lules.

• Cèl·lula amb el material genètic dispers pel citoplasma.

• Material genètic que controla el funcionament de la cèl·lula és fonamental per a la reproducció.

• Cèl·lula amb el material genètic protegit dins del nucli.

• Líquid dens que ompli l’interior de la cèl·lula.

• Orgànul exclusiu de les cèl·lules eucariotes de tipus vegetal.

Interpreta imatges

2 Observa els éssers vius de les imatges respon.

a) Indica quins són unicel·lulars quins pluricel·lulars.

b) Ordena’ls de menor a major complexitat indicant quins tenen teixits, quins òrgans quins aparells sistemes.

c) Digues quin tipus de nutrició de reproducció té cada un d’aquests éssers vius.

3 Escriu els noms de les estructures assenyalades amb nombres indica de quin tipus de cèl·lula es tracta.

Aplica

4 Argumenta per què és necessari utilitzar el nom científic per a designar les espècies.

5 Calcula el volum d’un bacteri amb forma de coc sabent que el seu diàmetre és d’1,5 micròmetres. Recorda que el volum d’una esfera és de 4·π·r3/3.

6 Si en 5 kg de massa animal hi ha tres bilions de cèl·lules, aproximadament, calcula quants bilions de cèl·lules hi haurà en un ésser humà que té una massa de 52 kg quantes cèl·lules tindràs tu, aproximadament.

Avança

7 La vida a la Terra és possible gràcies a la situació del nostre planeta respecte al Sol. No obstant això, un acostament o allunyament de la Terra respecte al Sol podria alterar la vida al nostre planeta. Reflexiona sobre què passaria si la Terra s’allunyara un poc del Sol, escriu almenys tres conseqüències argumenta-les.

8 Hi ha alguns organismes que poden elegir la forma de reproduir-se, asexual o sexual, segons les circumstàncies. Pensa en quines poden ser aquestes circumstàncies fes les activitats.

a) Explica quins avantatges té cada forma de reproducció.

b) Reflexiona sobre què pot fer que un organisme decidisca reproduir-se d’una forma o d’una altra.

c) Esbrina què és la partenogènesi explica com creus que seria la reproducció humana si fórem organismes partenogenètics.

En aquesta unitat, has aprés que, encara que la biodiversitat dels éssers vius és enorme, podem agrupar-los utilitzant les característiques que tenen en comú. Reflexiona sobre el teu aprenentatge omplint el qüestionari «Com ho he

Generador de proves d’avaluació assistit per IA. Practica!

Posa’t a prova. Panell de seguiment de l’aprenentatge.

T’ajudem a mesurar l’aprenentatge.

8 USEM ELS RECURSOS DEL PLANETA

El teu alumnat té dificultats de comprensió?

Aquestes dificultats han augmentat de manera preocupant, per això hem redoblat el nostre esforç per aconseguir que els continguts resulten accessibles i comprensibles a tot l’alumnat.

Per què creus que no s’han detingut ja els impactes mediambientals?

Utilitzem els recursos del planeta 1

Impactes en l’atmosfera 2

Impactes en la hidrosfera 3

4

5

Impactes en la geosfera

Impactes en la biosfera

Un impacte global: el canvi climàtic 6

Mirada crítica

STEAM Power

Activitats per al foment de les destreses comunicatives.

Apartats específics dedicats a la lectura i la comprensió lectora.

Lletra accessible

Contrastos de color accessibles

Verbs destacats en els enunciats

La cèl·lula:

4.1 L’estructura interna de les cèl·lules

Gràcies a les observacions realitzades amb els microscopis, se sap que totes les cèl·lules presenten els components bàsics següents: La membrana plasmàtica, que és l’embolcall que envolta la cèl·lula.

• El citoplasma, que és un líquid dens que ompli l’interior de la cèl·lula en el qual es troben les estructures les substàncies cel·lulars.

• Els orgànuls cel·lulars, que són estructures xicotetes especialitzades en determinades funcions. No tots els orgànuls estan presents en els diferents tipus de cèl·lules. El material genètic (ADN) controla el funcionament de la cèl·lula és fonamental per a la reproducció.

4.2 Tipus de cèl·lules

Segons com es troba el material genètic a l’interior, es distingixen dos tipus fonamentals de cèl·lules: les procariotes les eucariotes.

Les cèl·lules procariotes

Les cèl·lules procariotes són les que tenen el material genètic dispers al citoplasma, ja que no tenen nucli.

Tenen paret cel·lular, que és una coberta rígida, exterior a la membrana plasmàtica, que dona forma a la cèl·lula la protegix, al citoplasma no tenen orgànuls, a excepció dels ribosomes. A més, algunes poden tindre flagels, uns filaments que utilitzen per a moure’s.

Són el tipus de cèl·lules característiques dels bacteris.

Les cèl·lules eucariotes

Les cèl·lules eucariotes són aquelles el material genètic de les quals es troba protegit dins d’un compartiment anomenat nucli.

Són cèl·lules més complexes que les procariotes. Al citoplasma hi ha una gran varietat d’orgànuls. Un exemple en són els mitocondris, especialitzats a generar energia. Les cèl·lules eucariotes formen la majoria dels éssers vius es classifiquen en:

• Cèl·lules eucariotes de tipus animal, per exemple, les dels animals alguns organismes unicel·lulars com els protozous, que estudiaràs més avant.

Cèl·lules eucariotes de tipus vegetal, presents en les plantes en les algues. Tenen paret cel·lular;

Biologia i geologia

Alumnat

Un llibre per a cada curs.

Professorat

Materials

Entorn digital

3

Llibre digital enriquit i espai personal amb requeriments d’accessibilitat: recursos motivadors, atenció a la diversitat, pràctica i avaluació.

Llibre digital i espai personal amb: proposta didàctica, generadors de fitxes d’atenció a la diversitat, i proves d’avaluació assistits per IA, i molt més.

Presenta un llibre per curs i un gran projecte digital.

Llibre de l’alumnat

Està concebut com a eina per a acompanyar l’aprenentatge.

Presenten un disseny visual i accessible i una seqüència de continguts ajustada al currículum.

Unitats inicials

En Biologia i Geologia es presenta la metodologia científica i les eines STEM que s’empraran de manera transversal durant el curs.

En aquestes pàgines et presentem algunes de les eines que poden ajudar-te a desenvolupar la teua competència STEAM. Al llarg del curs, aplicaràs el mètode científic per a buscar respostes a les teues preguntes el mètode tecnològic per a resoldre problemes construint prototips o altres productes; desenvoluparàs habilitats transversals que t’ajudaran a moure’t millor en l’àmbit personal social, que et serviran en el teu futur professional; utilitzaràs les eines digitals (TIC) per a buscar informació, crear recursos, enviar correus, intercanviar informació, etc.; milloraràs les teues destreses lingüístiques per a comunicar-te adequadament comprendre millor el que lliges o escoltes, usaràs les imatges (fotos, il·lustracions, vídeos) com una eina fonamental per a aprendre ciències de forma més senzilla.

El mètode científic

Investiguem

El mètode científic és un procediment que permet generar coneixement obtindre resposta a les preguntes plantejades. Consta de les següents etapes ordenades: Quan

Encara que els passos del mètode científic són iguals, tant si es treballa en un laboratori com investigant al camp, hi ha alguns aspectes diferents en aquesta etapa (ho podràs veure en la pàgina següent).

On com l’aplicaràs?

4 ELS INVERTEBRATS

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Coneixes algú a qui li facen por o fàstic les aranyes? O potser les meduses, els cucs, les vespes…? Moltes persones senten rebuig cap a alguns animals invertebrats, hi ha diverses hipòtesis sobre la causa.

Hi ha qui pensa que és un sentiment heretat dels nostres avantpassats, als quals aquest rebuig pels invertebrats els protegia de consumir aliments en mal estat o de patir picades perilloses. Altres opinen que simplement els trobem «estranys» a causa de la seua forma de moure’s de comunicar-se, això ens fa difícil empatitzar-hi. El que és innegable és que aquests éssers desperten emocions molt intenses en nosaltres. És possible que fins tot hages sentit algú exclamar: «Tant de bo desaparegueren!». No obstant això, científics científiques de tot el món es troben ara mateix dissenyant i posant en marxa plans encaminats a protegir-los. Estan un poc bojos… o tenen raó?

Investigarem la diversitat d’invertebrats construirem línies del temps mostrant com viuen com es transformen.

mesura les al laboratori.

Què en saps?

• Quants grups d’invertebrats coneixes?

• Quins beneficis aporten els invertebrats a la natura?

8

Com són els animals?

Els porífers

Els cnidaris

Els cucs

Els mol·luscos

Els artròpodes

Els equinoderms

Mirada crítica STEAM Power

Situacions d’aprenentatge

• Has de planificar definir els passos materials els aparells quines dades prendràs

• Duràs a terme la condicions controlades. seleccionant una fixant una quantitat

• Has d’anar anotant-ho de laboratori; és que et permetrà experiment en qualsevol

En aquest llibre trobaràs nombroses activitats i tasques en les quals aplicaràs alguna de les etapes del mètode científic per a interpretar dades, traure conclusions, comunicar resultats, etc. Comuniquem els resultats als altres.

Investiguem

Per a investigar al compte alguns aspectes del mètode científic:

• La investigació condicions reals;

• Has de fer una planificació al camp: en quin estació de l’any necessitaràs, quina vols observar, quines

• Informa’t abans comportament que la teua presència provocar en l’entorn.

• Les dades que reculles observacions directes fotografies, etc; exemple, comptar d’una espècie, o o de restes d’aquests.

• Anota tot el que de camp, on recolliràs de la investigació.

Per a motivar l’inici de la unitat i orientar l’aprenentatge. Proposen un xicotet repte per resoldre en finalitzar-la.

Llibre

Sabers

Es desenvolupen amb textos clars i ben organitzats, acompanyats d’il·lustracions, fotografies, esquemes, gràfics…; tot per a facilitar-ne la comprensió.

amfibis

2.1 Com són els amfibis?

Els amfibis són vertebrats terrestres, però depenen del medi aquàtic per a reproduir-se.

• Tenen simetria bilateral.

• La pell és molt fina i sense recobriment impermeable. Està plena de glàndules que segreguen substàncies que els protegixen de la dessecació dels depredadors, ja que, en algunes espècies, aquestes glàndules poden contindre verí.

• Són tetràpodes, és a dir, presenten quatre extremitats que els servixen per a caminar i nadar.

• Són ectoterms.

Així són els amfibis

Els amfibis presenten respiració cutània, que consistix a realitzar l’intercanvi de gasos a través de la pell, fina i humida.

Pell proveïda de glàndules.

ACTIVITATS

1 Explica què significa tindre respiració cutània. Indica quins altres tipus de respiració poden presentar els amfibis.

2 Descriu quina és la funció del sistema de línia lateral que presenten les larves dels amfibis.

3 Deduïx què creus que passaria si els amfibis pongueren els ous fora de l’aigua.

Les potes acaben en dits que, de vegades, estan units per membranes interdigitals que faciliten la natació.

2.2 Com realitzen les funcions vitals?

Nutrició

• Els amfibis adults són carnívors cacen invertebrats xicotets amb la seua llengua llarga i apegalosa. Les larves d’algunes espècies són omnívores.

• Presenten respiració cutània, que complementen amb una respiració per pulmons, encara que molt rudimentaris, que desenvolupen la majoria de les espècies en estat adult; o per brànquies, com en les larves i algunes espècies aquàtiques.

Relació

El sistema nerviós dels amfibis presenta un cervell simple i una medul·la situada a l’interior de la columna vertebral. A més, durant el desenvolupament, presenten un sistema de línia lateral, com el dels peixos, que es conserva en els adults en la majoria de les espècies aquàtiques.

Reproducció

La reproducció dels amfibis és sexual. Els amfibis ponen els ous en l’aigua, ja que aquests no tenen closca impermeable. La majoria dels amfibis experimenta metamorfosi.

Activitats

Dissenyades per a facilitar el desenvolupament de diferents processos cognitius i permetre diferents nivells de complexitat o multinivell.

ACTIVITAT COMPETENCIAL

Aprenem a distingir grups d’amfibis

Els urodels

Tenen el cos allargat i quatre potes de longitud similar. Presenten cua tant en l’etapa larvària com en la fase adulta. Són carnívors en totes les seues fases.

a) Com veus, hi ha dos tipus d’amfibis: anurs i urodels. Elabora una taula comparativa en què mostres les diferències entre els dos.

b) Observa les fotografies superiors dels quatre amfibis i elabora una fitxa descriptiva amb les característiques d’aquestes quatre espècies.

Fases del desenvolupament de la granota

Els anurs

Tenen el cos eixamplat i només presenten cua en l’estat larvari. Les seues potes posteriors estan més desenvolupades adaptades al salt. Són carnívors només en fase adulta tenen una llengua apegalosa per a atrapar les preses.

c) Observa els canvis que experimenten la granota i el tritó des de la fase d’ou a la d’adult i establix semblances diferències.

Fases del desenvolupament

Organitzadors visuals

Representen la informació gràficament per facilitar-ne la comprensió i activar-ne la memòria.

Mirada crítica

Un apartat per a desenvolupar el pensament crític amb textos acompanyats d’activitats que ajuden l’alumnat a formar-se una opinió pròpia.

Del paradís al desert: quan confonem renovable amb infinit

Un perill nocturn?

La mar d’Aral era el quart llac més gran del món. En 1960 tenia 68 000 km² (més gran que tota Castella-la Manxa) i donava treball a 100 000 persones en la indústria pesquera. Hui queda menys del 10 % de la superfície original.

En hospitals i llars persistix la idea que les plantes «roben» oxigen de nit, per la qual cosa seria perillós tindre-les als dormitoris. Aquesta creença prové del segle xix quan es va descobrir que les plantes emeten CO₂ per la nit, aquest fet es va interpretar erròniament.

Les plantes respiren les 24 hores (consumint oxigen) fan la fotosíntesi només de dia (generant oxigen). Però, és realment preocupant el seu consum nocturn d’oxigen?

Com a científics científiques en formació, analitzarem les dades amb rigor per a diferenciar una precaució sensata d’un mite sense fonament.

El que va passar fou que, en temps de l’URSS, els planificadors estatals van decidir cultivar cotó al desert desviant l’aigua dels rius que alimentaven la mar. Els enginyers soviètics eren científics competents, però van cometre un error conceptual bàsic: creure que els recursos renovables no tenen límits. La mar rebia 56 km³ d’aigua a l’any, però el reg consumia fins a 120 km³ en el mateix temps.

1 Analitza el malentés conceptual

1 Investiga el consum real

Les conseqüències van ser devastadores: 100 000 llocs de treball perduts, antigues ciutats marítimes que vivien de la pesca separades 150 km de la costa i convertides en cementeris de vaixells, tempestes de pols tòxic que maten milers de persones cada any… Tot això s’hauria pogut evitar amb una millor comprensió de l’aigua com a recurs renovable, però no infinit.

a) Busca informació d’interior típica durant la nit (mL/h). Indica la font d’on obtens la informació.

b) Esbrina

c) Calcula.

a) Definix la diferència. Explica amb les teues paraules la diferència entre «recurs renovable» i «recurs infinit». Posa tres exemples de cada tipus.

uns 5 mL/h, quantes plantes necessitaries per a igualar el consum d’oxigen d’una persona?

2 Experimenta amb les proporcions

a) Calcula

b) Identifica l’error. Els planificadors soviètics pensaven: «Si plou i els rius fluïxen constantment, l’aigua és infinita». Per què aquest raonament és incorrecte?

b) Investiga quants litres d’oxigen conté la teua habitació.

c) Calcula el dèficit. Si la mar d’Aral rebia 56 km³ d’aigua a l’any però es desviaven 120 km³ per a reg, quants km³ perdia la mar anualment? Quant tardaria a desaparéixer a aquest ritme un llac de 1 100 km³?

c) Compara l’oxigen disponible a la teua habitació. Quina conclusió n’extraus?

3 Origen del mite

a) Busca informació que va prevaldre fins al segle actuals sobre les plantes.

2 Investiga altres recursos renovables en risc a) Busca casos actuals. Investiga dos exemples més de recursos renovables que se sobreexploten actualment (boscos, aqüífers, caladors, etc.).

b) Per què creus que aquestes idees han perdurat tant de temps, a pesar de no tindre base científica?

4 Reflexiona. habitació amb una planta, què contestaràs? dos arguments científics una comparació que ajude a entendre les teues explicacions.

Organitza les idees

Organitza les idees

1 Copia i completa en el quadern l’organitzador gràfic següent.

Indústries

en el quadern l’organitzador gràfic següent sobre la reproducció de les angiospermes.

Abocaments incontrolats

El pol·len arriba al mitjançant

La contaminació de l’aigua

b) Analitza les causes. Què tenen en comú aquests casos amb la mar d’Aral? S’hi comet el mateix error conceptual?

c) Proposa solucions. Com podríem usar aquests recursos de forma sostenible sense esgotar-los?

3 Reflexiona sobre els costos reals

a) Pensa a llarg termini. Per què creus que els planificadors no van considerar les conseqüències a cinquanta anys vista?

b) Aplicació personal. Quins recursos «renovables» uses en el teu dia a dia que podrien tindre límits ocults?

Productes de l’agricultura i de la ramaderia

L’ es desenvolupa es transforma en

Plaguicides

un altre grup de plantes elabora un diagrama similar sobre

2 Elabora un diagrama similar sobre la contaminació atmosfèrica.

el teu resum de la unitat seguint aquest guió. les característiques principals de les plantes i explica els òrgans que presenten la els processos de la nutrició de les plantes. com responen les plantes a diferents com és la reproducció asexual de les plantes compara-la amb la reproducció sexual. un esquema senzill amb la classificació de les plantes, indicant els criteris que permeten

Realitzats per les centrals i les

Abocaments de

El tub pol·línic permet

Combustibles

En els accidents de

Es forma l’embrió, que

3 Elabora el teu resum de la unitat seguint aquest guió.

• Explica què és un recurs i els tipus de recursos que hi ha.

• Indica com utilitzem l’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera.

En el llavat de

• Indica què és la sobreexplotació dels aqüífers i quins efectes té.

• Elabora una llista amb almenys cinc mesures que pugues dur a terme en la teua vida diària per a estalviar aigua.

• Cita les característiques principals de les plantes sense llavors establix diferències entre les molses i les falagueres.

• Explica com es contamina l’atmosfera i quines en són les conseqüències.

• Anomena les característiques principals de les gimnospermes.

• Anomena els impactes de l’extracció de recursos de la geosfera.

• Explica les causes i les conseqüències de la desertificació.

• Indica com són com es reproduïxen les angiospermes.

• Enumera els principals contaminants atmosfèrics.

• Explica com es contamina l’aigua i quines conseqüències té.

• Explica, mitjançant exemples, per què són importants les plantes.

• Comenta els impactes principals en la biosfera.

• Explica les causes i els efectes del canvi climàtic.

• Relaciona el canvi climàtic, la desertificació la pèrdua de biodiversitat.

Organitza les idees

Allò fonamental de la unitat en un esquema gràfic que n’afavorix la comprensió.

Llibre de l’alumnat

Repassa

Activitats per a consolidar i integrar l’aprenentatge.

Repassa

Vocabulari científic

1 Definix els conceptes següents i relaciona’ls amb una o diverses capes de la Terra.

• pluja àcida

• tala massiva

• eutrofització

• pesca industrial

• desertificació

• destrucció de la capa d’ozó

• increment de l’efecte hivernacle

• salinització

• espècies exòtiques

• canvi climàtic

Interpreta imatges

2 Observa les imatges respon.

a) Indica quins impactes observes en cada una.

b) Relaciona cada un dels impactes amb una o diverses activitats humanes.

c) Descriu quines en són les conseqüències.

d) Reflexiona sobre què podem fer per a evitar-ho.

Aplica

3 Explica per què creus que els abocaments d’aigua calenta poden ocasionar dany als éssers vius aquàtics.

4 Indica quins contaminants produïxen cada un dels problemes ambientals següents: a) Increment de l’efecte hivernacle. b) Pluja àcida. c) Forat en la capa d’ozó.

5 Indica si les frases següents són vertaderes o falses. Corregix les frases falses i escriu-les correctament en el quadern.

a) Els CFC són els responsables principals de la destrucció de la capa d’ozó.

b) L’efecte més important de la contaminació atmosfèrica és la disminució de l’efecte hivernacle.

c) En disminuir la capa d’ozó, disminuïx la radiació ultraviolada que arriba a la Terra.

6 Indica quin ús donaries als minerals i roques següents: grafit, robí, argila, marbre, graves arenes.

Avança

7 Investiga sobre la pesca tradicional o artesanal compara-la amb la pesca industrial.

a) Assigna en una taula a cada forma d’explotació les seues característiques.

• Embarcacions xicotetes / Vaixells de grans dimensions.

• Es realitza en alta mar / Té lloc a poca distància de la costa.

• Períodes de captura més curts / Períodes de captura llargs.

• Una part important de les captures es dedica a la fabricació d’olis de farines / Es destina al consum humà directe.

b) La pesca industrial produïx 56 milions de tones de captures a l’any, enfront dels 34 milions de la pesca tradicional, consumix 15 milions de tones de combustible, enfront dels dos milions de tones de la pesca tradicional. Reflexiona sobre quina és més eficient i ecològica.

Crea

El repte permet aplicar el que s’ha aprés realitzant un producte final.

Crea

Un tríptic sobre un recurs natural

Passos que cal seguir per a realitzar el repte final:

Trieu el recurs natural

• Dividiu la classe en grups de quatre o cinc persones.

• Trieu un recurs natural que useu habitualment per a cobrir les vostres necessitats: aigua dolça, gas, fusta, electricitat, etc.

Busqueu informació sobre el recurs natural

• Busqueu informació sobre com s’obté aquest recurs quins impactes ambientals provoca. Podeu plantejar la vostra recerca d’informació tenint en compte:

– Com s’obté el recurs en l’actualitat i com s’obtenia en el passat.

– Com s’obté al vostre país o a la vostra comunitat com s’obté en altres països.

– Quins impactes provoca la producció o l’ús.

– Es podria substituir per altres recursos més respectuosos?

Dissenyeu un tríptic sobre el recurs natural

• Amb la informació que acabeu d’obtindre, dissenyeu un tríptic per a explicar com s’obté el recurs, quins impactes provoca l’obtenció o l’ús com podríem obtindre’l o substituir-lo per a reduir l’impacte sobre el medi ambient.

• En el tríptic:

– Destaqueu les idees principals perquè siguen fàcils de llegir i d’entendre.

– Useu colors, dibuixos fotografies per a donar suport a les vostres idees.

– Incloeu exemples propostes per a cuidar el planeta.

Distribuïu els tríptics

• Feu còpies dels tríptics repartiu-les entre els companys companyes per a compartir tot el que heu aprés.

Reflexiona

En aquesta unitat has aprés a valorar la importància de la Terra com a font de recursos i a reconéixer els danys que els éssers humans ocasionem al planeta en utilitzar aquests recursos. Reflexiona sobre el teu aprenentatge omplint el qüestionari «Com ho he aprés?», disponible en el teu projecte digital.

Reflexiona

Remet a un qüestionari disponible en l’entorn digital per a reflexionar sobre com s’ha aprés durant el desenvolupament de la unitat.

STEAM POWER

«La meua protagonista» dona a conéixer protagonistes de la ciència, les seues aportacions i les habilitats que van impulsar-ne la tasca investigadora.

STEAM POWER STEAM POWER

LES MEUES HABILITATS

• Perseverança

• Compromís

• Comunicació

• Entusiasme

Els seus documentals han portat la ciència a milions de persones i a molts llocs.

David Attenborough, nascut en 1926 a Londres, és un dels divulgadors naturalistes més reconeguts de la televisió. El seu amor per la naturalesa es va manifestar des de la infantesa col·leccionant fòssils i altres espècimens naturals. Aquesta passió va créixer al llarg dels anys i el va impulsar a estudiar Ciències Naturals a la Universitat de Cambridge.

Attenborough ha dedicat la seua vida a la difusió d’informació sobre els éssers vius els ecosistemes a través dels seus documentals. Destaca el treball que ha fet en la cadena pública britànica BBC, per a la qual ha escrit presentat diverses sèries sobre la naturalesa.

Attenborough és conegut per la seua habilitat per a comunicar-se amb el públic d’una manera comprensible motivadora, i això el convertix en un divulgador científic excel·lent. A més, al llarg de la seua carrera, ha demostrat una gran perseverança i molta passió, qualitats que es reflectixen en la profunditat i en la qualitat dels seus documentals.

El compromís d’Attenborough amb la naturalesa l’ha portat a promoure la conscienciació sobre els problemes mediambientals; això ha provocat que milers d’espectadors s’interessen per la protecció de l’entorn. L’entusiasme per la vida a la Terra, juntament amb la capacitat per a comunicar-se de manera efectiva, ha deixat una empremta inesborrable en la televisió, la ciència i el moviment ambientalista.

PERIODISTA CIENTÍFICA

Hola, em dic Rebeca i sóc periodista científica. La meua professió consistix a «traduir» les descobertes de la ciència a un llenguatge senzill comprensible per a tots. També informe sobre els nous progressos, comprove la fiabilitat i el rigor de les teories més recents i intente entendre les diferents postures dels investigadors quan les dades es poden interpretar de maneres diferents. En conjunt, intente acostar l’actualitat científica al públic en general.

Per a dedicar-me a aquesta professió, m’he format en periodisme i, per descomptat, en ciències. Això em permet entendre els conceptes científics saber explicar-los al públic.

En la meua tasca diària solc utilitzar un ordinador i programes d’edició, accés a internet, un mòbil per a gravar entrevistes i una gran varietat de llibres de revistes científiques.

El meu treball és molt variat. Un dia puc estar entrevistant una científica sobre el que ha descobert; l’endemà puc redactar un informe basat en documents científics… Generalment escric reportatges per a la premsa. Altres col·legues es dediquen a realitzar documentals de televisió, pòdcasts o canals de vídeo en internet.

Aquesta professió requerix curiositat, molta iniciativa una ment analítica, a més d’habilitats de comunicació clares. També es necessita perseverança per a entendre conceptes complicats, aprenentatge constant per a estar actualitzada dels últims avenços científics pensament crític per a buscar la veritat.

El que més valore del meu treball és la possibilitat de tendir un pont entre la ciència el públic.

CREA EL TEU PÒDCAST CIENTÍFIC Convertix-te en un autèntic periodista científic:

1. Tria un tema de ciència que t’interesse.

2. Investiga sobre aquest tema i escriu un guió de tres minuts. Assegura’t d’incloure dades interessants, preguntes per a reflexionar conclusions.

3. Ara, grava el pòdcast utilitzant el telèfon mòbil.

4. Finalment, compartix el pòdcast amb la classe.

LES MEUES HABILITATS

• Iniciativa

• Pensament crític

• Aprenentatge constant

• Curiositat

• Perseverança

• Comunicació

SABIES QUE…?

Sabies que la periodista científica Elizabeth Kolbert va guanyar el Premi Pulitzer en 2015 pel seu llibre La sisena extinció? En el seu treball, Kolbert va visitar diferents parts del món per a documentar com l’alteració humana del medi ambient causa una extinció massiva d’espècies. El seu treball ha contribuït a conscienciar el públic i els governants sobre la urgència de protegir la biodiversitat al nostre planeta.

«La meua professió» presenta perfils vinculats a la biologia i la geologia, la seua tasca i les habilitats clau per a exercir-los.

Llibre de l’alumnat

Aprendre fent

Aprendre fent amb metodologia maker permet a l’alumnat posar en joc la seua creativitat i les seues dots per a planificar i treballar en equip, demostrar allò el que ha aprés i desenvolupar habilitats per a la vida.

Si

Molts ecosistemes actuals es troben danyats, però amb imaginació constància es poden recuperar. En aquest projecte dissenyareu creareu dos diorames: un mostrarà un ecosistema urbà, de costa o de cultiu degradat, l’altre serà la seua versió recuperada sostenible. Podreu dissenyar un model nou de ciutat verda, crear un sistema de cultiu ecològic innovador o recuperar una àrea danyada per una marea negra, per exemple.

A través d’aquest projecte, aprendreu sobre la sostenibilitat us convertireu en creadors d’un futur més respectuós amb el medi. Quins canvis caldria fer en aquest ecosistema? Seran factibles? Quines tecnologies sostenibles enginyoses podeu incorporar?

Per a construir els dos ecosistemes, podeu utilitzar materials molt diversos: cartó, plàstic, arena, tela, suro... experimentar amb textures diferents amb diferents tipus de pintures.

Investiga Planifica, dissenya i construïx

Curiositat • Pensament crític • Iniciativa

Dividiu la classe en grups de 4 o 5 seleccioneu l’ecosistema que voleu transformar. Haureu d’investigar-lo per tal de conéixer-lo en profunditat, estudiant com ha sigut alterat per factors humans naturals, com s’espera que evolucione en el futur. Després, buscareu solucions sostenibles que ja existixen o que es desenvolupen al món que us serviran d’inspiració.

Basant-vos en la vostra investigació, fareu una pluja d’idees sobre com voleu transformar l’ecosistema que heu seleccionat. L’objectiu final és aconseguir un disseny que siga respectuós amb el medi ambient viable a llarg termini. Per exemple:

• Instal·lar jardins plaques solars a les teulades dels edificis.

• Facilitar l’ús del transport públic.

• Incorporar sistemes d’automatització de la llum de l’aigua que en regulen el consum.

Organització • Creativitat • Treball en equip Seguint el vostre pla, començareu a dissenyar a construir els dos diorames. Podeu utilitzar els materials que considereu més adequats per a crear les maquetes. Recordeu que per als dos ecosistemes haureu de combinar imaginació, realisme sentit pràctic. Decidiu com utilitzareu els materials en cada ecosistema. Com podeu mostrar els canvis de la manera més creativa possible? Quins elements de l’ecosistema considereu que són els més importants? És important incloure molts detalls per a poder destacar els elements clau de la vostra proposta sostenible que així resulten comprensibles per a qualsevol persona que veja els diorames.

Materials

Diferents tipus de paper de plàstic reciclats, plastilina altres materials modelables. Pintures, retoladors llapis de colors. Tisores, cola cinta adhesiva. Elements decoratius.

Si preferixes fer el teu model digitalment, consulta el recurs «Dossier digital», disponible en el teu projecte digital.

Comprova i comunica

Construïm un model 3D del

Parlar en públic • Capacitat de resoldre problemes

Quan hàgeu acabat els diorames, haureu de comprovar que esteu satisfets satisfetes amb el resultat. Creieu que s’entén el que voleu representar? Estan tots els elements fixos al seu lloc?

sistema Terra

Avalueu els aspectes següents:

• La qualitat, la creativitat el rigor científic dels diorames que heu construït.

Per a estudiar processos biològics o geològics, s’utilitzen freqüentment models, que són una abstracció o simulació del sistema real que en facilita l’estudi i la descripció.

És ara el moment de presentar-los de compartir el vostre treball. Podeu organitzar una exposició a l’aula o en un espai comú, explicant les decisions de disseny la vostra visió del futur sostenible.

Per als qui no puguen visitar l’exposició en persona, podeu documentar els diorames amb fotos vídeos compartir-los en una plataforma digital, estenent el vostre missatge de sostenibilitat a un públic més ampli.

• El procés que heu seguit per a realitzar-los, proposant millores en el flux de treball en altres aspectes de la planificació de l’execució.

• Els materials els instruments utilitzats per a la investigació dels ecosistemes.

Encara que els models no s’ajusten amb perfecció a tots els detalls de l’objecte o procés real, poden proporcionar una informació útil profunda sobre el seu funcionament. Explicar el sistema Terra, tant la seua estructura com la interacció que es dona entre els diferents subsistemes, no és fàcil si no es recorre a sistemes model.

• Els materials els recursos tècnics utilitzats per a la creació el muntatge dels diorames.

Per últim, reflexioneu sobre la relació esforç/ resultat per a cada tasca del procés sobre com heu treballat en equip, completant la rúbrica «Avalue les meues habilitats», disponible en el teu projecte digital.

Motivació • Presa de decisions • Innovació Dividiu la classe en grups de 4 o 5. Comenceu fent una pluja d’idees per tal de visualitzar definir el model que voleu construir. Investigueu les característiques els fenòmens típics de cada element del sistema Terra feu una llista per a veure quins com els representareu. De segur que trobeu moltes idees en la recerca d’informació; aquestes en podrien ser algunes:

• Es pot utilitzar una pilota de plàstic gran tallada per la meitat com a base per a construir les capes i col·locar altres elements que representen la interactivitat entre les capes, com, per exemple, integrant llums LED interactives per a simular rellamps a l’atmosfera o creant un volcà amb cartó amb una bomba d’aire xicoteta per a simular una erupció.

• Usar una peixera buida i redona per a construir cada capa dins de la peixera, utilitzant suports per a mantindre-les al seu lloc.

• Fer un llibre de cartó amb pàgines que representen cada capa del sistema Terra. Algunes pàgines poden ser semitransparents per a mostrar la interacció entre capes. Amb totes aquestes idees haureu d’acordar entre tots els membres de l’equip la millor forma de dur a terme el projecte.

Per a la geosfera, podeu emprar cartó per a crear les tres capes (escorça, mantell i nucli), pintar cada capa amb colors diferents i afegir textures.

Treball en equip • Creativitat • Perseverança • Priorització Després de la investigació sobre la forma de dur a terme el vostre model del sistema Terra, heu de fer una planificació del treball, és a dir, un repartiment de tasques i del temps que assignareu a cada una. A continuació, heu de fer un disseny previ en un paper, és a dir, un esbós, que represente com serà el model i que reculla tota la informació sobre quins materials utilitzareu per a cada capa. Quan ho hàgeu recopilat tot, és el moment de començar a construir el vostre model 3D.

Materials Cartó, diferents tipus de paper de plàstic reciclats, teles (com ara tul), plastilina i altres materials. Pintures, retoladors i llapis de colors. Tisores, cola cinta adhesiva. Bastonets de fusta o palletes. Fils o cordes. Eines digitals.

Per a la biosfera, podeu representar biomes sencers amb paper de colors i textures diferents o amb dibuixos que representen cada bioma.

Per a l’atmosfera, podríeu utilitzar paper de seda o tul de colors per a representar les seues capes, i embolicar el model amb aquestes capes semitransparents.

Per a la hidrosfera, podeu usar plàstic reciclat transparent o paper de seda blau per a representar els oceans, rius llacs de manera discontínua. Les glaceres es poden representar amb porexpan, plastilina blanca o cotó.

Responsabilitat • Parlar en públic Quan ja estiga construït, comproveu que la representació de les capes dels fenòmens del sistema Terra del vostre model és correcta o no. En aquest cas, ajusteu o milloreu el que calga. Després, reserveu un dia per a comunicar tots els treballs que heu realitzat. Podeu acompanyar la presentació amb un recurs digital que explique el que representa cada part de la vostra construcció com a abstracció de la realitat de les interaccions del sistema Terra, justificant per què ho heu fet així.

Pensament crític • Aprenentatge constant Avalueu els aspectes següents:

• La qualitat la creativitat del model 3D que heu realitzat.

• El procés que heu seguit proposeu millores en el flux de treball, el repartiment de tasques, la seqüenciació i la temporalització.

• Els materials utilitzats, la dificultat d’execució, la relació esforç/resultat en cada tasca del procés, les mesures de seguretat adoptades, les alternatives que podrien haver millorat els resultats, etc. Per últim, tingueu en compte que, en fer aquesta tasca, heu posat en pràctica moltes habilitats. Reflexioneu sobre com les heu treballades com podeu millorar completant la rúbrica «Avalue les meues habilitats», disponible en el teu projecte digital.

Descobrix més!

ESO Biologia i geologia

Entorn digital

Què és?

Com és?

Què aporta?

Recursos destacats de l’entorn digital

C. VALENCIANA

Què és?

1

És una eina pedagògica que utilitza el llibre imprés com a referent. Proporciona igualtat d'oportunitats als estudiants complint amb els requisits d' accessibilitat i de les pautes DUA.

Es fonamenta en tres objectius bàsics:

Oferir el llibre de l'alumnat amb alternatives d' accessibilitat.

2

Generar un projecte veritablement inclusiu.

MULTIDISPOSITIU

Visualitza’l en qualsevol dispositiu, grandària i resolució.

3

Acompanyar el professorat i l'alumnat en cada necessitat i cada ocasió.

TRAÇABLE I ACCESSIBLE

Amb recursos i activitats accessibles i traçables en EVA o LMS.

INTUÏTIU

Fàcil navegació i personalització del contingut.

COMPATIBLE

Amb tots els sistemes operatius, entorns virtuals d'aprenentatge i la majoria de plataformes educatives.

Com és?

L'entorn digital de l'alumnat

Aporta 4 valors al llibre imprés:

Reproduïx el llibre imprés i permet marcar, dibuixar… com a eina d'estudi.

Les cèl·lules: nombre, grandàries i formes 3

Una qüestió de grandària

La grandària de les cèl·lules és molt variable. Els bacteris són cèl·lules molt xicotetes; mesuren generalment entre 1 i 2 micres de longitud. Les cèl·lules de les plantes són molt més grans; la seua grandària pot oscil·lar entre 10 100 micres.

Està enriquit amb recursos contextualitzats al contingut o activitat als quals donen suport, concebuts per a atendre a la diversitat i amb premisses d’accessibilitat

a) Calcula la grandària real de les cèl·lules de les fotografies sabent que el cursor de la imatge A equival a 2,5 micròmetres (μm), el de la imatge B, a 1,3 μm, el de la imatge C, a 0,2 μm.

b) Ordena les cèl·lules de major a menor grandària.

c) Esbrina quina és la cèl·lula més xicoteta que es coneix. I la més gran?

Una cèl·lula és la unitat mínima de tot ésser viu; és a dir, la part més xicoteta capaç de realitzar les tres funcions vitals.

3.1 Quantes cèl·lules tenim?

T’has preguntat alguna vegada quantes cèl·lules té el teu cos?

Encara que seria difícil calcular-ho amb exactitud, el que és segur és que el nombre aproximat està al voltant de trenta bilions de cèl·lules.

Però no tots els éssers vius tenen el mateix nombre de cèl·lules.

Segons el nombre de cèl·lules, els éssers vius poden classificar-se en:

• Unicel·lulars. Estan formats per una sola cèl·lula que realitza totes les funcions vitals.

• Pluricel·lulars. Són la majoria estan formats per moltes cèl·lules.

3.2 Quant mesuren les cèl·lules?

La grandària de les cèl·lules és molt variable, encara que la majoria són microscòpiques, és a dir, no són observables a simple vista, s’ha d’utilitzar un microscopi per a poder veure-les.

Per a referir-nos a les dimensions de les cèl·lules, s’utilitza una unitat de longitud anomenada micròmetre o micra (μm).

Un micròmetre és la mil·lèsima part d’un mil·límetre. 1 μm = 0,001 mm 1000 μm = 1 mm

La majoria de les cèl·lules tenen dimensions entre 1 100 micres.

1 Sabent que la grandària de les cèl·lules eucariotes varia entre 10 i 100 micres no depén de les dimensions de l’organisme:

a) Deduïx si un roser, un elefant una formiga tindran el mateix nombre de cèl·lules.

b) Ordena’ls de menor a major nombre de cèl·lules. ACTIVITATS

3.3 Quines formes tenen les cèl·lules?

A més de la grandària, les cèl·lules presenten una gran variabilitat de formes. N’hi ha d’esfèriques, de cilíndriques, de prismàtiques, d’aplanades, d’estrelades, etc. En general, es pot afirmar que la forma de les cèl·lules està relacionada amb la funció que realitzen.

ACTIVITAT COMPETENCIAL

Aprenem a observar cèl·lules

Observa les fotografies i les il·lustracions que se n’han fet i, a continuació, resol les activitats.

a) Relaciona cada tipus cel·lular amb l’oració corresponent.

Solen tindre formes allargades per a poder contraure’s estirar-se.

Tenen forma allargada amb un flagel llarg, que els permet desplaçar-se.

Són cèl·lules que recobrixen els òrgans, per la qual cosa tenen forma cúbica o prismàtica.

Tenen una forma bicòncava per a transportar la major quantitat d’oxigen possible.

Tenen una forma estrelada amb prolongacions per a facilitar la comunicació entre si.

Fotografia d’espermatozoides obtinguda amb un microscopi electrònic (imatge acolorida).

Incorpora un accés directe a l'àrea privada de l'alumnat, que inclou continguts transversals.

b) Les fotografies de les imatges s’han obtingut utilitzant microscopis diferents. Consulta el recurs «Què podem veure amb un microscopi», disponible en el teu projecte digital, i explica les diferències entre un microscopi òptic un d’electrònic. Justifica la diferència entre les imatges A i C.

Fotografia de neurones obtingudes amb un microscopi òptic després de la tinció de les mostres.

Fotografia de cèl·lules musculars obtingudes mitjançant microscòpia òptica, després de la tinció de la mostra.

Fotografia de cèl·lules epitelials de l’intestí obtingudes amb un microscopi òptic després de la tinció de la mostra.

Fotografia d’un glòbul roig obtinguda amb un microscopi electrònic (imatge acolorida).

Potencia l'aprenentatge més enllà del llibre imprés. Inclou un espai que amplia les capacitats del llibre, oferint eines assistides per IA per reforçar i avaluar l'adquisició dels sabers essencials:

Practica!: Més de 500 activitats interactives que consoliden l'aprenentatge dels sabers fonamentals i permeten practicar de forma progressiva.

Posa't a prova: un entorn d'autoavaluació que mesura el progrés de l'alumnat i proporciona al professorat dades precises sobre l'acompliment individual.

Desafiaments adaptatius: propostes diferenciades segons el nivell d'avanç, juntament amb tècniques d'estudi per a superar dificultats detectades.

Aporta una solució integrada:

Continguts i aplicacions amb tots els recursos i eines contextualitzats.

Aplicacions i propostes per a un suport integral a la labor docent.

grandàries i formes

ACTIVITAT COMPETENCIAL

Una qüestió de grandària

La grandària de les cèl·lules és molt variable. Els bacteris són cèl·lules molt xicotetes; mesuren generalment entre 1 2 micres de longitud. Les cèl·lules de les plantes són molt més grans; la seua grandària pot oscil·lar entre 10 100 micres.

la grandària real de les cèl·lules de les fotografies sabent que el cursor de la imatge A equival a 2,5 micròmetres (μm), el de la imatge B, a 1,3 μm, el de la imatge C, les cèl·lules de major a menor

quina és la cèl·lula més xicoteta que es coneix. la més gran?

Una cèl·lula és la unitat mínima de tot ésser viu; és a dir, la part més xicoteta capaç de realitzar les tres funcions vitals.

3.1 Quantes cèl·lules tenim?

T’has preguntat alguna vegada quantes cèl·lules té el teu cos?

Encara que seria difícil calcular-ho amb exactitud, el que és segur és que el nombre aproximat està al voltant de trenta bilions de cèl·lules.

3.3 Quines formes tenen les cèl·lules?

A més de la grandària, les cèl·lules presenten una gran variabilitat de formes. N’hi ha d’esfèriques, de cilíndriques, de prismàtiques, d’aplanades, d’estrelades, etc. En general, es pot afirmar que la forma de les cèl·lules està relacionada amb la funció que realitzen.

ACTIVITAT COMPETENCIAL

Aprenem a observar cèl·lules

Observa les fotografies les il·lustracions que se n’han fet i, a continuació, resol les activitats.

a) Relaciona cada tipus cel·lular amb l’oració corresponent.

Però no tots els éssers vius tenen el mateix nombre de cèl·lules.

Segons el nombre de cèl·lules, els éssers vius poden classificar-se en:

• Unicel·lulars. Estan formats per una sola cèl·lula que realitza totes les funcions vitals.

• Pluricel·lulars. Són la majoria estan formats per moltes cèl·lules.

3.2 Quant mesuren les cèl·lules?

La grandària de les cèl·lules és molt variable, encara que la majoria són microscòpiques, és a dir, no són observables a simple vista, s’ha d’utilitzar un microscopi per a poder veure-les.

Per a referir-nos a les dimensions de les cèl·lules, s’utilitza una unitat de longitud anomenada micròmetre o micra (μm).

Un micròmetre és la mil·lèsima part d’un mil·límetre. 1 μm = 0,001 mm 1000 μm = 1 mm

La majoria de les cèl·lules tenen dimensions entre 1 100 micres.

ACTIVITATS

1 Sabent que la grandària de les cèl·lules eucariotes varia entre 10 100 micres no depén de les dimensions de l’organisme:

a) Deduïx si un roser, un elefant una formiga tindran el mateix nombre de cèl·lules.

b) Ordena’ls de menor a major nombre de cèl·lules.

Solen tindre formes allargades per a poder contraure’s estirar-se.

Tenen forma allargada amb un flagel llarg, que els permet desplaçar-se.

Són cèl·lules que recobrixen els òrgans, per la qual cosa tenen forma cúbica o prismàtica.

Tenen una forma bicòncava per a transportar la major quantitat d’oxigen possible.

Tenen una forma estrelada amb prolongacions per a facilitar la comunicació entre si.

b) Les fotografies de les imatges s’han obtingut utilitzant microscopis diferents. Consulta el recurs «Què podem veure amb un microscopi», disponible en el teu projecte digital, explica les diferències entre un microscopi òptic un d’electrònic. Justifica la diferència entre les imatges A C.

Fotografia de neurones obtingudes amb un microscopi òptic després de la tinció de les mostres.

Fotografia d’espermatozoides obtinguda amb un microscopi electrònic (imatge acolorida).

Fotografia de cèl·lules musculars obtingudes mitjançant microscòpia òptica, després de la tinció de la mostra.

Fotografia de cèl·lules epitelials de l’intestí obtingudes amb un microscopi òptic després de la tinció de la mostra.

Fotografia d’un glòbul roig obtinguda amb un microscopi electrònic (imatge acolorida).

Un únic registre dona accés al llibre digital i a totes les eines i recursos inclosos en l'àrea privada del professorat.

PROPOSTES METODOLÒGIQUES

Llibre digital per al professorat amb:

La versió del llibre digital de l'alumnat.

Recursos propis del docent.

Proposta didàctica integrada.

Accés directe als principals recursos i eines de l'àrea privada.

En les angiospermes, les llavors queden protegides a l’interior d’un fruit, que procedix de l’ovari de la flor. A més de protegir-la, el fruit exercix un paper fonamental en

En aquesta doble pàgina es presenten les característiques més importants dels dos grups de plantes amb llavors: les angiospermes i les gimnospermes.

La major dificultat que es pot presentar és la identificació de les flors de les gimnospermes, ja que els alumnes les alumnes solen associar el concepte de flor amb les estructures reproductores de les plantes angiospermes.

La majoria de les cèl·lules tenen dimensions entre 1 100 micres.

3.3

Suggerim l’observació de les flors femenines i masculines d’una conífera, en les il·lustracions del llibre, o bé en altres imatges o mostres reals.

SOLUCIONS

4 Monoiques són aquelles espècies vegetals en les quals existeixen flors tant masculines com femenines en la mateixa planta, comara, per

Àrea privada

Generadors de fitxes d'atenció a la diversitat i de proves d'avaluació assistits per IA. Programació.

Plans transversals i d'inclusió.

Programes per al desenvolupament del talent, la comprensió lectora i el pensament crític

Projectes interdisciplinars.

Kits de metodologies actives i d' instruments d'avaluació.

Panell de seguiment: representació gràfica del progrés de l'alumnat. Facilita el diagnòstic i genera informes de progrés.

Què aporta?

El nostre entorn digital incorpora àmplies alternatives d'accessibilitat que permeten a tot l'alumnat l'accés al desenvolupament de la sessió amb igualtat d'oportunitats.

ACCESSIBILITAT

Aa

TIPOGRAFIA LLEGIBLE

Tipografies i cossos de lletra accessibles.

MODE DE LECTURA

Lectura d'una pàgina o de dues.

ESTRUCTURA DE LA PÀGINA

Per a facilitar la lectura.

NAVEGACIÓ INTEL·LIGENT

Facilita la comprensió, navegació i percepció de l'entorn digital.

Permet l'ampliació que requerisca l'alumnat. LUPA

Colors i contrastos accessibles. CONTRAST

NAVEGACIÓ PER TECLAT

Adaptat per a una navegació per teclat.

A-Z

LECTOR DE PANTALLA

Preparat per a lectors de pantalla.

FINESTRES DESCRIPTIVES

Textos alternatius en les imatges.

La versió digital del llibre de l'alumnat amplia les possibilitats d' atenció a la diversitat que proporciona la versió impresa abundant en els principis de les pautes DUA (disseny universal d'aprenentatge), i oferint recursos i activitats que adeqüen el projecte als diferents perfils dels estudiants i els proporcionen ajuda durant procés d'aprenentatge.

SABER

INCLUSIÓ

Què aporta?

Recursos i solucions

per a cada situació

MESURAR EL PROGRÉS, AVALUAR

Més de 20 proves d'avaluació per curs

Generador de proves d'avaluació.

Posa't a prova

Un panell de seguiment.

Kit d' instruments d'avaluació.

assistit per IA

GUIAR

Més de 150 fitxes d'atenció a la diversitat per curs.

Generador d'activitats imprimibles

assistit per IA

Per a cada saber essencial, més de 10 suggeriments de tècniques d'estudi i tasques.

Programa per al desenvolupament del talent, amb 3 projectes per cicle.

Programa per al desenvolupament de la comprensió lectora.

Programa per al desenvolupament del pensament crític i un pla per a Aprendre a aprendre amb tècniques d'estudi.

Kit de materials per a la inclusió

ENTRENAR I REPASSAR

Practica!, que prioritza l'aprenentatge dels sabers fonamentals.

Mesurar el progrés avaluar

per a cada necessitat 06 07

Guiar l'alumnat en el seu aprenentatge

Planificar, gestionar i acompanyar

Preparar la sessió de classe

RECURSOS

I SOLUCIONS

PER A CADA SITUACIÓ

PER A CADA NECESSITAT

01 02 03 04 05

Entrenar, repassar

Conéixer, comprendre

Desenvolupar la sessió de classe

PLANIFICAR, GESTIONAR I ATENDRE EL BENESTAR

Programació didàctica i d'aula.

Panell de seguiment.

Un entorn digital integrat, senzill i amb registre únic.

Kit de comunicació amb les famílies.

Pla TIC TAC de benestar digital.

PREPARAR LA SESSIÓ DE CLASSE

Proposta didàctica digital.

Possibilitat de vincular enllaços a l'entorn digital per a personalitzar el contingut.

Més de 90 tècniques de pensament i d'aprenentatge cooperatiu, amb vídeos per a planificar la implementació de metodologies actives.

DESENVOLUPAR LA SESSIÓ DE CLASSE

Àmplies solucions d'accessibilitat.

Multitud i diversitat de recursos per a activar, motivar, exposar i aplicar metodologies actives.

CONÉIXER I COMPRENDRE

Més de 150 recursos per curs basats en la metodologia amb microaprenentatges (vídeos, àudios, infografies i textos) de cada saber fonamental, per curs i matèria en Com vols que t'ho conte.

Vídeos, àudios, presentacions per a aprendre a observar la naturalesa, aprendre a cuidar-se, aprendre amb la il·lustració, galeries d'imatges, etc.

Projectes interdisciplinaris.

Recursos destacats de l'entorn digital

Recursos imprimibles

Atenció a la diversitat

Per a cada matèria i curs:

Més de 150 fitxes d'atenció a la diversitat, amb propostes:

• d'adaptació al currículum,

• de reforç,

• d'aprofundiment,

3 Projectes del Programa per al desenvolupament del talent.

Generador d'activitats imprimibles assistit per IA.

Recursos per a treballar la transició entre etapes i cursos

Per a cada un dels 30 a 50 sabers essencials del curs, més de 10 suggeriments de tècniques d'estudi i tasques que n’afavorisquen l’aprenentatge significatiu.

GENERADOR D'ACTIVITATS

IMPRIMIBLES

ASSISTIT PER IA

animals capten senyals químics del

Els rèptils

geologia NOM: DATA: CURS:

Els òrgans sensorials de les serps 9:45 AM

exterior mitjançant els quimioreceptors Per exemple, en les serps en els fardatxos l'olfacte està localitzat a sostre de la boca, en una regió denominada òrgan de Jacobson. Quan aquests rèptils trauen la llengua bífida, hi queden atrapades molècules de diverses substàncies dissoltes en l'aire que són transportades a aquest òrgan. Algunes serps tenen un òrgan, anomenat fosseta, que detecta els canvis de temperatura. Es tracta d'una cavitat xicoteta situada davall dels ulls que és capaç de detectar la calor del cos de les preses.

Per a què servix als animals captar informació química del medi?

VERT CAL 1 Animals que no poden regular la temperatura corporal, com els rèptils.

3 Grup de rèptils al qual pertanyen els fardatxos les serps les iguanes.

4 Òrgans respiratoris dels rèptils.

7 Animals com els rèptils

HOR

5

6

8

2. Per a què utilitzen la llengua les serps?

MÒDUL MOSTRES

Quin tipus d'informació obtenen les serps a través de la

Avaluació

Per a cada matèria i curs:

Més de 20 proves d'avaluació per matèria i curs.

• 2 avaluacions multinivell per unitat.

• Més de 6 proves d'avaluació competencial per curs.

Un generador de proves d'avaluació assistit per IA.

Més de 50 instruments d'avaluació per a fomentar l'avaluació formativa i la reflexió sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge.

Programació

Una proposta de programació didàctica i d'aula.

GENERADOR DE PROVES D'AVALUACIÓ ASSISTIT PER IA

ACTIVITATS amb les TIC 1/2 Dibuixa un ordinador indica’n amb rètols les parts principals. Definix maquinari. Si no en coneixes la definició, copia-la d’un diccionari. Escriu el nom de la màquina que permet connectar-se a internet a un ordinador. Per a facilitar-te la resposta, pensa en les màquines TIC que hi ha a les cases a les quals aniries per a obtindre la contrasenya wifi. Fes una llista amb, almenys, tres activitats que: a) RealitzesamblesTIC: b) No pots realitzar amb les TIC: c) Pots realitzar usant les TIC o sense usar-les:

DIGITAL INFORMACIÓ I ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL PLA TIC TAC FITXA 1 Les tecnologies de la informació la comunicació (TIC) són eines que ens ajuden a realitzar diverses tasques. Inclouen màquines tecnologies. Com són les TIC?

Ordinadors o computadores

De sobretaula Portàtils Superordinadors

regles informàtics per executar certes tasques en un ordinador.

Apps Abreviatura per la qual es coneixen les aplicacions per a dispositius mòbils, el programari especial per a aquest tipus de dispositius.

Internet Xarxa informàtica mundial que connecta nombrosos ordinadors utilitzant un protocol especial de comunicació, com l’HTTP, l’FTP, el POP... TAC Acrònim pel qual es coneixen les Tecnologies de la Informació la Comunicació per a l’Aprenentatge. Wifi Tecnologia basada en senyals de ràdio que, igual que el bluetooth, permet la connexió sense fil entre dispositius electrònics a poca distància sense que hi haja «enllaç directe». Pot transmetre molta informació, per la qual cosa s’utilitza per a connectar dispositius electrònics a internet, formant una xarxa.

Bluetooth Tecnologia basada en els senyals de ràdio que permet la comunicació entre dispositius (telèfons mòbils, auriculars, tauletes tàctils, rellotges d’activitat, etc.) a poca distància; és a dir, quan estan prop encara que hi haja obstacles pel mig.

Assistència a la pràctica educativa

Pla d'inclusió i atenció a la diversitat:

- Materials per a la inclusió.

- Comunicació amb les famílies.

Kit d'instruments d'avaluació.

Kit de metodologies actives:

- Kit de tècniques d'aprenentatge cooperatiu.

- Kit de tècniques de desenvolupament del pensament.

Plans transversals:

- Pla TIC TAC per al benestar digital.

- Pla lingüístic.

- Pla de tècniques d'estudi.

- Projectes interdisciplinaris.

Àrea de suport a la labor docent:

- Programa per al desenvolupament del talent.

- Programa per al desenvolupament de la comprensió lectora i pla lector.

- Programa per al desenvolupament del pensament crític.

Recursos

destacats de l'entorn digital

Recursos

digitals

Per a cada matèria i curs:

Com vols que t'ho conte

RECURSOS PER A MICROAPRENENTATGES

Més de 150 recursos multiformat denominats Com vols que t'ho conte, compostos per un vídeo, una infografia, un àudio i un resum d'idees clau i dissenyats per a facilitar l'aprenentatge dels sabers essencials mitjançant la metodologia coneguda com microlearning.

Activitats interactives

Més de 500 activitats, especialment dissenyades per a prioritzar l'aprenentatge dels conceptes essencials del curs.

Recursos dinamitzadors, d'ampliació…

• Entre 6 i 9 àudios detonants motivadors, un per unitat.

• Entre 6 i 9 presentacions per a activar coneixements previs.

• Més de 50 presentacions de les il·lustracions del mètode.

• Més de 50 presentacions amb imatges o vídeos d'ampliació.

les cèl·lules de major a menor quina és la cèl·lula més xicoteta que es coneix. la més gran?

de cèl·lules, els éssers vius poden classificar-se en: • Unicel·lulars. Estan formats per una sola cèl·lula que realitza totes les funcions vitals. Pluricel·lulars. Són la majoria estan formats per moltes cèl·lules.

3.2 Quant mesuren les cèl·lules?

La grandària de les cèl·lules és molt variable, encara que la majoria

b) Ordena’ls de menor a

Cada recurs Com vols que t'ho conte aborda un concepte essencial de 4 formes diferents.

Proporciona alternatives per a la comprensió (d'acord amb les pautes DUA) fixant idees principals i les relacions entre aquestes.

RECURSOS MULTIFORMAT

Recursos destacats de l'entorn digital

Recursos digitals

Altres recursos propis de la matèria

Aprén a cuidar-te

VÍDEOS

Aprén a observar: Visu

Aprén a escoltar la naturalesa

Vídeos que complementen i permeten treballar continguts de diverses formes: flipped classroom, per a exposició a l'aula, com a complement d'allò aprés, etc.

I molt més...

Recursos destacats de l'entorn

digital

Proposta didàctica digital

Dissenyada per a una impressió flexible dels continguts.

Permet imprimir:

• Seccions seleccionades de l'epígraf d'una unitat.

• Els continguts d'una mateixa secció de tots els epígrafs de la unitat

• Els continguts d'una mateixa secció de tots els epígrafs del llibre.

• La totalitat del contingut de totes les seccions.

Flor i inflorescència

Parts de la flor

Integrada en el llibre digital.

Per a cada apartat o epígraf del llibre de l'alumnat, incorpora cinc grans seccions que inclouen referències als recursos associats a cada una en el projecte digital:

• Què aprendrem?

• Propostes metodològiques.

• Solucions de les activitats.

• Atenció a la diversitat.

• Avaluació.

Els continguts estan organitzats en blocs desplegables (com pestanyes que s'obrin i es tanquen), perquè es puga localitzar la informació fàcilment sense haver de recórrer tot el document.

La reproducció de les angiospermes

Estigma

3.4 Les angiospermes

Les angiospermes són plantes amb llavors que tenen arrel, tija, fulles flors. Formen fruits.

Les angiospermes s’han adaptat pràcticament a tots els ambients, des dels deserts les altes muntanyes fins als fons marins. Són el grup més divers nombrós de plantes. Poden ser arbres, arbustos o herbes. Les flors de les angiospermes Encara que algunes angiospermes tenen flors unisexuals, les flors típiques són hermafrodites; és a dir, a la mateixa flor es troben l’aparell reproductor masculí el femení. Aquestes flors solen tindre colors vius cridaners de vegades, s’agrupen formant conjunts denominats inflorescències. Un exemple d’inflorescència és la margarida, que està formada per nombroses flors.

Pistil

Estil

Ovari. S’hi troba l’òvul o gàmeta femení.

Inflorescència

Antera. A l’interior estan els grans de pol·len, que contenen els gàmetes masculins. Estams Filament

Pètal (el conjunt de pètals formen la corol·la).

Sèpal (el conjunt de sèpals formen el calze).

5 Assigna cada una de les característiques següents a

Flor 2

Flor 1

g)

h)

e)

f)

PROPOSTES METODOLÒGIQUES

Les plantes angiospermes contenen flors hermafrodites, que produïxen gàmetes masculins femenins, la qual cosa permet l’autofecundació. No obstant això, el més freqüent és que es produïsca la pol·linització encreuada, entre flors de plantes diferents de la mateixa espècie.

La pol·linització pot ser anemòfila, com és el cas de les gimnospermes. No obstant això, en les angiospermes és més comuna la pol·linització mitjançant animals, en particular, insectes (entomòfila).

Després de la fecundació, l’òvul fecundat dona lloc a la llavor, que està formada per l’embrió, que donarà lloc a la planta nova; l’albumen, que és una capa de nutrients, la testa, o coberta protectora que envolta la llavor.

En aquesta doble pàgina es presenten les característiques més importants dels dos grups de plantes amb llavors: les angiospermes i les gimnospermes.

En les angiospermes, les llavors queden protegides a l’interior d’un fruit, que procedix de l’ovari de la flor. A més de protegir-la, el fruit exercix un paper fonamental en la dispersió de la llavor, que determina que, després de la germinació, les plantes noves cresquen allunyades dels seus progenitors. Moltes plantes angiospermes també presenten reproducció asexual. El principal mecanisme que utilitzen és la gemmació o formació de gemmes.

La reproducció sexual d’una angiosperma

La pomera produïx flors hermafrodites. El pol·len arriba a l’aparell reproductor femení d’una altra flor mitjançant el vent o els insectes.

La major dificultat que es pot presentar és la identificació de les flors de les gimnospermes, ja que els alumnes i les alumnes solen associar el concepte de flor amb les estructures reproductores de les plantes angiospermes.

Pol·len

Els grans de pol·len, en entrar en contacte amb l’estigma, desencadenen la formació del tub pol·línic, que permet al gàmeta masculí arribar fins a l’òvul fecundar-lo.

Suggerim l’observació de les flors femenines i masculines d’una conífera, en les il·lustracions del llibre, o bé en altres imatges o mostres reals.

Les llavors es dispersen cauen al sòl, on germinen donen lloc a una planta nova.

SOLUCIONS

Planta nova

Fruit Tub pol·línic Òvul Llavor

ACTIVITATS

6 Observa la il·lustració superior redacta un text explicatiu sobre la reproducció de les plantes angiospermes.

7 Explica d’on procedixen els fruits de les angiospermes quina funció tenen.

Es forma l’embrió, que es desenvolupa dona lloc a una llavor.

Embrió L’ovari es desenvolupa es transforma en un fruit que conté la llavor a l’interior.

4 Monoiques són aquelles espècies vegetals en les quals existixen flors tant masculines com femenines en la mateixa planta, comara, per

8 Indica les parts que formen la llavor.

9 Creus que el fet que les flors angiospermes tinguen colors vistosos està relacionat amb el tipus de pol·linització? Justifica la resposta.

ESO Biologia i geologia

Descobrix més!

Fitxes d’atenció a la diversitat

Proves d’avaluació

Programació

Les pàgines següents oferixen una xicoteta mostra dels recursos imprimibles i els que es poden crear amb els generadors del projecte.

Fitxes d’atenció a la diversitat

El projecte oferix fins a 400 fitxes d’atenció a la diversitat. Per a cada un dels fins a 50 sabers essencials que es treballen en la matèria durant un curs.

• 2 o 3 fitxes d’exercitació mitjançant diferents estratègies (treball manipulatiu, repàs lúdic…).

• Una fitxa d’aprofundiment competencial.

• Una fitxa per a adaptar el currículum.

I la possibilitat d’elaborar propostes d’activitats adaptades a les necessitats de l’aula mitjançant el generador de fitxes assistit per IA.

Proves d’avaluació

Programació

El projecte presenta fins a 20 proves d’avaluació per curs:

• 2 avaluacions multinivell per a cada unitat o situació d’aprenentatge.

• Avaluacions inicials.

• Avaluacions finals.

I la possibilitat d’elaborar propostes d’avaluació adaptades a les necessitats de l’aula mitjançant el generador de proves assistit per IA.

Amb les Programacions d’aula i la Programació didàctica de les àrees.

Fitxes per a Adaptar el currículum

Dissenyades per a donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE).

Per a la seua elaboració, s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa:

• Explicacions teòriques que motiven la tasca i recursos visuals que afavorixen l’aprenentatge.

• S’empren enunciats curts.

• Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats.

• Es ressalten algunes paraules que puguen ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau).

• S’utilitza un vocabulari senzill.

• S’estructuren els espais per donar claredat a allò exposat.

<*1*)3-1=.3(78-. 9-0-1*'. /-'. 12&3('.

•

• >:0!*0(,*'.!?-13-;1*3.!3-11-.31-.!+!*78@3().!*,;!. ,-31(* ;('*3-1*'

• >:0!-)3+3-1,.A B.!*!/(1A!0+!&+/-0!1-98'*1!'*!3-,&-1*381*!)+1&+1*'#

• 5-.&(1-0!*!31*?B.!/-!&8',+0.#

• C-0-0!'*!&-'' )+;-13*!/D-.)*3-. +!&'*78-.!/81-.#

• >:0!+?=&*1. *,;!1-&1+/8))(:!.-%8*'#

• E'980.!0+!3-0-0!&+3-.!(!*'31-.!'-.!3-0-0!,+/(6()*/-.!-0!*'-3-.!&-1!*!0*/*1#!$.!/-.&'*)-0!1-&3*03!+! 0*/*03!.(!.:0!*78@3().#

H-''!1-)+;-13*!/D-.)*3-.!+! &'*78-.!/81-.#

F*!,*G+1(*!.:0!)*10=?+1.#

" $%&' )* )+,!-.!/-.&'*)-0!-'.!12&3('.#!

4 5*3''* '-.!*6(1,*)(+0.!78-!0+ 3(098-0 1-'*)(: *,;!-'.!12&3('.

!"#$%&'"()(*(+",-(-"./01$2/3"24&$242531"/%0'$206/0 !"#$%&'()"#

5-.&(1-0!*!31*?B.! /-!&8',+0.#

E'980.!0+!3-0-0!&+3-.!(!*'31-.!'-.!3-0-0!,+/(6()*/-.!-0!*'-3-.! &-1!*!0*/*1#!$.!/-.&'*)-0!1-&3*03!+!0*/*03!.(!.:0!*78@3().#

>:0!+?=&*1.# 5-.&(1-0!*!31*?B.!/-!&8',+0.# $'.!*78@3().!1-.&(1-0!*!31*?B.!/-!;1@078(-.# H-''!)+;-13*!/-!&2'#

>:0!?(?=&*1.# F*!,*G+1(*!.:0!)*10=?+1.# C-0-0!1-.&(1*)(:!)83@0(*#

$.!1-&1+/8-(%-0!*.-%8*',-03#

E'980.!0+!3-0-0!&+3-.# $.!1-&1+/8I%-0!.-%8*',-03#

Els rèptils

Biologia i eologia NOM: DATA: CURS:

Llig el text següent i respon les qüestions.

Els òrgans sensorials de les serps

Els animals capten senyals químics del medi exterior mitjançant els quimioreceptors. Per exemple, en les serps i en els fardatxos, l'olfacte està localitzat al sostre de la boca, en una regió denominada òrgan de Jacobson. Quan aquests rèptils trauen la llengua bífida, hi queden atrapades molècules de diverses substàncies dissoltes en l'aire, que són transportades a aquest òrgan.

Algunes serps tenen un òrgan, anomenat fosseta, que detecta els canvis de temperatura. Es tracta d'una cavitat xicoteta situada davall dels ulls que és capaç de detectar la calor del cos de les preses.

1. Com s'anomenen els òrgans que capten els senyals químics? Per a què servix als animals captar informació química del medi?

2. Per a què utilitzen la llengua les serps?

3. Quin tipus d'informació obtenen les serps a través de la fosseta?

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Les aus

Biologia i Geologia SOLUCIONS

Activitats

1 Entre les adaptacions de les aus per a facilitar el vol estan la presència d'ossos buits, que alleugerix el seu pes durant el vol; la presència de quilla, per a inserir els músculs de les ales; i la transformació de les extremitats davanteres en ales.

2 Les aus són animals endoterms perquè poden regular la seua temperatura corporal amb la finalitat de mantindre-la constant independent de la del medi. Una adaptació corporal és la presència de plomes que cobrixen el cos i ajuden a mantindre la temperatura.

3 Les aus es reproduïxen sexualment. Són ovípares.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Fitxes d’ Exercitació

Els rèptils

Posen en pràctica els aprenentatges de la unitat. Estan dissenyades per a exercitar i reforçar continguts amb estudiants sense necessitats específiques de suport educatiu mitjançant diferents estratègies (treball manipulatiu, repàs lúdic...).

Biologia i geologia

NOM: DATA: CURS:

Ll g l'apartat sobre els rèptils del llibre de text i exercita els teus coneixements resolent els mots encreuats següents

VERTICAL

1 Animals que no poden regular la temperatura corporal, com els rèptils.

3 Grup de rèptils al qual pertanyen els fardatxos les serps i les iguanes.

4 Òrgans respiratoris dels rèptils.

7 Animals com els rèptils que ponen ous.

HORITZONTAL

2 Animals que presenten quatre extremitats, com la majoria dels rèptils.

5 Plaques protectores que recobrixen la pell dels rèptils.

6 Grup de rèptils al qual pertanyen les tortugues.

8 Rèptils que no tenen potes. Algunes produ xen verí.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Els rèptils

Biologia i geologia SOLUCIONS

Activitats

VERT CAL

1 Animals que no poden regular la temperatura corporal, com els rèptils. ECTOTERMS

3 Grup de rèptils al qual pertanyen els fardatxos, les sargantanes i les iguanes. ESCATOSOS

4 Òrgans respiratoris dels rèptils. PULMONS

7 Animals com els rèptils que ponen ous. OVÍPARS

HOR TZONTAL

2 Animals que presenten quatre extremitats, com la majoria dels rèptils. TETRÀPODES

5 Plaques protectores que recobrixen la pell dels rèptils. ESCATES

6 Grup de rèptils al qual pertanyen les tortugues. QUELONIS

8 Rèptils que no tenen potes. Algunes produ xen verí. SERPS.

PERSONALITZABLES

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Fitxes d’ Aprofundiment competencials

Els rèptils

Desenvolupen activitats i metodologies per aplicar i aprofundir en l’adquisició de les competències bàsiques. Estan dissenyades per a l’alumnat que ha assolit els aprenentatges requerits i per a l’alumnat que presenta necessitats de suport educatiu per altes capacitats.

Biologia i eologia NOM: DATA: CURS:

Llig el text següent respon les qüestions.

Els òrgans sensorials de les serps

Els animals capten senyals químics del medi exterior mitjançant els quimioreceptors Per exemple, en les serps i en els fardatxos, l'olfacte està localitzat al sostre de la boca, en una regió denominada òrgan de Jacobson. Quan aquests rèptils trauen la llengua bífida, hi queden atrapades molècules de diverses substàncies dissoltes en l'aire, que són transportades a aquest òrgan.

Algunes serps tenen un òrgan, anomenat fosseta, que detecta els canvis de temperatura. Es tracta d'una cavitat xicoteta situada davall dels ulls que és capaç de detectar la calor del cos de les preses.

1. Com s'anomenen els òrgans que capten els senyals químics? Per a què servix als animals captar informació química del medi?

2. Per a què utilitzen la llengua les serps?

3. Quin tipus d'informació obtenen les serps a través de la fosseta?

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Els rèptils

Biologia i geologia SOLUCIONS

Activitats

1. Els òrgans que capten els senyals químics del medi són els quimioreceptors. La informació química del medi servix als animals per a comunicar-se, per a identificar el menjar, per a la marcació del territori o per a avisar d'un perill, per exemple.

2. Les serps utilitzen la llengua per a detectar els senyals químics del medi, de manera que la trauen hi queden atrapades molècules de diverses substàncies presents en l'aire, que són transportades a l'òrgan de Jacobson, al sostre de la boca, que és l'òrgan de l'olfacte.

3. Les serps detecten canvis de temperatura a través de la fosseta; d’aquesta forma detecten la calor que desprén el cos de les seues preses.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Proves d’avaluació inicials

Models de proves que permetran al professorat realitzar un diagnòstic del punt de partida de l’alumnat al començament del curs.

AVALUACIÓ

INICIAL Biologia i geologia

NOM: DATA: CURS:

Projecte científic

1. Hi ha científics i científiques que realitzen les seues investigacions en un laboratori, com Cèlia, però uns altres, com Aitor, ho fan en el medi natural.

a Quines diferències observes entre Aitor i Cèlia, per exemple, en la roba que visten o en els materials que utilitzen?

b Quins d'aquests materials creus que pertanyen a cada u?

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

AVALUACIÓ FINAL Biologia i geologia

NOM: DATA: CURS:

1. Descr u cada una de les capes que formen la Terra respon les preguntes.

a) Per què l'atmosfera la hidrosfera són importants per al desenvolupament de la vida a la Terra?

b) Quins són els components de la geosfera? Def nix-los

PERSONALITZABLES

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Proves d’avaluació multinivell per a cada unitat o situació d’aprenentatge

Nivel 2

Models de proves que permetran al professorat realitzar una avaluació dels criteris i sabers bàsics que l’alumnat ha adquirit durant la realització de la situació d’aprenentatge.

"#$%$&#'!#!&($%$&#' )*+,( .!/!,( %$01,(

@* AB(2?#C#3' '!-.0*!(&.,!,#&+'*:#*!#"$!'*08'"$ $#()#*+$3!4$1&0.!#*!-.0*'!1'&'1+#&?$+01'!2! 1'&'1+#&?$+0-.#$!+EM'$!%05'+!,#&!'!0*1"2.&#E"$!#*!'-.#$+!(&.,3

'3!I'8?%#&!,"'1#*+'&0

63!I'8?%#&!82*2+&#8'

13!F#05!1'&+0"'(0*7$

;3!H.!1'&#*';'

#3!G/,+0"!#$1'+7$

%3!H8%060!.&2;#"

!"!#$!%&'

D* [#$!'.$!$7*!'*08'"$!-.#!=2"#*!(&@10#$!'!;#+#&80*';#$!1'&'1+#&?$+0-.#$!-.#!+#*#*

'3 A.0*#$!';',+'102*$!,&#$#*+#*!"#$!'.$!-.#!#"$!,#&8#+#*!=2"'&B

SOLUCIONS

6 a. L'ordre seria: 3-1-2-6-4-5.

Biologia i geologia

b. Metamorfosi. És el procés de canvi que experimenten els amfibis des de la fase larvària fins a la fase adulta.

c. Al grup dels urodels.

d. Els anurs no tenen cua i els urodels tenen cua. A més, els anurs tenen el cos rabassut i les potes posteriors estan més desenvolupades que les davanteres. Els urodels, en canvi, tenen el cos allargat les quatre potes són de la mateixa grandària.

7 a. Són mamífers vivípars, les cries dels quals es desenvolupen completament a l'interior de la mare i són alimentades a través d'un òrgan anomenat placenta.

b. Els mamífers poden ser herbívors, carnívors o omnívors. Les dents s'han adaptat a cada tipus d'alimentació. Per exemple, en els carnívors, els ullals estan molt desenvolupats i s'usen per a capturar i fragmentar; en els herbívors són els molars les dents més desenvolupades. A les ciutats hi ha plantes, animals i deixalles dels quals es poden alimentar.

c. Poden arribar a causar plagues o transmetre malalties.

d. La gran quantitat de fem a les ciutats permet que aquests mamífers tinguen menjar suficient per a alimentar-se.

8 A - Mamífer monotrema. B - Peix cartilaginós. C - Amfibi urodel. D - Mamífer placentari. E - Rèptil escatós. F - Au carenada.

9 a. Tenen cos aerodinàmic, ossos buits per a alleugerir el pes del cos, ales molt desenvolupades una quilla on s'ancoren els músculs del vol.

b. Les plomes de vol (B) són les que servixen per a volar. El plomissol (A) aïlla del fred i les plomes de contorn (C) recobrixen tot el cos.

10 a. Les aus presenten una sèrie de característiques que els faciliten l’adaptació al vol: un estern molt desenvolupat, la quilla, on s'inserixen els músculs del vol. També tenen ossos buits i sacs aeris que els permeten disminuir el seu pes i millorar la respiració i suspensió en l'aire.

b. Els ornitorrincs tenen mamelles i tenen pèl, unes característiques úniques dels mamífers. Es classifiquen dins dels monotremes.

PERSONALITZABLES

c. Les larves dels amfibis són aquàtiques i per això respiren per brànquies. En el seu desenvolupament, experimenten una metamorfosi, en la qual perden les brànquies es transformen en l'adult.

MITJANÇANT EL GENERADOR DE PROVES D’AVALUACIÓ

d. L'ou dels rèptils té diverses capes que eviten que es desseque; per això poden construir els nius en terra.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

Proves d’avaluació finals

Biologia i geologia

NOM: DATA: CURS:

El plat misteriós

Marc és un xic gallec que va cada estiu amb la seua família a menjar al mateix restaurant. L’última vegada, com sempre, va anar al restaurant i va demanar el polp a feira, el seu favorit. No obstant això, alguna cosa no encaixava. Aquest polp no tenia la mateixa textura ni el mateix sabor que sempre. Marc va començar a pensar que potser havien canviat de cuiner o que la recepta era diferent.

De sobte va pensar que potser el que li havien servit no era polp, sinó que podria tractar se d'una altra espècie o, fins i tot, d'un altre animal diferent. Però, per què? I com podia esbrinar-ho? Per aclarir l'assumpte, Marc va decidir dissenyar una investigació utilitzant el mètode científic per tal de comprovar si el que li havien servit era polp o no.

1. Seguint el mètode científic, quins passos hauria de seguir Marc per a resoldre el problema?

AVALUACIÓ

COMPETENCIAL

2. Si vol investigar sobre els polps, n’ha de conéixer la naturalesa, l’hàbitat, la morfologia, etc. Quin tipus d'organisme és un polp? Quines característiques té?

3. A més del grup al qual pertanyen els polps, quins altres grups d'invertebrats coneixes?

4. Si ha d'analitzar mostres al laboratori, Marc ha de ser capaç de distingir visualment la forma, la textura i l'aparença de diferents invertebrats. A quins invertebrats corresponen les imatges següents? Quin creus que està més emparentat amb el polp? Per què? Digues algun tret que et faça pensar això.

5. Per què creus que de vegades servixen un producte que no es correspon amb l'espècie del menú?

Models de proves que permetran al professorat realitzar una avaluació dels criteris i sabers bàsics que l’alumnat ha adquirit durant el curs. PERSONALITZABLES

SOLUCIONS

Activitats

1 Plantejar el problema: “el plat és diferent”; proposar una hipòtesi: “el producte servit no és l'espècie que diuen”; dissenyar un experiment per a contrastar-ho: agafar una mostra i comprovar al laboratori la textura, la forma, etc.; traure conclusions.

Criteris de correcció:

- Correcta: esmenta els passos 1 punt.

- Correcta parcial: falta algun pas 0,5 punts.

- Incorrecta: una altra, no relacionada 0 punts.

2 Un polp és un mol·lusc; concretament, un cefalòpode. Els polps tenen dos ulls grans, huit tentacles, un bec i, a més, un sistema nerviós molt desenvolupat.

- Correcta: classifica correctament el polp i n’esmenta característiques 1 punt.

- Correcta parcial: incompleta 0,5 punts.

- Incorrecta: una altra, no relacionada 0 punts.

3 Porífers, cnidaris, cucs, equinoderms i artròpodes (insectes, crustacis, etc.).

Criteris de correcció:

- Correcta: encerta els 5 1 punt.

- Correcta parcial: menys 0,2 per cada error.

- Incorrecta: una altra; no relacionada 0 punts.

4 A) Estrela de mar (cnidari); B) Sépia (cefalòpode); C) Esponja (porífer).

La B La sépia, com el polp, és un cefalòpode; per tant, és la més emparentada. Es pot observar que ambdós tenen tentacles.

Criteris de correcció:

- Correcta: 0,6 identificació; 0,4 sépia 1 punt.

- Correcta parcial: 0,2 menys per incorrecte.

- Incorrecta: una altra, no relacionada 0 punts.

5 Pot ser que per al restaurant siga més barat comprar aquest producte i que després intenten vendre'l com si fora l'original. Això no és ètic, perquè enganyen els clients.

Criteris de correcció:

- Correcta: resposta argumentada 1 punt.

- Correcta parcial: no argumenta 0,5 punts.

- Incorrecta: una altra, no relacionada 0 punts.

Bloc de Sabers Bàsics

Projecte científic. Éssers vius.

Competències

Específica: N.º 3.

Clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CE.

Bloc de Sabers bàsics Éssers vius.

Competències

Específica: Núm. 4.

Clau: STEM, CD, CPSAA, CE, CCEC.

Bloc de Sabers bàsics Éssers vius.

Competències

Específica: Núm. 4.

Clau: STEM, CD, CPSAA, CE, CCEC.

Bloc de Sabers bàsics

Projecte científic. Éssers vius.

Competències

Específica: Núm. 3.

Clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CE. Bloc de Sabers bàsics

Projecte científic. Ecologia i sostenibilitat.

Competències

Específica: Núm. 5.

Clau: STEM, CD, CPSAA, CC, CE.

© Grupo ANAYA, S.A. Material imprimible autoritzat

CURSO 1º ESO

Biología y Geología

TEMPORALIZACIÓN 14- 15 sesiones

SITUACIÓN DE APRENDIZAJE

1. IDENTIFICACIÓN

TÍTULO O TAREA: 1. Los vertebrados

S O N D E F M A M J

PRIMER TRIMESTRE SEGUNDO TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE

2. JUSTIFICACIÓN

Esta situación de aprendizaje parte de un contexto llamativo para el alumnado: imaginarse a un pingüino en medio del desierto, lejos del mar Esta idea despertará la curiosidad y permitirá iniciar un recorrido de descubrimiento sobre las características corporales de los animales, especialmente de los vertebrados. El texto incide en la relación entre las características corporales con la supervivencia en el entorno. Todos los animales están adaptados a su medio, un cambio en ese medio les pondría en peligro porque su cuerpo no está adaptado, como pasaría con el pingüino.

La fotografía de apertura muestra visualmente la contradicción entre el animal de la imagen (pingüino) y el entorno (desierto) reforzando la idea del texto de que cada especie está estrechamente vinculada a su hábitat.

Las preguntas motivadoras: ¿Qué ocurriría si nuestro entorno cambiara en el futuro? ¿Aparecerían nuevas especies con características que aún no conocemos?, favorecen la reflexión inicial y permiten explorar hasta qué punto el alumnado es consciente de la relación entre las características de los vertebrados y su supervivencia en el medio Estas cuestiones abren la puerta a imaginar cómo podrían transformarse los seres vivos si sus ecosistemas se alteraran.

Todo ello prepara el contexto para el reto final de la situación de aprendizaje: dibujar un vertebrado del futuro, inventando una especie con características adaptadas a un entorno imaginario Este producto final permitirá al alumnado aplicar los conocimientos adquiridos sobre los grupos de vertebrados, y su relación con el entorno, al tiempo que integra creatividad y conciencia ambiental.

3. DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO FINAL

El producto final será dibujar un vertebrado del futuro, inventando una especie con características adaptadas a un entorno imaginario.

Su realización permitirá dar respuesta a la situación de aprendizaje teniendo en consideración los aspectos más relevantes desarrollados, facilitando la adquisición de competencias clave y específicas.

4. CONCRECIÓN CURRICULAR

Programació MODEL MODEL

COMPETENCIAS ESPECÍFICAS

1. Interpretar y transmitir información y datos científicos, argumentando sobre ellos y utilizando diferentes formatos, para analizar conceptos y procesos de las ciencias biológicas y geológicas

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL1, CCL2, CCL5, STEM4, CD2, CD3, CCEC4. CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS

1.1 Analizar conceptos y procesos biológicos y geológicos interpretando información en diferentes formatos (modelos, gráficos, tablas, diagramas, fórmulas, esquemas, símbolos, páginas web, etc.), manteniendo una actitud crítica y obteniendo conclusiones fundamentadas.

– Los seres vivos: diferenciación y clasificación en los principales reinos.

– Los animales como seres sintientes: semejanzas y diferencias con los seres vivos no sintientes.

EVIDENCIAS Actividades y ejercicios

Presentación de la situación de aprendizaje. (pág. 112).

¿Qué sabes? (pág. 113)

Los peces: contenidos y actividades (págs. 114115)

Los anfibios: contenidos y actividades (págs. 116-117).

Los reptiles contenidos y actividades (págs. 118119).

Las aves contenidos y actividades (págs. 120123)

Los mamíferos contenidos y actividades (págs. 124-127)

Mirada Crítica. Capibaras: de animales desconocidos a estrella de internet (pág. 130) Organiza tus ideas (pág. 131) Repasa (pág. 132)

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5 1

Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág.132) Reflexiona. (pág. 133).

2. Identificar, localizar y seleccionar información, contrastando su veracidad, organizándose y evaluándola críticamente, para resolver preguntas relacionadas con las ciencias biológicas y geológicas.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL3, STEM4, CD1, CD2, CD3, CD4, CD5, CPSAA4. CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS Actividades y ejercicios

2.1 Resolver cuestiones sobre Biología y Geología localizando, seleccionando y organizando información de distintas fuentes y citándolas correctamente.

– Los principales grupos taxonómicos: observación de especies del entorno y clasificación a partir de sus características distintivas.

– Las especies del entorno: estrategias de identificación (guías, claves dicotómicas, herramientas digitales, visu, etc.).

Los peces. Actividad competencial: ¿Quién es quién? (pág. 115)

Los anfibios Actividad competencial: Aprendemos a distinguir grupos de anfibios. (pág. 117)

Los reptiles Actividad 4 (pág. 119).

Las aves Actividad competencial: ¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor? (pág. 119)

Los mamíferos Actividades 4 y 6. (pág. 127). Organiza las ideas. Actividades 1 y 2 (pág. 131). Repasa. Actividades 2, 4 y 5 (pág. 132).

Reflexiona. (pág. 133).

Recursos digitales: Aprende a observar la naturaleza: visu. Los reptiles y Aprende a observar la naturaleza: visu. Los mamíferos

2.2 Reconocer la información sobre temas biológicos y geológicos con base científica, distinguiéndola de pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias y creencias infundadas y manteniendo una actitud escéptica ante estos.

2.3. Valorar la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo el papel de las mujeres científicas y entendiendo la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

– Los animales como seres sintientes: semejanzas y diferencias con los seres vivos no sintientes. Mirada Crítica. Capibaras: de animales desconocidos a estrella de internet (pág. 130)

– La labor científica y las personas dedicadas a la ciencia: contribución a las ciencias biológicas y geológicas e importancia social. El papel de la mujer en la ciencia.

STEAM POWER. Mi Protagonista: Biruté Galdikas, Mi profesión: Veterinario. (págs. 134135).

3. Planificar y desarrollar proyectos de investigación, siguiendo los pasos de las metodologías científicas y cooperando, cuando sea necesario, para indagar en aspectos relacionados con las ciencias geológicas y biológicas

DESCRIPTORES OPERATIVOS: CCL1, CCL2, STEM2, STEM3, STEM4, CD1, CD2, CPSAA3, CE3.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS Actividades y ejercicios

3.1. Plantear preguntas e hipótesis e intentar realizar predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas utilizando métodos científicos.

– Hipótesis, preguntas y conjeturas: planteamiento con perspectiva científica

– Estrategias para la búsqueda de información, la colaboración y la comunicación de procesos, resultados o ideas científicas: herramientas digitales y formatos de uso frecuente en ciencia (presentación, gráfica, vídeo, póster, informe, etc.).

3.2. Diseñar la experimentación, la toma de datos y el análisis de fenómenos biológicos y geológicos de modo que permitan responder a preguntas concretas y contrastar una hipótesis planteada.

– La respuesta a cuestiones científicas mediante la experimentación y el trabajo de campo: utilización de los instrumentos y espacios necesarios (laboratorio, aulas, entorno, etc.) de forma adecuada

– La relación entre la salud medioambiental, humana y de otros seres vivos: one health (una sola salud).

Los mamíferos Actividad competencial: ¿Y si no fuéramos mamíferos? (pág. 125) y actividades 4 y 6. (pág. 127)

– Fuentes fidedignas de información científica: reconocimiento y utilización Los peces. Actividades 2, 3 y 4 (págs. 114). Los anfibios. Actividad 3 (pág. 116) Los reptiles. Actividades 2 y 3 (pág. 119). Las aves Actividades 2 3 y 4 (pág. 120), actividades 5, 6 y 7 (pág. 121) y actividad 10 (pág. 122)

La importancia de los vertebrados Actividades 1 y 2 (pág. 129).

Mirada Crítica. Capibaras: de animales desconocidos a estrella de internet (pág. 130) Repasa. Actividad 6 (pág. 132) Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág. 133) Reflexiona. (pág. 133).

La importancia de los vertebrados Contenidos y actividades (pág. 128-129)

Recurso digital. Taller de ciencias de la unidad

Programació

3.3. Realizar experimentos y tomar datos cuantitativos o cualitativos sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección

– La respuesta a cuestiones científicas mediante la experimentación y el trabajo de campo: utilización de los instrumentos y espacios necesarios (laboratorio, aulas, entorno, etc.) de forma adecuada

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5

Los peces. Actividad competencial: ¿Quién es quién? (pág. 115)

Los anfibios. Actividad competencial: Aprendemos a distinguir grupos de anfibios. (pág. 117)

Las aves. Actividad competencial: ¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor? (pág. 119)

Los mamíferos Actividad competencial: ¿Y si no fuéramos mamíferos? (pág. 125) y actividad 6 (pág.127).

Recurso digital. Taller de ciencias de la unidad

3.4. Interpretar los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando, cuando sea necesario, herramientas matemáticas y tecnológicas

– La labor científica y las personas dedicadas a la ciencia: contribución a las ciencias biológicas y geológicas e importancia social. El papel de la mujer en la ciencia.

STEAM POWER Mi protagonista (Biruté Galdikas), y mi profesión: Veterinario (págs. 134-135).

Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág. 133)

– Estrategias para la búsqueda de información, la colaboración y la comunicación de procesos, resultados o ideas científicas: herramientas digitales y formatos de uso frecuente en ciencia (presentación, gráfica, vídeo, póster, informe, etc.)

3.5. Cooperar dentro de un proyecto científico asumiendo responsablemente una función concreta, utilizando espacios virtuales cuando sea necesario, respetando la diversidad y la igualdad de género, y favoreciendo la inclusión – Los seres vivos: diferenciación y clasificación en los principales reinos. – Estrategias para la búsqueda de información, la colaboración y la comunicación de procesos, resultados o ideas científicas: herramientas digitales y formatos de uso frecuente en ciencia (presentación, gráfica, vídeo, póster, informe, etc.).

Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág. 133) Proyecto trimestral. Aprender haciendo: Construimos un modelo 3D para el sistema Tierra

4. Utilizar el razonamiento y el pensamiento computacional, analizando críticamente las respuestas y soluciones y reformulando el procedimiento, si fuera necesario, para resolver problemas o dar explicación a procesos de la vida cotidiana relacionados con la Biología y la Geología.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: STEM1, STEM2, CD5, CPSAA5, CE1, CE3, CCEC4.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS Actividades y ejercicios

4.1. Resolver problemas o dar explicación a procesos biológicos o geológicos utilizando conocimientos, datos e información proporcionados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

Las especies del entorno: estrategias de identificación (guías, claves dicotómicas, herramientas digitales, visu, etc.).

Los seres vivos: diferenciación y clasificación en los principales reinos.

5.3. Proponer y adoptar hábitos saludables, analizando las acciones propias y ajenas con actitud crítica y a partir de fundamentos fisiológicos

– La relación entre la salud medioambiental, humana y de otros seres vivos: one health (una sola salud).

La importancia de los vertebrados Actividad competencial: ¿Somos nosotros perjudiciales para otros animales? y Actividades 1 y 2 (pág. 129). Reflexiona. (pág. 133).

6. Analizar los elementos de un paisaje concreto valorándolo como patrimonio natural y utilizando conocimientos sobre geología y ciencias de la Tierra para explicar su historia geológica, proponer acciones encaminadas a su protección e identificar posibles riesgos naturales. DESCRIPTORES OPERATIVOS: STEM1, STEM2, STEM4, STEM5, CD1, CC4, CE1. CCEC1.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS EVIDENCIAS Actividades y ejercicios

6.1. Valorar la importancia del paisaje como patrimonio natural analizando la fragilidad de los elementos que lo componen.

6.2 Interpretar el paisaje analizando sus elementos y reflexionando sobre el impacto ambiental y los riesgos naturales derivados de determinadas acciones humanas.

– Los principales grupos taxonómicos: observación de especies del entorno y clasificación a partir de sus características distintivas.

– Las especies del entorno: estrategias de identificación (guías, claves dicotómicas, herramientas digitales, visu, etc.).

Presentación de la situación de aprendizaje. (pág. 112).

Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág. 133)

Presentación de la situación de aprendizaje. (pág. 112).

Crea. El reto final. Crea un animal del futuro que nadie se ha imaginado (pág. 133)

CONEXIÓN CON EL PERFIL COMPETENCIAL/PERFIL DE SALIDA

MODEL MODEL

4.2. Analizar críticamente la solución a un problema sobre fenómenos biológicos y geológicos. – Los principales grupos taxonómicos: observación de especies del entorno y clasificación a partir de sus características distintivas.

Los peces. Actividad competencial: ¿Quién es quién? (pág. 115) Los anfibios. Actividad competencial: Aprendemos a distinguir grupos de anfibios. (pág. 117) Los reptiles. Actividad 4 (pág. 119). Las aves. Actividad competencial: ¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor? (pág. 119) Los mamíferos. Actividades 4 y 6. (pág. 127). Repasa. (pág. 132). Recursos digitales: Aprende a observar la naturaleza: visu. Los reptiles y Aprende a observar la naturaleza: visu. Los mamíferos

Mirada Crítica. Capibaras: de animales desconocidos a estrella de internet (pág. 130) Reflexiona. (pág. 133).

5. Analizar los efectos de determinadas acciones sobre el medioambiente y la salud, basándose en los fundamentos de las ciencias biológicas y de la Tierra, para promover y adoptar hábitos que eviten o minimicen los impactos medioambientales negativos, sean compatibles con un desarrollo sostenible y permitan mantener y mejorar la salud individual y colectiva, todo ello teniendo como marco el entorno andaluz.

DESCRIPTORES OPERATIVOS: STEM2, STEM5, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CC4, CE1, CC3

CRITERIOS DE EVALUACIÓN SABERES BÁSICOS

5.1. Relacionar, con fundamentos científicos, la preservación de la biodiversidad, la conservación del medio ambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida

5.2. Proponer y adoptar hábitos sostenibles, analizando de una manera crítica las actividades propias y ajenas a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

– Las especies del entorno: estrategias de identificación (guías, claves dicotómicas, herramientas digitales, visu, etc.).

– La importancia de la conservación de los ecosistemas, la biodiversidad y la implantación de un modelo de desarrollo sostenible.

EVIDENCIAS

Actividades y ejercicios

Los peces. Actividad competencial: ¿Quién es quién? (pág. 115) Los anfibios. Actividad competencial: Aprendemos a distinguir grupos de anfibios. (pág. 117) Las aves. Actividad competencial: ¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor? (pág. 119).

Los peces. Actividad competencial: ¿Quién es quién? (pág. 115) Los anfibios. Actividad competencial: Aprendemos a distinguir grupos de anfibios. (pág. 117) Las aves. Actividad competencial: ¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor? (pág. 119).

3

Competencias clave: CCL competencia en comunicación lingüística. CP competencia plurilingüe. STEM competencia

y

CD competencia digital. CPSAA competencia personal, social y de aprender a aprender. CC competencia ciudadana. CE competencia emprendedora. CCEC competencia en conciencia y expresión culturales.

* Tanto la clasificación como la temporalización de las actividades son una propuesta editorial, quedando sujetas a la decisión y al criterio del docente.

5. SECUENCIACIÓN DIDÁCTICA

ACTIVIDADES y DESCRIPCIÓN EJERCICIOS TEMP. * C. EVAL. RECURSOS METODOLOGÍA MOTIVACIÓN *: Planteamiento del reto o desafío y objetivos de aprendizaje.

Presentación de la situación de aprendizaje Se invita al alumnado a que reflexione sobre el texto y la imagen.

- Título: Se invita al alumnado a que reflexione y se exprese acerca la supervivencia del pingüino en el desierto y de las características corporales de los animales (pág. 112).

- Imagen: Con esta imagen se conecta la situación de aprendizaje con algo que impacta al alumnado (págs. 112113).

- Preguntas motivadoras: ¿Qué ocurriría si nuestro entorno cambiara en el futuro? ¿Aparecerían nuevas especies con características que aún no conocemos?, (pág. 112).

- Presentación de El Reto final en el que se concretará lo aprendido en esta situación de aprendizaje (pág. 112).

½ sesión. 1.1. 6.1. 6.2.

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

Recursos digitales

• Propuesta didáctica

• Audio motivador.

La metodología que seguiremos en el planteamiento de estas actividades es coherente con la establecida en la programación didáctica de la materia. En este sentido podemos destacar:

• Uso de la imagen como elemento motivador que, posteriormente, conllevará a plantear el reto de la situación de aprendizaje.

• Activación y conexión con los conocimientos previos del alumnado: Reflexión y expresión mediante un interrogante que se plantea como pregunta detonante y motivadora.

• Interacción y participación activa del alumnado como elemento clave.

Iniciamos la situación de aprendizaje Se analizan los conocimientos previos que tiene el alumnado y lo que vamos a aprender en esta

ACTIVACIÓN *: Conexión con los conocimientos previos.

- ¿Qué sabes? preguntas para la detección de conocimientos previos (pág. 113).

- ¿Qué vas a aprender?: esquema de los aprendizajes

½ sesión. 1.1.

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

Recursos digitales

• Técnicas y estrategias de para el desarrollo del pensamiento y componentes del Plan lingüístico, especialmente de comprensión y expresión oral.

situación de aprendizaje. para trabajar la planificación y anticipación (pág. 113).

• Propuesta didáctica

• Audio motivador.

• Recurso: ¿Qué necesitas saber?

- Explicar qué significa “tener forma hidrodinámica” y relacionar con la forma de los peces. (pág. 114).

- Deducir qué le pasaría a un pez de un mar tropical cálido si lo trasladáramos al mar del norte, cerca del polo y cómo podría adaptarse. (pág. 114).

- Justificar por qué algunos peces tienen las branquias protegidas por el opérculo. (pág. 114).

½ sesión.

1.1. 2.1. 3.1. 3.3. 4.1. 5.1. 5.2.

Recursos impresos

• Libro del alumnado

Recursos digitales

• Propuesta didáctica

EXPLORACIÓN * (Actividades de Exploración): Reflexión, vivencia, experimentación del aprendizaje... ESTRUCTURACIÓN * (Actividades de Estructuración): Introducción de nuevos aprendizajes Los peces Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre las características, funciones vitales y clasificación de los peces

• Recurso pautas DUA: ¿Cómo quieres que te lo cuente?:

- Vídeo

- Infografía

- Audio - Texto

• Actividades interactivas

Los anfibios

Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre las características, funciones vitales y clasificación de los anfibios

- Observar la ilustración del pez que aparece en el libro e investigar la función que tienen cada una de las aletas que tiene. (pág. 114).

- Explicar qué significa tener respiración cutánea y qué otros tipos de respiración pueden presentar los anfibios. (pág. 116).

- Describir la función del sistema de línea lateral que presentan las larvas de los anfibios. (pág. 116).

- Deducir sobre lo que pasaría si los anfibios pusieran sus huevos fuera del agua. (pág. 116). ½ sesión. 1.1. 2.1. 3.1 3.3. 4.1. 5.1. 5.2.

• Vídeos para motivar y exponer en clase

Otros recursos

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de adaptación al currículo

- Fichas de repaso

- Fichas de profundización competencial.

- Fichas manipulativas.

• Generador de fichas de atención a la diversidad.

• Fichas de técnicas de estudio.

• Fichas del Plan TICTAC para el bienestar digital

Los reptiles

Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre las características, funciones vitales y clasificación de los reptiles

- Explicar por qué los reptiles son animales que ya no dependen del agua para su reproducción. (pág. 119).

Las aves Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre las características, funciones vitales y clasificación de las aves

- Deducir sobre por qué un lagarto del desierto se entierra durante la noche y busca una sombra al mediodía para cobijarse. (pág. 119).

- Explicar la diferencia principal entre los huevos de los anfibios y los de los reptiles. (pág. 119).

- Copiar y completar la tabla con las características de los grupos de reptiles: piel cubierta de…, boca, patas, hábitat, alimentación, ejemplos. (pág. 119). 1 sesión 1.1. 2.1. 3.1 3.3. 4.1.

- Buscar una imagen de un ave que demuestre que tiene simetría bilateral y describir sus características. (pág. 120).

- Deducir por qué las aves tienen un cuerpo aerodinámico. (pág. 120).

- Explicar qué significa que las aves son animales tetrápodos y endotermos. (pág. 120).

- Averiguar en qué se diferencian las alas de un pingüino, un avestruz y un águila. (pág. 120).

-Investigar y dibujar cinco tipos de picos y relacionar cada forma con el tipo de alimentación de cada ave. (pág. 121).

- Imaginar lo que sucede en un restaurante para evaluar si ha sido un fallo de cocción al

En la misma línea de la metodología planteada en las fases de motivación y activación, se fomenta:

• La actividad y la participación del alumnado como uno de los activos básicos.

• El trabajo individual y cooperativo del alumnado.

• Puesta en acción de múltiples oportunidades de aprendizaje,

• Metodologías activas.

• Estrategias interactivas

• Uso de las tecnologías de la información y de la comunicación.

• Recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA)

• Estrategias y destrezas del Plan lingüístico.

• Uso de las TIC-TAC.

• Plan para aprender a aprender: técnicas de estudio.

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5 5

Los mamíferos Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre las características, funciones vitales y clasificación de los mamíferos

encontrar las mollejas en salsa más duras de lo esperado. (pág. 121).

- Indicar cuáles de las siguientes características favorecen el vuelo: sacos aéreos, pico pequeño, huesos huecos, tamaño grande, plumas, vista aguda, quilla. (pág. 121).

- Explicar cuál es la principal diferencia entre un ave carenada y un ave rátida y enumerar tres ejemplos de cada grupo. (pág. 122).

- Explicar las funciones de cada parte de la estructura de un huevo. (pág. 122).

- Investigar las funciones de cada parte del huevo de las aves. (pág. 122).

- Investigar diferentes curiosidades sobre los huevos de las aves. (pág. 122).

- Redactar un pequeño texto que justifique por qué las ballenas son mamíferos. (pág. 124).

- Enumerar las ventajas que le da a un mamífero tener en la piel pelo, glándulas sebáceas y sudoríparas (pág. 124).

MODEL MODEL

La importancia de los vertebrados Lectura de los contenidos, realización de las actividades sobre los daños y los beneficios que proporcionan los animales vertebrados ’

- Buscar información sobre cómo los seres humanos realizamos las funciones vitales. pág. 124).

- Investigar la anatomía interna y externa de un ave y de un murciélago, dibujarlas en un cuaderno e indicar sus semejanzas y diferencias. (pág. 127).

1 y ½ sesión 1.1. 2.1 3.1. 3.3

- Indicar las diferencias entre: ovíparo y vivíparo y entre marsupio y placenta. (pág. 127).

- Crear un pequeño museo de curiosidades en clase, utilizando pequeñas cartulinas de colores haciendo una lista de mamíferos curiosos mediante una tormenta de ideas y consensuando el modelo de póster con los datos más relevantes. (pág. 127).

- Investigar algunos aspectos sobre algunos animales considerados "molestos" o "inútiles": Investigar si los mosquitos son alimento de otros animales importantes para nosotros y qué papel juegan en la fabricación de chocolate; Investigar sobre los murciélagos y su alimentación, su papel en la reproducción de las plantas y en la agricultura, y por qué son importantes. (pág. 129). - En grupos de trabajo, investigar sobre otros animales y descubrir sus beneficios para debatir en clase sobre aspectos como: si tenemos derecho a eliminar a los animales que no nos beneficien y reflexionar sobre si podemos estar seguros de que realmente esos animales no son importantes para nosotros o para el ecosistema. (pág. 129).

1 sesión 3.1. 3.2. 5.3.

Programació

APLICACIÓN *: Transferencia de lo aprendido. Realización del producto final.

Actividad competencial: Los peces.

¿Quién es quién?

Actividad que permita aplicar de forma práctica alguno de los saberes del apartado.

Observar las imágenes de los peces que aparecen en la actividad e identificar a qué grupo pertenecen estos peces siguiendo las pautas indicadas. (pág. 115). ½ sesión

Actividad competencial: Los anfibios.

Aprendemos a distinguir grupos de anfibios.

Actividad que permita aplicar de forma práctica alguno de los saberes estudiados en la unidad.

- Elaborar una tabla comparativa, una ficha descriptiva y establecer semejanzas y diferencias en los ciclos de vida de urodelos y anuros. (pág. 117).

- Observar las fotografías de los cuatro anfibios y elaborar una ficha descriptiva con las características de estas cuatro especies. (pág. 117).

- Reflexionar sobre los cambios que sufren la rana y el tritón desde la fase de huevo hasta la edad adulta. (pág. 117).

Actividad competencial:

Las aves.

¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor?

- Empareja cada ave con una de sus cualidades más destacadas (pág. 123)

Actividad que permita aplicar de forma práctica alguno de los saberes estudiados en la unidad.

Actividad competencial: Las aves.

¿Cómo son las aves que hay a tu alrededor?

Actividad que permita aplicar de forma práctica alguno de los saberes estudiados en la unidad.

Actividad competencial: Los mamíferos. ¿Y si no fuéramos mamíferos?

Actividad que permita aplicar de forma práctica alguno de los saberes estudiados en la unidad.

Mirada crítica

Actividad para fomentar el pensamiento crítico a partir de un caso real o una situación actual relacionada con los contenidos de la unidad. Invita al estudiante a aplicar los conocimientos adquiridos, analizar distintos puntos de vista y construir una opinión propia fundamentada.

- Empareja cada ave con una de sus cualidades más destacadas (pág. 123)

2.1. 3.3 4.1. 5.1. 5.2.

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

Otros recursos

• Propuesta didáctica.

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de adaptación al currículo

- Fichas de repaso

- Fichas de profundización competencial.

- Fichas manipulativas. Generador de fichas de atención a la diversidad.

Continuando con la metodología expresada, en este tipo de actividades se potenciará:

• Habilidades que ayuden al alumnado a desenvolverse en los diferentes ámbitos de la vida

• La actividad y la participación del alumnado como uno de los activos básicos.

• El trabajo individual y cooperativo del alumnado.

• Puesta en acción de múltiples oportunidades de aprendizaje,

• Metodologías activas.

• Estrategias interactivas

• Uso de las tecnologías de la información y de la comunicación.

• Recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA)

• Pensamiento científico

• Pensamiento crítico

• Estrategias y destrezas del Plan lingüístico.

• Transversalidad

• Uso de las TIC-TAC.

Crea. El reto final. Propuesta de un producto final que servirá para que el alumnado reflexione y decida las normas para la clase.

- Elegir un animal vertebrado (pág. 133)

- Investigar el entorno en el que vive. (pág. 133)

- Imaginar un cambio en el entorno y, en consecuencia, el animal. (pág. 133)

- Imaginar y dibujar el animal en ese futuro entorno. (pág. 133)

1 sesión 1.1. 3.1. 3.4. 3.5. 6.1. 6.2.

CONCLUSIÓN *: Difusión de resultados y evaluación.

Organiza tus ideas. Al elaborar las actividades propuestas, el alumnado tomará conciencia de todos los aprendizajes realizados en esta situación de aprendizaje y podrá

Repasa Al elaborar las actividades propuestas, el alumnado tomará conciencia de todos los aprendizajes realizados en esta situación de aprendizaje y podrá comprobar sus fortalezas y debilidades, si las tuviera.

Y reflexiona

Actividades para comprobar lo aprendido a través de un organizador visual (pág. 21).

½ sesión 1.1. 2.1.

Recursos impresos

• Libro del alumnado.

Otros recursos

• Propuesta didáctica

- Actividades para comprobar lo aprendido (pág. 22).

1 sesión 1.1. 2.1. 3.1. 4.1.

Para finalizar, en este tipo de actividades se aplicará:

• La actividad y la participación del alumnado como uno de los activos básicos.

MODEL MODEL

- Responder cuestiones fijándose en las ilustraciones de posibles evoluciones del ser humano. (pág. 125). ½

- Investigar cómo son los capibaras reales. (pág. 134)

- Observar e investigar el fenómeno cultural buscando memes, objetos, carteles, etc. (pág. 133)

- Comparar la información real con la imagen que se da sobre los capibaras. (pág. 133) - Reflexionar sobre las razones por las que estos animales se han popularizado y las ventajas e inconvenientes de cara a la conservación de esta especie. (pág. 133) 1 sesión

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5 7

Con este proceso de metacognición se pretende que el alumnado sea capaz de reflexionar sobre cómo se ha sentido durante el proceso de aprendizaje. Ha de analizar su aprendizaje vinculándolo a sus emociones e identificando sus fortalezas y sus debilidades en su proceso de aprendizaje.

STEAM Power

Páginas para la lectura y para la reflexión sobre las habilidades de: resolver problemas, desarrollar soluciones innovadoras, comunicar ideas, pensamiento crítico, resiliencia y enfrentarnos a las situaciones inesperadas

- Momentos de reflexión sobre cómo se progresa en el aprendizaje con un cuestionario disponible en el proyecto digital.

½ sesión 1.1. 2.1. 3.1. 4.2. 5.3.

• Cuestionario para reflexionar sobre cómo y qué se ha aprendido

• El trabajo individual y cooperativo del alumnado.

• Puesta en acción de múltiples oportunidades de aprendizaje

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de adaptación al currículo

- Fichas de repaso

- Fichas de profundización competencial.

- Fichas manipulativas.

• Pruebas prediseñadas de evaluación. Nivel 1 y Nivel 2

• Generador de fichas de atención a la diversidad.

• Generador de pruebas de evaluación.

Lecturas y debates: - Mi protagonista: Biruté Galdikas - Mi profesión: Veterinario

1 sesión 2.3. 3.4.

• Metodologías activas.

• Estrategias interactivas

• Recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA)

• Estrategias y destrezas del Plan lingüístico.

• Plan para aprender a aprender: técnicas de estudio.

5.1. METODOLOGÍA.

Todas las situaciones de aprendizaje seguirán la metodología establecida en la programación didáctica de la materia. En este sentido podemos destacar: • Situación de aprendizaje. La presentación de la situación de aprendizaje al alumnado requiere un enfoque metodológico específico que se apoya en los elementos que la conforman y que aparecen perfectamente relacionados en la doble página de apertura de la situación de aprendizaje. Apoyándose en el título en la imagen y en la pregunta motivadora el o la docente estimulará a través de preguntas el intercambio

ordenado de emociones, experiencias y conocimientos que ambos elementos evocan para, posteriormente, dirigir la interacción oral del grupo hacia la expresión compartida de la información sugerida en los apartados ¿Qué sabes? y ¿Qué vas a prender?

• Actividades competenciales. Se proponen actividades de corte especialmente competencial de conexión y aplicación directa en su realidad. En concreto, las actividades propuestas se encuentran intercaladas entre los apartados y, además, en Mirada crítica y STEAM POWER Estas actividades desarrollan habilidades que ayudan al alumnado a desenvolverse en los diferentes ámbitos de la vida

• Interdisciplinariedad. Con objeto de fomentar la integración de los saberes y competencias adquiridos, las situaciones de aprendizaje del primer ciclo de esta serie proponen un contexto interdisciplinar común en las diferentes áreas de aprendizaje. En el caso de esta primera situación de aprendizaje ese contexto interdisciplinar es el centro educativo. Además, en el entorno digital, podremos encontrar una propuesta de proyectos interdisciplinares que, por medio de la resolución colaborativa de problemas, se proponen reforzar la autoestima, la autonomía, la reflexión y la responsabilidad

• Contextos. Los aprendizajes ayudarán al alumnado a desenvolverse en los diferentes ámbitos de la vida: personales, familiares, escolares y sociales.

• Espacios. Las actividades que se plantean desde los diferentes apartados se llevarán a cabo fundamentalmente en el aula. Se podrán utilizar otros espacios como el aula TIC, la biblioteca del centro o el patio. En esta unidad se podrían visitar lugares del centro o externos al centro en los que el alumnado pueda conocer y aplicar normas de uso (el comedor escolar, la biblioteca del centro, la biblioteca del ba rrio, la piscina municipal...).

• Agrupamientos. La gran variedad de actividades y sus diferentes tipos permiten un trabajo equilibrado en distintos agrupamientos, tanto individual, como en parejas, y en pequeño y gran grupo. En algunas actividades se recomienda la aplicación de determinadas es trategias cooperativas que, por las características de la interacción que promueven, son las más adecuadas para su desarrollo. El trabajo individual y cooperativo del alumnado en el aula, que conlleva la lectura, la investigación, así como las diferentes posibilidades de expresión, integrando referencias a la vida cotidiana del alumnado y a su entorno. De este modo se potenciará la capacidad reflexiva y de aprender por sí mismos y la capacidad de búsqueda selectiva y el tratamiento de la información a través de diferentes soportes, de forma que sean capaces de crear, organizar y comunicar su propio conocimiento.

• Aprendizaje significativo. Se proporcionan múltiples oportunidades de aprendizaje, para que, de manera activa, el alumnado construya y amplíe el conocimiento estableciendo conexiones entre lo que ya sabe y lo nuevo que debe aprender, y dé significado a dichas relaciones.

• Metodologías activas. Se emplean metodologías activas (técnicas de pensamiento, de aprendizaje cooperativo, educación emocional, uso de las TIC-TAC, metodología maker…) que fomenten el aprendizaje favoreciendo la participación, la experimentación y la motivación de los alumnos y las alumnas dotando de funcionalidad y transferibilidad los aprendizajes. Igualmente se adoptarán estrategias interactivas que permitan compartir y construir el conocimiento y dinamizar el aula mediante el intercambio verbal y colectivo de ideas.

• Transversalidad. La intervención educativa persigue desarrollar y asentar progresivamente las bases que facilitan a cada alumno o alumna una adecuada adquisición de las competencias clave previstas en el Perfil de salida del alumnado al término de la enseñanza básica, teniendo siempre en cuenta su proceso madurativo individual, así como los niveles de desempeño esperados para esta etapa. Desde el área de Lengua Castellana y Literatura se contribuye a la transversalidad de diversas formas.

En primer lugar, con la utilización sistemática de aprendizajes transversales relacionados con la comprensión lectora, la expresión oral y escrita y la comunicación audiovisual, aprendizajes esenciales del área directamente relacionados con la competencia en comunicación lingüística. Pero, además, se introducen otros aprendizajes transversales relacionados con la educación emocional y en valores, la competencia digital y el fomento de la creatividad, del espíritu científico y del emprendimiento. Se trata de aprendizajes esenciales incluidos en los descriptores operativos del perfil de salida de las competencias clave.

En segundo lugar, desde todas las áreas se potencia la autonomía y la reflexión a través de un aprendizaje significativo y se promueven otros temas transversales, como la orientación educativa, la igualdad entre hombres y mujeres, la educación para la paz, la educación para el consumo responsable y el desarrollo sostenible y la educación para la salud, incluida la afectivo-sexual.

• Diseño Universal para el Aprendizaje. Integra un conjunto de recursos, estrategias y herramientas enmarcados en el Desarrollo Universal para el Aprendizaje (DUA) que favorecen la motivación del alumnado, facilitan su acceso y comprensión de la información y la comunicación de sus logros.

• Pensamiento crítico. La actividad y participación del alumnado será uno de los activos básicos que debemos fomentar, de tal modo que favorezca el pensamiento racional y crítico.

• Pensamiento científico. Desarrollo de la capacidad de observación, experimentación y análisis para comprender y explicar los fenómenos que nos rodean.

• Destrezas lingüísticas Los diferentes saberes se abordarán con un enfoque metodológico comunicativo adecuado al aprendizaje de las destrezas lingüísticas: comprensión oral y escrita y expresión oral y escrita.

• Plan TIC-TAC para el bienestar digital. Para un desarrollo integral de la competencia digital del alumnado y promover el uso seguro, saludable, sostenible, crítico y responsable de las TIC y las TAC.

experimentación, la resolución de problemas y la creatividad.

Pauta 8. Proporcionar opciones de diseño para mantener el esfuerzo y la constancia

• Actividades competenciales, señaladas específicamente en el material del alumnado.

• El reto final fomenta la comunidad y la colaboración para la realización y difusión colectiva del producto final

• Fomenta la interacción y la tutorización entre iguales a través de técnicas de aprendizaje cooperativo sugeridas en la Propuesta Didáctica.

• Ofrece diferentes niveles de exigencia con actividades de refuerzo, ampliación y multinivel en cada unidad.

Pauta 9. Proporcionar opciones de diseño para la capacidad emocional.

• Utiliza vídeos que presentan as situaciones de aprendizaje estimulando expectativas y creencias que aumentan la motivación.

• El apartado «Y reflexiona» estimula la autoevaluación y la coevaluación

• Circuito de entrenamiento al final de trimestre: Estimular el logro y la mejora por medio de estrategias de autorregulación que permiten afrontar los desafíos con información relevante sobre fortalezas personales y patrones de error

Pauta 2. Proporcionar opciones de diseño para el idioma y los símbolos.

• Identifica el vocabulario básico (color, iconos, tipografía) de cada unidad

• Proporciona definiciones claras y bien estructuradas de los conceptos

• Imágenes reales en la unidad.

• La representación alternativa al texto facilita la comprensión y la conexión personal con el contexto de la Situación de aprendizaje

• Ofrece aclaraciones al margen cuando es necesario.

Pauta 3. Proporcionar opciones de diseño para el desarrollo de conocimientos.

• Doble página inicial: presentación de la situación de aprendizaje. Las preguntas vinculan la Situación de aprendizaje con las experiencias y los conocimientos previos del alumnado

• Actividades competenciales señaladas específicamente en el material del alumnado.

• El apartado «¿Qué sabes?» propone preguntas para la detección de ideas previas en la apertura de la Situación de aprendizaje.

• El reto final facilita la generalización y la transferencia de los aprendizajes esenciales a nuevos contextos y situaciones.

• Proporciona diversos tipos de organizadores gráficos que representan las ideas clave y sus relaciones

• En la Propuesta Didáctica, se proporciona modelos de estrategias y llaves de pensamiento que facilitan el procesamiento de la información y su transformación en conocimiento útil

Pauta 5. Proporcionar opciones de diseño para la expresión y la comunicación.

• Aprendizajes esenciales y actividades de aplicación

• Utiliza múltiples medios de comunicación como medios alternativos de expresar lo aprendido

• Ofrece Proyectos interdisciplinares en el entorno digital que favorecen la aplicación y transferencia de aprendizajes.

Pauta 6. Proporcionar opciones de diseño para el desarrollo de estrategias.

• En el apartado «¿Qué vas a aprender?» esquema de los aprendizajes para trabajar la planificación y anticipación.

• Se plantean actividades de respuesta abierta que favorecen la flexibilidad cognitiva.

• Plan de bienestar con prácticas que promueven el bienestar físico, emocional y social del alumnado.

MODEL MODEL

• Plan lingüístico. Potencia las destrezas comunicativas del alumnado y su gusto por la lectura con recursos prácticos que integran el desarrollo de la competencia lingüística en el día a día del aula.

• Plan para aprender a aprender: técnicas de estudio. Con fichas teóricas y actividades prácticas diseñadas para enseñar diversas estrategias y herramientas que ayuden al alumnado a mejorar su forma de estudiar.

• Programa de desarrollo del talento: dirigido al alumnado con altas capacidades o con interés en potenciar sus habilidades más allá del currículo ordinario. Incluye un módulo con propuestas didácticas para el profesorado y una oferta de proyectos con diferentes áreas de interés para que el alumnado pueda elegir según sus motivaciones.

* CAST (2024). Pautas de diseño universal para el aprendizaje, versión 3.0.

6. ADAPTACIONES DUA *

Principio 3 Diseño de múltiples medios de compromiso

Pauta 7. Proporcionar opciones para la aceptación de intereses e identidades

• Presentación de la situación de aprendizaje o Título. o Imagen. o Pregunta motivadora.

• Se minimizan las distracciones en los materiales del alumnado.

• Incorpora actividades que permiten respuestas personales abiertas que fomentan la participación, la

Principio 1: Proporcionar múltiples medios de representación.

Pauta 1. Proporcionar opciones de diseño para la percepción.

• Versión digital de la unidad.

• Recursos digitales de la unidad: o Infografías. o Vídeos, entre los que destaca “¿Cómo quieres que te lo cuente?” o Juegos y actividades interactivas o Presentaciones

Principio 2: Proporcionar múltiples medios de acción y expresión.

Pauta 4. Proporcionar opciones de disño para la interacción

• Recursos digitales de la unidad

• Proporciona métodos alternativos para que el alumnado acceda a la información e interaccione con el contenido

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5 9

7. MEDIDAS DE ATENCIÓN EDUCATIVA ORDINARIA A NIVEL DE AULA MEDIDAS GENERALES

La variedad de actividades y la tarea que se proponen, se han diseñado para contribuir a que el alumnado adquiera los aprendizajes de manera progresiva adecuándonos a los diversos estilos de aprendizaje. Se proponen actividades tanto de tipo literal y reproductivo como de carácter más competencial que incorporan procesos cognitivos más complejos asociados a inferencias, valoraciones y creaciones de productos, combinando estrategias y destrezas de pensamiento, aprendizaje cooperativo, educación emocional, cultura emprendedora y el uso de las TIC.

De igual modo disponemos de actividades complementarias de refuerzo y ampliación asociadas a la unidad para ofrecer una respu esta más adaptada el amplio abanico de los estilos de aprendizaje del alumnado. Además de todo ello, el profesorado hará referencia a medidas más concretas de acuerdo con las características a su grupo.

Recursos:

• Fichas de atención a la diversidad:

- Fichas de adaptación al currículo

- Fichas de repaso.

- Fichas de profundización competencial.

• Generador de fichas de atención a la diversidad.

Además, de entre las medidas generales que nos permite la normativa vigente, en esta situación de aprendizaje utilizaremos cuando sea necesario:

• Agrupación de áreas en ámbitos de conocimiento.

• Apoyo en grupos ordinarios mediante un segundo profesor o profesora dentro del aula.

• Desdoblamientos de grupos en las áreas de carácter instrumental.

• Agrupamientos flexibles para la atención del alumnado en un grupo específico.

• Acción tutorial.

• Metodologías didácticas basadas en el trabajo colaborativo en grupos heterogéneos, tutoría entre iguales y aprendizaje por pr oyectos.

• Actuaciones de coordinación en el proceso de tránsito entre etapas.

• Actuaciones de prevención y control del absentismo. MEDIDAS ESPECÍFICAS

Como medidas específicas, de acuerdo con la normativa vigente, en esta situación de aprendizaje utilizaremos:

• Programas de refuerzo del aprendizaje.

Programació

• Programas de profundización.

• Apoyo dentro del aula por PT, AL, personal complementario u otro personal.

• Programas específicos para el tratamiento personalizado del alumnado NEAE.

• Atención educativa al alumnado por situaciones de hospitalización o de convalecencia domiciliaria.

• Flexibilización de la escolarización para el alumnado de altas capacidades.

• Escolarización en un curso inferior al correspondiente por edad del alumnado de incorporación tardía en el sistema educativo.

• Atención específica para el alumnado que se incorpora tardíamente y presenta graves carencias en la comunicación lingüística.

• Programas de adaptación curricular:

o Adaptación curricular de acceso.

o Adaptaciones curriculares significativas.

o Adaptaciones curriculares para alumnado con altas capacidades intelectuales.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN

INSTRUMENTOS DE OBSERVACIÓN

1.1. Analizar y describir conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos relacionados con los saberes de la materia de Biología y Geología, interpretando, localizando y seleccionando información en diferentes formatos (modelos, gráficos, tablas, diagramas, fórmulas, esquemas, símbolos, páginas web, etc.), manteniendo una actitud crítica y obteniendo conclusiones fundamentadas, explicando en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, iniciando una actitud crítica sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y expresando e interpretando conclusiones.

Búsqueda y tratamiento de la información. Intervenciones en clase: exposición oral. Intervenciones en clase: exposición con herramientas digitales. Uso de las TIC y las TAC. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

8. EVALUACIÓN DEL PROCESO DE APRENDIZAJE

RÚBRICAS

(IN)

Apenas analiza y describe conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos, casi sin interpretar, localizar y seleccionar información en diferentes formatos, no manteniendo una actitud crítica y sin obtener conclusiones fundamentadas, sin lograr explicar en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, no iniciando una actitud crítica sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y apenas expresando e interpretando conclusiones.

Tiene dificultades para analizar y describir los conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos, aunque interpretando, localizando y seleccionando información, de manera limitada, en diferentes formatos, manteniendo una actitud crítica débil y obteniendo algunas conclusiones fundamentadas, comenzando a explicar en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, iniciando una actitud crítica básica sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y expresando e interpretando conclusiones suficientes.

Analiza y describe bien conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos, interpretando, localizando y seleccionando adecuadamente información en diferentes formatos, manteniendo una actitud crítica correcta y obteniendo conclusiones fundamentadas, explicando bien en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, iniciando una actitud crítica adecuada sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y expresando e interpretando bien conclusiones.

Analiza y describe notablemente conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos, interpretando, localizando y seleccionando con total autonomía y acierto información en diferentes formatos, manteniendo una actitud crítica estupenda y obteniendo conclusiones fundamentadas, explicando correctamente en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, iniciando una actitud crítica destacable sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y expresando e interpretando conclusiones con fundamento.

MODEL MODEL

2.1. Resolver, explicar, identificar e interpretar cuestiones básicas sobre la Biología y Geología, localizando, seleccionando y organizando información mediante el uso de distintas fuentes y citándolas correctamente.

Búsqueda y tratamiento de la información. Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Pruebas orales y escritas. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas es capaz de resolver, explicar e identificar cuestiones básicas sobre Biología y Geología, no localizando ni seleccionando información relevante mediante el uso de distintas fuentes y no citándolas correctamente.

Es capaz de resolver, explicar, identificar e interpretar con dificultad algunas cuestiones básicas sobre Biología y Geología con dificultad, pudiendo localizar y seleccionar información suficiente, pero comete algunos errores, en algunas fuentes de información, aunque no siempre cita de manera precisa.

Resuelve, explica, identifica e interpreta bien cuestiones básicas sobre Biología y Geología, y puede localizar y seleccionar información relevante en varias fuentes de información, citándolas bien en la mayoría de los casos.

Resuelve, explica, identifica e interpreta notablemente cuestiones básicas sobre Biología y Geología, pudiendo localizar y seleccionar información notable y relevante en varias fuentes de información, citándolas en todos los casos.

Analiza y describe con total dominio conceptos y procesos biológicos y geológicos básicos, interpretando, localizando y seleccionando en todo momento información en diferentes formatos, manteniendo siempre una actitud crítica a la altura de los hechos y obteniendo conclusiones muy fundamentadas, explicando excepcionalmente en una o más lenguas las principales teorías vinculadas con la materia y su relación con la mejora de la vida de las personas, iniciando una actitud crítica plena y en todo momento sobre la potencialidad de su propia participación en la toma de decisiones y expresando e interpretando conclusiones especialmente fundamentadas.

Resuelve, explica, identifica e interpreta con gran dominio cuestiones básicas sobre Biología y Geología, localizando, seleccionando y organizando en todo momento de con total exactitud información mediante el uso de distintas fuentes y citándolas correctamente en todos los casos.

2.2. Localizar e identificar la información sobre temas biológicos y geológicos con base científica, a través de distintos medios, comparando aquellas fuentes que tengan criterios de validez, calidad, actualidad y fiabilidad, distinguiéndola de las pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias y creencias infundadas, y elegir los elementos clave en su interpretación que le permitan mantener una actitud escéptica ante estos.

Búsqueda y tratamiento de la información. Intervenciones en clase: exposición oral. Intervenciones en clase: exposición con herramientas digitales. Uso de las TIC y las TAC. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas logra localizar ni identificar información sobre temas biológicos y geológicos con base científica a través de distintos medios. No demuestra capacidad para distinguir entre fuentes válidas y fiables y aquellas que promueven pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias o creencias infundadas. No muestra una actitud escéptica ante información no respaldada por evidencia científica.

Logra localizar información sobre temas biológicos y geológicos con base científica a través de distintos medios, pero de manera limitada. Reconoce algunas diferencias entre fuentes válidas y fiables y aquellas que promueven pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias o creencias infundadas, aunque puede ser inconsistente en su evaluación. Muestra una actitud escéptica ante información no respaldada por evidencia científica en algunos casos.

Localiza e identifica información sobre temas biológicos y geológicos con base científica a través de distintos medios de manera competente. Compara fuentes según criterios de validez, calidad, actualidad y fiabilidad, distinguiendo entre aquellas respaldadas por evidencia científica y aquellas que promueven pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias o creencias infundadas. Mantiene una actitud escéptica ante información no respaldada por evidencia científica de manera consistente.

ESO.

Localiza e identifica información sobre temas biológicos y geológicos con base científica a través de distintos medios de manera destacada. Evalúa críticamente la validez, calidad, actualidad y fiabilidad de las fuentes, identificando de manera precisa aquellas respaldadas por evidencia científica y aquellas que promueven pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias o creencias infundadas. Mantiene una actitud escéptica rigurosa ante información no respaldada por evidencia científica en todos los casos.

2.3. Iniciarse en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo el papel de las mujeres científicas, fomentando vocaciones científicas desde una perspectiva de género, y entendiendo la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Uso de las TIC y las TAC. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal. (Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas muestra interés en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, no reconociendo el papel de las mujeres científicas ni fomentando vocaciones científicas desde una perspectiva de género, sin entender la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Se inicia con dificultad en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo algo el papel de las mujeres y las vocaciones científicas desde una perspectiva de género, comenzando a entender la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Se inicia bien en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo el papel de las mujeres y las vocaciones científicas desde una perspectiva de género, entendiendo bien la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Se inicia de manera notable en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo con notoriedad el papel de las mujeres y las vocaciones científicas desde una perspectiva de género, entendiendo muy correctamente la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Localiza e identifica información sobre temas biológicos y geológicos con base científica a través de distintos medios de manera excepcional. Realiza una evaluación profunda y sofisticada de la validez, calidad, actualidad y fiabilidad de las fuentes, distinguiendo con claridad entre aquellas respaldadas por evidencia científica y aquellas que promueven pseudociencias, bulos, teorías conspiratorias o creencias infundadas. Mantiene una actitud escéptica de alta calidad y fundamentada ante información no respaldada por evidencia científica, demostrando un pensamiento crítico y analítico excepcionales.

3.1. Analizar y plantear preguntas e hipótesis e intentar realizar predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, utilizando métodos científicos, intentando explicar fenómenos biológicos y geológicos sencillos, y realizar predicciones sobre estos.

Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Intervenciones en clase: exposición con herramientas digitales. Uso de las TIC y las TAC. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas analiza y plantea preguntas e hipótesis intentando realizar predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, sin utilizar métodos científicos, sin intentar explicar fenómenos biológicos y geológicos sencillos, y sin realizar predicciones sobre estos.

Analiza y plantea preguntas e hipótesis con dificultad intentando realizar predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, utilizando algunos métodos científicos, e intentando explicar fenómenos biológicos y geológicos sencillos, realizando algunas predicciones sobre estos.

Analiza y plantea preguntas e hipótesis de manera correcta realizando predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, utilizando bien diferentes métodos científicos, e intentando explicar correctamente fenómenos biológicos y geológicos sencillos, realizando buenas predicciones sobre estos.

Analiza y plantea preguntas e hipótesis de manera notable realizando predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, utilizando con autonomía métodos científicos, explicando correctamente fenómenos biológicos y geológicos sencillos, realizado siempre predicciones sobre estos.

Analiza y plantea preguntas e hipótesis de manera excepcional realizando predicciones sobre fenómenos biológicos o geológicos que puedan ser respondidas o contrastadas, utilizando siempre y de forma correcta métodos científicos, explicando con total claridad fenómenos biológicos y geológicos sencillos, realizado predicciones muy certeras sobre estos.

3.2. Diseñar la experimentación, la toma de datos y el análisis de fenómenos biológicos y geológicos de modo que permitan responder a preguntas concretas sencillas y contrastar una hipótesis planteada.

Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Uso de las TIC y las TAC. Trabajo con imágenes. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas diseña la experimentación, y casi no toma datos ni analiza fenómenos biológicos y geológicos de modo que permitan responder a preguntas concretas sencillas, no contrastando una hipótesis planteada.

Diseña la experimentación, toma datos y analiza fenómenos biológicos y geológicos con dificultad de modo que permitan responder a preguntas concretas sencillas, empezando a contrastar una hipótesis planteada.

Diseña la experimentación, toma datos y analiza fenómenos biológicos y geológicos de forma correcta de modo que permitan responder a preguntas concretas sencillas, contrastando bien una hipótesis planteada.

MODEL MODEL

Se inicia de manera excepcional en la valoración de la contribución de la ciencia a la sociedad y la labor de las personas dedicadas a ella con independencia de su etnia, sexo o cultura, destacando y reconociendo en todo momento el papel de las mujeres y as vocaciones científicas desde una perspectiva de género, entendiendo a la perfección la investigación como una labor colectiva e interdisciplinar en constante evolución.

Biología y Geología 1 Unidad 5 13

3.3. Realizar experimentos sencillos y tomar datos cuantitativos o cualitativos sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Trabajos escritos y de investigación. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas realiza experimentos sencillos y toma datos cuantitativos o cualitativos sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando mal los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Realiza experimentos sencillos y toma datos cuantitativos o cualitativos con dificultad sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando algo los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Realiza bien experimentos sencillos y toma datos cuantitativos o cualitativos de sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando bien los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Diseña la experimentación, toma datos y analiza fenómenos biológicos y geológicos de manera notable de modo que permitan responder a preguntas concretas sencillas, contrastando siempre una hipótesis planteada.

Diseña la experimentación, toma datos y analiza fenómenos biológicos y geológicos de manera excepcional de modo que permitan responder siempre a preguntas concretas sencillas, contrastando con total rigor una hipótesis planteada.

Realiza experimentos sencillos y toma datos cuantitativos o cualitativos de manera notable sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando correctamente los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Realiza experimentos sencillos y toma datos cuantitativos o cualitativos de manera excepcional sobre fenómenos biológicos y geológicos utilizando siempre de manera correcta los instrumentos, herramientas o técnicas adecuadas con corrección.

Programació

3.4. Interpretar los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando, cuando sea necesario, herramientas matemáticas y tecnológicas.

Búsqueda y tratamiento de la información. Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Uso de las TIC y las TAC. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

3.5. Cooperar dentro de un proyecto científico sencillo asumiendo responsablemente una función concreta, utilizando espacios virtuales cuando sea necesario, respetando la diversidad y la igualdad de género, y favoreciendo la inclusión.

4.1. Analizar y resolver problemas o dar explicación a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

Trabajos escritos y de investigación. Participación en trabajos cooperativos. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Pruebas orales y escritas. Uso de las TIC y las TAC. Trabajo con imágenes. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

Apena interpreta los resultados obtenidos en un proyecto de investigación no utilizando herramientas matemáticas y tecnológicas. Interpreta con dificultad los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando, de manera suficiente, herramientas matemáticas y tecnológicas.

ESO. Biología y Geología 1 Unidad 5

Interpreta bien los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando, cuando sea necesario, herramientas matemáticas y tecnológicas. Interpreta notablemente los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando correctamente y cuando es necesario, herramientas matemáticas y tecnológicas.

Interpreta siempre y con rigor los resultados obtenidos en un proyecto de investigación utilizando correctamente y cuando es necesario, herramientas matemáticas y tecnológicas.

4.2. Analizar críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Búsqueda y tratamiento de la información. Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Pruebas orales y escritas. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas analiza críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Analiza con ayuda críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Analiza bien y críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Analiza notable y críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Analiza excepcional y críticamente la solución a un problema sencillo sobre fenómenos biológicos y geológicos.

Apenas coopera dentro de un proyecto científico sencillo sin asumir responsablemente una función concreta, no utilizando espacios virtuales cuando es necesario, respetando poco la diversidad y la igualdad de género, y no favoreciendo la inclusión.

Coopera con dificultad dentro de un proyecto científico sencillo asumiendo poca responsabilidad, utilizando lo justo espacios virtuales, empezando a respetar la diversidad y la igualdad de género, favoreciendo la inclusión.

Coopera bien dentro de un proyecto científico sencillo asumiendo responsablemente una función concreta, utilizando bien espacios virtuales y respetando la diversidad y la igualdad de género, favoreciendo la inclusión.

Coopera de manera notable dentro de un proyecto científico sencillo asumiendo responsablemente una función concreta, utilizando correctamente espacios virtuales y respetando la diversidad y la igualdad de género, favoreciendo la inclusión.

Coopera de manera excepcional dentro de un proyecto científico sencillo asumiendo siempre y responsablemente una función concreta, utilizando espacios virtuales y respetando en todo momento la diversidad y la igualdad de género, favoreciendo sin excusa alguna la inclusión.

Apenas analiza y resuelve problemas sin dar explicación a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando muy poco conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Analiza y resuelve problemas con dificultad, dando explicación suficiente a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando algunos conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

Analiza y resuelve bien problemas, dando explicación correcta a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando bien los conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

Analiza y resuelve problemas de manera notable, dando explicación correcta a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando siempre conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

Analiza y resuelve problemas de manera rigurosa, dando siempre explicación correcta a procesos biológicos o geológicos sencillos, utilizando con exactitud conocimientos, datos e información aportados por el docente, el razonamiento lógico, el pensamiento computacional o recursos digitales.

5.1. Iniciarse en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, reconociendo la riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

Búsqueda y tratamiento de la información. Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Pruebas orales y escritas. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas se inicia en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, casi no reconociendo a riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

Se inicia con dificultad en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, reconociendo algo la riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

Se inicia bien en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, reconociendo dignamente la riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

Se inicia notablemente en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, reconociendo holgadamente la riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

MODEL MODEL

5.2. Proponer y adoptar hábitos sostenibles básicos, analizando de una manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

Búsqueda y tratamiento de la información. Trabajos escritos y de investigación. Intervenciones en clase: exposición oral. Cuaderno del alumnado. Pruebas orales y escritas. Hábitos personales, actitud y autonomía personal.

(Rúbricas, registros y/o dianas)

Apenas propone y adopta hábitos sostenibles básicos, no analizando de manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

Propone y adopta con dificultad hábitos sostenibles básicos, analizando con ayuda y de una manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

Propone y adopta bien hábitos sostenibles básicos, analizando con soltura y de una manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

Propone y adopta notablemente hábitos sostenibles básicos, analizando con solidez y de una manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.

Se inicia sobradamente en la relación basada en fundamentos científicos de la preservación de la biodiversidad, la conservación del medioambiente, la protección de los seres vivos del entorno, el desarrollo sostenible y la calidad de vida, reconociendo siempre la riqueza de la biodiversidad en Andalucía.

Propone y adopta excepcionalmente hábitos sostenibles básicos, analizando con rigor y de una manera crítica las actividades propias y ajenas, a partir de los propios razonamientos, de los conocimientos adquiridos y de la información disponible.