DEMO
INCLOU
IC
ÈN
C IA 1 2 ME
SO
V
al
en
na
PRIMÀRIA
cia
5
C.
S
LL
PROJECTE DIGITAL
Ciències de la
naturalesa ria atè -se a m ta rar edi, ues rpo Aq inco del m ria rc ent pod ixem u ma mic e o nò n n Co si el uto lira. a u ti ab ma est nor xí ho ai
r
ió c a
O món pe
Què aprendrem?
AR
ISCIPLIN
INTERD
SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ
ODS
PÀG.
1 2
Fem ciència!
Classifiquem per a protegir
8
26
• Situació d’aprenentatge: A partir d’un fet observable (com es dissol el cacau en pols) s’acosta la ciència a la vida quotidiana. • Objectiu en acció: Utilitzem eines científiques per a resoldre el misteri del cacau en pols.
• Situació d’aprenentatge: Una eixida a un entorn pròxim a l’escola farà reflexionar sobre la necessitat de classificar i organitzar els éssers vius per a poder protegir-los. • Objectiu en acció: Creem la nostra proposta de classificació que ajude a conservar espècies que s’han fotografiat durant una excursió.
Educació de qualitat
Vida d’ecosistemes terrestres
REPÀS TRIMESTRE 1
3 4
Coneixem el nostre cos
Cuidem la nostra salut
48
70
• Situació d’aprenentatge: Un grup de xics i xiques han trobat uns trucs en Internet per a cuidar els seus cossos. • Objectiu en acció: Explorem el cos humà per a entendre com funciona i decidir si els trucs que ha trobat el grup en Internet són fiables o no.
Salut i benestar
• Situació d’aprenentatge: Una xiqueta, Sandra, té molta por a posar-se malalta i decidix no eixir de la seua habitació. • Objectiu en acció: Preparem arguments i escrivim una carta per a convéncer Sandra que isca de la seua habitació.
Salut i benestar
REPÀS TRIMESTRE 2
5
Experimentem amb la matèria i amb l’energia
6
Fem projectes... …busquem solucions
92
112
• Situació d’aprenentatge: Una xiqueta, Eli, analitza la quantitat de recursos que va utilitzar en la seua última festa d’aniversari per veure com pot millorar la següent. • Objectiu en acció: Analitzem com usem els recursos materials i energètics per a dissenyar una proposta que millore la sostenibilitat en les nostres vides. • Situació d’aprenentatge: Una xiqueta mostra el seu enuig perquè pensa que el món està mal fet. Enumera la quantitat de problemes que des de la seua perspectiva de xiqueta veu. • Objectiu en acció: Preparem una fira en què mostrem els projectes que hem dissenyat per a fer front als problemes del nostre món.
REPÀS TRIMESTRE 3
Producció i consum responsables
Ciutats sostenibles
SABERS PER A: APRENDRE, APLICAR I INVESTIGAR
• • • • • •
El mètode científic La recerca d’informació El disseny d’experiments L’anàlisi de dades i la seua interpretació La difusió dels resultats de la investigació El pensament computacional
Activitats per a treballar competències • Respostes per a tots? • Buscant informació. Però, què és el cacau? • La meua professió: tècnica de laboratori • La meua professió: ecòleg • Comunicant la ciència • Mira com pense: Posa un algoritme en la teua vida!
• • • • • •
Les funcions vitals Els nivells d’organització Els cinc regnes Moneres, protoctists i fongs El regne de les plantes El regne dels animals
Activitats per a treballar competències • Ordenem això! • De qui és aquesta cèl·lula? • Els éssers vius tenen «nivell». • La meua professió: botànica • Classifiquem animals • Mira com pense: L’ús de condicionals
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · La nostra cimera pel clima: Equip d’investigació
• • • • • •
Nutrició, aliments i nutrients La digestió, la respiració, la circulació i l’excreció La funció de relació. Els sentits El sistema nerviós L’aparell locomotor Els aparells reproductors
• La salut i la malaltia • Les malalties infeccioses i no infeccioses • El diagnòstic i el tractament de les malalties • La prevenció de les malalties • El sistema sanitari • Una pandèmia actual
Activitats per a treballar competències • La meua professió: nutricionista • El viatge mític de la brisa, de Corpus a Pululung • Alarma a l’escola! • Què passa ací fora? • Superconnecats • Quant que estem canviant! • Mira com pense: Faig un model: L’autopista digestiva Activitats per a treballar competències • Influïx l’entorn en la meua salut? • És contagiós? • La meua professió: pediatre • La meua professió: infermer • Mira com pense: Codi malaltia
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Fem camí: Camine i mire
• • • • • • •
La matèria i les seues propietats Les propietats específiques Les substàncies pures i les mescles Els canvis químics i físics L’aerodinàmica L’energia Característiques i producció d’energia elèctrica
Activitats per a treballar competències • Refrescos i adobs científics • Un canvi químic i un de físic per a unflar globus • Jocs i concursos • Construïm avions de paper • La meua professió: assessora energètica • Mira com pense: L’algoritme de les galetes sostenibles
• • • • • •
Què és un projecte? Identificar problemes, proposar solucions El disseny La planificació La construcció La comprovació i la presentació
Activitats per a treballar competències • La meua professió: enginyera • Mira com pense: Els esquemes: Així funciona un sistema de control • Mira com pense: Faig el meu projecte pas a pas • Mira com pense: Faig un videojoc pas a pas
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Un lloc per al nostre esplai: Un pati sostenible
2
Classifiquem… per a protegir
Hui ha sigut un dia genial! Hem eixit tota la classe a passejar pels voltants de l’escola i hem fet fotos dels éssers vius silvestres que trobàvem. La professora diu que si volem cuidar l’entorn de la nostra escola, primer hem de conéixer-lo bé, i que el primer pas és classificar els éssers vius de les fotos...
Ma riet a
Com ho veus? Quines coses classifiqueu a casa tu i la teua família? Quins avantatges té fer-ho? Un criteri és una regla que servix per a classificar coses segons les característiques que presenten. Quins criteris es podrien tindre en compte per a classificar els éssers vius de les fotos? Per què el fet d’agrupar éssers vius pareguts pot ajudar-nos a conservar-los?
Per a aquesta unitat…
Card
La dada
S’han descobert aproximadament 1,2 milions d’espècies d’éssers vius, però es creu que a la Terra en viuen quasi nou milions. Classificar-los és el primer pas per a conéixer-los i protegir-los!
Objec tiu en acció Fixant-nos en com són els criteris de classificació que usen els científics i les científiques, creem la nostra proposta de classificació que ajude a conservar les espècies que han fotografiat Dídac i la seua classe.
26
Seguix el fil!
ll Coni
Ro se lla
Les funcion s vitals i les cèl·lule s
Els nivells d’organ ització
1
2
Per què saps que alguna cosa és un ésser viu?
Són tots els éssers vius igual de complexos?
15
Teul adí Els cinc regnes d’éssers vius
3 Faig grups grans d’éssers vius aplicant el que he aprés
Aranya Moneres, protoctists i fongs
4 Classifique éssers vius dins de les moneres, els protoctists i els fongs
El regne de les plantes
El regne dels animals
5
6
Com faries subgrups dins del grup de les plantes?
Com faries subgrups dins del grup dels animals?
27
1 Per què saps que alguna cosa és un ésser viu? Dídac i la seua classe han fet fotos de diferents éssers vius. Però, com han diferenciat els éssers vius dels no vius?
Nutrició autòtrofa Energia del sol Diòxid de carboni
Els éssers vius es diferencien de la matèria no viva en dos aspectes: • Realitzen les tres funcions vitals (nutrició, relació i reproducció). • Estan formats per unes estructures anomenades cèl·lules.
Les funcions vitals La funció de nutrició La nutrició consistix a prendre substàncies de l’entorn, utilitzar-les per a obtindre energia, créixer o reparar les parts danyades, i eliminar els rebutjos. Segons la forma d’obtindre els nutrients, hi ha dos tipus d’éssers vius: els autòtrofs i els heteròtrofs.
Els éssers vius autòtrofs fabriquen els seus nutrients
Aigua i sals minerals
Nutrició heteròtrofa
• Els éssers vius autòtrofs, com les plantes i les algues, utilitzen l’energia del sol per a transformar les substàncies que prenen de l’aire i del sòl en els nutrients que necessiten. • Els éssers vius heteròtrofs, com els animals, no poden fabricar els seus nutrients i els obtenen alimentant-se d’altres éssers vius.
La funció de relació La funció de relació consistix a percebre allò que passa dins i fora del cos i reaccionar-hi.
1
Les plantes solen estar en un mateix lloc durant tota la seua vida. Per què no necessiten desplaçar-se per a obtindre l’aliment?
2 Observa els éssers vius que apareixen en la imatge de la dreta. a) Indica, en cada cas, si es tracta d’un ésser viu autòtrof o heteròtrof i explica-ho. b) Quina funció vital permet a la gasela fugir del lleó? Explica la resposta.
28
Els éssers vius heteròtrofs obtenen nutrients d’altres éssers vius
U2
La funció de reproducció La reproducció és la capacitat que tenen els éssers vius per a produir descendents amb característiques iguals o molt paregudes a les seues.
Reproducció asexual Un sol progenitor
Hi ha dos tipus de reproducció: la sexual i la asexual. Alguns éssers vius només en realitzen una, d’altres poden utilitzar ambdues.
Descendent idèntic al progenitor
Gemma
• En la reproducció asexual, un sol ésser viu produïx un o més descendents idèntics a ell. • En la reproducció sexual, dos individus, un de sexe masculí i un altre de sexe femení, produïxen cèl·lules reproductores o gàmetes. La unió de dos gàmetes dona lloc a un o més descendents pareguts als progenitors, però no idèntics.
Reproducció sexual Dos progenitors
Ordenem això! Volem utilitzar aquestes fotografies i cartells per a muntar una exposició sobre les funcions vitals. El problema és que estan totalment desordenats! Ajuda a organitzar-los associant a cada fotografia dos peus de foto que cregues que hi tenen relació.
Ésser viu heteròtrof
Jo no necessite prendre aliments, un estoneta al sol i ja està!
El meu menjar preferit són els bacteris, em puc morir si no en tinc.
Ésser viu autòtrof
Ésser viu amb reproducció asexual
Descendència semblant als progenitors, no idèntica
La meua descendència és idèntica a mi, som com dues gotes d’aigua.
Els meus fills no s’assemblen molt a mi, però sí que tenen les orelles de son pare.
Ésser viu amb reproducció sexual
29
1 Per què saps que alguna cosa és un ésser viu?
Estem formats per cèl·lules A més de realitzar les funcions vitals, tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Una cèl·lula és la part més xicoteta d’un ésser viu capaç de realitzar les funcions vitals.
Cèl·lula procariota Citoplasma Material genètic dispers pel citoplasma
Com són les cèl·lules La majoria de les cèl·lules són tan xicotetes que només es poden observar amb l’ajuda d’un microscopi. Totes les cèl·lules tenen una estructura comuna formada per tres parts fonamentals:
Membrana plasmàtica
• La membrana plasmàtica, que és l’embolcall que envolta la cèl·lula. • El citoplasma, que és un líquid espés que ompli l’interior de la cèl·lula i on es troben altres estructures i les substàncies cel·lulars. • El material genètic, que és la substància que conté les instruccions per al funcionament de les cèl·lules.
Cèl·lula eucariota Material genètic dins d’un nucli
Membrana plasmàtica
Tipus de cèl·lules Les cèl·lules es classifiquen en procariotes i eucariotes: • Les cèl·lules procariotes són les més xicotetes i senzilles i tenen el material genètic dispers al citoplasma. Per exemple, els bacteris són cèl·lules procariotes. • Les cèl·lules eucariotes són més grans i complexes. Tenen al citoplasma unes estructures anomenades orgànuls, que realitzen diferents funcions. El material genètic es troba protegit dins d’un d’aquests orgànuls: el nucli. Per exemple, els animals i les plantes estan formats per cèl·lules eucariotes.
3 En què es diferencien les cèl·lules procariotes de les eucariotes? 4 Com s’anomena la part de les cèl·lules eucariotes que conté el material genètic?
30
Orgànuls
Citoplasma
Per a comprendre millor les diferències entre les cèl·lules procariotes i les eucariotes, «T’ho conte en un moment» amb el vídeo «Unboxing de microorganismes» en anayaeducacion.es.
U2
De qui és aquesta cèl.lula? Observa les cèl·lules de les fotografies. S’han obtingut utilitzant un microscopi que permet veure les estructures cel·lulars amb molt de detall. 1
A
Quines estructures tenen en comú aquestes tres cèl·lules? Localitza-les.
2 Dibuixa les tres cèl·lules en el quadern representant i retolant aquestes estructures. En cada cas, indica si la cèl·lula té nucli o, al contrari, té el material genètic dispers al citoplasma. 3 Observa les estructures numerades en la fotografia C, descriu-les i afig-les al dibuix. Estan presents en les altres dues cèl·lules? 4 Ara, llig aquestes descripcions. Alguna podria correspondre a les estructures de la fotografia C que acabes de descriure? Indica a quina part de la cèl·lula correspon cada una.
B
uns orgànuls Els cloroplastos són color verd. grans i allargats de si i es troben Realitzen la fotosínte ls. a les cèl·lules vegeta La paret cel·lular és una estructura rígida que recobrix la membrana i que dona a les cèl·lules vegetals una forma poligonal.
C 3 2
Els vacúols són
uns orgànuls fa rcits d’aigua i d’altres substà ncies que ajuden les cèl·lules vegeta ls a mantindre la seua forma.
5 Tenint en compte les respostes a les preguntes anteriors, completa en el quadern les oracions següents. La fotografia ... és d’una cèl·lula procariota. La fotografia ... és d’una cèl·lula eucariota vegetal. La fotografia ... és d’una cèl·lula eucariota animal.
1
Pren nota! Les distintes formes en què els éssers vius realitzen les funcions vitals i el tipus de cèl.lules que tenen ens ajuden a classificar-los. 31
2 Són tots els éssers vius igual de complexos? El nombre de cèl.lules i les agrupacions entre aquestes varien d’uns éssers vius a uns altres. És a dir: en els éssers vius hi ha diferents nivells de complexitat o nivells d’organització.
Teixits, òrgans, aparells i sistemes forme
Els nivells d’organització
n
Cèl·lules
fo
Els éssers unicel·lulars Estan formats per una sola cèl·lula que realitza les funcions vitals. Els organismes unicel·lulars poden ser procariotes o eucariotes.
e rm
n
Teixits
Els éssers pluricel·lulars
fo r
m
en
Estan compostos per moltes cèl·lules, sempre de tipus eucariota. Aquestes cèl·lules es poden agrupar formant teixits o no. En els éssers pluricel·lulars més complexos, les cèl·lules s’agrupen formant:
Òrgans
• Els teixits, que són agrupacions de cèl·lules especialitzades en una mateixa funció. • Els òrgans, que són associacions de diferents teixits que realitzen una funció més àmplia. • Els aparells o sistemes, que són conjunts d’òrgans que s’agrupen per a dur a terme un procés més complex.
Aparells i sistemes de l’organisme
Els éssers vius tenen «nivell» No tots els éssers vius pluricel·lulars tenen els mateixos nivells d’organització. Llig els exemples següents i respon les qüestions.
1
Copia la taula en el quadern i completa-la.
Algues
En les algues pluricel·lulars i en els fongs, les cèl·lules es troben agrupades però sense formar teixits.
En algunes plantes senzilles, com itzen les molses, les cèl·lules s’organ no formant teixits, però aquests formen òrgans definits.
32
pluricel·lulars Fongs Molses Vaca
Aparells
Pluricel·lulars
Teixits
Òrgans
Sí
...
...
No
Sí
...
...
...
...
...
...
...
Sí
...
...
...
2 En quin dels éssers vius trobem més nivells d’organització? En quin trobem menys nivells?
i sistemes
Pren nota!
Els teixits i òrgans que formen els éssers vius també servixen per a classificar-los.
3
U2
Faig grups grans d’éssers vius aplicant el que he aprés Tenint en compte el tipus de cèl.lula, el nombre de cèl.lules, la presència o no de teixits i el tipus de nutrició, es poden classificar els éssers vius en cinc grans grups anomenats regnes.
1
En quins dos regnes podem trobar tant organismes unicel·lulars com pluricel·lulars que no formen teixits? Què diferencia entre si aquests dos regnes?
2 Fixa’t en la descripció del regne dels protoctists i escriu en el quadern la descripció dels altres quatre regnes seguint aquest mo del.
Els cinc regnes Anomenem biodiversitat l’enorme varietat d’éssers vius que hi ha al planeta. Per a estudiar la biodiversitat, classifiquem els éssers vius; és a dir, fem grups d’éssers amb característiques comunes, com el tipus de cèl·lules, el tipus de nutrició…
Regne dels protoctists Són éssers amb cèl·lules eucariotes. N’hi ha d’unicel·lulars (protozous, algues microscòpiques...) i de pluricel·lulars que no formen teixits (algues grans). Els protozous tenen nutrició heteròtrofa; les algues, autòtrofa.
Els grups més grans que es poden fer s’anomenen regnes. Hi ha cinc regnes d’éssers vius: el de les moneres, el dels protoctists, el dels fongs, el de les plantes i el dels animals.
Regne de les moneres
Regne dels protoctists
Regne dels fongs
Regne de les plantes
Regne dels animals
Tipus de cèl·lula
Procariota
Eucariota
Eucariota
Eucariota
Eucariota
Nombre de cèl·lules
Unicel·lular
Unicel·lular o pluricel·lular
Unicel·lular o pluricel·lular
Pluricel·lular
Pluricel·lular
Teixits
No
No
No
Sí
Sí
Tipus de nutrició
Autòtrofa i heteròtrofa
Autòtrofa i heteròtrofa
Heteròtrofa
Autòtrofa
Heteròtrofa
Protozous
Invertebrats
Rents Molses
Algues microscòpiques
Exemples
Floridures
Bacteris
Algues pluricel·lulars
Bolets
Falagueres
Altres plantes
Amfibis
Aus
Peixos Peces
Pren nota! Per a definir els cinc regnes, hem hagut d’usar diversos criteris de classificació al mateix temps.
33
4 Classifique éssers vius dins de les moneres, els protoctists i els fongs Encara que tots els éssers vius que formen el grup de les moneres, el dels protoctists i el dels fongs tenen característiques comunes, dins de cada grup hi ha particularitats que permeten diferenciar-los i servixen com a criteris per a classificar-los.
El regne de les moneres
Classificació dels bacteris
Cocs Bacils
Vibrions
Les moneres són procariotes unicel·lulars, que poden ser autòtrofs o heteròtrofs.
Espirils
El grup més abundant d’aquest regne són els bacteris, éssers microscòpics que poden viure en qualsevol ambient. Els bacteris es classifiquen, segons la forma, en: cocs (forma esfèrica), bacils (forma de bastonet), vibrions (forma de coma) i espirils (forma d’espiral allargada).
El regne dels protoctists El regne dels protoctists inclou els protozous i les algues.
Classificació dels protoctists
Protozous
Amb flagels
Els protozous Són eucariotes, unicel·lulars i heteròtrofs. Viuen en medis aquàtics, en terres humides o a l’interior d’altres éssers vius. Els protozous es classifiquen, segons les estructures que tenen per a desplaçar-se, en: protozous amb flagels, amb cilis i amb pseudopodis.
Algues
Unicel·lulars
Pluricel·lulars Amb cilis
Verdes
Amb pseudopodis
Roges
Les algues Les algues són eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars que no formen teixits. Tenen nutrició autòtrofa i viuen en medis aquàtics. Les algues es classifiquen, segons la complexitat cel·lular, en unicel·lulars o pluricel·lulars. Les pluricel·lulars, al seu torn, es classifiquen, segons el color, en algues verdes, brunes o roges.
34
Brunes
U2
El regne dels fongs Els fongs són éssers vius unicel·lulars o pluricel·lulars que no formen teixits i amb nutrició heteròtrofa. Produïxen una substància anomenada quitina. Viuen en llocs humits i amb temperatures suaus. Els fongs es poden classificar en tres tipus segons el nivell d’organització corporal: unicel·lulars, floridures i fongs que formen bolets.
Classificació dels fongs
Floridures
Fongs unicel·lulars Com els rents o llevats, que viuen al sòl, sobre les fruites, en el nèctar de les flors...
Fongs que formen bolets
Són pluricel·lulars i tenen un aspecte semblant al del cotó. Solen créixer sobre les fruites, el pa o el sòl humit.
Com el xampinyó o el rovelló, són pluricel·lulars. Es desenvolupen al sòl, i només sobreïx a la superfície la part reproductora, que són els bolets.
pense Mira com
L’ús de condicionals La paraula microorganisme significa ‘organisme xicotet (micro)’. Des del punt de vista de la classificació, aquest és un terme confús perquè agrupa éssers vius tan diversos com bacteris, protozous, rents, algues i virus. Per a classificar microorganismes, podem utilitzar una clau dicotòmica, que funciona de manera que en cada pas es presenten dues alternatives entre les que cal decidir.
SI és eucariota, ALES HORES és un protoctist o un fong. SI NO és eucariota, ALESHORES és un bacteri. SI és eucariota i és he teròtrof i amb quitina, ALESHORE S és un fong. SI és eucariota i pot ser autòtrof o heteròtrof, ALESHO RES és un protoctist .
Observa la clau dicotòmica per a classificar microorganismes. Aplicant el pensament computacional, podem expressar el recorregut a través de la clau utilitzant frases amb condicional. Observa com s’han redactat les frases per a alguns microorganismes i completa les que falten per a la resta de microorganismes de la clau.
Microorganismes
1
SI és procariota, AL ESHORES és un bacte ri. SI NO és procariota, ALESHORES és un protoctist o un fong.
Procariota Eucariota Autòtrof o heteròtrof
BACTERI Només heteròtrof i amb quitina
PROTOCTIST Autòtrof
Heteròtrof
FONG
PROTOZOU
Pren nota! Te n’adones? Per a fer subgrups dins d’aquests tres regnes, hem hagut d’usar diversos criteris: la forma, el tipus de pigments, etc.
ALGA
35
5 Com faries subgrups dins del grup de les plantes? Encara que totes les plantes tenen característiques comunes, també presenten certes estructures que les diferencien i realitzen algunes funcions vitals de forma distinta. Això ens permetrà establir criteris per a classificar-les. El regne de les plantes
Fulla
Anvers
Limbe
Vasos conductors Revers
La majoria de les plantes viuen en medis terrestres, encara que també és possible trobar-les en medis aquàtics. Són organismes pluricel·lulars eucariotes amb teixits. En la majoria de les plantes, els teixits s’organitzen formant òrgans com l’arrel, la tija i les fulles. Tenen nutrició autòtrofa i realitzen un procés anomenat fotosíntesi. Es reproduïxen de forma sexual i asexual.
Tija
Els òrgans de les plantes • Les fulles. Són els òrgans encarregats de realitzar la fotosíntesi. • La tija. És l’òrgan que sosté la part aèria de la planta. Pot estar ramificada o no. A més, pot ser prima, verda i flexible, o grossa i llenyosa; en aquest cas, s’anomena tronc.
Vasos conductors
• L’arrel. És l’òrgan que subjecta la planta al sòl. Absorbix l’aigua i les sals minerals del sòl. • Els vasos conductors. La majoria de les plantes tenen uns conductes en forma de tub que recorren l’interior de l’arrel, la tija, les branques i les fulles. Per l’interior d’aquests circulen aigua i altres substàncies. Com veuràs més avant, no totes les plantes tenen aquests vasos conductors.
36
Full giratori
1
Anomeneu, almenys, tres característiques que diferencien les plantes d’altres éssers vius.
2
Tria la planta que més t’agrade i dibuixa-la en el quadern indicant els òrgans que hi observes.
Pèls absorbents
Arrel
U2
La classificació de les plantes Normalment, les plantes es classifiquen tenint en compte aquests dos criteris: • Que tinguen vasos conductors o que no en tinguen.
sca Em dic Violeta Carra i soc botànica. ix El meu treball consist s. nte pla ar fic ssi a cla Observa l’esquema de classificació de les plantes.
• Que produïsquen llavors o que no en produïsquen.
La meua professió: botànica Plantes AMB vasos conductors
Plantes SENSE vasos conductors Plantes SENSE llavors Molses
Plantes AMB llavors
Falagueres
Gimnospermes
Angiospermes
Tenen teixits, però no tenen vasos conductors, arrel, fulles i flors.
Tenen arrel, tija, fulles i vasos conductors.
Tenen vasos conductors, arrel, tija i fulles.
No produïxen llavors ni flors.
No produïxen llavors.
Tenen vasos conductors, arrel, tija i fulles. Tenen flors senzilles agrupades en unes estructures anomenades cons. Produïxen llavors que no es troben a l’interior d’un fruit.
1
No tenen flors.
Les seues flors són complexes i vistoses. Produïxen llavors que es troben dins d’un fruit.
Ajuda’m ara a classificar aquestes plantes. Seguint l’esquema de classificació de les plantes, digues de quina planta es tracta. a) Planta que produïx llavors però no fruits. b) Planta que no té vasos conductors ni produïx llavors. c) Planta que produïx llavors dins de fruits. d) Planta que no produïx llavors i té vasos conductors.
2 Busca informació per a tres exemples de cada tipus de planta. Escriu-ne els noms en el quadern i enganxa una imatge de cada un dels teus exemples.
Pren nota!
Te n’adones? Per a fer subgrups de plantes, hem hagut d’usar criteris diversos: tindre o no vasos conductors i fixar-nos en si tenen llavors i en si formen fruits o no. 37
6 Com faries subgrups dins del grup dels animals? Encara que tots els animals tenen característiques comunes, també presenten certes estructures que els distingixen. Aquestes diferències ens servixen com a criteris per a classificar-los. Les característiques dels animals Els éssers vius del regne dels animals són pluricel·lulars eucariotes amb teixits. Generalment, els teixits s’associen en òrgans que, al seu torn, constituïxen aparells i sistemes d’una gran complexitat. Els animals poden ser ovípars o vivípars. Viuen tant en medis aquàtics com terrestres. Alguns viuen a l’interior d’altres éssers vius.
La majoria dels animals són invertebrats, és a dir, no tenen un esquelet intern amb columna vertebral. Tots són ovípars. Característiques
38
Digues si estàs d’acord amb aquestes afirmacions sobre els animals i explica per què. a) Són heteròtrofs. b) Tots tenen sistemes complexos. c) Tots tenen estructures per a desplaçar-se.
Els animals invertebrats
Porífers
• Animals aquàtics. • Cos gelatinós o fibrós, perforat per nombrosos porus. • Viuen fixos a un substrat.
Cnidaris
• Animals aquàtics. • Cos simple d’aspecte gelatinós. • Tentacles verinosos al voltant de la boca.
Anèl·lids
• Animals terrestres o aquàtics. • Cos molt allargat, que pot ser pla, en forma de cordó o dividit en anells.
Mol·luscos
• Animals aquàtics o terrestres. • Tenen un òrgan musculós anomenat peu, i òrgans interns dins d’un embolcall anomenat mantell. • Molts tenen una closca dura.
Artròpodes
• Animals aquàtics o terrestres. • Cos cobert per una closca de peces articulades i mòbils. • Nombre variable de potes segons els tipus.
Equinoderms
1
• Animals marins. • Cos en forma d’estrela o de bola. • Cuirassa formada per plaques molt dures amb ixents o pues.
d) Tots són ovípars.
Exemples
U2
Els animals vertebrats Els vertebrats són menys nombrosos que els invertebrats, però més complexos. Tenen un esquelet intern amb columna vertebral i el seu cos està dividit en: cap i tronc, que pot tindre o no una cua i del qual ixen, quasi sempre, quatre extremitats. Poden ser ovípars o vivípars. Característiques
Peixos
• Animals aquàtics. • Cos cobert d’escates. • Extremitats transformades en aletes. • Prenen oxigen de l’aigua. • Són ovípars.
Amfibis
• Animals terrestres, però han de viure prop de l’aigua. • Prenen oxigen de l’aigua i de l’aire. • Pell molt fina. • Són ovípars.
Rèptils
• Animals terrestres o aquàtics. • Prenen oxigen de l’aire. • Cos cobert d’escates i, de vegades, d’una closca. • Quatre potes, excepte les serps. • Ovípars.
Aus
Mamífers
Exemples
• Animals terrestres. • Prenen oxigen de l’aire. • Cos cobert de plomes. • Les extremitats davanteres són ales amb les quals, quasi totes, volen. Les posteriors són potes cobertes d’escates. • Ovípars. • Animals terrestres o aquàtics. • Prenen oxigen de l’aire. • Cos sovint cobert de pèl. Extremitats diverses segons el tipus de locomoció (potes, ales o aletes). • Quasi tots són vivípars. • Les mares alleten les cries amb la llet que produïxen les seues mamelles.
Classifiquem animals Llig amb atenció la informació continguda en les taules dels animals invertebrats i vertebrats, i classifica i indica les característiques de cada un dels animals següents.
r
Milpeus
Salmó
Eriçó de ma
Gallina
Manatí
Dragó
39
6 Com faries subgrups dins del grup dels animals?
Som animals mamífers Els éssers humans som animals i, com a tals, tenim les característiques següents: • Tenim un esquelet d’ossos amb columna vertebral. Som vertebrats. • Tenim pèl a la pell, som vivípars i les mares tenen mamelles que produïxen llet per als seus bebés. Som mamífers. • De tots els mamífers, els més pareguts a l’ésser humà són els lèmurs, els orangutans, els goril·les, els ximpanzés... Tots formem el grup dels primats. Com aquests, tenim una cara amb els ulls cap avant, mans a les extremitats superiors, ungles planes i un cervell gran.
Per fora
Cervell molt desenvolupat
Què ens diferencia d’altres animals Els éssers humans tenim característiques que ens diferen-
cien de la resta dels primats: • Tenim menys pèl a la pell que els altres primats.
Polze oposable
• Caminem sempre sobre les nostres cames i drets. • Només tenim mans amb el polze oposable als braços.
Poc de pèl a la pell
• Les nostres cames acaben en peus. Els altres primats tenen quatre mans. • Les nostres mans són molt més àgils, sensibles i precises que les de qualsevol altre primat. • El nostre cervell està molt desenvolupat i ens permet comunicar-nos a través d’un llenguatge ric i complex, pensar, estudiar, aprendre, comprendre el món, crear obres d’art, inventar, imaginar... fins i tot fer bromes!
2
Observa la imatge d’aquesta pàgina, compara l’ésser humà amb el ximpanzé i fes una llista amb els trets comuns i amb els trets diferenciadors de cada un. L’espill
3 Anomena tres característiques que els éssers humans compartim amb els dofins i tres característiques que ens diferencien d’aquests.
40
Posició bípeda
U2
Així som els éssers humans Per dins
El nostre organisme està format per aparells i sistemes.
Aparell respiratori
Aparell digestiu
Aparell circulatori
Aparell locomotor
Fetge
Renyons Els aparells i sistemes estan formats per òrgans. Encèfal
Teixit ossi
Els òrgans estan formats per diferents tipus de teixits. Teixit epitelial
Teixit muscular
Pren nota!
Neurona Els teixits estan formats per diferents tipus de cèl·lules, totes són eucariotes de tipus animal.
Cèl·lula muscular
Òvul
Glòbul roig
Hi ha moltes característiques dels animals que servixen per a classificar-los, però una molt important és si tenen o no esquelet intern. 41
D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R
Què he aprés? 1
Explica què tenen en comú tots els éssers vius.
2 Indica si els conceptes següents fan referència a un tipus de cèl·lula, un teixit, un òrgan o un aparell o sistema.
7 Escriu els noms de les estructures senyalades amb nombres i indica de quin tipus de cèl·lula es tracta. 2
1
a) Òvul. b) Pell. c) Digestiu. d) Neurona.
3
e) Fetge. 4
f) Circulatori.
8 Establix les diferències entre: 3 Fixa’t en les imatges d’aquests éssers vius i respon les qüestions en una taula. 2 3
1 5
4
6
b) Una alga verda i una alga roja. c) Un bolet i una floridura. 9 Explica quins criteris s’utilitzen per a classificar una molsa i una margarida. 10 Explica quins criteris aplicaries per a classificar una mosca i una gasela. 11 Troba l’intrús en cada un d’aquests grups.
a) Tenen teixits?
a) Cocs, espiroquetes, rents, vibrions.
b) Tenen òrgans?
b) Floridura, xampinyó, bacteri, rent.
c) Quin tipus de nutrició tenen?
c) Rosella, trévol, alga verda, molsa.
d) Quines formes de reproducció presenten?
d) Cuc, truita, goril·la, rata penada.
e) A quins regnes pertanyen? 4 Anomena. a) Els regnes amb cèl·lules procariotes i els regnes amb cèl·lules eucariotes. b) Els regnes amb organismes que tenen teixits i els regnes amb organismes sense teixits. c) Els regnes amb organismes només amb nutrició autòtrofa, els regnes només amb nutrició heteròtrofa i els regnes amb ambdós tipus de nutrició. 5 Descriu les estructures que permeten moure’s a alguns protozous. 6 Anomena les característiques principals de les plantes.
42
a) Un coc i un bacil.
12 Quines similituds trobes entre els vasos conductors de les plantes i el sistema circulatori dels animals? Per quines parts estan formats els uns i els altres? Quins productes transpor ten? No oblides completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible en anayaeducacion.es. El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la
U2 IU OBJECT IÓ EN ACC Creem la nostra llista de criteris per a classificar éssers vius 1
Dídac i la seua amiga Núria han classificat a la seua manera les fotos que han fet durant l’excursió. Fixa’t en les seues propostes i compara-les utilitzant la tècnica de l’espill.
Llista de Núria Llista de Dídac
Llista de Núria
Llista de Dídac
Les dues Es diferencien Es diferencien s’assemblen en... en... en...
?
?
?
Planteja’t això!
guit dividir cacions han aconse a) Les dues classifi tos? en grups totes les fo es fonaa de les característiqu b) Han utilitzat algun aquesta vius que has aprés en mentals dels éssers
Rojos Rosella Marieta Que fan mal Card Aranya Bonics Teuladí Conill
unitat?
Que fan la fotosíntesi Rosella Card Amb esquelet intern i plomes Teuladí
Sense esquelet intern Aranya Marieta Amb esquelet intern i pèl Conill
r a classifiues que han usat pe c) Les característiq nen de ls éssers vius o depe car, són pròpies de rsona? l’opinió de cada pe 2 Dídac acaba de trobar una foto més que s’havia perdut! En quin grup la posaries usant la classificació de Dídac? I la de Núria? Esteu d’acord tota la classe en ambdós casos? 3 Ara et toca a tu! Crea la teua proposta usant els criteris científics que has aprés per a classificar les fotos de Dídac. Finalment, afig per a cada un dels grups una mesura que puga servir per a protegir els éssers vius que conté.
Com ho he aprés? 1
Segur que, en estudiar la unitat, hi ha hagut coses que t’han resultat senzilles d’aprendre i d’altres que t’han costat un poc més. Escriu en el dossier d’aprenentatge les tres coses que t’han resultat més difícils i per què.
2 El que ara ja saps dels éssers vius, t’ha fet pensar en com has de protegir-los? Has canviat algun dels teus hàbits quan et trobes amb alguna planta o amb algun animal? Explica com has canviat.
El que més treball m’ha costat aprendre Perquè...
43
4
Cuidem la nostra salut
Sembla que Sandra vol evitar posar-se malalta. Per això, ha penjat aquesta nota a la porta de la seua habitació:
NO PASSES!
•
Com ho veus? Afegiries alguna mesura més a la llista? Creus que podem evitar completament emmalaltir o fer-nos mal? Fixa’t en «La dada». Creus que les mesures que ha pres Sandra realment serviran perquè la seua salut millore?
Per a aquesta unitat...
Objec tiu en acció
al dia. 30 vegades un mínim de s an m s le Em llavaré organisme! à cap micro ar d ue q hi o N gar al parc. r esport ni ju fe se en p o N os! encar algun Em podria tr . videoconsola s ni a tocar la re b lli ir g lle No tornaré a r-la! a pot danya Forçar la vist -me. enjar i dutxar bitació per m ha a eu m la de Només eixiré guna cosa! ntagiàreu al co em ue q a à No voldri ue vaja dem alta, no cal q al m é ur ca més om que mai C e. a vacunar-m ri o at ul b a l’am ra Signat: Sand
•
•
La dada Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tindre salut no és només l’absència de malalties, sinó, a més, aconseguir un benestar.
Preparem arguments i escrivim una carta per a convéncer Sandra que isca de la seua habitació.
La salut i la malalti a
Seguix el fil! 70
1 Què significa tindre salut?
Les malalti es infecci oses i no infecci oses
2 Quins tipus de malalties ens poden afectar?
3
El diagnòstic i el tractament de les malalties
3 Com fem front a les malalties?
La prevenció de les malalties
El sistema sanitari
4
5
6
Com podem evitar les malalties?
Com funciona el sistema sanitari?
Una pandèmia actual
71
1 Què significa tindre salut? Necessitem saber què és tindre salut per a poder cuidar-la. La salut Creus que tindre salut és el mateix que no tindre una malaltia? La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social. Per a aconseguir aquest benestar, necessitem que el nostre cos i la nostra ment troben un equilibri amb l’entorn que ens envolta, de manera que tots els nostres òrgans i sistemes puguen funcionar de manera correcta i coordinada.
La malaltia Algunes vegades, el nostre organisme s’altera per diferents causes, i això provoca que el nostre cos no funcione com ho fa habitualment. Aleshores és quan ens sentim malalts o malaltes. La malaltia és una alteració del funcionament de l’organisme deguda a una causa interna o externa, que es manté durant un període de temps.
1
72
Busca en un diccionari el significat de la paraula benestar. Proposa exemples de coses que et facen sentir-ne.
4 Recorda l’última vegada que vas estar malalt o malalta. Explica breument què vas sentir tant físicament com emocionalment. Full giratori
2 Explica a què creus que fa referència l’expressió «benestar social» en la definició de salut. Per què penses que és tan important aquest tipus de benestar en la nostra salut? I el benestar mental?
5
3 Per què tindre salut no és el mateix que no patir una malaltia? Raona la resposta.
6 Trieu tres de les malalties de l’activitat anterior i digueu quina part de l’organisme s’hi veu afectada.
Elaboreu una taula en què proposeu exemples de malalties que conegueu. Indiqueu quines en són les causes i quant creieu que poden durar (dies, setmanes, mesos, tota la vida, etc.).
U4
Factors que influïxen en la nostra salut Les causes que fan que emmalaltim poden ser molt variades. De vegades, una malaltia està produïda per una sola causa fàcil de determinar (per exemple, una infecció deguda a un virus). Altres vegades és conseqüència d’un conjunt de factors combinats. Els factors que més influïxen en el fet que tinguem bona o mala salut són els següents:
L’edat o causes es un alg genètiques poden influir en l’aparició de certes malalties.
El nostre estil de vida, és a dir, les activitats que realitzem en el nostre dia a dia. Per exemple, influïx si fem o no exercici físic, si la nos tra dieta és saludable, etc.
lloc on vivim. Com és la sanitat pública del itari dels san trol Per exemple, hi ha un con ndari de cale un , able aliments i de l’aigua pot etc. ó, laci pob vacunació per a tota la
El nostre entorn. Per exemple, si hi ha contaminació, agents patògens, soroll en excés, etc.
Influïx l’entorn en la meua salut? Escolta amb atenció els àudios de l’apartat «Salut i factors ambientals» en anayaeducacion.es. Cada un s’ha gravat en tres ambients diferents. 1
Fes un dibuix amb el que t’inspira cada un dels àudios. Pots expressar-ho en forma d’emoticones o fent el dibuix que millor represente l’ambient de cada àudio.
2 Compara els teus dibuixos amb els d’altres companyes i companys de la classe.
Sensacions
Àudio 2
Àudio 3
Serenitat
Alegria
Relaxació
3 Analitza els resultats i obtín les teues conclusions completant la taula de la dreta en el quadern. Pots omplir-la marcant les caselles amb una X.
Tristesa
4 Quin dels entorns relaciones amb un lloc més saludable? Explica-ho.
Inquietud
5 Creus que el lloc on vivim pot afectar la nostra salut? Raona la resposta.
Àudio 1
Por
?
Pren nota! La salut no és només física, sinó també mental, social i emocional.
73
2 Quins tipus de malalties ens poden afectar? El nostre organisme és complex i es pot alterar de moltes formes. Segons les causes que les provoquen, hi ha dos tipus de malalties: les infeccioses i les no infeccioses.
Les malalties infeccioses Les malalties infeccioses són les que estan provocades pels agents infecciosos, uns éssers vius generalment molt xicotets que entren en el nostre cos i n’alteren el funcionament. Alguns agents infecciosos actuen introduint-se en certs tipus de cèl·lules i destruint-les. Uns altres produïxen substàncies que danyen determinats teixits o òrgans. Els principals agents infecciosos són els bacteris, els protozous, els fongs i els virus.
Els principals agents infecciosos
Bacteris
Encara que la majoria dels bacteris no provoquen malalties, n’hi ha alguns que sí que alteren el funcionament normal del nostre cos. Algunes malalties provocades per bacteris són la tuberculosi, que afecta els pulmons, o la salmonel·losi, que afecta l’aparell digestiu.
74
Fongs
Alguns fongs s’han adaptat a viure en l’organisme humà, i provoquen malalties com el peu d’atleta o la tinya.
Protozous
Virus
Igual que els bacteris, la majoria dels protozous no produïxen malalties, però n’hi ha alguns que s’han especialitzat a parasitar els éssers humans. És el cas de Plasmodium, que provoca la malària.
Els virus no són éssers vius, perquè no tenen estructura de cèl·lules, però poden penetrar en les cèl·lules dels éssers vius, destruir-les i propagar-se a altres cèl·lules. Algunes malalties humanes causades per virus són la grip, el refredat comú i la COVID-19.
U4
Com entren en el nostre cos els agents infecciosos Els agents infecciosos poden entrar en el nostre cos de diferents formes:
1
• A través de ferides. En trencar-se la nostra pell, els agents infecciosos que hi ha en l’ambient poden entrar en la nostra sang. • Per l’aire. En l’aire que respirem, pot haver-hi bacteris i virus que procedixen dels esternuts i de la tos de persones malaltes.
Busca en el diccionari el significat de la paraula infecció i explica què es vol dir amb l’expressió «la ferida s’ha infectat».
2 Troba l’única afirmació correcta sobre la grip.
• Per la boca. Els agents infecciosos poden entrar en prendre aliments en mal estat o sense llavar, en menjar amb les mans brutes i en compartir gots, plats o coberts amb persones que patixen malalties infeccioses.
a) És una malaltia infecciosa, però no contagiosa. b) És una malaltia infeccio sa i contagiosa.
Tipus de malalties infeccioses
c) És una malaltia contagio sa, però no infecciosa.
Hi ha dos tipus de malalties infeccioses: • Les contagioses, que es transmeten d’unes persones a altres a través de diferents vies de transmissió, com l’aire o el contacte físic. Per exemple, la grip, la COVID-19 o la pallola.
3 Una de les tres respostes, a més de ser falsa, és impossible. Digues quina i explica per què.
• Les no contagioses, que no es transmeten d’unes persones a altres. Per exemple, el tètanus.
És contagiós? 1
Observa els diagrames de Venn següents. S’hi representen diferents formes de relació entre les malalties infeccioses i les contagioses. Dibuixa en el quadern el diagrama correcte i explica per què l’has triat.
Infeccioses
Infeccioses Contagioses
Contagioses
Contagioses
Infeccioses
Infeccioses
Contagioses
2 Completa en el quadern la taula següent. Després, situa en el lloc corresponent del diagrama de Venn que has triat en l’activitat anterior les malalties de la taula.
Malaltia Grip. Produïx feb ra, tos i dolors de gola i mu sculars. Produïda per un virus. Diabetis. Produïda per la falta d’una subs tància anomenada insulina , que s’encarrega de regula r els nivells de sucre en la sang. Malària. Malaltia crònica produïda per un protozou i que es tra nsmet per la picada del mo squit Anopheles. Tètanus. Malaltia pro duïda per un bacteri que pe netra en l’organisme a tra vés de ferides i ataca el sis tema nerviós.
Infecciosa?
Contagiosa?
Sí
Sí
? 75
2 Quins tipus de malalties ens poden afectar? Mira com pense
Malalties no infeccioses Les malalties no infeccioses són les que estan produïdes per causes diferents als agents infecciosos. Sovint tenen més d’una causa i no es transmeten entre persones.
Alguns tipus de malalties no infeccioses • Traumatismes. Són lesions degudes a un accident com les cremades, les fractures, els esquinços, les ferides, etc.
Codi malaltia La codificació és un procés que transforma la informació en un sistema per a comunicar-nos amb l’entorn (computadores, persones, etc.). En aquest procés és habitual l’ús de símbols. L’elecció dels símbols per a crear el codi és molt important, ja que han de representar bé la informació que se’ls ha atribuït. Amb la creació del codi també es treballa la generalització, una altra de les característiques del pensament computacional. 1
Llig la informació sobre les malalties que apareixen en aquesta pàgina i digues amb quina imatge relacionaries cada una de les malalties. Explica per què has establit cada una de les relacions entre la imatge i la informació.
2
Formeu grups a l’aula i inventeu ara el vostre propi codi. Busqueu informació sobre altres malalties (poden ser infeccioses i no infeccioses) i penseu quines imatges les poden representar millor. Compartiu amb els altres grups el vostre codi i comproveu que tot el món és capaç d’entendre’l.
• Al·lèrgies. Són reaccions exagerades de les defenses naturals del nostre cos enfront de substàncies com el pol·len, els àcars o el pèl dels gats i dels gossos, etc. • Intoxicacions. Es produïxen quan ingerim, respirem o toquem substàncies tòxiques com les drogues, els gasos contaminants, productes químics perillosos, etc. • Càncer. Es produïx a causa d’un creixement descontrolat de les nostres cèl·lules. El càncer no és una única malaltia, en realitat hi ha molts tipus de càncer segons l’òrgan on es troben les cèl·lules afectades: càncer de pulmó, càncer de pell, càncer de renyó, etc. • Malalties nutricionals. Relacionades amb una mala alimentació com l’obesitat o la desnutrició. També causades per la carència en la nostra dieta de vitamines o d’altres nutrients importants. • Malalties que afecten el nostre estat d’ànim o la manera de comportar-nos i de pensar. Alguns exemples en són la depressió i l’anorèxia. • Malalties cardiovasculars, que afecten el funcionament del cor o els vasos sanguinis. • Malalties respiratòries, que afecten els pulmons i les vies respiratòries. • Malalties congènites o de naixement: es produïxen per fallades en el nostre organisme heretades dels nostres pares o produïdes durant l’embaràs i el part.
76
U4
C B A
D E
F
H G
I
4
L’al·lèrgia al pol·len està provocada per un agent diminut, que entra en el nostre cos a través del nas i que ens provoca mucositat i congestió nasal; no obstant això, no és una malaltia infecciosa. Per què? CTF
5 Escriu en el quadern les oracions següents amb la paraula adequada en cada cas: al·lèrgia/intoxicació/traumatisme. a) Si algú es crema mentre cuina patirà un/una ... b) Si es respira el fum que desprén el plàstic en cremar-se, es pot patir un/una ... c) Si després de menjar un aliment se sent unflor als llavis, la cara i la llengua i ix borradura, es pot estar patint un/una ...
Pren nota! Les malalties tenen causes molt diferents. És necessari conéixer-les per a previndre-les i curar-les.
77
3 Com fem front a les malalties? Les persones no estem desprotegides davant de les malalties, ja que hem dissenyat moltes formes de combatre-les.
Per a superar una malaltia, és molt important diagnosti car-la i tractar-la correctament. D’aquestes tasques s’encarrega el col·lectiu del personal sanitari.
El diagnòstic d’una malaltia Fer un diagnòstic és descobrir quina malaltia patix una persona estudiant els signes i els símptomes que presenta. Els símptomes són les sensacions de malestar i de canvi que percep el pacient, mentre que els signes són les manifestacions de la malaltia que s’observen després d’una exploració mèdica. Alguns signes clínics es poden observar fàcilment (augment de la temperatura corporal, pal·lidesa, granets, etcètera). Però n’hi ha uns altres que només es poden descobrir a través de proves diagnòstiques realitzades amb aparells o tecnologies especials, com, per exemple, una radiografia, una ecografia, etc.
Quan patim angines, és molt freqüent que sentim desgana, dificultats per a engolir i mal de gola; aquests són símptomes. El pediatre confirmarà que tenim febra mesurant la nostra temperatura corporal i comprovarà l’existència de lesions xicotetes inspeccionant la nostra gola; aquests són signes de la malaltia produïda per l’agent infecciós que provoca la inflamació de les nostres angines.
El tractament d’una malaltia Algunes malalties es tracten amb medicaments, que són substàncies que combaten la causa de la malaltia o n’alleugen els símptomes. Alguns dels medicaments més utilitzats són: • Els antibiòtics, per al tractament de malalties causades només per bacteris. • Els medicaments per a tractar el malestar, entre els quals estan els analgèsics, per a reduir el dolor i abaixar la febra; els antiinflamatoris, usats sobretot per a reduir la inflamació; etc. Algunes malalties necessiten tractaments de cirurgia, que són les tècniques que utilitzen instruments per a curar parts del cos danyades. La cirurgia es realitza normalment dins d’un hospital, en un lloc anomenat quiròfan.
78
1
Segurament has sentit alguna vegada l’expressió «m’he de fer una revisió». Busca informació per a explicar què significa.
2 Si algú té un mal de cap molt fort, quin tipus de medicament creus que li prescriuria el metge? a) Un antibiòtic. b) Un analgèsic. c) Un antihistamínic.
U4
La meua professió: pediatre Héctor Ha caigut patinant. Turmell molt unflat. Fort dolor en recolzar el peu.
e. Hola, em dic Àlex i soc pediatr els som es iatr ped els Com ja saps, litzats professionals de la salut especia s altie mal les tar trac i a diagnosticar que des , etes xiqu les dels xiquets i han naixen fins als catorze anys. Hui ests aqu a sult con a vingut a la meu aven xiquets i xiquetes que no es trob dit. an m’h que el bé. Això és
Maria Molta debilitat des de fa setmanes. Pal·lidesa. S’esgota en fer esforços.
Julià 38,5 °C de temperatura. Tos constant i mucositat. Fatiga. Molèstia al pit.
Ajuda’m a fer el diagnòstic d’aquests xiquets i xiquetes i a buscar el tractament adequat perquè se senten millor. 1
Elabora una taula en el quadern recopilant en columnes diferents els signes i els símptomes que té cada pacient.
2 Per a fer el diagnòstic amb més dades, necessitem fer unes proves a cada pacient. Llig la taula següent i digues quina prova creus que caldria fer en cada cas. Indica-ho en la teua taula. Prova Anàlisi de sang Anàlisi d’orina Auscultació Radiografia Ecografia
obrir S’usa per a desc
Àgata . 38 °C de temperatura ens, Dolor abdominal int rt pa sobretot a la dreta de l’abdomen. Nàusees, vòmits.
3 Després de rebre els resultats de les proves, he pogut realitzar tots els diagnòstics. Fixa’t en els cartells i indica a quin pacient correspon cada un. A
a dir, mia, és Té anè lt baix ell mo un niv jos en buls ro dels glò ixò, té . Pe r a la sang sa i alpal·lide fatiga, . p to m e s tres sím
B Té apendicitis, és a dir, una inflamació de l’apèndix segurament provocada per una infecció per bacteris.
Té bronquitis, que és una inflamació dels bronquis C deguda a una infecció ocasionada per un virus o per bacteris.
l’adequada (si de la sang és ió sic po m co Si la na substància carència d’algu o s cé ex m ni te que conté). en la seua tància anormal bs su na . gu al Si hi ha o restes de sang m ara gèrmens co , ió sic po m co - 4 Tens idea de quins podrien ció o en els ba es en la respira Si hi ha problem ser els tractaments que he tecs del cor. manat a cada pacient? Informacions als es, fissures o de ur ct fra ha dica’ls. hi Si ossos. ns interns que nvi en els òrga ca n gu al ha Si hi alaltia. puga indicar m
D
Té una fractura a l’astràgal, un os del turmell.
Pren nota! Els tractaments ens ajuden a recuperar el nostre benestar quan emmalaltim.
79
4 Com podem evitar les malalties? No podem evitar completament les malalties com vol Sandra, però sí que podem reduir la probabilitat de patir-les.
Previndre una malaltia consistix a adquirir hàbits per a reduir el risc de patir-la. Aquests són els principals consells que pots seguir per a cuidar la teua salut.
Consells saludables
No t’oblides de les revisions mèdiques i seguix el calendari de vacunació
Utilitza casc i genolleres per a anar amb bici o amb patinet. No passes massa temps davant d’una pantalla, etcètera.
Les visites periòdiques al pediatre servixen per a comprovar que tot funciona bé en el nostre cos i per a previndre malalties.
Procura tin dre una bona higie ne corpora l
ans de Llava’t les m ada i forma adequ freqüent
Llava el teu cos i els teus cabells sovint. Això prevé infeccions, a més, evita olors desagradables.
aliments de Manipula els va’n ica i compro forma higièn los s de menjarl’estat aban Si has d’agafar aliments amb les mans, tant per a menjar com per cuinar-los, fes-ho amb les mans netes. Comprova’n també l’estat i consulta la data de caducitat.
80
Evita conductes que posen en risc la teua salut
Llava’t les dents després de cada menjada
La llavada de mans prevé el contagi d’algunes malalties infeccioses. Amb això evitaràs la formació de càries.
Desinfecta le s teues feride s Si et fas una ferida, neteja-la amb una substància desinfectant. A vegades, és possible que necessitem atenció mèdica per a curar-la.
U4
1
Indica quines mesures utilitzaries per a previndre les malalties o problemes següents. Càries, dolor d’esquena, infart, grip, insomni, pallola.
2
Tindre coneixements de primers auxilis servix per a evitar que alguns problemes de salut es tornen greus abans que done temps a tractar-los. Seguix el «Curset de primers auxilis» disponible en anayaeducacion.es i aprén allò més bàsic.
3
T’has plantejat si l’activitat física que fas diàriament és l’adequada? Ompli el qüestionari disponible en la web d’anayaeducacion.es i comprova-ho. Per a comprendre millor els teus hàbits saludables, «T’ho conte en un moment» amb el vídeo «El vertader secret del bon rotllet», disponible en anayaeducacion.es.
ent Fes exercici diàriam isme i evita el sedentar
Menja de form a saludable Consumix aliments frescos i variats cada dia per a millorar el teu benestar i previndre malalties.
L’exercici físic millora el funcionament dels nostres òrgans i el nostre benestar mental i emocional. Troba un tipus d’activitat física que s’adapte als teus gustos.
Descansa i dorm Gita’t sempre a la mateixa hora, evita les pantalles una hora abans de gitar-te i procura dormir almenys huit hores cada nit.
Usa la TIC de forma saludable i sostenible. Per a això, consulta la fitxa 5 del pla TIC-TAC en anayaeducacion.es.
Que et pegue la llum solar... això sí, amb protecció Fes activitats a l’aire lliure. La llum del sol ens ajuda a regular els nostres cicles de son i a mantindre sans els nostres ossos, però no oblides usar protectors solars i ulleres de sol per a protegir els ulls.
Cuida el teu be nestar emocional Aprén exercicis de relaxació i de respiració, expressa els problemes amb paraules, cuida les relacions amb els altres, escolta els missatges de les teues emocions sense deixar que et dominen.
81
5 4 Com podem evitar les malalties?
La meua professió: infermer en un centre de salut soc infermer. Treballe Hola. Em dic Artur i ací són tractar s principals tasques ue me les de es un Alg ambulatori. posar injeccions es per a tancar-les, tur su i nts pu r sa po , arreplegar les les ferides i sang per a fer anàlisis de es str mo re nd i vacunes, pre s altres coses. a del pacient i molte dic mè ia tòr his la a dades per més m’agrada és la ll. Però la tasca que ba tre u me el ta an M’enc quantitat de alegra pensar en la de posar vacunes. M’ uestes. aq a s venen gràcie malalties que es pre
1
Hui he de posar vacunes a tres pacients. Podries ajudar-me a triar quina vacuna he de posar a cada un? Pots buscar informació o consultar el recurs «La importància de les vacunes» en anayaeducacion.es.
Febra groga
a) Primer pacient. Xiquet de 15 mesos. Li toca la vacuna que marca el calendari de vacunació infantil. Les vacunes administrades en els primers anys de vida protegixen per sempre després de diverses dosis. b) Segon pacient. Adult de 65 anys, que ve per la campanya de vacunació que es fa cada tardor contra una malaltia. L’efectivitat d’aquesta vacuna només dura un any, i per això se’n fa campanya anualment.
Ràbia Varicel.la
c) Tercer pacient. Adult de 30 anys que viatjarà a l’Índia, on hi ha malalties que no existixen a Espanya i per a les quals s’haurà de vacunar.
Pacient Xiquet de 15 mesos
Adult de 65 anys
Adult de 30 anys
82
Vacunes
s arribat a aquesta
Justifica per què ha
?
Grip
conclusió
Pren nota! Les vacunes i els bons hàbits ens ajuden a mantindre el nostre benestar durant molt de temps.
5
U4
Com funciona el sistema sanitari? Hi ha professionals especialitzats i instal.lacions en què ens ajuden a fer front a les malalties.
1
Digues quina de les imatges següents correspon a un hospital i quina a un ambulatori. A continuació, relaciona en el quadern un dels rètols següents amb el nombre corresponent en les imatges.
Què és el sistema sanitari El sistema sanitari és el conjunt de persones i de mitjans materials de què disposa un país per a previndre, diagnosticar i tractar les malalties de la població.
a) Recepció. b) Sala d’infermeria. c) Quiròfan. d) Habitació. e) Sala per a proves mèdiques. f) Urgències. A
A Espanya tenim un dels sistemes sanitaris més reconeguts del món per la seua qualitat i perquè tots els ciutadans i ciutadanes podem utilitzar-lo en igualtat de condicions. El nostre sistema sanitari es dividix en: • Atenció primària. Es proporciona als centres de salut (o ambulatoris), que són el primer lloc d’accés de la població als serveis sanitaris. El personal que treballa en atenció primària s’ocupa de la prevenció general de les malalties i del tractament de les malalties comunes. Per exemple, acudim al centre de salut per a les revisions de pediatria, quan ens hem de fer una cura o posar una vacuna. • Atenció especialitzada. Quan el nostre problema de salut no es pot solucionar en l’atenció primària, ens envien a l’hospital, on hi ha més mitjans materials per a diagnosticar les malalties i professionals especialitzats per a tractar-les. Per exemple, quan necessitem una intervenció quirúrgica a vegades hem d’estar uns quants dies ingressats a l’hospital.
Altres mitjans de salut pública A més del sistema sanitari, en quasi tots els països hi ha altres mitjans de salut pública que garantixen el benestar dels ciutadans. Són, per exemple, els sistemes de potabilització d’aigua, l’arreplega i el tractament dels residus i la producció i conservació d’aliments segurs.
3 2 1
B
6
4
5
3
1
2
Pren nota!
El sistema sanitari ens ajuda amb tractaments que no podríem usar pel nostre compte. Per exemple, amb les vacunes. 83
56
Una pandèmia actual Al març de 2020, la Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar oficialment l’existència d’una nova pandèmia mundial, la de la malaltia provocada pel coronavirus que tots coneixem com COVID-19.
La pandèmia de la COVID-19
ia? Què és una pandèm transmet tia contagiosa que es lal ma a un és ia èm Una pand nes. En el cas ecta milions de perso af e qu i t en m da pi rà tot el món. a afecta persones a lti ala m la , 19 DVI de la CO res pandèmies, 19, ja hem viscut alt DVI CO la de s an Ab o la del VIH. negra, la de la grip com la de la pesta
On es va originar la pandèmia de la COVID? Els primers casos de persones malaltes amb la COVID-19 es van produir a la ciutat de Wuhan, situada a l’est de la Xina, a finals del 2019. Les autoritats sanitàries xineses van declarar oficialment l’existència de la pandèmia de la COVID-19.
a de la COVID-19? Què causa la malalti ada pel a infecciosa provoc lti ala m a un és 19 La COVIDa d’esfera i a la Aquest virus té form . -2 oV -C RS SA us vir xeta que nts en forma de xin ixe os os br m no té superfície ó, tots els virus solar. Per aquesta ra na ro co la en rd co re coronavirus. ça reben el nom de amb aquesta aparen
Com es contagia la malaltia? La COVID-19 és una malaltia contagiosa que es transmet a través de les gotetes que tots produïm de manera natural en esternudar, tossir, parlar i fins i tot respirar. En el cas de les persones malaltes, aquestes gotetes estan carregades de milions de virus i, en ser inhalades per persones sanes, els contagien la malaltia. Aquestes gotetes també poden contaminar superfícies com una taula, un telèfon mòbil, un bolígraf, etc. Si una persona sana toca aquestes superfícies i es toca amb les mans la boca, el nas o els ulls, també es pot contagiar.
84
U4
Quins símptom es produïx aquesta malal tia?
El coronavirus de la COVID-19 ataca l’aparell respiratori de le s persones. Els sí mptomes més habituals que pr ovoca aquesta malaltia són: febra, tos, mal de gola, cansam ent i pèrdua del gust i de l’o lfacte. Com po ts comprovar, són símptomes molt pareguts als d’una grip. Majoritàriamen t, les persones que emmalaltixen de COV ID-19 es curen am b facilitat; només en algu ns casos la mal altia és molt greu i les person es necessiten ho spitalització.
? Quin tractament té ltixen persones que emmala La major part de les jar els tractades per a alleu de la COVID-19 són de gola. bra, la tos o el mal símptomes de la fe laltia ctament d’aquesta ma Podríem dir que el tra grip. és paregut al d’una ada per VID-19 està provoc La malaltia de la CO m si es tilitzar antibiòtics co un virus i no s’han d’u cteris. ba ltia provocada per tractara d’una mala
Com es prevé?
1
Busca informació sobre alguna de les pandèmies que s’han esmentat i digues quantes persones va afectar.
2 En quin continent està la Xina? 3 Dibuixa la teua versió d'un coronavirus en el quadern. 4 L’ús de mascaretes per a previndre el contagi per COVID-19 està indicat sobretot en ambients tancats. Per què creus que, a l’aire lliure, el risc de contagi de COVID-19 és menor? 5 Elabora un cartell amb símbols per a indicar les mesures contra la transmissió de COVID-19 en un centre hospitalari.
Per a previndre la COVID-19 tenim la sort de comptar amb vacunes eficaces per a evitar la propagació del virus al nostre cos. Altres mesures preventives molt importants són l’ús de mascaretes, una higiene correcta de mans i de superfícies, mantindre distància entre les persones i ventilar els espais tancats.
85
D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R
Què he aprés? 1
Observa la imatge següent i respon les qüestions.
9 Imagina que vas a una consulta mèdica, et diuen que patixes faringitis i et recepten un antibiòtic. Segons aquestes dades, digues quin tipus de malaltia tindries i quina en seria la causa. 10 Descriu amb detall diverses normes i consells per a millorar o mantindre: a) La higiene personal: la del propi cos. b) La higiene domèstica: la que realitzem amb els objectes i els espais de les nostres cases. c) La higiene als espais públics: la que es rea litza a les escoles, carrers, cines…
a) Creus que aquesta persona patix una malaltia? Explica per què ho creus així. b) Quins creus que poden ser els símptomes
11 Explica de forma argumentada per què el tractament de residus és necessari per a mantindre la salut pública.
d’aquesta malaltia? 2 Troba la paraula intrusa: asma, desnutrició, pallola, infart de miocardi. 3 Anomena dues malalties infeccioses que siguen contagioses i dues més que no ho siguen. 4 Si et diuen que algú patix una malaltia congènita, què vol dir? 5 Quin tipus de malaltia et produiria la picada d’un escurçó? 6
Busca exemples de les malalties següents i explica en què consistix cada una. a) Una malaltia no infecciosa respiratòria. b) Una malaltia infecciosa respiratòria.
7 Què són els agents infecciosos? Quines malalties infeccioses coneixes? Anomena quatre exemples d’agents infecciosos. 8 Quins òrgans i aparells es protegixen per mitjà d’aquestes accions de prevenció? a) Llavar-te les dents. b) Mastegar bé els aliments abans d’engolir-los.
No oblides omplir l’àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible en anayaeducacion.es. El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.
c) Fer exercici moderat sovint.
si has sabut la resposta
d) Dormir bé.
si has necessitat ajuda
e) Evitar sorolls.
86
12 Fa 15 anys, a Espanya només 5 de cada 100 xiquets i xiquetes patien obesitat. En l’actualitat, 16 de cada 100 xiquetes i xiquets tenen aquest tipus de sobrepés. a) A què creus que es deu aquest augment de l’obesitat infantil? b) Es calcula que a Espanya viuen uns 6 mi lions i mig de xiquets i xiquetes menors de 14 anys. Segons la dada anterior, quants patixen obesitat?
o si no has sabut respondre-la
U4 IU OBJECT IÓ EN ACC Escric una carta per a convéncer Sandra que isca de la seua habitació Vaja! Sembla que Sandra continua encabotada a quedar-se tancada a l’habitació seguint la seua llista de «mesures de seguretat». 1
Si Sandra manté les seues mesures de seguretat
Ompli en el quadern l’organitzador gràfic Conseqüències i resultats reflexionant sobre les conseqüències que podria tindre l’actitud de Sandra a curt i a llarg termini.
2 Torna a llegir la nota de Sandra. No creus que el que realment li passa és que té por d’anar a vacunar-se? Escriu una carta oferint-li arguments convincents que l’animen a posar-se la vacuna i a eixir de la seua habitació. 3 Sembla que Sandra t’ha escoltat i ha canviat d’opinió.
cu id ar la M’ he ad on at qu e m és in m eu a sa lu t no és no malalta. tentar no posar-me molt més El meu benestar és una llisque això! Redactaré qu e pu c ta nova de co se s a pe r a fe r en la m eu a vid nestar. tindre bona salut i be M’aju de s?
A curt termini
A llarg termini
Què pot passar? Quines conseqüències tindrà la decisió de Sandra?
Què pot passar? Quines conseqüències tindrà la decisió de Sandra?
Per als altres. Com podria afectar la seua família, els seus amics?
Per als altres. Com podria afectar la seua família, els seus amics?
Per a ella mateixa
Per a ella mateixa
Atenció
Com ho he aprés? 1
Copia aquesta imatge i puntua’t en cada un dels aspectes que s’hi anomenen. Després, unix els punts; com més gran siga el pentàgon, millor serà la teua situació d’aprenentatge.
2 Potser que alguns dels continguts que has aprés en la unitat t’hagen resultat sorprenents. Explica quins. En què creus que milloren la teua vida i la de les persones que t’envolten?
5 4
Qualitat dels meus treballs
3 5
2 4
3
2
1
1 1
3 4
Estudi
5
2
1
3
2
1 2
4
5
Treball en grup
3 4
5
Resolució de dubtes 87
© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.