Què aprendrem?
SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ
ODS
Pàg.
1
Llegim!
8
Has pensat quantes coses es poden aprendre amb els llibres? Anima tot el món a llegir!
Educació de qualitat
Treball digne i creixement econòmic
2
Viatgem!
22
Hi ha formes de gaudir del temps lliure i de conéixer llocs nous de manera respectuosa amb el medi. Preparem l’itinerari d’una excursió compromesa amb l’entorn i presentem-lo a la resta de l’alumnat.
3
Tenim por?
36
Cada cultura i cada època té uns personatges amb què espanten a les criatures. Fan por... però de la divertida! Descrivim com són aquests «monstres» i comparem-los!
Reducció de les desigualtats
4
L’escola que volem
50
Quines coses de la teua aula es podrien millorar? Descriu-les i proposa a la direcció del centre que les duga a terme.
Ciutats i comunitats sostenibles
REPÀS TRIMESTRE 1
5
Acció pel clima!
68
Investiguem com pot afectar el canvi climàtic als animals del nostre entorn? Fem redolins sobre el canvi climàtic.
Acció pel clima
6
Apaguem la pantalla!
82
Com podem contribuir a difondre idees per a tindre una vida més activa i amb menys pantalles? Fem un còmic presentant situacions divertides!
Salut i benestar
7
Volem pau i justícia!
96
Per a conviure en harmonia hem de respectar-nos. Fem una representació teatral en què solucionem un conflicte per mitjà del diàleg!
Pau, justícia i institucions sòlides
8
El camp, net i cuidat!
110
Com podem contribuir a cuidar els entorns rurals pròxims? Redactem unes normes de comportament per a conservar-los.
Vida terrestre
REPÀS TRIMESTRE 2
Comprem amb trellat!
128
Què feu a casa amb la roba que ja no useu o que ja no us va bé? Coneixes les botigues de roba de segona mà? Informa-te’n i redacta una notícia.
Consum i producció responsable
10
Gràcies a elles!
142
De segur que a prop de tu hi ha una dona que ha realitzat alguna proesa. Fes-li una entrevista perquè tot el món la conega millor.
Igualtat de gènere
11
Necessitem l’aigua!
156
Quan obrim l’aixeta corre l’aigua, veritat? Però hi ha llocs al món on això no ocorre. I si prepareu un cartell explicant els problemes que pot haver-hi si no disposem d’aigua?
Aigua neta i sanejament
12
Preparem les vacances!
170
Investiguem les reserves marines que hi ha al nostre territori i preparem una campanya publicitària perquè la gent les conega i les visite d’una manera responsable.
Vida submarina
9
REPÀS TRIMESTRE 3
ESCOLTE I PARLE
LLIG I ESCRIC
CONEC LA MEUA LLENGUA
• Llig: Qui dona vida als llibres? • Descobrisc: el diccionari • Conec: els textos narratius • Escric: un conte
• La comunicació • Signes de puntuació
Contem anècdotes
• Llig: Cap al campament d’estiu • Descobrisc paraules: l’excursionisme • Identifique: l’ordre en una narració • Identifique: qui conta una narració
• El llenguatge i la llengua. Les llengües d’Espanya • Diftongs i hiats
Resumim un conte
• Llig: Les set germanes • Descobrisc paraules: éssers fantàstics • Descric: una persona • Conec: els personatges d’una narració
• L’oració: subjecte i predicat • L’accentuació
Descric un paisatge
• Llig: L’escola de Bruixeria Hogwarts • Descobrisc paraules: l’escola • Descrivim: la nostra aula • Conec: narracions realistes i de ficció
• Classes de nom. Gènere i nombre • Usos del guionet. La dièresi
Comentem llibres que hem llegit
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · La nostra cimera pel clima: Mira això!
Llegim en veu alta
• Llig: Poemes sobre aus • Descobrisc paraules: caus d’animals • Escrivim: rimes • Conec: els textos poètics
• L’adjectiu • Dígrafs i separació sil·làbica ortogràfica
Improvisem
• Llig: Còmics • Descobrisc paraules: les onomatopeies • Dibuixe: un còmic • Dibuixem: cal·ligrames amb paraules
• Articles, interrogatius i demostratius • L’apòstrof i les contraccions
• Llig: Per sis granets de magrana! • Descobrisc paraules: el teatre • Conec: els textos teatrals • Escric: un fragment teatral
• Possessius, numerals i quantitatius • La esse sorda
• Llig: Com cal comportar-se en la muntanya • Descobrisc paraules: elements del paisatge • Escric: un text instructiu • Transformem: un text narratiu en teatral
• Adverbis, preposicions i conjuncions • La esse sonora
Fem una lectura dramatitzada
Explique itineraris
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Fem camí: Gaudisc hui i gaudiré demà
Fem un noticiari
• Llig: Moda ètica • Descobrisc paraules: neologismes • Escrivim: una notícia • Conec: narracions en vers
• Pronoms personals • Ús de x, tx i ig. Sons de la x
Entrevistem
• Llig: Entrevista a Sílvia Navarro, jugadora d’handbol • Descobrisc paraules: els esports • Faig: una entrevista • Escric: el diàleg d’una narració
• El verb (I) • Ús de g, j, tg i tj
• Llig: L’aigua • Descobrisc paraules: el cicle de l’aigua • Escric: un text expositiu • Conec: recursos literaris (I)
• El verb (II) • Ús de la b i de la v. Ús de r i rr. La h
• Cantem: Cançons populars • Descobrisc paraules: les frases fetes • Creem: un text publicitari • Conec: recursos literaris (II)
• Complements del predicat • Paraules amb l, ll i l·l
Prepare una exposició oral
Representem anuncis
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Un lloc per al nostre esplai: El meu lloc preferit és…
2
Viatgem!
Quan viatgem, entrem en contacte amb altres persones i això fa que milloren les nostres relacions socials. A més a més, si visitem un lloc hem de procurar deixar-lo igual o millor de com l’hem trobat perquè qui vinga després també puga disfrutar-lo.
Com ho veus?
La dada
• T’agrada viatjar i conéixer altres llocs? • On t’agradaria fer el teu pròxim viatge? • Quin tipus d’activitats t’agrada fer quan viatges?
Objectiu en acció
lliure Hi ha formes de gaudir del temps a i de conéixer llocs nous de maner respectuosa amb el medi. Preparem sa l’itinerari d’una excursió comprome sse. amb l’entorn i presentem-lo a cla
4
Contem anècdotes T’ha passat algun fet divertit que vulgues contar a la classe?
L’activitat física que fem durant els viatges millora la nostra salut.
Cap al campament d’estiu Què fas a l’estiu? Viatges o fas alguna activitat?
Excursionisme Una manera de descobrir un espai natural és recórrer-lo a peu.
8
Identifique l’ordre en una narració Una història s’ha de contar de manera ordenada.
Identifique qui conta una narració Des de quins punts de vista es pot contar una història?
Conec la meua llengua El llenguatge i la llengua. Les llengües d’Espanya Diftongs i hiats
5
T’ha passat algun fet curiós o divertit que vulgues contar a la classe? Segur que si penses una miqueta, has viscut moltes anècdotes gracioses.
ESCOLTE I PARLE
Contem anècdotes 1
Escolta l’anècdota i i identifica quina vinyeta conté un error. 1
2
3
4
5
6
2 Respon aquestes qüestions sobre l’anècdota anterior. • Quins personatges hi apareixen? • Qui conta els fets? – La mare
6
– La xiqueta
– El pare
U·2
3
Línia del temps
Tria un record que tingues i explica’l a la classe.
• Conta’l seguint un ordre en la història, des del començament fins al final. • Usa frases clares i fàcils d’entendre. • Procura donar l’entonació adequada a les frases. Jo, una vegada, quan anava amb ma mare pel centre comercial… Jo no oblidaré mai el meu primer dia d’escola.
Sabeu que jo, quan tenia set anys, vaig caure de cap al llavador del poble de la iaia?
Jo recorde que quan vam anar d’excursió al museu de l’Arròs…
Valorem les anècdotes 1-2-4
En grups de quatre, valoreu les anècdotes que heu contat els membres del grup.
• Heu explicat els fets de manera ordenada? • Heu usat una entonació adequada per a explicar-les? • Quina resulta més curiosa? Per què sorprén?
Pren nota! Les anècdotes, habitualment, conten fets curiosos o graciosos de la vida d’algú.
7
LLIG I ESCRIC
Què fas a l’estiu? Viatges amb la família o fas alguna altra activitat? La protagonista d’aquesta lectura no té massa ganes de participar en la proposta que li fan els pares…
Cap al campament d’estiu L’estiu que vaig fer deu anys, els pares em donaren una sorpresa. Havien de treballar lluny. I com que no volien deixar-me sola a casa ni encolomar-me a l’àvia, van pensar que la millor opció era enviar-me a un campament. Quan m’ho van insinuar, em va caure l’ànima als peus. Ma mare va provar de fer-me passar amb bones raons: —Creu-me, Alícia, t’agradarà! Jugaràs amb altres xiquets, viuràs a la muntanya, veuràs animalets…
Abans de llegir
• A partir del títol i de les il·lustracions, imagina què deu contar aquesta narració.
• Escolta el text enregistrat de la lectura.
—I si els altres xiquets em cauen malament? I si em perd a la muntanya? I si em piquen els mosquits? Jo no me’n vull anar. —Ton pare i jo hem de treballar tant sí com no. Els teus companys d’escola peguen a fugir al poble o a la platja. Què vols, avorrir-te com un mussol tot l’estiu? —Què és un mussol? —Justa la fusta! Per això has d’anar de campament! A la teua edat, jo sabia què era un mussol, una cadernera o un pit-roig. —Tu vivies en un poble, mare, entre cabres i conills. No coneixeré ningú! Si m’envies al campament em provocaràs un trauma infantil! —Només seran un parell de setmanes. És el millor per a tu, Alícia, i s’ha acabat! Quan la mare s’entestava en alguna cosa, no hi havia manera de fer-la canviar de parer. Era igual de cabuda que jo. La mare va llegir en la pàgina web que dormiríem en tendes de campanya. Quin horror! M’esmussava de pensar-ho. M’imaginava un campament perdut a la serra, infectat de mosquits tigre, vampirs, formigues roges assassines, serps devoradores d’humans i tota classe de bèsties despietades i famolenques. Vocabulari Encolomar: encarregar a un altre (una faena difícil). Justa la fusta: expressió que s’usa per a donar la raó a una cosa dita. Esmussar: ací, causar una impressió desagradable.
8
U·2
L’1 de juliol, a punta de dia, em van embotir de matinada en un autobús ple d’altres víctimes innocents i inconscients de la sort que els esperava. Vam deixar arrere els edificis de la ciutat. Després, vam mamprendre un bon tros per carretera. Quan l’autobús va enfilar una pista estreta, costeruda i tota revoltes, per les finestres només veies arbres i més arbres, tan alts i frondosos que ocultaven el cel. A l’últim, vam arribar a la nostra destinació, baldats, cruixits i més marejats que un allioli. Ens van descarregar en una clariana del bosc, enmig d’una serra allargada i misteriosa. A la dreta, s’estenia un llac d’aigües cristal·lines. Segur que devia ser un viver de piranyes, a mi que no m’esperaren a prendre el bany! A l’esquerra, en un pla d’herba, una estesa en filera de vint tendes de campanya idèntiques. Davall de les tendes devien viure els exèrcits de formigues menjapersones. També hi havia un mas de dues plantes amb la façana de pedra. Damunt de la gran porta de dues fulles de fusta, un cartell:
CAMPAMENT DE SERRA PERDUDA Quan vindràs, mai l’oblidaràs
Adaptat d’El misteri de Serra Perduda. Francesc Gisbert. Ed. Bromera.
9
LLIG I ESCRIC
Comprenc la lectura
1
Relaciona cada expressió amb el significat corresponent. Caure l’ànima als peus
Molt marejat, confús.
Més marejat que un allioli
Donar excuses o evasives.
Fer passar amb raons
Tindre un desengany.
2
Qui és la protagonista de la narració? Quants anys té quan ocorren els fets?
3
Per què els seus pares la volen enviar a un campament d’estiu? • Ella hi està d’acord? Quins arguments dona per a defensar la seua postura?
4
Quins animals perillosos pensa la protagonista que hi pot haver?
5
Quin dia comença el campament? Quin dia deu acabar?
6
Amb quin mitjà de transport hi van?
7
Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses. – La carretera està tota plena de revoltes. – Per les finestres de l’autobús només es veien edificis. – L’autobús va parar en una clariana del bosc.
Les meues experiències
1 Com creus que ho passarà Alícia en aquest campament? 2 I tu,
has anat alguna vegada de campament? Com va ser la teua experiència?
10
Pren nota! Hi ha paisatges naturals que convé conéixer i també protegir.
Una manera de descobrir un espai natural és recórrer-lo a peu. L’excursionisme i les acampades, sempre que s’organitzen bé, són activitats respectuoses amb el medi.
U·2
Descobrisc paraules de l’excursionisme 1
Troba en la sopa de lletres el nom d’aquests elements per a fer excursionisme. F
R
O N
T
A
L
B
D
L
F
B
C
K
S
B
F
G O
P
L
J
N
L
D
H
R
N
S
T
Z
A M
S
J
T
F
U
V
C
E
Q N O
R
B
N
C
I
F
D
S
V
T
T
C
F
G
H
X
R
N
L
P
E
X
B
A
S
T
O N
S
C
X
R
I
V
J
R
G
L
Q
F
H
D N
L
S
D
Z
F
A
B
K
P
Y
A
L
C
A
N
T
I
M
P
L
O
R
A
3
5 4
7
2
3
2
1
6
Encercla les lletres que es repetixen en cada una d’aquestes paraules. muntanya
muntanyós
muntanyeta
muntanyisme
Les paraules s’agrupen en famílies.
Agrupa aquestes paraules en tres famílies lèxiques. Després, subratlla el lexema de cada família i encercla’n la primitiva.
aigualit aire
airejar
illeta aigua
illa
desairar
desaigüe
illot
La part que tenen en comú les paraules de cada família s’anomena lexema i coincidix sovint amb la paraula primitiva (camp). La resta de paraules de la família són les derivades (campestre, descampat, acampar, etc.).
11
Perquè s’entenga una història s’ha de contar de manera ordenada. Hi ha expressions al llarg de la narració que indiquen quan passa cada fet.
LLIG I ESCRIC
Identifique l’ordre en una narració 1
Llig aquests fragments i ordena’ls perquè el relat tinga sentit. a
b
ra, com Al cap de mitja ho ia molta que el caminet fe a recu costera, vam parar seguida perar l’alé, però de continuàrem. c
Quan vam arribar al cim, vam veure el poble de ls ia ios allà baix i, al fons , s’endevinava la mar. Vam dinar mentre observàvem com volaven les aus.
A principi de l’est iu, vam fer una excurs ió pels voltants del po ble dels iaios.
d
r aigua en Primer, vam carrega i vam eixir la font de la plaça caminet del poble seguint un blanques marcat amb ratlles i grogues.
e
En acabar el dinar, vam arreplegar el fem i vam tornar al poble per una pista que feia una volta més llarga però més còmoda de caminar. • Quines expressions t’han ajudat a ordenar-lo?
2
12
Observa les vinyetes i escriu un relat breu. Usa-hi expressions temporals per a enllaçar les parts.
Pren nota! En una excursió convé seguir els camins marcats per llocs segurs i no anar camp a través.
Des de quins punts de vista es pot contar una història? A vegades, contem fets que hem presenciat o hem viscut; i unes altres, no participem en la història.
U·2
Identifique qui conta una narració 1
Llig aquests dos fragments, fixa’t en les paraules destacades i respon. a
El senyor Genís no és ni alt ni baix, ni prim ni gros, ni jove ni vell. Viu en una barriada ni gran ni menuda, ni cèntrica ni allunyada. El senyor Genís té un pis ni lluminós ni enfosquit, ni ordenat ni desendreçat. En definitiva, és una persona ben normal… si no fora per un detall: al senyor Genís no el veu la gent. Joan de Déu Prats. L’home invisible. Ed. Barcanova.
b
La meua desolació augmentava en pensar que tenia la roba banyada, que no podia canviar-me i que no sabia ben bé on estava. Durant una estona vaig vagar, compungit, però com que queia la nit em calia trobar un abric per passar-la. Alhora, sentia necessitat d’aigua dolça. Vaig trobar-ne i, de cara a la nit, em vaig enfilar a un arbre gruixut. Vaig dormir-hi com un xiquet de bolquers. Daniel Defoe. Robinson Crusoe. Ed. Proa.
• Quina de les dues narracions penses que està contada en primera persona? Per què?
El narrador és qui conta els fets en una narració.
Si és un personatge de la narració, conta el que passa en 1a persona.
2
Si no és qui intervé en els fets, els conta en 3a persona.
Reescriu el text a de l’activitat anterior en 1a persona.
Exemple Jo no soc ni alt ni baix...
3
Ara, reescriu el text b en 3a persona.
Exemple La seua desolació augmentava...
13
CONEC LA MEUA LLENGUA
El llenguatge i la llengua 1
Cercle de punts de vista
Llegiu aquest text i reflexioneu sobre si els animals poden transmetre informació.
Els dofins emeten xiulits i esclafits diferents per a comunicar-se i, segurament, per a cridar-se entre els membres del mateix grup.
2
A quina llengua correspon cada una d’aquestes formes de dir bona nit? Pots consultar-ho en Internet. Good night!
Guten nacht!
Bonne nuit!
3
Buona notte!
Noapte buna!
El llenguatge és la capacitat humana de comunicar-se, emetent i rebent informació. La llengua és el conjunt de paraules i regles que usa una comunitat per a comunicar-se, com ara el valencià, el francés o el xinés.
Escriu una paraula que t’agrade molt en valencià i investiga com s’escriu i es pronuncia en unes altres llengües. Pots preguntar a companys i companyes que sàpien altres idiomes.
Les llengües d’Espanya 1
Per parelles, copieu i completeu la graella amb aquestes expressions i les corresponents en valencià. Si cal, consulteu-ho en Internet. buenas noches – bos días – hola – ola buenos días – gau on – adeus – agur
14
Valencià
Castellà
Basc
Gallec
?
?
egun on
?
?
?
?
boas noites
hola
?
kaixo
?
?
adiós
?
?
A Espanya, a més del castellà, hi ha unes altres llengües oficials: el gallec a Galícia, el basc al País Basc i a Navarra, i el català a Catalunya i les Illes Balears, que a la Comunitat Valenciana s’anomena valencià.
U·2
Diftongs i hiats 1
Observa com hem separat en síl·labes aquestes paraules amb diftong. ai-re
rei-na
cau-re
mou-re
som-riu-re
• Ara, fes tu el mateix amb les següents. caiman – nouvingut – boirós – dibuixar – piular – seitó
2
Completa aquestes paraules en el quadern amb un diftong. Procura no repetir-ne cap. x…let
3
t…lada
b…ra
p…
Encaixa les peces del mateix color i forma paraules.
es vi
o
tà
làn
4
c…ner
ri
a
am
es
bu tu
Dues vocals juntes que es pronuncien en la mateixa síl·laba formen un diftong. Fan diftong les parelles de vocals acabades en i (ai, ei, oi, ui) i en u (au, eu, iu, ou): parau-la, ciu-tat.
a
cà
Dues vocals juntes que es pronuncien en síl·labes diferents formen un hiat.
ci
lí
Separa les síl·labes d’aquestes paraules amb hiat. coet – vidriola – lleona – pirueta – reactor – pèrdua
5
Quina paraula de cada parella té hiat? Separa’n les síl·labes per a comprovar-ho. aplaudir – cacatua
servei – rierol
teulada – cruel
DICTAT Llig el text amb atenció i escriu-lo al dictat.
L’altre dia les pluges torrencials van omplir el riu Clariano i el riu Albaida en un tres i no res. A la nit vam veure a la televisió imatges impressionants de torrents i barrancs que habitualment estan secs, plens d’aigua.
Valora com has escrit el dictat. Ortografia Presentació Cal·ligrafia
15
DOSSIER D’APRENENTATGE
Què he aprés? 1
2
3
Consulta en un traductor automàtic d’Internet com es diuen aquestes expressions en les llengües d’Espanya. Castellà
Gallec
Basc
Gràcies
?
?
?
Com et dius?
?
?
?
D’on ets?
?
?
?
Separa les síl·labes d’aquestes paraules i classifica-les en la graella. Després, respon les preguntes. poeta
imprudència
relleu
europeu
paciència
boira
astronauta
recepció
Amb diftong
Amb hiat
?
?
Copia les oracions i subratlla amb color roig les paraules amb diftong i amb blau, les paraules amb hiat. – Localitza Europa, Àsia i Austràlia en aquest mapa. – Pau toca la viola a diari en l’habitació de dalt. – Diana ha cuinat una paella deliciosa.
4
Quina paraula de cada grup no pertany a la mateixa família que la resta? passada, passador, pas, pastor, passatge vol, voladís, volada, voler, volador ulleres, ullerós, ullet, cull, ullada
5
Quina és la paraula primitiva de cada família anterior?
El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. Si has sabut la resposta.
16
Si has necessitat ajuda.
Si no has sabut respondre-la.
U·2
Object iu en acció Viatgem! Per a acabar la unitat, reflexionarem a classe sobre la manera d’organitzar una excursió sostenible, és a dir, una excursió que respecte l’entorn que visitem. Emplenarem l’esquema pense – m’interessa – investigue per a elaborar una proposta ben interessant per a la resta de l’alumnat.
Com podem organitzar una «excursió sostenible» Pense
M’interessa
– On podem anar d’excursió? Quins espais natu– rals hi ha pròxims a la nostra localitat? – De quin lloc hem sentit parlar que seria interessant visitar?
– Quines característiques destaquen del lloc que volem visitar: el paisatge, la fauna, la vegetació? – Què descobrirem quan visitem aquest lloc?
Investigue – Com podem anar-hi? – Què hi haurem de dur? – Quines activitats hi podrem realitzar? Quines mesures pren– drem per a deixar aquest espai igual o millor de com l’hem trobat?
Proposem una excursió a la resta de l’escola
1
Penseu en la ruta o en l’itinerari que fareu i quines activitats de conservació de l’entorn hi dureu a terme.
2 Prepareu cartells en què expliqueu l’excursió a la resta de l’alumnat.
Bon via tge ! Com ho he aprés? 1
Explica per a què creus que t’ha servit cada un d’aquests aspectes treballats en la unitat. • Contar anècdotes i records personals. • Escriure i entendre un text narratiu. • Identificar el narrador d’un relat. • Saber quines llengües es parlen a Espanya.
• Saber separar les síl.labes d’una paraula tenint en compte
els diftongs i els hiats.
17 17
3
Tenim por?
La por és una emoció natural dels éssers humans. És útil tindre’n perquè ens fa fugir d’un perill, però de vegades ens paralitza i es fa cada vegada més gran. Recorda que la por sempre es pot superar; pensa, sinó, quantes coses et feien por quan tenies menys anys i ara et pareixen divertides!
Com ho veus?
La dada
• Coneixes la Quarantamaula? I l’Home del sac? • Amb quins personatges han intentat espantar-te? • Quina por solies tindre que ara ja has superat?
La por és contagiosa, com l’alegria. De què preferixes contagiar-te?
• Et pareix divertit disfressar-te de monstre?
Objectiu en acció Cada cultura i cada època té uns a personatges amb què espanten la les criatures. Fan por… però de sts divertida! Descrivim com són aque «monstres» i comparem-los!
18
Resumim un conte T’agraden les històries contades amb tots els detalls?
Les set germanes Hi havia un homenot que feia por allà per les terres d’Alacant…
Éssers fantàstics La cultura popular ens ha llegat molts éssers imaginaris.
10
Descric una persona Quan descrivim una persona estem «dibuixantla» amb paraules.
Conec els personatges d’una narració No tots els personatges són igual d’importants.
Conec la meua llengua L’oració: subjecte i predicat L’accentuació
19
ESCOLTE I PARLE
Veritat que t’agraden les històries contades amb tots els detalls? Però la mateixa història es pot contar d’una manera més breu.
Resumim un conte 1
Escolta el conte «La princesa i la granota» i ordena les vinyetes segons la història.
2
20
A partir de les vinyetes que has ordenat en l’activitat anterior, resumix el conte que has escoltat. Línia del temps
Quan resumisques, evita la repetició d’expressions com ara: i aleshores…, i després…, i va i…
U·3
Històries de por
1 La princesa del conte anterior no coneixia realment qui era la granota i, per això, li tenia por. Quines històries coneixes que et facen por? Comenteu-les a classe.
2 Coneixeu
els espantacriatures valencians? En grups, repartiu-vos aquests monstres i busqueu-ne informació. Després, expliqueu-la a la classe. La Quarantamaula
La Bubota
L’Home del sac
Els dracs
El Butoni
Les dones d’aigua
3 Amb
l’encanteri Ridiculus del conegut mag Harry Potter podràs superar les teues pors.
passos. ts s e u q a ix u g e s tindre por, Si vols deixar de por. • Tria la cosa que et fa es què és, u ig d o N . a s o c • Pensa com és aquesta teua ment. la n e a -l ta n e s e r p només re e ridícula. lt u s e r e u q s n fi • Exagera-la companys ls e b m a r o p a u • Riu-te de la te de classe. i les companyes
Pren nota! Abans de sentir por o desconfiança d’una persona desconeguda, hauríem de conéixer-la.
21
LLIG I ESCRIC
Hi havia un homenot que feia por allà per les terres d’Alacant… però igual podia haver ocorregut per qualsevol altra comarca.
Les set germanes Hi va haver un temps en què recorria els pobles de la comarca d’Alacant un home roí anomenat el Pare Llop o l’Home del sac. El seu aspecte era inconfusible: molt alt i un poc vell, la cara barbuda i rogenca, i els cabells blanquinosos i rebolicats. Anava amb tota la roba espentolada, amb un capell de palla molt gran, un sac a l’esquena i un sarró molt gran penjant-li del muscle. Quan anava als pobles, demanava almoina i les dones li’n donaven, més per por que no per caritat.
Abans de llegir
• Què et suggerix el títol? De què creus que deu tractar aquesta història de fer por?
• Escolta el text enregistrat de la lectura.
En un d’aquests pobles vivia una dona viuda amb set filles, l’última de les quals era coixeta. Cada matí, quan la dona pastava, preguntava a les filles: —Filles meues, què voleu que us faça? Les filles contestaven tot cantant: —Mare, mare, a mi un rotllet. —Mare, mare, a mi una coqueta. —Mare, mare, a mi una treneta. —Mare, mare, a mi una barqueta. —Mare, mare, a mi una bambeta. —Mare, mare, a mi un bescuitet. La coixeta, que era la més menuda de totes, deia sense precisar: —Mare, mare, a mi també! Un dia, el Pare Llop es va trobar les set germanes i totes pegaren a fugir excepte la més menuda, la coixeta. El Pare Llop la va agafar i, abans de ficar la xiqueta dins el sarró que portava, li va dir:
Vocabulari
—Demanarem de casa en casa i, quan jo t’ordene «Canta, canta, sarronet, o no menjaràs, pardalet», cantaràs una cançó que jo t’ensenyaré.
Espentolar: trencar (especialment la roba).
D’aquesta manera recorrien tots els pobles i, quan arribaven a la porta d’una casa, el Pare Llop deia: —Senyora, em dona una monedeta si li cante una cançoneta? —Vaja… bé! — solia respondre, tota temorosa, la dona. Aleshores se sentia la veuota del Pare Llop que ordenava: —Canta, canta sarronet, o no menjaràs, pardalet! I la xiqueta cantava: Açò eren set germanes que soleta m’han deixat, ha vingut el Pare Llop i dins del sarró m’ha tancat.
22
Inconfusible: que no es pot confondre.
Sarró: bossa de pell que es fa servir per a portar-hi coses diverses. Almoina: donació de diners, roba o una altra cosa que es fa a una persona que ho necessita. Rusc: habitacle d’un eixam o comunitat d’abelles.
U·2 3
No cal dir que, quan acabava la cançoneta, les dones es compadien de la pobra i misteriosa víctima i donaven una moneda a l’odiat vell. Un any més tard, el Pare Llop va tornar de casualitat al poble on l’havia capturada i va picar a la porta de la casa de la xiqueta. Abans de fer el numeret del sarronet va dir a la mare: —Escolte, puc deixar aquí el sarró per a anar a missa? —Clar. Deixe’l darrere de la porta —va respondre la mare. La fortuna o la providència van fer que, en aquell mateix moment, la mare pastara i diguera allò de: —Filles, què voleu que us faça? Per ordre, i de la forma que ja sabeu, les filles li demanaven el rotllet, la coqueta, la treneta… I de sobte, es va sentir una veu que feia: —Mare, mare, a mi també! —Xiquetes, ho heu sentit? —digué la mare. Corrents, obriren el sarronet i hi van trobar la xiqueta que, molt feliç, es va penjar al coll de sa mare. S’abraçaren i es besaren i, en acabar, la mare va ficar dins del sarró un rusc que hi havia al jardí. El Pare Llop va tornar de la missa, va arreplegar el sarró i se’n va anar a una altra casa a demanar. Quan va dir la frase de sempre, va trobar que el sarró no cantava. Aleshores, tot enfadat, el va tirar a terra de colp. El sarró es va obrir i totes les abelles en van eixir i el van unflar a picades. Finalment, vingué l’alguatzil i se’l va emportar detingut. I, des d’aquell dia, es va acabar la por que tots tenien al Pare Llop. Tan sols queda en el record i, de vegades, se sent dir a alguna mare: —Xiquets, sigueu bons no siga cosa que vinga el Pare Llop i se us emporte! Adaptat de Rondalles de l’Alacantí. Joaquim G. Caturla. Ed. Tabarca.
23
LLIG I ESCRIC
Comprenc la lectura
1
Segons el text, quin d’aquests personatges és el Pare Llop? a
2
b
c
Completa el quadre en el quadern amb les característiques que dona el text sobre el Pare Llop. Aspecte general
Cara
Cabells
Roba
Caràcter
?
?
?
?
?
3
Com es guanyava la vida el Pare Llop?
4
Quins dolços demanen les filles a la mare?
5
Per què no pega a fugir la filla menuda quan es troben amb el Pare Llop?
6
Com reaccionen les dones quan el Pare Llop els demana almoina? – S’espanten i fugen. – S’espanten i li donen una monedeta per por. – Es compadixen de l’odiat Pare Llop.
7
Què passa quan la mare canvia la xiqueta pel rusc d’abelles?
Pren nota! Quan has tingut por?
1 Comenteu a classe com es devia sentir la filla menuda tancada al sarró.
2 En quina situació has patit por? Com es va resoldre? 24
Aquesta rondalla explica l’origen de l’Home del sac o el Pare Llop. Coneixes l’origen d’uns altres espantacriatures? Anima’t a investigar-los!
La cultura popular ens ha llegat molts éssers imaginaris que apareixen en llegendes, contes, rondalles…
U·3
Descobrisc paraules dels éssers fantàstics 1
Ordena les lletres i forma el nom d’aquests éssers fantàstics. 1
2
3
sreina
ivmapr adfa 4
asantmfa
groe eodynt
7
6
urbaix
5
2
Forma paraules noves afegint un prefix diferent a cada una d’aquestes paraules. Després, encercla els dos noms d’éssers fantàstics que has format. extra-
super-
3
heroi
hipersub-
marí
mercat
terrestre
Les paraules derivades es formen afegint un prefix davant del lexema (embruix) o un sufix darrere del lexema (bruixeria).
Relaciona els elements de les columnes. Paraula primitiva
Paraula derivada
Significat del sufix
verd
verdós
obra
perfumeria
home
obrer
diminutiu
perfum
nanet
augmentatiu
homenot
establiment
nan
ofici semblant a
25
Quan descrivim una persona estem «dibuixant-la» amb paraules. Com més detalls hi afegim millor quedarà el dibuix!
LLIG I ESCRIC
Descric una persona 1
Llig aquesta descripció. Després, copia el quadre i ompli’l amb les dades del text.
Era un home alt i fort, com un roure vell. Portava els cabells negres, arreplegats en una cua llarga i arrissada que li queia per l’esquena. Sempre portava el mateix barret, trencat i brut, i la mateixa casaca, vella i gastada.
En la descripció d’una persona es pot parlar de l’aspecte físic, el caràcter, els gustos i la manera de vestir. Per a descriure s’utilitzen adjectius i comparacions.
—Tinc gustos senzills —va dir quan arribà a la posada—. Guisats saborosos, rom, aquestes roques banyades pel mar i veure passar els vaixells… No era un mariner com els altres. Era silenciós, de mirada tèrbola i s’enfurismava per qualsevol motiu. Només el doctor Livesey s’atrevia a enfrontar-se a aquell misteriós personatge amb aspecte de pirata. Adaptat de L’illa del tresor. R. L. Stevenson.
2
Aspecte físic
Alt, fort, …
Manera de vestir
?
Caràcter
?
Gustos
?
Relaciona i escriu comparacions.
ulls blaus
nas ganxut
cabells daurats
3
com
el bec d’una àguila el blat madur la mar
Fes la descripció del teu company o companya. a) Descriu, primer, les característiques físiques: aspecte general, cara, mans, etc. b) Indica algunes característiques de la seua manera de ser. c) F inalment, afig els seus gustos i les seues aficions. • L legiu les descripcions en veu alta i valoreu els adjectius i les comparacions que heu usat.
26
Pren nota! Amb tot el que has aprés, segur que ja pots descriure qualsevol personatge, per molt fantàstic que siga!
No tots els personatges són igual d’importants. Alguns estan presents en tot moment i uns altres només un instant.
U·3
Conec els personatges d’una narració 1
Llig aquest fragment i respon les qüestions següents.
El fantasma Marià es va donar a conéixer la primera nit que vam passar a la Casa Gran. Es va aparéixer recolzat al prestatge de la xemeneia. Tot va ser molt ràpid: en un mateix instant, els ulls del fantasma, els de la meua germana i els meus es van trobar. La meua germana va obrir la boca i es va engolir un crit just quan el fantasma espentava amb un dit un gerro buit que hi havia al prestatge de la xemeneia. Aquell gerro horrorós es va estavellar a terra i es va fer en mil trossos. Els cors dels qui estaven presents també van estar a punt de fer-se en mil trossos. I el meu, doblement, perquè vaig ser jo la que va notar l’alé gelat del fantasma quan va bufar i va apagar els ciris. No va ser una ràfega de vent. No. Va ser un alé fred que feia pudor d’all.
El personatge principal d’una narració és el o la protagonista (Caputxeta) que a vegades s’enfronta a l’antagonista (el llop). Els personatges secundaris (la mare o la iaia de la Caputxeta), acompanyen, ajuden o perjudiquen el o la protagonista.
El pare va dir que ens calmàrem i va tornar a encendre els ciris. El fantasma Marià ja no estava. La meua germana i jo no vam dir res, res de res, fins l’endemà, quan vaig tornar a trobar-me al bany aquell fantasma que em faria la vida impossible. Adaptat d’Això no pot continuar així. Carmela Trujillo. Ed. Anaya.
• Quins personatges intervenen en el fragment? • Quin deu ser el o la protagonista? I l’antagonista? Raona la resposta. • Els fets estan narrats en 1a o en 3a persona?
2
1-2-4
En grups de quatre, reflexioneu i relacioneu en el quadern els elements de les columnes. Obra
Protagonista
Antagonista
Secundaris
La Blancaneu
Mowgli
Shere-Khan
els set nanets
El llibre de la selva
la Blancaneu
la madrastra
Wendi
Peter Pan
Peter Pan
el capità Garfi
Baloo i Bagheera
27
CONEC LA MEUA LLENGUA
L’oració: subjecte i predicat 1
Completa aquestes oracions. Amb un subjecte
2
Amb un predicat
– … apagaren ràpidament l’incendi.
– Lluís i tu…
– … va reparar la pota de la cadira.
– La guanyadora del torneig…
– … rosegà les pinyes d’aquell pi.
– La tia Mercé…
Pregunta qui? al verb de cada oració i copia’n els subjectes. Després, encercla el nucli dels subjectes. – És molt antiga aquella taula. – Tots ells volien flam amb nata. – S’ha escapat el teu gat. – La iaia conta històries molt divertides.
Exemple Qui és molt antiga? Aquella taula.
3
En una oració distingim: • Subjecte: qui fa l’acció expressada pel verb, és de qui es diu alguna cosa. El nucli és un nom o un pronom. • Predicat: allò que diem del subjecte. El nucli és un verb. La dona tenia set filles. Subjecte
Predicat
Copia les oracions que tenen subjecte el·líptic. – S’enfilen àgilment per les branques. – Ximo anirà a París el mes que ve. – Fa uns pastissets de moniato deliciosos. – Ha tornat cansadíssima de l’excursió. •E scriu un subjecte adequat per a les oracions que has copiat.
4
28
Escriu una oració d’almenys huit paraules en la qual el nucli del subjecte siga ovelles i el nucli del predicat siga pasturen.
En algunes oracions no apareix el subjecte perquè se sobreentén pel context, es tracta d’un subjecte el·líptic. Vindràs demà? (tu)
U·3
L’accentuació 1
Classifica aquestes paraules segons on tenen la síl·laba tònica. forner – alumini – bisturí – època – fornera semàfor – campió – termòmetre – àrbitra Agudes: … Planes: … Esdrúixoles: …
2
3
Copia aquestes paraules agudes i accentua les que cal. arros
patins
mati
camio
enten
Dublin
aniran
frances
Quines d’aquestes paraules planes han de portar accent gràfic? Copia-les i posa’ls-el. escandol – album – facil – examen – estreles
4
La síl·laba tònica és la que pronunciem amb més força en una paraula. Segons la seua posició, les paraules poden ser: • Agudes: quan la síl·laba tònica és l’última (forner). S’accentuen quan acaben en vocal, as, es, is, os, us, en, in (campió, andalús). • Planes: quan la síl·laba tònica és la penúltima (alumini). S’accentuen quan no acaben en vocal, as, es, is, os, us, en, in (semàfor, àlbum). • Esdrúixoles: quan la síl·laba tònica és l’antepenúltima. S’accentuen totes (època, termòmetre).
Escriu en el quadern el nom del que representa cada una d’aquestes imatges. Totes són paraules esdrúixoles. La vocal a porta accent obert (pelicà, àmfora). Les vocals i, u porten accent tancat (jardí, comú). Les vocals e, o porten accent obert (mòbil, mèrit) o tancat (interés, meló) segons com sonen.
DICTAT Llig el text amb atenció i escriu-lo al dictat.
Alícia toca el violí en un quartet de corda. Vicent també és músic, toca el saxòfon en una orquestra. Ho passen molt bé fent música.
Valora com has escrit el dictat. Ortografia Presentació Cal·ligrafia
29
DOSSIER D’APRENENTATGE
Què he aprés? 1
2
Què falta en cada oració, el subjecte o el predicat? Completa-les lliurement. – Unes formigues … .
– Aquesta porta … .
– … tenia una ferida.
– … és molt segura.
Copia les oracions i subratlla amb color roig el subjecte, i amb blau el predicat. En acabant, encercla’n els nuclis. – L’ebenista ha fet un moble preciós. – Ha deixat l’equip la millor jugadora. – Aquesta escala de caragol no és gens segura.
3
Classifica les paraules en la graella i explica perquè duen accent gràfic o no. magatzem
arpó
carrer
escorpí
càrrega
líquid
paràsit
examen
termòmetre
avinguda
Agudes
Planes
Amb accent Sense accent Amb accent Amb accent ?
4
?
?
Esdrúixoles
?
?
Forma paraules derivades amb els elements que et donem. Amb prefix
extra
re
sub
poblar terrestre director formar aquàtic ri ordina Amb sufix
blau
fusta
mà
pastís
groc
peu
ós / osa et / eta
er / era
El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. Si has sabut la resposta.
30
Si has necessitat ajuda.
Si no has sabut respondre-la.
U·2 3
Object iu en acció No tenim por! Pregunteu en el vostre entorn (familiars, veïnat, etc.) amb quins personatges els espantaven en la infància i recopileu tants «monstres» com pugueu. Compareu-los per mitjà de la tècnica de l’espill. En l’esquema següent, us proposem comparar dos personatges que ja han aparegut en la unitat, però podeu fer-ho amb qualssevol altres dos.
La Quarantamaula Característiques pròpies
El Butoni Similituds
Característiques pròpies
?
?
?
Podeu aprofitar, també, si hi ha a l’aula membres d’unes altres procedències culturals, per a descobrir més espantacriatures i quines característiques tenen. Monstres divertits
1
Prepareu disfresses dels personatges monstruosos que heu descobert i feu una festa terrorífica a l’aula. Si no voleu espantar l’alumnat més menut que vosaltres, podeu fer una desfilada en què presenteu cada monstre.
Com ho he aprés? 1
Marca com t’has sentit en cada cas. Parlant i reflexionant sobre les meues pors. Llegint una rondalla de por. Descobrint éssers fantàstics. Fent descripcions de persones i de personatges.
2
Explica per a què creus que t’ha servit cada un d’aquests aspectes treballats en la unitat. • Identificar els personatges d’una narració. • Diferenciar el subjecte i el predicat d’una oració. • Accentuar paraules correctament. • Formar paraules noves amb prefixos i sufixos.
31
©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.