Issuu

DEMO

INCLOU

ÈN

PROJECTE DIGITAL C IA 1 2 ME

PRIMÀRIA

Llengua

r e p

ió c a

O món

Què aprendrem? PÀG.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ

Quin aire respirem?

Cuidem l’aigua, font de vida

Som iguals, treballem igual

Com t’agradaria ser i de què t’agradaria treballar de major? Creem una càpsula del temps on guardem els nostres desitjos. Serà molt interessant obrir-la d’ací 20 o 30 anys!

Compartim el planeta

Ajudem un animal en perill d’extinció? Descrivim el lloc on viu i fem una exposició reclamant que es protegisquen aquests espais.

ODS

Escrivim una carta a l’Ajuntament amb les nostres propostes per a ajudar a mantindre net l’aire de la nostra localitat.

Ciutats i comunitats sostenibles

L’aigua és important per a la vida al nostre planeta? Expliquem la necessitat de cuidar-la inventant històries breus.

Aigua neta i sanejament

Igualtat de gènere

Vida d’ecosistemes terrestres

REPÀS TRIMESTRE 1

Estalviem energia

Pensa en el futur

Si ens calfem el cap un poc, ens adonarem que estalviar energia està a les nostres mans. Fem un noticiari radiofònic en què expliquem les nostres idees?

Energia assequible i no contaminant

Anar a escola és important? Reflexioneu i comenteu per a què us pot servir en el futur tot el que esteu aprenent a escola. Descobriu com es va formar una persona que admireu fent-li una entrevista.

Educació de qualitat

Valorem les paraules

108

Penses que els problemes es resolen a crits, o és millor parlar-los amb calma? Pensem maneres de solucionar un conflicte a través del diàleg i representem-ho en una escena teatral.

Pau, justícia i institucions sòlides

El rap de la vida submarina

124

Com penseu que podríem protegir la vida d’animals i de plantes del fons marí? I si inventem un rap per a explicar a tot el món les nostres idees?

Vida submarina

REPÀS TRIMESTRE 2 144

Si compartim aquest trimestre els nostres jocs i joguets a l’aula, de segur que descobrirem noves maneres de divertir-nos. Creem un banc de joguets a l’aula per a compartir-los i prestar-nos-els!

Producció i consum responsables

Anunciem la solidaritat

160

Els bancs d’aliments distribuïxen menjar a les persones amb menys recursos. T’animes a col·laborar amb una entitat d’aquest tipus fent-los una campanya publicitària?

Fam zero

Coneixem la nostra petjada!

176

Què podríem fer per a reduir la nostra petjada ecològica? Expliquem les nostres idees i presentem-les a l’alumnat del centre.

Acció pel clima

Compartim la nostra cultura

192

Quina tradició del nostre territori penseu que pot resultar més curiosa per a les persones que ens visiten? I si l’expliquem i la difonem a través d’Internet?

Aliances per a assolir els objectius

Compartim joguets

REPÀS TRIMESTRE 3

ESCOLTE I PARLE

LLIG I ESCRIC

CONEC LA MEUA LLENGUA

Ens presentem a la classe

• Llig: Estimada Susi, estimat Paul • Descobrisc paraules: els mitjans de transport • Escric: una carta • Conec: els gèneres literaris

• Gramàtica: lletra, síl·laba i paraula • Ortografia: els dígrafs

Contem anècdotes

• Llig: Contes per telèfon • Descobrisc paraules: l’aigua • Conec: els textos narratius • Escric: el final d’una història

• Gramàtica: l’oració • Ortografia: síl·laba tònica i àtona

Descrivim persones

• Llig: Ànimes de cotó-en-pèl • Descobrisc paraules: per a explicar com soc • Descric: una persona • Descobrisc: personatges literaris

• Gramàtica: classes d’oracions • Ortografia: signes de puntuació

Descrivim un paisatge

• Llig: «Els ossos polars estan en perill» • Descobrisc paraules: els accidents geogràfics • Descric: la meua localitat • Identifique: l’espai i el temps en la narració

• Gramàtica: el nom • Ortografia: els sons de la e i de la o

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Aprofitem o malbaratem aliments?: Prepara el davantal!

Fem un noticiari radiofònic

• Llig: «El Consell Escolar Municipal aprova…» • Descobrisc paraules: els mitjans de comunicació • Escrivim: notícies • Escric: diàlegs

• Gramàtica: gènere i nombre dels noms • Ortografia: ús de c, qu, g i gu. Ús de qü i gü

Entreviste personatges de conte

• Llig: «Entrevista a Miquel Montoro, youtuber» • Descobrisc paraules: els oficis • Faig: una entrevista • Transforme: contes tradicionals

• Gramàtica: l’adjectiu • Ortografia: ús de r i rr.Ús de l, ll i l·l

Llegim en veu alta

• Llig: La destral d’or • Descobrisc paraules: el teatre • Escric: un text teatral • Represente: un text teatral

• Gramàtica: articles. Interrogatius • Ortografia: ús de la h. L’apòstrof

Recitem poemes

• Llig: Poemes sobre la mar • Descobrisc paraules: la mar • Fem: rimes

• Gramàtica: demostratius. Indefinits • Ortografia: paraules amb x, tx i ig. Els sons de la x

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Protegim la vida submarina: Notícies marines

Expliquem jocs

• Llig: «El joc de l’oca» • Descobrisc paraules: els jocs i els joguets • Escric: instruccions • Conec: recursos literaris

• Gramàtica: possessius. Numerals • Ortografia: ús de g, j, tg i tj

Fem anuncis

• Llig: Lula i les abelles • Descobrisc paraules: de botigues i compres • Fem: eslògans • Conec: les metàfores

• Gramàtica: pronoms personals • Ortografia: és de la b i de la v

Preparem una exposició oral

• Llig: «Com és la teua energia?» • Descobrisc paraules: el canvi climàtic • Analitze: textos expositius • Conec: la biblioteca i els llibres de consulta

• Gramàtica: el verb • Ortografia: la esse sorda

Dic embarbussaments

• Llig: Cançons populars • Descobrisc paraules: els refranys • Invente: endevinalles • Conec: més cançons populars

• Gramàtica: subjecte i predicat • Ortografia: la esse sonora

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · El que el temps ens ha deixat: Tradicions i costums

Estalviem energia

Saps què és un molinet de vent? És un joguet que es mou gràcies a la força de l’aire. Ara, es construïxen molins de vent gegants que generen energia! No els has vist mai dalt d’una muntanya?

Com ho veus? Quines altres coses penses que es poden moure amb la força del vent? Quins aparells de casa usen energia? Què podries fer per a consumir menys energia?

La dada Les pales d’un aerogenerador són més llargues que la banda d’un camp de futbol.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció Si ens calfem el cap un poc, ens adonarem que estalviar energia està a les nostres mans. Fem un noticiari radiofònic en què expliquem les nostres idees?

Notícies mediambientals

Seguix el fil! 76

Iniciatives per a estalviar energia

Els mitjans de comunicació

Podem donar a conéixer les nostres idees de moltes maneres

Escrivim notícies

Com ens assabentem dels fets que ocorren arreu del món?

Escric diàlegs

Com es representen els diàlegs en una narració?

Fem un noticiari radiofònic

Aprenem a llegir notícies en veu alta?

CONEC LA M E UA L L E N G UA

Gènere i n ombre dels noms Ús de c, q u, g i gu. Ús de qü i gü

LLIG I ESCRIC

Llig una notícia mediambiental Abans de llegir

Hi ha iniciatives per a estalviar energia com la que presenta aquesta notícia, on descobriràs un projecte que es durà a terme en un centre escolar.

• Observa el text i identifica el titular de la notícia. • Escolta el text enregistrat de la lectura.

Notícia El comarcal, 26 de febrer

Medi ambient

El Consell Escolar Municipal aprova la instal·lació de plaques solars al CEIP Mediterrània Maria Vidal: «Amb aquestes instal·lacions aconseguim generar l’energia elèctrica que es consumirà a la mateixa escola i, de pas, creem zones d’ombra al pati.» «Produir energia a partir del petroli o el carbó genera gran quantitat de gasos contaminants. El fet de reduir-ne el consum o de generar-ne d’una manera neta, com és l’energia solar, és molt important», ha explicat Maria Vidal, la presidenta del Consell Escolar, durant una assemblea amb l’alumnat del CEIP Mediterrània. Per això ha anunciat que s’instal·laran plaques solars al centre: «Amb aquesta obra ajudarem a millorar el nostre entorn perquè produirem l’electricitat que consumim a l’escola. Així disminuirem l’emissió a l’atmosfera de gasos contaminants». Es construirà una pèrgola que cobrirà la zona que hi ha vora les pistes esportives i s’instal·laran damunt les plaques solars. Aquesta pèrgola tindrà dues funcions: d’una banda, farà de suport de les plaques solars i, d’una altra, crearà una zona àmplia d’ombra al pati que reduirà l’efecte intens del sol durant molts mesos de l’any.

Simulació de la pèrgola al pati de l’escola.

Pèrgola: enreixat disposat a manera de sostre i sostingut per columnes. Uniforme: igual, de la mateixa intensitat o forma.

El comarcal, 26 de febrer

Medi ambient A més a més, s’instal·laran plaques solars damunt del sostre de l’escola de manera que l’ombra que facen també reduirà la calor dins de l’edifici durant els mesos d’estiu. Les plaques solars produiran la meitat de l’electricitat que consumix l’escola al llarg de l’any i es preveu que el pròxim curs ja es puga comprovar l’estalvi en la factura elèctrica. Si aquesta solució té els resultats esperats, s’aplicarà a la resta de centres educatius del municipi. «Creiem que les escoles són llocs molt adequats on dur a terme aquestes instal·lacions perquè ens ajuden a valorar la importància de generar energia neta

i d’usar-la de forma responsable», ha afegit Vidal. Les obres començaran en les vacances de Pasqua i acabaran en juny. Durant aquest període les activitats que es realitzen habitualment al pati es traslladaran al parc de l’Omet que hi ha davant de l’escola. Millora de l’enllumenat Una altra inversió que es farà per a reduir el consum d’energia al CEIP Mediterrània és la substitució dels llums de tota l’escola per bombetes tipus led, que consumixen menys energia, duren més temps i produïxen una il·luminació més uniforme.

Elaboració del autors a partir d’informacions diverses.

LLIG I ESCRIC

Llig una notícia mediambiental

Comprenc la lectura 1 En quin diari s’ha publicat la notícia? 2 Quin és el títol de la notícia? 3

Les 6 w

Respon aquestes preguntes sobre la notícia.

Què s’ha aprovat? Quan es faran les obres?

Qui ho ha aprovat?

El Consell Escolar… On s’instal.laran les plaques?

Com s’instal.laran les plaques solars?

Per què volen instal.lar plaques solars?

4 Quines d’aquestes afirmacions són vertaderes? – Generar energia amb plaques solars produïx gasos contaminants. – Instal·lar plaques solars ajuda a millorar l’entorn. – La pèrgola ajudarà a augmentar l’efecte del sol durant l’hivern. – Les obres començaran en Pasqua i acabaran l’any següent. – Les bombetes tipus led consumixen més energia que les altres.

Com estalvies energia? 1 Escriu una manera d’estalviar energia en la teua vida diària. En acabant, compartix la teua idea amb un company o companya. Exemple

Apague els llums de les habitacions on no hi ha ningú. 2 Comenteu a classe totes les idees. Heu aprés maneres d’estalviar llum?

Pren nota! Com has vist, una notícia conta uns fets d’actualitat.

Descobrisc paraules dels mitjans de comunicació Podem donar a conéixer les nostres idees de moltes maneres. Hi ha mitjans de comunicació molt diferents. Quins coneixes?

1 Classifica aquests mitjans de comunicació com s’indica. televisió

telèfon

revista

diari

carta

premsa

ràdio

videoconferència

Es lligen

S’escolten

Transmeten imatges i sons

2 Has fet alguna vegada una videoconferència? Amb qui vas parlar? 3 A quina ocupació relacionada amb els mitjans de comunicació correspon cada definició? Escriu textos en un diari.

presentador

Gràcies al seu treball veiem les imatges a la televisió.

periodista

Conduïx i posa cara a un programa.

fotògrafa

Amb la càmera, fa arribar imatges a un diari.

càmera

4 Relaciona cada il·lustració amb l’oració corresponent. – Ma mare ha demanat la carta al cambrer. – La mare escriu moltes cartes.

Una paraula polisèmica és la que té més d’un significat.

– Per a jugar al truc no s’usen totes les cartes de la baralla.

Pren nota!

• Quin significat de la paraula carta està relacionada amb els mitjans de comunicació? 5 Consulta el diccionari i escriu oracions amb els significats diferents de les paraules serra, ploma i estrela.

Hi ha moltes maneres de transmetre les notícies: per ràdio o televisió, en la premsa en paper o digital, per les xarxes socials, etc.

Escrivim notícies Com ens assabentem dels fets que ocorren arreu del món? Les notícies informen dels fets d’actualitat i les coneixem gràcies als mitjans de comunicació. U·4

Em comunique

Lectura Abans de llegir

Les notícies responen les preguntes què ha passat, a qui ha passat, on, quan, com i per què ha passat. Solen presentar Quina part del text crida més l’atenció? l’estructura següent. Fixa’t en la forma dels textos següents. De quina classe de textos creus que es tracta: contes, cartes, notícies, poemes, teatre…?

Notícia 1

Titular

NATURA

És el resum de la notícia i s’usa per a cridar l’atenció del lector.

Descobrixen una espècie de granota fluorescent La revista científica PNAS ha publicat un estudi en què es demostra que hi ha una espècie de granota fluorescent que utilitza aquesta característica amb diferents objectius.

Entrada

El nom científic d’aquesta granota és Hypsiboas punctatus. Viu en boscos tropicals d’Amèrica del Sud, a països com l’Argentina, Bolívia, el Brasil o el Perú.

SI la notícia és llarga, en recull de forma resumida les dades més rellevants.

L’amfibi té la pell d’un color translúcid que va del groc al roig. Un grup d’investigació ha descobert que el color és fluorescent i que les granotes creen aquests punts de llum per a poder comunicar-se i per a ser vistes. És la primera vegada que es descobrix la capacitat de fluorescència en una granota, tot i que hi ha altres animals que poden rebre i retornar llum, com és el cas d’espècies de tortugues, peixos, alacrans i lloros.

Cos L’estudi, que s’ha publicat a la revista nord-americana PNAS, afirma que la fluorescència cobrix una sèrie de funcions com ara comunicar-se a la nit o trobar parella.

Explica els fets complets de la notícia. A vegades pot dur una imatge amb peu de foto.

Extret i adaptat de Diari Win (26 de març 2017).

Per parelles, redacteu una notícia breu a partir d’aquestes dades. Podeu usar el processador de textos de l’ordinador. • Qui? Raquel Martí, una alumna de 3r. • Què? Va trobar una gossa que acabava de tindre sis cadells. • Quan? Ahir a la vesprada, quan anava cap a sa casa des d’escola. • On? A la plaça de l’Estació.

Coneixes la premsa? Escriu el nom dels diaris que conegues. Poden ser de paper o digitals. Si no en recordes cap pregunta-ho a casa.

Pren nota! Recorda l’estructura de la notícia: titular, entrada i cos. També pot incloure una fotografia.

Escric diàlegs Com es representen els diàlegs en una narració? Si et fixes, es ben fàcil saber quin personatge parla en cada intervenció 1 Llig aquest diàleg i fes les activitats.

La xitxarra passava l’estiu cantant i tocant el violí mentre la formiga no parava de portar llavors al formiguer. —Vine a divertir-te! —li deia la xitxarra. —No puc, he de buscar menjar —li contestava la formiga. —Menjar? Però si n’hi ha moltíssim! —se sorprenia la xitxarra. —Ara sí, però quan arribe l’hivern no n’hi haurà gens! —explicava la formiga. —Encara falta molt per a l’hivern! I la xitxarra continuava cantant i tocant.

En el diàleg d’una narració, cada vegada que parla un personatge comencem un paràgraf nou i posem un guió (—).

• Quants personatges hi intervenen? • Copia el que diu la xitxarra. 2 Llig les bafarades i escriu el diàleg en el quadern. A l’hivern, la xitxarra demanà ajuda a la formiga.

Per què no vas buscar aliments i refugi a l’estiu?

Jo us entretenia cantant i tocant.

Amiga formiga, tinc gana i estic morta de fred!

És veritat, amiga xitxarra, passa i continua entretenint-nos ara durant l’hivern.

3 Compartix el diàleg que has escrit amb un company o companya i reviseu-los. • Heu posat un guió (—) davant de cada intervenció? • Heu posat majúscula a l’inici de cada intervenció? I punt, admiració o interrogació al final?

E S C O LT E I PA R L E

Fem un noticiari radiofònic Aprenem a llegir notícies en veu alta? És important que llegim amb una entonació adequada perquè ens entenguen les persones que ens escolten. 1

Escolta les notícies i digues quin titular correspon a cada una.

EXCU RS IÓ A LA GR AN JA ES CO LA

ACAB A EL TALLE R DE NATA CIÓ

PR IME RE S NE VAD ES DE L’HI VE RN 2 Respon aquestes qüestions sobre les notícies anteriors. • Qui va a la granja escola? L’alumnat de 3r

Els participants del taller de natació

• Quan han caigut les primeres neus? Demà divendres

Dissabte passat

Aquesta matinada

• Què es farà a la granja escola? Arreplegar ous

Jugar amb la neu

Muntar a cavall

• Com van celebrar el final del taller de natació? Anant a una granja escola

Jugant amb jocs inflables en l’aigua

• On han caigut les primeres nevades? A la granja escola A la piscina coberta Als cims de les muntanyes • Per què penses que la nevada ha afectat la circulació per les carreteres? • A quina notícia pot pertànyer la foto que acompanya els titulars?

Som periodistes 1 En grups de quatre, penseu en fets interessants que hagen passat a l’escola: una excursió, un campionat, una exposició, etc., i redacteu dues notícies breus. Després, les llegireu a la classe per parelles; una persona llegirà el titular i l’altra, la resta de la notícia.

Accident al pati

Ahir, a l’hora d’esmorzar, Àlvar, de 3r B, va caure i es va fer mal al turmell. El van dur al centre de salut i hui ha vingut a classe amb la cama embenada. Esperem que et recuperes prompte, Àlvar.

Setmana de l’energia neta a l’escola

Al llarg de la setmana netejarem el paratge natural del camí Fondo i la contacontes Enèrgica ens explicarà com estalviar llum i aigua a casa.

2 Valoreu les notícies que heu escoltat a classe. • Responien les preguntes què, qui, quan i on? • S’entenia clarament el que deien o parlaven massa de pressa? • Se sentia el que llegien? • Entonaven bé les frases?

Pren nota! A l’hora de llegir notícies en veu alta no s’ha de parlar ni massa fluix, ni massa fort; ni massa ràpid, ni massa lent.

UA E UA L L E N G CONEC LA M

Gènere i nombre dels noms

1 Copia les paraules i escriu davant la forma la o el.

El gènere dels noms pot ser masculí o femení. Davant d’un nom masculí podem posar el o un. Davant d’un nom femení podem posar la o una.

càmera

televisor

ràdio

telèfon

2 Classifica aquests noms en el quadern segons que siguen femenins o masculins. correu – premsa – plató – revista – notícia diari – carta – micròfon 3

Seguix els fils i copia en el quadern les parelles de noms que en resulten. home

vaca

cavall

actor

gall

gallina

actriu

egua

bou

dona

4 Indica quines d’aquestes paraules es referixen a més d’una persona, animal o cosa. gots – fulles – bicicleta – peu – reixa finestres – carrers – cel 5 Copia la taula en el quadern i classifica-hi les paraules següents.

mapa voreres

raspalls forner

taurons

metgessa

caixa

mans

matalaf

màquines

guitarra

peixos

Masculí

Femení

Singular

Plural

El nombre dels noms pot ser singular o plural. Un nom en singular es referix a una sola cosa, persona o animal i podem posar davant el o la, un o una. Un nom en plural es referix a més d’una cosa, persona o animal i podem posar davant els o les, uns o unes.

6 Relaciona una paraula de cada columna. Digues-ne el gènere i el nombre. un

colors

trencades

una

raïm

ampla

uns

ulleres

vius

unes

avinguda

deliciós

Exemple

Un raïm deliciós: masculí singular.

Pensa i compartix en parella

Fixa’t en l’exemple i forma el plural de les paraules

de cada grup. plaça – places

groga – grogues

peça – …

mànega – …

fàbrica – … carrasca – …

formiga – …

força – …

roca – roques

8 Copia el quadre i completa’l. Masculí singular Femení singular

Masculí plural

Femení plural

gat

gossa

cosí

cosines

fills

9 Escriu noms d’objectes representats en la foto. Indica quin gènere i nombre té cada un.

UA E UA L L E N G CONEC LA M

Ús de c, qu, g i gu 1 Llig les paraules i respon les preguntes.

escala

raqueta

esquís

àncora

escut

• Les lletres marcades representen el mateix so? • Quines vocals s’escriuen darrere de la c? • I quines, darrere del dígraf qu? 2 Completa les paraules d’aquestes oracions amb c o qu. T’ajudarà observar la vocal que va darrere. – Joa…im …onduïx a…ell …otxe de …olor blau. – Em fa mal l’es…ena d’un …olp …e em vaig pegar amb la …adira. – L’obrer va pi…ar amb la pi.…eta en un ra…ó de la .…asa. 3 Llig les paraules i respon les preguntes.

gat

guitarra

espaguetis

gos

• Les lletres marcades representen el mateix so? • Quines vocals s’escriuen darrere de la g? • I quines, darrere del dígraf gu? 4 Completa aquestes paraules amb g o gu. …avina

…oril·la

a…ulla

…inyol

fo…era

à…ila

ami…a

…epard

co…ombre

can…ur

5 Llig aquestes paraules en què la u de qu i de gu sí que sona. Observa les vocals que hi ha darrere i explica per què. aquarel·la – quatre – cinquanta – quocient aigua – guacamole – aiguós – piragua

iogurt

Ús de qü i gü 1 Què indica la dièresi que hi ha damunt de la u d’aquestes paraules?

egües

aqüeducte

pingüí

globus terraqüi

2 Aquestes paraules porten ü. Completa-les en el quadern i lligles en veu alta. delinq…ent

seg…ent

pirag…ista

aig…era

ling…ista

eq…estre

3 Completa els esquemes següents. El so de la c de casa s’escriu

Amb … davant de les vocals a, o, u.

Amb el dígraf qu davant de les vocals …, … .

Si la u sona, es posa dièresi: aqüeducte.

El so de la g de gallina s’escriu

Amb g davant de les vocals …, …, … .

Amb el dígraf … davant de les vocals e, i.

Si la u sona, es posa dièresi: paraigüer.

DICTAT: Escolta i completa les paraules 1 Escolta el text amb atenció. Hi ha paraules que hauràs de completar amb c, qu, qü, g, gu o gü.

…abriel i Mi…el viuen a Pedreguer i treballen de …uardacostes en la reserva marina del …ap de Sant Antoni. És una tas…a difícil ja que han d’evitar la pesca en les ai…es protegides. Durant les vacances d’estiu tenen més faena per…è es llo…en moltes bar…es que no se…ixen les normes. …audixen molt del seu treball perquè amb fre…ència veuen dofins i a voltes balenes.

Després de fer el dictat, valora aquests aspectes. Ortografia Presentació Cal·ligrafia

2 Escriu el text complet al dictat. 3 Comprova si has fet errades i corregix-les.

D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R

Què he aprés? Génere i nombre dels noms

Paraules polisèmiques

1 Classifica aquestes paraules on correspon.

5 Relaciona cada paraula destacada amb el significat corresponent.

tisores

front

taules

mapes

nas

roca

plats

paper

– Vaig seure en un banc al costat del banc.

porta

platges

pantalons

galta

1. Seient estret i llarg.

Masculí singular

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

2 Completa les oracions amb un nom que tinga el gènere i el nombre que es demana en cada cas.

2. Establiment que presta i guarda diners. – A la tercera planta hi ha una planta molt bonica. 1. Organisme vegetal. 2. Cada un dels pisos d’un edifici.

– Demà comprarem un ... . (masculí singular) – Ahir vam sopar … . (femení plural) – La mare ha portat … . (femení singular) – Al camp, hem agafat … . (masculí plural)

Ús de g, gu, g i gu. Ús de qü i gü

6 Escriu una frase amb cada un dels significats d’aquesta paraula. Cullerot 1 Eina de cuinar per a servir la sopa. 2 Cria de la granota i d’altres amfibis.

3 Completa les paraules. Amb c o qu

…uixa – mos…it – o…a …obra – …eixal

Amb g o gu

formi…er – pi…a – …isat pre…unta – a…ost

4 Ordena les síl·labes i escriu el que representa la imatge.

DICTAT Llig el text i escriu-lo al dictat.

Hui, els meus cosins Joaquim i Olga han fet el dinar. De primer, han preparat una ensalada amb alvocat, lletuga, tomaques i col; després, han fet un caldo amb bròquil, carlotes i costelles. De postres, hi havia un flam de figues.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. Si has sabut la resposta. Si has necessitat ajuda. TÀ / E / ES / TU / TRE / A / QÜES

Si no has sabut respondre-la.

U5 IU OBJECT IÓ EN ACC

Estalviem energia Informeu-vos de com es pot estalviar energia i comenteu a classe quines conseqüències i resultats pot tindre que posem en marxa aquestes mesures o unes altres que proposeu.

A curt termini… A llarg termini… Instal.lar plaques solars al terrat de l’edifici Posar bombetes de baix consum a casa

Proposem com estalviar energia 1 Redacteu les idees que heu tingut per a estalviar energia en forma de notícia breu i prepareu un noticiari radiofònic per a motivar els companys i companyes d’escola a fer-ho.

fet. iari que heu ic t o n l e u e Revis s?

La família de Marina Ripoll posarà bombetes de baix consum a casa

i co tenen titular Les notícies è, qui, reguntes qu p s le n e n o p R es quan i on? uè us rament perq la c t a rl a p u H e entenguen?

La nostra companya de 3r A ha proposat a la seua família canviar totes les bombetes de casa per unes altres de baix consum

Com ho he aprés? 1 Demana a un company o companya que t’avalue de l’1 al 5 en aquests aspectes

Llig en veu alta amb l’entonació adequada. S’implica en els treballs en grup. Ajuda els companys i les companyes. Escriu amb lletra entenedora. • Estàs d’acord amb la seua puntuació? • Escriu un compromís per a millorar alguns dels aspectes anteriors.

©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.