DEMO
INCLOU
NOU
PROJECTE DIGITAL LLICÈNCIA 12 MESOS
Llengua PRIMÀRIA
3
Què aprendrem?
SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ
ODS
Pàg.
1
Quin aire respirem?
8
2
Cuidem l’aigua, font de vida
Escrivim una carta a l’Ajuntament amb les nostres propostes per a ajudar a mantindre net l’aire de la nostra localitat.
Ciutats i comunitats sostenibles
22
L’aigua és important per a la vida al nostre planeta? Expliquem la necessitat de cuidar-la inventant històries breus.
Aigua neta i sanejament
3
Som iguals, treballem igual
36
Com t’agradaria ser i de què t’agradaria treballar de major? Creem una càpsula del temps on guardem els nostres desitjos. Serà molt interessant obrir-la d’ací 20 o 30 anys!
Igualtat de gènere
4
Compartim el planeta
50
Ajudem un animal en perill d’extinció? Descrivim el lloc on viu i fem una exposició reclamant que es protegisquen aquests espais.
Vida d’ecosistemes terrestres
REPÀS TRIMESTRE 1
5
Estalviem energia
6
Pensa en el futur
68
Si ens calfem el cap un poc, ens adonarem que estalviar energia està a les nostres mans. Fem un noticiari radiofònic en què expliquem les nostres idees?
Energia assequible i no contaminant
82
Anar a escola és important? Reflexioneu i comenteu per a què us pot servir en el futur tot el que esteu aprenent a escola. Descobriu com es va formar una persona que admireu fent-li una entrevista.
Educació de qualitat
7
Valorem les paraules
96
Penses que els problemes es resolen a crits, o és millor parlarlos amb calma? Pensem maneres de solucionar un conflicte a través del diàleg i representem-ho en una escena teatral.
Pau, justícia i institucions sòlides
8
El rap de la vida submarina
110
Com penseu que podríem protegir la vida d’animals i de plantes del fons marí? I si inventem un rap per a explicar a tot el món les nostres idees?
Vida submarina
REPÀS TRIMESTRE 2
128
Si compartim aquest trimestre els nostres jocs i joguets a l’aula, de segur que descobrirem noves maneres de divertirnos. Creem un banc de joguets a l’aula per a compartir-los i prestar-nos-els!
Producció i consum responsables
10
Anunciem la solidaritat
142
Els bancs d’aliments distribuïxen menjar a les persones amb menys recursos. T’animes a col·laborar amb una entitat d’aquest tipus fent-los una campanya publicitària?
Fam zero
11
Coneixem la nostra petjada!
156
Què podríem fer per a reduir la nostra petjada ecològica? Expliquem les nostres idees i presentem-les a l’alumnat del centre.
Acció pel clima
12
Compartim la nostra cultura
170
Quina tradició del nostre territori penseu que pot resultar més curiosa per a les persones que ens visiten? I si l’expliquem i la difonem a través d’Internet?
Aliances per a assolir els objectius
9
Compartim joguets
REPÀS TRIMESTRE 3
ESCOLTE I PARLE
LLIG I ESCRIC
CONEC LA MEUA LLENGUA
Ens presentem a la classe
• Llig: Estimada Susi, estimat Paul • Descobrisc paraules: els mitjans de transport • Escric: una carta • Conec: els gèneres literaris
• Gramàtica: lletra, síl·laba i paraula • Ortografia: els dígrafs
Contem anècdotes
• Llig: Contes per telèfon • Descobrisc paraules: l’aigua • Conec: els textos narratius • Escric: el final d’una història
• Gramàtica: l’oració • Ortografia: síl·laba tònica i àtona
Descrivim persones
• Llig: Ànimes de cotó-en-pèl • Descobrisc paraules: per a explicar com soc • Descric: una persona • Descobrisc: personatges literaris
• Gramàtica: classes d’oracions • Ortografia: signes de puntuació
Descrivim un paisatge
• Llig: «Els ossos polars estan en perill» • Descobrisc paraules: els accidents geogràfics • Descric: la meua localitat • Identifique: l’espai i el temps en la narració
• Gramàtica: el nom • Ortografia: els sons de la e i de la o
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Aprofitem o malbaratem aliments?: repara el davantal!
Fem un noticiari radiofònic
• Llig: «El Consell Escolar Municipal aprova…» • Descobrisc paraules: els mitjans de comunicació • Escrivim: notícies • Escric: diàlegs
• Gramática: gènere i nombre dels noms • Ortografía: ús de c, qu, g i gu. Ús de qü i gü
Entreviste personatges de conte
• Llig: «Entrevista a Miquel Montoro, youtuber» • Descobrisc paraules: els oficis • Faig: una entrevista • Transforme: contes tradicionals
• Gramática: l’adjectiu • Ortografía: ús de r i rr. Ús de l, ll i l·l
Llegim en veu alta
• Llig: La destral d’or • Descobrisc paraules: el teatre • Escric: un text teatral • Represente: un text teatral
• Gramática: articles. Interrogatius • Ortografía: ús de la h. L’apòstrof
Recitem poemes
• Llig: Poemes sobre la mar • Descobrisc paraules: la mar • Fem: rimes
• Gramática: demostratius. Indefinits • Ortografía: paraules amb x, tx i ig. Els sons de la x
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Protegim la vida submarina: Notícies marines
Expliquem jocs
• Llig: «El joc de l’oca» • Descobrisc paraules: els jocs i els joguets • Escric: instruccions • Conec: recursos literaris
• Gramática: possessius. Numerals • Ortografía: ús de g, j, tg i tj
Fem anuncis
• Llig: Lula i les abelles • Descobrisc paraules: de botigues i compres • Fem: eslògans • Conec: les metàfores
• Gramática: pronoms personals • Ortografía: és de la b i de la v
Preparem una exposició oral
• Llig: «Com és la teua energia?» • Descobrisc paraules: el canvi climàtic • Analitze: textos expositius • Conec: la biblioteca i els llibres de consulta
• Gramática: el verb • Ortografía: la esse sorda
Ens divertim amb embarbussaments
• Llig: Cançons populars • Descobrisc paraules: les festes populars • Descric: amb endevinalles • Conec: l’ús de les cançons populars
• Gramática: subjecte i predicat • Ortografía: la esse sonora
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · El que el temps ens ha deixat: Tradicions i costums
3
Som iguals, treballem igual
Aquest mural de Dafne Tree i Ana Langeheldt decora la façana del centre de salut de Benimaclet, a la ciutat de València. Representa Anna Lluch, una metgessa valenciana que ha fet avançar enormement les investigacions sobre el càncer de mama. Aquesta metgessa ha hagut d’estudiar i treballar molt al llarg de la seua vida.
La dada
Com ho veus? • De què treballen els membres de la teua família? • Alguna professió et pareix fàcil? I alguna, difícil? • Quines professions et desperten més curiositat?
Objectiu en acció Com t’agradaria ser i de què em t’agradaria treballar de major? Cre els una càpsula del temps on guardem ssant nostres desitjos. Serà molt intere obrir-la d’ací 20 o 30 anys!
36
Em diuen Elena i jugue a futbol al Llevant Unió Esportiva.
Descrivim persones Com ets? Què t’agrada fer?
Només 7 de cada 100 xiquetes es plantegen treballar quan siguen majors de mecàniques, arquitectes, informàtiques, enginyeres, científiques…
Carles arriba a la nova escola A qui primer coneix és al director. Com deu ser?
Paraules per a explicar com soc Quines paraules usaries per a descriure’t?
5
Soc Josep i treballe d’infermer.
Descric una persona Com es fa la descripció d’una persona?
Soc Rosa i pilote avions.
Descobrisc personatges literaris Com era el protagonista de l’últim llibre que has llegit?
Conec la meua llengua Classes d’oracions Signes de puntuació
37
Com ets? Què t’agrada fer? A l’hora d’explicar com és una persona diem com té els ulls o els cabells, si és simpàtica o nerviosa, quines aficions té…
ESCOLTE I PARLE
Descrivim persones 1
Copia l’enquesta en el quadern i respon-la amb la informació que dona la descripció que et proposem. Sí
No
Aspecte físic No és alta Ulls foscos com la nit Pell morena Cabells llargs i rossos Té pigues Caràcter Molt organitzada Amable Aficions Li agrada la pilota Juga a bàsquet
2
Escolta la descripció i identifica a quin d’aquests bruixots correspon. a
38
b
c
d
U·3
3 A classe, observeu aquestes persones, fixeu-vos en els detalls i descriviu-les. Podeu seguir aquest guió. a) Com és físicament? b) Quina roba porta? c) Quin ofici penses que fa? d) Quin caràcter deu tindre? e) Què li deu agradar fer en el seu temps lliure?
a
d
b
e
Pren nota! Com és la teua família? Porteu a classe una fotografia de la vostra família i descriviu els membres que hi apareixen.
Per a la càpsula del temps, imagina quin aspecte físic tindràs en el futur.
39
LLIG I ESCRIC
La primera persona que Carles coneix a la nova escola és el director el dia que sa mare l’acompanya per a parlar amb ell.
Llig una història... Carles arriba a la nova escola Carles té els cabells lleugerament caragolats, el nas esmussadet i les orelles molt menudes. Des de fa setmana i mitja que viu al poble. El pare, mecànic d’automòbils, decidí comprar un taller que anava a tancar perquè l’amo es jubilava. Després de parlar amb el propietari, el pare es va quedar amb el negoci i va manar pintar a l’entrada, amb lletres ben grans i de color roig, un rètol que deia:
Li diuen Pep Madramany. No és massa alt, té quatre pèls repartits pel cap i, sovint, canta unes cançons més antigues que la tos. A la mare de Carles li diuen Carme Ripoll i treballa en un ofici que té un nom molt llarg: dissenyadora programadora de sistemes, que és com dir que es passa un grapat d’hores davant d’un ordinador. A la mare, tant li fa treballar a la capital com al poble, en una casa gran o menuda. —O enmig d’un desert, sempre que hi haja connexió a Internet —diu alguna vegada. La mare de Carles té els cabells com el fill, és a dir, un poc caragolats, usa ulleres de filet i, quan no està ocupada amb les tecles de l’ordinador, no para de moure’s d’un lloc a un altre, com si li donaren corda. L’escola nova de Carles està situada a dos carrers de la casa. El primer dia de classe la mare l’acompanya. Després d’esperar 40
Abans de llegir
• Observa la forma del text. Deu ser un poema o una narració?
• Escolta el text enregistrat de la lectura.
U·3
un poc a l’entrada, es presenta un home barbut que sembla un armari de tres portes. —Hola! Soc Joan Masqueda, el director del centre —saluda i els fa un senyal perquè el seguisquen. Caminen darrere de l’armari de forma humana fins al seu despatx. Tot seguit, busca en un dels calaixos de la taula i en trau un sobre gran. —Seguen, per favor… Vejam —diu mastegant les paraules—. Així que tu ets Carles Madramany Ripoll… Mmmm… i presenta una… mmmmm, una discapacitat intel·lectual… mmmm… se li recomana un professor reforç… mmmm… Està tot clar, Carme, jo acompanyaré Carles a la classe i vosté pot anar-se’n tranquil·la.
Vocabulari Esmussat: arredonit, no punxegut. Un grapat de…: una quantitat considerable de… Mastegar: ací, murmurar alhora que pensa. Bossa de mà: sac de cuiro o tela que usen generalment les dones per a portar objectes diversos.
Abans de marxar a casa, la mare trau de la bossa de mà un entrepà que no el botaria un cangur amb una perxa. —Tin, fill. I acaba-te’l tot. Adaptat d’Ànimes de cotó-en-pèl. Enric Lluch. Ed. Andana.
41
LLIG I ESCRIC
Comprenc la lectura
1 Qui és qui? Relaciona cada nom amb el dibuix corresponent. Pep Madramany – Joan Masqueda – Carme Ripoll – Carles a
b
c
d
2 A quina part del cos de Carles fan referència aquests adjectius? caragolats
esmussadet
menudes
3 Quines característiques corresponen a cada personatge? Carme Ripoll
Pep Madramany
Joan Masqueda
• És molt inquieta.
• Té un taller mecànic.
• És molt gran.
• Treballa amb ordinadors.
• Canta cançons actuals.
• És el professor de Carles.
• Té els cabells llisos.
• No és massa alt.
• Té barba.
• Corregix les característiques errònies.
4 Quines expressions apareixen en el text per a indicar que el director és molt gran?
Caminen darrere de l’armari de forma humana.
És més alt que una torre. Sembla un armari de tres portes.
Coneixes persones com les de la lectura?
1 Carles té una discapacitat intel·lectual. Coneixes algú que siga com Carles? Quina relació hi tens?
2 La mare de Carles fa teletreball. Coneixes algú que treballe des de casa? Qui?
42
Quines paraules usaries per a descriure’t? Quin membre de la classe té més alçada? I els cabells més llargs?
U·3
Descobrisc paraules per a explicar com soc 1 Aquests adjectius servixen per a descriure parts de la cara. Quin rètol correspon a cada caixa? ulls
grans desperts menuts alegres negres
verds
boca
torta riallera fina
cabells
menuda somrient gran
mellada
ametlats
ondulats llargs llisos rossos
negres curts
pèl-rojos
2 Jugueu a «Qui té…?». Identifiqueu quins membres de l’au-
la tenen les parts de la cara com indiquen els adjectius de l’activitat 1. Exemple Qui té els ulls grans? Qui té els cabells llisos?
3 Relaciona en el quadern les paraules polisèmiques, les que signifiquen el mateix. Et pot ajudar que les uses en una oració. divertida – vergonyós – robusta – flac– prim tímid – melancòlica – alegre – trista – forta Exemple Pere és vergonyós = Pere és tímid.
I tu, quin caràcter tens? Tria alguns d’aquests adjectius, o pensa en uns altres, i explica breument com és el teu caràcter. treballadora desordenat
divertida presumit generosa
mentider r desperta xarrado poregós egoista
educada
sincera
valent
Pren nota! Per a la nostra càpsula del temps haurem de descriure com ens agradaria ser quan siguem persones adultes.
43
Com es fa la descripció d’una persona? Descriure és dibuixar amb paraules, per això s’usen adjectius i unes altres expressions per a explicar com és una persona.
LLIG I ESCRIC
Descric una persona En la descripció d’una persona s’explica com és físicament, quin caràcter té, com vist, què li agrada, etc.
TRETS FÍSICS
CARÀCTER
QUÈ LI AGRADA
VESTIT
Aparença general, estatura, color dels cabells, dels ulls o de la pell, forma de la cara, etc.
Si riu o plora sovint, si participa a classe, si ajuda la resta, etc.
Aficions, esports, menjars, etc.
Tipus i color de roba, complements, aspecte general, etc.
1 Descriu el teu veí. Fixa’t en l’exemple. El meu veí és … i … . És molt … i … . Té els ulls … i … . aspecte físic
caràcter
Exemple El meu veí és alt i robust. És molt simpàtic i treballador. Té els ulls alegres i expressius.
2
Caps numerats
En grups, trieu una d’aquestes xiquetes i comenteu com és físicament i quin caràcter deu tindre.
Pren nota!
• Un representant del grup descriurà a la classe la xiqueta
que heu triat i a veure si endevinen de qui es tracta.
44
En la càpsula del temps inclourem un dibuix en què ens representem fent el treball que ens agradaria tindre.
Com era el protagonista de l’últim llibre que has llegit? En les narracions també es descriuen els personatges que hi apareixen.
U·3
Descobrisc personatges literaris 1 Llig la descripció de la bruixa Tirània i fes les activitats proposades.
La bruixa Tirània era baixeta i increïblement grossa. Vestia una bata groga amb ratlles negres, que la feia semblar una vespa gegant. Al cap duia un barret, redó com una roda d’automòbil, del qual penjaven monedes i més monedes d’or. A Tirània, li agradaven molt les joies i cada un dels seus dits, tan grossos que semblaven botifarrons, estava ple d’anells. Michael Ende. La poció del desig. • Quina paraula s’ha usat per a descriure cada element?
la bruixa
prima – alta – grossa – fornida
la bata
roja – ampla – groga – cenyida
el barret
nou – abonyegat – alt – redó
els dits
unflats – llargs – grossos – fin
• Completa en el quadern aquestes comparacions.
– Tirània, amb la bata, semblava… – Els dits eren grossos com… – El barret era redó com… • Quines coses agraden a Tirània? • Quin caràcter penses que deu tindre la bruixa? Tria una
paraula de cada parella. alegre
antipàtica
agradable
seriosa
simpàtica
malcarada
45
CONEC LA MEUA LLENGUA
Classes d’oracions 1 Llig aquest diàleg i respon les preguntes. Pare, puc menjar més cireres?
No en queden, Lluna.
Quina llàstima, tan bones com estaven!
Demà en comprarem més al mercat.
Quan expliquem una cosa, fem oracions enunciatives. Quan preguntem, fem oracions interrogatives. Porten el signe ? al final. • En quina oració es pregunta? • En quina s’expressa un sentiment? • En quina informa el pare de quan podrà menjar
cireres?
2
Interpretació compartida
En parelles, llegiu els textos de les bafarades anteriors en veu alta donant-los l’entonació adequada.
3 Classifica les oracions com s’indica. − Jo vull apuntar-me a música! − La meua gata és de tres colors. − Has fet algun viatge amb avió? Oració enunciativa
4
46
La pregunta
Oració interrogativa
Oració exclamativa
En parelles, jugueu a escriure preguntes que tinguen com a resposta el nom d’un company o companya de classe.
Quan expressem un sentiment (alegria, sorpresa…), fem oracions exclamatives. Porten el signe ! al final.
U·3
Signes de puntuació Els signes de puntuació més usuals són els següents.
PUNT
COMA
INTERROGACIÓ ?
EXCLAMACIÓ !
Marca el final d’una oració.
Separa els elements d’un enumeració.
Tanca les oracions interrogatives.
Tanca les oracions exclamatives
1 Copia aquest text posant els punts i les majúscules que hi falten. Trufo és de color negre, amb potes grises, orelles caigudes i cua llarga li agrada que l’acaronen i fa moltes malifetes el pinso, no li agrada gens preferix arròs, carn, creïlles i altres verdures.
Darrere de punt s’escriu majúscula.
2 Completa les oracions en el quadern col·locant les comes que calguen.
− Fes els deures recull l’habitació dutxa’t i para taula. − T’agraden les pomes? Jo preferisc les peres els albercocs el meló i els plàtans.
3 Completa el diàleg en el quadern posant els signes ? o !. —Com ha anat el dia, Joana… —Molt bé, pare… Hem parlat de la faena que farem de majors. —I tu què has dit que vols ser… —Jo… Pastissera… —I tu saps com de difícil és adornar els pastissos… —No, però ja n’aprendré… DICTAT: Treballem els signes de puntuació Llig amb atenció aquest text, observa l’ús que s’hi fa dels signes de puntuació i escriu-lo al dictat.
—Què dus a la motxilla? —Una jaqueta, aigua, els prismàtics, un entrepà, fruita seca, crema per al sol i alguna cosa més. —Aguantaràs tota l’excursió amb tant de pes? —Espere que sí!
Valora com has escrit el dictat. Ortografia Presentació Cal·ligrafia
47
DOSSIER D’APRENENTATGE
Què he aprés? Classes d’oracions
1 De quina classe és cada oració del diàleg?
− Quan baixarem al parc … − Quin fred que fa hui …
Digues si són negatives o afirmatives.
− Qui ha telefonat …
—Saps quin oratge farà demà? —No ho sé, Maria. —Has mirat la predicció meteorològica? —No em funcionava Internet. —Vindràs demà al cine? —Sí, sí que hi aniré. —Que bé que vingues amb nosaltres!
− Oh, quina llàstima que no pugues…
2 Escriu una oració interrogativa per a cada situació.
• Pau vol anar a casa del seu cosí, però
no sap la seua adreça. • No sap tampoc amb quin autobús ha
d’anar.
− Ai, quin mal que m’he fet …
Paraules polisèmiques 5 Substituïx les paraules subratllades en les oracions per les sinònimes corresponents. guanyar – cordial – feliç – parlar − La programadora va obtindre un premi. − La científica estava satisfeta amb el resultat de l’experiment. − L’infermer va xarrar tota l’estona. − La conductora és molt amable.
• Quan arriba a cal cosí, no recorda el
número de la porta. Aleshores, apareix una veïna.
Signes de puntuació 3 Corregix les oracions posant majúscules, comes i punts on calga.
− Gerard va anar a Xàtiva amb la seua germana la seua cosina i el seu iaio van pujar al castell i van fer-se un gelat a l’Albereda − Xavier té de mascota un conill un gos i un lloro trau el gos a passejar cada dia i manté netes les gàbies dels altres dos animalets
4 Completa les oracions en el quadern amb el signe corresponent.
48
El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. Si has sabut la resposta. Si has necessitat ajuda. Si no has sabut respondre-la.
U·3
Object iu en acció La càpsula del temps Feu un viatge en el temps i valoreu com han evolucionat uns quants oficis amb el temps. Expliqueu com us imagineu quan sereu persones adultes.
Viatges en el temps En el passat
En el present
Predominaven els treballs manuals…
S’utilitza maquinària pesant…
En el futur
Jo de major vull ser…
Prepara la càpsula del temps
1 Descriu com t’agradaria ser quan sigues major i quina ocupació t’agradaria tindre. Quan acabes, revisa el text. Les oracions comencen amb ma•
júscula i acaben en punt, amb signe d’interrogació o d’exclamació. • Has usat comes en les enumeracions.
• Està escrita amb lletra clara.
• Has inclòs un dibuix en què et repre-
sentes fent el treball que t’agradaria tindre
Com ho he aprés? 1 Revisa les activitats de la unitat, pensa com t’has
sentit mentre les feies i completa els enunciats del marge.
anayaeduación.es Practica els continguts de la unitat en el banc de recursos.
Ho he passat bé quan… He treballat a gust en… at… M’ha agradat molt l’activit M’ha resultat difícil… No m’ha agradat gens…
49 49
©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.