“El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2026”
PRÒLEG
Al llarg de la història, l’ésser humà s’ha preguntat sobre els fenòmens físics del seu entorn, que governen la seua existència; aquesta curiositat ens ha portat a investigar sobre la naturalesa de la llum, fins a entendre la seua importància en el desenvolupament de la humanitat.
La llum forma part de les nostres manifestacions culturals i festives. La llum, sempre la llum, acompanyant els castellonencs i castellonenques en la seua història al llarg dels segles. Castelló, ciutat de lluminàries i del Sol mediterrani, sempre present en l’esdevenir quotidià d’un poble.
En les paraules de Bernat Artola, en el Pregó de Castelló, trobem referència a l’inici de les nostres tradicions: “Ciutat que té l’honor de vindre de l’antigor per lluminosos camins”. Sota aquesta premissa, hem volgut dedicar la temàtica del nostre llibret al simbolisme de la llum en les nostres festes fundacionals, en la nostra història. Tots tenim en la memòria les veus d’il·lustres castellonencs del segle XVIII. La del cronista Llorens de Clavell, però també la del Pare Vela qui, sense forçar la metàfora, va escriure “las luces que convierten la noche en claro día”. En temps de globalització, preservar la identitat local i cultural ens ajuda a il·luminar el futur.
“LA LLUM QUE ENS IL·LUMINA” segueix un camí, una senda que va iniciar Castelló des del mateix moment de la seua fundació, quan Jaume I signa a Lleida el Privilegi de Trasllat el 8 de setembre de 1251, gràcies al qual els habitants del Castell Vell van poder baixar al pla per a iniciar una nova vida. Enguany celebren el 775 aniversari d’aquest fet històric per a Castelló. Tot comença amb un fanalet. Potser pareix poca cosa —una flama menuda, un cercle de llum tremolosa que lluita
contra la foscor—, però és justament en aquesta fragilitat on s’amaga la força de la llum. A Castelló, les festes giren entorn d’aquest gest antic i humil: encendre una lluminària, fer camí emparats per la seua claror, tornar a casa després del recorregut, com si cada pas fora una metàfora de la vida.
Hem donat una xicoteta ullada a la història per veure el paper que la llum ha tingut en moltes celebracions i tradicions de distintes cultures i països; i entre totes elles, trobem el simbolisme de la llum de les gaiates com a senya identitària de Castelló. Un dels actes més significatius dintre de les festes de la Magdalena, que valora aquest símbol de llum, és la Desfilada de Gaiates, declarada junt amb la Romeria de les Canyes, bé d’interés cultural immaterial, raó per la qual forma ja part del patrimoni cultural valencià. En aquest camí no pot faltar la música per acompanyar la llum de les gaiates en la seua desfilada pels carrers de Castelló. La música, sempre present en la cultura valenciana, que a l’acord de pasdobles i peces festives ens ompli d’emoció en qualsevol acte. Però, a més, hem volgut retre homenatge a la llum ancestral, a la llum que ens guia cada tercer diumenge de Quaresma quan marxem en romeria per a honorar el trasllat del Castell Vell al pla. De la mà de l’Estança Harmònica, podrem conéixer el programa de música barroca “Lluminàries”, un programa intimista en què els protagonistes són la llum de les espelmes i l’aire que es transforma en el so de la veu i de la flauta travessera, una de les flautes barroques més preuades.
La Comunitat Valenciana es caracteritza per la germanor de les seues festes i per l’emoció que tots els valencians i valencianes posen en les seues tradicions. Avancem un poc més en el nostre camí i donem llum a dos importants vessants festius. Per una banda, transformem
la llum en imatges i records. Què recordaríem de les nostres festes sense el sentiment que ens transmet una fotografia? Felicitat, emoció, orgull, tradició...queden gravats en fotografies que capturen la llum dels moments més importants de les festes, i que formen part de la nostra herència cultural. Per altra banda, les emissions radiofòniques són fonamentals per a les festes de la Magdalena, perquè transmeten l’essència festiva, comuniquen i difonen la cultura local més enllà dels límits físics de Castelló. Conéixer l’evolució de la ràdio des dels seus inicis i les primeres emissions radiofòniques de les festes de la Magdalena, ens permet valorar un mitjà de comunicació en temps real; la importància dels primers programes de ràdio, com “Cartells radiofònics de les festes de la Magdalena” i “Castelloneries”, va radicar en la seua innovadora estructura que transmetia als oients tot el relacionat amb la cultura i història de la província, acompanyat de música popular tradicional, tertúlies i tota mena de notícies relacionades amb les festivitats, tot això amb un format majoritàriament en valencià.
En la nostra tasca d’investigació i recerca, intentem fer divulgació més enllà de les tradicions festives. En aquest cas, hem volgut apropar als lectors i lectores la llum de nostra ciutat, des d’altre punt de vista. “Solarigràfics” és un projecte cultural que busca representar la trajectòria aparent del Sol a la volta celeste i la seua representació física en forma de solarigrafia, i així crear un arxiu solar de Castelló, arxiu de divulgació científica sobre el Sol, el cel i la mateixa ciutat. Podrem trobar, dintre del nostre llibret, llocs i edificis emblemàtics de Castelló des del focus d’una càmera obscura, oferint una perspectiva diferent de la ciutat. Però, aquesta llum del Sol, tan emblemàtica en la nostra cultura mediterrània, pot quedar eclipsada en determinants moments. Els eclipsis estan, sens dubte, entre els fenòmens astronòmics més espectaculars per a l’ésser humà, sempre condicionat, per naturalesa, a observar qualse vol canvi que succeïsca al seu voltant. Podem imaginar un univers sense més planetes, sense
estreles ni galàxies, però mai un univers sense Sol ni Lluna. Quan s’alineen en la seua dansa còsmica, poden produir efectes de llum meravellosos. L’any 2026 Castelló tindrà el plaer de contemplar un eclipsi total de Sol, fet que no ocorria des de 1905. Us convidem a conéixer la part científica d’aquest fenomen, que segur quedarà gravat en el vostre record.
Per a presentar les comissions, hem triat el Planetari de Castelló per a la sessió fotogràfica. Hem volgut unir la llum ancestral amb la llum zenital; la llum dels fanals que van acompanyar els nostres avantpassats en el seu camí, amb la llum del Sol i del Mediterrani.
Les tradicions, la festa i, en general, la cultura popular, formen part destacada de la idiosincràsia del poble castellonenc. El camí no estaria complet sense transmetre les nostres tradicions a les noves generacions, perquè són la llum que mai s’apaga. Per aquest motiu, hem volgut dedicar un racó d’aprenentatge en què els jóvens i xiquets han pogut experimentar fent gaiata i també investigar amb la llum. El nostre camí de llum està marcat. Tan sols falta que vosaltres hi camineu, acompanyats de la llum dels fanals i les gaiates, guiats per l’amor a les nostres tradicions i sobretot, amb la il·lusió de conéixer un poc més la nostra història.
La llum més important no és la que il·lumina el camí, sinó la que, enmig de la nit, ens permet continuar caminant. Us desitgem que gaudiu de la llum de Castelló.
LA NOSTRA PORTADA
SALUTACIONS
MADRINES 2026
PRESIDENTS 2026
ELS NOSTRES MONUMENTS
ELS NOSTRES PREMIS
ARTICLE INÈDIT
PER LLUMINOSOS CAMINS
COMISSIÓ MAJOR
COMISSIÓ INFANTIL
COL·LABORADORES I PORTAESTANDARD
ACOMIADAMENTS
LA
LA NOSTRA PORTADA
LA NOSTRA PORTADA
Paco
Membrado i Guinot
Almassora, 1962
Llicenciat per la Facultat de Belles
Arts de Sant Carles de València i Graduat en Dibuix Publicitari per l’Escola d’Arts i Oficis de València. Professionalment, s’ha dedicat al disseny gràfic i actualment al disseny ceràmic en Onda. Aficionat des de sempre al dibuix a llapis de colors i al pastel.
També la seua passió pel disseny gràfic l’ha fet mereixedor d’uns quants premis en concursos de cartells del món fester. Va guanyar el cartell de la Magdalena de 1985 i l’accèssit i el cartell de 1988.
Els seus dibuixos del natural, en què reflecteix la natura i el paisatge urbà amb un fort grafisme, han format part d’exposicions tant individuals com col·lectives a la província de Castelló. Darrerament, ha realitzat la portada d’un llibre de relats i les il·lustracions d’un llibre de contes.
Amb el títol “La llum que ens il·lumina”, la Gaiata 5 “Hort dels Corders” presenta el seu llibret fester, fent un homenatge a la llum com a element important i diferenciador de les festes de la Magdalena. La llum que dins d’un fanal forma part del monument de la gaiata, i que simbolitza aquella llum antiga que els pobladors del Castell Vell van utilitzar per a il·luminar el seu camí cap al Castelló del pla, cap al Castelló del futur.
La il·lustració de la portada té com a element principal el fanal, acompanyat per un tradicional bastó encorbat, gaiato, que s’usa per a caminar, i les canyes amb la cinta verda, que ens acompanyen cada tercer diumenge de Quaresma a la Romeria de les Canyes i a la Desfilada de Gaiates. Aquesta llum primigènia del fanal esdevé l’obra monumental de la gaiata, monument artístic i efímer que és la senya identitària de les festes de la Magdalena de la ciutat de Castelló.
És un dibuix de traç realista sobre un fons d’aquarel·la, que ha sigut pintat a mà amb diferents tècniques per aconseguir eixa particular tonalitat lluminosa, que fa que la portada tinga un caire actual.
La llum que ens il·lumina i que va il·luminar aquells antics pobladors i que ara recordem amb les festes fundacionals, unes “festes dignes de nom i de fets”, com diu el seu Pregó.
EL NOSTRE PRESIDENT
José Antonio Naranjo i Ojeda
Benvolguts socis, sòcies, col·laboradors, veïns i veïnes del sector de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”.
És un verdader plaer dirigir-me a totes i tots vosaltres un any més des de les pàgines del nostre llibret, un espai que reflecteix l’esforç, la il·lusió i l’amor per les nostres festes. Enguany, més que mai, m’ompli d’orgull mirar arrere i veure tot el que junts hem aconseguit. El 2025 ha sigut un any extraordinari per a la nostra comissió. Les Madrines i el President Infantil, Naiara, María i Pablo, ens han regalat un cicle festiu ple d’alegria, compromís i emoció. Han sigut el cor de cada acte, representant la nostra Gaiata amb una elegància i proximitat que ens fa sentir orgullosos. I per a culminar un any inoblidable, les nostres Madrines van ser nomenades Dames de la Ciutat 2026, un reconeixement que ompli de felicitat i honra a tot el nostre sector.
També celebrem amb gran satisfacció els importants premis obtinguts. El nostre llibret va ser guardonat amb el primer premi de la Generalitat per la “promoció de l’ús del valencià” en la Magdalena 2025, un reconeixement que reforça el compromís que tenim amb la llengua i la cultura de la nostra terra. A més, per segon any consecutiu, hem aconseguit el primer premi de “Gaiates de Mà”, demostrant una vegada més que el treball en equip, la creativitat i la dedicació són les senyes d’identitat de la nostra comissió. A més, cal sumar els premis atorgats als nostres monuments i a la presentació, que reflecteixen la passió i dedicació amb què afrontem cada projecte, cada detall, cada somni compartit.
I amb la mateixa il·lusió que acomiadem un any tan especial, donem la benvinguda al nou cicle festiu amb tres grans representants: María, la nostra Madrina, una dona festera, propera i plena d’entusiasme, que encarna a la perfecció l’esperit d’Hort dels Corders; Emma, la nostra Madrina Infantil, que ha robat el cor a tota la comissió
amb la seua dolçor, alegria i energia contagiosa; i Juan, el nostre President Infantil, un xiquet atent i responsable que cuida de la seua Madrina i de tota la comissió infantil com ningú, sent exemple de companyonia i afecte.
Res de tot açò seria possible sense l’esforç conjunt de tots els que formem part d’Hort dels Corders: socis, sòcies, comerços, col·laboradors i, per descomptat, la nostra comissió. Gràcies pel vostre treball, pel temps que hi dediqueu, per l’entusiasme que poseu en cada tasca, i per fer que la nostra Gaiata continue creixent i brillant any rere any.
En aquest nou cicle, afrontem nous reptes i somnis amb la mateixa il·lusió de sempre. Us convide a totes i tots a gaudir de la Magdalena 2026, a visitar la nostra carpa, a compartir amb nosaltres la música, la llum i l’alegria de la nostra gent. Perquè en cada racó de Castelló se sent l’esperit d’aquesta gran família gaiatera, unida per l’amor a les seues festes i a la seua ciutat.
Magdalena, Festa Plena!
ALCALDESSA DE CASTELLÓ
Begoña Carrasco i García
Les Festes de la Magdalena no s’entenen sense la gaiata. Són alhora sentiment, memòria i futur. Un somni col·lectiu que es construïx dia a dia i que cobra vida quan Castelló torna a caminar unida cap als seus orígens. Eixe esperit es viu amb especial intensitat en la Gaiata 5 Hort dels Corders, una de les comissions més nombroses de la ciutat, amb més de 150 persones que treballen i gaudixen durant tot l’any perquè la màgia de la setmana gran siga possible.
Hort dels Corders és un sector amb identitat pròpia, molt vinculat a la història i al cor de les nostres festes, i amb una presència destacada en cada moment important de la Magdalena. La vostra implicació constant, la vostra unió i el vostre amor per la festa fan d’esta gaiata un referent dins del món de la festa.
L’any passat va ser especialment significatiu, amb la celebració del vostre 80é aniversari, una fita que vau saber commemorar com mereix una comissió amb tanta trajectòria. A això se suma el reconeixement obtingut amb el primer premi del X Concurs de Gaiates de Mà, un assoliment que simbolitza l’esforç, la creativitat i la il·lusió que poseu en cada projecte i que vaig tindre l’honor d’entregar.
Vull felicitar de manera especial la comissió que presidix José Antonio Naranjo, junt amb el president infantil, Juan Ferrer Blasco, i us anime a continuar caminant junts per este camí fester, mantenint viva la llum de la Magdalena i transmetent a les noves generacions l’orgull de pertànyer a la Gaiata 5.
I, per descomptat, les vostres madrines María Tirado Linares i Emma Ferrer Blasco, que brillaran amb llum pròpia en cada acte i en cada celebració en representar el sentiment, l’elegància i l’entusiasme que definixen Hort dels Corders.
Que esta Magdalena torne a ser una romeria d’emocions, de retrobaments i d’il·lusió compartida.
Visca la Magdalena i visca Castelló!
PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ
Marta
Barrachina i Mateu
CASTELLÓ ES FESTA
Amb l’arribada del tercer dissabte de Quaresma, les Festes de la Magdalena tornen a Castelló, omplint d’alegria i emoció cada racó de la ciutat. Castelló sencera es disposa a celebrar amb tota la seua esplendor les festes fundacionals, aquelles que rememoren la fundació d’aquesta ciutat tal com la coneixem en l’actualitat.
Una ciutat orgullosa del seu passat que, dia a dia, construeix un Castelló més fort i unit. La Magdalena és la celebració més representativa i emotiva de Castelló, que marca el punt culminant del calendari festiu, obrint un parèntesi en la rutina diària i donant pas a nou dies que són, sens dubte, molt especials per a tots els castellonencs.
Durant aquests dies, els carrers s’omplin de festa i la província sencera s’uneix per a compartir moments d’alegria. Perquè la màgia de la Magdalena convida a viure-la amb el cor obert, a submergir-se en cada acte i a recórrer cada racó de la ciutat al ritme de la música.
Unes festes que, tant veïns com visitants, viuran intensament i compartiran al costat dels membres d’Hort dels Corders, el sector 5 de la ciutat, que ha dissenyat un gran programa d’actes. Grans i xicotets tindran l’oportunitat de viure una festa única, envoltats d’un ambient familiar i acollidor, com el que caracteritza a la Gaiata Hort dels Corders, convidant a tots a ser part d’aquesta celebració tan especial.
Soc conscient de l’esforç i dedicació que heu posat en l’organització d’aquest programa, i és per això que vull destacar el treball de tots els membres de la Gaiata 5. Recordeu sempre que la Magdalena sou vosaltres, els que any rere any treballeu per aquesta festa. Amb el vostre esforç constant durant tot l’any, nodriu de tradició, festa i cultura la ciutat. I estic convençuda que, un any més, aconseguireu deixar el llistó de la festa tan alt com sabeu fer-ho, amb un compromís personal i apassionat, el que imprimiran la madrina María Tirado, la madrina infantil Emma Ferrer i el president infantil Juan Ferrer. Aquestes són les vostres festes. Al costat de les vostres corts, comissió, familiars i amics, viureu les Festes de la Magdalena d’una manera molt especial.
És moment d’eixir al carrer i reivindicar amb orgull eixe llegat que ens identifica. De celebrar i compartir unes festes que, de nou, prometen ser inoblidables.
Bones festes a tots!
REGIDORA DE FESTES I
PRESIDENTA
DEL PATRONAT MUNICIPAL DE FESTES
Noelia Selma i Andreu
Estimats membres de la Comissió de la Gaiata 5, Hort dels Corders, i veïns del sector:
És un autèntic plaer per a esta regidora dirigirme a vosaltres per reconéixer i celebrar l’esforç i la dedicació que heu demostrat al llarg de l’any en favor de les nostres festes i tradicions.
Les festes de la Magdalena representen una oportunitat única per connectar el present amb el nostre passat, i a eixa labor heu dedicat mesos de treball, il·lusió i compromís.
En el vostre sector, esta unió entre història i actualitat es manifesta de manera especialment clara. El nom d’Hort dels Corders ens remet a l’antic ofici de la producció de sogues i cordes de cànem, una activitat que durant segles va formar part essencial de l’economia i la identitat de Castelló, fins a la progressiva introducció del taronger en els nostres camps.
El vostre sector alberga, a més, una de les figures més emblemàtiques de la nostra història: la imponent estàtua del rei Jaume I, fundador de la ciutat. Al llarg de l’any, i molt especialment durant les festes fundacionals, estes carrers es convertixen en escenari d’homenatges i actes que reafirmen el vincle entre Castelló i el seu origen històric.
Per il·luminar tanta història i connectar-la amb el nostre present, heu treballat sense descans durant tot l’exercici. Fruit d’eixe esforç compartit, on creativitat, dedicació i esperit fester es donen la mà, ha sigut la confecció de la vostra Gaiata, que il·luminarà els carrers de Castelló i, de manera molt especial, este estimat sector.
Només em queda agrair els sacrificis que heu realitzat, felicitar-vos pel resultat obtingut i desitjar-vos, a la comissió i a tots els veïns del sector, unes festes plenes de satisfacció, alegria i moments compartits que reforcen les nostres senyes d’identitat.
PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES
Raúl Collazos i Martín
Hort dels Corders és sinònim de tradició i solera dins del món de la festa. Com a president de la Junta de Festes, és un orgull veure com la Gaiata 5 manté intacte eixe esperit que unix tantes generacions al voltant de la llum i la música.
En este llibret de 2026, veiem reflectit el compromís d’una comissió que no escatima esforços per a enaltir el monument gaiater i el treball ben fet en qualsevol activitat que realitza. La vostra tasca cultural i festiva és un pilar fonamental per a la nostra ciutat.
Que gaudiu d’una Magdalena plena de satisfaccions personals i col·lectives. Desitge que el vostre sector siga un punt de trobada i que l’orgull de pertànyer a la Gaiata 5 es transmeta a cada veí i visitant de la nostra ciutat.
Bones festes!
REINA DE LES FESTES
Clara Sanz i Sobrino
Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”:
Any rere any Castelló manté viva la tradició i la història de les nostres festes. I la gaiata, el símbol per antonomàsia de la nostra setmana gran, és una vital simbiosi perfecta de llum i energia.
El temps passa molt de pressa, però la gaiata, i la seua essència en el món de la festa, no sols resisteix, sinó que continua ampliant mires, reinventant-se i sent nexe d’unió entre els castellonencs i les seues arrels. Açò és el que han aconseguit els 19 sectors de Castelló, responsables d’acostar i estendre la festa a cada racó del seu barri, per a fer participe el conjunt de veïns d’aquest il·lusionant projecte comú i mantindre’l viu.
I Hort dels Corders és exemple de força, unitat i participació. Sou una comissió nombrosa i activa, capaç d’omplir cada acte d’alegria i de llum alhora que transmitiu un sentiment de família molt especial. Eixe caliu i germanor que compartiu entre grans i menuts és el que dona vida al vostre sector i que reflecteix en tot el que feu.
La Magdalena 2026 ja és a les portes i és per a mi un orgull poder dirigir-me a vosaltres com a Reina de les Festes. Vull reconéixer i agrair el vostre treball constant, l’organització i l’esforç que poseu en cada detall. Des de la construcció del monument fins a totes les activitats que organitza la Gaiata, cada gest demostra la il·lusió amb què treballeu per engrandir la nostra Magdalena.
Anime a tots els veïns i veïnes del sector de la Gaiata 5 a viure amb intensitat aquesta setmana gran, al costat d’una comissió que sap unir en tradició, festa i família de manera exemplar.
Amb afecte i admiració
Clara Sanz i Sobrino Reina de les Festes de Castelló 2026
2026
Llum de primavera
REINA INFANTIL
DE LES
FESTES
Ana
Colón i
Sastriques
Benvolguts amics i veïns de la Gaiata 5, Hort dels Corders.
Em sent molt agraïda de tindre esta oportunitat per a fer-vos arribar tot el meu afecte i reconeixement pel vostre incansable treball que permet cada any mantindre viva la llum de les nostres festes i dels nostres orígens, i així transmetre-us el profund orgull que em produïx compartir este sentiment amb la vostra comissió i amb tots els xiquets i xiquetes del vostre sector, que caminen de la mà “dels seus majors” aprenent i descobrint, a cada moment de la nostra setmana gran, que l’essència de les nostres festes està en allò que som i que ens unix com a poble.
Us anime a gaudir al màxim de les festes, dels carrers del vostre sector i els seus veïns i compartir l’alegria que ens unix a tots els castellonencs...
Benvolguts amics, veïns i família de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”:
És per a mi un orgull dirigir-me a tots vosaltres per segon any consecutiu, però aquesta vegada com a Dama de la Ciutat 2026.
La comissió de la Gaiata 5 significa per a mi “família” i enguany, encara que no podré compartir al vostre costat les pròximes festes de la Magdalena, sempre us portaré en el meu cor.
Voldria agrair-vos el gran esforç que realitzeu durant tot l’any i la passió que poseu en cada treball.
Aprofite per a desitjar als representants María, Emma, Juan i José unes festes inoblidables i per descomptat a tota la comissió.
Espere que tots els veïns i veïnes del sector i amics us animeu a visitar la carpa de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”.
Amb afecte, Naiara
DAMA DE LA CIUTAT INFANTIL
María Marzá i Torres
Estimats amics i amigues de la Gaiata 5, “Hort dels Corders”.
Un cop complert el meu primer somni de ser Madrina del la nostra Gaiata, puc dir que estic molt orgullosa de dirigir-me a vosaltres com a Dama Infantil de la Ciutat per a la Magdalena 2026. Gràcies a tots vosaltres, la meua família i amics, he aconseguit continuar somiant. Jo, que només fa uns anys estava desfilant a l’ofrena de flors a la nostra mareta en carro, puc fer-ho ara com a part de la cort infantil de la ciutat, acompanyant orgullosa i emocionada a la nostra
Reina Infantil Anna.
En pocs mesos tindrà lloc les festes fundacionals de la localitat, i com a representant infantil, us vull convidar a gaudir al màxim de cada acte. Desitge que ompliu el cor de sensacions i
emocions amb la pólvora, les paraules del nostre pregó, el so tradicional de la dolçaina i el tabal, els colors del coso multicolor, l’alegria de les bandes internacionals, la gastronomia, la llum dels nostres monuments, l’amor a la nostra mareta… tot allò que fa de les nostres festes, les “millors festes del món”.
Us desitge que tingueu el plaer de gaudir-les amb família, amics, coneguts i nouvinguts, perquè són les festes de totes i de tots.
Amb estima, María
D’HONGRIA
Victoria Arcos i Vicente
Estimats veïns i veïnes, és un veritable plaer dirigir-me a vosaltres com a Na Violant 2026.
La Gaiata 5 il·lumina Castelló amb l’esperit de les nostres arrels, representant amb orgull el sector Hort dels Corders, un enclavament emblemàtic on tradició, història i vida quotidiana es donen la mà. Aquest llibret és reflex del treball, la il·lusió i la dedicació de totes les persones que formen part de la Gaiata 5.
Vull donar especialment l’enhorabona a les seues madrines María i Emma i als seus presidents, José i Juan. Segur que aquest any serà un record inoblidable.
Us desitge Bones Festes de la Magdalena!!
PRESIDENT DE LA GESTORA DE GAIATES
José Antonio
Lleó i Rubio
Estimats veïns, veïnes i amics de la Gaiata 5, Hort dels Corders: És un autèntic plaer adreçar-vos aquestes paraules en nom de la Gestora de Gaiates de Castelló en arribar de nou les festes de la Magdalena, el moment en què la nostra ciutat s’ompli de llum, tradició i orgull col·lectiu. Cada sector aporta la seua personalitat a una festa única, i Hort dels Corders és, sens dubte, una part essencial d’aquest gran sentiment compartit que defineix Castelló.
La Gaiata 5 representa un sector amb història, amb identitat pròpia i amb una forta implicació en la vida festiva de la ciutat. El vostre barri ha sabut mantindre viva la llum de la Magdalena gràcies al treball constant de la comissió i a l’estima d’un veïnat que sent la gaiata com un símbol propi. Any rere any, demostreu que la tradició es conserva amb esforç, dedicació i, sobretot, amb il·lusió.
Les gaiates són molt més que monuments de llum: són el reflex de les persones que les fan possibles. Darrere de cada detall, de cada acte i de cada moment compartit, hi ha moltes hores de treball silenciós, de reunions, de preparació i de sacrificis que sovint no es veuen, però que són imprescindibles perquè la festa lluïsca amb tota la seua esplendor. En aquest sentit, vull reconéixer i agrair profundament la tasca de la comissió de la Gaiata 5 i de totes les persones que col·laboren al llarg de l’any per fer realitat aquest projecte.
Hort dels Corders aporta a la Magdalena una manera d’entendre la festa basada en la convivència, la participació i el respecte per les arrels. Sou un exemple de com el treball en equip i l’estima per la tradició poden mantindre viva una celebració que passa de generació en generació i que continua emocionant-nos cada mes de març.
Des de la Gestora de Gaiates volem posar en valor la vostra aportació al conjunt de la ciutat i animarvos a continuar caminant amb la mateixa il·lusió i compromís. La vostra llum forma part de la llum de Castelló, i sense sectors com el vostre la Magdalena no seria el que és.
Desitge de tot cor que aquestes festes siguen dies de retrobament, alegria i germanor, i que la Gaiata 5 continue brillant amb força, orgull i identitat pròpia durant molts anys més.
Visca la Gaiata 5, Hort dels Corders!
Visca la Magdalena!
Visca Castelló!
Amb estima i reconeixement,
José Antonio Lleó i Rubio
ASSOCIACIONS GERMANES
Falla
Plaça
Rodrigo
Port de Sagunt
Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”:
Com a presidents de la Falla Plaça Rodrigo, és un gran honor per a nosaltres dirigir-vos aquestes paraules d’afecte i germanor en la pròxima celebració de les festes de la Magdalena. El nostre vincle, que ja fa temps que creix amb bons moments compartits, és un reflex de l’esperit de festa i tradició que ambdues entitats representem a Sagunt i a Castelló.
Ens trobem ara a les portes d’una de les setmanes més importants per a la vostra ciutat, uns dies en què l’esperit castellonenc es manifesta amb tota la seua força. Des de la Plaça Rodrigo, volem enviar-vos el nostre més sincer desig que la Magdalena 2026 siga inoblidable. Que l’alegria i la llum de les vostres gaiates il·luminen tots els carrers i places de Castelló. Que cada acte, des de la Romeria fins al Magdalena Vítol, estiga carregat d’emoció i germanor.
El nostre agermanament és un tresor que cuidem amb molta estima. Veure-us a vosaltres, amb els vostres representats, durant les nostres Falles, així com participar nosaltres a Castelló, gaudint de la vostra festa, ens recorda la bellesa de les nostres tradicions compartides i la passió que ens uneix. Recordeu que la flama fallera que crema a la Plaça Rodrigo també és la flama que encén els nostres llaços d’unió.
Us assegurem que els nostres representants, junt amb tota la comissió, estan impacients per visitar-vos i viure amb vosaltres l’esclat de la vostra festa, donar-vos la nostra més sincera enhorabona i compartir moments de jarana i alegria.
Sense més, i amb l’esperança que aquestes festes de la Magdalena siguen tot un èxit, rebeu una forta abraçada.
Gaby, Óscar, Xema i Jorge
COPRESIDENTS
Gabriel Collado i Soria
Óscar Casado i Lanero
Jose María Madrid i Giménez
Jorge Caballero i Rams
PRESIDENT INFANTIL
Eric Gil i Lara
FALLERA MAJOR
Belén Marco i Torrente
FALLERA MAJOR INFANTIL
Ariadna Manzaneda i García
ASSOCIACIONS GERMANES
Falla
La Mercé
Borriana
Benvolguts amics de la Gaita 5 “Hort dels Corders”, una vegada més tinc el plaer d’escriure aquestes línies com a president de la Falla Barri La Mercé de Borriana.
Aquest espai ens permet continuar cultivant la relació entre la Gaita 5 i la nostra Falla, que des de ja fa un temps germinen amb unes arrels profundes. El vincle creat entre les nostres festes germanes de la Magdalena, és una mostra més de la diversitat que ofereix la nostra terra a la comarca de Castelló.
Blanca, Núria, Sergi i Vicent, els representants per al 2026, volem aprofitar aquest espai per a desitjar-vos que passeu unes bones festes de la Magdalena, que la gent ompli els carrers de Castelló de gom a gom, il·luminats per l’esplendor de les vostres gaiates protagonistes de la festa, que l’oratge ens respecte, i que pugueu guardar en la vostra memòria els records d’aquest any tan especial per a María, Emma, Juan i José, com a madrines i presidents del 2026.
Aprofitant l’oportunitat m’agradaria convidar a tota la ciutat de Castelló, però en especial als nostres germans de la Gaiata 5, a gaudir de la nostra ciutat la setmana de Falles, i poder participar de tots els actes junts. Borriana obrirà les portes de les cases per a rebre a qualsevol veí que vulga gaudir dels nostres monuments, la pólvora, la música i les nits de parador.
US ESPEREM!
PRESIDENT
Vicente Manzano i Mollar
PRESIDENT INFANTIL
Sergi Reula i Tudela
FALLERA MAJOR
Blanca Sáez i Francés
FALLERA MAJOR INFANTIL
Núria Esteban i Almenara
ASSOCIACIONS
Fundada en 1945, la Gaiata 5 “Hort dels Corders” és una de les comissions més guardonades, ubicada en un enclavament amb personalitat pròpia i autora d’atrevits monuments que van trencar motles i continuen fent-ho en l’actualitat, deixant sorprés a tot aquell que es digne a visitar-los. Gràcies al fruit d’aquest treball, han escrit pàgines amb lletres d’or en el món festiu de la seua ciutat. Per això, és un honor per a la Foguera Baver-Els Antigons poder dir que som germans de la Gaiata 5, així com sentir-nos agraïts que compteu amb nosaltres a l’hora de reflectir el treball i evolució d’una comissió que hem pogut conéixer al llarg d’aquests anys, a causa d’un agermanament que va més enllà de la mateixa festa.
i emoció. Igual que ens han acompanyat sempre en tots els moments que els hem requerit des de la nostra Foguera.
De grandíssims presidents i juntes directives, com la que ara mateix regeix el seu camí de la mà de José Naranjo, han sabut portar un camí constant, ple de vivències i moments enriquidors que serveixen perquè aquesta comissió allargue el seu camí per molt de temps i demostren com n’és de nombrosa, a més dels grans festers i festeres que la componen.
Personalment, tinc molt a agrair-vos, igual que la meua família, perquè no estem a l’altura de poder retornar les immenses mostres d’afecte que sempre ens heu aportat.
Amb fama de ser grans lluitadors, han sortejat diversos moments delicats, i sempre s’han caracteritzat per eixe esperit de compromís per la festa que ells tant estimen. Des de la nostra creació com Foguera, l’any 2006, moment en el qual comencem l’agermanament, excepte per coincidència d’actes, sempre hem gaudit de la seua hospitalitat, tant en presentacions com en l’Ofrena a la seua patrona la Mare de Déu del Lledó, acte aquest últim carregat de sentiment
Esperem haver pogut enriquir amb aquestes humils paraules, encara més si fos possible, aquest llibret, reiterant el nostre agraïment per aquest honor, per un tracte meravellós any rere any, i perquè sou un referent essencial per aquesta comissió d’Alacant.
Us desitgem uns feliços dies de Magdalena i que siguen les més especials de les vostres vides.
Iván Gómez i Ortiz President de la Foguera Baver-Els Antigons
MADRINA
2026
María Tirado
i Linares
MADRINA 2026
María Tirado i Linares
Benvolguts veïns, amics i amants de les nostres festes: És per a mi un immens honor i una enorme alegria dirigir-me a tots vosaltres com a Madrina de la Gaiata 5, Horts dels Corders. Afronte aquest any tan especial amb la major de les il·lusions i amb un profund sentiment d’orgull cap a les nostres tradicions, que són l’ànima de Castelló i de la nostra benvolguda Gaiata. La raó és que representar al nostre sector i viure la festa al costat de tanta gent meravellosa és, sense dubte, un somni fet realitat, que guardaré per sempre al meu cor.
Enguany tinc la sort de compartir aquesta aventura amb persones meravelloses: Emma, la nostra Madrina Infantil, un terratrémol d’alegria i dolçor que il·lumina cada acte amb el seu somriure; Juan, el nostre President Infantil, que amb la seua energia i el seu entusiasme contagia a tots els que li envolten; i José, el nostre estimat que sempre està pendent de tots, treballant sense descans perquè tot isca perfecte i perquè la nostra Gaiata continue creixent any rere any.
Junts formem un equip unit per la il·lusió, l’afecte i l’amor per les nostres festes, i vull agrair-los de tot cor a cadascú la seua dedicació, la seua estima i la seua confiança, que fan que cada acte i cada moment compartit amb la comissió siga inoblidable.
No vull deixar passar l’oportunitat d’expressar el meu afecte i admiració per tota la comissió. Cadascun d’ells aporta passió, compromís i ganes, i junts formen l’essència de la nostra Gaiata. Gràcies al vostre esforç i afecte, la
nostra festa s’ompli de vida, de color, de llum i de tradició, i em sent molt afortunada de compartir aquesta aventura amb vosaltres. Ser part d’aquest gran equip és un privilegi i un regal que mai oblidaré.
A més, aquest any és encara més especial, perquè el compartirem amb dues persones molt estimades: María, Dama de la Ciutat Infantil, i Naiara, Dama de la Ciutat. Em fa molta il·lusió poder viure aquesta experiència juntes, compartir moments únics i celebrar amb emoció la grandesa de la nostra ciutat i, sobretot, la nostra setmana gran.
I, finalment, vull donar les gràcies de tot cor a tots aquells que, d’una manera o altra, m’heu acompanyat en aquest camí. Sense vosaltres, res d’això tindria sentit.
Així doncs, des d’ací, vull convidar a tots els veïns i amics a passar per la nostra carpa, a gaudir de l’ambient festiu, a ballar, riure i sentir-se part d’aquesta gran família que és Hort dels Corders. Perquè les festes són això: germanor, il·lusió i amor per Castelló.
Visca la 5! Visca la Magdalena! Visca Castelló!
Amb tota la meua estima, María
ENTREVISTA A MARÍA TIRADO
Madrina 2026
Rubén Montes i Ávila
El meu nom és Rubén Montes i Ávila i forme part de la comissió de la Gaiata 5 al costat de tota la meua família. En aquesta ocasió, tinc la sort de poder entrevistar a la nostra màxima representant per a la Magdalena 2026, María Tirado i Linares. Ens uneix una bonica amistat i estic molt content de ser jo el que realitze aquesta entrevista. Estic segur que, a través de les nostres paraules, podrem conéixer més profundament a la nostra Madrina, i descobrir no sols el seu paper com a representant, sinó també a la persona que hi ha darrere d’aquest càrrec.
María, abans d’entrar en els detalls sobre els actes i preparatius, m’agradaria que ens explicares com et vas convertir en Madrina de la nostra Gaiata. Després de viure un any meravellós amb la comissió, en el moment que em van oferir ser la màxima representant de la Gaiata 5 per a la Magdalena 2026, no vaig dubtar ni un moment en acceptar el càrrec, ja que des de xicoteta sempre ha sigut un dels meus somnis i verdaderament em fa molta il·lusió.
Què significa per a tu ser la Madrina de la Gaiata “Hort dels Corders”?
Per a mi és un orgull representar al nostre sector, però soc conscient que també comporta una gran responsabilitat, per tant, assumisc el càrrec amb molta il·lusió i moltes ganes, especialment perquè representaré a un dels barris que m’ha vist créixer.
Com compagines la teua vida diària amb la responsabilitat de ser Madrina?
Al marge de les meues obligacions laborals, sempre intente organitzar-me de la millor manera possible i traure temps per a arribar a tot, perquè no vull perdre’m res d’un any tan especial!
Què opines dels teus companys de viatge Juan, Emma i José?
Sincerament, no podia tindre millors companys de viatge, pense que junts formem
un gran equip i estic segura que aquest vincle tan especial que estem creant durarà per sempre. Tant Emma com Juan són uns xiquets encantadors, divertits, responsables i molt afectuosos i José ens aporta experiència, tranquil·litat i és un suport incondicional. La veritat que és que estem gaudint al màxim el nostre any.
Com és la relació amb la resta de la comissió?
La relació amb la resta de la comissió és molt bona i des del primer moment ha sigut tot molt fàcil, la gent en general és molt simpàtica, molt participativa i activa, i sempre estan disposats a tirar un cable. En concret, la relació amb la cort no podria ser millor, són tots i totes jóvens amb ganes de treballar, il·lusió, creativitat i ganes de fer que la nostra Gaiata i el món de la festa, cresca cada vegada més.
Com estàs preparant-te per a la celebració de les festes de la Magdalena?
Personalment, estic preparant-me amb moltes ganes i il·lusió i estic gaudint de cada moment dels preparatius. Intente cuidar fins al més mínim detall de la meua indumentària, dels vestits del palau, em prendré vitamines per a poder seguir el ritme frenètic de la nostra setmana gran… Però el més important per a mi és poder contagiar el meu entusiasme a tota la gent i especialment a la comissió. Sens dubte, és un privilegi i una alegria poder viure la setmana gran representant al meu sector i compartir amb ells aquests moments tan especials.
Quin és el moment més emocionant o memorable per a tu durant aquest cicle fester?
Sens dubte aquest any estarà ple de moments inoblidables, però entre ells destacaria tres: la Imposició de Bandes per ser un dels actes més solemnes i el que dona inici a tot; la presentació, ja que és una nit en la qual gaudeixes amb la cort i amb tota la comissió, és un dia de molta il·lusió i nervis per a tots; i finalment, destacaria la Desfilada de gaiates, perquè tots ens posem les nostres millors gales per a mostrar a tota la ciutadania el treball fet durant l’any per l’equip de gaiata.
Què representa la gaiata dins de les festes de la Magdalena?
Les gaiates representen molt més que una tradició, són el símbol de la nostra identitat, de la nostra història i de l’esforç de tota la comunitat festera.
Són les que il·luminen les festes de la Magdalena i els carrers i ens recorden l’orgull de ser castellonencs. En definitiva, les gaiates són un pilar fonamental de les nostres festes i sense elles i les seues comissions res tindria sentit.
Com creus que serà el disseny de la gaiata enguany?
La veritat és que no tinc ni idea! Del que sí estic segura és que tenim un equip espectacular i només per la il·lusió, l’esforç i l’afecte amb el qual treballen, per a mi la nostra gaiata serà la millor de totes.
Què és el que fa que les festes de la Magdalena siguen tan especials per als castellonencs i castellonenques?
Les festes de la Magdalena són especials perquè commemorem el trasllat de la nostra ciutat de la muntanya a la plana. A més, són unes festes plenes de tradició, pólvora i música, en les quals tothom té cabuda, ja que hi ha activitats per a totes les edats i per a tots els gustos. Qui ve una vegada, repeteix i és que…són les millors festes del món!
Per a finalitzar... quins valors o lliçons has aprés en formar part de les nostres tradicions?
Formar part activa de les nostres festes m’ha ensenyat moltes coses, entre elles la importància de mantindre vives les nostres tradicions i la nostra cultura, el valor del treball en equip a l’hora de construir els nostres monuments, la companyonia, sense la qual una comissió no pot funcionar, el respecte, l’esforç, l’amistat i un llarg etcètera.
Acabem aquesta entrevista a la nostra Madrina que ens ha servit per a conéixer de prop la seua il·lusió, dedicació i estima per la Gaiata 5 i per les nostres festes de la Magdalena. Et desitgem María que els teus somnis es complisquen enguany.
MADRINA
INFANTIL 2026
Emma Ferrer i Blasco
Benvolguts xiquets i xiquetes de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”: És per a mi un honor poder dirigir-me a tots vosaltres com a Madrina Infantil del nostre sector per a la Magdalena 2026. Enguany serà molt especial per a mi, ja que el meu germà Juan serà el President Infantil de la Gaiata 5.
Han passat uns quants mesos des del nostre nomenament, i he de dir-vos que l’experiència no pot ser més bonica, perquè ho estic passant fenomenal en tots els actes als quals assistisc, sempre molt ben acompanyada per la resta de representants.
En poques setmanes ja estaran ací les nostres estimades festes de la Magdalena, on podrem gaudir de tots els monuments que il·luminaran la ciutat de Castelló.
Fa uns anys que pertany a la comissió infantil d’aquesta Gaiata, però he de dir-vos que ser Madrina Infantil és encara molt més bonic del que m’imaginava. Un somni que s’ha fet realitat. Però clar, perquè eixe somni siga possible, una peça fonamental és nostre “presi” José i també María, la nostra Madrina, els qui ens acompanyen sempre, ens cuiden i ens ajuden en tot el que necessitem. Tampoc puc oblidar-me de tota la comissió, que amb el seu treball fan que tot açò siga possible.
Aprofite aquestes línies per a desitjar a les nostres Dames de la Ciutat, Naiara i María, que passen una setmana de la Magdalena fantàstica, segur que els quedarà gravat en el cor.
Per a finalitzar, vull convidar a tots els veïns i veïnes del sector, especialment als xiquets i xiquetes, a gaudir i participar dels actes de les festes de la Magdalena, com estic segura farem tots els components de la Gaiata 5.
Visca la 5!
Emma Ferrer
ENTREVISTA A EMMA FERRER
Madrina Infantil 2026
Raquel García i Padial
Hola, el meu nom és Raquel i no us podeu imaginar la il·lusió que em fa poder fer aquesta entrevista a Emma, la nostra Madrina Infantil, i que pugueu conéixer-la un poc més.
Emma és una xiqueta molt simpàtica, afectuosa i molt dolça. Té vuit anys i estudia tercer de primària en el col·legi Ramiro Izquierdo de Castelló. Li encanten les manualitats i la gimnàstica. També acudeix algunes vesprades a l’acadèmia d’anglés, que compagina amb la gimnàstica rítmica, una de les seues passions. El poc temps lliure que li queda, el dedica a jugar a jocs de taula o amb diferents joguets; li encanta jugar amb els seus germans o fins i tot a soles.
I ara coneixerem a Emma pel que fa a les festes i la Gaiata.
Emma, des de quan pertanys a la Gaiata 5?
La meua família i jo portem en la Gaiata 5 des de l’any 2023. Jo vaig començar com a Dama Infantil dos anys, l’any següent vaig ser Madrina d’Honor Infantil i enguany Madrina.
Quina va ser la teua reacció quan et van comunicar els teus pares que anaves a ser la Madrina Infantil de la Gaiata 5?
Al principi no m’ho creia, però quan la gent de la comissió em deia “Emma, l’any que ve et toca!”, vaig començar a creure-m’ho. I com el meu germà Pablo va ser l’any passat President Infantil, vaig aprofitar per a veure tot el que havia de fer i així poder practicar.
Com molt bé dius, l’any passat el teu germà Pablo va ser President Infantil i enguany tens la sort d’estar acompanyada pel teu germà Juan amb el mateix càrrec. Què significa per a tu que Juan siga el teu acompanyant?
M’agrada molt, perquè ens podem ajudar l’un a l’altre i a casa practiquem si hem d’anar a algun acte. És molt divertit, a més, sempre està pendent de mi.
A més de tindre la companyia del teu germà, estàs molt ben acompanyada per María. Què ens pots dir d’ella?
Estic molt feliç de tindre María com a companya enguany. Em cuida i està molt pendent de mi. En les presentacions del Palau parlem, ballem i riem un munt.
Però no esteu sols en aquest somni; també us acompanya el “presi”. Què ens dius d’ell?
El nostre President, José, és el millor. Em fa riure, és molt divertit i està pendent dels tres. Té moltes idees per a fer-nos fotos boniques i ens cuida com ningú. Tenim molta sort de compartir aquest gran somni amb ell, perquè sempre està disposat a tot. Els quatre formem un gran equip. Els vull molt als tres.
Emma, quina és la teua indumentària favorita, la de castellonera o la de llauradora?
M’encanta vestir-me de castellonera, sobretot perquè m’agrada molt saludar amb el mocador. Enguany, a la Desfilada de Gaiates m’ho passaré genial i no pararé de saludar. Encara que també m’agrada vestir-me de llauradora, perquè ma mare intenta que el meu germà Juan i jo anem conjuntats, i això m’agrada molt.
A més de José, María i Juan, estàs molt ben acollida per la teua comissió infantil. Què tal amb ells?
Molt bé, som una gran família. Quan ens ajuntem juguem molt i ens ho passem d’allò més bé. A més, participem en les activitats de la Gaiata i riem molt. Ens encanta anar a la Fira junts.
I de la setmana de festes, quin acte esperes amb més il·lusió?
Enguany espere amb moltes ganes la Desfilada de Gaiates i el Coso Multicolor, però també m’agraden molt les mascletaes. I, com diu el “presi”, enguany tindré la sort de veure-les en primera fila, cosa que em fa molta il·lusió.
Què els diries als xiquets i xiquetes del sector de la Gaiata 5?
Que vinguen a la carpa a conéixer-nos. Som una gran família i fem moltes coses divertides junts. Segur que s’ho passarien molt bé.
Gràcies, Emma, per deixar que et coneguem un poc més. Estem segurs que, al costat del teu equip i la comissió, passaràs una setmana de festes fantàstica.
PRESIDENTS 2026
PRESIDENT 2026
José Antonio Naranjo
i Ojeda
PRESIDENT INFANTIL
2026
Juan Ferrer i Blasco
Benvolguts veïns i amics de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”:
Aprofite l’ocasió que em brinda la comissió per a dirigir-me a tots vosaltres i especialment als xiquets i xiquetes del sector.
És un orgull i un privilegi representar enguany a tots els xiquets del sector, en companyia de la meua germana Emma com a Madrina Infantil. És un camí ple d’emocions, nervis i alegries, en el qual no estarem sols, ja que el recorrerem al costat de la nostra Madrina María i el “presi” José. Junts viurem una de les experiències més boniques de les nostres vides que sempre recordarem. Per als qui sentim gran amor per les nostres festes i tradicions, és tot un honor.
Aquest any, Emma i jo tenim la grandíssima sort de comptar amb una gran comissió infantil, que cada dia creix i creix més. Ser una “gran comissió” és d’agrair, perquè ens fa sentir molt volguts i abrigallats, al mateix temps que assegura el futur de la nostra Gaiata i, per tant, de les nostres festes.
No puc oblidar-me de tota la nostra gran comissió, que amb el seu treball desinteressat inverteix moltíssimes hores perquè tot isca a la perfecció durant tot l’any, i especialment durant la nostra setmana gran. Em sent molt orgullós de tots ells i de les nostres Dames de la ciutat Naiara i María, que estic segur gaudiran d’una setmana gran inoblidable.
Finalment, vull aprofitar aquesta oportunitat per a animar a tots els xiquets i xiquetes del sector a participar i gaudir de les festes, tant en les activitats que preparara la Gaiata 5 com de tots els actes que organitza la Junta de Festes.
Tenim la grandíssima sort de viure en una ciutat com Castelló que té “les millors festes del món”, i com diu el Mestre Josep Porcar:
“I com soc castellonero, i com soc castellonero, vull cridar avui ben fort!”
Visca la 5!
Juan Ferrer
ENTREVISTA A JUAN FERRER
President Infantil 2026
Pablo Ferrer i Blasco
No tinc paraules per a descriure-us l’alegria que vaig tindre quan em van dir que era la persona triada per a realitzar l’entrevista al màxim representant infantil de la Gaiata 5, per a les festes de la Magdalena 2026. Conec a Juan des que va nàixer (a penes ens portem vint-i-dos mesos) i no imagine la vida sense ell. He tingut l’enorme plaer de donar-li el relleu en el càrrec, i estic convençut que deixarà el llistó molt alt.
Des que tinc un any soc membre dels Cavallers de la Conquesta, juntament amb el meu germà i el meu pare. El meu pare també és barrero de la Verge del Lledó.
Què va significar per a tu el nomenament com a President Infantil de la Gaiata 5?
Juan, quants anys tens i en quin col·legi estudies?
Què t’agradaria ser de major?
Tinc 13 anys i estudie 2n d’ESO en el col·legi Ramiro Izquierdo de Castelló. Fins al moment no tinc clar a què vull dedicarme de major, però probablement serà alguna cosa relacionada amb les lleis i normes, ja que a casa em diuen que soc molt quadriculat (comenta Juan entre un somriure).
A què dediques el teu temps lliure? Quines són les teues aficions?
El meu temps lliure el dedique a jugar al tenis, perquè entrene en el Club de Tenis de Vila-real, i competís en diferents tornejos sempre que les meues obligacions m’ho permeten.
També m’agrada molt veure la “Fórmula 1”, al costat del meu germà i el meu tio Miguel. De la mateixa manera m’agrada jugar amb la Playstation, tant al Fornite com a jocs de Fórmula 1.
Des de quan formes part de la comissió de la Gaiata 5, Hort del Corders?
Vam entrar a formar part de la Gaiata l’any 2023 , però la meua família materna ha estat vinculada a la Gaiata 5 des de fa molts anys, quan la meua mare va ser Madrina Infantil. El meu tio Miguel també va ser de President Infantil de la Gaiata 5 fa bastants anys.
La nostra família sempre ha estat vinculada a les festes de Castelló.
Significa un gran orgull i responsabilitat. Em recorde del primer dia que vam entrar a formar part de la Gaiata i el que vam gaudir eixa Magdalena, des de llavors vaig saber que volia ser President Infantil i ostentar la màxima representació dels xiquets del sector.
Ho recomane per complet, i anime des d’ací a tots els xiquets perquè siguen Presidents Infantils. Per desgràcia és una figura poc reconeguda, però entre tots hem de posar-la en el lloc que es mereix.
De la mateixa manera aprofite aquesta oportunitat per a dir-los als xiquets que s’animen a participar en les festes de la Magdalena des de dins d’una Gaiata, ja que es viuen d’una forma molt especial.
Enguany no estàs sol, explica’ns al costat de qui representaràs al sector.
Tinc la grandíssima sort de representar als xiquets i xiquetes del sector en companyia de la meua germana Emma, que serà la Madrina Infantil. Així que em sent com a casa.
Al costat de nosaltres estarà María, la nostra Madrina. Recordaré sempre quan ens va dir que anava a ser la Madrina de la Magdalena 2026. Una vesprada en una terrassa, ens vam posar a fer una xapa, i en la mateixa posava: “María, Juan I Emma, Magdalena 2026”. No podia estar més content, i des de llavors no ens hem separat.
I que diré del nostre Presi Jose, que ens cuida amb bogeria i que sempre ens fa riure. Hem tingut molta sort des del primer moment perquè hem sigut com una pinya. No estem sols sempre tenim un xicotet equip que ve amb nosaltres Borja, Lidón, Pablo, Raquel i els meus pares, que sempre són allí per a donar-nos suport i fer que no ens falte res. Des d’ací vull donar-los les gràcies.
Dels actes que has viscut fins ara, quin ha sigut els que més t’ha agradat?
En la meua memòria ja en tinc uns quants: el dia del meu nomenament com a President Infantil; l’exposició de la Gaiata de Mà on guanyem el primer premi; la intensa setmana de la Imposició de Bandes que està carregada d’actes simbòlics i molt emotius, com la benvinguda de l’exercici magdalener, l’assaig en el Teatre i l’acte d’Imposició de Bandes.
Quins actes esperes amb més il·lusió?
En primer lloc la Presentació de nostra Gaiata. Sé que la comissió està treballant amb molt d’entusiasme i il·lusió perquè tot isca a la perfecció. És tota una sorpresa per a nosaltres, ja que ningú ens ha dit res sobre la temàtica. Quina il·lusió!!!!
I encara que podria dir molts actes de la Magdalena (la Romeria, la Desfilada de Gaiates i el Pregó), personalment anar el dissabte per la nit al magatzem de gaiates, després del Pregó i l’Enfarolà, per a traurela al carrer, és l’acte que espere amb més il·lusió. És un acte bastant privat, ja que no sol veure’l molta gent (pràcticament tan sols les comissions de gaiates), però per a mi és un acte molt emotiu, és el moment en el qual la gaiata trepitja per primera vegada el carrer.
Quin missatge els deixaries als xiquets i xiquetes del sector?
Doncs, principalment que gaudisquen de les festes, de cadascun dels actes que es realitzen tant per la Junta de Festes com per les distintes comissions de Gaiates i altres ens vinculats. Són a penes nou dies de festa, però són dies en què tot Castelló ix al carrer, i els carrers s’omplin de persones tant de Castelló com d’altres poblacions. És una experiència que no l’he viscuda encara en cap altre lloc.
Moltes gràcies Juan per les teues paraules. Et desitgem que pugues gaudir al màxim de la nostra setmana gran, perquè serà un record inoblidable.
ELS NOSTRES MONUMENTS
EL NOSTRE MONUMENT
Llum de l’origen
Artistes:
Pablo Valls i Albert
José Valls i Albert
Construcció:
La Comissió
EL NOSTRE MONUMENT
INFANTIL
Camí a La Plana
Artista:
Alonso Fernández i Broncano
Construcció: La Comissió
GAIATA DE MÀ
Primer premi
Gaiates de mà 2025
Artista:
Jorge Frías i Padial
Lema:
Llum maragda
Durant un any, “Càntir d’Argent” va romandre a les portes de l’Ajuntament, amb les seues vidrieres ceràmiques i color blau tan cridaner, tot un orgull per a la comissió d’Hort dels Corders. Però, la creativitat d’un artista mai descansa; així que s’acostava un nou repte propi, superar el nostre anterior projecte, arribar a la perfecció intrínseca, que pot esdevenir una gaiata de mà.
“Llum Maragda”, suposa la creació d’un monument molt més complex que l’anterior, amb moltes dificultats tècniques i la necessitat de millorar, créixer i definir un estil totalment diferent.
Així, la nostra Gaiata de Mà 2025 naix amb una clara intenció poètica, la transmissió de les nostres tradicions, mostrar l’essència de la gaiata, la bellesa, el plaer d’admirar una obra original i lluminosa.
“Llum Maragda” està formada per diverses seccions que ascendeixen de manera irregular, però harmònica, que s’apropen i allunyen constantment, afegint a la gaiata un valor estructural. L’estructura comença amb una corba afilada, la qual serveix de base; després trobem l’anell central, del qual ascendeix la secció principal fins a una de les parts més rellevants, els arcs catenaris, tan característics de Gaudí. Finalment, la gaiata està encapçalada per una secció superior que flueix des de l’interior de la gaiata, encaixant peça a peça per a sostindre el gaiato.
D’altra banda, els braços dobles d’estil barroc donen el volum ideal d’una gaiata, i acompanyen el cos central amb molta elegància. Els braços verds i daurats, junt amb les meravelloses vidrieres pintades i emplomades a mà amb
incrustacions de cristalls, són una al·legoria als tradicionals adreços de les castelloneres, daurats i amb pedres de color verd, el color de la maragda. Cada vidriera i braços estan pintats amb molta estima, i cada perfil daurat està cobert lateralment per frita de vidre, donant-li una brillantor magnífica i especial.
No obstant això, aquesta brillantor té el seu origen en la llum, tret característic de la nostra gaiata. Presenta diversos jocs de llum que es transformen i canvien constantment, de manera que l’experiència estètica d’observar el nostre monument siga emocionant.
Llum Maragda, tot Castelló podrà gaudir de la teua esplendor com a senya d’identitat d’un poble, i com a emblema principal del trasllat des del Castell Vell a la plana.
Jorge Frías i Padial
NOSTRES
PREMIS
2025
PRIMER PREMI PER LA “PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ” ALS LLIBRETS DE GAIATES.
SEGON PREMI AL MILLOR LLIBRET
MAGDALENA 2025
Després de molts mesos de treball de l’equip de llibret, vam rebre el primer premi de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de gaiates 2025 i el segon premi al millor llibret Magdalena 2025 del Patronat de Festes de Castelló. Una gran alegria per aquest equip de llibret, sempre pendent de donar una visió innovadora a la temàtica dels nostres llibrets, així com de la coherència en la promoció de l’ús del valencià.
En 2025 la comissió d’Hort dels Corders va celebrar el seu vuitanta aniversari, i sota el títol “Recordant el passat, cordem el futur” van voler retre homenatge als orígens del nostre sector, el gremi del qual duem amb orgull la nostra identitat, però sobretot al vell Castelló rural, llaurador, dinàmic, compromés, treballador i orgullós de les seues arrels, i de la petjada deixada per la gent que havia transformat les seues terres al voltant del cultiu del cànem.
QUART
PREMI PRESENTACIÓ
MAGDALENA 2025
El dia 18 de gener de 2025 va tindre lloc, al Palau de la Festa, la nostra presentació oficial. El Palau va ser decorat cuidant fins a l’últim detall per a rebre les nostres Madrines i Presidents acompanyats per tota la comissió; escenari de color blanc i blau, amb motius de la ceràmica de Castelló. El palau va ser decorat cuidant fins a l’últim detall, escenari
en homenatge a la ceràmica blava de la nostra terra, i les Madrines assegudes en una reproducció d’un dels espectaculars bancs del parc Ribalta.
La presentació va centrar la mirada en la ceràmica des d’una visió holística, com un recurs patrimonial de la idiosincràsia castellonenca establint, fins i tot, les seues analogies dins de les formes que componen una gaiata. Balls amb una coreografia molt treballada i dinàmica, acompanyats d’un vestuari que donava llum a l’escenari.
PRIMER PREMI GAIATA DE MÀ 2025
Molt il·lusionats en rebre el primer premi del XI concurs de Gaiates de Mà: “Llum Maragda” de l’artista gaiater Jorge Frías i Padial. Per segon any consecutiu la nostra Gaiata de Mà romandrà durant un any a l’entrada de l’Ajuntament de Castelló per a mostrar el seu esplendor a tots els visitants.
SISÉ PREMI GAIATA INFANTIL
El nostre monument infantil 2025 “Llum de passió i il·lusió” fusiona l’essència tradicional del monument amb la incorporació del ferro i l’alumini, per a crear una estructura ferma sobre la qual recolzaran els braços de fusta que envolten la gaiata amb originals fanals. Cal destacar el treball minuciós fet en fina xapa de ferro cuidant els mínims detalls.
VUITÉ PREMI GAIATA
El nostre monument 2025 “Colors de l’antiga tradició” es caracteritza per tenir braços de fusta decorats amb suro amb eixes línies que li donen profunditat i vistositat, pintats i embetumats creant contrastes de colors per a donar-li l’antiguitat necessària; fanals i dues piques plenes de llum, per a honorar el trasllat del Castell Vell a la plana; vidrieres emplomades a mà, sobre uns colors difuminats amb textura de marbre; i per acabar, l’escut del nostre estimat Castelló, i el gaiato, com a elements fonamentals de les gaiates.
COMISSIÓ 2026
LAURA AGRAMUNT I ARNAU
AURORA ÁLAMO I UCEDA
ELENA ALEGRE I SEGARRA
ERIC ANDREU I PALLARÉS
JOSÉ ANDREU I SEGARRA
IRENE ARASA I MIRALLES
ADELA ARNAU I SAFONT
TOMÀS AUREL I MÁRQUEZ
DANTE AUREL I AGRAMUNT
ARCADI BABILONI I RAMBLA
MARTA BARBERÀ I MAS
CARMINA BELTRÁN I SANFELIU
IRENE BENAGES I SOLSONA
TRINI BENAGES I SOLSONA
NAIRA BENZ I CARPIO
EMILIA BLASCO I SANZ
VICENTE MIHAI BOIX I NEBOT
CAROLINA CALATAYUD I TINTORÉ
JUAN JOSÉ CAPDEVILA I MATEU
NOELIA CAPDEVILA I DURÁN
LUCÍA CASTELLET I GALLÉN
VERA CASTILLO I TENA
JEAN-YVES CHAHWAN
ZOE CHAHWAN I TENA
LAIA CLAUSELL I FABREGAT
ASUN DE DIEGO I CABO
BEATRIZ DE DIEGO I SEGARRA
PABLO DE DIEGO I SEGARRA
EGON DE DIEGO I SEGARRA
ABRIL DE DIEGO I LLORENS
DIEGO DE DIEGO I LLORENS
IDUNN DE DIEGO I DOMÍNGUEZ
CRISTINA DELGADO I MARTÍNEZ
HELIODORA DOMÍNGUEZ I GÓMEZ
SARAI DOMÍNGUEZ I PINZÓN
PAULA DOMÍNGUEZ I LÓPEZ
ELI DOÑATE I BISBAL
PILAR DURÁN I ALFONSO
ARTURO ESPAÑA I NOVOA
ANDREA ESTÉVEZ I MORA
LARA FABREGAT I ALCÓN
VICTORIA FAUBELL I MIRALLES
HELENA FAUBELL I MIRALLES
PABLO FERRER I GARCÍA
PABLO FERRER I BLASCO
JUAN FERRER I BLASCO
EMMA FERRER I BLASCO
CATALINA FORCADELL I LÓPEZ
JORGE FRÍAS I FERNÁNDEZ
JORGE FRÍAS I PADIAL
MANEL FRÍAS I PADIAL
Mª TERESA GALINDO I ARRUFAT
SILVIA GALLÉN I GONZÁLEZ
JUAN GARCÍA I LÓPEZ
IVÁN GARCÍA I PADIAL
RAQUEL GARCÍA I PADIAL
JOSE MIGUEL GARNES I CRUZANS
MIGUEL GARNÉS I PÉREZ
NAIARA GIMENO I OLMEDO
RAFAEL SANTIAGO GIMENO I CATALÁN
AIDA GÓMEZ I FURIÓ
SERGIO GONZÁLEZ I BENAGES
JULIA GONZÁLEZ I REQUEJO
FRANCISCO GONZÁLEZ I YUSTE
CARLOS GONZÁLEZ I MONTAÑÉS
IVÁN GUZMÁN I GARCÍA
IKER GUZMÁN I MIRALLES
THIAGO GUZMÁN I MIRALLES
PAULA HERNÁNDEZ I CAPDEVILA
VERÓNICA HERNÁNDEZ I AGRAMUNT
JOSÉ ANTONIO JAÉN I MOLINA
JANIRE JAÉN I TORIBIO
MELANI JIN I ZHOU
JOANA VANESSA LEAL I VITOR
FINA LLACH I MONTESINOS
RAQUEL LLORENS I SALVADOR
JOSE ÁNGEL LÓPEZ I JIMÉNEZ
JOSÉ MARTÍ I VALLÉS
MERCE MARTÍN I DE DIEGO
MANUEL MARTÍN I CHAMORRO
LLEDÓ MARTÍNEZ I MIRALLES
ROSA MARTÍNEZ I MUÑOZ
SARA MARTÍNEZ I MUÑOZ
ENRIQUE MARTÍNEZ I MIRAVET
ALEJANDRO MARZÁ I VELLÓN
MARIA MARZÁ I TORRES
PAULA MARZÁ I TORRES
CRISTIAN MAUDO I VICENTE
LAURA MAYA I CHIRIAC
SERGI MEDINA I RUIZ
ARANTXA MIRALLES I BENAGES
Mª CARMEN MIRALLES I FABREGAT
JOSÉ MIRALLES I FABREGAT
CONSUELO MIRAVET I ALTAVA
REMEDIOS MOLINA I VIVES
PABLO MOLINER I BAIDEZ
RUBÉN MONTES I ÁVILA
LLEDÓ MONTES I SAUANE
MATEO MONTES I SAUANE
BORJA MORALES I LLEYDA
INMA MUÑOZ I DE LA RUBIA
MÓNICA MUÑOZ I QUIXAL
ROSA MARÍA MUÑOZ I QUIXAL
JORGE MUÑOZ I SERER
JOSÉ ANTONIO NARANJO I OJEDA
IVÁN NAVARRO I ALMENARA
SELENE NAVARRO I SOLA
IRINA MIHAELA I NEGOT
ALEJANDRO OLIVER I DIAGO
JUANA OLMEDO I CORTÉS
MARIA LLEDÓ PADIAL I TRUJILLO
RAQUEL PADIAL I TRUJILLO
ESTHER PALLARÉS I GUILLÉN
ALEXANDRE PEINADO I LLOPIS
JOSÉ MIGUEL PÉREZ I JIMÉNEZ
PAU PÉREZ I FABREGAT
EVA PÉREZ I TORRES
ALEXANDRA PRIETO I HERNÁNDEZ
JOSÉ VICENTE QUERAL I VALLÉS
MELINA QUERAL I LLACH
VERA RODRÍGUEZ I SÁNCHEZ
NÀIA RODRÍGUEZ I SÁNCHEZ
ANNA ROIG I BARBERÀ
ALMUDENA SALDAÑA I CUESTA
OLIVIA SALES I DELGADO
OMAR SALES I LLEÓ
PATRÍCIA SÁNCHEZ I ALONSO
CARMEN SANTOLARIA I BELTRÁN
NATALIA SAUANE I AMORÍN
Mª DOLORES SEGARRA I ESPI
MIGUEL URIEL SOLA I MIRALLES
JESSICA SOLA I GARGALLO
ARIADNA SOLA I MIRALLES
SHEILA SOLA I GARGALLO
RUBÉN SOTO I VIVES
MARTA TENA I SOLER
MARÍA TENA I COLOM
MARÍA TIRADO I LINARES
AINHOA TORIBIO I DOMÍNGUEZ
ANNA TORRES I SALVADOR
LUÍS ULLDEMOLINS I SALVADOR
LUÍS ULLDEMOLINS I MARTÍN
JOSE VALLS I ALBERT
PABLO VALLS I ALBERT
ARIADNA VALVERDE I IBÁÑEZ
FRANCISCO VILAR I SANTAMARÍA
CONCEPCIÓN VIVES I GARCÍA
MARÍA LIDÓN VIVES I GÓMEZ
ADRIÁN RIBES ALGUERO
ARTICLE INÈDIT
ORGULL DEL PASSAT, 775 ANYS
DEL PRIVILEGI DE TRASLLAT
Miguel Ángel
Mulet i Taló
Membre de l’Institut d’Etnografia i Cultura
Popular de Castelló
L’orgull de genealogia queda perfectament recollit al text del Pregó anunciador de les festes fundacionals de la ciutat. La història, els cronistes i documents, ens fan saber que aquell descens de la població amb canyes a la Plana és una figura merament retòrica, carregada de romanticisme. Però sí que és cert, que per a tots els castellonencs és motiu de gran orgull, el llarg, intens i productiu “camí”, recorregut pels nostres ancestres i per nosaltres mateixos, en aquests set-cents setanta-cinc anys.
D’ON VENIM
Com ens apunta el gran medievalista, estimat professor i cronista de la ciutat, José Sánchez i Adell, cap a finals del segle XI, el Cid Campeador en nom del rei Pere I, ja va ocupar el castell del turó de la Magdalena, nomenant-lo “Castiglione ripa de mare”.
Tornà el domini musulmà a aquestes terres, sent els “almohades” els que donarien al castell l’estructura que encara avui perdura. Però, una altra vegada en mans cristianes, ens diuen que el 1178 seria el rei aragonés Alfons II, el que cediria els drets d’aquestes terres “Castell i vila de Fadrell”, al capítol catedralici de Tortosa.
Privilegi de Trasllat signat per Jaume I, el 8 de setembre de 1251 a Lleida
La conquesta del castell per Jaume I es va produir a l’estiu de 1233, el senyoriu del qual lliuraria gairebé immediatament a Nuño Sancho, senyor del Rosselló. Seria aquest el que el 1239 concedeix a un grup de cinquanta-quatre persones la carta de població o “Carta Pobla” de Castelló, amb el dret a construir una vila emmurallada a l’alqueria de Benimahomet.
La sublevació i consegüent expulsió dels moros valencians l’any 1247, va truncar aquella primera iniciativa, així ho prova la nova repoblació recollida al “Llibre del Repartiment” i el fet que el nucli urbà se centrés en l’alqueria de Benirabe, a conseqüència del “Privilegi de Trasllat”, signat per Jaume I a Lleida el 8 de setembre de 1251.
Més la història no va començar aquí. La troballa del “Plom iber del Pujol d’en Gasset” i les restes arqueològiques d’ilercavons1 i romans al turó de la Magdalena, com ens assenyala el cronista Balbàs, o les restes de la Vila Romana de Vinamargo2 (segles I-V dC) remunten els primers assentaments a èpoques anteriors.
Però per parlar d’assentaments previs a la nostra urbs, ens hem de referir indefectiblement al Caminàs, llarg camí preromà que travessa la Plana de nord a sud i que separa les terres seques i transitables de les en altre temps pantanoses. Al voltant del segle XIV, al llarg del seu recorregut, es van ubicar un inequívoc i entranyable reflex de la devoció cristiana, que són les seues ermites, entre les quals destaca la de la Patrona de la nostra ciutat, també motiu d’afecte i orgull.
1 Els ilercavons foren una tribu ibèrica entre els segles VI i I aC. El seu origen probable és el poble dels ilaraugats, esmentat per Hecateu de Milet al segle VI aC. Vers el segle III aC aquest poble s’havia dividit en dues branques, els ilercavons de la costa, i els ilergets de l’interior.
2 Vila construïda a mitjan segle I dC. i habitada durant quatre-cents anys. Després del seu abandonament, van haver de passar mil cinc-cents anys abans que les seues restes foren rescatades de l’oblit. Durant les obres de canalització del barranc de Fraga, realitzades entre 2009 i 2012, es van excavar 3.000 m² d’aquest edifici rural, la qual cosa, avui dia, la converteix en la vila romana excavada de majors dimensions de la província de Castelló.
QUI SOM
Com ens van explicar els professors Henri Bouché i Javier Saura a la vint-i-quatre edició de les Jornades de Cultura Popular, al llarg del segle XV, època de transició de l’Edat Mitjana a la Moderna, a l’urbs de Castelló van conviure les cultures cristiana, jueva i musulmana, encara que amb un total domini en qüestió demogràfica, econòmic i politicosocial de la primera. Així i tot, es recorda per als nostres anals, la famosa frase de les autoritats municipals, davant un greu conflicte d’assentament musulmà, que deia: “Moros, jueus i cristians, tots fem poble”
L’alcalde José Luis Gimeno, insistia que Castelló és un “cresol de cultures”, formant una entitat única i coherent. Aragonesos, catalans i gent de pobles de l’interior de la província i ja al segle XX, asturians, gallecs, castellans, italians i un llarg etcètera.
QUANTS SOM
La primera condició per sentir orgull de genealogia és “que hi estiga qui ho sent”; milers han estat els castellonencs (de naixement) i els castelloners (de cor) que ho han sentit. Des d’aquelles cinquanta-quatre persones de la “Carta
Pobla” que van iniciar el camí a la construcció d’una capital, motiu d’orgull dels seus actuals habitants, fins a l’actualitat, n’hem tingut de tot.
Uns cent anys després, el 1357, està datat que van passar a ser més de mil cases amb els seus respectius ocupants. Greus successos com la mortalitat a conseqüència de les malalties dels cultius de la marjal i les pestes medievals, portarien que al primer terç del segle XV, es reduïren a unes cinccentes cinquanta cases i abans de finalitzar el mateix, a una ínfima quantitat.
Amb prohibicions i mesures sanitàries, a l’últim terç del segle XVI, es recupera la població arribant a les set-centes llars. Durant el segle XVII les xifres van oscil·lar entre els mil i mil dos-cents habitants, envers un creixement lent però regular, arribar als mil set-cents de finals del segle XVIII.
A la secretària general de l’Ajuntament de Castelló, hi ha un xicotet quadern manuscrit, que a més de recollir les Corporacions municipals des de 1829, ens ofereix una taula del nombre d’habitants, “nombre d’ànimes”. Des dels 14.445 de 1850, passarem a 29.904 el 1900, aconseguint
Jaciment de la Vila Romana de Vinamargo, segles I-V dC
els 61.440 el 1950, per arribar als 142.285 del principi del segle XXI. Actualment som al voltant de 184.000 els veïns de Castelló de la Plana i el seu terme municipal.
ON VIVIM
Al seu origen, la ciutat de Castelló va ser emmurallada al voltant del carrer Major, eix i camí principal; un segle després el seu recinte emmurallat es va ampliar per l’oest fins al pla de la Fira i pel nord incloent tot el carrer Major, fins al portal de l’Hospital.
La integració dels ravals extramurs al nucli urbà de Castelló i la construcció del Cementeri del Calvari, que substituïa l’antic fossar de la plaça Major, va ser el resultat d’una orde signada pel governador Antonio Bermúdez de Castro el 1796. Conseqüència d’aquella orde seria la consolidació de l’actual plaça del Rei.
El 1837, el setge de la ciutat, defensada pels liberals davant del carlí general Cabrera, provoca l’acord d’un nou emmurallament. Cinquanta anys més tard, el 1885 es finalitza l’enderrocament de les muralles liberals.
I és a partir d’aquesta data, en què en unes tres dècades l’urbanisme local es veu enriquit per edificis que persegueixen la capitalitat, com són el Teatre Principal, la Presó, la plaça de Bous o l’Hospital Provincial i la creació del Cementeri de Sant Josep. Entre 1885 i 1964, redactats per Ros d’Ursinos, Traver, Romaní i Prades, s’aproven dos “Plans Generals” i tres grans “Projectes d’urbanització”, inclòs el de la zona del Serrallo.
Després dels desacataments en edificacions de desproporcionades alçades de la dècada dels 60, el 1984 s’aprova un nou “Pla General d’Ordenació Urbana de Castelló (PGOU)”. La pressió per l’accelerat creixement de la ciutat, va fer que es presentés i aprovés l’1 de març del 2000, “La Revisió del PGOU del 84”. La circumval·lació de Castelló, el desviament de la N-340, l’enterrament de la via fèrria i el cobriment del Riu Sec. L’anhelada Universitat Jaume I, Auditori i Palau de Congressos i tantes infraestructures més,
que van aconseguir en el període 1991-2011, la transformació més gran de la història local i l’autèntic orgull de capitalitat.
Els últims tres lustres, amb un nou Pla… hi són!
DE QUÈ VIVIM
Si hi ha alguna cosa que aglutina l’orgull amb la tenacitat, la responsabilitat i les capacitats del poble de Castelló, ha estat la seua evolució econòmica, vinculada durant segles a l’agricultura.
Com constata Rafael Ribes Pla, si revisem els documents municipals, podrem fer-nos una idea de l´evolució de cultius. Al “Llibre de values de la peyta de la vila de Castelló de la Plana”, trobem al regadiu: cereals (blat, ordi), vinya, olivera, fruiters, llegums, hortalisses i destacadament, arròs i al secà: garrofer, olivera, vinyes i blat. El “Manifiesto de bienes vecinales”, des del 1672 fins al 1841, afegeix la morera als anteriors. I les “Ordenanzas Municipales” de 1785, inclouen l’alfals i el cànem.
El cultiu de l’arròs, a la zona pantanosa, sempre va ser un cultiu controvertit atesa la insalubritat del mateix, de fet en diverses èpoques va ser prohibit per decrets reials. Així i tot, va romandre fins ben entrat el segle XX.
Des del 1239, domini musulmà, tenim notícies del cultiu del cànem. Al segle XVI, com ens narra el Cronista Viciana, va arribar a ocupar el tercer lloc després del blat i la morera. El seu autèntic pes comercial el va adquirir per
Part de l’antiga muralla liberal
la fabricació de lones, cordes i cordills, arribant al seu zenit al segle XVIII, en augmentar la demanda per abastir la “Reial Marina Espanyola”.
Un altre dels cultius significatius en el desenvolupament econòmic de la capital de la Plana va ser el de la morera, directament vinculat amb la confecció de la seda i que perdurarà fins al segle XIX. El 1870 més de 3000 persones vivien del seu cultiu i indústria.
Finalment, la citricultura arrenca a finals del segle XVIII i assoleix el seu apogeu al segle XX, desplaçant tots els cultius anteriors, amb la consegüent modificació del sistema agrari local i també la millora socioeconòmica dels veïns de la nostra ciutat al XX.
En paral·lel i per satisfer les necessitats del poble agrícola i ramader, com ens indica Vicente Gimeno Michavila, es van desenvolupar des dels orígens tota una sèrie d’oficis, reunits la majoria en gremis i assentats a l’urbs, donant nom a diversos carrers.
La capacitat industrial dels castellonencs també ha de ser considerada motiu d’orgull. Sense oblidar els seus antecedents històrics de forns de ceràmica àrab, apareix al segle XIX la indústria ceràmica. L’historiador Diaz Manteca, ens parla d’una primera fàbrica el 1820, anomenada “La Primitiva” de Manuel Porcar, seguirien “Elias Peris i cia.”, que juntament amb “La Castellonense” dels Viñals, “El Progreso”, “La Prosperidad” de Falomir i Ibáñez, i ja a final de segle “La Moderna” d’Almela i Benedito, conformarien el panorama de la nostra incipient indústria, per deixar pas anys després, als Sanchis, Valls, Diago, Gaya, Gómez i altres. Indústria aquesta que va propiciar gran quantitat de serveis auxiliars.
Des de les fires medievals concedides per decret reial, segles de desenvolupament comercial venen recollits a les cròniques, com el derivat de la seda, o el del cànem. I ja a la passada centúria el de la taronja. Obligant al desenvolupament del Port de Castelló, per a les exportacions de grans, taronja, ceràmica i des de la construcció de la refineria el 1965, derivats del petroli. Fruit d’aquest flux comercial important va ser l’aparició al segle XIX de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació.
COM VIVIM
A més dels aspectes laborals i empresarials, vinculats al que s’ha narrat. No podem deixar de banda la vida social i cultural de la nostra ciutat. Literats, actors, músics i artistes han omplert d’orgull les pàgines de la nostra història.
Cànem i cordes fetes amb cànem per a abastir l’Armada Espanyola
Esdeveniments lúdics com festes o festejos taurins. Les primeres, ja siga per esdeveniments puntuals com visites reials o inauguració d’edificis públics, pel tancament de cicles agraris o per commemoracions com les de la resistència liberal davant dels carlins o les fundacionals de la nostra ciutat. Les segones, els bous, ja els trobem documentats el 1430, quan el Consell de Castelló: “Acorda pagar a dos ramaders, l’import d’un bou valorat en cent sous, per ser corregut a la plaça de la vila”.
El moviment associatiu cultural té actualment les mostres en entitats centenàries com el Reial Casino Antic de Castelló, la Societat Castellonenca de Cultura, l’Ateneu, o la Societat Filharmònica de Castelló. L’esportiu, també a clubs, com el Reial Club Nàutic, l’Esport Pescador, Sant Huberto o el Club Esportiu Castelló.
CONCLUSIÓ
Tot allò fins aquí vist i viscut, més el que encara queda al tinter per limitació d’espai, fa entendre perfectament per què el 775é aniversari del “Privilegi de Trasllat”, ens ompli d’orgull de passat i present i ens convida a un millor futur.
BIBLIOGRAFIA
AAVV. “Libro de Ayuntamientos, 1828-2001” Ed. Ajuntament de Castelló de la Plana. 2003
CAVANILLES, Antonio Josef. “Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, població y frutos del reyno de Valencia”. 1795- 1797.
CONSELL y/o AYUNTAMIENTO. “Actas y acuerdos municipales del Consell Municipal y/o Ayuntamiento de Castellón”, “Llibre de values de la peyta de la vila de Castelló de la Plana”, “Manifiesto de bienes vecinales”, “Ordenanzas Municipales de 1785”. Arxiu Municipal de Castelló de la Plana.
DIAZ MANTECA, Eugenio. “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura”.
GASO SIDRO, Antonio José. “Crónica de Castellón” Ed. Ajuntament de Castelló. 2014
GARCÍA EDO, Vicent. “La citricultura en la província de Castelló-XII Jornades de Cultura Popular a Castelló”. Ed. Ajuntament de Castelló de la Plana. 2009
GIMENO FERRER, José Luis. “Las calles de Castellón”. Ed. Ajuntament de Castelló de la Plana. 1995
GIMENO MICHAVILA, Vicente “Del Castellon Viejo”. Ed. Indústries grafiques fills de F. Armengot. 1926
LÓPEZ FERNANDEZ, José. “El universo de la naranja” Ed. Institut municipal d´etnografia i cultura popular de Castelló. 2001
NAVARRO ESPINACH, Germán. “Los huertos de sogueros de Valencia y Castellón, una larga tradición artesanal nacida en la Edad Media”. Ed. Estudis castellonencs. 1998-1999.
PIQUERAS HABA, Juan “Geografia de les comarques valencianes” Ed, Foro Ediciones S.L.
RIBÉS PLA, Rafael. “La Naranja y Castellón” Ed. Ajuntament de Castelló de la Plana. 1989
SÁNCHEZ ADELL, José. “Castellón de la Plana en la Baja Edad Media” Ed. Societat Castellonenca de Cultura. 1982
SÁNCHEZ ADELL, José. “Retazos de historia” Ed. Societat Castellonenca de Cultura. 2006
SARTHOU CARRERES, Carles “Geografía General del Reino de Valencia, de Carreras Candi” 1920-1927
TRAVER TOMAS, Vicente. “Antigüedades de Castellon de La Plana”. Ed. Indústries gràfiques fills de F. Armengot. 1958
CAMINS DE LLUM
Vicente
Cornelles i Castelló
Llicenciat en Ciències de la Informació i Periodista
Camins de llum. Una senda que va iniciar Castelló des del mateix moment de la seua fundació, quan Jaume I signa el privilegi de trasllat en 1251 a Lleida pel qual, els habitants del Castell Vell van poder baixar a la plana per a fundar la nova urbs, i començar una nova vida en un futur sense retorn.
La llum, sempre la llum, acompanyant als castellonencs i castellonenques en la seua singladura al llarg dels segles enmig de la seua horta florent i amable. Anys de treball, sacrifici i penúries, i també de victòries i èxits aconseguits. Castelló ciutat de la llum. De lluminàries sempre presents. De sol mediterrani que ha anat acompanyant l’esdevenir quotidià d’un poble.
Llum de les primeres gaiates que il·luminen amb els seus ciris encesos, les flames dels quals sospiren per volar i aconseguir la seua llibertat. Aquelles lluminàries de factura barroca que converteixen la nit en “clar dia”, com diu el pare Vela en el seu llibre sobre la beata Josepha
María García. Resplendor d’un temps que va anar forjant la personalitat d’un poble. Lluminosos camins que han anat recorrent l’estat vital dels castellonencs i castellonenques. Aquestes lletres no són un recorregut històric sobre la ciutat de Castelló, sinó que busquen l’essència de per què la llum és tan important per als habitants d’aquesta terra. D’entrada, l’advocació a la qual està dedicada l’ermita del Castell Vell, fundada pel monjo cistercenc Frare Barbut sobre una balma del promontori on l’antiga població és Santa Maria Magdalena, la portadora de llum segons els càtars, la deixebla més fidel de Jesucrist.
Llum que portaven els que eren els pobladors d’aquell Castell Vell per a baixar a la plana en una nit de tempesta, com compta la llegenda transmesa de pares a fills. Cresols sobre un gaiato amb cintes lligades perquè els xiquets i xiquetes no es perderen -evocació de les xiquetes del ‘meneo’ de color blanc de llum- en una llegenda transmesa de pares a fills i nets, iconografia perfecta de la fundació de la ciutat.
Lluminositat de les tres cultures: cristiana, jueva i musulmana. Que van conviure en pau i harmonia durant segles al Castelló medieval. Claredat immensa de progrés en l’esdevenir dels temps. Força de la llum en cadascun dels temps viscuts en la capital de la Plana. Barroc, Renaixement, Il·lustració, segle XIX i segle XX. Grandesa de ciutat que es va transformant en el trànsit d’antiga vila a capital de província. Llum de prodigis, quan a la fi del segle XIX naixen per encanteri el Teatre Principal, la plaça de bous, l’Hospital Provincial, les esglésies de la Trinitat i la Sagrada Família, el monument al Rei en Jaume, el parc Ribalta sobre les restes de l’antic Calvari, el cementeri de Sant Josep…
I també institucions de qualitat manifesta com la Societat Castellonenca de Cultura, la Societat Filharmònica, el Casino Antic, el Cercle Mercantil i Industrial, la Cultural Esportiva, el Club Esportiu Castelló, el Club de Boxa La Unió … La llum de la cultura i l’esport.
Llum per a major glòria de Castelló. La ciutat de la llum. I que torna a consagrar-se després de la fratricida guerra civil. Una contesa que va submergir en la foscor i en el dolor als castellonencs. I en aquelles circumstàncies era necessari buscar un demà millor. Un demà de llum.
I, per això, i gràcies a d’una sèrie de prohoms castellonencs, il·lustrats clarividents, amb la voluntat que brillés l’eternal llum a Castelló i que la mateixa tornés pels seus furs, arranquen les Festes de la Magdalena en la seua estructura actual.
El novembre de 1944 es crea la Junta Central de Festejos de la Magdalena, organisme que volia retornar a Castelló el seu temps de lluminàries evanescents, de lluentors daurades, de fulgors irradiats sobre carrers i poble, àvids de sensacions belles.
Es rescata de nou la llum. Lluminosos camins. Per a alimentar esperances noves i vibrants. Ciutat que té
l’honor de vindre de l’antigor, com resa el venerable Pregó de Bernat Artola. Llum antiga de misericòrdia i fraternitat, de convivència i agermanament en l’únic dia de l’any en què els castellonencs sempre han estat units, el tercer diumenge de Quaresma, en la secular romeria a l’ermita de Santa Magdalena. Llum de l’alba, de rituals ancestrals, de religiositat palpable i de goig imparable de les vint-i-quatre hores més boniques de l’any en la consagració de la primavera a la castellonenca manera. Sol d’esplendor, color verd de tots els colors, bellesa sense límit en somriures i paraules. Castelló reafirma les seues senyes d’identitat en un mestissatge de credos i il·lusions.
Llum zenital, a boca de nit, en el retorn oficial de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, un trident de vivències irrepetibles i embriagadores. Primer amb els pelegrins que tornen del sagrat turó, amb els seus cresols d’epopeies i passos solemnes, de misteri i tradició complida.
Després, en la primera processó de Setmana Santa d’Espanya, fanals il·luminats dels carros triomfals sobre la vida de santa Maria Magdalena. Espill del barroc més indòmit. Didàctica de l’Evangeli. I, a continuació, resplendor de ciris sobre vestidures de la Passió. Penitència en la nit més sagrada de l’any castelloner.
Finalment, i com a arravataments de llum que arriben per a retrobar-se amb la gent, les gaiates monumentals. “...un desfile de palacios / -vidrio encendido en sus aulas-, / frenesí de limpio ardor / culminación meridiana... Son surtidores de estrellas / impartiendo luz sesgada /dibujando arquitecturas / sobre la oscura calzada...”, com descriu Nieves Rueda un festeig de flamígera explosió de lluminàries miraculoses, d’albades sobre la nit de març.
Gaiates que recorren el seu camí a la recerca de l’essència de ser castelloner o castellonera. Que ixen a la trobada de la seua ciutat més estimada. Que són llums, moltes i diverses, al·legories d’esplendor, símbols de bellesa magdalenera, temples que són ‘esclat de llum sense foc ni fum’. Arquitectures efímeres que defineixen unes festes, que arranquen l’emoció, que entren en el cor, que guarden el nèctar dels nostres ancestres. Monuments de llum envejables i envejats, que es converteixen en fil conductor d’uns festejos singulars i propis, enfront del foc devastador i heretge, mundà i primitiu, i que és metàfora d’incendi i infern.
No obstant això, la llum, els camins de la llum, són alliberadors, balsàmics, entendridors, sensibles i fràgils, i forts al mateix temps, d’ensomni i fantasia. Castelló de les gaiates. Ciutat de llums imparables, frenètiques i esplèndides.
Per lluminosos camins on existeix la glòria i la felicitat, l’amor i l’èxtasi. La llum nostra, turquesa i taronja.
PASSAT,
PRESENT I FUTUR DE LA GAIATA
Estela Bernad i Monferrer
Prof. Dra. Departament
Ciències de la Comunicació, Universitat Jaume I
DELIMITACIÓ I EVOLUCIÓ HISTÒRICA
La gaiata és el símbol diferencial de les festes de la Magdalena. Es tracta d’un monument efímer que representa, a més de la història, cultura i tradició de Castelló, el caràcter emprenedor i lluitador de la gent de la ciutat de la Plana. És símbol de la identitat col·lectiva castellonenca i un element diferenciador i innovador on conflueix la part artística i creativa amb la part innovadora i tecnològica.
Aquest monument, amb una clara inclinació artística, té finalitat estètica i comunicativa, que s’expressa en les imatges representatives de les emocions i idees col·lectives que uneixen a la ciutadania castellonenca en uns símbols determinats concrets, que es repeteixen com a senya identitària a l’hora de la construcció del monument. Des de 1945, el gaiato que culmina aquesta obra, la llum i l’escut de la ciutat de la Plana, són elements obligatoris per tenir la consideració de monument gaiater. També les diferents representacions, color, imatges, que decoren aquestes construccions lluminoses, solen ser significatives i al·legòriques de les tradicions i les característiques més identitàries de Castelló i els seus habitants. La raó és que, la mateixa definició d’art, recull com un component la cultura, reflectint en la seua concepció els substrats econòmics i socials inherents d’una societat en un espai i temps concret.
En el cas de la gaiata, parlem de monument artístic efímer, perquè, gaudeix d’un caràcter transitori, no perdurable més que en la memòria col·lectiva i, per tant, arrelat amb un concepte de fugacitat en el temps. Aquest caràcter fugaç introdueix la innovació i l’avanç, ja que la finalitat del fet que el següent monument a construir siga millor que l’anterior, imprimeix d’innovació i noves aportacions als futurs per construir, o així hauria de ser.
“Desfile de Faroles”, Tordesillas (Valladolid)
La gaiata representa allò únic, diferencial i innovador, però també representa la història i tradicions d’un poble, així com la creativitat, l’art i la tecnologia que, com a monument, desenvolupa la seua creació. Però, fonamentalment, la gaiata representa la llum, encara que sembla que es tracta d’un element molt utilitzat en diferents cultures arreu del món, el cas de la llum de les gaiates té un sentit diferencial, hibridat en l’evolució del monument, tant simbòlicament com tecnològicament parlant.
Per a explicar aquest punt, hem de donar una xicoteta ullada a la història i veure el paper que la llum ha tingut en moltes celebracions i tradicions de distintes cultures, per diferenciar la llum de les gaiates de la resta, assenyalant el que és i el que representa.
En aquest sentit, des de l’adoració al sol, que ja desenrotllaven antigues cultures paganes (egipcis, grecs, romans, celtes…), la llum representava en molts casos la fertilitat de la terra i dels animals, així com la finalització de la foscor lligada a l’hivern, per rebre la primavera i el floriment de les terres i camps. Després, amb la cristianització pel Papa Gelasi, Jesucrist representava la llum, i les festes de lluminàries eren per rebre la llum de Jesús en el seu naixement o seguint la llei de Moisés, la presentació al cap de 40 dies del naixement de Jesús a Déu, on se celebrava la mateixa llum humana amb la benedicció de ciris i eixint en processó amb ells com a símbol de la comunió cristiana. Aquests rituals es van traslladar al dos de febrer, festa de la Candelera, en molts casos, avui dia perdura aquesta celebració a Canàries i altres parts fonamentalment del sud d’Espanya i Amèrica, però també per a la preparació de Nadal “Fête des Lumières” de Lyon, o com el cas de Tordesillas (Valladolid), en el “Desfile de los Faroles”, que inicia les festes patronals en setembre. Totes aquestes festes celebren la llum, associada a la religió cristiana.
També el sincretisme a Amèrica ha fet que se celebre amb profusió la llum, en ajuntar-se tradicions autòctones pròpies d’adoració de la llum amb les aportades pels cristians espanyols i que ha fet que avui dia se celebren amb exuberància en alguns llocs, com el cas de la celebració a la Verge de la Candelera o la preparació amb importants enceses de llum com en “Las Parrandas” de Cuba o de l’encesa de les llums en la “Feria de la Virgen de Chinquinquirá”, en Maracaibo, Veneçuela, com a preludi de l’inici de Nadal. A més a més, una vegada cristianitzada la festa, la llum és símbol de la religió cristiana.
En molts d’aquests casos enunciats, hem pogut observar, com la creativitat i les noves tecnologies són una aposta a tenir en compte a l’hora de desenvolupar les festes i els monuments. Posem dos exemples dels anteriorment mencionats:
En el cas de les festes “Fête des Lumières” de Lyon (França), a pesar del compromís de la ciutat amb la tradició (aquestes festes s’han realitzat amb regularitat des de 1852) i que en les finestres de les moltes cases continuen lluint ciris i cresols com es feia antigament, la festa continua creixent cada any i la presència dels grans dissenyadors de renom nacional i internacional, ha fet que l’esdeveniment haja crescut quant a reputació i que, durant els quatre dies de duració de la festa, Lyon puga oferir tota l’escenografia de la ciutat, brindant llums innovadores i sorprenents en els llocs més tradicionals i també els més inusuals, obtenint diferents premis nacionals a l’esdeveniment i l’atenció d’una oferta de públic atret per una nova aposta lluminària.
Pel que fa a la festa de “Las Parrandas de Remedios”, Cuba, que des del segle XVII també ha anat evolucionant, passant dels primitius fanals i carrosses als espectaculars monuments actuals, constituint, autèntiques obres artístiques en què la vistositat dels colors, llums i el foc, així com la música al·legòrica al seu origen (cridar l’atenció per anar a la missa de Nadal), ha anat evolucionant de tal manera, que avui en dia s’han convertit en un important reclam turístic que s’afegeix a l’atractiva oferta cubana.
Com indicava abans, la llum de les gaiates és diferent, tant pel fet simbòlic que representa, com per la història i tradicions que les envolten. En aquest cas, eixa llum no va lligada a la religió, sinó al sentit fundacional de les festes. L’origen de les gaiates està
“Feria de la Virgen de Chinquinquirá”, Maracaibo (Venezuela)
“Fête des Lumières”, Lyon
“Las Parrandas de Remedios”, Cuba.
unit al de la romeria de les canyes, perquè és en la tornada d’aquesta peregrinació on es menciona per primera vegada el naixement del monument gaiater.
L’evocació de la llum, plàstica i singular, en què el fet a destacar és l’estètica del contrast de la lluminària enmig de la foscor de la nit, és senyal d’identitat de la nostra celebració des de temps immemorials. Encara que el segle XVIII, segle de la il·lustració i de les llums, és fonamental en el desenrotllament de la gaiata i el seu simbolisme i estètica, la processó amb llums ja se celebrava des de temps més remots. La romeria a la Magdalena, com peregrinació penitencial per a pregar contra la pesta, les sequeres, les guerres i la fam, ja està documentada en 1375 per primera vegada, segons el Cronista de Castelló, Revest, qui documenta la celebració d’una processó d’entrada a la vila amb ciris i gaiates manuals.
Però és al segle XVIII, quan s’uneix el sentit penitencial destacat en les èpoques anteriors i el fet de ser la romeria consciència històrica del passat dels castellonencs. A partir d’aquest moment, comença un nou període en la celebració i adquireix protagonisme el monument de la gaiata. És en aquest moment, amb un fort creixement demogràfic i econòmic de la vila, es reconeix les gaiates i es nomena la processó de tornada de la romeria, com la processó de les llums …(“La Procesión de las Luzes por la muchedumbre de ellas”, segons Llorens de Clavell), ja que les gaiates portaven els penitents “que convierten la noche en claro dia”, com indicava mossén Vela, segons els testimonis de l’època.
Després de parlar i parlar de les gaiates, com les podríem definir? Per a la gent de Castelló, i segons la definició d’Antonio Pascual Felip, “la gaiata és un monument de llum sense foc ni fum”, definició, que encara que avui és vàlida, és contradictòria envers el seu naixement, ja que, al principi, les gaiates precisament s’encenien amb foc i possiblement feien fum, però el més important, donaven llum. Doncs, antigament, els habitants medievals, per a fer el trasllat del turó de la Magdalena a la vila, portaven canyes i gaiatos (gaiates), on van penjar fanals i xicotetes llums per ajudar a reconéixer el camí. Això és part de la llegenda, on s’arrepleguen part dels símbols més rellevants de les nostres festes: les canyes, els gaiatos, els rotllos i els fanals. Símbols que ompliran al costat d’altres la configuració de la nostra celebració. No deixa de ser una bonica contalla, però com destaca A. Monferrer, la gaiata podria continuar sent el símbol de la celebració
magdalenera, encara que no existia aquesta contalla. El sentit de l’entrada a la ciutat era per culminar la rogativa que en un principi es feia amb la romeria. L’entrada amb llums, era per a il·luminar la foscor de la nit. Aleshores, cada gaiata havia de portar tantes llums com veïns, caps de família i familiars, acudiren a la romeria. De les canyes o gaiatos es lligaven fanals cilíndrics o prismàtics, que eren portats de la mà per un dels romers o bé, sobre una peanya portada per diversos d’ells. El mànec acabava a la seua part superior amb una forma de gaiato pastoral, recordant el seu origen penitencial pel simbolisme relacionat amb els bordons dels peregrins.
A l’antiga processó de les llums de l’època medieval, desfilaven les gaiates representatives dels diferents focus urbans denominats Taxida, Almalafa, Villamarch i Fadrell; apareixent en el primer terç del segle XV, una altra gaiata amb caràcter presidencial molt major en dimensions que les altres quatre, la gaiata del Micalet de València, en representació de la capital del Regne. A poc a poc, aquestes xicotetes gaiates de mà que, any rere any, portaven els romers que commemoraven aquesta fita, van desenvoluparse fins al monument actual en el període barroc tardà. En aquesta època, conservant els símbols propis, com la culminació en forma de gaiato i les llums i el color, es munten damunt de carros i es converteixen en autèntiques lluminàries. També és, en aquesta època, quan l’ornamentació gaiatera pren tot el seu auge i la seua estètica segons el gust del moment.
Al segle XIX, ja es coneixia aquesta processó com “la fiesta de la Gaiata”, i els cronistes de l’època arreplegaven com es trobaven plens de gent els carres Enmig i Major al pas de la desfilada, mentre centenars de xiquetes i dones vestides de penitents i amb un ciri en la mà, recorrien els carrers entre les gaiates monumentals, amb profusió de gots i llums de colors, que com descriu Balbas es tractava de “hermosas pirámides con gran número de luces”. En 1854, l’Ajuntament de Castelló, va decidir construir 14 noves gaiates perquè agradaven molt als ciutadans. Aquestes havien evolucionat des de les primeres gaiates de mà portades per un sol home, i de les que penjaven cintes blanques on anaven lligades xiquetes menudes que eren conegudes com les xiquetes del meneo. També es van construir altres gaiates més grans portades per hòmens i després vindrien les grans gaiates monumentals, arrossegades per carros i bèsties, i que presentaven gran dosi de simbolisme. En 1865, es va establir un acord
municipal per a construir-les amb vidres de colors i usar ciris verds que se situarien estratègicament en el camí pel qual anava a passar la romeria.
Així, tal com anaven creixent les gaiates i engrandintse ornamentalment, recobrint-se de nous materials, fusta, teixits, vidres… i omplint-se cada vegada de més llums, també va anar evolucionant els sistemes lluminaris. El que va començar sent una processó de torxes, ciris i cresols d’oli, va anar transformant-se incloent els avanços tecnològics aplicats a la llum. Primer es van incorporar els fanals de gas i després ja en el segle XX, va aplegar l’electricitat. En 1897, Castelló veu per primera vegada en el seu espai públic (Plaça Nova i Plaça Major) l’enllumenat elèctric, però, encara tardaria la incorporació al monument fester d’aquesta tecnologia.
A principis del segle XX, apareixen les gaiates corporatives, dissenyades per artistes com el pintor Vicent Castell, Bernat Artola, etc. i amb clara estètica monumental i remembrança històrica. A la iniciativa de l’Ajuntament la va seguir la gaiata militar, la del Cercle Mercantil, la de la Càmera Agrícola o el Gremi de Sant Isidre entre d’altres tradicionals (1914). En 1929, va haver-hi una proposta des de l’Ajuntament de Castelló de participació dels barris amb la seua respectiva gaiata que no va quallar fins a 1945.
És a partir d’aquesta data, amb la reestructuració de les festes portada endavant per un grup de prohoms de Castelló encapçalats per Segarra Ribés, quan es divideix la ciutat en 12 sectors per a fer cadascun la seua gaiata, a més a més, es publiquen les normes generals per projectar i executar les gaiates, on s’inclouen dades com el fet de prescindir de certes formes «falleres», i també s’incorpora l’electricitat mitjançant peretes a les quals arribava el corrent des d’una bateria disposada en un artefacte del carro que sostenia al monument. Aquest sistema tenia moltes deficiències i es va passar a instal·lar, al llarg de la volta de la processó, els endolls per a prendre de la xarxa general l’energia per il·luminar les gaiates. És a partir de 1947 quan es decideix per primera vegada nomenar la gaiata de la ciutat. En aquesta època, importants artistes de la ciutat s’encarreguen de fer els monuments gaiaters com Colón o Guallar. Els dissenys gaiaters solien ser clàssics, inspirats en les formes barroques.
1953
A partir de 1950, apareix un nou sistema realitzat per contactes anomenat relé. Aquest mètode que comptava amb un motor giratori, permetia produir l’efecte rutilant de les llums de la gaiata. Aquest sistema va evolucionar fins a incloure diversos circuits de relés que ordenats, feien jocs de llums que s’apagaven i s’encenien, abandonant-se des d’aquell moment, el sistema d’il·luminació fixa primitiu. Això va permetre començar a incloure monuments d’estil més modern.
A partir de 1980 creix el nombre de gaiates i comissions, i en l’actualitat hi ha 19 sectors gaiaters, que construeixen monument. Avui dia, la incorporació de la informàtica, els leds, els nous grups electrògens, etc. permet realitzar jocs de llums espectaculars, a més de permetre mil possibilitats a tenir en compte per a produir monuments més atractius, si es fa una seriosa aposta com així ho han fet, altres localitats amb les seues festes, però, òbviament, això requereix inversió econòmica i comptar amb l’assessorament dels professionals al respecte, per la qual cosa hi ha un clam perquè més experts de les arts plàstiques, de la innovació tecnològica, artesans de la fusta i el vidre, etc. s’acosten a l’hora de realitzar els diferents monuments, i també a l’hora de formar part del jurat del concurs de les gaiates.
Any
Així mateix, les energies renovables poden ajudar a construir un monument més sostenible i adequat al segle XXI, tal vegada per fer un canvi seriós en la tecnologia i plantejament del monument gaiater, seria temps de pensar en buscar patrocinis o altres fórmules com el crowfounding, per a finançar la inversió. D’aquesta manera podríem guanyar en bellesa, vistositat i espectacularitat dels nostres monuments, ja que és una realitat contrastada que tots els territoris que compten amb festes amb monuments lumínics, han fet una forta inversió implementant tecnologia i disseny i això ha tingut un retorn molt important per a la població en quant posicionament, diferenciació, projecció del territori i repercussió econòmica per les visites obtingudes al reclam de la festa.
És clar, que queda molt per dir sobre la gaiata, així com resta molt quant a la seua evolució estètica. Tot i que es veu limitada pel fet d’haver de desplaçar-se el dia de la desfilada de les gaiates, hi ha molta gent que pensa que aquest monument deu evolucionar. Com escrivia J. Nos, proposen que el monument siga més gran, i siga una monumental figura artística de llum on es deu aliar la grandiositat i la fidelitat als seus orígens. Tal vegada, apropiant-me de les idees d’una coneguda persona molt vinculada al món gaiater (P. Rovira),
s’hauria de treballar en un monument fix, en el que hi haguera una part que aportara la seua particularitat, i que es poguera desmuntar i desplaçar per la ciutat el dia de la desfilada de Gaiates. El clam general advoca per una gaiata sense trets que recorden les falles, com ara cartó o escenes amb figures, i d’aquesta manera preservar la seua singularitat.
Com a conclusió, caldria dir que la gaiata suposa un símbol únic que reuneix tots els elements que, comunicativament parlant, ho poden fer atractiu i molt competiu, doncs, és diferencial, únic, artístic, innovador, tecnològic, així com tradicional i a la vegada, ja té construïda històricament la seua llegenda (story telling) per la qual cosa, únicament necessitem creure en ell per auspiciar un futur brillant i lluminós, on Castelló hauria d’estar lligat simbòlicament a aquest monument.
Any 1973
LA LLUM I LES IMATGES. ELS FILMS SOBRE
CAVALCADA
PREGÓ
Manuel Carceller
Les festes de la Magdalena són considerades com les festes de la llum. El lema es fonamenta sobretot en el caràcter lluminós dels monuments festius, de les gaiates. L’escriptor Joan Fuster, l’autor valencià més important del segle XX, va ser un enamorat de les festes de la Magdalena. Això és molt desconegut, però ho és molt més encara que Fuster ‒en la meua opinió‒ va ser també l’autor que més poèticament ha qualificat la brillantor de les gaiates, en un memorable article en castellà, «Alegría compartida», publicat al diari Jornada, de València, en març de 1961. Les gaiates són ací qualificades amb un poètic adjectiu, perquè afirma Fuster que són «un coruscante derroche de luminarias esplendorosas». «Coruscante» significa que brilla, i és sinònim en valencià de resplendents, brillants, refulgents.
La llum de les gaiates refulgeix, és a dir es manifesta exteriorment. Per contra, a l’hora de considerar la llum en el Pregó hem de pensar en el reflex de les imatges de la gran cavalcada. En el Pregó l’essencial és recollir la llum, deixar constància en fotografies i filmacions de les belleses que es mostren en aquell preludi de la festa plena. La renaixença de les festes de la Magdalena es va produir en 1945, amb els efectes de la postguerra, en una societat que vivia encara immersa en el racionament i les carències de tota mena. En aquell temps, només una institució oficial podia plantejar-se la filmació d’aquella renovada manifestació col·lectiva castellonenca.
Per tot això la figura d’Ismael Palacio Aldea, el primer càmera que va filmar les imatges de les festes de la Magdalena, a través del NO-DO, serà per a Castelló un referent històric. El «Noticiario Cinematográfico Español», més conegut com a NO-DO (acrònim de noticiari i de documentals cinematogràfics) va ser un informatiu propagandístic setmanal que
es projectava obligatòriament a tots els cinemes de l’Estat espanyol, com a preludi abans de la projecció del film, durant el règim franquista.
Ismael Palacio havia nascut a Saragossa, el 28 de gener de 1922, i va morir el 27 d’agost de 1985 a Madrid, amb 63 anys. Aquest inquiet manyo d’origen va viure quasi tota la seua vida a la «villa y corte», perquè als tretze anys es va traslladar amb la seua família a Madrid. El càmera Palacio va conèixer Castelló i les festes de la Magdalena a través dels llaços familiars que tenia en aquestes terres, de manera que es va constituir en un propagador de la festa castellonera.
La primera vegada que van aparèixer al NO-DO les festes de la Magdalena va ser en el programa 171 B, datat el 15 d’abril de 1946, que mostrava imatges del Pregó i de la Romeria de les canyes d’aquell any. Ismael Palacio actuava com a operador de rodatge, tant per la seua experiència professional com per la il·lusió que posava en la captació de cada seqüència, pels carrers i places de Castelló, durant el dissabte del Pregó i el diumenge de festa plena. El mateix Palacio va recollir a Castelló, en l’any 1965, un premi atorgat per la Junta Central de Festes al NO-DO, per la difusió dels esdeveniments esportius de la Magdalena.
Des dels anys quaranta fins a mitjan dècada dels setanta, les filmacions del NO-DO, el noticiari oficial del règim, foren en blanc i negre, perquè l’ús general del color per al cel·luloide encara estava a anys llum al nostre país, bé se’n desconeixia la tècnica o bé estava en fase experimental.
DOCUMENTALS DEL NO-DO
A Castelló, aquelles imatges sobre la Magdalena en el popular noticiari NO-DO eren projectades en les concorregudes sales dels cinemes Savoya, Romea, Rialto, Capitolio, Goya, Rex i uns pocs més. Quan eixia al NO-DO alguna notícia de Castelló sorprenia i feia esclatar el públic en justificades mostres d’entusiasme, aplaudint amb força, com si fora un espectacle en directe.
Als anys quaranta i cinquanta del segle XX, es vivia amb una cobertura d’emissores de ràdio molt precària i la televisió encara ni tan sols era somniada. Per això quan es projectava un d’aquells NO-DO tan especials per als xiquets de la postguerra, el film posterior quasi passava a un segon pla. Aquella vesprada es procurava no arribar al cinema amb massa retard horari, per a no perdre’ns
Joan Fuster i Ortells
Ismael Palacio Aldea, premiat a Castelló durant la Magdalena de 1965
el noticiari. Tal era l’impacte que ens produïa veure així filmats i divulgats el campanar, la Magdalena, el Lledó, el Pregó, la Desfilada de gaiates, la Cavalcada infantil...
La veu dels locutors José Hernández Franch o Matías Prats Cañete (Villa del Río, Córdova, 1913-Madrid 2004) comentaven al NO-DO les seqüències de la Cavalcada del Pregó, de la Romeria de les canyes o de la Desfilada de gaiates. Cal dir que José Hernández va posar la veu a les imatges sobre les festes de Castelló del 1957 al 1961, mentre que Matías Prats va narrar les notícies magdaleneres de l’any 1963 al 1965. Prats va ser una veu mítica de Ràdio Nacional, del doblatge cinematogràfic i fins i tot de Televisió Espanyola.
L’alegria l’emoció desbordada es generava entre xiquets i grans, en visionar aquells escassos minuts d’algun NO-DO de març o d’abril dedicat a les festes de la Magdalena. I aquella il·lusió se sentia malgrat alguns errors en els comentaris dels guions dels anys cinquanta, com destacar «la tradición gastronómica» i «el gran consumo de rosquillas y de roscos típicos», fent referència als immenjables rotllets de confits de colors, de record de la romeria. En la notícia del NO-DO del 1976, el primer reportatge filmat en color pel corresponsal de TVE a Castelló, José Alcón, la narració va millorar: «Es tradicional en estas fiestas la Romeria de les canyes. El pueblo parte de la plaza Mayor, con cañas y pañuelos verdes, y se dirige hacia la ermita de la Magdalena».
En definitiva, podríem dir que Ismael Palacio va ser, per a les festes de la Magdalena, el primer exemple del que ara qualificaríem com a periodista audiovisual.
FILMS DE WAMBA I FABREGAT SOBRE EL PREGÓ I LA MAGDALENA
El 22 de maig del 1975, dins les celebracions del XXV aniversari de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, es va estrenar el documental titulat Els cavallers de la Conquesta, produït per Vicent Traver Martí, Wamba, amb guió de Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia. El film donava rellevància a la participació dels cavallers en el Pregó. Dissortadament, d’aquell audiovisual, hui només en coneixem el guió. No va ser
l’única pel·lícula que el popular fotògraf Wamba fill va realitzar sobre el Pregó. Si no em falla la memòria, en té una altra sobre la cavalcada del 1977. En tot cas, el patrimoni de l’arxiu de Wamba fotògrafs és ara mateix una qüestió pendent de recuperació per a la memòria col·lectiva de Castelló.
La contribució cultural d’un altre professional de la imatge és molt superior quantitativament. Ens referim a la producció cinematogràfica de Francesc Fabregat Barrera (Castelló de la Plana 1948). El seu film més antic sobre les festes de la Magdalena data de 1974. Des d’aquell any fins a finals del segle XX, Fabregat ha estat filmant el Pregó i els actes més importants de la Magdalena. Un altre documental seu, Ja el dia és arribat de la nostra Magdalena, va aconseguir l’accèsit del II premi regional de periodisme Castelló de la Plana, en el certamen literari de la Magdalena del 1977.
Podem afirmar que la contribució de Fabregat al coneixement de la més propera trajectòria de les festes majors castellonenques no té parió. A més, en la col·lecció personal d’aquest home de cinema destaca la primera pel·lícula en color realitzada a Castelló sobre les festes de la Magdalena, en 1955, en 16 mm, obra d’un aficionat local, l’advocat Fernando Casanova.
Paco Fabregat ha aconseguit guardons significatius. El curtmetratge Hombres de la mar (1975) va ser premiat al II Concurs de cine amateur del Col·legi d’arquitectes de Barcelona, en 1976, i al I Certamen de cine amateur valencià, organitzat per El Corte Inglés, en 1977. Una altra obra singular seua és Flor final (1976), una crítica de la contaminació del medi ambient, que va guanyar el primer premi del Festival internacional de cine amateur de la Creu Roja, celebrat a Hongria en 1977. Castelló de Fadrell, on apareix el poeta Miquel Peris Segarra, va aconseguir el premi de cinematografia Ciutat de Castelló de 1979.
La donació del llegat de Francesc Fabregat a la Filmoteca Valenciana, de l’Institut Valencià de Cultura, ha aconseguit salvar l’obra cinematogràfica castellonenca més rellevant del segle XX, una producció que inclou més de 50 filmacions en cel·luloide. Cal celebrar aquesta fita del patrimoni cultural valencià.
Operari de filmació del NO-DO
Francesc Fabregat, el més important cineasta de les festes de la Magdalena
LLUM QUE DESFILA, TRADICIÓ QUE PERDURA
Agustín Mon i Carro
En el batec solemne de les festes de la Magdalena 2024, el Ple del Consell es congregà a Castelló per donar llum verda al Decret 30/2024. Amb ell, la Romeria de les Canyes veia ampliada la seua declaració com a bé d’interés cultural immaterial, incorporant la Processó de les Gaiates: eixes torxes de llum que, alçades amb orgull, esdevenen emblema i senyal d’identitat de la ciutat. Era el dimarts 4 de març de 2024, i culminava així un llarg camí d’investigació i documentació que havia començat dos anys enrere.
Les festes de la Magdalena, declarades d’interés turístic internacional el 12 de març de 2010, tenen en la Gaiata el seu principal símbol: monument representatiu d’unes celebracions fundacionals, populars i obertes a tothom —la ciutadania castellonenca i les persones visitants— que converteixen la ciutat en una gran trobada festiva al llarg dels nou dies de la seua setmana gran.
Però, coneixem de veritat el sentit profund de la Desfilada de Gaiates i la seua significació històrica? Potser siga hora de recórrer, amb mirada reverent, algunes de les fites que han anat teixint la seua evolució al llarg del temps.
LA GAIATA
La Gaiata monumental és un monument artístic i efímer que constitueix la senya identitària de les festes de la Magdalena de Castelló. Reconeguda i confirmada com a símbol d’aquest esdeveniment tradicional, evoca la commemoració dels orígens de la ciutat i esdevé l’emblema principal del trasllat de la vila des del Castell Vell fins al pla. Es tracta, com déiem, d’una obra d’art efímer que, com a tal, és una expressió estètica de durada limitada, encara que la seua iconografia abraça significats que transcendeixen la pròpia monumentalitat.
Les Gaiates són l’expressió viva i popular de Castelló. Representen el símbol diferenciador i, per antonomàsia, l’essència de la festa castellonenca. Són una simfonia de llum, color, art, història, cultura i tradició; però també festa compartida, participació ciutadana, convivència veïnal i, per tant, música, pólvora, indumentària i literatura. Constitueixen l’element aglutinador que identifica les festes de la Magdalena i que vertebra la ciutat sencera com a patrimoni comú i propi.
Amb tot això, definir què és una Gaiata resulta una tasca àrdua i complexa. Si ens atenim a la tradició, es tracta de la recreació d’aquells gaiatos amb fanals que van emprar els avantpassats en la seua atzarosa baixada al pla, una nit fosca de 1252, sortejant aiguamolls. Conten les persones majors, i les famílies ho transmeten de generació en generació, que amb l’autorització del rei es va iniciar la marxa en una nit tempestuosa. Baixaven amb fanals proveïts de modestos caps de ciri i candeles que amb prou feines il·luminaven la sendera. Es recolzaven en canyes que servien alhora de gaiato i de guia, ja que les utilitzaven per tantejar la terra i evitar els fangars. Les criatures anaven lligades amb una corda a les seues famílies per tal de no extraviar-se. Una bonica llegenda, sens dubte; però si ens atenim al rigor històric, trobem referències sobre aquelles llums que acompanyaven la Tornada de la Processó Penitencial en documentació datada al segle XVIII.
ORÍGENS HISTÒRICS
L’origen de les Gaiates està unit al de la Romeria de les Canyes, ja que és en la tornada d’aquesta peregrinació on es menciona per primera vegada el naixement del monument gaiater. L’evocació de la llum, plàstica i singular, en què el fet a destacar és l’estètica del contrast de la lluminària enmig de la foscor de la nit, constitueix un senyal d’identitat de la nostra celebració des de temps immemorials. La romeria
Programa i monument de la Gaiata 5 , 1945
a la Magdalena, com a peregrinació penitencial per demanar protecció contra la pesta, les sequeres, les guerres i la fam, ja està documentada per primera vegada en 1375, segons el cronista de Castelló, Revest, qui descriu la celebració d’una processó d’entrada a la vila amb ciris i gaiates manuals. El segle XVIII, segle de la il·lustració i de les llums, és fonamental en el desenvolupament de la Gaiata i del seu simbolisme i estètica. És aleshores quan s’uneix el sentit penitencial de les èpoques anteriors amb la consciència històrica del passat de la comunitat castellonenca. A partir d’aquest moment, s’inicia un nou període en la celebració i el monument de la Gaiata adquireix protagonisme. En aquells anys, amb un fort creixement demogràfic i econòmic de la vila, les Gaiates ja són reconegudes i la processó de tornada de la romeria rep el nom de Processó de les Llums:
José Llorens de Clavell, notari, escrivà del Consell i secretari de l’Ajuntament, en 1730, en un text sobre la romeria, indica: “ ... , después se sigue la misma Procesión y para en la Ermita de San Roque del Pla, y cerca del anochecer sale lo restante del clero, con la comunidad de los Padres de San Agustín y el Clavario y Mayorales de la Sangre con el Santo Cristo, y muchas luces que componen la Precesión, y en el llano del Pla se junta ésta y aquella y por la calle del medio se encamina a la iglesia Parroquial, en la cual la procesión van mujeres y niñas llevando muchas luces en gayatas de caña que forman, y se llama la Precesión de las luces por la muchedumbre de ellas.”
El pare José Vela, en la seua biografia de sor Josefa María García, abadessa del convent de Caputxines, de 1750, fa referència a les llums de la romeria: “... y va acompañada de luces que convierten la noche en claro día”.
Carlos González Espresati, sota el pseudònim de Pascual de Aurancia, en la seua Mitología de las Gayata (1952), assenyala: “Hemos de recorrer los tiempos hasta el siglo XVIII para encontrar en algún documento la mención de las gayatas...” en concret, en un acord de la junta de la Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang de Jesús, de 25 de setembre de 1774, en el qual mostraven objecció a la directriu marcada pel bisbe de Tortosa d’avançar les processons a la vesprada, abans de pondre’s el sol: “... a fin de que pueda concluirse después de las Avemarías para que pueda lucir la iluminación de las Gayatas, que en dicha noche se acostumbra”. Un clar indici que la Gaiata era ja un element incorporat des de molt de temps enrere a la processó.
Recreació d’una dona, vestida de Magdalena, portant una Gaiata de canya, realitzada en l’exposició CASTELLÓ I EL CASTELL VELL, dins de la dinovena edició de les JORNADES DE CULTURA POPULAR, realitzades en el Museu Etnològic de Castelló, en 2016.
La reproducció de la Gaiata de canya va ser realitzada per l’artista José Luis Estanislao; entre altres moltes altres facetes artístiques, dissenyador i constructor d’innombrables Gaiates monumentals.
En l’antiga Processó de les Llums de l’època medieval, desfilaven les Gaiates representatives dels diferents focus urbans denominats Taxida, Almalafa, Villamarch i Fadrell. A poc a poc, aquestes xicotetes gaiates de mà que, any rere any, portaven les persones romeres per commemorar aquella fita, es van desenvolupar en el període barroc tardà. En aquella època, conservant els símbols propis —com la culminació en forma de gaiato i les llums i els colors—, es muntaven damunt de carros i es convertien en autèntiques lluminàries. També és aleshores quan l’ornamentació gaiatera pren tot el seu auge i la seua estètica s’adapta al gust del moment.
Al segle XIX, la Gaiata es va individualitzar de la canya: aquesta última és assumida com a bordó pelegrí de la Romeria i la Gaiata, perdent ja el seu primitiu significat religiós, va passar a convertir-se en el símbol històric i festiu per antonomàsia, de la nostra ciutat. La processó ja era coneguda com “la fiesta de la Gaiata”, i els cronistes de
l’època arreplegaven com els carrers principals es trobaven plens de gent al pas de la desfilada, mentre centenars de dones i xiquetes vestides de penitents i magdalenes, amb un ciri a la mà, recorrien els carrers entre les Gaiates monumentals, amb profusió de gots i llums de colors. Tal com descriu Balbás, es tractava de “hermosas pirámides con gran número de luces”
En les celebracions de 1852, organitzades amb motiu del VI centenari de la fundació de la ciutat, trobem la primera constatació de la vinculació de les festes de la Magdalena amb el seu caràcter fundacional. L’Ajuntament oficialitzà aquesta commemoració i, de la lectura del programa de festejos editat, en el punt dotzé de l’organització de la desfilada apareix: “12º. Los niños que llevan gaiatas iluminadas”. Una nova referència a la Gaiata que ens mostra la modesta envergadura d’aquelles primeres, en ser portades per infants.
En 1854, l’Ajuntament de Castelló va decidir construir catorze noves Gaiates, amb una ornamentació més rica i un disseny artístic més elaborat. El caràcter inicialment religiós de la Gaiata queda constatat pel fet que, per a aquest projecte, l’Ajuntament comptava «con la anuencia del señor arcipreste». Així queda constància en el programa: «catorce hermosas gaiatas, unas de cristal con luces de colores, otras de cirios verdes y las últimas de mayores dimensiones y con brillantes adornos, que se situarán en los puntos correspondientes para mayor lucimiento de la procesión». Segons indica Carlos González Espresati, sota el pseudònim de Pascual de Aurancia, en la seua Mitología de las Gayata (1952): «Esta es la primera noticia documentada de la intervención municipal en las Gayatas, que anteriormente parece fueron iniciativa de la Cofradía del Santo Sepulcro». En aquesta mateixa obra trobem una descripció molt significativa de les Gaiates de l’època: “A la entrada espera, formada en perfecto orden, la procesión de las gayatas, constituida por dos secciones: la delantera es la parte profana de la procesión, y se compone de una serie de pirámides de lamparillas, dispuestas en torno a un mástil de mayor o menor altura, rematado en gancho de báculo, que se denominan gayatas; entre sus grupos se intercalan, en el desarrollo de la procesión, cuatro carromatos ornamentados y alumbrados con antorchas, en cuyas plataformas se reproducen plásticamente, con figuras vivas ataviadas a estilo de su época, cuatro escenas evangélicas de la vida de Santa María Magdalena... Las gayatas que desde el último siglo llegaron al nuestro, eran individuales esto es que las transportaba un solo hombre, alzándolas a brazo, y de la
gayata pendían blancas cintas, cuyos extremos recogían niñas -casi parvulillas-vestidas de blanco, con huecas y rizadas faldillas que revuelan al exagerar sus contorneos mientras andan, por lo que vulgarmente se las denomina chiquetes del meneo”.
En el seu article Esclat de llum, arrel d’un poble, publicat en la Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics en 2013 (núm. 58 – Vol. II), el Cronista Oficial de la Ciutat de Castelló, Antonio Gascó, a l’empara del text La leyenda dorada de Jacobo de la Voràgine, posa en íntima connexió l’advocació a Maria Magdalena amb la llum, la qual cosa fa pensar que les Gaiates pogueren tindre, en els seus primers anys, la categoria de vertaderes al·legories amb caràcter religiós. Aquest fet pot quedar corroborat a tenor del que escriu Bernardo Mundina en 1873: «De trecho en trecho van las gaiatas que no son otro que una pirámide que forma en su centro un templete donde está la Magdalena penitente, adornado con profusión de vasos y luces de colores, terminado en un cayado que simboliza lo mismo que las cañas». Uns anys després, en 1887, l’historiador Arcadi Listar ratifica el que havia dit Mundina pel que fa a les estructures piramidals il·luminades.
Aquest tipus de Gaiata piramidal al qual fa referència Mundina, continua dient Gascó en el seu article, hauria d’haver aparegut en 1863. Basa aquesta afirmació en el que es disposa en el programa editat per l’Ajuntament sobre els actes de la festivitat de Santa Maria Magdalena. De la seua lectura es desprén que havien desaparegut les criatures com a portadores de les Gaiates i que aquestes, ja de major envergadura i en nombre de sis, processionaven intercalades entre els carros triomfals. De variades formes: «con luces de colores toda de cristal», «de faroles de variado colorido», «de variados adornos», «bonita gaiata de cristal con luces de colores» o «cristal con muchísimas luces» són les diferents descripcions que trobem en la citada publicació, referides a les sis Gaiates.
En 1913, l’Ajuntament encarregà al pintor Vicente Castell Doménech la realització d’una Gaiata monumental que representara la institució en la processó de la Tornà i que fora transportable. Aquell mateix any també es construí una Gaiata per al Regiment Tetuán. Ambdues van desfilar eixe any La premsa de l’època recollia l’efemèride indicant que les Gaiates antigues precediren les noves: dues de l’Ajuntament, una del Círculo Mercantil i les dues noves de Castell. Estava prevista la participació de dues Gaiates més —la de la Cambra Agrícola i la del Gremi de Sant Isidre—, que finalment no desfilaren per discrepàncies amb el consistori.
Esbossos realitzats per Vicent Castell i Domènech per a la realització de les Gaiates de l’Ajuntament i del Regiment Tetuán 14.
Aquestes noves Gaiates trenquen amb l’estètica coneguda fins aleshores. Res a veure amb les estructures piramidals o amb forma de fanal, muntades sobre un plançó. En Cuadros de Costùms Castellonenchs, escrit per Enrich Ribés y Sangüesa, en 1916, trobem una descripció de la nova Gaiata, plena d’ironia, sí, però que ens il·lustra sobre el tipus de Gaiates que desfilaven en aquell moment: “Unes Gayates les porten verticalment, en una barra de fusta que servís de sopórt; y les atres van sobre dos o cuatre barres horiçontáls, que -a’stíl de peanya-, les porten apoyades als múscles, dos, cuatre, huit o dotce hòmes, segóns la grandaria y pés d’aquélles. Hasta fá pócs anys, estos artefactes, donaben llástima y risa, perque a lo miserable de la factura o má d’òbra, ‘s tená que anyadir la falta de tòt sentiment artistíc. Pero en l’actualitát, que unes s’han renovat y àtres s’han fet nòves completament, ya dona gust el mirarles, principalment le del Ajuntamént, Eixércit, Circul Mercantil, Cámara Agrícola, y sobre tòtes la monumental del Gremi de Sant Isidro, que vá expléndidament illuminá per flúit eléctric, produít per les piles o bateries que están colocaes en el fóns de la gayata y que alimentes infinitáts de perilles blanques, de critál esmerilát y filaments metálics”. Il·lustrant aquest article, trobem sengles magnífics dibuixos del que s’hi indicava. No sols es constata un canvi d’estètica i d’estilisme rellevant, sinó que també apareix el primer pas evolutiu pel que fa a la il·luminació de les Gaiates.
En 1929 es van designar dotze alcaldes de barri amb l’objectiu de donar més brillantor a la festa de la Magdalena de l’any següent, contribuint cada barri amb una Gaiata. Una idea que no va acabar de consolidar-se del tot, encara que establí un precedent en allò que més tard conformaria els sectors gaiaters.
Il·lustracions de Cuadros de Costùms Castellonenchs (en serio y en broma).
L’insigne Bernat Artola es va embarcar en la tasca de dissenyar i construir una Gaiata. Va ser per a la Cambra Agrícola, en 1934. En un article del periodista Jaime Nos, testimoni presencial de la labor, s’indicava: «… no podemos extrañarnos de la aportación de Bernat como creador de una gaiata con el esbelto campanario como figura central…».
Després del parèntesi causat per la contesa bèl·lica, en 1940, l’alcalde Vicente Traver dugué a terme gestions amb gremis, institucions i corporacions perquè es reposaren o es construïren noves Gaiates. El diari Mediterráneo publicava les Gaiates que participaren en la processó d’aquell any: la de la Cambra Agrícola, del Gremi d’Espardenyers, del Gremi de Forners, del Sindicat Arrosser, del Gremi de Sant Isidre, de la Fertilitzadora, del Casino Antic i del Regiment. Són les que denominem Gaiates gremials, que continuaren participant en la processó durant diverses dècades.
L’INICI D’UN NOU TEMPS
En 1944 es va determinar establir les festes de la Magdalena com les majors de la ciutat i, a aquest efecte, es creà la Junta Central de Festejos. Reprenent la idea de 1929 de dividir la ciutat en dotze sectors gaiaters, es pretenia dinamitzar el símbol de la Gaiata, construint-ne una en cadascun d’ells amb l’aportació econòmica de la ciutadania. La Gaiata havia de convertir-se en l’element festiu emblemàtic de cada sector, encunyant la idea de les Gaiates monumentals, a diferència de les anteriors de caràcter individual. Es posaven així les primeres bases del que havia de ser la Gaiata monumental. El diari Mediterráneo, en la seua edició del 12 de desembre d’aquell any, publicava les «Normas generales para proyectar y ejecutar las Gayatas en los sectores de la ciudad y celebrar sus fiestas particulares»:
1ª-Las gayatas serán armazones de líneas de luces, que tendrán la figura que les dé la fantasía del artista, sin sujeción a límite de altura ni de anchura. Por fidelidad a su carácter típico, y a la evocación de las luces, fanales o antorchas que simbolizan, debe evitarse en lo posible emplear partes macizas y cuerpos de construcción opacos. Sin embargo, son admisibles elementos decorativos que avaloren el conjunto ornamental y puedan iluminarse por transparencia o reciban la luz brillante de otras partes de la gayata.
2ª-Queda al arbitrio de la Comisión hacer figurar sus gayatas en el desfile procesional, si sus dimensiones lo permiten o, en caso contrario, concurrir con un modelo reducido de la misma o con una parte de ella que ingeniosamente se hubiere previsto en el proyecto para este objeto, haciéndola desmontable, bien fuese en el remate superior o en la parte central del conjunto artístico. En este caso, debe presentarse con el proyecto, el dibujo de la parte desglosada para el indicado destino.
3ª-La Comisión queda obligada a la presentación, en la Secretaría de este Ayuntamiento, Sección de Fiestas, del proyecto o proyectos de sus gayatas, para su previa aprobación o reparos por la Comisión Central. El plazo para la presentación de estos proyectos terminará el día 30 del actual mes de diciembre. Los dibujos de los proyectos estarán ejecutados con la suficiente claridad para poderlos enjuiciar debidamente. No se autorizará la colocación de ninguna gayata cuyo proyecto no haya obtenido la autorización correspondiente, ni se consentirán modificaciones inadmisibles a los proyectos aprobados.
4ª-Cada sector elegirá una señorita que será la “Madrina de la gayata”, y como tal figurará en la corte de honor entre las damas de la Reina de las fiestas que presidirá el certamen literario. Como pajes de este cortejo figurarán dos “Xiquetes del meneo” con su traje típico procesional, acompañando a cada Madrina, la que vestirá el traje típico de labradora de Castellón de la Plana.
5ª-Cada gayata. una vez plantada, recibirá un nombre adecuado a la misma. Este nombres se elegirá por la Comisión del sector entre todos nombres que le propongan por escrito en una papeleta los vecinos, celebrando un concurso rápido. El nombre o título elegido, pintado en una artística cartela, se colgará de la gayata por mano de la Madrina en la fiesta que puede denominarse “Titulación de la gayata” y al autor del nombre elegido se le podrá conceder algún premio que acuerde la Comisión, consistente en el clásico “rollo” o cosa parecida. Los restantes festejos populares del sector (danzas, serenatas, tracas, etc) los determinará a su arbitrio y conveniencia la correspondiente Comisión del sector.
Quedaven perfilades, doncs, les primeres línies mestres de la Gaiata monumental com a eix central de la festa en cada barri: dinamitzadora, propulsora i aglutinadora de les noves festes de la Magdalena, com a símbol diferencial i únic d’aquesta ciutat, generadora «d’orgull de genealogia… perquè la gaiata siga el nostre millor pregó», tal com resen els versos d’Artola.
Únicament restava per confirmar una de les condicions bàsiques de la Gaiata monumental. Segurament per la influència de les festes josefines, s’entenia que aquelles primeres Gaiates monumentals acabarien sent consumides per les flames, i així es recollia en els programes de festes d’algunes comissions de sector: «A les 24, es cremarà la Gaiata, donant amb això fi a les Festes»
En un article del diari Mediterráneo, de 4 de març, Carlos G. Espresati, sota el títol «La última Gayata», feia la següent reflexió final: «Medite quien tenga la tea en la mano, antes de aplicarla, si al quemar una gayata no va a destruir con la emoción evocadora de nuestras más santas tradiciones ciudadanas, la posibilidad de que renazca de sus cenizas en lo sucesivo, y sea la gayata quemada, para siempre, la última gayata»
La proposta no va caure en sac trencat, ja que en reunió conjunta entre la recentment creada Junta Central de Festejos i les dotze presidències de les comissions gaiateres, celebrada el 10 de març de 1945, es prengué una decisió transcendental que resultà clau per a entendre la Gaiata. Així quedà reflectit en el diari Mediterráneo en relatar aquell acord:
Las Gayatas no se quemarán
La Junta Central de Fiestas de la Magdalena nos remite la siguiente nota: “Ante los rumores que han circulado sobre el carácter de nuestras fiestas y la posibilidad de que terminaran siendo quemadas las gayatas, ayer por la tarde se reunió esta Junta Central con los Presidentes de las doce comisiones de sector, acordándose por aclamación que de ninguna forma, en el presente año ni en los venideros, se desvirtúe el carácter del símbolo de nuestra fiesta quemando las gayatas”.
Con gusto recogemos algo que viene a disipar recelos y dudas y a poner en su punto la peculiaridad de nuestras fiestas y de nuestras gayatas. Ya buscaremos destino y remate a las gayatas pero quemarlas, desde luego, no.
Moltes eren les veus favorables a aquesta disposició. L’escultor Tomàs Colón apuntava que les Gaiates no havien de cremar-se, però sí destruir-se, quedant únicament la premiada. Augurava l’esdevenir de la Gaiata com una harmonia de llum, color i alegria. Jaime Nos preveia una Gaiata estilitzada, que perdia robustesa i es convertia en una estructura esvelta, plena d’adorns lluminosos però sense figures ni escenes, ni aquelles parts pròpies de les Falles; per tant, no havien de cremarse. Ja vaticinava que «el papel principal de la Gayata ha de confiarse a la luz y el color». Conjunyint ambdues premisses —la importància de la llum i la necessitat de no cremar-les—, Antonio Pascual Felip, membre de la Junta Central de Festejos, encunyà la frase que ha passat a la història: «És un esclat de llum, sense foc ni fum».
En aquella Magdalena de 1945 van conviure en la desfilada, per primera vegada, les Gaiates individuals amb les monumentals dels sectors. Es deixava enrere el costum de portar les Gaiates sobre barres al muscle i es començaren a utilitzar carros tirats per persones abillades amb saragüells i mocador.
Aquelles primeres Gaiates monumentals seguien l’estètica tradicional del bàcul amb el fanalet il·luminador que, en aquell moment, s’alimentava amb bateries de cotxe. Aquest fet limitava notablement la lluminositat i es convertí en un dels problemes als quals es buscaria solució uns anys després. Així, la tercera incògnita de l’equació de la Gaiata quedava resolta: al fet que no havien de cremar-se i que la llum havia de ser fonamental, s’afegia la forma identitària del gaiato com a element clau i definitori del nostre símbol diferencial.
Amb la finalitat de potenciar la figura de la Gaiata monumental, ja en aquell primer any es convocà un concurs per triar la millor entre totes —un certamen que ha perdurat fins als nostres dies—. En 1945 es premià amb la distinció de millor Gaiata monumental la presentada pel sector número 11, seguida per les dels sectors 9 i 7. «Pubilla… y en fanecaes» ostentarà, per sempre, l’honor de ser reconeguda com la millor de les primeres Gaiates monumentals de la història de Castelló. L’increment del nombre de monuments —dotze dels sectors més la Gaiata de la Ciutat—, així com el seu major port, va suposar que en 1948 la Desfilada de les Gaiates s’independitzés del festeig penitencial, conformant una comitiva pròpia, encara que no deslligada. Era el naixement del Desfilada de Gaiates tal com la coneixem actualment.
Esbossos de les Gaiates guanyadores de 1945: Gaiata 11, Gaiata 2 i Gaiata 7.
Primer premi: Gaiata 11, dissenyada per Rubert i amb el lema “Pubilla... y en fanecaes”.
Segon premi: Gaiata 9, dissenyada per Chillida.
Tercer premi: Gaiata 7, dissenyada per Guallart.
LA LLUM, ESSÈNCIA VIVA DE LA GAIATA
L’any 1949 les Gaiates monumentals feren un salt qualitatiu espectacular pel que fa als sistemes luminotècnics: un nou sistema d’alimentació elèctrica permeté subministrar-los energia de manera contínua durant la desfilada, deixant arrere les molestes, pesades i limitades bateries.
L’enginyer municipal Francisco Blasco visità in situ el sistema utilitzat a Alacant i a Cartagena per a il·luminar els passos de Setmana Santa i, amb aquella idea, proposà un enginyós sistema de punts de connexió: «un sistema de iluminación capaz de instalar en las mismas (gayatas) el mayor número de bombillas, con el fin de que la iluminación sea lo más perfecta y dé la mayor potencia».
El projecte consistia en «tomas de corriente instaladas en el trayecto por medio de postes adornados convenientemente, así como otros postes indicadores de las distintas paradas de las Gayatas, para realizar la conexión con la mayor rapidez, sin que por un solo momento permaneciera la Gayata sin iluminación» Així queda reflectit en l’acta de la reunió de la Junta Central de Festejos del 30 de desembre de 1948, que aprovà el projecte per unanimitat.
Amb la finalitat de dotar d’una forma estètica els punts de connexió, l’alumnat de l’Escola de Treball elaborà unes columnes coronades amb els escuts dels diversos pobles de la província, que guardaven a l’interior la connexió.
La idea era disposar de dos cables de connexió en cada monument, de manera que, mentre un estava connectat, l’altre era portat per persones comissionades fins a la següent presa, realitzant el canvi mitjançant un commutador. Aquest revolucionari sistema s’inaugurà en la Magdalena de 1949 i es mantingué vigent durant quaranta-tres anys.
La constant evolució tecnològica provocà que les potències exigides per una Gaiata es multiplicaren per deu. Continuar amb l’antic sistema de connexió als mateixos pals, on es podia produir una desconnexió de càrrega involuntària, suposava assumir un elevat risc, tant per a les persones operadores, com per al públic, que compartia espai amb el pal de connexió. Per això, en la Magdalena de 1992 es decidí oferir el subministrament elèctric a cadascuna de les Gaiates mitjançant grups electrògens. La solució tingué avantatges i inconvenients: la millora en seguretat i prestacions era evident, però els voluminosos grups que desfilaven darrere del monument restaven estètica i donaven certa lletjor a la desfilada.
Amb l’arribada del segle XXI i la irrupció de la tecnologia LED en les Gaiates, les potències necessàries es reduïren considerablement, fet que permeté que aquells voluminosos grups electrògens començaren a minvar. Continuaven sent un inconvenient estètic, però en menor mesura.
En l’actualitat, les solucions basades en bateries podrien representar l’alternativa definitiva per a l’eliminació dels antiestètics grups electrògens. Com a mostra, en la Magdalena de 2022, la Gaiata d’Adsura de la Fundació Caixa Castelló desfilà de manera autònoma utilitzant bateries de liti.
Gaiata de 1966 davant del punt de connexió i dos elements de connexió.
Curiosament, les primeres Gaiates monumentals iniciaren el seu camí il·luminades per bateries i, vuit dècades després, el futur torna a ser, precisament, les bateries.
LA GAIATA DE LA CIUTAT
Des de l’Ajuntament, amb la voluntat de marcar un camí de qualitat en l’execució dels projectes i de donar prestigi al monument, s’encarregà el disseny de la primera Gaiata de la Ciutat al reconegut escultor Tomàs Colón. Aquesta desfilà per primera vegada en la Magdalena de 1947, causant gran admiració.
Al juny de 1951, la Junta Central de Festejos de la Magdalena publicà les bases per a la construcció de la Gaiata de la Ciutat que desfilaria en la Magdalena de 1952, edició en la qual es commemorava el VII centenari de la fundació de Castelló. El concurs fou atorgat a l’artista Vicent Bernat.
L’any 1958, la nova Gaiata de la Ciutat, obra de nou de Vicent Bernat, il·luminà la plaça Major, davant de l’Ajuntament. Lamentablement, un acte vandàlic la destrossà la nit del 12 al 13 de març.
1982 marcà un punt d’inflexió en la reafirmació de la Gaiata com a símbol per excel·lència de la ciutat. Es convocà un nou concurs per al disseny i la construcció d’una Gaiata de la Ciutat, el guanyador del qual fou Miquel Collado Bertolín, amb la seua proposta sota el lema «Castelló».
Des de 1994, les persones gestores de la festa prengueren la decisió, amb la finalitat de donar més rellevància al monument guanyador del concurs, que aquest fóra designat com a Gaiata de la Ciutat en l’edició següent. Així, la Gaiata guanyadora en la Magdalena de 1993, obra de l’artista Rafael Tecles, es convertí en la Gaiata de la Ciutat de 1994. Una encertada decisió que perdura fins als nostres dies.
La consolidació de les comissions infantils dins dels diferents sectors féu que, en 1971, juntament amb les seues Gaiates monumentals, desfilassen també les Gaiates infantils, a semblança de les majors, amb unes dimensions menors però amb la seua idiosincràsia pròpia.
En 2017, a semblança del que ocorre amb les Gaiates monumentals, es decidí que la Gaiata infantil guanyadora d’aquella edició tindria l’honor de ser designada com a Gaiata Infantil de la Ciutat per a l’edició següent. Així, en 2018, Castelló lluïa la seua primera Gaiata Infantil al costat de la monumental, presidint la plaça Major.
ALTRES PROTAGONISTES DE LA DESFILADA DE GAIATES
• Les xiquetes del meneo. Xiquetes vestides de blanc, amb malles i falda de tul que belluguen el cos en caminar amb els braços en gerres i que van lligades a la Gaiata per llargues cintes blanques. Representen la llegenda del descens de l’ermita, en el qual els xiquets xicotets anaven lligats als gaiatos il·luminats dels pares.
• Els quatre carros triomfals. Com hem vist, les primeres gaiates individuals del segle XX desfilaven entre uns carros triomfals amb diverses estampes de María Magdalena. El primer carro representa la Magdalena Profana, actuant com a dona pública. El segon mostra la conversió de la Magdalena, en l’escena en què renta els peus de Jesús a casa de Simó. El tercer escenifica el Mont Calvari amb les tres Maries i Sant Joan. El quart presenta la Magdalena
Primera Gaiata de la Ciutat, del llorejat escultor Tomás Colón.
Xiquetes del “meneo” amb la Gaiata 15 Sequiol, l’any 2024
penedida pregant dins la cova. Antigament, aquests carros estaven sota la responsabilitat dels gremis de moliners, forners, ordinadors i llauradors del Raval, respectivament.
Qui subscriu no té constància fefaent de des de quan estan presents aquests carros triomfals en la Desfilada de Gaiates, però trobem una descripció d’ells feta per Arcadio Llistar l’any 1887. En 1997,
BIBLIOGRAFIA
Cuadros de Costùms Castellonenchs -Enrich Ribés y Sangüesa -Establiment Tipografich de Fills de J. Armengot -1916
Festa. Historia de las Fiestas de Castelló. Artículo 21. Las gaiatas (1) -Antonio José Sidro Levante de Castellón -1994
Mitología de las Gayatas. Descripción de las procesiones Tradicionales. Edición Conmemorativa del VIIº Centenario de la Ciudad -Pascual DE AURANCIA
-Talleres Gráficos Hijos de F. Armengot -1952 Magdalena. Historia y leyenda de un pueblo -José Sánchez Adell y Álvaro Monferrer Monfort -Editorial Federico Domenech S.A. -2002
Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics. Símbolos, señas de identidad, tradiciones e instituciones tradicionales de la Comunidad Valenciana. Vol. II nº 58; Esclat de llum, arrel d’un poble -Antonio Gascó Sidro -Generalitat Valenciana - 2013
Crónica de la Magdalena. Historia de las Fiestas de Castellón 1945 -1994 -Editada por PECSA -1994
Revista Plaza -Magdalena 2022 -Ediciones Plaza SL -2022
Castelló Festa Plena – Magdalena 89; Los Carros Triunfales
– Vicent Farnos de los Santos – INCULCA 1989
aquests carros foren completament renovats amb la col·laboració d’empreses i entitats locals. Hui dia, aquests carros continuen processionant, però donada l’actual organització de la Desfilada de les Gaiates, van incorporats en la Tornà. • Les tres caigudes. En el moment de la trobada de les dues comitives —la que espera els romers al Forn del Pla i la pròpia Tornà— té lloc l’acte de Les tres caigudes, una cerimònia de veneració de la Creu protagonitzada per tres xiquetes que encarnen les figures de les tres Maries (Maria, la mare de Jesús; Maria, la de Cleofàs; i Maria Magdalena), representades per menudes del Raval, i un xiquet que assumeix la figura de Sant Joan. Seguint les indicacions de l’antic “agüelo Reverències o cerimònies”, les tres Maries i Sant Joan, tots a una, avancen cap a la Creu, aturant-se tres vegades per efectuar tres profundes inclinacions amb el cap i tres genuflexions davant la imatge del Crucificat, una bella talla de l’escultor castellonenc Joan Baptista Adsuara. Finalitzat l’acte, s’inicia la processó nocturna pels carrers de la ciutat. És, per tant, el preludi que obri pas a la desfilada dels quatre carros triomfals i, posteriorment, a la Desfilada de les Gaiates
Les tres Maries i Sant Joan
ENCESA DE GAIATES: LA LLUM QUE DONA VIDA A CASTELLÓ
Arantxa Miralles i Benagues
Regidora de Turisme de l’Ajuntament de Castelló
ENTRE EL SIMBOLISME I LA PROMOCIÓ TURÍSTICA D’UNA FESTA ÚNICA AL MÓN
Quan la nit cau sobre Castelló i les primeres llums s’alcen entre els carrers, la ciutat es transforma. És el moment màgic de l’Encesa de Gaiates, un dels actes més esperats de les festes de la Magdalena, que converteix la foscor en un espectacle de colors, música i emoció. Aquest ritu lluminós, que marca l’inici simbòlic de la festa gran de la ciutat, és molt més que una cerimònia d’obertura: és una representació viva de la història, la identitat i l’esperit col·lectiu dels castellonencs.
LA LLUM COM A SÍMBOL D’ORIGEN I IDENTITAT
L’Encesa de Gaiates es nodreix directament de la llegenda fundacional de Castelló. Conta la tradició que, en el segle XIII, els habitants del castell de Fadrell decidiren baixar a la plana per fundar-hi un nou assentament. Durant aquella caminada nocturna, les torxes i fanals serviren per a il·luminar el camí. Aquella llum guia, protectora i esperançadora, es convertirà amb el temps en símbol del naixement de la ciutat.
Aquesta simbologia es manté viva hui. Les modernes gaiates, autèntiques escultures de llum, evoquen aquelles torxes primitives, però transformades per l’art i la tecnologia. El lema de la festa, “llum sense foc, festa sense fum”, resumeix l’essència d’una celebració que conjuga tradició i modernitat. Tal com afirmava el cronista castellonenc Vicent Traver Tomàs, “la llum de les gaiates no sols il·lumina els carrers, sinó també la memòria dels qui som i d’on venim”.
L’ENCESA: UN ESPECTACLE PER ALS SENTITS
L’acte de l’Encesa de Gaiates té lloc la nit del dilluns de Magdalena. En un ambient carregat d’expectació, cada sector de la ciutat encén la seua gaiata alhora, i el conjunt lumínic es desplega com una simfonia visual que ompli Castelló de màgia. Els colors, els reflexos i les formes de cada monument creen una atmosfera irrepetible, on la música i els aplaudiments del públic acompanyen el batec de la festa.
Per als castellonencs, l’Encesa és molt més que un acte protocol·lari: és un ritual d’orgull col·lectiu, una manera de reivindicar la identitat local. Per als visitants, és un espectacle turístic de primer nivell, comparable a les grans enceses de llums del món mediterrani, però amb un significat propi i intransferible.
DE LA TRADICIÓ A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA
Les institucions locals han sabut convertir aquest patrimoni immaterial en un instrument de projecció turística. Cada any, milers de
persones visiten Castelló per viure en directe l’Encesa i gaudir del conjunt de les festes magdalenes. Segons dades del Patronat Municipal de Turisme, l’afluència de turistes durant el cap de setmana de l’Encesa s’ha incrementat més d’un 20% en els darrers anys, gràcies a la promoció a través de mitjans, xarxes socials i campanyes visuals que posen l’accent en l’espectacularitat lumínica de les gaiates.
A més, aquest acte reforça el posicionament de Castelló com a ciutat festiva i cultural. Les gaiates són autèntiques obres d’art que combinen enginyeria, disseny i artesania. La seua visita nocturna s’ha convertit en un recorregut turístic imprescindible, un museu de llum a l’aire lliure que fascina tant a locals com a estrangers.
COMPARATIVA AMB ALTRES CIUTATS
VALENCIANES: LA LLUM COM A LLENGUATGE FESTIU
Tot i que cap altra festa valenciana pot compararse a la simbologia de les gaiates, la llum és també protagonista d’altres grans celebracions del territori.
A València, per exemple, l’encesa de llums de les Falles és un dels actes més multitudinaris i esperats de la programació. Cada any, els carrers fallers s’omplin d’autèntiques obres d’art lumíniques que competeixen per la millor il·luminació. Els visitants recorren els barris de Russafa, Cuba–Literat Azorín o Sueca per contemplar les seues creacions, convertint l’esdeveniment en una atracció turística de gran potència mediàtica.
La relació entre llum i falla no és casual. En valencià medieval, el terme falla designava les torxes o fogueres que s’alçaven dalt de les torres de vigilància per alertar o celebrar, derivant del llatí facula, “torxa menuda”. Ja en el Llibre dels Fets, el rei en Jaume esmenta que les seues tropes portaven falles per il·luminar-se durant les campanyes nocturnes. Així, el foc i la llum han estat sempre símbols de comunitat, vigilància i vida al territori valencià.
A Alacant, durant el mes de juny, la llum juga un paper essencial en les Fogueres de Sant Joan. Les nits alacantines s’omplin d’esplendor gràcies a la instal·lació de més de 650.000 llums LED que decoren els carrers del centre històric. Segons fonts de l’Ajuntament d’Alacant, l’encesa
oficial compta amb 55 arcs de llum, 64 focus i 90 peces decoratives que s’estenen entre l’avinguda d’Estels i la plaça de l’Ajuntament. Aquesta aposta per la lluminària artística i sostenible no sols crea un entorn màgic, sinó que reforça la identitat de la festa com a símbol d’alegria, convivència i modernitat.
Tot i això, ni les Falles ni les Fogueres comparteixen la mateixa essència simbòlica que la llum castellonenca. Mentre que a València i Alacant la il·luminació és part ornamental i competitiva, a Castelló la llum és relat, és memòria viva. Cada gaiata encén la història de la ciutat i projecta cap al futur una tradició que combina devoció, art i orgull local.
UNA FESTA SOSTENIBLE I DE FUTUR
L’Encesa de Gaiates també reflecteix el compromís de Castelló amb la sostenibilitat. En els últims anys, s’ha incorporat tecnologia LED i sistemes de baix consum energètic que redueixen l’impacte ambiental i alhora permeten jocs lumínics més sofisticats. Aquesta evolució mostra com la festa pot ser fidel al seu esperit tradicional sense renunciar a la innovació.
A més, la implicació ciutadana en la construcció i manteniment de les gaiates reforça el teixit social i econòmic local. Tallers, artistes, electricistes, dissenyadors i voluntaris treballen conjuntament per donar vida a cada monument. En paraules dels gaiaters, “cada encesa és fruit de mesos de treball col·lectiu i d’una estima profunda per la nostra ciutat; quan s’encén la gaiata, també s’encén el cor de Castelló”.
LA LLUM QUE ATRAU EL MÓN
Des del punt de vista turístic, l’Encesa és un producte experiencial de primer ordre. No es tracta només d’un acte que es mira, sinó que es viu: la música, els colors i l’ambient festiu fan que l’espectador se sent part d’una història compartida. Les agències i oficines de turisme han potenciat aquesta dimensió emocional per posicionar Castelló com una destinació de turisme cultural i festiu dins de la Comunitat Valenciana.
Així, cada any augmenta el nombre de visitants nacionals i internacionals que acudeixen per viure aquesta experiència. La imatge de les gaiates il·luminades s’ha convertit en icona visual de la ciutat, present en cartells, vídeos promocionals i campanyes institucionals que busquen transmetre el missatge que “Castelló és llum, és festa, és identitat”.
CONCLUSIÓ: LA LLUM QUE ENS FA POBLE
L’Encesa de Gaiates és, sens dubte, una de les mostres més belles de com una ciutat pot convertir el seu passat en motor de futur. En cada encesa, Castelló reafirma el seu caràcter obert i festiu, la seua capacitat d’unir tradició i innovació, i la seua voluntat de projectar-se al món com una ciutat de llum i cultura.
Si a València la llum és competició artística i a Alacant és esplendor estiuenca, a Castelló és memòria viva. Una llum que no crema, però que il·lumina l’ànima d’un poble. I és precisament aquesta diferència la que fa que no hi haja res igual a l’Encesa de Gaiates: un acte únic on el passat es torna present, on cada gaiata il·luminada recorda que la festa continua, com continua la vida, guiada sempre per la llum.
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:
Ajuntament de València (2023). Encesa de llums falleres: tradició i espectacle.
Ajuntament d’Alacant (2024). Il·luminació de les Fogueres de Sant Joan.
Traver Tomàs, V. (1952). Història de Castelló i les seues festes. Castelló: Edicions Borriana.la religió cristiana.
QUAN LA LLUM
TÉ MÚSICA: LES
BANDES A LA MAGDALENA
Kike Martínez i Saura
Compositor i director de la Societat Musical Santa Cecília de Vilanova d’Alcolea
PPartitura i particel·les de l’Himne de la Gaiata 5 «Hort dels Corders», compost per Enrique Martínez i Fuertes
er a la gent de Castelló i per a totes les persones que aquests dies ens visiten —«benvinguts i forasters», com diu la cançó, la Magdalena no és només una setmana de festa; és una manera de sentir la ciutat. Quan arriben els dies grans, els carrers es transformen en escenari de celebració: les cintes verdes, l’olor de pólvora, la brusa i el saquet i, per descomptat, les nostres estimades gaiates, un esclat de llum sense foc ni fum, amb la música envoltant-ho tot. Sense ella, la festa podria continuar tenint actes, horaris i protocol, però li faltaria aquell batec interior que la fa inconfusible, com si a la ciutat se li apagara, per uns instants, el seu sol particular, com en un eclipsi solar.
El musicòleg valencià Frederic Oriola i Velló, parlant de les grans festes a la nostra terra, recorda que aquestes han sabut crear «una identitat sonora pròpia, en la qual les bandes tenen un paper omnipresent i imprescindible». A Castelló això es veu de forma molt clara en la Magdalena, ja que la ciutat queda impregnada pel so de les bandes, però també de les colles de dolçaina i tabal, de les rondalles, de les xarangues i d’un bon grapat d’agrupacions que, cadascuna amb la seua veu, contribuïxen a fer que la setmana gran tinga una banda sonora compartida.
En molts moments de la Magdalena, les bandes de música passen a primer pla. Són al Pregó, sostenint amb el seu ritme una desfilada que conta, carrer a carrer, la història i les
tradicions de Castelló. Acompanyen el Pregó infantil, on la canalla viu la festa des d’una altra perspectiva, envoltada de so i d’aplaudiments. Tenen també un paper especialment emotiu en l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó, on cada pas, cada ram i cada mirada al mantell de la patrona van acompanyats pel so de les bandes i de les colles com si foren una pregària feta música. Donen color i potència sonora a la Desfilada Internacional, compartint carrer amb grups vinguts de fora, i a la desfilada final de festes, que tanca la setmana amb ambient de comiat i retrobament. Enguany mateix es sumaran també a la desfilada especial de celebració del 50é aniversari dels Moros d’Alqueries, perquè cada volta que la ciutat celebra alguna fita important acaba trobant en el so de la banda un aliat natural. I encara n’hi ha molts més.
Però pocs moments simbolitzen millor el paper de les bandes que la Desfilada de Gaiates. La nit avança, els carrers s’omplin de gent, la llum de les gaiates dibuixa formes canviants i les bandes posen ritme i emoció a cada passa del recorregut. Enmig d’aquest itinerari, la famosa volteta que fan les reines, les dames i les madrines —aclamada pel públic amb el crit de «la volteta, la volteta!»— s’ha estés també a moltes bandes de música, que giren amb la mateixa complicitat festera, com una xicoteta llicència coreogràfica que la gent espera i celebra. El compositor i director valencià Enrique Martínez i Fuertes, autor de l’himne de la Gaiata 5, va resumir aquest moment així: «una
gaiata sense banda és com un cos sense ànima; pot avançar, però no emociona». La llum hi seria igual, no obstant això, sense el so que la sosté i l’empeny, la sensació seria completament diferent.
Per a qui fa música en les bandes, la nit de la desfilada és una mena de marató compartida. Es calcula fàcilment que cada banda pot arribar a tocar el mateix pasdoble unes divuit vegades al llarg del recorregut. I quin és aquest pasdoble? Doncs el nostre Rotllo i Canya. Si pensem en una vintena de bandes, són centenars d’interpretacions d’un mateix tema en una sola nit. Entre les formacions, això ha generat més d’un «pique» sa: sempre hi ha qui afirma que «enguany l’hem tocat més voltes que vosaltres». Són bromes que amaguen una realitat senzilla: hi ha peces que no deixen de sonar mentre Castelló camina il·luminada.
mentre les bandes esperaven el seu torn per eixir amb la seua gaiata per desfilar, es formaven sovint xarangues multitudinàries improvisades amb músics de distintes bandes i localitats. Aquells minuts d’espera es transformaven en moments de retrobament amb amistats i persones conegudes, de rialles i confidències ràpides i, sobretot, de fer allò que millor saben fer aquests grups: música en companyia, sense més programa que les ganes de tocar.
Però tornem a una de les pedres angulars de la Magdalena, el Rotllo i Canya. Els cronistes de la ciutat ens fan sabedors que, el 3 de febrer de 1946, la plaça de bous plena a vessar va escollir per votació popular l’obra de José García i Gómez, Pepito García, com a pasdoble rei de les festes de la Magdalena. La lletra, recopilada per Àngel Sánchez i Gozalbo, es va cantar per primera vegada al Teatre Principal pocs dies després. Aquesta lletra que, des de la infantesa, ja aprenem, està construïda com una antologia de frases i melodies populars, unides amb molta traça. Costa no somriure quan passa del to quasi processional de l’«Anem tots a la processó» als jocs de paraules del «xorrocoxoc, bresquillera i albercoc» o al crit de «pam, pam, orellut», que fa vibrar l’afició albinegra fins i tot en plena desfilada.
També hi havia un altre costum molt recordat entre la gent dels pobles veïns que acudien a Castelló per participar de forma activa en les festes:
És curiós que la versió original del pasdoble acabava amb uns compassos de l’himne regional de 1909, però, seguint el suggeriment de Manuel Segarra i Ribés, Pepito García va substituir aquell fragment pels famosos compassos d’El tio Pep se’n va a l’horta, rematats amb el conegut «Ole, pum!». Aquest canvi, aparentment
Partitura del pasdoble Rotllo i Canya per a piano i veu
Societat Musical Santa Cecília de Vilanova d’Alcolea a la desfilada de gaiates de l’any 2025
anecdòtic, va acabar de donar al pasdoble un caràcter encara més popular i arrelat. Amb els anys, s’ha dit d’ell que és l’obra que «es convertiria en l’himne popular de la ciutat i posaria música als moments més estimats de generacions de castelloners i castelloneres de soca».
I és que, quan una banda comença el Rotllo i Canya en plena Magdalena, no està interpretant una simple partitura de concert. El que es posa en marxa és una cadena de records: qui el va sentir de menut o menuda en braços de la família, qui el va tocar per primera vegada amb la seua agrupació, qui el vincula a una gaiata concreta, a una amistat, a un any especial... En les nits de la desfilada, repetit
una vegada i una altra, la peça es convertix en una mena de sol sonor que il·lumina el recorregut, com si cada torn d’interpretació tornara a encendre la festa després d’un breu eclipsi.
Però també hi ha altres peces que han anat guanyant pes fins a convertir-se en himnes molt estimats. Una de les més destacades és Magdalena festa plena, cançó magdalenera composta pel músic castellonenc Pedro Guzmán i Grau. La seua lletra retrata, amb un to proper i afectuós, tot allò que associem a aquests dies: la ciutat plena de gent, la dolçaina i el tabal, les mascletades, les bruses i els saquets, les verdes canyes i el caliu de la germanor que ompli els carrers quan Castelló està, com diu el títol, «de festa plena».
Aquesta obra, tan interpretada per la rondalla típica Els Llauradors, ha passat també al repertori de moltes bandes, gràcies a l’arranjament per a banda de Francisco Signes i Castelló, antic director de la Banda Municipal de Castelló i compositor d’altres melodies típiques de la nostra setmana de festes. Com a curiositat, cal no confondre-la amb el pasdoble Festa Plena, compost també per Francisco Signes i Castelló, present en nombrosos concerts i desfilades magdaleneres.
En aquest mapa d’himnes i melodies que identifiquen Castelló, és imprescindible recordar també la figura de la compositora castellonenca Matilde Salvador i Segarra, autora de la Marxa de la Ciutat, peça que ha donat a la ciutat el seu himne oficial. La seua música, al costat dels pasdobles i les cançons de festa, completa aquest paisatge sonor que fa recognoscible Castelló tant als carrers com als escenaris.
Lletra del Rotllo i Canya publicada en un antic llibret de les festes de la Magdalena.
Portada del pasdoble Rotllo i Canya per a banda
Aquest any, a més a més, la ciutat viurà un esdeveniment molt especial: un eclipsi solar que, per uns minuts, farà que la llum del dia s’enfosquisca i que moltes persones alcen la mirada al cel per compartir un moment irrepetible. La imatge és clara: la claror baixa, pareix que
tot s’ature i, de sobte, el sol torna a aparéixer amb més força. Una mica com passa amb la Magdalena quan, després d’uns mesos de calma, tornen de colp la llum de les gaiates i els primers compassos dels nostres pasdobles.
Per això costa tant imaginar una Magdalena sense bandes de música i sense tot aquest univers de sons compartits.
Les gaiates podrien continuar il·luminant-se, la romeria podria seguir fent camí, el Pregó es podria proclamar igual i els programes trobarien la manera de complir-se. Però faltaria alguna cosa essencial. I és que la Magdalena és, com diu la cançó, «festa plena»; sense la música, però, seria només festa, i no festa plena.
Matilde Salvador, compositora de la “Marxa de la Ciutat”
QUAN LA LLUM ES FA MÚSICA, CASTELLÓ BRILLA SENSE FRONTERES
Arcadi Babiloni i Rambla
Castelló consolida la internacionalització de les festes de la Magdalena amb el Festival Internacional de Música de Festa: llum, color i música internacionals inunden els carrers de Castelló.
Castelló és, des dels seus orígens, una ciutat de llum. La mateixa llum que va guiar als nostres avantpassats, des del pujol del Castell Vell fins al pla fèrtil on va nàixer la nostra ciutat moderna. Eixa flama simbòlica, convertida segles després en les gaiates, continua viva, encesa cada mes de març, com una ofrena de memòria, esperança i unitat.
Enguany, sota el lema “La llum que ens il·lumina”, la comissió d’Hort dels Corders celebra eixa connexió entre el passat i el futur, entre la claredat que ens dona identitat i les ombres que, a vegades, ens recorden el seu valor. Perquè només qui coneix la foscor entén la veritable força de la llum.
I és precisament en aquest context en què el Festival Internacional de Música de Festa cobra més sentit que mai, consolidantse com un dels grans aparadors de la internacionalització de Castelló. Ciutat oberta, mediterrània i acollidora, que converteix la seua música en pont cap al món. Els carrers s’omplin de sons i accents llunyans, de ritmes que viatgen des d’altres horitzons per a fondre’s amb l’ànima castellonenca. Bandes locals i agrupacions internacionals comparteixen escenari i esperit, creant un mosaic sonor en el qual ressonen la dolçaina, el tambor, les gaites, les fanfàrries i els metalls que acompanyen cada pas, cada desfilada, cada somriure.
Les bandes de música, autèntiques protagonistes del festival, fan que la seua presència en la festa siga molt més que acompanyament: és la respiració col·lectiva d’un poble en celebració. Acompanyen desfilades, actes oficials, gaiates i colles, i omplin de vida les places amb concerts a l’aire lliure. Cada nota encesa es mescla amb el reflex de les llums de les gaiates, creant un diàleg màgic entre so i la claredat, entre l’emoció i la resplendor. Així, Castelló, es converteix en una simfonia de colors, on el verd Magdalena i el daurat del sol mediterrani es fonen amb les banderes d’altres terres convidades. La participació d’agrupacions estrangeres, provinents d’Itàlia, Portugal, França, EUA, Alemanya i fins i tot Amèrica Llatina, aporta una nova dimensió a l’esdeveniment, reforçant el caràcter obert i cosmopolita de Castelló.
El Festival Internacional de Música de Festa és també una mostra de l’esperit universal de Castelló. Més enllà de l’espectacle, el Festival s’ha convertit en un punt de trobada entre artistes i ciutadans. En ell, les tradicions locals dialoguen amb les expressions artístiques d’altres cultures. La seua programació busca posar en valor el paper de la música com a motor de convivència i d’identitat col·lectiva. És
la prova que la música, com la llum, no coneix fronteres: ambdues il·luminen sense distinció, ambdues uneixen sense paraules. Les melodies que recorren els carrers durant les festes són ressons d’un mateix batec: el de l’alegria compartida.
Mentrestant, el cel de Castelló es prepara per a un esdeveniment singular: l’eclipsi solar d’agost de 2026. Un fenomen que serveix de metàfora per a entendre el poder de la llum i de la música com a elements que, fins i tot en l’ombra, mantenen encesa l’esperança, recordar-nos que fins i tot en la foscor més profunda batega la promesa d’una nova alba. Eixe moment còsmic, símbol de cicles i renovacions, enllaça poèticament amb l’essència de la Magdalena: les gaiates, fars lluminosos de la festa, i les bandes, la seua banda sonora, representen eixa mateixa idea: quan el sol s’apaga, són les persones qui encenen la seua pròpia claredat.
Perquè si l’eclipsi representa l’ombra momentània, les gaiates són la resposta lluminosa del poble de Castelló: fars de tradició que vencen a la foscor amb la seua llum festiva. En aquest diàleg entre el cel i la terra, en el sol i la ciutat, la música es converteix en el fil invisible que ho uneix tot; una melodia que travessa els temps i ens recorda qui som.
El festival Internacional de Música de Festa reforça la dimensió internacional de les festes de la Magdalena, consolidant a Castelló com un referent cultural que combina identitat i obertura. Cada agrupació internacional que hi participa, porta amb si una història, una forma distinta d’entendre l’alegria, un ritme que enriqueix la nostra. I, no obstant això, totes eixes músiques acaben trobant a Castelló un mateix compàs: el cor festiu de la ciutat.
A boca de nit, quan les llums de les gaiates s’encenen i els instruments descansen, queda surant en l’aire una certesa: que la llum de Castelló no depén només del Sol, sinó de la seua gent, del seu art, la seua hospitalitat, la seua capacitat de transformar la tradició en llenguatge universal.
La Magdalena, una vegada més, ens ensenya que la festa és una manera d’il·luminar l’ànima. I que mentre hi haja música, hi haurà llum.
@Raúl Viciano
@Raúl Viciano
LLUMINÀRIES:
LA LLUM QUE
ENS RETORNA
Isabel Alcaraz i Manel Sifre
L’Estança Harmònica
Tot comença amb un fanalet. Potser pareix poca cosa —una flama menuda, un cercle de llum tremolosa que lluita contra la foscor—, però és justament en eixa fragilitat a on s’amaga la força de la llum. En Castelló, les festes giren entorn d’este gest antic i humil: encendre una lluminària, fer camí emparats per la seua claror, tornar a casa després del recorregut, com si cada pas fora una metàfora de la vida. La baixada a la ciutat, la tornada, la desfilada de gaiates... tot depén d’un fanalet.
Hi ha, en estes celebracions, una saviesa antiga, de compostura barroca, que juga amb els contrasts: llum i foscor, alegria i tristor, plaer i dolor. Com en les velles obres religioses moralitzants, el relat de la vida s’explica a través dels extrems. La llum, amb la seua promesa d’esperança, és també la consciència del pas del temps: tot torna a florir, el sol ix després del dia més negre, però en el món no hi ha res etern. La foscor no és l’enemic, sinó la condició necessària perquè la llum puga brillar.
El terme lluminària ve, en última instància, del llatí lumen, i porta dins tota una història de rituals humans. Des de les primeres fogueres, que reunien la comunitat entorn del foc, fins a les espelmes, els ciris, els canelobres i els focs artificials que il·luminen les nostres places, la llum ha sigut sempre símbol de festa, de renaiximent i de comunió. La seua presència en el cor de la Mediterrània —a on cada ciutat i cada poble té la seua pròpia manera de fer brillar la nit— parla d’un mateix desig universal: mantindre viva una flama, malgrat els vents del temps.
Lluminàries ha sigut la inspiració i el nom del repertori interpretat per L’Estança Harmònica durant l’any 2025. Lluminàries és, doncs, més que un concert: és una experiència simbòlica, un viatge pels sentits i pels significats. En l’escenari, la llum dels ciris crea un ambient íntim i antic, com si ens traslladara a un altre temps. I és en este
escenari de penombra i resplendor que la música barroca s’eleva com un diàleg entre l’aire i la llum.
Les àries —les peces per a veu solista que respiren amb delicadesa— esdevenen ponts entre el món interior i l’exterior. L’aire que ompli de vida el traverso, la flauta travessera barroca, és com un alé espiritual, una forma invisible de llum sonora. La veu, amb la seua vibració humana, aporta la paraula i clarifica el sentit i l’emoció. Junts, veu i flauta ens recorden que la llum no únicament s’encén amb el foc, sinó també amb el so.
Els violins barrocs es diferencien notablement dels violins moderns tant per la seua construcció com pel seu so. Presenten un mànec més curt i no tan inclinat, un pont més baix i un cordal més lleuger, característiques que afavorixen un timbre més càlid i menys potent, però molt ric en matisos. Les cordes de budell, utilitzades habitualment en l’època, oferixen una resposta més suau i un atac que no és tan agressiu com el de les cordes metàl·liques modernes. A més, com que estes cordes tenen les imperfeccions i la falta d’homogeneïtat típiques dels materials naturals, presenten patrons de vibració complexos i una mica imprevisibles. Tot això sumat, possibilita una expressivitat més gran en les dinàmiques i en el fraseig, aspectes essencials per a la interpretació de la música barroca.
Molts intèrprets actuals utilitzen violins barroquitzats, és a dir, instruments originals o moderns adaptats segons criteris històrics. Estos violins mantenen l’estructura bàsica, però recuperen elements del període barroc, com el muntatge amb cordes de budell i un arc barroc, més lleuger i corbat cap a fora. L’arc barroc facilita una articulació més natural i una gestualitat pròpia del llenguatge retòric musical dels segles XVII i XVIII,
ja que permet remarcar els accents i les inflexions del discurs musical amb més subtilesa.
En un paper entre humil i virtuós, l’instrument acompanyant habitual de les formacions en el barroc musical, especialment entre el final del segle XVIII i el final del barroc, era el clavicèmbal. Interpretava la part més greu de la composició musical integrat en un grup d’instruments, denominats conjuntament baix continu, en companyia del violoncel, la viola da gamba, les tiorbes, l’orgue positiu o els violoni. El clavicèmbal aportava l’harmonia, els acords, i completava el teixit sonor mitjançant l’execució d’acords i ornaments improvisats a partir d’un baix xifrat. Esta pràctica creava una textura viva i flexible, en què els solistes i el clavicembaliste dialogaven constantment. El resultat era una música plena de contrasts i refinament, que combinava la precisió formal amb la llibertat expressiva característica del període barroc.
El programa del concert recorre un camí paregut al de la vida: comença amb el to festiu de Telemann, amb la Suite Don Quixotte, plena de color i vitalitat. Després, en la cantata Pensieri notturni di Filli, també coneguda com a Nel dolce dell’oblio per l’inici del primer recitatiu, la música s’endinsa en el terreny de
la contradicció: el somni dolç i el despertar amarg, la il·lusió que es fon en desencís. És el reflex de la condició humana, sempre atrapada entre la recerca de la llum i la inevitabilitat de l’ombra.
Amb l’ària de Josabeth, treta de l’oratori Athalia, i les obres de Bach, el concert pren un to espiritual, pràcticament contemplatiu. Són moments en què la llum es torna interior i ja no il·lumina el món exterior sinó que batega dins de cada u. Bach, que va ser un home profundament religiós, fa, amb la seua arquitectura musical perfecta, que cada nota siga un raig de llum que travessa la matèria per a arribar a l’esperit.
El recorregut culmina amb l’ària Tra le fiamme de Haendel, un advertiment bell i moralitzant sobre el perill de jugar amb el foc. Les papallones que es cremen entre les flames recorden la fragilitat del desig i la força de la temptació. Però també, com diu el text, hi ha esperança: de les cendres renaix l’au fènix, símbol de renaiximent, de la llum que torna després del desastre.
Així, Lluminàries no és només un concert, sinó una metàfora viva. És la història del cicle etern de la llum i la foscor, del plaer i el dolor, del somni i el desencís. Cada espelma encesa, cada nota suspesa en l’aire, ens parla d’esta dansa infinita entre allò que crema i allò que il·lumina. I potser, al final, entenem que la llum més important no és la que il·lumina el camí, sinó la que, enmig de la nit, ens permet continuar caminant.
COMISSIÓ MAJOR
MADRINA D’HONOR
Anna Roig i Barberà
VICEPRESIDENT
José Valls i Albert
GAIATERA D’HONOR
Remedios
Molina i Vives
ACOMPANYANT
Jorge Frías i Padial
DAMA D’HONOR
Jessica Sola i Gargallo
ACOMPANYANT
Pablo Moliner i Baidez
DAMA D’HONOR
Raquel García i Padial
ACOMPANYANT
Iván García i Padial
DAMA D’HONOR
Lledó Montes i Sauane
ACOMPANYANT
Rubén Montes i Ávila
DAMA D’HONOR
Laia Clausell i Fabregat
ACOMPANYANT
Adrián Ribes i Alguero
ACOMPANYANT
Rubén Soto i Vives
DAMA D’HONOR
DAMA D’HONOR
Melani Jin i Zhou Naira Benz i Carpio
DAMA D’HONOR
ACOMPANYANT
Laura Maya i Chiriac
Pablo Ferrer i Blasco
DAMA D’HONOR
Ariadna Valverde i Ibáñez
DAMA
D’HONOR
Carolina Calatayud i Tintoré
COMISSIÓ INFANTIL
MADRINA
D’HONOR
INFANTIL
Vera Rodríguez i Sánchez
PRESIDENT
D’HONOR
INFANTIL
Pau
Pérez i Fabregat
DAMA D’HONOR
INFANTIL
Vera Castillo i Tena
ACOMPANYANT
INFANTIL
Manel Frías i Padial
DAMA D’HONOR INFANTIL DAMA D’HONOR INFANTIL
Paula Marzá i Torres Abril De Diego i Llorens
ACOMPANYANT INFANTIL
Vicente Mihai Boix i Nebot
DAMA
D’HONOR
INFANTIL Helena Faubell i Miralles
ACOMPANYANT
INFANTIL
Sergi Medina i Ruiz
DAMA
D’HONOR
INFANTIL
Nàia Rodríguez i Sánchez
ACOMPANYANT
INFANTIL
Mateo Montes i Sauane
DAMA
D’HONOR
INFANTIL
Idunn
De Diego
i Domínguez
ACOMPANYANT
INFANTIL
Iker
Guzmán
i Miralles
DAMA
D’HONOR
INFANTIL
Zoe Chahwan
i Tena
ACOMPANYANT
INFANTIL
Dante Aurel i Agramunt
ACOMPANYANT INFANTIL
Thiago Guzmán
i Miralles
COL·LABORADORA
Elena Alegre i Segarra
COL·LABORADORA
Victoria Faubell i Miralles
COL·LABORADORA
PORTAESTANDARD
José Ángel
López i Jiménez
Ariadna
Sola i Miralles
ACOMIADAMENTS
ACOMIADAMENT
MADRINA 2025
Naiara Gimeno i Olmedo
Benvolguts amics i comissió d’Hort dels Corders:
L’any passat vaig tindre l’immens honor de representar-vos, a la família que un dia vaig triar. Hui, com a Dama de la Ciutat 2026, torne a dirigir-me a vosaltres amb el cor ple de gratitud.
Gràcies a totes les persones del sector, origen de la Gaiata i símbol d’unió. Generació rere generació heu fet de la Gaiata 5 “Hort dels Corders” una vertadera família. Res hauria sigut possible sense la vostra implicació.
A la meua comissió, gràcies. L’any passat vaig descobrir en vosaltres una força, implicació i afecte que mai oblidaré. Aquest camí mai va ser només meu, va ser nostre. Sempre recordaré amb afecte l’any tan fantàstic que he passat, un any que quedarà gravat en el meu cor.
A José, el nostre president, gràcies per la teua fermesa, la teua honestedat i per haver-me acompanyat a complir aquest somni. I a Pablo i María, els meus companys d’aventures: gràcies per la vostra alegria, per la vostra complicitat i per ferme sentir sempre acompanyada. María, ens queda un any inoblidable per viure juntes.
Gràcies també als qui esteu darrere de cada pas: papà i mamà. Res d’açò tindria sentit sense el vostre suport i el vostre amor. Soc jo qui se sent profundament orgullosa de vosaltres.
I ara, benvolgut sector, comença el cicle 2026. Un deixe en mans de María, Juan i Emma, que seran una autèntica revelació i us faran gaudir moltíssim; xics gaudiu de la nostra setmana gran i espremeu al màxim cada moment.
Gràcies infinites per permetre’m complir aquest somni i per acompanyar-me en cada emoció.
Amb tot el meu afecte, Naiara
ACOMIADAMENT
MADRINA
INFANTIL 2025
María Marzá i Torres
Hola a tots i totes! Soc María, Madrina
Infantil 2025 de la Gaiata 5. Ha arribat el moment d’acomiadar-me i de donar una ullada al passat cicle fester, i no puc evitar fer-ho amb nostàlgia i amb un somriure.
Estic molt agraïda per haver tingut el privilegi i l’oportunitat de representar el sector durant cada acte i activitat que ha comprés aquest temps, i sobretot, d’haver-ho fet amb un dels sectors més emblemàtics, històrics i participatius de la nostra ciutat.
Poder representar el present i futur de la Gaiata 5, a tots els xiquets i xiquetes del sector i la meua comissió, ha sigut un vertader orgull; he sentit la responsabilitat i els nervis de fer allò que més desitges i voler fer-ho bé, però tots i totes m’han transmés la seguretat i confiança que necessitava a cada moment. M’han contagiat alegria, espontaneïtat i diversió, però també il·lusió, emoció i sensibilitat.
Amb ells i elles he aprés molt més del que ja sabia, perquè hi ha una altra manera d’entendre les festes: sentir-les i viure-les amb els cinc sentits, amb els ulls d’un infant esperant sempre el millor de cada experiència; emocionant-te, vibrant i sentint al cor; cada paraula, cada gest, cada llum, la pólvora, el ball, la música i el color omplin els nostres cors cada cicle fester.
En definitiva, m’emporte carregada la meua motxilla de vida i el meu coret, sé que la nostra gran família, la Gaiata 5, queda en mans d’uns nous representants, María, Emma
i Juan, als quals vull desitjar que gaudeisquen de la nostra setmana gran, perquè estic segura que seran uns excepcionals ambaixadors d’Hort dels Corders.
Fins sempre, Magdalena 2025!
María Marzá
ACOMIADAMENT
PRESIDENT INFANTIL 2025
Pablo Ferrer i Blasco
Estimats amics i amigues de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”.
Vull agrair a la comissió l’oportunitat que em dona, a través d’aquest llibret, per a fer balanç de què ha sigut per a mi la Magdalena 2025.
Només la meua família i jo sabíem la il·lusió que em feia ostentar el càrrec de President Infantil d’aquesta Gaiata. Però el que mai em podia imaginar era la quantitat d’alegries i bons moments que anava a compartir amb tota aquesta gran comissió que compon la Gaiata 5. Moltíssimes gràcies a tots.
Al costat de María, Naiara i José, enguany hem viscut moments de moltes emocions, alegries i nervis, que sempre recordarem i que guardarem en els nostres cors. Amb el seu suport i simpatia, ha sigut tot molt fàcil i divertit.
Quants moments, actes i llocs compartits, en els quals tots hem intentat representar a la perfecció a la nostra Gaiata 5. Per no dir de la quantitat d’amics que hem fet, tant en les comissions d’altres Gaiates, com també en les festes dels nostres germans d’Alacant.
Personalment, he tingut la sort de fer molt bons amics entre els presidents de les diferents comissions. Aquesta Magdalena 2025 hem sigut només set els Presidents Infantils d’entre totes les Gaiates… Però quins set! Al costat de nosaltres, han estat les Madrines Infantils i Madrines, així com les Dames de la Ciutat majors i infantils, i, per descomptat, les que sempre seran les meues Reines, Carla i Paula. Crec que el 2025 s’ha caracteritzat per ser un any d’unió, i això s’ha vist reflectit en el sentiment del món de la festa.
Moltíssimes gràcies a tota la comissió pel treball que heu fet durant l’any, per l’esforç i amor que poseu en tot el que heu fet, i que s’ha
vist recompensat en forma de premis de distinta índole (millor Gaiata de Mà, millor llibret, premi en presentació i en els monuments gaiaters). A tots ells vull donar-los l’enhorabona, perquè per a mi ha sigut un grandíssim regal i tot un orgull haver recollit tants premis en el seu nom. De nou mil gràcies a tota la comissió d’Hort dels Corders.
Finalment, no voldria acomiadar-me sense dedicar-los unes paraules als que seran els màxims representants dels xiquets i xiquetes del sector per a la Magdalena 2026, els meus germans Emma i Juan. Gaudiu de cada moment i de cada acte, ja que l’any passa molt
ràpidament, i quan t’adones, et trobes escrivint el teu comiat del càrrec.
Estic segur que Emma, Juan i María, acompanyats del “presi” José, representaran a la Gaiata 5 d’una manera exemplar.
Açò tan sols és el comiat en un càrrec que he representat amb molt d’afecte. Ara s’obri una nova etapa en aquesta comissió, de la qual em sent molt orgullós, i intentaré donar la meua millor versió.
Per sempre, Magdalena 2025! Pablo Ferrer
LA LLUM DEL SOL
LA LLUM A TRAVÉS DE LA FOTOGRAFIA
Equip de Llibret
LA LLUM QUE NARRA
Un carrer qualsevol al capvespre, un somriure inesperat o un gest innocent. Hi ha instants que passen de forma fugaç, però quan es troben amb la mirada d’una càmera, sembla que es paralitza lleugerament el temps. La llum és la que fa possible eixa mostra de sensibilitat. Escriu un llenguatge visual eteri que l’envolta i la transforma. Hi ha llums que no sols il·luminen, sinó que també revelen l’emoció que s’amaga després de qualsevol centelleig quotidià.
En la fotografia, la llum no és un element més: és l’ànima de l’escena; se submergeix entre les ombres i converteix una escena en un record per a la posteritat. Cada fotògraf sap que abans que prémer el click de la càmera, ha d’aprendre a escoltar el que la llum li vol comptar: a vegades demana calma, unes altres demana velocitat, i altres exigeix un dilema moral, perquè tota fotografia, al final, és una forma de diàleg.
paisatges, de perfilar els rostres, de transmetre molts sentiments que no es veuen. És capaç d’encendre la memòria i de despertar emocions que créiem adormides. A vegades és càlida i generosa; unes altres, dura i exigent. Però sempre és sincera. I en eixa sinceritat arrela bona part del poder emocional de la fotografia: la llum ens mostra no sols el que està davant, sinó també una part de qui mira darrere de la càmera.
Eixa conversa, eixa mirada íntima acompanya a qui fotografia des de l’alba fins al vespre, ja bé es faça des d’una perspectiva professional o per afició. La llum té una forma especial d’acariciar els
LA LLUM COM A FERRAMENTA TÈCNICA
Si l’emoció és el primer impuls primitiu de la fotografia, la tècnica és el pols que la sosté. La llum determina pràcticament tot el que ocorre dins d’una imatge: defineix la seua exposició, el seu contrast, la seua textura, la seua profunditat i la seua atmosfera. No existeix fotografia sense llum; existeix, en tot cas, un intent irrisori de domesticar-la.
El fotògraf, des de l’aficionat fins al professional, treballa amb tres grans pilars que dialoguen directament amb la llum: obertura, velocitat i ISO. L’obertura controla quanta llum entra en la càmera; la velocitat decideix durant quant temps ho fa; i l’ISO determina la sensibilitat del sensor davant ella. De la combinació entre aquests
Raúl Viciano
tres paràmetres depén que una escena es registre tal com la percebem o que es transforme en una cosa completament distinta.
La llum també és responsable de la forma en què interpretem el volum i la distància. Una llum lateral pot tallar un rostre com si fora escultura; una llum suau i difusa pot embolicar-lo en serenitat; un contrallum pot convertir una figura en símbol, en misteri, en silueta.
Les ombres no són enemigues, sinó part essencial del llenguatge: delimiten, accentuen i, a vegades, transmeten més que els mateixos detalls visibles.
En fotografia, aprendre a mirar la llum és quasi més important que aprendre a utilitzar una càmera. Qui coneix la llum entén quan una escena pot convertirse en una gran imatge i quan, senzillament, no ens transmet cap sentiment. Saber esperar, saber avançar-se, saber renunciar: tot forma part d’eixe ofici silenciós que consisteix a llegir la realitat a través de la il·luminació.
LA LLUM QUE DONA TESTIMONI: INTRODUCCIÓ
AL FOTOPERIODISME
I si la llum emociona i la llum construeix, també la llum és el profeta que testimonia. En el fotoperiodisme, eixa aliança entre llum i mirada adquireix un significat encara més profund. La càmera es converteix en un pont entre la realitat i la societat, i el fotògraf en els ulls que observen el que uns altres no poden o no saben mirar.
El fotoperiodisme parteix d’una premissa senzilla però decisiva: mostrar la veritat d’un instant. I eixa veritat depén, de nou, de la llum. No es tracta de buscar la il·luminació perfecta, sinó la llum honesta que revela el que està ocorrent. Des d’una roda de premsa fins a una manifestació, des d’un gest humà enmig de la rutina diària fins a la cruesa d’una situació límit, la llum permet capturar el pols real de la vida.
En aquest àmbit, la llum no es manipula per a embellir, sinó per a comprendre. El fotoperiodista no persegueix únicament l’estètica, sinó el context i el significat. La seua missió és narrar amb fidelitat, oferir informació visual que complemente, amplie i, que també desafie les paraules. Una fotografia periodística pot il·luminar una injustícia, visibilitzar una fita col·lectiva, o simplement recordar-nos que la vida és una suma de moments que mereixen ser comptats.
Al final, tant en la fotografia artística com en la documental, la llum és sempre l’eix conductor. És emoció, és tècnica, és testimoniatge. És la petjada que deixa el temps sobre les coses i l’eina amb la qual les preservem. Cada imatge és una espurna capturada, un xicotet fragment de claredat que ens permet entendre millor el món.
I potser per això, fins i tot en una ciutat com Castelló, on la llum forma part de la nostra identitat i de les nostres festes, continuem
buscant noves maneres d’atrapar-la. Perquè en cada fotografia batega la mateixa pregunta ancestral, quina història vol contar-nos la llum hui?
Reina de la Magdalena 2025, Paula Torres, iniciant la Romeria a la Magdalena, @Andreu Esteban, EFE
Romeria de la Magdalena, periòdic Mediterráneo @Kmy Ros, Erik Pradas
LECTURES PER A SEGUIR
EXPLORANT LA LLUM
Per als qui desitgen aprofundir en aquesta relació íntima entre llum, emoció i mirada, existeixen obres que poden acompanyar-nos i enriquir-nos. La fotografia, és un mode de sentir i molts autors han sabut traduir eixa sensibilitat a la paraula escrita.
En primer lloc, resulta imprescindible acostar-se a aquells llibres que exploren la llum com a motor emocional de la imatge. Títols com La cámara lúcida de Roland Barthes, un clàssic que reflexiona sobre la memòria, l’absència i el que realment ens commou en una fotografia, o Sobre la fotografía de Susan Sontag, que qüestiona el poder simbòlic i ètic de la imatge, són referències fonamentals per a entendre per què una fotografia és capaç d’emocionar-nos tan profundament.
També és recomanable submergir-se en la figura de Julio Camba, un dels prosistes més brillants del segle XX. Encara que no va ser fotògraf, la seua manera d’observar el món, la seua ironia fina i la seua capacitat per a il·luminar la realitat quotidiana amb una claredat inesperada el converteixen en un mestre de la mirada. Obres com La rana viajera o Haciendo de República, mostren com l’observació, eixa que necessita el fotògraf, pot convertir-se en una mena de literatura. La seua biografia i les seues recopilacions periodístiques són una porta ideal per a comprendre com la sensibilitat de qui escriu s’assembla tant a la de qui fotografia: tots dos miren, tots dos revelen, tots dos despullen la realitat.
I per als qui busquen endinsar-se en el fotoperiodisme, poques lectures transmeten millor la seua cruesa, el seu risc i el seu compromís que Territorio Comanche, d’Arturo Pérez-Reverte. Un relat inspirat en experiències reals com enviat especial de guerra, la llum deixa de ser un element estètic per a convertirse en un testimoni incòmode. Allí, la càmera no embelleix i decora: sobreviu per a transmetre al món la imatge de la barbàrie. La fotografia és l’última línia entre la veritat i el silenci, i la llum es converteix en aliat i enemic alhora.
El Fadrí i la Cocatedral de Santa Maria il·luminats en el Magdalena Vitol, Las Províncias
Cavalcada del Pregó, Vive Castellón @Pepe Lorite
SENTIMENT DARRERE
D’UNA
FOTOGRAFIA
Raúl Viciano i Alberich
La matèria primera de la fotografia està dins de nosaltres. Es parla de la llum que desprenen els objectes i impressiona el material sensible (siga paper o sensor). Es parla del món que apareix retratat en les fotos que realitzem. Però la matèria primera de la fotografia està en el que ens commou o ens impressiona. Si no sentim necessitat d’atrapar una certa visió, expressar-nos a través d’ella ni materialitzar eixa experiència, mai arribarem a ser fotògrafs. És així de senzill. Fotografiar és sentir i voler transformar eixe sentiment a través d’una imatge. És quasi impossible fer una fotografia significativa d’alguna cosa que no ens desperta cap sentiment.
Déiem que la matèria primera de les fotografies que fas està en el teu interior. Concretament, en els teus gustos i inclinacions, que tenen molt a veure amb els sentiments. Per això crec que no es tracta de buscar coses, de perseguir «alguna cosa» per a fotografiar. Cal sentir, i en funció d’eixes sensacions els motius a fotografiar aniran sorgint de manera natural, quasi sense que t’adones. En certa manera, les emocions dirigeixen els focus d’atenció i aquests constitueixen la base d’on eixiran les imatges. Per a un fotògraf aconseguir una imatge que reflectisca el que va viure és fonamental.
Quan un fotògraf veu alguna cosa apareix la possibilitat de crear un record. Si es repeteix molt eixa imatge, el record s’aferma, i si l’experiència és positiva llavors tendirà a buscar eixe mateix estímul en altres ocasions. La memòria d’un fotògraf, com la de qualsevol persona, està plena de records visuals; el seu pensament recurrent és recordar tot el que li estimula i ha catalogat com a bell, fascinant, suggestiu o pintoresc. Hi ha molts més adjectius per a qualificar qualsevol experiència, imatge o estímul, però el que importa és que els pensaments generen respostes concretes i, per tant, ens allunyen o acosten a unes certes experiències. El món l’anem
descobrint a través dels sentits i el de la vista és un dels més determinants, no sols per als qui fan fotografies. De totes eixes memòries visuals n’hi ha algunes que seran més decisives que unes altres. Són visions que ens van impactar, que ens van deixar extasiats o bocabadats. Que ens van convéncer que en el món n’hi ha coses que valia la pena recordar i fotografiar.
La fotografia és una de les meues passions des de 2010, quan em vaig iniciar com a aficionat en aquest camp. Durant aquests anys, en els quals he gaudit d’aquesta afició que tant m’apassiona, he tractat de mostrar els indrets de la meua ciutat, la seua gent i, sobretot, les seues festes de la Magdalena.
M’emociona molt recordar que la importància i l’amor que sent cap a aquesta festivitat va ser transmés pels meus pares, principalment, per la meua mare María del Carmen Alberich Tena.
dels meus retrats tracte d’acostar aquesta festivitat castellonenca al món. Mostrant la llum de les seues gaiates, la bellesa en cadascuna de les seues dames, l’alegria i emoció dels castellonencs. Retratar els seus carrers plens de pólvora, música o balls. I mostrar que les festes de la Magdalena no són qualsevol festa, sinó que realment forma part de les arrels i records dels castellonencs i castellonenques.
Durant la meua infància recorde amb gran emoció pujar a la Magdalena al costat dels meus pares i el meu germà. Junts gaudíem de les festes. Gràcies a ells, vaig tindre l’oportunitat de conéixer aquesta festivitat en profunditat sent gaiter: en primer lloc, de la Gaita 11 “Forn del Pla” i, posteriorment, de la Gaita 14 “Castàlia”.
L’any 2010, comence a interessar-me per la fotografia i a utilitzar aquesta eina publicant en xarxes i presentant-me a concursos d’aquest àmbit. A través
de la
Foto guanyadora en el primer concurs de les festes de la Magdalena. Diari Llevant el 24 de març de 2019 (sobre 13:56h).
S’hi veuen part
Cort de la reina Natalia Palacios, any que se celebrava la 75 edició de les festes de la Magdalena.
Fotografiar les festes de Castelló, suposa un gran valor i significat en l’àmbit personal. La lent em permet capturar moments per a l’eternitat perquè la fotografia va més enllà de prémer un botó o acumular fotos sense valor. La fotografia és dibuixar llum on no n’hi ha. Retratar detalls i moments en imatges. Moments que no tornaran a ocórrer, però als quals podràs tornar una vegada i una altra, i els quals podràs recordar, a través de les imatges. La meua dedicació i emoció davant aquesta forma d’art és absoluta. Tot això, per a intentar capturar la millor imatge d’aquesta meravellosa festa: La Magdalena.
Raúl Viciano
Raúl Viciano
Raúl Viciano
Per a finalitzar, m’agradaria incidir en un aspecte de la fotografia. La fotografia en blanc i negre té una qualitat atemporal que evoca una sensació de nostàlgia. En eliminar el component del color, les imatges es tornen atemporals, despullades de
referències a èpoques específiques. Això permet que l’espectador connecte emocionalment amb la imatge d’una manera més profunda, ja que les emocions i les històries que es transmeten no estan lligades a un moment o lloc específic.
Quan ens trobem amb una fotografia en blanc i negre, els nostres ulls es veuen obligats a buscar les subtileses i les textures, i les nostres ments es tornen més obertes a interpretar les emocions presents en la imatge. L’absència de color ens desafia a mirar més enllà de la superfície i a connectar-nos directament amb les emocions i els sentiments que la imatge ens transmet. Les expressions facials, els gestos i els detalls es tornen més destacats, capturant l’essència mateixa de l’emoció humana.
Les festes de la Magdalena emergeixen cada any, amb tota la seua força i esplendor, transformant els carrers en escenaris vius de tradició i cultura per a delectació dels seus habitants i, per descomptat, dels seus visitants. Espere que gaudiu d’unes festes “dignes de nom i de fets”, igual que jo les gaudisc des de l’objectiu de la meua càmera.
EMISSIONS
RADIOFÒNIQUES, LA VEU DE LES FESTES
Jorge Llago i Mateu
BREU HISTÒRIA DE L’INICI DE LA RÀDIO A CASTELLÓ
Quan parlem sobre la invenció de la Ràdio, ens ve al cap els grans talents com Maxwel, amb la seua teoria sobre les ones electromagnètiques, Hertz qui la va demostrar físicament, Popov que va inventar l’antena com a element captador d’ones, Branly amb el cohesordetector de senyals i, naturalment Marconi, qui va unir tots els progressos anteriors realitzant les primeres transmissions de senyals sense fils. Però és indispensable afegir un personatge contemporani a Marconi d’igual rellevància, encara que les circumstàncies el van ocultar de la història romanent en l’anonimat de l’èxit, Julio Cervera Baviera.
Nascut el 23 de gener de 1854 a Sogorb (Castelló), Julio Cervera va ser un personatge polifacètic: militar (comandant d’enginyers), explorador, polític, científic, escriptor i enginyer electromecànic. El seu interés per adquirir més coneixements en relació amb les transmissions d’ones el va portar a viatjar als EUA, París, Berlín i Londres, on va treballar al costat de Marconi i del seu enginyer George Kemp durant un temps fins a finals de 1899. Amb els coneixements i estudis realitzats inventa el primer sistema tècnic sense fil de transmissió de veu: la ràdio. Fins a eixe moment les transmissions realitzades per Marconi eren sols de senyals (telegrafia), i les realitza i patenta quasi deu anys després en 1912. Cervera aconsegueix resoldre multitud de problemes burocràtics i tècnics i registra les seues patents en diversos països. Aconsegueix posar el seu invent en funcionament i realitza emissions regulars entre Xàbia i Eivissa i entre Tarifa i Ceuta. Els problemes econòmics li limiten els recursos, igual que la complexa situació política espanyola, que al costat de problemes personals amb algunes autoritats, fan que suspenga i abandone els
seus projectes quedant desmantellats i oblidats. Cansat i derrotat dedica els seus últims anys a la política, sent diputat per València ocupant la vacant de Vicente Blasco Ibáñez. Finalment mor en 1936 a València.
L’ARRIBADA DE LA RÀDIO A CASTELLÓ
Amb el Reial Decret de desembre de 1932, la Direcció General de Telecomunicacions permet l’establiment d’emissores de baixa potència (0,2 quilovats) el que fa, a escala nacional, passar d’una dotzena d’emissores a seixanta-vuit. El 24 de febrer de 1932 se li adjudica al Sr. Ismael Palacio Bolufer la concessió de l’emissora EAJ-14 Ràdio Castelló, que és el seu indicatiu oficial. Ismael Palacio era un empresari nascut a Alcoi, resident a Saragossa que tenia diverses emissores en altres províncies: Osca, Logronyo i Navarra. A principis de juny de 1933 comença a emetre, a manera de prova, inaugurant-la oficialment el dia 7 de setembre de 1933, emetent en una freqüència de 1391 quilocicles, una longitud d’ona de 216 metres i una potència de 0,2 quilovats. Els modestos estudis es van situar en l’antiga plaça de la Constitució (hui plaça Major). La inauguració és presidida per l’alcalde del moment Sr. Manuel Peláez Edo, el director provincial de Telègrafs, president de la comissió Gestora de la Diputació i el propietari de l’emissora. El tècnic encarregat del seu funcionament és el Sr. Félix Comas i l’operador Sr. Arturo Ferrer. L’emissió comença amb la frase “EAJ14 Ràdio Castelló” amb la veu de Maruja Olivera Gai, els locutors eren: Gloria i Teresina Comes i Antonio Boronat. Ja en 1935 és venuda al Sr. Emilio Pérez Navarro passant a denominar-se “EAJ14 Ràdio Castelló S.L”. Arribat desembre d’eixe any, s’abandonen els vells estudis i s’inauguren els nous, que són de més dimensió i millor equipament, situats al carrer Moyano número 1, en un annex al Teatre Principal. La programació es transmet de
Comandant Julio Cervera Baviera
13/15 hores i de 18/19 hores, amb emissions principalment de música, posteriorment s’amplia l’horari de 21/23 hores. En el període de la Guerra Civil, és utilitzada per tots dos bàndols com a element de propaganda política i tanca durant dos anys 1938/40 en ser desmantellada i venudes les seues peces. El 6 de febrer de 1940, amb molt de treball i esforç, el Sr. Emilio Pérez Navarro aconsegueix posar-la de nou en funcionament. A partir d’eixe moment la programació augmenta i se supervisa per Sr. Lorenzo Gómez Requena “Loren”, que acompleix la funció de cap de programes durant la dictadura franquista exercint de censor.
ELS OIENTS
En els primers anys els aparells de ràdio eren un article molt car, pràcticament de luxe, estaven només a l’abast de molt poques persones, perquè en haver finalitzat la guerra recentment, l’economia en general era molt precària. A més del cost del mateix aparell s’havia d’afegir, per la Llei de 22-12-1935, el cost de la llicència d’aparells receptors que en eixos moments era dels següents imports: Ràdios de Galena 1,5 pessetes l’any; Ràdios d’1 a 5 llums 12 pessetes l’any; Ràdios de més de 5 llums 24 pessetes l’any i aparells en llocs públics, de 60 a 600 pessetes l’any. L’èxit i bona acollida va fer proliferar les botigues d’aparells de ràdio (lamentablement quasi totes desaparegudes avui dia), fet que progressivament els fa més assequibles al públic.
comencen a crear-se botigues especialitzades només en ràdio de les quals adjunt un llistat recopilat de les més conegudes popularment i emblemàtiques. Algunes d’elles especialitzades en marques concretes (servei oficial) i moltes altres “multimarques” amb totes les principals marques tant nacionals com estrangeres. La venda dels receptors es realitzava al comptat, a terminis (les famoses lletres) i fins i tot lloguer, molts oferien també segur de trencament i avaries. També ideen un curiós sistema anomenat ràdios “kit” que consistia en el següent: una ràdio (com hem dit abans) estava sotmesa a un impost
Les primeres botigues de venda eren les que es dedicaven anteriorment a la venda de discos i gramòfons, com ara “la Senyera” en la C/ Colón núm. 50, Fill de Jaime Blanch en C/ Colón 70-72, R. Ripoll C/ Gasset 6, etc. Posteriorment, se’ls van unir botigues dedicades a l’òptica, rellotgeria i tallers elèctrics. La demanda s’incrementa i
anual, les peces soltes que la formaven no, i així doncs el truc era comprar el conjunt de peces d’una ràdio, el “kit”, i per un mòdic preu en el taller de la botiga que el venia també el muntava, resultant fins i tot més econòmic que un de marca oficial i exempt d’impost. Totes aquestes fórmules van facilitar l’enorme expansió de la ràdio a la població. No volia deixar de nomenar molts comerços públics com ara bars, perruqueries i molts altres que també van participar a fer arribar la radiodifusió als qui no van poder adquirir un receptor de ràdio, tant els uns com els altres van ajudar al fet que famílies, amics, veïns, etc., s’uniren diàriament al voltant d’un aparell de ràdio.
Estudis EAJ-14 Ràdio Castelló
La família es reunia al voltant de la ràdio
TENDES DE RÀDIOS A CASTELLÓ
TENDA MARCA ADREÇA
Ràdio Folch
Casa Gascó
Ràdio Jovino
J. Pruñonosa
Ràdio Jornet
Casa Caro
Central Ràdio
Manuel Peláez
José Santiago Vivas (SAVI)
Evaristo Musne
Popular ràdio J.Arderius
Casa Sabat Ràdio
La Voz de Oro
José Lozán
Casa Gauchia
Igualson
Sacha Ràdio
Supremo, Lumopon, Telefunken
Vica
Telefunken
Invicta
Multimarca
Plaça de la Pau
C/ Enmig, 65
C/ Major, 111-127
C/ Governador, 14
C/ Amunt, 189
Philips, Rca, La voz de su amo, Optimus C/Enmig, 34
Philco, Ducal
Emerson
Invicta, Clarión, Ondina
Multimarca
Multimarca
Zenith
Atwater Kent
Telefunken
Fada
Kit’s
Tungsram
Ràdio Sur Philips
Jeylo
Marton
Multimarca
Multimarca i megafonia
C/ Colón
C/ Colón, 27
C/ Major, 31
C/ Cherma, 129
C/ Colón, 72
C/ Cherma, 76
C/ Gasset, Falcó, 7
C/ Campoamor, 8
C/ Colón, 78
C/ Mealla, 14
C/ Sant Lluís, 17
Plaça de la Pau, s/n
C/ Cavallers, 36
C/ Enmig
Casa Caro, servei oficial Philips
Ràdio Folch, plaça de la Pau
Casa Jeylo, carrer Cavallers
CARTELLS RADIOFÒNICS DE LES
FESTES DE LA MAGDALENA
Si bé la Ràdio a Espanya va començar l’any 1924 amb la primera emissora “EAJ-1 Ràdio Barcelona”, la seua expansió al llarg de tot el país va trigar alguns anys. El mal moment econòmic, l’enorme tensió política i les restriccions de tipus militar ho van condicionar notablement. Finalment, en 1933 es va constituir “EAJ-14 Ràdio Castelló”. Tres anys després, sense haver-se consolidat plenament, va esclatar la Guerra Civil i durant el període de guerra és explotada amb finalitats propagandístiques i bèl·liques, tant per part del bàndol Republicà com del Nacional. Posteriorment, amb l’entrada a la contesa de l’Exèrcit Nacional, és desmantellada i les
seues peces són venudes o reutilitzades en equips militars, la qual cosa fa que les emissions queden interrompudes des de finals de 1938 fins a 1940.
A partir d’aquest moment a la ciutat comencen a ressorgir les festes de la Magdalena influint a aplacar els “ressons” de la guerra civil. El dia 5 de febrer de 1940, amb grans esforços, es posa de nou en funcionament l’emissora amb una programació estable i regular alhora que la ràdio comença a arribar a moltes llars, prenent impuls la seua expansió. És en aquest moment quan comença la connexió Ràdio-Festes de la Magdalena sota el nom de “Cartells radiofònics de les festes de la Magdalena”, creats per Eduardo Codina i Manolo Sanz i promoguts per la Direcció Provincial de Propaganda amb l’ajuda de membres del Front de Joventuts i de la Secció Femenina, així com la col·laboració d’importants personalitats com el Sr. Manuel Segarra, Sr. Ángel Sánchez Gozalbo, Sr. Carlos Espresati o la Sra. Matilde Salvador, els quals van transmetre als oients tot el relacionat amb la cultura i història de la província, acompanyat de música popular tradicional, tertúlies i tota mena de notícies relacionades amb les festivitats, tot això amb un format majoritàriament en valencià.
El seu període de durada va ser de 1941 a 1946 i presentat per l’emblemàtic Cresencio López del Pou “Chencho”. S’emetia divendres i dissabte anteriors a l’inici de les festes, els seus guions eren realitzats per la Direcció Provincial de Propaganda de la Ciutat a través del seu cap el Sr. Manuel Sanz Blanco i de l’alcalde Sr. Eduardo Codina Armengot. Els Cartells van buscar donar impuls i major brillantor a les festes, sent fonamentals en la seua expansió popular. En els últims anys van incorporar locutors com Ángel Sánchez Gozalbo, Salvador Guinot i Manuel Segarra Ribés, fomentant l’esperit
Col·laboradors de “Cartells radiofònics de les festes de la Magdalena”
festiu i transmetent-lo a la població de manera eficaç. El primer programa es va fer en directe en els estudis de l’emissora al Carrer Moyano (al costat del Teatre) el dia 10 de maig de 1941 (vespra de la Magdalena), i va començar amb el cor de la Secció Femenina cantant la “cançó de l’arbre” del Mestre mossén Vicent Ripollés, després el Sr. Manuel Segarra Ribés va llegir un article titulat “La sang dels moros” i a continuació la Sra. Matilde Salvador, amb el piano del mateix estudi, va interpretar un fragment de “La filla del Rei Barbut”. L’orquestra del Sindicat de l’Espectacle va interpretar, dirigida pel Mestre Eduardo Felip, el poema simfònic de mossén Escoín “A la Magdalena”. Va tancar el programa el Sr. Carlos García Espresati amb un article final en el qual va donar pinzellades de com evolucionarien les gaiates i va definir el que serien les “madrines”, dones castelloneres que presidirien els actes festius.
En 1942 es van fer dos programes de la revista “Cartells” els dies 6 i 7 de març la vespra de la festa, com a erudits van intervenir Espresati, Segarra, Ángel Sánchez Gozalbo, Luis Revest, Bernat Artola, José Mira d’Orduña i l’alcalde i arquitecte Vicente Traver.
L’espectacle musical va córrer per part de l’Orquestra del Teatre Principal dirigida pel Mestre Bosch i els cors mixtos del Front de Joventuts, sent segons les crítiques un espectacle festiu i cultural de gran nivell.
En 1942/43 el presentador va ser Carlos Murria Arnau, els espectacles radiofònics van mantenir el mateix format als anteriors incrementant la quantitat i qualitat de les interpretacions, conscients sens dubte de l’excel·lent recepció per part dels oients, l’augment dels quals va ser notable. Ja en 1944 Salvador Guinot va donar un “plus” incorporant el seu famós personatge “El sinyó Nasio Pachés” que per mitjà de les ones de ràdio feia de transmissor de la veu del poble, manifestant les seues demandes i reivindicacions festeres.
REVISTA RADIOFÒNICA “GAIATA”
El març de 1946 i fins a l’any 1965 naix la Revista Radiofònica “Gaiata” que si bé era la continuació natural de “Cartells Radiofònics”, va ser més una evolució marcada pel nou format de les festes i la importància, popularitat i nivell que van adquirir. Al principi amb Salvador Belles, “Chencho”, i Maruja Oliveras, després amb el temps es van anar incorporant Francesc Vicent Domènech “Quiquet de Castàlia”, Carmen Alcón, Joaquin Castelló... L’emissió es va ampliar notablement perquè, a pesar de tenir caràcter setmanal, l’emissora “Ràdio Castelló” la començava a emetre cinc setmanes abans de l’inici de les festes i comptava amb la col·laboració de la Junta Central de Festejos. En la programació s’incorporava música gravada alternant-la amb actuacions en directe. La publicitat, entre les entrevistes i actuacions, fa presència de manera notable en la ràdio amb l’expansiva arribada i seguiment de la població, perquè la ràdio era un mitjà instantani, arribava en viu i en directe, la premsa tardava en el millor dels casos vint-i-quatre hores a fer arribar novetats i notícies, i la televisió encara no va començar la seua activitat de forma regular fins a 1956.
Entrevista a Radio Castelló Chencho a Radio Castelló
EL PROGRAMA DE RÀDIO
“CASTELLONERIES”
“Castelloneries” va ser un programa històric de “Ràdio Castelló” (Cadena Ser) molt popular entre els oients. Va començar les seues emissions el dia 25 d’abril de 1965 i va finalitzar divuit anys després en 1983. Creat i dirigit per Francesc Vicent Domènech, conegut popularment com a “Quiquet de Castàlia”, va ser el primer programa radiofònic en valencià dels anys seixanta. El seu format era el d’un programa cultural l’objectiu del qual era enaltir la història, la gent i les tradicions populars de Castelló i les seues comarques. El seu caràcter cultural dona a conéixer i popularitzar l’obra dels escriptors més importants de la província de Castelló en el segle XX, com ara Bernat Artola, Josep Pascual Tirado, Josep Barberá Ciprià o Miquel Peris. Musicalment, promociona la música de bandes de la província i especialment la música de dolçaina i tabal de les festes. La popularitat del programa el duu a obtindre en 1970 el premi Pàtria, per part de la Fundació Huguet i posteriorment en els anys 1977 i 78 el premi de periodisme “Ciutat de Castelló”.
Pregó passant per la plaça de la Pau, front l’edifici de Ràdio Sur, on s’aprecia les grans lletres lluminoses de “Philips”
DÈCADA DELS 80-90 FINS A L’ACTUALITAT
L’evolució tecnològica en la Ràdio va marcar, a partir d’aquest moment, la clau per a la retransmissió dels esdeveniments festers. L’aparició de més emissores de ràdio al llarg de tota la província, dotades alhora de més potents transmissors, va fer que aquests arribaren a pràcticament tota la població, en les llars, al cotxe, en el treball… en tots els llocs hi havia receptors de ràdio, sent en la vida social un element imprescindible, viu i interactiu amb les festes. Es van començar a fer per part de les emissores àmplies cobertures en directe dels actes principals: romeria, pregó, mascletà, ofrena, etc. Programacions especials amb entrevistes en directe a Reina, Dames, Autoritats... El camp a ser infinitament més gran que les reduïdes dimensions de l’estudi. També es va incidir a través de les ones dels diferents serveis destinats als festers com ara informació d’horaris, actes, talls de tràfic, serveis de transports, possibles canvis de programació, meteorologia, tot passava 179 “Quiquet de Castàlia”, al programa “Castelloneries”
“Chencho” i Arquimbau
per la ràdio. Va adquirir també notable importància en la promoció de concerts, activitats de colles i gaiates i contribueix a la difusió i participació massiva en els seus esdeveniments. Cal destacar el paper importantíssim dels locutors d’aquestes dècades com José María Arquimbau, que es van convertir en la veu de la Magdalena narrant passió i transmetent amb la seua veu fotogràfica al detall cada moment.
LES RÀDIOS ANTIGUES EN L’ACTUALITAT
Sempre m’ha semblat interessant mantindre el llegat del passat i en el meu cas en concret els orígens de la Ràdio. Des de fa més de trenta anys que vaig començar la meua col·lecció particular, he aconseguit reunir unes 300 peces entre: aparells de ràdio, alt-parlants, ràdiogalenes, micròfons, gramòfons, fonògrafs Edison, telègrafs i aparells científics utilitzats en les primeres experiències de la ràdio, centrat principalment en el període de temps entre 1900 i 1950, complementantho amb els seus llibres i publicitats corresponents de la seua època. Tots ells els he restaurat i reparat, estant en l’actualitat en correcte funcionament, no sense un gran esforç i paciència, així com invertint gran quantitat de temps. La col·lecció la componen peces de tot el món, moltes d’elles històriques, unes altres que per si soles són una veritable obra d’art, i altres que, per la seua excepcionalitat, són quasi úniques només vistes en pocs museus.
També hi ha moltes peces de la col·lecció aconseguides a Castelló, comprades en el seu moment pels antics propietaris en les populars i conegudes botigues i tallers de l’especialitat a la província: Ricardo Caro, Jovino, Jeylo, Pruñonosa, i altres que anaven apareixent a mesura que s’expandia la ràdio. Totes elles desaparegudes en l’actualitat i que llavors van ajudar notablement a l’expansió d’aquest mitjà de comunicació i al progrés de la ciutat i que hui ja formen, sens dubte, part de la història de Castelló.
Pràcticament, tota la meua vida he residit a Castelló i ara fa huit anys em vaig traslladar a la Serra d’en Galceran, on cada any faig exposicions en col·laboració amb l’Ajuntament i Sernatura, en els salons municipals o en el meu propi domicili. Em resulta molt satisfactori escoltar a les persones que venen a veure-les, les emocions que manifesten en contemplar els aparells que els recorden als dels seus pares, avis i familiars i que els fan retrocedir a la seua infància; les històries i anècdotes que em conten m’ajuden a enriquir els meus coneixements.
Col·lecció privada de Jorge Llago, a la Serra d’en Galceran
Jorge Llago en À PUNT
La varietat d’aparells va des dels primers receptors de radi fabricats amb el seu altaveu separat (trompa), ràdios de “capella” (denominades així per la seua forma superior arredonida), ràdios de galena (la ràdio més bàsica i primitiva que rectificava amb una pedra de galena), ràdios de gran format denominades de saló, ràdios-rellotge, ràdios de cofre, ràdios amb tocadiscs, portàtils, etc. Fabricats amb materials que hui dia resulten desconeguts per a les noves generacions com són: baquelita, fustes nobles, cuir, abolite, catalin, bronze, ferro... aparells sense plàstics ni circuits impresos ni llums led, amb multitud de comandaments bobines i palanques, cables folrats de cotó, vàlvules de vidre a manera de bombetes que il·luminen el misteri i espectacularitat que els envolta, acompanyats alhora d’un so propi molt especial que generen els seus primitius altaveus amb espectaculars formes de trompa o plat, i que ens transporten a temps passats.
Per a finalitzar, cal dir que la meua intenció és, en un futur pròxim, crear un xicotet museu a la Serra d’en Galceran, on exposar tots aquests aparells de manera permanent al costat de les seues respectives publicitats de l’època, i acompanyats de la informació i història particular de cadascun, amb l’objectiu que puga perdurar en el temps.
BIBLIOGRAFIA
En la següent relació citem les obres literàries i fotogràfiques que de manera directa o indirecta s’han consultat com a font d’informació, juntament amb alguna altra d’autoria desconeguda per a elaborar aquests escrit, agraint-los la seua aportació a la història de la ràdio.
La Ràdio Antiga Marcombo. Boixaren Editors / Història de les Telecomunicacions. Editorial Salvat / Exposició Històrica de les Telecomunicacions. Secretaria Gral. de Comunicacions (Ministeri de Transports, Turisme i Telecomunicacions) / Enciclopèdia La Ràdio. Bruguera / Anys de Ràdio. Editorial Temes de Hui / 75 Anys de Ràdio en Castelló. Traver GriñóPepa Ramos / Història de la Radiodifusió Espanyola en els primers anys. Editorial Nacional / La Ràdio a Espanya 1896-1977. Editorial Taurus / La Ràdio a Castelló des de 1933. Publicacions Universitàries Jaume I / Llibres de festes de la Magdalena / Butlletins Setmanals EAJ-14 anys 30 / Anuaris provincials de Castelló s. XX / Diari Mediterráneo, de Castelló / À Punt Televisió Valenciana / T.V.E. “Imprescindibles” / Enciclopèdia de les Humanitats / Arxiu Municipal de Castelló / Sucine / Biografies de la Reial Acadèmia d’Història Hispànica / Diccionari Audiovisual Valencià de la Generalitat / Antiga revista Ondas / Antiga revista Radiotècnica / Antiga revista Ràdio Barcelona
Jorge Llago en À PUNT
Col·lecció privada de Jorge Llago, a la Serra d’en Galceran
SOLARIGRÀFICS:
MAPA SOLAR DE CASTELLÓ
David Sandoval i Marta Selusi
SParada del TRAM. 3 d’agost al 7 d’octubre de 2021. Càmera cilíndrica vertical, destruïda. Est.
OLARIGRÀFICS és un projecte de creació i mediació cultural que, mitjançant l’ús d’un compendi de tècniques que conjumina coneixements i eines relacionades amb la fotografia, l’astronomia, el lumen print, el reciclatge i la creació artística, serveix per a elaborar unes imatges efímeres que cerquen representar la trajectòria aparent del Sol en la volta celeste i la seua representació física en forma de solarigrafia; i que naix amb la motivació de crear un arxiu solar de la ciutat de Castelló de la Plana, col·laboratiu i obert a tota la ciutadania.
Les imatges resultants produeixen, d’una banda, un sentiment de sorpresa però, per un altre costat, representen espais tan familiars, tan importants per a l’estudi simbòlic del paisatge, que es tracta d’una proposta perfecta per a veure i desenvolupar, com diria Vanesa Cejudo, “allò desconegut com a potencial creatiu”.
El Sol, el seu moviment aparent per l’esfera celeste, l’observació d’un paisatge a través de la llum invisible i variable al llarg de les estacions, els fantasmes dels elements vius –o mòbils, no necessàriament vius–enfront de l’estaticitat dels elements urbans i naturals inerts; tots aquests subjectes són prou variables i desconcertants per a provocar les ganes d’involucrarse en el procés o, almenys, de saber més sobre aquest.
Les càmeres solarigràfiques consisteixen, generalment, en materials reciclats: llaunes de begudes, de menjar, caixes de sabates, tubs de PVC; essencialment qualsevol recipient de plàstic (resistent) o d’alumini que siga estanc a la llum i a l’aigua. La cambra se segella mitjançant l’ús de cinta aïllant o d’alumini, segons el material del qual està construïda, per tal de no afectar l’índex de dilatació del recipient i evitar abonyegadures, arrugues o fins i tot esquerdes, i s’ompli d’un paper fotosensible que serà qui capte la imatge.
Porta del Sol. 3 d’agost a 20 de desembre de 2021. Càmera cilíndrica vertical. Oest.
Templet, parc Ribalta. 9 de juliol a 13 de setembre de 2020. Càmera cilíndrica vertical. Sud-oest.
La imatge resultant és una representació del paisatge estàtic i viu, és a dir, dels elements inerts arquitectònics o de qualsevol altre tipus (edificis, cotxes aparcats, arbres, muntanyes, i un llarg etcètera); però també dels mòbils (vehicles, persones, branques dels arbres, construccions en desenvolupament i, el més important, el Sol). L’astre rei “es mou” pel cel al llarg del dia. Però, també “canvia” la seua altura en el cel al llarg de l’any, gràcies al moviment de
de
rotació i translació de la Terra i l’analema1. Aquest moviment, aquest desplaçament que ens fa tenir més llum a l’estiu i menys a l’hivern, el moviment dels núvols que el descobreixen i enfosquen; tots aquests elements en conjunció generen una sèrie de línies plasmades en el paper: la llum reflectida pels elements fixos crea el paisatge i el moviment del Sol crea les línies que representen cada dia que la càmera està exposada a la seua llum.
Als habitants de Castelló i del món fester els sonarà l’expressió “un esclat de llum sense foc ni fum”, expressió que perfectament es podria adaptar a la ciència, de la qual depén la creació d’aquestes obres d’art. El Sol, gràcies a l’ennegriment directe del paper fotosensible col·locat dins del recipient estanc a la llum i els elements, travessa l’estenopo2 que actua d’objectiu, i crea una solarigrafia.
Cocatedral de Santa Maria i el Fadrí. plaça Major. 3 d’agost a 20 de desembre de 2021. Càmera cilíndrica vertical. Est.
1 Projecció ortogràfica de l’esfera sobre el pla meridià, suposant l’ull infinitament distant i el punt est o oest de l’horitzó.
2 Orifici molt menut, de vegades de la mida d’una agulla, que s’utilitza en fotografia estenopeica i en òptica en lloc d’una lent per a enfocar la llum i crear una imatge.
Planetari de Castelló. Autor Diego López i Calvín. 24 de juny a 23 de setembre de 2021. Càmera cilíndrica vertical. Oest
Pont del Segle XXI. 24 de juliol a 18 de setembre de 2020. Càmera cilíndrica vertical. Sud-oest
Basílica
la Mare de Déu del Lledó. 3 d’agost a 20 de desembre de 2021. Càmera cilíndrica vertical. Sud-oest
Tombatossals. 9 de juliol a 16 de setembre de 2020. Càmera cilíndrica vertical. Sud-oest
que asseguren, tant com siga possible, els resultats. A Castelló de la Plana, aquest grup està liderat per Solarigràfics i és a partir del qual, amb l’objectiu de continuar desenvolupant el projecte, que es crea el Mapa Solar de Castelló, en un principi, amb la col·laboració del centre de divulgació científic-cultural de la capital de la Plana: el Planetari de Castelló.
La creació d’una comunitat al voltant de la qual vertebrar el discurs de la solarigrafia com a eina de mediació, producció artística, representació del territori, el paisatge o l’arquitectura, és un tret essencial i diferenciador entre la solarigrafia i la suma de les seues parts.
Això porta al desenvolupament d’un procés de mediació cultural i d’un estudi sobre la forma simbòlica d’imaginar-se col·lectivament, gràcies tant a la percepció individual com comuna d’un mateix i del nostre entorn.
Un entorn que ocupem, modifiquem i percebem de manera individual i col·lectiva que compta amb un alt nivell de significació simbòlica tant per als habitants d’aquest lloc com per als seus visitants.
Gràcies a la nostra proclivitat per la creació artística, la intenció de divulgar els principis astronòmics que afecten el pas del temps i com el percebem, així com la nostra vocació de promoure Castelló des del punt de vista identitari, continuem ampliant el mapa solar per a promoure la identitat cultural de què significa ser i identificar-se com a castellonencs.
La representació d’un paisatge urbà i natural comú a totes i tots els que habitem aquesta ciutat, l’artista executor de la solarigrafia, l’espontani visualitzador d’aquesta, desprevingut receptor tant del paisatge com de l’obra que d’ell es deriva… Tots aquests elements es posen en comú i col·laboren gràcies a cada espai que habitem al llarg de la nostra vida, o fins i tot, aquells pels quals transitem temporalment, els quals ens bombardegen amb infinitat d’estímuls de diferents característiques i, molts d’ells, ens penetren tan profundament que provoquen que la nostra identitat es percep àmpliament afectada o delimitada pel nostre entorn.
La solarigrafia, com a tècnica fotogràfica experimental compta, com a tret definitori, amb la falta de previsibilitat. Una de les parts més importants de l’art solarigràfic és el seu vessant col·laboratiu que ha format una comunitat de solarígrafs, els quals comparteixen la seua obra així com els avanços en matèria de desenvolupament de càmeres i tècniques
La solarigrafia té com a subjecte representat el Sol, però el Sol banya el territori. La llum que ens fa visibles cau, reflecteix i rebota en tots i cadascun dels elements que componen el paisatge, tant el natural com l’urbà. I, com a ciutadans, en molts casos estem més familiaritzats amb l’entorn de la ciutat (l’intervingut) que amb el natural. Per això, la solarigrafia no representa el paisatge urbà com a destructor del paisatge natural, sinó que analitza la nostra relació amb l’entorn que triem i construïm i en el qual convivim.
Teatre Principal de Castelló, plaça de la Pau. 3 d’agost a 20 de desembre de 2021. Càmera cilíndrica vertical. Sud
IES Francesc Ribalta. 9 de juliol a 13 de setembre de 2020. Càmera cilíndrica vertical. Sud-oest
Edifici de Correus, Plaça Tetuan. 3 d’agost a 20 de desembre de 2021. Càmera cilíndrica vertical. Sud-est
Les nostres ciutats són el resultat de la intervenció de tots els que van estar abans que nosaltres i, per això, la seua identitat ve desenvolupada pels efectes que aquesta intervenció té sobre el mitjà primigeni. És una identitat fruit d’una relació espontània i que ens uneix al nostre entorn.
Jay Appleton, cèlebre paisatgista, escrivia en 1996 que el paisatge “és el que la gent fa amb el seu entorn després que la naturalesa l’ha posat a les seues mans”, i això s’extrapola a la solarigrafia, afegint que aquesta tècnica fotogràfica és el que desenvolupem per a representar i reinterpretar el nostre paisatge, comú i individual. Perquè en l’art de la solarigrafia hi ha una gran part de percepció individual del paisatge que habitem. És una fotografia de paisatges poc tradicional, on el subjecte fotografiat és per una part immòbil i per l’altra, està en constant moviment.
La màgia de la solarigrafia resideix no sols en capturar aquest moviment aparent però imperceptible, sinó que també en fer visible l’invisible, generant imatges
mai vistes i, per tant, interpretacions completament noves del nostre mitjà –natural o urbà–. Al cap i a la fi, de l’entorn que habitem.
Per això, perquè no és tan interessant el paisatge sinó la seua manera de ser observat, els únics protagonistes teòrics són el Sol i el paisatge, i són comuns a totes les obres produïdes. Però el lloc que ocupen aquests elements comuns en l’imaginari individual de cada autor és el que ens uneix entre nosaltres. I és d’on sorgeix la idea d’aquest projecte, de dotar a cada autor dels coneixements tècnics per a elaborar càmeres solarigràfiques i del compromís de conformar un cos únic de treball a partir dels resultats obtinguts.
La solarigrafia capta els atributs físics d’un lloc gràcies a l’impacte de la llum del Sol que, reflectida en totes direccions, troba el seu camí cap al paper fotosensible gràcies a la col·locació d’aquestes càmeres “especials”. Però la nostra concepció del lloc, així com la seua importància en l’imaginari individual, és la motivació per a la col·locació d’aquestes cambres. I l’elecció d’un lloc o un altre ve suscitada per l’impacte que cada paisatge ha tingut en cada persona.
El paisatge és local, territorial i quotidià per a les societats sedentàries. Però també està viu, és variable, canvia amb les estacions i el pas dels dies. La solarigrafia capta allò fixe i allò variable. Capta l’entorn físic i el moviment del Sol, dels éssers humans, el desenvolupament urbà, el moviment de cotxes, el creixement d’arbres i el pas dels núvols que, bloquejant el Sol, fa invisible tota la resta. Capta l’urbà, el silvestre i el rural per igual, capta elements patrimonials i obra nova a estrenar. És una eina de captació viva d’un subjecte inert on el significat principal és atorgat per cadascun de nosaltres. És una forma única de percebre a Castelló com a entorn viu, com a entorn nostre.
Esperem que vulgueu seguir experimentar-ho amb nosaltres.
REFERÈNCIES
Cejudo, V. (2018) Mediación cultural, un ejercicio para posibilitar una cultura contemporánea. Cultura, ciudadanía, pensamiento. Disponible en: mediacionartistica.org
Appleton, J. (1996) The experience of landscape Citat en: Aponte, G. (2003) Paisaje e identidad cultural Tabula Rasa, num. 1, enero-diciembre, pp. 153-164. Universitat Col·legi Major de Cundinamanca, Colòmbia.
Diputació de Castelló, plaça de les Aules. 3 d’agost a 20 de desembre de 2021. Càmera cilíndrica vertical. Est
Edifici Noble de l’Ajuntament,plaça Major. 9 de juliol a 13 de setembre de 2020. Càmera cilíndrica vertical. Oest
L’ECLIPSI TOTAL DE SOL DE 2026
Germán Peris i Luque
Gestor cultural i coordinador d’activitats del Planetari de Castelló
Un dels espectacles més impressionants de la naturalesa, que ha despertat admiració i temor per parts iguals durant la història de la humanitat, han sigut els eclipsis totals de Sol.
En primer lloc, perquè és un fenomen estrany d’observar en la vida mitjana d’una persona, llevat que viatgem a algun lloc del món per a observar un, perquè coneixem que es produirà aquest fenomen astronòmic.
En segon lloc, per la seua espectacularitat; cau la nit ràpidament en ple dia durant un breu període de temps, durant uns pocs minuts se succeeixen una sèrie de fenòmens que mai hem viscut com l’aparició de les estreles i planetes més brillants en una nit sobrevinguda quasi sobtada, l’aparició d’una majestuosa i gran corona platejada al voltant del Sol tapat per la Lluna (una Lluna negra), la baixada més que perceptible de la temperatura, el canvi en el comportament dels animals i una brisa inesperada, entre els més destacables. A tot això cal sumar-li la ràpida recuperació de les condicions de l’entorn només finalitzar aquesta fase breu de totalitat.
En tercer lloc, durant l’antiguitat, la summament complicada previsió de quan i on succeeix un fenomen d’aquesta naturalesa li conferia característiques al succés de designis divins o dolents presagis.
Fa segles que es va començar a calcular les efemèrides d’aquests fenòmens astronòmics. Tot i que les antigues civilitzacions, com Babilonis i Maies, seguien amb deteniment tots els fenòmens celestes
i van arribar a la deducció de les repeticions dels eclipsis amb major o menor exactitud (l’anomenat cicle de Saros), no va ser fins al segle XVIII, gràcies al desenvolupament de les lleis del moviment planetari (Kepler) i de la gravetat (Newton), junt amb el càlcul d’òrbites, que va ser possible establir-los en espai i temps. Solem citar l’eclipsi de maig 1715 com el primer eclipsi total de Sol calculat amb quasi total precisió per l’eminent astrònom anglés Edmund Halley.
GEOMETRIA DELS ECLIPSIS
Un eclipsi total de Sol es produeix quan el Sol, la Lluna i la Terra s’alineen de manera perfecta en l’espai, formant una línia recta. En aquesta circumstància, la Lluna tapa per complet el disc solar a l’ésser les seues grandàries aparents molt similars, i es projecta l’ombra del nostre satèl·lit sobre un punt de la superfície terrestre que, en girar el nostre planeta, es transforma en una franja o banda de totalitat, estreta però bastant allargada.
No obstant això, si la Lluna gira al voltant de la Terra, seria lògic pensar que en cada lluna nova (o noviluni) es produeix un eclipsi total de Sol (visible com a total en una franja terrestre de totalitat), i en cada lluna plena ( o pleniluni) es produeix un eclipsi total de Lluna (visible en pràcticament mig planeta en el qual és de nit). És a dir, que tots els mesos lunars sinòdics1 (el que regeix les fases lunars) hauríem de presenciar aquests espectacles. Per desgràcia les disposicions orbitals de la Terra, el Sol i la Lluna, no són així de senzilles.
1 Mes sinòdic: Interval de temps comprés entre dues fases iguals consecutives de la Lluna; per exemple, entre lluna nova i lluna nova. La seua durada és de 29,53059 dies (solars mitjans). És anomenat també mes lunar o llunació.
Libia, 2006. Germán Peris
Però l’òrbita de la Lluna creua en dues ocasions el pla de l’eclíptica, en els punts que anomenem nodes. Si la lluna plena o la lluna nova es produeix en aquests punts orbitals o nodes, llavors sí que es produirà un eclipsi. Aquestes situacions es produeixen unes dues vegades l’any, cada 173 dies, en les quals s’obri una «finestra» o «temporada» d’eclipsis que dura uns 34 dies.
La Lluna està inclinada uns 5 graus respecte a l’òrbita de la Terra al voltant del Sol (o pla de l’eclíptica2) per tant, la major part de les ocasions que es produeix la lluna nova (dia) o la lluna plena (nit), el nostre satèl·lit se situa en el cel per damunt o per davall de l’astre rei o per damunt o per davall de l’ombra del nostre Planeta, i no es produeix ni un eclipsi de Sol ni de Lluna.
Com el mes sinòdic lunar (en el qual es repeteixen les fases lunars) és de 29,5 dies, es podrien produir fins a dos eclipsis lunars en eixa temporada. Una cosa similar succeeix amb els eclipsis solars, si la lluna nova es produeix al principi i al final d’eixa temporada. Per tant, els eclipsis, tant de Sol com de Lluna, no són fenòmens estranys. Així, al llarg del segle XXI, es produiran un total de 223 eclipsis solars (68 d’ells totals) i 230 lunars (85 d’ells totals), però una altra cosa ben diferent és la seua observació.
A diferència dels eclipsis lunars (totals o parcials), que quan es produeixen són visibles en la meitat del globus terrestre nocturn, els eclipsis totals de Sol només són visibles des d’una estreta franja de territori d’una amplària màxima de 250 quilòmetres, encara que de llarga longitud (diversos milers de quilòmetres) a causa de la rotació de la Terra. A més,
2 El pla de l’eclíptica és el pla geomètric que conté l’òrbita de la Terra al voltant del Sol i, en conseqüència, també el recorregut anual aparent del Sol observat des de la Terra. Aquest pla es troba inclinat uns 23° 27′ pel que fa al pla de l’equador celeste.
Esquema eclipsi de Sol
Franja terrestre de l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026
Fons: Observatori Nacional de l’Institut Geogràfic Nacional (ING)
cal remarcar que un eclipsi total de Sol només és visible, pròpiament com a total, en una determinada ubicació del nostre planeta, de mitjana estadística, cada 300 anys aproximadament. Una persona d’un lloc determinat de la Terra, encara arribant a la vellesa, pot no haver-hi vist cap en tota la seua vida, tot això a pesar que cada any es produeixen un mínim de dos eclipsis de Sol (que no tenen necessàriament per què ser totals).
Tal com hem indicat abans, no sempre els eclipsis, tant de Sol com de Lluna, són eclipsis totals. En concret, els eclipsis parcials de Sol passen bastant desapercebuts, diríem que més que els parcials de Lluna, ja que en aquests últims és fàcil observar a simple vista durant la nit, com a part del nostre satèl·lit és tapat per l’ombra arredonida de la Terra. Per contra, durant un eclipsi parcial de Sol, fins i tot encara que un percentatge elevat de la superfície solar siga tapat per la Lluna, únicament es nota una caiguda de llum en l’ambient diürn. De fet, fora de la franja de totalitat d’un eclipsi total de Sol (on l’eclipsi és observat com a parcial), i fins i tot estant el Sol quasi completament tapat per la Lluna, sols intuïm una moderada caiguda d’intensitat lluminosa que bé podríem atribuir a un núvol passant per davant d’aquest. Aquesta suau caiguda de llum és més subtil com més allunyats estiguem de la franja de totalitat i menys disc solar estiga tapat. A més, recordem que no podem mirar al Sol parcialment eclipsat, ens enlluerna, i si ho fem amb alguna mena de filtre atenuador d’intensitat, hem de recordar que podem provocar una cremada en els ulls si no és l’adequat.
Encara més frustrant que l’observació d’eclipsis solars parcials pot ser l’observació dels eclipsis anulars de Sol, especialment per als astrònoms i aficionats a aquesta ciència. Pensem que les òrbites dels cossos celestes no són perfectament circulars; la Lluna i fins i tot el Sol no es troben sempre a la mateixa distància del nostre planeta, ja que tant la Lluna al voltant de la Terra, com de la Terra al voltant del Sol, descriuen òrbites el·líptiques. Si un eclipsi total de Sol es produeix amb la Lluna en un punt més allunyat de la seua òrbita (prop de l’anomenat apogeu), la seua grandària angular aparent és més xicotet (fins a un 14%), i el que podria ser un magnífic eclipsi total de Sol es transforma en un eclipsi anul·lar de Sol. La Lluna no tapa per complet al disc solar. En una determinada franja d’anularitat, podem veure —només amb la protecció adequada— com es forma un cercle solar al voltant de la Lluna durant uns pocs minuts, però res a veure en absolut amb l’observació d’un eclipsi total, com ja hem descrit amb anterioritat. Així va ocórrer en una estreta però allargada zona d’Espanya l’any 2005.
Eclipsi de Lluna
Eclipsi de Sol
L’IMPACTE DELS ECLIPSIS
Per tot el descrit, no és d’estranyar que trobem referències a eclipsis totals de Sol en la història, l’art, la literatura, i per descomptat en la ciència, que els va estudiar profundament durant els segles XIX i XX per a conéixer millor detalls del Sol, però també de la Lluna, del nostre propi planeta i fins i tot de l’existència o no del planeta Vulcà, un planeta més pròxim al Sol que el mateix Mercuri.
Així en les últimes dècades del segle XIX i primeres del XX, diferents països científicament avançats, enviaven als seus científics més experts en astronomia i tot l’instrumental transportable, a estudiar aquests fenòmens allí on es produïren, amb la complexitat logística que això implicava per a aquella època.
L’últim eclipsi total de Sol vist des de Castelló de la Plana va ser el 30 d’agost de 1905, amb una duració de la totalitat en el centre de la franja de 3 minuts 45 segons. La franja de totalitat va travessar Espanya de Galícia fins al Mediterrani, de forma molt similar al que succeirà el 12 d’agost de 2026, que en aquesta ocasió ens oferirà un espectacle d’1 minut 32 segons de duració de la totalitat.
Benicàssim, Catí, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Alcossebre i Vinaròs, van ser altres ubicacions dins de la franja de totalitat, on es van situar altres expedicions internacionals i també espanyoles. El director de l’Observatori Astronòmic de Barcelona, Josep Comàs i Solà es va instal·lar en Vinaròs, però potser la més important va ser la d’Alcossebre, on es va instal·lar l’expedició Pierre Janssen de l’observatori de Meudon (París).
Però aquest eclipsi a més va provocar una gran afluència —per a l’època— de viatgers ocasionals per tren, el millor mitjà de transport de l’època. Els eclipsis de Sol ja despertaven l’interés del gran públic que començava a moure quantitats de viatgers amb motiu lúdic. Castelló va respirar un aire festiu amb els carrers abarrotats de gent, els hotels, fondes i restaurants complets i una expectació inaudita per a l’any 1905 segons es narrava en la premsa del moment.
Per tota la província de Castelló es van desplegar expedicions científiques de diversos països, especialment motivats pels estudis previs de visibilitat de l’astrònom valencià José Joaquín Landerer, amic del prestigiós astrònom i divulgador francés Camille Flammarion. Un dels llocs òptims proposats per a les expedicions científiques era les illes Columbretes, però la logística de transport de científics i instrumental de mesuraments i registres, impossible d’aconseguir.
La ciutat de Castelló de la Plana va rebre l’expedició científica anglesa de la Royal Society, que va ser triada, a més de per la seua excel·lent situació en la franja de totalitat, per les facilitats d’accessos ja en aquella època. El campament d’observació es va situar, baix vigilància de les autoritats, als voltants de l’Hospital Provincial, en aquell moment en construcció. L’equip de científics va arribar a la nostra ciutat des de Barcelona vint-i-vuit dies abans per a poder establir el campament científic i muntar els instruments, i va ser rebut per les autoritats Municipals i de Diputació.
Si som del tot estrictes, l’eclipsi de 1905 no va ser l’últim eclipsi total de Sol vist a Espanya. Es va tornar a veure un eclipsi total de Sol l’abril de 1912, l’endemà de l’enfonsament del Titànic, en una finíssima franja que a penes va travessar del sud de Galícia a Gijón, amb una amplària màxima d’1,3 quilòmetres i només 6 segons de duració màxima, motiu pel qual va fer molt complicat qualsevol estudi i fins i tot la seua visibilitat. A Castelló, fora de la fina franja de totalitat d’aquest eclipsi, va ser vist com a parcial, però tan sols l’1% del disc solar, passant totalment desapercebut.
L’últim eclipsi total de Sol vist a Europa va ser el de l’11 d’agost de 1999 (un dels considerats més vistos per la humanitat en travessar capitals de països densament poblades), però des del nostre país, i des de la nostra ciutat en particular, va ser vist com a parcial i fins i tot tapant el 72% del Sol, només es va notar una escassa caiguda de la llum ambiental. El disc solar que progressivament anava sent «mossegat» pel disc lunar només era visible amb filtres especialitzats o amb instruments òptics especialment preparats per a això, ja que, recordem amb insistència, l’observació solar resulta altament perillosa per a la visió amb mitjans òptics o de protecció inadequats.
Eclipsi total de Sol 11 agost de 1999, França. Autor: Luc Viatour
L’ECLIPSI TOTAL DE 2026 A CASTELLÓ
El pròxim 12 d’agost, l’eclipsi a la nostra ciutat començarà (primer contacte o inici de la parcialitat) a les 19.35 hores. Progressivament, el disc lunar anirà cobrint al solar. Durant eixos moments hem de recordar reiteradament que per a observar-ho cal utilitzar filtres homologats per a evitar danys irreparables en els nostres ulls. Prop de la totalitat, la llum ambiental començarà a baixar notablement i també notarem la baixada de la temperatura (sobretot en espais oberts) i l’enfosquiment accelerat del paisatge en totes direccions, i es produirà l’inici de la totalitat a les 20.31 hores, és possible que, precedit d’un centelleig, en funció del perfil lunar i els últims raigs del Sol.
És el moment de gaudir a simple vista d’eixe magnífic espectacle sense cap protecció. La corona solar al voltant de la nostra estrela eclipsada pot ser espectacularment gran si es manté l’activitat solar. Les estreles més brillants i planetes apareixeran en el cel, no serà una nit tancada, però quasi. Prop del disc solar es poden mostrar punts rojos en diferents posicions que, amb uns prismàtics i només durant aquests instants de foscor, podem apreciar que són flamerades solars de la cromosfera solar. És difícil descriure eixe moment en conjunt.
I després d’un minut i 32 segons, un brillant centelleig conegut com a «anell de diamant» ens indicarà la fi de l’espectacle, cal estar atents a aquest moment exacte per a estar protegits ja en eixe instant, especialment si utilitzem mitjans òptics. La llum tornarà ràpidament a l’ambient, i el disc lunar ira abandonant progressivament al solar, encara que ja només el podrem observar amb mitjans de protecció.
És un moment tan emocionant que provoca reaccions de sorpresa i multitud d’exclamacions en llocs públics on s’acumulen persones per a veure-ho. El moment és tan breu que no recomanem la utilització de dispositius complexos per a capturar-lo, a més del nociu que pot resultar fins i tot per a un dispositiu no preparat la seua captura fora de la totalitat.
Però hem de tenir en compte que, en eixe moment, el Sol se situa només a 4,5 graus d’altura respecte de l’horitzó oest. Hem de buscar un lloc alt, sense cap obstacle davant, o bé alguna planícia que no tinga obstacles pròxims (o llunyans, però alts i que sostinguen una grandària aparent apreciable) cap a l’horitzó oest, perquè si no, ens el perdrem.
De fet, el Sol tocarà l’horitzó per a la situació de la nostra ciutat a les 21.01 hores, tan sols uns pocs minuts després de la totalitat. Després de la posta de sol, es tornarà a fer de nit, però ara de manera progressiva i natural, un crepuscle habitual al qual estem acostumats diàriament.
Eclipsi total de Sol (totalitat), Líbia 2006. Es poden observar les perles de Baily
Eclipsi total de Sol (anell diamant), Líbia 2006
Trajectòria de l’eclipsi i temps de duració, 12 agost de 2026
Enguany, ens enfrontem doncs a un esdeveniment lúdic i turístic d’impacte, encara que també una oportunitat formativa per a la comunitat escolar durant el curs lectiu, i que mou gran quantitat de persones per a la seua observació. Aquest moviment de persones s’accentuarà per caure en ple mes de vacances. Tota Europa no ha vist un eclipsi total des de fa vint-i-set anys, al que cal afegir la tradició de fer turisme i veure eclipsis que està especialment estesa en països com els EUA o Japó.
A més, hem de pensar que fora de la franja de totalitat, l’esdeveniment no revist l’espectacularitat que ofereix un fenomen així. Barcelona, Alacant, Múrcia, són grans ciutats que es troben en el corredor mediterrani, que no gaudiran de la totalitat, i les capacitats de transport privat i col·lectiu estan limitades en places i en densitat de trànsit. Buscar la totalitat el mateix dia de l’eclipsi, si no estàs ja en ella, pot resultar frustrant. I si estàs en ella, com si estem a Castelló, no t’ho pots perdre, gaudeix de l’espectacle, potser és l’únic eclipsi total de Sol que veges en la teua vida, i que ho recordaràs per a la resta d’aquesta.
Fins a la data de la redacció d’aquest article, l’autor ha vist dos eclipsis totals de Sol (1999 Hongria i 2006 Líbia), un eclipsi anul·lar (Conca 2005) i diversos parcials. De Lluna ha vist un bon nombre de totals i parcials dels quals ja no recorda especialment cap si no revisa el seu registre fotogràfic. Els dos totals de Sol són els únics que porta gravats en la seua ment. Espera, aquesta vegada, no viatjar milers de quilòmetres i poder gaudir d’un en la seua terra, Castelló.
Franja i altura de l’eclipsi a Espanya, 12 agost de 2026
Horitzó d’un eclipsi
ACTIVITATS DEL CICLE FESTER
ACTIVITATS DEL CICLE FESTER 2026
PROCESSÓ I MISSA EN HONOR A SANTA
MARIA MAGDALENA A L’ERMITORI
El 22 de juliol, els nous representants de la Gaiata 5, Horts dels Corders, per a la Magdalena 2026 van participar en els actes religiosos en honor a Santa Maria Magdalena, organitzats per la Confraria a l’ermitori. La Madrina María, Madrina Infantil Emma i President Infantil Juan, van acudir acompanyats per membres de la comissió, mostrant així el seu compromís i estima per les tradicions més arrelades de la nostra festa.
Els representants van realitzar la processó fins a l’ermita, compartint amb la resta de participants un moment de recolliment, respecte i devoció. Una vegada a l’ermitori, assistiren a la celebració de la missa solemne, dedicada a la patrona, en un ambient d’emoció i germanor. Amb la seua presència, els nous representants van iniciar un any ple d’il·lusió, vivint de prop un dels actes més significatius del calendari magdalener.
ELECCIÓ REINES I DAMES DE LA CIUTAT 2026
En l’acte de l’elecció de les Reines i Dames de la Ciutat, el 25 de juliol de 2025, la Gaiata 5 “Hort dels Corders” va viure una jornada plena d’emoció, orgull i satisfacció. Aquest esdeveniment, tan important per al món festiu de Castelló, va deixar una empremta molt especial en la nostra comissió. D’entre les candidates presentades, Naiara i María, representants de la Gaiata 5, van ser elegides Dames de la Ciutat, un reconeixement que ompli d’alegria a tots els gaiaters i gaiateres.
La seua elecció és fruit de la il·lusió, el compromís i l’estima que ambdues han demostrat sempre per les Festes de la Magdalena i per les tradicions castellonenques. Durant l’acte, Naiara i María van destacar per la seua elegància, serenitat i orgull de representar el seu sector. El moment de l’anunci va ser rebut amb gran emoció, entre aplaudiments i mostres d’afecte per part de familiars, amics i membres de la Gaiata 5.
Aquest fet suposa un gran orgull per a tota la comissió, ja que reflecteix el treball, la dedicació i l’esperit festiu que caracteritzen la nostra Gaiata. Naiara i María portaran amb honor el nom del sector i de la ciutat. Sens dubte, seran unes magnífiques Dames de la Ciutat i contribuiran a engrandir encara més les Festes de la Magdalena.
NOMENAMENT MAGDALENA 2026
El 2 d’agost de 2025 va tindre lloc l’acte de nomenament dels màxims representants de la Gaiata 5 “Horts dels Corders”, per al cicle fester de la Magdalena 2026, celebrat al restaurant Moll de Costa del Port de Castelló. Comissionats i comissionades, junt amb familiars i amistats, es van reunir per a acompanyar-los en un dia carregat d’emoció i il·lusió.
L’acte va estar presentat per Jorge Frías, qui va obrir el protocol amb unes paraules de benvinguda i agraïment. L’escenari, decorat amb tonalitats malva i tradicionals vidrieres d’una gaiata, enaltia la importància de l’acte carregat de simbolisme. Tot seguit, es va procedir al nomenament dels nous representants de la Gaiata 5 per a la Magdalena 2026: Madrina María Tirado, Madrina Infantil Emma Ferrer i President Infantil Juan Ferrer, que van accedir a l’escenari entre els aplaudiments del públic assistent, acompanyats pel President de l’associació José Antonio Naranjo.
A continuació, es va dur a terme la lectura de l’acta de nomenament, seguida de la imposició de les insígnies d’or i del lliurament del pergamí commemoratiu als nous representants. Igualment, als familiars se’ls van imposar les insígnies de plata com a mostra de reconeixement, i es va fer entrega d’un detall commemoratiu en record d’aquest emotiu acte.
Abans de la cloenda, la Madrina, la Madrina Infantil i el President Infantil van dedicar unes paraules d’agraïment a la seua comissió i a totes les persones que fan possible la festa. L’acte va finalitzar amb el tradicional crit de «Magdalena!», donant pas a un sopar de germanor i a una animada vetlada que es va prolongar fins a altes hores de la matinada.
PROCESSÓ I MISSA EN HONOR A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ
El passat 14 d’agost, els nous representants de la Gaiata 5, Horts dels Corders, per a la Magdalena 2026 van assistir als actes religiosos en honor a la Mare de Déu del Lledó, organitzats pels Cavallers de la Conquesta. La Madrina María, la Madrina Infantil Emma i el President Infantil Juan, acompanyats pels membres de la comissió, van voler estar presents en aquesta cita tan significativa per a la ciutat de Castelló.
Els nostres representants es van desplaçar fins a l’ermita de Sant Francesc de la Font per a acompanyar Na Violant d’Hongria, les Dones de Companya i el Capítol de la Germandat, en aquesta celebració ja tradicional. La participació en la processó i en la posterior missa solemne va permetre compartir un moment de recolliment, devoció i germanor, reforçant així el vincle de la gaiata amb les tradicions religioses i històriques de la Magdalena.
EXPOSICIÓ DE GAIATES DE MÀ
El 2 de setembre, la Gestora de Gaiates va inaugurar l’Exposició de Gaiates de Mà al Museu d’Etnologia de Castelló, un dels actes més representatius del calendari previ a les festes de la Magdalena. Aquesta mostra reuneix cada any el treball, la creativitat i l’esforç de totes les comissions gaiateres, que preparen amb especial dedicació els seus monuments de mà.
L’acte inaugural va comptar amb la presència de nombrosos representants del món fester i d’autoritats locals, encapçalades pel President de la Gestora de Gaiates i l’Alcaldessa de la ciutat, els quals van dirigir unes paraules d’agraïment i reconeixement a totes les comissions participants, destacant la importància de preservar i posar en valor aquesta tradició tan arrelada a Castelló.
Les Madrines i el President Infantil de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van assistir a la inauguració i van realitzar un recorregut per l’exposició, on van poder contemplar de prop la gaiata de mà confeccionada per la nostra comissió. El monument, basat en un esbós original de l’artista Jorge Frías, va captar l’atenció del públic per la seua qualitat artística, el detall del treball i la fidelitat a l’esperit gaiater.
Aquest esforç col·lectiu va ser reconegut amb el Primer Premi de l’Exposició, un guardó que va suposar una enorme satisfacció i una gran
il·lusió per a tota la comissió. Aquest reconeixement va reforçar l’orgull de pertànyer a la Gaiata 5 i va servir com a estímul per a continuar treballant amb la mateixa passió i estima per les nostres festes.
ESPECTACLE DE RECREACIÓ HISTÒRICA
Amb motiu del 774 aniversari de la ciutat de Castelló, va tindre lloc un espectacle de recreació històrica a la plaça Major, que va reunir nombrosos veïns i visitants per a rememorar els orígens i la història de la nostra ciutat. L’acte va oferir una acurada posada en escena, amb recreacions de diferents moments històrics, música i vestuari d’època, transportant el públic a temps passats.
Les Madrines i Presidents de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van assistir a aquest esdeveniment commemoratiu, mostrant així el seu suport i participació en els actes institucionals de la ciutat. La seua presència va reforçar el vincle de la Gaiata amb la història i les tradicions de Castelló, compartint amb la ciutadania una vetlada cultural carregada de simbolisme i orgull castellonenc.
HOMENATGE DELS CAVALLERS TEMPLERS AL REI
JAUME I
Amb motiu de l’aniversari de la fundació de la ciutat, els Cavallers Templers van organitzar un emotiu homenatge al Rei Jaume I, que va tindre lloc amb un solemne acte commemoratiu. La cerimònia va incloure discursos històrics, lectura de documents i la recreació de la presència del monarca, amb un ambient carregat de respecte i tradició.
Les Madrines i Presidents de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van assistir a l’acte, participant activament i mostrant el seu suport a aquesta tradició tan arrelada. La seua presència va posar en valor el compromís de la gaiata amb la història de Castelló, celebrant conjuntament la figura del monarca i l’origen de la nostra ciutat amb devoció i orgull.
ACOMIADAMENT DE LES REINES 2025
El 9 de setembre va tindre lloc l’acte d’acomiadament de les Reines 2025, en el qual Paula i Carla, Reina i Reina Infantil de Castelló durant el cicle 2025, van compartir unes emotives paraules d’agraïment i afecte amb els representants del món de la festa, les comissions, familiars i amics. La seua intervenció va ser rebuda amb una gran ovació per part del públic assistent, reconeixent el treball i la dedicació que han demostrat al llarg del seu any fester.
L’acte es va celebrar al Teatre del Raval, on les Reines sortints van estar acompanyades pels representants de la Gaiata 5, Horts dels Corders de 2025, Naiara, María i Pablo, que van voler mostrar el seu suport i reconeixement en aquest emotiu comiat. Durant la cerimònia, les Reines van recordar els moments més especials del seu cicle fester, des de la presentació i nomenament fins a les participacions en les diferents processons, misses i actes tradicionals de la ciutat.
Paula i Carla van destacar la importància de la festa en la vida de Castelló, el valor de la tradició i la implicació de totes les comissions per fer possible la celebració de la Magdalena. També van agrair la dedicació de les seues comissions i dels voluntaris que les han acompanyades en cada acte, així com el suport constant de familiars i amics.
L’acte va finalitzar amb un reconeixement públic a la trajectòria de les Reines i amb l’agraïment de tota la ciutat cap a elles, deixant constància que, encara que finalitza el seu any fester, sempre portaran amb elles els records i les experiències viscudes durant aquest període tan especial. La cerimònia va concloure entre aplaudiments i emotives salutacions, posant el punt final a un cicle fester que quedarà gravat en la memòria de tots els assistents.
ACTE D’OBERTURA MAGDALENA 2026
El dia 10 de setembre de 2025 va tindre lloc l’acte d’obertura de les Festes de la Magdalena 2026, organitzat per la Gestora de Gaiates a l’edifici de la Diputació Provincial. Aquest acte marca l’inici d’un nou i màgic capítol en el calendari fester, reunint els màxims representants dels diferents sectors gaiaters, les noves Reines i les seues respectives Corts d’Honor.
L’inici del cicle va començar amb la pujada a l’escenari de les dues Reines de les Festes, que van ser rebudes amb una gran ovació pel públic assistent. Tot seguit, van ser presentats els màxims representants de les diverses comissions. Els nostres representants de la Gaiata 5, Horts dels Corders, María, Emma i Juan, van lluir amb orgull el nom de la seua gaiata i van rebre el corresponent detall floral per part del nostre President. A més, el nostre President va lliurar un detall a les Dames de la Ciutat, Naiara i María, com a reconeixement per la seua participació i dedicació.
Durant l’acte, el President de la Gestora, José Antonio Lleó, i la Presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, van dirigir unes paraules als assistents, destacant la importància de la tradició gaiatera i la participació de tots els sectors en la festa. També va intervenir la Regidora de Festes, Noelia Selma, qui va felicitar a tots els representants i va desitjar un any fester ple d’alegria i emoció.
Posteriorment, les nostres Reines van dedicar unes paraules agraint la presència i el suport de totes les comissions i desitjant un any ple de moments inoblidables.
L’acte va concloure amb el tradicional crit de “Magdalena!” per part de les Reines, marcant així l’inici oficial de les Festes de la Magdalena 2026 i encetant un any de celebracions carregades d’alegria, tradició i germanor entre totes les comissions i representants.
IMPOSICIÓ DE BANDES, MAGDALENA
2026
Els dies 12 i 13 de desembre de 2025 es van celebrar, al Teatre Principal, els actes d’Imposició Oficial de Bandes a les Reines i Corts d’Honor per a la Magdalena 2026, tant a les representants majors com als infantils, donant així el començament oficial del nou període fester.
El divendres 12 va ser el torn dels representants infantils, una vesprada plena de màgia i emoció, on els xiquets i xiquetes representants van recórrer els carrers de la ciutat abans d’arribar al Teatre Principal. La Reina Infantil Ana Colón, juntament amb la seua Cort d’Honor, i la Madrina Infantil Emma i President Infantil Juan, van rebre una càlida benvinguda al hall del teatre, acompanyades pels representants infantils de les diferents gaiates.
Els primers a pujar a l’escenari van ser els Presidents Infantils de les gaiates, destacant el nostre representant Juan, que va rebre el pergamí acreditatiu del seu càrrec, així com la insígnia d’or de la Gestora de Gaiates. Tot seguit, van ser les Madrines Infantils les que van rebre l’esperada banda blanca, junt amb un detall floral. La nostra Madrina Infantil Emma va captivar tots els presents, lluint radiant i plena de felicitat amb la seua falda coral, manteleta de punt d’agulla i davantal tradicional, mostrant l’elegància i el carisma que la caracteritzen.
A més, la nostra Dama de la Ciutat Infantil, María, va rebre la seua banda blanca com a cort d´honor, lluïa esplendorosa amb la seua falda en color blau antic, manteleta de punt duquessa i punt d’agulla i un davantal amb bordats antics.
L’acte va culminar amb les paraules del President de la Junta de Festes i amb la desfilada de retorn de tots els representants infantils, enmig d’aplaudiments i exclamacions d’alegria del públic assistent.
L’endemà, dissabte 13, va ser el torn de les representants majors. A les 19:00, les nostres protagonistes ja es trobaven abillades amb el tradicional vestit de castellonera als portals de l’Ajuntament per a ser rebudes al Saló de Plens. La Reina Clara Sanz, la Madrina María i la Dama de la Ciutat Naiara, acompanyades per les representants infantils i tota la corporació municipal, van desfilar cap al Teatre Principal, on va tenir lloc un acte solemne i emocionant.
Entre les diferents Madrines de les comissions, la nostra Madrina María va pujar a l’escenari amb molta emoció, lluint espectacular amb la seua falda en tonalitats beige, manteleta de tul bordat i tradicional davantal. La Reina Clara va rebre la seua banda amb orgull, i la nostra Dama de la Ciutat Naiara va rebre la seua banda blanca de mans de l’alcaldessa. Naiara portava una falda blau mar, una manteleta d’encaix antic bordat a mà sobre tul i un davantal brodat que combinava diferents textures de tul i vellut. Els assistents van viure moments de gran emotivitat, amb aplaudiments continus i mostres d’afecte cap a totes les representants.
L’acte va concloure amb les paraules del President de la Junta de Festes i amb la desfilada de retorn de totes les representants festeres. En finalitzar els dos dies, els protagonistes van gaudir d’un sopar als salons del Nàutic, acompanyats pels seus familiars, i d’un ball que es va prolongar fins a altes hores de la matinada, posant el punt final a unes jornades carregades d’emoció, tradició i germanor, iniciant així un any fester ple de màgia i moments inoblidables.
PRESENTACIÓ GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
El passat 20 de setembre de 2025 va tindre lloc la primera presentació de l’any de la Gaiata 3, un esdeveniment molt esperat pels amants de la festa. Els membres de la comissió van preparar amb il·lusió i detall el seu monument, que va ser mostrat davant de familiars, amics i públic assistent. L’acte es va desenvolupar en un ambient festiu i familiar, amb música i animació, que va fer gaudir tant a grans com a xiquets.
Els representants de la gaiata van desfilar amb orgull i van ser aplaudits per tots els assistents, mostrant la il·lusió per iniciar un nou cicle fester. Durant la presentació, es van donar a conéixer els noms de les màximes representants Adriana Lapusan i Ana Paula Morales i es va destacar l’esforç de la comissió en la preparació del monument. L’acte va concloure amb salutacions i mostres d’afecte del públic, posant de relleu la dedicació i la passió que cada gaiata aporta a les festes de Castelló.
PRESENTACIÓ GAIATA 4 “L’ARMELAR”
El 27 de setembre de 2025 va tindre lloc al Palau de la Festa la segona presentació a càrrec de la Gaiata 4, en un acte carregat d’espectacle i festa que va marcar un moment destacat dins de l’inici del cicle fester. La presentació va comptar amb una posada en escena cuidada, on la música en directe, les coreografies i l’ambient escènic van acompanyar la desfilada dels representants, fent que l’acte es convertira en un espectacle vivent més que una simple presentació.
Les llums, la decoració i la coreografia van crear una atmosfera vibrant, fent que cada element del monument de la Gaiata 4 brillés amb intensitat i elegància davant del públic assistent. Els membres de la comissió van explicar amb entusiasme el significat del monument, destacant l’esforç col·lectiu i la creativitat artística que s’ha vist reflectida en cada detall del disseny.
Els assistents van poder gaudir d’un espectacle que va incloure música, moviment i color, amb moments d’emoció quan es van presentar els màxims representants de la gaiata a l’escenari. L’acte va concloure entre aplaudiments i felicitacions, deixant una sensació d’alegria i d’unitat festera que augura un any intens i ple de moments memorables per a la Gaiata 4 i per a les seues màximes representants Amanda Pastor i Alejandra Pachés.
PROCESSÓ DE SANT FRANCESC I SANTA CLARA D’ASSÍS
El passat 4 d’octubre de 2025, les Madrines i Presidents de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van participar en la tradicional processó de Sant Francesc i Santa Clara d’Assís, celebrada a la Capella de les Clarisses, un dels actes religiosos més emblemàtics del calendari fester. Els representants van recórrer els carrers del centre de la ciutat amb solemnitat i respecte, acompanyats per familiars, membres de les comissions i veïns.
La processó va estar marcada per un ambient de recolliment i devoció, amb els fidels que seguien el recorregut i participaven amb cant i oració. Els nostres representants van mostrar el seu compromís amb les tradicions religioses de Castelló, destacant la importància de la festa com a punt de trobada entre cultura, història i fe. L’acte va finalitzar amb l’arribada a la Capella de les Clarisses, on es va celebrar una breu cerimònia, reforçant el vincle de la gaiata amb la comunitat i les tradicions més arrelades de la ciutat.
PRESENTACIÓ GAIATA 10 “EL TOLL”
El 4 d’octubre de 2025 va tindre lloc la presentació oficial de la Gaiata 10, “El Toll”, dins del cicle de presentacions gaiateres amb motiu de la Magdalena 2026. L’acte es va celebrar al Palau de la Festa, on es va viure una vetlada plena wwd’espectacle, música i emoció amb la posada en escena de la comissió i el seu monument davant de familiars, amics i públic assistent.
Els protagonistes van desfilar amb elegància, i les llums i la coreografia van ajudar a destacar cada detall de la gaiata, creant un ambient vibrant i festiu. Es van presentar oficialment les màximes representants de la comissió, Edurne López i Ester Querol, que van ser rebudes amb forts aplaudiments.
Durant l’acte es va fer una explicació breu de la temàtica del monument, que reflectix el simbolisme del “Toll” com a espai emblemàtic de la ciutat, un punt de trobada i referent històric dins del patrimoni local.
L’espectacle va combinar elements tradicionals i sons festers, fent que la presentació es convertís en un autèntic espectacle gaiater, que va captivar els assistents i va posar en relleu l’esforç artístic i col·lectiu de la comissió.
CELEBRACIÓ DEL 9 D’OCTUBRE
El passat 9 d’octubre de 2025, les Madrines i Presidents de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van participar en els actes organitzats amb motiu del Dia de la Comunitat Valenciana. Els representants van acudir al castell de focs d’artifici a l’esplanada de l’Auditori i Palau de Congressos, on van gaudir d’un impressionant espectacle pirotècnic que va il·luminar el cel de la ciutat.
Tot i la pluja que va impedir la celebració d’altres actes a la plaça Major, els assistents van poder gaudir de la màgia dels focs artificials, que van crear moments de gran emoció i bellesa. La jornada va ser una mostra de tradició i cultura, permetent als nostres representants viure amb entusiasme aquesta festivitat tan important per a Castelló. L’acte va reforçar el vincle de la Gaiata 5 amb la ciutat i amb les seues tradicions, destacant la il·lusió i el compromís dels nostres representants malgrat les condicions meteorològiques.
PRESENTACIÓ GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
L’11 d’octubre de 2025 va tindre lloc la presentació oficial de la Gaiata 17, “Tir de Colom”, en un acte celebrat al Palau de la Festa de Castelló, amb la presència dels màxims representants de la comissió i de nombroses autoritats i públic festiu. La cerimònia va servir per a donar a conéixer les Madrines, Tania Candel i Isabella Gallego, juntament amb el President Javier Gimeno i el President Infantil Leo Rico, per a la Magdalena 2026, que van ser presentats entre forts aplaudiments del públic.
L’esdeveniment va destacar per l’ambient festiu i emotiu, on la comissió va compartir els detalls i la il·lusió amb què han preparat la seua participació en el nou cicle fester. Les representants van desfilar amb elegància i van rebre mostres d’afecte de tots els assistents, mentre la música festera i les intervencions van donar ritme a la vetlada. El públic va poder apreciar de prop la creativitat i el treball col·lectiu que defineix la Gaiata 17, fent d’aquesta presentació un moment molt especial dins de la programació prèvia a la Magdalena.
DIA DEL PILAR
El passat 12 d’octubre de 2025, les Madrines i Presidents de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van participar en els actes organitzats amb motiu del Dia del Pilar, acudint al Centre Aragonés per a celebrar aquesta festivitat tan significativa. Els nostres representants van ser rebuts amb afecte pels membres del centre i van participar en les activitats programades, mostrant el seu respecte i vinculació amb les tradicions aragoneses a Castelló.
Posteriorment, la comitiva es va desplaçar fins a la Parròquia de la Santíssima Trinitat, on van participar en la missa solemne en honor a la patrona d’Aragó. Durant la cerimònia, les nostres Madrines i Presidents van mostrar el seu compromís amb la
comunitat i amb les tradicions religioses, reforçant el lligam entre la festa de la Magdalena i altres celebracions culturals i religioses de la ciutat. L’acte va concloure amb salutacions i felicitacions, deixant constància de la presència i implicació de la Gaiata 5 en totes les festivitats locals.
MERCAT DE COMERÇ DEL RAVAL
El passat 18 d’octubre de 2025, les Madrines i Presidents de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van participar en el tradicional Mercat de Comerç del Raval, un esdeveniment que fomenta el comerç local i la vida del barri. Els representants van recórrer els carrers plens de parades, mostrant la gaiata i interactuant amb comerciants i veïns, que van rebre amb il·lusió la visita.
Durant la jornada, es van desenvolupar activitats lúdiques i culturals, amb música i animació que van enriquir l’ambient festiu. Les nostres Madrines i Presidents van posar especial atenció en conéixer els productes i iniciatives del mercat, mostrant el suport de la gaiata al comerç local. L’acte va servir també per a reforçar la presència de la comissió en la vida del barri i per gaudir d’una jornada de convivència amb la comunitat, deixant una imatge festiva i participativa de la Gaiata 5 entre els assistents.
PRESENTACIÓ GAIATA 2 “FADRELL”
El 18 d’octubre de 2025 va tindre lloc al Palau de la Festa de Castelló la presentació oficial de la Gaiata 2, Fadrell, dins del cicle inicial de la Magdalena 2026. L’acte va reunir familiars, amics, membres de la comissió i públic festiu per a gaudir d’una vetlada plena de ritme i espectacle amb música, llums i coreografies que van acompanyar la desfilada dels representants.
Els protagonistes de la nit van ser els màxims representants de la Gaiata 2, Núria García i Noa Martínez que van fer la seua entrada a l’escenari sota els aplaudiments, mentre la posada en escena reflectia un ambient festiu i colorit. L’acte va ser molt creatiu, amb balls divertits inspirats en el joc d’escacs, que van captivar tots els assistents i van aportar un toc original i humorístic a la presentació.
Els assistents van poder gaudir de la combinació d’art, tradició i originalitat, convertint aquesta presentació en un acte molt especial i memorable dins del calendari festiu de la Magdalena.
PRESENTACIÓ GAIATA 15 “SEQUIOL”
El 25 d’octubre de 2025 va tindre lloc al Palau de la Festa de Castelló la presentació oficial de la Gaiata 15, Sequiol, en un acte emotiu i festiu que va reunir a familiars, amics, membres de la comissió i veïns.
L’escenari va ser el d’una vetlada plena de color, música i animació, on la comissió va mostrar amb orgull la seua il·lusió per al nou cicle fester. Durant l’acte es van presentar les màximes representants de la Gaiata 15 per a la Magdalena 2026, María Collados i Vega Peraire, que van fer la seua entrada sota forts aplaudiments del públic.
La posada en escena va comptar amb moments musicals i intervencions que van fer destacar la creativitat i l’originalitat de la comissió, reflectint el seu sentit de comunitat festera. Els assistents van viure una nit de festa i germanor, on l’ambient gaiater va ser el protagonista i va posar de manifest la passió i dedicació de la Gaiata 15 al món de la Magdalena.
CONCERT
DE LA
BANDA MUNICIPAL “32é ANIVERSARI DE SANT FRANCESC I SANTA CLARA D’ASSÍS”
El passat 28 d’octubre de 2025, la Banda Municipal de Castelló va oferir un concert especial amb motiu del 32é aniversari de Sant Francesc i Santa Clara d’Assís, celebrat a la ciutat amb la presència de veïns, autoritats i representants festers. Les Madrines i Presidents de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van assistir a l’acte, mostrant el seu respecte i vinculació amb les tradicions religioses i culturals.
Durant la vetlada, la banda va interpretar un repertori variat, combinant marxes festives i peces clàssiques, creant un ambient de solemnitat i alegria. Els assistents van gaudir de la música en directe i de l’ambient de comunitat que caracteritza aquests actes. La jornada va ser una mostra de cultura, tradició i participació ciutadana, destacant la implicació de la Gaiata 5 en tots els actes festius de Castelló.
HALLOWEEN AL SECTOR
El passat 31 d’octubre de 2025, el sector de la Gaiata 5, Horts dels Corders, va organitzar una divertida vesprada de Halloween per a tots els seus membres i familiars. Els més menuts van recórrer els comerços del barri demanant el tradicional “truco o trato”, mentre els establiments els rebien amb dolços i bon ambient.
A més, els xiquets i xiquetes van participar activament en la decoració del local de la comissió, creant amb imaginació i il·lusió espais terroríficament divertits. La jornada es va completar amb un sopar compartit, on tots els participants van gaudir de la companyia, les converses i la creativitat de la festa.
L’acte va ser una mostra de convivència, alegria i participació dins del sector, reforçant els vincles entre comissió, familiars i veïns i deixant un record molt especial de la celebració de Halloween per a tots els assistents.
PRESENTACIÓ GAIATA 13 “SENSAL”
L’1 de novembre de 2025 va tindre lloc al Palau de la Festa de Castelló la presentació oficial de la Gaiata 13, Sensal, dins del cicle de presentacions de la Magdalena 2026. L’acte va sorprendre el públic amb una posada en escena inspirada en el món del cabaret, plena de llums, música i elegància que van transportar els assistents als anys daurats de l’espectacle.
La vetlada va combinar coreografies vibrants i una ambientació teatral que va captivar tots els presents, creant un marc festiu i emotiu per donar a conèixer els màxims representants de la gaiata.
Les Madrines Raquel Guillén i Victoria Fabregat van pujar a l’escenari entre forts aplaudiments, rebent el reconeixement del públic per la seua dedicació i il·lusió. L’espectacle va destacar per la seua creativitat, combinant elements visuals i sonors que van fer d’aquesta presentació un moment molt especial dins del calendari festiu.
ENTREGA DE LA GAIATA DE MÀ A
L’AJUNTAMENT
El passat 4 de novembre de 2025, la Gaiata 5, Hort dels Corders, guanyadora del XI Concurs de Gaiates de Mà, va ser instal·lada en el hall de l’Ajuntament de Castelló de la Plana com a mostra permanent del treball gaiater. Aquest monument gaiater dissenyat per la nostra comissió ocuparà un lloc preferent dins de la casa de tots els ciutadans, on podrà ser contemplat al llarg de l’any.
L’acte va comptar amb la presència de l’alcaldessa, Begoña Carrasco regidora de Festes, Noelia Selma, i altres representants municipals, així com amb les nostres madrines i els presidents. La iniciativa de col·locar la gaiata guanyadora al hall vol valorar aquest símbol festiu tan representatiu de la Magdalena i de la història de la ciutat, i així permetre als visitants i veïns admirar l’obra gaiatera fora dels dies de festa.
Aquest reconeixement reflecteix el compromís de la Gaiata 5 amb la tradició festiva i destaca l’esforç col·lectiu de tota la comissió per fer possible aquest guardó.
PRESENTACIÓ GAIATA 11 “FORN DEL PLA”
El 8 de novembre de 2025 va tindre lloc al Palau de la Festa de Castelló la presentació oficial de la Gaiata 11, Forn del Pla, dins del calendari de presentacions de la Magdalena 2026. L’acte va comptar amb un ambient festiu i creatiu, on la comissió va donar a conéixer les seues màximes representants per a l’any fester, Marta Armijo i Julia Granados, entre forts aplaudiments i música en directe.
Durant la vetlada, es va preparar una posada en escena dinàmica amb coreografies i interludis musicals que van aportar un toc de color i alegria al moment de la presentació. Els assistents van gaudir d’una nit plena d’energia positiva, amb la participació activa de la comissió i una ambientació que va captivar tant a familiars com al públic festiu.
La presentació va destacar per la passió i la dedicació amb què la Gaiata 11 va mostrar el seu projecte, reforçant el vincle entre la tradició gaiatera i tots els sectors implicats en la festa. Aquest acte va ser un pas emocionant i significatiu en la preparació del cicle fester de la Magdalena 2026, deixant una gran expectació de cara als actes futurs.
PRESENTACIÓ DEL CARTELL DE FESTES DE LA MAGDALENA 2026
El 14 de novembre de 2025 es va fer la presentació oficial del cartell anunciador de les Festes de la Magdalena 2026, un acte que marca simbòlicament l’inici del compte enrere cap a les festes fundacionals de Castelló. El cartell escollit com a imatge oficial porta per títol “Monumental” i és obra del reconegut dissenyador gràfic i artista Juan Diego Ingelmo, destacat pel seu treball creatiu i impacte visual.
La presentació es va desenvolupar al Menador Espai Cultural, en la plaça Hort dels Corders, i va congregar autoritats locals, representants festers i públic en general, en un acte emotiu i carregat de simbolisme. Entre els assistents es trobaven
l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, la regidora de Festes, Noelia Selma, el president de la Junta de Festes, Raúl Collazos, i les Reines de les Festes, així com membres de les comissions gaiateres i altres col·lectius vinculats a la festa.
El lema “Monumental” representa no només la grandesa de les pròpies festes, sinó també el sentit d’orgull col·lectiu i l’arrelament cultural que caracteritza la Magdalena. Aquest títol acull com a símbol la llum, la pirotècnia, la música, la indumentària i la tradició històrica de la ciutat, elements que lliguen passat i present en una celebració única.
Durant la presentació es va explicar que el cartell va ser seleccionat d’entre 63 propostes presentades al concurs, reflectint així la creativitat i participació de la comunitat artística en aquesta cita festiva. La seua elecció per part del jurat posa en valor no només la qualitat de la proposta, sinó també la capacitat de transmetre l’essència de la festa. A més, es va inaugurar una exposició pública de tots els cartells participants, que es pot visitar al Menador fins al 30 de novembre, oferint una mirada ampla sobre les idees creatives que van optar a ser la imatge de la Magdalena 2026.
La presentació del cartell va constituir un acte institucional i festiu al mateix temps, amb intervencions que van destacar la importància de la festa com a motor cultural i social de Castelló, així com el valor de projectar-la més enllà de les fronteres locals. Aquest cartell, que acompanyarà tots els materials promocionals, programacions i activitats de la Magdalena 2026, simbolitza l’esperit de la festa i la cohesió de la comunitat gaiatera al voltant d’un esdeveniment de gran arrelament històric i emocional.
PRESENTACIÓ GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
El 15 d’octubre de 2025 va tindre lloc al Palau de la Festa de Castelló la presentació oficial de la Gaiata 8, dins del cicle de presentacions prèvies a la Magdalena 2026. L’acte va destacar per la seua posada en escena inspirada en el món del circ, incorporant elements visuals i sonors que van captivar tots els assistents.
La comissió va brindar un espectacle vibrant amb coreografies, música festiva i acrobàcies simbòliques, creant una atmosfera dinàmica i festiva des del primer
moment. Les màximes representants de Portal de l’Om, Andrea Naches i Valeria Amat, van ser presentades amb gran il·lusió, i la teatralització va ajudar a transmetre l’energia i la creativitat de la comissió.
La presentació va combinar l’alegria pròpia del circ amb la tradició gaiatera, fent que l’acte fos memorable per a familiars, amics i públic general. Aquest espectacle va reforçar el vincle entre innovació i tradició dins del món festiu, deixant una gran expectació per als actes següents del calendari de la Magdalena.
PRESENTACIÓ GAIATA 12 “EL GRAU”
El 22 de novembre de 2025 va tindre lloc la presentació oficial de la Gaiata 12, El Grau, al Palau de la Festa de Castelló, dins del cicle festiu de preparació per a la Magdalena 2026. L’acte va destacar per una posada en escena inspirada en l’ambient del Casino de Las Vegas, amb llums, colors i ritmes que van transportar el públic a la màgia i l’esplendor d’aquest icònic escenari en el qual es van presentar als seus màxims càrrecs per a la Magdalena 2026, Madrines Claudia Albert i María Salom i President Infantil Miguel Ramírez.
La comissió va sorprendre els assistents amb un espectacle ple de coreografies elegants i números temàtics, que van combinar elements festius amb l’estètica pròpia del món del joc i l’entreteniment, creant una atmosfera única i festiva. Els representants i membres de la Gaiata van pujar a l’escenari entre forts aplaudiments, mostrant la il·lusió amb què han treballat el seu projecte per a l’any fester.
L’ambient va ser d’alegria i espectacle, destacant la creativitat i el compromís de la comissió per unir tradició gaiatera amb propostes escèniques innovadores. Aquest acte va marcar un pas important dins de la programació festiva, deixant una impressió memorable entre tots els assistents i preparant l’esperit de celebració de cara a la Magdalena.
LA GAIATA 5 A LA FIRA D’ATRACCIONS
El passat 23 de novembre de 2025, les Madrines i Presidents de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van participar amb gran il·lusió en la Fira d’Atraccions de Castelló, gaudint d’una jornada plena de diversió i entreteniment. Els membres de la comissió van recórrer les diferents atraccions, compartint rialles i moments especials amb familiars i amics.
Durant la visita, els xiquets i xiquetes van poder pujar a les atraccions més emocionants, mentre els més grans gaudien de l’ambient festiu i de la companyia de la comissió. L’acte va ser també una oportunitat per reforçar els vincles entre comissió i veïns, i per mostrar la proximitat de la Gaiata 5 amb la comunitat.
La jornada va concloure amb un ambient de germanor, alegria i diversió, deixant un record molt especial per a tots els participants i preparant-los per als pròxims actes del calendari festiu de la Magdalena 2026.
CONCERT EXTRAORDINARI PEL CENTENARI DE LA BANDA MUNICIPAL
El passat 26 d’octubre de 2025, les Madrines i Presidents de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van assistir al concert extraordinari celebrat amb motiu del centenari de la Banda Municipal de Castelló, un esdeveniment carregat de música, emoció i història. L’acte va tenir lloc en un marc festiu i solemne, on es van interpretar peces representatives del repertori de la banda al llarg dels seus cent anys de trajectòria.
Els nostres representants van gaudir de la qualitat musical i de la posada en escena, compartint aquest moment amb altres autoritats, veïns i membres de la comunitat festiva. La jornada va servir per a reconéixer la trajectòria de la Banda Municipal i la seua importància en la vida cultural i festiva de Castelló. La presència de la Gaiata 5 va posar en relleu la relació estreta entre la música i la festa, reforçant els vincles amb la tradició i contribuint a fer de l’esdeveniment una celebració participativa i emotiva.
PRESENTACIÓ GAIATA 9 “L’ESPARTERA”
El 29 de novembre de 2025 va tindre lloc al Palau de la Festa de Castelló la presentació oficial de la Gaiata 9, L’Espartera, dins del cicle de presentacions prèvies a la Magdalena 2026. L’acte va reunir familiars, amics i públic festiu, que van poder gaudir d’una vetlada plena de música, llums i animació festiva.
La comissió de la Gaiata 9 va oferir una posada en escena cuidada, amb moments escènics i coreografies que van donar entrada als seus màxims representants sota forts aplaudiments. Els assistents van presenciar detalladament la presentació de la gaiata i dels elements que defineixen la seua identitat dins del món gaiater.
L’espectacle va combinar tradició i dinamisme, destacant la creativitat de la comissió i la il·lusió amb què afronten el nou cicle fester. Aquest acte va ser un pas emotiu i vibrant dins de la programació de la Magdalena, deixant una gran expectació pels pròxims esdeveniments del calendari festiu.
ENCESA DE LES LLUMS DE NADAL
El 5 de desembre de 2025, Castelló va donar oficialment la benvinguda a la temporada nadalenca amb la tradicional encesa de les llums de Nadal a la Plaça Major, un acte multitudinari que va reunir veïns, famílies i visitants en un ambient festiu i acollidor. La cerimònia va començar a les 19:00 h amb el compte enrere oficial, on les autoritats, i les Reines de les Festes 2026 van activar l’encesa de més d’1,7 milions de llums LED que il·luminaran 94 carrers i places de la ciutat durant tot el període nadalenc.
L’acte va incloure un espectacle de música i videomapping sobre la façana de l’Ajuntament, creant un ambient màgic que va captivar els assistents. També hi va haver actuacions en directe i un petit castell de focs artificials, acompanyats de peces musicals que van donar un aire d’alegria i celebració.
Aquesta encesa de llums va marcar l’inici d’un ampli programa d’activitats nadalenques que faran brillar la ciutat fins al gener, amb mercats, animacions i espectacles per a totes les edats.
DIA DE LA CONSTITUCIÓ
El dia 6 de desembre de 2025, amb motiu de la celebració del Dia de la Constitució, es va celebrar a la plaça Major un concert a càrrec de la Banda Municipal de Castelló. Els nostres representants van acudir a un acte tan important en el qual es va fer una lectura pública de la Carta Magna, enaltint el valor de la Constitució com a pacte social i base de l’estabilitat democràtica. A la lectura van participar desenes de castellonencs i castellonenques de diferents edats.
PRESENTACIÓ GAIATA 6 “FAROLARAVALET”
El 6 de desembre de 2025 va tindre lloc la presentació oficial de la Gaiata 6, Farola-Ravalet, dins del calendari festiu que prepara la Magdalena 2026. L’acte es va celebrar al Palau de la Festa de Castelló i va reunir familiars, amics i veïns que van gaudir d’una vetlada plena d’alegria i espectacle.
Durant la cerimònia es van presentar els màxims representants de la gaiata: la Madrina Claudia Beltrán Palencia, la Madrina Infantil Inés García Zahonero i el President Infantil Álex García Alegre, acompanyats pel seu president, Esteban Gual Ibáñez.
L’acte va estar amenitzat amb música i balls de diferents èpoques que van aportar dinamisme i emoció a la presentació, creant un ambient festiu que va captivar els assistents.
Els representants van fer la seua entrada sota forts aplaudiments, mostrant la il·lusió i el compromís amb què afronten el nou cicle fester. Aquest acte va ser un pas destacat dins de la programació de la Magdalena 2026, reflectint la creativitat i la dedicació de la comissió i deixant una excel·lent sensació entre tots els presents.
CARTER REIAL
El 13 de desembre de 2025, la Plaça Major de Castelló va acollir un dels actes més esperats de la temporada nadalenca: l’entrega de cartes al Carter Reial. Durant el matí, xiquets i xiquetes acompanyats de les seues famílies van fer arribar els seus desitjos als Reis Mags d’Orient. La jornada va tenir un moment especial quan els representants de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van pujar a l’escenari per entregar personalment la carta al Carter Reial, mostrant la seua il·lusió i esperit festiu.
Els nostres representants, i les Reines de les Festes, van protagonitzar aquest acte amb entusiasme, recollint l’aplaudiment del públic assistent. La presentació va
combinar la màgia del Nadal amb la tradició gaiatera, destacant la participació activa de la comissió dins de la programació nadalenca de la ciutat.
La jornada va estar plena de sons festius, llums i alegria, i va permetre que tots els xiquets i xiquetes gaudiren de la màgia del moment. L’acte va reforçar els vincles entre la festa local i les tradicions nadalenques, deixant un record molt especial entre tots els assistents.
PRESENTACIÓ GAIATA 1 “BRANCAL DE
LA CIUTAT”
El 13 de desembre de 2025 es va celebrar al Palau de la Festa de Castelló la presentació oficial de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, dins del cicle festiu de la Magdalena 2026. L’acte va destacar per la seua atmosfera molt musical, amb un espectacle que va repassar els èxits sonors que han marcat les diferents edicions de la Magdalena, oferint al públic una vetlada dinàmica i emotiva.
Les intervencions musicals i les coreografies van acompanyar la desfilada dels membres de la comissió i dels màxims representants, que van pujar a l’escenari entre forts aplaudiments, mostrant orgull i il·lusió. L’espectacle va fer de fil conductor de l’acte un homenatge festiu al paper de la música en la tradició gaiatera, barrejant tradició i creativitat en una nit plena de color i ritme. Els assistents van poder sentir l’energia de la comissió i gaudir d’una proposta escènica cuidada, que va reforçar el vincle entre la història de la festa i la participació activa de la comunitat gaiatera.
SOPAR DE NADAL DE LA GESTORA DE GAIATES
El passat 19 de desembre de 2025, la Gestora de Gaiates va celebrar el seu tradicional sopar de Nadal al restaurant Àgora de Castelló, un acte festiu que reuneix representants de totes les comissions i màxims responsables del món gaiater. La vetllada va ser una ocasió per compartir experiències, recordar moments del cicle fester i gaudir d’un ambient de germanor entre totes les comissions.
En aquesta edició, hi van assistir amb gran il·lusió la Madrina i el President de la Gaiata 5, Horts dels Corders, així com la Dama de la Ciutat, Naiara, mostrant la seua implicació i compromís amb la festa. Els assistents van poder degustar un menú especial, enmig de converses animades i de la màgia pròpia d’aquestes dates.
La vetlada va incloure moments de reconeixement i també d’intercanvi de la Flor de Pasqua, consolidant els vincles entre les comissions i reforçant l’esperit de comunitat. Va ser un acte entranyable que va tancar el 2025 amb alegria, records compartits i esperança per al nou any fester que començarà amb la Magdalena 2026.
PRESENTACIÓ
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
El 20 de desembre de 2025 va tindre lloc la presentació oficial de la Gaiata 7, Cor de la Ciutat, al Palau de la Festa de Castelló, dins de la programació festiva prèvia a la Magdalena 2026. L’acte es va celebrar en un ambient alegre i participatiu, amb música i animació que van fer vibrar els assistents des del primer moment.
La comissió va preparar una posada en escena cuidada, on la creativitat i l’esperit festiu van acompanyar la desfilada dels màxims representants que van ser presentats oficialment davant de familiars, amics i públic general. L’espectacle va combinar ritmes festius, coreografies i llums que van reflectir l’energia que caracteritza la Gaiata 7. Els assistents van poder apreciar l’entusiasme dels components de la comissió i la il·lusió amb què ha treballat el seu projecte gaiater per a aquest nou cicle. Aquest acte va ser un pas emotiu en la preparació de la Magdalena 2026, deixant una gran expectativa de cara als actes que vindran.
FELICITACIÓ DE NADAL
Com ja és tradició en les comissions de sector, arribat Nadal, els màxims representant del món de la festa dediquen una felicitació nadalenca per a tots els castellonencs i castellonenques.
Els nostres màxims representants van voler felicitar les festes de Nadal a tota la comissió de la Gaiata 5. Per això, es van abillar amb les seues millors gales i van fer una sessió fotogràfica plena de simbolisme nadalenc.
Jose, María, Emma i Juan van desitjar, a tota la comissió i a tot Castelló, que la calidesa de Nadal els ompli d’amor, pau i moments inoblidables. També ens van desitjar que l’Any Nou estiga ple d’esperança i somnis per complir.
DINAR DE NADAL DE LA GAIATA 5
El passat 21 de desembre de 2025, la comissió de la Gaiata 5, Horts dels Corders, va celebrar el seu tradicional menjar de Nadal, un acte festiu que va reunir membres, familiars i amics en un ambient de germanor i alegria. La vetlada va comptar amb un menú especial nadalenc, i tots els participants van poder compartir moments entranyables recordant els actes festers del 2025. Un dels moments més esperats va ser la visita del Pare Noel, que va recórrer la sala repartint regals i felicitacions, i que va portar l’alegria pròpia d’aquesta època de l’any a tots els assistents.
La jornada va servir també per a reforçar els vincles d’amistat dins de la comissió, i va deixar un record molt especial entre tots els presents, en un ambient ple de rialles, música i esperit nadalenc.
BERENAR DE NADAL DE LA GESTORA DE GAIATES
El 2 de gener de 2026 la nostra Madrina Infantil Emma i el nostre President Infantil Juan, van acudir al tradicional berenar de Nadal de la Gestora de Gaiates. Tots els representants infantils de les dènou comissions de sector, la Reina Infantil i les Dames de la Ciutat, van gaudir d’una vesprada molt entretinguda al parc d’oci Kidom. Van poder descobrir un món d’aventures compartint una experiència lúdica diferent i molt divertida.
CAVALCADA DELS REIS D’ORIENT
El 5 de gener de 2026, la ciutat de Castelló va acollir la tradicional Cavalcada de Reis, un dels actes més màgics i esperats de la temporada nadalenca, on els Reis Mags d’Orient recorren els carrers repartint il·lusió i regals a tots els xiquets i xiquetes. Les Madrines i Presidents de la Gaiata 5, Horts dels Corders, van acudir juntament amb les Reines de les Festes 2026 per assistir a l’esdeveniment i viure de prop la màgia de la visita reial.
Els reis van recórrer els carrers de la ciutat, saludant al públic i participant en l’ambient festiu que envolta aquest tradicional acte, carregat de llums, música i color. La Cavalcada és una oportunitat per a reforçar els vincles entre la festa local i la comunitat, així com per mostrar la implicació dels màxims representants de les comissions gaiateres en les tradicions més entranyables de Castelló.
L’acte va tindre moments de màgia, emoció i alegria, deixant un record inoblidable tant per als més petits com per a tots els assistents.
UNA TRADICIÓ SENSE
RELLEU. BREUS REFLEXIONS.
La creació de cada monument s’inicia en la privacitat de l’artista, enfront d’un simple full de paper que després derivarà en la imponent i il·luminada figura final. El més complicat és transmetre la idea del cap al paper. L’esbós és un simple dibuix; quan l’artista gaiater comença a fer gaiata és quan comencen a sorgir els detalls. Amb l’esbós a la mà i encara en els últims dies de calor estiuenca, les persianes metàl·liques del magatzem de gaiates s’eleven per a començar, de nou, des de pràcticament zero.
Transcorregudes les festes de Nadal, l’enrenou en el magatzem de gaiates “Pepín Marco” resulta constant. De manera progressiva, fins a Magdalena, els artistes poleixen els detalls precisos i s’enfronten a desafiaments més concrets, com el funcionament del joc de llums, ara mitjançant la informàtica. No obstant això, amb el pas dels anys, el bullici en el magatzem perd auge. Abans es presumia de tindre moltes persones treballant, hui dia a penes són unes poques persones de les comissions de sector les que dediquen, altruistament, el seu temps en la creació dels monuments. El relleu generacional es complica en una professió que requereix dedicació i constància a l’ombra dels reconeixements. És sacrificat, cal posarli molta dedicació, temps, il·lusió i estar pendent dels materials, del box o de les vidrieres.
Els artistes gaiaters assenyalen l’ensenyament i el coneixement de les gaiates com una de les solucions per a evitar un mal major. És important que a les escoles s’explique què són els monuments gaiaters, més enllà dels elements bàsics de la festa. La gaiata és el símbol diferencial de les festes de la Magdalena. Es tracta d’un monument efímer que representa la història, cultura i tradició de Castelló. D’aquesta manera, la societat actual s’erigeix en guardiana de la seua pròpia història i decideix com
conservar la seua tradició. Amb la Desfilada de Gaiates culmina el treball fet per les comissions dels 19 sectors gaiaters, amb una explosió de llum que farà brillar la ciutat i la connectarà amb el seu orgull de genealogia, a través d’un ofici que lluita per conservar-lo.
La comissió de la Gaiata 15, “Sequiol”, conscients que la gaiata és una de les tradicions més significatives i singulars de la Ciutat de Castelló, reflex dels primitigenis pobladors i l’origen de la ciutat, convoquen cada any el “Concurs Escolar de Maquetes de Gaiates, Ciutat de Castelló”, entre els escolars de Centres d’Educació de Primària i Secundària.
La finalitat del concurs és impulsar el coneixement entre els més joves dels dissenys, materials i elements característics que ha de reunir el monument que representa les Festes Fundacionals de Castelló. Aquest concurs és fonamental per a poder transmetre les nostres tradicions als més xicotets i així intentar mantenir-les vives.
TALLER GAIATER A L’IES MATILDE SALVADOR
Eduardo Lagares i Mateos va nàixer el 14 de novembre de 1983 i les gaiates formen part de la seua vida d’una forma poc habitual. Els seus pares no són castellonencs, i molt menys castelloners, per la qual cosa a casa seua la cultura i costums locals les van aprendre en família de manera simultània.
Cada setmana gran, els seus pares el portaven a la Desfilada de Gaiates i esperaven amb il·lusió fins al final, perquè la gaiata del seu barri, Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, desfilava l’última. Encara no existia l’Encesa de Gaiates i dilluns de Magdalena, en despertar, el primer que feia era córrer a la finestra del saló per a veure si la gaiata estava al seu emplaçament. Calia baixar a admirar-la i fixar-se bé en els detalls.
Durant la resta de la setmana la dibuixaria, i després faria els seus propis “esbossos”. Tenia molt clar que algun dia faria una gaiata.
Eduardo és membre de l’Associació d’Artistes Gaiaters. En 1999, amb quinze anys, va dissenyar les gaiates major i infantil de “Brancal de la Ciutat”. Va sentir una responsabilitat enorme quan van triar el seu esbós per a, per fi, veure’l fet realitat. Però eixa sensació es va incrementar en gran manera quan es va aconseguir una cosa encara més important. La veritable notícia no va ser que un xiquet de 15 anys la dissenyés i programés el seu joc de llums, sinó que la van construir altres tants xics i xiques de l’Escola Taller d’Almassora. La intenció era assentar un precedent perquè noves generacions d’artistes pogueren nàixer amb el suport d’institucions públiques. La seua trajectòria com a artista gaiater acabava de començar i ha continuat fins hui en dia.
La comissió de la Gaiata 5, conscient que les tradicions s’han de transmetre a les noves generacions, va demanar a Eduardo que s’apropés a l’IES Matilde Salvador per a fer un “Taller Gaiater”. Amb l’estimable col·laboració de la professora de Tecnologia del centre, Sofia Gómez, i un membre de la nostra comissió, l’alumnat de 4t ESO va poder aprendre un poc més com “Fer Gaiata” i les tècniques per a pintar vidrieres.
L’experiència va ser molt enriquidora i l’alumnat va poder conéixer tos els aspectes i materials necessaris per a la construcció de les gaiates.
El Taller va començar amb un breu recorregut pels tipus de gaiates, per mostrar els monuments que hi ha així com les disciplines que es requereixen per a la seua construcció. Un dels aspectes a destacar en la xarrada d’Eduardo va ser els valors intrínsecs que hi ha darrere del treball de construcció dels monuments gaiaters.
La il·luminació és un dels aspectes més rellevants en el monument gaiater. El seu objectiu és augmentar la visibilitat i destacar els elements arquitectònics, les formes i textures del monument, a més de ser un dels elements principals de la gaiata per la seua simbologia. Les noves tecnologies s’han incorporat a la construcció i la il·luminació per leds ha substituït a la tradicional bombeta. Els tipus de leds que es poden utilitzar són variats i tenen diferents característiques:
• LED monocromàtic: emet un únic color; il·luminació ambiental, accentuar detalls; llum fixa, intermitent i fins i tot regulació d’intensitat.
• RGB (Rojo, Verd, Blau): capaç de mesclar aquests tres colors per a crear qualsevol color; crear efectes dinàmics de color: transicions a diferents velocitats; il·luminar zones àmplies destinades a canviar de color de manera homogènia.
• Programables: cada LED o grup de leds pot ser controlat per a canviar de color de manera independent; crear efectes complexos com a patrons de llum o seqüències; zones que requerisquen efectes de moviment.
Una altra de les parts fonamentals de les gaiates són les vidrieres, que es realitzen amb curades tècniques manuals per les comissions de sector. L’artista gaiater crea el dibuix de les vidrieres perquè siga el complement perfecte al monument.
Els tipus de vidrieres es classifiquen per la seua tècnica (emplomat o pintat) o pel seu estil arquitectònic (clàssic o contemporani). Les tècniques principals són l’emplomat, que requereix molt pols de la persona que realitza el dibuix, encara que la tendència per a facilitar la tècnica i rapidesa en el procés implica utilitzar retoladors permanents per a definir el traç. Així mateix, la pintura tradicional per a l’emplomat és laca de bombetes, mentre que per als permanents s’usa pintura acrílica.
Les vidrieres en els monuments gaiaters són un esclat de color. Poden ser dibuixos de formes geomètriques, florals, clàssiques que narren la història de Castelló... totes elles subjectes a la imaginació de l’artista gaiater i del seu equip de treball.
Desitgem que aquest article de divulgació servisca d’inspiració a les noves generacions i els anime a preservar i enaltir l’ofici d’artista gaiater.
Pàgines web on trobar informació i vídeos de com fer gaiata: www.eduardolagares.es www.gaiatainteractiva.es www.fergaiata.es
“UN ESCLAT DE LLUM”:
PROVOCACIÓ AL
DESCOBRIMENT
Equip de Llibret
LA LLUM COM PROVOCACIÓ, ORIGEN I REFLEXIÓ.
Ja des dels primers assentaments nòmades de la humanitat, la curiositat i aprenentatge per la llum van presentar un abans i un després. És el control i el domini del foc per part de l’home, el que marca el pas del paleolític al neolític en la prehistòria, i coneguda per tots és la rellevància del foc i la llum en la tradició grega, romana, egípcia o asteca…
El domini i coneixement del sol i els cicles, van permetre avanços que fins i tot ara, han pogut quedar obsolets o oblidats (primeres fotografies, la bombeta clàssica, els negatius d’una pel·lícula…) són elements que cap xiquet o xiqueta reconeixerien hui en dia, però com a punt de partida d’una civilització mediatitzada i informatitzada, no podíem perdre l’oportunitat de dur a terme amb els més menuts de la comissió aquesta proposta lúdica i didàctica.
Partint de principis del corrent educatiu Reggio Emilia, vam disposar diferents propostes relacionades amb la llum, des del seu origen natural amb la disposició planetària i el sol, fins a la creació de circuits, la dispersió de la llum o la utilització de llum negra per despertar la curiositat i l’estimulació dels cent llenguatges. Una jornada en què els futurs artistes gaiaters van gaudir i mostrar interés i capacitats artístiques les quals van sorprendre els adults i a ells mateixos.
LLUM ENMIG DE LA MAR
Sara Bonachera i Forner
Enmig del blau profund de la Mediterrània, unes illes menudes i volcàniques, les Illes Columbretes, s’alcen com antics sentinelles fets de pedra, sal i vent. Sobre la roca més alta de totes, a més de vuitanta metres sobre la mar, s’alçava el far. Era un punt lluminós, una guia per als vaixells que travessaven aquelles aigües traïdores.
Allí, en aquell far, vivia un home anomenat Francisco Bonachera Vázquez , el meu avi, i era conegut per tots com “l’home més feliç del món”. Ell no sols mantenia encesa la llum que protegia els navegants; també obria casa seua a qui arribés: pescadors després de llargues jornades, mariners buscant refugi, potser algun vaixell perdut. A tots els oferia menjar, allotjament i una paraula amable.
Primer far de Columbretes. 1859-1916.
Far de Columbretes. 1954.
Les Illes Columbretes no eren fàcils. Aïllades, rocoses, colpejades per les tempestes. Quan el vent bufava i les ones colpejaven amb fúria, tota l’illa semblava tremolar. A voltes, la mar pujava tan alta que només la torre del far quedava fora de l’aigua. Per sobreviure, ell i la meua àvia junt amb el meu pare que era jove i la meua tia, plantaven un xicotet hort, criaven gallines i conills i cultivaven creïlles. Una vida austera, però plena de dignitat.
El meu avi tenia, a més, un ull curiós per tot allò menut. Als voltants del far s’amagaven criatures diminutes: escarabats, mol·luscos, éssers de la mida d’un sospir. Quan un entomòleg visità l’illa l’any 1958, descobrí desenes d’espècies noves. Entre elles n’hi havia una que batejà amb el seu cognom: «Bonacherai». Fou un homenatge al faroner que l’havia ajudat a trobar-les.
Fins a 1975, en aquella illa visqueren faroners, guardians del far i les seues famílies. Quan la llum s’automatitzà, el turó quedà mut. Ja ningú no necessitava quedar-se mirant la mar de nit ni encendre fanals. Les famílies se n’anaren, les barques ja no atracaven sovint… i el far es convertí en memòria.
Potser, de vegades, els navegants actuals passen davant de les Columbretes sense saber que fa dècades, hi visqué un faroner que les trepitjà amb pas ferm, que cuidà aquelles illes com qui cuida una casa. Que compartí la seua taula amb desconeguts, que veié tempestes terribles i eixides de sol com mil promeses. I encara que el far ja siga automàtic, la llum del meu avi continua viva: una llum que no depén de làmpades, sinó de la memòria.
LA TEUA FOTO DE LLEDÓ:
LA LLUM COM A TESTIMONIATGE EVANGELITZADOR
Sergio González i Benages
CLAVARI 2023 DE LA MARE DE DÉU
DEL LLEDÓ
La llum no sols il·lumina els espais; també, com en aquest cas, revela un vincle. Hi ha llums que ens permeten veure. En la fe, com en la fotografia, la llum és un llenguatge silenciós que connecta el visible amb l’intangible, amb el metafísic, el quotidià amb el transcendent. Capturar la llum és, en certa manera, atrapar un instant de veritat. I això és precisament el que proposa el concurs de fotografia “La teua foto de Lledó”: mirar amb atenció, detindre’s, i deixar que l’emoció s’expresse a través d’una imatge senzilla, honesta i profundament humana.
Impulsat per la Real Confraria de Nostra Senyora del Lledó, aquest certamen va nàixer amb un propòsit clar: enaltir i difondre la devoció a la Verge del Lledó, Patrona de Castelló, utilitzant un llenguatge contemporani i accessible com és la fotografia realitzada amb telèfon mòbil. Després de nou edicions —l’última celebrada en 2025— el concurs s’ha consolidat com una invitació oberta a tota la ciutadania a mirar a Lledó des de la proximitat, des de l’emoció i des de la llum.
Les bases del concurs estableixen un marc senzill però significatiu. Les imatges han d’estar vinculades a la figura de la Verge del Lledó, a la Basílica i el seu entorn, a les celebracions en el seu honor, a la pròpia Confraria o als actes que aquesta organitza. No es tracta de buscar la fotografia perfecta, sinó la mirada autèntica. L’elecció del mòbil com a única eina no és casual: és el dispositiu que tots portem damunt, el que ens acompanya en la vida diària i el que ens permet reaccionar de manera espontània davant un moment carregat de significat.
El concurs aposta, a més, per la puresa de la imatge: fotografies originals, inèdites i sense cap mena d’edició. En aquesta decisió hi ha una declaració d’intencions molt clara: la llum no es manipula, s’acull. El que es veu és el que és. L’emoció no es construeix després; succeeix en l’instant. Així, cada participant es converteix en testimoni directe d’un moment de fe, de trobada o de celebració, aportant la seua pròpia sensibilitat al relat col·lectiu de Lledó.
En un temps en el qual les imatges circulen a una velocitat vertiginosa, iniciatives com “La teua foto de Lledó” demostren que la fotografia pot ser també un instrument d’evangelització. No des del discurs, sinó des de l’experiència compartida. Cada imatge enviada, cada instant capturat, és una manera d’acostar la figura de la Verge a noves mirades, especialment a les generacions més joves, acostumades a comunicar-se a través del visual.
La fotografia permet una cosa essencial: mostrar la devoció, la tradició i la fe no com a conceptes abstractes, sinó com a realitats vives que s’expressen en gestos, en mirades, en silencis i en celebracions
Primer premi 2025 “Torna la Mare, Ressona la fe”
Autora: Carla Collazos
comunitàries. A través de la llum, la Verge del Lledó es fa pròxima; a través de la imatge, la fe es converteix en relat compartit.
El concurs ha viscut, a més, moments d’una intensitat especial en els últims anys. L’any 2024, marcat pel Centenari de la Coronació de la Verge del Lledó i per la celebració del III Any Marià, va regalar a la ciutat una oportunitat única: l’eixida de la Verge des de la Basílica per a acostar-se al centre de Castelló i als seus fidels. Aquells trasllats van ser molt més que un esdeveniment religiós; una trobada emocional profunda entre la patrona i el seu poble.
La llum d’eixos dies —la dels carrers, la dels rostres, la de les mirades emocionades— va oferir instants d’una bellesa irrepetible. La fotografia va permetre fixar en la memòria col·lectiva eixos moments carregats de devoció i pertinença. Gràcies a iniciatives com aquest concurs de fotografia, moltes d’eixes imatges no van quedar només en el record individual, sinó que van passar a formar part d’un patrimoni visual compartit, testimoniatge de l’amor de Castelló a la seua Patrona.
Més enllà del concurs, és imprescindible valorar el treball constant, discret i generós que realitza la Confraria de la Mare de Déu del Lledó durant tot l’any. Cuidar una advocació tan profundament arrelada en la història i la identitat de Castelló de la Plana no és tasca senzilla. Requereix dedicació, compromís i una enorme responsabilitat amb el patrimoni material i immaterial de la ciutat.
Aquest article vol ser també un agraïment sincer a la Junta de la Confraria i a tots els confrares que, any rere any, mantenen visca la devoció, la tradició i el vincle espiritual amb la Verge del Lledó. Gràcies a la seua labor, iniciatives com “La teua foto de Lledó” no és tan sols un concurs de fotografia, sinó un autèntic espai de trobada entre fe, cultura i ciutadania.
Perquè, al cap i a la fi, cada fotografia és una xicoteta llum encesa. I totes juntes formen un reflex fidel de què significa Lledó per a Castelló: història, emoció, identitat i esperança.
Segon premi 2025, “Dolça Mare” Autor: Lauren Benedito.
Tercer premi 2025, “Madre Lledó” Autora: Sara Beltrán
PASSATEMPS
Pinta el Dibuix!
Troba les set diferències
A Casa Juanjo portem des de 1997 treballant per a Elaboració de Productes Artesanals oferir als nostres clients els millors productes.
Selecció de Carns i Productes Gourmet
Detalls i cistelles personalitzades
EPÍLEG
Equip de Llibret
L’orgull de genealogia queda perfectament recollit al text del Pregó anunciador de les festes fundacionals de la ciutat. La història, els cronistes i documents, ens fan saber que aquell descens de la població amb canyes a la Plana és una figura merament retòrica, carregada de romanticisme. Però sí que és cert, que per a tots els castellonencs i castellonenques és motiu de gran orgull el llarg, intens i productiu “camí”, recorregut pels nostres ancestres i per nosaltres mateixos, en aquests set-cents setanta-cinc anys d’història de Castelló.
No podem tancar les pàgines del nostre llibret sense fer una anàlisi rigorosa, emotiva i necessària del projecte que avui teniu a les mans, “La llum que ens il·lumina“. Rigorosa perquè el nostre objectiu sempre és presentar un llibret elaborat, amb un fil conductor ben lligat, amb informació fidel que ve avalada per la ploma de grans articulistes; i per a enllaçar-ho tot, una maquetació coherent a la temàtica, cuidada fins a l’últim detall, lluminosa i actual, per a mostrar eixa llum que mai s’apaga. Per altra banda, volem transmetre emoció, amor per les nostres festes i tradicions. El poble castellonenc sap la importància de “mantindre sempre encesa la llum de l’amor filial”, com resa el nostre Pregó, i amb aquest projecte cultural pretenem retre homenatge a aquest orgull de genealogia.
Per a finalitzar, ens agrada fer una reflexió necessària en qualsevol projecte que busca el respecte del lector. Aquesta obra, que teniu a les mans, és el resultat de mesos de treball, d’idees compartides i d’una estima profunda per les nostres tradicions i per la nostra història, que us proposa un camí de llum, la llum que us acompanyarà en tot el recorregut d’aquestes pàgines.
Gràcies, de tot cor, a vosaltres, lectors i lectores, esperem que aquest llibret us haja fet gaudir, reflexionar i sentir-vos encara més orgullosos de formar part de Castelló i de les seues tradicions. És gràcies al vostre interés i estima que aquest treball cobra vida i sentit, que les paraules impreses passen de ser tinta sobre paper a formar part de la memòria col·lectiva del nostre poble. Un agraïment especial a totes aquelles persones que han col·laborat desinteressadament i han compartit els seus coneixements en l’elaboració dels articles, part fonamental per a crear un projecte cultural. Gràcies als patrocinadors que han donat suport econòmic amb les publicitats i fan possible que duem a terme el treball que avui teniu a les mans.
Tanquem les pàgines del nostre llibret amb orgull i esperem que gaudiu de la llum de Castelló, una llum que mai s’apaga. Castelló ha fet de la llum un símbol etern i cada pàgina és una espurna per a enaltir aquesta llum.
