03
març 2016 programa núm. 49
JLG / GOD-ART CHANTAL AKERMAN CINEMA POLONÈS MILAN KUNDERA ELS MILLORS FILMS DE L’ANY GAUMONT CENTENARI DE GREGORY PECK
Liceu
La Ra m bl a
L2 (Paral·lel) L3 (Liceu i Paral·lel)
la
Ra m
bl
a
C/
de
Sa
nt P
au
FILMOTECA DE CATALUNYA 2 SALES de cinema EXPOSICIONS BIBLIOTECA ESPECIALITZADA llibreria BAR-Restaurant C/
No
u
de
Plaça de Salvador Seguí, 1-9 08001 Barcelona
ISSN edició impresa: 2013-2743 ISSN edició electrònica: 2013-2662 D.L. B-38.546-81 Disseny i maquetació: Studio Aparte
14 / 21 / 59 / 64 88 / 91 / D20 / H14
Darrere les sigles JLG s’amaga un dels cineastes cabdals de tots els temps. Se’l coneix també com el Déu de les Arts (God-Art) i se l’associa amb la Nouvelle Vague; però, des del seu refugi suís, segueix en actiu després de capgirar el llenguatge i la tecnologia. Era hora de dedicar-li una retrospectiva actualitzada, amb la presència d’un dels seus col· laboradors més propers, que coincidirà amb l’homenatge a la recentment desapareguda Chantal Akerman. Les analogies entre tots dos creadors són més que evidents. I per arrodonir el to francòfon d’aquest mes, segueix la commemoració dels 120 anys de la Gaumont amb un altre homenatge pòstum a Ettore Scola, autor de La nuit de Varennes. Celebrem, d’altre banda, el centenari de Gregory Peck i posem el focus en quatre films amb o sobre textos del txec Milan Kundera. Sense oblidar una panoràmica de cinema polonès contemporani i un seminari de la professora suïssa Elisabeth Bronfen sobre diverses cares de les relacions entre el cinema i la guerra. Esteve Riambau Director
02 JLG / God-Art
07 Chantal Akerman, un record
12 Mostra de cinema polonès
16 Cinema ben escrit: Milan Kundera
19 Els millors films de l’any
24 Gaumont, 120 anys de cinema europeu
28 Centenari de Gregory Peck
31 Espectres de la guerra segons Elisabeth Bronfen
JLG / God-Art
Amb la col路laboraci贸 de
Altre cop Godard? En efecte, cal revisar periòdicament l’obra de Jean-Luc Godard. Primer, perquè no para de créixer i modificar-se; segon, perquè aquest nou “corpus” il·lumina retrospectivament el conjunt; tercer, perquè nosaltres i el món també canviem. Godard és un dels grans renovadors del llenguatge cinematogràfic i alhora es presenta com un dels pocs cineastes vius que conserva les essències d’un art. Va imposar una llibertat d’escriptura que l’ha portat a crear una gramàtica i una poètica pròpia, la de la citació i el fragment. És reflexiu i teòric, però també un dels pocs poetes de la imatge. Irrita i fascina, és confús i clarivident, arranca com un cineasta pop per fer-nos pensar ara, a mesura que és menys i menys narratiu, en Ingres o Piero della Francesca. Com a la vida, el sublim i l’irrisori es donen la mà dins del seu cinema. God-Art. El cicle serà presentat per Fabrice Aragno, director de fotografia i muntador dels darrers films de Godard.
04 Quod erat demonstrandum L’invisible Adieu au langage Adiós al lenguaje Pravda British Sounds
05 Week-end La chinoise Une femme mariée Una dona casada
06 Tout va bien Tot va bé Le gai savoir La gaia ciència
JLG / God-Art
Dimarts 15 / 20.00 h
Sessió doble
Sala Chomón
Quod erat demonstrandum FABRICE ARAGNO, 2012. Suïssa. VOSC. 26’. Projecció en DCP.
Un muntatge realitzat a partir d’extractes de films de Jean-Luc Godard.
L’invisible FABRICE ARAGNO, 2015. Int.: Blanche Montel, Nade Dieu, Gérard Depardieu. Suïssa. VOSC. 30’. Projecció en DCP.
Una pintura cinemàtica que torna sobre si mateixa en un loop infinit. Presentació a càrrec de Fabrice Aragno. Dimecres 16 / 18.30 h
Sala Laya
Adieu au langage Adiós al lenguaje JEAN-LUC GODARD, 2014. Int.: Héloïse Godet, Zoé Bruneau, Kamel Abdeli, Richard Chevallier, Jessica Erickson. Suïssa-França. VOSE. 70’. Projecció en 3D.
L’últim film de Godard parteix d’una història clàssica que es va tornant complexa mitjançant la intrusió d’aforismes i imatges sorprenents que el cineasta va pensar per ser exhibides amb la tecnologia 3D. El Festival de Cannes va reconèixer el talent i la transgressió de Godard amb el premi del Jurat. Presentació a càrrec de Fabrice Aragno. Dijous 17 / 18.30 h
Sessió doble
Sala Laya
Pravda JEAN-LUC GODARD I EL GRUP “DZIGA VERTOV”, 1969. França-RFA. VOSC. 58’
Atac directe al revisionisme i a l’imperialisme socialista.
British Sounds JEAN-LUC GODARD I EL GRUP “DZIGA VERTOV”, 1969. Gran Bretanya. VOSC. 52’
Una anàlisi de la producció i la situació de la dona a la societat capitalista i una especulació sobre la consciència de classe i la necessitat de l’organització política.
4
Week-end JEAN-LUC GODARD, 1967. Int.: Jean Yanne, Mireille Darc, Jean-Pierre Léaud, JeanPierre Kalfon, Valérie Lagrange. Itàlia-França. VOSC. 95’
Un matrimoni emprèn un viatge per França amb el seu cotxe esportiu per passar el cap de setmana a casa dels pares d’ell. “Per Godard el cotxe és l’element decisiu de la vida moderna, impulsor de costums i de la voluntat del consumidor. Només exagerant una mica la nota, el cineasta fa brollar tots els instints: els personatges es peguen, s’insulten... Els cadàvers farceixen el film, la sang surt a borbolls, i tan tràgic panorama no és més que una divertidíssima farsa en la qual podem reconèixer un retrat lúcid i senzill de l’època actual” (Àlex Gorina).
La chinoise
Divendres 18 / 17.00 h
Sala Chomón Diumenge 20 / 19.30 h
Sala Laya
Dimarts 22 / 18.30 h
JEAN-LUC GODARD, 1967. Int.: Anne Wiazemsky, Jean-Pierre Léaud, Juliet Berto, Michel Semeniako, Lex de Bruijn, Omar Diop. França. VOSC. 90’
Sala Laya
El pre Maig del 68, un apartament burgès i un grup d’adolescents que juguen al marxisme-leninisme, seguint els postulats radicals del Llibre vermell, serveixen a Jean-Luc Godard com a pretext per il·lustrar la seva pròpia translació ideològica. Un veritable pastitx visual banyat pels continus discurs teòrics, la influència del teatre de Bertolt Brecht, “el vermell revolució” i les imatges netes i clares d’una joventut en marxa.
Sala Chomón
Une femme mariée Una dona casada JEAN-LUC GODARD, 1964. Int.: Macha Méril, Philippe Leroy, Rita Maiden, Bernard Noël, Roger Leenhardt. França. VOSE. 98’
Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona casada que té un amant. Un Godard senzill però que certifica amb claredat algunes de les seves estratègies expressives i figures d’estil. Potser l’aspecte sociològic, que va esperonar la censura francesa, ha perdut amb el temps (o és encara una bona instantània de l’època?), però la tècnica del collage, la integració del documental en la ficció i la fragmentació del cos en el tractament de les escenes eròtiques són ja fites històriques.
Dissabte 26 / 22.00 h
Dimecres 23 / 20.30 h
Sala Chomón Divendres 25 / 19.00 h
Sala Laya
5
Dissabte 26 / 21.30 h
Sala Laya Dimarts 29 / 21.30 h
Tout va bien Tot va bé JEAN-LUC GODARD, JEAN-PIERRE GORIN, 1972. Int: Yves Montand, Jane Fonda, Vittorio Caprioli, Jean Pignol. Itàlia-França. VOSC. 95’
Sala Laya
“Actualment, prendre l’ofensiva consisteix a fer Love Story, però de manera diversa. Consisteix a dir: veureu un film d’amor amb les vostres estrelles preferides. S’estimen i es barallen com en tots els films, però allò que els separa o els uneix nosaltres ho anomenem «la lluita de classes». El motiu pel qual, Jane Fonda, periodista, o Yves Montand, cineasta, passin de «t’estimo» a «ja no t’estimo» i després a un altre «t’estimo», es basa en el fet que entre ambdós «t’estimo» hi ha quaranta minuts en què els protagonistes són segrestats en una fàbrica ” (Jean-Luc Godard).
Diumenge 27 / 19.00 h
Le gai savoir La gaia ciència
Sala Chomón Dimecres 30 / 20.00 h
Sala Chomón
6
JEAN-LUC GODARD, 1969. Int.: Jean-Pierre Léaud, Juliet Berto. RFA-França. VOSC. 95’
Una adaptació lliure de l’Émile de Jean-Jacques Rousseau, en la qual dos individus, encarnats per Léaud i Berto, s’interroguen, a ritme de cançons cubanes revolucionàries, sobre les connotacions didàctiques de l’audiovisual, la supervivència dels postulats bazinians, els criteris ideològics de la societat capitalista i els límits del cinema i la televisió. En un decorat negre i neutre, metàfora de la isolació dels protagonistes, Godard reflexiona sobre l’art de la transgressió tot reconstruint els vincles formals entre el so i la imatge i imposant la seva personal didàctica visual –collage de cartells, tipografies en pantalla o fotografies–, aliena a la narració estereotipada. El títol del film és la traducció de Die fröhliche Wissenschaft de Nietzsche i constitueix el primer projecte absolutament influenciant pels dogmes del Grup Dziga Vertov, en què el cineasta francès deixa enrere el camí cinematogràfic encetat a la Nouvelle Vague.
Chantal Akerman, un record
Amb la col路laboraci贸 de
09 Golden Eighties Els daurats anys vuitanta Un jour Pina a demandé... Un dia Pina em va demanar... Portrait d’une jeune fille de la fin des années 60 à Bruxelles Retrat d’una noia de la fi dels anys seixanta, a Brussel·les
10 De l’autre côté De l’altre costat Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les No Home Movie
11 Chantal Akerman par Chantal Akerman Chantal Akerman per Chantal Akerman Saute ma ville Salta la meva ciutat La chambre L’habitació Je, tu, il, elle Jo, tu, ell, ella
Tenia els ulls molt clars i el somriure fàcil i molt bell, però una tristesa indefinible li travessava el rostre. Chantal Akerman la vam conèixer mitjançant els seus films. No tots eren bons, no sempre eren aconseguits però això era lògic: les pel· lícules de Chantal Akerman no reposen en formes preexistents. Era d’aquests cineastes que cada cop tornava a inventar el cinema, que cada cop volia veure el que no s’havia vist o no s’havia sentit. Ens proposava, a partir de relats minimalistes, experiències conceptuals molt intenses. Els que han vist Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles saben què vol dir convertir quasi no res en un tot ple de significacions. La manera de mirar d’Akerman corresponia als seus estats d’ànim, com hi corresponien també els projectes i la forma que prenien. Amb el temps la malenconia va acabar sent el tema central del seu treball. De vegades procurava amagar-la però no ho aconseguia del tot. Sabem que quan Van Gogh deia que “la tristesse durera toujours” ho feia pensant en ell, però comprenem ara que ho feia pensant també en tots els que van pel món amb els ulls massa oberts.
Golden Eighties Els daurats anys vuitanta
Dimarts 1 / 20.30 h
CHANTAL AKERMAN, 1986. Suïssa-França-Bèlgica. VOSC. 96’. Projecció en DVD.
Sala Chomón
Empleats i clients d’una galeria comercial només viuen per l’amor: el somnien, l’anomenen, el canten i el ballen. Trobades, retrobaments, passions, decepcions. Conjugant totes les formes de la seducció i del sentiment amorós, les històries es creuen i es barregen mentre són comentades pel maliciós cor de noies del xampú i per una colla de nois ociosos. “Una comèdia sobre l’amor i el comerç. Burlesca, tendra, frenètica. A mesura que la pel·lícula es desenvolupa, les intrigues s’emboliquen, es precipiten, mentre els sentiments s’exasperen i els moviments dels personatges es fan cada vegada més ràpids, com una màquina embogida que s’embala” (Chantal Akerman). Presentació a càrrec de Marta Selva el dimarts 1.
Divendres 4 / 21.30 h
Sessió doble
Dijous 3 / 17.00 h
Un jour Pina a demandé... Un dia Pina em va demanar...
Sala Chomón
Sala Laya
CHANTAL AKERMAN, 1983. França-Bèlgica. VOSC. 57’. Arxiu Digital.
Una producció per a la sèrie de televisió Repères sur la modern dance en què Chantal Akerman segueix la coreògrafa Pina Bausch i la seva companyia de ballarins, The Tanztheater Wuppertal, durant les cinc setmanes que va durar la seva gira per Alemanya, Itàlia i França.
Portrait d’une jeune fille de la fin des années 60, à Bruxel·les Retrat d’una noia de la fi dels anys seixanta a Brussel·les CHANTAL AKERMAN, 1993. Int.: Circé, Julien Rassam, Joëlle Marlier, Cynthia Rodberg. França. VOSC. 60’. Projecció en DVD.
Durant l’abril del 1968, una noia belga de 15 anys decideix fer campana a l’escola. En un cinema coneix un noi de 20 anys que ha desertat de l’exèrcit. Passen el dia junts fins que a la tarda troben la millor amiga d’ella i van a una festa juvenil.
9
Chantal Akerman, un record
Dimarts 8 / 17.00 h
Sala Chomón
De l’autre côté Del otro lado CHANTAL AKERMAN, 2002. França-Finlàndia-Bèlgica-Austràlia. VOSE. 99’. Projecció en DVD.
Un reguitzell infinit de tanques i filats separa Mèxic dels Estats Units. Chantal Akerman va viatjar a aquesta frontera mítica atreta per un article sobre els grangers americans que persegueixen els immigrants amb armes de foc i ulleres de visió nocturna, però un cop allí va arribar a la conclusió que la frontera anava més enllà d’aquesta història atroç. Dimecres 9 / 18.30 h
Sala Laya Divendres 18 / 19.00 h
Sala Laya
Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les CHANTAL AKERMAN, 1975. Int.: Delphine Seyring, Jan Decorte, Henri Storck, Jacques Donoil-Valcroze. Bèlgica-França. VOSC. 201’. Projecció en DCP.
Aquest film, de més de tres hores, és una de les obres més explícitament reivindicatives o polèmiques pel que fa a la representació de les dones en el cinema. Conjuga d’una manera minimalista, sense moviments de càmera i amb poc so i plans fixos, els gestos mecànics d’una mestressa de casa en un exercici magistral de representació de l’alienació del treball domèstic i de l’espai en un context quotidià. Aquest film està considerat com l’obra mestra de Chantal Akerman. Divendres 11 / 19.00 h
No Home Movie
Sala Laya
CHANTAL AKERMAN, 2015. França-Bèlgica. VOSC. 115’. Projecció en DVD.
Diumenge 20 / 16.30 h
Sala Laya
10
“Aquest film és sobre la meva mare; la meva mare, que ja no és amb nosaltres. Sobre aquesta dona que va arribar a Bèlgica el 1938, fugint de Polònia, els pogroms i la violència. Aquesta dona que només veiem dins del seu apartament. Un apartament a Brussel·les. Un film sobre un món en moviment que la meva mare no veu” (Chantal Akerman).
Chantal Akerman par Chantal Akerman Chantal Akerman per Chantal Akerman CHANTAL AKERMAN, 1996. França-Bèlgica. VOSC. 64’. Projecció en Arxiu Digital.
Dimecres 16 / 21.30 h
Sala Laya Diumenge 27 / 16.30 h
Sala Laya
Chantal Akerman elabora aquest autoretrat fílmic a partir d’extractes de diferents films de la seva obra, els quals no contenen cap imatge de la cineasta però l’evoquen poderosament. En les seves pel·lícules, la cineasta, a la manera de Godard, no ha deixat de reflexionar sobre la seva relació amb la imatge, de posar en escena la seva feina. Aquest treball de revisió ofereix a l’espectador l’ocasió de precisar l’entramat subterrani de la seva obra, com ara la transgressió o la durada dels plans. Sessió triple
Dijous 17 / 21.30 h
Saute ma ville Salta la meva ciutat
Sala Laya
CHANTAL AKERMAN, 1968. Bèlgica. SD. 13’. Projecció en DCP.
Divendres 25 / 21.30 h
Akerman va debutar darrere les càmeres amb aquest curt als 18 anys, en el qual també interpreta una noia que troba una solució als problemes domèstics.
Sala Laya
La chambre L’habitació CHANTAL AKERMAN, 1972. Bèlgica. SD. 11’. Projecció en DCP.
Un film experimental en què la càmera recorre diverses vegades, i en panoràmica circular, un apartament petit habitat per la mateixa cineasta.
Je, tu, il, elle Jo, tu, ell, ella CHANTAL AKERMAN, 1974. Bèlgica. VOSC. 86’. Projecció en DCP.
Primer llargmetratge d’aquesta cineasta belga innovadora, exigent i provocadora que ha estat anomenada “directora de les directores”. Estructurat en tres esquetxos precedits d’un pròleg, aquest psicodrama brillant ens empeny a reflexionar sobre què significa perdre, separar-se, la introspecció solitària i el voyeurisme. 11
Mostra de cinema polon猫s
Amb la col路laboraci贸 de
Agra茂ments
Instituto Polaco de Cultura.
El cinema polonès està vivint un moment d’esplendor que no coneixia des de fa molts anys. L’Oscar per la pel·lícula Ida, de Pawel Pawlikowski, és només el senyal més visible de l’èxit: en la darrera dècada han proliferat veus noves, s’han descobert molts talents i moltes personalitats noves del cinema polonès. L’activitat de l’Institut Polonès d’Arts Cinematogràfiques (PISF), institució creada fa deu anys per donar suport a la cinematografía del país, augura una època encara millor i un desenvolupament més dinàmic. Pel·lícules tan diferents, com el commovedor retrat documental Llámame Marianna i una mirada sobre els joves plena de delicadesa que representa Pequeños golpes, o la severa i intransigent Casa de ángel poderoso, de Wojciech Smarzowski, reflecteixen la diversitat que caracteritza avui dia el cinema de Polònia.
14 Wymyk Coraje Ziarno prawdy La semilla de la verdad Male stluczki Pequeños golpes
15 Pod mocnym aniolem Casa de ángel poderoso Matka Ziemia Madre Tierra Mów mi Marianna Llámame Marianna Body/Cialo En cuerpo y alma
Mostra de cinema polonès
Dimarts 1 / 18.30 h
Sala Laya Dissabte 5 / 22.00 h
Wymyk Coraje GREG ZGLINSKI, 2011. Int.: Robert Wieckiewicz, Lukasz Simlat, Gabriela Muskala, Marian Dziedziel, Anna Tomaszewska. Polònia. VOSE. 85’. Projecció en Blu-ray.
Sala Chomón
El film d’un dels darrers alumnes de Kieslowski evoca les preguntes difícils sobre la moralitat i el paper de l’atzar. Coraje reprèn la història universal de Caín i Abel: Jerzy acaba de tornar dels Estats Units i vol, amb el suport del pare, reformar la companyia familiar. Alfred, que s’oposa a les idees del seu germà, sent que la seva posició a la família i a l’empresa està en perill. Un incident violent en un tren decideix el futur de les seves vides.
Divendres 4 / 19.00 h
Ziarno prawdy La semilla de la verdad
Sala Laya Diumenge 13 / 21.30 h
Sala Chomón
Diumenge 6 / 19.30 h
Sala Laya Diumenge 13 / 16.30 h
Sala Laya
14
BORYS LANKOSZ, 2015. Int: Robert Wieckiewicz, Jerzy Trela, Magdalena Walach, Aleksandra Hamkalo, Joanna Sydor. Polònia. VOSE. 83’. Projecció en Blu-ray.
Adaptació de la segona novel·la negra de la trilogia de Zygmunt Miloszewski protagonitzada pel fiscal Teodor Szacki, que aquesta vegada investiga l’estrany cas d’assassinat d’una activista social, dona respectada i de reputació impol·luta. En el context d’aquesta investigació sorgeix el tema de les relacions polonesojueves i es ressuscita una història que va tenir lloc seixanta anys enrere. Presentació a càrrec de Robert Wieckiewicz el divendres 4.
Male stluczki Pequeños golpes ALEKSANDRA GOWIM, IRENEUSZ GRZYB, 2014. Int.: Helena Sujecka, Agnieszka Pawelkiewicz, Szymon Czacki. Polònia. VOSE. 78’. Projecció en Blu-ray
Un noi que ha deixat la seva dona i la seva feina accepta la proposta d’ajudar dues amigues que es guanyen la vida netejant els pisos de gent que acaba de morir. Entre els tres comencen un joc estrany, però quan la tensió i l’emoció pugen de to, cap d’ells no es decideix a fer el pas següent.
Pod mocnym aniolem Casa de ángel poderoso WOJCIECH SMARZOWSKI, 2014. Int.: Robert Wieckiewicz, Julia Kijowska, Andrzej Grabowski, Izabela Kuna. Polònia. VOSE. 109’. Projecció en Blu-ray.
Dijous 10 / 21.30 h
Sala Laya
Un estudi impactant sobre l’alcoholisme, basat en la novel·la semiautobiogràfica de Jerzy Pilch, un reconegut escriptor i un alcohòlic empedreït. En la seva lluita tràgica hi caben la desesperació i l’esperança, les caigudes successives i també l’amor correspost d’una dona. Sessió doble
Matka Ziemia Madre Tierra PIOTR ZLOTOROWICZ, 2015. Int.: Dariusz Przybyl, Miroslaw Baka. Polònia. VOSE. 30’. Projecció en Blu-ray.
Un pare vol que el seu fill sigui carnisser, tot seguint la tradició familiar. Però la sensibilitat extrema del noi fa que el patiment de qualsevol ésser vivent li resulti insuportable.
Divendres 11 / 21.30 h
Sala Laya Dissabte 12 / 22.00 h
Sala Chomón
Mów mi Marianna Llámame Marianna KAROLINA BIELAWSKA, 2015. Int.: Jowita Budnik, Mariusz Bonaszewski. Polònia. VOSE. 74’. Projecció en Blu-ray.
Documental sobre una dona de 43 anys que decideix canviar de sexe i per fer-ho d’acord amb la legislació polonesa es veu obligada a portar a judici els seus pares. El preu de la llibertat i de la feminitat somniada resulta molt alt: poc després la dona pateix un vessament cerebral.
Body/Cialo En cuerpo y alma MALGORZATA SZUMOWSKA, 2015. Int:.: Janusz Gajos, Maja Ostaszewska, Justyna Suwala, Ewa Dalkowska. Polònia. VOSE. 90’. Projecció en DCP.
En cuerpo y alma –Ós de Plata en la darrera edició del festival de Berlín– barreja drama i humor. Un jutge d’instrucció cínic i la seva filla malalta d’anorèxia intenten reconciliar-se amb la mort de la mare. Un dia la terapeuta de la noia confessa que la morta l’ha contactat des del més-enllà.
Dimarts 15 / 18.30 h
Sala Laya Diumenge 20 / 19.00 h
Sala Chomón
15
Cinema ben escrit: Milan Kundera
Amb la col路laboraci贸 de
Agra茂ments
Narodni fimovy archiv; Svenska Filminstitutet.
L’obra de l’escriptor Milan Kundera és una aventura intel·lectual carregada de reflexions vitals, essencialment pessimista i ancorada a les arrels de l’esperit de la literatura txeca des de Hasek fins a Kafka. L’amor i la mort són els seus dos grans temes, i les seves imatges són tan desoladores que s’hi pot apreciar la translació idònia del llenguatge a plans molt cinematogràfics, un art que l’escriptor coneix molt bé, ja que, entre 1958 i 1969, va impartir classes d’història del cinema a l’Acadèmia de Música i Art Dramatitzat i a l’Institut d’Estudis Cinematogràfics de Praga, a més d’escriure alguns guions per ser plasmats directament a la pantalla. Sessió doble
Entrevista a Milan Kundera RICARDO ARIAS, 1980. Espanya. VE. 53’. Projecció en DVD.
Una de les entrevistes extenses que Joaquín Soler Serrano va realitzar al programa de TVE A Fondo.
Dimecres 2 / 20.00 h
Sala Chomón Dissabte 5 / 19.00 h
Sala Laya
Zert La broma JAROMIL JIRES, 1968. Int.: Josef Somr, Jana Ditetová, Ludek Munzar, Jaroslava Obermaierová, Milan Surcina. Txecoslovàquia. VOSC. 80’. Projecció en DCP.
Milan Kundera signa el guió d’aquesta adaptació de la seva novel·la homònima. El film va ser prohibit immediatament després de la seva estrena fugaç a Txecoslovàquia el 1969: assistir a la seva projecció es va convertir en un acte de resistència, atès que era una reflexió sobre la situació del creador, i de l’home en general, en un ambient d’opressió política. 17
Cinema ben escrit: Milan Kundera
Divendres 4 / 17.00 h
Sala Chomón Dimarts 22 / 17.00 h
Já, truchlivý buh Jo, el Déu trist ANTONÍN KACHLÍK, 1968. Int.: Milos Kopecký, Hana Lelitová, Pavel Landovský, Jirina Jirásková, Ivana Mixová, Kvetoslava Houdlová. Txecoslovàquia. VOSC. 82’
Sala Chomón
Un seductor irresistible se sent atret per una cantant d’òpera inexperta, però la noia prefereix els homes famosos, cosa que no li acaba d’agradar al nostre protagonista. Milan Kundera signa el guió d’aquesta adaptació d’un dels relats curts inclosos en El llibre dels amors ridículs. Rodada en plena Primavera de Praga per a molts crítics txecs és la millor plasmació en pantalla d’una obra de l’escriptor.
Dimarts 22 / 21.30 h
Nikdo se nebude smát Ningú riurà
Sala Laya Divendres 25 / 20.15 h
Sala Chomón
Dimecres 23 / 17.00 h
Sala Chomón Dijous 24 / 20.00 h
Sala Chomón
18
HYNEK BOCAN, 1965. Int.: Jan Kacer, Stepánka Rehákova, Josef Chvalina, Hana Kreihanslova, Jaromír Spal, Zdenek Hodr. Txecoslovàquia. VOSC. 94’
Karel és un historiador d’art d’èxit les opinions del qual són molt respectades pels seus col·legues. Tanmateix una mentida petita que s’inventa es va fent cada vegada més grossa fins que afecta tots els aspectes de la seva vida. Una tragicomèdia que ataca amb ironia el model de societat comunista i que aplega els trets principals de la Nova Onada Txecoslovaca i que va obtenir el Gran Premi al festival de MannheimHeidelberg.
The Unbearable Lightness of Being La insostenible lleugeresa del ser PHILIP KAUFMAN, 1987. Int.: Daniel Day-Lewis, Juliette Binoche, Lena Olin, Erland Josephson. EUA. VOSC. 170’
Adaptació cinematogràfica de la famosa novel·la homònima de Milan Kundera, en la qual es relata la relació entre un home i dues dones en el marc de la Primavera de Praga i la invasió posterior de Txecoslovàquia per part de les tropes soviètiques el 1968. És una producció estatunidenca però amb un segell europeu inconfusible estampat pel guionista Jean-Claude Carrière, el director de fotografia Sven Nykvist i tots els seus intèrprets principals.
Els millors films de l’any
Amb la col·laboració de
Els millors films de l’any
Acomiadem aquest cicle tot desitjant que la propera edició hi hagi una collita tan interessant com la d’enguany. Dimecres 2 / 18.30 h
Sala Laya Dimecres 9 / 20.00 h
Sala Chomón
Divendres 4 / 19.30 h
Sala Chomón Diumenge 6 / 16.30 h
Sala Laya
20
Trudno byt bogom Qué difícil es ser un dios ALEKSEI GERMAN, 2013. Int.: Leonid Iarmolnik, Aleksandr Iljin Jr., Iurij Tsurilo, Evgeni Gertxàkov, Aleksandr Txutko. Rússia. VOSE. 177’. Projecció en DCP.
En un planeta allunyat anomenat Arkanara la situació és semblant a la de l’edat mitjana europea. Un antropòleg terrestre i diversos col·legues seus viatgen a aquesta societat amb l’obligació de no interferir en el curs polític i històric dels esdeveniments, però les coses es compliquen quan un grup de monjos prenen el control del planeta. Una adaptació magistral de la novel·la de ciència-ficció dels germans Arkadi i Boris Strugatski (Stalker), rodada i muntada durant més de 10 anys. “Un carnestoltes de depravació neo-medieval grandiós i capritxós. És també una al·legoria mudpunk de la barbàrie i el retard de Rússia” (Richard Brody)
Eden Eden: Lost in music MIA HANSEN-LØVE, 2014. Int.: Félix de Givry, Pauline Étienne, Laura Smet, Vincent Lacoste, Vincent Macaigne. França. VOSE. 131’. Projecció en DCP.
A la dècada dels noranta la música electrònica francesa avança ràpidament. És en aquest moment quan un noi dóna les seves primeres passes com a discjòquei i, amb el seu millor amic, crea un duet. Acompanyats per l’emocionant nit parisenca, no triguen a trobar un públic entregat. Amb Eden, Mia Hansen-Love retrata l’evolució del French Touch, moviment que va des del 1992 fins als nostres dies i que segueix estant en voga gràcies a músics com ara Daft Punk, Dimitri from Paris o Cassius. Un film fresc, nostàlgic i honest sobre la vivència festiva i grupal de la música a la discoteca i en el qual Mia Hansen-Love es va inspirar en la vida del seu germà i en la seva pròpia experiència.
It Follows DAVID ROBERT MITCHELL, 2014. Int.: Maika Monroe, Keir Gilchrist, Daniel Zovatto, Jake Weary, Olivia Luccardi, Lili Sepe. EUA. VOSE. 100’. Projecció en DCP.
Després de mantenir una relació sexual un noi traspassa a una noia una maledicció que la porta a tenir visions horribles i a experimentar la sensació que algú o alguna cosa la persegueix. Un film inquietant de terror paranoic que beu de John Carpenter .
Birdman or (The Unexpected Virtue of Ignorance) Birdman o (La inesperada virtud de la ignorancia)
Dissabte 5 / 19.30 h
Sala Chomón Dissabte 12 / 19.30 h
Sala Chomón
Diumenge 6 / 21.30 h Sala Chomón Dijous 10 / 20.00 h Sala Chomón
ALEJANDRO GONZÁLEZ IÑÁRRITU, 2014. Int.: Michael Keaton, Emma Stone, Edward Norton, Zach Galifianakis, Naomi Watts. EUA. VOSE. 118’. Projecció en DCP.
Tragicomèdia amb la qual el cineasta mexicà González Iñárritu ha donat un cop de volant a la seva filmografia. Mitjançant un únic i virtuós pla seqüència –amb el·lipsis incorporades– i l’enorme interpretació autoreferencial de Michael Keaton, el cineasta passa comptes amb tot allò que envolta el món del cinema –en especial els egos i la crítica–, i ho fa pràcticament sense sortir de dins del marc claustrofòbic d’una sala de teatre i els seus camerinos, on un actor força descentrat i en hores baixes intenta recuperar el favor de la crítica. Birdman va guanyar l’Oscar al millor film, director, guió original i fotografia, entre molts altres premis.
Maps to the Stars DAVID CRONENBERG, 2014. Int.: Julianne Moore, Mia Wasikowska, Robert Pattinson. França-EUA-Canadà-Alemanya. VOSE. 111’. Projecció en DCP.
Cronenberg retrata l’obsessió patològica per la popularitat i la fama a partir d’un guió de l’escriptor establert a Beverly Hills, Bruce Wagner. El film presenta una família excèntrica i de moral insana a qui s’afegeix una actriu disposada a tot per rellançar la seva carrera. Un film paradoxalment farcit d’estrelles i el primer que Cronenberg roda a Hollywood.
Dimarts 8 / 20.00 h
Sala Chomón Divendres 18 / 22.00 h
Sala Chomón
21
Els millors films de l’any
Diumenge 20 / 21.30 h
Sala Chomón Dimecres 23 / 18.30 h
Jauja LISANDRO ALONSO, 2014. Int.: Viggo Mortensen. Països Baixos-Mèxic-FrançaEUA-Dinamarca-Brasil-Argentina-Alemanya. VOSC. 108’. Projecció en DCP
Sala Laya
Al final del segle xix un enginyer militar danès traslladat a la Patagònia perd la seva filla i inicia una persecució desesperada pel desert per tal de recuperar-la. Una indagació en els aspectes mitològics i llegendaris de la idea de paradís i civilització farcida d’incògnites narratives que deixa que cada espectador en tregui les seves pròpies conclusions. Viggo Mortensen, el protagonista, defineix aquest film minimalista i poètic com “una mena de western existencialista danès”. Presentació a càrrec de Viggo Mortensen el diumenge 20 (per confirmar).
Divendres 25 / 22.15 h
Los exiliados románticos
Sala Chomón
JONÁS TRUEBA, 2015. Int.: Vito Sanz, Renata Antonante, Francesco Carril, Isabelle Stoffel, Luis E. Parés. Espanya. VE. 70’. Projecció en DCP.
Tres amics emprenen un viatge amb furgoneta per territori francès amb l’única intenció d’experimentar una aventura vital. Un recorregut pels racons de l’amistat i l’amor que va sorgir del viatge en el qual es va realitzar el rodatge del mateix film, de manera que el guió s’anava improvisant, tot havent-se d’adaptar als actors i a les circumstàncies.
22
Turist Fuerza mayor RUBEN ÖSTLUND, 2014. Int.: Johannes Kuhnke, Lisa Loven Kongsli, Vincent Wettergren. Suècia-Noruega-França-Dinamarca. VOSE. 118’. Projecció en DCP.
Una família que passa les seves vacances en una estació d’esquí veu com la seva relació s’esquerda quan, davant d’una allau –finalment inofensiva–, el pare decideix salvar-se ell mateix i el seu mòbil tot deixant la resta de la família a les mans de l’atzar. “Östlund s’erigeix en un astut hereu d’alguns referents de la modernitat cinematogràfica. Esprem les desavinences matrimonials i els dubtes existencials com Bergman, sacseja els valors burgesos amb la lucidesa de Pasolini i s’acosta a Antonioni en la presentació de la natura com un escenari inquietant, misteriós, gens idíl·lic” (Manu Yáñez)
Diumenge 27 / 21.30 h Sala Chomón Dimecres 30 / 21.30 h Sala Laya
Die andere Heimat Chronik einer Sehnsucht Heimat, la otra tierra
Dimarts 29 / 20.00 h
EDGAR REITZ, 2013. Int.: Jan Dieter Schneider, Antonia Bill, Maximilian Scheidt, Marita Breuer, Rüdiger Kriese. Alemanya-França. VOSE. 240’. Projecció en DCP.
Sala Chomón
Sala Chomón Dijous 31 / 20.00 h
Preqüela de Heimat, una de les sèries més importants de la història. La sèrie, dividida en tres parts filmades el 1984, el 1993 i el 2004, és un fresc monumental de la història d’Alemanya des de la Primera Guerra Mundial fins al canvi de segle a partir d’una família originària de la regió rural del Hunsrück. Die Andere Heimat se centra en els somnis i les esperances de dos germans. En aquesta ocasió Reitz aplica una mirada revisionista a Heimat (‘lloc on un pertany’) i ambienta la història al segle xix, quan molts europeus es van establir a Sudamèrica per tal de fugir de la pobresa i la fam d’aquell temps. Transposant la noció de ‘heimat’ a un altre país, Reitz segueix amb la seva exploració magistral del concepte de cultura i identitat i culmina amb observacions reveladores i profundes sobre el totalitarisme i l’esperança. El resultat és un relat èpic memorable i una experiència cinematogràfica brutal. 23
Gaumont, 120 anys de cinema europeu
Amb la col路laboraci贸 de
Posem el punt final a l’homenatge a la productora de cinema més antiga del món. Una empresa que ha sobreviscut a dues guerres mundials i diverses crisis però que ha seguit estant a dalt de tot de la indústria del cinema francès, des dels seus orígens fins als nostres dies. Les tontons flingueurs Els padrins pistolers GEORGES LAUTNER, 1963. Int.: Lino Ventura, Bernard Blier, Francis Blanche, Claude Rich, Pierre Bertin. RFA-Itàlia-França. VOSE. 105’. Projecció en DCP.
Un exgàngster, seguint la voluntat del seu antic cap, es fa càrrec de la tutel·la de la filla d’aquest, a qui ha de casar amb un honorable burgès. Una comèdia de gàngsters que adapta la novel·la d’Albert Simonin (No toqueu la pasta!), amb diàlegs de Michel Audiard, i en la que es decapa amb humor les convencions del film policíac, tot mostrant els seus truans aburgesats.
Le chagrin et la pitié La tristesa i la pietat
Dimarts 1 / 21.30 h
Sala Laya Diumenge 6 / 19.00 h
Sala Chomón
Dijous 3 / 18.30 h
MARCEL OPHULS, 1969. Suïssa-RFA-França. VOSC. 251’
Sala Laya
Documental essencial sobre el col·laboracionisme francès del govern de Vichy amb les tropes invasores nazis des del 1940 fins al 1944. En un fabulós treball de muntatge, Marcel Ophuls barreja imatges d’arxiu amb entrevistes a oficials alemanys, col·laboradors i partisans de Clarmont-Ferrand. El resultat és una autèntica crònica d’una ciutat francesa sota l’ocupació alemanya, en la qual el present es confronta amb el passat i es mostra la passivitat enfront dels esdeveniments i l’esperança, la tragèdia i la prudència. Una pel·lícula política destructora de mites que, malgrat ser concebuda per a televisió, va estar prohibida durant molt temps als canals francesos.
Divendres 11 / 17.00 h
Sala Chomón
25
Gaumont, 120 anys de cinema europeu
Dimarts 8 / 21.30 h
Sala Laya Diumenge 13 / 19.00 h
Sala Chomón
Le grand blond avec une chaussure noire El ros alt amb una sabata negra YVES ROBERT, 1972. Int.: Pierre Richard, Bernard Blier, Jean Rochefort, Mireille Darc, Colette Castel, Paul Le Person. França. VOSC. 90’. Projecció en DCP.
Un cap del servei secret francès, cansat que el seu subordinat envejós sempre l’estigui espiant, vol deixar-lo en evidència fent-li creure que una persona escollida a l’atzar és un malfactor important. Aquesta persona resulta ser un pobre violinista ingenu i pintoresc. Una comèdia intel·ligent d’espies, escrita per Francis Veber, que va tenir un gran èxit de crítica i públic, i una seqüela anomenada Le retour du grand blond (Yves Robert, 1974). Dijous 10 / 17.00 h
Sala Chomón Dimecres 16 / 20.00 h
La nuit de Varennes La nit de Varennes ETTORE SCOLA, 1982. Int.: Hanna Schygulla, Marcello Mastroianni, Jean Louis Barrault, Harvey Keitel. Itàlia-França. VOSC. 125’. Projecció en DCP.
Sala Chomón
La nit del 21 de juny de 1791, Lluís XIV i la seva família abandonen París en direcció a la frontera. Perseguit fins a Varennes, allà és detingut i sotmès a la justícia de l’Assemblea Nacional. Mitjançant els components de la comitiva, Scola ens mostra el panorama històric i social de la França revolucionària. Aquesta sessió avança el nostre homenatge en record del cineasta, mort aquest darrer gener.
Dissabte 12 / 19.00 h
Alexandre le bienheureux Alexandre, l’afortunat
Sala Laya Dijous 17 / 17.00 h
Sala Chomón
26
YVES ROBERT, 1968. Int.: Philippe Noiret, Marlène Jobert, Françoise Brion, Paul Le Person, Tsilla Chelton, Pierre Richard. França. VOSC. 100’. Projecció en DCP.
Un camperol viu esclavitzat per la seva esposa, que el fa treballar de dia i de nit. Quan aquesta mor en un accident, l’home decideix passar-se els dies gratant-se la panxa. És aleshores quan coneix una altra dona... Es va estrenar amb el títol de El arte de vivir... pero bien.
Le sucre El sucre JACQUES ROUFFIO, 1978. Int.: Jean Carmet, Gérard Depardieu, Michel Piccoli, Nelly Borgeaud, Georges Descrières. França. VOSC. 100’. Projecció en DCP.
L’ascens i la caiguda d’un inspector d’impostos retirat, decidit a fer fortuna amb les especulacions econòmiques que, al voltant de l’exhauriment del sucre, van tenir lloc a frança el 1974. Aquesta adaptació de la novel·la de Georges Conchon destaca per l’actuació esplèndida de Gérard Depardieu i uns diàlegs brillants. És també una faula sobre els temps moderns i, més que mai, està de rabiosa actualitat.
La boum La festa CLAUDE PINOTEAU, 1980. Int.: Claude Brasseur, Brigitte Fossey, Sophie Marceau, Denise Grey, Jean-Michel Dupuis. França. VOSC. 114’. Projecció en DCP.
Sophie Marceau va debutar en aquest film còmic i tendre alhora, i en el que interpreta una noia en plena adolescència que ha de bregar amb els problemes habituals de l’edat. Un film dirigit per Claude Pinoteau, un cineasta d’èxit que va basar la seva eficàcia comercial en el tractament de temes d’interès actuals i en la presència d’actors de qualitat. El film va tenir una seqüela: La boum 2, titulada, al nostre país, Quince años recién cumplidos (1982).
Le petit prince a dit El petit príncep ha dit
Dissabte 12 / 21.30 h
Sala Laya Dimarts 15 / 21.30 h
Sala Laya
Divendres 18 / 19.30 h
Sala Chomón Dissabte 19 / 19.00 h
Sala Laya
Dijous 24 / 17.00 h
CHRISTINE PASCAL, 1992. Int.: Richard Berry, Anémone, Marie Kleiber, Lucie Phan, Claude Muret. Suïssa-França. VOSC. 115’. Projecció en DCP.
Sala Chomón
Violette és una nena de deu anys, molt intel·ligent i filla d’un científic i una actriu que estan divorciats. Un dia la nena ha de fer amb el seu pare un viatge que serà un aprenentatge de la vida. Una road movie dramàtica amb la qual la directora Christine Pascal va guanyar el premi Louis Delluc.
Sala Chomón
Dissabte 26 / 19.30 h
27
Centenari de Gregory Peck
Agra誰ments
Cecilia Peck; Barbara Kopple.
Estrella de cinema des del principi de la seva carrera, va poder desenvolupar una filmografia d’una homogeneïtat sorprenent gràcies a la seva alçada, la seva elegància seriosa i, sobretot, un estil sobri amb el qual va personificar les virtuts americanes més senzilles i fonamentals. Se sol identificar Gregory Peck amb homes d’acció turmentats per la mala consciència i decidits a fer el bé, però l’actor també es va moure ocasionalment en papers de dolent i en el terreny de la comèdia. Recordem la seva figura amb un documental magnífic i quatre films que en sintetitzen la seva trajectòria. The Big Country Horizontes de grandeza WILLIAM WYLER, 1958. Int.: Gregory Peck, Jean Simmons, Carroll Baker, Charlton Heston, Burl Ives, Charles Bickford, Chuck Connors. EUA. VOSE. 165’
Un enfrontament gairebé shakesperià entre dues famílies i un cavaller de l’est que aporta una mirada diferent a la gent de l’Oest són els eixos bàsics d’aquest western espectacular amb una banda sonora inoblidable de Jerome Moross. “Mai no m’ha semblat una virtut tradicionalment americana el fet de colpejar algú al nas perquè aquest ha dit quelcom que no agrada: el problema que m’interessa és com la gent pot tenir confiança en aquells que mai no colpegen ningú” (William Wyler).
Dijous 17 / 20.00 h
Sala Chomón Divendres 25 / 17.00 h
Sala Chomón
29
Centenari de Gregory Peck
Dissabte 19 / 21.30 h
Sala Laya
A Conversation with Gregory Peck Una conversa amb Gregory Peck BARBARA KOPPLE, 1999. EUA. VOSC. 97’. Projecció en Digibeta.
Una mirada molt personal a la vida privada d’una icona americana que inclou intervencions de Martin Scorsese o Lauren Bacall, a més de gravacions familiars i material d’arxiu. El documental captura la veu genuïna d’un home de família i llegenda de Hollywood que representat la dignitat, la convicció i l’honor. Dimarts 22 / 20.00 h Sala Chomón
To Kill a Mockingbird Matar a un ruiseñor ROBERT MULLIGAN, 1962. Int.: Gregory Peck, Mary Badham, Phillip Alford, John Megna, Frank Overton, Robert Duvall, Rosemary Murphy. EUA. VOSE. 129’
Gregory Peck va guanyar l’Oscar al millor actor amb la interpretació d’un advocat ple d’humanitat que al petit poble del sud dels Estats Units on viu, defensa un home negre acusat de la violar una dona blanca. Dimecres 23 / 21.30 h
Sala Laya Diumenge 27 / 19.30 h
Sala Laya
Dijous 24 / 21.30 h
Sala Laya Dissabte 26 / 19.00 h
Sala Laya
30
Yellow Sky WILLIAM A. WELLMAN, 1948. Int.: Gregory Peck, Richard Widmark, Anne Baxter, Robert Arthur, John Russell, Henry Morgan. EUA. VOSC. 96’. Projecció en 16mm.
Un dels grans westerns de Wellman. El títol corresponia al nom de la ciutat fantasma on arribaven els pistolers encapçalats per Peck, que, davant un desert de sal immens, pronunciava una d’aquelles frases que definien perfectament el seu personatge: “És un espai i, per tant, es pot travessar”.
Designing Woman Mi desconfiada esposa VINCENTE MINNELLI, 1957. Int.: Gregory Peck, Lauren Bacall, Dolores Gray, Sam Levene, Tom Helmore, Mickey Shaughnessy, Chuck Connors. EUA. VOSE. 118’
Comèdia a l’entorn de l’eterna guerra dels sexes a partir del matrimoni impossible entre una refinada dissenyadora de moda i un periodista esportiu. Rodada en Cinemascope amb el to elegant habitual en el cinema de Minnelli i uns actors en estat de gràcia, també va guanyar l’Oscar al millor guió.
Espectres de la guerra segons Elisabeth Bronfen
Amb la col路laboraci贸 de
Espectres de la guerra segons Elisabeth Bronfen
Elisabeth Bronfen és professora d’Estudis Angloamericans a la Universitat de Zurich. Al llibre Specters of Wars analitza la manera com la guerra ha estat portada a la pantalla per mitjà de diversos gèneres i en moments històrics diferents, i destapa el tractament redemptor que habitualment Hollywood atorga a la violència bèl·lica. La seva presència convertirà les tres sessions d'aquest cicle en un seminari apassionant sobre cinema i història. Dimarts 29 / 18.30 h
Sala Laya
Tender Comrade Compañero de mi vida EDWARD DMYTRYK, 1943. Int.: Ginger Rogers, Robert Ryan, Ruth Hussey, Patricia Collinge, Mady Christians. EUA. VOSE. 102’. Projecció en DVD.
Una noia que treballa en una fàbrica té el marit combatent a la Segona Guerra Mundial. Les tres dones que comparteixen casa amb ella es troben en la mateixa situació. Un melodrama propagandístic que reflecteix la política de mobilització portada a terme pel Ministeri de Guerra nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, mitjançant la qual el paper de la dona no s’havia de limitar al de ‘guardiana de la llar’, sinó que havia de substituir l’home treballador que havia estat cridat a files. Presentació a càrrec d’Elisabeth Bronfen.
32
Gran Torino CLINT EASTWOOD, 2008. Int.: Clint Eastwood, Christopher Carley, Bee Vang, Ahney Her, Brian Haley, Geraldine Hughes, Dreama Walker. EUA. VOSE. 116’
Dimecres 30 / 18.30 h
Sala Laya
Clint Eastwood interpreta un obrer jubilat, rondinaire, vidu, solitari i excombatent de la guerra de Corea que, després de vèncer els seus prejudicis racistes i establir amistat amb una família asiàtica, es veu empès a aprofitar la seva experiència de la guerra per fer front a una banda d’immigrants delinqüents que té el barri atemorit. Presentació a càrrec d’Elisabeth Bronfen. Sessió doble
Dijous 31 / 18.30 h
San Pietro
Sala Laya
JOHN HUSTON, 1945. EUA. VOSC. 32’. Projecció en DVD.
Documental de gran importància històrica (va ser el primer a seguir molt de prop els soldats combatents) sobre la batalla de San Pietro, un petit poble d’Itàlia on les tropes alemanyes es van enfrontar amb les americanes durant la Segona Guerra Mundial. El film, que havia de ser un documental propagandístic produït pel Ministeri de Guerra americà, finalment no es va mostrar a les tropes per por que tingués efectes negatius sobre la moral dels soldats.
The Story of G.I. Joe También somos seres humanos WILLIAM A. WELLMAN, 1945. Int.: Burgess Meredith, Robert Mitchum, Freddie Steele, Wally Cassell. EUA. VOSE. 108’. Projecció en DVD.
Un film bèl·lic sobre la infanteria rodat com si es tractés d’un documental i que va resultar ser un dels grans títols de la carrera de William A. Wellman, alhora que va consolidar la de Robert Mitchum. La pel· lícula va ser definida pel president Eisenhower com “la més important que jo hagi vist sobre la guerra”. Presentació a càrrec d’Elisabeth Bronfen. 33
Històries de Filmoteca
Continuarà Vicis de Filmoteca
Amb la col·laboració de:
Emissió en directe del programa El séptimo vicio conduït per Javier Tolentino per a Radio 3.
Equí y n’otru tiempo RAMÓN LLUÍS BANDE, 2014 Espanya. VOSE. 104’. Projecció en DCP.
Dijous 3 / 20.00 h Sala Chomón
Entre els mesos d’octubre de 1937 i novembre de 1952, centenars de militants republicans es van amagar a les muntanyes asturianes amb dos objectius: salvar la vida i seguir amb la resistència armada contra el franquisme. Molts d’ells van morir a la muntanya. Presentació a càrrec de Ramón Lluís Bande. Sessió gratuïta
Escriptors de capçalera
Amb la col·laboració de:
Jesús M. Tibau va créixer a Cornudella de Montsant i actualment resideix a Tortosa. Especialitzat en contes i relats breus, ha publicat recentment El nostre pitjor enemic, la seva primera novel·la. L’atenció pels detalls i les petites coses de la vida, un sentit de l’humor afinat i la predisposició a la sorpresa i a la tendresa són temes recurrents en la seva obra, i, curiosament, també són elements que hom pot trobar en el film que ha escollit per presentar-nos, Groundhog Day. Agraïments: Filmoteca Española, Sony Pictures.
Groundhog Day Atrapado en el tiempo HAROLD RAMIS, 1993. Int.: Bill Murray, Andie McDowell, Chris Elliot, Stephen Tobolowsky, Brian Doyle-Murray. EUA. VOSE. 100’
Dijous 24 / 18.30 h
Sala Laya
Un home de caràcter insuportable es queda atrapat en una divertida jugada del destí: cada dia, quan es lleva, i faci el que faci, és el mateix dia, el 2 de febrer. Presentació a càrrec de Jesús M. Tibau. 35
Històries de Filmoteca
Amb la col·laboració de:
L’ESCAC a la Filmoteca Director i guionista de tots els seus films, Daniel Sánchez Arévalo va avesar-se a fer guions per a televisió i un bon grapat de curtmetratges (molts d’ells premiats) que li van fer de trampolí a l’hora de realitzar un dels debuts més sorprenents del cinema espanyol, amb Azuloscurocasinegro. Les seves històries estan extretes de la vida mateixa i reconeix que escriu a manera de teràpia, per tal d’expulsar les seves dèries i fantasmes familiars. Ara ens presenta el seu segon llargmetratge. Agraïments: Video Mercury Films.
Dijous 31 / 17.00 h
Gordos
Sala Chomón
DANIEL SÁNCHEZ ARÉVALO, 2009. Int.: Antonio de la Torre, Roberto Enríquez, Verónica Sánchez, Raúl Arévalo, Pilar Castro. Espanya. VE. 114’
Gordos és una comèdia dramàtica sobre els excessos i les carències de la vida. Cinc històries que giren al voltant de l’obesitat, amb un entorn comú: un grup de teràpia. Un lloc on els protagonistes no van a aprimar-se, sinó a trobar els motius pels quals tenen sobrepès, a esbrinar les causes per les quals estan a disgust amb el seu cos. El pes és el que menys importa, el seu cos és secundari. “L’obesitat és una metàfora de tot allò que ens anem empassant en el dia a dia, que ens costa expressar, que no assimilem i que ens fa la vida molt pesada” (Daniel Sánchez Arévalo). Presentació a càrrec de Daniel Sánchez Arévalo i José Antonio Félez.
36
sessions especials
Dia Internacional de les Dones Des que el 1910 es va proclamar el Dia Internacional de les Dones, la reivindicació per la igualtat de gènere ha assolit grans èxits, però queda molta feina a fer, sobretot en països com ara la República Democràtica del Congo, on un 75% de les dones considera justificat que el marit pegui l’esposa si aquesta crema el menjar, discuteix amb ell, surt al carrer sense dir-li-ho o es nega a tenir relacions sexuals amb ell. Efectivament, queda per fer. Amb la col·laboració de:
Temps d’écoute. Lluita de les dones congoleses pel dret a la salut POL PENAS I FARMAMUNDI, 2016. República Democràtica del Congo-Catalunya. VOSC. 38’
Actualment la República Democràtica del Congo es considera un dels pitjors llocs on ser dona. Temps d’écoute obre l’espai a l’escolta activa de la realitat congolesa, a la reflexió i a la denúncia. Sense victimismes, el documental presenta el gènere com a condicionant de la salut, trencant amb el clixé de les dones i les societats africanes com a passives, pobres i sense iniciativa, i mostrant la societat congolesa organitzada, activista i capdavantera en la lluita per la defensa dels seus drets. Presentació a càrrec de Pol Penas, Serena Brigidi i representants de Farmamundi.
8
Dimarts, 18.30 h
Sala Laya
37
Future shorts
4
5
Sala Chomón
Sala Laya
Divendres 22.00 h
Una mostra internacional de curts amb caràcter estacional i global amb presència en més de 300 ciutats i 90 països. La sessió d’hivern d’enguany es compon de set creacions audiovisuals de diferent índole i que, de ben segur, us sorprendran. Amb la col·laboració de
Dissabte 21.30 h
Grace Under Water ANTHONY LAWRENCE, 2014. Austràlia. VOSE. 9’. Projecció en format Digital.
Un film d’animació que és una exploració de la por i el plaer, l’allunyament i la proximitat, que només una família pot comprendre.
Excursion ADRIAN SITARU, 2014. Romania. VOSE. 20’. Projecció en format Digital.
Després d’escoltar al telenotícies que els alienígenes han arribat a Romania un nen roba una càmera i comença a enregistrar la seva vida diària i poc després desapareix.
38
Northern Great Mountain AMANDA KERNELL, 2014. Suècia. VOSE. 15’. Projecció en format Digital.
Elle és una dona gran que renega del seu origen sami i diu que és sueca i del sud del país.
Lights (by Hurts) DAWN SHADFORTH, 2015. Gran Bretanya. SD. 7’. Projecció en format Digital.
La música d’una discoteca fa explotar la química profunda entre dos estranys. És el videoclip de la cançó Lights del grup de música electrònica Hurts.
All Your Favorite Shows DANNY MADDEN, 2014. EUA. VOSE. 5’. Projecció en format Digital.
Tot el que vols mirar al palmell de la mà.
Citizen Day BASILE DOGANIS, 2014. França. VOSE. 20’. Projecció en format Digital.
El Dia del Ciutadà, un grup d’adolescents d’un suburbi de París han d’anar a una base militar de Versalles. Un d’ells arriba tard i un dels seus companys el convenç per passar el dia al palau de Versalles.
Rate Me FYZAL BOULIFA, 2015. Gran BretanyaAlgèria. VOSE. 17’. Projecció en DVD.
El retrat d’una prostituta adolescent i la seva percepció en l’era d’Internet.
39
Bam gua nat Noche y día HONG SANG-SOO, 2008. Int.: Gi Ju-bong, Cyril Hutteau, Hwang Su-jeong. FrançaCorea del Sud. VOSE. 139’. Betacam digital.
La primera pel·lícula francesa del coreà Hong Sang-soo és un encàrrec del Museu d’Orsay per commemorar el 30è aniversari d’aquesta institució. “El París de Sang-soo s’integra sense estridències en el seu univers personal per seguir aquí les peripècies d’un artista coreà que arriba a la ciutat fugint de la policia del seu país per tinença domèstica de marihuana. Més enllà de l’anècdota, la dislocació física reforça el dibuix d’un personatge perdut, dissipat i contradictori en allò espiritual. És una de les propostes més poderoses de Sang-soo pel que fa a l’expressió del buit espiritual. El galanteig, els excessos d’alcohol, la recerca de respostes i, potser, la lluita per traspassar la línea que porta a la maduresa, vénen reforçades per una poderosa reflexió sobre l’art i sobre l’univers de falsedats que l’envolta” (Jara Yáñez) Presentació per confirmar el dimarts 1. 40
1
Dimarts, 17.00 h
Sala Chomón
10 Dijous, 18.30 h
Sala Laya
11
Divendres, 22.00 h
Sala Chomón
Per amor a l’art Cinema i pintura
Amb la col·laboració de:
Big Eyes TIM BURTON, 2014. Int.: Amy Adams, Christoph Waltz, Danny Huston. EUACanadà. VOSE. 105’. Projecció en DCP.
Un drama que recrea la història de la pintora Margaret Keane, que, a les dècades dels cinquanta i seixanta, va triomfar pintant quadres d’infants tristos amb uns ulls molt grossos. El film se centra en els problemes que aquesta va tenir amb el seu marit, el qual es proclamava públicament autor de la seva obra. Un film amb el segell de Tim Burton sobre la cultura i el gust, la noció d’autor, el paper de la musa i de la moda dins l’art.
Mat’ i syn Madre e hijo ALEKSANDR SOKÚROV, 1997. Int.: Gudrun Geyer, Aleksei Ananichnov. URSS. VOSE. 73’. Projecció en Digibeta.
En una casa vella i aïllada, situada en un paisatge bucòlic i fantasmagòric alhora, un home cuida amb tot l’amor del món la seva mare moribunda. Aquesta pietà invertida és un film imprescindible per als cinèfils i una experiència fílmica inoblidable que recull l’esperit del romanticisme i les referències pictòriques a Caspar David Friederich, però també a Munch i El Greco. Presentació per confirmar el dimarts 15.
15
Dimarts, 17.00 h
Sala Chomón
19
Dissabte, 17.00 h
Sala Chomón
29
Dimarts, 17.00 h
Sala Chomón
31 Dijous, 21.30 h
Sala Laya
La sapienza EUGÈNE GREEN, 2014. Int.: Fabrizio Rongione, Christelle Prot Landman. ItàliaFrança. VOSC. 114’. Projecció en DCP.
“L’arquitecte protagonista pateix una crisi personal i professional que superarà a partir de la coincidència amb un jove estudiant i el retrobament amb el seu artista idolatrat, el gran representant del barroc místic Francesco Borromini. Green torna a introduir en un temps contemporani personatges que semblen moures amb codis d’altres èpoques per seguir el seu personatge en un viatge cap a la llum, identificada al mateix temps com a font de coneixement i de bellesa. La llum a La sapienza resol la dialèctica entre misticisme i racionalitat, entre Barroc i Il· lustració” (Eulàlia Iglesias). Presentació per confirmar el dimarts 29. 41
2
Dimecres, 17.00 h
Sala Chomón
AULA DE CINEMA Cada dimecres a la sala Chomón
Jalsaghar El saló de música SATYAJIT RAY, 1958. Int.: Chhabi, Biswas, Padma Devi, Gangapada Basu, Tulsi Lahari, Kali Sarkar. Índia. VOSC. 100’
Biswambhar Roy és un raja, l’últim descendent d’una antiga casta aristocràtica i està arruïnat. Protector de les arts i gran amant de la música, decideix fer un últim gran concert a casa seva. Ray aprofita aquesta història per confrontar dues classes socials: una aristocràcia en via d’extinció i una burgesia emergent –representada pel personatge de l’usurer–, interessada només pels diners i no pas per la cultura. Presentació a càrrec de Josep Lluís Falcó (UB).
42
Les quatre cents coups Els quatre-cents cops FRANÇOIS TRUFFAUT, 1959. Int.: JeanPierre Léaud, Albert Rémy, Claire Maurier. França. VOSC. 99’. Projecció en DCP.
Amb Les 400 coups va néixer Antoine Doinel, que Truffaut va fer créixer a la pantalla a la vegada que ho feia l’intèrpret, Jean-Pierre Léaud. El director hi evoca moments autobiogràfics. El món de la infantesa serà, doncs, present des del principi en la carrera del cineasta, alhora que Antoine Doinel marcarà l’educació sentimental de diferents generacions d’espectadors. És un títol fonamental de la història del cinema i un dels punts de partida de l’anomenada Nouvelle Vague. Presentació a càrrec de Lluís Anyó(URLI) el dimecres 9.
9
Dimecres, 17.00 h
Sala Chomón
13
Divendres, 19.30 h
Sala Laya
Playtime JACQUES TATI, 1968. Int: Jacques Tati, Barbara Dennek, Jacqueline Lecomte. FrançaItàlia. VOSE. 110’. Projecció en Blu-ray.
Seguint les passes d’un grup de turistes per un París que no es diferencia gens de qualsevol altre monstre urbanístic del nostre planeta, Tati realitza una sàtira contundent del món deshumanitzat i funcional de la societat moderna. La irònica reconstrucció d’aquest escenari plastificat va ser la gran aposta del còmic francès amb aquest film considerat l’obra mestra de la seva carrera per gran part dels especialistes. “El play-time, el temps d’oci, està codificat. M’agradaria que aquesta paraula, adoptada pel francès, designés una activitat espontània, no reglamentada; que no hi hagi un temps fixat per a l’alegria i un altre per al treball sinó que el temps de somriure estigui difós per tot arreu i en tot moment, i fins i tot sobretot durant el temps de treball” (Jacques Tati). Presentació a càrrec de Màrius Rubio (Estudiodecine) el dimecres 16.
16
Dimecres, 17.00 h
Sala Chomón
19
Dissabte, 19.30 h
Sala Chomón
30
Dimecres, 17.00 h
Sala Chomón
Viridiana LUIS BUÑUEL, 1961. Int.: Silvia Pinal, Fernando Rey, Francisco Rabal, Margarita Lozano. Mèxic-Espanya. VE. 90’
La primera i única vegada que Espanya va rebre la Palma d’Or al Festival de Cannes va ser amb aquesta pel·lícula de ressò espectacular i polèmica viva, amb un directiu del franquisme expulsat del seu càrrec en un tres i no res. L’obra va fer que s’invoquessin tota mena de judicis religiosos i morals. I és que Buñuel va tocar amb intenció el tema de la caritat, i ens va oferir una pintura complexa de l’ésser humà i la simbologia cristiana. Presentació a càrrec de Desirée de Fez (Estudiocine). 43
Programació infantil
El mes de Pack Màgic Pack Màgic es defineix a la seva web com una distribuïdora de cinema infantil, tranquil i en català. Al seu catàleg hi ha pel·lícules d’estrena i clàssiques, i totes porten subtítols i un sistema d’àudiodescripció (cal que us descarregueu al dispositiu mòbil l’app gratuïta Artacces) per a les persones amb discapacitat.
Amil & Ida i Lönneberga Les malifetes de l’Emil PER AHLIN, ALICJA BJÖRK JAWORSKI, LASSE PERSSON, 2013. Suècia. VC. 63’. Projecció en Blu-ray.
A l’Emil li agrada molt jugar, però sovint acaba fent malifetes. Per això el tanquen al magatzem de la llenya, on, en lloc de posar-se trist, ha après a tallar figures de fusta. Aviat algú el deixarà sortir i s’empescarà una nova trapelleria. Basada en les narracions d’Astrid Lindgren.
44
Cada dissabte i diumenge a la sala Chomón
Pel·lícules qualificades com a aptes per a tots els públics.
Amb la col·laboració de:
5
Dissabte, 17.00 h
6
Diumenge, 17.00 h
12
Dissabte, 17.00 h
13
Diumenge, 17.00 h
Tri orísky pro Popelku La Ventafocs VÁCLAV VORLÍCEK, 1973. Int: Libuse Safránková, Pavel Trávnícek, Carola Braunbock. Txecoslovàquia. VC. 85’. Projecció en DCP.
El 1977, per iniciativa de l’Associació Cavall Fort - Drac Màgic - Rialles, es va estrenar La Ventafocs, una pel· lícula txecoslovaca dirigida per Václav Vorlícek. Va ser la primera pel·lícula infantil doblada al català i es va fer molt popular entre els nens i les nenes d’aquella època, que encara la recorden com una de les pel·lícules més destacades de la seva infància i com una versió ben diferent del clàssic conte de fades, amb una protagonista alegre, decidida i valenta i amb uns escenaris naturals plens de bellesa.
Lilla spöket Laban Laban, el petit fantasma. Quina por! ALICJA BJÖRK JAWORSKI, KARIN NILSSON, LASSE PERSSON, PER ÅHLIN, 2006. Suècia. VC. 45’. Projecció en Blu-ray.
Laban és un petit fantasma que té por de la foscor i viu amb la seva família al castell Monringsun. Ell desitja fer por com el seu pare, però per més que ho intenti mai no ho aconsegueix. Una història de fantasmes molt tendra i bonica per als més petits.
19
Dissabte, 17.00 h
20
Diumenge, 17.00 h
26
Dissabte, 17.00 h
27
Diumenge, 17.00 h
Lilla Anna och Langa farbrorn La petita Anna i el tiet Llargarut ALICJA BJÖRK JAWORSKI, LASSE PERSSONI, PER ÅHLIN, 2012. Suècia. VC. 47’. Projecció en Blu-ray.
La petita Anna és valenta i arrauxada. Descobreix el món amb el tiet Llargarut que, tot i que és gran i alt, és espantadís, però fa uns pastissos tan bons que la petita Anna no podria tenir un amic millor!
45
xxx Exposició
Rovira Beleta, més enllà de Los Tarantos
L’experiència de l’exposició “Rovira Beleta” comentada per la seva comissària L’exposició “Rovira Beleta, més enllà de Los Tarantos” és oberta al públic des de fa més de tres mesos i encara li queden unes setmanes, concretament fins a final de març. Entrada
gratu
ïta
Fins al 31 de març de 2016. Sala d’exposicions horari dimarts a diumenge 16.00 h -– 21.00 h
Com a comissària de l’exposició, durant tot aquest temps he tingut el plaer de fer visites guiades per als grups interessats. Us explico això perquè ha estat i seguirà sent un veritable plaer compartir tot el que sé de Rovira Beleta amb tothom que ho desitji. Hi hem rebut grups de tota mena: joves estudiants, grups de jubilats, gent d’associacions, i fins i tot amics que venien a compartir una estona amb nosaltres. Sempre explico que, depenent de l’edat de la gent que ve, els coneixements sobre RB i el seu cinema són molts diferents: els més grans coneixen el seu cinema; la meva generació més que conèixer RB, coneixen o han sentit parlar del film Los Tarantos, i els joves –ai els joves! – sovint no tenen ni idea de qui era o què va fer RB! Comencem la visita amb l’expectació de no saber què ens trobarem, però ràpidament es desperta una gran curiositat pel personatge i sobretot pel cinema que va fer: expliquem anècdotes, fets importants, detalls de la seva vida; repassem els seus films, destaquem els més importants i aquells trets que els fan diferents
46
del cinema que es feia aleshores, intentem que la gent entengui que va ser un cinema fortament marcat per una dictadura i per una situació social i política molt concreta com va ser el franquisme. En aquest punt de la visita veiem un audiovisual amb fragments de les seves pel·lícules i sentim la veu del mateix RB, i és aquí quan m’adono que, si en aquests moments els hi passéssim alguna de les seves pel·lícules, es quedarien a veure-la encantats perquè ja estan mig enamorats d’un personatge tan encisador com va ser RB. M’he proposat –i crec que ho vaig aconseguint–, que quan acabem s’hagi despertat una certa curiositat i admiració per ell i sobretot pel seu cinema, que el nom RB ja no resulti indiferent per cap dels visitants. Dono per molt ben invertides totes les hores que hi hem dedicat! Anna Fors Comissària de l’exposició
47
Serveis
Biblioteca del Cinema
Biblioteca horari dilluns a dijous 10.00 h - 19.00 h divendres 10.00 h - 14.30 h
Fins al final d’aquest mes encara esteu a temps de visitar, de manera gratuïta, l’exposició sobre el director Rovira Beleta a la sala d’exposicions de la Filmoteca. Es tracta d’una exposició de producció pròpia que ofereix una visió global de la trajectòria cinematogràfica d’aquest director barceloní. A l’exposició trobareu dibuixos originals i esbossos del mateix Rovira Beleta, guions de les seves pel· lícules, material publicitari, cartes i altres documents que formen part del seu llegat personal i que ens ajuden a dibuixar i comprendre la seva figura. Tot aquest tipus de materials també formen part dels fons documentals de la Filmoteca, que preserva i difon com a part de la història del cinema català. Reconstruir, datar, identificar o documentar un film són activitats que en molts casos podem dur a terme gràcies al material que trobem en aquest tipus de donacions i llegats, i que d’una altra manera seria impossible. Estem contents de dir que a la Filmoteca tenim en aquests moments més de 85 llegats personals o d’empresa, els quals ens permeten fer un recorregut per la història del cinema català. Per aquest motiu animem tothom que tingui a casa documents relacionats amb el cinema, encara que li sembli poca cosa, que ens els porti. L’ajudarem a valorar si formen part de la història del cinema!
48
Centre de Conservació i Restauració Alice Guy, directora y productora del cinema dels primers temps, continua essent una gran desconeguda tot i que va dirigir més de 1.000 pel·lícules, entre elles La Fée aux Choux de 1896, una de les primeres pel·lícules considerada narrativa. Passats més de 100 anys, Pamela Green i Jarik van Sluijs han endegat des de Los Angeles, el documental Be Natural, per reivindicar el paper important d’Alice Guy en la història del cinema, un documental produït per Robert Redford i amb la participació de Jodie Foster. Bona part del cinema dels orígens s’ha perdut, les pel·lícules que han sobreviscut estan disseminades arreu del món, mostra de la globalització del cinema ja des dels primers temps. El 2CR conserva pel·lícules d’aquesta període, que alhora són mostra de Barcelona com a centre de distribució internacional a principi del segle XX, i ha participat en aquesta producció amb tres títols d’Alice Guy, tots del 1900: Au bal de Flore, Danse des saisons: L’Hiver, danse de la neige i Les Fredaines de Pierrette.
Centre de Conservació i Restauració adrec¸a Ds. Parc Audiovisual, Edifici I, BA L1 Carretera BV-1274, Km 1 08225 Terrassa horari dilluns a divendres 10.00 h - 14.00 h
Per donar visibilitat a la tasca dels arxius fílmics, el documental inclourà visites a les institucions que hi hem participat. Ha estat un plaer mostrar el nostre Centre de Conservació i Restauració a l'equip de rodatge de Be Natural va venir a gravar com es conserven les pel·lícules de l’Alice Guy al 2CR.
49
Índex alfabètic
A 30 A Conversation with Gregory Peck 22 Adieu au langage Adiós al lenguaje 26 Alexandre le bienheureux Alexandre, l’afortunat 39 All Your Favorite Shows 44 Amil & Ida i Lönneberga 44 Les malifetes de l’Emil 35 Atrapado en el tiempo
B 40 Bam gua nat 40 Big Eyes 21 Birdman or (The Unexpected Virtue of Ignorance) Birdman o (La inesperada virtud de la ignorancia) 15 Body/Cialo 04 British Sounds
C 15 Casa de ángel poderoso
42 Els quatre-cents cops
11 Chantal Akerman par Chantal Akerman Chantal Akerman per Chantal Akerman
15 En cuerpo y alma
39 Citizen Day
38 Excursion
32 Compañero de mi vida 14 Coraje
D 10 De l’autre côté Del otro lado 30 Designing Woman 23 Die andere Heimat Chronik einer Sehnsucht
E
17 Entrevista a Milan Kundera 35 Equí y n’otru tiempo
F 23 Fuerza mayor
G
10 Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les 18 Jo, el Déu trist 11 Jo, tu, ell, ella
L 17 La broma
38 Grace Under Water
11 La chambre L’habitació
33 Gran Torino
05 La chinoise
35 Groundhog Day
27 La festa
H 29 Horizontes de grandeza
09 Els daurats anys vuitanta
11 Je, tu, il, elle
36 Gordos
27 El petit príncep ha dit
42 El saló de música
22 Jauja
04 L’invisible
23 Heimat, la otra tierra
26 El ros alt amb una sabata negra
42 Jalsaghar
09 Golden Eighties
20 Eden Eden: Lost in music
27 El sucre
50
25 Els padrins pistolers
I 21 It Follows
J 18 Já, truchlivý buh
27 La boum
06 La gaia ciència 18 La insostenible lleugeresa del ser 26 La nuit de Varennes La nit de Varennes 45 La petita Anna i el tiet Llargarut 41 La sapienza 14 La semilla de la verdad 25 La tristesa i la pietat
44 La Ventafocs 45 Laban, el petit fantasma. Quina por! 25 Le chagrin et la pitié 06 Le gai savoir 26 Le grand blond avec une chaussure noire 27 Le petit prince a dit 27 Le sucre 42 Les quatre cents coups 25 Les tontons flingueurs
30 Mi desconfiada esposa 15 Mów mi Marianna Llámame Marianna
N 18 Nikdo se nebude smát Ningú riurà 10 No Home Movie 40 Noche y día 38 Northern Great Mountain
P
39 Lights (by Hurts)
14 Pequeños golpes
45 Lilla Anna och Langa farbrorn
15 Pod mocnym aniolem
45 Lilla spöket Laban 22 Los exiliados románticos
M 41 Madre e hijo 15 Madre Tierra 14 Male stluczki 21 Maps to the Stars 41 Mat’ i syn 30 Matar un ruiseñor 15 Matka Ziemia
43 Playtime
09 Portrait d’une jeune fille de la fin des années 60 à Bruxelles 04 Pravda
Q 20 Qué difícil es s er un dios 04 Quod erat demonstrandum
R 39 Rate Me 09 Retrat d’una noia de la fi dels anys seixanta, a Brussel·les
S 33 San Pietro 11 Saute ma ville Salta la meva ciutat
T 33 También somos seres humanos 37 Temps d’écoute. Lluita de les dones congoleses pel dret a la salut 32 Tender Comrade
20 Trudno byt bogom 23 Turist
U 09 Un jour Pina a demandé... Un dia Pina em va demanar... 30 Una conversa amb Gregory Peck 05 Une femme mariée Una dona casada
V 43 Viridiana
W 05 Week-end 14 Wymyk
Y 30 Yellow Sky
29 The Big Country 33 The Story of G.I. Joe 18 The Unbearable Lightness of Being 30 To Kill a Mockingbird 06 Tout va bien Tot va bé 44 Tri orísky pro Popelku
Z 17 Zert 14 Ziarno prawdy
Títol original
Títol traduït
51
ENTRADA INDIVIDUAL Sales de cinema
Tarifa normal ......................................................................................................... 4 € Tarifa reduïda ........................................................................................................ 3 € * Tarifa programació infantil ................................................................................. 2 € Infants fins a 12 anys i tarifa reduïda per a dos acompanyants. Carnet Club Súper 3, entrada gratuïta.
Filmo 10 (10 sessions, no nominal) .............................................................................. 20 €€ Exposicions
Accés gratuït. Cal demanar l’entrada a la taquilla. Visites guiades en grup .............................................................................. 2 € / pax Amb reserva prèvia, un mínim de 10 persones i un màxim de 20.
Biblioteca del cinema
Tarifa normal (accés individual per un dia) .................................................................. 2 € Tarifa reduïda (accés individual per un dia) .................................................................. 1 € * Tarifa normal (carnet anual ) ................................................................................... 10 € Tarifa reduïda (carnet anual ) ................................................................................... 5 € * Accés gratuït per al professorat degudament acreditat i per als seus alumnes de treball de recerca. * Tarifa reduïda Vàlida per a estudiants, aturats, jubilats, persones amb una discapacitat legalment reconeguda, títol de família nombrosa o monoparental, Carnet Jove, European Youth Card, carnet de biblioteques públiques, acompanyant de la persona abonada i acompanyants dels infants (només per a la programació infantil, un màxim de 2 acompanyants).
ABONAMENTS
Abonaments joves (fins a 30 anys, anual i nominal) .................................................. 60 € Abonament anual (nominal) ................................................................................. 90 € Abonament més grans de 65 anys (anual i nominal) ........................................... 60 € Abonament Semestral (nominal) ......................................................................... 50 € Aula de cinema (30 sessions, nominal) ..................................................................... 45 € Avantatges dels abonaments: Reserva anticipada d’entrades amb una setmana d’antelació (fins al dia abans de la sessió). Màxim dues entrades per sessió / Tarifa reduïda de 3 euros per a un acompanyant / Visites guiades a l’exposició gratuïtes per al titular i un acompanyant /Accés lliure a la Biblioteca del Cinema /5% de descompte al bar de la Filmoteca, La Monroe, i a la llibreria / Tramesa del programa mensual en paper per correu postal /Alta al butlletí electrònic / Descomptes i promocions exclusives
Venda d’entrades i abonaments Horaris taquilla Matins: de dimarts a divendres de 10.00 a 15.00 h Tardes: de dimarts a diumenge de 16.00 a 21.30 h (divendres i dissabtes, fins a les 22.00 h) Reserves, amb una setmana d’antelació (només per als abonats) Per correu electrònic: filmoteca.informacio@gencat.cat Per telèfon: 935 671 070, de dimarts a divendres, de 10.00 a 15.00 h.
✂
Col·leccioneu els pòsters de la Biblioteca del Cinema.
04
abril 2016 programa núm. 50
Avançament del programa Elio Petri / Gian Maria Volonté: cinema polític Arturo Ripstein i Paz Alicia Garciadiego Brasil, visions contemporànies In memoriam: David Bowie i Vilmos Zigsmond
Filmoteca de Catalunya Plaça de Salvador Seguí, 1- 9 08001 Barcelona T +34 935 671 070 filmoteca.cultura@gencat.cat www.filmoteca.cat www.gencat.cat/cultura