07
juliol 2016 programa núm. 53
LES ESCLETXES DE LA CENSURA BERTRAND TAVERNIER CLÀSSICS MODERNS DE L’ANIMACIÓ JAPONESA BACHCELONA CINEMA NEGRE
Liceu
La Ra m bl a
L2 (Paral·lel) L3 (Liceu i Paral·lel)
la
Ra m
bl
a
C/
de
Sa
nt P
au
FILMOTECA DE CATALUNYA 2 SALES de cinema EXPOSICIONS BIBLIOTECA ESPECIALITZADA llibreria BAR-Restaurant C/
No
u
de
Plaça de Salvador Seguí, 1-9 08001 Barcelona
ISSN edició impresa: 2013-2743 ISSN edició electrònica: 2013-2662 D.L. B-38.546-81 Disseny i maquetació: Studio Aparte
21 / 59 / 64 / 88 / 91 D20 / H14 / V13
Des de la implantació del codi Hays, als anys vint, fins als anys setanta, quan la censura comercial va fer innecessària l’estatal, el cinema va haver de lluitar contra corrent per fer visibles determinats aspectes de la sexualitat. Revisem aquest estira-i-arronsa amb una àmplia retrospectiva que, fins a final d’agost, recull films de diverses procedències geogràfiques i estètiques per il·luminar les escletxes de la censura per les quals es van poder tractar, més o menys el·lípticament, l’homosexualitat, l’incest o l’avortament. També dediquem una especial atenció al cinema negre clàssic, que coincideix amb la fi de la carta blanca dedicada a Bertrand Tavernier. Torna el festival Bachcelona amb noves propostes per a la vista i l’oïda, i projectem alguns clàssics moderns de l’animació japonesa. Finalment, commemorem els 80 anys de l’inici de la Guerra Civil Espanyola amb el documental Barcellona, ferita aperta, i recordem José María Nunes amb motiu de l’exposició a Arts Santa Mònica. Esteve Riambau Director
02 Les escletxes de la censura
13 Bertrand Tavernier: el cinema i res més
18 Clàssics moderns de l’animació japonesa
21 Bachcelona
24 Cinema negre clàssic
36 Històries de Filmoteca
42 Future shorts
Les escletxes de la censura
El cinema ha estat l’art del segle XX. Quan es diu o s’escriu això s’està dient que ha estat la forma d’expressió més popular durant un període que va des de la primera dècada del segle xx fins ben entrats els anys setanta. La popularitat comporta censura. Els poders no volen que es digui tot. La paraula no pot ser lliure si és a l’abast de tothom. El cinema, als Estats Units, però també a Europa o Àsia, i en països que es deien revolucionaris com l’URSS o els centres de l’imperialisme, i a llocs oficialment tolerants com el Regne Unit o tradicionalment intolerants com Espanya, passava per la censura. Política, de costums, religiosa, sexual. Sexual sempre, fos qui fos el que manés, però amb graus diferents segons les latituds. I els cineastes s’ho enginyaven per esquivar els censors, fos fent jugar al tuti un trio encapçalat per Silvia Pinal, o bé escollint un camisó de criatura per a una Carroll Baker que va créixer massa ràpid. El cicle seguirà durant el mes d’agost amb uns altres 21 títols, de Salò a The Invisible Woman passant per Lolita o Et Dieu… créa la femme. Un estiu en bona companyia.
04 Curtmetrages d’Erika Lust … A History of the Blue Movie
05 Tystnaden The Devils
06 Matka Joanna od Aniolów Querelle-Ein Pakt…
07 Il conformista Mädchen in Uniform
08 The Devil Is a Woman Le souffle au coeur
09 Még kér a nép Safe in Hell
10 The Cheat Suddenly Last Summer
11 Baby Doll Diferente
12 The Servant Marked Woman
Les escletxes de la censura
Divendres 1 / 19.30 h
Sala Chomón
Curtmetrages d’Erika Lust – Pornografia en femení ERIKA LUST, 2004. Catalunya. VOSE. 90’. Projecció en DVD.
El cinema porno d’Erika Lust està fet des d’una perspectiva femenina que potencia l’erotisme, té molta cura de la posada en escena i atorga més atenció a uns preliminars sexuals protagonitzats per persones més reals, amb estàndards físics més comuns que a la majoria de films del gènere. En aquesta sessió es projecten els curts següents: My Moaning Neighbor; Try My Boyfriend; An Appointment With My Master; Dominate Me; My Dear Brother in Law; Be a Hero; The Ultimate Kink i Horny Beasts. Agraïments: Erika Lust Presentació a càrrec d’Erika Lust.
Sala Chomón
A History of the Blue Movie Història del cinema porno
Dimarts 5 / 18.30 h
ALEX DE RENZY, 1970. EUA. VOSC. 116’. Projecció en DVD.
Sala Laya
Una història del cinema pornogràfic de 1915 a 1970, centrada sobretot als Estats Units. “Alex de Renzy és un historiador en la millor tradició de la història del sexe al cinema, de Playboy, i ens narra solemnement el divertit art de les primeres pel·lícules pornogràfiques mentre veiem l’heroi donant per darrere una vedella. El film ofereix més o menys el que promet. Hi ha curtmetratges semiprofessionals del Hollywood primitiu —la majoria d’aquests, és cert, més ben fets i divertits del que es pot esperar. Hi ha extractes de films d’animació molt poc coneguts. Hi ha films de peep shows i de striptease i també un parell de clàssics del porno: The Nun’s Story i la cèlebre Candy Barr in Smart Aleck” (Roger Ebert).
Dissabte 2 / 19.30 h
4
Tystnaden El silencio INGMAR BERGMAN, 1962. Int.: Ingrid Thulin, Gunnel Lindblom, Jörgen Lindström, Hakan Jahnberg, Birger Malsmten. Suècia. VOSE. 93’
Dues germanes que tornen a casa seva després d’unes vacances es veuen obligades, a causa de la malaltia d’una d’elles, a aturar-se en una ciutat d’un país desconegut, del qual no en saben l’idioma i on mantindran relacions amb alguns dels estranys habitants d’aquell lloc. Va ser prohibit en diferents països, tallat a quasi tots i modificat el sentit de les paraules a tot arreu. A França église es convertia en porche, a Alemanya el film va generar preguntes parlamentàries i a l’URSS van denunciar el “feixisme latent” de Bergman.
The Devils Los demonios KEN RUSSELL, 1971. Int.: Oliver Reed, Vanessa Redgrave, Dudley Sutton, Max Adrian, Gemma Jones, Murray Melvin. Gran Bretanya. VOSE. 111’
Basada en una obra de John Whiting i en The Devils of Loudun d’Aldous Huxley, Russell va fer un film polèmic i controvertit. Cap novetat vista la seva trajectòria professional. Les lluites religioses i polítiques de la França de Lluís XIII es reflecteixen de manera quasi apocalíptica en aquest film que va ser prohibit a Itàlia, país que va amenaçar els protagonistes Vanessa Redgrave i Oliver Reed de condemnar-los a tres anys de presó si trepitjaven sòl italià. Atenció a la fotografia de David Watkin i als escenaris creats per Derek Jarman.
Diumenge 3 / 19.00 h
Sala Chomón Divendres 8 / 19.30 h
Sala Chomón
Dimecres 6 / 17.00 h
Sala Chomón Dissabte 9 / 19.00 h
Sala Laya
5
Les escletxes de la censura
Dimecres 6 / 20.00 h
Sala Chomón Dissabte 9 / 21.30 h
Sala Laya
Matka Joanna od Aniolów Madre Juana de los Ángeles JERZY KAWALEROWICZ, 1961. Int.: Lucyna Winnicka, Mieczyslaw Voit, Anna Ciepielwska, Maria Chwalibog. Polònia. VOSE. 110’. Projecció en DCP.
Al segle xvii, un alt dignatari de Roma es desplaça al convent d’una petita ciutat polonesa per exorcitzar-ne les monges. El film va representar la consagració del cineasta polonès Jerzy Kawalerowicz, amb el qual va obtenir el Premi Especial del Jurat al Festival de Cannes. Un film sobri que trasplanta a Polònia el famós cas de les posseïdes de Loudun, que més tard reprendria Ken Russell a The Devils. Kawalerowicz, basant-se en la novel·la de Jaroslaw Iwaszkiewicz, evoca amb un domini modèlic l’antagonisme entre les diverses alienacions suscitades pel fenomen religiós i la reivindicació dels plaers de la vida. Dijous 7 / 18.30 h
Sala Laya Dimecres 13 / 17.00 h
Sala Chomón
6
Querelle – Ein Pakt mit dem Teufel Querelle RAINER WERNER FASSBINDER, 1982. Int.: Brad Davis, Franco Nero, Jeanne Moreau, Laurent Malet, Hanno Pöschl, Gunther Kaufmann. RFA-França. VOSC. 106’
El film pòstum de Fassbinder s’endinsa en el món i l’infern de Jean Genet amb una estètica, com deia Guarner, de South Pacific. Ataca, però, a diferència del famós musical, les consciències, crea escàndol i el tarannà del cineasta i l’univers homosexual hi són explícits. Mal comprès en el seu moment, encara ha de passar la revàlida. Jeanne Moreau hi interpreta la propietària d’un prostíbul.
Il conformista El conformista BERNARDO BERTOLUCCI, 1970. Int.: Jean-Louis Trintignant, Stefania Sandrelli, Gastone Moschin, Enzo Tarascio. RFA-Itàlia-França. VOSC. 112’. Projecció en DCP.
Una adaptació de la novel·la homònima d’Alberto Moravia. La dissecció psicològica d’un ésser en procés de degradació és, a la vegada, un retrat de la Itàlia feixista. Una història explicada mitjançant una estructura complexa de flashbacks sobre la traïció, la presència del passat que torna i el pes de la figura paterna –en aquest cas un antic professor–, que té un extraordinari tractament estilístic a l’hora de reflectir la moda i l’arquitectura imponent en l’era de Mussolini. Es projecta la versió íntegrament doblada a l’italià.
Mädchen in Uniform Noies amb uniforme LEONTINE SAGAN, CARL FROELICH, 1931. Int.: Herta Thiele, Dorothea Wieck, Emilia Unda, Erika Biebrach, Gertrud de Lalsky. Alemanya. VOSC. 83’
A l’inici dels anys vint, una adolescent és enviada a un pensionat de Postdam destinat a les filles d’oficials. La fèrria disciplina del centre fa insuportable la seva estada. Aviat s’enamora de l’única institutriu que li mostra afecte. Aquesta passió condueix la protagonista al límit del suïcidi. La descripció de la relació lesbiana, totalment nova a l’època, va contribuir al seu èxit internacional i, a dia d’avui, és tot un referent del cinema lèsbic. Agraïment: Deutsche Kinemathek.
Dijous 7 / 20.00 h
Sala Chomón Diumenge 10 / 19.00 h
Sala Chomón
Divendres 8 / 22.00 h
Sala Chomón Diumenge 10 / 16.30 h
Sala Laya
7
Les escletxes de la censura
Dimecres 13 / 21.30 h
Sala Laya Dissabte 30 / 21.30 h
The Devil Is a Woman El diable és una dona JOSEF VON STERNBERG, 1935. Int.: Marlene Dietrich, Lionel Atwill, Cesar Romero, Edward Everett Horton. EUA. VOSC. 80’. Projecció en 16mm.
Sala Laya
És una adaptació feta per John Dos Passos de la novel· la La dona i el ninot de Pierre Louys, que no va agradar gens al govern de la República espanyola del Bieni Negre, que la va prohibir. Marlene hi interpreta, una seductora sevillana, i tot el film és un deliri de barroquisme i folklore espanyol d’acord amb el so del Caprici espanyol de Rimski-Kórsakov.
Divendres 15 / 17.00 h
Le souffle au coeur El buf al cor
Sala Chomón Dissabte 16 / 19.30 h
Sala Chomón
8
LOUIS MALLE, 1971. Int.: Lea Massari, Benoît Ferreux, Daniel Gelin, Marc Winocourt, Fabien Ferreux, Michel Lonsdale. França. VOSC. 118’
Malle dinamita la falsa moral d’una burgesia hipòcrita a partir de la història de Laurent i el seu pas de la infància a l’adolescència durant el maig de 1954, un període crucial per a França per haver esdevingut l’epíleg de la guerra d’Indoxina. El film, tractat amb un to irònic i tendre ple de maduresa, va escandalitzar la societat benpensant per haver inclòs el tema de l’incest entre una mare i el seu fill. “El film té pinta d’opera prima amb el seu aspecte autobiogràfic, ple de personatges, situacions i diàlegs de la meva adolescència […]. Tracta amb una certa desimboltura el tabú de l’incest. Si se’m demanés una declaració de principis, diria que fer l’amor amb la mare d’un pot ser quelcom excel·lent, i que en tot cas és millor fer-ho que no pas somniar-ho tota la vida. Ja sé que això no és l’opinió dels psicoanalistes, i a més tenen raó: perdrien una bona part de la seva clientela si ho diguessin. Però, de tota manera, ningú no m’ha demanat cap declaració de principis” (Louis Malle).
Még kér a nép Salm vermell MIKLÓS JANCSÓ, 1971. Int.: Andrea Drahota, Marie Csomós, Eva Spányik, Gyöngyi Büros, József Madaras, Tibor Orbán. Hongria. VOSC. 87’. Projecció en Arxiu Digital.
A la fi del segle xix un grup de camperols que defensen els seus drets, units per la seva tenacitat, esperen la resposta a les reivindicacions que han plantejat. Maten el temps cantant i ballant, però la rebel·lió de les masses no es farà esperar. La pel·lícula representa un salt en la filmografia de Jancsó, que treballa en color i transforma el nu, abans equivalent a humiliació, en símbol de llibertat. “El film exalta la recerca de la felicitat humana, d’un futur que seria un paradís. Cavalls, soldats, jovenetes i flors escriuen aquests foc, herba i sang, fent voltes els uns al voltant dels altres i els uns amb els altres. És un poema estrany, trist com un sospir infantil” (Colette Godard).
Safe in Hell Fora de perill a l’infern WILLIAM A. WELLMAN, 1931. Int.: Dorothy Mackaill, Donald Cook, Ralf Harolde, John Wray, Ivan F. Simpson, Victor Varconi. EUA. VOSC. 73’
“Safe in Hell narra la història d’una prostituta que creu que ha matat un dels seus clients i, amb l’ajut del seu amant, escapa a una illa del Carib on no existeix l’extradició, però que està poblada per criminals i violadors. El film és una mostra del Wellman més dramàtic. Amb la lentitud del seu ritme, l’atmosfera densa i les situacions doloroses anuncia obres futures com Track of the Cat i The Ox-Bow Incident. Totes elles parlen de persones que es veuen reunides en circumstàncies claustrofòbiques en les quals es desencadenen totes les seves pors i culpabilitats. Un element notable és la presència de dos actors negres: Nina Mae McKinney i Clarence Muse. En una època en què els negres eren sovint explotats i estereotipats, aquests dos personatges resulten refrescantment positius. De fet, probablement són les úniques persones respectables de la pel· lícula” (Frank T. Thomson).
Divendres 15 / 21.30 h
Sala Laya Diumenge 17 / 19.30 h
Sala Laya
Dimarts 19 / 21.30 h
Sala Laya Diumenge 24 / 19.30 h
Sala Laya
9
Les escletxes de la censura
Dimecres 20 / 20.00 h
Sala Chomón Dissabte 23 / 19.00 h
The Cheat La trampa CECIL B. DEMILLE, 1915. Int.: Fannie Ward, Sessue Hayakawa, Jack Dean, James Neill, Utaka Abe. EUA. Muda, amb rètols en català. 53’. Projecció en 16mm.
Sala Laya
Una dona americana promet entregar-se sexualment a un banquer japonès si aquest li deixa diners per amagar un desfalc. En aquesta obra mestra estrenada com La marca del fuego, per primera vegada el cinema tractava de desenvolupar un drama en termes de conflicte psicològic, bussejant en un camp d’acció nou: el dels sentiments i de les motivacions internes. La novetat històrica en l’ús de la sobrietat, la matisació expressiva i el primer pla reiterat va fer que la crítica de l’època parlés de ruptura amb el teatre. Per primera vegada també es van utilitzar la il·luminació angulada, siluetes i ombres inquietants, no necessàriament naturalistes sinó més aviat simbòliques. Acompanyament musical a càrrec del mestre Joan Pineda.
Dijous 21 / 20.00 h
Suddenly Last Summer De sobte, el darrer estiu
Sala Chomón Dimecres 27 / 18.30 h
Sala Laya
10
JOSEPH L. MANKIEWICZ, 1959. Int.: Katharine Hepburn, Elizabeth Taylor, Montgomery Clift, Albert Dekker. EUA. VOSC. 114’. Projecció en DCP.
Una obra de Tennessee Williams en el guió de la qual va intervenir Gore Vidal. La complexitat del seu argument, en què el sexe, l’homosexualitat i el crim hi tenen un paper protagonista, va ser un nou repte per a Mankiewicz. Al nostre país no es va poder estrenar fins 20 anys després d’haver-la realitzat. El motiu: “Al clima general d’embogiment en què transcorre l’acció i als impulsos eròtics que mouen els protagonistes s’uneix una desassenyada escena final que transcorre en un poble mexicà, tot i que es roda a la Costa Brava i fereix el patriotisme subtil dels censors. L’acusen de mostrar els espanyols com caníbals famolencs i titllen els productors de traïdors per les facilitats proporcionades” (Augusto M. Torres).
Baby Doll ELIA KAZAN, 1956. Int.: Carroll Baker, Eli Wallach, Karl Malden, Mildred Dunnock, Lonny Chapman, Eades Hogue, Noah Williamson. EUA. VOSC. 114’
Partint de dues obres curtes de Tennessee Williams, Kazan va dirigir aquest polèmic film que va tardar 26 anys a estrenar-se als nostres cinemes a causa de la seva càrrega eròtica. “Però 26 anys després no hem vist la pel·lícula escandalosa de la temporada, hem vist realment Baby Doll, un film sorprenentment modern, una graciosa i absorbent comèdia carnal, a la vegada cínica i virtuosa, generosa i decadent, violenta i poètica, que constitueix un exercici d’estil decididament extraordinari” (José Luis Guarner). Els actors principals provenen de l’Actors Studio, mentre que la resta són habitants de Benoit que interpreten les seves vides. Baker fa la primera i millor interpretació de la seva vida, i Malden està genial en el paper de marit madur i ardent pel fet de no poder posseir-la.
Diferente LUIS MARIA DELGADO, 1961. Int.: Alfredo Alaria, Manuel Monroy, Manuel Barrio, Julia Gutiérrez Caba, Gracita Morales, Jesús Puente. Espanya. VE. 102’
Pel·lícula musical insòlita escrita conjuntament per Luis María Delgado, provinent d’una família d’artistes, i el ballarí Alfredo Alaria, i interpretada per aquest i el seu ballet. Una apologia de l’homosexualitat que, increïblement, va ser autoritzada per la censura ferotge i miop d’Arias Salgado. Amb el pas dels anys Diferente ha quedat com un dels experiments més interessants del cinema espanyol en el camp de la cinematografia musical. Agraïment: Filmoteca Española i Video Mercury Films.
Divendres 22 / 21.30 h
Sala Laya Dissabte 23 / 22.00 h
Sala Chomón
Dimarts 26 / 17.00 h
Sala Chomón Dissabte 30 / 19.00 h
Sala Laya
11
Les escletxes de la censura
Dijous 28 / 17.00 h
Sala Chomón Divendres 29 / 19.00 h
The Servant El sirviente JOSEPH LOSEY, 1963. Int.: Dirk Bogarde, James Fox, Sarah Miles, Wendy Craig, Catherine Lacey, Richard Vernon, Ann Firbank. Gran Bretanya. VOSE. 112’
Sala Laya
Un jove aristòcrata anglès contracta un criat, una vegada instal·lat en una vella mansió de Londres. Progressivament i d’una manera tan subtil com perversa, els seus papers s’aniran invertint. Losey filma la mansió amb cura manierista, amb predilecció pels enquadraments torturats i els miralls deformants com a solució a un plantejament visual que tradueix la corrupció moral i l’univers decadent en què es mouen els personatges. És la primera col·laboració del cineasta amb el guionista Harold Pinter i un dels grans treballs de Bogarde, actor emblemàtic en la carrera de Losey.
Dijous 28 / 21.30 h
Marked Woman La dona marcada
Sala Laya Divendres 29 / 22.00 h
Sala Chomón
12
LLOYD BACON, 1937. Int.: Bette Davis, Humphrey Bogart, Lola Jane, Isabell Jewell, Rosalind Marquis, Mayo Methot, Jane Bryan. EUA. VOSC. 96’
Ambientada als baixos fons de Manhattan en els pitjors anys de la Gran Depressió posteriors al crac de 1929, i amb una interpretació coral, però en què destaca una jove Bette Davis, el film explica com un grup d’“hostesses” d’un nightclub s’enfronten al mafiós que el dirigeix en un judici per assassinat. Inspirat en el procés a què va ser sotmès el mafiós Lucky Luciano, el film és un recorregut pel crim organitzat i la prostitució molt a l’estil de realisme social de la Warner. Marked Woman va ser el primer paper de Bette Davis per a la Warner després de la seva demanda contra els estudis —que va perdre—: l’actiu argumentava que els guions que li arribaven eren de mala qualitat.
Bertrand Tavernier: el cinema i res mĂŠs
Bertrand Tavernier: el cinema i res més
Amb la col·laboració de
Divendres 1 / 17.00 h
Sala Chomón
Completen el cicle tres films dirigits pel cineasta de Lió i cinc títols que ell mateix ha inclòs en la carta blanca que li hem ofert. Una carta blanca reivindicativa que esdevé una mirada serena a la història del cinema francès, sense polèmiques estèrils ni prejudicis absurds. Una llista de films que Tavernier estima amb vehemència, creats amb una llibertat sorprenent, però que han estat oblidats i infravalorats en nom d’una modernitat mal entesa. Au nom de la loi En nom de la llei MAURICE TOURNEUR, 1932. Int.: Marcelle Chantal, Régine Dancourt, Gabriel Gabrio, Charles Vanel, Jean Marchat, Jean Dax. França. VOSC. 95’
“Una revelació. Una obra original, gairebé única, entre els films policíacs dels anys trenta per les seves recerques realistes (els decorats, l’atrezzo, els extres, la importància dels exteriors reals) i formals: fotografia i enquadraments magnífics, to auster, i una interpretació continguda en què destaca l’actuació a contracorrent de Marcelle Chantal” (Bertrand Tavernier). Agraïment: Archives Françaises du Film du CNC. Dissabte 2 / 19.00 h
Sala Laya Dimarts 5 / 17.00 h
Sala Chomón
14
Capitaine Conan Capità Conan BERTRAND TAVERNIER, 1996. Int.: Philippe Torreton, Samuel Le Bihan, Bernard Le Coq, Claude Rich, Catherine Rich. França. VOSC. 130’. Projecció en DCP.
Un escamot de l’exèrcit francès actua als Balcans el 1918 i, fins i tot, un cop acabada la guerra; una situació que genera més d’un conflicte. En l’endemig es desenvolupa l’amistat de dos oficials de caràcters ben diferents. Després de La Vie et rien d’autre, Tavernier continua la seva trilogia sobre el tema de la guerra amb un film que resulta un duríssim al· legat antibel·licista.
Pattes blanches
Dissabte 2 / 21.30 h
JEAN GRÉMILLON, 1949. Int.: Fernand Ledoux, Suzy Delair, Paul Bernard, Michel Bouquet, Arlette Thomas, Sylvie,. França. VOSC. 92’. Projecció en DCP.
Sala Laya
L’arribada d’una noia atractiva a un poble desencadena un ventall de sentiments entre els qui l’envolten. “Una obra mestra, un film maleït que finalment haurà de retrobar el seu públic. Un guió excel·lent d’Anouilh –el qual havia de dirigir el film–, amb diàlegs lírics, tensos i inventius amb llampecs de compassió. El director no oculta pas la seva estima per la tasca iniciada per Anouilh: “Sóc particularment sensible a la riquesa, a l’energia, a la cruesa dels diàlegs de Jean Anouilh. Intento ser l’il·lustrador més fidel d’aquesta història i utilitzar els recursos de l’escriptura cinematogràfica de la millor manera possible.” Puc afirmar que ho ha aconseguit. Aquest és un film escrit i filmat a flor de pell, amb una mestria admirable de l’espai i amb un coneixement gairebé científic del découpage cinematogràfic. Quan penso que des de Cahiers parlaven de la “mediocritat gremillonesca”, és quan em ve un remolí de sentiments enfrontats.” (Bertrand Tavernier).
Sala Laya
Dimarts 5 / 21.30 h
Journal d’une femme en blanc Diari d’una dona en blanc
Diumenge 3 / 19.30 h
CLAUDE AUTANT-LARA, 1965. Int.: Marie-José Nat, Jean Valmont, Claude Gensac, Germaine Delbat, Annick Allières. Itàlia-França. VOSC. 110’. Projecció en DCP.
Dimecres 6 / 21.30 h
Una estudiant de ginecologia que està prenyada se sent particularment afectada per la mort d’una noia que ha intentat avortar clandestinament. Aleshores decideix lluitar pels drets de les dones. “Un film indispensable i extraordinàriament valent. La descripció de l’edifici miserable on viu una noia jove que practica l’avortament, ja que sap que no pot educar un nen en aquest ambient, és d’una gran força. El guió de Jean Aurenche i René Wheeler, digne, sòlid, parla de temes tabú, dels anys d’abans de la llei Veil, amb la qual es va despenalitzar l’avortament a França” (Bertrand Tavernier).
Sala Laya Sala Laya
15
Bertrand Tavernier: el cinema i res més
Dijous 7 / 17.00 h
Sala Chomón Dijous 14 / 20.00 h
Sala Chomón
L’Horloger de Saint-Paul El rellotger de Saint-Paul BERTRAND TAVERNIER, 1973. Int.: Philippe Noiret, Jean Rochefort, Jacques Denis, Julien Bertheau, Yves Alfonso, Jacques Hilling. França. VOSC. 105’
El primer llargmetratge de Tavernier va representar també l’inici de la seva col·laboració amb l’actor Philippe Noiret. És una adaptació d’una novel·la de Georges Simenon en què un rellotger de Lió veu trastocada la seva vida quan li comuniquen que el seu fill ha matat un policia, un fet que adquirirà una dimensió política. Amb aquest debut el cineasta posava de manifest la seva habilitat en l’observació dels llocs on situa l’acció i una gran agudesa en el retrat de les complexes relacions entre els personatges. Dijous 7 / 21.30 h
Sala Laya Dimecres 13 / 18.30 h
Sala Laya
16
La Vérité sur Bébé Donge La veritat sobre Bebé Donge HENRI DECOIN, 1952. Int.: Danielle Darrieux, Jean Gabin, Jacques Castelot, Daniel Lecourtois, Madeleine Lambert, Juliette Faber. França. VOSC. 104’
L’esposa d’un industrial ric de províncies se sent molt incompresa pel seu marit i decideix emmetzinar-lo. Després de Les inconnus dans la maison (1942) i L’homme de Londres (1943), Henri Decoin adapta per tercera vegada una novel·la de Georges Simenon. El cineasta va treballar gairebé tots els gèneres però va mostrar una predilecció especial pel cinema policíac, que tracta amb una tècnica irreprotxable. “La posada en escena de Decoin evita la condescedència dramàtica i els apriorismes morals, i dóna més importància a les relliscades sentimentals que a la intriga” (Bertrand Tavernier)
Ça commence aujourd’hui Avui comença tot BERTRAND TAVERNIER, 1998. Int.: Philippe Torreton, Maria Pitarresi, Nadia Kaci, Veronique Ataly, Nathalie Bécue, Emmanuelle Bercot. França. VOSC. 117’
Divendres 8 / 17.00 h
Sala Chomón Dissabte 9 / 19.30 h
Sala Chomón
En un to marcadament documental, accentuat per la presència d’actors no professionals i el rodatge en una escola autèntica, Tavernier construeix un colpidor drama social centrat en la figura d’un professor d’escola d’un poble francès depauperat i la seva vida quotidiana, amb els problemes a què s’enfronta i la lluita per mantenir les il·lusions i els ideals en la seva tasca com a educador. És una mirada pessimista, però que amaga una certa esperança.
Olivia JACQUELINE AUDRY, 1951. Int.: Edwige Feuillère, Simone Simon, Marie-Claire Olivia, Yvonne de Bray, Suzanne Dehelly, Marina de Berg. França. VOSC. 88’
Olivia és una adolescent britànica que arriba a una escola d’elit francesa. Una de les professores se sentirà atreta vers l’alumna nova. “Jacquelin Audry va dirigir un petit corpus de pel·lícules algunes dels quals, com assenyala Jacques Lourcelles, gosaven tractar temes tabú en el cinema francès tot esdevenint únics a l’hora d’evocar l’època. Aquests films contenen sovint, rere el vernís d’un film d’època, una reconstrucció irònica de l’anomenada Belle Époque. Olivia, per exemple, és una pel·lícula magnífica que descriu l’univers d’un internat de noies on l’amor i, en conseqüència, l’homosexualitat femenina exerceixen un paper important. Fotografiada amb cura per Christian Matras i dialogada amb vivacitat i ironia per Pierre Laroche, marit de Jacqueline Audry” (Bertrand Tavernier). Agraïments: Archives Françaises du Film du CNC i Laurence Braunberger.
Divendres 8 / 21.30 h
Sala Laya Diumenge 10 / 21.30 h
Sala Chomón
17
Clàssics moderns de l’animació japonesa
La Japan Foundation ens fa arribar un seguit de joies de l’animació nipona d’aquest nou mil·leni. La primera part del cicle està dedicada a la productora Studio 4°C, un estudi consagrat a la creativitat i la innovació en tots els camps de l’animació: des de produccions cinematogràfiques a OVA, passant per sèries de televisió, curts, vídeos musicals i, fins i tot, videojocs. El cicle segueix a l’agost amb Hôkago middonaitâzu, Kaguyahime no monogatari i Miss Hokusai.
Amb la col·laboració de
Maindo Gêmu Mind Game
Dimarts 5 / 20.00 h
MASAAKI YUASA, 2004. Japó. VOSC. 105’. Projecció en Blu-ray.
Sala Chomón
El film segueix un noi captivat per una xicota que, després d’una trobada mortal amb la Yakuza, fa un viatge al cel d’anada i tornada per acabar al ventre d’una balena, on coneix un ancià que fa 30 anys que viu dintre del cetaci. Un còctel audiovisual surrealista, catàleg d’una munió de tècniques audiovisuals.
Divendres 8 / 19.00 h
Genius Party
Dimarts 12 / 20.00 h
Sala Laya
A. FUKUSHIMA, S. KAWAMORI, S. KIMURA, Y. FUKUYAMA, H. FUTAMURA, M. YUASA, S. WATANABE, 2007. Japó. VOSC. 105’. Projecció en Blu-ray.
Sala Chomón
Una antologia de set curtmetratges de la veterana productora d’animació nipona Studio 4°C. És una selecció variada, fresca i original que reuneix alguns dels creadors més interessants de l’anime i el manga contemporanis. Els films són els següents: Genius Party, d’Atsuko Fukushima; Shanghai Dragon, de Shôji Kawamori; Deathtic 4, de Shinji Kimura; Doorbell, de Yoji Fukuyama; Baby Blue, de Shinichirô Watanabe; Limit Cycle, de Hideki Futamura i Happy Machine de Masaaki Yuasa.
Sala Laya
Divendres 15 / 19.00 h
19
Clàssics moderns de l’animació japonesa
Dimarts 19 / 20.00 h
Sala Chomón Divendres 22 / 17.00 h
Sala Chomón
Arîte hime Princess Arete SUNAO KATABUCHI, 2001. Japó. VOSC. 105’. Projecció en Blu-ray.
Confinada a la torre del castell pel seu pare, la princesa Arete passa els dies mirant el món exterior per la finestra, observant la gent a les seves feines. Els cavallers del regne competeixen entre ells per aconseguir uns objectes màgics, fets per una raça de fetillers ja extingits, i poder casar-se amb la princesa i governar la terra. Arete no vol res d’això. Ella desitja conèixer els habitants del poble i viatjar a terres exòtiques que ha vist als llibres que amaga sota el llit. Un dia, el fetiller Boax arriba amb una màquina de vol increïble i li demana de casar-s’hi. Una producció de Studio 4 °C que atorga una perspectiva feminista al conte clàssic de princeses, tal com faria, onze anys més tard, Brave, el film de Pixar.
Dimarts 26 / 18.30 h
Genius Party Beyond
Sala Laya
MAHIRO MAEDA, KAZUTO NAKAZAWA, SHINYA OHIRA, TATSUYUKI TANAKA, KOJI MORIMOTO, 2008. Japó. VOSC. 82’. Projecció en Blu-ray.
Divendres 29 / 19.30 h
Sala Chomón
20
Cinc històries, cinc mestres i cinc estils que, d’acord amb l’exigència del segell Studio 4 °C, reuneixen creativitat, llibertat i enginy. Els curtmetratges són: Gala, de Mahiro Maeda, una fantasia gagaku insòlita; Moondrive, de Kazuto Nakazawa, el retrat d’una ciutat lunar de traç urbà embullat; Wanwa the Doggy, de Shinya Ohira, un noi comença una aventura de somni; Tojin Kit, de Tatsuyuki Tanaka, una història ciberpunk en què una nena insereix un ésser misteriós dins d’un titella que cobra vida; Dimension Bomb, de Kôji Morimoto, una peça de poesia abstracta que s’endinsa en el dolor anímic d’un personatge solitari.
Bachcelona
Bachcelona
Amb la col·laboració de
Per segon any consecutiu col·laborem amb el Festival Bach de Barcelona, nascut el 2013 com a l’enriquiment d’un projecte ja existent a Barcelona, el Bach zum Mitsingen, que ofereix des del 2011 el cicle integral de les cantates de J.S. Bach en format participatiu. El nostre programa cinematogràfic gaudirà de la presència del músic especialista en Bach, Ton Koopman, i de l’acompanyament musical en directe d’un clàssic del cinema mut.
Divendres 22 / 19.00 h
Ik Wil Graag Honderd Worden Viure per ser centenari
Sala Chomón
PAUL HEGEMAN, 2012. Països Baixos. VOSC. 72’
Aquest documental ens mostra la vida diària de l’organista i clavecinista holandès Ton Koopman, figura invitada aquest any a obrir el festival Bachcelona. El film presenta Koopman de gira per França, també dirigint a Madrid o a Holanda. El veiem amb la seva dona, Tini, que és una companyia fonamental per a aquest artista que no para quiet. El film és el resultat del seguiment que la càmera de Hegeman va fer d’aquesta gran figura mundial de la música barroca al llarg de tot un any. Presentació a càrrec de Ton Koopman.
22
John Elliot Gardiner MANFRED WAFFENDER, 1999. Alemanya. VOSC. 59’. Projecció en DVD.
Diumenge 24 / 17.00 h
Sala Chomón
L’any 2000 el Monteverdi Choir i l’English Baroque Soloists, sota la batuta de John Eliot Gardiner, van encarar el repte més gran de les seves trajectòries: sota el títol de The Bach Cantata Pilgrimage van homenatjar Johann Sebastian Bach en el 250è aniversari de la seva mort tot interpretant, al llarg de l’any, les 198 cantates compostes pel músic. I ho van fer seguint el calendari litúrgic per al qual Bach les havia creat. Aquest viatge els va portar per algunes de les esglésies més boniques d’Europa i va ser seguit per ràdios i televisions. Aquest film se centra en els intensius preparatius per a la interpretació de la cantata BWV 63, i ens mostra el famós director d’orquestra en un retrat inusualment franc gràcies al qual l’observem perseguint inflexiblement la perfecció.
The Cat and the Canary El legado tenebroso PAUL LENI, 1927. Int.: Laura La Plante, Creighton Hale, Forrest Stanley, Tully Marshall, Gertrude Astor, Flora Finch. EUA. Muda, amb rètols en castellà. 82’
Dimarts 26 / 20.00 h
Sala Chomón
El primer treball del realitzador alemany Paul Leni als Estats Units també va esdevenir el primer film gòtic de la història del cinema i la primera adaptació de l’obra teatral de John Willard, una comèdia negra ambientada en una casa embruixada i llòbrega que seria portada al cinema diverses vegades. El film va importar als Estats Units l’estètica i la galeria d’inadaptats i monstres propis de l’expressionisme alemany. El film també està considerat com la pedra angular del cinema de terror de la Universal. Acompanyament musical a càrrec de Lluís Vidal.
23
Cinema negre clĂ ssic
La sensació d’alienació i desencís generada a partir de la Segona Guerra Mundial va impregnar gèneres com el de gàngsters, els policíacs o el melodrama. Com a resultat van sorgir un conjunt de temes i actituds que també van afectar l’aspecte visual —predominantment fosc i amb contrastos— dels films que, des de França, es van batejar amb el nom de film noir o cinema negre. Mentre que els films anteriors solien presentar els Estats Units com un país més aviat rural i segur, el cinema negre traslladava el seu punt de vista a un món urbà i hostil. Els protagonistes són individus ambigus però amb codis morals ferms, i solen combatre una corrupció enquistada en tots els estaments de la societat, tot i que, moltes vegades acaben sucumbint a les temptacions d’una femme fatale. Tanmateix, no existeix una definició satisfactòria del cinema negre ja que aquest se sol descriure no com un gènere, sinó com una atmosfera. Aquesta retrospectiva comprèn films produïts entre el 1944 i el 1950, l’edat daurada d’aquesta tendència. La psicoanàlisi hi és present en molts d’ells en paral·lel a fets criminals i passionals.
26 Force of Evil The Strange Affair…
27 Fallen Angel Body and Soul
28 Whirlpool Where the Sidewalk...
29 They Live By Night The Strange Love…
30 Murder, My Sweet Strangers in the Night
31 The Dark Mirror The Ministry of Fear
32 The Postman … Sleep, My Love
33 Scarlet Street Boomerang!
34 The File on Thelma… The Killers
35 Pitfall
Cinema negre clàssic
Divendres 1 / 19.00 h
Sala Laya Diumenge 3 / 21.30 h
Sala Chomón
Divendres 1 / 21.30 h
Sala Laya Diumenge 3 / 16.30 h
Sala Laya
26
Force of Evil El poder del mal ABRAHAM POLONSKY, 1948. Int: John Garfield, Thomas Gómez, Marie Windsor, Beatrice Pearson, Howland Chamberlin, Roy Roberts, Paul McVey, Tim Ryan. EUA. VOSE. 78’. Projecció en DCP.
Joe Morse és un advocat ambiciós que treballa per a un famós gàngster que controla el món de les apostes il·legals. Quan aquesta activitat afecta el germà de l’advocat, un home honest, Morse haurà d’escollir entre l’ambició i l’ètica. Aquesta vigorosa pel·lícula d’atmosferes tèrboles va ser la primera que va dirigir el fins llavors només guionista Abraham Polonsky. Tot seguit va ser inclòs en les llistes negres que va generar la febre anticomunista de l’època i no va tornar a dirigir fins al 1969, amb El valle del fugitivo.
The Strange Affair of Uncle Harry Pesadilla ROBERT SIODMAK, 1945. Int.: George Sanders, Geraldine Fitzgerald, Ella Raines, Sara Allgood, Moyna MacGill, Samuel S. Hinds. EUA. VOSE. 80’. Projecció en DCP.
Un home afable i tímid s’enamora per primera vegada a la seva vida, però és incapaç d’alliberar-se de la influència de la seva germana possessiva. Un melodrama sinistre que arrenca com un relat quotidià i es transforma en una al·lucinació. “Siodmak elabora amb tendresa aquest plat verinós, sense presumir inútilment d’estil, de vegades amb una lentitud deliberada. Però demostra, una vegada més, la seva mestria en l’elaboració del detall i en la construcció d’una narració en la qual tot s’encadena amb una lògica rigorosa i implacable” (Hervé Dumont).
Fallen Angel ¿Ángel o diablo? OTTO PREMINGER, 1945. Int.: Dana Andrews, Alice Faye, Linda Darnell, Charles Bickford, Anne Revere, Bruce Cabot. EUA. VOSE. 98’. Projecció en DCP.
Un jove arruïnat arriba a un petit poble de Califòrnia, on s’enamora de la cambrera d’un bar. En un intent per deixar de ser l’etern perdedor, es casa amb una dona rica que morirà poc després. Evidentment, serà l’objecte de totes les sospites. “En lloc d’acontentar-se amb una pel·lícula policíaca psicològica i naturalista, Preminger capta una cascada d’implosions en una petita ciutat en la qual la hipocresia i la cobdícia són el motor dels seus habitants. L’amor sincer i romàntic no dura gaire davant de les pulsions sexuals i la venalitat. Encara que la posada en escena exhala una melancolia autèntica estem en un univers implacable i pessimista” (Noël Simsolo).
Dimecres 6 / 18.30 h
Sala Laya Dissabte 9 / 22.00 h
Sala Chomón
Diumenge 10 / 19.30 h
Body and Soul Cuerpo y alma
Sala Laya
ROBERT ROSSEN, 1947. Int.: John Garfield, Lilli Palmer, Hazel Brooks, Anne Revere, William Conrad, Joseph Pevney. EUA. VOSE. 104’. Projecció en DCP.
Diumenge 24 / 19.00 h
Un noi de classe humil entra en el món de la boxa i cau en la xarxa de corrupció dels gàngsters que manipulen el negoci. Abraham Polonsky va ser el guionista d’una cuidada trama que, a mig camí del drama i del cinema negre, dóna una despietada visió d’una societat en què prevalen l’ambició i el desig d’ascensió ràpida, al preu que sigui, per damunt de valors com la integritat i l’ètica. Plenament identificat amb el seu personatge, John Garfield el va encarnar amb una convicció admirable, ben secundat per Anne Revere i Canada Lee, intèrprets que serien víctimes de la caça de bruixes juntament amb els mateixos Rossen i Polonsky.
Sala Chomón
27
Cinema negre clàssic
Dimarts 12 / 17.00 h
Sala Chomón Dijous 14 / 21.30 h
Whirlpool Vorágine OTTO PREMINGER, 1949. Int.: Gene Tierney, Richard Conte, José Ferrer, Charles Bickford, Barbara O’Neil, Eduard Franz. EUA. VOSE. 97’. Projecció en DCP.
Sala Laya
Cinc anys després de Laura i un any abans de Where the Sidewalk Ends, Whirlpool pertany a una trilogia excepcional. Pur cinema negre dels anys quaranta, versió Fox, Whirlpool és un emocionant melodrama dirigit per un dels mestres del gènere, amb un encertat retrat de la hipnosi i les seves característiques. A partir de la novel·la de Guy Endore, Ben Hecht –que signa amb el pseudònim Lester Barstow– i Andrew Solt van confeccionar un guió compacte sobre els efectes de la hipnosi en el subconscient i un estudi lúcid d’una investigació que treu a la superfície les pors, les desconfiances i les mentides d’un seguit de personatges sotmesos a pressió.
Dimarts 12 / 21.30 h
Where the Sidewalk Ends Al borde del peligro
Sala Laya Dimecres 20 / 17.00 h
Sala Chomón
28
OTTO PREMINGER, 1950. Int.: Dana Andrews, Garry Merrill, Karl Malden, Gene Tierney, Bert Freed, Tom Tully, Ruth Donnelly. EUA. VOSE. 90’. Projecció en DCP.
Un policia amb mètodes excessivament violents es veu implicat en la mort d’un sospitós. Una mostra perfecta de l’ambigüitat en què el cinema negre fa viure els seus personatges. Preminger explota les possibilitats que ofereix un món on les fronteres entre el bé i el mal mai no són prou clares.
They Live By Night Los amantes de la noche NICHOLAS RAY, 1947. Int.: Farley Granger, Cathy O’Donell, Howard Da Silva, Jay C. Flippen, Helen Craig, Will Wright, Ian Wolfe, Harry Haney. EUA. VOSE. 95’
El primer film de Ray era una història d’amor i persecucions, l’idil·li breu i tendre d’una parella solitària i emocionalment inexperta, que transcorre en un món pres per la gana, la por, la traïció i la violència. “La personal posada en escena de Ray es basa en una organització sensible i subtil del moviment físic dels actors, de les seves mirades com a reflex immediat dels seus sentiments. D’aquest estil peculiar neix un clima inconfusible d’una intensitat lírica excepcional: la trobada dels amants i la seva mirada que segella per sempre el seu amor, l’angoixós viatge amb autobús que acaba amb una boda a les tres de la matinada, es troben entre les expressions més delicades, pures i violentes de l’èxtasi amorós en la història del cinema, la primera mostra de la sensibilitat i l’instint poètic del director.” (José Luis Guarner).
The Strange Love of Martha Ivers El extraño amor de Martha Ivers LEWIS MILESTONE, 1946. Int.: Barbara Stanwyck, Van Heflin, Lizabeth Scott, Kirk Douglas, Judith Anderson. EUA. VOSE. 116’. Projecció en DCP.
Dimecres 13 / 20.00 h
Sala Chomón Dissabte 16 / 19.00 h
Sala Laya
Dijous 14 / 17.00 h
Sala Chomón Dimecres 20 / 18.30 h
Sala Laya
“Extraordinàriament crític –d’acord amb la personalitat del guionista Robert Rossen–, aquest film converteix un melodrama passional en una obra de continguts socials intensos. L’eix resideix en el fet que els rics culpables i immunes són els qui dominen l’administració de justícia, a la manera de paradoxa sarcàstica que finalment es torna en contra d’ells. La corrupció mostrada pel film queda, per tant, significativament generalitzada i adscrita als posseïdors d’una riquesa que ha estat aconseguida amb ajuda de l’assassinat. D’aquesta manera batega metafòricament el pecat original dels qui mantenen la lluita de classes, i el film s’inunda d’acusacions vigoroses. Per això va suscitar l’atenció dels caçadors de bruixes el 1947” (Javier Coma). 29
Cinema negre clàssic
Divendres 15 / 22.00 h
Sala Chomón Dimarts 19 / 17.00 h
Murder, My Sweet Historia de un detective EDWARD DMYTRYK, 1944. Int.: Dick Powell, Claire Trevor, Anne Shirley, Otto Kruger, Mike Mazurki, Miles Mander. EUA. VOSE. 95’. Projecció en DCP.
Sala Chomón
El primer film important en què apareix l’emblemàtic detectiu Philip Marlowe és aquesta adaptació de la novel·la de Raymond Chandler Farewell My Lovely. “Dmytryk troba la manera de respectar l’estil que constitueix la particularitat de Chandler i inscriu la seva direcció en l’esperit de Citizen Kane (estructura del flashback, veu en off ). Posa el relat en boca d’un Marlowe momentàniament cec, fet que augmenta l’atmosfera tèrbola i gairebé irreal d’aquest film, que pren del cinema mut elements que li donen un aire de malson. Per encarnar el detectiu, el cantant de musicals d’abans de la guerra Dick Powell imposa una imatge de “dur” conservant un component de fragilitat que el fa patètic. Chandler no és traït. El prototip del detectiu privat antiheroi fa una entrada triomfal en la nebulosa del cinema negre” (Noël Simsolo).
Dissabte 16 / 22.00 h
Strangers in the Night Extraños en la noche
Sala Chomón Dijous 21 / 21.30 h
Sala Laya
30
ANTHONY MANN, 1944. Int.: William Terry, Virginia Grey, Helen Thimig, Edith Barrett, Anne O’Neal, Roy Butler. EUA. VOSE. 56’. Projecció en DCP.
Un sergent que ha estat ferit a la 2a Guerra Mundial passa la seva convalescència a Europa. A l’hospital rep cartes anònimes d’una noia i s’acaba enamorant d’ella. La perspectiva visual, l’estètica de llums i ombres del film i el fet que el personatge més interessant de la història estigui desequilibrat emocionalment prefigura l’univers del cinema negre amb el qual poc temps després triomfaria Anthony Mann.
The Dark Mirror A través del espejo ROBERT SIODMAK, 1946. Int.: Olivia de Havilland, Lew Ayres, Thomas Mitchell, Richard Long, Charles Evans, Gary Owens. EUA. VOSE. 85’. Projecció en DCP.
Un metge ha estat assassinat i la principal sospitosa és una dona que té una germana bessona. “L’argument peca d’un cert esquematisme poc convincent, defecte de totes les pel·lícules de psicoanàlisi explícit pròpies de l’època. Però cinematogràficament ofereix un tema d’or i Siodmak es complau sembrant la inquietud en l’ànim dels espectadors; per una banda, portant les sospites d’un personatge a l’altre i, per l’altra, desenvolupant el tema «negre» del doble fins a un punt límit. El to és sec, les imatges sòbries, els actors ostenten una frigidesa que mai no se sap si és real o fingida. L’habilitat de la bessona innocent, que juga a la confusió per salvar la seva germana, no tranquil·litza en absolut i la pel·lícula conserva així un característic regust d’ambigüitat: el bé i el mal tenen el mateix somriure, els mateixos pentinats, els mateixos maquillatges. En aquesta lluita entre dues germanes rivals (un tema familiar), Siodmak tracta de privar l’espectador de qualsevol indici visual tranquil·litzador” (Hervé Dumont).
The Ministry of Fear El ministerio del miedo FRITZ LANG, 1944. Int.: Ray Milland, Marjorie Reynolds, Carl Esmond, Dan Duryea, Hillary Brooke, Percy Waram, Alan Napier. EUA. VOSE. 87’
Un home que acaba de sortir d’un psiquiàtric, on ha passat uns anys reclòs, es veu implicat en un afer d’espionatge alemany durant els anys de la Segona Guerra Mundial a Londres. Aquesta adaptació de la novel·la de Graham Greene és una de les pel·lícules antinazi de Lang que mai no van arribar a estrenar-se a l’Espanya franquista.
Diumenge 17 / 21.30 h
Sala Chomón Dimecres 27 / 21.30 h
Sala Laya
Dijous 21 / 17.00 h
Sala Chomón Diumenge 24 / 21.30 h
Sala Chomón
31
Cinema negre clàssic
Divendres 22 / 19.30 h
Sala Chomón Dimecres 27 / 17.00 h
Sala Chomón
The Postman Always Rings Twice El cartero siempre llama dos veces TAY GARNETT, 1946. Int.: Lana Turner, John Garfield, Hume Cronyn, Cecil Kellaway, Leon Ames, Audrey Totter. EUA. VOSE. 113’
Adaptació de la novel·la homònima de James M. Cain que, tot i que va haver de lluitar contra la fèrria censura americana de l’època –i al nostre país, on no s’estrena comercialment fins al 1988–, va resultar molt més ajustada a l’obra original que la posterior feta per Bob Rafelson el 1981, més explícita sexualment. La parella formada per Garfield i l’esposa adúltera que interpreta una esplèndida Lana Turner resulta inoblidable per la química que s’estableix entre els dos i el patetisme d’una relació abocada al fracàs enmig d’un món hostil dominat per la depressió econòmica. “La caracterització de Cora (Lana Turner) atorga a l’arquetip de la dona fatal un perill molt més gran que el de les seves predecessores, a causa, sobretot, del factor de proximitat de la jove esposa als ulls masculins” (Antonio Santamarina). Divendres 22 / 22.00 h
Sala Chomón Dissabte 23 / 21.30 h
Sala Laya
32
Sleep, My Love Pacto tenebroso DOUGLAS SIRK, 1948. Int.: Claudette Colbert, Robert Cummings, Don Ameche, Rita Johnson, George Coulouris. EUA. VOSE. 97’. Projecció en DCP.
Després d’allitar-se a la seva habitació, una dona es desperta dalt d’un tren al qual no recorda haver pujat. “A Sleep, My Love la psicoanàlisi es converteix en una arma per manipular una esposa i portar-la al suïcidi. Douglas Sirk ofereix una estètica tortuosa: utilitza els reflexos del mirall com reveladors de dualitat, estén lligams entre el melodrama amorós i el suspens, congela la sensualitat, passa d’allò sòrdid a allò sofisticat amb rigor i inscriu els processos mentals en una visualització torbadora que ho ennegreix tot sense que ens n’adonem.” (Noël Simsolo).
Scarlet Street Perversidad FRITZ LANG, 1945. Int.: Edward G. Robinson, Joan Bennett, Dan Duryea, Margaret Lindsay, Rosalind Ivan. EUA. VOSE. 103’. Projecció en DCP.
Adaptació de La chienne, la novel·la de Georges de la Fouchardière que Renoir ja va portar al cinema el 1931. Mitjançant el tema de la femme fatale, Lang reflecteix amb mestria una de les seves grans obsessions lligades al transfons psicoanalític: la voluntat de poder, tan perillós per als altres com per al que l’exerceix. La gran estilització de Scarlet Street, juntament amb el seu caràcter fred i dur, fan d’aquesta obra un dels cims del cinema negre i el melodrama passional. “Lubitsch tenia moltes ganes de fer aquest film a Amèrica; així que la Paramount la va comprar per a ell, i ell i dos més van tractar d’adaptar-la però no van aconseguir fer el guió. Vaig tenir la sort de tenir una idea: a quina part dels EUA hi ha un lloc semblant al Montmartre de 1930? A Greenwich Village (ja no). Així que la vam comprar molt barata, i crec que Dudley Nichols la va transposar molt bé. La pel·lícula de Renoir és realment un film meravellós, però Nichols i jo no la vam veure deliberadament. L’havíem vist feia anys, però no volíem estar gens influenciats per ella” (Fritz Lang).
Dissabte 23 / 19.30 h
Sala Chomón Dimarts 26 / 21.30 h
Sala Laya Diumenge 31 / 19.00 h
Sala Chomón
Boomerang! El justiciero
Dimecres 27 / 20.00 h
ELIA KAZAN, 1947. Int.: Dana Andrews, Jane Wyatt, Lee J. Cobb, Cara Williams, Arthur Kennedy, Sam Levene, Robert Keith. EUA. VOSE. 88’. Projecció en DCP.
Sala Chomón
Un fiscal investiga un cas que mai no ha acabat de creure’s. Basant-se en un fet real publicat al Reader’s Digest, Kazan va assolir una de les seves millors realitzacions, un docudrama senzill, sense pretensions, però que aconseguia el que es proposava: relatar un succés real d’aquells temps, alhora que mostrava la idiosincràsia d’una petita ciutat nord-americana de Connecticut.
Divendres 29 / 21.30 h
Sala Laya
33
Cinema negre clàssic
Dijous 28 / 18.30 h
Sala Laya Dissabte 30 / 22.00 h
Sala Chomón Diumenge 31 / 21.30 h
Sala Chomón
Dijous 28 / 20.00 h
Sala Chomón Dissabte 30 / 19.30 h
Sala Chomón Diumenge 31 / 16.30 h
Sala Laya
34
The File on Thelma Jordon El caso de Thelma Johnson ROBERT SIODMAK, 1950. Int.: Barbara Stanwyck, Wendell Corey, Paul Kelly, Joan Tetzel, Stanley Ridges, Byron Barr, Kasey Rogers. EUA. VOSE. 100’. Projecció en DCP.
“Aquest film tanca la «sèrie negra» de Siodmak i reuneix per darrera vegada tots els temes preferits del cineasta: una naturalesa bàsicament íntegra lligada als embolics de la passió; l’autodestrucció consegüent; la duplicitat de les aparences, que condueix fins a una mena de pèrdua d’identitat; l’equivoc dels sentiments; el conformisme alienant de certs ambients; la misèria conjugal; els estralls d’una dona implacablement avariciosa; el joc del gat i el gos entre la llei i el criminal. Les convencions morals són fràgils i el perill sorgeix d’on menys s’espera: una comissaria” (Hervé Dumont).
The Killers Forajidos ROBERT SIODMAK, 1946. Int.: Burt Lancaster, Ava Gardner, Edmond O’Brien, Albert Dekker, Sam Levene, Vince Barnett, Virginia Christine. EUA. VOSE. 103’
Adaptació d’un conte d’Ernest Hemingway que va representar la consagració de Burt Lancaster i Ava Gardner, que va crear tot un prototip de dona manipuladora dels sentiments masculins. I, quant a Lancaster, que va repetir amb el director en El abrazo de la muerte, segons Javier Coma: “En tots dos films, el rostre de l’actor va expressar eficaçment la debilitat, la sensació d’encalçament, la rendició davant els esdeveniments i la captivitat sexual.” El 1964, Don Siegel en va rodar un remake titulat Código del hampa.
Pitfall ANDRÉ DE TOTH, 1948. Int.: Dick Powell, Lizabeth Scott, Jane Wyatt, Raymond Burr, John Litel, Byron Barr, Jimmy Hunt. EUA. VOSE. 86’. Projecció en DCP.
“Al caient del cicle negre els relats d’arribisme i adulteri cada cop assenyalen més clarament un malestar social ordinari. Darrere el suspens o el melodrama policíac, albirem aquesta anàlisi pessimista de l’american way of life. Pitfall n’és un exemple clar. El seu realisme i la seva forma cursiva eviten els clixés i obren la porta a la paràbola crítica d’una petita burgesia que es nega a reconèixer la seva crisi. És un drama d’adulteri que reuneix tres estrelles del cinema negre: Dick Powell, Lizabeth Scott i Raymond Burr, però les utilitza desfasades de les seves funcions habituals. L’únic sentiment que motiva els pitjors actes de cadascun dels protagonistes de la pel·lícula és la pulsió sexual i la determinació amorosa. Tots tenen les seves raons per justificar el seu comportament. Tots volen viure una felicitat en la qual res no sembla mediocre, encara que s’hagi de recórrer a la brutalitat, la mentida o el vici per aconseguir-ho. Pitfall és una al·legoria sobre la negror de la vida quotidiana en què el crim premeditat és substituït per l’assassinat forçat per culpa dels altres, però també a causa d’un mateix” (Noël Simsolo).
Divendres 29 / 17.00 h
Sala Chomón Diumenge 31 / 19.30 h
Sala Laya
35
Històries de Filmoteca
AVUI DOCUMENTAL
Diumenge 17 / 16.30 h
Ajoblanco, crónica en rojo y negro
Dimecres 20 / 21.30 h
DAVID FERNÁNDEZ DE CASTRO, 2015. Espanya-Catalunya. VE. 61’. Projecció en Blu-ray.
Sala Laya Sala Laya
Retrat de la revista contracultural Ajoblanco i la transformació de la societat espanyola des de la Transició fins als nostres dies. Ajoblanco va néixer el 1974 amb la voluntat de trencar amb qualsevol mena d’autoritarisme. Els seus creadors s’identificaven amb els ideals llibertaris i, sense voler-ho, posaven d’acord franquistes i comunistes. Aquells joves eren una autèntica amenaça per al sistema: s’inspiraven en l’esquerra californiana i, a més, parlaven d’ecologia o urbanisme humanista… Ajoblanco va connectar amb un públic jove que tenia ganes de noves formes d’informació i va marcar tota una dècada de periodisme contracultural fins al seu tancament. La vida d’Ajoblanco ens transmet com es va viure la Transició i el posterior desencantament de la gent que apostava per una transformació radical del país. Agraïment: Lastor Media
37
sessions especials Sessió doble
Todos somos mexicanos
6a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic La Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura i la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas (Govern de Mèxic) organitzen aquesta sessió de cinema etnogràfic. L’indigenisme a Mèxic fou una actitud i una política d’estat durant les primeres dècades de l’Instituto Nacional Indigenista (INI), creat l’any 1948 pel president Miguel Alemán. Aquests ideals es mostren en aquestes dues produccions, on apareix reflectit l’intent d’integració dels indígenes en el conjunt de la societat, amb l’objectiu de situar totes les cultures en el mateix pla d’impuls. Amb la col·laboració de:
JOSÉ ARENAS, 1958. Mèxic. VE. 12’. Projecció en DVD.
12
Dimarts, 18.30 h
Sala Laya
La primera producció dirigida per l’Instituto Nacional Indigenista (INI). L’objectiu era mostrar, per primera vegada en imatges, les accions socials, educatives i de salut implementades per l’INI a partir dels primers centros coordinadores indigenistas que es van establir a San Cristóbal de las Casas, Chiapas, a la zona de Tzeltal-Tzotzil (1950), i a la conca del Papaloapán, a Temazcal, Oaxaca (1954).
Misión de chichimecas NACHO LÓPEZ, 1970. Mèxic. VOSC. 22’. Projecció en DVD.
Aquest documental destaca el discurs de l’Estat mexicà per posar en pràctica la política indigenista de l’època, l’objectiu de la qual era la integració de les comunitats indígenes a la societat nacional. Presentació a càrrec de Lluís Puig i Anna Goycoolea Artís.
In memoriam: Silvana Pampanini A principis d’aquest any ens va deixar Silvana Pampanini, una actriu força oblidada entre nosaltres tot i haver estat una de les muses del cinema italià de postguerra. Pampanini deu la seva popularitat a la seva bellesa morena i a la seva manera impetuosa de parlar. Nascuda a Roma el 1920, pertany a les anomenades maggiorate, entre les quals hi ha Sophia Loren, Gina Lollobrigida o Silvana Mangano, dones de gran bellesa i voluptositat sorgides a l’empara del boom econòmic i la dolce vita, la majoria de les quals es van donar a conèixer en concursos de bellesa. Agraïment: Cineteca Nazionale
14
La presidentessa La presidenta
Sala Laya
PIETRO GERMI, 1952. Int.: Silvana Pampanini, Carlo Dapporto, Ave Ninchi, Itàlia. VOSC. 82’
Dijous, 18.30 h
16
Dissabte, 21.30 h
Sala Laya
Una cantant i ballarina d’opereta actua en una petita ciutat de la qual volen expulsar-la per la seva conducta i actuació escandalosa. Quan un jutge purità tanca l’espectacle, la dona es venjarà implicant el magistrat en un afer amorós davant el mateix ministre de Justícia. A partir d’aquí se succeeixen un seguit de diversions i malentesos que els faran arribar a París.
39
Mañana
sessions especials
Nunes, més enllà del temps L’Arts Santa Mònica programa aquest juliol l’exposició “Nunes, més enllà del temps”, comissariada per Joan M. Minguet i dedicada a l’escriptor i cineasta portuguès José María Nunes, el qual va retratar Barcelona en molts dels seus films. La Filmoteca s’afegeix a la reivindicació d’aquest artista lliure i atípic amb la projecció del seu primer llargmetratge i amb una sessió que recupera el Nunes pensador per mitjà de la lectura de textos seus per part d’amics i amigues del director. Agraïment: Joan Vall. Amb la col·laboració de
40
JOSÉ MARIA NUNES, 1957. Int.: José María Rodero, Manuel Díaz González, Carlos Otero, José Sazatornil. Catalunya. VE. 94’
Pel·lícula d’episodis en la qual les quatre històries formen un conjunt que mostra les condicions d’una societat en què la realitat és tan decebedora que només es pot viure amb la il·lusió que tot pot ser millor si un s’ho proposa. Presentació a càrrec de Mariona Bruzzo i Joan M. Minguet el divendres 15.
15
Divendres, 19.30 h
Sala Chomòn
21 Dijous, 18.30 h
Sala Laya
Santa Rosalía con Castellbisbal JOAN VALL KARSUNKE, 2013. Int.: José María Nunes. Catalunya. VE. 31’. Projecció en DVD.
“Santa Rosalia con Castellbisbal és poder escoltar i sentir. Nunes, el creador, repeteix, només per a mi, les paraules i les frases que un dia em van impactar en contemplar la seva obra” (Joan Vall Karsunke). Lectura de textos de Nunes a càrrec de Lluis Valentí, Joan Vall, Belen Fabra, Jose Maria Blanco, Joan Minguet, Josep Farràs, Empar Rosselló, Rosa Llinàs, Santi Lapeira, Virginia Nunes i Julio Lamaña. Presentació a càrrec de Johan Vall Karsunke.
19
Dimarts, 18.30 h
Sala Laya
80 anys de la Guerra Civil Commemorem aquest aniversari tot fent memòria dels bombardejos aeris que va patir Barcelona el març de 1938. Un atac ignominiós que tenia com a objectiu la població civil.
Barcellona, ferita aperta Barcelona ferida oberta MÓNICA URIEL, 2016. Itàlia. VOSC. 53’. Projecció en Arxiu Digital.
Un documental que relata l’atac de l’Aviació Legionària italiana sobre Barcelona durant la Guerra Civil. Van ser els primers bombardejos de saturació de la història i els segons, després dels de Guernica, en nombre de morts en una sola incursió: 2.500, un miler dels quals només en tres dies, el 16, el 17 i el 18 de març de 1938. Ordenats personalment per Mussolini, amb l’expressió “martellamento diluito nel tempo”, els bombardejos van ser una manera estudiada de sembrar el terror, massacrar a poc a poc els ciutadans i acabar amb les seves fonts
de subsistència. El film aporta dades poc conegudes d’aquell episodi, com ara documents oficials que demostren que la Itàlia democràtica va continuar rebent diners des d’Espanya per la seva participació en la guerra. El 2013, l’Audiència de Barcelona va admetre a tràmit una querella contra els pilots italians que van participar als bombardejos. Les víctimes, per la seva banda, encara esperen que Itàlia demani perdó per aquests fets. Presentació a càrrec de Mònica Uriel.
17
Diumenge, 19.00 h
Sala Chomón
41
Future shorts
1
Divendres 22.00 h
Sala Chomón
2
Dissabte 22.00 h
Acollim de nou la mostra més internacional de curts. El programa d’aquest estiu aplega vuit curts que també són vuit mons. Una sessió amb la capacitat de sorpresa d’un bon menú de degustació. Amb la col·laboració de
Sala Chomón
Hotel 22 ELIZABETH LO, 2014. Int.: Joseph Jynes. EUA. VOSE. 8’. Projecció en Arxiu Digital.
Cada nit a Silicon Valley, un autobús públic es transforma en un refugi no oficial per a persones sense sostre. La pel·lícula capta una sola i dramàtica nit en la ruta de la línia 22.
Ave Maria BASIL KHALIL, 2015. Int.: Shady Srour, Maria Zreik. Palestina-França-Alemanya. VOSE. 15’. Projecció en Arxiu Digital.
Un curtmetratge nominat a l’Oscar que narra com s’interromp bruscament la rutina diària de cinc monges carmelites que han fet vot de silenci quan el cotxe d’una família de colons israelites jueus impacta contra una estàtua de la Verge Maria de la seva casa a Cisjordània.
Animal Collective FloriDada PFFR, 2016. EUA. VOSE. 4’. Projecció en Arxiu Digital.
Un videoclip del grup de Baltimore, Animal Collective. El col·lectiu d’artistes de Brooklyn PFFR tradueix la música experimental psicodèlica del conjunt musical en imatges infogràfiques inspirades en el dadaisme i la gent de Florida. La història té com a protagonistes una parella que engendra uns bessons.
Ogasavara VAKHTANG (TATO) KOTETISHVILI, 2015. Geòrgia. VOSE. 8’. Projecció en Arxiu Digital.
Murad i Masa es casen i planifiquen una vida junts. Abans de construir-se una casa surten a pescar amb dinamita i s’emporten una sorpresa. Un conte original d’amor i mort narrat amb un encant irresistible i una mica de stop-motion.
Oustaz BENTLEY BROWN, 2016. Int.: Mahamat Ali Boukhary. Txad-Aràbia Saudita-Canadà. VOSE. 21’. Projecció en Arxiu Digital.
Un cineasta americà nascut al Txad torna al seu país d’origen per entendre la mort del seu professor àrab i els primers moments en què feien cinema plegats.
Réplique ANTOINE GIORGINI, 2016. Int.: Tobias Nuytten-Vialle. França-Bèlgica. VOSE. 18’. Projecció en Arxiu Digital.
Un noi de 18 anys ha de superar una audició per entrar al conservatori, a la secció d’art dramàtic. Però l’amic que li ha de donar la rèplica no es presenta. Després de fracassar a l’hora de trobar un substitut, el noi marxa decidit a no adreçar mai més la paraula al seu amic traïdor.
The Reflection of Power MIHAI GRECU, 2015. França. VOSE. 9’. Projecció en Arxiu Digital.
A la capital més secreta del món una multitud assisteix a un espectacle mentre un desastre amenaça de destruir la ciutat sencera.
Things used to be hidden TARA MERCEDES WOOD, 2015. Alemanya. VOSE. 4’. Projecció en Arxiu Digital.
Un fals documental d’animació sobre la repercussió d’un desastre que ha desencadenat en la gent una percepció diferent de les coses. Diferents personatges expliquen com se senten amb la nova vida
43
Programació infantil Cada dissabte i diumenge a la sala Chomón
Karlsson pq taket Karlsson de les teulades
2
VIBEKE IDSOE, 2002. Noruega. VC. 80’. Projecció en Hard Disk..
Dissabte, 17.00 h
Un nen de set anys, introvertit i somniador, que viu amb els seus pares i els seus germans grans, desitja tenir un gos. Un dia entra per la seva finestra Karlsson, que serà el seu amic i provocarà un gran caos a casa seva, ja que la resta de la seva família són incapaços de veure’l. El film es basa en un clàssic de la literatura infantil nòr-dica, escrit per Astrid Lindgren, la creadora de Pippi Langstrum.
3
44
Pel·lícules qualificades com a aptes per a tots els públics.
Diumenge, 17.00 h
9
Dissabte, 17.00 h
10
Diumenge, 17.00 h
The SpongeBob Movie: Sponge Out of Water Bob Esponja: Un héroe fuera del agua PAUL TIBBITT, 2015. Int.: Antonio Banderas. EUA. VE. 92’. Projecció en DCP.
El segon llargmetratge dedicat al popular personatge televisiu ens el mostra intentant recuperar una recepta que ha robat un pirata. “És droga per a tota la família. Un psicotròpic benèfic. Felicitat i exaltació pures, amplificades en una gran pantalla” (Jordi Costa)
Une vie de chat Un gat a París JEAN-L. FELICIOLI, ALAIN GAGNOL, 2010. Suïssa-Països Baixos-França-Bèlgica. VC. 70’. Projecció en Blu-ray.
Dino és un gat que divideix la seva vida entre dues llars. De dia viu amb Zoé, la única filla de Jeanne, una comissària de policia. De nit, es passeja pels teulats de París amb Nico, un experimentat lladregot. És una cinta visualment espectacular, de traç naïf, que pren com a referència inspiradora els millors pintors de la història de l’art com ara Picasso o Modigliani i narradors cinematogràfics de la mida de Scorsese o Hitchcock.
Stand by Me Doraemon TAKASHI YAMAZAKI, RYÛICHI YAGI, 2014. Japó-EUA. VC. 95’. Projecció en Blu-ray
Nobita rep un dia la visita d’un nen misteriós que diu ser el seu rebesnét del segle xxii i li anuncia que el seu futur serà un desastre que arruïnarà tota la família durant generacions. “Un episodi de luxe de la sèrie Doraemon” (Jordi Batlle Caminal)
16
Dissabte, 17.00 h
17
Diumenge, 17.00 h
30
Dissabte, 17.00 h
31
Diumenge, 17.00 h
23
Dissabte, 17.00 h
Fairytale: A True Story Un cuento de hadas CHARLES STURRIDGE, 1997. Int.: Florence Hoath, Peter O’Toole, Harvey Keitel, Elizabeth Earl. Gran Bretanya. VE. 98’
Guanyador del premi BAFTA al millor film infantil explica la història real d’una nena fascinada pels personatges de Peter Pan i Campaneta quan els descobreix en una representació teatral en el Londres de 1917, en plena Primera Guerra Mundial.
24
Diumenge, 16.30 h
45
xxx Exposició
CINEASTES AL SEU LLOC. Retrats d’ Óscar Fernández Orengo Des del mes de maig passat, es pot visitar a la sala d’exposicions de la Filmoteca de Catalunya una nova exposició, “Cineastes al seu lloc. Retrats d’Óscar Fernández Orengo”.
Entrada
gratu
ïta
5 de maig – 31 d’agost de 2016. Sala d’exposicions horari dimarts a diumenge 16.00 h -– 21.00 h
46
La mostra és una nova fase del projecte de vida del fotògraf Óscar Fernández Orengo. Es tracta de 62 fotografies inèdites fetes entre els anys 2011 i 2016, entre les quals consten retrats de Rosa Vergés, Mireia Ros, Juanma Bajo Ulloa, Antonio Banderas, Francisco Pérez Dolz, La Cuadrilla, Carlos Vermunt, Manuel Iborra, Luciano Berriatua, Cecilia Bartolomé, Josefina Molina, Antoni Padrós, Elías Querejeta, Josep Maria Forn i Inés París, entre altres. A més d’aquest material, l’exposició es complementa amb altres fotografies, fetes pel mateix autor, a d’altres cineastes que han visitat la nova seu de la Filmoteca de Catalunya. L’any 2001, Óscar Fernández Orengo comença a retratar amb una càmera diverses generacions de cineastes espanyols. Un gran projecte de caràcter documental que perseguia la idea de crear un arxiu fotogràfic insòlit i exhaustiu, que revelés la pluralitat i la riquesa que ostenta el cinema espanyol. Hi tenen cabuda el major nombre possible de cineastes sense restriccions: de culte i novells, veterans i nouvinguts, de gènere, documentalistes, tots sense prejudicis ni judicis. Un arxiu que registra la seva existència i no pas la seva filmografia. Diverses fases d’aquest projecte s’han presentat en forma d’exposicions amb anterioritat: “A través de mis ojos” (retrats realitzats entre els anys 2001 i 2007) i “Cineastas contados” (fotografies fetes entre 2007
i 2011). Ambdues mostres han permès contemplar fotografies de Jaume Balagueró, Cesc Gay, José Luis Guerín, Joaquim Jordà, Isaki Lacuesta, Bigas Luna, Joaquim Oristrell, Carlos Saura, Agustí Villaronga, Pedro Almodóvar, Mario Camus, Fernando Trueba, Vicente Aranda, Manuel Gutiérrez Aragón, Montxo Armendáriz, Icíar Bollaín, Jaime Camino, Fernando Colomo, José Luis Cuerda, José Luis Garci, Mateo Gil, Álex de la Iglesia, Antonio Isasi-Isasmendi, Fernando León de Aranoa, José María Nunes, Félix Sabroso, Dunia Ayaso, Daniel Sánchez Arévalo, Imanol Uribe, Daniel Monzón o Fernando, David i Jonás Trueba, entre molts altres. Les mostres han recorregut tota la geografia espanyola, europea i llatinoamericana i han gaudit d’una acollida espectacular. Al febrer de 2015, Casa de América (Madrid) va presentar “Cineastas contados… de ambos lados”, una petita mostra de retrats de cineastes llatinoamericans resultat dels encontres amb cineastes aprofitant les itineràncies dels projectes expositius anteriors. Retrats en format panoràmic, en blanc i negre, a espais escollits pels mateixos retratats, llocs vinculats a la persona sigui quin sigui el motiu. Aquesta és la dinàmica que Fernández Orengo segueix en cadascuna de les seves sessions fotogràfiques i que es materialitza ara en l’exposició “Cineastes al seu lloc. Retrats d’Óscar Fernández Orengo”, visitable a la Filmoteca de Catalunya fins al mes d’agost.
47
Serveis
Biblioteca del Cinema
Biblioteca horari dilluns a dijous 10.00 h - 19.00 h divendres 10.00 h - 14.30 h
El centre de documentació de la Filmoteca de Catalunya va participar al segon workshop del projecte “A Million Pictures: Magic Lantern Slide Heritage as Artefacts in the Common European History of Learning”, que es va celebrar al Museu del Cinema de Girona el 14 i el 15 del passat mes d’abril. Es tracta d’un projecte d’àmbit europeu que vol aprofundir en l’estudi dels vidres de llanterna màgica i valorar-los com a objectes culturals i artístics. El projecte està impulsat per la Universitat de Girona, la Universitat de Salamanca, la Universitat d’Anvers, la Universitat d’Exeter i la Universitat d’Utrecht. En la primera sessió del workshop es van presentar les principals col·leccions de vidres de llanterna màgica de l’Estat espanyol: Filmoteca Española, Museo Nacional de Ciencia y Tecnología, Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico i Filmoteca de Catalunya. També es va presentar el projecte Lucerna (www.slides.uni-trier.de), una base de dades amb més de 100.000 vidres de llanterna màgica catalogats. En la segona part del workshop, molt més tècnica, es van treballar: la digitalització i la catalogació d’aquests materials. Pel que fa a la digitalització, es van presentar diferents casos i bones pràctiques aplicades a les diferents universitats participants; i pel que fa a la catalogació, la Universitat de Salamanca va presentar una classificació dels vidres de llanterna màgica per format i el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona va parlar de la importància de les metadades i com gestionar-les.
48
CENTRE DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ La Filmoteca de Catalunya col·labora en la celebració del centenari del Cinema Catalunya de Terrassa. Aquesta sala es va inaugurar el 28 de març de 1916 i l’any 2000 la va adquirir l’Ajuntament de Terrassa; actualment és l’únic cinema en funcionament al centre urbà de la ciutat. La seva programació es basa en cinema d’autor o alternatiu als circuits comercials habituals. A més, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, acull festivals i cicles diversos al llarg de l’any. El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya, ubicat a Terrassa, va participar en l’acte commemoratiu del dia 1 d’abril al mateix cinema oferint una sessió representativa d’aquell període. Aquesta selecció es va confegir a partir de la col·lecció fílmica del 2CR, afegint un “extra” una mica posterior per tal de poder establir un lligam amb la ciutat. La sessió va començar amb La industria textil de Terrassa, datada entre el 1925 i el 1929 i dipositada per l’Institut Industrial de Terrassa. A continuació, es va projectar el documental [Collita de pomes], de 1913, com a mostra del tipus de pel·lícules divulgatives d’aquest període, amb l’atractiu, a més, de tractar-se d’una còpia acolorida amb estergits, que produeix un efecte de gran vivacitat. Seguidament, La huelga general de agosto en Barcelona, de la productora Cabot Film (Barcelona) i que retrata els fets ocorreguts entre el 13 i el 19 d’agost de 1917. Per tancar la sessió es var triar Shoulder Arms, de Charles Chaplin, de 1918. Tota la sessió va anar acompanyada de música en directe a càrrec del Conservatori de Terrassa.
Centre de Conservació i Restauració adrec¸a Ds. Parc Audiovisual, Edifici I, BA L1 Carretera BV-1274, Km 1 08225 Terrassa horari dilluns a divendres 10.00 h - 14.00 h
49
Índex alfabètic
27 ¿Ángel o diablo?
A
04 A History of the Blue Movie 31 A través del espejo 37 Ajoblanco, crónica en rojo y negro 28 Al borde del peligro 20 Arîte hime 14 Au nom de la loi 17 Avui comença tot
B
11 Baby Doll 41 Barcellona, ferita aperta Barcelona ferida oberta 44 Bob Esponja: Un héroe fuera del agua 27 Body and Soul 33 Boomerang!
C
17 Ça commence aujourd’hui 14 Capitaine Conan Capità Conan
26 El poder del mal 16 El rellotger de Saint-Paul 05 El silencio 12 El sirviente
27 Cuerpo y alma
14 En nom de la llei
04 Curtmetrages d’Erika Lust - Pornografia en femení
30 Extraños en la noche
D
10 De sobte, el darrer estiu
F
45 Fairytale: A True Story 27 Fallen Angel
15 Diari d’una dona en blanc
09 Fora de perill a l’infern
11 Diferente
34 Forajidos
E
08 El buf al cor
26 Force of Evil 42 Future Shorts
G
32 El cartero siempre llama dos veces
19 Genius Party
34 El caso de Thelma Johnson
20 Genius Party Beyond
07 El conformista 08 El diable és una dona 29 El extraño amor de Martha Ivers 33 El justiciero 23 El legado tenebroso
50
31 El ministerio del miedo
H
30 Historia de un detective 04 Història del cinema porno
I
22 Ik Wil Graag Honderd Worden 07 Il conformista
J
23 John Elliot Gardiner 15 Journal d’une femme en blanc
K
44 Karlsson pq taket Karlsson de les teulades
L
12 La dona marcada 39 La presidentessa La presidenta 10 La trampa 16 La vérité sur Bébé Donge
La veritat sobre Bebé Donge 08 Le souffle au coeur 16 L’Horloger de Saint-Paul 29 Los amantes de la noche 05 Los demonios
M
07 Mädchen in Uniform 06 Madre Juana de los Ángeles
N
07 Noies amb uniforme
O
17 Olivia
P
32 Pacto tenebroso 15 Pattes blanches
45 Stand by Me Doraemon 30 Strangers in the Night 10 Suddenly Last Summer
T
23 The Cat and the Canary 31 The Dark Mirror 08 The Devil Is a Woman
19 Maindo Gêmu
26 Pesadilla
05 The Devils
40 Mañana
35 Pitfall
12 Marked Woman
20 Princess Arete
34 The File on Thelma Jordon
09 Még kér a nép 19 Mind Game 38 Misión de chichimecas 30 Murder, My Sweet
Q
06 Querelle – Ein Pakt mit dem Teufel Querelle
S
09 Safe in Hell 09 Salm vermell
29 The Strange Love of Martha Ivers 29 They Live By Night 38 Todos somos mexicanos 05 Tystnaden
U
10 The Cheat
33 Perversidad
06 Matka Joanna od Aniolów
26 The Strange Affair of Uncle Harry
45 Un cuento de hadas
45 Une vie de chat Un gat a París
V
34 The Killers 31 The Ministry of Fear
22 Viure per ser centenari
32 The Postman Always Rings Twice
28 Vorágine
W
12 The Servant 44 The SpongeBob Movie: Sponge Out of Water
28 Where the Sidewalk Ends 28 Whirlpool
40 Santa Rosalía con Castellbisbal 33 Scarlet Street
Títol original
32 Sleep, My Love
Títol traduït
51
ENTRADA INDIVIDUAL Sales de cinema
Tarifa normal ......................................................................................................... 4 € Tarifa reduïda ........................................................................................................ 3 € * Tarifa programació infantil ................................................................................. 2 € Infants fins a 12 anys i tarifa reduïda per a dos acompanyants. Carnet Club Súper 3, entrada gratuïta.
Filmo 10 (10 sessions, no nominal) .............................................................................. 20 €€ Exposicions
Accés gratuït. Cal demanar l’entrada a la taquilla. Visites guiades en grup .............................................................................. 2 € / pax Amb reserva prèvia, un mínim de 10 persones i un màxim de 20.
Biblioteca del cinema
Tarifa normal (accés individual per un dia) .................................................................. 2 € Tarifa reduïda (accés individual per un dia) .................................................................. 1 € * Tarifa normal (carnet anual ) ................................................................................... 10 € Tarifa reduïda (carnet anual ) ................................................................................... 5 € * Accés gratuït per al professorat degudament acreditat i per als seus alumnes de treball de recerca. * Tarifa reduïda Vàlida per a estudiants, aturats, jubilats, persones amb una discapacitat legalment reconeguda, títol de família nombrosa o monoparental, Carnet Jove, European Youth Card, carnet de biblioteques públiques, acompanyant de la persona abonada i acompanyants dels infants (només per a la programació infantil, un màxim de 2 acompanyants).
ABONAMENTS
Abonaments joves (fins a 30 anys, anual i nominal) .................................................. 60 € Abonament anual (nominal) ................................................................................. 90 € Abonament més grans de 65 anys (anual i nominal) ........................................... 60 € Abonament Semestral (nominal) ......................................................................... 50 € Aula de cinema (30 sessions, nominal) ..................................................................... 45 € Avantatges dels abonaments: Reserva anticipada d’entrades amb una setmana d’antelació (fins al dia abans de la sessió). Màxim dues entrades per sessió / Tarifa reduïda de 3 euros per a un acompanyant / Visites guiades a l’exposició gratuïtes per al titular i un acompanyant /Accés lliure a la Biblioteca del Cinema /5% de descompte al bar de la Filmoteca, La Monroe, i a la llibreria / Tramesa del programa mensual en paper per correu postal /Alta al butlletí electrònic / Descomptes i promocions exclusives
Venda d’entrades i abonaments Horaris taquilla Matins: de dimarts a divendres de 10.00 a 15.00 h Tardes: de dimarts a diumenge de 16.00 a 21.30 h (divendres i dissabtes, fins a les 22.00 h) Reserves, amb una setmana d’antelació (només per als abonats) Per correu electrònic: filmoteca.informacio@gencat.cat Per telèfon: 935 671 070, de dimarts a divendres, de 10.00 a 15.00 h.
✂
Col·leccioneu els pòsters de la Biblioteca del Cinema.
08
agost 2016 programa núm. 54
Avançament del programa Easy Riders, Raging Bulls: el nou Hollywood dels 70’s Les escletxes de la censura Clàssics moderns de l’animació japonesa
Filmoteca de Catalunya Plaça de Salvador Seguí, 1- 9 08001 Barcelona T +34 935 671 070 filmoteca.cultura@gencat.cat www.filmoteca.cat www.gencat.cat/cultura