04
abril 2016 programa núm. 50
ARTURO RIPSTEIN I PAZ ALICIA GARCIADIEGO ELIO PETRI I GIAN MARIA VOLONTÉ DAVID SIMON NOU CINEMA A L’ANTIGA IUGOSLÀVIA BRASIL, VISIONS CONTEMPORÀNIES JULES DASSIN
Liceu
La Ra m bl a
L2 (Paral·lel) L3 (Liceu i Paral·lel)
la
Ra m
bl
a
C/
de
Sa
nt P
au
FILMOTECA DE CATALUNYA 2 SALES de cinema EXPOSICIONS BIBLIOTECA ESPECIALITZADA llibreria BAR-Restaurant C/
No
u
de
Plaça de Salvador Seguí, 1-9 08001 Barcelona
ISSN edició impresa: 2013-2743 ISSN edició electrònica: 2013-2662 D.L. B-38.546-81 Disseny i maquetació: Studio Aparte
21 / 59 / 64 / 88 / 91 D20 / H14 / V13
Diverses parelles marquen el ritme de la programació d’aquest mes. Obren el ball Arturo Ripstein i Paz Alicia Garciadiego, la seva guionista, amb matisos negres, molt negres, de melodrames profundament mexicans. Elio Petri, en canvi, l’hem associat a Gian Maria Volonté, protagonista d’alguns dels seus títols polítics més emblemàtics. També revisem la producció de dos països de llarga tradició cinematogràfica, el Brasil i l’antiga Iugoslàvia, i retem un homenatge pòstum a un cantant que va fer cinema, David Bowie, i a un mestre de la llum, Vilmos Zsigmond. En el marc del festival D’A de Barcelona, mostrem el treball de Sharunas Bartas i revisem el cinema negre de Jules Dassin, mentre segueixen les retrospectives dedicades a Godard i a Gregory Peck. I, com que on n’hi ha dos n’hi ha tres, aquestes són les sessions al voltant de David Simon, escriptor i productor de sèries de televisió com The Wire. Esteve Riambau Director
02 Arturo Ripstein i Paz Alicia Garciadiego
06 Elio Petri i Gian Maria Volonté
11 David Simon
14 Sharunas Bartas
16 JLG / God-Art
21 Nou cinema a l’antiga Iugoslàvia
25 Brasil, visions contemporànies
28 El millor cinema negre de Jules Dassin
31 In memoriam: David Bowie i Vilmos Zsigmond
Arturo Ripstein – Paz Alicia Garciadiego: melodrama sense límits
Amb la col·laboració de
Agraïments
Kavanagh Productions.
“El melodrama consisteix a fer plausible el que no ho és” resumeix Arturo Ripstein. Ell i la seva dona i guionista, Paz Alicia Garciadiego, amb qui no ha deixat de treballar des de 1985, han creat una obra coherent, dramàtica, amb un humor soterrat sota una desesperació evident. Cineasta i guionista han compost una galeria de personatges que es deixen enredar pels seus reflexos, que es creuen millors o pitjors del que són.
04
La trobada de Ripstein i Garciadiego va significar un canvi d’estil i de manera de treballar per al director: “La utilització de plans molt llargs és el resultat d’una reflexió, del moment en què vaig comprendre que la gelosia és una emoció que es mossega la cua, que es retroalimenta. Com més gelosia, més desconfiança, i com més desconfiança, més gelosia. En definitiva, un cercle viciós”. I, formalment, el cercle viciós es tradueix en plans llargs i sumptuosos, en una voluntat manifesta de convertir el temps en protagonista.
La perdición de los hombres
La calle de la amargura Classe magistral d’Arturo Ripstein i Paz Alicia Garciadiego La reina de la noche
05 Las razones del corazón
Arturo Ripstein – Paz Alicia Garciadiego
Dimarts 26 / 20.00 h
Sala Chomón
La calle de la amargura ARTURO RIPSTEIN, 2015. Int.: Patricia Reyes Spíndola, Nora Velázquez, Silvia Pasquel, Arcelia Ramírez, Alejandro Suárez, Emoé de la Parra. Mèxic-Espanya. VE. 99’. Projecció en DCP.
Basada en un fet real esdevingut a Mèxic el 2009, narra la mort accidental de dos lluitadors emmascarats nans a mans de dues prostitutes. La pel·lícula, escrita per la guionista de confiança i esposa de Ripstein, Paz Alícia Garciadiego, plasma amb blanc i negre una realitat esfereïdora marcada per la misèria, la religió i les supersticions. Ripstein, amb el seu estil visual habitual, ens introdueix en la sordidesa d’un barri marginal d’una gran ciutat mexicana i en destria uns personatges polièdrics, carregats de sentiments i d’emocions, però sense jutjar-los. Presentació a càrrec d’Arturo Ripstein i Paz Alicia Garciadiego. CIAL E S PE Dimecres 27 / 16.00 h
Sala Laya
Dimecres 27 / 20.00 h
Sala Chomón
Classe magistral d’Arturo Ripstein i Paz Alicia Garciadiego
La reina de la noche ARTURO RIPSTEIN, 1994. Int.: Patricia Reyes Spíndola, Alberto Estrella, Blanca Guerra, Ana Ofelia Murguía, Alex Cox, Arturo Alegro. Mèxic-França-EUA. VE. 110’
La vida passional, intensa, vital, de la cantant Lucha Reyes en el Mèxic dels anys trenta. Un descens als inferns que Ripstein mostra de manera freda i aterridora. Un drama claustrofòbic i tremebund que conté les principals preocupacions del cineasta, com la família, la figura de la mare, la insatisfacció personal i l’autodestrucció, a partir de les quals el director de Principio y fin va consolidar el seu prestigi crític a la dècada dels noranta.
Las razones del corazón ARTURO RIPSTEIN, 2011. Int.: Arcelia Ramírez, Vladimir Cruz, Plutarco Haza, Patricia Reyes Spíndola. Mèxic-Espanya. VE. 119’. Projecció en Blu-ray.
Dijous 28 / 21.30 h
Sala Laya
Ripstein i Garciadiego s’inspiren en el clàssic de Flaubert, Madame Bovary, per narrar aquest melodrama punyent que es desenvolupa en un sol edifici i està protagonitzat per una dona casada, turmentada per la passió no corresposta que sent per un amant. Un drama atroç, amb algunes gotes d’humor, que mostra les raons de cada un dels protagonistes, però, com sempre en el cinema del mexicà, sense judicis. Una història de gran intensitat i rodada en 24 hores, en vídeo digital i en blanc i negre. “Sempre he tingut una gran tendència a la sordidesa. I les passions desbordades solen ser nocturnes i tenebroses i, en conseqüència, perilloses. Fet que dóna per fer narrativa bona” (Arturo Ripstein).
La perdición de los hombres ARTURO RIPSTEIN, 2000. Int.: Rafael Inclán, Patricia Reyes Spindola, Luis Felipe Tovar, Carlos Chávez, Leticia Valenzuela. Mèxic-Espanya. VE. 109’. Projecció en DVD.
Divendres 29 / 17.00 h
Sala Chomón
Ripstein va aconseguir la seva segona Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià amb aquesta comèdia de l’absurd que va néixer com a curtmetratge, però que es va ampliar per explicar com de ridícul pot ser l’atzar a la vida de qualsevol persona. “Una història estupenda, senzilla i brutal, d’una precisió i una riquesa insuperables. La pel·lícula gira tota l’estona al voltant de la idea de la mort, de les seves causes i conseqüències, i de la seva vulgaritat. Un cinema fet d’elements argumentals molt dramàtics, però tenyit d’una rauxa de sarcasme i humor maligne” (F. Méndez Leite).
5
Elio Petri / Gian Maria Volonté: cinema polític
Amb la col·laboració de
Agraïments
Claudia Bozzone, Antonia Naim, Paola Pegoraro Petri i Carla Gravina.
Elio Petri i Gian Maria Volonté van fer carrera plegats. El segon va ser l’actor del primer en diverses oportunitats i tots dos van ajudar a construir la nova imatge del cinema italià durant els anys seixanta i setanta: després del neorealisme, el cinema polític. La fórmula és simplificadora i no té en compte les mil maneres de treballar políticament un tema, però resumeix una voluntat cívica que passa per tot el millor que va produir la cultura italiana després de la Segona Guerra Mundial. Hi ha un excés de confiança en la ideologia, en el poder transformador de la ideologia, que sembla capaç d’imposar-se a l’estricta realitat. Es fan pel·lícules amb voluntat de transformar l’espectador: un cop saps això, un cop has comprès allò, les coses ja mai no tornaran a ser com abans. Però la realitat és tossuda i no es va deixar tòrcer per una sèrie de films, millors o pitjors. Ara podem redescobrir o veure per primer cop els de Petri i Volonté. Molt sovint ells inventaven un camí. És una llàstima que no hagin tingut més seguidors.
08 Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto Investigació sobre un ciutadà A ciascuno il suo A cada uno lo suyo Per un pugno di dollari Por un puñado de dólares
09 I giorni contati Els dies comptats Il caso Mattei El cas Mattei L’assassino L’assassí
10 La decima vittima La desena víctima Un tranquillo posto di campagna Un racó tranquil al camp La classe operaia va in paradiso La clase obrera va al paraíso La proprietà non è più un furto
Elio Petri / Gian Maria Volonté: cinema polític
Dimecres 6 / 20.00 h
Sala Chomón Dissabte 9 / 19.00 h
Sala Laya
Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto Investigació sobre un ciutadà ELIO PETRI, 1970. Int.: Gian Maria Volonté, Florinda Bolkan, Gianni Santuccio, Orazio Orlando, Salvo Randone, Massimo Foschi. Itàlia. VOSC. 118’. Projecció en DCP.
Un cap de policia obsessionat per la destrucció de tot allò que considera “subversiu” mata la seva esposa. Malgrat les proves contra ell, el sistema es resisteix a condemnar-lo. Un atac directe a les estructures de poder de la policia que va impulsar la febre pel cinema policíac/polític i va obtenir l’Oscar. Presentació a càrrec de Paola Pegoraro Petri i Gravina Volonté el dimecres 6. Dijous 7 / 17.00 h
Sala Chomón Diumenge 10 / 19.30 h
A ciascuno il suo A cada uno lo suyo ELIO PETRI, 1967. Int: Gian Maria Volonté, Irene Papas, Gabriele Ferzetti, Salvo Randone, Luigi Pistilli, Laura Nucci. Itàlia. VOSE. 99’
Sala Laya
Inspirat en la novel·la homònima de Leonardo Sciascia, A ciascuno il suo és un film sobre les venjances i la impunitat de la màfia siciliana que, de fet, té com a tema central la incapacitat de l’intel·lectual per comprendre la realitat. És l’inici de la col·laboració del cineasta amb el guionista Ugo Pirro. Presentació a càrrec de Paola Pegoraro Petri i Gravina Volonté el dijous 7.
Dimarts 12 / 20.00 h
Per un pugno di dollari Por un puñado de dólares
Sala Chomón Diumenge 17 / 16.30 h
Sala Laya
8
SERGIO LEONE, 1964. Int.: Clint Eastwood, Marianne Koch, Gian Maria Volonté, Wolfgang Lukschy, Sieghardt Rupp, Joseph Egger. RFA-Itàlia-Espanya. VOSE. 101’
El film que va convertir l’spaghetti western en un gènere de masses és aquesta adaptació del Yojimbo de Kurosawa que va revolucionar el cinema d’acció va significar la revelació de Clint Eastwood, així com del compositor Ennio Morricone i de Gian Maria Volonté, amb el pseudònim de John Wells va encarnar a l’antagònista d’Eastwood.
I giorni contati Els dies comptats
Dimecres 13 / 18.30 h
ELIO PETRI, 1962. Int.: Salvo Randone, Franco Sportelli, Vittorio Caprioli, Regina Bianchi, Paolo Ferrari, Lando Buzzanca. Itàlia. VOSC. 102’. Projecció en DCP.
Sala Laya
Un lampista de mitjana edat deixa la feina i es replanteja la seva vida després de veure com un home de la seva edat mor d’un atac de cor de camí a la feina. Aquest film assenyala la inserció definitiva de Petri en un cinema indirectament polític en el qual dominen els temes de l’exclusió i de la divisió del ser.
Sala Laya
Il caso Mattei El cas Mattei FRANCESCO ROSI, 1972. Int.: Gian Maria Volonté, Luigi Squarzina, Gianfranco Ombuen, Edda Ferronao, Accursio di Leo. Itàlia. VOSC. 118’
Poc abans d’aterrar a l’aeroport de Milà, l’avió en què viatja Enrico Mattei té un tràgic accident. Oficialment, una catàstrofe aèria. Però queda la incògnita: un atemptat? La figura de Mattei, un magnat del petroli, n’alimenta la hipòtesi. Rosi reflexiona sobre el personatge, els seus fets i la societat del moment amb aquest film que va obtenir la Palma d’Or de Cannes, ex aequo amb La classe operaia va in paradiso, d’Elio Petri, ambdues protagonitzades per Gian Maria Volonté.
Dissabte 16 / 19.00 h
Dijous 14 / 17.00 h
Sala Chomón Diumenge 17 / 19.00 h
Sala Chomón
L’assassino L’assassí
Dimarts 19 / 18.30 h
ELIO PETRI, 1961. Int.: Marcello Mastroianni, Micheline Presle, Cristina Gaioni, Salvo Randone, Andrea Checchi, Francesco Grandjacquet. Itàlia-França. VOSC. 105’
Sala Laya
Un antiquari és detingut per la policia acusat de l’assassinat de la seva amiga. Encara que innocent, els remordiments el faran declarar-se culpable. Amb la seva opera prima Elio Petri va revelar d’entrada un gran talent amb el tractament de personatges alienats i en la descripció d’un univers policíac kafkià. "Petri i jo vam imprimir al film un ritme diferent del que aleshores era habitual i vam adoptar una tècnica totalment nova per muntar L'assassino, mentre Godard feia el mateix amb À bout de souffle. Però nosaltres no havíem vist el seu film" (Ruggero Mastroianni).
Dimecres 27 / 21.30 h
Sala Laya
9
Elio Petri / Gian Maria Volonté: cinema polític
Dimecres 20 / 18.30 h
Sala Laya Divendres 22 / 21.30 h
La decima vittima La desena víctima ELIO PETRI, 1965. Int.: Marcello Mastroianni, Ursula Andress, Elsa Martinelli, Salvo Randone, Massimo Serato. Itàlia-França. VOSC. 90’. Projecció en DCP
Sala Laya
Un film futurista en què es descriu una humanitat que, a fi d’evitar guerres i no reprimir els instints de violència, permet practicar, a qui ho desitgi, la cacera de l’home, en la qual intervenen deu participants que alternen els papers de caçador i presa.
Dijous 21 / 20.00 h
Un tranquillo posto di campagna Un racó tranquil al camp
Sala Chomón Dissabte 23 / 21.30 h
Sala Laya
Divendres 22 / 17.00 h
Sala Chomón Diumenge 24 / 19.30 h
ELIO PETRI, 1967. Int: Franco Nero, Vanessa Redgrave, Georges Géret, Gabriella Grimaldi, Madeleine Damien, Rita Calderoni. Itàlia-França. VOSC. 105’
Un drama sobre la soledat i l’angoixa de l’artista romàntic ambientat en una casa rural veneciana on la fantasia i la realitat es confonen creant una atmosfera que turmenta els protagonistes.
La classe operaia va in paradiso La clase obrera va al paraíso ELIO PETRI, 1971. Int.: Gian Maria Volonté, Mariangela Melato, Salvo Randone, Gino Pernice, Mietta Albertini. Itàlia. VOSE. 115’
Sala Laya
Aquest film va popularitzar l’actor Gian Maria Volonté com a símbol del cinema d’esquerres europeu. Guanyadora de la Palma d’Or del festival de Cannes, és la primera pel·lícula italiana que transcorre en una fàbrica, analitzant el sistema i la relació entre l’home i la màquina, entre el sindicat i la nova esquerra, entre les protestes estudiantils i les lluites obreres.
Dimarts 26 / 18.30 h
La proprietà non e più un furto
Sala Laya
ELIO PETRI, 1973. Int.: Ugo Tognazzi, Flavio Bucci, Daria Nicolodi, Gigi Proietti, Mario Scaccia, Salvo Randone. Itàlia-França. VOSC. 120’. Projecció en DCP.
Una comèdia satírica sobre el paper dels diners i les relacions econòmiques en la societat capitalista protagonitzada per un empleat de banc que deixa la seva feina per dedicar-s’hi al furt. El film es va estrenar amb el títol El amargo deseo de la propiedad.
Un eco de les s猫ries de David Simon
Amb la col路laboraci贸 de
Agra茂ments
David Simon.
13 The House I Live In La casa on visc Brick by Brick: A Civil Rights Story Pedra a pedra: una història dels drets civils The Whole Gritty City
David Simon ha estat periodista. Ha escrit llibres. Ara escriu i produeix sèries de televisió. No són sèries qualsevol. Qui ha vist The Wire sap que la televisió és capaç d’explicar el funcionament d’una gran ciutat. Qui ha vist Treme sap, millor fins i tot que els lectors de Noemi Klein, quin partit és capaç de treure el capital d’una catàstrofe. David Simon és l’impulsor d’aquestes sèries. La gent de Serializados han volgut que les sèries i els seus creadors fossin acollits a la Filmoteca. No ens van haver de convèncer. Fa molt de temps que no distingim entre films per a la gran o la petita pantalla, de la mateixa manera que no faríem cap diferència entre l’entrega setmanal de Balzac i la Comédie Humaine relligada. David Simon és tan interessant o més que productors com Val Lewton o David O. Selznick, o guionistes com Ben Hecht i Frank S. Nugent. És un home que fa millor el món on vivim. O, com a mínim, ens ajuda a entendre’l millor.
The House I Live In La casa on visc EUGENE JARECKI, 2012. EUA. VOSC. 110’. DCP.
Divendres 1 / 21.30 h
Sala Laya
Una anàlisi de la guerra contra les drogues als Estats Units i l’impacte que aquesta té sobre el sistema judicial penal, que ha derivat en violacions dels drets humans i de les llibertats individuals. Un documental de tesi amb perspectiva històrica i en el que experts com David Simon ens guien a través de la complexa xarxa que va des del traficant de drogues fins al jutge, passant pels agents de policia o les persones arrestades per narcotràfic. Premi al millor documental al Festival de Sundance. Presentació a càrrec de Betu Martínez i Víctor Sala.
Brick by Brick: A Civil Rights Story Pedra a pedra: una història dels drets civils
Dissabte 2 / 19.00 h
Sala Chomón
BILL KAVANAGH, SYLKE FRÖCHTENIGT, 2007. EUA. VOSC. 53’. Projecció en Arxiu Digital.
Documental sobre la lluita americana pels drets civils. El film segueix tres famílies de Yonkers (estat de Nova York) en la seva confrontació per les idees polítiques i la llei de discriminació racial en barris i escoles. Un assumpte que David Simon ha tractat en la minisèrie Show Me a Hero (2015) Presentació a càrrec de Joan Burdeus.
The Whole Gritty City RICHARD BARBER, ANDRE LAMBERTSON, 2013. EUA. VOSE. 89’. Projecció en Blue-ray.
Un documental que segueix als estudiants de tres bandes de música de Nova Orleans que troben en la música el filó per tirar endavant després de la devastació provocada per l’huracà Katrina. Una història estimulant que revela el poder i la resiliència d’una comunitat al mateix temps que posa rostres reals a l’univers reflectit per David Simon a la sèrie Treme. Presentació a càrrec de David Simon.
Dissabte 9 / 19.15 h
Sala Chomón
13
D’A: Sharunas Bartas
Amb la col·laboració de
El 2006 Sharunas Bartas va visitar la Filmoteca de Catalunya amb motiu de la retrospectiva íntegra de la seva obra. Ara, al cap de deu anys i de dos films, el director (i actor, i músic, i director de fotografia, i guionista) lituà torna per presentar-nos les seves darreres produccions. Són pel·lícules provinents d’una cinematografia invisible a les nostres contrades, però que ens redescobreixen que no hi ha realitats llunyanes. El cicle ha estat organitzat conjuntament amb el D’A - Festival Internacional de Cinema d’Autor. Ramybe musu sapnuose Que tinguem pau als nostres somnis
Dijous 28 / 20.00 h
Sala Chomón
SHARUNAS BARTAS, 2015. Int.: Ina Marija Bartaité, Sharunas Bartas, Edvinas Goldstein, Lora Kmieliauskaite, Giedrus Nakas. Lituània-Rússia-França. VOSC. 107’
Un dia d’estiu, un home, la seva parella i la seva filla arriben a la seva casa de camp per passar-hi el cap de setmana. Malgrat l’amor que es tenen l’home i la dona, la seva relació està a punt de col·lapsar-se. Presentació a càrrec de Sharunas Bartas.
Eurazijos aborigenas Rodamón d’Euràsia SHARUNAS BARTAS, 2010. Int.: Sharunas Bartas, Klavdiya Korshunova, Erwan Ribard, Elisa Sednaoui. Lituània-Rússia-França. VOSC. 111’
Divendres 29 / 19.30 h
Sala Chomón
Un home que viu de diversos delictes que comet entre París, Vilnius i Moscou, decideix tornar a Lituània i amb la dona que estima quan un “negoci” surt malament. Però aviat es trasllada a la capital russa, on l’espera una altra dona. La seva estada a Moscou serà curta, perquè mata un mafiós rus i es veu obligat a escapar cap al cor d’Europa. 15
JLG / God-Art
Amb la col路laboraci贸 de
Dotze títols imprescindibles de l’obra de Godard –…i quin no ho és?– clouen la retrospectiva dedicada a qui és, de ben segur, el cineasta més influent i renovador del cinema modern. Pierrot le fou Pierrot el loco JEAN-LUC GODARD, 1965. Int.: Jean-Paul Belmondo, Anna Karina, Dirk Sanders, Raymond Devos, Graziella Galvani, Roger Dutoit. França. VOSE. 110’
Una senzilla intriga de sèrie negra va servir Godard per a construir un film que per molts va ser considerat com un compendi de la seva obra anterior. La insòlita llibertat de la posada en escena es va revelar com la més desimbolta i provocativa de la seva carrera. El gran talent dels actors insufla vida i espontaneïtat a aquesta narració mig nuada, en què es passa de la comèdia al drama i, fins i tot, al musical. Una ruptura de tonalitats constant i mil i una referències a llibres, quadres i músiques s’afegeixen a aquest univers pop on imatges i paraules estan en contínua col·lisió. El resultat és una nova fugida cap al sud, la recerca d’una felicitat impossible, la crònica desesperada de la inadaptació d’un home al món que l’envolta, i una història d’una romanticisme febril que va constituir un dels clàssics del mestre.
Made in USA JEAN-LUC GODARD, 1966. Int: Anna Karina, Jean-Pierre Léaud, László Szabó, Marianne Faithfull, Ernest Menzer, Kyôko Kosaka, Yves Afonso. França. VOSE. 90’
Un thriller replet de referències cinèfiles com a embolcall d’un discurs polític que tenia com a eixos centrals l’assassinat a París del líder polític marroquí Ben Barka –un dels escàndols més importants del gaullisme–, i el del president Kennedy. El film va significar el comiat amorós i professional entre Anna Karina i el seu director i l’inici d’un nou manifest estètic i una verdadera poètica de la incoherència.
Divendres 1 / 22.00 h
Sala Chomón Diumenge 10 / 21.30 h
Sala Chomón
Diumenge 3 / 19.30 h
Sala Laya Divendres 8 / 17.00 h
Sala Chomón
17
JLG / God-Art
Divendres 8 / 22.00 h
Sala Chomón Dijous 14 / 21.30 h
Sala Laya
Divendres 15 / 19.30 h
Sala Chomón Dimecres 20 / 21.30 h
Sala Laya
Prénom Carmen Nombre: Carmen JEAN-LUC GODARD, 1983. Int.: Maruschka Detmers, Jacques Bonnaffé, Myriem Roussel, Christophe Odent, Jean-Luc Godard. França. VOSE. 85’
La particular aportació de Godard al mite de la Carmen de Mérimée i Bizet li va proporcinionar el Lleó d’Or a Venècia. “Sobretot vull precisar que la pel· lícula no s’anomena Carmen sinó Prénom Carmen, i tot el film és una pregunta sobre allò que hi ha abans del nom.” (Jean-Luc Godard). Sessió doble
Lettre à Freddy Buache Carta a Freddy Buache JEAN-LUC GODARD, 1981. Suïssa. VOSC. 11’
Un film encarregat per la ciutat de Lausana amb motiu del seu 500è aniversari.
Allemagne année 90 neuf zéro Alemanya 90 any zero JEAN-LUC GODARD, 1991. Int.: Eddie Constantine, Hans Zischler, Claudia Michelsen, André S. Labarthe, Nathalie Kadem. França. VOSC. 62’
Godard proposa la seva visió de la reunificació d’Alemanya mitjançant l’itinerari que segueix l’últim espia de la guerra freda, que surt de l’ombra l’endemà de la caiguda del mur de Berlín. Dissabte 16 / 22.00 h
Sala Chomón Dissabte 23 / 19.00 h
Sala Laya
18
Vivre sa vie Viure la seva vida JEAN-LUC GODARD, 1962. Int.: Anna Karina, Saddy Rebbot, André S. Labarthe, Guylaine Schlumerger, Gérard Hoffman, Monique Messine. França. VOSC. 80’
Vivre sa vie explica l’evolució d’una jove parisenca que acaba exercint la prostitució sense cap dramatisme. El film experimenta amb canvis d’estil i de to, es desplega en dotze parts a la manera d’estampes i oscil·la entre l’enquesta social sobre el món de les prostitutes, l’anàlisi psicològica d’un caràcter femení, els apunts sobre la vida quotidiana al París del 1962 i l’homenatge de la dona de l’artista (Karina aleshores estava casada amb Godard).
Passion Pasión JEAN-LUC GODARD, 1981. Int.: Isabelle Huppert, Hanna Schygulla, Michel Piccoli, Jerzy Radziwilowicz, Laszlo Szabo. Suïssa-França. VOSE. 87’
Un cineasta polonès vol rodar un film que esdevingui la il·lustració vivent dels grans quadres de la pintura universal. Les relacions del director amb la mestressa de l’hotel on viu l’equip i l’interès per una obrera amb problemes laborals completen la trama, que transita envers el caos, amb la fotografia corpòria de Raoul Coutard, i per les partitures de compositors clàssics.
Film socialisme JEAN-LUC GODARD, 2010. Int.: Catherine Tanvier, Christian Sinniger, Jean Marc Stehlé, Patti Smith, Alain Badiou. França. VOSE. 97’. Projecció en Blu-ray.
“Dividida en tres segments que col·lideixen entre si, Film socialisme es presenta com un assaig sobre la deriva d’Europa, que, convertida en un creuer per a millonaris, no sap navegar cap a un futur possible. Godard explota l’amplitud de textures del digital, sobreimprimeix textos i veus, recita jeroglífics i repta l’espectador a que construeixi el seu propi discurs de la mateixa manera que ell roba imatges i paraules per donar-los un altre sentit. El pessimisme de les seves idees sobre Europa, l’home i la tecnologia xoca amb la contagiosa vitalitat de les seves recerques estètiques” (Sergi Sánchez).
Dimarts 19 / 21.30 h
Sala Laya Dijous 21 / 18.30 h
Sala Laya
Divendres 22 / 19.00 h
Sala Laya Dissabte 23 / 22.00 h
Sala Chomón
Détective Detective
Diumenge 24 / 16.30 h
JEAN-LUC GODARD, 1985. Int: Nathalie Baye, Johnny Hallyday, Claude Brasseur, Stéphane Ferrara, Emmanuelle Seignier, Eugène Berthier, Julie Delpy, Cyril Austin, Laurent Terzieff, Jean-Pierre Léaud, Alain Cuny. França. VOSE. 95’
Dimarts 26 / 21.30 h
Un film d’espais tancats (gairebé tota l’acció es desenvolupa a l’interior d’un hotel ple de passadissos) que conté els principals personatges clàssics del cinema negre. La diferència d’aquest film amb els clàssics, a més de l'estil personal del director, és que Godard va oferint unes pistes, però la solució l’haurà de donar l’espectador.
Sala Laya Sala Laya
19
JLG / God-Art
Dimecres 27 / 18.30 h
Sala Laya Divendres 29 / 22.00 h
Sala Chomón
Sauve qui peut (la vie) Que se salvi qui pugui (la vida) JEAN-LUC GODARD, 1980. Int: Isabelle Huppert, Jacques Dutronc, Nathalie Baye, Roland Amstutz, Guy Lavoro, Anna Baldaccini. Suïssa-França. VOSC. 95’
“Denise deixa Paul, que troba Isabelle, que troba Denise, que no pot oblidar Paul, el qual continua pensant en Isabelle. Els acompanya la seva música”. Aquesta és l’explicació argumental que dóna la guia d’un film “compost” per Godard i estructurat en quatre apartats: l’imaginari, la por, el comerç i la música. Dissabte 30 / 19.00 h
Sala Laya
Le mépris El desprecio JEAN-LUC GODARD, 1963. Int.: Michel Piccoli, Brigitte Bardot, Jack Palance, Fritz Lang, Georgia Moll. Itàlia-França. VOSE. 103’
Amb el pretext argumental d’una obra d’Alberto Moravia, Godard reflexiona sobre l’home i el cinema en un film que ell mateix explica com “la història de la gent que es mira i es jutja a si mateixa i que a la vegada és contemplada i jutjada pel cinema, que és personificat per Fritz Lang, que representa el seu propi personatge i que, en definitiva, és la consciència i l’honestedat del film”. Divendres 29 / 19.00 h
Sala Laya Dissabte 30 / 21.30 h
Sala Laya
20
À bout de souffle Al final de la escapada JEAN-LUC GODARD, 1960. Int: Jean-Paul Belmondo, Jean Seberg, Daniel Boulanger, Henri-Jacques Huet, Claude Mansard, Van Doude, Liliane Robin, Michel Favre, Jean-Luc Godard, Jean-Pierre Melville, Jean Domarchi. França. VOSE. 90’
Un delinqüent buscat per la policia troba refugi a la casa que té a París una noia americana. La precarietat de mitjans es va convertir en innovació amb un dels primers i més impactants títols de la Nouvelle Vague, À bout de souffle, amb argument de Truffaut. La càmera en mà, la fotografia dura, l’il·luminació deficient, el trencament del raccord, el rodatge en espais naturals, mirades a la càmera, tots aquests, i molts altres, van ser ingredients que Godard va saber convertir en símbols d’una nova gramàtica cinematogràfica.
Nou cinema a l’antiga Iugoslàvia: 20 anys després de Dayton
Agraïments
Stefan Ivancic i Miquel Martí Freixas.
Nou cinema a l’antiga Iugoslàvia
Aquest cicle neix amb la voluntat d’observar i de reflexionar sobre l’intent de reconstrucció d’una societat destruïda per la guerra a les acaballes del segle xx. Un grup de joves cineastes apareguts durant i després de la guerra, i escampats pels països nous nascuts després de la dissolució de Iugoslàvia, ofereix diferents punts de vista sobre el paisatge sociopolític que ha de venir, la guerra recent i alhora distant, els llegats del passat i el seu reflex en les relacions humanes d’aquesta societat. Divendres 1 / 19.00 h
Sessió doble
Sala Laya
Nebo ispod Osijeka El cel sobre Osijek ZVONIMIR JURIC, 1996. Croàcia. VOSC. 25’
Quan una guerra acaba, la vida torna a ser vida. Però tot està per fer. Una visió artística i pessimista de la postguerra a la ciutat croata d’Osijek des de la perspectiva d’una generació desil·lusionada de joves.
Kosac El segador ZVONIMIR JURIC, 2014. Int: Ivo Gregurevic, Mirjana Karanovic, Igor Kovac, Nikola Ristanovski, Zlatko Buric, Lana Baric. Croàcia. VOSC. 98’. DCP.
A l’est de Croàcia, no molt lluny de la ciutat d’Osijek, s’encreuen tres històries en una sola nit. El llast i l’aïllament en la vida d’Ivo marquen una tensió creada magistralment al llarg de tot el film. Un aire carregat, on tot sembla penjar d’un fil, on la magnitud del passat recent està present en la seva absència aparent.
22
Sessió doble
Dimarts 5 / 20.00 h
Sessió de curtmetratges
Sala Chomón
Tots els films són en VOSC. 32’. Projeccions en Arxiu Digital i DCP.
Es projecten els films següents: Lopata / Pala (Nebojsa Seric Shoba, 1997) Bòsnia-Herzegovina; Our Shadows Will (Vladimir Perisic, 2014). Bòsnia-Herzegovina; Daljine / Cels (Jelena Maksimovic, Ivan Salatic, 2014). Montenegro-Sèrbia.
Flotel Europa VLADIMIR TOMIC, 2015. Sèrbia-Dinamarca. VOSC. 71’. Projecció en DCP.
Un grup nombrós de refugiats de la guerra de Iugoslàvia va arribar als noranta a Dinamarca. Durant un temps llarg van sobreviure instal·lats en un vaixell. A partir d’imatges en VHS rodades pels mateixos habitants d’aquest campament de refugiats flotant, el cineasta Vladimir Tomic escriu unes memòries sinceres de la seva adolescència. Presentació a càrrec de Stefan Ivancic i Miquel Martí Freixas. Sessió doble
Dimecres 6 / 18.30 h
Dremano Oko
Sala Laya
VLADIMIR PERISIC, 2003. Int.: Jasna Djuricic, Boris Isakovic, Nemanja Milunovic. França. VOSC. 30’
Un nen viu en un present violent, impregnat per un sistema de valors pervers que van ocupar els carrers de Iugoslàvia durant els anys noranta.
Oca Pare VLADO SKAFAR, 2010. Eslovènia. VOSC. 71’
Els daltabaixos i les desigualtats de la societat capitalista imposen un futur inestable als habitants de tots els països. Un pare pateix, com tota la seva generació, l’incertesa i les frustracions del mercat laboral. Al seu torn, intenta esmenar els errors de la seva vida i refer la relació amb el seu fill. 23
Nou cinema a l’antiga Iugoslàvia
Dijous 7 / 18.30 h
Sessió triple
Sala Laya
Kuca Casa ANDRIJANA STOJKOVIC, 1996. Iugoslàvia. VOSC. 7’
Sobre com tirar endavant, malgrat tot.
Abdul & Hamza MARKO GRBA SINGH, 2015. Sèrbia i Montenegro. VOSC. 39’. Projecció en DCP.
Grba Singh segueix el camí de dos emigrants somalis al seu pas per Sèrbia alhora que ell mateix s’introdueix en una ficció paral·lela.
Karpopotnik La senda de Karpo MATJAZ IVANISIN, 2013. Eslovènia. VOSC. 49’. Projecció en DCP.
El cineasta Karpo Godina va rodar el 1970 un viatge per la Vojvodina que reflectia la multietnicitat i la riquesa sociocultural de la regió. En aquest film el realitzador Matjaz Ivanisin recorre el camí que va fer Godina tot evocant el seu esperit sentimental, jocós i mundà. Divendres 8 / 19.00 h
Sessió doble
Sala Laya
Ne ne No no DANE KOMLJEN, 2008. Sèrbia i Montenegro. VOSC. 16’. Projecció en Arxiu Digital.
Una noia de les muntanyes de Montenegro es criada com un home, seguint una tradició montenegrina consistent en la creença d’una maledicció que cau sobre aquells que no tenen descendència varonil.
Tilva ros NIKOLA LEZAIC, 2010. Sèrbia. VOSC. 101’
24
La violència forma part de la vida de dos amics de Bor, una de les ciutats més pobres i contaminades de Sèrbia. Membres de la generació Youtube, filmen una seguit de vídeos inspirats per la sèrie americana Jackass. Tilva ros marca un abans i un després en el cinema de la regió ja que abandona el lament envers un passat perdut i enfoca la mirada cap a l’horitzó.
Brasil, visions contemporànies
Amb la col·laboració de
Brasil, visions contemporànies
Cinc films inèdits a les nostres pantalles conformen aquesta mostra de cinema brasiler actual. Un tast selectiu d’una cinematografia que viu un moment d’optimisme, amb inversions, creixement de públic i reconeixement internacional. Dissabte 2 / 21.30 h
Sala Laya Dimecres 13 / 21.30 h
Sala Laya
Getúlio JOÃO JARDIM, 2014. Portugal-Brasil. VOSE. 101’. Projecció en Blu-ray.
Documental que mostra la crisi política que va portar el president de la República del Brasil, Getúlio Vargas, a suïcidar-se un 24 d’agost de 1954 després de ser acusat d’haver manat matar a l’enemic més gran del seu govern: Carlos Lacerda, periodista de l’oposició i propietari d’un diari.
Diumenge 3 / 19.00 h
A Estrada 47
Sala Chomón
VICENTE FERRAZ, 2013. Portugal-Itàlia-Brasil. VOSE. 107’. Projecció en Blu-ray.
Dijous 14 / 18.30 h
El Brasil va participar a la Segona Guerra Mundial al costat del bàndol dels aliats, amb l’enviament de més de 25.000 soldats, la majoria dels quals ni tenien la formació adequada per al combat ni estaven habituats al clima muntanyós i fred què van ser destinats. Aquest film recull l’experiència real d’un esquadró de la Força Expedicionària Brasilera (FEB) enviat als Apenins per desactivar un camp de mines extens. Presentació a càrrec de Vicente Ferraz el diumenge 3.
Sala Laya
26
Casa Grande FELLIPE BARBOSA, 2014. Int.: Thales Cavalcanti, Marcello Novaes, Suzana Pires, Alice Melo, Bruna Amaya, Clarissa Pinheiro. Brasil. VOSE. 112’. Projecció en Blu-ray
Ambientada en el món de l’elit social de Rio de Janeiro, és la història d’un adolescent que descobreix altres esferes socials després que la seva família entra en bancarrota. “He volgut parlar dels meus pares, que eren molt rics, i com em sentia davant d’aquesta riquesa. Però el film també ha partit d’un sentiment íntim, de confrontar qui ets, confrontar el que significa viure en una superestructura de protecció, un lloc aïllat, amb una certa por constant d’allò que hi ha a l’altre costat del jardí de casa” (Fellipe Barbosa).
A Despedida La despedida MARCELO GALVÃO, 2014. Int.: Juliana Paes, Nelson Xavier, Amélia Bittencourt, Tereza Piffer, Theo Salomão. Brasil. VOSE. 107’. Projecció en Blu-ray.
Dimarts 5 / 21.30 h
Sala Laya Divendres 15 / 21.30 h
Sala Laya
Dimecres 6 / 21.30 h
Sala Laya
“Una pel·lícula inspirada en la història del meu avi, el qual, a 92 anys, molt vell, va decidir acomiadar-se de la seva amant 55 anys més jove que ell. És una pel· lícula que parla de la vida i de la voluntad de viure” (Marcelo Galvão) Una història tan senzilla com ben explicada que ha recollit un bon grapat de premis en festivals internacionals.
Tim Maia MAURO LIMA, 2014. Int.: Robson Nunes, Babu Santana, Alinne Moraes, Cauã Reymond, Valdineia Soriano. Brasil. VOSE. 140’. Projecció en Blu-ray.
Biopic sobre el cantant Tim Maia, considerat el pare del soul brasiler. El film recorre la vida del músic des de la seva infància a Rio de Janeiro fins a la seva mort als 55 anys. Transgessor i sarcàstic, la música de Tim Maia és sinònim d’alegria i d’idil·li amoròs. Des de la seva adolescència, quan va aterrar a Nova York sense saber ni una paraula d’anglès, Maia sempre va fer el que va voler, amb qui va voler i quan va voler... i va pagar un preu alt per la seva llibertat.
Dijous 7 / 21.30 h
Sala Laya
El millor cinema negre de Jules Dassin
Jules Dassin va explorar gairebé tots els gèneres en una vintena llarga de films, però si n’hi ha algun en què va excel·lir és el cinema negre. Aquest cicle reuneix les quatre obres mestres del gènere que el cineasta va rodar als Estats Units abans d’haver d’exiliar-se del país per ser considerat un comunista durant la famosa “cacera de bruixes”. Brute Force Fuerza bruta JULES DASSIN, 1947. Int.: Burt Lancaster, Hume Cronyn, Charles Bickford, Sam Levene, Howard Duff, Yvonne De Carlo. EUA. VOSE. 98’. Projecció en DCP.
Escrit per Richard Brooks, el primer film que Jules Dassin va realitzar per a la Universal, evoca l’univers d’un penal del qual volen evadir-se un grup de presoners, blanc de l’odi del director de la presó. Inspirat per la batalla d’Alcatraz del 1946 -en què durant dos dies va haver-hi disturbis-, el film va causar un impacte en el públic de l’època pel seu nivell de violència, una violència plasmada amb una força expressiva excepcional, que no va deixar indiferent la censura.
The Naked City La ciudad desnuda JULES DASSIN, 1948. Int.: Barry Fitzgerald, Howard Duff, Dorothy Hart, Don Taylor, Frank Conroy, Ted de Corsia. EUA. VOSE. 96’. Projecció en DCP.
Aquest clàssic de la millor etapa del cinema negre americà narra la investigació portada a terme per la policia per descobrir l’assassí d’una noia. Rodada en exteriors, The Naked City descobreix els carrers i els barris populars de Nova York i revela el temperament fort de Jules Dassin, capaç de captar impressions i sentiments fugitius. Malgrat tot, Dassin no es va reconèixer a la pel·lícula, retocada i mutilada per l’estudi, motiu pel qual deixaria la Universal per la Fox.
Dimecres 13 / 20.00 h
Sala Chomón Dissabte 23 / 19.30 h
Sala Chomón
Divendres 15 / 17.00 h
Sala Chomón Divendres 22 / 19.30 h
Sala Chomón
29
El millor cinema negre de Jules Dassin
Dimecres 20 / 20.00 h
Sala Chomón Diumenge 24 / 19.00 h
Sala Chomón
Thieves’ Highway Mercado de ladrones JULES DASSIN, 1949. Int.: Richard Conte, Valentina Cortese, Lee J. Cobb, Barbara Lawrence, Jack Oakie, Millard Mitchell. EUA. VOSE. 94’. Projecció en DCP.
Un camioner veterà de guerra decideix fer front als qui controlen de manera mafiosa el negoci del transport de fruites i verdures, i que han deixat invàlid el seu pare. “Una obra vigorosa, dinàmica, rica en troballes visuals i no mancada d’humor, que mostra certs mecanismes del mercat de fruites, des dels vergers californians fins als centres de venda de San Francisco. Si bé, l’asperesa dels antagonistes recorda a Jack London, la simpatia per la gent senzilla de diferents nacionalitats sembla fer-se ressò dels relats de Saroyan” (Philippe Haudiquet)
Divendres 29 / 21.30 h
Sala Laya
Night and the City Noche en la ciudad
Dissabte 30 / 22.00 h
JULES DASSIN, 1950. Int.: Richard Widmark, Gene Tierney, Googie Withers, Hugh Marlowe, Francis L. Sullivan. Gran Bretanya-EUA. VOSE. 94’. Projecció en DCP.
Sala Chomón
30
Un trampós i acovardit, que es llança a la recerca del diner, es veu atrapat per una banda dels baixos fons. Dassin, en el cim del seu art, a mig camí entre el realisme i l’estilització, entre el documental i el lirisme, troba en els carrers londinencs un univers urbà de gran inspiració, cada vegada més fascinant i inquietant, on certs destins semblen irrisoris i, tanmateix, dignes de compassió. Richard Widmark ofereix una interpretació molt física, d’una violència retinguda i una sobrietat exemplar.
In memoriam: David Bowie i Vilmos Zsigmond
Agraïments
Filmoteca Española, Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges i Columbia Tristar Pictures.
In memoriam: David Bowie i Vilmos Zsigmond
Homenatgem el cantant britànic David Bowie amb l’únic musical que va interpretar i en què, a més de desplegar els seus dots de cantant, també ballava. D’altra banda, evoquem el director de fotografia Vilmos Zsigmond amb el film que li va proporcionar el seu únic Oscar. Dissabte 2 / 22.00 h
Sala Chomón Diumenge 3 / 21.30 h
Sala Chomón
Diumenge 10 / 19.00 h
Sala Chomón Diumenge 17 / 21.30 h
Sala Chomón
Absolute Beginners Principiantes JULIEN TEMPLE, 1985. Int:.: Eddie O’Connell, Patsy Kensit, David Bowie, James Fox, Ray Davies, Mandy Rice-Davies, Steven Berkoff. Gran Bretanya. VOSE. 108’
Londres a finals dels 50 era una ciutat en ebullició on la música, les nits inacabades, les baralles entre bandes i els problemes interrracials eren els companys de creixença de la joventut. Considerat un dels millors musicals rodats a Anglaterra, Absolute Beginners està basada en la novel·la de MacInnes. La història està protagonitzada per un noi que després d’independitzar-se dels seus pares s’instal·la a Nothing Hill, aleshores un barri habitat majoritàriament per negres i amb moltes revoltes racials de fons. És en aquest marc on es mouen els protagonistes: una aspirant a dissenyadora, un agent publicitari, una periodista i un modista excèntric.
Close Encounters of the Third Kind Encuentros en la tercera fase STEVEN SPIELBERG, 1977. Int.: Richard Dreyfuss, Teri Garr, François Truffaut, Melinda Dillon, Gary Guffey, Bob Balaban, Josef Sommer. EUA. VOSE. 135’
Abans que el petit ET es quedés perdut a la Terra, Spielberg ja havia mostrat la seva fascinació pels habitants d’altres planetes amb aquesta obra, que és un dels films decisius de la ciència-ficció moderna. Projectem l’Edició Especial del 1980.
32
Centenari de Gregory Peck
Centenari de Gregory Peck
Diumenge 3 / 16.30 h
Moby Dick
Sala Laya
JOHN HUSTON, 1956. Int.: Gregory Peck, Richard Basehart, Leo Glenn, Orson Welles, James Robertson-Justice, Harry Andrews. EUA. VOSE. 116’
Dissabte 9 / 22.00 h
Sala Chomón
Divendres 8 / 21.30 h
Sala Laya Dissabte 16 / 19.30 h
Consumit per una ràbia malaltissa, el capità Ahab té un únic propòsit a la vida: matar Moby Dick, la gran balena blanca que el va mutilar i desfigurar. És una adaptació de la novel·la clàssica de Hermann Melville, amb guió de Ray Bradbury.
Roman Holiday Vacances a Roma WILLIAM WYLER, 1953. Int.: Gregory Peck, Audrey Hepburn, Eddie Albert, Hartley Power, Harcourt Williams, Margaret Rawlings. EUA. VOSC. 115’. DCP.
Sala Chomón
Audrey Hepburn va guanyar l’Oscar pel seu paper de princesa que fa sortides furtives per la nit romana. Gregory Peck és un periodista que la reconeix i decideix enganyar-la per aconseguir el gran reportatge de la seva vida. Una de les millors comèdies romàntiques de sempre.
Diumenge 10 / 16.30 h
The Gunfighter El pistolero
Sala Laya Dimarts 12 / 21.30 h
Sala Laya
Dijous 14 / 20.00 h
Sala Chomón Diumenge 17 / 19.30 h
Sala Laya
HENRY KING, 1950. Int.: Gregory Peck, Helen Westcott, Millard Mitchell, Karl Malden, Jean Parker, Skip Homeier, Anthony Ross. EUA. VOSE. 88’
Un western seminal i de gran importància històrica que planteja l’envelliment d’un heroi que vol retrobar la vida normal i ha de fer front a les provocacions de la joventut delerosa de glòria.
The Boys From Brazil Los niños del Brasil FRANKLIN J. SCHAFFNER, 1978. Int: Gregory Peck, Laurence Olivier, James Mason, Lilli Palmer. Gran Bretanya-EUA. VOSE. 125’. Projecció en Blu-ray.
El científic més sàdic, el doctor Josef Mengele, i l’incansable caçador de nazis Simon Wiesenthal, inspiren, respectivament, els personatges de Gregory Peck i Laurence Olivier en aquesta intriga basada en una novel·la d’Ira Levin que especula amb l’hipòtesi de que Mengele hagués continuat amb els seus experiments monstruosos des d’un amagatall del Brasil.
Espectres de la guerra segons Elisabeth Bronfen
Amb la col路laboraci贸 de
Espectres de la guerra segons Elisabeth Bronfen
Últims passis d’aquest cicle entorn del compromís que Hollywood ha mantingut i manté amb la milícia dels Estats Units. Divendres 1 / 17.00 h
Sala Chomón
Tender Comrade Compañero de mi vida. EDWARD DMYTRYK, 1943. Int.: Ginger Rogers, Robert Ryan, Ruth Hussey, Patricia Collinge, Mady Christians, Kim Hunter. EUA. VOSE. 102’. Projecció en DVD.
Quatre companyes de pis que treballen en una fàbrica tenen el marit combatent a la Segona Guerra Mundial. Un melodrama propagandístic que reflecteix la política de mobilització estatunidenca envers les dones durant la Segona Guerra Mundial. Dissabte 2 / 19.30 h
Gran Torino
Sala Chomón
CLINT EASTWOOD, 2008. Int.: Clint Eastwood, Christopher Carley, Bee Vang, Ahney Her, Brian Haley, Geraldine Hughes, Dreama Walker. EUA. VOSE. 116’
Un jubilat excombatent de la guerra de Corea, després de vèncer els seus prejudicis racistes, estableix amistat amb una família asiàtica al mateix temps que es veu empès a aprofitar la seva experiència de la guerra per fer front a una banda d’immigrants delinqüents. Dimarts 5 / 18.30 h
Sessió doble
Sala Laya
The Story of G.I. Joe También somos seres humanos WILLIAM A. WELLMAN, 1945. Int.: Burgess Meredith, Robert Mitchum, Freddie Steele, Wally Cassell. EUA. VOSE. 108’. Projecció en DVD.
Un film bèl·lic sobre la infanteria rodat com si es tractés d’un documental.
The Battle of San Pietro JOHN HUSTON, 1945. EUA. VOSC. 32’. Projecció en DVD.
Documental de gran importància històrica (va ser el primer a seguir molt de prop els soldats combatents) sobre la batalla de San Pietro, lliurada a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. 36
Històries de Filmoteca
Històries de Filmoteca
AVUI DOCUMENTAL Divendres 15 / 19.00 h
Sala Laya
Refugee: The Eritrean Exodus CHRIS COTTER, 2015. Etiòpia-Israel-EUA. VOSE. 62’. Projecció en Blu-ray
El cineasta i viatger Chris Cotter explora la ruta migratòria que creua Etiòpia cap a Israel, tot recollint les cuites dels refugiats. Cotter i el seu equip visiten alguns camps de refugiats, inclosa la mai abans documentada regió d’Afar. Els refugiats expliquen històries d’opressió, tortura i supervivència. A la recerca de solucions, Chris es dirigeix a diverses ONGs i experts, inclosa la Secretària d’Estat Adjunta per a la Població, Refugiats i Migració, Anne Richard. La perspectiva és desalentadora però els refugiats etiops són difícils d’ignorar. Agraïments: Mònica Aragonés. Presentació per confirmar.
CONTINUARÀ Amb la col·laboració de:
Vicis de Filmoteca L’emissió en directe del programa El séptimo vicio, conduït per Javier Tolentino per a Radio 3, anirà seguida per la projecció d’aquest documental sobre el cineasta Elio Petri, en sintonia amb el cicle que li dediquem. Dijous 7 / 20.00 h
Sala Chomón
Elio Petri... apunti su un autore Elio Petri... apunts sobre un autor FEDERICO BACCI, NICOLA GUARNERI, STEFANO LEONE, 2005. Itàlia. VOSC. 84’. Projecció en DVD.
Elio Petri és un cineasta injustament oblidat avui dia malgrat haver representat de manera exemplar la Itàlia dels anys seixanta i setanta. Bertolucci, Altman, Andress, Morricone i Pontecorvo, entre d’altres, opinen, en aquest documental, sobre la seva figura. Presentació a càrrec de Paola Pegoraro Petri i Gravina Volonté. 38
DJ’s de cinema
Amb la col·laboració de:
DJ Kosmos és un pioner de l’escena electrònica barcelonina que encara es manté a dalt de tot, tal com ho certifiquen les seves sessions habituals a la Sala Apolo. Dirigeix Tracy Recordings, un dels segells de referència de la música electrònica espanyola actual i, a partir del house i el bass, ha creat un estil personal molt energètic i visual que ara traslladarà al clàssic de F. W. Murnau en el que promet ser una fusió apassionant.
Nosferatu, eine Symphonie des Grauens Nosferatu, una simfonia del terror
Divendres 15 / 22.00 h
Sala Chomón
F. W. MURNAU, 1921. Int.: Max Schreck, Gustav von Wangenheim, Greta Schröder, Alexander Granach. Alemanya. Muda, amb rètols en català. 89’
Inspirant-se en la novel·la de Bram Stoker, Murnau va portar a la pantalla el mite del vampir en un fascinant exercici estilístic que barrejava l’expressionisme amb el surrealisme. Una història de terror que també és una història d’amour fou. Música en directe a càrrec del DJ Kosmos.
L’ESCAC a la Filmoteca
Amb la col·laboració de:
Amb el seu debut en el llargmetratge, Sergi Pérez ha obtingut enguany el premi Gaudí a la Millor Pel· lícula, un reconeixement que ha estat precedit per la presència del film en més de 40 festivals. Aquest mes presenta la sessió mensual de l’ESCAC, escola on s’ha forjat el cineasta i on també imparteix classes.
El camí més llarg per tornar a casa
Dijous 28 / 17.00 h
SERGI PÉREZ, 2014. Int.: Borja Espinosa, Miki Esparbé, María Ribera, Pol López. Catalunya. VC. 85’. Projecció en DCP.
Sala Chomón
Un matí Joel troba l’Elvis, el gos de la seva dona, moribund i assedegat. Això l’obliga a sortir de casa, cosa queha estat evitant des de fa temps. En deixar-se les claus dins, passarà el dia intentant desesperadament tornar a casa seva, al seu refugi. Presentació a càrrec de Sergi Pérez.
39
Històries de Filmoteca
Amb la col·laboració de:
Escriptors de capçalera Carme Martí (Montblanc, 1972) és coautora de Cròniques rurals (2011) i autora d’Història d’una cuinera. Memòries de Maria Badia (2008) i d’Un cel de plom. La vida de Neus Català (2012), aquesta darrera adaptada al teatre amb èxit. L’escriptora ha escollit per presentar-nos Before Sunset, un film que té molta cura de les paraules i que té el seu fonament en el passat, com la seva obra.
Dijous 28 / 18.30 h
Sala Laya
Before Sunset Antes del atardecer RICHARD LINKLATER, 2004. Int.: Ethan Hawke, Julie Delpy, Vernon Dobtcheff, Louise Lemoine Torres, Rodolphe Pauly, Mariane Plasteig. EUA. VOSE. 80’
Before Sunset és la continuació de Before Sunrise, aquella deliciosa pel·lícula de Linklater que reunia dos estranys que s’enamoren a Viena. Nou anys després, els mateixos personatges es tornen a trobar a París, i el guió el signen conjuntament el director i els seus actors, que viuen vuitanta minuts en una unitat d’espai i temps insòlita en el cinema. La història continua a Before Midnight, que tanca la trilogia. Agraïments: Filmoteca Española. Presentació a càrrec de Carme Martí.
40
Una obra de La Perla 29 Del 8 de març a l’1 de maig la companyia La Perla 29 representa –al seu espai natural del teatre de la Biblioteca de Catalunya– l’obra de Brian Friel Dansa d’agost. Des de la Filmoteca ens sumem a la reivindicació d’aquest text.
sessions especials
12
Dimarts, 18.30 h
Sala Laya
21
La invenció del somni americà
Dijous, 21.30 h
Sala Laya
Amb la col·laboració de:
Dancing at Lughnasa Dansa d’agost PAT O’CONNOR, 1998. Int.: Meryl Streep, Michael Gambon. Irlanda. VOSC. 92’
“L’obra de Brian Friel sobre una família de la Irlanda rural pobra, però orgullosa i plena de caràcter, se’m va quedar plasmada des que vaig veure una funció a Londres. El gran repte que em va representa la realització d’aquesta pel·lícula va ser el fet d’unir coses intenses i extraordinàries (romanç, humor, tragèdia, realisme i misticisme), en un treball que espero que sigui emocionalment reconfortant i un homenatge a l’esperit humà” (Pat O’Connor) Presentació a càrrec de Ferran Utzet, Màrcia Cisteró i Mònica López (a confirmar).
19
Dimarts, 20.00 h
Sala Chomón
24
Diumenge, 21.30h
Sala Chomón
L’editorial Confluencias acaba de publicar el llibre de Neal Gabler Un imperio propio. Cómo los judíos inventaron Hollywood, que narra com els immigrants jueus que van arribar als Estats Units al segle XIX, després de no poder accedir als negocis burgesos, es van veure obligats a emprendre negocis incipients com era el cas del cinema i com van tenir l’audàcia d’idear, mitjançant les pel· lícules, el que s’ha anomenat el “somni americà”.
Gentleman’s Agreement La barrera invisible ELIA KAZAN, 1948. Int.: Gregory Peck, Dorothy McGuire, John Garfield, Celeste Holm, Anne Revere. EUA. VOSE. 118’
Un drama periodístic premiat amb l’Oscar que denuncia l’antisemitisme als Estats Units. Presentació a càrrec de Roman Gubern el dimarts 19. 41
Fantasia BEN SHARDSTEEN, 1940. EUA. VE. 117’
El projecte més ambiciós de Walt Disney i amb el qual va portar al límit la capacitat expressiva i avantguardista dels dibuixos animats. El film es compon de vuit episodis animats al ritme de partitures de Bach, Beethoven, Dukas, Txaikovski, Stravinski, Ponichelli, Mussorgski i Schubert. L’origen d’aquest film va ser l’episodi protagonitzat per Mickey Mouse L’aprenent de bruixot (Paul Dukas), basat en el tema de Goethe i en què el cèlebre ratolí s’emprova el barret del seu mestre fetiller amb resultats catastròfics. Per a aquest film Disney va inventar un nou sistema de so semblant a l’estereofònic, al que va anomenar FantaSound, tot i que finalment va ser inviable ja que la seva instal·lació a les sales de projecció va encarir-ne molt el pressupost. Presentació per determinar el dimarts 5.
42
5
Dimarts, 17.00 h
Sala Chomón
9
Dissabte, 21.30 h
Sala Laya
12
Dimarts, 17.00 h
Sala Chomón
21 Dijous, 17.00 h
Sala Chomón
Per amor a l’art Cinema i pintura
Amb la col·laboració de:
Una vita scellerata Una vida violenta GIACOMO BATTIATO, 1990. Int.: Wadeck Stanczak, Max von Sydow. Itàlia-FrançaAlemanya. VOSC. 118’. DVD.
És la història de Benvenuto Cellini (1500 - 1571), un soldat i un dels més importants artesans i artistes del Renaixement, la vida del qual va estar marcada per molts esdeveniments i aventures però també per crims. La pel·lícula, inspirada en la mateixa autobiografia de l’artista, també explora la relació turmentosa i rica entre art i Església. Presentació a càrrec de Glòria Camarero el dimarts 12.
Sessió doble
Arena: aka Norman Parkinson NICOLA ROBERTS, 2013. Gran Bretanya. VOSC. 60’. Projecció en DVD.
Un episodi de la prestigiosa sèrie de documentals Arena, produïda per la BBC. El film repassa la vida glamurosa i la llarga trajectòria professional del pioner de la fotografia Norman Parkinson, el qual va treure les models de l’estudi, alhora que va incorporar la llum natural a la foto de moda.
Jeremy Deller: Middle Class Hero Jeremy Deller: Un heroi de la classe mitjana JACK COCKER, 2012. Gran Bretanya. VOSC. 59’. Projecció en DVD.
El programa de la BBC2 The Culture Show es troba amb l’artista Jeremy Deller mentre aquest prepara l’exposició a la galeria Hayward de Londres. El film mostra el procés creatiu que hi ha al darrere de les seves obres i segueix l’artista fins a Texas mentre aquest concep el seu darrer i impredictible projecte. Un exemple de cultura popular, de la batalla entre elitisme i democràcia. Presentació per confirmar.
19
Dimarts, 17.00 h
Sala Chomón
26
Dimarts, 17.00 h
Sala Chomón
Der müde Tod La mort cansada FRITZ LANG, 1921. Int.: Bernhard Goetzke, Lil Dagover, Walter Janssen, Hans Sternberg. Alemanya. Muda, amb rètols en català. 94’
Un dels films de referència de l’expressionisme alemany. Realitzat amb un esperit que s’emmarca de ple en el romanticisme i els contes populars d’inspiració fantàstica, una construcció simbòlica del relat i una expressivitat poètica d’arrels pictòriques i llegendàries, també va aportar tota un seguit d’innovacions tècniques i estètiques. El film es va estrenar amb el títol de Las tres luces. Presentació a càrrec d’Octavi Martí. Acompanyament musical en directe.
AULA DE CINEMA
1
Cada dimecres a la sala Chomón
Divendres, 19.30 h
Sala Chomòn
Viridiana LUIS BUÑUEL, 1961. Int.: Silvia Pinal, Fernando Rey, Francisco Rabal, Margarita Lozano. Mèxic-Espanya. VE. 90’
13
La primera i única vegada que Espanya va rebre la Palma d’Or al Festival de Cannes va ser amb aquesta pel· lícula de ressò espectacular i polèmica viva, amb un dirigent franquista expulsat del seu càrrec en un tres i no res. I és que Buñuel va tocar amb intenció el tema de la caritat, i ens va oferir una pintura complexa de l’ésser humà i la simbologia cristiana.
Otto e mezzo Ocho y medio FEDERICO FELLINI, 1963. Int.: Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Anouk Aimée. Itàlia-França. VOSE. 138’
Un director de cinema descansa en un balneari abans d’emprendre la realització del seu proper film. Fellini, mitjançant el seu àlter ego en la ficció, reflexiona sobre la seva obra i la seva imatge com a creador. Presentació a càrrec de Luis Aller (Bande à Part) el dimecres 6.
Dimecres, 17.00 h
Sala Chomón
16
Dissabte, 21.30 h
Sala Laya
Sessió doble
La jetée CHRIS MARKER, 1962. Int.: Hélène Chatelain, Davos Hanich. França. VOSE. 27’. Projecció en Betacam digital.
El film mostra una humanitat en què ha esclatat la Tercera Guerra Mundial, amb imatges estàtiques. Una vertiginosa paradoxa sobre el temps i la identitat.
Pasazerka La passatgera ANDRZEJ MUNK, 1961-1963. Int.: Alek-sandra Slaska, Anna Ciepielewska, Jan Kreczmar, Marek Walczewski. Polònia. VOSC. 62’
6
Dimecres, 17.00 h
Sala Chomón
8
Divendres, 19.15 h
Sala Chomón
Munk va morir en un accident el 1961 i va deixar incabat aquest film. La part més completa correspon a la més colpidora, la que transcorre al camp de concentració, mentre que la resta apareix resolta per mitjà de fotos fixes. Una obra mestra definida per Godard com “l’únic film sobre un camp de concentració”. Agraïments: Filmoteca Norodowa. Presentació a càrrec de Lluís Anyó (URL) el dimecres 13.
20
22
Sala Chomón
Sala Chomón
Dimecres, 17.00 h
Divendres, 22.00 h
Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb ¿Telefóno rojo?, volamos hacia Moscú STANLEY KUBRICK, 1964. Int.: Peter Sellers, George C. Scott, Sterling Hayden, Keenan Wynn. Gran Bretanya-EUA. VOSE. 93’
Kubrick es va trobar a les mans una història que descrivia un fet tan absurd com terrible –i perfectament factible en l’època en què es va rodar el film, en plena guerra freda de les potències antagonistes que representaven els Estats Units i la Unió Soviètica–: el començament d’un conflicte nuclear. Els desencadenants, per a Kubrick, només podien ser descrits en clau de comèdia. Peter Sellers interpreta tres personatges en aquesta sàtira tan despietada com grotesca: l’impagable científic del títol original, el capità Mandrake i el president dels Estats Units. Presentació a càrrec de Ludovico Longhi (UAB) el dimecres 20.
Baby 27 Rosemary’s La semilla del diablo
Dimecres, 17.00 h
Sala Chomón
30
Dissabte, 19.30 h
Sala Chomón
ROMAN POLANSKI, 1968. Int.: Mia Farrow, John Cassavetes, Ruth Gordon, Sidney Blackmer, Maurice Evans. EUA. VOSE. 136’
Lluny de l’efectisme amb què el cinema es va acostar a la figura del dimoni en títols posteriors –El exorcista o La profecía en serien bona mostra–, aquest film de Polanski, que adaptava un best-seller d’Ira Levin, ho fa d’una manera molt més quotidiana però alhora més terrible i esfereïdora. Fet que l’ha convertit en tot un clàssic del cinema de terror psicològic que gairebé mig segle després de la seva realització manté intactes les seves qualitats. Presentació a càrrec de Ramon Faura (Elisava) el dimecres 27.
45
Programació infantil Cada dissabte i diumenge a la sala Chomón
Pel·lícules qualificades com a aptes per a tots els públics.
16 17 Dissabte, 17.00 h
The Care Bears Movie Los osos amorosos ARNA SELZNICK, 1985. Canadà. VE. 77’
2
Dissabte, 17.00 h
Els óssos amorosos vigilen un noi i la seva germana que han perdut la seva confiança en la humanitat. Mentrestant, un mag malvat vol destruir la Terra.
3
Cinderella La Cenicienta
9
CLYDE GERONIMI, HAMILTON LUSKE, WILFRED JACKSON, 1950. EUA. VE. 74’. Projecció en Blu-ray.
El conte de fades més famós de tots els temps és també la producció de la que Walt Disney se sentia més orgullós. Aquesta adaptació del relat de Jacques Perrault en què una noia humil i esclavitzada per la seva madrastra es veu convertida de cop i volta en princesa va esdevenir el primer film d’animació creat a partir d’actors reals. 46
Diumenge, 17.00 h
Dissabte, 17.00 h
10
Diumenge, 17.00 h
Diumenge, 17.00 h
P3K: Pinotxo 3000 DANIEL ROBICHAUD, 2004. Catalunya-Canadà. VC. 80’
França-
Any 3000. Gepetto és un genial inventor de la ciutat de Scamboville que crea a Pinotxo, un petit robot amb la personalitat d’un nen de carn i ossos. El petit robot és per Gepetto el fill que mai no ha tingut i Pinotxo no el deixa de sorprendre per les seves increïbles habilitats i la seva curiositat incansable davant tot el que l’envolta. Gepetto no comprèn perquè el malvat batlle Scamboli està tan gelós d’ell, si té una filla meravellosa...
Fünf Freunde 3 Els cinc i l’illa del tresor MIKE MARZUK, 2014. Int.: Valeria Eisenbart, Quirin Oettl, Justus Schlingensiepen. Alemanya. VC. 93’. Projecció en DVD.
En un vell vaixell naufragat, els cinc amics han descobert un medalló de llautó misteriós. El Joe creu que és la clau per trobar un antic tresor pirata i l’última oportunitat per no perdre casa seva i les terres de la seva tribu, que estan a punt de ser reconvertides en un complex turístic. Junts, el grup d’amics s’embarca en una aventura perillosa que els porta a recórrer la jungla Noketa.
23
Dissabte, 17.00 h
24
Diumenge, 17.00 h
30
Dissabte, 17.00 h
One Hundred and One Dalmatians 101 dálmatas WOLFGANG REITHERMAN, CLYDE GERONIMI, HAMILTON LUSKE, 1961. EUA. VE. 79’
Un clàssic de la Disney realitzat amb una sofisticació tècnica modèlica per l’època que, a més, pot presumir de tenir el que per a molts és el personatge més malvat d’entre l’extens i magnífic catàleg de la companyia: Cruella De Vil, una senyora diabòlica d’expressió terrorífica i ulls injectats de sang que pretén sacrificar tots els cadells de dàlmata per poder fer-se un abric.
47
Premi del Públic Jove del Cinema Europeu
Passa tot un dia a la Filmoteca de Catalunya amb els teus amics. Sigues jurat del Premi del Públic Jove del Cinema Europeu Una iniciativa de:
Diumenge 8 de maig a partir de les 9 del matí Pots ser Jurat si tens entre 12 i 14 anys. 3 films, esmorzar i dinar a la Filmoteca.
Amb el suport de:
I la col·laboració de:
La Filmoteca de Catalunya et convida a ser jurat d’un premi de cinema convocat per l’Acadèmia de Cinema Europeu. Si tens entre 12 i 14 anys et convidem a participar com a membre d’un jurat que ha de triar, entre tres films, el premi a millor pel·lícula. Els tres títols finalistes són produccions europees del 2015 adreçades al públic juvenil. Els projectarem entre les 9 del matí i mitja tarda. Després de cada projecció vosaltres, els qui hàgiu volgut ser jurats, debatreu sobre les qualitats o defectes que trobeu a la pel·lícula. I al final, quan les hàgiu vistes totes tres, n’escollireu una a partir d’una votació secreta. Els directors de les tres pel·lícules es trobaran reunits a la ciutat alemanya d’Erfurt esperant el vostre veredicte. L’acte d’entrega del Premi es podrà seguir a través de la web: http:yaa.europeanfilmawards.eu/.
Mitja col·laborador:
Inscripcions: Abans del 17 d’abril Envia les teves dades (nom, cognoms, edat) i (nom i cognoms dels pares o representant legal, correu electrònic i núm. de telèfon) a: filmoteca.informacio@gencat.cat A la nostra web trobaràs més informació sobre les pel·lícules i l’organització de la jornada. 48
Biblioteca del Cinema
Digitalitzant el precinema dels fons de la Filmoteca
Recentment s’ha digitalitzat una col·lecció d’unes 500 plaques de vidre per a llanterna màgica realitzades artesanalment al final del segle XIX i procedents del fons patrimonial de la Filmoteca de Catalunya. La llanterna màgica és un invent de mitjans del segle XVII, precursor del projector cinematogràfic o de diapositives. L’aparell consistia en una caixa a l’interior de la qual hi havia un focus lluminós, moltes vegades la flama d’una espelma, que es concentra sobre una imatge fixada en un objecte transparent (plaques de vidre) mitjançant una lent anomenada condensador. Aquest aparell, considerat el precedent més directe del projector cinematogràfic, rebia el nom de llanterna màgica perquè els espectadors del moment no en sabien els secrets tècnics i n’atribuïen els efectes a la màgia.
Biblioteca horari dilluns a dijous 10.00 h - 19.00 h divendres 10.00 h - 14.30 h
Amb aquest projecte de digitalització, la Filmoteca posa a disposició del públic la consulta d’una part del seu fons de plaques de vidre per a llanterna màgica per mitjà d’Internet, com a part de la seva política de difusió del seu fons patrimonial. La temàtica de la col·lecció és molt variada: imatges documentals que permetien conèixer ciutats i paisatges llunyans, escenes educatives i científiques utilitzades com a suport de l’ensenyament, imatges còmiques, imatges religioses i historietes infantils per a l’entreteniment familiar. La col·lecció de 500 plaques de vidre digitalitzada es pot consultar al Repositori de la Filmoteca (http://repositori.filmoteca.cat/) i per mitjà de la plataforma Memòria Digital de Catalunya (http://mdc1.cbuc.cat/). 49
Índex alfabètic
45 ¿Telefóno rojo?, volamos hacia Moscú 47 101 Dálmatas
A 20 À bout de souffle 09 A ciascuno il suo A cadascú el seu 27 A Despedida 26 A Estrada 47 24 Abdul & Hamza 32 Absolute Beginners 20 Al final de la escapada
C 18 Carta a Freddy Buache 27 Casa Grande
22 El segador
46 Cinderella
38 Elio Petri... apunti su un autore Elio Petri...apunts sobre un autor
04 Classe magistral d’Arturo Ripstein i Paz Alicia Garciadiego 32 Close Encounters of the Third Kind 36 Compañero de mi vida
D
40 Antes del atardecer
19 Détective Detective
43 Arena: aka Norman Parkinson
45 Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb
13 Brick by Brick: A Civil Rights Story 29 Brute Force
50
20 El desprecio 34 El pistolero
41 Dancing at Lughnasa
40 Before Sunset
22 El cel sobre Osijek
24 Casa
18 Allemagne année 90 neuf zéro Alemanya 90 any zero
B
09 El cas Mattei
43 Der müde Tod
23 Dremano Oko
E 41 El baile de agosto 39 El camí més llarg per tornar a casa
47 Els cinc i l’illa del tresor 09 Els dies comptats
08 Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto Investigació sobre un ciutadà
J 43 Jeremy Deller: Middle Class Hero Jeremy Deller: Un heroi de la classe mitjana
K
32 Encuentros en la tercera fase
24 Karpopotnik
15 Eurazijos aborigenas
24 Kuca
F 42 Fantasia 19 Film socialisme 23 Flotel Europa 29 Fuerza bruta 47 Fünf Freunde 3
G 41 Gentleman’s Agreement 26 Getúlio 36 Gran Torino
I 09 I giorni contati 09 Il caso Mattei
22 Kosac
L 41 La barrera invisible 04 La calle de la amargura 13 La casa on visc 46 La Cenicienta 29 La ciudad desnuda 10 La classe operaia va in paradiso La classe obrera va al paradís 10 La decima vittima La desena víctima 27 La despedida 44 La jetée 43 La mort cansada
44 La pasajera
18 Nombre: Carmen
05 La perdición de los hombres
39 Nosferatu, eine Symphonie des Grauens Nosferatu, una simfonia de l’horror
10 La proprietà non è più un furto 04 La reina de la noche 45 La semilla del diablo 24 La senda de Karpo
O 23 Oca 44 Ocho y medio
05 Las razones del corazón
47 One Hundred and One Dalmatians
08 L’assassino L’assassí
44 Otto e Mezzo
P
20 Le mépris 18 Lettre à Freddy Buache 34 Los niños del Brasil
46 P3K: Pinotxo 3000 23 Pare 44 Pasazerka
46 Los osos amorosos
19 Passion Pasión
M
13 Pedra a pedra: una història dels drets civils
17 Made in USA 30 Mercado de ladrones 34 Moby Dick
N 24 Ne ne 22 Nebo ispod Osijeka 30 Night and the City 24 No no 30 Noche en la ciudad
08 Per un pugno di dollari 17 Pierrot le fou Pierrot el loco 08 Por un puñado de dólares 18 Prénom Carmen 32 Principiantes
Q 15 Ramybe musu sapnuose Que tinguem pau als nostres somnis
R 38 Refugee: The Eritrean Exodus 15 Rodamón d’Euràsia 34 Roman Holiday 45 Rosemary’s Baby
S 36 San Pietro 20 Sauve qui peut (la vie) Salve quien pueda (la vida) 23 Sessió de curtmetratges
T
13 The House I Live In 29 The Naked City 36 The Story of G.I. Joe 13 The Whole Gritty City 30 Thieves’ Highway 24 Tilva ros 27 Tim Maia
U 10 Un tranquillo posto di campagna Un racó tranquil al camp 42 Una vita scellerata
Una vida violenta
V 34 Vacances a Roma 44 Viridiana 18 Vivre sa vie Viure la seva vida
36 También somos seres humanos 36 Tender Comrade 34 The Boys From Brazil 46 The Care Bears Movie 34 The Gunfighter
Títol original
Títol traduït
51
ENTRADA INDIVIDUAL Sales de cinema
Tarifa normal ......................................................................................................... 4 € Tarifa reduïda ........................................................................................................ 3 € * Tarifa programació infantil ................................................................................. 2 € Infants fins a 12 anys i tarifa reduïda per a dos acompanyants. Carnet Club Súper 3, entrada gratuïta.
Filmo 10 (10 sessions, no nominal) .............................................................................. 20 €€ Exposicions
Accés gratuït. Cal demanar l’entrada a la taquilla. Visites guiades en grup .............................................................................. 2 € / pax Amb reserva prèvia, un mínim de 10 persones i un màxim de 20.
Biblioteca del cinema
Tarifa normal (accés individual per un dia) .................................................................. 2 € Tarifa reduïda (accés individual per un dia) .................................................................. 1 € * Tarifa normal (carnet anual ) ................................................................................... 10 € Tarifa reduïda (carnet anual ) ................................................................................... 5 € * Accés gratuït per al professorat degudament acreditat i per als seus alumnes de treball de recerca. * Tarifa reduïda Vàlida per a estudiants, aturats, jubilats, persones amb una discapacitat legalment reconeguda, títol de família nombrosa o monoparental, Carnet Jove, European Youth Card, carnet de biblioteques públiques, acompanyant de la persona abonada i acompanyants dels infants (només per a la programació infantil, un màxim de 2 acompanyants).
ABONAMENTS
Abonaments joves (fins a 30 anys, anual i nominal) .................................................. 60 € Abonament anual (nominal) ................................................................................. 90 € Abonament més grans de 65 anys (anual i nominal) ........................................... 60 € Abonament Semestral (nominal) ......................................................................... 50 € Aula de cinema (30 sessions, nominal) ..................................................................... 45 € Avantatges dels abonaments: Reserva anticipada d’entrades amb una setmana d’antelació (fins al dia abans de la sessió). Màxim dues entrades per sessió / Tarifa reduïda de 3 euros per a un acompanyant / Visites guiades a l’exposició gratuïtes per al titular i un acompanyant /Accés lliure a la Biblioteca del Cinema /5% de descompte al bar de la Filmoteca, La Monroe, i a la llibreria / Tramesa del programa mensual en paper per correu postal /Alta al butlletí electrònic / Descomptes i promocions exclusives
Venda d’entrades i abonaments Horaris taquilla Matins: de dimarts a divendres de 10.00 a 15.00 h Tardes: de dimarts a diumenge de 16.00 a 21.30 h (divendres i dissabtes, fins a les 22.00 h) Reserves, amb una setmana d’antelació (només per als abonats) Per correu electrònic: filmoteca.informacio@gencat.cat Per telèfon: 935 671 070, de dimarts a divendres, de 10.00 a 15.00 h.
✂
Col·leccioneu els pòsters de la Biblioteca del Cinema.
05
maig 2016 programa núm. 51
Avançament del programa Frederick Wiseman Romania, una culpa inextingible? Realitat / Ficció: 10 anys sense Joaquim Jordà
Filmoteca de Catalunya Plaça de Salvador Seguí, 1- 9 08001 Barcelona T +34 935 671 070 filmoteca.cultura@gencat.cat www.filmoteca.cat www.gencat.cat/cultura