Héctor Raúl Solís Gadea Vicerrector Ejecutivo y Coordinador General de FIL Pensamiento
César Antonio Barba Delgadillo Secretario General
Jaime F. Andrade Villanueva Vicerrector Adjunto Académico y de Investigación
María Guadalupe Cid Escobedo Vicerrectora Adjunta Administrativa
Daniela Yoffe Zonana Coordinadora General de Extensión y Difusión Cultural
Sergio Arbelaez Ospina Coordinador de Música y productor Foro FIL
Gracias a todo el equipo de la FIL Guadalajara
Dirección General: Alejandro Márquez Hernández, José Luis Martínez González, Mariela Cruz Mena Mundo, Claudia Margarita Nuño Ceceña Operaciones: Geovanna Carrillo Barraza, Nancy Elizabeth Hernández García, Judith Morales Moreno, Yolanda Peguero López, Daniela Guadalupe Rocha Ortega Administración: Iliana Paola Arellano González, Nancy Guadalupe Cruz Nieto, Manuel Alberto Delgado Siordia, Ana Cristina García Monroy, Areli Samai Hernández Lara, Berenice Lozano Juárez, Bernardo Sahagún Torres, Patricia Lorena Valentan Gómez Contenidos: María Daniela Ascencio Casillas, Enya Daniela González Rubio, Martha Verónica Ibarra Ceniceros, Araceli López Alvarado, Natalia Montes Sánchez, Rosa María Morales, Itzel Estefanía Sánchez Hernández, Oscar Armando Ugalde Sánchez Protocolo: María Fernanda Alatorre García, Ana Margarita González Barreras Diseño y Ambientación: Francisco Javier Ojeda Álvarez, Emilia Amaranta Ruiz Martínez Prensa y Difusión: Myriam Elizabeth Bermúdez Martínez, Olmo Ixil Martínez Gómez, Álvaro Moreno Naranjo, Josué Enrique Nando Durán, Melanie Romero y Romero Villafaña Tecnologías de la Información: Noe Dávila Leandro, José Antonio Mercado González FIL Niños: Fernanda García López, Alondra Daniela Llamas Gutiérrez, María Rosalba Ramírez, Sharon Ramírez Montes de Oca, Expositores y Profesionales: Luis Eduardo Flores Herrera, Nelly Ximena Gómez Hurtado, José Antonio González Mora, Jazmín Vianett Martín Orozco Servicios de Viajes: Saili Yesenia Jasso de la Torre, Mónica López Bravo, Aranzazú Soledad Meza Macías Alimentos y bebidas: Valeria Gómez Nuño, Aldo Favio Lozano González Montaje: Dylan Axel Bueno Mateos, Felipe Díaz Sedano, Jesús Alejandro Ledezma Aldrete, Eduardo Ledezma González, Jessica Elizabeth Navarro Tinajero, Carlos Alberto Padilla Rojas, Raúl Ramírez Galván, Ana Delia Velázquez Flores, Luis Alberto Velázquez López, Christian Emmanuel Velázquez Rodríguez Transporte: Moisés Arriaga Moyeda, Rafael Gálvez Aguirre, Andrés Hernández Rodríguez, Julio César Saucedo Chávez
Fotógrafos FIL 2025: Bernardo De Niz, Eva Becerra, Natalia Fregoso, Rafael del Río, Nabil Quintero, Paula Vázquez, Carlos Zepeda y Melinda Llamas
José Trinidad Padilla López Presidente
Marisol Schulz Manaut Directora General
Militza Guadalupe Ledezma Aldrete Directora de Operaciones
Ma. Del Socorro González García Administradora General
Mariño González Coordinadora General de Prensa y Difusión
Ana Luelmo Álvarez Coordinadora General de FIL Niños
Armando Montes de Santiago Coordinador General de Expositores y Profesionales
Dania Guzmán Torres Coordinadora de Diseño y Ambientación
Yolanda Herrera Paredes Coordinadora de Servicios de Viajes
Isabel Islas Cervantes Coordinadora de Difusión
Adrián Lara Santoscoy Coordinador de Montaje
Mónica Rosete García Coordinadora de Publicidad, Alimentos y Bebidas
Carolina Tapia Luna Coordinadora de Programación
Leonardo Ureña Bailón Coordinador de Tecnologías de la Información
Abigail Corrales Pérez Coordinadora de Venta de Stands Nacionales
Angélica Gabriela Villaseñor Rivera Coordinadora de Venta de Stands Internacionales
Miriam Arias García Coordinadora de Recursos Humanos
Erika Jiménez Novela Coordinadora de Crédito y Cobranza
Elena Mondragón Villegas Coordinadora de Contabilidad
Lourdes Rodríguez de la Torre Coordinadora de Protocolo
David Unger FIL EU
La Feria Internacional del Libro de Guadalajara 2025 reafirmó su vocación como el encuentro editorial, cultural y literario más importante del mundo en lengua española, y como uno de los espacios de diálogo intelectual más relevantes de Iberoamérica. Impulsada por la Universidad de Guadalajara, la FIL es, en su esencia, un territorio abierto al pensamiento crítico, al intercambio de ideas, a la pluralidad y a la convicción de que la palabra sigue teniendo la capacidad de transformar realidades.
Durante nueve días, Guadalajara volvió a ser una ciudad de lectores. En su edición 39, la FIL recibió a más de 953 mil visitantes, quienes participaron activamente en un programa amplio de lecturas, presentaciones y encuentros. La Feria propició conversaciones entre la ciencia, el arte, la academia y los debates contemporáneos, en una programación internacional que reunió a Premios Nobel, así como a escritoras y escritores, figuras públicas, diplomáticas, académicas y especialistas de reconocimiento mundial. Fueron tantas las presencias destacadas que resultaría imposible nombrarlas a todas; cada una aportó una mirada propia al espíritu plural de esta edición.
La entrega del Premio FIL de Literatura en Lenguas Romances 2025 al escritor franco-libanés Amin Maalouf marcó uno de los momentos más significativos de la Feria. Su reflexión recordó el valor de los libros como una vía para comprender la complejidad del mundo, reconocer un destino común y sostener los valores humanos en tiempos de incertidumbre.
Barcelona, Invitada de Honor, dejó una huella luminosa y duradera. Un año de trabajo conjunto se tradujo en nueve días de intercambio creativo y celebración cultural. El gesto simbólico del intercambio entre las flores de Sant Jordi y las rosas tapatías evocó el diálogo entre dos ciudades que compartieron, por un momento, una misma fiesta, reafirmando la fuerza de la colaboración entre comunidades lectoras.
La FIL es de Guadalajara para el mundo. Se mantiene firme el compromiso de seguir siendo un puente que conecte tradiciones editoriales, lenguas, culturas, regiones y generaciones. Esta memoria reúne las voces y los momentos que hicieron de la FIL 2025 un espacio vivo para la palabra, el pensamiento y la imaginación compartida.
José Trinidad Padilla López
Presidente de la FIL Guadalajara
Del último sábado de noviembre al primer domingo de diciembre, Guadalajara volvió a vivir los días más intensos y luminosos para quienes creemos en el poder de los libros. La edición 39 de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara celebrada en 2025 confirmó una vez más su vocación como espacio de encuentro entre la lectura, el pensamiento y la diversidad cultural.
Con más de 953 mil visitantes, la FIL Guadalajara alcanzó una cifra histórica de asistencia. A lo largo de nueve días, miles de lectoras y lectores recorrieron los pasillos de la Feria, en la que participaron editoriales de 64 países, con una oferta de más de 450 mil títulos, además de una amplia programación de actividades literarias, académicas y artísticas que, sin duda, dejaron una huella profunda en cada asistente.
Barcelona, Invitada de Honor, compartió su riqueza literaria, lingüística y cultural a través de un pabellón memorable, y de encuentros con autores, exposiciones y una programación artística que tendió puentes entre ambas orillas del Atlántico.
El programa literario de la FIL reunió a algunas de las voces más relevantes de la creación contemporánea. Destacó la entrega del Premio FIL de Literatura en Lenguas Romances 2025 a Amin Maalouf, así como la presencia de Eduardo Mendoza, Chimamanda Ngozi Adichie, Richard Gere, Joan Manuel Serrat, Gael García Bernal, y de los premios Nobel Venki Ramakrishnan (Química, 2009) y Rigoberta Menchú (Paz, 1992), quienes compartieron reflexiones, diálogos y experiencias con el público.
La FIL es, y seguirá siendo, un homenaje permanente a su fundador, Raúl Padilla López, quien hace 39 años sembró la semilla de este proyecto único en su tipo y nos enseñó a construir un espacio que celebra la diversidad cultural con pasión y generosidad. Nuestro compromiso es continuar trabajando para honrar ese legado y fortalecer esta Feria que pertenece a sus lectores.
En 2025, los libros volvieron a florecer en Guadalajara.
Marisol Schulz Manaut Directora General de la FIL Guadalajara
NUMERALIA 2025
Público asistente
953,112
Sellos editoriales 2,790
Países representados en editoriale s 64
Asistentes a FIL Niños
198,393
Medios de comunicación 1,143
Presentaciones de libros 648
Actividades artísticas y musicales 75
Profesionales del libro 18,400
Agentes literarios 165
Actividades de FIL Joven 133
Representantes de prensa 3,180
Foros académicos 147
Actividades para profesionale s 192
Premios y homenajes 32
Patrocinadores y auspiciantes 72
La FIL de Barcelona bat rècords amb 953.000 visitants
La fira mexicana vol mantenir un vincle estable amb la capital catalana
barcelona se’n va de Guadalajara amb el cap ben alt. Amb 953.112 visitants, la 39a edició de la fira més gran del llibre en espanyol del món –que va tancar ahir les portes– ha batut el rècord absolut d’assistents i ha superat els 907.300 que havia aconseguit espanya l’any passat. més enllà de les xifres, aquest cronista, amb unes quantes Fil a l’esquena (la primera, el 2004), dona fe de la sobredosi d’afecte que el públic mexicà ha dispensat als barcelonins, no només per les cues a la diada de sant
Jordi que es va celebrar dissabte, amb autors signant llibres i regalant roses, o la devoció massiva que van despertar els actes amb Joan manuel serrat, Javier Cercas i eduardo mendoza, sinó també per la multitud de testimonis personals que es manifestaven en les activitats de tota mena (la tinenta d’alcalde raquel Gil va recordar ahir a uns joves que van assistir a l’acte de miqui Puig en pijama perquè l’escriptor havia declarat en una entrevista que aquest era l’uniforme dels escriptors).
del canvi d’estafeta
José Trinidad Padilla, president de la Fil es va acomiadar de barcelona amb un inusual “fins aviat!” perquè “espero que no sigui l’última vegada que barcelona sigui present aquí”. Anna Guitart, comissària del programa de barcelona, va dir que “hem plantat una llavor que donarà fruits. Hem vingut vestits amb les nostres millors gales, però al final el que compta és la mirada de l’altre la mirada dels mexicans, tan plena de curiositat, ens deixa sense paraules”. entre les sorpreses que s’ha emportat, va esmentar l’alta xifra de vendes de llibres en llengua catalana a la llibreria del pavelló. Tots els que no s’han venut, a més, s’han donat a la biblioteca pública de l’estat de Jalisco. marisol schulz, directora de la Fil, va anar més enllà va parlar d’“amor” amb la capital catalana, i la seva programació “llu-
Objectes literaris no identificats
ANÀLISI
Plou a Guadalajara com a comiat. el soroll de l’autopista arriba fins a l’habitació, oberta la finestra, aquell tros permès, apte només per al suïcidi si tens la mida de mickey mouse. Tinc escampats pel llit llibres d’autors mexicans de què encara no havia sentit que existien i que potser m’enamoraran, em fidelitzaran, àvid per saber què veuen els seus ulls, com expliquen la seva vida, aquesta ciutat, aquest país. les trobades com aquestes no només serveixen com un complement de vanitat per a escriptors, músics, actors i dramaturgs. També serveixes com a aliment per a la nostra curiositat, netejar la mirada i engrandir les nostres petites finestres, no suïcidarnos als nostres petits mons, grans pors, èxits i oblits. en el meu cas, són llibres de Verónica Gerber bicecci myriam moscona, Tedi lópez mills, elisa Díaz Castelo, bernardo esquinca, Alejandro Carrillo o Jorge Alberto Gudiño. Tant de bo em robin el son m’ampliïn la vida. Com rutger Hauer, penso en mode replicant que he vist com dos cotxes s’han aturat en un semàfor, quan ja era de nit, i s’han cantat el Virolai com en
minosa sorprenent”: “barcelona se’n va... però es queda, volem continuar fent coses amb ella, en un altre format, per no cansarlos tant cada any”. les xifres globals mostren les dimensions d’aquest gegant que és la Fil una fira del llibre que ofereix un total de 450.000 títols més de 3.000 activitats... concentrades en nou dies. més enllà del descomunal negoci editorial que genera, és un esdeveniment autosuficient que aquest any ha ingressat 6,2 milions d’euros i
El relleu de la Barcelona de Collboni a la Itàlia de Meloni és un pas més gran del que indica la distància física
n’ha gastat 6. la fira el món segueixen el seu curs. Ahir, en la solemne cerimònia del canvi d’estafeta, la barcelona de Collboni va passar el relleu a la itàlia de meloni, la convidada de l’any que ve. les delegacions es van intercanviar cordialment regals (una lloseta de plata de Gaudí i un llibre de fotografies de palaus jardins italians), però el pas d’un convidat d’honor a un altre és, en aquest cas, força més gran del que ens indica la mera distància física.c
GUIATEMPSLLIURE
TEATRES
AQUITÀNIATEATRE Av.Sarrià33,BCN -info@aquitaniateae.es El Parc Dij.iDiu. RaúlAlcaraz Div. Silocuentaste mato Diu. Ja ésNadal Diss.i Diu.
TEATREAKADÈMIA.Honestedat, de FrancescCuéllar.Dedx adssa les20h idga les18h.Entrades:teatreakademia.cat C. BuenosAires,47-49.BCN.Tlf.934951447
abordatge hem empetitit una mica rosalía en serrat fent una mica de Johnny rotten a l’últim concert dels Pistols al Winterland ballroom de san Francisco i en la cantina la Fuente el més a prop que un ha pogut estar de la Catedral de Vargas llosa. s alguna vegada vaig voler ser i conèixer com eren les instal·lacions de santa Claus al pol nord els elfs que hi treballaven perquè tothom fos feliç, m’he emportat una idea bastant aproximada al pavelló de barcelona. un grup de deu, quinze, vint persones de l’iCub de l’Ajuntament de barcelona treballant bé i amb proximitat, amb un bon sentit del partit que s’hi jugava. no era només fer les coses que havien de fer, sinó jugar per la nostra gent, el nostre món i, com diu lou reed a Coney Island baby per l’entrenadora, per la Guitart els uns els altres podem tenir les nostres qüestions particulars amb barcelona, que és aquesta cosa que no sabem gaire com explicar-la bé per molt que ho intentem. no és tant la ciutat com el que significa ser barcelona, ser escriptor de barcelona en una llengua o en l’altra, o totes dues, o barrejades. Quan un no escriu contra ningú, sinó que el teu imaginari es va construir en una llengua en què la teva mare et renyava o t’aviciava amb què parlava el Capità Amèrica o la televisió, de la manera en què sonaven les històries del iaio eusebio un participa en la tradició de la llengua que fa servir, però jo no escriuria de la manera com escric, en un espanyol mestís, si no m’haguessin estimat i manat fet riure quan sortien de casa els amics, els amors, els companys amb qui vaig parlar en català. la meva primera barcelona literària la vaig llegir en Quim monzó alhora que en Francisco Casavella. m’agrada barcelona perquè no és pura, perquè fem el ridícul quan ens posem fatus i som imparables quan ens oblidem de qui som. m’agrada ser aquest objecte literari no identificat per escriure des de barcelona i no poder ni saber escriure des de cap altre lloc. m’agrada el nostre autoodi i aquest voler que ens vulgui l’altra part del món literari social, però sense ser ningú serf de ningú, ni de la pijería cultural ni de la cutrez analfabeta, ni del que és pur, ni del que és baratet. no sé de què m’ha servit ve-
nir a Guadalajara i firmar quatre llibres, fer deu amics carnals coincidir amb amics que no veig en la nostra mútua ciutat. no sé què deixarem de barcelona, quants dels nostres llibres seran en aquests moments a les habitacions d’assistents mexicans a la Fil només sé que el món em sembla més gran i amb més colors, que hi ha més gent llibres i experiències maneres d’explicar-les lluny d’aquesta peixera que és la nostra vida cultural quan només ens mirem el melic, assabentar-nos de qui guanya el premi qui ven més o a quin autor antisistema li cauen totes les beques. Hi ha vida allà fora: obrim les finestres.c
EXPOSICIONSD’ART )GaleriesadheridesalGremideGaleriesd’ArtdeCatalunya. ARTMAR. T. 934881868.www.grup-escola.com
Dilluns, 8 Desembre 2025 Cultura
Un moment de la cerimònia
Xavi Ayén
Guadalajara (Mèxic)
Enviat especial
Carlos Zanón
Cultura
Consultar aquests dies l’Instagram de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, la cita editorial més gran del món en espanyol, era com contemplar embadalit un rellotge d’arena esperar que tot el gra caigués a la superfície. Queden 3 dies... 2 dies... 1 dia... I, a la fi, ahir el comptador es va posar a zero. barcelona ja és a mèxic o com va dir l’alcalde, Jaume Collboni les flors ja han arribat!, en honor del lema d’aquesta edició, “Vindran les flors”, extret d’un conte de mercè Rodoreda, ambaixadora simbòlica per excel·lència allà on la ciutat és protagonista. La FIL que va obrir ahir les portes i que durarà fins al 7 de de-
“La FIL és un aparador i ens hem posat guapos per a l’ocasió”, assegura Anna Guitart
“Passem una època desconcertant, però també és la més fascinant que hem viscut”, opina Maalouf
sembre, és una cita important per a barcelona, de manera que és normal que els nervis estiguin a flor de pell. Tothom vol que tot surti perfecte, començant per la mateixa delegació catalana, sembla que ha estat així, malgrat alguns contratemps, com ara una vaga de transportistes agricultors que va saturar notablement el trànsit i una sèrie de vols cancel·lats en què anaven periodistes i autors. Coses del directe. No es podia fer res més que creuar els dits davant qualsevol imprevist. I sembla que va fer efecte, ja que la gran majoria van aconseguir arribar a temps a la inauguració veure Amin maalouf recollir el premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques, “una de les veus més importants del nostre temps”, tal com el va definir al seu moment el jurat del premi.
“Passem una època desconcertant, de vegades fins tot aterridora. Però també és la més fascinant que la humanitat ha viscut”, va assegurar l’escriptor francolibanès després de rebre el reconeixement alhora que va convidar els presents a reflexionar sobre aquesta qüestió. Perquè oficialment comenci la fira, més enllà de lliurar aquest premi, s’ha d’inaugurar el pavelló del convidat d’honor, que aquest any recrea una plaça barcelonina porticada que recorda la plaça Reial o la de Vicenç martorell que és obra de
cita amb 2.800 segells editorials de 64 països
Diumenge, 30 n ovembre 2025
El Macba obre les portes per celebrar els 30 anys AVUI RECOMANEM
Últim dia de portes obertes al macba, que celebra el 30è aniversari donant la possibilitat a tothom de visitar de franc les tres exposicions en curs: Com una dansa d’estornells Projectar un planeta negre i Coco Fusco. He après a nedar en sec.
Barcelona vol deixar empremta a la fira més gran en espanyol
La capital catalana desembarca a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara com a convidada d’honor amb un ampli programa
l’estudi d’arquitectura Fàbric i de Santiago León. Un espai privilegiat, no només perquè és al vestíbul principal, sinó també perquè disposa d’un auditori propi una llibreria amb 10.000 llibres. Collboni va ser l’encarregat de tallar la simbòlica cinta vermella –també hi havia la vicepresidenta Yolanda Díaz la consellera Sònia Hernández– poc abans de degustar el menú que va preparar per a l’ocasió el xef Gerard bellver, del restaurant Jiribilla i que s’inspira en Pepe Carvalho, el mític i immortal comissari de manuel Vázquez
montalbán L’alcalde va aprofitar per recordar la quantitat d’anys que fa que treballa en aquest projecte la confiança que té en el fet que els lligams entre les dues ciutats països s’estrenyin encara més. Una unió que fa temps que és efectiva, ja que, va recordar el mandatari, “mèxic va ser l’únic país que no va reconèixer la dictadura de Franco”. el desig de futur compartit també el té la periodista i comissària de la delegació barcelonina Anna Guitart, que durant el discurs inaugural va posar l’accent en la il·lusió, una tònica
constant d’aquests anys de preparació. “La FIL és un aparador i ens hem posat guapos per a l’ocasió”. Una bellesa que llueix a la perfecció amb 69 autors, entre els quals destaquen noms com Javier Cercas, mercè Ibarz, Carme Riera, Gemma Ruiz, miqui otero o eduardo mendoza, que demà s’encarregarà d’obrir el saló literari. en falten molts, però, com ja es va advertir al principi d’aquesta aventura, s’ha de posar un límit la intenció era oferir una mostra variada en què també hi hagués cabuda per a veus emergents. Una
decisió que no s’han pres gaire bé alguns autors que no han estat seleccionats, com ara Ildefonso Falcones, que en una entrevista a La Vanguardia va assegurar que assumia “la invisibilitat” va lamentar “no ser reconegut com a nacional literari, i no sé per què, ja que he escrit set novel·les, quatre d’ambientades a la ciutat”. A la comitiva s’hi afegeixen prop de 30 pensadors i una desena de músics que prometen amenitzar les nits amb concerts de franc. Ahir van estrenar l’escenari Love of Lesbian, que van reconèixer
Imperdibles
De Mendoza a Serrat i un Sant Jordi a Mèxic
Eduardo Mendoza el saló literari. L’escriptor inaugura un dels espais més destacats i freqüentats de la FIL
Un Sant Jordi pre Nadal El dia del Llibre de la Rosa es replicarà a Mèxic el 6 de desembre.
Serrat, Taibo els joves La xerrada del cantautor català de l’escriptor mexicà serà un dels actes més esperats d’aquesta edició de la FIL de Guadalajara.
Homenatge a Carmen Balcells. La FIL retrà homenatge a diverses personalitats del món del llibre. A aquesta excepcional agent literària la recordaran Eduardo Mendoza, Carme Riera, Xavi Ayén José Calafell.
Arts escèniques. Josep Maria Miró presentarà el muntatge ‘Jo, travesti’ al Teatre Experimental de Jalisco.
Bandini a Guadalajara. Cada nit la FIL oferirà un concert de franc als visitants. Rigoberta Bandini és una de les veus més esperades.
Un Nobel a la FIL. El biòleg molecular Venkatraman Ramakrishnan, que va obtenir el guardó a la categoria de química el 2009, exposarà els riscos de la incessant recerca de la immortalitat.
Un oasi de literatura
El pavelló de Barcelona recrea una plaça porticada de la ciutat aprofi-
Ignacio Rodríguez
ta per reivindicar l’espai públic; a més, disposa d’un auditori una llibreria amb 10.000 llibres
La ciutat al presídium
que se sentien captivats per sentir les seves cançons en un accent diferent del que estan acostumats. una cosa que també experimentaran rigoberta bandini, Queralt Lahoz o mushkaa. Per la seva banda, Joan manuel Serrat serà aquesta vegada al costat literari amb benito Taibo.
Qui sap si en una d’aquestes actuacions, xerrades literàries o exposicions –barcelona hi porta quatre mostres fantàstiques– s’hi deixen veure richard gere, que ja ha confirmat l’assistència a la FiL, o l’escriptora supervendes Chi-
mamanda ngozi Adichie, dues de les estrelles internacionals convidades juntament amb Leonardo Padura Ara bé, potser preferiran perdre’s al cementiri dels llibres oblidats que s’ha recreat en memòria de Carlos ruiz Zafón, un dels escriptors barcelonins més estimats en aquesta vora de l’Atlàntic Altres personalitats ja desaparegudes del món del llibre, com ara Carmen balcells, Joan brossa, montserrat roig o mario vargas Llosa, també tindran l’homenatge que es mereixen. e cas és que ningú no es vol perdre la cita que el 2025 mobilitza 18.000 professionals, 800 autors més de 2.800 segells editorials de 64 països. unes xifres que provoquen que el món es fixi aquests dies en mèxic i, consegüentment, en barcelona. no pas una barcelona qualsevol, sinó la del present, tal com defensa guitart: “volem explicar coses que no s’hagin explicat mai des d’aquí”. Feminisme, maternitats, progrés... Però, també, crisi climàtica, el problema de l’habitatge i el turisme massificat. Temes que es veuen reflectits en l’escriptura dels autors.c
Si un dia us ronda pel cap la idea d’obrir una consultoria per ajudar les ciutats a tenir èxit, no us molesteu a buscar clients entre els alcaldes de capitals. Aquestes últims no solen requerir aquesta mena de serveis, perquè viuen a l’empara dels estats mai no els falten recursos ni capacitat d’influència. Quan concentres el poder polític l’econòmic no tens tanta necessitat de repensar-te. en canvi, les grans ciutats no capitals constituiran el destinatari perfecte: estan obligades a ser enginyoses per sobresortir i no esllanguir-se a l’ombra del poder. Les trobareu més que disposades a atendre els vostres savis consells. Si hi ha una ciutat habituada a seguir aquesta mena de teràpia, aquesta és barcelona. no per malaltissa, sinó perquè no s’ha resignat mai a ser una metròpolis de segona divisió. i això requereix aguditzar l’enginy. És difícil avaluar els resultats d’una teràpia, però sí que es pot puntuar l’energia feta servir per intentar complir els bons propòsits formulats al divan. en això, barcelona obté sens dubte una nota alta. La seva sòlida posada d’escena en l’arrencada de la Fira internacional del Llibre de guadalajara, a què assisteix aquest any com a ciutat convidada, ho acredita. es calcula que seran ni més ni menys que un miler les persones que es desplaçaran a guadalajara des de barcelona per
assistir a la FiL, incloent-hi els integrants del programa oficial tots els convocats per les editorials; també als periodistes o a altres representants del món del llibre. Aquests dies es pot dir que hi ha un autèntic pont aeri en marxa entre la capital catalana i la de l’estat de Jalisco amb escala obligada a la Ciutat de mèxic (sempre les capitals...).
La fira va obrir les portes ahir a la nit; encara no se’n pot determinar l’impacte. Però en la prèvia de divendres ja es va poder apreciar l’ambició de l’aposta barcelonina per mitjà del programa expositiu paral·lel. La diplomàcia llatinoamericana de la ciutat sembla haver fet un salt endavant. A diferència d’altres literatures convidades, que han portat a mèxic exposicions que ja estaven en circulació, la barcelonina ha produït algunes mostres per a l’ocasió. Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona l’homenatge al compromís de les escriptores barcelonines, apel·la a realitats mexicanes contemporànies: ho té tot per atreure els visitants locals. Al mateix museu Cabañas, les tres peces del col·lectiu d’art sonor Cabosanroque inspirades en rodoreda, verdaguer brossa, que es van veure al Temporada Alta, combinen amb audàcia música, art poesia. Amb l’exposició de realitat
es bolca en la FIL: odia desaprofitar oportunitats
expandida Espai Oníric que projecta en un cubicle –aconsellable seure si es pateix jet-lag–obra dels estudis blit, Desilence, eyesberg, masso, onionlab Sevi iko Dømochevsky, és una bona degustació de l’art digital fet a Catalunya. Potser l’aposta per aquest col·lectiu podria haver estat encara més ambiciosa, perquè representa molt bé l’avantguarda creativa barcelonina actual, gràcies a la comunitat científica tecnològica local. L’exposició sobre el disseny dels llibres de barcelona, comissariada per enric Jardí, dirigida pel Disseny Hub oberta al museu de les Arts de la universitat de guadalajara, va generar expectació quan es va estrenar, amb molts mitjans locals presents. La mateixa que van suscitar els membres de Love of Lesbian en la roda de premsa prèvia al seu concert, avançament del que passarà quan es visqui a la FiL el moment Serrat Aviat es podrà valorar l’efecte de la programació literària de la comissària Anna guitart, confeccionada amb una mirada generosa al conjunt de la literatura catalana. en l’hora de donar per acabat aquest article, comencen els discursos protocol·laris d’inauguració de la FiL barcelona ja és al presídium que no és cap altra cosa que la manera mexicana de referirse a l’estrada des de la qual parlen càrrecs públics com ara l’alcalde Jaume Collboni, molt actiu aquests dies a mèxic una vegada més, barcelona, sempre sota la síndrome de no podem desaprofitar l’oportunitat s’intenta demostrar a si mateixa, més que a la resta del món, que la teràpia funciona.
Miquel Molina
Barcelona
ANÀLISI
La instal·lació de Cabosanroque sobre Brossa al Museu Cabañas de Guadalajara divendres
ignacio RODRÍGUEZ
56 LA VANGUARDIA
Ignacio Rodríguez
Una
Lara Gómez Ruiz
Guadalajara (Mèxic)
Enviada especial
BLUES URBÀ
Barcelona després de Guadalajara
La barcelona metropolitana té tres milions i mig d’habitants i cadascun passa cada dia per diferents estats d’ànim que condicionen la seva relació amb el món. Això implica que existeixen tantes Barcelones com persones que hi viuen, multiplicades pels successius moments emocionals. Així doncs, es compten per desenes de milions, probablement, les opinions barcelonines sobre la mateixa ciutat.
La decisió municipal d’arribar “amb tot” a la FIL de Guadalajara sintonitza –sempre o a estones– amb les persones que comparteixen la idea que barcelona ha de ser una ciutat oberta que miri més enllà de l’entorn més immediat. en un món cada vegada més competitiu, les ciutats globals han d’atendre múltiples focus. europa ha de continuar sent una prioritat, però els vincles històrics amb països com mèxic i l’Argentina, els més recents amb l’equador o Colòmbia (d’on venen molts dels immigrants que arriben avui a barcelona) conviden a reforçar la diplomàcia transatlàntica.
en aquest grup de barcelonins, hi ha un subgrup que estarà encara més orgullós de l’èxit barceloní a la FIL són els que tenen una especial afició a la literatura llatinoamericana i recorden amb orgull els anys en què la ciutat va acollir els gegants del boom. serien, en qualsevol cas, persones que consideren el castellà com la seva llengua pròpia o com una de les seves llengües pròpies. O que, almenys, el veuen com una de les seves pàtries literàries.
Pels barcelonins que s’ajusten a aquests dos supòsits, el balanç de la fira podria oscil·lar entre el notable i l’excel·lent. L’acollida de crítica públic ha estat entusiasta, amb moments àlgids com els que han viscut els novel·listes Eduardo Mendoza Javier Cercas o Xavier Bosch i la tumultuosa compareixença del cantautor i poeta Joan Manuel Serrat que ja hauria de ser un ferm aspirant a guanyar algun any el premi Cervantes.
La Barcelona literària surt reforçada de la FIL de Guadalajara, tant en l’expressió catalana com en la castellana. Per evitar que l’esforç dut a terme sigui en va, caldrà ampliar la mirada sobre Amèrica Llatina. Com s’hauria de fer?
Reforçar Casa Amèrica Catalunya és una de les mesures per prolongar l’èxit de la FIL
Alhora, autors autores que escriuen en català i que han format part de la selecció de la comissària Anna Guitart han tingut la possibilitat d’arribar a nous lectors gràcies a la traducció de les seves obres a l’espanyol; en alguns casos, amb molt bones vendes, com es pot llegir a l’article de Lara Gómez Per un motiu o un altre han faltat autors molt rellevants tant en català com en castellà, però la percepció entre els assistents els periodistes locals consultats és que barcelona ha seduït no només amb la seva literatura, sinó també amb la posada en escena: el pavelló és elegant i operatiu, les exposicions molt cuidades i els concerts, de perfils diversos, han connectat amb el públic. No hi ha anat Rosalía però s’han pogut escoltar des de les propostes més populars de Rigoberta Bandini o Love of Lesbian fins a una exquisidesa com la de la pianista Lucía Fumero l’estudi visual Desilence Una presència rellevant a la FIL ha estat la del festival Km Amèrica un esdeveniment organitzat per Casa Amèrica Catalunya biblioteques de barcelona que ja
És improbable que un dels futurs becats escrigui per a més glòria de la Barcelona oficial
ha fet quatre edicions. Les seves presentacions van omplir els aforaments, una a càrrec de Juan Pablo Villalobos representant de l’excel·lent generació de novel·listes llatinoamericans que viuen a la capital catalana que no ha tingut la visibilitat necessària a la fira. Quins han de ser els pròxims passos de barcelona per consolidar aquesta obertura al continent americà perquè l’esforç fet en la FIL no caigui en un sac foradat? Casa Amèrica és, precisament, un dels pilars d’aquesta aposta. La institució té una seu indigna en un entresol de l’eixample, però tant la Generalitat com l’Ajuntament semblen decidides a millorar-ne la ubicació. e mateix alcalde, Jaume Collboni, va fer un apart durant la fira amb la directora de Casa Amèrica, Marta Nin, per garantir-li que el tema està en via de solució. mantenir una presència significativa en successives edicions de la FIL és una assignatura que té al davant barcelona, com també augmentar la presència en altres mostres del continent. També és prioritari reforçar la col·laboració científica i tecnològica, cosa que ha començat a ferse a la FIL en l’àmbit concret de la quàntica, Llatinoamèrica és un terreny ideal per al desplegament del potencial barceloní, ja que només unes quantes ciutats europees –entre les quals no consta madrid– estan al seu nivell. els festivals literaris barcelonins també són una bona plataforma per mantenir transitat el pont entre la ciutat i Amèrica I, per què no, es podrien trobar maneres de captar l’atenció de la creixent comunitat llatinoamericana de madrid. No s’ha d’oblidar la beca creada per l’Ajuntament perquè un escriptor llatinoamericà escrigui cada any in situ sobre barcelona, amb un cost anual de 80.000 euros. Cal veure com es resoldrà aquesta interessant iniciativa. s’ha expressat la por del fet que els escollits escriguin relats propagandístics per a més glòria del discurs oficial. Tot i això, no sol ser el cas en aquesta mena de programes. el 2003 Siri Hustvedt i Paul Auster van viure al Gòtic becats per la Generalitat, als seus següents llibres ni tan sols van esmentar barcelona (ella va citar de passada madrid). els perfils dels novel·listes llatinoamericans de prestigi susceptibles d’acollir-se a la beca no són els d’algú que escriu per a més glòria del seu amfitrió. No és l’estil de la nova generació d’escriptors d’Amèrica Llatina que avui firma foscos relats de la barcelona hostil precària, com algun de Villalobos o l’última excel·lent novel·la de la xilena Paulina Flores, La próxima vez que te vea, te mato (Anagrama). Així es narren avui les ciutats. A la FIL, Sergio Vila-Sanjuán va presentar el seu Misterio en el Barrio Gótico (Planeta), en què dissecciona la monumental falsedat de tan cèlebre enclavament, mentre que un altre barceloní, Eduardo Mendoza en un discurs memorable, enumerava les successives derrotes de la seva ciutat, l’última davant el turisme invasiu.
@miquelmolina.bsky.social
“Ha estat una oportunitat per presentar al món la nostra literatura”
Ve de la pàgina anterior el problema de l’habitatge del turisme massiu, entre altres temes. No pots explicar una ciutat sense ser honest”. Les escoles han estat les primeres que han agraït aquesta honradesa. Xavier bosch ha estat un dels autors que han anat a un institut de Guadalajara
per Anna Guitart, ha encaixat entre el públic. “barcelona sempre explica els mateixos relats; toca parlar del present”, va apuntar dies abans de començar. “expliquem les meravelles, però també
ha comprovat que entre els joves també hi ha interès per aquests nous relats. “Ha estat una oportunitat d’or per presentar al món que tenim una literatura de primer nivell” per “obrir-se mercat a Llatinoamèrica”. Una opinió compartida amb Daniel Vázquez sallés que també va visitar un centre va comprovar que, per més quilòmetres que ens separin, els afectes poden ser compartits. La professora Natzllely Casillas, que fa més d’una dècada que veu com el seu institut participa en aquesta activitat, batejada com ecos de la FIL assegura que “el nivell d’implicació per les dues parts ha estat màxim” agraeix la varietat de literatures punts de vista que es poden abordar amb un programa com el de barcelona. Com ja es va deixar clar des del principi, la capital catalana és molt més que literatura, que boom llatinoamericà i que exili. És coneixement i creació. L’apartat de ciència també va ser freqüentat, com també les arts escèniques, les projeccions col·loquis de cinema els concerts. e que va acumular més cues, fins al punt de deixar diversos grups de persones fora, va ser Love of Lesbian tot que tenien avantatge, atès que fa anys que inclouen mèxic a les gires. “Venim de Chihuahua només per escoltar-los”, va revelar una parella que va aprofitar el viatge per quedar-s’hi més dies així escoltar totes les actuacions. Una predisposició, la dels mexicans, per aprendre que no és fàcil de trobar en altres llocs. Això sí, Guitart i el seu equip només es quedaran satisfets si, quan tot s’acabi, els lectors diuen: “Ah, com? Però ja se’n van?”. el futur sembla optimista.c
58 LA VANGUARDIA Cultura
Miquel Molina
La inauguració del pavelló barceloní, que simula una plaça de la ciutat Ignacio Rodriguez
Cultura
La cita editorial més gran del món en espanyol
3.000 roses i 10.000 llibres per al Sant Jordi a Jalisco
L’apoteosi de l’any de Barcelona a la FIL de Guadalajara va arribar ahir, amb la celebració d’un Sant Jordi que va tenir lloc al pavelló de la ciutat, que simula una plaça on, aquest cop, per unes hores, es van instal·lar parades de llibres adornades amb la senyera El públic mexicà feia cua disciplinadament, com si fos a la Rambla, perquè els autors de la delegació els signessin exemplars els regalessin una rosa (un total de 3.000). Màrius Serra s’havia encarregat abans d’explicar a la gent en què consisteix aquesta festivitat –“que, malgrat ser la de la rosa, la va inventar fa més de cent anys un llibreter anomenat Vicente Clavel”– i, poc després, des d’una tarima, va llegir un pregó extret de la seva obra La novel·la de Sant Jordi en què diversos escriptors van morint assassinats. Entre d’altres, van signar Pablo Martín Sánchez, Juana Dolores, Marta Orriols Xavier Mas Craviotto Regina Sirvent Carlota Gurt, Kiko Amat, Irene Pujadas, Bel Olid... La Diana, neta d’exiliats catalans, no podia dissimular la seva emoció: “La meva àvia m’havia parlat tant d’això...”. / Xavi Ayén
Sant Jordi mexicà
Un aspecte, ahir, de la celebració de la diada de Sant Jordi a la Fira Internacio-
Lara Gómez Ruiz
Guadalajara (Mèxic)
Enviada especial
nal del Llibre FIL) de Guadalajara, a la plaça del pavelló de Barcelona, amb 10.000 llibres 3.000 roses
Teniu novel·les en català? e llibreter Andrés Octavio assenteix. Podria ser una pregunta normal si no fos perquè es fa a mèxic. Concretament, a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. L’interessat és Luis Jorge Arnau, “descendent de catalans amant del barça”. No parla la llengua, però s’hi interessa i tria com a companyia sergi Pàmies Gemma Ruiz Palà. Al primer fa temps que el llegeix per internet –“un gran contista, que escriu relaxat, com si fos en una cantina”–, mentre que a la segona l’acaba de conèixer en una xerrada amb elisenda solsona i begoña Gómez Urzaiz sobre maternitats singulars. “Vaig quedar captivat”. No és pas l’únic, ja que aquests dies Ruiz Palà s’ha convertit en l’autora més venuda al recinte, juntament amb mercè Rodoreda i montserrat Roig Potser els respectius homenatges han influït en el rànquing.
Una Barcelona actual i molt femenina convenç a la FIL
El sector editorial abraça la ciutat durant la fira i aplaudeix que arribin noves veus traduïdes i varietat de relats
O, simplement, els temps han canviat. sigui com sigui, molts lectors mexicans s’han interessat en aquesta 39a edició de la fira, que es tanca demà, pel món creatiu de la capital catalana en general per les veus femenines en particular, tenint en compte com eren de plenes la majoria de les ponències.
L’escriptor mexicà Alberto Chimal, que acaba de publicar el llibre de relats Las máquinas enfermas (Páginas de espuma), en què expressa la preocupació pels avenços de la IA, ha comprat
aquests dies novel·les de Roig, Carlota Gurt marta Orriols. “A mèxic podrien arribar a tenir un públic ampli. L’oferta barcelonina que hi havia aquí fins ara era gairebé exclusivament d’ho-
“L’oferta barcelonina que hi havia a Mèxic era gairebé exclusiva de veus masculines”, informa Chimal
mes”, reflexiona, tot que també valora que s’ampliï l’oferta d’autors masculins més joves. Això sí, per posar una pega de l’edició, lamenta que “la majoria dels llibres d’autors catalans disponibles a la FIL eren importats i, per tant, tenien un preu prohibitiu per a bona part del públic mexicà. Una solució possible seria tenir coedicions o tiratges produïts localment”. Antonio Ortuño també creu que això podria funcionar, perquè l’interès és màxim, ja que “el sector editorial d’Iberoamèrica té barcelona com una de les
seves capitals principalíssimes”, això ha fet que al llarg d’aquests anys diversos escriptors barcelonins, com ara eduardo mendoza o enrique Vila-matas, hagin estat convidats a la FIL. Ara, tal
“El sector editorial d’Iberoamèrica té Barcelona com una de les seves capitals principalíssimes”
La simbomba, l’expressió familiar més genuïna del nadal flamenc de Jerez, arriba avui al Teatro Flamenco de barcelona (13 h), amb la presència del gran bailaor enrique Pantoja com a figura convidada. nadales, palmes i, per descomptat, simbombes.
C/ Arc del Teatre, a Guadalajara
com afegeix Arnau, el lector avantatjat, “acabem de descobrir moltes dones que no s’havien traduït fins ara i que tenen molt a dir. Les volem de tornada”. L’institut ramon Llull ha facilitat aquesta tasca i ha permès que es donin a conèixer noms com irene Pujadas, Alba Dedeu o Fer rivas. “Ha estat tot un viatge poder portar fins aquí la novel·la i dialogar, perquè, al final, a mèxic, els temes de masculinitat, transició transsexualitat són en un altre lloc”, revela rivas a aquest diari després d’arribar a guadalajara amb la traducció al castellà per part de sexto Piso de Jo era un noi els lectors i la indústria cultural mexicana sembla que estan oberts a aquest debat més, ja que el torn de preguntes en alguns salons semblava infinit, en el sentit més positiu. mercè ibarz també veu productives aquestes converses, però creu que l’exili català encara és molt present en l’imaginari. Això sí: “També interessa la seva continuïtat”. Fet que demostraria que la proposta de conèixer la barcelona actual, comissariada Continua a la pàgina següent
Sergio Vila-Sanjuán
MIRADOR Guadalajara (Mèxic)
més de dues mil persones s’endinsen cada dia al Cementiri dels Llibres Oblidats. els visitants –es calcula que arribaran als 20.000– el troben dins d’un templet que ret homenatge a la creació de Carlos ruiz Zafón, mort el 2020 però amb una obra molt viva, a l’entrada de la Fira internacional del Llibre de guadalajara (FiL). i que s’ha convertit, amb el pavelló de barcelona Convidada d’Honor, en un dels locals icònics de l’esdeveniment mexicà. Alhora que marca el començament d’un programa que al llarg de l’any que ve celebrarà el 25è aniversari de la publicació de L’ombra del vent, novel·la publicada el maig del 2001. La façana en tons grisos acull dues finestres amb pantalles: en una es projecten cobertes de les seves obres, a l’altra, el logo amb el drac gaudinià característic de l’autor. una placa de nomenclatura avisa que som al carrer de l’Arc del Teatre on hi ha l’accés a l’espai mític de la tetralogia zafoniana. uns cartells ja desdibuixats d’esgrima i varietats porten la data del 1910. sobre la porta ogival hi ha grans rètols amb el nom de l’escriptor i de la seva obra més coneguda. L’emmarca un llom de mida gegant d’una altra novel·la seva, El presoner del cel la tercera de la sèrie.
A dins, una primera sala consagrada a la biografia de ruiz Zafón a la cronologia comentada dels seus títols. La segona proposa una ruta en imatges pels seus escenaris: la plaça reial, el barri del born, l’estació de França, els Quatre gats, el palau maldà, el carrer de santa Anna, un audiovisual de la ciutat comtal el primer terç de segle. La tercera sala és una instal·lació homenatge al Cementiri dels Llibres Oblidats, amb piles de volums vells i una butaca una taula de lectura emparades per la imatge immersiva d’una gran biblioteca sota llum blavosa. Del lloc que ocupa aquest espai d’homenatge en va gaudir l’any passat una altra instal·lació literària, la que netflix va dedicar a recrear l’atmosfera de la sèrie Cien años de soledad, basada en la novel·la de garcía márquez, que es presentava llavors. “Vam decidir que era el lloc adequat del recinte per mostrar en aquesta convocatòria el nostre homenatge, coincidint amb la presència barcelonina”, diu
Recreació del Cementiri dels Llibres Oblidats, de Carlos Ruiz Zafón, a
l’editor i amic de l’autor, emili rosales “Zafón va tenir i té a mèxic un èxit immens, hi té un milió de lectors –assenyala–. Per ells, Zafón és barcelona. Volíem fer una cosa diferent, més enllà dels estands tradicionals, per evocar de manera imaginativa el seu univers literari, els equips de màrqueting del grup Planeta a espanya i mèxic es van coordinar per desenvolupar aquest projecte”.
“Zafón té un milió de lectors a Mèxic”, assenyala Emili Rosales
e seguiran, ja a espanya els pròxims mesos, edicions especials actes commemoratius que rosales s’estima més no revelar ara per ara. no ha estat l’únic gest de la fira cap al novel·lista barceloní, ja des de l’afectuosa al·lusió d’eduardo mendoza durant el discurs d’obertura. Dilluns va ser objecte d’un freqüentat homenatge, sota el títol De Barcelona al món, presentat per rosales i moderat per Valentina Trava, booktuber mexicana conductora del podcast El librero de Valentina. “s parlem avui de Carlos ruiz Zafón, quan ja fa cinc anys
que ens va deixar prematurament, és perquè va aconseguir una cosa extraordinària: convertir el seu fabulós món personal en un imaginari compartit per milions de lectors arreu del món. Lectors de cultures que no poden ser més diferents s’han emo cionat i s’emocionen amb el laberint d’històries que emanen d’una escena molt senzilla (la primera de L’ombra del vent), però d’una força inesgo-
table”, va manifestar l’editor. Trava propietària d’una petita llibreria on sempre tenen a la vista les obres de l’homenatjat, va evocar una fascinació que ha mantingut des del principi fins al final. Perquè “quan apareix El laberint dels esperits –última novel·la publicada pel creador barceloní– hi havia un moment que el lector ja no volia llegir, perquè no volia que s’acabés. si aquí s’acaba, pensàvem, representa un abans i un després en la nostra pròpia vida. Hi ha un dol lector pel qual tots vam passar llavors, perquè acabar la tetralogia era saber que t’acomiadaves de Un espai immersiu sobre l’autor obre el 25è aniversari de ‘L’ombra del vent’
molts anys”. Per la influencer literària, “els llibres de Zafón són els que recomano a tothom que es vol iniciar en l’hàbit de la lectura”. Hilde gersen, de l’agència Kerrigan va rememorar el prodigiós enlairament, des de la carta que Zafón va enviar a Antonia Kerrigan des de Los Angeles per proposar-li de representar L’ombra del vent que qualificava de “la seva obra més treballada i original, que marcava un gir en la seva trajectòria en la literatura juvenil”, fins a l’èxit internacional en prop de 50 països amb molts altres milions d’exemplars venuts.
Per part meva, vaig recordar l’admirada sorpresa en la lectura del volum d’autor desconegut amb una foto de Catalàroca a la portada, que va arribar una primavera amb poca presentació a la redacció de La Vanguardia i un any després, la presentació al Pipa Club de la plaça reial una calorosa tarda de principis d’estiu del 2002, i el llarg passeig ja nocturn fins a la cantonada del carrer balmes amb Travessera, per propiciar una no menys llarga conversa que seria l’inici d’una amistat de gairebé vint anys.
A primera fila del saló 4 de la FiL, l’emocionada vídua de l’autor, mari Carmen bellver, el president del grup Planeta, José Creuheras c
Diumenge, 7 Desembre 2025 Cultura
Un Nadal flamenc en família AVUI RECOMANEM
Ignacio Rodríguez
la FIL
Ignacio Rodriguez
Ignacio Rodríguez
Un llibre sobre gossos
Carme Riera
Des de l’any passat treballo en un llibre sobre gossos. un llibre que intenta ser un recorregut a l’entorn dels gossos que apareixen en la literatura, en la pintura i en la història, a més del cinema, des d’Argos fins avui. Argos és, potser, el gos més literari; la seva fidelitat s’ha convertit, amb raó, en llegendària. es tracta del gos d’ulisses, l’únic que, quan ell torna a casa, després del seu llarg periple, el reconeix, encara que va vestit de captaire. L’ha esperat, segons llegim a l’Odissea, vint anys. És molt vell i no pot incorporar-se per saludar l’amo, però mou la cua aixeca les orelles. A Odisseu, commogut, li cau una llàgrima. Argos ha viscut esperant el seu retorn i mor quan comprova que ja ha tornat. Casos semblants al de la fidelitat d’Argos s’han repetit al llarg de la història. bobby, un skye terrier, que va pertànyer al policia John gray, després del traspàs d’aquest, va passar la resta de la seva vida vora la seva tomba al cementiri d’edimburg i, quan va morir, va ser enterrat al costat del seu amo. una petita estàtua situada al pont vell de la ciutat reprodueix la imatge de bobby. no sols a Occident els gossos han estat exemples excepcionals de fidelitat, també a Orient hi ha casos, com el de Hachiko, el gos japonès que va esperar durant deu anys el seu amo a l’estació de tren de shibuya, a Tòquio, com feia cada dia en vida d’ell. i a espanya també tenim el Canelo, el gos de Cadis, que té un carrer d’aquesta
ciutat amb el seu nom, que es va estar durant onze anys davant de l’hospital on havia mort el seu amo. els gossos m’agraden molt. un gos, en Jimmy, és el protagonista de la meva novel·la Venjaré la teva mort, i també tinc diversos contes sobre gossos. no obstant això abandono la idea del llibre perquè n’acaba d’aparèixer un de magnífic: Cuando ellos se van de l’estupenda escriptora periodista Julia navarro, que tracta sobre el mateix i amb el mateix plantejament que jo volia seguir en el meu text sobre gossos. La Julia jo, que som amigues, no ens havíem referit mai a aquest interès comú estic segura que ni la meva editora d’Alfaguara, Carolina reoyo, a qui vaig confiar el projecte, ni el seu editor, David Trías, de
La Lluna em va acompanyar cada nit mentre jo escrivia, ajaguda als meus peus
Plaza & Janés, van parlar mai de les nostres propostes. A Julia navarro se li va morir el gos, un pastor alemany meravellós, l’abril del 2024, després de tretze anys de convivència i és el dol per Argos, batejat així en homenatge al d’Odisseu, el que, en certa manera, origina el llibre. el recomano, encara
Que una bona idea sigui crucificada per energúmens a les xarxes socials entra dins de la normalitat. Però que la critiqui gent raonable ens fa pensar que hi ha hagut un error de comunicació, tacte o plantejament. Parlo de l’autodenominada “beca” perquè un autor llatinoamericà vingui uns mesos a barcelona escrigui sobre la ciutat. Aquest tipus d’ajuts existeixen a molts països del món. De vegades són oberts i, d’altres, presenten condicionants d’idioma, zona geogràfica o nacionalitat, en funció d’allò que el convocant busca (universitats, fundacions privades, institucions públiques...). Presenten dotacions econòmiques diverses (més grans més petites que la que llança l’alcaldia) en funció del tipus d’autor a qui s’adrecen. És molt lloable apostar per barcelona com a capital de la literatura iberoamericana, condició que ostenta des dels anys seixanta i que aporta grans beneficis, no només econòmics. una posició que avui ja no està tan clara, o almenys repartida amb madrid. un programa que estimuli això, sens dubte, cal.
Volem més i més beques
Xavi Ayén
Juntament amb la gent assenyada que esgrimeix les seves raons, el femer d’algunes xarxes ha desgranat tota mena d’arguments xenòfobs que ens avergonyeixen. Aplicar el primer els de casa a aquesta ajuda –per definició, per a gent de fora– seria com demanar que els 80.000 euros del premi internacional Catalunya es destinessin a un autor local o que tots els diners dels erasmus anessin a millorar les condi-
que la seva publicació hagi enviat en orris el meu, ja que el mercat editorial no té espai per a dos textos tan pareguts i a més podria semblar que el meu, sortit després que el de Julia navarro, fos un plagi. Abandono, doncs, el meu llibre sobre gossos. Tinc diversos projectes que m’interessen igualment i m’hi dedicaré, encara que qui sap si també deuen estar en l’aire altres autors potser han començat a treballar sobre els mateixos assumptes. sempre he pensat que molts dels temes que interessen al públic per molt diverses raons estan en l’aire i que els escriptors no fem res més que captar-los. Així va succeir, per exemple, amb la memòria històrica: el govern de Zapatero va impulsar la llei 52/2007 abans que s’aprovés al Parlament diversos novel·listes –Dulce Chacón amb La voz dormida, Javier Cercas amb Soldados de Salamina, emili Teixidor amb Pa negre o jo mateixa amb La meitat de l’ànima– havíem començat a tractar del tema. els escriptors no som persones diferents de la resta. som ciutadans normals i corrents aquell o aquella que es consideri un vip només perquè ha publicat uns quants llibres ha tingut èxit és, al meu entendre, un pobre o una pobra imbècil. Però sí que tenim unes antenes obertes que d’altres no obren, no perquè no en tinguin, sinó perquè no els interessa emprar-les. D’aquí ve que captem aspectes en els quals molts no han parat atenció. i torno un moment als meus benvolguts gossos. Li vaig dedicar una novel·la a la nostra labradora. s’ho mereixia. em va acompanyar cada nit durant l’escriptura de Natura quasi morta, ajaguda als meus peus, de tant en tant em mirava. Diria que em somreia, per animar-me, amb els seus dolços ulls color de mel. i ja molt tard, gairebé de matinada, posava el cap sobre els meus genolls com si m’amonestés: “Va, vinga, anem al llit, para d’escriure. Quina son que tindrem totes dues demà!”. es deia Lluna.c
cions de vida dels estudiants catalans. Demagògia pura. molts autors catalans han gaudit de residències a l’estranger, a nova York roma o París, per exemple. i a la inversa, autors llatinoamericans han estat aquí escrivint gràcies a una ajuda, com Leila guerriero a la Costa brava (d’aquella residència Finestres en va sorgir La dificultad del fantasma) tot això és una meravella. el que ara causa escàndol ja es va fer, jo vaig visitar el 2003 una escriptora resident anomenada siri Hustvedt –que va venir acompanyada de Paul Auster– i no recordo cap protesta. La defensa del català s’ha de reforçar davant el descens d’ús social. Però això no ha d’anar en detriment del suport a la cultura llatinoamericana els vincles que hi tenim. em passen pel cap almenys disset partides pressupostàries més supèrflues. no m’imagino ningú més colonitzat que un llatinoamericà, així que, en comptes de sobreactuar com si el català no pogués sobreviure a la presència d’un escriptor durant tres mesos, ens hauríem de preguntar per les causes profundes del retrocés de l’idioma la responsabilitat de cadascú, incloent-hi els governs.c
Exuberància
Irene Solà
m’agraden les taules després dels àpats. La destrossa. e caos. L’abandó. La quietud calamitosa del camp un cop passada la batalla. els corbs, les banderes estripades, els escuts partits, les armes abandonades. Que és el mateix que parlar de les copes entelades, les ampolles buides, els plats plens de llepades, o les estovalles cobertes d’engrunes, de pellofes, de peles, de taques, de tovallons usats, de restes de taps de cava d’altres vestigis de la diversió del gaudi que impliquen menjar amb bona companyia. Quan desparo, en havent hostatjat un dinar o un sopar, després de la deguda sobretaula, de tot el que hagi pogut venir al darrere, em fixo en la posició aleatòria dels coberts, els plats, els bols, les plates, els gots, les copes les tasses, que s’han mogut d’un costat a l’altre, d’unes mans a les altres al llarg de la vetllada, que quan el bullici s’ha acabat, han quedat aturats en un punt específic de la
Ens agrada desparar taula a poc a poc, sense pressa, comentant la jugada
taula. se n’hauria de fer un mapa, penso, una gràfica, em dic, un diagrama amb fletxes que en detalli el tràfec. en aquestes ocasions, quan hem convençut els amics perquè no pateixin se’n vagin tranquils, que és diumenge al vespre tots tenen una estona fins a casa seva, i que tothom s’ha de preparar per al dilluns, que, de debò, els hem dit, que ens agrada desparar taula a poc a poc, sense pressa, comentant la jugada, que sí, que gaudim seriosament de la part final d’una festa, aquella que consisteix a netejar i ordenar per tornar la casa a l’estadi previ al tumult, em ve al cap Daniel spoerri. Concretament, penso en el que el mateix l’artista anomenava els tableaux pièges, snare-pictures o Fallenbilder (quadres trampa). Obres que va produir a partir del 1960, en les quals fixava els detritus d’un àpat tal com havien quedat un cop els comensals s’havien aixecat. i una vegada ho havia subjectat tot a lloc, col·locava la taula en posició vertical a la paret. Llavors, com si anessin agafades de la mà dins de la meva associació lliure d’idees, mentre omplo el rentaplats, també em retornen les paraules de Daphne du maurier a Rebecca, quan després de rebre visites la seva protagonista diu: “em pregunto si passa el mateix a totes les cases, aquesta sensació d’exuberància quan els convidats marxen”.c
Diumenge, 7 Desembre 2025
El cantant parla amb mil joves i rep l’honoris causa a Guadalajara
Serrat: doctorats i aldarulls
D’una trobada amb mil joves que gairebé se suspèn a causa dels aldarulls que causava la multitud que es va quedar fora de la sala a un solemne doctorat honoris causa. Així són els entretinguts dies a Guadalajara (mèxic) de Joan manuel serrat, cap de cartell aquest any de la Fira Internacional del Llibre (FIL), que té barcelona com a convidada d’honor.
Ahir la Universitat de Guadalajara va concedir el doctorat honoris causa a serrat, que, en el discurs al paranimf de la institució, va advocar, entre estrepitosos aplaudiments, perquè “arribi el dia que el mèxic dels llibres guanyi el mèxic de les armes”. esglaiats pels impactants murals laics d’Orozco –L’home creador i rebel a la cúpula del recinte, El poble i els seus falsos líders a les parets–, els assistents van sentir serrat agraint el reconeixement “a aquesta forma de la poesia que és la cançó popular, una via d’accés al coneixement del món. en algunes cançons hi ha troballes
tan definitives com el teorema de Pitàgores o l’aspirina”. Va recordar la seva àvia Antonieta que el portava a passejar els diumenges a la tarda i li donava una pesseta perquè es comprés el que volgués i que no entenia (“Quina ximpleria!”) que aquell nen optés pels cançoners amb els temes de moda en comptes d’un gelat o d’uns tramussos. Però, un dia abans, dijous, l’acte central de la FIL va estar a punt de no celebrar-se. Deu mi-
“En algunes cançons hi ha troballes tan definitives com el teorema de Pitàgores o l’aspirina”, va afirmar
nuts després d’haver començat la trobada de serrat amb mil joves, durant la qual sentien forts crits (“Volem entrar / veure serrat!”) de les persones que s’havien quedat fora del saló, el cantant, visiblement molest, va afirmar que “he fet molts quilòmetres per ser aquí, era un dia per a mi extraordinari, de molta il·lusió, però és impossible tenir
un acte amb una càrrega afectiva com aquesta amb un enrenou com el que hi ha fora. No és culpa meva, perdonin vostès. bona tarda”. I es va aixecar i se’n va anar, per a desesperació del moderador, benito taibo, de les autoritats presents. Per sort per a tothom, va tornar al cap de 13 minuts entre grans aplaudiments, després que de ser convençut per l’organització, que va aconseguir apaivagar els que s’havien quedat sense plaça. els joves mexicans van demostrar que coneixen el cançoner del Nano molt més del que es podria imaginar, tot i que més d’una vegada van dir que era gràcies als pares. Li van demanar consells per dedicar-se a tocar la guitarra, remeis contra la tristesa i, fins i tot, què tenia a veure el barça amb el catalanisme. Van esclatar sonores rialles quan una noia va rectificar a temps el seu comentari: “Vostè ha estat part de la meva educació sex... sentimental”. “bé, totes dues coses”, va xiuxiuejar a l’amiga que tenia al costat. L’endemà, serrat diria a la universitat que “l’afecte, l’amor, és el que mou les meves passes”. Així doncs, coherència màxima entre l’astre els seus seguidors.c
Beckett al segle d’or
Ai! La misèria ens farà feliços
Autoria direcció: Gabriel Calderón
Intèrprets: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras Laura Conejero
Lloc data: Lliure de Gràcia (4/XII/2025)
Andreu Gomila
La primera mitja hora de la nova obra de Gabriel Calderón, Ai! La misèria ens farà feliços és un dels inicis més espaterrants que he vist mai en un teatre. trenta minuts
en què l’autor i director aconsegueix que veiem tres intèrprets de primer nivell (Pere Arquillué, Joan Carreras Laura Conejero) fora de registre ens col·loca, com a espectadors, en un lloc nou. els dos actors i l’actriu ocupen cinc metres quadrats, elevats, en una mena de camerino de tercera divisió. estan l’un a sobre de l’altre, parlen del no-res, però no es deixen res. sabem que són actors i descansen, però porten un vestuari estrany de manobre es com-
Benet Casablancas guanya el gran premi de composició iberoamericà
REDACCIÓ Barcelona
el compositor benet Casablancas ha estat guardonat amb el premi tomás Luis de Victoria 2025, el més important de l’àmbit iberoamericà, atorgat per la sGAe en reconeixement “a la seva capacitat d’apel·lació estètica a les emocions de l’oient, al domini de l’orquestració, als mèrits acadèmics a les aportacions a la cultura musical”, segons diu la nota difosa per l’entitat. Amb més de quatre dècades de trajectòria, el músic sabadellenc és considerat un dels compositors de referència de la creació musical espanyola contemporània, cosa que el va fer mereixedor del premi Nacional de música el 2013, el Ciutat de barcelona el 1992 el de la Generalitat de Catalunya el 2007. Format musicalment a barcelona Viena, Casablancas ha col·laborat amb orquestres com la bbC symphony Orchestra la London Philarmonic, la Deutsche Radio Philarmonie o la NHK de tòquio com també amb les principals orquestres espanyoles. Les seves composicions s’han interpretat arreu del globus en sales com la berliner Philharmonie el Wigmore Hall de Londres, el momA de Nova York o l’Opera City de tòquio. La seva discografia comprèn més de 20 títols en segells com sony, Naxos o stradivarius. més de quaranta anys de tasca creativa que conflueixen en un llenguatge summament personal indepen-
dent, amb un món sonor propi que conjuga tradició i avantguarda sense impostures, caracteritzat per un refinat virtuosisme d’escriptura una poderosa força expressiva. La seva àmplia producció inclou tota mena de gèneres com cicles pianístics, cançons, obres per a quartet de corda, amb música de cambra orquestral (The dark backward of time o Four darks in red sobre una pintura de mark Rothko), fins a culminar en l’òpera L’enigma di Lea (2019) al Liceu, que va
tenir gran èxit de crítica. Llicenciat en Filosofia i doctor en musicologia, Casablancas també ha desenvolupat una gran activitat docent investigadora col·laborant amb diverses institucions, a més d’exercir com a director acadèmic del Conservatori del Liceu professor en institucions com la Royal Academy of music de Londres, el Kunitachi College de tòquio o la Universitat Pompeu Fabra. també ha publicat llibres com El humor en la música. Broma, parodia e ironía (2000) o Paisajes del Romanticismo musical (2013).c
porten de manera extravagant. Qui són? Què fan?, ens preguntem. Quan cau el quart personatge, la Daniela (Daniela brown), la cosa és complica. Vesteix de negre, no sabem d’on surt, tot que ja ens ha fet un pròleg intens en què ens ha parlat de shakespeare, txékhov i molière. Aleshores, comencem a intuir que, entre vers de La vida es sueño i vers inventat pel dramaturg uruguaià, entre la distopia i la realitat, tots quatre no són res més que Clov, Hamm, Nagg i Nell, els quatre personatges del Fi de partida de beckett, col·locats en un futur (potser) no gaire llunyà. I això vol dir que tot el que diran no val res val molt, ben bé com el teatre en ell mateix, un artifici
creat pels humans com a mimesi de la vida, quan hi ha vida a explicar. en el món creat per Calderón, en Joan, la Laura en Pere són els últims humans que treballen en un teatre, quan ja tot ha estat ocupat per les intel·ligències artificials. De fet, són els encarregats del manteniment, exactors que coneixen fil per randa el segle d’or. La Daniela vol formar-ne part els farà repetir un cop un altre escenes de La vida es sueño
Amb Història d’un senglar Calderón va fer que Carreras desmuntés, sol, el Ricard III de shakespeare, en una funció magnífica. Aquí s’ha apropat al teatre canònic de Calderón de la barca amb quatre personatges que semblen sorgits d’una obra de bec-
kett, el qual, a Fi de partida també va fer passar Hamlet per la seva trituradora existencial. L’acció és mínima i tot està travessat per la paraula. els personatges entren i surten, s’enfaden, discuteixen riuen. De què? Només ho saben ells. Parlen de teatre. O de la vida. I tenim quatre actors i actrius que ens deixen bocabadats. D’entrada, per la seva profunditat còmica. I, finalment, per la seva disposició a acompanyar-nos en aquesta muntanya russa emocional metateatral que Calderón ens proposa gràcies, molt especialment, a la feina que ha portat a terme el seu traductor al català, Joan sellent. Ningú no diria que ha vist una traducció, sinó una creació nova genuïna.c
46 LA VANGUARDIA
Cultura D I ss A bte, 6 Desemb R e 2025
Joan Manuel Serrat va rebre ahir el doctorat honoris causa de la Universitat de Guadalajara Ignacio Rodriguez
TEATRE
El compositor Benet Casablancas
Xavier Cervera
Xavi Ayén
Guadalajara (Mèxic)
Enviat especial
La foto que es va fer (i la que no)
No és excepcional que un anunci cultural reuneixi en una foto polítics catalans de partits irreconciliables. Però no és habitual. Va passar ahir a 9.500 quilòmetres de la plaça sant Jaume. L’alcalde, Jaume Collboni, va posar amb el president del grup de Junts, Jordi martí, els regidors de barcelona en Comú i eRC Pau González i Jordi Castellana, al pavelló de barcelona a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. Anunciaven la concessió de la medalla d’or al mèrit cultural per a marisol schulz la directora de la FIL i còmplice perquè la barcelonina sigui la literatura convidada d’aquest any. L’ocasió mereixia la imatge d’unitat. Gràcies a schulz l’Ajuntament, la literatura barcelonina està tenint una gran projecció a la fira. La FIL és un esdeveniment gegant (l’equivalent en públic a nou mWC) que es pot empassar qualsevol convidat que no faci bé la seva feina Però no ha estat el cas. Al contrari. Les presentaci-
ons, incloent-hi les dels autors catalans menys coneguts, atreuen els locals. I el català flueix amb una meravellosa naturalitat als parlaments les conferències. Des de la delegació s’apunta que prop del 70% dels autors inclosos escriuen en català. Jordi martí, que va estar elegant en el seu parlament d’homenatge a schulz es va afegir, en acabar l’acte, a les crítiques que han sorgit des de barcelona (el malestar va sorgir a X) contra el programa de residències de l’Ajuntament per a autors llatinoamericans. el seu grup intentarà frenar la iniciativa. De fet, aquesta mena de programes són habituals en altres països. en el cas barcelona, a més, és una proposta que reforça el vincle amb el món llibresc americà, debilitat els últims anys. Una estratègia de diplomàcia llatinoamericana, en essència. La prova és l’expectació que va generar entre els mitjans locals l’anunci de la beca. I els elogis que es van sentir. el tema és delicat. tot que la crítica al programa es formuli des de sectors minoritaris i des de la més legítima discrepància, és molt factible que a Amèrica Llatina es facin lectures de la polèmica
Illa: “No hi ha cap gest més revolucionari contra l’odi que un llibre”
L’agenda política i els homenatges a Balcells i Vargas Llosa marquen la fira mexicana
La Fira Internacional del Llibre FIL) de Guadalajara, a mèxic, s’encamina avui cap al quart dia. Una jornada que serà una oportunitat més per reforçar els vincles entre barcelona, ciutat convidada d’honor aquest any, i mèxic Aquesta vegada, a través d’una taula rodona en què s’explicarà la barcelona avui i la constant transformació de la ciutat. Una conversa en què Adrià Pujol, Victoria szpunberg, eduard Olesti i Josep maria miró oferiran la seva mirada, segurament desconeguda per als lectors mexicans. Aquests últims dos autors es van reunir ahir amb el president de la Generalitat, salvador Illa, que visita aquests dies la fira, malgrat que va admetre que no és fàcil mantenir l’agenda amb el brot de pesta porcina africana que s’ha originat a l’entorn de Collserola tot això, va assegurar que està en “contacte permanent”.
A la trobada també hi havia d’assistir Carme Riera, però, tal com va revelar a La Vanguardia, el cansament la va superar, ja que va aterrar a les tres de la matinada. Avui, ja una mica més descansada, celebrarà amb el públic les cinc dècades com a escriptora i parlarà, a més de la seva trajectòria, del fenomen que encara és avui Te deix, amor, la mar com a penyora, el seu primer gran èxit literari.
Després de la trobada amb els creadors, Illa va inaugurar ahir l’estand de Catalunya amb el delegat del Govern a mèxic, Aran mayola, i la directora de la FIL, marisol schulz, a qui el PsC, Junts, barcelona en Comú i eRC han proposat per rebre la medalla el mèrit cultural. “mèxic ens ofereix una oportunitat històrica” per “recuperar tota l’ambició cultural” que ha fet “gran” Catalunya. el president també va aprofitar el discurs per situar la cultura com a “vàlvula d’escapament” davant els que volen “aixecar murs” i va posar en relleu festivitats com sant Jordi, Continua a la pàgina següent
senten aquests dies a Guadalajara l’excel·lent generació d’escriptors arribats a barcelona des de diferents països d’Amèrica Llatina No pot parlar-se amb propietat d’un segon boom literari, perquè el que van liderar mario Vargas Llosa García márquez és irrepetible, però la fornada de narradors que segueixen els seus passos mig segle després tenen el talent necessari per elevar l’autoestima de qualsevol ciutat que vulgui associar el seu nom a la cultura. La majoria dels autors presents a Guadalajara són excel·lents, pe-
Barcelona i la literatura catalana causen impacte, però falten barcelonins d’Amèrica Llatina La foto d’unitat de l’Ajuntament acompanyant Marisol Schulz Eli Don ACN
preocupants per a la imatge de barcelona com una ciutat oberta. Representants del sector cultural mexicà ja van mostrar ahir desconcert pel tema. el català, diem, circula amb naturalitat per la FIL La mateixa marisol schulz el va fer servir (va viure una temporada a barcelona) en el seu parlament d’ahir, durant l’acte en què es va visibilitzar aquesta unitat de la ciutat en el seu agraïment a la directora per la gran acollida que li ha ofert la fira. Però hi ha una altra foto que no formarà part de l’àlbum del viatge. Una imatge que hauria enfortit encara més aquest vincle renovat entre la ciutat Amèrica Llatina És la foto de família que s’hauria pogut fer a Guadalajara dels autors llatinoamericans que viuen a barcelona, molt poc representats en la FIL Només Juan Pablo Villalobos, Jordi soler Paulina Flores repre-
rò quedarà pendent aquesta foto en què, a més dels tres que sí que han anat a mèxic apareguin barcelonins barcelonines d’Amèrica Llatina com santiago Roncagliolo, Rodrigo Fresán, Pola Oloixarac, matías Néspolo, eduardo Ruiz sosa, Flavia Company, Fernanda García Lao d’altres. sense oblidar la premi Cervantes Cristina Peri Rossi, encara que no pugui viatjar. Autors que no hi són, però sí que ho són.c
Una beca generosa i amb maldecaps
n L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va instar ahir l’Ajuntament de Barcelona a retirar la residència literària Narrar Barcelona, que l’alcalde Jaume Collboni va anunciar diumenge a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, dotada amb 80.000 euros adreçada a escriptors llatinoamericans que escriguin sobre la ciutat en un període de tres mesos, amb
totes les despeses cobertes. L’AELC va mostrar “preocupació” per aquesta iniciativa perquè entén que “exclou” els autors catalans, cosa que significaria per a ells que s’“agreuja” la “situació actual de precarietat professional dels nostres escriptors”, segons indica l’entitat en un comunicat. Hi afegeixen que la beca “menysprea” les llengües indígenes d’Amèrica del Sud i Mesoamèrica el català,
això no farà més que agreujar “els processos de minorització que pateixen aquestes llengües”. El malestar s’afegeix al que ahir van expressar a la xarxa X alguns editors, polítics periodistes amb arguments semblants. Collboni per la seva banda, va al·legar que la intenció no és cap altra que “enfortir el vincle històric, cultural lingüístic entre la ciutat els autors llatinoamericans”.
38 LA VANGUARDIA
Cultura
El president de la Generalitat, Salvador Illa, inaugurant l’estand de Catalunya a la FIL de Guadalajara
Ignacio Rodriguez
Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
Lara Gómez Ruiz
Guadalajara (Mèxic) Enviada especial
Miquel Molina
ANÀLISI
Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
Marisol Schulz, una de les dones més influents de Llatinoamèrica, és filla de valenciana i va viure amb Lluís Llach
La mà que bressola la FIL
És una de les dones més poderoses influents de la cultura llatinoamericana. marisol schulz (Ciutat de mèxic, 1957) dirigeix des del 2013 el gegant més gran de l’edició mundial en castellà, la Fira Internacional del Llibre FIL) de Guadalajara mèxic), que se celebra aquests dies amb barcelona com a convidada d’honor. els vincles amb la capital catalana són més estrets del que podria semblar a primera vista. A casa seva, ja de petita, es parlava valencià: “e meu avi republicà va ser acollit com a refugiat a mèxic després de fugir d’Alacant a l’últim vaixell que anava cap a Algèria passar pels camps de concentració a l’Àfrica França..., però va haver de deixar la família a València la meva àvia les seves dues filles. Així doncs, la meva mare va arribar a mèxic als 17 anys, ja a la postguerra, va conèixer el meu pare, jo soc filla d’aquest mestissatge”. “La meva família –continua–era molt intel·lectual i artística. e meu besavi, José manaut Nogués era el millor amic de l’escriptor Vicente blasco Ibáñez del pintor sorolla Va ser periodista, fundador d’un diari, degà del Col·legi d’Advocats, escriptor i crític d’art. el meu besoncle va ser deixeble de sorolla i avui a València li han dedicat el museu manaut e meu avi, escultor, era d’esquerra Unida, com a advocat va firmar el primer divorci a València hi va instaurar la primera escola mixta”. schulz va estudiar al col·legi madrid, fundat per exiliats espanyols. “A classe, cada dilluns, retíem honors a la bandera, primer cantàvem l’himne mexicà després, sempre, l’himne de Riego, que em sé de memòria, el vaig cantar dels 4 als 17 anys. És divertit, perquè la gent a espanya avui no el coneix... i era la nostra Marselle-
Marisol Schulz fotografiada dissabte al pavelló de Barcelona a la FIL
sa: serenos y alegres, / valientes y osados, / cantemos soldados / el himno a la lid. / De nuestros acentos / el orbe se admire...’”. “Vaig conèixer Lluís Llach a casa meva, de joveneta”. e cantautor era, a barcelona, company de pis –i de facultat– de Jesús Olazo militant del POUm que s’havia fet molt amic de la tia de schulz.
“Un dia ens diuen que vindrà Llach a cantar a mèxic... i es va quedar a viure a casa meva. Als 15 anys, conèixer un cantant com ell et canvia el món, vaig endinsarme en la nova cançó em va suposar una revolució mental, ens vam tornar molt amics. sempre que anàvem a barcelona, ens quedàvem a casa seva, al carrer de la Indústria a prop de la sagrada Família I després, el 1977, per un tema personal, me’n vaig anar a
Barcelona impulsa una residència d’escriptura per a autors llatinoamericans
La Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara no és només un espai per vendre llibres conèixer autors. També és un formiguer de notícies relacionades amb el món editorial. L’alcalde de barcelona, Jaume Collboni va aprofitar ahir el fructífer context per anunciar en roda de premsa que la capital
catalana impulsarà una residència d’escriptura per a autors que visquin actualment a qualsevol país de Llatinoamèrica
La beca, batejada com a Narrar Barcelona consistirà precisament en això, a explicar lliurement la ciutat amb ulls de qui no la coneix. Com veu i sent la ciutat algú que hi acaba d’arribar? barcelona l’acull o l’expulsa? Què senten que poden aportar a la seva nova casa, encara que sigui d’una manera tem-
viure a barcelona em va dir: ‘Doncs queda’t amb mi’. I vaig viure allà, va ser una relació molt maca agradable”. en aquella època, “jo l’acompanyava als concerts, venia i em deia: ‘Tinc un bolo a tal lloc, Marisoleta vine amb mi!’, hi anàvem. Vaig començar a llegir molt en català i a poetes catalans, com ara salvador espriu. I vaig conèixer Pi de la serra, vam ser molt amics”.
A la UNAm mentre estudiava Història es va posar a treballar a la gaseta de la universitat, que informava de “descobriments d’investigadors; i, en art, estàvem en connexió amb l’avantguarda mexicana”. L’edició universitària científica, que va estendre a altres publicacions, “va ser una excel·lent escola d’edició. s passes per això, saps editar qualsevol al-
poral, què els pot aportar la ciutat? “Volem saber la seva visió de la ciutat de barcelona i, alhora, ajudar aquests autors que es projectin a europa”, va assegurar Collboni a la premsa. Un intercanvi que “ajudarà a promocionar realitats culturals diferents” i de la qual s’espera que barcelona també es beneficiï, ja que el projecte “ajudarà que la ciutat es projecti en el conjunt llatinoamericà”. els autors becats, per a qui no hi ha cap més requisit que tenir una carrera emergent amb una certa solidesa, trajectòria i “capacitat de prescripció”, tindran l’oportunitat de viure durant tres mesos a barcelona per establir un diàleg amb la ciutat i produir una obra inèdita inspirada
“A la meva escola, fundada per exiliats espanyols, cantàvem l’himne de Riego, que em sé de memòria”
Després del suïcidi el 2023 del president de la FIL, Raúl Padilla, Schulz ha liderat l’auge de la fira
tra cosa, perquè els que hi escriuen no són autors professionals”. e 1993, sealtiel Alatriste la va cridar per treballar amb ell com a editora literària a Alfaguara méxico i, quan el van nomenar cònsol a barcelona, schulz es va convertir en directora editorial. Va fer amistat i va treballar textos braç a braç amb grans autors, com Arturo Pérez-Reverte, “amb qui vam fer el llenguatge de la part mexicana de La Reina del Sur”, com també amb mario Vargas Llosa, mario benedetti Augusto monterroso, sergio Ramírez, elena Poniatowska, Carlos Fuentes e 2010, Raúl Padilla, el president de la FIL li va encarregar muntar una fira del llibre en espanyol a Los Angeles, “de manera que me’n vaig anar a viure a Califòrnia”. e 2013, després de la sortida de Nubia macías, Padilla va nomenar schulz directora de la FIL de Guadalajara. el moment més dur va ser el 2023, quan Padilla omnipotent líder de l’esdeveniment des que el va fundar el 1987, va aparèixer mort a casa seva al costat d’una pistola i una carta de comiat. enmig de la commoció pel suïcidi els dubtes que planaven sobre la FIL, schulz va assumir noves competències i, un any després, van nomenar el germà petit del mort, José Trinidad Padilla, nou president. Des d’aleshores, la FIL ha anat batent marques d’assistents facturació. schulz se’n sent orgullosa, “perquè és una baralla d’una universitat pública, l’organitzadora de la fira, i, per tant, el nostre principal objectiu no és vendre llibres, encara que siguem autosuficients, amb 5,7 milions d’ingressos, sinó generar debat intel·lectual amor per la lectura”.
“Convidar barcelona –revela–va ser idea meva, l’hi vaig proposar al tinent d’alcalde Jordi Valls em van prendre la paraula. És una manera de prolongar el meu amor juvenil per una ciutat on vaig arribar per primer cop amb 14 anys, en un viatge amb l’àvia”.c
en aquesta experiència. Per poder-ho fer amb tranquil·litat sense cap preocupació, la iniciativa municipal estarà dotada amb 80.000 euros per edició, que preveu des del desplaçament del país d’origen a l’edició i distribució de l’obra, a més de l’allotjament durant el període estipulat el suport necessari per al desenvolupament del projecte. Passats els tres mesos de resi-
La beca estarà dotada amb 80.000 euros i vol que Barcelona sigui narrada amb els ulls de qui no la coneix
dència, les obres produïdes es publicaran “d’una manera coordinada amb una editorial dins d’una col·lecció especial que es consolidarà com un arxiu literari de diàleg entre la ciutat Amèrica”. s’espera que als lectors els arribi a partir de l’any 2027. es preveu a més, el format digital, traduccions lectures públiques en el marc del festival Km Amèrica, que se celebra durant el mes de juny a barcelona, cosa que demostra la vida que es pretén que tingui la publicació, que tant pot ser una novel·la com un assaig. La designació dels becats es farà mitjançant un procés de selecció emès per representants de l’Institut de Cultura de barcelona, del Consorci de biblioteques de barcelona de la Casa Amèrica Catalunya c
38 LA VANGUARDIA
Xavi AyéN
Guadalajara (Mèxic)
Enviat especial
Barcelona a l’aparador de Guadalajara
barcelona protagonitza, des de dissabte passat i fins diumenge vinent, 7 de desembre, la trentanovena edició de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara FIL), la convocatòria iberoamericana més important en l’àmbit editorial. La capital de l’estat mexicà de Jalisco s’ha convertit, així, en un aparador privilegiat de l’activitat editorial de la capital catalana, que aquest any és la convidada d’honor de la FIL com en edicions anteriors recents ho van ser espanya (2024), la Unió europea (2023) o madrid (2017), entre altres països, comunitats o urbs del nostre entorn.
Potser poques convidades d’honor de la FIL són tan pertinents com ho és ara barcelona. No debades, la relació entre la ciutat la cultura llibresca iberoamericana, i per tant també amb Guadalajara, que és ara mateix el seu gran punt de trobada, s’articula en una llarga cadena històrica. Per no anar gaire lluny, esmentarem baules com l’exili literari espanyol, català barceloní que va arribar a mèxic al final de la Guerra Civil i hi va ser tan ben acollit. O la condició compartida, entre Ciutat de mèxic i barcelona, de capital del boom de la literatura llatinoamericana. O la qualitat de barcelona com a capital editorial de les lletres hispanoamericanes. O, actualment, la presència central de barcelona a la FIL
d’eduardo mendoza o Carlos Zanón fins a Carme Riera, miquel de Palol o Vicenç Altaió, passant per Javier Cercas, Joan manuel serrat o mercè Ibarz. Com de costum, la selecció ha despertat algunes crítiques, i les més sorolloses han estat les formulades per alguns escriptors que no hi han estat convidats. Però queda fora de discussió que els convocats poden representar dignament les lletres que s’escriuen a barcelona. Així ho suggereix almenys el lema general de la participació barcelonina, que, al·ludint a mercè Rodoreda, es concreta en la frase “Vindran les flors”.
Cada gran ciutat té trets que la identifiquen, ja siguin geogràfics, climàtics, històrics o relatius al seu caràcter col·lectiu. Però cada gran ciutat es defineix també, i de manera principal, per les inquietuds dels seus habitants i per l’atmosfera cultural que, generació rere generació, són capaços de convertir en un tret particular distintiu.
La capital catalana brilla aquesta setmana a la fira editorial de la capital de Jalisco
Més d’un centenar de creadors s’han desplaçat per projectar la cultura barcelonina
Aquesta presència es substancia amb una ambaixada intel·lectual integrada per 69 autors, tant d’expressió catalana com castellana, per bé que amb preponderància de la primera; també per una trentena de pensadors una desena llarga d’aportacions musicals. Potser tot això és una part menor d’un certamen que en la darrera edició va atreure 900.000 visitants que reuneix fins a 18.000 professionals del sector, 800 autors uns 2.800 editors procedents de seixanta països. Però, sense cap dubte, aquesta vegada n’és una part essencial.
Fa anys que barcelona prepara el desembarcament a Guadalajara, conscient de la importància de la FIL com a aparador del que passa en l’àmbit literari. Tot aquest esforç ha de fructificar al llarg de la setmana acabada de començar. Veus autoritzades d’escriptors que ocupen una posició molt rellevant en la societat barcelonina no faltaran a Guadalajara, des
A barcelona, que es diferencia té un atractiu rellevant en la seva producció arquitectònica, la literatura ha estat també un element central en la definició de la identitat cultural. I no només pel que fa als millors escriptors, categoria en la qual en l’últim mig segle han destacat figures com el ja esmentat mendoza, salvador espriu, mercè Rodoreda, Juan marsé o Carlos Ruiz Zafón, entre tants d’altres. sinó també, i d’una manera particularment reeixida, en la constitució d’un nucli editorial amb una gran potència intel·lectual i industrial, d’una projecció indiscutible en l’àmbit de les lletres hispanoamericanes, i també més enllà.
Com a tal, barcelona està obligada a conrear la seva presència en els grans focus editorials, tal com ara reflecteix la FIL de Guadalajara, on al llarg de tota aquesta setmana desplegarà les millors gales, representada per un grup dels seus autors més destacats. Les grans ciutats estan integrades per molts elements molt dispars, cal treballar per aconseguir que els més rellevants tinguin la posició i el recorregut que mereixen. Per exemple, responent a la convocatòria de trobades con la que ara se celebra a Guadalajara, que constitueix una ocasió excel·lent per revalidar una posició cultural forjada al llarg dels anys i les generacions.c
GARGOTS–k A p
El misteri d’El Ventorro
Jordi Basté
Hi ha episodis que retraten un govern millor que qualsevol programa polític. el que va passar amb Carlos mazón a el Ventorro n’és un. No per la presència d’una periodista en un reservat silenciat. el veritablement greu és el que va passar fora d’aquella porta tancada: un president incomunicat i un equip sencer incapaç de reaccionar mentre es formava una tempesta política i meteorològica de Champions. L’escena és de manual: mazón, dins del reservat, sense mòbil, segons la seva pròpia versió, i fora, la polèmica creixent. Dues trucades perdudes de la consellera d’Interior ja al migdia segons ella mateixa va confessar al Salvados d’anit. en aquell moment, qualsevol govern amb instint hauria fet el que és obvi: obrir la porta, interrompre el que hi hagués a dins i treure’l d’allà. No calia heroisme, només reflexos. Ningú ho va fer. els consellers no ho van fer. e gabinet del pre-
Ningú de l’entorn no va assumir el cost de dir: “president surti ara mateix d’aquí”
sident no ho va fer. L’equip de comunicació, tampoc. Hi va haver trucades missatges... tot inútil, perquè el president es va autodesconnectar. L’incomprensible no és que mazón no veiés el perill: l’imperdonable és que el seu entorn sabia perfectament que n’hi havia i tot i així no va actuar. Ningú no va fotre una puntada de peu a la porta la va tirar a terra. Ningú no es va imposar. Ningú va assumir el cost de dir: “President surti ara mateix”. I el pitjor: ningú va prendre el comandament, si mazón estava desaparegut. Un govern que no és capaç d’interrompre el seu líder en plena crisi no és un govern: és un grup de mals acompanyants, dels que prefereixen no molestar el qui mana encara que tot s’estigui enfonsant. els defensors de mazón insisteixen que ell no podia saber-ho perquè no va mirar el mòbil. D’acord... però, els altres, per a què estan? Quina responsabilitat institucional és aquesta? La imatge d’aquest episodi no és la del reservat. És la dels consellers, assessors, caps de gabinet de comunicació, tots ells paralitzats davant una porta que s’hauria d’obrir sense cap permís. el que s’ha vist aquests dies no és cap anècdota: és una falta de lideratge intern alarmant i una cultura política que confon la lleialtat amb el silenci. mazón no va veure la dana, però (gairebé) igual d’imperdonable és que el seu govern sí... i tot i així no va dinamitar la porta del reservat.c
18 LA VANGUARDIA Opinió
JAVIER GODÓ, COMTE DE GODÓ
EDITOR
Jordi Juan
VICEDIRECTOR
Enric Sierra
Lola García Miquel Molina
ADJUNTS
Enric Juliana Manel Pérez SUBDIRECTORS
Isabel Garcia Pagan Lluís Uría Joel Albarrán
Cultura
premi Cervantes 2025 i homenatge bibliòfil de la FIL de Guadalajara
“Les novel·les parteixen d’un conflicte que no es pot resoldre en una sobretaula”
aGonzalo Celorio (Ciutat de mèxic 1948) li obren pas allà on va. a la Fira internacional del Llibre (FiL) de Guadalajara, on està de visita aquests dies, és fàcil trobar-lo. allà on la marabunta de gent s’aparta per obrir un passadís és on podreu trobar-lo. Una cosa així com un petit passeig de la glòria, que recorre amb la seva cadira de rodes, sense perdre el somriure. No és per a menys, la deferència. L’escriptor mexicà acaba de guanyar el premi Cervantes els seus compatriotes no deixen de felicitarlo i de donar-li les gràcies per portar el guardó a la seva terra. Per si fos poc, avui rep un altre reconeixement l’homenatge al bibliòfil José Luis martínez, un dels més destacats de la fira. La seva trajectòria, el seu saber i la seva enorme biblioteca el fan mereixedor d’aquesta distinció. Quants llibres té a casa? És una dada que no dono mai. Però en té la xifra exacta?
Per descomptat. Cadascun dels meus llibres té un exlibris, cosa que em permet tenir-los comptabilitzats. Però una biblioteca no es pot apreciar quantitativament.
Té raó, és una qüestió de qualitat. Sí que es pot saber, almenys, quin va ser el primer que va col·locar a les seves lleixes? el llibre fundacional de la meva biblioteca és un llibre de gramàtica d’una professora anomenada rosario Gutiérrez eskildsen era un llibre obligatori que vaig haver de llegir a la secundària. Pensi que som 12 germans jo soc el número 11. sempre vaig heretar la roba les lectures. Però aquest va ser el primer en què no vaig haver de ratllar a la pàgina interior el nom de tots els meus germans. Vaig poder escriure per primera vegada el meu en una pàgina neta.
Aquest devia ser l’inici d’una trajectòria que li ha acabat atorgant el premi Cervantes. Recorda què estava fent quan va saber la notícia?
esperar la trucada La Universitat Nacional autònoma de mèxic (UNam), on he estudiat treballat tota la meva vida, va presentar la meva candidatura. Per descomptat, no sabia que guanyaria la loteria, però tenia un bitllet. La sorpresa va ser màxi-
ma em sento desconcertat pels grans escriptors mexicans que van rebre aquest mèrit abans que jo: Octavio Paz, Carlos Fuentes, José emilio Pacheco, sergio Pitol, elena Poniatowska... I ara vostè. I el rep en un moment en què acaba de publicar les seves memòries, que titula Ese montón de espejos rotos i en què admet una preocupació pel futur. en la mesura que passa el temps es fa més llarg el passat més breu el futur. i és inevitable que pensi en les dues coses, en el que vindrà en tot el que ha passat, que m’aporta prou material per escriure. Però no vaig imaginar mai que escriuria un llibre de memòries. No pensava ser un escriptor d’aquesta mena. De quina mena? I què el va portar a escriure-les finalment?
Dels que miren tant cap enrere que han d’escriure-ho. bé, sempre escric del passat, però no del meu, o no de manera tan directa. s que és cert que ho feia per a mi, però no un llibre, sinó fragments. els he anat guardant al llarg de la meva vida, per això aquest és més un llibre d’edició que d’altra cosa, ja que els he ajuntat tots i, tot i que he escrit, per descomptat, he dedicat més
temps a donar forma al conjunt perquè tingués un criteri cronològic temàtic. Però la majoria de textos van néixer de manera independent.
És un llibre de memòries en què no apareixen els seus fills. No, perquè, com bé diu el títol, parlo d’Ese montón de espejos rotos i els meus fills no estan trencats. La meva relació amb ells és una de les més fermes i de més continuïtat de la meva vida. i els qui hi apareixen, siguin famili-
Un remei literari
Només la literatura pot pal·liar la destrucció a què s’encamina
Ciutat de Mèxic”
ars o amors, no els utilitzo per parlar-ne pròpiament, ja que no és del meu interès parlar de la meva tia cubana o del meu avi patern, que va sortir d’astúries, ni tampoc dels germans que van abraçar unes aspiracions religioses que després van desertar. No són unes memòries familiars. Les persones que hi puguin aparèixer només em serveixen com a pont per parlar d’altres coses.
Per exemple?
els meus orígens, les meves passions, tant les amoroses com les literàries, la meva vida pública tot que també l’íntima, o la meva devoció per fer classes. Ha dedicat pràcticament tota la seva vida a la docència.
Vaig ser al capdavant durant molts anys a la UNam de la càtedra maestros de l’exili espanyol. en vaig gaudir moltíssim perquè podia parlar del que em donés la gana. tant és així que es
El gran premi “Vaig esperar la trucada del Cervantes, però no sabia que guanyaria la loteria”
podria rebatejar com la càtedra del meu pit ronc, perquè parlava del que volia. Cada semestre em preguntava: Gonzalo sobre què vols aprendre ara?’. i llavors preparava un curs en què apreníem tant els alumnes com jo.
Vostè esmenta que l’exili espanyol republicà va ser el seu mestre més important sí, perquè molts dels meus mestres procedien de l’exili, com
adolfo sánchez Vázquez, que va desembarcar amb el vaixell Sinaia a Veracruz. tant ell com altres companys, com Luis rius van portar l’esperit de l’exili allà on van ser. Ells van parlar d’Espanya vostè del Mèxic modern. Com ha canviat el seu país des de la seva primera novel·la, Amor propio? Crec que la Ciutat de mèxic va camí de la seva destrucció. els mexicans, en general, tenim una actitud autodestructiva això es reflecteix a les ciutats. Es pot pal·liar?
Només la literatura pot pal·liarho. Justament per això escric tant sobre mèxic Per retenir com és a cada moment provar de mantenir el que quedi bé en una pàgina. amb el pas del temps, queda poc d’això perquè estem en contínua transformació, en molts aspectes jo crec que per mal.
En la seva conferència a la FIL va reconèixer als seus lectors que escrivia per oblidar. Què?
La novel·la sempre parteix d’un conflicte que no es pot resoldre en una sobretaula. Les paraules ajuden a exorcitzar-lo, però no a resoldre’l. Però, en tot cas, a mi m’ajuden a encarar millor la vida.c
Dimarts, 2 Desembre 2025
Gonzalo Celorio, flamant premi Cervantes, fotografiat a la FIL de Guadalajara
Ignacio Rodríguez
Gonzalo Celorio,
ENTREVISTA
Lara Gómez Ruiz
Guadalajara (Mèxic)
Enviada especial
Comença la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara (Mèxic)
Horacio Castellanos Moya recrea els turments d’un home que té una perillosa aventura amb la dona d’un general Alcohol, lluita lliure i cops d’Estat
Xavi Ayén
Guadalajara (Mèxic) Enviat especial
en Clemen té dues aficions a la vida: la lluita lliure de forçuts (a la mexicana) i les reunions d’alcohòlics anònims (AA). És un antic còmic televisiu que al Salvador tothom recorda, i s’ha reciclat amb èxit com a executiu publicitari. Casat amb fills, l’angoixa el consumeix perquè té indicis que un important general sospita que s’entén amb la seva dona (cosa que és veritat). Som al 1972, al carrer hi ha protestes pel frau electoral, rumors de cop d’estat... Amb Cornamenta (Random House), vuitè títol de la nissagaAragón el salvadorenc Horacio Castellanos moya (Tegucigalpa, 1957) ha escrit un dels llibres més absorbents de l’any. Sobre el conjunt de la nissaga,
que es va iniciar el 2003 amb Donde no estén ustedes (2013), l’autor –una de les estrelles d’aquesta FIL de Guadalajara– explica: “Allà va aparèixer per primera vegada un personatge que es deia Alberto Aragón, exdiplomàtic alcoholitzat que se suïcida a mèxic Després vaig escriure Desmoronamiento (2006), i vam conèixer ClementeAragón que torna a sortir a Tirana memoria (2008) com un
personatge, si no secundari, enfosquit per la seva mare. en aquesta nova novel·la, dirigeix dos grups d’AA, el de persones de l’alt comandament militar el de lluitadors del ring”. e protagonista viu terroritzat que descobreixin que s’entén amb la dona d’un general. Com en altres novel·les de Castellanos moya, el que manen “són les passions. Les novel·les són sobre l’ésser humà; els fets històrics són més aviat un paisatge de fons. Si no, no tindria cap sentit per a mi; crec que la literatura com a exercici d’invenció de llibertat és la possibilitat d’entrar en les profunditats de l’ésser humà, en les seves contradiccions”. Com les d’en Clemen, “un home amb alguna fe religiosa, devot del Cristo Negro de esquipulas amb alguna bondat també, ajudant la gent, però a la vegada
“Els militars s’havien alcoholitzat molt”
n Però van existir grups d’alcohòlics anònims (AA) formats per militars d’alta graduació? “Van existir –conclou Castellanos Moya, sense cap indici de dubte–. A Mèxic vaig tenir contacte amb un militar que va sobreviure a l’intent de cop d’Estat del 1972 al Salvador. I em va explicar aquella conjura, que es va forjar dins d’un grup d’AA Aquella generació de militars s’havia alcoholitzat tant que tots havien entrat a l’associació. I el cop d’Estat que hi ha després dels fets de la novel·la és simplement la lluita entre dos grups diferents d’AA”. Gairebé sempre hi ha militars als seus llibres perquè “és difícil no posar-n’hi; és l’única institució que s’ha mantingut dominen la vida salvadorenca. Ara mateix, també. Els partits polítics venen van i desapareixen, el poder legislatiu i el judicial gairebé sempre estan sotmesos als militars. Són societats on la força de les armes encara és molt important”.
dominat per la luxúria. És un home que viu l’adulteri amb total normalitat, semblaria, fins que es fica en aquest problema enorme”. e poder del llenguatge en aquesta obra que té una veu narrativa obsessiva aconsegueix que fins tot els fets banals semblin fascinants. “Quan la ment et turmenta et fa fixar en detalls que normalment et passarien per alt. el personatge, en aquesta situació de tensió nerviosa, de paranoia,
“els lluitadors no arribaven a final de mes; tenien altres feines: un era policia i el va matar la guerrilla per torturador”
d’exacerbació, es fixa en tantes coses que tot li crida l’atenció. Se’n diu literatura de situacions extremes, amb una enorme càrrega de tensió narrativa”.
Hi ha un element de novel·la negra, acompanyat del fet que “aquestes són societats on els crims gairebé sempre queden sense resolució, perquè els aparells de justícia estan comprats, són corruptes, responen a interessos molt específics”.
Resident als eUA, on imparteix classes al mític taller literari de la Universitat d’Iowa, admet: “Prefereixo no anar al Salvador perquè des del 2022 hi ha un estat d’emergència que et pren tots els drets ciutadans. No em sento segur visitant el país perquè qualsevol vella o nova enemistat et pot denunciar anònimament, i et capturen et passes sis mesos desaparegut; no hi ha habeas corpus ni res”. e món, d’arrels mexicanes, de la lluita lliure escenificada s’hi reflecteix amb detall. “Alguns lluitadors són reals, a d’altres els vaig canviar el nom perquè tenen família i són vius. Hi va haver diversos lluitadors així al Salvador; havien de tenir una altra feina perquè amb la lluita no arribaven a final de mes. L’Apache és real; era policia el va matar la guerrilla, tal com es diu, per torturador. Fins tot apareix en un poema de Roque Dalton”.c
crítica de rock
A tota màquina
The Waterboys ★★★★✩ Lloc data: Paral·lel 62 (27/XI/2025)
Donat Putx Barcelona
Ja fa 42 anys que l’escocès mike Scott (veu, guitarres, teclat) va fundar The Waterboys. Setze àlbums d’estudi un munt de canvis de formació després, el projecte continua funcionant a tota màquina. Dijous la banda va fer sold out al Paral·lel. Scott i els seus socis actuals –James Hallawell i brother Paul John, als teclats; Aongus Ralston, al baix, i el bateria eamon Ferris–ens van regalar una sessió exquisida que va superar les dues hores. The Waterboys van dedicar el tram central del concert a les cançons de l’últim àlbum, Life, death and Dennis Hopper i van comptar a partir d’aquí amb el suport puntual d’un cor de veus femenines. No és, sens dubte, la seva obra més brillant, però sí un apassionat homenatge a l’actor desaparegut, estimat rebel sense causa ni pausa, reforçat amb recursos videogràfics. Abans després, el combo va desgranar una euforitzant selecció de grans dards de la seva trajectòria, reforçada amb una abismal relectura del Knockin’ on heaven’s door de bob Dylan. L’homenatge a Hopper va sumar una desena de temes interpretats. bon vol el de Blues for Terry Southern amb l’encant addicional de la slide guitar magnífiques harmonies vocals a Michelle (Always stay). La Ten years gone, que a l’àlbum compta amb la participació de bruce Springsteen, va ser probablement el millor d’aquest tram. Tot això, tampoc no van passar desapercebudes Golf, they say ni, sobretot, l’anterior I don’t know how I made it marcada pel dramatisme per una interpretació vocal extraordinària que, de fet, va ser un dels principals asos exhibits per Scott durant tot el concert. Com és lògic, les emocions més grans van esclatar quan The Waterboys van atacar el repertori més clàssic. ben al principi de la gala, i després de la tempesta elèctrica de Be my enemy va sonar la gran campanada de Fisherman’s blues i les seves irresistibles brises celtes. Ja al tram final van caure noves dianes, com, entre d’altres, A girl called Johnny i, amb singular intensitat, The whole of the moon convertida en un bell cant col·lectiu.c
58 LA VANGUARDIA
Horacio Castellanos Moya, fotografiat al juny a Barcelona Àlex Garcia
ENTREVISTA
Fa molts anys que antoni Puigverd (la bisbal d’empordà, 1954) intenta pensar el país explicar-lo, com bé saben els lectors d’aquest diari, i per això en publicar un llibre no podia limitar-se a reeditar i ampliar alguns articles: demà presenta a la llibreria +bernat Emboscado Libros de Vanguardia), l’edició en castellà d’Ocell de bosc, publicat ara fa un any en què ha buscat la manera d’anar més enllà oferint el seu món en petites dosis, amb un revestiment culinari que es va diluint a mesura que avancen les pàgines. Gastronomia, literatura, personatges anècdotes? Per sort la literatura catalana té un mestre, Josep Pla, que va inventar un gènere nou, tot i que ell ve de montaigne i d’altres com el Zibaldone de Leopardi. m’hi trobo còmode i forma part de l’ofici, de 40 anys d’escriure els diaris, reciclar materials i introduir aspectes de dietari i de memòria sense que encara sigui cap de les dues coses pròpiament. L’anterior llibre, La finestra discreta (Libros de Vanguardia, 2014), el vaig estructurar sobre la roda del temps, i quan pensava aquest vaig veure que havia parlat molt de cuina i ho convertiria en el pretext, l’excusa que el vertebra, per fer una mena d’almanac amb totes les parts de la meva vida, l’àmbit familiar, dintre d’una contenció perquè no soc exhibicionista, les meves dèries de lectures, amb autors que llegeixo als quals torno, les meves passejades, amb la part més evolutiva del paisatge... També explica la seva relació amb Maragall o amb Carles Puigdemont... aquest capítol de vivències amb personalitats més o menys relacionades amb el moment del procés fa com de xarnera entre una part més memorialística d’experiència pròpia i una part més objectivada, de la vida social. maragall sol ja em donaria per un llibre, i lamento no poder mantenir-hi la relació, però el procés va començar amb el seu estatut. Pel que fa a Puigdemont, necessitava
“Els ponts són el primer que es bombardeja en una guerra”
Antoni Puigverd
Periodista i escriptor, publica la versió castellana d’‘Ocell de bosc’
Puigverd fotografiat ahir a casa seva, a Girona
explicar-me davant les acusacions que em fa ell mateix. Pels independentistes és un botifler, i pels espanyolistes, un catalanista...
Jo soc molt partidari del punt mitjà. intento que la meva vida
Retorn a la fe?
A la missa abans d’un conclave per escollir Papa vaig començar a sentir-me interpel·lat”
tingui coherència, i si això em porta problemes, doncs em sap greu, i això que alguns m’han estat bastant durs, com quan arran d’una crònica sobre el judici del procés vaig rebre molt d’assetjament per twitter, amb molta
El cementiri dels llibres oblidats de Ruiz Zafón atreu legions de fans
Ve de la pàgina anterior
perquè “no hi ha cap gest més revolucionari contra l’odi que regalar un llibre una flor”. Va recordar, a més, que “el 80% de la producció literària d’espanya s’edita a barcelona”. més enllà de la política, el dia va estar carregat d’activitats ponències, com ara la que amin maalouf, premi FiL de Literatura en Llengües romàniques 2025, va fer als més joves. O l’ho-
menatge a Carlos ruiz Zafón, un dels autors barcelonins més estimats a mèxic tenint en compte la cua diària que es forma cada dia a l’estand de Planeta dedicat a l’autor de L’ombra del vent on es recrea el cementiri mateix dels llibres oblidats. Un altre homenatge va ser el que es va retre a l’agent literària Carmen balcells i, fa dos dies, a mario Vargas Llosa, dos grans protagonistes del boom llatinoamericà. Ja ho va dir Javier Cercas sobre l’autor de
Torna l’espiritualitat “Rosalía posa sobre la taula el que diu Simone Weil: estar atent a una cosa i resar ve a ser el mateix”
agressivitat. enric Juliana em va ajudar, però ja en vaig tenir prou. els ponts són el primer que es bombardeja en una guerra, jo sempre he tingut vocació de pont, no de negar les diferències, sinó de buscar la unitat i, sobretot, el consens.
Defensar la tradició cristiana tampoc no està gaire de moda... La tradició cristiana, per mi, és molt important. m’hi vaig anar redescobrint, perquè, com tots els membres de la meva genera-
Conversación en la Catedral “La missió de l’escriptor és escriure una obra mestra, però ell va aconseguir treure’n cinc o sis”. Casa amèrica Catalunya també vol bastir ponts a les dues bandes de l’atlàntic i no hi ha millor manera d’aconseguir-ho que amb la presentació del festival Km amèrica, de qui la directora, marta Nin Camps, sent orgull per ja preparar la cinquena edició. Per parlar de la barcelona present, més enllà de donar a conèixer els certàmens i les veus literàries actuals, també és important ampliar l’espectre cultural. i la sèrie de concerts de franc que es fan en el marc de la FiL són ara per ara un èxit. Per a Love of Lesbian, per exemple, part dels fans van quedar fora del recinte, però l’expectativa per als que són
ció, jo també havia trencat, però m’hi van ajudar diverses coses, com que no puc suportar que hi hagi diferents maneres de mesurar, com en els judicis on hi ha una gent que són sota la lupa, abans els independentistes, ara els socialistes, mentre que a d’altres no se’ls aplica el mateix rigor. Vaig començar a veure molta crueltat contra el món catòlic cristià, em vaig començar a pronunciar això em va fer pensar. Va tornar a la fe... Després de la mort de Joan Pau ii, La Vanguardia em va enviar, amb altres periodistes, al conclave que més tard va escollir ratzinger. Vaig anar a la missa d’abans del conclave per fer una crònica d’ambient, i durant l’homilia del futur Papa jo prenia notes i, ostres, vaig començar a sentir-me interpel·lat i això em va
portar a un procés de recerca que encara no he acabat. tota persona que ha passat pel materialisme històric i dialèctic ho té complicat per acceptar la transcendència, però m’hi esforço. L’espiritualitat torna... en vaig parlar fa poc en un article arran de la pel·lícula Los domingos, que em va agradar molt, però també hi ha les tarta relena, o la rosalía, que ha posat sobre la taula el que diu simone Weil, simplificant molt, que estar atent a una cosa resar ve a ser el mateix. el problema a la nostra època és que no podem estar atents perquè tenim 50.000 sol·licituds a cada instant a través del telèfon. Vivim una vida de dispersió, de fragmentació, de zàping, que es deia abans. La societat ens hi va portant el telèfon ens ha canviat la vida, i hi ha gent que diu “no puc més”, en comptes de posar pedaços, anar a psicòlegs teràpies per tornar a posar-se a la roda, alguns diuen: “m’aparto i busco la serenitat i la contemplació”. això, inevitablement, et porta a una certa experiència que té a veure amb l’experiència de la transcendència. És inevitable que passi i m’agrada que estigui passant. Ens hem de centrar. sense aquestes noses, pots contemplar, i la contemplació no necessàriament ha de ser mística, només, pot ser paisatgística i, per tant, una mica panteista. És veritat que pot ser una vulgarització, una banalització de la mística, un fenomen de moda, però jo ho veig com a senyal d’un moment d’una inflació tan gran d’experiències de vivències que la gent diu: “No puc més, necessito asserenar-me centrar l’atenció”. Fins tot a la gent de la cultura li costa llegir, avui. No és que no tinguis temps, és que estàs completament dispers, potser simplement caldria anar a fer un volt i asseure’s en un marge mirar el cel.
També dedica un espai a Vicenç Pagès Jordà... em va afectar molt la seva mort, la seva absència és molt important per mi. a més, aquests tres anys des de la seva mort s’ha consolidat com un escriptor de primeríssima fila i un referent per a les noves generacions, ara que els personatges totèmics han desaparegut. en Vicenç ha deixat una empremta molt gran.c
menys coneguts al país també és gran. Una jove explicava a la fila per veure Queralt Lahoz que s’havia desplaçat des de Chihuahua per assistir a tots. Un èxit que s’assembla al dels podcasts, molt presents en aquesta edició –n’hi ha prou amb veure el quòrum per escoltar aquests dies Amiguers, de begoña Gómez Urzaiz Noelia ramírez–, o al de les arts escèniques, com demostra l’interès que ha despertat la lectura teatralitzada de La plaça del diamant, de mercè rodoreda, que se celebra aquests dies al Conjunto santander de artes escénicas després de l’èxit en terres catalanes. e cas és que a la FiL no hi ha ningú que no hi trobi una activitat per a ell, ja que sempre hi ha una cosa per fer.c L’homenatge a Vargas Llosa Ignacio Rodríguez
Dimarts, 2 Desembre 2025
Cultura
Antoni
Pere Duran NORD MEDIA
Francesc Bombí-Vilaseca Girona
Cultura
“Barcelona sempre explica els mateixos relats, ara toca parlar del present”
Poc després que barcelona anunciés que seria la pròxima convidada d’honor de la Fira internacional del Llibre (FiL) de Guadalajara, a mèxic es va donar a conèixer la capitana que portaria el timó: Anna Guitart. La feina de la periodista és de sobres coneguda al món editorial, ja que fa anys que es dedica a la informació del món del llibre. Però aquesta vegada l’Ajuntament la va convidar a fer un pas endavant en la seva carrera amb un repte ambiciós alhora que il·lusionant: parlar al món de la seva ciutat. en tots els aspectes culturals possibles, no només limitant-se al literari, ja que en el programa del qual és comissària també s’hi inclouen arts escèniques, cinema, música gastronomia. Abans d’embarcar a l’avió, quan ja només falta veure’n els resultats esperar una bona rebuda, Guitart parla de la gran fira mexicana, del paper de barcelona de la espera fins que s’engega allò en què fa tant de temps que treballant.
Com se sent?
Amb moltes ganes que tot comenci. Està a punt de veure com la feina de dos anys dona fruits. Però com va començar tot? encara recordo quan se’m va fer la proposta de ser comissària. vaig posar una condició: visitar aquell mateix any la FiL que tenia com a convidada a la Unió europea per acabar d’entendre’n la magnitud. Quan vaig acceptar, em van enviar per correu electrònic un manual en què es detallava tot el que s’esperava del convidat. sabia que era davant una oportunitat única. i, alhora, pensava: “com ho faràs, Anna?”. Ho ha fet. i molt ben acompanyada. Només sóc el cap visible d’una cosa molt més gran. Hauria estat impossible fer aquesta feina tota sola. Darrere hi ha un gran equip que fa temps que s’esforça a teixir aliances amb el sector cultural literari. són hores explicant com invertiríem el temps a mèxic I com l’hi invertiran?
Doncs acostant la nostra ciutat al públic mexicà i mundial. barcelona és coneguda en gran part del món, però sempre s’expliquen els mateixos relats: exili, boom llatinoamericà, guerra civil... Per descomptat, també se’n parlarà. estaria fent molt malament la
meva feina si no fos així. Però no són la bandera de la nostra participació. espanya ja ho va fer l’any passat. Quina Barcelona pretenen narrar, doncs?
La del present. Fa 21 anys que catalunya va venir com a convidada d’honor. Ja fa molt de temps han passat moltes coses. volíem explicar coses noves o que no s’hagin explicat abans fora de les nostres fronteres.
En pot posar un exemple? els 150 anys de lluita als carrers de barcelona de les seves escriptores. Una cosa que se sabrà gràcies a l’exposició Vendrán las mujeres Què vol dir ser dona a barcelona? No n’hem parlat a fora, però en part perquè tampoc no és una cosa que hàgim explicat bé a la mateixa barcelona. explicarem les meravelles que tenim, que són moltes. Però també les parts més complexes. Es refereix al problema de l’habitatge?
i del turisme massiu i la consegüent gentrificació, a més de la preocupació pel canvi climàtic. No pots explicar una ciutat sense ser honest. cal posar tots els temes sobre la taula els bons els controvertits, ja que només par-
lant-ne es podran trobar solucions. No crec que això faci canviar la bona percepció que se’n té; simplement aportarà una capa més. És necessari perquè, al final, aquests temes influeixen els autors sobre el que escriuen. La dramaturga victoria szpunberg i la seva obra L’imperatiu categòric premi Nacional de Literatura Dramàtica 2025, n’és una mostra. Parla d’una professora d’universitat que no pot pagar un llo-
Habitatge, clima, turisme No pots explicar una ciutat sense ser honest; cal posar tots els temes sobre la taula”
guer a barcelona i que sent que la ciutat l’està expulsant. molts ens hem sentit així.
Una relació d’amor-odi? molt més d’amor, però, en tot cas, no diria odi, sinó antipatia. És genial parlar de la platja i de la Pedrera, però el lector vol veritat, nosaltres plantegem una mirada completa. Dit això, els barcelonins tenim un vincle molt estret amb la nostra ciutat. L’es-
timem tant que el que no ens agrada ens fa mal, i escrivim sobre això.
manera, cal escoltar totes les opinions. Jo crec que ho he fet i n’he après molt.
Molts dels escriptors de la delegació barcelonina ofereixen aquesta àmplia mirada. Ha estat complicada, la selecció? sens dubte, el més difícil d’aquesta feina Duríssim. Des del principi saps que has de renunciar a molt bons autors. Alguns, com Ildefonso Falcones, no han amagat el descontentament per no haver estat seleccionats. No ha estat l’únic, però és el que ho ha expressat públicament. Després, en privat, he sabut d’altres que no n’han quedat contents que ara em tracten diferent. Quan t’ofereixen aquesta tasca, ja imagines que el principal peatge serà aquest. seria molt innocent per part meva dir que ha estat una sorpresa. De tota
La FIL dona l’oportunitat a alguns d’aquests escriptors a comptar amb traduccions al castellà.
Els no seleccionats “Falcones no és l’únic que no està content; hi ha autors que ara em tracten diferent”
el primer que vaig preguntar era com gestionàvem el tema del català, perquè per a mi era molt important, ja que forma part de la nostra identitat. ens van recomanar que vinguéssim amb autors que comptessin amb obra traduïda, perquè així les seves històries poguessin llegir-les també a mèxic Amb aquesta premissa, vam contactar amb l’institut ramon Llull per començar a treballar traduir. Considera que a Barcelona li costa treure pit?
De vegades som massa cauts, però aquesta feina m’ha servit per comprovar les moltes coses bones que s’estan fent. Algunes les donem a conèixer, com que som la ciutat del disseny. m’encantaria que també passés amb altres facetes. si tinguéssim un dron per poder veure des de dalt, d’una sola vegada, tot el que tenim, ens abraçaríem més, perquè és un orgull. volem ser aquest dron.c
Dimecres, 26 Novembre
Lara Gómez Ruiz Barcelona
ENTREVISTA
La periodista Anna Guitart, comissària de la delegació barcelonina de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara
Europa Press News Getty
Anna Guitart, comissària de la delegació barcelonina de la FIL de Guadalajara
