Què sabem avui que no sabíem ahir

QUÈ SABEM AVUI QUE NO SABÍEM AHIR

Els

avenços més rellevants en la investigació mèdica

SALUT A LA PRIMAVERA

Com actuar davant una rinitis al·lèrgica ESPORT

Els beneficis del entrenament de força

DESTINACIONS

Prades, el balcó perfecte per veure l’eclipsi total

Staff Sumari

Compartir

Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop

Consell editorial:

Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu d’Assistència Sanitària

Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia

Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu

Dr. Carlos Zarco, director general patró de la Fundació Espriu

Edició: Factoría Prisma

Diagonal 662-664

08034-Barcelona

Tel. 639 213 710 www.factoriaprisma.com

Directora de Factoría Prisma: Angi González Vives Coordinació: Laura Martos

Disseny: Xavi Menéndez

Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL Dipòsit legal: B-46099-2003

ISSN: 2696-3817

ISSN (Internet): 2696-3833

Fundació Espriu

Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4a planta 08029 Barcelona

Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3a 28027 Madrid

NIF: G-59117887

Tel.: 934 954 490

fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grup Assistència el Grup ASISA.

ACTUALITAT

Espanya s’ha convertit en el primer país europeu a finançar la PrEP injectable contra el VIH.

SALUT A LA PRIMAVERA

El 21% dels espanyols adults pateix rinitis al·lèrgica. Els seus símptomes, però, poden fàcilment ser confosos amb un refredat.

Més enllà de l’estètica o del rendiment esportiu, el treball muscular prepara l’organisme per envellir millor.

La Fundació Espriu ha visitat La Casa de los Científicos, una seu que fusiona el cooperativisme amb l’alta tecnologia.

Estem vivint un període revolucionari en la investigació sanitària. Quins avenços significatius assolirem els pròxims anys?

La investigació sanitària viu una revolució

La medicina avança a un ritme sense precedents, i per això convé aturar-se a reflexionar sobre el valor —sovint silenciós— de la recerca científica. Cada descobriment és el resultat d’anys de treball, d’inversió sostinguda i d’una convicció ferma en el coneixement com a motor de progrés. Els recents avenços en la investigació de Mariano Barbacid sobre el càncer de pàncrees són un exemple eloqüent de com la recerca pot transformar la vida dels pacients i obrir noves vies d’esperança davant malalties complexes. Aquest tipus d’avenços no només reforcen el prestigi del nostre sistema sanitari, sinó que també ens recorden la necessitat de continuar apostant per ell com un dels pilars fonamentals de la nostra societat.

Amb aquest esperit, hem volgut dedicar el reportatge A fons d’aquest número a aprofundir en el procés de recerca mèdica de la mà de professionals que ho viuen en primera línia. El Dr. Antoni Castells, la Dra. Concepción Gómez Gavara, el Dr. José Manuel Felices i el Dr. Javier Pérez Pallarés comparteixen la seva experiència i ens ajuden a comprendre com es gesten els avenços científics, quins reptes afronten avui els investigadors i quins horitzons s’albiren en un futur proper. Els seus testimonis posen en relleu que la innovació en salut és sempre un esforç col·lectiu que requereix compromís, recursos i visió a llarg termini. Tots ells, a més, coincideixen que la incorporació al sector de la intel·ligència artificial ens posa a les portes d’una revolució sanitària.

Més enllà d’aquest eix central, trobaran una acurada selecció de continguts pensats per acompanyar-los en aquest inici de primavera. A la secció de salut, abordem com identificar la rinitis al·lèrgica en aquesta època de l’any, consells per cuidar la veu davant d’episodis de disfonia i els beneficis a llarg termini de l’entrenament de força. A més, els proposem algunes rutes per les muntanyes de Prades amb motiu del proper eclipsi solar total, que tindrà lloc aquest agost, recuperem la sèrie Chernobyl per commemorar l’aniversari del desastre i analitzem l’auge del reggaetón després de la presència del cantant Bad Bunny a la Super Bowl i el seu reconeixement als Grammy Awards.

DESTINACIONS TENDÈNCIES

Les muntanyes de Prades destaquen com el refugi astronòmic perfecte per gaudir del fenomen astronòmic de la dècada.

El triomf històric de Bad Bunny als Grammy i a la Super Bowl confirmen que el reggaetón serà el gran gènere musical d’aquest segle.

Carlos Zarco Director general de la Fundació Espriu

Espanya és el primer país europeu a finançar la PrEP injectable contra el VIH

Espanya s’ha convertit en el primer país d’Europa a finançar amb fons públics la profilaxi preexposició (PrEP) injectable davant el VIH dins la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS). La mesura, aprovada per la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments (CIPM), permetrà l’accés a Apretude, un tractament basat en cabotegravir d’acció prolongada, un antiretroviral destinat a persones VIH negatives amb alt risc d’adquirir la infecció per via sexual.

A diferència de la PrEP oral, que requereix la presa diària de comprimits, aquest fàrmac s’administra mitjançant injecció intramuscular cada dos mesos. Segons el Ministeri de Sanitat, aquesta modalitat pot facilitar l’adherència al tractament en determinats perfils de població, especialment en aquells en què el seguiment d’una pauta diària resulta més difícil.

Un estudi afirma

que el dejuni intermitent no és més eficaç que una dieta tradicional

El dejuni intermitent s’ha popularitzat en els últims anys com una estratègia gairebé miraculosa per perdre pes. Tanmateix, la major revisió sistemàtica realitzada fins ara conclou que, tot i que pot ajudar a aprimar-se, no és més eficaç que una dieta hipocalòrica convencional.

L’anàlisi, publicada a la Biblioteca Cochrane, va revisar 22 assaigs clínics en adults amb sobrepès o obesitat que comparaven diferents modalitats de dejuni intermitent —com el popular model 16:8 o el mètode 5:2— amb dietes basades en la restricció calòrica diària. Els resultats no van trobar diferències clínicament rellevants en la pèrdua de pes entre ambdós enfocaments.

Dia Mundial de...

Els autors subratllen que el dejuni intermitent no s’ha de presentar com una solució superior, ja que la pèrdua de pes depèn de múltiples factors, entre ells l’estil de vida, l’entorn i, sobretot, la capacitat de mantenir la dieta a llarg termini.

...la Sordceguesa

Cada 27 de juny es commemora el Dia Internacional de la Sordceguesa, una data destinada a visibilitzar una discapacitat que combina una pèrdua visual i auditiva de tal intensitat que tots dos sentits difícilment poden compensar-se entre ells. La data coincideix amb el naixement de Helen Keller (1880-1968), escriptora i activista considerada una de les figures més representatives de la comunitat sordcega.

La manca d’aquest reconeixement ha contribuït durant anys a la invisibilitat de les persones sordcegues a les estadístiques, polítiques públiques i els programes d’ inclusió, la qual cosa limita el seu accés a serveis i recursos especialitzats. En aquest context, la figura dels guies intèrprets resulta fonamental per garantir la comunicació, l’accés a la informació i l’exercici de drets, a més d’afavorir una vida independent i la inclusió en la comunitat.

Cites que inspiren

«Noespotpensarbé,estimarbénidormirbésino s’hamenjatbé.»

El Sistema Nacional de Salut ha incorporat una alternativa preventiva que s’administra cada dos mesos i millora l’adherència al tractament.

Els assaigs clínics internacionals han demostrat que el cabotegravir d’acció prolongada ofereix una elevada eficàcia en la prevenció del VIH, fins i tot superior a la de la profilaxi oral en alguns contexts. L’Agència Europea dels Medicaments ja havia autoritzat prèviament la seva comercialització, però la decisió espanyola de finançar-lo dins del sistema públic situa el país a l’avantguarda europea en estratègies de prevenció.

La incorporació d’aquesta eina preventiva s’emmarca en les recomanacions d’organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut i ONUSIDA, que promouen ampliar l’accés a mètodes eficaços per reduir les noves infeccions. Amb aquest pas, Espanya reforça la seva estratègia davant el VIH, basada en la prevenció combinada, el diagnòstic precoç, el tractament antiretroviral i la reducció de l’estigma associat a la malaltia.

Més de quatre milions de nenes segueixen en risc de mutilació genital femenina

Més de 4,5 milions de nenes podrien patir mutilació genital femenina (MGF) el 2026, moltes d’elles menors de cinc anys, segons estimacions d’organismes de Nacions Unides. En l’actualitat, més de 230 milions de nenes i dones al món viuen amb les conseqüències d’aquesta pràctica, considerada una violació dels drets humans i amb greus efectes per a la salut física i mental.

Així i tot, els experts subratllen que el progrés és possible. Als països on es practica la MGF, prop de dos terços de la població ja donen suport a la seva eliminació i el nombre de nenes sotmeses a aquesta pràctica ha disminuït en les últimes dècades, passant d’una de cada dues a una de cada tres. Estratègies com l’educació per a la salut, la implicació de líders comunitaris i religiosos o el suport a les supervivents han demostrat ser eines eficaces per reduir la seva incidència

Tanmateix, les Nacions Unides alerten que les retallades en finançament internacional i en programes de salut, educació i protecció infantil amenacen de frenar aquests avenços. Sense una inversió sostinguda, adverteixen, milions de nenes podrien seguir en risc en un moment clau per complir l’objectiu d’erradicar aquesta pràctica abans del 2030.

El càncer de mama redueix la seva mortalitat però creix entre les dones més joves

La mortalitat per càncer de mama a Espanya ha descendit de forma notable en les últimes dècades. Segons un estudi internacional publicat a The Lancet Oncology, les morts per aquest tumor s’han reduït prop d’un 42% des del 1990, tot i que el nombre de diagnòstics ha augmentat en el mateix període. Els especialistes atribueixen aquest avenç principalment a la millora dels tractaments, el diagnòstic precoç i els programes de cribratge, que han permès detectar la malaltia en fases més primerenques.

En paral·lel, però, els investigadors alerten d’un canvi en el perfil dels diagnòstics. Tot i que la majoria dels casos continuen produint-se en dones majors de 55 anys, la incidència està creixent amb més rapidesa entre les més joves. En concret, els diagnòstics en dones d’entre 20 i 54 anys han augmentat al voltant d’un 29% en les últimes tres dècades.

Les causes d’aquest fenomen encara no estan del tot clares. Els experts apunten a una combinació de factors reproductius —com el retard en la maternitat o la menor durada de la lactància— i a canvis en l’estil de vida, entre ells l’augment del sobrepès, el sedentarisme o el consum d’alcohol. A més, en dones joves el tumor sol diagnosticar-se en fases més avançades, ja que queden fora dels programes de cribratge.

Mentrestant, la investigació segueix avançant també en l’àmbit del tractament. Estudis recents en milers de pacients europeus mostren que algunes tècniques quirúrgiques, com la biòpsia del gangli sentinella, permeten abordar el càncer de mama amb procediments menys invasius que la cirurgia tradicional, reduint seqüeles i millorant la qualitat de vida de les pacients sense comprometre l’eficàcia oncològica.

Salut a la primavera

Com distingir una RINITIS AL·LÈRGICA

El 21% dels espanyols adults pateix rinitis al·lèrgica, una malaltia respiratòria crònica que provoca esternuts, secreció nasal i conjuntivitis. Aquests símptomes, però, es poden confondre fàcilment amb un refredat o amb altres infeccions més greus.

per Isabel López

Segons les estimacions de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), 1 de cada 4 persones pateix algun tipus d’al·lèrgia, essent els problemes respiratoris els més freqüents. Amb una prevalença d’entre el 20 – 40%, afecten més d’un 6% de la població mundial i més d’un 21% de l’espanyola.

Els seus símptomes responen a un dels quadres més comuns que reben els centres d’atenció primària: congestió i secreció nasal, pèrdua d’olfacte, esternuts i irritació als ulls. Això, sumat a les pujades i baixades de temperatura pròpies de l’època de l’any, es pot confondre fàcilment amb un refredat comú o una infecció d’un altre tipus.

Aspectes clau de la rinitis al·lèrgica

En primer lloc, la rinitis al·lèrgica és una malaltia respiratòria crònica. Això no significa que els seus símptomes estiguin sempre presents, sinó que la predisposició inflamatòria persisteix en el temps, encara que els seus símptomes apareguin de forma intermitent.

Es caracteritza per una hiperactivitat nasal que provoca esternuts, secreció nasal i sensació de picor, que habitualment desencadena també en conjuntivitis o otitis i, amb freqüència, es relaciona amb el desenvolupament d’ asma bronquial. De fet, el 70% dels asmàtics també pateix rinitis al·lèrgica simultàniament.

Aquesta reacció acostuma a donar-se davant la inhalació d’al·lèrgens ambientals, essent els més comuns

Per què són importants els rentats nasals?

La cavitat nasal actua com un primer filtre davant dels agents contaminants. Les solucions salines, especialment l’ aigua de mar, ajuden a:

• Arrossegar al·lèrgens i residus en netejar la mucosa nasal i les seves petites prolongacions..

• Reduir la congestió, fluidificar i eliminar les secrecions acumulades, facilitant la respiració.

• Reduir la presència de microorganismes i restes orgàniques, fent més difícil la proliferació bacteriana.

• Hidratar i calmar la mucosa, reduint la intensitat dels símptomes típics de la rinitis al·lèrgica.

el pol·len estacional, els àcars de la pols, la floridura o el pelatge de les mascotes. A això se li suma la contaminació urbana, principalment el fum dels automòbils, que augmenten la inflamació al·lèrgica i la formació d’IgE (l’anticòs que ataca els paràsits).

En els casos més greus, pot presentar problemes com son deficient, empitjorament de l’asma, infecció a l’oïda, aquesta última especialment en nens, o sinusitis.

Com es diferencia la rinitis de la sinusitis?

La rinitis al·lèrgica es confon fàcilment amb la sinusitis que, en ocasions, acostuma a venir precedida per la rinitis com a conseqüència de la congestió nasal. La sinusitis, però, és una inflamació dels sins i conductes nasals, és a dir, afecta una zona més profunda de l’aparell respiratori.

Els seus símptomes diferencials són la sensació de dolor o pressió facial (front, galtes, conques dels ulls), secreció de mucositat espessa de color i, ocasionalment, febre. La causa d’aquesta infecció és bacteriana o viral i la seva durada mitjana és de quatre a vuit setmanes.

Passos a seguir davant d’un quadre de rinitis al·lèrgica

Davant la presència de rinitis recurrent o crònica, aquests són alguns passos a tenir en compte:

• Deixar que el procés evolucioni durant uns dies per esbrinar si es tracta o no d’un quadre al·lèrgic.

• Consultar amb un especialista. A través d’un qüestionari i/o proves, s’identificarà el o els desencadenants de la reacció al·lèrgica.

• Prendre mesures preventives per minimitzar el contacte amb les substàncies al·lergèniques.

• El metge pot recomanar algun medicament en funció de la gravetat dels símptomes, com antihistamínics, corticoides o descongestionants.

• Si hi ha símptomes d’infecció, és possible que es prescriguin també antibiòtics.

• En alguns casos es pot considerar adequada la immunoteràpia, que consisteix a injectar gradualment l’al·lergen responsable per disminuir la sensibilitat que el cos hi té.

Els símptomes de la rinitis al·lèrgica són difícils de diferenciar amb exactitud, per la qual cosa els passos a seguir dependran de la reacció fisiològica i què la causa. En qualsevol cas, serà un especialista qui diagnostiqui la malaltia i proposi una pauta de tractament.

Laringologia

Mites i veritats sobre com CUIDAR LA VEU

Escurar-se el coll, xiuxiuejar o recórrer a remeis casolans són pràctiques habituals quan apareix una disfonia, tot i que no sempre són beneficioses. Què hi ha de cert en aquests consells?

per Mariona Fernández

La veu és una de les senyes d’identitat més personals que posseïm i la nostra principal via de comunicació. Gràcies a la veu podem parlar, riure, cridar, cantar i, en definitiva, expressar-nos. Tanmateix, encara que la utilitzem a diari, no sempre ho fem d’una manera adequada ni la cuidem correctament.

Durant el dia forcem constantment les cordes vocals. Respirem de manera incorrecta, parlem en entorns sorollosos i ens escurem el coll sense tenir en compte el desgast que això produeix a la laringe. “De la mateixa manera que tenim cura del cor o l’alimentació, la salut vocal també forma part d’un estil de vida saludable”, explica María José Lavilla, especialista en otorrinolaringologia a l’HLA Centro Médico Zaragoza.

En algunes professions, la veu és la principal eina de treball, per la qual cosa és comú mantenir hàbits saludables i acudir a revisions periòdiques com a prevenció. En canvi, en la vida quotidiana, els problemes vocals tendeixen a normalitzar-se i se sol recórrer a solucions populars sense una valoració professional prèvia.

Els problemes vocals més freqüents

La qualitat de la veu depèn de l’ equilibri d’ un mecanisme complex format per les cordes vocals, els músculs, els nervis i les vies respiratòries. Quan un d’ells es veu alterat, això pot produir des d’ una lleu disfonia fins a la pèrdua total de la veu.

Segons les dades de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Patologia Cèrvico-Facial, aproximadament el 5% de la població espanyola pateix algun trastorn de la veu que requereix la intervenció d’un especialista.

La disfonia és una alteració del timbre, el to i la intensitat de la veu

Les afeccions més freqüents són les disfonies funcionals, els nòduls vocals i la laringitis crònica. Aquestes alteracions solen estar relacionades amb el sobreesforç vocal, l’estrès o una mala tècnica de respiració. A més a més, alguns estudis assenyalen que els fumadors tendeixen a desenvolupar tos crònica i ronquera persistents a causa de la irritació que provoca el fum. “El tabac, de fet, especialment associat a l’alcohol, és el principal factor de risc de càncer de laringe”, assenyala l’especialista.

Mite Realitat

“Davant d’una disfonia o afonia, el millor és xiuxiuejar”

“La mel amb llimona cura l’afonia”

“El fred fa malbé la veu”

“Els caramels per a la gola són beneficiosos”

“Escurar-se el coll és inofensiu”

•Xiuxiuejar pot ser fins i tot més perjudicial que parlar suaument, ja que genera tensió a la laringe i fatiga les cordes vocals.

•El recomanable és evitar usar la veu.

•No actua directament sobre les cordes vocals, però sí que alleuja la sensació d’irritació a la faringe i millora la hidratació.

•El fred, per si mateix, no danya les cordes vocals.

•El que les perjudica són els canvis bruscos de temperatura, l’aire sec i les infeccions respiratòries.

•Molts contenen mentol o anestèsics suaus que donen sensació d’alleujament, però no curen els problemes vocals.

•La reducció de la sensació de molèstia pot portar a forçar més la veu.

•Escurar-se el coll provoca un xoc brusc a les cordes vocals.

•Fer-ho amb freqüència pot produir infamació crònica o petites lesions.

•El més recomanable és beure aigua, empassar saliva o fer una tos suau controlada.

Revisa els teus hàbits

L’estil de vida sol tenir un paper important per evitar les afonies i disfonies. La doctora María José Lavilla aconsella mantenir uns hàbits saludables com:

•Evitar el tabac i l’excés d’alcohol

•Mantenir una bona hidratació

•Evitar cridar o competir amb el soroll ambiental

•Realitzar pauses vocals

•No automedicar-se amb corticoides ni antibiòtics

•Tractar el reflux si existeix

“Beure molta aigua hidrata les cordes vocals”

•L’aigua no actua directament a les cordes vocals, ja que les vies digestiva i respiratòria estan separades.

•Hidratar el cos sí que millora la qualitat del moc que les recobreix i facilita la seva vibració.

L’afonia és la pèrdua gairebé total de la veu

La majoria dels problemes vocals són benignes i poden tractar-se fàcilment. Ignorar els senyals d’alarma com les afonies o disfonies prolongades pot desencadenar trastorns més greus. “La prevenció, la hidratació i la consulta a un especialista continuen sent les millors eines per conservar la veu”.

Els beneficis (futurs) de L’EXERCICI DE FORÇA

Cada vegada més persones incorporen peses, cardio o exercicis de resistència a la seva rutina setmanal. Però més enllà de l’estètica o del rendiment esportiu, el treball muscular té la funció de preparar l’organisme per envellir millor.

per Laia Monné Guasch

Fisioterapeuta i Osteòpata

Doctora en Fisioteràpia

Durant dècades, el múscul ha estat vist només com una “politja” per moure’ns. Avui dia sabem que és l’òrgan endocrí més gran del cos. La seva funció s’activa en contraure’s, gràcies a la segregació d’unes hormones anomenades mioquines. Aquestes viatgen per la sang i actuen al cervell millorant la memòria (retardant afectacions de l’Alzheimer, per exemple), al fetge i el pàncrees, regulant la glucosa i en el teixit gras cremant el greix.

En la seva funció metabòlica, les mioquines són el principal dipòsit de glucosa del cos. De fet, un múscul sa actua com una esponja que absorbeix el sucre de la sang, prevenint la diabetis de tipus 2 i certes malalties cardiovasculars. Les mioquines, a més, redueixen la inflamació crònica (inflammaging) típica de l’envelliment, que condueix cap a un deteriorament cel·lular. Finalment, aquestes hormones estimulen també la formació de teixit ossi.

Per tot això, cada vegada que es treballa la força o es realitza un esforç muscular, podem dir que s’està injectant una dosi de “farmàcia interna natural” que manté tot el cos de forma més funcional.

Com entrenar bé avui

L’autonomia als 80 anys dependrà directament de la força que avui es construeixi

Malgrat la seva espectacular capacitat, entre els 30 i els 40 anys assolim el nostre pic de massa òssia i muscular. És aleshores quan arriba el moment decisiu: com més alt sigui aquest pic, més marge de pèrdua hi ha abans d’entrar en una zona de risc de fractura o discapacitat.

En aquest context, l’entrenament de força sotmet l’os a una tensió mecànica que l’obliga a enfortir-se. En altres paraules, l’autonomia als 80 anys dependrà directament de la força que avui es construeixi, i per construir aquesta força de forma funcional hem de tenir en compte quatre factors clau:

•Es recomana realitzar exercicis de força de 2 a 4 vegades per setmana, ja que amb menys de dos dies es fa difícil progressar i amb més de quatre podria ser contraproduent.

•Una sessió de força efectiva acostuma a durar entre 40 i 75 minuts. Aquest temps s’ ha de distribuir inicialment en uns 10 minuts d’ escalfaments dinàmics i activació, 35-50 minuts de treball real de força i acabar amb 5-10 minuts d’ estiraments lleugers.

•En el cas de les persones joves, no és tan rellevant la durada com la intensitat de l’entrenament. En canvi, en persones grans, tots dos van de la mà; l’estímul ha de ser progressiu i arribar a ser intens, però, d’altra banda, apropiat a la seva casuística.

•L’exercici ha d’anar acompanyat d’una nutrició i hidratació adequades i un bon descans nocturn des de joves, perquè el sistema digestiu i metabòlic estigui acostumat a aprofitar bé els nutrients quan arribem a la vellesa.

Quins exercicis ens beneficiaran en el futur?

Perquè una persona gran sigui independent, necessita bàsicament tres coses: força al tren inferior (a les cames), estabilitat central i capacitat de manipulació d’objectes per a la seva activitat a la vida diària. En

primer lloc, els extensors del genoll i maluc (quàdriceps i glutis) són els músculs més crítics. Són els que et permeten aixecar-te d’una cadira, pujar escales i, el més important, frenar el cos en ensopegades i caigudes.

Els músculs de l’estabilitat principalment són els músculs que conformen el CORE (abdominals, glutis i els músculs de la columna vertebral lumbar).

L’objectiu de treballar aquesta zona no és definir els abdominals en forma de “tauleta”, sinó que els músculs profunds de l’abdomen i l’esquena mantinguin la columna ben dreta, obtenint un bon to muscular. Això prevé el dolor lumbar crònic a nivell de la columna vertebral i proporciona l’estabilitat pèlvica que permet transmetre la força i l’explosivitat cap a les cames i la resta del cos.

Finalment, la força d’agafada va correlacionada amb accions bàsiques com assegurar la nutrició, adquirir un nivell d’higiene necessari i proporcionar seguretat.

Exercici de força i menopausa

En el cas de les dones, se suma encara un altre benefici a la llista, i és que arribar a la menopausa amb una reserva alta de massa muscular i una bona densitat de receptors d’estrogen (la principal hormona afectada

El rem amb manuella unilateral en banc és un dels exercicis més eficaços per al desenvolupament de l’esquena.

L’objectiu de treballar el CORE és que els músculs profunds de l’abdomen i l’esquena mantinguin la columna ben dreta

en aquest procés, encarregada de reparar les fibres i la síntesi de proteïnes) en les cèl·lules significa partir d’un nivell molt més alt.

Des de la menopausa fins a l’envelliment es perd massa muscular (sarcopenia) i, de forma encara més accelerada, disminueix la força (dinapènia), en part a causa de la pèrdua d’estrògens, que accelera la destrucció òssia. Però si els músculs estan forts, continuen enviant senyals mecànics de “construcció” a l’os, compensant en gran mesura la falta del senyal químic procedent dels estrògens. A més, l’entrenament de força serà també més efectiu que el cardio lleuger per reduir específicament el greix visceral típic d’aquesta etapa.

Més enllà de la menopausa, per aconseguir aquesta base muscular sòlida, alguns innegociables en la rutina haurien de ser:

•L’esquat amb salt, que genera un impacte controlat al coll del fèmur.

•El llançament de pilota medicinal (slam), que millora la potència del CORE i el tren superior, essencial per mantenir la postura ben dreta.

•La pujada a calaix (step-up), que enforteix els glutis i millora l’equilibri unipodal, clau per evitar caigudes en el futur.

M’he donat un cop al cap: haig de preocupar-me?

El traumatisme cranioencefàlic (TCE) és una de les causes més freqüents d’atenció a urgències. Segons l’Organització Mundial de la Salut, els TCE són una causa important de mortalitat i discapacitat a tot el món.

Aproximadament el 70–90% dels TCE atesos són lleus (coneguts com a commoció cerebral). No obstant això, un petit percentatge pot complicar-se amb hemorràgies intracranials, més freqüents en persones grans, pacients anticoagulats o després d’accidents d’alta energia..

Què passa dins del cap?

En rebre un cop, el cervell, que és una estructura tova que no està rígidament subjecta, es desplaça dins del crani. Això pot produir:

• Una commoció cerebral: Provoca una alteració funcional transitòria sense cap lesió estructural visible.

• Una contusió cerebral: Provoca una petita lesió amb dany tissular, és a dir, infamació, dolor i fins i tot alguna petita alteració funcional.

• Un hematoma intracranial: Provoca l’acumulació de sang (epidural, subdural o intracerebral), podent augmentar la pressió dins del crani.

Davant de qualsevol d’aquestes opcions, el risc no sempre és immediat, ja que algunes hemorràgies poden desenvolupar-se lentament en les primeres 24–48 hores, d’aquí que es recomani vigilar l’evolució i acudir a urgències si apareixen símptomes com mal de cap intens, vòmits, somnolència excessiva o qualsevol canvi neurològic.

“Test” ràpid després d’un cop al cap

1. He perdut el coneixement, encara que sigui uns segons?

2. Em costa recordar l’ocorregut abans i després del cop?

3. Estic prenent anticoagulants?

4. Tinc més de 65 anys?

5. El dolor empitjora en comptes de millorar?

Si la resposta és sí a qualsevol de les tres primeres, o apareixen símptomes d’empitjorament, s’ha de consultar un metge de forma urgent.

Com pot evoluciona un cop al cap?

Evolució favorable:

• Dolor lleu-moderat que millora amb analgèsics habituals.

• Sensació d’atordiment transitòria.

• Recuperació completa en hores o pocs dies. Senyals d’ empitjorament:

• Dolor de cap intens i progressiu.

• Vòmits repetits.

• Somnolència creixent o dificultat per despertar.

• Desorientació, canvis de conducta o parla estranya.

• Debilitat en un braç o cama.

• Convulsions.

Cooperatives i medicina social

El Grup ASISA compleix els seus objectius de creixement el 2025

ASISA i ASISA Vida, les asseguradores del Grup ASISA, van assolir un volum de primes de 1.890,52 milions d’euros i les empreses assistencials, liderades pel Grup HLA, van facturar 725,5 milions.

El Grup ASISA ha celebrat la seva Junta Consultiva anual, en la qual ha presentat els seus resultats de 2025, un exercici en el qual la companyia va seguir desenvolupant els seus plans estratègics i va complir el seu objectiu d’impulsar un creixement rendible en les seves principals àrees d’activitat. En l’àmbit assegurador, la companyia va assolir un volum de primes total (a Espanya i Portugal) de 1.890,52 milions d’euros, després de créixer un 21,1%, mentre que a l’àmbit assistencial, la seva facturació va arribar als 725,5 milions d’euros, un 7,3% més que l’any anterior.

Aquests resultats, que recullen l’ impacte del nou concert de Muface i de l’ estratègia comercial de la companyia per créixer en l’ àmbit assegurador privat, mostren la solidesa del creixement del Grup ASISA, la seva capacitat per atendre nous assegurats i pacients, i l’avenç en els processos de transformació i diversificació de la seva activitat.

El Dr. Francisco Ivorra, president del Grup ASISA, destaca que “el Grup ASISA va acon-

seguir el 2025 els millors resultats de la seva història. Malgrat la incertesa amb què vam iniciar l’exercici, la millora en el concert de Muface i la nostra capacitat per atendre nous assegurats i pacients ens han permès seguir creixent i desenvolupant els nostres plans de transformació i modernització. El Grup ASISA és avui una companyia més solvent i sòlida i més necessària que mai per garantir el benestar i la salut de milions de persones, famílies i empreses”.

Aquest creixement permetrà al Grup ASISA seguir consolidant el seu model cooperatiu, ba-

sat en la reinversió del benefici per al desenvolupament de la seva xarxa assistencial pròpia, la formació dels seus professionals i la millora de la qualitat assistencial. Als darrers deu anys (2016-2025), el Grup ASISA ha invertit 509,3 milions d’euros (53 milions el 2025) després de generar un resultat acumulat abans d’impostos de més de 348,2 milions d’euros.

En els propers anys, el Grup ASISA seguirà desenvolupant el seu pla estratègic, que es concentra en cinc grans àrees: 1) diversificar la seva activitat asseguradora i transformar el seu model comercial per a créixer de manera rendible; 2) enfortir la seva xarxa assistencial pròpia; 3) cercar noves oportunitats a l’exterior per incrementar la seva presència internacional; 4) accelerar el seu procés de transformació digital; i, finalment, 5) avançar en els seus compromisos en matèria ESG.

En aquest darrer punt, de fet, el grup ja compta amb algunes fites per celebrar: els empleats han rebut més de 84.000 hores de formació i s’ha aconseguit reduir un 50% l’absentisme laboral. En aquest context, ASISA va tornar a ser elegida per setè any consecutiu entre les 100 millors empreses per treballar a Espanya en un estudi encarregat per la revista Forbes. El 2025 el Grup ASISA també ha aconseguit convertir-se en un dels primers grups del sector salut a ser neutre en carboni en els abasts 1 i 2.

ASISA Vida compleix 10 anys consolidada com l’asseguradora de vida més competitiva a Espanya

ASISA Vida celebra enguany el seu desè aniversari consolidada com una de les companyies més competitives del mercat espanyol d’assegurances de vida risc. Des del seu naixement el 2016, ASISA Vida ha desenvolupat una àmplia xarxa comercial i compta amb una cartera de productes que dona resposta ajustada a les necessitats de protecció de cada família.

A la darrera dècada, ASISA Vida ha liderat l’aposta del Grup ASISA per diversificar la seva activitat asseguradora i cuidar de manera integral el benestar dels seus

assegurats amb productes cada vegada més flexibles, més senzills d’entendre i, sobretot, fàcilment accessibles.

Aquesta evolució ha anat de la mà d’un increment constant d’assegurats i volum de primes, cosa que ha permès a la companyia avançar amb solidesa i presentar any rere any creixements superiors a la mitjana del mercat. Durant el 2025, ASISA Vida va mantenir aquesta aposta pel creixement: el seu volum de primes es va incrementar un 18% a Espanya i Portugal, superant els 150.000 assegurats.

El Grup HLA va atendre 3,3 milions de pacients el 2025

570.000 urgències, 180.000 intervencions quirúrgiques i més d’1 milió de proves de diagnòstic per imatge.

El Grup Hospitalari HLA va atendre més de 3,3 milions de consultes el 2025, superant novament els registres de l’exercici anterior. Aquests resultats reflecteixen la consolidació del grup com a referent en innovació clínica i tecnològica.

Durant el passat any 2025, el Grup HLA va atendre 570.000 urgències i més de 210.000 estades hospitalàries. A més, va realitzar prop de 180.000 intervencions quirúrgiques, 1 milió de proves de diagnòstic per imatge i prop de 20 milions de determinacions de laboratori.

La incorporació de la intel·ligència artificial

El 2025, HLA s’ha consolidat com a referència en innovació clínica i tecnològica amb la incorporació en la clínica HLA Vistahermosa d’Alacant del primer robot Da Vinci de la ciutat. Aquesta tecnologia permet realitzar cirurgia mínimament invasives amb una precisió mil·limètrica, millorant el control del cirurgià en cada gest quirúrgic i repercutint directament en una recuperació accelerada del pacient. Aquesta incorporació se suma als altres dos robots Da Vinci amb els quals ja compta el grup hospitalari als seus centres de Màlaga i Madrid, i a un quart que se sumarà el 2026 a Almeria.

En el terreny del diagnòstic, el centre d’Almería del Grup HLA ha incorporat el 2025 un TAC d’última generació amb intel·ligència artificial, exemple que va seguir la clínica HLA Montpeller de Saragossa, incorporant un TAC de les mateixes característiques.

D’altra banda, el Grup Hospitalari HLA ha incorporat un nou sistema de citació a través de WhatsApp amb intel·ligència artificial pioner a Espanya. El sistema ha estat testat sobre una experiència acumulada de més de 280 milions de cites.

ASISA defensa l’aportació al sistema sanitari del cooperativisme

El Dr. José Carlos Sánchez Marcos, conseller de Lavinia i delegat d’ASISA a Àvila, ha participat a la Universitat Catòlica d’Àvila (UCAV) a la VII Setmana Universitària de l’Economia Social 2026. A la seva ponència ha explicat el model cooperatiu del Grup ASISA i ha defensat l’aportació de la sanitat privada i de la col·laboració pública-privada per garantir la qualitat i l’accessibilitat del sistema sanitari.

Al col·loqui amb els estudiants, el Dr. Sánchez Marcos ha analitzat l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) al sector sanitari; la importància d’establir mecanismes que facilitin l’intercanvi de dades sanitàries per facilitar els tràmits i l’assistència als pacients; les mobilitzacions dels professionals mèdics contra la reforma de l’estatut marc; i la necessitat d’impulsar la recerca científica.

HLA Universitari Moncloa, a la llista espanyola de millors hospitals del món

L’Hospital HLA Universitari Moncloa ha estat inclòs per sisè any consecutiu en el rànquing de millors hospitals del món de la revista estatunidenca Newsweek. La llista espanyola d’aquest llistat situa l’hospital madrileny al número 53 dels millors del país.

És la sisena vegada que HLA Universitari Moncloa apareix en aquest estudi que classifica cada any més de 2.500 hospitals tant públics com privats de 32 països amb l’objectiu de proporcionar una comparació basada en dades de la reputació i el rendiment dels hospitals entre països.

ASISA es converteix en patrocinador principal del Club Joventut Badalona

El Club Joventut Badalona i ASISA han arribat a un acord pel qual la companyia asseguradora es converteix en patrocinador principal del club per al que resta de temporada i per les properes dues.

Com a part principal d’aquest acord, el primer equip lluirà la marca a la samarreta oficial i el primer equip masculí passarà a denominar-se oficialment ASISA Joventut en totes les competicions oficials i comunicacions institucionals, amb presència de la marca als suports corporatius al Palau Olímpic.

del patrocini al Palau Olímpic.

La presentació oficial va tenir lloc just abans de l’inici del partit de Lliga Endesa davant el València Basket, on, sota el lema “95 anys i seguim anomenant-nos Joventut”, s’ha descobert el logotip i s’ha presentat públicament la imatge de la samarreta amb la nova marca. Aquesta aliança entre totes dues entitats suposa un pas important per reforçar el creixement del Club, acompanyat per una marca referent en el sector assegurador sanitari a Espanya.

Cooperatives i medicina social

Assistència

Sanitària impulsa una nova edició del programa de beques per a professionals de

la salut

L’Hospital de Barcelona reforça la seva aposta per la formació continuada el 2026

L’Hospital de Barcelona consolida el 2026 el seu compromís amb la capacitació i la formació continuada dels seus equips i d’altres professionals i centres sanitaris. Seguint la línia d’anys anteriors, el calendari inclourà nombroses cites orientades a compartir coneixement i fomentar l’excel·lència clínica. A l’abril acollirà el curs de TAC i RM de la Societat Espanyola de Cirurgia Podiàtrica, a mitjans de maig celebrarà la primera jornada d’infermeria, coincidint amb el Dia Mundial de la Infermeria, i de l’11 al 12 de juny tindrà lloc el curs d’ecografia aplicada a la cirurgia plàstica i reparadora. Ja a la tardor se celebrarà l’onzena Jornada sobre Salut de l’Embaràs. Amb aquestes iniciatives, el centre reafirma el seu paper com a referent docent en l’àmbit de la salut i la medicina.

La convocatòria reforça el compromís amb la formació d’excel·lència dels professionals sanitaris i consolida una iniciativa que ja ha destinat 498.000 euros a 531 estudiants des del 2008.

Assistència Sanitària ha obert una nova convocatòria del seu Programa de Beques per a Professionals de la Salut, una iniciativa consolidada que reafirma, un any més, el compromís de l’entitat amb la formació continuada i l’excel·lència assistencial.

El programa s’adreça a professionals de la salut que cursin estudis de màster o postgrau a universitats catalanes durant l’actual curs acadèmic 2025-26. Els ajuts cobreixen el 50% de l’import de la matrícula i tenen com a objectiu facilitar l’accés a una formació especialitzada i d’alt nivell, imprescindible per afrontar els reptes clínics, tecnològics i organitzatius del sector sanitari.

El procés de selecció es durà a terme d’acord amb criteris acadèmics i professionals, amb especial atenció a l’excel·lència, la trajectòria i la vocació de servei dels candidats. La comunicació dels resultats està prevista per al 8 de juny i el lliurament de diplomes tindrà lloc a partir del 25 de juny.

Des de la seva creació el 2008, el Programa de Beques d’Assistència Sanitària ha rebut 4.500 sol·licituds i s’ha consolidat

com una eina eficaç de suport al desenvolupament professional. En aquest període, l’entitat ha destinat 498.000 euros a la formació de 531 estudiants, contribuint de forma directa a l’especialització i al progrés del col·lectiu sanitari.

Més enllà de les xifres, el programa ha permès reforçar equips assistencials, impulsar noves àrees d’ especialització i revertir el coneixement adquirit en una millora tangible de la qualitat assistencial. Aquesta aposta sostinguda respon al model d’entitat d’Assistència Sanitària, fundada, gestionada i dirigida per professionals de la salut, amb una clara orientació a garantir les millors condicions per a l’exercici de la medicina i l’atenció als pacients.

En un context de transformació constant del sistema sanitari i de les demandes de reconeixement del col·lectiu mèdic, la formació continuada esdevé un factor clau per assegurar la qualitat, la innovació i la capacitat d’adaptació. Amb aquesta nova edició del programa de beques, Assistència Sanitària reafirma la seva voluntat d’acompanyar el talent i de contribuir activament a l’enfortiment del sistema sanitari català.

El servei de nutrició i coaching nutricional d’Assistència Sanitària es consolida en el primer any

En un context en què l’alimentació i els hàbits de vida ocupen un lloc central en la conversa social, el Servei de Nutrició i coaching nutricional d’ Assistència Sanitària es consolida com una proposta plenament vigent i alineada amb les necessitats actuals. Lluny de plantejaments generalistes o dietes passatgeres, el servei ofereix un enfocament integral, personalitzat i basat en el rigor científic. Està orientat tant a persones amb diagnòstic clínic que necessiten adaptar la seva alimentació –com diabetis, hipertensió o trastorns digestius– com als qui volen millorar el seu benestar, gestionar canvis vitals o reforçar la seva relació amb el menjar des de la motivació i la constància.

La combinació de valoració clínica i nutricional, plans d’ acció individualitzats i seguiment continuat es complementa amb el coaching nutricional, que facilita la incorporació real i sostenible de nous hàbits. Aquest servei reflecteix el compromís d’Assistència Sanitària amb una medicina que preveu, acompanya i situa la persona al centre.

L’Hospital de Barcelona incorpora el sistema

quirúrgic Da Vinci

per a la cirurgia urològica

La nova tecnologia robòtica permet una cirurgia mínimament invasiva, amb més precisió, millor recuperació i una experiència més favorable per al pacient.

L’Hospital de Barcelona fa un pas endavant en la innovació tecnològica amb la incorporació d’un sistema quirúrgic Da Vinci, una eina d’última generació que reforça l’excel·lència assistencial del centre. Aquest nou equipament, que ha començat a utilitzar-se inicialment en intervencions d’urologia, permet abordar patologies complexes amb un alt nivell de precisió i seguretat, alhora que millora de forma significativa la recuperació dels pacients.

La cirurgia robòtica s’ha consolidat en els darrers anys com una de les grans transformacions de la pràctica quirúrgica, especialment en l’àmbit de la urologia oncològica. El sistema Da Vinci facilita una cirurgia mínimament invasiva mitjançant una visió tridimensional d’alta definició i un control extremadament precís dels instruments quirúrgics. Aquestes característiques resulten especialment rellevants en intervencions com la cirurgia del càncer de pròstata, en les quals

cal actuar amb la màxima exactitud en una zona anatòmica delicada.

Entre els principals beneficis per al pacient destaquen una menor agressió quirúrgica, una reducció del dolor postoperatori, una menor pèrdua de sang i una disminució del risc de complicacions. Tot això es tradueix en una recuperació més ràpida. A més, la precisió del sistema robòtic contribueix a una millor preservació de funcions clau com la continència urinària i la funció sexual, aspectes fonamentals per a la qualitat de vida després de la cirurgia.

Assistència Sanitària llança una campanya que reivindica l’essència dels seus valors

L’asseguradora va presentar al febrer la seva nova campanya de comunicació amb un plantejament que sorprèn per la seva originalitat i s’allunya de les fórmules habituals del sector. Davant promocions centrades en descomptes o en l’enumeració de cobertures, l’organització posa el focus en els seus valors i en la seva singularitat com a model nascut del cooperativisme sanitari i format per metges.

La iniciativa subratlla els trets diferencials que defineixen Assistència Sanitària des del seu origen: una entitat creada, gestionada i orientada per professionals de la salut, amb principis irrenunciables de servei al pacient i una visió que prioritza la qualitat assistencial i el criteri professional per sobre d’objectius estrictament economicistes.

Més enllà dels canals convencionals, la campanya es recolza també en diversos articles publicats en capçaleres de referència del territori català, on es desenvolupen amb més profunditat els eixos al voltant dels quals gira Assistència Sanitària. L’objectiu és transmetre l’essència d’una organització que situa els metges al centre i entén la medicina com a compromís, proximitat i responsabilitat compartida.

Pediatria estrena unes instal·lacions renovades i adaptades a les necessitats actuals

La Unitat de Pediatria de l’Hospital de Barcelona ha iniciat una nova etapa amb la posada en funcionament de les seves instal·lacions completament renovades, després de diversos mesos d’obres.

El projecte, que va culminar el passat mes de febrer, respon a la voluntat d’adaptar els espais assistencials a les necessitats actuals dels infants, les seves famílies i els professionals que treballen a la unitat, reforçant així el compromís amb una atenció sanitària de qualitat, segura i humanitzada. La renovació ha permès actualitzar de manera integral la unitat, incorporant espais més amplis, funcionals i confortables.

El nou disseny prioritza tant el benestar dels pacients pediàtrics com l’acompanyament familiar, un element clau a l’atenció infantil. En aquest sentit, les noves instal·lacions afavoreixen un entorn més

acollidor, pensat perquè els nens i nenes se sentin més tranquils durant la seva estada hospitalària i perquè les famílies puguin viure el procés assistencial amb més comoditat.

La unitat renovada inclou l’àrea d’hospitalització pediàtrica, nous boxs destinats a la cirurgia ambulatòria i espais específics per a la Neonatologia. Aquesta última àrea ha estat concebuda seguint les tendències actuals en l’atenció als nounats, facilitant l’estada conjunta del nadó i la seva família en un mateix espai des del moment del part.

Cooperatives i medicina social

I + Med: una cooperativa de científics al servei de la salut

La Fundació Espriu ha visitat La Casa de los Científicos, una seu avantguardista que simbolitza l’èxit del model cooperatiu fusionat amb l’alta tecnologia.

El passat 20 de febrer, Carlos Zarco, director general de la Fundació Espriu, va realitzar una visita institucional a les instal·lacions d’i+Med, la cooperativa d’enginyeria biomèdica situada al Campus Vitòria-Gasteiz del Parc Tecnològic d’Euskadi. La trobada li va permetre conèixer de primera mà La Casa de los Científicos, una seu avantguardista de més de 4.000 m² inaugurada el 2025 que simbolitza l’èxit del model cooperatiu aplicat a l’alta tecnologia. Des de la seva constitució el 2013, i+Med s’ha consolidat

com un referent en el camp dels nanohidrogels intel·ligents i l’alliberament controlat de fàrmacs, una tecnologia dissenyada per administrar un medicament al cos a través d’estructures microscòpiques capaces de controlar com i quan actua el principi actiu tenint en compte les necessitats personals del pacient.

Però a més dels seus avenços en biomedicina, un element distintiu d’ aquesta entitat és la seva fórmula jurídica. Es tracta d’una coope-

L’ONU estableix l’Any Internacional de les Cooperatives cada deu anys

Després de l’èxit de la declaració de 2012 i de 2025 com a Any Internacional de les Cooperatives, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha fet un pas històric per consolidar el paper del cooperativisme en l’agenda global. En una resolució adoptada recentment, l’organisme internacional ha proposat establir una periodicitat fixa per a aquesta commemoració, celebrant l’Any Internacional de les Cooperatives cada deu anys. Amb aquesta decisió, que situa la propera cita mundial el 2035, l’ONU vol “fomentar l’aprofitament efectiu del model empresarial cooperatiu per tal d’impulsar el desenvolupament social i econòmic”.

El Monitor Cooperatiu Mundial revela la magnitud del sector

El passat 27 de gener, l’Institut Europeu de Recerca sobre Empreses Cooperatives i Socials (Euricse) i l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) van presentar l’edició 2025 del Monitor Cooperatiu Mundial (WCM). Aquest informe, que ja assoleix la seva tretzena edició, s’ha consolidat com l’eina essencial per mesurar la contribució econòmica i l’impacte social de les majors cooperatives del món.

Amb aquest moviment, el cooperativisme assoleix un reconeixement sense parangó en el context econòmic internacional, en convertir-se en l’únic model empresarial que compta amb una cita mundial garantida i programada cada dècada en el calendari de les Nacions Unides.

Aquest fet diferencial subratlla la creixent constatació per part de la comunitat internacional que l’empresa cooperativa és, a més d’un actor econòmic consolidat, una peça estructural indispensable per al desenvolupament sostenible i la generació de prosperitat. En institucionalitzar aquesta celebració, l’ONU envia un missatge clar als governs sobre la importància de crear marcs jurídics i socials que afavoreixin el desenvolupament del cooperativisme.

La publicació d’enguany assoleix una rellevància especial en commemorar l’Any Internacional de les Cooperatives 2025, proclamat per les Nacions Unides. Les dades més destacades de l’informe revelen la magnitud del sector: les 300 majors cooperatives del món acumulen una facturació conjunta de 2,78 bilions de dòlars, superior a la xifra mesurada en l’edició anterior. Un creixement que demostra la vitalitat d’aquest model empresarial davant dels complexes reptes globals.

En l’àmbit sectorial, Unimed del Brasil reafirma la seva posició com a líder mundial

rativa integrada per més de 100 científics i investigadors que aporten el seu talent en àrees crítiques com la traumatologia, la medicina estètica, l’oftalmologia i la dermatologia.

Els responsables de la cooperativa expliquen que “i+Med va néixer amb l’objectiu de posar la ciència i les persones al centre, per davant de la ràtio financera” i asseguren que per aconseguir-ho “la clau és situar al cor de l’empresa la ciència i les persones generadores del coneixement”.

Aquesta filosofia, que equilibra la rendibilitat amb el benestar humà, reforça el model cooperatiu com una via d’excel·lència per a la recerca en medicina. i+Med demostra que el talent col·lectiu i la vocació investigadora són magnífics aliats per millorar la qualitat de vida dels pacients.

L’ informe es pot consultar en aquest enllaç:

en el sector salut. La cooperativa mèdica destaca especialment per la seva elevada ràtio de facturació respecte del PIB per càpita, un indicador que evidencia el seu extraordinari impacte social al país.

La Fundació Espriu torna a figurar en els llocs d’honor de l’informe. En el rànquing sectorial de salut, la institució consolida la seva tercera posició mundial en volum de facturació, mantenint el lideratge assolit en anys anteriors. Respecte al rànquing general de les 300 majors cooperatives del planeta (Top 300), la Fundació Espriu se situa en el lloc 234, reafirmant la seva

posició com a referent internacional de l’economia social espanyola.

L’edició del 2025 inclou un article especial amb entrevistes a personalitats de referència del moviment. Carlos Zarco, director general de la Fundació Espriu, contribueix a aquesta secció destacant el paper cabdal de les cooperatives de salut. Segons Zarco, aquestes organitzacions són peces clau per avançar cap a la cobertura sanitària universal, ja que el model cooperatiu, a més de ser eficient i competitiu, actua com un potent motor per promoure el desenvolupament social i el benestar de les comunitats.

El concepte de rendibilitat a les cooperatives

L’Organització Internacional del Treball (OIT) ha publicat un document l’objectiu del qual és aclarir la relació entre el model cooperatiu i el concepte de rendibilitat. L’organisme de les Nacions Unides aborda errors comuns en la interpretació de l’economia cooperativa, explicant que, si bé les cooperatives han de ser econòmicament viables, el seu objectiu principal no és maximitzar els guanys per als accionistes externs.

L’informe de l’OIT destaca que per a una cooperativa qualsevol excedent financer és un mitjà per assolir un fi, per exemple, satisfer les necessitats dels seus socis, més que un fi en si mateix. En reinvertir els excedents en millors serveis, menors costos o projectes socials, les cooperatives demostren una alternativa sostenible i ètica als models de negoci centrats en el capital. Aquest aclariment és especialment rellevant per a les cooperatives de salut, on la prioritat és sempre el benestar dels pacients i la dignitat professional del personal sanitari.

L’informe es pot consultar en aquest enllaç:

QUÈ SABEM AVUI QUE NO SABÍEM AHIR

Estem vivint un període revolucionari en la investigació sanitària, que permet ser optimistes respecte al tractament de moltes malalties que, a dia d’avui, continuen essent grans problemes sanitaris a nivell mundial. Per conèixer millor aquests avenços, conversem amb reputats metges que combinen l’assistència

als pacients amb els projectes d’investigació.

per Enric Ros

Sens dubte, la investigació mèdica és el pilar fonamental que permet que l’atenció sanitària continuï evolucionant. Gràcies a la tasca dels científics que participen en aquests projectes, es poden desenvolupar nous tractaments, tecnologies, protocols i estratègies de prevenció. Com bé explica el Dr. Antoni Castells, gastroenteròleg, director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona i director del Grup de Recerca en Oncologia Gastrointestinal i Pancreàtica de l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer), els professionals sanitaris “tenim clar que no és possible oferir una assistència de qualitat sense una bona recerca que ens permeti respondre les preguntes que sovint sorgeixen a la consulta”.

A més, hem de ser conscients que estem vivint un moment especialment interessant per a la tasca investigadora, en el qual “les transformacions succeeixen en qüestió de mesos, més que en anys”, com assenyala la Dra. Concepción Gómez Gavara, especialista en Cirugia Hepatobiliar, Pancreàtica i Trasplantaments a l’Hospital de Barcelona i investigadora al camp de l’avaluació d’òrgans amb Intel·ligència Artificial (IA).

vencionista a l’Hospital HLA La Vega de Múrcia, qui està convençut que “estem vivint un creixement en els resultats de la investigació que qualifico d’exponencial, sobretot gràcies a l’aplicació de la Intel·ligència Artificial”. I també amb la del Dr. Javier Pérez Pallarés, especialista en Pneumologia i Pneumologia Intervencionista, cap de Pneumologia a l’esmentat hospital HLA La Vega de Múrcia, qui es mostra molt esperançat respecte a les possibilitats que oferirà la integració tecnològica en l’activitat mèdica.

“L’estalvi de temps que la tecnologia ens brinda ha de servir per fer-nos brillar encara més com a éssers humans”

La seva opinió coincideix amb la del Dr. José Manuel Felices, especialista en Radiologia Diagnòstica i Inter-

No obstant això, la IA no ha de convertir-se en un substitut que despersonalitzi l’atenció mèdica. Ben al contrari, es tracta que “serveixi perquè puguem comprovar quant ens aporta realment o en quines activitats seguim sent insubstituïbles”, assenyala el Dr. Felices. Per a aquest metge radiòleg, és important que l’estalvi de temps que la tecnologia ens brinda no serveixi per incrementar el nivell de producció en consulta, “sinó per fer-nos brillar encara més com a éssers humans”. En la seva opinió, és molt important que la disminució de càrrega de treball permeti “que puguem explicar-li més i millor al pacient què li passa i quins tractaments anem a aplicar-li. L’objectiu és que serveixi per millorar la comunicació entre metge i pacient”.

La investigació no és una despesa, és una inversió

A l’actualitat, alguns problemes de salut pública com el càncer o les malalties cardiovasculars i les degeneratives s’han convertit en els principals motius d’ingrés als hospitals. Això suposa destinar una gran quantitat de recursos sanitaris. Afortunadament, “cada vegada més persones tenen clar que la recerca no és una despesa, sinó una inversió”, afirma el Dr. Castells.

Per seguir avançant en aquesta direcció de compromís amb la ciència, a finals de l’any passat el Consell de Ministres del Govern va acordar destinar més de 152 milions d’euros a la convocatòria del 2026 de l’Acció Estratègica de Salut, que és — com bé ha explicat la ministra de Ciència, Innovació i Universitats Diana Morant — “la principal convocatòria per finançar la recerca biomèdica i en ciències de la salut amb major impacte en el benestar de la ciutadania”.

La ministra ha detallat que, en aquesta convocatòria, es prioritzen temes com la investigació del càncer infantil, la investigació de les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, les malalties infeccioses i la investigació per a la preparació davant pandèmies.

Com funciona un procés INVESTIGADOR?

L’aplicació d’una sèrie de procediments i fases en un estudi clínic ha servit per progressar a passos agegantats en la troballa de noves maneres de tractar moltes malalties.

La medicina ha pogut avançar de forma notable gràcies a l’aplicació del mètode científic. Els assajos clínics han jugat un important paper en el descobriment de noves maneres de prevenir, identificar o

tractar malalties. Normalment, l’assaig clínic sol partir d’una pregunta o un repte llançat pel grup investigador, que busca ampliar el coneixement en un camp determinat.

El primer pas és dissenyar un estudi, que inclou un protocol detallat d’actuació. Aquest ha de ser aprovat per un comitè d’ètica o bé per la Junta de Revisió Institucional (IRB), que és un grup independent de membres de la comunitat mèdica i científica que s’encarrega d’examinar, aprovar i vigilar els processos d’investigació, especialment quan es treballa amb éssers humans.

Un cop obtinguda l’aprovació, arriba el moment de l’execució, que inclou reclutar un grup seleccionat de participants voluntaris, identificats segons criteris científics. Un exemple de recerca habitual podria ser l’avaluació de l’eficàcia d’un tractament mitjançant una anàlisi clínica. Per a això, és necessari passar per una sèrie de fases (quatre, en total) que permetin obtenir

més informació sobre el seu funcionament en pacients, la seva efectivitat, els efectes secundaris que pot provocar, els riscs que podria comportar, etc. Per suposat, els participants compten amb drets i proteccions.

Tipus d’anàlisis clíniques

• Assaigs de prevenció: Busquen prevenir l’aparició d’una malaltia en persones sanes o la reaparició en pacients que l’havien tinguda, però havien aconseguit curar-se’n, mitjançant la millora de certs indicadors.

• Assaigs sobre qualitat de vida: Tracten d’identificar factors que serveixin per millorar la salut general o la situació de persones que pateixen una determinada malaltia.

• Assaigs de detecció: Exploren noves formes o millores en els processos per a la identificació d’una dolència.

• Assaigs de diagnòstic: Busquen obtenir maneres més precises o senzilles de diagnosticar una malaltia.

Per avaluar l’eficàcia d’un tractament cal passar fins a quatre fases que permeten obtenir més informació

• Assaigs de tractament: Avaluen fàrmacs o tractaments (per exemple, mètodes quirúrgics o metodologies) per combatre o tractar una malaltia.

• Assaigs conductuals: Tracten de descobrir formes de promoure canvis en la conducta de les persones que contribueixin a millorar la seva salut.

Els investigadors dissenyen meticulosament tots els processos per assegurar que l’obtenció de dades sigui correcta i precisa. Sovint recorren a mètodes per verificar que els participants o investigadors no influeixen en el procés. Així, els estudis anomenats “a cec” o “emmascarats” eviten que els participants (i de vegades també els mateixos científics) sàpiguen quin fàrmac s’ha administrat per no condicionar la resposta.

L’aplicació rigorosa d’aquesta metodologia ha servit perquè la medicina ampliï el seu coneixement de forma exponencial, proposant noves formes de millorar la salut de les persones.

Espanya, líder en recerca

Els temps del “¡Que inventen ellos!” han quedat definitivament enrere. Tal com publicava recentment l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), Espanya es va consolidar el 2025 com el país més actiu en recerca clínica dins de la Unió Europea.

De fet, el nostre país s’ha convertit en un autèntic referent en algunes àrees clau com la investigació de fàrmacs destinats al tractament del càncer, amb un 40% del total d’assaigs clínics autoritzats a nivell nacional. També ocupa un lloc destacat en camps que precisen d’ un alt grau d’ especialització, com el tractament de les malalties rares, les teràpies avançades i el desenvolupament de medicaments innovadors.

El 2025, l’AEMPS va autoritzar un total de. 378 assaigs en oncologia, desenvolupats en hospitals espanyols de referència a nivell europeu. El segueixen en importància les investigacions de patologies del sistema immunitari, amb un 10,5% d’estudis autoritzats; del sistema nerviós, amb un 6,9%; de patologies cardiovasculars, amb un 6,2%; i de tracte respiratori, amb un 4,4%. Un 22,5% de les investigacions que es van realitzar al nostre país, a més, estaven centrades en malalties rares.

Avantatges

de l’ús de LA IA EN LA RECERCA i l’assistència sanitària

L’aliança entre medicina i enginyeria és essencial per obtenir resultats que siguin útils per a la recerca. “Els metges ens hem implicat en els processos tecnològics perquè puguin desenvolupar-se models en funció de les nostres necessitats”, explica la Dra. Concepción Gómez Gavara. Aquesta investigadora va començar a entrenar models d’Intel·ligència Artificial amb dades de pacients ja el 2018. Des d’aleshores, ha pogut comprovar àmpliament l’enorme utilitat de recórrer a aquest tipus d’eines per millorar la praxi mèdica. Amb ella, conversem sobre alguns dels principals avantatges que ofereix l’aplicació de la IA en la recerca i l’assistència als pacients.

Rapidesa

“La intel·ligència artificial permet accelerar molts processos. Treballs que abans es feien en un any, ara es poden fer en uns tres mesos”.

Precisió

“Quan els metges avaluem els fetges, rondem una taxa d’encert de, aproximadament, el 50%. Sovint, per prudència, rebutjàvem òrgans que, en realitat, eren aptes per al trasplantament. El model d’IA, en canvi, aconsegueix una precisió molt superior, al voltant del 85%. Actualment, seguim treballant perquè pugui assolir el 90 o 95% d’efectivitat”.

La transformació digital ha marcat un abans un després en la medicina, ja que permet obtenir més informació, augmentar la velocitat i la precisió en l’execució de tasques i contribuir a l’elaboració de diagnòstics o a l’assignació de tractaments.

Objectivitat

“Els metges que ens considerem innovadors creiem en la millora contínua. Per a nosaltres, la tecnologia ha de ser un suport per a la presa de decisions més informades, gràcies a la visió 3D que aporten els robots”.

Visió millorada

“En la investigació per fluorescència, la IA és capaç de distingir molt millor què és tumor i què no. Gràcies a això, estem aconseguint reduir els marges d’acceptació tumoral (la vora de teixit aparentment sa que el cirurgià extirpa perquè no quedin cèl·lules tumorals a la zona) a aproximadament la meitat”.

Aprenentatge

“Les noves generacions volen respostes més ràpides. A la meva època de formació, podíem quedar-nos una guàrdia sense dormir per aprendre d’un cas que havia sorgit. Ara, hem creat noves formes d’entrenament per a futurs metges. La IA permet crear estratègies de gamificació, com un videojoc per repassar des de casa. També hem de ser capaços d’entrenar els propis models d’IA perquè ens ofereixin respostes ràpides i precises en base als criteris que nosaltres mateixos els hem introduït”.

Comunicació amb els pacients

“La IA també facilita la comunicació i la transmissió de coneixement als pacients, que sempre han d’estar al centre de l’equació. Els models entrenats permeten traduir a un llenguatge comprensible les explicacions que hem de donar sobre quina intervenció realitzarem, per exemple. Alhora, el fet que pugui alliberar-nos de tasques més rutinàries és una ajuda per emprar aquest temps a prestar una atenció de més qualitat”.

Grans aportacions recents en l’àmbit de

LA RECERCA

El descobriment dels avantatges dels programes de cribratge

L’Institut de Recerca de l’Hospital Clínic, on treballa el Dr. Antoni Castells, té innombrables projectes en desenvolupament. Entre ells podem destacar, per exemple, “les teràpies gèniques i cel·lulars que estan transformant àmbits com l’oncologia”. Aquest és el cas de les cèl·lules “carpi”, que són limfòcits T del mateix pacient, modificats genèticament en laboratori perquè puguin reconèixer i destruir cèl·lules canceroses. Aquesta teràpia és molt útil pel tractament de leucèmies o limfomes. També mereixen ser esmentats els avenços en el tractament dels tumors sòlids.

El grup que coordina el Dr. Castells va realitzar el passat 2025 aportacions notables amb un estudi fruit de quinze anys de treball publicat a la prestigiosa revista The Lancet, “que demostrava que la prova de sang en femta és tan eficaç com la colonoscòpia per a la detecció del càncer colorrectal, i també per combatre la mortalitat derivada”. Gràcies a aquesta investigació, va poder demostrar-se l’eficàcia de “participar en els programes de cribratge poblacional, mitjançant una prova innòcua, molt econòmica i sostenible”.

Recerca capdavantera en pneumologia

Tal com explica el Dr. Javier Pérez Pallarés, la unitat de Pneumologia a l’Hospital HLA La Vega de Múrcia està centrada en diversos reptes investigadors. El primer, una col·laboració amb l’Hospital Mount Sinai de Nova York, es basa en la detecció precoç de possibles càncers de pulmó a través d’una mostra nasal. L’objectiu és que no sigui necessària una biòpsia per poder diagnosticar i estudiar les possibles mutacions genètiques.

També busca perfeccionar les tècniques d’ecobroncoscòpia, que permeten visualitzar i prendre biòpsies de ganglis al mediastí (que és la zona entre els pulmons). De fet, l’anomenat “mètode Ariza-Pallarés” per a CryoEbus (que és el nom que rep aquesta tècnica endoscòpica avançada) ofereix avui biòpsies més segures, precises i eficaces, per realitzar diagnòstics de màxima precisió.

Alhora, el grup del Dr. Pérez Pallarés està investigant una tècnica per al tractament del càncer en els ganglis mediastínics a través de microones. Com aquest talentós investigador explica, “en els darrers temps, estem donant salts increïbles en el camp de la pneumologia que permeten diagnosticar millor i multiplicar la taxa de supervivència, mitjançant tractaments personalitzats.

La possibilitat de frenar uns dels càncers més agressius

El càncer de pàncrees és un dels que presenta menors taxes de supervivència. Amb freqüència, és diagnosticat en fases molt avançades; a més, no hi ha teràpies veritablement efectives per lluitar contra ell. Per això, encara que no pertanyi al grup dels de major incidència, la recerca en aquest àmbit continua sent especialment rellevant.

L’equip de la Dra. Patricia Sancho, a l’ Instituto de Investigación Sanitaria Aragón (IIS Aragón), ha descobert, treballant en models animals, que inhibir mitjançant fàrmacs la proteïna PPAR-delta pot reduir la progressió del càncer de pàncrees i la seva metàstasi. Aquesta proteïna actua com un sensor per a les cèl·lules, per la qual cosa és la responsable que, en l’ambient tumoral d’escassetat de nutrients, les cèl·lules cancerígenes s’hi adaptin per sobreviure. La possibilitat d’inhibir la PPAR-delta és una estratègia prometedora que pot donar lloc al desenvolupament de nous fàrmacs.

Al mateix temps, el prestigiós bioquímic Mariano Barbacid, cap del Grup d’Oncologia Experimental del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), ha dissenyat una teràpia combinada de tres fàrmacs que aconsegueix eliminar tumors de pàncrees en ratolins de manera completa i duradora, sense efectes secundaris destacats.

Supervisa la metàstasi abans de la seva aparició

El grup de recerca liderat pel Dr. Toni Celià-Terrassa a l’Hospital del Mar Research Institute, per la seva banda, s’ha centrat a desentranyar els mecanismes pels quals les cèl·lules cancerígenes més agressives aconsegueixen iniciar la metàstasi, identificant el paper que hi juga la proteïna TIM-3. Aquesta és, de fet, l’encarregada de permetre que les cèl·lules tumorals suprimeixin el sistema immunitari quan arriben als òrgans distants.

El moment de l’aparició en el nou òrgan és un moment crític i difícil d’identificar, perquè no hi ha manifestacions clíniques ni tècniques que permetin investigar-lo. L’objectiu d’aquesta recerca és entendre què passa en aquesta fase per poder evitar que sorgeixi la fase més perillosa del càncer.

Prades, el balcó perfecte per a VIURE L’ECLIPSI TOTAL

Les muntanyes de Prades, reconegudes com a Destinació Turística Starlight per la gran visibilitat dels seus cels, destaquen com el refugi astronòmic perfecte per gaudir de l’esperat fenomen astronòmic de la dècada.

per Neus Duran

El proper 12 d’agost de 2026 està marcat en vermell en el calendari de qualsevol aficionat a l’astronomia, i també dels qui gaudeixen amb les propostes turístiques més originals. Després de més d’un segle sense que un fenomen d’aquesta magnitud travessi la península, un eclipsi solar total recorrerà el país d’oest a est, des de Galícia fins a Balears. Aquest esdeveniment ha despertat una expectació sense precedents que mobilitza milers d’entusiastes mesos abans de la seva arribada.

L’ombra de la Lluna, que sumirà en la penombra a ciutats com Gijón, Lleó, Palència, Tarragona o Palma de Mallorca en ple vespre, ha desatès una carrera frenètica per l’allotjament a les zones on millor es podrà gaudir l’eclipsi. Així, les plataformes de lloguer per vacances registren augments de demanda superiors al 800% en les zones situades dins de la “franja de totalitat”, i la febre per viure l’esdeveniment ha arribat al punt que es lloguen fins i tot terrasses o terrats de cases particulars o fins i tot parcel·les de camp per al “DiaD”. La urgència per aconseguir un lloc amb vistes lliures cap a l’horitzó de l’oest –l’eclipsi esdevindrà a prop de la posta de sol–ha convertit cada racó amb bona visibilitat en un actiu de gran valor.

En aquest escenari de gran afluència, hi ha un refugi que destaca per la seva ubicació geogràfica i el seu compromís històric amb Prades. Coneguda com la “Vila Vermella” per la pedra sorrenca vermellosa dels seus edificis, aquesta localitat tarragonina s’erigeix com un escenari perfecte per viure l’eclipsi. A diferència de les àrees urbanes, on l’excés d’estímuls visuals pot dificultar l’observació, Prades ofereix una visibilitat excepcional, a causa de la seva altitud i el seu entorn natural, que la converteixen en un mirador privilegiat, però sobretot, gràcies a la seva certificació com a Destinació Turística Starlight. Aquest

La Roca Foradada, creada fa 350 milions d’anys per l’erosió de l’aigua, l’ermita de l’Abellera, construïda en una cova a 1000 metres d’altitud i els carrers amb edificis de pedra vermellosa de Prades són només alguns dels atractius d’aquesta regió.

segell, que es va atorgar a la zona el 2021, garanteix que el cel de les Muntanyes de Prades posseeix una qualitat lumínica extraordinària, protegida per normatives estrictes que asseguren una foscor òptima i el converteixen en un referent de l’astroturisme al sud d’Europa.

De cara a la gran cita de l’agost, el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades ha organitzat el Festival Eclipsi 2026,

10 graus d’ alçada. El contrast visual promet ser únic i d’allò més instagramejable, amb la característica pedra vermella de la localitat encesa per l’últim crepuscle mentre emergeix la corona solar.

Lluny de limitar-se a l’observació tècnica, es busca crear una atmosfera immersiva. Per això, s’han programat concerts de música de cambra i sessions de soundscapes dissenyades específicament per acompanyar el descens de la llum, generant una experiència sensorial completa. A més, per als aficionats a la ciència, el centre de visitants habilitarà espais d’experimentació on s’explicarà l’impacte de l’eclipsi en la fauna local i en les variables meteorològiques de la muntanya, aportant un valor educatiu que va més enllà de la simple fotografia.

Gastronomia i patrimoni: el valor del territori

L’eclipsi és la millor excusa per visitar aquesta regió, els paisatges de la qual conviden a gaudir del turisme actiu. El massís ha esculpit esculpits naturals com la Roca Foradada, un arc natural que és parada obligatòria per als senderistes, mentre que els voltants del poble són un imant per al trail running i BTT, amb una xarxa de senders tècnics que travessen boscos de pi vermell i alzinars. Per als qui busquen una experiència més vertical, la zona és un referent europeu de l’escalada esportiva, amb parets com les de Siurana o Arbolí.

que convertirà el municipi en un campus astronòmic global amb tallers d’astrofotografia i conferències d’experts internacionals, coordinats per guies certificats que garantiran una observació segura. El desplegament tècnic es recolza en un avantatge geogràfic determinant: l’orografia del massís. En ser un bloc elevat envoltat de valls, Prades ofereix horitzons nets cap a l’oest, una cosa crítica atès que la totalitat ocorrerà amb el sol a només

La zona també destaca pel seu patrimoni històric, amb rutes essencials com l’Ermita de l’Abellera, encastada al cingle, o el monumental Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, peça clau del Císter i Patrimoni de la Humanitat. Localitats properes com Siurana, amb la seva dramàtica silueta medieval sobre el congost, o la solitària i misteriosa La Mussara, embolicada en llegendes, són també parades imprescindibles en el camí.

Finalment, no cal deixar de provar la gastronomia local, entre la qual destaquen la Patata de Prades, de pell vermella i sabor persistent, la mel artesanal d’alzina i farigola i les castanyes locals. Res millor que maridar-les amb algun vi de la DO Conca de Barberà, com els seus negres de raïm Trepat, lleugers, afruitats i amb un toc de pebre molt característic, per acabar d’arrodonir una atractiva proposta turística.

TXERNÒBIL: 40 anys de relats

Quatre dècades després del desastre, la devastació ecològica i la desolació segueix incapaç de trobar paraules adequades per expressar-se. Entre el testimoni íntim i la reconstrucció audiovisual, llibre i sèrie continuen disputant-se la forma en què recordem aquella ferida oberta del segle XX.

per Joan Miquel Mas Salom

L’Veus de Txernòbil

Escrit per la periodista

Svetlana Alexievich el 1997, el llibre recull els testimonis de les persones afectades en el desastre nuclear.

Chernobyl

Creada per Craig Mazin i estrenada el 2019 per HBO, adapta, vint anys després, el llibre d’Alexievich posant el focus en la gestió de la crisi. Vols saber-ne més?

explosió del reactor 4 de la central nuclear Vladimir Ilich Lenin, el 26 d’abril de 1986, a divuit quilòmetres de la ciutat de Txernòbil, Bielorússia, va suposar un punt d’inflexió en la història global, marcant el declivi d’un model polític que no va saber gestionar i comunicar una catàstrofe d’ aquesta magnitud. Alhora, va obligar la humanitat sencera a replantejar-se com es gestionava el progrés científic, quins eren els seus costos i quins perills aguaitaven.

Allò que mai va haver de succeir, però, va passar. I va ser llavors quan va brollar la necessitat de trobar paraules i imatges que poguessin explicar no només la dimensió política i científica del succés, sinó també el seu cost en l’imaginari comú, les emocions i, en definitiva, la dimensió més humana.

Història íntima per entendre la tragèdia

A cavall entre l’assaig, el relat periodístic, la historiografia i la narrativa, Veus de Txernòbil, de Svetlana Alexievich, continua sent, avui dia, el millor i més complet (i complex) dels textos que intenten acostar-se a la tragèdia.

Publicat originalment el 1997 (tot i que no va arribar a traduir-se a l’espanyol fins al 2006), el text es constitueix a partir de cents d’entrevistes amb persones que van viure la catàstrofe. Un cor de veus format per bombers, lquidadors (responsables de la neteja de residus hores i dies després de l’explosió), científics, soldats, evacuats o familiars

de víctimes que Alexievich va recopilar al llarg de deu anys. El resultat és una narració fragmentada, en el qual l’escriptora s’atorga un paper de simple cronista, buscant que a través d’aquestes històries íntimes que barregen fets amb records i mitges veritats, es percebi un mosaic del que va suposar la tragèdia per a la gent comuna.

Guardonada amb el Premi Nobel l’any 2015, Alexievich ha basat la seva producció literària en la idea de la polifonia, que podem veure a Veus de Txernòbil. De formació i inicis periodístics, les seves obres fan servir el collage de testimonis per arribar a llocs més íntims de l’experiència humana dels quals s’arribaria amb una exposició de dades i fets.

Així es pot observar en els seus altres treballs cèlebres, com ho són La guerra no té rostre de dona, de 1985, en la qual persegueix testimonis sobre la participació de les dones russes en la II Guerra Mundial (o Gran Guerra Pàtria, en terminologia russo-soviètica); Els fills del Zinc, de 1990, on exposa els testimonis de mares de soldats de la guerra d’Afganistan; o les seves cròniques sobre la caiguda de la Unió Soviètica, Captius de la mort, de 1993, o Època del desencant. La fi de l’Homo Soviéticus, la seva última obra, publicada el 2013.

Retrat fidel o llenya de l’arbre caigut?

El 2019, trenta-tres anys després del conflicte, i vint després de la publicació d’Alexievich, aquest va revifar la seva popularitat gràcies a la minisèrie d’HBO Chernobyl, creada i escrita per Craig Mazin i dirigida

per Johan Renck. Tot i que ja s’havien produït nombrosos documentals que van explicar la dimensió de la tragèdia, la sèrie va ajudar a transmetre-la des de la ficció narrativa i fer-la arribar al gran públic al voltant de tot el món.

Celebrada per la recreació i aparent fidelitat històrica, l’obra de Svetlana Alexievich destaca com una de les seves principals fonts documentals. Tot i així, la principal diferència entre tots dos resideix en el punt de vista narratiu. La sèrie posa l’accent en la cadena d’errors tècnics i polítics que van provocar l’explosió, així com el sacrifici dels milers de treballadors que van provar de contenir la catàstrofe, així com, i més important, la cultura del secretisme de l’Estat soviètic. D’aquesta manera, la sèrie transforma el desastre en una història comprensible, amb responsables, decisions i conseqüències.

A través de petites llicències històriques, així com elements tècnics per generar una atmosfera opressiva i el retrat tant dels directius de la central com de representants estatals, la sèrie va centrar els seus principals esforços a recrear la dimensió política del conflicte, dibuixant una Unió Soviètica a l’estil de Hollywood, la finalitat de la qual continua sent, com durant la Guerra Freda, el descrèdit a l’alternativa capitalista. Una auto confirmació de La fi de la història i l’últim home de Fukuyama que, el 2026, flaqueja per diversos fronts.

En resum, la sèrie s’acosta amb una notable fidelitat als fets i la seva execució tècnica és impecable, fentne un molt bon producte de consum, si bé pot resultar controvertida en el seu vessant més conceptual. Tanmateix, al costat del llibre d’Alexievich, resulta un esplèndid retrat d’una catàstrofe les conseqüències de la qual continuen inquietant-nos en el seu quaranta aniversari.

‘De Puerto Rico pa’l mundo’: entenent la dominació global del REGGAETÓN

El triomf històric de Bad Bunny en els últims premis Grammy i la seva actuació al Halftime Show de la Super Bowl són dues fites culturals que no només són rellevants per si mateixes, sinó que cristal·litzen l’ascens del reggaetón com el gran gènere musical del nostre ‘zeitgeist’.

per Salomé Lagares

Diu Benito Antonio Martínez Ocasio que l’exportació del reggaetón més enllà de les fronteres dels territoris hispanoparlants ha convertit la cultura llatina (i, en concret, la de Puerto Rico), amb el seu imaginari i els seus codis específics, en cultura universal. Bé, de fet el que diu és que “Jo no canto reggae, però sóc cultura / De Borinquen, PR, arxipèlag perfecte / En el món sencer ja coneixen el meu dialecte”, i ho diu sota el nom artístic de Bad Bunny, el màxim exponent d’aquesta nova generació d’artistes llatins que està revolucionant els límits del pop. Però és més o menys el mateix.

Tot i que porta una dècada recollint èxits, l’últim any ha estat particularment fructuós per al cantant boriqua: va publicar el seu sisè àlbum d’estudi, DeBÍ TiRAR MáS FOToS, que va rebre crítiques excel·lents i va assolir el número 1 a les llistes de vendes dels Estats Units, Espanya, Holanda, Suïssa o França, entre altres països. Aquest mateix disc va impulsar la gira internacional d’estadis en la qual es troba embarcat actualment (12 dates només al nostre país, i en totes ha penjat el cartell de sold out), va guanyar Àlbum de l’Any a l’entrega dels 26 Grammy Llatins i es va emportar el mateix premi en la 68a edició dels Grammy, convertint-se en el primer projecte en espanyol a ser reconegut amb aquest guardó. A més, va protagonitzar el Halftime Show de l’última Super Bowl (el quart més vist de la història): quinze minuts que li van servir per repassar els seus grans hits (que no són pocs), llançar pulles a la política migratòria de Donald Trump i confirmar-lo, per si a algú encara li quedava algun dubte, com una de les grans estrelles dels nostres temps.

No es tracta de treure-li mèrit a Bad Bunny, per suposat, però la cosa és que aquesta volta d’honor no només li pertany a ell. El “conill dolent” tenia les qualitats per convertir-se en el seu principal representant —ampli coneixement de la tradició del gènere, un carisma desbordant, frescor innata i una garra especial en la seva proposta—, però el fenomen del reggaetón ja havia agafat molt impuls. Per entendre cap a on es dirigeix, però, el millor és saber d’on ve.

Generació mestissa

Com passa sovint amb les expressions artístiques que neixen als carrers, costa traçar una línia pulcra que marqui el naixement del reggaetón, però els seus orígens poden ubicar-se, amb ampli consens, al Carib durant els anys 90. Allà va sorgir un so híbrid que

Reggaetón feminista i experimental

Els detractors del reggaetón sempre han justificat el seu odi amb dos arguments: que és una música simple, i que les seves lletres són masclistes, però avui dia no és tan fàcil defensar aquesta posició. En els últims anys, el reggaetón en femení ha viscut una autèntica revolució amb figures com Emilia, Natti Natasha, María Becerra o Young Miko, i no té por de predicar independència i empoderament. Per la seva banda, altres dones com AKRIILA, Ms Nina, La Goony Chonga o Arca estiren, deformen, desdibuixen i reescriuen el reggaetón tant com volen, experimentant amb el gènere com mai abans, i fent-ne un joc addictiu.

L’artista de Puerto Rico es va convertir en el primer solista a interpretar tot el xou íntegrament en espanyol i va aconseguir reunir una audiència rècord de més de 135 milions d’espectadors.

KicK III

Portada de l’àlbum de l’artista multidisciplinària veneçolana Arca (Alejandra Ghersi), a càrrec del fotògraf Frederik Heyma.

combinava el dancehall jamaicà (en concret, el revolucionari ritme dembow), el reggae en espanyol que es feia a Panamà i l’escena de rap de Puerto Rico (que al seu torn bevia directament del hip-hop estatunidenc, en especial del moviment de Nova York). Van ser les diferents migracions entre territoris i els intercanvis culturals els que van propiciar el desenvolupament d’aquest gènere, tot i que va acabar de quallar a l’illa Borinquen. Sobretot, a causa de la falta de recursos i d’una indústria musical professionalitzada, a través de cintes casolanes i clandestines (els cèlebres playeros) que recopilaven temes de diversos artistes, seleccionats per figures clau com DJ Bass, DJ Nelson o el mític productor Playero. En aquesta època el reggaetón es coneixia com a melaza o underground, ja que, des de la seva concepció, va ser un gènere de barreja i dels marges.

En el següent lustre es publicarien clàssics com Mundo Frío (Lito i Polaco, 2002), El Abayarde (Tego Calderón, 2002) o The Last Don (Don Omar, 2003), però tots es van quedar petits al costat de Barrio Fino de Daddy Yankee, amb el superèxit Gasolina, que va resultar ser el catalitzador de l’explosió internacional del reggaetón el 2004.

Una de freda i una de calenta

Cap a finals de la dècada, el reggaetón primigeni va

El superèxit de ‘Gasolina’, de Daddy Yankee va ser el catalitzador de l’explosió internacional del reggaetón el 2004

començar a perdre popularitat davant fórmules com l’electrolatino, mentre que, a principis dels 2010, va aparèixer a Colòmbia una nova escola més melòdica que s’acostava a les sensibilitats del pop, amb artistes com Kevin Roldán, J Balvin, Maluma o Karol G al capdavant. Va ser aquest pop urbà, més fàcil de digerir per a les audiències de tot el món, el que va resultar particularment contagiós i va començar a tenyir les discografies d’artistes llatins que fins aleshores poc havien tingut a veure amb el reggaetón, com Shakira o Luis Fonsi.

Paral·lelament, l’auge del trap, que no deixava de créixer als Estats Units, va acabar arribant també al sector llatí. Aquí s’hi van sumar noms ja coneguts com Jowell & Randy, Arcàngel o Ñengo Flow, i després en van destacar d’altres com Duki, Anuel AA i, per suposat, Bad Bunny.

Benito va començar la seva carrera amb temes lànguids i foscos, rapejant sense pietat, però, a mida que va acumular fans i va arribar el moment de publicar el seu primer àlbum, semblava interessat a provar coses diferents, a explorar, a transformar-se. Després va desplegar la seva “nova religió”: un reggaetón que reconnectava amb les seves mateixes arrels de fusió, de mestissatge, i es movia, impredictible i magnètic, per tota mena de paletes sonores, sense perdre mai la seva essència. I la resta, com sol dir-se, és història.

Sabies que...? L’origami es fa servir actualment en la medicina

L’art japonès de plegar paper s’ha convertit en una inesperada font d’inspiració per dissenyar dispositius mèdics avançats. Tot i que acostumem a associar-lo a figures decoratives, l’origami és, en essència, un sistema geomètric capaç de transformar una làmina plana en estructures tridimensionals complexes mitjançant patrons de plec precisos. Aquesta mateixa lògica —plegar per ocupar poc espai i desplegar després amb exactitud— és la que avui dia impulsa una nova generació de tecnologies biomèdiques.

Els seus orígens es remunten a segles enrere al Japó, on el paper era un material valuós i el seu ús estava inicialment vinculat a cerimònies religioses i a la vida cortesana. Una de les històries més conegudes associades a l’origami és la de la nena de les mil grues, vinculada a la figura de Sadako Sasaki, qui, després d’emmalaltir per la radiació de la bomba d’Hiroshima, va començar a doblar grues amb l’esperança de recuperar-se. Així, en la tradició japonesa, les mil grues es van consolidar com un emblema universal del desig d’un futur millor. I resulta que aquesta història no queda pas tan lluny de la realitat científica.

Un estudi publicat el 2017 va revisar l’estat de l’art dels dispositius mèdics basats en estructures d’origami i va analitzar les seves aplicacions a la darrera dècada. Els investigadors destaquen la seva utilitat en camps tan diversos com la cardiologia intervencionista, els stent grafts vasculars, la microcirurgia gastrointestinal, els dispositius d’encapsulació, els microgrippers quirúrgics, la microfluídica o els sistemes d’alliberament controlat de fàrmacs.

Aquests dispositius es poden introduir en el cos en un format compacte, a través d’ un catèter o una petita incisió, i desplegar-se després fins a assolir un major volum o una forma funcional específica. Això redueix la invasivitat, millora l’adaptació anatòmica i minimitza el dany als teixits.

L’estudi també assenyala que l’avanç no depèn només del disseny geomètric, sinó de materials biocompatibles adequats, tècniques de fabricació precises i models computacionals capaços de predir el comportament del plegament i l’expansió. Encara hi ha reptes —des de la producció a escala fins a la seva implantació clínica—, però la investigació progressa ràpidament.

Libros

Què va passar amb el fill de Shakespeare?

L’èxit internacional —adaptat aquest any a la gran pantalla i nominat als Òscar— de Maggie O’Farrel transita entre la ficció i la realitat de la història familiar de Shakespeare. El resultat és una història íntima sobre el dolor i sobre com aquest es pot transformar en creació artística, amb un ressò clar en la posterior escriptura de Hamlet.

Hamnet. Maggie O’Farrel. L’Altra Editorial

30 anys de la broma de Foster Wallace

Una acadèmia de tennis d’elit, un centre de rehabilitació per a addictes i una cèl·lula política desesperada per trobar una misteriosa pel·lícula. En la distopia nord-americana de Foster Wallace, aquests protagonistes exploren els límits de l’obsessió i la recerca del sentit en una cultura del plaer immediat.

Labromainfinita. David Foster Wallace. Penguin Randomhouse

El relat perdut als marges

Parlar de les perifèries és parlar de barris, de zones industrials i d’espais urbans oblidats. En aquests territoris, però, creix un terreny social que, tot i que no ocupa el relat mediàtic, resulta decisiu per comprendre certs fenòmens culturals, polítics, econòmics, científics. Així ho analitza Salvador Enguix en aquest assaig.

Lasperiferiasmudas. Salvador Enguix. Barlin Libros

Un estudi sobre el dopatge esportiu

El dopatge ha acompanyat esportistes d’elit des de fa milers d’anys i durant els últims mil ha estat cada vegada més regulat. En aquest assaig, Juan García Arnés ens ofereix un ampli estudi sobre el dopatge, des de l’Antiguitat fins a les darreres actualitzacions científiques, amb una anàlisi detallada d’algunes substàncies d’ús freqüent en l’actualitat.

Deportista,¡Notelajuegues! Juan A. Garcia Arnes. Ediciones Azimut