1. Sumari
3. Editorial
4. President
6. Reina
7. Reina infantil
8. Madrina
10. Madrina infantil
12. President infantil
14. Dames i acompanyants
22. Dames i acompanyant infantils
29. Portaestendards
30. Col·laboradores
32. Comissió
34. Socis
35. Quadre d’honor
36. Elecció reina
40. Esboç gaiata infantil
42. Esboç gaiata
44. La nostra portada
46. Premis Magdalena 2025
49. Gaiata de la ciutat
50. Un passeig per la província
52. Comarca Plana Alta
54. Comarca Plana Baixa
56. Comarca Alt Palància
58. Comarca Alt Millars
60. Comarca Alcalatén
62. Comarca Alt Maestrat
64. Comarca Els Ports
66. Comarca Baix Maestrat
64. Agenda festiva
94. Agermanaments
104. Éssers gaiaters
106. Himne
107. Articles
162. Programa de festes
164. Col·laboradors
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.
Edita
Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet
Coordinació Esteban Gual i Ibáñez
Disseny i maquetació Noelia Pérez i Monfort
Portada Marta Balado i Ferrer
Fotografies comissió Vanessa García
Publicitats La comissió
@ de la present edició
Associació Cultural Gaiata 6 Farola-Ravalet
@ dels textos i imatges Els autors
Dipòsit legal CS 45-2012
Imprimeix Marcaprint
Castelló amb els seus 135 municipis dividits en 8 comarques, ofereix una gran varietat d’opcions turístiques, des de platges verges fins a complexos turístics, a més d’un interior amb pobles sorprenents i bells. La província també no sols destaca per la seua rica gastronomia i cultura, sinó que es converteix en un referent a nivell autonòmic i nacional.
Costa: Castelló compta amb nombroses platges, tant verges com turístiques, que s’estenen al llarg del seu litoral mediterrani. Alguns exemples són les platges de Peníscola, que combinen història i bellesa natural, o les platges de Castelló de la Plana, amb una extensió d’aproximadament 4 km.
Interior: L’interior de Castelló alberga pobles amb encant i història, considerats entre els més sorprenents d’Espanya. Llocs com Peníscola, la Vall d’Uixó, Culla, Sogorb, Montanejos, Vilafamés, Ares del Maestrat, Xodos i Morella són destins populars per a explorar.
Gastronomia: La cuina de Castelló es caracteritza per ser saludable, variada i deliciosa, aprofitant els productes locals i la tradició culinària de la regió.
Cultura: La província ha sigut un lloc de trobada de diferents cultures al llarg de la història, des dels Neolítics fins als ibers, la qual cosa es reflecteix en el seu patrimoni cultural.
En resum, Castelló ofereix una experiència turística completa, amb opcions per a tots els gustos, des de gaudir del sol i la mar a les seues platges fins a descobrir la riquesa de l’interior i la seua cultura.
Aquest any la nostra comissió vol donar a conéixer mitjançant aquest llibret la importància de la nostra província en la capital, vol donar a conéixer una província rica en patrimoni cultural, un patrimoni digne de visitar i conéixer perquè no cal anar tan lluny per a gaudir d’unes magnífiques festes o de turisme rural de qualitat. Tot això serà explicat mitjançant una sèrie d’articles escrits per experts en la matèria i per amants de la nostra ciutat, tots ells i elles són bons amics i amigues, que ens parlaran entre altres coses de la participació dels pobles en el pregó, la riquesa dels paratges naturals de la província, ens donaran a conéixer les principals festes de la província, ens explicaran l’àmplia gastronomia, parlaran d’art rupestre o ens contaran la participació dels pirates en les costes de Castelló entre altres molts i variats articles. Tot per apropar al lector la riquesa de la nostra província.
La frase del famós economista i filòsof, Adam Smith, “no va ser amb or ni amb argent, sinó amb treball, com es va adquirir originalment tota la riquesa del món”, ens convida a reflexionar sobre la gent dels pobles de Castelló, ens convida a pensar que són ells els que en el seu treball i esforç han contribuït a fer gran la nostra província. Una província que s’ha anat transformant fins a arribar al que avui és, una transformació que és el que pretén aquesta comissió amb els lectors d’aquest llibre. Perquè volem transformar la visió que tenen de la nostra ciutat, la nostra província i de la nostra comissió, perquè mireu un sense fi de possibilitats per descobrir.
La comissió de la Gaiata 6 Farola Ravalet, vol compartir i donar a conéixer la singularitat de la nostra província, a tots els veïns i veïnes, amics i amigues, en definitiva, simpatitzants de la nostra associació, perquè siga reflex de la seua participació en la nostra cultura i les nostres arrels, perquè volem ser la vostra guia turística en la vida quotidiana, ja que volem caminar sempre de la mà i al vostre costat.
Les festes de Castelló són populars i agermanen persones de condicions i procedències diverses, són tradicionals, però han sabut adaptar-se als canvis socials i han aconseguit incorporar mitjançant la innovació a les generacions més joves. Perquè el futur de la nostra festa implica inculcar l’amor per les nostres tradicions, els costums més arrelats i les creences més venerades a la nostra vila.
Un any més, i a partir d’avui, comença una nova història on les festes de la Magdalena representen el record que Castelló dedica anualment als seus orígens i on la llum del passat il·lumina el present amb esperit renovador per afrontar el futur.
Esperit renovador com el que cada any té la nostra comissió de Farola Ravalet per preparar unes gaiates, un llibret i unes festes “dignes de noms i de fets”.
Per tot açò i molt més vull donar les gràcies a tots els que any rere any presten la seua desinteressada col·laboració a la nostra associació. Eixes persones que per l’amor a la nostra gaiata i a les nostres festes construeixen els monuments, contribueixen a la creació i distribució del llibret, duen socis de carrer, treballen en la presentació, pertanyen a la comissió, col·laboren en la compra del llibre i loteria, sent soci de sector o col·laboren de qualsevol d’altres maneres possibles. Gràcies per tot, una vegada més.
Un altre cop, vull recalcar el nostre renovat compromís, per tal de fer arribar la nostra Gaiata Sis a les seues cases i per fer uns monuments dignes d’un dels sectors més tradicionals i antics de les nostres festes. Vull renovar la il·lusió del nostre sector de la mà dels nous representants, Claudia Beltrán, Inés García i Álex García, una senyoreta i dos xiquets amb gran castellonerisme i molta il·lusió per a gaudir d’aquest any com es mereix. Un any especial per a la nostra comissió per presumir de Reina, perquè aquest any és més especial encara per poder dir ben alt que la Reina de les festes és de la Gaiata Sis Farola Ravalet. La Reina és Clara Sanz Sobrino, madrina 2025, i a més a més desfilarà com a Gaiata de la ciutat el monument dissenyat per la nostra comissió l’any passat i que va guanyar el primer premi.
D’aquesta comissió, la vostra, volem fer eixe punt de trobada que aprofite per a recuperar tradicions del passat, per refermar els lligams que ens uneixen i per exterioritzar eixe caràcter nostre, acollidor i on demostrem que els castellonencs sabem fer festa.
Castelló ja comença a sentir el soroll de la dolçaina i tabal, l’olor de la pólvora, el repic de les campanes al cel, la remor del nostre magatzem de gaiates ultimant els detalls dels monuments i la gent preparant la festa... Tot un món de música i color al qual us convide i anime a gaudir. Per això vos anime a tot el món a passar en aquesta setmana per la gaiata del sector de la Farola, a compartir moments i veure la nostra germanor i el nostre treball.
La Magdalena 2026 ja està ací. Gaudim-la!
Esteban Gual Ibañez President Gaiata 6 “Farola – Ravalet”
Volguda Gaiata 6, la meua benvolguda Farola.
Torne a dirigir-me a vosaltres amb el cor ple d’emoció, aquesta vegada com a Reina de les Festes de Castelló, però abans de res com la persona més feliç del món per haver crescut al vostre costat i sentir aquesta comissió com la seua casa, el seu refugi i la seua família.
Ser Reina és un honor immens, però viure’l sabent que la meua gaiata està amb mi en cada pas que done fa que aquest somni siga encara més especial. Vosaltres sempre sereu eixa llum que em guia, que acompanya els meus records més especials i la que ara m’acompanya en aquesta nova aventura.
Estem a pocs dies de la nostra setmana gran, de tornar a sentir l’olor de pólvora que com vosaltres bé sabeu desperta emocions úniques, de veure els nostres carrers plens de gent, d’alegria i tradició. A pocs dies, en definitiva, de la nostra estimada Magdalena 2026, eixa festa que tant ens uneix, que tant ens permet compartir i que tant de significat té per a tots nosaltres.
M’emociona saber que en aquest any tan especial compartiu la meua alegria i la meua il·lusió. Després de tants anys sense que la Gaiata 6 tinguera Reina de les festes, que siga una de les “nostres” qui visca aquest regal fa que tot tinga un significat únic. Per això anime a tots els veïns i comissionats de la Gaiata 6 a viure una Magdalena molt especial.
La nostra comissió sempre ha destacat pel seu esforç, la seua constància i el seu esperit familiar. I vull agrair de manera molt especial, el treball incansable del nostre president Esteban, que amb la seua dedicació, compromís i cor ha contribuït al fet que la Gaiata siga el que és hui: un exemple d’unió, de tradició i d’amor per la festa.
Estic segura que viurem una Magdalena inoblidable, Els càrrecs 2026 i jo la gaudirem al màxim i portarem a tota la ciutat el sentiment castellonenc que caracteritza la nostra Gaiata.
Gràcies a la meua estimada Farola, per ser part fonamental del camí. Gràcies per creure, per acompanyar-me i per fer-me sentir, allà on vaig, la castellonera més privilegiada del món.
Amb tot el meu afecte i emoció.
Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 6 “Farola Ravalet”,
Com dir-vos el plaer que em suposa dirigir-me a tota la comissió i veïns del vostre sector en un any també per a vosaltres molt especial.
La major satisfacció és contemplar l’esforç i la dedicació de tota la Comissió, que, any rere any, manté l’orgull de fer més vives i fortes les nostres Festes amb la vostra imprescindible aportació a cada acte, en els vostres monuments, llibret, presentación i tantes i tantes activitats que proporcionen l’esplendor que mereix Castelló, on la nostra Reina Clara representa l’essència de l’orgull castellonero, de les nostres tradicions i arrels que ens identifiquen com a poble.
El meu desig sincer com a Reina Infantil per a la Magdalena 2026 és que la cordiallitat i l’alègria siguen el motor que conduïsca al vostre sector perquè el resultat de la labor realitzada siga excel·lent.
Vull animar a tots els xiquets i xiquetes del sector perquè al costat de les seues famílies gaudisquen de cada acte i de cada moment de la nostra setmana gran que omplirà d’alegria els carrers de la nostra ciutat
La mareta ens empara, Castelló ens espenta, L’arrel ens espera, l’orgull ens representa.
QUÉ GRAN ÉS CASTELLÓ!!
I PALENCIA
Estimat veïnat, amics i comissionats de la Gaiata 6 Farola-
Retrobar-me enguany en una de les pàgines més rellevants del nostre llibret és una emoció molt especial. Fa deu anys vaig tindre l’honor de ser madrina infantil de la Gaiata Sis, i tornar hui a aquest espai tan simbòlic suposa reprendre un camí que forma part de la meua història personal i festiva.
La Farola-Ravalet ha estat sempre present en la meua vida. He crescut al costat d’aquest sector, vivint la festa des de dins, compartint moments, aprenent tradicions i entenent, amb el pas del temps, el significat real de formar part d’una gaiata. Per això, poder tornar a representar-la en un any tan assenyalat és una vivència que afronte amb estima i plena d’orgull.
Enguany compartisc aquesta experiència amb Inés i Álex, madrina infantil i president infantil, dos xiquets implicats, responsables i amb una il·lusió contagiosa, que representen a la perfecció la infància de la Farola-Ravalet. Amb la seua estima, la seua innocència i les ganes de divertir-se i fer festa, són un reflex fidel de tots els xiquets i xiquetes del nostre sector.
Junt amb ells, un president compromés amb la gaiata i amb una comissió que, gràcies al seu treball constant, fa possible que la Gaiata Sis lluïsca i continue sent un punt de referència.
Les festes de la Magdalena són el reflex de la identitat de Castelló. Són carrer, música, pólvora i retrobaments, però també convivència i sentiment compartit. Per això, anime tots els veïns i veïnes a viure-les plenament i a acostar-se a la nostra carpa, un espai obert on compartir moments, celebrar junts i sentir la festa des de ben a prop.
Vull reconéixer la tasca de totes les persones que, al llarg de tot l’any, dediquen temps i esforç perquè la Gaiata 6 Farola-Ravalet continue viva i present en cada acte. El vostre compromís és essencial perquè la festa perdure i mantinga la seua força.
Desitge contribuir, des de la meua posició, a engrandir el nom de la nostra gaiata i a viure aquesta Magdalena com mereix: amb intensitat, convivència i estima per les nostres tradicions. visca la Magdalena i visca la Gaiata 6 Farola-
I ZAHONERO
Estimats amics, amigues i veïns de la gaiata sis Farola-Ravalet.
Soc Inés Garcia Zahonero, tinc 13 anys, estic estudiant 2º ESO en el Col·legi Liceo Benicàssim i vull continuar els meus estudis fent la carrera de Magisteri.
Soc una xiqueta molt alegre plena d’il·lusió i sempre amb ganes de festa.
Des de xicoteta m’han agradat les festes, eixir en el pregó infantil amb el meu cole, pujar a la Magdalena amb la meua família i llançar masclets.
És un gran orgull i un somni poder ser la màxima representant infantil de la nostra gaiata, un fet que mai podria haver-hi imagina’t.
Aquest és un any ple d’il·lusió i festa, pel qual estic molt agraïda de poder gaudir-lo amb el meu president infantil Àlex, un xiquet amb una alegria contagiosa i parella de travessures, i amb Claudia, la nostra meravellosa madrina. Junts viurem plenament les nostres festes.
Des d’ací vull agrair al president Esteban l’oportunitat i la confiança que em va donar per a poder representar al nostre sector i el suport que em brinda sempre que ho necessite.
Estic molt contenta de tindre una comissió infantil plena d’amics i familiars que ens acompanyen en aquesta setmana de gran il·lusió. Tots junts compartim moments de felicitat i emoció.
Vull també agrair molt especialment a totes les persones que van fer realitat el magnífic escenari de la nostra presentació i a l’equip del magatzem de gaiates per la gran acollida que ens han fet, tant a mi com a la meua família, els ”divendres al matadero”, deixant-nos participar en la construcció dels monuments.
I a tota la comissió que forma la Gaiata Sis Farola-Ravalet i als veïns i veïnes del sector, desitge que gaudiu unes festes de la Magdalena inoblidables, com només els castellonencs sabem fer-ho.
Amb estima
ALEX GARCÍA
I ALEGRE
Hola, em dic Àlex i tinc 12 anys.
Encara que aquest és el meu segon any a la comissió de la Gaiata 6, amb aquest escrit vull compartir amb vosaltres com el fet de convertir-me en president infantil, ha despertat en mi un sentiment castellonenc que fins
Quan em van proposar poder ser el representant dels xiquets de la gaiata, només pensava en el fet de poder trencar la botella al bateig de la gaiata i aquesta era la meua màxima il·lusió.
No obstant això, des del mes de setembre fins ara, no tinc paraules per a descriure totes aquelles experiències que han sigut per a mi, noves il·lusions. Com, per exemple, cada divendres compartit al “matadero”, on amb risses i jocs, pintura, cables i vidre, he aprés l’esforç que suposa fer créixer la nostra gaiata. Des d’ací vull enviar una abraçada forta a totes les persones que ho fan possible. Una altra de les meues il·lusions han sigut els dissabtes de Palau amb Esteban, Clàudia, Inés i la resta de madrines i presidents de les altres gaiates. Em va costar acostumar-me a vestir elegant, però ara suposa una tradició veure els diferents escenaris en els quals es presenta cadascuna de les gaiates i els partits de futbol amb taps de botella després del “Rotllo i canya”, que són inigualables.
Però la cosa més bonica que m’ha passat, ha sigut conéixer a la que ja és la meua família gaiatera. Persones que formen i formaran per sempre part del meu cor. Com Esteban, que em recorda que soc capaç de fer-ho bé i estar-me quiet, em fa riure molt i em dona la possibilitat d’anar amb ell al Castàlia en les que són les vesprades més divertides del món. Clàudia, que em protegeix, m’aconsella i aconsegueix amb les seues abraçades que Inés i jo ens sentim molt afortunats de tindre-la prop. I com Inés, que és companya de jocs, de bromes, de nervis i de noves experiències, ja la meua gran amiga. Amb ells i les seues famílies, cadascun dels actes i llocs on anem són sempre una festa i la sensació és de trobar-se com a casa. I no només ells, sinó la resta de la comissió, que encara que no em coneixien massa quan vaig començar, m’han acollit des del primer dia... sempre preguntant-me com estic als actes, sobretot si estic nerviós, donant-me suport i calma i felicitant-me quan ho faig bé. Així és molt fàcil ser president infantil!
Personalment, vestir-me de castelloner per primera vegada va suposar un orgull, l’orgull de continuar amb les tradicions que els meus avantpassats van iniciar, donant a Castelló unes festes de la Magdalena obertes a la resta del món, on es mescla tradició, història, llum i pólvora.
Unes festes dignes de la meua ciutat, de Castelló.
Per això, el meu sentiment castelloner, ha anat fent-se gran amb el que ja he viscut com a president infantil, però estic segur que serà ple a la nostra setmana gran, en la qual espere, al costat de totes les persones que viviu al sector, gaudir molt i desenvolupar el càrrec amb alegria, responsabilitat, il·lusió i estima, tal com es mereix una gaiata magnifica
Una abraçada de tot cor i bones festes.
Àlex García i Alegre
President
Esteban Gual i Ibáñez
Vicepresident 1
Manuel Romero i García
Vicepresident 2
Antonio Espada i Martos
Vicepresident 3
Fermín Alegre i Escrig
Secretària
Marta Balado i Ferrer
Tresorera
Tonica Olucha i Montins
Contadora
Lidón Palencia i Roig
Asesora
Vanesa Pérez i Monfort
Protocol
Fátima Gavara i Beltrán
Rocío Querol i Vilar
Protocol infantil
Beatriz Collados i Manase
Sonia Cabello i Cabello
Xarxes socials
Paula Garcilópez i Palau
Madrina infantil
Inés García i Zahonero
President infantil
Álex García i Alegre
Madrina Claudia Beltrán i Palencia
Gaiatera d’honor infantil
Amanda Marmaneu i Jiménez
Gaiater d’honor infantil
Marc Planells i Blasco
Dames d’honor infantils
Meritxell Manrique i Civera
Lledó Escrig i Archilés
Noa Queral i Espada
Martina Ortells i Pérez
Jimena Pradas i Viera
María Villarroig i Olucha
Aitana Alberich i Gil
Azahara Renau i Osuna
Acompanyants infantils
Guillermo García i Valcárcel
Víctor Gil i Vallés
Hugo Slemmer i Collados
Enzo Queral i Espada
Ferran García i Zahonero
Pepe Aliaga i Meseguer
Portaestendards
Pablo Navarro i Fígols
Nicolás Cabello i Pérez
Vocals infantils
Berta Ballester i Fabregat
Elsa Ballester i Fabregat
Martín Orero i Martí
Mar Bixquert i Montañés
Victoria Campos i Gavara
Reina 2026
Clara Sanz i Sobrino
Dames d’honor
Alejandra Gallén i Montañés
Noelia Hernández i Andrés
Iris Ruiz i Monroy
Natalia Espada i Jiménez
Ana Babiloni i Alberich
Neus Roures i Martínez
Laura Soto i Aliaga
Natalia Flores i Martín
Martina Pradas i Viera
Acompanyants
Juan Cabello i Pérez
Fermín Hernández i Muñoz
Nikolás Galera i Lacasa
Pau Serrano i Gual
Héctor Vicente i Valls
Sergio Hernández i Andrés
Adrián Gil i Vallés
Ricardo Quintero i Moguer
Col·laboradores
Paula Bollado i Barco
Lledó Cabañero i Aranda
María García i Alegre
Daniella Gimeno i Segarra
Pilar Gimeno i Segarra
Victoria Orero i Martí
Alba Planells i Blasco
Victoria Salvador i Palomo
Mar Canseco i Peris
Paula Abona i Blasco
Elena Amalia Agulleiro i Ventura
Maria Jesus Agut i Barreda
Sonia Ahicart i Bellés
Marina Ahis i Herrero
Sandra Alberichi Meliá
Laura Albert i Molina
Marta Alegre i Albalate
Amparo Aliaga i Benages
Vicente Javier Aliaga i Raga
Noelia Andrés i Balaguer
Mª Teresa Antonino i Martí
Eva Archelós i Morata
Lledó Archilés i Amat
Santi Babiloni i Monfort
Álvaro Badenas i Ros
Marta Balado i Ferrer
Carmen Balaguer i Bomboi
Ana Belén Barco i Méndez
Samuel Bau i Lacasa
Carlos Bayo i Izquierdo
Hugo Bayo i Ahicart
Julia Bayo i Ahicart
Carmen Pilar Beltrán i Cendrán
Jose Francisco Beltrán i Cendrán
Carolina Beltran i Vilar
Juan José Bengochea i Garcés
Emma Bernabé i Fernández
Rosana Blasco i Soler
Susana Blasco i Corbella
Jesús Bollado i Esteban
Xavi Bollado i Barco
Francisco Cabañero i Catalán
Ana Cabello i Fernández
Luis Cabello i Pérez
Lucas Campos i Saura
Manel Canseco i Suárez
María Cardona i Constantin
María Castell i Gracia
Joaquin Castell i Justiniano
Juan Manuel Castell i Pauner
Camila Castelluchio i Monroy
Beatriz Catalá i Rodriguez
Berta Cayuela i García
Mar Cayuela i García
José Cayuela i López
Lorena Civera i Colomé
Antonio Collados i Bautista
Pedro Cumba i Llorens
Teresa Cumba I Soler
Joaquin Escrig i García
Francisco Escura i Benages
Natalia Espada i Jiménez
Esther Espada i Moliner
Vicente Jesús Fabregat i Peris
Pablo Felipe i Abona
Oscar Forés i García
Alberto Gallén i Balfagó
Miguel Gallén i Montañés
Leticia García i Aparici
Samuel García i Segura
Jorge García i González
Antonio García i Blanch
Paula García i Valcárcel
María Garcilópez i Palau
Mariano Garcilópez i Gómez
Juan Gavara i Jóvena
Rubén Gil i Beltrán
José Luís Gil i Gómez
Raúl Gil i Toboso
Silvia Gil i Toboso
Heliodoro Gimeno i Alegre
Ximo Gómez i Monferrer
Alejandro Gómez i Marín
Dani Gómez i Marín
Pilar Gómez i Safont
Gloria Gracia i Sos
Ramón Guiñón i Antonino
Mari Carmen Guiral i Vilar
Rosa Guiral i Vilar
María Guzmán i Santolaria
Fermín Hernandez i Muñoz
Reyes Herrero i Badia
Nuria Herrero i Badia
Ruben Ibañez i Vilar
Jose Miguel Ibañez i Soler
Elena Jiménez i Morcillo
Sonia Jiménez i Morcillo
Inmaculada Jiménez i Escrig
Cristina Lacasa i Díaz
Cristina Lacasa i Sales
Carmen Lacasa i Sales
Mirtra Graciela Lobos i Larruela
Jesus Lumbreras i Jiménez
Manuel Lumbreras i Catalá
María Lumbreras i Catalá
Salomé Mallach i Chichell
Consuelo Manase i Vicente
Bienvenida Manase i Vicente
Daniel Manrique i Dellonder
Francisca Marín i Molés
Antonio José Marmaneu i Martínez
María Nieves Márquez i Ortí
Sheila Martí i Ten
Eva María Martín i García
Lara Martínez i Bausá
Nerea Mas i Sobrino
Verónica Mas i Sobrino
Ricardo Mas i Chillida
Lidón Meseguer i Causanilles
Ivan Miralles i Agut
Amparo Miralles i Muñoz
Reyes Moguer i Milian
Tonica Moliner i Soler
Valeria Monroy i Balbuena
Verónica Montañés i Prades
Nuria Navarrete i Sanjurjo
Mariano Nova i Cava
Rebeca Nova i Herrero
Laura Olucha i Del Campo
Rubén Orden i Gil
Miguel Orero i García
Lydia Osuna i García
Charo Palau i Oñate
Iratxe Palomo i Faura
Amparo Peñarrocha De La Cruz
Noelia Perez Monfort
Paula Perez Agulleiro
Manuel Pérez Guiñon
Irina Pérez i Escuder
Carla Peris i Navarro
Pepe Piqueres i Obiol
Andrea Piqueres i Manase
Gabriel Planells i Seguí
Raul Porcar i Aymerich
Juan Manuel Pradas i Montaner
Sergio Queral i García
Santiago Querol i Carbó
Jaume Querol i Vilar
Judith Quintero i Moguer
Juan José Quintero i Tobaruela
Álex Renau i Miralles
Julia Roig i Marmaneu
Mª Carmen Sales i Albert
Pablo Salvador i Ramos
Bartolo Sánchez i Sánchez
Mari Carmen Sanjurjo i Forés
Alejandro Sanz i Babiloni
Alejandro Sanz i Sobrino
Mª Pilar Segarra i Ebro
Javier Slemmer i Vilar
Rosa Sobrino i Tellols
Lidón Sobrino i Tellols
Laura Soler i Balado
Elena Soler i Barcos
Carolina Tárrega i Beltrán
Mario Tárrega i Estellés
Mª Pilar Tena Boix
Saray Traver i Tena
Bienvenida Valcárcel i Montalvo
Lledó Vallés i Márquez
Cristóbal Vallés i Soler
Jorge Vargas i Palu
Esther Viera i Arruebo
Vanessa Vilalta i Fortea
Fran Vilar i Albert
Emma Vilar i Albert
Begoña Vilar i Moreno
Monica Vilar i Moreno
Francisco José Vilar i Moreno
Elías Villarroig i Llago
Lola Villarroig i Olucha
Mariana Zahonero i Mallach
Ana Gual Ernesto
Ana Sales Galmes
Constanza Sánchez
Cristina Luján Sixto
Emilia Marmaneu
Emilio Usó
Família Arechavaleta
Família Lleó Piquer
Família Martínez Peris
Família Novoa Castell
Família Pascual Bernat
Família Roda Muro
Família Serrano Gual
Família Soler Aznar
Fernando Campos
Guillermo Verchili
Joan Meseguer
Joaquin López
Jose Mª Verchili
José Marmaneu Peña
Josefa Ernesto Villalonga
Luís Aguilar
María Luisa Amigo
Miguel Gil
Pilar Gil Cabedo
Rosa Fabregat
Rosa Tirado
Severino Ramos
Vicente Ortells
Família Beltrán i Palencia
Família García i Zahonero
Família García i Alegre
Clara Sanz i Sobrino
Amanda Marmaneu i Jiménez
Marc Planells i Blasco
Juan Bellés i Tena
Vicente Ramos i Sancho
Rafael Tecles i Barberá
Ximo Capdevila i Verchili
Agustín Espada i Rincón
Jose A. Navarrete i Centelles
Clara Sanz i Sobrino
Reina de les festes 2026
dels qui vau tindre el privilegi de viure el moment de la telefonada de l’alcaldessa que donava a esta Gaiata l’honor de ser el sector d’on eixiria la Reina de les Festes de Castelló. Però siga com siga, els moments màgics mereixen ser contats. I més encara aquells que, literalment, marquen història festera.
Era juliol. Però no un dia qualsevol. Era la vesprada més anhelada i més temuda, a la vegada, per totes les ‘castelloneres’ que es presenten a Dames de la Ciutat i més encara si ho fan a reines.
Per Rosanna Blasco i Soler
La Gaiata 6 pot presumir de dir que ha sigut cau de moltes de les Dames de la Ciutat dels últims
anys. La passió castellonera, el fet de saber estar, la il·lusió i l’elegància per representar no sols un sector sinó per lluir com cal al costat d’una Reina, no han passat desapercebuts pels qui han triat les Corts d’Honor. Però enguany, el repte havia pujat un esglaó més, la madrina de la FarolaRavalet del 2025, Clara Sanz Sobrino, es presentava també com a Reina.
Més enllà dels desitjos i les paraules d’ànim a l’aspirant a portar la banda verda, els nervis inundaven com mai el cau de la Gaiata Sis. Es va decidir, com als últims anys, que fos allí on la nostra madrina esperara l’anhelada cridada. A més, precisament, l’any 2025 va ser un gran any fester, i per això el nombre de candidates, tan aspirants a conformar la cort d’honor, com a Reines, era dels més alts.
Al nostre president, Esteban, li corresponia estar a l’ajuntament en l’elecció. Allí, al saló de plens, presenciant en directe com a poc a poc els membres de la Junta dipositaven les seues paperetes a les urnes.
Mentre, al cau de la sis, el guirigall disparava els decibels. Clara, no podia ocultar els nervis a cada múscul de la seua cara. Escoltava els bons desitjos de la seua comissió, amb el mòbil a la mà. De sa mare, Rosa, ni parlar-ne de com estava. Mantenia la compostura i no deixava de somriure amablement i agrair la companyia, però pels qui la coneixem és difícil imaginar per una mare, un moment de tanta expectació i nervis.
La pantalla de la televisió, amb la retransmissió en directe des del saló de plens, era el centre d’atenció encara que la gent no deixava de parlar, fins que algú va dir, “calleu, calleu que van a
L’alcaldessa va marcar i primer la telefonada va ser per la Reina Infantil de les Festes, Ana Colón Sastriques. Aplaudiments, i plors d’emoció a la tele i comentaris al cau de la sis, però de sobte, es va tornar a fer el silenci “Calleu! Que ara va la major!” Les mirades, ja no estaven en la tele, sinó al mòbil de la mà de Clara….! Una eternitat, mentre a la tele es veia a l’alcaldessa com marcava i esperava resposta….
Per fi, el mòbil va sonar!, crits d’emoció! I Clara va demanar silenci ¡Callaos por favor, que no escucho! Però la cridà es va tallar… igual que l’alé de tots els que estaven al cau es va contindre…no era per ella? Què havia passat?
De seguida va tornar a sonar i amb un fil de veu, Clara va respondre:…si? a la vegada que esclafia en un plor. El plor més sentit, més intens i més feliç, pot ser de la seua vida. El plor de la Reina de les festes de Castelló del 2026, Clara Sanz Sobrino, madrina de la Gaiata 6, Farola-Ravalet.
Jaime Ortiz i Monfort
El mirall de les fades
Alçada: 3 metres
Ample base: 1,5 metres
Fusta:
-12 m2 de 10 mm
- 7 m2 de 20 mm
- 8 m2 de 0,3 mm
- 6 m2 de llistons de diverses mides
Ferro: 4 metres de platina de 3mm
Policarbonat: 18 m2 aproximadament
Tires led:
-28 metres de tires led RGB Pixel de 24v i 9,6 W
- 15 metres de tires led blanca de 6000k de 24v i 14,4 W
Tubs: 12 tubs de leds de llum blanca de 6000K
Peretes led:
- 24 de led de rosca E14 a 3 vats de llum blanca 6000K
Cablejat: 84 metres aproximadament de cable de 0,75mm, 1mm i 1,5 mm
Pintura plàstica de diversos colors, pintura de laca per a vidrieres i i
metal·lizada de color daurat i platejat. Craquelé per a la pintura dels braços.
Escaiola: 6 kg d’escaiola. Així com a 4 kg pasta de modelar i resina per fer les mostres i traure els motles.
Vanesa Pérez i Monfort
LEMA
Esplendor de llum eterna
Alçada: 6 metres
Ample base: 3 metres
Fusta:
- 210 m2 de 10 mm
- 42 m2 de 0,3 mm
- 12 m2 de llistons de diverses mides
- 30 m2 de cantoneres variades
Poliestiré:
- 55 plaques de 1.25m x 0.60m de 4cm de grossor
- 16 plaques de 1.25m x 0.60m de 6cm de grossor
Pintura plàstica mate variada i pintura de laca per a vidrieres. Pintura blanca i daurada d’aerosol
Ferro:
- 15 metres de platina de 3mm
- 190 metres de 10 x 20 mm
- 8 metres de 20 x 20 mm
- 45 barres de ferro en forma de “U” de 1,50m
Cablejat: 710 metres aproximadament de cable de 0,75mm, 1mm i 1,5 mm
Peretes led: 1450 de led de llum de color
Tires led: 24 m de tires led de llum blanca
Tubs: 96 tubs de leds de llum blanca de 6000K de diverses mides
Policarbonat: 45 m2 aproximadament
L’AUTORA:
La nostra portada per segon any consecutiu ha sigut dissenyada i elaborada per l’espai creatiu “Garabato”. I més concretament per Marta Balado Ferrer.
Marta Balado Ferrer va nàixer a Castelló l’any 1996, i va estudiar Conservació i Restauració de Béns Culturals a la Universitat Politècnica de València, ha treballat com a dissenyadora ceràmica i com a dissenyadora de materials d’interiorisme. Ara comença una nova etapa amb “Garabato” creant un espai a on l’aprenentatge i la creativitat van de la mà, a on es toquen tota mena de materials i tècniques, a més de taller artístics també es fan cursos de restauració.
Cal destacar que l’any passat va ser la guanyadora del premi a la millor portada de llibret de Gaiata per a la Magdalena 2025.
LA PORTADA:
La portada fa referència a la província de Castelló, amb clar protagonisme de la majestuosa Farola de la plaça de la independència. Per descomptat, la nostra portada havia de reflectir l’emblema i essència de la nostra Gaiata. En la portada a més a més de la Farola al seu voltant podem trobar referències d’algunes de les principals festes de la nostra província, com són Sant Antoni, els dansants de Morella, Entrada de bous i cavalls de Sogorb, la dansa guerrera de Todolella, tir i arrossegament de Borriol i la “Rompida de la Hora” de l’Alcora. Però també altres elements característics de les huit comarques que formen la nostra província. Elements com els taulells de ceràmica, la carxofa de Benicarló, palmeres com a Vinaròs, la dolçaina i el tabal, la taronja, etc.
En aquesta ocasió s’ha integrat a la nostra província i que millor manera que a través d’algunes de les seues principals festes tractant-se en aquest cas d’un llibret de festes. La portada d’enguany amb Il·lustracions de tintes planes que es defineixen com aquelles que utilitzen colors sòlids i uniformes, prèviament mesclats i aplicats directament, sense variacions de to ni degradats, aconseguint una fidelitat de color exacta, sovint usant el sistema Pantone, per a la identitat corporativa o dissenys gràfics que requereixen colors precisos i cridaners, a diferència de la quadricromia.
Les il·lustracions de tintes planes és una tècnica per a obtindre colors exactes i vius, ideals per a dissenys on la fidelitat i l’impacte del color són més importants que el cost addicional, usant colors directes. Aquesta portada que serveix de porta d’entrada al llibre “Castelló. Una província per descobrir”, és un disseny que utilitza un únic color base, explorant els seus diferents tons, tints i ombres per a crear profunditat, contrast i èmfasi visual sense introduir altres colors; és una tècnica simple però potent per a comunicar un missatge clar, evocador i sofisticat. I finalment rep una textura a tota ella per a embellir el resultat final i llevar-li agressivitat als seus colors.
En definitiva, és la imatge i una mostra d’allò que el lector hi podrà trobar a l’interior. Però al mateix temps aquesta portada representa la pura essència de Farola Ravalet en mostrar un punt neuràlgic del nostre sector. Un sector acollidor que vol donar la benvinguda a la gent de la nostra província en la seua arribada a les nostres festes fundacionals.
1r premi gaiata
2n premi gaiata infantil
1r premi À Punt il·luminació gaiata
3r premi À Punt il·luminació gaiata infantil
Millor portada de llibret
4t premi ús del valencià al libret
5é premi gaiata de mà
Els Ports
Capital: Castelló de la Plana
Nº de municipis: 16
Extensió: 938,40 Km2
Població aproximada: 270.700 habitants
Destaquen els parcs naturals del Desert de les Palmes, de la Serra d’Irta i de les Illes
Columbretes, així com el riu Millars que fa frontera natural amb la Plana Baixa i les seues platges.
Capital: Sogorb
Nº de municipis: 27
Extensió: 965,15 Km2
Població aproximada: 26.133 habitants
Destaca per la seua naturalesa de contrasts, en la qual conflueixen abruptes serres i valls fluvials, amb la presència del riu Palància, i els parcs naturals de la Serra d’Espadan i de la Serra Calderona.
Capital: L’Alcora
Nº de municipis: 6
Extensió: 390,94 Km2
Població aproximada: 14.173 habitants
Compta amb una naturalesa abrupta i muntanyenca, i destaca el seu fort patrimoni industrial ceràmic, així com la producció vinícola de les Useres.
Capital: Morella
Nº de municipis: 14
Extensió: 997,70 Km2
Població aproximada: 6.620 habitants
Destaca pel seu impressionant patrimoni medieval, la construcció de pedra en sec, les pintures rupestres i els jaciments de dinosaures.
Capital: Borriana
Nº de municipis: 20
Extensió: 605,20 Km2
Població aproximada: 203.756 habitants
Destaquen les platges, el riu Millars que fa frontera natural amb la Plana Alta, les grans extensions de cultius citrícoles, els aiguamolls de les zones costaneres i les coves de Sant Josep.
Capital: Cirat
Nº de municipis: 22
Extensió: 647,40 Km2
Població aproximada: 4.332 habitants
Destaca per una naturalesa muntanyenca i fluvial d’alt valor, caracteritzada per les aigües termals del riu Millars, amb gran diversitat de fauna com a cabres salvatges, àguiles reials i voltors.
Capital: Albocàsser
Nº de municipis: 12
Extensió: 845,82 Km2
Població aproximada: 6.452 habitants
Destaca pel parc natural del Penyagolosa, així com pel seu patrimoni històric-cultural, amb pobles medievals i art rupestre, i la bondat de les seues aigües com la de Benassal.
Capital: Vinaròs
Nº de municipis: 18
Extensió: 1221,32 Km2
Població aproximada: 86.349 habitants
Destaca pel parc natural de la Serra d’Irta, pel contrast entre el seu litoral i el seu interior rural, i gastronòmicament per la carxofa i el llagostí.
Dissenyada per l’arquitecte Maristany i construïda en 1929 sobre el lloc de la coronació de la Mare de Déu del Lledó, és el símbol de nostra gaiata. És una obra modernista de forja ubicada al centre de la Plaça de la Indepèndencia a Castelló.
Es troba a Les Coves de Vinromà. Va ser construïda a principis del segle XVII en commemoració del segon centenari del pas del Sant pel municipi.
Situat al Barranc de la Guitarra al terme municipal de la Serra d’en Galceran, conté pintures rupestres entre les quals destaquen 15 figures d’animals i nombrosos signes.
D’origen àrab, va ser con quistat per Jaume I en 1233 i ha patit diferents refor mes. La torre central circu lar és d’origen carlista.
Arxipèlag situat a 49 quilòmetres de la costa, d’origen volcànic format per diversos illots. Illa Grossa, l’illa més gran, compta amb un far del segle XIX i mostra un patró semicircular distintiu.
Parc natural Prat Cabanes-Torreblanca
Constitueix una zona d’aiguamolls on s’allotgen diverses espècies d’aus aquàtiques. Compta amb una superfície de 865 ha i va ser declarat parc natural en 1994.
Arc romà situat a Cabanes al costat de la Via Augusta. Construït en la primera meitat del segle II després de Crist.
La Torre de la Cordà i la Torre Colomera són fortificacions defensives del segle XVI que s’usaven per a alertar d’atacs pirates barbarescos.
El castell de Mauz situat en el terme municipal de Suera és d’origen àrab i va ser construït en el segle XII.
Estructura original musulmana del segle X, ha sofert diverses reconstruccions al llarg dels segles.
Conegut com el castell de les 300 torres donat la gran quantitat de torres que posseïa. De planta poligonal. Pertany a la muralla urbana de Vila-real, però va ser reedificada l’any 1424. Torre Motxa
D’origen no documentat però probablement islàmic. Es troba a Alcúdia de Veo i serveix d’accés a rutes senderistes del Parc Natural de la Serra d’Espadà.
Cova natural ubicada al municipi de la Vall d’Uixó. Cavitat composta majorment per pedra calcària, es desconeix l’origen del riu i el final de la cova. És el riu subterrani navegable més llarg d’Europa.
Fortalesa musulmana del segle X, construïda sobre restes romanes. Es conserven les torres de Bivalcadim i Bergamuza, popularment conegudes com “l’Agüelet” i “l’Agüeleta”.
Torre campanar d’estil gòtic i planta octogonal, símbol de la ciutat de Borriana. Construïda en el segle XV i reconstruïda després de la Guerra Civil, supera els cinquanta metres i té 230 escalons per a arribar a les seues campanes.
Símbol de Xèrica. D’estil gòtic i manierista mudèjar, possiblement data del segle XII, si bé en el segle XIX es va fortificar per la Guerra Carlista.
La Via Verda “Ojos Negros” es troba so bre una antiga via de ferrocarril, traves sa tota la comarca des de Barraques fins a Sot de Ferrer per a connectar Terol amb Sagunt. És la via Verda més llarga d’Espanya.
Paratge situat a Begís amb berenador, font i gorgs d’aigua cristal·lina. Des d’allí es visita el naixement del riu Palància catalogat com un dels paisatges màgics de la Comunitat Valenciana.
Cascada de 30 metres situada a Navaixes. Agafa el seu nom de la llegenda que conta que les núvies que anaven a casar-se havien de saltar el riu allí per a demostrar que el seu amor era vertader.
D’origen musulmà, construït en el segle XII amb posteriors transformacions cristianes. Compta amb tres torres i dos aljubs.
Situat a Altura. Alberga en l’interior la capella de la Cova Santa, lloc de pelegrinatge alçat en el segle XVII en el qual es guarda la imatge de la verge.
Situats a Sogorb, l’aqüeducte data del segle XI mentre que la Torre adjacent denominada Torre del Botxí, sembla que va ser construïda en el segle XIV, molt possiblement sobre una altra de data anterior. És de cos cilíndric i pel seu interior creua la séquia provinent de l’aqüeducte.
Torre de defensa que formava part del conjunt del Palau dels Comtes de Cirat, situat en el centre d’aquesta població. D’origen medieval, datada en els segles XII i XIII, és de planta rectangular i té dues altures. En la planta baixa hi havia dos aljubs i la superior era la planta noble.
Entre Montanejos y Pobla d’Arenós, s’alimenta pel riu Millars i es va construir en la dècada dels anys setanta amb la finalitat d’arreplegar, emmagatzemar i regular el desglaç de la Serra de Gúdar en el nord de Terol.
Brollador situat a Montanejos amb un cabal aproximat de 6.000 litres per minut. La seua temperatura constant de 25 °C té efectes hipo termals i compta amb propietats beneficioses per a la salut.
Transcorre principalment pel terme municipal de Villhermosa, naixent en el massís del Penyagolosa i desembocant en el riu Villahermosa. Compta amb diversos gorgs i és famós per la seua cascada.
Construïda en el s. XVI, va ser utilitzada per a usos bèl·lics, i compta amb una torre per a l’ús d’armes de foc en la seua defensa.
Gorg d’aigua situat a les Fonts d’Aiòder amb una profunditat de 3 metres. Envoltada de muntanyes de pinastre plenes de pins, sureres i alzines.
El Museu Inacabat d’Art Urbà al poble de Fanzara compta amb més de 150 obres fetes per 116 artistes al llarg de 10 anys.
D’origen andalusí, estaria datat a partir del segle X. Situat en el més alt del poble, per a vigilar i controlar la Vega. Està conformat per una torre quadrangular feta de tàpia, que antigament disposava de diverses plantes.
Els sòls argilencs i calcaris de les Useres i el seu microclima, propicien el cultiu de la vinya i la instal·lació de nombrosos cellers de vi.
Situat en el terme municipal de Llucena, d’origen àrab però freqüentat per cristians sota propòsit defensiu. Declarat bé d’interés cultural.
Construïda entre 1640 i 1651, compta amb una torre campanar amb rellotge de sol i en el seu interior poden
La façana compta amb un mural ceràmic de 1980, que recorda que l’Alcora és un municipi de gran tradició ceràmica, que va aconseguir el seu màxim nivell amb la Real Fàbrica del Comte d’Aranda, considerada com la millor ceràmica europea del segle XVIII.
Amb 1348 metres d’altura, la mola compta a dins amb una cova en la qual s’alberga el Museu de la Cova del Castell, que mostra la història local des de la prehistòria fins a l’època andalusina.
Brollador situat a Benassal les aigües del qual són conegudes des del segle XVI. La Font compta amb una impressionant cúpula de pedra en forma triangular. ont d’En Segures
Compte amb nombrosos edificis medievals així com amb les restes d’un castell d’origen àrab. Declarat Bé d’Interés Cultural, és considerat un dels Pobles més Bonics d’Espanya.
Santuari situat a Vistabella del maestrat, d’origen medieval amb posteriors ampliacions neoclàssiques i barroques, és el focus d’atracció religiosa més important de la província, rebent peregrinacions com la dels Pelegrins de les Useres.
Situada a Catí, es troba al costat de la Font de l’Avellà. Coneguda com la Capella Sixtina del Maestrat per les pintures al fresc del seu interior.
Situada en el Barranc de la Valltorta, a Tírig, és un dels abrics d’art rupestre llevantí més importants d’Europa, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Torre gòtica de planta quadrada, hostatgeria i portades de mig punt. A l’interior es conserven alguns llenços interessants, un dels arcs apuntats, l’escala o un forn de l’època.
Segons la llegenda, l’ermita es va erigir a Albocàsser al segle XVI després que Sant Pau s’apareguera a uns pastors i fera el miracle de la purificació de l’aigua i la curació dels homes. L’afluència de visitants provocaria l’edificació de les dependències annexes, que conformen l’hostaleria. Declarat Monument historicoartístic.
Castell-palau en bon estat de conservació construït en el segle XIV. Destaquen la porta d’entrada, les torres, el pati d’armes i la cuidada decoració interior.
Ubicat a Forcall, data dels segles XVI-XVII. És un edifici gòtic amb una façana de doble escala exterior sobre un arc de mig punt, única a la Comunitat Valenciana.
A Sorita, edifici religiós enclavat en la roca, d’estil renaixentista, construït entre els segles XVI i XVIII. Declarat Monument Històric Artístic, és un important centre de peregrinacions, tant dels pobles de Castelló com els de Terol.
Forn de pa a Olocau del Rei, en edifici gòtic de 1272. És el més antic de la comunitat valenciana.
Construït aprofitant la forma natural de la muntanya a 1.072 metres d’altura. Ha tingut com a protagonistes a il·lustres personatges de la història com el Cid, Jaume I, Sant Vicent Ferrer o el papa Lluna.
A Vilafranca hi ha tota mena de construccions realitzades amb pedra en sec, com murs, casetes, pous o basses. Compta amb un museu per a donar a conéixer aquesta tècnica.
Situada a Morella, és un edifici construït entre els segles XIII i XVI en estils gòtic valencià i renaixentista. Destaquen el cor i la seua escala de caragol, l’altar major, les seues tres rosasses amb vidrieres originals de l’Escola valenciana del segle XIV i l’òrgan de Francisco Turull.
Situat a la Pobla de Benifassà, és el primer monestir cristià que es va fundar en terres valencianes, en 1233. D’estil gòtic-cistercense, és Monument Nacional.
Església arxiprestal de Sant Mateu
Situada a Sant Mateu és un temple del segle XIII amb intervencions dels segles XV, XVII i XVIII. És un dels màxims exponents de l’arquitectura gòtica valenciana.
Situat a Cervera del Maestrat, és d’origen àrab, de planta irregular i va ser construït en el segle XVI sobre els fonaments d’un castre ibèric.
Situat en plena Serra d’Irta, els elements construïts ocupen una extensió de 8000 m. D’origen musulmà, va patir posteriors modificacions amb la reconquesta cristiana.
Situat a Traiguera, té el seu origen al segle XIV i és únic amb la categoria de Real a la província de Castelló, representant el pas per Traiguera dels ordes de Montesa i els Hospitalaris.
Reconegut com un dels pobles més bonics d’Espanya i del món, destaca pel seu imponent castell templer del papa Lluna sobre la mar, un barri antic emmurallat d’estil mediterrani, i quilòmetres de platges d’arena fina.
Edifici històric emblemàtic de Vinaròs inaugurat l’any 1929, destaca per la seua ubicació privilegiada davant la mar, els seus cridaners colors i l’estil arquitectònic amb el porxe, típic de les escoles de principis del segle XX.
Per a la Gaiata 6 Farola Ravalet va ser un dia meravellós!! La nostra candidata, CLARA SANZ SOBRINO, va ser seleccionada per a representar a la ciutat de Castelló en les pròximes festes fundacionals com a Reina de la Magdalena 2026.
Tremendament orgullosos ens sentim en la comissió de tu i de la teua família, pel cicle fester que has exercit representant a tu benvolgut sector, però segur que més orgullosos ens sentirem veient com continuaràs fent-ho l’any vinent com a REINA DE LES FESTES!. Enhorabona!.
Festes que compartirà amb una magnífica cort, i des de la Gaiata 6 Farola Ravalet, també volem felicitar la Reina infantil per a la Magdalena 2026, Ana Colón Satrisques, així com a les xiquetes i senyoretes que han sigut triades com a Dames de la ciutat infantils i adultes.
Reina: Clara Sanz Sobrino
Reina infantil: Ana Colón Satrisques
Dames de la ciutat:
Naiara Gimeno
Beatriz Also
Marta Ferrando
Lledó Calero
María Guzmán
Claudia Llopis
Damas infantils de la ciutat:
María Marzá
Anna Manjavacas
Martina Valerino
Nayra Luque
Lledó Amat
Leyre Antón
Celebració de l’elecció de la Reina de les Festes
El passat 26 de juliol la nostra recentment escollida com a Reina de les festes de 2026, van celebrar la seua elecció com a màxima representant de la festa, convidant a tota la comissió de Farola Ravalet, així com a junta de festes, Gestora de Gaiates, familiars i amics.
Els nostres representants del pròxim exercici 2026, Inés, Àlex i Claudia, al costat del nostre president Esteban, com és tradicional, els van lliurar un centre de flors a Clara per a donar-li l’enhorabona i posteriorment poder celebrar-ho. Moltes gràcies per l’acolliment! Ara comença un gran any que estem segurs que recordarem per sempre. Un any meravellós i inoblidable. Enhorabona, Majestat!
Presentació de les Reines de Sant Agustí
El dissabte 2 d’agost, els nostres representants per al próxim exercici fester, Inés García, Alex García i Claudia Beltrán, acompanyats pel nostre president, van acudir al barri de Sant Agustí. Allí van presenciar la presentació de les Reines del grup Sant Agustí i Sant Marcos i les seues respectives corts d’honor.
Els nostres representants, al igual que altres comisions de sectors que van acudir, van realitzar homenatge a les mateixes durant les ofrenes.
Destacar de la presentació el moment del galantejador del acte ja que aquest cárrec enguany va recaure en Paco Cabañero, regidor de l’ajuntament de Castelló, veí del grup Sant Agustí i membre de la nostra comissió de Farola Ravalet.
Presentació de la Reina de Vilafamés
El divendres 14 d’agost a la nit, les nostres madrines, Inés i Claudia, acompanyades pel nostre president Esteban, van assistir a la proclamació de la Cort d’Honor de les festes patronals de Villafamés 2025. Un any més la nostra Gaiata va estar del costat de les festes d’aquesta localitat veïna.
L’esdeveniment va transcórrer amb un tradicional i emotiu acte protocol·lari que es va dur a terme a la plaça de la Font, lloc escollit per nomenar com a Reina de Villafamés a la senyoreta, Júlia Garcia Gimeno i donar així inici a les seues festes patronals. Júlia Garcia Gimeno estará acompanyada per una Cort d’Honor formada per sis dames: Paula Garcia Barreda, Soraya Alcácer Mallasen, Nadia Solsona Villamón, Carme Forés Andrés, Lucia López Llácer i Aitana Serrano Ferrer. Gràcies a l’ajuntament de Villafamés per convidar-nos un any mès.
El dimecres 3 de setembre va tindre lloc en la sala d’exposicions del museu etnològic del carrer cavallers, la inauguració de l’exposició de l’XI concurs de Gaiates de mà, enguany l’edició de 2025. Hi van assistir els nostres representants per a la pròxima edició magdalenera, Inés, Àlex. Clàudia i Esteban, que no van voler faltar per gaudir de la magnífica exposició d’enguany i com no, per fotografiar-se amb la nostra Gaiata de mà que en aquesta edició del concurs va obtindre el 3r premi a la millor Gaiata de mà. Un premi molt estimat per la nostra comissió gràcies a la gran competència fruit dels grans treballs presentats per les dinou comissions de sector. Un acte molt senzill i protocol·lari, però que serveix com a tret de sortida cap a les activitats i celebracions en honor de la fundació de la nostra ciutat i que ens aproxima cada vegada més a l’inici del nou cicle fester cap a la Magdalena 2026.
Els calendaris, moltes vegades, custodien il·lusions sense saberho. I estic segura que almenys els que empren Inés, Álex i Claudia, els càrrecs de la Gaiata 6 per la Magdalena del 2026, enguany tindran la memòria repleta.
Una de les primeres dades que van marcar, va ser ben segur, la del nomenament. El moment en què, oficialment, tot comença per ells. Perquè no només reben el seu distintiu com a màxims representants d’eixe any sinó que també és la primera vegada que s’adrecen a la seua Gaiata en un discurs.
A més, eixe dia és també el de l’acomiadament dels seus antecessors, en este cas, Amanda, Marc i Clara així que és normal que es barregen les emocions.
Enguany, com sempre, el nomenament va ser també moment de retrobar-se després de l’estiu i fer-ho de la millor manera, amb l’homenatge als nous representants.
L’acte, conduït pels ja veterans càrrecs del 2024, Pilar, Nicolás i Sarai va servir per a trencar el gel i conéixer un poc més, les tres persones que junt, Esteban, el nostre president, portaran el nom de la Farola per tot arreu en este cicle fester.
El lliurament dels pergamins acreditatius dels seus nomenaments i la imposició de la insígnia daurada que lluiran tot l’any va donar pas als parlaments. La primera va ser Clara, la madrina del 2025 i flamant Reina de les festes de Castelló del 2026.
Va agrair, per descomptat, l’afecte rebut per la seua comissió. Va tindre paraules pels seus companys de viatge, durant el cicle que acabava i va mostrar el seu orgull per tindre el privilegi d’haver sigut escollida com a màxima representant de la ciutat, recordant el compromís amb la seua Gaiata.
Per la seua banda, Amanda va tornar a emocionar-se i va contagiar les llàgrimes en el seu acomiadament, com ja fera un any enrere en començar el camí. Quant a Marc, va agrair la inoblidable experiència d’haver estat president infantil i la intensitat de l’any viscut.
Per fi va arribar el torn de prendre la paraula els nous càrrecs. Claudia, la madrina del 2026 serena i dolça, va recordar el que per ella significava la Gaiata i com els seus pares es van sumar a la gran família de la Sis, el mateix any que també ho feia Esteban com a president. L’emoció també va protagonitzar alguns moments de llàgrimes, recordant també la gent que l’havia acompanyada en el camí per arribar al seu somni de ser madrina. Quant a Inés, la madrina infantil, amb fermesa i decisió, va mostrar la seua intenció de gaudir i compartir jocs i riures en tota la Gaiata i viure en intensitat cada instant.
Una de les notes més simpàtiques de la nit, la va protagonitzar el nou president infantil, Álex, qui en arribar el seu torn, amb tanta elegància com naturalitat va traure un xicotet tamboret per pujar-se’n damunt i arribar al micròfon. Vitalitat i espontaneïtat en estat pur, d’un president infantil acabat d’aterrar, però que també promet donar el màxim per passar-ho bé en el seu nou càrrec.
Finalment, com correspon al protocol, va ser Esteban, el president qui va tancar l’acte acomiadant-se dels càrrecs del 2025 i donant la benvinguda als del 2026.
Visca la Sis!
Un 8 de setembre de 1251, el rei Jaume I va atorgar el privilegi de trasllat al seu lloctinent Ximén Pérez d’Arenós per a traslladar la vila des del castell a la plana. Aquest acte transcendental per a la història de la nostra ciutat va tenir lloc a Lleida, en el denominat “Castell del Rei”.
Com cada any, l’associació cultural Templers de Castelló, realitza un emotiu homenatge en l’estàtua del Rei en l’Avinguda que porta el seu nom. Els nostres representants infantils, Inés i Àlex, acompanyats pel nostre vicepresident, Manuel Romero, van realitzar la desfilada des de la porta de l’institut Francisco Ribalta fins a l’estàtua, on van assistir a l’ofrena floral a la figura del Rei en Jaume I.
Premis ciutat de Castelló
El dilluns huit de setembre, la nostra madrina i el nostre president, van assistir al Teatre Principal de Castelló, on va tenir lloc la gala dels Premis Ciutat de Castelló 2025. Uns premis que reconeixen l’esforç, talent i dedicació dels qui treballen amb il·lusió i creativitat pel creixement i el prestigi de la nostra ciutat. Els Premis Ciutat de Castelló 2025, van reconéixer a Pedro Montalbán Kroebel per Teatre, Francisco Urbano Pérez Benedicto per Narrativa, i la Xarxa Sanitària Solidària (Medicus Mundi Mediterrània) amb el Premi Ciutat de Castelló per la Pau. Altres guardonats van incloure a Jaume Cabré i Fabré en Excel·lència Musical, i a Irene Verdú i Gloria Celma per l’obra infantil il·lustrada “Pepica Gra”, que va guanyar en Literatura Infantil Il·lustrada.
Enhorabona a totes les premiades i premiats!
Acomiadament exercici fester 2025
El somni de la Magdalena 2025 ha arribat a la seua fi. El 9 de setembre va tindre lloc al Teatre del Raval Rafa Lloret, l’acte d’acomiadament de les màximes representants de les festes.
Paula i Carla, les nostres reines, han sigut unes grans ambaixadores, que junt amb les dames de la ciutat, entre elles les nostres Saray i Pilar, i les madrines, madrines infantils i presidents i presidentes infantils dels 19 sectors gaiaters, han representat la nostra ciutat i les nostres festes de meravella.
Els nostres representants per a la Magdalena 2025, Amanda Marmaneu, Marc Planells i Clara Sanz, tots tres acompanyats pel nostre president, Esteban Gual, van assistir al seu últim acte com a màxims representants de la nostra comissió. Gràcies per aquest magnífic any fester, per la vostra il·lusió, per la vostra dedicació i per representar tan bé els valors de Farola Ravalet. Els vostres noms ja estan escrits amb lletres d’or en la història de la Gaiata Sis. Per sempre 2025!!
L’acte d’obertura va tindre lloc en el saló de recepcions de la Diputació de Castelló i va comptar amb la participació de nombrosos assistents. Van ser les protagonistes les noves reines de les festes, la nostra estimada Clara Sanz Sobrino i Ana Colon Sastriques, que van estar acompanyades per les reines 2025, Paula Torres Claramonte i Carla Ibáñez Fabra, les madrines dels sectors, les madrines infantils i els presidents infantils, així com els principals representants de les gaiatas, colles i cavallers.
Una per una van anar compareixent les madrines, madrines infantils i els presidents infantils dels sectors en l’estrada preparada a aquest efecte. I entre ells als representants de “Farola-Ravalet” la nostra madrina Claudia Beltrán Palencia, la madrina infantil Inés García Zahonero i el nostre president infantil Álex García Alegre, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. Una vesprada amb roses per a elles i llepolies per als més xicotets. Mentrestant, els aplaudiments s’ensenyorien de les parets del palau de les Aules que transmeten història i província.
L’acte que va ser organitzat per la Gestora i presentat per Lourdes Climent Moreno, reina de les festes del 2024, on es va comptar amb els discursos del president de la federació gestora de gaiates, el tinent alcalde de Castelló, Sergio Toledo, la regidora de festes, Noelia Selma i la presidenta de la Diputació Provincial, Marta Barrachina. Així mateix, discursos de les reines, destacant el de Clara Sanz, discursos en els quals les dues van evocar la seua pertinença amb orgull a «una gaiata» com a associació de dinamització de les festes de la Magdalena. El “món de la festa” i en concret el nostre sector del “FarolaRavalet” esperen ja la imposició de bandes com a símbol d’obertura en el camí cap a la Magdalena 2026.
S’ha donat principi al nou cicle fester amb el primer dels grans actes de l’agenda: la imposició de bandes a la Reina Infantil de les Festes 2026, Ana Colón, acompanyada per la seua cort d’honor, composta per les dames infantils de la ciutat i les madrines infantils, els qui al seu torn van estar acompanyades pels presidents infantils. L’alcaldessa de la ciutat, Begoña Carrasco, va ser l’encarregada de lliurar la banda verda que l’acredita com a màxima representant dels xiquets i xiquetes de Castelló.
Sobre les 20:00 l’acte donà inici en el Teatre Principal comtat amb la presència de la regidora de Festes, Noelia Selma, i regidors de la Corporació Municipal. Van assistir, a més, la Fallera Major Infantil de València, Lucía García, i representants de la Junta Central Fallera, així com la Bellea del Foc Infantil d’Alacant, Valentina Tàrrega, i representants de la Gestora de Fogueres.
Les festes de la ciutat van estar també representades pel President de la Junta de Festes, Raúl Collazos, i membres de l’entitat, les Reines de les Festes 2025, Paula Torres i Carla Ibáñez, la Reina de les Festes 2026, Clara Sanz, i Dames de la Ciutat, Na Violant d’Hongria, Madrines, presidents, Madrines i Presidents Infantils de Gaiata, representants de les Federacions i ens vinculats, a més d’altres col·lectius.
La Banda Municipal va ser l’encarregada d’obrir l’acte solemne amb la interpretació de “Rotllo i Canya”, que va precedir a la imposició de bandes infantils. Per a això, l’alcaldessa Begoña Carrasco, el President de la Junta de Festes, Raúl Collazos, i el President de la Gestora de Gaiates, José Antonio Lleó, van ocupar els seus llocs en l’escenari. En aquest moment, es van lliurar el pergamí i la insígnia de la Gestora de Gaiates als Presidents Infantils de les Comissions de Sector. Només set de les dinou comissions gaiateres van comptar amb representants infantils, entre ells Alex García Alegre, el nostre representant, de la Gaiata 6, “Farola – Ravalet”. Després de rebre la insígnia i el pergamí, els set presidents infantils van descendir de l’escenari.
A continuació, es van imposar les bandes a les Madrines de les 19 Gaiates, acte a càrrec de l’alcaldessa i del President de la Junta de Festes. Mentre la Banda Municipal interpretava música festera, les Madrines Infantils de les dinou Gaiates van pujar a l’escenari, entre elles Inés García Zahonero, la nostra representant de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet”.
Després de la imposició de bandes a les 19 Madrines, va arribar el moment d’imposar la banda i lliurar el pergamí a les sis xiquetes que ostentaran el càrrec de Dames de la Ciutat Infantils: Anna Manjavacas Arenas, Nayra Luque Beltrán, Lledó Amat Mondragón, Leyre
Antón Palacios, Martina Valerino Gallego i María Marzá Torres.
Amb les Dames de la Ciutat ja en els seus seients, els assistents es van posar en peus. L’alcaldessa va presidir l’escenari per a rebre a la Reina Infantil, Ana Colón Sastriques, qui va desfilar fins al tron precedida per la Guàrdia de Gala i els Macers de la ciutat. La primera edil li va imposar la banda que l’acredita com a màxima representant infantil, mentre la Banda Municipal interpretava la Marxa de la Ciutat. A continuació, se li va lliurar el pergamí i el ram. Posteriorment, l’alcaldessa va tornar a la llotja presidencial i la Reina Infantil va ocupar el tron, des d’on va escoltar el discurs del President de la Junta de Festes, Raúl Collazos.
El President de la Junta de Festes, Raúl Collazos, va destacar el paper dels xiquets i xiquetes com a representants festius (Reina, dames, madrines i presidents), comparant-los amb “la millor mascletà multicolor” que anuncia l’inici del cicle fester de la Magdalena 2026.
També va expressar el seu agraïment a l’alcaldessa, Begoña Carrasco, per la seua sensibilitat en reconèixer que la figura del president triat pel món de la festa no és només estètica. Va agrair, en particular, que se li permetés dirigir-se a la Reina Infantil i a la seua cort d’honor en nom de tots els col·lectius, recuperant així una tradició.
Finalment, Collazos va reiterar el compromís de la Junta de Festes amb l’impuls i reforç dels actes infantils. Va anunciar que s’està treballant per a introduir activitats noves de pirotècnia, es cuidarà la programació en la Plaça Major i es reformaran les bases per a triar el cartell de festes.
Després de finalitzar el discurs del President de la Junta de Festes, les Madrines de les dinou Gaiates van descendir de l’escenari, entre elles, Inés García Zahonero representant de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet”. Els van seguir les Dames de la Ciutat i finalment, la Reina 2026, Ana Colón, va abandonar l’escenari amb la seua banda verda, rebent l’ovació de tot el públic, que es va posar en peu.
D’aquesta manera va culminar la cerimònia, amb la proclamació d’Ana Colón Sastriques i les seues Dames, marcant l’inici oficial del cicle fester de la Magdalena 2026.
Dissabte tretze de setembre, festivitat de Sant Joan Crisóstomo. El Teatre Principal de Castelló ha acollit l’acte d’Imposició de Bandes a les màximes representants de les festes de la ciutat.
La cerimònia va començar en el Saló de Plens de l’Ajuntament, on l’alcaldessa de la ciutat, Begoña Carrasco, al costat de la regidora de Festes, Noelia Selma, va atorgar la insígnia als Presidents de les Gaiates. A continuació, es va realitzar una desfilada pels principals carrers de la ciutat, des de l’Ajuntament fins al Teatre Principal, encapçalat per: la Reina de les Festes, Clara Sanz; les Madrines de les comissions de sector, entre elles la de la nostra Gaiata 6 “Farola-Ravalet”, Claudia Beltrán i Palència; les Dames de la Ciutat; el president de la Gestora de Gaiates, José Antonio Lleó; el president de la Junta de Festes, Raúl Collazos; la regidora de Festes, Noelia Selma; l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco; i la Reina de les Festes 2025, Paula Torres.
L’acte va comptar amb la presència d’autoritats locals i provincials, entre elles: la Delegada del Consell, Susana Fabregat; diputats autonòmics i provincials; representants civils i militars; col·lectius festius de la ciutat; la Fallera Major de València, Berta Peiró, i representants de la Junta Central Fallera; i la Bellea del Foc d’Alacant, Adriana Vico, al costat de membres de la Gestora de Fogueres.
El Teatre Principal es va engalanar per a l’acte d’imposició de bandes a la Reina de les Festes de Castelló, Clara Sanz Sobrino, a les Dames de la Ciutat i a les Madrines de les Gaiates. El públic seia enfront de l’escenari i el teló romania baixat. Llavors van sonar les notes de l’himne de les festes, el ‘Rotllo i Canya’, interpretat per la Banda Municipal sota la direcció de José Vicente Ramón. Va ser en aquest moment quan el teló es va alçar per a deixar visible un escenari, encara buit però adornat.
Era palpable l’emoció que regnava en el Teatre Principal i en tota la ciutat en una jornada que marcava l’inici del cicle fester. Després de la imposició de bandes, al llarg dels pròxims mesos seran les Gaiates les que també proclamen a les seues noves comissions. Un camí a recórrer, un ritu d’iniciació que conclourà amb l’Homenatge a les Comissions de Sector, i després amb les Galanies de les Reines, abans de la celebració del moment cim de les Festes Fundacionals: la setmana de les Festes de la Magdalena 2026.
Encara que els canvis són agredolços, també representen el fet de renéixer d’un nou començament. L’aplaudiment del Teatre va ser clamorós per a la seua Reina 2025, Paula Torres, i les seues Dames de la Ciutat: Marta, Saray, Carla, Ana, Marta, Claudia, Lledó.
A continuació, el secretari de la Junta de Festes va realitzar la lectura de l’acta oficial que certificava els nomenaments de la nova Reina, les seues Dames de la Ciutat i de les diferents madrines de les Gaiates.
Va arribar el moment en què l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, i el president de la Junta de Festes, Raúl
Collazos, van pujar a l’escenari. A continuació, van ser anomenades d’una en una pels seus noms i la pertinença als sectors gaiaters. Van desfilar i van pujar a l’escenari les Madrines, entre elles la madrina de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet” per a l’exercici 2026, Claudia Beltrán i Palència.
Cadascuna d’elles va rebre l’afectuosa salutació de l’alcaldessa, qui els va imposar la banda blanca, i un ram de flors per part del president de la Junta de Festes.
Després, es va rebre a les noves Dames de la Ciutat, encapçalades, com ja és tradició, per Na Violant d’Hongria, representant de Els Cavallers de la Conquesta: Victoria Arcs i Vicente, seguida de Beatriz
Also i Galaso, Marta Ferrando i Abellán, Lledó Calero i Andrés, María Guzmán i Santolaria, Claudia Llopis i Pascual i Naiara Gimeno i Olmedo. També en aquest cas va ser l’alcaldessa la que els va imposar la seua banda blanca i els va lliurar el quadre amb el pergamí del seu nomenament oficial. El president de la Junta de Festes les va rebre amb paraules afectuoses i els va lliurar un ram de flors.
Ja estava tot preparat, només quedava presenciar l’arribada de la nova Reina, que esperava el seu torn amb l’escorta de Gala de la Policia Local de Castelló i els macers de la ciutat.
En escoltar el seu nom, Clara Sanz va creuar el Teatre Principal i va avançar al so de ‘Els lanceros de la reina’, abrigallada pels aplaudiments del públic posat en peus. Començava el seu mandat. Es complien els seus somnis.
La nova Reina de Castelló va pujar a l’escenari des del qual va saludar amb alegria a tota la ciutat. Va ser rebuda per l’alcaldessa, Begoña Carrasco, qui, després de saludar-la amb paraules d’afecte, li imposava la banda verda, mentre el president de la Junta de Festes, Raúl Collazos, li lliurava un ram de flors.
Amb la Reina ja en el seu sitial, l’alcaldessa va dirigir un emotiu discurs, recordant la història de la celebració i la importància dels orígens de la Reina en les festes: “Avui ha tornat a succeir, aquesta sort de màgia que des de fa ara 80 anys corona a una dona com la millor ambaixadora que pot tenir una ciutat. Els temps han canviat, però l’essència roman intacta. La mateixa que en 1945 va convertir a una castellonera en la dona més feliç sobre el planeta Terra”.
Carrasco va destacar també la figura de José Miguel Sobrino, avi de la Reina i membre de la Junta de Festes, la vinculació de les quals amb les gaiates es va iniciar en el passat. A més, va recordar que les festes han passat de 40 actes inicials a més de 200, consolidant-se com a Festes d’Interès Turístic Internacional.
Finalment, va animar als assistents i als nous membres de la Junta de Festes a continuar amb la seua labor, agraint la implicació de tots els ens festius, així com del nou gerent del Patronat de Festes, Enrique Carceller. Va tancar el seu discurs amb un missatge d’il·lusió i orgull: “A tots els que sentiu la festa, a tots els que la viuran, manteniu la satisfacció, de fer saber al veïnat. Que tot està per fer, que cap de bestiar ens pararà, que tenim molt de camí, i romeries per ofrenar. La Plana ja te les seues reines, Clara i Ana, els seus noms. Que Visca les festes de la Magdalena, Fira i Festes de Castelló!”
La part final de l’acte va estar satisfeta d’emoció i orgull per als castellonencs. Les Madrines van descendir de l’escenari en una desfilada que va simbolitzar la tradició i el compromís de la ciutat, participant, en aquest emotiu moment Claudia Beltrán i Palència, representant i madrina del sector Gaiata 6 “Farola-Ravalet”.
La culminació de la cerimònia va ser un moment de gran emoció quan Clara Sanz Sobrino, visiblement emocionada i feliç, va saludar a tot el teatre posat en peus. La seua proclamació com a Reina de les Festes de Castelló va ser rebuda amb una ovació dempeus, reflectint el profund afecte i respecte dels assistents.
Aquest acte final va subratllar la importància de les Festes de la Magdalena com un aparador de la identitat i la cultura de Castelló. La participació de les Madrines i les Dames de la Ciutat, juntament amb la imposició de la banda verda de Clara Sanz Sobrino, va destacar l’esforç col·lectiu per mantenir vives aquestes tradicions i transmetre el seu valor a les noves generacions, la qual cosa consolida les festes de la Magdalena com un pilar fonamental de la identitat de Castelló.
Amb aquest acte, s’inicia el compte enrere cap a les seues festes més representatives, en les quals tradició, cultura i participació ciutadana tornaran a ser protagonistes indiscutibles.
Presentació Reines de Benicàssim
El divendres 19 de setembre els nostres representants, Inés, Álex, Claudia i Esteban, es van desplaçar a la població veïna de Benicàssim per a assistir a la presentació de les seues Reines i respectives corts d’honor.
Una presentació carregada d’emoció, però molt protocol·lària on Marta Mas Dinten i Ariadna Galán Zorrilla van ser proclamades davant la gran multitud d’assistents, i van rebre homenatge d’un gran nombre d’associacions, entitats i pobles de la província. Entre ells els nostres quatre representants i tancant el torn d’homenatge una ofrena molt especial, les Reines de les festes de Castelló, Ana Colón i la nostra estimada Clara Sanz.
En finalitzar es va gaudir d’un vi d’honor en el qual vam poder compartir moments de germanor amb altres comissions gaiateres que també van assistir a la presentació.
Presentació de la Gaiata 3 Porta del Sol
El dissabte 20 de setembre va començar un nou cicle de presentacions de la Magdalena 2026. Els nostres representants, Inés, Álex i Claudia, acompanyats pel nostre president Esteban, van acudir al Palau de la Festa per a assistir a la presentació de la Gaiata 3 Porta del sol, primera d’aquest nou any fester.
Primera presentació i com ja es tradicional, els nostres representants van rebre la visita de les Reines, Clara Sanz i Ana Colón, i les seues respectives corts d’honor que ens visitaren per primera vegada enguany per donar la benvinguda al nou cicle de presentacions al Palau de la festa.
Finalment i abans d’iniciar la disco mòbil, vam rebre el saluda per a la setmana vinent de mans de la Gaiata 4 l’Armelar que ja espera amb il·lusió el seu dia especial on seran presentades les seues madrines i les seues respectives corts d’honor.
El dijous 25 de setembre a la vesprada, els nostres representants per a la Magdalena 2026, Inés, Álex i Claudia, acompanyats pel nostre president Esteban, van acudir al Teatre del Raval “Rafa Lloret”, per a acompanyar als nostres amics del Centre Aragonés de Castelló i així poder presenciar la presentació de les reines de les festes del Pilar.
En el moment de la realització de les ofrenes per part d’associacions i entitats, els nostres representants van voler participar realitzant la seua particular ofrena amb un detall de la nostra associació.
Enhorabona a les seues màximes representants del Centre Aragonés de Castelló, en especial a Maria Gual i Paula Bonaque pel seu nomenament.
Dissabte vint-i-set de setembre, a les 23 hores, va tindre lloc en el Palau de la Festa la presentació oficial de les noves madrines i dames, així com de la resta de membres, de la comissió de L’Armelar. Una nit en la qual les grans protagonistes van ser les seues madrines, Amanda Pastor i Alejandra Pachés, sempre acompanyades en tot moment pel seu president Adrián Pérez. Una cerimònia repleta d’evocacions a la Verge del Lledó. Els representants de la nostra gaiata van voler acompanyar als amics de l’Armelar en la seua nit més especial, en la que es va combinar la tradició amb components audiovisuals.
En finalitzar l’acte vam rebre el saluda per a la setmana següent de mans dels representants de la Gaiata 10 El Toll.
Processó i misa en honor de Sant Francesc d’Assís
El dissabte quatre d’octubre a la vesprada, enguany més prompte de l’habitual, els nostres representants van acudir a la processó de Sant Francesc d’Asís.
Una vesprada on la nostra madrina infantil, Inés, el nostre president infantil, Álex, la nostra madrina, Claudia i el nostre president, Esteban, van acudir al convent de les monges caputxines, situat al carrer Núñez d’Arce per a participar en la processó de camí a l’església de Sant Agustí per tal d’assistir a la solemne missa. Després de la missa en honor al sant, van iniciar la processó de retorn cap al convent, on van gaudir de la tradicional “coqueta” i un gotet d’orxata o vi dolç.
Una processó on el grup “Dimonis de la Plana” va realitzar per tercer any consecutiu una típica “passejà” pirotècnica.
Presentació de la Gaiata 10 El Toll
La nit del quatre d’octubre, en un Palau ambientat sota la temàtica “El gran showman de la dolçaina”, la Gaiata 10 El Toll, va retre homenatge a les seus madrines, Edurne López i Ester Querol que van estar acompanyades pel president Francisco Zaragozá.
Poc abans de les onze de la nit, va fer l’entrada al recinte la comitiva gaiatera encapçalada per la música de la dolçaina i el tabal, seguida dels col·lectius germanats i la comissió de la Gaiata 10, que va brillar en la presentanció oficial de les seues madrines per a la Magdalena 2026.
Una vegada finalitzat l’acte d’exaltació de les madrines i resta de la comissió, vam rebre la pertinent invitació de la gaiata que la setmana següent renovaria la llum de la festa, la Gaiata 17 Tir de Colom.
El diumenge dia 5 d’octubre va tenir lloc la processó de la imatge de Santa Bàrbara en la celebració del seu dia gran i en el marc de les tradicionals “festes de carrer”. En la processó han participat diversos col·lectius, i entre ells, i com ja és tradicional, la Gaiata Sis Farola Ravalet amb els nostres màxims representants madrina Infantil Inés García acompanyada del nostre president infantil Álex García i la nostra madrina Claudia Beltrán del braç del nostre president Esteban Gual tot això cortejat per la música de la dolçaina i el tabal del grup Castàlia.
Així mateix, van participar l’Associació de Festes de Carrer, les Gaiates 6, 11 i 14, diverses confraries, i a destacar entre elles, la de Santa Maria Magdalena amb la seua secció de Bombos i tambors. A més, la imatge de la Santa acompanyada pels clavaris d’aquest any, així com pels clavaris entrants, la Reina de les Festes, Clara Sanz i les Dames de la Ciutat.
La missa oficiada a l’Església de la Sagrada Família va estar presidida per la imatge de Santa Bàrbara. Després de la celebració, els actuals clavaris van imposar un corbatí en la bandera de la Santa i seguidament després de la cercavila de tornada, va tenir lloc un porrat popular al carrer de la Santa, on van repartir el pa beneït.
del
El dimecres 8 d’octubre a les 23:59 hores, els nostres representants, Inés, Álex, Claudia i Esteban van acudir al Parc de l’Auditori de congressos de Castelló per a assistir al castell de focs artificials que es va disparar amb motiu de la festivitat del “9 d’Octubre”, dia de la Comunitat Valenciana.
Els focs artificials són un dels símbols més estimats i representatius de la nostra terra, així que no hi havia millor manera de celebrar l’orgull de ser i de sentir-nos valencians i, per descomptat, castellonencs.
Presentació Gaiata 17 Tir de Colom
El dissabte 11 d’octubre, a les 20h de la nit, els nostres màxims representants van acompanyar en el Palau de la Festa, a la Gaiata 17 “Tir de Colom” en l’acte de la seua presentació de madrines, presidents i comissió al món de la festa.
Un acte molt entretingut, on van ser presentades les madrines, Tania i Isabella, així com el president infantil, Leo, amb una temàtica ambigua basada en un estil de viatgers del temps. Com és costum en la Gaiata 17, els balls, la música i els jocs de llums van tindre un gran protagonisme durant tota la presentació.
Una vegada finalitzada la presentació, vam rebre el saluda dels companys i amics de la Gaiata 2 Fadrell, encarregats de dur a terme la seua presentació la setmana següent.
El 12 d’octubre, el dia de la Hispanitat, és també per als castellonencs un dia encara més especial, és el dia en què se celebra a Espanya, sobretot a la Comunitat Aragonesa, una ofrena en honor a la Mare de Déu del Pilar, ja que la Verge del Pilar és la seua Patrona, i com cada any, els nostres amics del Centre Aragonés de Castelló ens conviden a poder celebrar la processó en honor a aquesta.
Així doncs, el matí del 12 d’octubre del 2025, els nostres representants, Claudia Beltrán, Álex García i Inés García, acompanyades del nostre president Esteban Gual, han participat en la celebració d’aquesta festa, desfilant amb els seus trages de llauradors en la processó en honor a la Verge del Pilar.
A més a més, la nostra Gaiata contava també a l’acte amb la nostra Reina 2026, Clara Sanz, que junt amb les dames de la ciutat infantils anaven en representació de la Ciutat a celebrar la missa en honor a la Verge del Pilar i les Dames de la ciutat estigueren en la processó de Sant Félix de Cantalici.
Un 12 d’octubre on en la nostra Gaiata ens sentim molt orgullosos que els nostres representants hagen format part de diverses celebracions.
Inauguració del Mercat de comerços del Raval
El 18 d’octubre els nostres màxims representants participaren en activitats impulsades per comerços de la nostra ciutat, assistint a la inauguració del mercat del Raval en la Plaça Columbretes, i a la desfilada de moda infantil i adulta en la Plaça Major.
En aquesta desfilada, la nostra madrina infantil, Inés, va participar desfilant amb Vannu. Així mateix, també va desfilar amb la mateixa signatura, Pilar Gimeno, madrina infantil 2024 i Dama de la ciutat infantil 2025.
El dissabte 18 d’octubre a la vesprada, en el palau de la Festa va tindre lloc la presentació de la Gaiata 2 Fadrell que va presentar a les seues madrines, dames i resta de comissió amb la temàtica dels escacs.
Els espectaculars balls que van realitzar damunt de l’escenari a càrrec de la falla agermanada amb la comissió de Fadrell, va entretindre al públic que va romandre atent durant tota la presentació. I entre ells, els nostres representants, Inés García, Áles García i Claudia Beltrán, i la gent de la nostra comissió que va acudir al palau, no van voler perdre’s una nit tan especial per a Fadrell.
En finalitzar, rebem de mans de la Gaiata 15 Sequiol la seua invitació per a assistir la setmana vinent a la seua posada de llarg.
El divendres 24 d’octubre la nostra madrina, Claudia Beltrán, acompanyada pel nostre president, Esteban Gual van acudir a la invitació de Moros d’Alqueria amb motiu de la celebració del seu 50 aniversari.
Una nit on els discursos del president, de l’alcaldessa i la regidora de festes, van fer valdre el treball de Moros d’Alqueria en la cultura i tradicions de la nostra ciutat que desenvolupen any rere any. En aquest any tant especial, portaran a terme nombrosos actes, entre ells, un desfile moro amb la col·laboració de diverses comparses d’Alcoi. Enhorabona, amics de Moros d’Alqueria.
El dissabte 25 d’octubre al matí la nostra madrina infantil, Inés, i el nostre president infantil Álex, acompanyats per Meritxell i Ferran, dama infantil i acompanyant infantil respectivament de la nostra gaiata, van acudir a la cavalcada infantil organitzada per l’associació cultural de Festes de Sant Roc del Raval de Castelló, dins dels actes programats per aquesta associació per a commemorar la festivitat del Sant.
Una cavalcada pels principals carrers de Raval, que es recupera després de molts anys sense dur-la a terme i on han participat nombrosos xiquets i xiquetes de diferents Gaiates, colles o altres col·lectius.
Un matí de tradició, alegria i devoció en honor de Sant Roc del Raval. Un matí de festa per als veïns i veïnes que recuperen part de la seua cultura.
El dissabte 25 d’octubre vam acudir a la presentació de les belleses i dames de la foguera Carrer Major de Sant Vicent del Raspeig. Una presentació divertida i emotiva on es van anomenar als representants del cicle fester de 2026.
Arribat el torn d’ofrenes, el nostre president, Esteban Gual, acompanyat per la nostra dama d’honor, Alejandra Gallén, van rendir homenatge a Josefina i Julia, Belleses 2026.
La vetllada va finalitzar amb un sopar de germanor junt amb la comissió de la foguera, i altres entitats convidades.
El dissabte 25 d’octubre va tindre lloc en el palau de la Festa la presentació oficial de la Gaiata 15 Sequiol per a les pròximes festes fundacionals. Una nit on els nostres representants 2026, Claudia, Inés i Álex, no van voler faltar a la cita festera i no van perdre detall de com Sequiol presenta a les seues madrines, María i Vega, i a la seua comissió davant el públic del palau de la festa que aguardava expectant a la presentació que Sequiol havia preparat amb tanta estima.
Com de costum, una vegada finalitzada la presentació vam rebre de mans dels companys de la Gaiata 13 Sensal la invitació per a la setmana vinent.
El dimarts 28 d’octubre a la vesprada, les nostres madrines Inés García i Claudia Beltrán, acompanyades pels nostres presidents, Álex García i Esteban Gual, van acudir al Teatre del Raval Rafa Lloret, per a assistir al concert de la banda municipal de Castelló organitzat per l’associació festes de carrer de Sant Francesc i Clara d’Assís.
Un acte conduït pel bon amic i poeta, Vicent Jaume Almela, on la banda va dur a terme un magnífic concert on van oferir música de festa, més concretament música de la setmana de festes de la Magdalena, a més d’alguna peça significativa per a l’associació festes de carrer de Sant Francesc i Clara d’Assís.
Halloween
Halloween, també conegut com a Nit de Bruixes o Nit de Vespra de Difunts, és una celebració moderna resultada del sincretisme originat per la cristianització de la festa de la fi d’estiu d’origen cèltic anomenada “Samhain” i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Sants, celebrada pels catòlics l’1 de novembre. Es tracta d’un festeig secular, encara que alguns consideren que posseeix un rerefons religiós.
Se celebra internacionalment en la nit del 31 d’octubre. Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte i les festes de disfresses, a més de les fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d’històries de por i el visionament de pel·lícules de terror.
El divendres 31 d’octubre a la nit tancàvem el mes d’octubre amb la nit més terrorífica de l’any. En el Cau de la Gaiata celebràvem Halloween! Una nit terroríficament divertida amb cercaviles, manualitats, llaminadures i sobretot molt bona companyia.
Els nostres representants, Inés, Álex i Claudia, i la resta de la comissió s’ho van passar en gran!
El passat dissabte 1 de novembre a la nit al Palau de la Festa va tindre lloc la Presentació Oficial de la Comissió de la Gaiata 13, Sensal.
Les màximes protagonistes van ser la madrina, i la madrina infantil, els qui van estar acompanyades en tot moment per la presidenta, Andrea Leva Sanz. La presentació va dur com a fil conductor la temàtica Cabaret. A l’acte van assistir els nostres representants, Inés, Álex, Claudia i Esteban, acompanyats per un ampli nombre de comissionats de Farola Ravalet que no van voler perdre’s la Presentació. Just després d’acabar la presentació, rebérem en la nostra llotja el saluda de la Gaiata 11, que seran els encarregats de realitzar la seua presentació dissabte següent.
El dijous 6 de novembre a la vesprada, la nostra madrina Claudia Beltrán, acompanyada pel nostre vicepresident, Manolo Romero, van acudir a la xarrada sobre “normes de protocol” organitzada per la Federació Gestora de Gaiates a la seu de la Generalitat Valenciana a Castelló, la casa dels caragols del carrer enmig. Una xarrada impartida per la Gaiatera i mestra, Estela Bernad, on van repassar normes d’etiqueta, protocols de vestuari i comportament o protocol a la taula a l’hora d’assistir a sopars.
Una vesprada diferent, entretinguda i molt educativa on van fer pinya, a més a més d’aprendre normes de protocol en la festa.
Presentació Gaiata 11 Forn del Pla
El passat dissabte vuit de novembre s’ha dut a terme la presentació de la Gaiata 11 Forn del Pla al Palau de la Festa a les onze de la nit, on els més pròxims a la comissió es van vestir de gala per a l’ocasió.
Les madrines de Forn del Pla van ser les principals protagonistes d’aquest acte, les quals van ser acompanyades per la presidenta d’aquesta associació, Lidón Andrés i per les seues dames d’honor i els seus respectius acompanyants.
La nit com a preludi va començar, amb coets i música, que van acompanyar a la comitiva fins a l’entrada a l’edifici. Allí, un senzill escenari amb motius dels “Picapedra”, rebia als assistents que van acudir a la posada de llarg del sector de Forn del Pla, que presentà a les seues madrines, presidents i corts, a ritme de música i teatre amb la temàtica dels “Picapedra”.
Amb l’acte oficial acabat, en la nostra llotja, rebérem la invitació per a la setmana següent dels amics de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”. Al costat d’ells les nostres madrines Claudia Beltrán, Inés García, els president, Álex García i Esteban Gual i la resta de la comissió de “Farola Ravalet”.
El divendres 14 de novembre els nostres màxims representants, Claudia, Inés, Álex i Esteban, van acudir a l’edifici del Menador a la plaça Hort dels corders a la inauguració de l’exposició de cartells per a la Magdalena 2026, on al mateix temps es va donar a conéixer, per part de les Reines de les festes, el Cartell guanyador per a les pròximes festes fundacionals.
Un cartell guanyador, obra de l’artista, Juan Diego Ingelmo amb el lema “Monumental”, que serà la imatge que representarà les Festes de la Magdalena 2026 per tot arreu. Un cartell modern, net i amb molts detalls de les festes de la nostra ciutat.
El dissabte 15 de novembre a migdia, la nostra madrina Claudia Beltrán i el nostre president, Esteban Gual, van acompanyar als nostres amics de Moros d’alqueria en la seua Gala de lliurament de premis pel seu 50 aniversari com a associació.
Una Gala on va haver-hi un gran ambient amb una meravellosa representació de la cultura de la nostra ciutat i província.
I com sempre, Moros d’alqueria com a excel·lents amfitrions en un esdeveniment magnífic on no va faltar cap detall i on la festa es va allargar fins a la nit.
El dimarts 18 de novembre a la vesprada, els nostres representants, Claudia, Alex i Inés, acompanyats pel vicepresident Manolo, van acudir a l’oficina de Turisme de l’estació de trens i autocars de Castelló per a dur a terme la cessió de la Gaiata de mà guanyadora del 3r premi de l’XI concurs de Gaiates de mà.
Acte al qual ens van acompanyar la regidora de Turisme, Arantxa Miralles i la regidora de Festes, Noelia Selma.
Les gaiates de mà participants al concurs van estar exposades en el museu etnològic al mes de setembre, quan va tindre lloc la votació de les mateixes, tenint el privilegi les gaiates guanyadores de ser exposades a diferents inmobles municipals. Així, la nostra gaiata romandrà a l’oficina de Turisme al llarg del cicle fester de 2026.
Presentació Gaiata 8 Portal de l’Om
El dissabte 15 de novembre va ser el torn dels nostres companys i amics de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”, aquells que cada presentació oficial ens deixen bocabadats amb els seus grans espectacles, i no només això, sinó també amb els seus escenaris tan realistes que ens transporten on ells volen que imaginem eixa nit tan especial.
El Palau de la Festa s’omplia de gent i, a poc a poc vam anar rebent la comissió d’aquest sector gaiater, fins a arribar el moment de rebre a les qui representaran en aquestes Festes de la Magdalena 2026 el seu sector, les Madrines, Andrea Naches i Valeria Amat, madrina adulta i infantil respectivament.
Una volta posades les bandes acreditatives, vam anar descobrint el meravellós espectacle que aquest any ens havien preparat, aquesta vegada, tractava sobre el meravellós món del Circ, encara que d’una manera molt peculiar.
En finalitzar l’acte, els nostres màxims representants, Inés, Álex i Claudia, i el nostre President, Esteban, van rebre a la llotja als amics de la Gaiata 12 El Grau per tal d’entregar el saluda corresponent i que els acredita com als encarregats de presentar la setmana següent.
Presentació de la Gaiata 12 El grau
El dissabte 22 de novembre a la nit, va tindre lloc al Palau de la festa la presentació de la Gaiata 12 El Grau. Una nit especial per als seus representants i la seua comissió on van animar al públic assistent amb una presentació dinàmica sota la temàtica dels casinos de Las Vegas. Una comissió molt nombrosa va anar omplint l’escenari a poc a poc al ritme de diverses cançons modernes.
En la llotja de la nostra Gaiata, els nostres representants, Claudia, Inés, Álex i Esteban, junt amb una àmplia representació de la nostra comissió no van voler faltar a la cita. Així com rebre el saluda de la Gaiata 9 L’espartera, comissió encarregada de presentar la pròxima setmana.
Presentació de la Falla Nord Dr. Zamenhoff
El passat diumenge dia 23 de novembre els nostres representants, Alex, Inés, Claudia i Esteban, van acudir a la presentació oficial de les falleres majors de la Falla Nord Dr. Zamenhoff - El clavell de València.
Un matí entretingut des del principi amb balls regionals a càrrec del grup de ball de la pròpia Falla Nord i emocionant per la presentació on Paula Gascón i Olivia Fumat van ser proclamades màximes representants de la Falla Nord per a l’exercici faller de 2026. Enhorabona, xiques!!
El Palau de la Festa va acollir el dissabte 29 de novembre la presentació de la comissió de la Gaiata 9 ‘L’Espartera’ i els seus màxims representants per al 2026.
Un acte amb la temàtica d’una obra de teatre amb tocs de crítica i humor, perquè tractava del problema de trobar madrina cada any. Amb música i teatre, van anar entretenint al públic assistent, entre ells i des de la nostra llotja, els nostres representants, Claudia, Inés i Álex, que no van perdre detall.
Amb l’escenari al complet, era el torn per a la madrina infantil Paola, i el president infantil, Pablo, que desfilant de la mà de la presidenta de la Gaiata 9 Raquel Tàrrega, pujaren a l’escenari per a ocupar els seients destinats als màxims representants, continuat així amb la història i tradició de la seua gaiata.
Però aquella no només va ser una nit especial per als membres de la comissió de la gaiata 9. I és que per a nosaltres, també ho va ser, ja que ens tocava realitzar l’ofrena de la Gestora de Gaiates.
Aquesta ofrena es porta a terme cada dissabte a la nit pels màxims representants de la gaiata a la qual, la setmana següent, correspon fer la seua presentació oficial. I donat que la setmana vinent la nostra comissió seria l’encarregada de presentar als seus màxims representants, ens pertocava fer la corresponent ofrena.
I per aquest mateix motiu, Claudia, Inés, Álex i Esteban es van posar les seues millors gales i, no exempts de nervis, però sí amb el millor dels seus somriures, van desfilar cap a l’escenari per tal de fer entrega d’un detall als representants de l’Espartera.
En acabar l’acte, les nostres madrines i presidents acudiren al photocall de la Gestora de Gaiates ubicat al Palau de la festa, per tal de repartir a totes les gaiates el saluda per convidar-los la setmana següent a la nostra posada de llarg. Així mateix, junt amb la resta de representants de les diferents comissions de sector, es van fer una fotografia amb les reines de les festes i les seues corts d’honor.
Encesa de llums de Nadal
El divendres 5 de desembre a la vesprada, els nostres màxims representants, Claudia, Inés i Álex, acompanyats pel nostre president, Esteban, van acudir a la Plaça Major per a assistir i presenciar com les Reines de les festes, duien a terme la tradicional encesa de llums de Nadal!
Una encesa que comptava des de l’inici amb un vídeo “mapping” molt emotiu i nadalenc on barrejaven Nadal i mitologia de Castelló. Seguit d’un joc de llums al ritme de la música que va encisar al públic assistent.
En definitiva, una tarda plena de llum, emoció i il·lusió per les dates que estan a punt d’arribar.
Una immensa ‘Rocola’ presidint l’escenari del Palau de la Festa ha sigut enguany el fil conductor de la presentació de la nostra Gaiata. Amb el secret guardat amb il·lusió perquè els càrrecs d’enguany, Inés, Álex i Claudia, tingueren la seua sorpresa, l’espectacle va ser un viatge sonor per les últimes dècades. En concret un repàs musical pel temps, de la mà de la incombustible i polifacètica Vanessa i de l’espectacular debut com a actor que va protagonitzar Nicolás.
Així, la vesprada del 6 de desembre, va començar amb el recorregut pel sector per recollir els càrrecs infantils del 2025, Amanda i Marc, tot seguit de la il·lusió i l’emoció dels tres protagonistes indiscutibles de la nit que rebrien públicament l’ovació del món fester com a representants de la Farola-Ravalet en la Magdalena 2026.
Música, traca, coets i nervis fins a arribar a l’esplanada del Palau de la Festa i entrar en formació entre els aplaudiments i un espectacular castell de focs d’artifici. Ja dins, va començar l’espectacle! El guió posava sobre l’escenari, una singular parella, mare i fill, dos generacions, Vanessa i Nicolás, amb la tasca de buscar la millor música per la presentació.
Així, a poc a poc, en un recorregut que s’iniciava als anys del Charleston, amb la pertinent posada en escena, la comissió de la Gaiata Sis va anar conformant l’estampa que ompliria l’escenari alternant la desfilada dels membres de la comissió amb la temática de la presentació d’enguany.
Els primers membres en entrar, van ser una nombrosíssima representació de les col·laboradores. Eixa comissió d’impàs entre l’edat infantil i l’adulta que garanteix ja la pervivència de futures corts majors. En total, nou col·laboradores precedides, naturalment, dels portaestandards: PAU CALERO ANDRÉS i PABLO
NAVARRO FIGOLS
Col·laboradores, llestes per ajudar en una vesprada inoblidable amb eixa tasca tan discreta com necessària.
MAR CANSECO PERIS
ALBA PLANELLS BLASCO
MARÍA GARCÍA ALEGRE
VICTORIA ORERO MARTÍ
VICTORIA SALVADOR PALOMO
PAULA BOLLADO BARCO
LLEDÓ CABAÑERO ARANDA
PILAR GIMENO SEGARRA
DANIELLA GIMENO SEGARRA
Darrere d’elles, va ser el torn dels qui van representar com a càrrecs a la Gaiata, el 2025. Això sí, amb la singularitat d’una marcada absència, momentània per raons de protocol, la de la madrina, que més tard pujaria també a l’escenari però lluint banda verda i estrenant a més a més, una falda, regal de la seua comissió.
Aplaudiments i emocions amb ulls vidriosos en la que seria l’última entrada al Palau com a càrrecs, de la madrina Infantil 2025, AMANDA MARMANEU JIMÉNEZ acompanyada del president Infantil 2025, MARC PLANELLS BLASCO
La nit va transcòrreor amb agilitat i fluidesa, seguint el leiv motiv en el que els nostres actors buscaven desesperats “la millor música” per la presentació. Junt el guió, un altre dels atractius que va arrodonir l’espectacle van ser les coreografies. Un grup de professionals que van deixar el públic bocabadat en cadascuna de les seues actuacions. Ritme, color, agilitat i una execusió impecable que va agradar.
I amb la música, les piruetes d’un ball espectacular, la gràcia dels diàlegs i la majestuositat d’un escenari amb motius musicals, a poc a poc van anar pujant a l’escenari les comissions major i infantil on el nostre president, Esteban, junt un president infantil, Álex amb un sempitern somriure anaven imposant la banda a les respectives Corts d’Honor
Dames de totes les edats amb uns acompanyants exercint eixe impecable paper, que una vegada més va evidenciar l’orgull d’una Gaiata que no para de créixer.
Dama d’honor NATALIA FLORES MARTÍN acompanyada per RICARDO QUINTERO MOGUER
Dama d’honor ANA BABILONI ALBERICH acompanyada per HECTOR VICENTE VALLS
Dama d’honor MARTINA PRADAS VIERA acompanyada per FERMÍN ALEGRE ESCRIG
Dama d’honor IRIS RUIZ MONROY acompanyada per NIKOLAS GALERA LACASA
Dama d’honor NEUS ROURES MARTÍNEZ acompanyada per SERGIO HERNÁNDEZ ANDRÉS
Dama d’honor NATALIA ESPADA JIMÉNEZ acompanyada per PAU SERRANO GUAL
Dama d’honor NOELIA HERNÁNDEZ ANDRÉS acompanyada per FERMIN HERNANDEZ MUÑOZ
Dama d’honor ALEJANDRA GALLÉN MONTAÑÉS acompanyada per JUAN CABELLO PÉREZ
L’escenari s’anava omplint i la recerca de la música més adient per la presentació continuava, amb els divertits diàlegs i l’evolució tan musical com en indumentària on quedava constància del pas del temps.
I amb tot, prenien l’escenari també les noves generacions amb la comissió infantil fent entrada pel corredor del Palau entre aplaudiments.
MERITXELL MANRIQUE CIVERA i GUILLERMO GARCÍA VALCÁRCEL
NOA QUERAL ESPADA i ENZO QUERAL ESPADA
LLEDÓ ESCRIG ARCHILÉS, AZAHARA RENAU OSUNA i HUGO
SLEMMER COLLADOS
MARTINA ORTELLS PÉREZ i VÍCTOR GIL VALLÉS
MARÍA VILLARROIG OLUCHA i FERRÁN GARCÍA ZAHONERO
AITANA ALBERICH GIL i PEPE ALIAGA MESEGUER
Una estampa cromàtica amb eixe fons de la Rocola flanquejada per guitarres i discos i el teclat d’un piano com a faldó de l’escenari. Un tot que va arribar al seu punt àlgid amb l’entrada dels càrrecs que representaran la Gaiata Farola-Ravalet, este 2026:
Madrina infantil INÉS GARCÍA ZAHONERO acompanyada del president infantil, ALEX GARCÍA ALEGRE
i madrina CLAUDIA BELTRÁN PALENCIA acompanyada del president ESTEBAN GUAL IBAÑEZ
El Palau en peu entre ovacions i aplaudiments amb la llum i la música acompanyant un moment per al record dels flamants càrrecs. Una explosió de sentiments indescriptibles però transmesos en cada gest i mirada. Els nervis d’Inés, una xiqueta que se sentia acollida per una família gaiatera que li havia obert els braços i a qui tenia l’honor de representar. El somriure d’un enèrgic president infantil que en poc de temps havia contagiat la seua simpatia a tota la comissió i com no l’incommensurable orgull d’una castellonera criada en la Gaiata, Claudia, compromesa en les festes i que complia un esperat i somiat moment amb la serenitat i la plenitud de qui paladeja cada instant d’una felicitat que per fi es materialitza: ser madrina de la seua Gaiata: La Sis!
Però la nit de la presentació de la Gaiata Sis, encara donaria per a molt més, deixant gravats en la retina alguns moments divertits i inoblidables.
L’instant màgic en què els nous càrrecs rebien el seu testimoni de mans dels seus predecessors, abraçades sentides entre amics i companys i a més a més enguany una variació obligada en el protocol, ja que en ser la madrina de la Gaiata Sis, de 2025, escollida reina de les Festes de Castelló, CLARA SANZ SOBRINO va pujar a l’escenari de la Farola, per acomiadar-se de la comissió i dels càrrecs en qui va compartir el passat any.
Uns càrrecs, Amanda i Marc que també van tindre el seu acomiadament amb un vídeo amb les imatges d’un any inoblidable, després que, com també va fer Clara, deixaren en forma de corbatí el record del seu pas per la Gaiata.
D’altra banda, en la part més divertida, cal fer menció als evocadors comentaris d’un guió que recorria l’estètica musical i tecnològica dels anys 80 i 90. Rebobinats de cassetes en bolis Bic o la complicitat d’un decorat on la Rocola protagonista entrava en funcionament gràcies a una immensa moneda que guardava el president, Esteban i que dipositava el seu homòleg infantil perquè la música sonara.
Màgica combinació de riures i somriures amb llàgrimes d’emoció en la benvinguda i l’adeu d’una presentació on també es va posar de manifest en les ofrenes l’estima i la germanor de tantes entitats en què la Farola ha fet lligam durant estos anys.
La nit més esperada que arrancava el començament públic i oficial com a càrrecs d’Inés, Álex i Claudia i on de nou, la família Gaiatera de la Farola-Ravalet va ser testimoni d’un dia ja marcat per sempre a la seu memòria festera.
El dijous 11 de desembre a la vesprada va tindre lloc a l’Auditori de Castelló la Gala del centenari del periòdic Mediterráneo.
Una gala molt especial a la qual no van voler faltar la nostra padrina, Claudia Beltrán i el nostre president, Esteban Gual, que van assistir com a públic a presenciar com havia evolucionat el nostre diari de Castelló, com és el seu present i sobretot cap a on vol encaminar-se.
Una gala plagada de personalitats de la ciutat i província de Castelló. Un esdeveniment elegant i entretingut, amenitzat per la música i bon fer de Juanjo Carratalá i companyia.
Per cent anys més Mediterraneo!
Carter Reial
Es tracta d’un dels actes més emocionants per als xiquets i que anuncien la proximitat de les festes de Nadal. Un acte que va adreçat a eixe públic que espera aquestes festes amb especial ansietat, sobretot pels regals que per eixes dates reben.
Preàmbul d’eixe moment d’obrir els regals tan esperat pels més menuts, és la visita del Carter Reial que organitza la Junta de Festes, perquè la gent menuda faça entrega de la seua carta tan plena de peticions i d’il·lusió.
I eixa recepció va tindre lloc el dissabte dia 13 de desembre, a la Plaça Major, i a la mateixa acudiren en representació de la nostra Gaiata Sis Farola Ravalet, la nostra Madrina Infantil Inés García Zahonero i el nostre president infantil, Álex García Alegre, acompanyats pel president de la nostra comissió, Esteban Gual Ibañez. A l’acte van acudir també la Reina infantil, Ana Colón i les dames de la ciutat infantils.
Esperem que les peticions es vegen complides i que els somnis es puguen fer realitat.
El dissabte 13 de desembre al Palau de la festa va ser el torn de Presentació per a la Gaiata 1 Brancal de la ciutat, que va preparar una nit de música dels anys vuitanta per a presentar als seus màxims representants i comissió per a les pròximes festes fundacionals.
Una nit on de nou un altre any més l’orquestra de Juanjo Carratalá va omplir de música la nit del Palau de Brancal de la ciutat, concretament música dels anys vuitanta amb cançons de sèries de televisió o cançons de l’època. Una presentació conduïda per Ana Escudero i Pablo Colón, germà de la Reina infantil.
Una nit més els nostres representants, Inés, Álex, Claudia i Esteban no van voler faltar a la cita de cada dissabte i des de la llotja de la nostra Gaiata no van perdre detall.
En finalitzar, els nostres càrrecs van ser els encarregats de recollir el saluda de la Gaiata 7 Cor de la ciutat, comissió encarregada de dur a terme la seua presentació la setmana següent.
El dijous 18 de desembre a la vesprada, la Gaiata 6 Farola Ravalet, en el local de la nostra associació, vam dur a terme la tradicional inauguració del nostre pessebre gaiater per al Nadal de 2025, que aquest any ha celebrat la seua novena edició.
Un acte senzill, però entranyable on descobrim cada any una nova escena del nostre betlem. En aquesta edició festiva la nova escena és “Empadronament en Betlem”. L’escena de l’empadronament en Betlem representa el moment històric i bíblic en el qual José i Maria viatgen a Betlem per a registrar-se en el cens ordenat per l’emperador romà Cèsar August, un esdeveniment que culmina amb la cerca de posada i el naixement de Jesús, mostrant la multitud de pelegrins i escrivans per a enriquir el relat.
A l’acte van acudir tots els membres de la comissió de la Farola Ravalet, els quals van poder contemplar amb calma el betlem complet, amb totes les figures i els diferents elements que el conformen, així com admirar l’escena que s’estrenava aquell mateix dia.
I aprofitant l’assistència a aquest esdeveniment de tots els membres de la gaiata, els nostres representants, Inés, Àlex, Claudia i Esteban, repartiren a cada família la felicitació de Nadal que han elaborat per a la nostra associació amb molta estima.
Posteriorment, tots junts vam brindar amb cava per a desitjar unes bones festes!
El dissabte 10 de gener, els nostres representants van començar l’any 2026 acudint a la presentació de la falla Guitarrista Tàrrega de la Vall d’Uixó, amb la que la nostra gaiata està agermanada.
Allí van presenciar l’exaltació de les seues màximes representants, Yaiza Mingarro i Victoria Martínez, fallera major infantil i fallera major respectivament. I finalment van realitzar homenatge a les màximes representants de la falla en el torn d’ofrenes, junt amb altres entitats convidades.
falla Sant Blai
Continuant amb les presentacions dels nostres germans de festa, el mateix dia 10 de gener va ser el torn de la presentació de la Falla Sant Blai de Borriana, que realitzava l’exaltació de les seues falleres majors, Yohana i Paloma, així com de les seues respectives corts.
Un acte entranyable i protocol·lari on els nostres representants, Claudia, Inés, Álex i Esteban van voler sumar-se per a acompanyar-los i realitzar homenatge en el torn de les ofrenes.
Presentació Gaiata 14 Castàlia
Una vegada finalitzades les vacances de Nadal, era el moment de tornar a començar amb les presentacions al palau de la festa. En aquesta ocasió va ser la Gaiata 14 Castàlia la que presentava a les seues madrines i comissió enfront de tot el públic del palau amb una presentació basada en Alicia al país de les meravelles.
En representació de la nostra Gaiata van acudir Alejandra, Meritxell i Guillermo, acompanyats pel nostre vicepresident Fermín.
Presentació Gaiata 18 Crémor
El dissabte 17 de gener els nostres representants van acudir al Palau de la Festa per a assistir a la presentació oficial de la Gaiata 18 Crémor, que van presentar al públic assistent a les seues madrines Yasmina Pérez i Alma Fullera, així com a les seues corts d’honor.
L’acte va estar ambientat en la màgica història d’amor entre Aladdín i Jasmine, dos mons distints units pel destí. La nit va finalitzar amb un ball fins altes hores de la matinada.
Alacant
Benicarló Borriana
La Vall d’Uixó
Sagunt
Sant Vicent del Raspeig
València
Les nostres festes, i en concret les comissions gaiateras, reuneixen una sèrie d’emocions fruit de la gran interacció de les personen que les componen. Interaccions que creguin llaços sentimentals i fonamentals que ens ajuden a mantenir viva l’essència de la nostra festa, l’essència de la Gaiata.
Per segón any consequtiu, des de la Gaiata 6 Farola Ravalet, en el nostre llibre de festes guardem unes pàgines de manera especial. A l’estil del gran gestor cultural, Salvador Bellés, amb el seu famós “Éssers humans de Castelló”, vam crear el nostre particular “Éssers Gaiaters” per a reconèixer la importància de persones que han aportat o aporten el seu “art” al servei de Farola Ravalet.
Joaquín Gómez Monferrer i Francisca Marín Molés van iniciar la seua aventura dins de la Gaiata 6 Farola Ravalet en 1996, fa, ni més ni menys, que trenta anys, amb la intenció de participar de les nostres festes, tant ells com els seus fills Daniel Gómez Marín i Alejandro Gómez Marín. Una família amb una enorme implicació en la nostra comissió des del principi fins a dia de avui. Ximo ha ocupat càrrecs dins de la directiva de la Gaiata sent secretari en diversos anys, però sobretot, ha destacat pel seu treball en la realització dels diferents monuments gaiaters. Tal és la seua implicació que quan pensem en Ximo i Paqui de seguida pensem en la Gaiata 6 Farola Ravalet. No tan sols pels anys que han format part d’aquesta comissió, sinó perquè igual que altres membres de la nostra associació han estat a les dures i les madures, durant molts anys, veient com aquesta Gaiata ha passat per diferents èpoques, algunes millors que unes altres.
Van entrar a formar part de Farola Ravalet quan eren una comissió reduida. Fruit de la falta de mà d’obra va dur a Ximo a fer-se càrrec del disseny de la Gaiata infantil. Anys desprès Ximo va agafar la responsabiltat del magatzem de Gaiates i va fer que s’encarregare del treball que allí es feia, inclús va signar alguns dels monuments que han representat al sector els anys 2005,2006 o 2007, entre altres. A día d’avi encara es una peça mès que fonalmental en la construcció dels nostres monuments, pero també en tot alló que siga menester, com l’elaboració del decorat de presentació, escenari del nomenament, treballs al cau o el que siga necessari.
Els seus dos fills han crescut en el si d’aquesta comissió i han escrit pàgines importants en el llibre de la nostra història perquè, en 2001, el seu fill Dani va ser president infantil i, uns anys després, va ser el torn de Alejandro, que en 2007 va asumir la presidencia infantil de la nostra Gaiata. Tots dos son mostra de castellonerisme inculcat a nivell familiar.
Però Ximo te la sort de compartir la seua vida amb una gran dona. Eixa dona es Paqui, una dona gaiatera i castellonera “de soca”, una dona enamorada de la festa i de les gaiates per damunt de tot, treballadora, responsable, compromesa, carinyosa i molt entranyable. Una dona que si la tens prop teu en la vida, eres millor persona, perque es tot bondat. En la gaiata sempre está a totes, venent llibrets, lotería o fent socis de sector, Paquí es la primera en arrivar i la última en anarse-sen, i es que ella es una autentica Gaiatera que ho porta ben a dins del cor.
En Farola Ravalet com sabeu, estem orgullosos de qui som, i de la gent que forma aquesta gran família. I en aquesta segona edició d’Éssers Gaiaters volem ensalçar la figura de persones com Ximo i Paqui, persones sempre fidels, sempre treballadores, sempre ells, autentics Gaiaters en majúscules.
Gràcies per tants anys de dedicació i per seguir amb nosaltres any rere any.
Ravalet de la Farola portal i llum de Castelló al teu bell mig s’enlaire gaiata de coronació.
Fanals d’estima empeltada al cor del sisé Sector per la Verge bressolera, Mare de Deu del Lledó.
La Farola-Ravalet modernista galania forja romera de llum per camins de germania.
La Farola-Ravalet
Magdalena d’alegria, claror de florida arrel que la Plana il∙lumina
Veïns del pla de la fira, antic camí del collet que duia al sant Calvari avui plaça independent..
Benaurat passeig Ribalta paleta sublim pintor. Templet recer d’harmonies, estany mirall de l’amor.
La Farola-ravalet modernista galania forja romera de llum per camins de germania
La Farola-Ravalet
Magdalena d’alegria, claror de florida arrel que la Plana il∙lumina.
1- Els pobles en el Pregó de Castelló El dia de la província.
Manuel Romero i García
2 - Castelló, una ruta amb molt de sabor.
Silvia Ventura i Martí
3 - El tresor de la memòria: Un recorregut pel patrimoni de la província.
Ferran Segarra i López
4 - Castelló: Terra de festes, orgull de pobles.
Rosanna Blasco i Soler
5 - La riquesa dels nostres paratges naturals.
Joan Bautista i Roig
6 - Micologia castellonenca. Els nostres bolets de primavera.
Jesús Albuixech i Moliner
7 - Una província única: diversitat geogràfica, història i creixement.
Manuel Romero i García
8 - La mar Mediterrània. Una font de riquesa per a la província.
Francesc Balaguer i Usó
9 - La nostra província, escenari esportiu: la cultura de l’esport arrelada al territori.
Manuel Romero i García
10 - A l’abordatge! El Mediterrani, una mar de pirates.
Elena Torres i Molina
11 - Manifestacions artístiques de la prehistòria. Art rupestre a la nostra província.
Lledó Archilés i Amat
12 - Castelló capital de província. Divisió territorial d’Espanya en 1833.
Salvador Capdevila i Duran
ARTICLE INÈDIT - Orgull del passat: 775 anys del privilegi de trasllat MONTGAR26
Manuel Romero i García
Els pobles en el Pregó de Castelló
El dia de la província
El Pregó de Castelló, acte emblemàtic i cim de les Festes de la Magdalena, no és només un anunci festiu, sinó una vibrant manifestació de la identitat i la història de la capital de la Plana. No obstant això, el seu significat transcendeix els límits de la ciutat per a convertir-se en una celebració de la unitat territorial, erigint-se simbòlicament en el “Dia de la Província”. Aquesta desfilada, amb la seua estructura narrativa i la seua riquesa folklòrica, dedica una secció fonamental a la representació dels diferents municipis castellonencs, transformant el carrer en un gresol on conflueixen les tradicions, la cultura i els símbols distintius de cada localitat. El present article es proposa analitzar en profunditat la rellevància de “Els Pobles en el Pregó de Castelló”, examinant com aquesta participació col·lectiva subratlla el caràcter provincial de les festes fundacionals i quines implicacions té aquesta exhibició per a la cohesió territorial i la promoció de la diversitat cultural de la província. A través d’aquesta anàlisi, buscarem entendre el Pregó com un mirall de la geografia humana de Castelló, un espai ritual on la identitat de la província es reafirma i es projecta cada any.
La informació disponible confirma que la participació dels pobles en el Pregó és massiva (al voltant de 51 municipis) i està organitzada en funció de les comarques del nostre territori, Castelló. Això permet desenvolupar una anàlisi acadèmica sobre la representació geogràfica del territori.
La secció dedicada a “Els Pobles en el Pregó” no constitueix un llistat aleatori, sinó una mostra ordenada i representativa de la geografia humana i la diversitat comarcal de la província de Castelló. Aquesta estructuració de la desfilada, que sovint agrupa els municipis en carrosses o blocs temàtics comarcals, opera com un discurs visual sobre l’organització territorial i la distribució de les identitats locals en el context festiu de la capital. La participació generalment de fins a 51 municipis a través de delegacions i carrosses permet classificar la representació en funció de tres grans eixos geogràfics de la província en un viatge narratiu que comença amb
la Història (Muntanya/Nord), passa per la Transformació i Recursos (Centre) i culmina amb la Riquesa i Festa (Costa/Sud), utilitzant cada indumentària i música com un capítol d’aquesta història provincial.
Aquesta desfilada dels pobles crea una progressió visual que va des de l’interior muntanyós cap a la costa, establint un contrast fonamental entre la història i l’economia.
- Eix de l’Interior Nord: La Roca i la Tradició Històrica (Comarques: Els Ports, Alt i Baix Maestrat)
Aquest eix nord-interior representa la fundació històrica, la fortalesa i la tradició medieval. Obre simbòlicament el recorregut geogràfic, recordant les arrels profundes de la província que obri la desfilada.
Aquest segment del Pregó no és només geogràficament el més septentrional, sinó que actua com la declaració fundacional de la desfilada. Les delegacions d’aquestes comarques —des de Morella fins a Sant Mateu— representen la Castelló medieval, forjada en la pedra i en la resistència climàtica, i es distingeixen per la seua solemnitat i autenticitat històrica.
És difícil oferir una llista exhaustiva i fixa, ja que la participació pot variar lleugerament cada any per qüestions organitzatives o pressupostàries dels municipis. No obstant això, basantnos en la tradició, la grandària de la seua delegació i el valor etnogràfic de la seua aportació, hi ha certs pobles que es consideren participants gairebé imprescindibles i els més destacats d’aquest eix de l’interior Nord, que es caracteritza per la participació de delegacions que reforcen el patrimoni medieval i les danses antigues.
Els Ports i Alt Maestrat (El Nucli Històric)
• Morella (Els Ports): És la delegació més important d’aquest eix. És gairebé obligatòria la seua presència amb la indumentària tradicional de Morella (dominen la llana, el pa d’hivern i el vellut (terciopelo) de colors profunds (negre, marró, bordeus, verd fosc). La funcionalitat preval sobre l’ornamentació exuberant de la costa) i la representació dels balls del seu Sexenni (com les gitanetes, llauradors, teixidors o els torneros).
• Catí (Alt Maestrat): Un altre municipi amb una forta tradició en l’Alt Maestrat, sovint destacant pel seu patrimoni històric (com les rogatives) i els seus productes (formatges).
• Forcall (Els Ports): Destacat per la riquesa del seu folklore local i la seua participació en danses processionals.
• Benassal (Alt Maestrat): Sovint aporta la representació de la seua tradició artesana o els seus recursos hídrics (aigües).
Baix Maestrat (Transició i Costa Nord)
La participació d’aquesta comarca és més variada, amb alguns pobles de l’interior i altres de la costa, tots amb una forta presència històrica.
• Vinaròs: Com a capital comarcal del Baix Maestrat, la seua delegació sol ser molt notable, especialment amb referències a la seua cultura marinera i el seu oli.
• Peníscola: Aprofita el seu gran reclam turístic per portar una delegació vistosa, sovint amb referències al seu castell i al seu folklore local com els “Dansants de Peníscola” (danses considerades una de les múltiples muixerangues valencianes i inclouen balls com els dels dansaires, llauradores, moros i cristians, gitanetes i cavallets).
• Sant Mateu: Destacat per la seua història com a capital de l’Orde de Montesa, sovint centrant la seua participació en elements històrics i medievals.
• Benicarló: També és un participant habitual, destacant les seues tradicions i productes agrícoles (la carxofa, encara que el Pregó siga al març).
El següent grup el formen l’Eix Central de Transició (Alt Millars, Alt Palància i l’Alcalatén), i la seua representació és vital per connectar el nord històric amb el sud econòmic de la província. Aquest eix reflecteix una barreja d’influències del nord (sobrietat) i del litoral (color), amb un fort component que subratlla l’artesania (ceràmica) i els dels recursos naturals (aigua, fusta).
La participació en aquesta zona es caracteritza per la representació dels recursos naturals (aigua, fusta) i l’artesania (ceràmica).
A continuació, detallem els pobles més habituals i destacats de cada comarca en la Cavalcada del Pregó:
- Pobles de l’Eix Central (Alt Millars, Alt Palància, l’Alcalatén)
L’Alcalatén (La Ceràmica i l’Art)
Aquesta és la comarca amb el focus industrial i artesanal més fort, el que la fa una presència molt recognoscible.
• L’Alcora: És el participant més rellevant de la comarca. La seua delegació sovint se centra en la tradició de la seua Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana. A més, aporten la seua pròpia Jota de l’Alcora, diferent de la de la Plana, i una indumentària que reflecteix la prosperitat dels mestres artesans. Mostra sovint l’estil de la burgesia artesana i de la llauradora benestant. Destaquen els mantons brodats (sense la càrrega del mantó de Manila, però amb ornamentació) i els detalls que poden fer referència subtilment a la ceràmica (colors o dissenys).
• Llucena (Lucena del Cid): Important nucli de l’interior. La seua presència es lliga a les seues arrels històriques i al folklore de la serra.
L’Alt Palància (El Medi Rural i l’Aigua)
Aquesta comarca representa l’inici de l’eix sud-oest, centrat en l’agricultura, els boscos i el patrimoni històric (amb influències de la Comunitat Valenciana i Aragó).
• Sogorb (Segorbe): Com a capital comarcal i seu episcopal, té una forta representació, destacant el seu patrimoni monumental i les seues tradicions lligades a l’horta.
• Jérica (Xèrica): Sovint presenta la seua herència històrica i la riquesa del seu patrimoni arquitectònic.
• Viver (Viver) i altres: Delegacions que posen en valor els seus productes naturals (aigua, oli) i les festes del seu cicle agrari.
L’Alt Millars (El Cor Verd i la Dispersió)
Aquesta és una comarca de valls i muntanyes, amb una població més dispersa, el que fa que la seua participació es concentri en la representació dels seus trets naturals i la vida rural.
• Montanejos: Destacat per la presència de les seues aigües termals i balneari.
• Cirat i altres: Els municipis d’aquesta comarca solen aportar elements de la vida forestal, la presència de l’aigua al riu Millars, i el folklore lligat a l’església o les antigues formes de vida rural. La vestimenta en aquestes comarques ja no està dominada exclusivament per la llana pesada, sinó que incorpora varietat cromàtica major (verds, terres clares, blaus). Els teixits són intermedis: s’utilitza cotó, teles d’horta i algun toc de seda o vellut, però sense la saturació luxosa de la Plana amb materials més lleugers i un ús més ric del color, reflectint la transició climàtica i econòmica.
El so en aquestes comarques és un nexe rítmic. Mantenen la instrumentació tradicional, però el seu repertori es torna més alegre i proper a la jota valenciana:
- La Jota i el Ball Pla: La jota és el ball principal (com la Jota de l’Alcora), ja amb un caràcter més saltat i festiu que al nord. També hi ha referències al Ball Pla, un ball de parella senzill que reflecteix la vida social rural.
- La Dolçaina i Tabal: Continua sent la base, però les melodies són menys èpiques i més líriques o melòdiques. Sovint acompanyen a grups de dansa que incorporen elements d’ofici (artesania, cistelleria). La presència de la rondalla (instruments de corda) es fa més notable, acompanyant balls i Cant d’Estil (cant popular valencià), una pràctica cultural fortament arrelada a la Comunitat Valenciana.
Aquests pobles compleixen la funció de transició cultural. Són el nexe, ja que fan de pont entre la sobrietat del Maestrat i la riquesa de la Plana, i posen en valor els recursos, donat que mostren que la riquesa de Castelló no només és agrícola (taronges) o ramadera (llana), sinó que també prové de l’artesania (l’Alcora) i els recursos hídrics i forestals de les valls interiors.
- L’Eix litoral i de la prosperitat (La Plana Alta i La Plana Baixa)
La representació de la Plana Alta i la Plana Baixa en el Pregó és fonamental, ja que aquests municipis simbolitzen la prosperitat, la modernitat i la connexió amb el mar i l’agricultura intensiva (la taronja). Les seues delegacions són generalment molt nombroses i visualment les més festives i acolorides.
A continuació, detallem els pobles més habituals i destacats d’aquest eix. Aquests municipis, especialment els de la Plana Baixa, són coneguts per la seua participació massiva, els seus vestits de seda i l’exhibició de la riquesa de l’horta.
Plana Baixa (la terra fèrtil i la ceràmica moderna)
Aquesta comarca és la que aporta la major representació de l’agricultura exportadora (cítrics) i la indústria ceràmica moderna.
• Vila-real: Un participant fonamental, sovint destacant la seua tradició de l’horta i el seu ric folklore (jotes ràpides).
• Borriana (Burriana): Amb la seua forta tradició en la taronja i el seu port, la seua delegació és molt reconeixible, sovint portant els seus propis balls.
• Onda: Un nucli important de la ceràmica. La seua delegació sovint reflecteix aquesta activitat econòmica i el seu patrimoni islàmic.
• Nules: Es destaca per la seua tradició agrícola i històrica.
• La Vall d’Uixó: Un dels municipis més grans de la comarca. Aporta la riquesa de les seues tradicions i la seua ubicació prop de la Serra d’Espadà.
Plana Alta (L’amfitrió i la costa turística)
Aquesta comarca inclou, naturalment, la capital, Castelló de la Plana (que desfila al final), però també els municipis que vertebren la costa nord immediata.
• Almassora: Participant habitual, sovint portant elements representatius de la seua tradició agrícola i festiva (les Calderes, per exemple, tot i que portar-les al Pregó pot variar).
• Benicàssim: Un municipi que equilibra la tradició amb la modernitat del turisme.
• Orpesa del Mar: Destacat per les seues referències marítimes i turístiques.
• Vilafamés i Les Useres: Encara que queden a l’interior de la comarca, aporten elements de la seua tradició de vi (Les Useres, amb la seua famosa rogativa) i el seu ric nucli antic (Vilafamés).
La presència d’aquest eix és un esclat de vitalitat:
- Indumentària: Ús majoritari de la seda, colors vius i molt brillants, joies ostentoses, reflectint la riquesa de l’horta valenciana.
- Música i Dansa: Domini de La Jota Litoral, és l’element principal. Les jotes de la Plana són molt ràpides, saltarines i amb un alt nivell d’exigència coreogràfica, acompanyades pel so incessant de les castanyoles i els cops de peu, acompanyades per grans rondalles i bandes de música. Musicalment, aquest eix marca l’apogeu del to festiu, allunyant-se del ritme marcat i solemne de les processons.
- Elements Vius: Porten cistelles amb taronges i flors de taronger (símbol de l’horta), en un ambient d’alegria i exuberància.
Un mapa Humà en moviment. El Pregó no és només una desfilada folklòrica, és un “museu vivent” que, gràcies a la seua estructura geogràfica, aconsegueix narrar la complexitat i la unitat de la província de Castelló. Des de la llana fosca del Maestrat fins a la seda lluminosa de la Plana, i des del so cerimonial de la dolçaina del nord fins al Pasdoble final, la Cavalcada del Pregó transforma la geografia de la província en una celebració col·lectiva i fundacional, recordant a tots els seus habitants que ‘el dia tant esperat, el Dia de la Província, ja és aquí’.
Silvia Ventura i Martí
Castelló, una ruta amb molt de sabor
La gastronomia de la província de Castelló correspon als plats i elaboracions culinàries que es poden trobar en recórrer de nord a sud el nostre territori. Plats tradicionals de cada lloc les receptes del qual han sigut transmeses de mares a filles al llarg dels anys i que representen una autèntica herència que traspassa el purament material. Elaboracions úniques que majoritàriament són realitzades amb els productes més típics del lloc i que tal vegada per això els fan tan especials, segurament perquè ningú millor que el que coneix el producte és capaç de traure-li el seu màxim partit culinari.
La influència geogràfica és palpable en les elaboracions culinàries d’una província que gràcies a això compta amb un receptari extens i molt variat. La cuina castellonenca del nord de la província és rica i molt variada, fronterera amb Catalunya, té elements tant de la cuina valenciana com de la catalana (Tarragona). La comarca històrica i natural del Maestrat rep les influències de la cuina aragonesa. El territori de la península Ibèrica va estar sota el poder musulmà durant l’edat mitjana (711-1492) i, per tant, la cuina del-Ándalus va deixar una certa influència en la cuina del llevant espanyol. Es van millorar els sistemes de regadiu i d’aquesta manera el cultiu de l’arròs. Per això, com en les altres cuines del llevant l’arròs és l’ingredient principal de molts plats; al mateix temps que es va convertir en un territori productor d’olivera.
Podem assegurar que la gastronomia de Castelló és un relat de mar i terra, on la frescor dels seus productes i la tradició de les seues receptes s’entrellacen per a crear un festí culinari inoblidable. En cada plat s’albira l’ànima d’una província que viu i s’alimenta de les seues arrels, convidant a tot aquell que s’acoste a assaborir l’autenticitat de la seua cuina.
La mar Mediterrània, generós en els seus dons, atorga a Castelló un tresor inigualable: el peix fresc. Això permet elaborar plats que van des del suquet de peix, un guisat mariner tradicional, fins a la paella marinera
o la fideuada. No obstant això, no es pot entendre la gastronomia de Castelló sense explorar les bondats de la seua fèrtil horta. Tomaques sucoses o carxofes tendres són només alguns dels tresors que brinden els seus camps. Aquests ingredients es transformen en menges com el tombet o l’all i pebre, plats arrelats en la tradició llauradora i en la passió per la bona taula.
Tot això es complementa amb el sector ramader i la tradicional matança del porc, que era antigament la base del manteniment de les gents de l’interior de província. Encara hui té lloc en moltes llars sent tot un ritual i punt de partida de molt variats plats.
Si a un desconegut li preguntares per quin és el plat més típic de Castelló, possiblement la seua resposta era paella, tan característica de la cuina valenciana. Sens dubte un plat emblemàtic que és present en tots els racons de la província. Però ací, a Castelló, la paella adopta matisos únics, fusionant arròs amb sabors marins i terrestres. Conill, pollastre, ànec, marisc i verdures fresques, entre altres productes, s’entrellacen en una dansa d’aromes i textures que conquista paladars amb cada cullerada.
Així, la paella s’ha convertit des de fa molt temps en un plat que ha transcendit davanteres i potser s’ha perdut eixe valor del nostre. És per això que el testimoni de la paella el té, sens dubte, l’olla. Després d’analitzar la gastronomia local dels 135 municipis de Castelló s’ha pogut arribar a la conclusió que l’olla, amb diferents cognoms, és la recepta per excel·lència en molts dels pobles. I en les localitats en les quals no figura com a primera delicatessen també està dins del receptari popular. Per això, l’olla s’ha convertit en la joia de la corona culinària a la província de Castelló i trobem algunes més representatives com l’olla catxapanda (les Coves de Vinromà), olla sogorbina (Sogorb), olleta de capella (la Jana), olla barreja (Santa Magdalena de Polpís), olla recapte (Vallibona), o olla de dejuni (Aín).
Són una infinitat de plats típics al llarg de la nostra província, de fet cada poble té el seu plat estrela i característic. Ací és impossible nomenar-los tots, però sí que podem fer una descripció sobre la base de determinades característiques geogràfiques, fruita, verdura, rebosteria i com no, el seu celler.
GASTRONOMIA
L’arròs, les verdures, el peix i el marisc són els elements bàsics de la cuina de la nostra costa. Difícilment s’entén una celebració de qualsevol classe, sense l’emblemàtica paella.
La paella valenciana, la paella marinera, la paella mixta, l’arròs a banda, l’arròs negre (rep aquest nom per la tinta del calamar), la paella de verdures, l’arròs caldós, l’arròs al forn, l’arròs amb col, són plats que tenen a aquest cereal com a element bàsic.
El peix blanc i el blau, en totes les seues varietats, i el marisc poden degustar-se en tot Castelló i són innombrables les receptes que tenen com a base l’exquisit sabor dels fruits de la mar.
LA GASTRONOMIA EN ZONES
La tradicional matança del porc, celebrada al gener, era antigament la base del manteniment de les gents de l’interior de província. Encara hui té lloc en moltes llars sent tot un ritual i punt de partida de molt variats plats. El pernil i els embotits, ben curats, són els productes estrela elaborats després de la matança.
Les llonganisses, botifarres, les fritades i els guisats de tota classe, són protagonistes en la immensa majoria de les cuines. També són molt coneguts els tradicionals tombets, elaborats a base de carn i acompanyats amb caragols de muntanya (molt típics i saborosos), bolets (abundants en les nostres pinedes) i verdures.
Especialment típica de la nostra província és l’olla, que té moltes varietats; en alguns casos, producte de la tradicional matança, juntament amb un bon nombre de verdures.
Un altre plat obligat de la província és la carn a la brasa, majoritàriament procedent del corder, que pastura en llocs en els quals abunden les herbes aromàtiques, i el bestiar boví que es cria abundantment en les zones d’interior. Les clàssiques xulles brasejades o el sucós ternasco són plats de primera magnitud i indispensables en qualsevol taula durant totes les estacions de l’any.
La fruita més estesa en les terres castellonenques és, per descomptat, la taronja, i amb ella, les fruites de l’horta: pomes, cireres, peres, melons... molt diferents segons l’estació de l’any.
Especialment conegudes són les cireres de la zona del Palància i Espadà, d’exquisit sabor; aquestes dues comarques són riques en fruiteres de secà que formen part important de la seua economia.
L’horta castellonenca, estesa de nord a sud al llarg de la costa, ha donat a la cuina una aportació decisiva. Ací es consumeixen diàriament les més variades hortalisses; que en molts casos són, fins i tot, base d’una alimentació suau i natural que suposa l’eix del qual popularment es coneix com a “dieta mediterrània”. La carxofa de Benicarló, amb denominació d’origen és un bon exemple d’això.
Existeix també una profunda tradició, pastissera i de rebosteria, sempre present en qualsevol taula.
La varietat de pastes salades és notòria, amb modalitats distintes segons els municipis. Solen presentar-se farcides de verdures, carn i fins i tot a vegades, marisc.
Existeixen quasi tantes modalitats de pastes com poblacions hi ha a la província de Castelló, a quina d’elles més saborosa, i en la major part dels casos, pròpies de cada celebració al llarg del calendari anual.
Les pastes dolces són típiques en dates assenyalades com a Pasqua, festes d’agost, festes locals o Setmana Santa. Se sol combinar la pasta amb anous, cabell d’àngel, moniato, brull i altres varietats.
Una de les preparacions rebosteres de la província de Castelló és el pa-noli, que consisteix en una espècie de pastís que conté en la seua interior confitura de carabassa o moniato (considerat l’ànima del dolç).
En la capital són famoses la coca “malfeta” (s’elabora durant tot l’any, a les comarques de la Plana), la de Castelló (amb creïlla en lloc de farina), l’orpesina que consisteix en unes postres d’Orpesa que conté ametla.
En celebracions familiars, bé siguen bodes o batejos, són molt populars els mostatxons (mostatxons), les coques de panses i nous, els rotllets d’anís (rosquilles d’anís). Són populars en alguns municipis els “arrop i tallaetes” (així com la seua variant de les Useres denominada “mudarra”) i a Caudiel són famoses les cireres de la cua curta i la mel.
La quallada denominada quallà que s’elabora amb una herba denominada coll (que és el pistil de la flor de la carxofa silvestre). A aquestes quallades se’ls denomina quallada de Morella. Un altre de les postres típiques són els “flaons”, pastissets fets amb brull, o “les figues albardades” generalment acompanyats d’una copeta de mistela o de vi moscatell.
Però a més, la nostra terra és rica en bons vins i en els últims anys, la producció i elaboració cuidada de bons caldos procedents de les nostres vinyes ha augmentat, conservantse també un excel·lent vi afruitat, aromàtiques misteles, anisats, amb absentes i cassalles fetes a base de diferents combinacions i licors, entre els quals el més conegut és el Carmelità que elaboren els pares carmelites en els seus cellers de Benicàssim.
A Castelló, els cellers pertanyents a la IGP Castelló, elaboren aproximadament 600.000 litres de vi, i comercialitzen més de 500.000 botelles. Fins a 50 referències o marques diferents de vins elaborats a Castelló recorren la nostra província, part del territori nacional i arriben fins i tot a Alemanya, els Estats Units, Anglaterra i com no a la Xina.
Ferran Segarra i López
El tresor de la memòria: Un recorregut pel patrimoni de la província
Un Bé d’Interés Cultural (BIC) constitueix la màxima figura de protecció que l’ordenament jurídic atorga a aquells elements que posseeixen un valor excepcional. Ja siga per la seua rellevància històrica, artística, científica o paisatgística, aquesta distinció reconeix la singularitat d’uns béns que actuen com a testimonis vius de la creativitat humana o de l’evolució natural. La seua declaració implica una salvaguarda especial que garanteix la seua integritat; en el cas dels béns immobles, per exemple, s’estableix una normativa estricta que n’impedeix qualsevol trasllat o alteració que no estiga degudament justificada.
Aquests béns es classifiquen en diverses categories segons la seua naturalesa, una tipologia que pot presentar lleugeres variacions depenent de la legislació específica de cada territori. D’aquesta manera, el patrimoni pot manifestar-se en forma de béns immobles —com ara monuments, jardins històrics o conjunts arquitectònics— o béns mobles, a més de jaciments arqueològics, fons documentals i espais d’alt interés etnogràfic.
Aquesta riquesa patrimonial és especialment palpable en les nostres terres de marcat caràcter mediterrani, un territori que ha estat modelat pel pas de nombroses civilitzacions. El rastre d’aquestes cultures es remunta a les pintures rupestres de l’Art Llevantí, protegides com a Patrimoni de la Humanitat. Al llarg dels segles, el llegat d’ibers, grecs, fenicis, romans, musulmans i cristians ha teixit un mosaic històric que la nostra terra preserva amb orgull per a les generacions futures i per a tots aquells que ens visiten.
Fruit d’aquesta herència, quasi totes les comarques castellonenques custodien municipis declarats Conjunt Històric Artístic, nombrosos edificis catalogats com a Béns d’Interés Cultural i, fins i tot, tresors culturals que compten amb el màxim reconeixement internacional per part de la UNESCO.
Béns d’Interès Cultural (BIC).
Un recorregut pel patrimoni castellonenc: de les fortaleses a l’arquitectura sacra
La província de Castelló atresora una nòmina excepcional de Béns d’Interés Cultural que narren la seua història a través de la pedra. Entre els seus monuments més emblemàtics destaquen fortaleses que dominen el paisatge, com l’imponent Castell de Peníscola —conegut mundialment per ser el Castell del Papa Lluna i una de les poques seus papals de la història— o el Castell de Morella, una joia de l’arquitectura militar que corona un dels pobles més bells d’Espanya. A aquesta llista s’uneixen altres estructures defensives de gran rellevància, com les torres de la Presó i d’en Garcés a Benassal, el recinte emmurallat d’Atzeneta del Maestrat o les restes del Castell d’Almassora.
L’arquitectura religiosa també hi ocupa un lloc preferent, amb la Cocatedral de Santa Maria i la torre campanar del Fadrí com a referents indiscutibles a la capital de la Plana. Altres exemples de gran riquesa són l’Arxiprestal de Santa Maria la Major a Morella o la Catedral-Basílica de Sogorb, que presideix el barri antic d’una ciutat amb una profunda tradició arqueològica.
Pel que fa als nuclis urbans, la província compta amb conjunts històrics on el temps sembla haver-se aturat. És el cas de Culla, un dels assentaments més antics i millor preservats de la zona, el recinte emmurallat del qual ofereix una immersió total en l’època medieval. Així mateix, poblacions com Sant Mateu, amb un patrimoni que es remunta a temps immemorials, o Onda, famosa pel seu castell i la seua vinculació històrica amb la indústria ceràmica al Museu del Taulell, completen aquest mapa cultural.
Finalment, l’enginyeria civil i l’arqueologia ens han llegat testimonis imprescindibles com els aqüeductes de Morella i Begís, l’assentament del Torrelló del Boverot a Almassora o l’arquitectura dels ponts que travessen el riu Millars, com el de Santa Quitèria i el Pont Nou, exemples de la vàlua tècnica i funcional que ha definit el desenvolupament d’aquestes terres al llarg dels segles.
El Segell de la UNESCO a Castelló: Un Llegat per a la Humanitat
Més enllà de la protecció nacional, la província de Castelló compta amb diversos reconeixements de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). Aquesta institució no sols fomenta el desenvolupament social, sinó que salvaguarda els testimonis i les expressions més rellevants de la nostra història a fi de garantir-ne la preservació. En aquest sentit, el patrimoni castellonenc —tant material com immaterial— hi ocupa un lloc d’honor a través de diverses inscripcions.
Una de les manifestacions més arrelades al paisatge és l’art de construir murs en pedra seca, inscrit en 2018. Aquesta tècnica ancestral consisteix a alçar estructures apilant pedres sense cap mena de morter o ciment. Aquestes construccions, especialment visibles a la comarca dels Ports, no sols han definit hàbitats humans i ramaders des de la prehistòria, sinó que compleixen una funció ecològica vital: prevenen l’erosió, milloren la biodiversitat i creen microclimes beneficiosos per a l’agricultura. És, en essència, un exemple magistral d’harmonia entre l’ésser humà i els recursos naturals.
En l’àmbit dels rituals col·lectius, les tamborades —també reconegudes en 2018— bateguen amb força a localitats com l’Alcora, amb la seua emblemàtica Rompida de l’Hora. Aquests repics potents i compassats transcendeixen l’esdeveniment sonor per a esdevenir un nexe d’unió comunitària i identitària. L’art de la tamborada, transmés de generació en generació a través de tallers i pràctiques rituals, dinamitza també l’artesania local i les tradicions associades a la fabricació d’instruments i vestimentes.
D’altra banda, el rastre més remot de la nostra creativitat es troba en l’art rupestre de l’arc mediterrani, declarat Patrimoni Mundial en 1998. Aquestes pintures úniques, que daten del final de la prehistòria, ofereixen una finestra a un període decisiu de la humanitat. A Castelló, el Museu de la Valltorta destaca com el centre de referència per a la divulgació d’aquest estil pictòric, essent una peça clau en el reconeixement global d’aquest conjunt arqueològic de gran envergadura.
Finalment, la dieta mediterrània, inscrita en 2013, s’entén com un sistema cultural complet que va molt més enllà de l’alimentació. Comprén des dels mètodes de cultiu i pesca fins als rituals de conservació i cuina. El pilar fonamental d’aquest patrimoni és l’acte de compartir la taula, un espai d’intercanvi social que enforteix els llaços familiars i comunitaris. És un unificador social basat en valors d’hospitalitat i respecte que defineix, en última instància, la nostra manera d’entendre la vida.
En definitiva, el patrimoni de la província de Castelló no és una simple col·lecció de monuments estàtics o tradicions aïllades, sinó un organisme viu que batega en cada pedra seca, en cada redoblament de tambor i en cada silenci de les nostres pintures rupestres. La figura del Bé d’Interés Cultural i els segells de la UNESCO són molt més que títols administratius; són el reconeixement oficial de la nostra identitat i una eina indispensable per a la seua salvaguarda.
Preservar aquest llegat és un deure col·lectiu que ens connecta amb les civilitzacions que ens van precedir i que ens obliga a lliurar aquest testimoni, intacte i enriquits, a les generacions que vindran. Visitar els nostres castells, recórrer els nostres conjunts històrics o compartir el ritual de la nostra gastronomia és, en última instància, un acte de respecte cap a la nostra pròpia història. Castelló, amb el seu mosaic de tresors materials i immaterials, s’alça així com un referent cultural on cada racó convida a descobrir que la memòria d’un poble és el seu bé més preuat.
Rosanna Blasco i Soler
Castelló: Terra de festes, orgull de pobles
Tant inconscient com respirar és per a la gent d’esta província sentir i viure les festes. Això, és així. Té igual que siguen ‘els quintos’, la ‘santantonà’, la festa de la patrona, les Falles, la Magdalena, o el Carnestoltes. Els bous al carrer, el sopar de ‘pa i porta’, el porrat o la processó. Les festes són passió, són vida i constitueixen al llarg i ample d’esta terra i dels seus 135 municipis, junt amb les pedanies, l’ADN dels habitants dels nostres pobles. El ‘què’, el ‘quan’ i l’‘on’ poden variar, però la intensitat i l’orgull que senten els veïns de cada indret “quan són festes!”, és comú. Precisament pel respecte que mereixen totes les celebracions que es fan en esta terra tant nodrida d’este patrimoni cultural, és tan difícil escollir quines mereixen menció especial, en este article del llibret que enguany la nostra Gaiata, la Sis, Farola-Ravalet, dedica a la província.
Així que, amb les disculpes inicials i la seguretat absoluta que està selecció podria haver sigut qualsevol altra, fem un xicotet recorregut per algunes d’estes manifestacions festives, tractant, almenys, que cadascuna de les comarques, tinguen representació.
Iniciem el camí per la capital dels Ports. Morella, majestuosa i contundent celebra el Sexenni en honor a la Mare de Déu de Vallivana. Es tracta d’una commemoració extraordinària que té lloc cada sis anys i que representa una de les expressions religioses-populars més singulars, amb iconografies tan conegudes a l’imaginari popular com els dansants o les espectaculars carrosses de l’anunci amb la decoració amb milions de paperets de colors que recorren els carrers engalanats i omplin de confeti a tot el qui s’apropa.
La celebració no és únicament litúrgica ja que se sumen desfilades i danses de diferents gremis i grups tradicionals com torners, llauradors, gitanos, o pastorets. Els tapissos de paper arrissat que omplin els carrers transformen l’entorn. Per això, l’Anunci del sexenni, celebrat l’any previ, és una explosió única de color que atrau turísticament gent vinguda de tot arreu.
Altres festes als Ports, que mereixen també menció especial són el Sant Antoni de Forcall. Un esdeveniment, que malgrat ser una celebració comuna a totes les terres castellonenques i unir tradició i devoció pel Sant, té especial relleu a alguns punts per l’alta participació de gent amb animals i per la presència de grans fogueres en honor al patró de les bestioles. Quant a l’Alt Maestrat: recreacions medievals i festes patronals en llocs com Culla, Albocàsser i Benassal, són també de sobra conegudes. L’Alt Maestrat articula la seua vida festiva entre les festes patronals estiuenques (processons, revetles, actes taurins i gastronòmics) a més d’esdeveniments culturals que recreen el passat medieval. En este sentit, Culla 1233 s’ha convertit en l’emblema recent d’esta aposta revitalitzadora, sumant mercats històrics, tornejos i teatre popular que acosten la història als visitants.
Pel que fa a l’Alt Millars, Montanejos té la peculiaritat que l’atractiu d’un entorn únic d’un municipi que rep infinitat de visitants atrets pel seu paisatge entre fonts termals, s’uneix amb les celebracions locals al setembre. Una coincidència que porta a fer que molta gent gaudisca estirant l’estiu, de les festes patronals, on s’inclouen tant activitats religioses com espectacles taurins. Estos últims, estesos a moltíssims pobles de la província on ‘el bou al carrer’ és el protagonista i eix fonamental de les festes.
Seguim el recorregut i és parada obligatòria Sogorb, (Segorbe), a l’Alt Palància. L’espectacularitat i l’adrenalina de l’Entrada de Bous i Cavalls de Sogorb, encisa i enganxa a qui la presencia.
No en va és un ritual viu que fascina per la seua tensió estètica i la seua càrrega social. Documentada des del segle XIV, se celebra durant la segona setmana de setembre i està declarada Festa d’Interés Turístic Internacional.
El ritual de cada una de les entrades que componen les jornades de celebració comença al matí amb ‘la tria’, és a dir, la selecció i preparació dels bous al costat del riu Palància. Després ve la pujada, una marxa controlada que aproxima els caps de bestiar al punt de reunió. Allí és el lloc on els genets “arrepleguen” el ramat abans de l’instant festiu. Un punt àlgid, el de l’entrada, aproximadament al voltant de les dues del migdia, on el coet marca l’eixida de sis, o més segons edició, bous braus conduïts per genets que recorren el Carrer Colón en tot just uns segons;
És el mateix públic el que forma un “mur humà” de manera que no s’empren barreres rígides al llarg del traçat - este és, precisament, un dels trets que singularitzen l’entrada. A continuació desfilen els cavallistes en una volta de recollida.
Un honor i un privilegi, el de ser cavallista, que es transmet de generació en generació.
De l’emoció i el rebombori d’eixa singular entrada, canviem totalment de registre, d’època de l’any i de comarca. Ens endinsem en l’Alcalatén, amb dos esdeveniments tant sobris com impactants i amb un vessant profundament simbòlica i religiosa: la Rompida de la Hora, de l’Alcora i Els Pelegrins de Les Useres. D’una banda, un emocionat i multitudinari tro que trenca l’esfereïdor silenci de la Setmana Santa i d’altra una peregrinació bíblica que transmet recolliment i espiritualitat.
Cada Divendres Sant al migdia, l’Alcora celebra la Rompida de la Hora, un esclat col·lectiu de tambors i bombos que sincronitza el toc de centenars o fins i tot en algunes edicions més d’un miler de percussionistes. El colp uníson “trenca l’hora” i converteix la capital de l’Alcalatén en l’epicentre d’una experiència sonora física i emocional: vibració, ressò, memòria col·lectiva i sentiment.
Una altra de les manifestacions festives d’esta província que compta amb un gran fervor, és la de Els Pelegrins de Les Useres: romeria penitencial a Penyagolosa.
L’estampa que conforma i el seu sentit, la converteix en una manifestació única. És una romeria de gran força ritual: 13 homes, Jesucrist junt els dotze apòstols, caminen descalços i en silenci des de Les Useres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa; la comitiva realitza parades rituals, pernocta en la cova dels pelegrins i retorna amb una cerimònia final. És una rogació per salut, pau i pluja, declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC) i reconeguda pel seu valor patrimonial.
Arribem ara a la Plana, tot i que després tornarem cap a dalt del mapa. Pel que fa a les comarques de la Plana, entre altres coses perquè la densitat poblacional dels seus municipis és molt més alta que a altres zones, ací es concentren molts dels nuclis urbans més importants. Un fet que queda palés a la repercussió i participació en les seues festes dels municipis que les conformen. Ací són parada obligatòria a La Plana Baixa, les Falles, amb especial menció a les de Borriana i la Vall d’Uixó, tot i no ser els únics llocs de Castelló on es celebren.
En tots els casos, les falles d’estos municipis mantenen dignament la sátira que caracteritza estos monuments, així com l’estètica artística, però ho fan en un pressupost infinitament més moderat que les de la veïna província de Valencia. De les Falles, crec que tots els festers en som coneixedors, especialment pels agermanaments entre Gaiates i Falles on s’uneixen els protagonistes d’estes representacions.
Els rituals de la ‘plantà’, l’ofrena, les mascletaes i com no l’emotiva ‘cremà’, converteixen estes festes en un vistós reclam turístic que a més suma varietat a l’oferta festiva provincial.
Seguim viatge fester amb color, llum, espectacle i diversió. Una diversió que si en el cas de les falles es transforma en admiració quan es contempla el treball dels artistes fallers, no ho és menys quan es descobreix el resultat de la tasca de confeccionar dissenys impossibles en una altra de les celebracions més vistoses: El Carnaval de Vinaròs.
Vinaròs celebra un carnestoltes potent per creativitat i comparses: elecció de reines, desfilades multitudinàries i concursos que converteixen la ciutat en un festival de música, disseny de vestuari i guió escènic. Malgrat ser una celebració que ha agafat força als últims anys, el seu colorit el fa també un dels actes més reconeguts i multitudinaris i no únicament a la comarca del Baix Maestrat, sinó per tot arreu. Un explosió de fantasia que se supera cada edició en espectacularitat.
En un àmbit totalment diferent però també símbol d’un altre dels elements claus en les festes dels pobles, la gastronomia, s’emmarca la ‘Festa de la Carxofa’ de Benicarló. Una celebració al voltant d’un producte amb denominació d’origen des de 1998. Així, cada any, durant el mes de gener, té lloc la Festa de la Carxofa, declarada a més a més, Festa d’Interès Turístic Autonòmic. La reina benicarlanda esdevé protagonista d’un ampli programa d’activitats on destaca, entre altres, la “Torrà” popular de carxofes, un dels actes més multitudinaris on s’arriben a contar, al caliu de la llenya, fins a 3.000 quilos d’esta hortalissa.
Per acabar, esta selecció, mereixen menció a part, malgrat que ja s’ha fet referència al Forcall, altres festes en honor a Sant Antoni Abad. Una data, tant arrelada com important per a molts llocs.
Sant Antoni Abad és senyor de fogueres, benedicció d’animals i en molts municipis de la matxà. A més de la foguera, que porta abans altres preparatius dins d’eixe caràcter festiu, com és per exemple la recollida de llenya, o el repartiment de rotllos i revetla popular posterior a la missa i la benedicció. Estes celebracions conserven trets rurals però també han anat adaptant-se als entorns urbans amb fogueres en places.
Amb tot, esta xicoteta mostra d’algunes de les festes a la província de Castelló, tot i que deixa molts més esdeveniments fora que dins, busca retre homenatge a la grandesa cultural de les tradicions, el valor social i cohesionador d’unir-se entorn la riquesa patrimonial que suposa mantindre vius costums que són senyes d’identitat.
De fet, a la capital de la Plana, un dels moments àlgids en què es visibilitza bona part d’eixa riquesa és el dia de la Cavalcada del Pregó. ‘La vespra de la Festa’ ha estat batejada als últims anys com ‘el dia de la província’ i era aprofitat per les autoritats per rebre a representants de les festes d’altres municipis. Als darrers anys, açò s’ha modificat, adduint que el dia de la província mereixia tindre una altra data propia per dedicar-li tota l’atenció.
Malgrat açò, la mostra cultural i de folklore que es congrega a la capital de la Plana, el primer dissabte de Magdalena i que es pot veure en esta Cavalcada, és un magnífic exemple que uneix per unes hores geogràficament manifestacions festives de tot el territori. Un orgull, el de donar a conéixer les celebracions que cadascú sent i estima, en una desfilada que presencien milers de persones i que evidencia que Castelló és terra de festes.
Joan Bautista i Roig
La Província de Castelló compta amb huit parcs naturals espectaculars situats a l’interior del territori, en el litoral mediterrani i fins i tot en la mar. A més és la segona província d’Espanya més muntanyenca i amb més espais amb aquest nivell de protecció. La bona comunicació i proximitat als principals nuclis de població de la província fa d’aquests espais naturals un perfecte lloc de visita per a fer excursions pel gran nombre de senderes integrades en ells, activitat que a la nostra província es pot practicar durant pràcticament tot l’any.
Huit parcs naturals, vint paratges naturals, un monument natural, un paisatge protegit, nombroses microreserves i espais naturals d’interés conformen en les terres de la província de Castelló un univers de llocs i paisatges singulars per a descobrir la naturalesa en tota la seua esplendor.
Aquest parc natural situat entre la comarca de l’Alcalatén i l’Alt Millars, es troba dominat pel pic que li dona nom al parc natural i que, amb 1.814 m, és el cim més alt de les terres valencianes i la més icònica per als senderistes. La ruta entre el santuari medieval de Sant Joan de Penyagolosa i el cim, és imprescindible per a tots els amants de la naturalesa i el senderisme.
En aquest parc natural s’observa una gradació altitudinal de la vegetació, dominant els boscos de pi blanc a menors cotes, que són substituïts per formacions de carrasques i amb pinedes de pi negral. En ascendir d’altitud, es desenvolupa en aquestes zones de cota més alta i amb un clima més continental la savina turífera, i en sòls descarbonatats, el malejo.
La fauna associada a aquest riquíssim ecosistema forestal podem destacar del grup d’ornitofauna: els grans rapinyaires (àguila reial, àguila cuabarrada, falcó pelegrí, etc.) i mamífers com el gat muntés, la cabra salvatge, la ginesta i el teixó.
Parc Natural Serra d’Irta i Reserva Natural Marina d’Irta
El Parc Natural de la Serra d’Irta és un espai natural protegit espanyol situat al nord-est de la província de Castelló, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre.
És una de les poques serres litorals que queden sense edificar en la costa mediterrània. Al llarg dels seus 12 quilòmetres de costa, penya-segats de roca blanca calcària s’alternen amb xicotetes cales, on es formen coves, buits i farallons, que constitueixen l’hàbitat de diferents aus marines.
La flora que alberga aquest lloc és típica d’una zona semiàrida de clima mediterrani, amb pinedes, margalló, romer o fenol entre altres. A primera línia de costa podem trobar espècies peculiarment adaptades a la salinitat de l’ambient, com el fenoll marí.
Aquest espai natural, a més, presumeix de tindre un ric patrimoni històric amb construccions àrabs com els castells de Xivert i Polpis i les torres de Badum i d’Ebrí.
Parc Natural del Desert de les Palmes
El Parc Natural del Desert Las Palmas està situat a la província de Castelló, a escassos quilòmetres de la capital. El seu territori comprén part de les localitats de Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana.
Malgrat tindre eixe nom, no es tracta d’un lloc desèrtic. “Desert” és el terme amb el qual l’Ordre dels Carmelites Descalços designa aquells llocs allunyats de la població als quals es retiren, mentre que el nom “Las Palmas” prové dels margallons, una espècie de la família de les palmeres que abunda en el territori.
Es tracta d’un parc natural de clima mediterrani, encara que la seua proximitat amb la mar li proporciona unes característiques climàtiques especials, amb vents de llevant que carregats d’humitat causen boires i afavoreixen microclimes més humits.
La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració a causa d’un incendi que el va arrasar en 1992. Entre la seua fauna més abundant destaquen rèptils, amfibis i aus, encara que també es poden trobar alguns mamífers típics de la zona de bosc mediterrani.
Aquest espai compta amb una sèrie de ruïnes i construccions de notable interés com són el castell de Miravet, castell de Montornés i el castell Vell, així com l’ermita de la Magdalena.
Parc Natural Serra d’Espadà
Nombroses excursions i rutes en la Serra d’Espadà, ens endinsen en un paisatge únic amb un ric patrimoni cultural que segur farà gaudir als amants del senderisme.
A cavall entre les comarques de la Plana Baixa, Alt Millars i Alt Palància, el Parc Natural de la Serra d’Espadà és el de major superfície de la província de Castelló.
Al parc trobem innombrables racons d’excepcional bellesa i llocs que atresoren un patrimoni natural, històric i cultural únic, entre els quals destaquen els seus boscos de sureres, presents gràcies a la naturalesa silícia del sòl; les seues poblacions de marcat caràcter àrab i que conserven l’estil tradicional dels pobles de la serra; els seus castells i fortaleses, testimonis muts del pas del temps; les neveres o pous de neu, tan preades segles arrere; els seus cims, amb unes panoràmiques privilegiades i nombroses àrees recreatives envoltades d’un entorn natural ben conservat.
Parc Natural Serra Calderona
Situat al sud del Parc Natural de la Serra d’Espadà, entre les províncies de Castelló i València, es troba el Parc Natural de la Serra Calderona, que s’estén per les comarques de l’Alt Palància, el Camp de Murviedro, el Camp de Túria i l’Horta Nord.
Les zones boscoses d’aquest espai estan dominades per la pineda, encara que també es poden trobar boscos de carrasca i surera. No obstant això, hi ha algunes zones amb vegetació degradada, a causa de nombrosos incendis en el conjunt de la serra.
La fauna del parc natural és molt diversa: amb una gran varietat d’aus, com l’astor, l’àguila marcenca o el picasoques blau; rèptils, com a fardatxos o serps, i mamífers, com el gat muntés, la ginesta, l’esquirol roig o el teixó.
Un dels principals punts d’interés és el Mirador de Garbí, des del qual es té una espectacular vista panoràmica. També són populars les construccions religioses com la Cartoixa de Porta Coeli, la Cartoixa de Vall de Crist i el monestir de Sant Esperit. Altres llocs per a visitar són les restes històriques del Castell de Serra o el poblat ibèric del Puntal dels Llops.
Parc Natural Tinença de Benifassà
Aquest parc compta amb 5.000 hectàrees, contingudes en les quasi 26.000 ha del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals.
L’abrupte relleu d’aquest massís, fruit de la confluència de sistemes muntanyencs amb diferent orientació, unit a la labor de generacions de pobladors amb els seus usos tradicionals té com a resultat un territori de paisatges grandiosos i elevada biodiversitat.
Són nombrosos les senderes que ens ofereix el parc per a contemplar una extraordinària naturalesa: la sendera de l’embassament d’Ulldecona, el que ens porta al Portell de l’Infern i al Salt de Robert o la ruta dels boscos del Mes de Boix, són només alguns.
La zona també alberga a la població de cabra salvatge més important de la Comunitat Valenciana i un dels seus monestirs més antics, el de Santa Maria de Benifassà.
Parc Natural i Reserva Marina de les Columbretes
El Parc Natural de les Columbretes és un xicotet arxipèlag format per quatre grups d’illes d’origen volcànic
situades enfront de la costa de la ciutat de Castelló, a mig camí entre la Península i les Balears.
Està compost per l’illa Columbretes Gran (o “Illa Grossa” en valencià), la Gossera (o “Ferrera”), la Perforada (o “La Foradada”) i El Bergantí (o “Carallot”). L’arxipèlag té nombrosos esculls i baixos, a més de la nombrosa presència de cràters i fumerals volcànics.
A causa de la diversitat biològica i ecològica del seu entorn, aquesta reserva natural constitueix un dels espais naturals protegits més importants de la Comunitat Valenciana i dels xicotets arxipèlags propis de la mar Mediterrània.
Entre la flora, destaquen dues espècies endèmiques vegetals com són: el talòs marítim de Columbretes i l’alfals arbori. Acull espècies animals en perill d’extinció com el falcó de la reina i la gavina corsa, i la seua reserva marina ha garantit la protecció i la regeneració de nombroses espècies pesqueres de la zona, com la llagosta.
Entre els municipis de Torreblanca i Cabanes, se situa el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, una estreta franja costanera de terreny de marenys i pantans de gran interés ecològic i paisatgístic formats per depòsits quaternaris. Es caracteritza per ser un prat pantanós en estat de rebliment que, a causa de les explotacions d’extracció de torba, es poden observar xicotetes llacunes d’aigües lliures.
Al parc natural s’observen diferents ecosistemes, que des de la costa cap a l’interior, es van substituint en funció del gradient de salinitat que presenten els seus sòls, oferint-nos així una lliçó pràctica de com la naturalesa s’adapta a l’entorn.
A aquest espai natural cal destacar la presència d’espècies de flora amb una distribució molt localitzada a la Comunitat Valenciana, com el ginebre marí, l’aristolòquia de flor groga, la saladilla fina o fins i tot endemismes exclusivament valencians com la rude de marjal.
La seua fauna destaca per l’existència de peixos com el samaruc i el fartet, dues espècies protegides i en perill d’extinció. També allotja diverses espècies d’aus com la canastera, l’esparver cendrós, la xitxarra mostatxuda, la camallonga, el gomet o la fotja comuna, o mamífers com a rata d’aigües, conills i mosteles.
Jesús Albuixech i Moliner
INTRODUCCIÓ
En primer lloc, voldria esmentar la meua passió pel món de la micologia i dels meus inicis en la recerca i identificació de les espècies de bolets que, en les diferents estacions de l’any, apareixen com a vertaders regals de la naturalesa en les nostres terres castellonenques i en les comarques terolenses limítrofes amb la província de Castelló.
Des de xicotet, el meu acostament al camp amb el meu pare i alguns dels meus germans va ser, diumenge rere diumenge, una excursió que repetíem, on gaudíem del paisatge i de tot el que la mare naturalesa ens deixava aprendre. Amb els anys, a més de la meua vocació musical, la meua passió i dedicació pel coneixement del paisatge natural, em porta a professionalitzar-me en una branca de l’enginyeria agronòmica, i a partir d’ací comença el meu periple, quasi agonitzant, d’investigar sobre els arbres de la província de Castelló, a causa del buit existent, fins llavors, sobre el coneixement dels nostres arbres. Aquesta activitat investigadora i professional em porta a la publicació de diversos llibres i articles relacionats amb la Botànica, l’Arboricultura, la Jardineria i el Paisatgisme, entre els quals puc destacar, el meu primer llibre publicat per la Diputació de Castelló en 1986, “Flora del Desert de les Palmes i els seus voltants”; anys més tard, el llibre “Els nostres arbres. Catàleg dels arbres de la província de Castelló”, editat per la Diputació de Castelló en 1994 i reeditat per la mateixa Institució Pública en 2005 i els dos últims llibres publicats per la Universitat Politècnica de València, “Material vegetal en paisatgisme mediterrani Volums 1 i 2”, del que sóc coautor al costat d’altres professors i investigadors. Però, la meua observació constant sobre els nostres paisatges i hàbitats, em porta en els últims vint anys a voler conéixer i investigar sobre el meravellós món dels fongs, com uns dels indicadors millor considerats per a avaluar l’estat natural dels nostres boscos i ecosistemes. Nombroses prospeccions, excursions i eixides micològiques he realitzat al llarg d’aquests anys, en nombroses ocasions, acompanyats per la meua família i amics. I des de fa 8
anys, he organitzat al costat del Centre Excursionista de Benicàssim, Jornades micològiques de tardor i primavera. Però anem ja a tractar aquest article en profunditat i parlem del màgic món dels bolets...o dels fongs... Més endavant sabrem de la seua diferència.
TIPUS DE PAISATGE REPRESENTATS EN LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
És necessari començar recordant alguns aspectes del nostre territori, com els diferents tipus de paisatge vegetal en funció d’una topografia i geologia diferent, la qual cosa ens porta a classificar la província de Castelló en dos tipus de paisatge molt bé representats:
1. PAISATGES MEDITERRANIS.
•BAIXA MUNTANYA. Situada entre el nivell del mar i els 500-1.200 m d’altitud.
•MUNTANYA Oromediterrània O ALTA MUNTANYA MEDITERRÀNIA. Present fins als 1.600-1.800 m d’altitud.
2. PAISATGES EUROPEUS.
•MUNTANYA MITJANA. Des del límit superior de la baixa muntanya fins a aconseguir aproximadament els 1.600 m d’altitd.
•ALTA MUNTANYA. A partir dels 1.600 m d’altitud (No té amb prou faenes representació en la província).
La diversitat natural i paisatgística de la província de Castelló és veritablement excepcional. Existeixen nombrosos hàbitats per a cercar bolets, gràcies a aquesta biodiversitat, fagedes, rouredes, carrascals, sureres, castanyers, pinedes de diferents espècies, boscos de ribera, pasturatges, savinars, tanques espinoses, boscos mixts, són un exemple de la gran riquesa d’aquest territori castellonenc. Podem afirmar que cadascuna de les formacions boscoses ibèriques, en el seu sentit més ampli, té representativitat parcial en les terres castellonenques.
I aquesta diversitat de contrastos es magnifica encara més en una de les estacions més cromàtiques, la tardor. Però, en la primavera, la que desperta de la letargia hivernal, en les zones elevades comencen a fructificar en els pasturatges i tanques espinoses, formes micològiques blanquinoses i marrons, són els bolets de primavera: és el despertar del paisatge primaveral. Si a més d’observar tan bell espectacle primaveral, i les condicions ambientals són favorables, entre l’herba, amb diferents espècies herbàcies, tenim al nostre abast altre regal de la naturalesa: nombroses formes, textures i aromes de bolets, vertaders identificadors de l’estació primaveral. El fascinant món dels bolets i el seu valor gastronòmic, cada vegada més estimat, fa que cada any siguen més les persones que dediquen part del seu temps a estudiar i recol·lectar les diferents espècies de bolets dels nostres prats i pasturatges.
PERÒ, QUÈ SÓN ELS BOLETS?
No són més que l’òrgan reproductor d’un fong (ésser viu, semblant a un vegetal que necessita matèria orgànica prèviament fabricada per un altre ésser viu per a desenvolupar-se), ja que en el seu interior conté espores que, en madurar i desprendre’s del bolet, possibiliten el naixement de nous exemplars de l’espècie. És bàsicament l’única cosa que revela la seua existència als nostres ulls. Si comparem un bolet amb una planta normal, un bolet seria el fruit del fong i aquest al seu torn es podria interpretar com un arbre o arbust enterrat.
Viuen i s’alimenten a costa d’altres organismes. Necessiten nodrir-se de matèria vegetal o animal viva o morta. Aquesta dependència de caràcter nutritiu, els classifica en sapròfits, paràsits simbionts o micorízics (existint estats intermedis).
A. FONGS SAPRÒFITS. El fong sapròfit utilitza la matèria orgànica morta en descomposició com a base de la seua sustente, desenvolupant tot el seu cicle vital sobre aquesta, en diferents hàbitats, com:
a) Fongs que creixen sobre la fusta o sobre les seues restes. Estan especialitzats en la descomposició sapròfita de la fusta en peus o apeuada.
A més, existeixen espècies de fongs capaços d’infectar i descompondre els fruits (pinyes, cúpules de les gles) de determinades espècies de pins, roures, etc. Ej: Lepista nuda.
b) Fongs de prats i pasturatges. Es desenvolupen fonamentalment sobre l’humus de la capa superficial del sòl, descomponent i alimentant-se de la matèria orgànica procedent de les restes de les arrels i de les tiges de les diferents espècies herbàcies.
Ej: Agaricus campestris, Agaricusmacrosporus, Calocybe gambosa, Lycoperdonperlatum, Marasmius oreades o Pleurotus eringii.
c) Fongs piròfits. Són els fongs que tenen preferència, a voltes de forma exclusiva, a desenvolupar-se sobre la matèria orgànica carbonitzada que queda després d’un incendi forestal, o en les restes de les fogueres que es produeixen en les muntanyes com a conseqüència dels treballs silvícoles o d’activitats recreatives.
Ej: Morchella conica.
d) Fongs copròfils. Desenvolupen el seu cicle vital únicament sobre els excrements de determinats animals. Ej: Coprinus comatus.
e) Fongs sobre torberes. Es caracteritza per mantenir la humitat durant tot l’any. Açò fet facilita que en èpoques en les quals no podem trobar cap bolet en altres llocs com a conseqüència de la falta de precipitacions, ací puguem trobar-les sense excessiva dificultat.
Ej: Cantharellus lutescens.
B. FONGS Paràsits. El fong paràsit viu a costa d’altres plantes, causant-los perjudicis importants, com a greus malalties i, en alguns casos, la mort d’arbres.
a) Es pot dir que totes les plantes poden ser víctimes de fongs microscòpics (grafiosis, tinta del castanyer, diferents tipus de xancres, etc.), en l’àmbit forestal, i el mateix es pot dir per als animals (mamífers, rèptils, peixos, insectes, etc.) que poden ser atacats per nombroses espècies de fongs que es desenvolupen sobre ells com a paràsits. No obstant això, entre els macromicets (fongs superiors, que són els que en el transcurs del seu cicle vital, creen unes estructures reproductores que coneixem amb el nom de carpòfors, cossos fructífers o bolets) és poc freqüent el fenomen del parasitisme, i quan es produeix ho fa quasi exclusivament en el món vegetal.
b) Ej: Agrocybeaegerita, Armillaria mellea.
C. FONGS Simbiòtics. Alguns fongs formen una associació o simbiosi amb una planta determinada. Es caracteritzen perquè per a desenvolupar el seu cicle vital per complet necessiten establir relacions simbiòtiques amb les arrels de les plantes vasculars. Aquesta relació s’estableix mitjançant la formació d’unes estructures que permeten l’intercanvi de nutrients, i que reben el nom de MICORRIZES.
a) Ocorre que una determinada espècie de fong està relacionada amb una determinada espècie de planta. Alguns dels fongs més habituals dels nostres boscos, com els del gènere Lactarius o Amanita necessiten determinades espècies d’arbres per a obtenir aliment. Per exemple, l’espècie Lactarius deliciosus (rovelló/pinetell) es troba en la nostra província en boscos de coníferes (pinedes), mentre que l’Amanitacaesarea (Amanita dels césares/ Ou de reig) habita en la nostra província en sureres o rouredes de Quercus pyrenaica.
Els bolets tenen en general una vida efímera. El miceli, per contra, pot persistir en el subsòl durant molt temps, fins que les condicions ambientals d’humitat i temperatura siguen favorables perquè desenvolupen nous exemplars. A causa d’aquesta persistència del miceli, els bolets es desenvolupen durant molts anys en el mateix lloc, constituint el que denominem “setales”. Si el miceli creix radialment en forma de cercles o ferradures, envellint en la seua part central i formant bolets en la seua part perifèrica, se’ls denomina “rotlles de bruixes”, origen de velles supersticions.
Agaricus arvensis
N.C.: Bola de nieve
N.V.: Bola de neu anisada
Forma de vida: sapròfita
Època d’aparició: en primavera i en la tardor
Hàbitat: en prats de pastura d’animals, clars de boscos i jardins
Comestibilitat: molt bona
Agaricus campestris
N.C.: Champiñón silvestre
N.V.: Camperol
Forma de vida: sapròfita
Època d’aparició: en primavera, després dels primers ruixats d’estiu i a la tardor
Hàbitat: en prats de pastura d’animals, jardins, gespes abonades i en els marges dels camins
Comestibilitat: molt bona
Agaricus macrosporus
N.C.: Champiñón gigante
N.V.: Bolet de neu gegant
Forma de vida: sapròfita, pratense
Època d’aparició: espècie primaveral, estiuenca o tardorenca, depenent de les pluges
Hàbitat: en praderes de muntanya
Comestibilitat: molt bona
Agrocybe aegerita
N.C.: Seta del almez
N.V.: Bolet del lledoner
Forma de vida: paràsita de determinades espècies caducifòlies
Època d’aparició: després de pluges en qualsevol estació si la temperatura i la humitat són les indicades
Hàbitat: sobre tocons i ferides de pollancre, figuera, om, lledoner i freixe
Comestibilitat: molt bona
Calocybe gambosa
N.C.: Perrechico
N.V.: Moixernó
Forma de vida: sapròfita, pratícola
Època d’aparició: primavera
Hàbitat: apareix entre l’herba de prats i pasturatges, formant cercles, grans rotllos de bruixes o fileres. Li agrada la proximitat de tanques
Comestibilitat: excel·lent
Cantharellus cibarius
N.C.: Rebozuelo
N.V.: Rossinyol
Forma de vida: simbiòtica
Època d’aparició: principis d’estiu fins a finals de la tardor
Hàbitat: en boscos de planifolis i coníferes entre la fullaraca o la molsa
Comestibilitat: excel·lent i perfumada
N.C.: Rebozuelo
N.V.: Rossinyol de sureda
Forma de vida: simbiòtica
Època d’aparició: des de la primavera fins a la tardor
Hàbitat: en boscos de planifolis, especialment en surerals, rouredes i carrascals, en sòls preferentment silicis entre la fullaraca o la molsa
Comestibilitat: excel·lent i menys perfumada que Cantharelluscibarius
Coprinus comatus
N.C.: Matacandil
N.V.: Bolet de tinta
Forma de vida: sapròfita, praderes i escombreres
Època d’aparició: de principis de primavera a finals de la tardor
Hàbitat: junt a camins, vores de carretera, terres remogudes, camps, jardins, etc. en grups numerossos
Comestibilitat: molt bona, en estat jove. No consumir amb begudes alcohóliques, ja que conté coprina, substància que bloqueja la descomposició de l’alcohol a nivell hepátic
Helvella leucopus
N.C.: Negrito u orejeta
N.V.: Orella de gat
Forma de vida: simbiòtica (estableix micorrizes amb arbres del gènere Populus)
Época d’aparició: primaveral
Hàbitat: espècie propia de xoperes, alamedes i boscos de ribera de sòls sorrencs
Comestibilitat: tòxica en cru. Molt bona prèvia cocció perllongada
Lepista nuda
N.C.: Pie azul
N.V.: Pimpinella morada
Forma de vida: sapròfita
Època d’aparició: a la tardor i hivern i a voltes a la primavera
Hàbitat: en pinedes, boscos de frondoses, en marges de camins i talusos
Comestibilitat: bona
Leucopaxillus lepistoides
N.C.: Leucopaxilo gigante
N.V.: Candela gegant
Forma de vida: sapròfita, pratense
Època d’aparició: espècie primaveral o tardorenca, sent un bolet poc freqüent per ser molt localitzat
Hàbitat: en prats i pasturatges de muntanya
Comestibilitat: excel·lent
Lycoperdon perlatum
N.C.: Pedo de lobo perlado
N.V.: Pet de llop perlat
Forma de vida: sapròfita
Època d’aparició: a la tardor, encara que pot aparèixer en altres èpoques de l’any
Hàbitat: en qualsevol tipus de bosc i prats
Comestibilitat: comestible en estat jove, amb la gleba (carn) compacta i blanca
Marasmius oreades
N.C.: Senderuela
N.V.: Cama-sec
Forma de vida: sapròfita, pratense
Època d’aparició: freqüent a la primavera, encara que pot trobar-se tot l’any
Hàbitat: en prats de muntanya i llocs herbacis frescs, formant reguers
Comestibilitat: molt bona
Morchella conica
N.C.: Colmenilla
N.V.: Múrgola
Forma de vida: sapròfita i simbiòtica a la vegada
Època d’aparició: en primavera
Hàbitat: en els clars dels boscos de la muntanya mitjana, sobretot en zones remogudes o cremades
Comestibilitat: excel·lent prèvia cocció
N.C.: Seta de cardo
N.V.: Gírgola de panical
Forma de vida: sapròfita
Època d’aparició: en primavera i en la tardor
Hàbitat: en prats o grans clars de bosc. Es desenvolupa unida a les arrels en fase de descomposició de certs cards, fonamentalment de Eryngium campestre
Comestibilidtat: excel·lent
Russula aurea
N.C.: Rusula de láminas amarillas
N.V.: Cualbra retgera
Forma de vida: simbiòtica
Època d’aparició: de primavera fins a la tardor
Hàbitat: en boscos de planifolis, sureres, castanyers, carrasques i roures, o de coníferes de muntanya
Comestibilitat: excel·lent
Suillus granulatus
N.C.: Boleto viscoso de pie granuloso
N.V.: Molleric granellut
Forma de vida: simbiòtica
Època d’aparició: si les condicions són favorables a la primavera i a la tardor
Hàbitat: en pinedes de la baixa muntanya i muntanya mitjana
Comestibilitat: acceptable de jove
Tricholoma caligatum
N.C.: Garlandino
N.V.: Garlandí
Forma de vida: simbiòtica
Època d’aparició: en la tardor i, esporàdicament, des de finals de primavera a principis d’estiu
Hàbitat: en boscos de coníferes o mixtes
Comestibilitat: acceptable, però poc apreciada per la seua carn amarga i perfumada amb olor a canela
Manuel Romero i García
Una província única: diversitat geogràfica, història i creixement
Castelló de la Plana, la província més septentrional de la Comunitat Valenciana, és molt més que una simple porta d’entrada al Mediterrani. Aquest territori s’erigeix en un espai d’extraordinària riquesa i contrastes fascinants.
Sota el títol “Una província única: Diversitat geogràfica, història i creixement,” desgranarem els factors que en defineixen la identitat. Castelló es caracteritza per la sorprenent proximitat on l’alta muntanya es troba amb el mar.
Aquesta dinàmica no és només una anècdota geogràfica, sinó el cor mateix de la seua essència. En menys d’una hora, a poques desenes de quilòmetres de la sorra i mar, el paisatge passa de la calidesa mediterrània, amb platges i horts de tarongers, a l’aire fred i pur dels 1.800 metres de les cotes del Penyagolosa.
Aquesta dualitat es reflecteix també en la seua societat: l’antiga saviesa dels pobles medievals del Maestrat convergeix amb la innovació industrial del grup ceràmic.
La singularitat de la província resideix en la sinergia d’aquesta intensa diversitat geogràfica, una rica herència històrica —des de les primeres civilitzacions fins a la petjada dels Templers— i una notable capacitat de projecció econòmica basada en l’exportació i la recerca. Us animem a endinsar-vos en un viatge per la nostra terra, les seues arrels i el seu futur.
DIVERSITAT GEOGRÀFICA: TERRA DE CONTRASTES.
La província de Castelló es defineix per una topografia única que crea un mosaic de paisatges que canvien dràsticament en distàncies mínimes. Aquesta dualitat geogràfica no és només una característica física, sinó el fonament de la seua història, economia i identitat cultural.
La Plana i la Costa Mediterrània
La franja litoral, coneguda com la Plana, és el cor demogràfic i econòmic de la província. Aquesta terra fèrtil, banyada per la llum intensa del Mediterrani, acull l’eix urbà i industrial format per Castelló de la Plana, Vila-real i Borriana. Aquest triangle productiu és la columna vertebral de l’activitat econòmica moderna.
Però si hi ha una imatge que defineix aquesta plana, és la dels infinits camps de tarongers. La citricultura, hereva d’una llarga tradició agrícola, no és només un paisatge sinó una indústria clau, la famosa “Naranja de Castelló” que s’exporta a tot el món.
El litoral ofereix una dualitat perfecta: d’una banda, trobem platges altament turístiques i reconegudes com les d’Orpesa i Benicàssim, centres neuràlgics del turisme estival i de festivals musicals. De l’altra, hi ha joies naturals protegides com el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, un ecosistema d’aiguamolls i dunes d’un alt valor ecològic. Aquesta activitat marítima es complementa amb el vessant logístic del Port de Castelló, un punt estratègic que connecta la província amb les rutes comercials globals, especialment vital per al sector ceràmic.
L’Interior Muntanyós.
Si la costa és sinònim de productivitat plana i llum intensa, l’interior, format per comarques com el Maestrat i l’Alcalatén, és un regne de roca, alçada i tradició.
A diferència d’altres zones de la península, la Serralada Litoral s’acosta de manera sorprenentment ràpida a la costa, creant els forts desnivells que defineixen la dualitat. Aquesta orografia complexa dona lloc a vastos pulmons verds, com el Parc Natural de la Serra d’Espadà (amb predomini de sureres i alzines) i el Parc Natural de la Tinença de Benifassà (amb un paisatge més feréstec i alta muntanya). Aquests espais són claus per a la biodiversitat i l’aprofitament hídric.
L’interior de Castelló es presenta com l’escenari d’una terra rural i històrica. Tot i que moltes zones pateixen el repte de la despoblació, aquest fenomen ha contribuït paradoxalment a preservar un ric patrimoni format per pobles de pedra i masies que custodien una saviesa ancestral. Aquesta autenticitat es converteix en un atractiu per al turisme d’interior, que troba en joies com Morella —amb la seua majestuosa muralla i el seu castell— o Vilafamés —pintoresc poble d’artistes, reconegut pel seu casc antic declarat Bé d’Interés Cultural— exemples vius de com la muntanya ofereix patrimoni i serenor. En contrast amb el ritme frenètic de la costa, la història i el paisatge de l’interior esdevenen un refugi on la tradició i la bellesa natural són els principals protagonistes.
Un viatge que ens porta pel cor d’una terra única, revelant com la trobada entre mar i muntanya ha donat forma al seu esperit i ha projectat el seu futur.
Si la geografia de Castelló és la seua pell, la seua història n’és l’esquelet. Des de l’antiguitat, aquesta franja de terra ha estat un punt de trobada i un lloc d’importància estratègica, fet que es reflecteix avui en la concentració d’un patrimoni que parla de cultures diverses i grans esdeveniments.
Història
La província de Castelló és un territori de caràcter profundament marcat per una rica superposició de cultures i civilitzacions, a més d’una notable diversitat geogràfica que l’ha convertit en un pont natural essencial entre la costa mediterrània i l’interior peninsular. La seva història mil·lenària no es pot entendre com una simple successió d’esdeveniments, sinó com un pergamí viu on cada era ha deixat una empremta que perdura en el seu vast i extraordinàriament ric patrimoni. Aquesta exploració del seu llegat permet comprendre com els pobles, les fortificacions i els costums són el resultat d’una llarga persistència històrica.
De l’Antiguitat - Ibers i Romans:
Les arrels de Castelló s’estenen fins a un període molt anterior a l’era medieval, amb restes prehistòriques com les pintures rupestres de la Valltorta i el riu Montlleó (declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO). La regió es va desenvolupar amb un equilibri estratègic entre els Ibers i els Romans. Els Ibers van ser els primers a establir una xarxa complexa d’assentaments a l’interior muntanyós, centrats en la defensa, amb exemples com el jaciment del Puig de Sant Miquel a Onda. Posteriorment, amb l’arribada dels Romans al segle III a.C., l’estructura es va transformar. L’eix vertebrador de la romanització va ser la construcció de la Via Augusta, que travessava el litoral i facilitava el transport, afavorint el creixement de centres de població i villes rurals. Els Romans van intensificar l’explotació de la terra, introduint tècniques de regadiu i consolidant el cultiu de l’olivera i la vinya, assentant així els fonaments econòmics i jurídics de la regió.
L’Edat Mitjana: La Consolidació del Cicle dels Castells
No obstant això, el període que ha deixat una empremta més palpable és, sens dubte, l’Edat Mitjana, dominada pel procés de la Conquesta i Repoblament Cristià i l’estructuració del “Cicle dels Castells”. La província va esdevenir un escenari vital de conflicte i d’un nou ordenament territorial. La xarxa defensiva incloïa baluards essencials del Maestrat com el Castell de Xivert i l’imponent Castell de Morella. Així mateix, l’herència medieval és especialment palpable a les comarques interiors, on l’arquitectura de pedra reflecteix la petjada dels Templers i de l’antic Regne de València. Cap construcció, però, no assoleix la transcendència del Castell de Peníscola, una fortificació que va transcendir la seua funció militar per esdevenir seu pontifícia durant el Cisma d’Occident (1411-1423) amb el Papa Luna, convertint la província en un centre de poder mundial.
L’acció de Jaume I el Conqueridor va resultar fonamental per a la configuració moderna. L’acte fundacional de la capital, Castelló de la Plana, es concreta amb la concessió reial de 1251 per traslladar la vila des del turó defensiu del Castell Vell a la fèrtil plana litoral. Aquest cèlebre trasllat simbolitza el naixement d’una capital orientada a l’expansió agrícola, un esdeveniment que constitueix la base de la identitat local i que es commemora anualment amb les Festes de la Magdalena.
Segles XVI i XVII - períodes d’una notable inestabilitat
Malgrat els episodis de tensió dels segles XVI i XVII (com la Guerra de Successió), la zona litoral es va anar consolidant com un pol d’intercanvi comercial i desenvolupament agrícola. Aquesta resiliència es va veure impulsada, a partir del segle XVIII, per la intensificació del cultiu de la taronja, que esdevindria un pilar econòmic. La Transició a l’Edat Contemporània i la Modernització
El segle XIX va marcar l’inici de la transformació administrativa amb la creació oficial de la Província de Castelló el 1833. Aquesta modernització va ser tràgicament interrompuda per la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), on la província va ser un escenari bèl·lic de primera línia, amb combats destacats vinculats a la resistència a la Línia XYZ. Finalment, el segle XX va marcar una transformació econòmica irreversible: el creixement exponencial del turisme costaner va redefinir el litoral, mentre que l’interior consolidava l’activitat industrial. Destaca especialment l’auge de la indústria ceràmica (concentrada notablement a Vila-real, l’Alcora i Onda), un sector que ha esdevingut el motor econòmic i un referent tecnològic global de la província de Castelló.
Patrimoni: Els elements històrics i culturals. Cultura Material i Immaterial.
El patrimoni de la província de Castelló és el reflex d’una història mil·lenària, marcada per la superposició de cultures i la singularitat de les seues terres. Aquest llegat no només es manifesta en pedres i monuments, sinó també en les arts populars i les expressions festives.
La fundació de la identitat castellonenca es basa en la petjada de les civilitzacions que van utilitzar el territori com a nexe entre la Península i la Mediterrània.
Trobem restes de poblats ibers i de l’activitat romana tant a la costa com a l’interior, mostrant la intensa ocupació del territori.
La presència romana és palpable gràcies a la Via Augusta, l’antiga calçada que travessava el litoral de nord a sud. Aquesta via va ser l’eix de la comunicació i l’economia, i avui el seu traçat es pot reconéixer en punts com l’impressionant Arc Romà de Cabanes, un testimoni monumental del seu passat imperial.
L’Edat Mitjana és l’època de les grans fortificacions i del naixement de la província actual sota la Corona d’Aragó, amb la figura central del rei Jaume I el Conqueridor.
El Castell de Peníscola (o Castell del Papa Luna) és la icona patrimonial més coneguda. Construït pels Templers al segle XIII, va adquirir una rellevància històrica mundial quan va acollir el Papa Benet XIII (el Papa Luna) durant el Cisma d’Occident (segle XV). Aquesta fortalesa va ser, per un temps, la capital religiosa del món, la qual cosa subratlla la importància geoestratègica del territori. A l’interior, aquesta funció defensiva es manté en castells com el de Morella o Vilafamés.
L’esdeveniment fundacional de l’actual capital és el trasllat de la ciutat des del turó del Castell Vell al pla fèrtil (1251), per ordre de Jaume I. Aquest acte simbolitza la transició d’un model de poblament defensiu a un d’expansiu i agrícola.
En l’àmbit de la producció, el patrimoni industrial és clau. Les restes de la Reial Fàbrica de Ceràmica de l’Alcora (segle XVIII), avui convertides en museu, simbolitzen la gènesi del potent sector tauleller actual. Paral·lelament, l’arquitectura civil, com la Llotja del Cànem de Castelló de la Plana, reflecteix el poder econòmic i comercial de la capital al llarg dels segles.
El patrimoni no és només història antiga, sinó també la cultura material (els objectes i monuments) i la cultura immaterial (les tradicions i el coneixement) que es manté viva avui dia.
La cultura immaterial comprén les pràctiques, els coneixements i les expressions que es transmeten de generació en generació, definint la idiosincràsia dels seus habitants.
Les festivitats i els rituals en són la manifestació més visible. A Castelló de la Plana, les Festes de la Magdalena commemoren el trasllat fundacional (1251) de la ciutat. L’acte de la Tornà i l’exhibició de les Gaiates — monuments artístics il·luminats que simbolitzen les guies que van fer servir els primers pobladors— són l’expressió simbòlica d’aquest origen històric. De caràcter únic és el Sexenni de Morella, que se celebra cada sis anys en honor a la Mare de Déu de Vallivana, per agrair la fi d’una plaga al segle XVII. La festa es caracteritza per la majestuositat de la decoració urbana (els tapissos de paper) i les tradicionals danses gremials que omplin els carrers. Aquesta festa destaca per l’art efímer dels tapissos de paper que adornen els carrers i les danses gremials que perpetuen la memòria dels antics oficis.
En l’àmbit de l’artesania i la tècnica, es preserva el coneixement de l’ús de materials naturals. El treball de l’espart i la palma roman viu a les comarques interiors, sent un exemple de coneixement tradicional vinculat a l’economia rural. Finalment, la riquesa dialectal del valencià que es parla a la província (amb variants pròpies del Maestrat o la Plana) i les tradicions culinàries, com la conservació tradicional de la Tomata de Penjar d’Alcalà de Xivert, completen un patrimoni immaterial divers i dinàmic.
En síntesi, el patrimoni de la província de Castelló no és una simple col·lecció de relíquies, sinó un sistema viu i interconnectat que cimenta la identitat provincial. La cultura material, manifestada en fortaleses històriques com el Castell de Peníscola i en el llegat industrial de la ceràmica de l’Alcora, estableix els punts geogràfics i econòmics clau del territori.
Alhora, la cultura immaterial (amb les Festes de la Magdalena i el Sexenni de Morella) garanteix la continuïtat d’una memòria històrica a través de pràctiques vives i col·lectives. La interacció d’aquests dos tipus de patrimoni (l’element físic i la tradició transmesa) genera una identitat cultural profunda i diversa, fonamental per a la cohesió social i el desenvolupament turístic de la província. La seua conservació és vital per projectar el caràcter singular de Castelló cap al futur.
CREIXEMENT I PROJECCIÓ DE FUTUR: ELS
El desenvolupament contemporani de la província de Castelló es basa en una estratègia dual: la industrialització intensiva de la franja costanera i l’aposta per la revitalització sostenible de l’interior muntanyenc.
El desenvolupament contemporani de la província de Castelló es construeix sobre una estratègia de creixement dual que prioritza la intensa industrialització de la seua franja costanera mentre aborda la revitalització sostenible de l’interior muntanyenc.
El sector ceràmic és, sense cap mena de dubte, el pilar fonamental d’aquesta economia i la marca internacional més reconeguda de Castelló. La província es consolida com el principal grup ceràmic d’Europa, concentrant tota la cadena de valor a la comarca de la Plana Baixa (Vila-real, Onda, l’Alcora). L’èxit d’aquesta indústria taulellera resideix en la seua constant aposta per la innovació tecnològica (R+D+i) i una forta vocació exportadora que li confereix una competitivitat global. La presència internacional es reforça a través d’aparadors com la fira CEVISAMA, que consolida la marca “Made in Castellón” com a referent de disseny i qualitat.
Malgrat la supremacia industrial, el sector primari manté un profund arrelament. La citricultura domina el paisatge de la Plana, tot i que s’enfronta a la competència internacional buscant valor afegit mitjançant noves varietats protegides i l’aposta per la producció ecològica. Paral·lelament, la pesca tradicional sobreviu en ports com Vinaròs i Peníscola, conservant la seua importància cultural i gastronòmica.
Aquest dinamisme exportador exigeix una xarxa logística eficient. El Port de Castelló (PortCastelló) és una infraestructura clau que actua com a principal porta d’entrada de primeres matèries (argiles) i de sortida de taulells acabats. L’Aeroport de Castelló complementa aquesta connectivitat, no només impulsant el turisme internacional i la desestacionalització de les visites a la Costa de l’Azahar, sinó també consolidant-se com un centre logístic i de manteniment d’aeronaus.
La base d’aquesta innovació és el coneixement, generat principalment per la Universitat Jaume I (UJI). Fundada el 1991, l’UJI és essencial per al desenvolupament social, actuant com un pol de recerca i formació de talent,
especialment en enginyeria i tecnologia, que nodreix directament el grup ceràmic i garanteix la transferència de coneixement.
El sector turístic, tot i que manté l’atractiu tradicional de “sol i platja”, busca diversificar-se cap a l’agroturisme, el turisme de muntanya a parcs naturals (com la Serra d’Espadà) i l’oferta cultural/gastronòmica a municipis d’interior.
Tanmateix, el principal desafiament de Castelló és el despoblament de les comarques interiors. El desenvolupament turístic de l’interior de Castelló s’ha convertit en una aposta estratègica per a la diversificació, la lluita contra la despoblació i l’equilibri territorial, complementant el turisme de sol i platja.
L’interior de Castelló s’ha consolidat com una peça clau en l’estratègia de diversificació econòmica de la província, buscant complementar l’oferta de sol i platja i combatre la despoblació a les comarques muntanyenques. L’aposta se centra en un model basat en la sostenibilitat, la qualitat i la gestió intel·ligent, aprofitant la rica amalgama d’actius naturals i culturals que caracteritzen aquesta zona.
La base d’aquesta oferta turística és la seua extraordinària riquesa natural i activa. L’interior és un paradís per al senderisme, les rutes BTT i l’escalada, especialment als parcs naturals de referència, com el majestuós massís de Penyagolosa, l’extensa Serra d’Espadà i la salvatge Tinença de Benifassà. A aquesta oferta se suma el rellevant turisme termal i hídric, amb indrets de gran atracció com Montanejos, conegut per les seues aigües curatives i les impressionants rutes de canons fluvials de l’Alt Millars.
El valor històric i cultural de l’interior és innegable. La província exhibeix autèntiques joies patrimonials, com la vila fortificada de Morella, un referent del llegat medieval, juntament amb altres municipis que conserven una rica arquitectura de pedra com Ares, Culla o Vilafamés. A més, l’interior és un destí cabdal per al turisme cultural i arqueològic gràcies als seus jaciments amb pintures rupestres, com les de La Valltorta, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Aquest patrimoni es dinamitza mitjançant exposicions i projectes de recuperació d’art sacre.
La qualitat de l’experiència es reforça amb l’aposta pel turisme gastronòmic. La marca “Castelló Ruta de Sabor” distingeix destinacions i establiments que promouen els productes de proximitat, essent l’oli, la tòfona de l’Alt Maestrat i el vi de les Useres, i els productes de ramaderia de muntanya són elements clau per a l’agroturisme. Així es genera un circuit de consum que impulsa l’economia local i vincula el visitant directament amb el producte autòcton.
Pel que fa a la innovació, l’interior està adoptant models moderns. Hi ha projectes que busquen implantar tecnologia en allotjaments rurals, demostrant que la gestió intel·ligent no és exclusiva de la costa. Tanmateix, el gran propòsit d’aquest model turístic és contribuir a frenar la despoblació, convertint-se en una de les principals eines per generar microeconomia sostenible i fixar població jove i emprenedora als xicotets municipis, tot garantint un desenvolupament que siga alhora respectuós amb el medi ambient i coherent amb els seus valors històrics.
En resum, l’interior de Castelló està transitant d’un turisme estacional a un model diversificat i sostenible que capitalitza el seu patrimoni natural i històric com a eina per al desenvolupament territorial.
La província de Castelló basa el seu desenvolupament en una estratègia dual liderada pel grup ceràmic de la costa, un motor d’innovació i exportació amb suport logístic clau (PortCastelló, Aeroport) i acadèmic (UJI). Tot i això, la província s’enfronta al repte del despoblament interior. La solució podria passar per una aposta estratègica pel turisme sostenible i la gastronomia de muntanya. En última instància, el futur de la província de Castelló requereix aconseguir un equilibri territorial que integre la vitalitat industrial global amb la conservació del seu ric patrimoni interior.
Castelló és una província que uneix tradició amb avantguarda.
Francesc
Balaguer
i Usó
Una font de riquesa per a la província
La mar Mediterrània, és una mar continental que cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km². L’única connexió natural amb l’oceà és amb l’Atlàntic a través de l’estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oceà Índic) a través del canal de Suez. Això fa que les marees a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.
La Mediterrània prové d’una mar anterior més gran, anomenada Tetis. La teoria de la tectònica de plaques preveu l’acostament d’Àfrica a Europa, de manera que la mar es convertirà d’aquí a cinc milions d’anys en un gran llac que s’assecarà, ja que rep menys aigua dels rius que la que s’evapora.
La mar Mediterrània és el bressol de moltes civilitzacions occidentals de l’edat antiga. Ha estat clau per a la història. Fenicis i romans hi ha navegat juntament amb els grecs, que en sobrepassaren els límits a través de l’estret de Gibraltar fa uns 3 000 anys aproximadament. Aquests navegants només coneixien els corrents dels rius i suposaren que l’extensió d’aigua a l’altre costat de Gibraltar era un enorme riu. Per tant, la paraula que significa riu en el grec clàssic era Okeano, i d’allà prové la paraula oceà.
A la Roma antiga, s’anomenà Mare Nostrum (‘Mar Nostra’), perquè totes les ribes foren ocupades per l’imperi, i en el segle xix Mussolini, volent recrear l’Imperi Romà, l’anomenà Mare Nostrum Italiano durant la Segona Guerra Mundial.
El Mediterrani és una font històrica i actual de riquesa i comerç gràcies a les seues rutes marítimes, que faciliten el transport de béns i l’intercanvi cultural, i a l’explotació de recursos com la pesca, els hidrocarburs i el turisme. Des de les civilitzacions antigues com els fenicis, que van basar la seua economia en el comerç marítim, fins a les
potències modernes, la mar ha sigut un motor de desenvolupament econòmic i cultural per als països riberencs, generant ocupació, impulsant indústries i connectant continents.
I la nostra província no és una excepció, el Mediterrani és una font de riquesa i comerç per a Castelló principalment a través del turisme i la pesca. La costa mediterrània ha facilitat el comerç marítim permetent l’existència de pobles pesquers que continuen sent un manteniment important per a l’economia local, com ocorre en el Grau de Castelló, Benicarló, Vinaròs o Borriana entre altres.
Turisme i Recreació
Platges i Ofertes Costaneres: La província de Castelló compta amb una extensa línia costanera al Mediterrani, la qual cosa ha propiciat el desenvolupament d’un sector turístic important centrat en les seues platges i l’oferta d’oci marítim, especialment en localitats com Benicàssim, Peníscola, Orpesa i més recentment Castelló.
Oci que va des de la recerca de relaxar-se en les seues meravelloses platges fins a un sense fi d’activitats per a tot els públics. La Belle Époque de Benicàssim, activitats medievals a Peníscola, el festival del vent a Castelló o l’esdeveniment d’Escala Castelló en la mateixa capital.
Aquest esdeveniment internacional ha captivat a prop de mig milió de visitants en les seues edicions anteriors, convertint-se en un referent per als apassionats de la mar i la navegació tradicional. Cada vaixell que atraca en el Port de Castelló amaga una història fascinant. Entre els navilis que arriben a Castelló destaquen la Nao Santa María, una rèplica del navili amb el qual Cristòfor Colom va arribar a Amèrica en 1492. Al costat d’ella, el Do du Vent, una embarcació originalment de guerra transformada en pesquer i després en veler d’esbarjo per a famosos; a més d’altres embarcacions històriques com el Santa Maria Manuela, el Cervantes Saavedra o l’imponent galeón Andalusia.
Pesca com a Manteniment: La pesca continua sent una activitat econòmica rellevant per a la província, proporcionant peix i marisc fresc que es comercialitza tant en l’àmbit local com regional. Són molts els pobles mariners l’origen i el desenvolupament dels quals estan fortament lligats a les activitats marítimes.
La pesca en la costa de Castelló és diversa, amb opcions tant per a la pesca esportiva com per a la pesca turisme, oferint llocs com la platja Estanyol de Moncofa, ideal per a la pesca al rall i amb llançadora, amb restes de marjaleria i àrees d’interés natural o Alcossebre amb les seues cales ben abrigades i que és un bon punt per a la pesca esportiva. Orpesa, Borriana i Vinaròs, són altres pobles costaners que s’esmenten per a la pràctica de la pesca on es poden capturar espècies com a orades, neros i llobarros, sent necessari obtindre la llicència de pesca marítima d’esbarjo i respectar normatives sobre la distància a banyistes i la venda de captures.
Dels ports de la província van eixir en 2024 quasi 6 milions de tones de peix, un 14% més que l’any anterior malgrat la crisi general del sector pesquer. Les captures de les 144 embarcacions de la província augmenten i la facturació del sector va en la mateixa direcció. Les llotges de Castelló, Borriana, Vinaròs, Peníscola i Benicarló van moure durant l’any passat 23,9 milions d’euros, quasi un 5% més que l’exercici anterior. No obstant això, i pese al canvi de tendència, les xifres estan encara molt lluny de les aconseguides en 2019.
I quins peixos predominen en les llotges de Castelló? L’estadística de la Conselleria revela que l’aladroc és, des de lluny, l’espècie regna a la província, amb una mica més de 2.000 tones en l’últim any i un negoci de 4,8 milions. A l’aladroc o seitó li segueix la sardina, amb 716 tones desembarcades en els cinc ports del territori provincial i una facturació d’1,17 milions. La tercera espècie més nombrosa és el roger (412 tones i un volum de negoci de 2,1 milions) i li segueixen la galera o el sorell. Quant a les espècies més cotitzades, destaca el llagostí (60 tones i 1,1 milions de facturació), la sépia (129 tones i també 1,1 milions) o el polp.
Activitats Marítimes
Quant a altres activitats, en la costa de la província de Castelló se celebren esdeveniments esportius com el Oceanman Costa Azahar i el Infinitri Triathlon Peníscola, que inclouen natació i triatló en la mar, a més de competicions internacionals de pesca Mar-Costa a Peníscola i el Swimrun Costa Azahar. També hi ha esdeveniments relacionats amb el ciclisme com la Volta a Castelló, i la costa és un escenari natural per a esports aquàtics i d’aventura, amb la possibilitat de trobar esdeveniments específics en plataformes com Evasion Running Castelló i la Diputació de Castelló. En el port de Castelló es poden trobar o estan relacionades competicions esportives com la Regata Columbretes, la Regata del Carmen i la Regata Port Flor del taronger, organitzades pel Real Club Nàutic de Castelló.
Importància actual
El Mediterrani continua sent un eix crucial en el comerç mundial, amb un alt percentatge del comerç global que es mou per les seues aigües, creant ocupació i riquesa en sectors com la logística. Encara que el port de Castelló no és tan gran com altres ports espanyols, continua sent un node logístic important per a la província i el transport de mercaderies per via marítima. La mar Mediterrània ha sigut una via de comunicació i comerç des de temps ancestrals, sent per a Castelló i la Comunitat Valenciana un nexe amb altres civilitzacions i mercats.
En resum, el Mediterrani ofereix a Castelló una combinació de recursos naturals i atractius turístics que ho converteixen en una regió pròspera.
Manuel Romero i García
escenari
la cultura de l’esport arrelada al territori.
La paraula “cultura” prové del llatí cultura, que significa “atendre, guardar, conrear o cultiu”. Cap a l’any 1500 dC, el terme va començar a utilitzar-se en sentit figurat com “el cultiu a través de l’educació”, i no va ser fins a mitjan segle XIX que la paraula es va vincular a la idea del conjunt de costums i formes de vida de les diferents societats. Aquest és, precisament, el significat de cultura que tractem en aquesta secció: un sistema de patrons heretats, significats compartits i enteniments comuns.
Cap cultura és homogènia. Dins de cada societat és possible identificar “subcultures”: grups de persones amb pràctiques i comportaments específics que els distingeixen de la cultura majoritària i d’altres subgrups. Es tracta d’un terme difícil de definir i delimitar, ja que les cultures estan en evolució i canvi constants. La cultura en la qual ens comuniquem avui dia no és la mateixa en què ens comunicàvem ahir. No obstant això, davant dels nostres ulls i percepcions, ens sembla que és realment la mateixa.
El concepte de cultura s’aplica en molts àmbits: la cultura popular, la de masses, la urbana, la feminista, la de les minories, la corporativa i, finalment —però no per això menys important—, la cultura juvenil. També solem parlar d’una persona culta per referir-nos a algú que té bones maneres i ha rebut una educació formal en les tradicions de la literatura i l’art. En aquest sentit, la cultura és un sistema de patrons heretats i significats compartits que ens permeten reconéixer-nos com a part d’un grup.
És precisament en aquest marc on l’esport adquireix la seua màxima rellevància. L’esport, i sobretot els jocs d’equip, constitueixen una part fonamental de les nostres vides, siga com a espectadors o com a participants. Per a moltes persones, el futbol és una font inesgotable de conversa; els aficionats senten una gran afinitat amb el seu equip i els jugadors estrella assoleixen la condició d’herois. Actualment, el desig de veure’s bé, jove, atlètic i saludable es manifesta en el gran nombre de gimnasos que s’obren, la quantitat de revistes sobre nutrició i aprimament, i uns parcs que s’omplin de corredors cada dia. Altres activitats que impliquen més un exercici mental que físic, com els escacs, també es consideren esports. N’hi ha per a tots els gustos i temperaments i, per tant, l’esport pot estar estretament vinculat a la nostra identitat i cultura en algun moment de la vida.
Si ens fixem en el valor subjacent i en el propòsit de l’esport i el joc —incloent-hi els jocs infantils—, es fa evident que qualsevol modalitat, ja siga el futbol, el “tir de pedra” (com a joc es refereix principalment a pedra, paper, tisores, també conegut com a Janken) o el ioga, s’ha desenvolupat com un mitjà per ensenyar habilitats necessàries per a la vida. Aquest és el motiu principal pel qual l’activitat física es considera una part essencial dels plans d’estudis, tant en l’àmbit formal com en el no formal.
Davant tot l’exposat anteriorment, ens podem fer una pregunta clau: es pot considerar l’esport com una cultura? La resposta és un sí rotund. Des de les civilitzacions antigues de Grècia i Roma fins a les competicions globals modernes, com els Jocs Olímpics o els Jocs de la Commonwealth, l’esport ha exercit un paper crucial en la configuració de les identitats culturals, la construcció de comunitats i el foment de vincles entre persones de diversos orígens.
Castelló i la seua província en són un exemple clar i paradigmàtic. De fet, tant la capital com les nostres comarques mantenen viva una cultura esportiva profundament arrelada al llarg del territori. Aquesta cultura és vibrant i diversa, ja que combina la passió històrica pel futbol —amb el CD Castelló com a gran icona i motor de sentiments— amb una aposta decidida pel turisme esportiu, impulsada pel nostre clima privilegiat i una orografia singular.
Gràcies a iniciatives com “Castelló Escenari Esportiu”, la província s’ha consolidat com un destí referent per a múltiples disciplines. La varietat és total: des d’esports nàutics, vela i piragüisme al nostre litoral, fins a l’exploració de la natura en els nostres vuit parcs naturals. Aquesta combinació única, que inclou des del ciclisme de muntanya fins a l’alt rendiment, no només enriqueix la nostra identitat, sinó que integra beneficis socials i econòmics fonamentals per a la regió. Castelló, en definitiva, s’erigeix en un destí integral on la natura i l’exercici es fonen per crear un estil de vida propi a través de diverses disciplines:
El ciclisme: la conquesta de la província sobre dues rodes
A la província de Castelló, la bellesa paisatgística es desplega davant la mirada dels ciclistes i ofereix rutes que combinen l’adrenalina del pedaleig amb la majestuositat de la natura. Tant per als amants de la carretera com per als apassionats de la muntanya, Castelló es presenta com una destinació ciclista inigualable.
Per als entusiastes de la bicicleta de carretera, les vies dibuixen traçats pintorescos que abracen la costa mediterrània abans d’endinsar-se en l’interior muntanyenc, on els ports i els desnivells posen a prova la resistència. D’altra banda, per a aquells que prefereixen el contacte directe amb la terra, la província ofereix rutes desafiadores de BTT (bicicleta de muntanya). Els senders s’endinsen per boscos frondosos, crestes escarpades i canons amagats, i proporcionen una experiència d’aventura única en cada quilòmetre. Ja siga desafiant les carreteres sinuoses que voregen el litoral o aventurant-se pels intricats camins de l’interior, la província de Castelló es revela com un autèntic paradís per als amants de la bicicleta. Cada racó ofereix una nova oportunitat per a explorar la diversitat d’aquest territori, tot creant records inesborrables per a aquells que trien descobrir la nostra geografia sobre dues rodes.
El futbol: passió i batec de la identitat castellonenca
A Castelló, el fervor pel futbol es respira en estadis que ja formen part de la nostra memòria col·lectiva. L’Estadi Municipal de Castàlia, llar del CD Castelló, n’és el cor bategant; un escenari que vibra amb cada gol i que custodia una història centenària de passió albinegra. Cada partit a Castàlia no és només una competició, sinó una trobada generacional on es reflecteix l’orgull de tota una ciutat.
A més de l’emblemàtic estadi de la capital, la província alberga una extensa xarxa de camps de futbol, des de les instal·lacions locals més modestes fins a complexos esportius d’alt nivell. Aquests espais són testimonis muts de la superació diària i funcionen com a motors de desenvolupament comunitari, on els més joves aprenen els valors de la disciplina i el treball en equip. A les nostres comarques, el futbol transcendeix el simple joc; és un element vertebrador de la identitat que fomenta la companyonia i l’esperit esportiu en cada racó del territori.
Esports aquàtics i d’aventura: l’idil·li amb la Mediterrània
Castelló, terra de contrastos banyada per les aigües de la mar Mediterrània, ofereix una varietat única d’experiències nàutiques que satisfan tant els cercadors d’aventura com els amants de la calma marina. Entre les onades que besen la costa i un horitzó esguitat de veles, es despleguen opcions emocionants que transcendeixen la simple pràctica esportiva per a convertir cada jornada en un record inesborrable.
Per als apassionats de la mar, el surf es presenta com una opció vibrant. Les platges de Castelló, amb els seus bancs d’arena i condicions favorables, ofereixen l’escenari ideal per a iniciar-se o perfeccionar la tècnica, amb escoles locals que guien els esportistes de tots els nivells. Des dels primers intents sobre la taula fins a la conquesta de les onades més desafiadores, cada instant en l’aigua permet connectar amb la força de la nostra mar. D’altra banda, per a aquells que busquen la màxima llibertat i volen elevar l’emoció a noves altures, la província també destaca per la seua oferta en paracaigudisme (com el Wingsuit o el Freefly). Desafiar la gravetat sobre el cel de Castelló ofereix una perspectiva única del nostre litoral, on el blau de l’aigua i el verd de les muntanyes es fonen en un sol camp de visió.
El golf: precisió entre pins i mar
A la província de Castelló, els apassionats del golf troben un autèntic paradís amb camps de renom internacional. El Club de Camp del Mediterrani, amb els seus 18 forats i un disseny exigent, ofereix una experiència única en un entorn privilegiat. Un altre punt de referència és el Panoràmica Golf & Country Club, situat a Sant Jordi, que destaca per estar envoltat de paisatges impressionants que fan de cada partida un delit visual.
Així mateix, el Club de Golf Costa de Azahar es manté com un dels camps més veterans de l’àrea mediterrània; compta amb un recorregut de nou forats envoltat de pins i està situat a tan sols 50 metres de la platja del Grau de Castelló. D’aquesta manera, la nostra costa es converteix en el teló de fons perfecte per a gaudir d’aquest esport en un entorn tranquil i pintoresc. Aquests camps, dotats d’instal·lacions de primer nivell, atrauen tant golfistes experimentats com aquells que s’inicien en aquesta disciplina. Castelló, un cop més, es presenta com una destinació excepcional on l’esport i la bellesa natural convergeixen harmònicament.
Senderisme: caminar per la història i la natura
Més enllà de l’activitat física, el senderisme ens brinda l’oportunitat d’obtenir una visió profunda de les nostres terres; és una invitació a descobrir el patrimoni natural mediterrani, la cultura i la gent que l’habita. Els senders senyalitzats permeten al viatger endinsar-se en l’ànima de Castelló. Des dels GR (Senders de Gran Recorregut), que travessen tota la província, fins als SL (Senders Locals), que ens ajuden a descobrir els termes municipals de moltes localitats, disposem de més de 140 recorreguts homologats. A aquesta xifra cal afegir les innombrables rutes senyalitzades que, tot i no buscar una homologació oficial, recorren cada municipi oferint racons de gran bellesa.
És una oportunitat única per a gaudir de la natura en tota la seua esplendor, ja que molts d’aquests itineraris s’articulen al voltant dels nostres vuit parcs naturals i de les fites més significatives del nostre patrimoni. A més, el fet de recórrer les mateixes rutes històriques per on es comunicaven les civilitzacions que han habitat aquestes terres aporta un valor afegit: l’experiència de caminar sobre les petjades de la història.
En definitiva, la nostra província es consolida com una destinació de turisme esportiu d’una riquesa excepcional, on la diversitat de disciplines es fon amb una història mil·lenària i una natura sorprenent. Des de la serenor dels nostres parcs naturals fins a l’adrenalina de les rutes ciclistes, el batec de Castàlia o l’idil·li amb la Mediterrània, cada experiència convida a descobrir un equilibri perfecte. Qui visita la província de Castelló no sols hi troba un lloc on practicar esport, sinó un territori on l’esforç i la bellesa natural s’entrellacen per crear records inesborrables.
Elena Torres i Molina
La costa de la nostra província, on la gent es relaxa i presa el sol no sempre va ser idíl·lica. Encara que resulte paradoxal, els habitants d’aquesta part del Mediterrani van ser esclaus, i de pirates del nord d’Àfrica. I aquestes mateixes platges on es banyen no sempre van ser tranquil·les, sinó que eren objecte de continus atacs dels pirates barbarescos, que es van convertir en el pitjor malson. Uns corsaris del Mediterrani que van crear tota una xarxa basada en el comerç d’esclaus i els seus rescats, sobretot en el segle XVI.
Viure al costat de les platges llavors no era segur i la població es resguardava pròxima a les muntanyes. Per això, es va decidir protegir la costa amb la construcció de torres de vigilància en els llocs més estratègics, de manera que des de cada torre es pogueren veure altres dues. Els valents guaites que es jugaven la vida cada dia es comunicaven entre elles amb foc, fum o espills per a avisar de les arribades dels pirates barbarescos.
D’aquesta manera s’estenia una línia de vigilància per tota la costa del Mediterrani, que està molt present a la província de Castelló, en municipis com Benicàssim i Orpesa. Es construïen de tres pisos, perquè fora molt difícil prendre-les, i solien ser de forma arredonida perquè les bales dels canons que els dispararen des dels vaixells es lliscaren sobre la seua superfície.
Algunes d’aquestes fortificacions es mantenen i ara s’admiren, com és el cas de la Torre Sant Vicent de Benicàssim o la torre Colomera o de la Corda que li segueix per la costa, que es pot visitar recorrent la via verda cap a Orpesa.
Amb el nom de barbarescos els europeus designaven indistintament als habitants de la costa africana nordoccidental, des de l’actual Marroc fins a Tunísia, coneguda com a Berbería, la terra dels berbers, la seua població nativa. També s’usava el terme sarraïns, que significava “habitants del desert” i va acabar usant-se per als musulmans en general; o mauros, en referència a l’antiga província romana de Mauritània, el que va derivar en l’expressió “no hi ha moros en la costa” per a indicar una situació tranquil·la per l’absència de naus enemigues. Els pirates barbarescos eren en general mariners o agricultors empobrits que es posaven sota la protecció d’un capità, que disposava de la seua pròpia nau per a dedicar-se al pillatge marítim. Encara que alguns eren pirates en el sentit estricte del terme, és a dir, que no responien davant ningú més que si mateixos, la mateixa naturalesa de la seua activitat feia que la majoria puguen definir-se com a corsaris. La diferència era que aquests últims rebien permís de les autoritats del lloc des del qual operaven per a atacar les naus de països enemics, generalment a canvi d’una part del botí camuflada com a impost o d’un tracte preferent en la compra dels productes i presoners.
Això no sols els facilitava enormement els atacs, sinó també la venda dels captius en els mercats d’esclaus, la reparació de les naus i el proveïment de queviures i d’armes. Molts tenien fins i tot bases fixes: Alger en particular era famosa com el gran niu de pirates del Mediterrani i com el mercat més gran d’esclaus del nord d’Àfrica. Els seus objectius preferents eren les poblacions de la costa i la por als atacs va fer que àmplies franges del litoral ibèric i de les illes mediterrànies quedaren despoblades: malgrat la construcció de torres de vigilància per a albirar vaixells enemics, les naus barbaresques solien ser relativament xicotetes, per la qual cosa era fàcil ocultar-les en costes escarpades.
Els abordatges als navilis tenien com a finalitat fer-se amb la mercaderia, mentre que els atacs a terra ferma eren generalment expedicions de saqueig per a capturar presoners, bé per a demanar un rescat o per a vendre’ls com a esclaus en els mercats del nord d’Àfrica. Un objectiu prioritari eren les dones, com a esclaves sexuals i domèstiques: alguns grups van arribar a internar-se fins a les costes septentrionals de la Mar Negra i recórrer la costa atlàntica fins a Irlanda per a fer-se amb dones “exòtiques” que pogueren vendre per grans sumes. Els corsaris van capturar milers de vaixells, i amplis trams del llevant van ser quasi totalment abandonats pels seus habitants fins al segle XIX. Des del segle XVI haurien capturat un número estimat de 800.000 a 1,25 milions de persones que van ser venudes en el mercat musulmà d’esclaus, sense considerar els milions de persones que haurien mort en conteses.
La costa de Benicàssim i Orpesa va patir els atacs dels pirates barbarescos d’una manera més cruenta en la primera meitat del segle XVI. Procedents del nord d’Àfrica, les naus corsàries desembarcaven a l’empara de la nit i efectuaven l’assalt durant les hores prèvies a l’alba per a sorprendre els confiats habitants de viles i alqueries.
Dirigits per sequaços dels Barba-rossa, Dragut o Salah Rais, de sinistra fama al Mediterrani, l’objectiu sempre era la captura d’éssers humans amb destinació als mercats d’esclaus d’Alger.
Guerra total
La pirateria va ser un assumpte de gran preocupació per als territoris que més es dedicaven al comerç marítim, com la Corona d’Aragó, el regne de França i especialment les repúbliques marítimes d’Itàlia i Dalmàcia. Aquestes potències, sovint rivals, van crear poderoses flotes de guerra i van arribar a treves temporals amb el propòsit de fer retrocedir als pirates i protegir les seues rutes de comerç.
Amb l’expansió de l’Imperi Otomà, molts capitans corsaris es van posar oficialment a les ordres del sultà com a part de la seua flota de guerra, rebent a canvi títols i el control sobre ciutats i a vegades illes senceres: és el cas d’un dels més famosos de la història, el temut Hayreddín Barba-rossa, que en el segle XVI es va fer amo i senyor d’Alger, capital històrica de la pirateria barbaresca, i va ser nomenat almirall de la marina otomana.
Aquesta protecció oficial va augmentar la preocupació de molts estats per l’amenaça dels barbarescos, que ja no eren vistos com a simples pirates sinó com una avantguarda del “Gran Turc”, especialment després del trauma que va suposar en el món cristià la caiguda de Constantinoble en 1453: en alguns casos va tindre conseqüències dràstiques, com l’expulsió dels moriscos per ordre de Felip III d’Espanya, per temor al fet que pogueren facilitar un atac turc.
Davant la impossibilitat de frenar completament els atacs corsaris, alguns països van optar per pagar un tribut que els garantia la incolumitat dels seus vaixells i tripulacions. Així va ser fins al segle XIX, quan diverses potències van decidir que la millor defensa era un bon atac i es van llançar a la conquesta del nord d’Àfrica. L’objectiu prioritari va ser Alger, capturada pels francesos en 1830: la seua caiguda va assestar un colp mortal a l’activitat corsària al Mediterrani, que va anar minvant a mesura que perdia les seues bases.
El declivi barbaresc
En resoldre dècades d’hostilitats amb França, la pau de Cateau-Cambresis (1559) va permetre a Felip II entregar-se a un nou propòsit: fer-se fort al Mediterrani africà. Els pirates barbarescos causaven pànic allí per on passaven. Durant les seues rabents escomeses, desmantellaven centenars de galeres italianes, naos franceses i navilis espanyols. El salvatge record de les seues ràtzies, tant fugaços com cruels, perdurava durant generacions en la moral dels vençuts.
L’enemic estava a les portes, però, les portes continuaven sense construir-se. Així doncs, la Monarquia Hispànica es va adonar que difícilment sotmetria per les armes a un enemic esquiu i essencialment desconegut. La totxa “costa barbaresca” motejava, amb un nom ressonant, una parròquia heterogènia que només tenia en comú la seua adherència islàmica. Després d’ella podien amagar-se alárabes a cavall, inofensives haimes de berbers o esquadrons de jenízaros empunyant sabres, destrals i arcabussos. Contribuïen a la confusió els innombrables relats al caire del llegendari (i derivats, en bona part, de la propaganda turca) que s’escoltaven d’Algesires a Istanbul: en el Persiles de Cervantes, el corsari Dragut assotava als seus galiots amb el braç arrancat d’un cristià (se senar è vero...); i què dir de l’implacable Barba-rossa, el mateix nom del qual ja al·ludia simultàniament al color roig de la seua barba i al seu egregi caràcter bàrbar.
Siga com siga, tot indicava que aquests pirates estaven al servei de l’Imperi otomà, però el Rei Prudent no disposava de prou vaixells per a plantar-los cara. Després de molt sospesar-ho, va comprendre que només hi havia una estratègia militar possible: els presidis. Però, què eren els presidis? Eren fortaleses inexpugnables, posicionades estratègicament, que vigilaven i, stricto sensu, presidien un territori. A la temptativa d’erigir presidis, ja explorada per “el cèsar” Carlos, es van consagrar duríssimes operacions: Vélez de la Gomera, Els Gelves, la Goleta, Tunísia, Alger... Totes aquestes places es van guanyar i, a excepció de Vélez de la Gomera, totes es van perdre pocs anys després. Els queviures i les armes no arribaven, les soldades no es pagaven i, a conseqüència d’això, les guarnicions acabaven revoltant-se.
Hi havia espionatge, perquè el nord d’Àfrica era un formiguer d’informants i els documents que Alonso de la Cova, emmurriat conseller àulic, manava a la Cort són autèntiques novel·les picaresques. Hi havia diplomàcia, perquè Felip II no va dubtar a negociar amb reietons barbarescos amb la condició de soscavar el poder de la Sublim Porta. Hi havia tàctiques militars, La Monarquia Hispànica va emprendre una guerra asimètrica mai vista fins llavors. I va haver-hi, sobretot, una infinitat de conflictes com el desastre d’Alger (1541), que a punt va estar d’acabar amb Carles V, o l’estrepitosa derrota dels Gelves (1560), després de la qual el gran capità Álvaro de Sande va patir cinc anys de captivitat.
Una guerra sense fi a la qual, caminant el temps, només els Terços van aconseguir posar terme.
Lledó Archilés i Amat
Manifestacions artístiques de la prehistòria. Art rupestre a la nostra província
Un dels territoris més rics en art rupestre de la península Ibèrica és la província de Castelló. Aquest llegat mil·lenari, reconegut com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, constitueix una finestra privilegiada a les formes de vida, creences i entorns naturals dels primers pobladors del nostre territori.
Les serres de l’interior de la província de Castelló, com el Maestrat, Serra d’en Galceran o l’Alt Millars, entre d’altres, acullen centenars d’abrics amb una mostra extraordinària de la vida humana en el seu inici i a més a més, ens brinden l’oportunitat d’aprofundir en el coneixement de les arrels culturals que configuren la nostra identitat com a poble.
Però, què és l’art rupestre?
L’art rupestre és una forma d’expressió artística prehistòrica que consisteix en gravats, pintures o relleus realitzats sobre superfícies rocoses i poc profundes com coves, abrics o penya-segats.
Aquestes manifestacions artístiques es poden classificar en tres grans estils:
L’Art paleolític destaca per la seva qualitat tècnica i expressivitat. Les figures principals solen ser animals com bisons, cavalls, cérvols, mamuts, etc., representades amb gran realisme mostrant moviment, volum i proporcions acurades. Exemples d’aquest estil son: les Coves d’Altamira (Cantàbria), Lascaux (França) o Chauvet (França). Les pintures i els gravats de l’ Art llevantí estan realitzats amb pigments naturals i mostren escenes de caça, animals, combats, escenes de la vida quotidiana, danses, ritus funeraris i/o esbossos religiosos, o la figura
femenina com a deïtat fèrtil i continuadora de la vida. Aquest tipus d’art, és el més característic de la nostra província.
L’ Art esquemàtic, per contra, és més abstracte i simbòlic, amb formes geomètriques i figures humanes molt simplificades. Es troba especialment en el context del neolític i l’edat del bronze i és típic de moltes zones de la península Ibèrica com Extremadura, Aragó, Catalunya i Andalusia.
Tot i que no es pot afirmar amb certesa, es considera que totes aquestes manifestacions artístiques podrien tenir diverses funcions: funcions educatives i comunicatives, és a dir, per a transmetre coneixements als seus descendents; funcions màgiques, com ritus per assegurar-se l’èxit en la caça; funcions estètiques, contar històries de moments rellevants, etc.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Tot aquest patrimoni rupestre testimoni de la creativitat i espiritualitat de les societats prehistòriques es desplega al llarg de diverses etapes històriques que reflecteixen l’evolució cultural i artística de les diferents comunitats que habitaren aquesta regió.
L’art rupestre més antic de Castelló es remunta al Mesolític i Neolític, fa més de 7.000 anys. En aquest període, els habitants de la zona van començar a decorar els abrics naturals de les muntanyes amb pigments minerals, creant escenes que representaven la seva vida quotidiana, com és la figura coneguda com “El bruixot” o “El guerrer” al terme de Borriol.
Amb el temps, es va desenvolupar l’anomenat Art Rupestre Llevantí on les figures humanes i animals són representades en moviment com els jaciments emblemàtics del Barranc de la Valltorta i la Cova dels Cavalls a Tírig, l’Abric de Centelles a Albocàsser o la Cova Remígia i el Barranc de Gasulla a la localitat d’Ares del Maestrat, on es poden observar arquers, cabres salvatges i senglars en composicions sorprenentment vives.
Durant l’Edat del Bronze, l’art rupestre va evolucionar cap a formes més esquemàtiques, amb símbols i figures menys detallades però carregades de significat. Espais com l’Abric del Castell de Vilafamés o Morella la Vella en són exemples clars, mostrant una transició cap a una iconografia més abstracta amb significat religiós o funerari.
A partir del 1917, es van iniciar els primers estudis sistemàtics d’aquest patrimoni, amb investigadors com Juan José Ferrer Maestro i institucions com la Universitat Jaume I que han contribuït a la seva catalogació i conservació. Aquest treball ha permès entendre millor el context històric, cultural i paisatgístic de les pintures.
El reconeixement internacional va arribar el 1998, quan la UNESCO va declarar l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani com a Patrimoni Mundial, destacant la seva importància universal. Castelló, amb la seva riquesa de jaciments, es consolida com un referent en l’estudi i conservació de l’art prehistòric.
Finalment, amb la creació al 1994 del Museu de la Valltorta, la Generalitat Valenciana pretén estudiar, conservar i divulgar els valors de l’art rupestre de la nostra província. Aquest centre representa el punt de partida per a realitzar visites guiades en els diferents jaciments del Parc Natural Valltorta-Gasulla, a més de desenvolupar projectes de recerca sobre l’art rupestre.
Cova del cavall. Tírig
Aquest part natural integra els municipis d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, les Coves de Vinromà, Culla, Morella, Tírig i Vilar de Canes com els millors exemples d’art rupestre llevantí a la nostra província.
ATRACTIU TURÍSTIC
Aquestes representacions artístiques a la nostra província no només tenen un valor històric i arqueològic sinó que també representen un atractiu turístic poderós, especialment per als amants de la natura i el patrimoni cultural.
L’art rupestre de l’Arc Mediterrani constitueix un atractiu per al turisme de descans, oci i entreteniment, ja que els jaciments es troben en paratges naturals com serres, coves i barrancs, fet que permet combinar la visita cultural amb diverses activitats de senderisme, BTT (bicicleta de muntanya), observació de la fauna i la flora, fotografia del paisatge, etc.
Igualment, el Museu de la Valltorta realitza visites guiades gratuïtes amb audioguies, panells informatius i apps mòbils per a mantenir ben informat al visitant. Tanmateix, aquest centre ofereix diversos tallers i activitats per a escoles i famílies que apropen als joves, i no tant joves, la cultura del nostre poble d’una manera més distesa.
Tot aquest atractiu turístic es reflexa en un impuls en el turisme rural de la zona on pobles com Tirig, Ares del Maestrat, Morella o Vilafamés exhibeixen els seus allotjaments rurals, la seua gastronomia i artesania local i complementen l’experiència.
En resum, l’art rupestre de la nostra província no només és un llegat arqueològic sinó que és una expressió minuciosa de la relació entre els pobles habitats i el seu entorn. Conservar-lo i donar-lo a conèixer és una responsabilitat que ens connecta amb les nostres arrels més antigues.
Fotografies:
1. Cova Alta a Morella
2. Abric del Castell de Vilafamés
3. Cova Remígia a Ares del Maestre
4. Cova de l’Albaroc a Borriol
Salvador Capdevila i Duran
Castelló no sempre va ser la capital del territori, és que anteriorment va ser Borriana la capital de la comarca. Borriana com a tal va ser fundada pels àrabs en el s. IX amb el nom de Medina Alhadra, encara que s’ha trobat vestigis de diverses civilitzacions anteriors, la plenitud de la vila se situa quan és envaïda pels àrabs. Donat el seu gran nombre de torres (quaranta segons l’historiador Rafael Martí de Viciana), pren el nom del terme àrab Burj, que significa precisament torre i del riu Anna que flanqueja tota la ciutat. ‘Burj’+’Anna’ → Borriana.
El 8 de setembre de 1251, Jaume I va signar la carta de població des de Lleida, atorgant el permís a Ximén Pérez d’Arenós perquè els habitants del castell del turó de la Magdalena pogueren instal·lar-se en la zona plana. A l’any següent, en 1252, els nous ciutadans van realitzar el trasllat solemne dels seus habitatges al nou emplaçament, deshabitant l’antic castell. Més lluny de l’existent en el turó de la Magdalena, aquest és l’autentic principi de Castelló com a ciutat, i com a capital de la plana pel fet que Borriana va caure en mans de les tropes aragoneses.
Abans del seu establiment com a província, va existir una administració anomenada “Dellà del riu Uixò”, la capital del qual era Castelló des de 1335 a 1707, i que tenia una extensió territorial semblant a l’actual província, sota la Governació de València.
Posteriorment en 1822 va tindre un estatus similar al de capital de província durant el Trienni Liberal en 1822, encara que eixe projecte va ser temporal. A poc a poc i a causa de la riquesa de les seues terres, entre altres factors, va anar creixent exponencialment en tots els aspectes fins que en 1833 es va convertir en capital de província oficialment.
La divisió territorial d’Espanya en 1833 va ser l’organització territorial d’Espanya en províncies, que és la que sense tot just canvis —amb l’única excepció de Canàries, que originalment constituïa una sola província— continua existint en l’actualitat. Va ser obra de l’absolutista «reformista» Javier de Burgos nomenat el 21 d’octubre de 1833, només tres setmanes després de la mort del rei Ferran VII i sota la regència de Maria Cristina de Borbó, secretari del Despatx al capdavant del recentment creat Ministeri de Foment General del Regne, i que formava part del Govern encapçalat pel també absolutista «reformista» Francisco Cea Bermúdez. La divisió provincial va ser aprovada mitjançant un decret de 30 de novembre de 1833 i va suposar una «racionalització que facilitaria posteriors mesures administratives, possibilitaria la formació dels censos de població i els de riquesa territorial, i la configuració del mercat nacional».
Context històric
Després de la mort de Ferran VII el 29 de setembre de 1833, la direcció de l’Estat va ser exercida per la regent Maria Cristina de Borbó, en nom de la seua filla Isabel de tres anys d’edat. Els partidaris del germà del rei Carles Maria Isidro no la van reconéixer com a reina, la qual cosa va donar inici a la primera guerra carlista. El Govern de Francisco Cea Bermúdez va emprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d’Espanya en províncies i regions (divisió referida únicament al territori de la «península i illes adjacents»).
Mitjançant una simple circular, al novembre de 1833, el seu secretari d’Estat de Foment, Javier de Burgos, va delimitar un Estat centralitzat, dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies van rebre el nom de les seues capitals (excepte quatre d’elles, que van conservar les seues antigues denominacions: Navarra, amb capital a Pamplona, Àlaba a Vitòria, Guipúscoa a Sant Sebastià i Biscaia a Bilbao).
El projecte de Javier de Burgos és pràcticament el mateix que el projecte de 1822, però sense les províncies de Calataiud, Vierzo i Xàtiva; a més, altres províncies canvien de nom en canviar de capital.
Divisió provincial i regional
La divisió territorial de Javier de Burgos de 1833 incloïa 49 províncies. El detall de 43 d’aquestes províncies es feia al·ludint a la seua pertinença a 11 regions que apareixien nomenades per ordre alfabètic, en tant que les 6 províncies restants de Canàries, Palma, Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia van ser llistades de manera independent a cap regió i només en les dècades posteriors a l’entrada en vigor del decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant les províncies d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia), elevant el nombre total de regions a 15.
D’aquesta manera, el decret de Javier de Burgos adscrivia, de manera intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de diverses províncies a un ens definit, amb independència de si a tal ens supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives.
Tal situació jurídica, com a Regions d’Espanya, es va mantindre amb la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ja a la seua constitucionalització i, per tant, prossegueixen com a tals regions constitucionals al llarg del procés històric subsegüent.
Les províncies van ser agrupades en diferents regions classificatòries que es van establir nominalment, mancades d’efectes polítics. Les províncies i la seua regió classificatòria corresponent, van ser les següents:
L’Andalusia, que comprén els regnes de Còrdova, Jaén i Sevilla, al qual se sumarà el regne de Granada per a dividir les huit províncies actuals: Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla. Ceuta era part de la província de Cadis, mentre Melilla parteix de la província de Màlaga.
El regne d’Aragó es divideix en tres províncies: Osca, Terol i Saragossa.
El principat d’Astúries forma la província d’Oviedo.
Castella la Nova continua dividida en les cinc províncies: Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrid i Toledo. Castella la Vella: Àvila, Burgos, Logronyo, Palència, Santander, Segòvia, Sòria i Valladolid.
Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Extremadura: Badajoz i Càceres.
El regne de Galícia a les províncies de: La Corunya, Lugo, Orense i Pontevedra.
El regne de Lleó es divideix a les províncies de Lleó, Salamanca i Zamora (com a Regió de Lleó).
El regne de Múrcia es divideix a les províncies d’Albacete i Múrcia.
El regne de València a les províncies de: Alacant, Castelló, i València.
Pamplona és la capital de la província de Navarra.
Vitòria, Bilbao i Sant Sebastià són les capitals de les províncies d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, anomenades Províncies Vascongadas.
Palma és la capital de les illes Balears.
Santa Cruz de Tenerife és la capital de les Illes Canàries.
Entre els diputats a Corts va existir un ampli sector que advocava per erradicar el llavors anomenat provincialisme. Per a això van apostar perquè les províncies no foren denominades amb noms històrics com sol·licitava la Diputació de Santander tractant de recuperar el nom de «província de Cantàbria» des de 1821. El mateix va succeir a La Rioja, ja que si bé la comissió de divisió del territori espanyol i les corts van acordar en 1821 que la província conservara el seu nom tradicional de «Rioja» —que ja tenia des de molt antic— va rebre finalment la denominació de la seua capital, Logronyo. També Astúries adoptaria el nom de la seua seu administrativa, Oviedo. Aquests apel·latius d’Astúries i La Rioja es van contemplar en un principi, però van ser suprimits en algun moment de la tramitació del projecte de divisió provincial i substituïts pels de les seues capitals, mantenint-se únicament els de les províncies forals de Vascongadas i Navarra i les dels arxipèlags. Es van fer menys concessions a la història, ja que van persistir molt pocs enclavaments; els més destacats són el Racó d’Ademús (província de València) i l’enclavament de Treviño (província de Burgos). A més, obviant les reivindicacions provincials de Calataiud i Alcanyís.
“Aquesta divisió provincial i regional d’Espanya es consolida i inserida als Pobles d’Espanya, en la base dels seus ciutadans i cristal·litza plenament, fins a arribar a les realitats socials, en els nostres dies, de les referències en la Constitució de 1931 i Constitució de 1978”, en expressió de Francisco Iglesias Carreño, ja que immediatament es dota a les capitals de províncies de les institucions de govern bàsiques, creant-se al temps els caps polítics (els futurs governadors civils, hui delegats i subdelegats del Govern). A més, la divisió provincial serà el suport per a totes les branques de l’Administració, i les futures divisions. Tots els ajuntaments, i el seu alfoz, han d’estar íntegrament dins d’una província. Poc després estan perfectament delimitades totes les províncies, amb els enclavaments corresponents.
En 1834 es divideixen les províncies en partits judicials, i per a això es tenen en compte els límits provincials. En els partits judicials es posaran els jutjats de primera instància i instrucció, que més tard serien la base per als districtes electorals i la contribució. En 1868 existien 463 partits judicials i uns 8000 municipis. En les eleccions municipals de 1999 hi havia 8.037 ajuntaments, alguns no tenien més de 10 anys.
Aquestes províncies i regions són assumides tant per la Primera República espanyola de 1873, com per la Segona República espanyola de 1931, per la dictadura de Francisco Franco de 1939 i per la monarquia constitucional de 1978. I encara que el projecte constitucional de 1873 no les recolzava, les altres dues constitucions (1931 i 1978) sí que ho feien i a més va arribar a estar en vigor tot el seu articulat (art 2).
MONTGAR26
Article inèdit
Orgull del passat: 775 anys del privilegi de trasllat
La concessió de Jaume I l’any 1251 que va convertir un castell de muntanya en la capital de la Plana: de la llegenda a la realitat.
Milers de mans s’alcen a l’uníson, menejant canyes , sota la llum dels fanals que trenquen la foscor del vespre de març. La Romeria de les Canyes és l’acte més solemne i emotiu de les Festes de la Magdalena, però és més que una festa: és una recreació, un viatge anual que els castellonencs fan al cor del seu origen. Mentre la multitud avança, la memòria es projecta vora vuit segles enrere, quan la vida no era una festa, sinó una duresa constant i ingrata sota les ruïnes del Castell Vell.
L’any 2026 no serà un any qualsevol per a la capital de la Plana. Es commemoren els 775 anys des que el rei En Jaume I, el dia 8 de setembre de 1251, va signar la llicència que canviaria per sempre el destí d’aquesta comunitat. Aquell document, conegut com el Privilegi de Trasllat, no era només un permís burocràtic; era la sentència de mort de l’assentament de muntanya i l’acta de naixement de la ciutat moderna que avui coneixem, Castelló de la Plana.
Aquest aniversari no és una simple efemèride històrica per a historiadors i cronistes. És la base, sòlida i inqüestionable, de l’orgull de la ciutat. És el relat de la tenacitat, la fe i la visió dels nostres avantpassats per baixar de la pedra estèril al pla fèrtil. Per què, després de set segles i tres quarts, el record d’aquest trasllat continua sent el pilar fonamental de la identitat castellonenca i l’eix central de les nostres festes fundacionals. La resposta rau en el document que va convertir un somni en realitat i una menuda comunitat en una capital.
Abans de ser la capital de la Plana, Castelló era, literalment, un castell. L’assentament es trobava al cim d’un turó, on avui només queden les ruïnes del conegut com el Castell Vell. Des del punt de vista militar, l’emplaçament era immillorable, oferint un control visual absolut de la costa i l’interior, clau en el període de conquesta. Però per a la vida civil i agrícola, era un infern quotidià. La població patia una manca crònica d’aigua, obligant-los a recórrer grans distàncies per a l’abastament. A més, les terres circumdants eren escarpades i poc aptes per a una agricultura extensiva que pogués sustentar una comunitat creixent.
La realitat del Castell Vell era una supervivència constant. Aquesta duresa contrasta fortament amb la llegenda popular que, tot i la seva bellesa simbòlica, simplifica l’episodi: la versió de la vella que somnia amb l’àngel que li mostra el camí cap a la Plana amaga la complexa decisió econòmica i política que va suposar la mudança. La història diu que la gent estava disposada a baixar, però necessitaven la llicència reial per fer el salt definitiu cap a la prosperitat.
El 8 de setembre de 1251, en un moment crucial per a la consolidació del recentment conquerit Regne de València, el rei Jaume I va prendre una decisió amb conseqüències històriques. Des de Lleida, el monarca va signar un privilegi reial que no només donava llicència al seu lloctinent, Ximen Pérez de Arenós, per canviar l’emplaçament de la vila de Castelló de Borriana, sinó que també atorgava exempció de càrregues (enfranquia) a tots aquells que s’hi establissin. Aquest document seria, a la pràctica, l’acta de naixement de l’actual Castelló de la Plana.
Aquest gest, però, no sorgeix del no-res. Dècades abans, en 1233, l’ocupació cristiana havia culminat amb la presa del castell de Castelló. Aquesta fortalesa, que els historiadors sempre han situat al turó conegut com el Castell Vell, a la muntanya de la Magdalena, va ser lliurada pel rei al comte Nuño Sancho. Les prospeccions arqueològiques del segle XX han confirmat la ubicació d’aquesta primitiva ciutadella, tot i que cròniques antigues com les de Viciana (segle XVI) i Gaspar Escolano (1611) ja apuntaven a la possible existència de menuts poblaments dependents propers, potser al voltant de la Font de la Reina.
En virtut d’aquella donació reial, el comte Nuño Sancho, senyor del Rosselló i Provença, es va convertir en el primer senyor feudal de Castelló, exercint el seu domini entre 1234 i 1249. Amb la terra acabada de conquerir i la necessitat d’assentar una nova societat cristiana, Nuño Sancho va ser el responsable del primer intent seriós per crear un nucli urbà a la fèrtil planura. Amb aquesta finalitat, l’8 de març de 1239 va atorgar una carta de població per a l’antiga alqueria musulmana de Benimahomet. El document era explícit: els nous pobladors rebien terres al pla i cases per residir al primitiu “castrum” durant dos anys, el temps límit que se’ls donava per alçar una nova població.
Aquesta pràctica era habitual en l’època. Els emplaçaments originaris, situats al costat d’una fortalesa militar al peu de la muntanya, no garantien les condicions idònies per a un desenvolupament urbà i agrícola eficient. En canvi, les terres productives del pla eren essencials, ja que d’elles havien de sortir, inevitablement, les rendes per al senyor feudal. A la Plana, altres poblacions com Almassora i Nules van experimentar una transició similar.
Tot i l’esforç de Nuño Sancho, aquell primer intent d’establiment permanent no va arribar a consolidar-se. El veritable canvi va arribar amb la intervenció directa de Jaume I en 1251. Aquest cop de timó es va produir en el context de la sublevació musulmana de 1248 i la subsegüent expulsió de població. El buit demogràfic resultant va ser cobert ràpidament. Entre març de 1249 i gener de 1250, el Llibre de Repartiment ja recollia una intensa distribució de cases i terres entre pobladors cristians al terme de Castelló. Tot seguit, el rei va concedir l’esmentat “document de trasllat”, un trasllat que, aquesta vegada sí, va ser definitiu.
Però una de les grans paradoxes d’aquest 775è aniversari és la ubicació actual del document. Després de la desamortització del segle XIX, el pergamí, que havia passat al fons del monestir de Poblet, va ser traslladat a Madrid i roman custodiat a l’Arxiu Històric Nacional.
Aquesta realitat ha generat un debat recurrent a la ciutat, amb veus que demanen no només la cessió temporal per a la commemoració del 775 aniversari sinó, fins i tot, el seu retorn definitiu. El consistori, en sol·licitar el seu préstec, busca apropar “un document de tanta rellevància per als castellonencs, que parla dels orígens de la nostra ciutat i que ha marcat el nostre destí.
La importància del Privilegi radica en el seu valor legal i simbòlic: és la prova tangible de la voluntat reial que va permetre la fundació d’una nova urbs amb una visió de futur, allunyada de la ineficàcia de la muntanya i abocada a la riquesa del pla.
La commemoració és un reconeixement a la tenacitat dels primers pobladors, a l’orgull de pertinença que es manifesta cada any amb l’esclat de llum de les gaiates, i a la història forjada al voltant d’un document que avui, més que mai, Castelló vol tocar amb les mans.
El Privilegi de Trasllat és més que un text antic; és el llibre obert dels orígens de Castelló, una crida a celebrar l’herència d’una ciutat que va saber veure el futur més enllà de les muralles d’un castell.
DISSABTE, 7 DE MARÇ
12,00 h Anunci oficial de Festes i gran mascletada al carrer Rosa Mª Molàs junt la plaça Primer Molí.
16,00 h Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra comissió.
22,00 h Soparem aquells que vullguem al magatzem per agafar forces per a traure els monuments. Agafeu l’entrepà i a espentejar que farà falta força!
00,00 h Entre tots i totes portarem els nostres monuments al carrer Sant Roc per preparar la desfilada del dia següent. Visca la Sis!!
DIUMENGE, 8 DE MARÇ
07,00 h Repartiment de canyes i cintes a la plaça Major.
08,00 h Missa de romers a la cocatedral Santa Maria i tot seguit la Romeria de les canyes fins a l’ermita de la Magdalena amb paradeta a Sant Roc on matarem el cuquet.
20,00 h Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de les gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume, front Institut Francisco Ribalta on quedaran instal·lades.
22:30 h Sopar a l’envelat gaiater si encara queden forces.
DILLUNS, 9 DE MARÇ
10,30 h Cavalcada Infantil amb la participació dels nostres xiquets i xiquetes. Anirem a aplaudir al futur de la nostra festa i de la nostra Gaiata.
12,00 h Obertura de la nostra tasca magdalenera, començarem els cacaus, tramussos, vermut i la cervesa entre altres.
14,30 h Dinar de germanor.
20,00 h Encesa de les nostres Gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume que serà un clar en la nit del dilluns. Els nostres monuments seran protagonistes ben segur.
22:00 h Sopar de pa i porta a la carpa gaiatera.
DIMARTS, 10 DE MARÇ
12,00 h Obertura del nostre mesó gaiater.
14,30 h Dinar de germanor.
21,00 h Lliurament de premis de Gaiata i Llibrets.
Esperem que hi haja la mateixa sort que els últims anys, o si és possible encara més! La xaranga “Vakalenta” ens acompanyarà a la plaça Major!
22,30 h Sopar de pa i porta a la carpa gaiatera.
DIMECRES, 11 DE MARÇ
11,30 h Activitats per als més menuts a la nostra carpa. Bou mecànic, trenet i alguna coseta més...
12,00 h Obertura de la nostra tasca gaiatera, els pares i mares hauran de veure alguna cosa mentre.
14,00 h Dinar de germanor.
17:00 h Jocs infantils per als mes menuts. Monitors, jocs tradicionals i tir a l’arc.
18,00 h Visita al sector de les Reines i Dames de la Ciutat, i posterior entrega de recompenses de l’any 2026.
22,00 h Sopar de pa i porta.
23:15 h Concurs de disfresses i posteriorment disco mòbil “Dj Héctor”.
DIJOUS, 12 DE MARÇ
12,00 h Obertura de la nostra tasca i concurs de dibuix per als xiquets.
14,00 h Dinar de germanor.
17:00 h Coso Multicolor en l’avinguda Rei en Jaume
22,00 h Sopar de pa i porta en la carpa magdalenera.
23,30 h Música i festa a càrrec de “Dj Héctor”.
DIVENDRES, 13 DE MARÇ
12,00 h Obertura de la nostra tasca. Més cacaus i tramussos per a tots i totes.
12,00 h Inici del campionat de guinyot
14,30 h Dinar de germanor.
17,00 h Bingo a càrrec dels joves de la Gaiata. A participar tots i totes!
18,30 h Tardeo amb “Paradita Flamenca”
22,00 h Sopar de pa i porta a l’envelat gaiater.
23,30 h Ens amenitzarà la nit “Dj Ivanmi”.
DISSABTE, 14 DE MARÇ
08,00 h Despertà pels carrers del sector amb la música de la colla Soroll.
12,00 h Obertura del mesó gaiater.
12,00 h Quarts de final del campionat de guinyot
15,40 h Concentració en la carpa per tal de participar en l’ofrena de flors a la Verge del Lledó.
22,30 h Sopar de pa i porta.
23,30 h Tots i totes a ballar amb el grup musical “Viral_ mp3”.
DIUMENGE, 15 DE MARÇ
12,00 h Obrirem la nostra tasca magdalenera. Al mateix temps semifinal i final del concurs de guinyot.
14,30 h Dinar de germanor.
16,00 h Lliurament a l’envelat dels premis del concurs de guinyot, disfresses i dibuix. I bingo!!
18,00 h Replegarem la carpa gaiatera entre tots i totes, així acabarem abans.
22,30 h Desfilada final amb la xaranga “Vakalenta” des de l’avinguda del Rei fins a arribar a la plaça Major i posterior Magdalena Vítol.
00,00 h Anirem a la ubicació de la gaiata per apagar la llum viva de la festa, els nostres monuments gaiaters, i disparar l’últim coet.
Nota:
La comissió es reservarà el dret de modificar qualsevol acte programat per a la setmana de festes.
El soci de sector tindrà vi, llimona, cacaus, taula i cadires a la seua disposició. La comissió no es responsabilitza de la falta de lloc.
Per a identificar-se, tots els socis i sòcies de sector hauran de dur el cartó de soci o identificar-se.
L’Ássociació Cultural Gáiata 6 “Farola Ravalet”, vol donar les gracies als amics i col.laboradors que amb la seua ajuda desinteressada, han fet possible aquest libret.
Vestuarios Rubio
Dental Universitaria
Monfort Salut Dental
Mar Shoots
Rambla Ferrer Odontologia
Centres Izquierdo
ND Automatismos
Padel Point Castelló
TECA Ofimatica
Bruñó i Pilat clínica dental
Fisio Salud
Grup Menguilló
El Rincón del Bocata
Almakivi
Eco Box
Andacar 2000
Vanessa García
Rajoles i Paviments Rubio
Francisco Sanahuja
Symelec
Martínez Tena clínica dental
Clínica de Traumatología
Dr Héctor Rupérez
Novo Mayor 25
Gestoría Gallén
Casa Juanjo
M. Fabra
Perruqueria Ares
Kumon
Papelería el Cano
Panadería Blanch
Garabato Espai Creatiu
Safont
Sol Europa Mudances
L. Civera Asessors
Restaurant Agora
Wappas
Entre joies i pintes
Ferrer-Blasco advocat
Bonarea
Glady’s centre de bellessa
Plim Lavandería
L’Ássociació Cultural Gáiata 6 “Farola Ravalet”, vol donar les gracies als amics i col.laboradors que amb la seua ajuda desinteressada, han fet possible aquest libret.
Llansola autocaravanas
Fruites Bausà
Modas Mabel
Kuki i Susi
Opticalia
Blue Note
Cantavella Robres
Generali
Osteofisio Francisco Gómez
Pistaxo
Nubelus
Forcada
Emovere
Saúl Gadea
Consuelo fruites i verdures
Maxibebé
Namala Fixcar
Restaurant les canyes
Idiomas Reyes
Los Claveles
Teresa fruites i verdures
Enrique Roig sabater
M. Cinta
Carnisseria de cavall Toni
La lledonera loteries
Calçats Fores
La pajarita roja editores
La Dinada
Meson Navarra 107
Styl’or
Ecus Auto
Casa Mercedes
Pirotécnia Tomás
Fruits secs Bernat
Connecta centre d’estudis
Pastisseria Casa Tere
InoxMartí
Eva Cuenca podóloga
Todojuguete
Doblepista
• Tramitació d’escriptures • Assegurances socials
• Expedients d’herència • Assessoria comptable i fiscal
Plaça Tetuán, 9 - 1º • Tel.: 964 254 549 • 12001 Castelló de la Plana gestion@gestoriagallen.es
A Casa Juanjo portem des de 1997 treballant per a
Elaboració de Productes Artesanals oferir als nostres clients els millors productes.
Selecció de Carns i Productes Gourmet
Detalls i cistelles personalitzades
Av. Quevedo, 10 - tel.: 964 206 554 mòbil 610 472 327 www.mfabra.es - info@mfabra.es 12004 Castelló taller d’enmarcació mampares de bany decoració en vidre
Avgda. Rei En Jaume, 82
joyeria_safontcs@hotmail.com
Telèfon: 964214256 Safont Joyeros, Castellón www.safontjoyeros.com @safont_joyeros
Tel. 633 79 98 94
PROYECTO AMIGÓ ÉS UN RECURS DE FUNDACIÓN AMIGÓ QUE DES DE 1992 OFEREIX A CASTELLÓ SERVEIS
TERAPÈUTIC-EDUCATIUS A PERSONES AMB ADICCIONS I DEPENDÈNCIES QUE CAUSEN CONFLICTES PERSONALS, FAMILIARS I SOCIALS
Hem adaptat la nostra intervenció a les noves adiccions que han aparegut per a donar una resposta professional i aconseguir que les persones ateses tinguen un estil de vida plena i saludable.
Proyecto Amigó, que pertany a l’AsociAción Proyecto Hombre, dispon dels següents centres, en regim residencial o ambulatori, en la provincia de Castelló de la Plana:
- CENTRE DE DIA
- COMUNITAT TERAPÈUTICA
- PROJECTE JOVE
- VIVENDA DE SUPORT AL TRACTAMENT
- CENTRO DE DIA A VINARÒS
C/Onda 7-12006 Castelló Telèfon 675738606
Mª Carolina Beltrán Vilar Agent
Núm. Registre CO7218956792P
Carrer Aragó, 14 - Tel. i Fax 964 242 085
12004 Castelló
Plaça Tetuán, 5 - Tel. 964 212 086
12001 Castelló
Francisco Gómez Moreno
Diplomat en Fisioteràpia C. O. en Osteopatia www.osteofisio.es
Direcció
Grup Ribes Pla 2 Baix
C/ Juan Ramón Jiménez
(entre C/ Rio Júcar i C/ Rio Turia)
Tel. cita prèvia 626 054 699 • 12006 Castelló
Pou dels Andreus, 5 - 12560 Benicàssim Telèfon mòbil: 636 147 353
E-mail: c.beltran@generalimediadores.es
Quevedo, 16 • 12004 Castelló Telèfon 964 22 26 00
651 630 519 Passeig Ribalta, 5 12004 Castelló labarberiadesaul
talleres namala s.l.
c/ ALCALDE TARREGA 27
12004 CASTELLÓ
telèfons:
fixe: 964 22 30 14
mòbil: 657 824 236
Carrer Lleida, 16 Cantó a Camí La Plana Telèfons 964 350 036
Classes d’anglés
reduits C/ Cerdán de Tallada, 23 Alt. B
Telèfon: 964 25 62 84 12004 Castelló
Plaça Clavé, 16 - Castelló
Telèfon 964 243 106 Mòbil 659 287 070
Carlos Gozalbo Salvo
Mercat de Sant Antoni - Parada 1
Tel.: 651 318 662 12004 CASTELLÓ
ESPECIALITAT EN POLTRE DE LLET
Pintor Castell, 39 12001 Castelló
Telèfon 964 205 561
MENJARS PREPARATS PER A PORTAR
Navarra, 67 . Tel: 964 240 648 12002 CASTELLÓ
Creador de Joies des de 1994
C/ Alcalde Tàrrega, 63
Castelló - 12004
Tel.: 964 05 76 51
Què fem?
★ Reforç escolar de Primària i Secundària
★ Iniciació musical
★ Idiomes
★ Proves d’accès
★ Oposicions
On estem?
Ens pots trobar al Carrer Carcaixent, nº 35. 12005. Castelló de la Plana
Com contactar?
Telèfon: 642 456 162 (també atenem WhatsApp)
IG: @estudis.connecta
Web: www.estudisconnecta.es
Correu: info@estudisconnecta.es
