I és que el ninot ya no es fa oclama. com la costum nos proclama.
50
Tot això és la conseqüència ència de tanta modernitat, puix les peses s’han tallat llat calfant una resistència. Això porta l’evidència d’un volum que se derrama rama i observant el panorama ma se fa tot en suro blanc, oblidant-se fer-ho en fanc anc com la costum nos proclama. oclama. Per més que el ninot te e “pinta” de que de cartó s’ha fet, et, en quan resques un poquet oquet ix la matèria distinta. I encara que be se pinta ta deixa un aspecte que escama. Per això apareix el drama ma al moment que es va a cremar, perque no se va crear com la costum nos proclama. oclama. Per això el chiquet, ya expert expert, els ullets veus que no tanca perque quan la cremà arranca, ¡si parpalleja s’ho pert! Així el pobre està despert puix no vol passar pel drama, per això ben fort reclama que done el ninot la talla i torne el cartó a la falla com la costum nos proclama.
I és que a l’hora de cremar, el suro porta seqüeles puix no deixa vore estreles ni les purnes veus pujar. Un fum negre sens dubtar on no apareix cap de flama. Aixina el chiquet exclama torne el cartó a donar llum perque es veja flama i fum, ¡com la costum nos proclama!