Issuu

Els Sentits de la

Festa Fallera

Els sentits de la festa fallera:

Seguix-nos a les xarxes socials:

Llibret de l’Associació Cultural Falla Plaça de la Constitució, Carcaixent 2020

Col· laboradors/es: Pablo Molina Ricardo Albert Juan Picot Noelia Albert Monse Carañana Reme Piera Eduardo Ramírez Pepe Ramírez

Fotografies:

Eva Camarena

Pròpies, bibliogràfiques i de Salva Garrigues

Guillermo Regidor

Il· lustracions i portada:

Helena Camacho

Eva Camarena

La Comissió

Noelia Albert

Edició: Falla Plaça de la Cosntitució Disseny i Maquetació: Eva Camarena Noelia Albert Impressió: Gràfiques JC Dipósit Legal: V-645-2017

Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de Junta Local Fallera de Carcaixent i a la convocatòria dels Premis de l’Ajuntament de Carcaixent per a la promoció de l’ús del valencià. L’Associació Cultural Falla Plaça de la Constitució no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laborados.

Sumari

CÀRRECS

COMISSIÓ

/ REPÚBLICA I FALLES / EL PLATANER DE LA PLAÇA

/ GASTRONOMIA VALENCIANA / TERRA DE TARONGES

MONUMENTS

FESTES

/ ART ENTRE COSTURES / LA VIDA D’UN ARTISTA

/ TRADICIÓ I INNOVACIÓ / HISTÒRIA DE LA PÒLVORA

90 PASSATEMPS / MATILDE SALVADOR / L’HIMNE DELS CABUTS

110 GUIA COMERCIAL

“Allò que aprenem amb els sentits ens arriba a l’ànima”. Eixe és el cas de les Falles. Una festa nascuda a la terra de la llum i de les flors, de la música i dels artesans. Una festa que reunix crítica i art, alhora que sentiment i història, i passa de generació en generació desde fa dècades. I és que les falles són vista, oïda, olfacte, gust i tacte. Són tot allò que sentim en veure cremar els monuments o en vestir les meravelloses teles confeccionades a mà. Són aquelles llàgrimes en veure desfilar per la passarel·la la xicalla de la comissió, o aquells amics i amigues que passen a ser família. Les Falles són això que no sabem descriure a algú que no és de València. És la nostra festa, la que sentim des de l’ànima. És allò que ens fa poble.

Aquest any, volem donar les gràcies a tota la gent que du endavant les diferents tasques d’una comissió fallera. Tasques que no són tant visibles com altres, però que si estes no es feren, la falla no sería el que és hui en dia. Aquest text va per totes les persones que trauen temps per fer falla, per encarregarse de les tasques que comporten seguir sumant moments. Pels qui vetlen per seguir endavant any rere any a pesar de les dificultats. Ha hagut moments difícils, que hem anat superant poc a poc fins arribar a estos dies de falles en els que hem d’ajuntar-nos per tal de seguir treballant i gaudir-los tots junts. Però açò ha de ser com una lliçó. Hem d’aprendre a que la falla no és sols festa, és també treball, dedicació, compromís i amistat. Seguir els passos d’aquells, que sota l’ombra de gent visible, fan molta feina que no es coneix. Seguir fent falla. Gràcies per tots els sacrificis que suposa dur endavant la festa i aquesta magnifica comissió.

Estimats fallers,

És l’hora de disfrutar de la nostra festa i de les nostres tradicions. Del resultat de nostra dedicació i treball, el dels fallers. És un orgull formar part d’aquesta falla, però el que ja és un autèntic somni fet realitat, és representar-la al més alt nivell, com a vostra Fallera Major. Com que enguany tinc aquest privilegi, vull demanar-vos que visqueu intensament i continuem treballant per a que la nostra cultura, costums i la nostra llengua valenciana no es perguen mai. Fallers i falleres d’aquesta comissió, obrim el nostres cors i unim-nos, defensem l’esperit faller del que tant es parla. No vull acabar sense enviar un missatge d’agraïment a eixes dos personetes que m’acompanyen durant tot l’any, i que fan que tot siga més bonic si cap. Marta i Josep, sou amor, sou flama! Estic molt agraïda que els vostres pares acceptaren que foreu representants junt a mi de nostra falla, i així gaudir amb vosaltres tot el que això comporta. El 2020 ja és nostre! A les Pelusetes, amb amigues amb les que compartir aquests moments tan especials tot és millor. Gràcies per ser i estar! Agrair també a eixa gran familia que tinc, el acceptar i recolzar a Pope. Amb l’única finalitat de veure’m somriure disfrutant de la nostra festa. Moltíssimes gràcies! Ara si….Fallers i falleres d’aquesta comissió, les falles ja estan ací! Gaudim-les! Que visquen les Falles i que visca la nostra falla Plaça de la Constitució!

Estimats fallers i falleres:

Estic molt contenta de formar part d’aquesta comissió. Gràcies als meus infantils que han fet que tots els moments siguen especials i espere seguir gaudint amb tots vosaltres d’esta gran festa fallera. La nit que em van nomenar fallera major infantil va ser una nit plena d’emocions, no em podia creure el que havia passat: “fallera major infantil”. El meu somni fet realitat. Espere junt a Josep, Melani i Ferran passar un any inoblidable, gaudint cada moment. Vos estime molt. Vull donar les gràcies a la meua família per fer-me fallera major infantil: mama, papa, iaios, sense vosaltres no haguera sigut possible. Vos estime moltíssim. GRÀCIES A TOTS. QUE VISQUEN LES FALLES!

Hola fallers i falleres,

En primer lloc vull donar les gràcies a la meua família i a tota la gent d´esta comissió que han fet possible que enguany puga estar representant aquesta falla. Per a qui no em conega, sóc faller des que vaig nàixer, encara que en esta comissió porte tres anys. Les amistats de la meua germana foren les que dugueren a la meua família i a mi un dia poder ser fallers d´esta falla. Vull dir-vos que des del primer dia m’he sentit molt content per estar ací i és per això que tots els 19 de març quan cremàvem la falla sempre acabava plorant i pensant quan seria jo president, i la contestació de ma mare sempre era “Quan prengues la comunió, mentre no.” Aleshores quan aquell mes de maig digueren el meu nom va ser molta sorpresa ja que no m’ho esperava, i poder compartir l’any amb Marta ha sigut el millor que m’ha pogut passar. Bea i Natxo, gràcies per haver fet a Marta la meua fallereta. Qui millor que amb ella per poder disfrutar d’este any, que de segur no anem a oblidar tots els moments que anem a passar junts. I com no, no puc oblidar-me de Melani i Ferran. Encara que no vos coneixia, he de dir-vos que en els actes que hem tingut heu estat sempre al nostre costat ajudantnos i cuidant-nos, i estic molt content de compartir l’any també amb vosaltres. Espere que passem un any inoblidable i que les falles del 2020 sempre queden al nostre cor. Espere que passem unes falles tots junts increïbles i poder representar esta xicoteta però gran comissió com es mereix. Que visquen les falles i que visca la falla Plaça de la Constitució!

Nineta,

Si ens parem a pensar i mirem uns anys enrere, veiem a una xiqueta a la que el món de les falles no podia despertar-li més il.lusió. Tanta que cada any decidia allunyarse d’elles per no poder gaudir-les des de dins, perquè ella o estava ben implicada o no estava. Després de tant imaginar-ho, va arribar el dia, vas tenir l’oportunitat d’endinsar-te en aquesta meravellosa festa i tradició, en la que tant havies somiat. Molts anys mirant-te a l’espill i imaginant-te amb monyos, peinetes i teles plenes de color. Ara ho has aconseguit, ho hem aconseguit. Ha arribat el moment de fer eixe somni realitat i no de qualsevol manera, sinó sent tu la protagonista d’aquesta història. Donat que aquest any és teu, sols et demanem que sigues tu, amb tota la teua essència. Contagia a tots les teues alegries, transmet-nos la teua dolçor, i ensenya’ns com brillen els teus ulls per la il·lusió amb la que estàs vivint aquest moment. Al mateix temps transmet l’orgull amb que representes la teua comissió. Però el més important... i el que no has d’oblidar Melani, és gaudir, gaudir cada dia des de la crida fins la cremà. Cada hora des de la despertà fins al ressopó i cada moment que compartiràs amb aquells que més t’estimem i que volem veure’t brillar de ben prop. Volem veure’t ballar en cada cercavila, acompanyar-te en cada pas de l’ofrena i veure les flames reflexades als teus ulls. I sobretot volem que aquest any siga un any magic, irrepetible, únic, un any que tots en casa volem viure amb tu, perquè no sols eres fallera major si no que eres LA NOSTRA FALLERA MAJOR!

Melani,

De vegades la vida et sorprèn amb moments inesperats, i a tu et va arribar el 19 de març del passat any. Mentre totes et miràvem a tu esperant el teu nomenament, tu tenies la certesa que escoltaries el nom d’alguna de nosaltres. De sobte, al veure que tota la comissió t’aplaudia a tu, el teu rostre va mostrar una barreja d’alegria i desconcert, fins que vas veure a la teua família i eixa incertesa es va fer realitat. Encara que portes pocs anys al món de les falles, estem segures que vas a viure aquesta aventura com si ho portares a la sang. Eres una persona ALEGRE, amb tu els moments sempre milloren. COMPROMESA, t’impliques al màxim amb tot allò que t’importa, un acte teu val més que mil paraules. FIDEL, una amiga que mai falla, de les que sempre està quan la necessitem. SINCERA, encara que no siga el que vulguem escoltar, en tot moment ens dius la realitat. COQUETA, pot ser arribes tard als actes, però de segur que ben guapa. EMOTIVA, cada instant del teu camí el vius amb l’emoció i els sentiments a flor de pell. I per últim, com no, la nostra Fallera Major tan BELLA per dins com per fora. Les pelusetes estem preparades, i tenim moltes ganes de viure les falles al teu costat, i encara que no sigues la primera #FMpeluseta, sabem que amb tu viurem una experiència totalment diferent. Aquest és el començament del teu regnat. Disfruta, riu, balla, canta, plora, emociona’t, però sobretot VIU. Viu aquestes falles com si de les últimes es tractaren. I que s’assabente tot el món que la nostra fallera major és la millor! T’estimem!

Hola Marta,

Qui t’ho anava a dir? El segon any de fallera i ja estàs representant a la comissió Plaça de la Constitució. Tot va començar el mes de maig quan alguns fallers vingueren a casa per a proposarnos aquesta aventura. En un principi ens van espantar un poc, ja que per la faena que tenim no disposem del temps que volem, però prompte pensarem en tu i sabíem que encara que portes poc de fallereta, ja m’ho havies demanat alguna que altra vegada. Vull que sàpigues que tant el papa com jo, els teus iaios, cosins, i en fi, tota la família, estem molt orgullosos de tu i sabem que vas a dur el càrrec de fallera major infantil amb molta il·lusió i orgull. Com no, Patri i Vicent, vosaltres sou els culpables de que la nostra xiqueta estiga ací complint el seu somni junt a Josep. No podria haver tingut millor president per a acompanyar-la en aquesta aventura. Moltíssimes gràcies amics. Als càrrecs d’aquest any, Melani, Josep i Ferran, gaudiu de cada moment, de cada acte, perquè l’any passa de pressa i heu de viure cada moment. Heu fet molt bona pinyeta i estic molt orgullosa que estigueu tan units amb eixa alegria que transmeteu en cada acte. Bé Marta, sols em queda dir-te que carinyo gaudix molt, nosaltres estarem al teu costat per a tot allò que necessites. Un beset molt gran. T’estimem moltíssim.

Hola Josep,

Per fi ha arribat el teu any que tant esperaves i tanta palissa ens has donat dient “Jo quan seré president?”. Doncs enguany es el teu any. Quan ens proposaren aquesta aventura, la veritat que no ho teníem massa clar, ja que per la feina que tenim nosaltres era un poc complicat poder arribar a tots els actes. Però la veritat, en saber que la teua acompanyant seria Marta, ens va fer molta alegria perquè de seguida sabérem que anàveu a passar un any molt bonic els dos junts. És per això que també volem donar les gràcies tant a Bea com a Naxo per fer partícip a Marta d´aquest any que sempre tindreu en el vostre record. Estem molt contents de veure’t amb la il·lusió que has agafat este càrrec. No ens esperàvem mai amb quina alegria vas a cada acte. Sabia que era important per a tu, però la veritat és que estem molt orgullosos de tu. Com ja saps, el dia de després del teu nomenament, la teua pregunta va ser: “Però mama, per què m’has fet president?”. Jo et vaig contestar que la teua vida ha estat marcada per un problema de coret al nàixer, i ja que no has pogut complir la teu il·lusió, que era el futbol, tota la teua família hem volgut que complires aquest, ser president d´esta xicoteta però gran falla. A Ferran i Melani, gràcies per estar ahí al costat d’ells, i esperem que passeu un any inoblidable. Vull que sapigueu que estem ací per a tot allò que necessiteu, i disfruteu al màxim l’any 2020. I a tota la comissió, també gràcies per l’ajuda i el carinyo que ens mostreu en cada acte. Gràcies a totes i tots i bones falles. Visca la falla Plaça de la Constitució.

Hola tete,

Vull escriure’t unes paraules per a que sàpigues com de contenta estic tel teu nomenament. Sempre em deies a mi i a tots nosaltres que volies ser president, i sempre et déiem que fins que no passara la teua comunió no series el president. Mai m’imaginava que podries representar tu amb Marta, Melani i Ferran una comissió molt menuda però molt gran de sentiments. Ara pel que he vist, no tinc cap dubte que vas a gaudir molt aquest any que tant esperaves, amb molta il.lusió i amb moltes ganes. Vull que sàpies que vaig a estar al teu costat en tot moment, i ací em tens per al que necessites. Gràcies a les meues amigues estem en aquesta falla, i sé que des del primer moment com el que més. Encara recorde tots els 19 de març quan ploraves perquè volies ser president. Bé, ara ha arribat el teu moment. Disfruta al màxim amb eixa alegria i tendresa que tens i que captiva a la gent per allà per on vas. I també vull donar les gràcies a la comissió i a la meua família per haver fet realitat el somni del meu germà que tant desitjava. Gràcies per totes les mostres de carinyo i ben orgullosa estic de pertànyer a aquesta falla. I a tu Marta, “germaneta”, disfruta molt d’este any. Sé que tu portes molt poc de temps de fallera, però també sé de sobra que les ganes de ser fallera i sobretot de ser fallera major infantil no et falten. Que visquen les falles i que visca la falla Plaça de la Constitució.

Qui t’ho haguera dit…

A tu Josep, qui anava a dir-te que aquest 2020 el teu somni es faria realitat! No sabria ben bé com expressar l’alegria que ens transmeteres el dia que t’anomenaren i tu, que no t’ho esperaves, et quedares bocabadat. Un xiquet molt estimat, de cabells daurats, un somriure únic, faller de naixement. Josep, tu portes les falles en la sang. Estic segura que enguany ho transmetràs per tot arreu, i deixaràs a la comissió al capdamunt. Mai oblidaré el dia del teu nomenament... Fora tu i jo sentadets al portal, em digueres “Jo volia que fores la meua madrina”. Et mentiria si diguera que no em caigué més d’una llàgrima, però el que vaig fer va ser dissimular. Et vaig explicar que no podia ser. Tu et quedares callat, i quan em tornares a mirar com si d’un homenet es tractara, m’agafares la mà i em digueres “Un altre any serem, no?” Ja has començat a ser president i ben alt ens estàs representant. El que més ens enamora és com portes a la nostra Marteta, com la mires, com cuides de cada detall....Sou uns fallerets molt especials i amb molta complicitat. I ja sols dir-te que gaudisques molt d’aquest any, amb la resta de càrrecs, de cada minut del teu exercici, perquè d’aquest 2020 sempre et quedarà este record guardat, dins d’eixe coret que tan ben cuidat està. T’estime

Durant la primavera de 1937, entre la devastació

No estava deixat a l’atzar el protagonisme del Cap

fratricida de la guerra i com un signe més de

i Casal a aquesta falla perquè València des del 6

la pugna, es plantaren diversos cadafals fallers

de novembre de l’any anterior s’havia convertit no

organitzats per cadascun dels bàndols, en un clar i

sols en seu del govern i capital administrativa de

deliberat intent d’utilització de la festa de les Falles

l’Espanya republicana, sinó també en seu de les

en el marc de la guerra.

cúpules de dirigents de partits i sindicats, i en llocs

Des del bàndol Nacional, encapçalat pel general

de reunió i encontre de tota classe de delegacions

Franco, es va decidir plantar una falla a Toledo

nacionals i estrangeres. Mentrestant a València i per

exaltant els principis ideològics dels sublevats. Amb

iniciativa de l’Aliança d’Intel·lectuals per la Defensa

la intenció de reforçar les conviccions ideològiques

de la Cultura i del Sindicat Popular, òrgan adscrit a

dels valencians franquistes refugiats a Toledo i

la CNT, es varen plantar quatre falles de temàtica

mostrar als sublevats com alliberadors dignes del

propagandística i contrària al bàndol franquista.

reconeixement del poble valencià.

Seran les úniques mostres mentre dure la guerra, i en aquest cas no seran cremades sinó que romandran

El Miguelete como tema central, amenazado por

exposades a la Llotja durant tot el mes d’abril. Els

un lado con ser destruido con los embates del

cadafals fallers portaren per nom La Catedral, Coses

marxismo, pero resistiendo el empuje; por el lado

d’ara, El betlem d’enguany i La balança del món,

opuesto, las fuerzas nacionales que preparan el

dirigits per Josep Renau (director general de Belles

amanecer.

Arts) destaquen artistes de l’època com ara Vicente Canet, Manuel Edo o Regino Mas. València per enfortir la moral popular va apel·lar a l’estil faller per mitjà d’aquests cadafals, tractant de posar l’art de la sàtira i la critica política propi de les Falles al servei de l’antifeixisme i de la revolució en marxa. No es d’estranyar que aquesta festivitat durant els anys de la Segona República experimentara una autèntica era daurada. Són anys d’intensos canvis viscuts al mateix ritme que la resta de la societat. Les Falles són percebudes com una festa urbana i moderna, com una vivència i posada en acte de la identitat valenciana. Amb la proclamació de la República i la construcció

el seu suport permanentment per ser una festa popular, amb sentit crític i pel seu qüestionament del poder. En aquests anys, els va permetre ser un vehicle polític de l’esquerra i una reacció oposada a la festa religiosa o més tradicional. En el subtrahend destaca les limitacions de manifestacions religioses externes a la dècada dels 30, la qual cosa va suposar la decadència del Corpus com a festa major. Aquesta actitud cal emmarcar-la en un context molt determinat: la modernització de la ciutat, amb una intenció d’expressar la unanimitat, la convergència i l’ascens de les falles a la categoria de festa major. Vist pels propis intel·lectuals de l’època com un apèndix més de l’alliberament polític republicà i de la lluita popular front als vells estaments polítics i religiosos. Entre les fites d’aquesta etapa destaca que es crea la Setmana Fallera, consoliden la seua funció o naixen el Comitè Central Faller i l’Associació d’Artistes Fallers, es creen nous festejos de masses, creixen les comissions falleres per tots els barris de la ciutat i en noves poblacions, les dones ocupen l’espai públic de la festa —i no sols com a falleres majors—, els més menuts s’incorporen definitivament a les Falles, i es produeix un extraordinari desenvolupament artístic del nou règim democràtic, la festa fallera, que ja en

tant als tallers com en altres disciplines associades

la dècada dels vint havia donat acte de presencia

com ara el cartellisme o la música.

com per a convertir-se en la festa major de la ciutat,

Una vegada finalitzada la guerra, les falles tornaran

aconsegueix quotes mai vistes d’extensió en el temps

a celebrar-se el març de 1940 però perdent la

i l’espai, d’institucionalització i de consolidació a

particular idiosincràsia d’arrel popular i contestatària

tots els nivells, despertant l’atenció dels mitjans

mitjançant un procés d’instrumentalització per part

de comunicació de masses. I és que la cultura, i

del poder franquista. La dictadura reinventarà la

l’administració republicana, li va brindar a les Falles

tradició de la festa per a crear una veritable ortodòxia

fallera que li servirà de legitimació ideològica. És a dir, les Falles es posaren exclusivament al servei del Règim i del Movimiento a traves de la coerció, la censura i la imposició de màximes ideològiques en la cultura inspirades fonamentalment en l’integrisme catòlic i conservador. En endavant s’hauran d’evitar les critiques de signe polític desterrant-se tot allò considerat com malcarat, grotesc i “plebeu”; fomentant per contra l’art, la pulcritud i espiritualitat, la gràcia, l’enginy i el bon gust.

Bibliografia

Aznar Soler, M., Barona, J. i Navarro Navarro,

J. (2009). València, capital cultural de la República (1936-1937). València: Universitat de València.

Alarte, J., Alcañiz Chanzá, J. i Ariño

Villarroya, A. (1990). Historia de las fallas. Valencia: Levante, El Mercantil Valenciano.

Foko, K. (2018). Las fallas antifascistas.

[online] Kaos en la red. Available at: https:// kaosenlared.net/las-fallas-antifascistas/ [Accessed 9 Dec. 2019].

Uv.es. (2019). Cultura - Guia Urbana. [online]

Available at: https://www.uv.es/republica/plano/ cultura/cultura9.htm [Accessed 9 Dec. 2019].

Pablo Molina Historiador

No sabem ni qui, ni quan el van plantar ací a la

en un dels banquets que hi ha al voltant d’ell. Em

nostra plaça. Pareix que haja estat des de sempre,

va cridar, volia parlar amb mi, es trobava molt

jo sempre l’he conegut ací plantat, observant-nos.

solitari i tenia moltes coses a contar-me. De com

He preguntat als meus pares i a les persones més

aquesta plaça havia estat plena de vida, una de la

majors que conec per ell, i pareix que siga immortal.

de més vida de Carcaixent. Hi havia en ella fins a

També ells sempre el recorden ací. En ningú que haja

quatre hostals. Quasi res! Dos eren la posada de

parlat sap dir-me ni és capaç de recordar la nostra

Sant Pasqual i un altre l’hostal del tio “Cabotet”.

plaça de la Constitució sense aquest arbre. I si, estic

Fins fa no massa anys, aquesta plaça envoltava un

parlant del plataner que ens mira constantment i

teatre (el teatre “Apolo”), la fonda, una impremta (la

guarda en els anells de la seua corfa tots els records

impremta Cuenca), una fàbrica de gel i llimonades

i fets que s’han desenvolupat a la plaça com si d’un

(el negoci de “Learreta”), una botigueta de menjar,

disc dur es tractara.

els taxis i el casino (la Penya Esportiva). També em

Una vesprada del mes de març, estava jo assegut

va dir que aquesta plaça s’ha anomenat al llarg de la seua vida amb molts diversos noms: plaça de les gallines, dels melons, dels hostals, de “Castelar”, dels taxis, de José Antonio i actualment Plaça de la Constitució. Em contava tot açò amb molta melancolia i nostalgia. Jo estava embadalit sentint l’arbre parlar i li vaig preguntar què havia sigut de la nostra falla en els seus orígens, i ell em va referir, li agradava el tema, com un grup de persones es va ajuntar per tal de fer una falla. Cal veure com un grup tan menut de persones pot arribar a fer coses tan grans, que malgrat totes les adversitats que van patir durant tots aquests anys, encara continuen al peu del canó. Des de 1947, any en què s’inicià la falla, he vist diferents etapes en la vida social carcaixentina, diferents canvis de govern, i canvis també de denominació de la plaça. Jo he estat sempre ací i he vist passar molta gent. No tinc cap dubte que

aquest grup de fallers eren molt “cabuts” i constants,

plena de vida de nou. Els xiquets jugant i tirant

per això els van anomenar la falla dels cabuts. Gent

petards, els adults treballant en equip muntant la

diferent que malgrat els diferents punts de vista, al

falla i els més majors disfrutant de veure totes les

remat seguien treballant tots junts i gaudint de la

noves generacions que continuen fent la seua llavor,

festa fallera.

seguir vetlant per la festa fallera.

En tot açò estàvem quan em vaig adonar de l’hora que era i calia tornar a casa. Quan em vaig alçar del

Bibliografia

banquet per tal d’anar-me’n em va tornar a cridar, i

em va pregar que no el deixarem mai sol, que estava

1. David Vidal Sanmiguel.

tot l’any desitjant que aplegara març i veure la plaça

Editor. Febrer 2016

Història de les Falles de Carcaixent. Volum

Editorial el Petit

“Historia de Carcagente”. Francisco Fogués

Juan. Edita M. I. A. Carcaixent. Maig 2000

Carcaixent Biografía d’un poble de la Ribera

Alta. Eduard Soleristruch. Edita M. I. A. Carcaixent. 1a edició maig 2001

Riky

, La nostra Comissio

Recompenses COMISSIÓ ADULTA

Bunyol d’or amb fulles de llorer:

Bunyol de coure infantil:

ISAAC TORMOS ORTUÑO

ISMAEL MARTÍNEZ ARROYO ADRIÁN CARSIN GUERRA

Bunyol d’or: EVA CAMARENA SÁNCHEZ LAURA PEDROS CONEJERO

Bunyol d’argent: FERRAN SUÁREZ SAYAGO ALICIA LLORENS ANDRES LAURA PASCUAL ALBELDA

Bunyol de coure: ALBA SEGURA COSO COMISSIÓ INFANTIL

Bunyol d’or infantil: PAU ALBELDA MOYA ADRIANA ROS PONS SARA TORMOS COGOLLOS JOSEP CALATAYUD LILLO RAFA DIERT SEGUÍ

Bunyol d’argent infantil: ANDREU CONDE TALAVERA VALERIA ROS PONS LAURA SEGURA COSO

MillorFallera de Carcaixent

AMPARO SOLER LOZANO

Millor Fallera de Carcaixent ENHORABONA!

Hola amics fallers: Què puc dir que no sapigueu? Sóc fallera al 100%, porte la falla en la sang, igual que la meua família, i sóc part d’una gran comissió, la Falla Plaça de la Constitució. Vivim a la millor terra del món, València, i dins d’ella, el nostre poble, Carcaixent, bressol de la taronja, on hi ha 12 comissions que fan que la festa fallera esclate de bellesa, soroll, color i olor. Per a mi, les falles comencen el 20 de Març amb reunions, feina, mal de caps, i acaba en eixos tres dies frenètics de cercaviles, música, festa, flors i foc. Aquest nomenament és la màxima distinció que pot tindre una fallera carcaixentina. Per això no vull oblidar a tots els presidents, falleres majors, falleres majors infantils, presidents infantils, padrines, padrins i als fallers que ja no estan que han format part de la meua vida fallera. Per tot això, que visquen les falles!

Amparo Soler

Recompensa a tota una vida de treball per les Falles de

Carcaixent

INSIGNIA D’OR A TÍTOL PÒSTUM DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE CARCAIXENT MARUJA GÓMEZ OLASO

per a Maruja Estimats fallers, Volia dedicar aquestes paraules a la meua àvia Maruja, gran fallera i una de les dones fundadores d’aquesta comissió, falleres que sota l’ombra dels seus marits feien igual o fins i tot més que ells. Ella al costat del meu avi Paco, sempre ens han inculcat l’amor per les falles i a saber-les viure des de dins. No puc oblidar mai com sempre que t’adonaves que anàvem a vestir-nos de fallers pujaves per a ajudar-nos i com em vas ensenyar a posar la mantilla el dia de l’ofrena. Conforme passaven els anys, ja no podies fer molt però igualment pujaves i t’asseies allí només per a contemplar a la dona fallera. Gaudies veient a les teues besnetes vestides de falleres, sempre ens deies el mateix, que què boniques anàvem i com d’orgullosa estaves. Tal vegada era amor d’àvia... però per a mi el més pur i incondicional. Gràcies a vosaltres i als meus pares, em vau fer Fallera Major d’aquesta comissió i després Fallera Major de Carcaixent. Amb quins ulls em miraves! Quin orgull tenieu com a fallers de tota una vida! Només em queda acabar dient-te que continues, juntament amb el iaio, allà dalt fent falla, perquè cada tro de cada coet us ressonarà. Gràcies per tot! Et vull molt! Silvia Pons Pla

, Maruja Gomez Olaso Passen els anys i la nostra Comissió celestial es va engrandint. Enguany has sigut tu Maruja, la que t’has unit a ella en companyia del teu marit, el Sr. Paco, del Sr. Enrique i tants més. Un any més, ens retrobem amb les falles amb l’amarg regust de la sensible pèrdua d’una persona molt estimada per la Comissió, una persona que mentre la força física li ho ha permés, ha estat sempre secundant la faena de la Falla. Els més veterans de la Comissió, sempre recordarem quan amb companyia de la Sra. Enriqueta, de la tia Dolores, la tia Lucieta i altres, us ajuntàveu en el casal per a fer-nos els bunyols per a la setmana fallera i així de pas omplíeu amb el seu aroma tot el parador i tot el carrer. Bunyols que eren l’enveja de tot Carcaixent. La teua trajectòria fallera ha sigut quasi innumerable. Ja en l’any 45, vas pertànyer a la Cort de la Bellesa Fallera de la Falla plaça del Cabdill, títol que a les hores es feia servir per a nomenar a la Fallera Major. Així mateix, en 1949 vas ser tu la Fallera Major de la Falla del Passeig i després, tota la teua vida en la nostra Comissió. Has sigut tota una icona per a la dona fallera carcaixentina, una de les dones precursores en el món faller a Carcaixent, que vas ser, malgrat els temps que corrien, una de les falleres iniciadores de la integració de la dona en les comissions falleres com a tals i que ha portat a la dona fallera carcaixentina a l’estat en què es troba en l’actualitat. A més a més, has sigut dona de President i gran faller com ho va ser el teu home, el Sr. Paco i mare d’una gran estirp fallera que ja va per la seua quarta generació. Has sabut transmetre i contagiar als teus, el teu amor per les falles i el teu esperit

faller que sempre ens quedarà en el record. En definitiva, tu has sigut un espill en què mirar-se. Va ser el 15 del passat mes d’octubre, quan la teua ànima fallera va volar al cel i ens deixà tristos i apesarats. Ara ens mires des d’ahí dalt amb la teua serena mirada i el teu etern somriure en la boca, transmetent-nos forces per tal de seguir endavant amb la nostra Comissió Fallera ací en la Terra, com tu hagueres volgut que es fera. Tan sols tenim paraules d’agraïment per tot el que has fet i representat per a nosaltres, sempre et portarem als nostres cors i mai t’oblidarem. Quan vejam una cercavila, durant l’Ofrena o quan estiga’m celebrant un dinar al parador, mirarem el vostre racó i et veurem amb companyia de tots els altres. Però no hem d’estar afligits i angoixats, perquè tu vas ser una persona molt alegre i no hauries volgut això. Ara, ha arribat el final del teu immesurable treball, l’última parada en el teu camí i és el torn de què descanses en pau i serenitat. Riky

Terra de taronges MÉS QUE UN CÍTRIC

Des de ben menuts ens han ensenyat alguns dels

cítrics

per

tal

d’aconseguir

nous

materials

beneficis que tenen els cítrics valencians com la

biodegradables o, fins i tot, combustible ecològic.

taronja. Però eixos són tots? Olfacte: Les nostres taronges estan connectades amb els nostres sentits. A més a més de gaudir-les mitjançant

L’olor de la taronja és característic de la nostra terra.

el gust, podem experimentar diferents emocions

Un olor fresc que podem trobar en molts productes

amb la resta de sentits.

o inclús fer-los nosaltres, com bé podrien ser els ambientadors o els suavitzants per a la roba. Tant

Gust:

l’olor del cítric com la de la flor del taronger són olors que s’utilitzen per fer perfums. D’eixa forma,

La taronja és una fruita rica en antioxidants i en

podem portar l’aroma de la nostra terra i de les

vitamina C. Esta fruita i les seues diferents varietats

nostres arrels a tots els llocs.

són la llepolia intel·ligent de tots els valencians. Un aliment sa, dolç i fàcil d’integrar en qualsevol

Vista:

recepta. S’utilitza per a fer suc, postres, guarnicions, etc. Però sobretot, les mandarines són una de les

Una forma de donar a conèixer els nostres productes

varietats excel·lents per als més menuts de la casa.

és utilitzar-los per decorar les nostres cases. Amb

Gràcies als seus gallonets, els menuts poden divertir-

elles podem fer centres de taula combinant-les

se mentre mengen sa.

amb flors i fruites, una activitat perfecta per fer-la en família i fer conèixer als més menuts totes les

Tacte:

possibilitats dels nostres productes autòctons.

La pell de la taronja, amb textura rugosa, no passa

També podem decorar la casa amb la pell de les

desapercebuda en les mans de cap valencià. Una

taronges. Si les pelem en forma d’espiral, podem

part d’un producte esplèndid que es pot utilitzar en

crear guirnaldes per mantenir un ambient festiu en

la salut i higiene diària. Amb ella podem netejar-nos

l’interior de les nostres vivendes.

les mans d’una forma natural. A més a més, pot servir per encendre la llar. Si deixem

Oïda:

assecar la pell junt a la xemeneia, quan estiga seca, servirà per encendre el foc d’una manera ràpida i

El lloc de desconnexió de molts valencians és la terra.

utilitzant un residu natural.

Molts acudixen als seus camps per poder descansar

També s’està investigant amb els residus d’aquests

i escoltar els sorolls de la natura. La tranquilitat,

l’aire pur i la poca contaminació acústica fan que siga possible la desconnexió del ritme frenètic del món que ens envolta.

Una passió per la terra i els nostres cítrics que ha anat heretant-se de generació en generació, i que a dia d’avui, seguim lluitant per que continue. Cada vegada el camp és més necessari i menys valorat. Hem de canviar esta opinió per poder conservar la nostra identitat com a valencians. Tenir en compte l’esforç de tantes i tantes famílies valencianes que es dediquen a les seues terres per intentar sobreviure d’ella. Aquest escrit va dedicat a totes eixes famílies que lluiten per seguir mantenint el patrimoni valencià en el més alt de la nostra societat. JUAN PICOT Citricultor

Gastronomia Valenciana RECEPTA DE LA PAELLA

Nombre de comensals: 10

- Sal: 66 g

Localització: València, Carcaixent

- Tomaca: 400 g (La tomaca deu estar ratllada)

Tipus d’arròs: Arròs Bomba

- Aigua : 3,60 l. (Q1) + 3,65 l. (Q2)

Temps de cocció de l’arròs: 21 minuts Temps estimat

elaboració recepta:

PREPARACIÓ:

Preu aproximat per comensal: 1,55 € Fregir carn i verdures INGREDIENTS/ UTENSILIS:

- Prepara tots els ingredients segons les quantitats indicades en la recepta. Tingues preparada també

- Paella de Ø50cm

l’aigua.

- Oli d’Oliva Verge Extra: 0,23 l

- Els pimentons rojos tallats en tires, els alls tallats

- Alls: 3 grans d’all trossejats en làmines (si només

en làmines o enters sense pell, la tomaca ratllada,

es vol el sabor, enters sense pell, per a després

la carn en trossos xicotets, la bajoca tallada en 3

retirar)

trossos, les carxofes pelades i en 8 trossos, el garrofó

- Carxofes: 4 unitats (Es poden posar o no. La

sense baina, els fesols en aigua, els fesols blancs

carxofa enfosqueix el color de la paella, encara que

sense baina i els fesols blancs en remull.

el sabor és exquisit).

- Aboca l’oli en la paella, anivella-la, encén el foc i

- Faves: 1/4kg de faves pelades. (opcional)

quan l’oli estiga calent, sofrig els pimentons a tires

- Arròs: 1kg

i els alls sencers. Quan estiguen ben sofregits els

- Safrà: 0,4g (Safrà pur, no colorant alimentari)

pimentons, reserva’ls per al final i retira els alls

- Colorant: 4g (Aquest sí, colorant alimentari)

fregits. Afig llavors tota la carn (reservant els fetges).

- Conill: 1,1kg trossejat.

- Afig part de la sal a la carn i frig-la lentament

- Garrofó fresc sense baina (Fesol de la peladilla):

fins que estiga uniformement daurada (30 minuts

250 g.

aprox.). Després aparta la carn als extrems de la

- Fessol Blanc sense baina (Tavella): 150 g.

paella.

- Bajoca plana (Ferradura): 250 g.

- Afig en el centre de la paella la bajoca, el garrofó,

- Pimentons Rojos: 2 unitats trossejades a tires.

la tavella, la carxofa i el fetge.

- Pebre roig dolç: 5 g

-Sala la verdura i frig-la lleugerament durant 3

- Pollastre: 2 kg trossejats (Se li pot llevar la pell o

minuts.

bé deixar-la)

- Retira la verdura als extrems i afig ara en el centre

- Pilotes: de 10 a 16 unitats (opcional)

de la paella la tomaca natural ratllada amb el pebre

- Romer (opcional): 5 rametes (Es posa al final de la

roig i una mica de sal.

cocció de l’arròs)

- Frig-los lentament a foc molt baix i removent

constantment (perquè no es creme el pebre roig)

enèrgicament la paella agafant-la per les anses per

durant 5 a 7 minuts com a màxim.

a assegurar que l’arròs està distribuït uniformement. - A mitja cocció, més o menys, col·loca les tires de

Bollir carn i verdures

pimentó de manera radial per a donar vistositat a la

- A continuació aboca la primera quantitat d’aigua

paella. Passats 3 minuts, prova-la de sal i rectifica si

Q1 = 3,60 litres i posa el foc al màxim per portar a

és necessari.

ebullició.

- Quan s’ha complit el temps exacte de cocció que

- Quan comença a bollir, pren en aquest moment

indica la recepta, baixa a foc lent i deixa-la 2 o 3

la referència del nivell de l’aigua en la paella (pots

minuts més perquè es faça el “socarrat”. Després,

utilitzar la paleta, una regla...).

retira la paella del foc i deixa-la reposar 10 minuts,

- Aquest pas és molt important, perquè és la

si és que pots esperar.

referència per saber després el moment exacte en

- Acompanya la paella amb un bon vi negre de la

el que cal abocar l’arròs.

terra. Com per exemple un vi de la comarca

- Afig a continuació la segona quantitat d’aigua

d’Utiel - Requena.

Q2 = 3,65 litres, colorant al gust i la resta de sal. - Quan esclafisca a bollir, regula el foc perquè bulla uniformement i a velocitat moderada i afig el romer

BON PROFIT!

(opcional). - Retira el romer al cap de 3 minuts d’haver-lo afegit. - Afig el safrà aproximadament 5 minuts abans d’abocar l’arròs. Mou amb la paleta el caldo perquè quede distribuït uniformement. Coure l’arròs - Quan l’aigua arribe a la referència que havies pres després d’abocar la primera quantitat d’aigua, és el moment de posar l’arròs. - Pren l’hora i minuts exactes. Aboca l’arròs distribuït per tota la paella. - Deixa bollir de manera moderada el temps indicat (21 min). L’objectiu és que la paella s’asseque quan es complisca aquest temps. Ni abans ni després! - Durant els 12 primers minuts, cada 4 minuts agita

NOELIA ALBERT

MONUMENT INFANTIL L’educació no ha d’ensenyar què ser ni com ser-ho, sinó que ha d’ensenyar a pensar què és vol ser i com es vol ser-ho. Per això hem d’aprendre des de ben menuts els valors de la LLIBERTAT, el RESPECTE, la IGUALTAT, l’HONESTEDAT i la JUSTÍCIA.

MONUMENT GRAN Els pirates ja han aplegat al nostre poble. Han saquejat l’ajuntament. Busquen la fortuna de tots els de Carcaixent. Per fer accions poc nobles. La avarícia els ha corromput i el tresor més valiós es quedaran. Sols tenim una oportunitat per llevar-li-lo de les mans.

Art entre costures FER ART AMB LES MANS

La riquesa de la festa valenciana comença amb

brodades amb diferents tipus de fils. En tenim

la indumentària. Com un tros de tela i unes mans

daurades, platejades i brodades en diferents colors

poden crear una obra d’art tan espectacular?

amb dibuixos florals molt bonics.

Veure una tela, ja siga una seda natural, un espolí,

A més, caldria complementar aquesta indumentària

un brocat o un “rayón”, tots tenen una vistositat

valenciana amb el calçat, les calces, el cancan, els

impressionant. Un producte colorit i alegre que

pololos, sinagües i la xambra.

transmet l’essència de la festa valenciana. Per acabar de vestir a la dona valenciana, ens Per a vestir una dona fallera, primer s’ha d’escollir

faltaria completar el vestit amb les joies, pentinats

quin estil d’indumentària vol lluir. Hui en dia són

i peinetes. Elements que fan lluir a la dona fallera

quatre els models més sol·licitats: el del segle XIX,

i aporten un caràcter únic a l’elegància d’aquesta

el del segle XVIII, el de “huertana” i el que més revol

tradició.

ha tingut estos últims anys, el cosit a l’antiga. D’altra banda, no em puc oblidar la indumentària Quan tinc l’oportunitat d’elaborar un d’estos vestits,

tradicional masculina. Ells també formen part de

em pose a pensar quin model podria quedar-li

l’essència i la festa fallera.

millor a cadascuna d’elles. Com els lluiran davant de tots els seus quan vagen vestides amb ells. I

Abans, els homes vestien sols amb un model,

gaudisc pensant que tota eixa felicitat, en part, ha

el negre, que popularment l’anomenàvem de

sigut gràcies a la meua feina.

“cucaracha”. La tradició de lluir distints models també s’ha anat obrint pas cada vegada més en

l’hora

confeccionar-lo,

pense

quins

el terreny de la indumentària masculina, i hui en

complements poden aportar més bellesa, si cap, al

dia poden vestir diferents models de la vestimenta

vestit. Com posar les puntilles, passamaneries, cintes

fallera com és el model de torrentí o el de saragüell.

i els xicotets detalls per a que siga únic i transmeta com és cadascuna d’elles.

En funció del tipus d’indumentària escollit, es confeccionarà un model de jupetí distint, apropiat

Una part molt important de la indumentària són

per a cada un d’ells. Tenim jupetins oberts, creuats

les manteletes. Eixes peces que donen elegància

amb dos tires de botons i tancats amb una tira

al resultat final. Esta part sol anar en concordança

de botons. Cada un d’estos models també va en

amb el tipus de model que s’escull. Són teles

concordança amb un tipus de pantaló. Tal i com

confeccionades, en general, a mà, que estan

anomenava abans, podrà ser d’estil torrentí o

saragüell. Els vestits dels homes també es poden completar amb el calçat, les calces, els lligacames, la camisa i la faixa. Per acabar d’engalanar la indumentària masculina s’ha de posar un mocador al cap. Aquesta part, junt amb la faixa, és la part més divertida. Hi podem trobar distints estils de nusos per poder donar-li un punt personal a cadascun d’ells. Totes aquestes coses formen part del meu dia a dia. Gaudisc confeccionant i dissenyant cada un dels vestits tradicionals de la meua terra. Un món que m’aporta molta il.lusió i satisfacció quan veig la felicitat en les cares de tots els fallers i falleres. MONSE CARAÑANA I REME PIERA

Modistes

LA VIDA Dâ€™UN ARTISTA

Esdevé obrir la caixa de Pandora. Deixar eixir els records i viatjar en el temps fins la porta d’un taller del carrer La Taleca; és l’estudi de l’artista don Antonio Lacasa i Salom. Obrim la porta i ens endinsem. La primera visió és impossible que et puga decebre. Cavallets, olis, paletes, pinzells, talles d’escaiola, rotllos de llenços, bastidors de fusta, vitralls, trossos de decorats de teatre, múltiples gerros i atuells que li servien per a la composició dels seus quadres, esbossos de decoracions de palaus, d’antigues sales de cinema, d’estands de fires, carrosses de la Batalla de les Flors i fins i tot l’enciclopèdia literària de l’esfera a la qual li va fabricar un moble a propòsit donat el

Pugem l’estreta escala mentre ens ensopeguem

seu volum, i que es trobava en el taller de darrere

amb els múltiples cartells de Setmana Santa, Moros

del pati. La teoria del caos. Però eixe era el seu ordre,

i Cristians i fores que havia elaborat per a distintes

i també la seua vertadera imatge. L’artista en el seu

ciutats. Quan arribem al primer pis ens trobem

estat pur, on ell es sentia còmode.

amb l’artista docent. Allí entre bustos romànics d’escaiola, trossos de mans i peus, motlures i la Venus de Milo, solament amb uns simples focus de llum, ensenyava els seus alumnes amb el carbonet i l’esfumí en mà, inclús de vegades amb els seus propis dits, l’art del clarobscur, projectant llums i ombres a les figures per explicar el volum, la simetria, la profunditat i el sentit de la perspectiva (eixa que molts no dominaran com ell en tota la seua vida), fins fer-los comprendre el secret del dibuix. La base de tot artista. Seguim pujant fins el segon pis i allí descobrim infinitat

marcs

distintes

èpoques,

ferramentes penjades a les parets, mobles antics,

escaires i cartabons, i fins i tot un vell sofà en el que

t’incitava a escoltar i aprendre ja que mai et deixava

descansava i reflexionava. Però al girar la mirada

indiferent. Del seu vocabulari fàcil ple d’improperis

ens ensopeguem amb la joia de la corona: la secció

malsonants quan s’enfadava. Els llargs silencis

d’una casa de nines que havia fabricat amb tot

en l’estudi en la seua companyia sols alterats pel

tipus de detalls, i l’havia decorada amb miniatures

grinyolar d’un carbonet i el subtil soroll del lliscament

de mobles, cuines, banys, que ell mateixa havia

d’una punta afilada de llapis mentres copiaves una

confeccionat per a la seua benvolguda i única filla.

i una altra vegada totes aquelles làmines, cada

Ací apareix l’artista pare.

qual més difícil, per tal d’aprendre a enquadrar un dibuix. De com et corregia la postura de la mà

Esdevé parlar també de l’artista amic, aquell qui es

alçada o la manera d’asseure’t. Sempre en busca

s’asseia en les tertúlies del musical al voltant d’un

de la perfecció, i quan quasi l’havies aconseguida,

café mentres dibuixava en qualsevol tovalló o tros

recolzava la seua ruda i forta mà sobre el teu muscle

de paper diminutes vinyetes satíriques o retratava el

com signe d’aprovació i estima. L’obscuritat en la

rostre d’algun amic amb eixe carbonet que sempre

penombra mentres s’asseia al teu costat i visionaves

portava a la butxaca. Memorables partides amb don

amb ell les diapositives de centenars de fotografies,

Hilario Sabater, don Víctor Millet i altres, jugant-

una altra gran afició seua, que havia realitzat al llarg

se alguna cosa més que l’honra; de vegades fins i

de la seua vida sobre paisatges, palaus, quadres i

tot amb to burleta apostaven per qui enterraria

enteixinats mentre fumava. Encara puc percebre

a qui abans. Eixa aposta sempre la guanyà don

l’aroma del seua tabac i puc veure flotant el fum

Hilario;

per davant del focus de llum del projector.

Montonet,

tute

subastado,

chamelo,

sempre acompanyats del plat amb les monedes de les apostes que anava rodant en la taula contra

Esdevé somiar per últim que ara, l’artista, el pare i

direcció de les agulles del rellotge. Eixe plat que,

l’avi estarà muntant una timba amb els seus amics,

quan anàvem el meu germà i jo e veure’l i a donar-

amb café i confitures incloses, mentre perfila el

li una besada, esperàvem que estiguera a la seua

fràgil art del senzill gest d’una bella Verge. Esbossa,

dreta per a que ens donara algunes (sempre ho feia)

construïx i decora un templet per a ella al temps

i així anar-nos-en directament a la confiteria del seu

que modela amb escaiola ales noves per als àngels,

amic Justo, a escassos vint metres, i comprar-nos

blanc i negres, per a després acolorir-les amb la

aquells inigualables merengues de café. I ací és on

mateixa paleta de colors i pinzells amb els que va

apareix l’artista avi.

pintar la majestuosa milotxa de cua infinita amb llaços fabricats amb trossos de llenços i paper que

Esdevé recordar el seu dur caràcter, tossut, de veu

un dia va fabricar, amb les seues pròpies mans, per

profunda, eixe tipus de veu que quan et parlava

al meu germà i per a mi.

Esdevé finalitzar este viatge. Per favor, deixeu oberta la vostra caixa de Pandora.

EDUARDO I PEPE RAMÍREZ Néts de l’artista

Programa de Festes

FEBRER

09:00h, trasllat dels trastos necessaris del parador al parc Navarro Daràs, on s’esmorzarà. En acabar, preparació del XXXIV CONCURS DE PAELLES RICARD 2020.

21:00h, sopar d’entrepà al parador. Després rematarem les tasques de la cavalcada.

FEBRER MARÇ

14:00h, dinar al parador. 17:00h, al parador i amb la indumentària fallera, cercavila per arreplegar als càrrecs. 19:00h, Crida des del balcó de l’Ajuntament. Després, inauguració de l’Exposició del Ninot al centre comercial. 22:00h, sopar de la Crida al lloc on es designe.

14:00h, dinar al parador. A l’hora que es designe i ja disfressats, concentració a la plaça, des d’on acudirem al carrer Boticari Bodí per a la Cavalcada del Ninot. Seguirem l’itinerari de costum, acabant al Passeig. Es prega màxima puntualitat. 21:30h, sopar d’entrepà al nostre parador. 00:00h, lliurament dels premis de la Cavalcada del Ninot al Passeig.

21:00h, sopar d’entrepà al parador. Es prega màxima puntualitat ja que en finalitzar, assistirem a l’Entrega de Recompenses al Magatzem de Ribera.

MARÇ

FEBRER

21:00h, sopar d’entrepà al parador i entrega dels Ninots Indultats al C.C. Ribera del Xúquer.

21:30h, VI D’HONOR al parador. Es prega màxima col·laboració per part dels fallers.

MARÇ

FEBRER

12:00h, FESTA INFANTIL al casal oferta pels Càrrecs Infantils. Durant tot el dia hi haurà jocs, inflables i molta diversió. Per a finalitzar, un gran berenar. 14:00h, al nostre parador, concurs de menjars valencians amb les modalitats de dolç i de salat.

MARÇ

A l’hora que es comunique, Plantà dels monuments. Es prega màxima assistència. 21:00h, sopar d’entrepà al nostre parador. En acabar, preparatius per a la discomòbil . 23:30h, discomòbil al carrer a càrrec de DJ LIYO.

MARÇ

Acabarem de fer els últims retocs als monuments. 21:00h, sopar d’entrepà al nostre parador. En acabar, els nostres càrrecs rebran les tradicionals Albaes.

09:00h, visita del Jurat Qualificador a les falles grans i infantils plantades a Carcaixent. 09:30h, per carregar les piles després de tota la nit al ras, esmorzar allà on es designe. 17:30h, concentració per eixir de cercavila, arreplegar als càrrecs i assistir a l’Entrega de Premis.

MARÇ

21:30h, sopar d’entrepà al parador per calfar motors per a la Setmana Fallera.

08:00h, despertà. Tot seguit, esmorzar oferit per la Fallera Major Infantil i pel President Infantil. 14:00h, dinar al parador a càrrec de la falla. Es passarà una llista per apuntar-se. 18:30h, concentració al parador per arreplegar als càrrecs i eixir de cercavila. 22:00h, sopar al parador. Després, II Concurs de Playback. Prepareu-vos una bona cançó i vestuari per poder passar una nit molt divertida. En finalitzar el concurs, festa al casal.

MARÇ

19:00h, recepció del M. I. Ajuntament a les Falleres Majors de Carcaixent, Junta Local Fallera i Comissions Falleres. 20:00h, Lliurament de Premis al Passeig. En finalitzar, cercavila per a festejar els premis que ens hagen donat. 21:30h, sopar al parador. Després, entrega de recompenses d’argent, coure i or per a infantils i majors. En acabar, festa al casal.

08:00h, despertà. Tot seguit, esmorzar allà on es designe. 14:00h, dinar al parador a càrrec de la falla. Es passarà una llista per apuntar-se. 17:30h, concentració al parador per assistir a l’Ofrena de Flors. Es recorda que totes les falleres deuen assistir amb la pertinent mantellina. 21:00h, sopar al parador. En finalitzar, festa al casal.

MARÇ

08:00h, despertà. Tot seguit, esmorzar oferit per la nostra Fallera Major. 12:30h, concentració al parador per eixir de cercavila per la ciutat. 14:00h, mascletà al pàrquing del C. C. Ribera del Xúquer. 14:30h, a La Masia (La Pobla Llarga), dinar oferit pels nostres càrrecs. Cal assistir amb la indumentària fallera pertinent. 17:00h, eixirem de cercavila pels carrers de Carcaixent. 21:00h, Cremà de la Falla Infantil. 22:00h, puntualitat per a sopar al parador. Una vegada finalitzat el sopar, prepararem la Falla Gran per a la Cremà. A partir de les 23:00h, Cremà de les Falles, segons l’ordre que marquen les autoritats competents.

NOTA IMPORTANT: Tot aquell que no estiga al dia en els pagaments de la comissió no podrà participar en les activitats falleres.

, Tradicio, i innovacio NOUS MATERIALS PER A LES FALLES

Les Falles són una festa amb història, amb arrels a la

recollir cadires velles o portes abandonades junt als

nostra terra, i on destaca la tradició més valenciana.

contenidors.

El calendari faller, la indumentària, els llibrets de

És el cas de comissions com Castielfabib-Marqués

falla, la crítica, els monuments. O potser aquests

de Sant Joan de València, qui en 2015 va plantar

últims no.

una falla infantil amb influència arquitectònica, sostenible i participativa. Es tractava d’un elefant

Actualment s’utilitza el poliestirè expandit (conegut

construït amb més de 6.000 tubs reciclats de cartró.

com suro blanc) per a donar forma als ninots que es planten als nostres carrers durant la setmana fallera. Un material plàstic que, tot i ser lleuger, barat i fàcil de treballar, en entrar en combustió resulta molt contaminant. Per això, i amb el nou paradigma de la sostenibilitat, el món de les Falles és planteja des de fa uns anys l’impacte que té aquesta festa sobre el medi ambient. Una altra comissió que aposta per combinar Per una banda, des de la Regidoria de Cultura

l’exploració de llenguatges artístics contemporanis,

Festiva de l’Ajuntament de València es convoquen

l’humor i la innovació a partir de materials

els premis a les falles innovadores i experimentals,

biodegradables o biocombustibles és Tarongers-

amb l’objectiu de fomentar la creació de nous

UPV-Camí de Vera de València. L’any 2016 plantaren

projectes de falles, tant grans com infantils que, pels

una esfera geodèsica icosaèdrica de 8 metres de

seus elements, tractament dels temes i materials,

diàmetre que estava recoberta de planxes de fusta,

tinguen un

creant així un espai expositiu per als visitants.

concepte innovador i experimental.

Un dels aspectes que es valoren en aquest concurs és la utilització de materials no contaminants ni perjudicials per al medi ambient. Les comissions que participen aquest any aposten per projectes que utilitzen fusta, paper o cartró com materials per fomentar la sostenibilitat. A més, en anteriors edicions, alguns artistes han apostat per

Finalment, la comissió Borrull-Socors aposta per

polisacàrids naturals i compostos orgànics derivats

rescatar les essències del passat i tant l’any 2018

de la cel·lulosa, i es pot manipular de dues maneres:

com el 2019 agafaren cadires i portes velles dels

o bé mitjançant els tradicionals motlles d’escaiola, o

contenidors i jugaren amb la repetició, treballant

bé amb la impressió 3D. No obstant això, el problema

d’aquesta manera amb les formes i l’estètica. Es

és que falta infraestructura per a poder generar el

tracta d’una manera de reviure la nostra cultura i la

material de manera industrial, i així obtindre tot el

nostra tradició, a més de reutilitzar objectes usats.

material necessari per a una falla. Parar-se i replantejar-se la manera en què les Falles poden contribuir a millorar, o solament no empitjorar, el medi ambient suposa un gran esforç. És complicat aplicar nous materials ja que tot ha de ser combustible. Pot ser es necessite més imaginació per eixir dels costums, o també més diners per a investigació. Tant de bo siga recuperant l’ús dels materials tradicionals com la fusta, el paper o el cartró; o bé

A pesar d’utilitzar altres materials distints al suro,

amb nous materials més ecològics, el món de les

la tradicional crítica fallera está igual o inclús més

Falles ja ha començat a recórrer el seu camí cap a

present en aquest tipus de monuments.

una festa més sostenible per al nostre planeta.

Per una altra banda, també cal destacar el treball que està realitzant la Universitat Politècnica de

Bibliografia

València, on un grup de científics investiga sobre nous materials per als monuments que, en produir-

https://valenciaplaza.com/arte-que-se-

se la combustió, expulsen fums menys contaminants

destruye-las-desconocidas-fallas-experimentales-

que els materials utilitzats actualment. En 2017 i

de-valencia

2018 ja es van realitzar un parell de ninots per a la falla de l’Ajuntament.

http://dissenycv.es/somnis-de-pes-asi-fue-lafalla-mas-animal-de-nituniyo/

Es tracta d’una alternativa ecològica al suro, i pren com a base la palla d’arròs. Aquesta pasta inclou

http://nituniyo.eu/

https://valenciaplaza.com/el-reinado-delcorcho-blanco-llega-a-su-finasi-se-fabricaran-lasfallas-del-manana http://www.upv.es/noticias-upv/noticia8081-falla-upv-2016-es.html https://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/ fallas-diferentes-20180315184138-nt.html https://www.eldiario.es/cv/culturadefesta/ critican-reivindican-igualdad-investigacioncientifica_6_750384966.html http://www.fallas.com/index.php/es/mainjcf-es/main-secretaria-es/3486-xx-premios-defallas-innovadoras-y-experimentales

EVA CAMARENA Arquitecta

, , La historia de la polvora LA MÃ€GIA FALLERA

Si hi ha un material que sens dubte mescla tots el

La pólvora va creuar des d’Àsia fins a Europa a través

sentits, vista, oïda, olfacte, gust i tacte, és la pólvora.

de l’Índia i Orient Mitjà, on els àrabs van començar

Les llums que produïx, el rugit de les explosions,

a fabricar i a utilitzar la pòlvora en el segle XIII. La

l’olor del foc, el sabor de la cendra i el tremolor del

primera vegada que es va citar la pólvora a Europa

terra.

va ser pel científic i teòleg Roger Bacon en 1267. Encara que, conta la llegenda, que la fórmula arribà

Des que els xinesos el van descobrir, aquest material

en 1324 de la mà d’un monjo pelegrí. La recepta

de color fosc ha sigut una revolució en la Història. Els

consistia en la mescla de carbó, sofre i salnitre que

primers documents sobre pedres que produïen foc

el monjo va comunicar a l’abat d’un monestir en el

data de l’any 492 d.C. a Xina, encara que la primera

qual estava de pas. Al matí següent el monjo, que

recepta de la pólvora negra es va escriure en el segle

es trobava en la porta del monestir, va veure eixir a

IX. Des de la seua invenció es va entendre la seua

l’hoste. Pogué comprovar pels seus propis ulls amb

utilitat militar, per la qual cosa va ser convertida

horror que per davall de l’hàbit treia el cap una cua

en un secret d’estat. Però també es van fabricar

peluda: era el mateix diable! Aquell invent venia

els primers articles pirotècnics, amb els quals els

a pertorbar per sempre i a sembrar el caos en la

xinesos il·luminaven les seues celebracions, com per

societat.

exemple victòries militars, la proclamació d’un nou emperador o una bona collita.

Sens dubte es pot afirmar que l’aparició de la pólvora va pertorbar la societat europea pel fet que es va estendre tan ràpidament en els exèrcits de cada regne. Però també va passar a ser una peça clau en les celebracions, tal i com es fa actualment a casa nostra. Aquest material ha anant evolucionant fins a convertir-se en la pólvora que s’utilitza actualmente pels nostres pirotècnics. Per exemple, substituint el nitrat per clorat de potassi per a tindre una deflagració més lenta. Fins ara tenim una explosió, però com s’aconsegueixen aqueixos colors que podem veure cada nit durant les Falles? S’afigen més materials a la mescla com: sodi (daurat), bari (verd), coure (blau), estronci (roig) i titani (blanc). També hi ha compostos que canvien la manera en què es produeix la combustió, donant-los efectes

aparentment màgics: magnesi (més lluentor), antimoni (efectes de purpurina) i calci (colors més intensos).

Bibliografia: Aquesta aparent màgia és la que emociona a una Fallera Major quan la recullen per primera vegada, és la que ens fa vibrar durant una Mascletà, la que il·lumina els nostres ulls durant un castell de foc i la mateixa que ens fa sentir vius durant la setmana més especial de l’any. Però està únicament produïda per un ball d’àtoms. Àtoms que es cedeixen electrons, formant nous compostos i produint energia en forma de calor i vibració, és a dir, foc i so. Tot produït per: 10 KNO3 + 8C +3S -> 3K2CO3+3K2SO4+6CO2+5N2 Recorda tota la història a través dels segles i la màgia química que hi ha en cada masclet, recordaho cada vegada que n’encengues un, però tampoc “t’empanes”, que la metxa és curta i les Falles han arribat per a gaudir-les!

https://www.lavanguardia.com/historiayvida/

edad-media/20191229/472510870796/polvorachina-guerra.html https://historiaybiografias.com/la_polvora/ https://www.uv.es/uvweb/master-quimica/ es/blog/color-fuegos-artificiales-explicadogracias-quimica-1285949128883/GasetaRecerca. html?id=1285960925955 https://www.uv.es/uvweb/master-quimica/ es/blog/quimica-polvora-1285949128883/ GasetaRecerca.html?id=1285960614806 GUILLERMO REGIDOR Enginyer

, Infantil Secciรณ

LES SET DIFERÃˆNCIES

SUDOKU

SOPA DE LLETRES

Busca els 8 valors de la festa: Diversitat Tradiciรณ Igualtat Solidaritat

Festa

Germanor Treball Cultura

“Com a dona he fet sempre el

que he volgut” MATILDE SALVADOR

Fou

resposta

que

donà

compositora

Jaume I de Castelló.

castellonenca Matilde Salvador a una entrevista realitzada per Francesc Viadel el 1999, publicada en

Aquest fragment d’entrevista que es recupera del

el número 785 d’El Temps, quan li preguntaren si es

setmanari El Temps reflexa molt bé, la seua vocació

considerava una dona realitzada.

musical i fidel a les seues arrels convertint-la en un referent de la cultura i música valenciana.

Va nàixer a Castelló de la Plana, el 23 de març de 1918, fou una de les figures més representatives de

—És una dona afortunada ?

la música valenciana i la primera dona a estrenar

Sí, em considere afortunada en el sentit que tinc

una òpera, Vinatea, al Liceu de Barcelona l’any 1974.

una gran capacitat de resignació... cadascú arriba on pot, i no on vol. Pense que per a moltes dones és

Un altre fet important a la seua carrera és el de La

molt més còmode fer el paper de la dona objecte,

Marxa del Rei Barbut, obra que va compondre l’any

sigues dona o home sempre s’ha de lluitar. L’any

1940 i que es va convertir en la Marxa de la Ciutat

43, quan vaig fer una òpera en valencià, no vaig

de Castelló en 1987. El curiós d’aquesta obra és que

pensar si es representaria o no, si jo era dona o no.

fou prohibida, els motius que es van donar foren que era una obra en valencià i escrita per una dona.

—I una dona realitzada també...

Però no es va rendir i junt amb l’ajuda del pianista

Jo he fet, com a dona, sempre el que he volgut. He

Leopoldo Querol, natural de Vinaròs, aconseguí l’any

tingut una infantesa i una joventut molt especial.

1943 superar la prohibició i estrenar-la finalment.

Per exemple, no he viscut mai amb els meus pares,

Salvador es va declarar tota la seua vida una gran

vivia amb la meua àvia i amb la meua tieta, que

activista de la seua llengua, component quasi 300

era una senyora molt absorbent. No he xafat

obres en valencià.

mai una escola, però l’àvia m’ensenyà a escriure, sumar, restar, multiplicar i em va empeltar l’amor

Filla i germama de violinistes, una de les seues

a la lectura. El meu avi tocava el violoncel, féu

passions fou la pintura, però quedà per darrere de

decantar la seua filla major, que per cert, es quedà

la música i la poesia. Va estudiar piano amb sa tia

fadrina, cap a la música, tocava molt bé el piano i

Joaquina Segarra, i composició amb Vicent Asencio,

sovintejàvem el Liceu de Barcelona. Ja ho saps que

qui posteriorment seria el seu marit.

Castelló sempre s’ha decantat més per Barcelona que no per Madrid.

Entre els seus reconeixements oficials figuren la de la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Medalla d’Or de la Universitat

—Parlant de ciutats, a vostè, a pesar de ser Castelló,

—Creu, doncs, que l’Acadèmia Valenciana de la

se la vincula bàsicament amb València.

Llengua arreglarà alguna cosa?

Vivia a Castelló i arribo a València en bona part pel

Si són lingüistes de veritat potser ho arreglaran,

meu marit, Vicent Asensio, que vivia ací quasi per

però si no ens quedarem igual.

accident; bé, vull dir que al capdavall un no elegeix

L’Acadèmia no és un edifici, és la gent que la integra.

el lloc de naixença, però sí el del seu soterrament:

Què opinarien els senyors del Consell Valencià de

el meu marit està soterrat al cementeri de Castelló.

Cultura, un senyor metge, un senyor arquitecte, que

Visc molt bé a València, l’oferta cultural que tinc ací

un altre sense ser metge començara a receptar?...

no la puc tindré mai de la vida a Castelló encara

Això es cau pel seu pes.

que sempre responc a la crida de les coses que allà passen.

—Quina relació té amb l’Alguer, on fins i tot hi ha una coral que du el seu nom?

—Ha estat una persona molt vinculada també al

Ai!... mira, m’ha semblat sempre molt emocionant

món del valencianisme...

que l’Alguer, a mil quilòmetres de nosaltres,

Vaig tindré la sort de conèixer pràcticament tots els

conserve encara la nostra llengua, i més pensant

signants de les Normes de Castelló. L’any 35 el meu

que ací s’hagen arribat a fer tantes barbaritats.

marit em presentà el poeta Bernat Artola, jo era

Als anys 60 un grup de persones, entre les quals

amiga de Lluís Sales, d’Enric Soler i Godes, coneixia

hi havia Paco Soriano Bueso i Ricard Sanmartín,

també Salvador Guinot... tot l’ambient de la Societat

van anar a Alguer a portar una Mare de Dèu

Castellonenca de Cultura en un moment en què a

dels Desemparats, i en tornar vingueren contant

Castelló a penes si trobaves un llibre.

meravelles de l’Alguer i m’entraren unes ganes tremendes d’anar cap allà. A l’any 84 al festival

—Vostè ve d’una generació, la mateixa de Casp, que

coral de Barcelona vaig coneixer l’alguerès Rafael

s’escindí parcialment per la qüestió lingüística.

Caria, el mateix dia que perdia l’amic Manuel Valls,

Me’n vaig mantenir al marge... els qui han d’opinar

i que em diu que estaven fent la meua obra. Ja no

sobre el tema de la llengua són els qui tenen una

vam deixar de tenir contacte. Li he musicat coses

titulació com a filòlegs. Al mateix Consell Valencià

i fins i tot el vaig dur a través d’Acció Cultural a fer

de Cultura, quan tot això del pacte lingüístic, s’ha

una conferència a Castelló.

permès d’opinar tot el món, aquells que no tenen cap títol de filòleg.

—I què és això de les sardanes vegetals.

Hi ha d’opinar la universitat, és clar! I a més, per a

què tanta reunió si al 32 ja es va solucionar el tema

demanà l’any 86 -el del centenari de Josep Sebastià

a Castelló?

Pons- que musicara uns poemes. Em vaig permetre

Federació

Catalana

d’Entitats

Corals

de triar-me’ls jo mateix i vaig escollir el poema de

Bibliografia:

Sebastià Pons “El roure de Serrabona”, que donava

la dimensió d’una sardana, el vaig musicar i es

a-dona-he-fet-el-que-he-volgut

https://www.eltemps.cat/article/3645/com-

va estrenar. Després va arribar la sardana de “La Carrasca de Culla” sobre un poema de Miquel Peris i dedicat al País Valencià i al compositor Enric Morera, la “d’El Pi de Formentor”, dedicat a Mallorca i a Costa Llobera, la dedicada a Catalunya i a l’amic Manuel Valls sobre els poemes que parlen de xiprers i que apareixen a Cementiri de Sinera d’Espriu, la sardana de les oliveres dedicada a l’Alguer i a Badia Margarit sobre un poema de Rafael Caria. Tot això donava una gran sardana. T’ha quedat clara ja la meua adhesió a la unitat de la llengua catalana? (riu) I és què un país sense llengua, simplement no és possible.

HELENA CAMACHO

himne dels Cabuts LA NOSTRA PRIMERA CANÇÓ

La falla

Falleres

dels “Cabuts” la formen hòmens

s’han buscat per tot el poble,

jóvens de bon humor;

per a tindre les millors.

i és causa

Són totes

que la miren en el poble

en la bonica tendresa

com la Comissió millor.

de les més preuades flors.

Alegres

treballant per a la falla,

i en el riure seductor,

s’ha fet el que s’ha pogut,

com dolç to de cascavell.

mesclant-ho

Boniques

en algunes vetlaetes

i en la preuada fragància

i alguns tragos de l’eixut.

i el més arrogant clavell.

[Tornada]

Perquè estos fallers mai s’acovardixen, i mai en la lluita es veuen vençuts,

Autor del text: Josep Armiñana i Canut

tot el que es proposen acaben aconseguint-ho.

Música: València, del Mestre Padilla

Per alguna cosa en el poble els diuen “els Cabuts”. Adaptació del valencià antic

SUDOKU

SOPA DE LLETRES

Busca els valors 8 valors de la festa: Diversitat Tradiciรณ Igualtat Solidaritat

Festa Germanor Treball Cultura

LES SET DIFERÃˆNCIES

Solucions

Galeria dâ€™imatges

FALLES 2018-2019

FALLES 2019-2020

GUIA COMERCIAL

Des de la comissió volem agraïr tot el suport de tots els comerços locals que han participat i ens han ajudat per dur a terme aquest llibret.

Ahullana C A R C A IX E N T