TAVERNES EN FESTES 2MIL19
ELS NOMS DELS CARRERS DE TAVERNES DES DEL SEGLE XVII AL SEGLE XX Els noms dels carrers són un reflex de la història i de la vida de la ciutat. Els documents ens donen informació de com eren els carrers de Tavernes, quantes cases tenien, com han anat canviant de nom, segons la ideologia de cada moment, i quines eren les persones que hi van viure des del segle XVII . El creixement demogràfic ha transformat Tavernes i també ha canviat la seua denominació oficial de lloc a vila, i després a ciutat.
SEGLE XVII: CARRERS DE TAVERNES Després de l’expulsió dels moriscos en octubre de 16091, l’abat Joan Serra, el 12 de desembre del mateix any, publicava una carta pobla amb la finalitat d’atraure nous repobladors2. Els noms dels nous repobladors amb les seues propietats i domicili foren anotats en els llibres capbreus, i aquesta informació és la que ens servirà per a reconstruir els llinatges i carrers de Tavernes al llarg del segle XVII. El lloc de Tavernes anava creixent i els carrers començaren a identificar-se pel nom, per tal de diferenciar-se els uns dels altres. Així, en el capbreu de 1617 apareix el carrer dels Mallorquins, que ens dóna a entendre que en aquest carrer vivien els nous veïns repobladors procedents de Mallorca3. Segons la informació que ens facilita el capbreu de l’any 1682, el lloc més poblat de la vall era Tavernes amb 175 cases habitades i distribuïdes en 22 carrers. 1. Vista del poble des del calvari
Carrer Major (27 cases) Carrer la Mar (26 cases) Carrer la Barca (22 cases) Carrer de l’Església (21 cases) Carrer dels Religiosos (1 casa) Placeta dita dels Religiosos (2 cases) Carrer dit de Dalt (2 cases) Carrer del Molí (9 cases) Placeta dels Frares (5 cases) Carrer de l’Hostal (4 cases) Carrer dit de l’Hermano (2 cases) Sense nom de carrer (5 cases)
Carrers dels Siscars (13 cases) Carrer dit dels Ferràndisos (7 cases) Carrer dit dels Brines (11 cases) Carrer dit de Pere Brines (1 casa) Carrer dit dels Ferrando (1 casa) Carrer dels Graus (8 cases) Carrer dit de Pere Grau (1) Carrer dels Fonsos (4 cases) Placeta de l’Església (2 cases) Carrers dels Siscars (13 cases) La Plaça (1 casa)
Segons aquesta informació els carrers més llargs eren: Major amb 27 cases, la Mar, amb 26, el carrer de l’Església amb 21 i el carrer la Barca amb 22 cases. El nom de tots aquests carrers fan al·lusió a trets concrets, com ara: el carrer la Mar, carrer que porta a la mar; el carrer la Barca, també amb al·lusions del mar. Carrer Major, on estarien situats els principals edificis, i el carrer de l’Església relacionat amb l’edifici religiós. Tots aquests quatre carrers avui en dia encara continuen amb el mateix nom. Altres carrers fan referència als noms de les principals famílies repobladores, com el carrer dels Siscars, dels Ferrando, de Pere Brines, dels Ferrandisos, dels Fonsos, dels Graus, i de Pere Grau. El nom d’aquests carrers porten la locució carrer dit de, la qual cosa ens indica que els veïns del mateix llinatge familiar vivien en el mateix carrer. En el segle XVII, a Tavernes hi havia quatre places: la de l’Om, on es reunia el Consell del poble, la dels Frares, on estava la casa col·lecta dels fruits per al monestir, la dels Religiosos i la placeta de l’Església4. Tenim constància pel capbreu de 1682 que davant de la façana d’algunes cases de Tavernes hi havia moreres, i també al llarg d’alguns carrers, per la importància del conreu de la seda. En la plaça de l’Om hi havia un pou amb una corriola, i els veïns anaven a traure aigua per a beure amb botiges i cànters i s’hi celebrava el mercat públic una vegada a la setmana.
14
1 BORONAT Y BARRACHINA, P. (1901). Los moriscos españoles y su expulsión. Estudio histórico-critico, Madrid, citat per GARCÍA CÁRCEL, R. (1980). Herejía y sociedad en el siglo XVI. La Inquisición en Valencia (1530-1609). Barcelona. Península, p. 25 i ss. 2 FRAY ESTEVAN GIL, (1750). Historia Cronológica de los Abades del Real Monasterio de Nuestra Señora de Valldigna. Edicions La Xara, 2004. Simat. En aquest llibre aquest abat apareix amb el nom de D. Juan Seva, i suposem que serà una errada de la transcripció, p. 96. 3 CÍSCAR PALLARÉS, E. (1998). Vida cotidiana a la Valldigna. Siglos XVI-XVIII. Edicions la Xara. Simat de Valldigna, p. 43. 4 CASIMIRO CAMPOS, J. C. (2010). L’expulsió dels moriscos i la seua repercussió a la Valldigna. Actes del Congrés - 400 anys de l’expulsió dels moriscos -. CONVERSOS i expulsats, la minoria morisca entre l´assimilació i el desterrament. Muro d’Alcoi. Ajuntament de Muro, p. 356 i ss.
