Font del Canut. Arxiu Francisco Teodoro.
LES AIGUES POTABLES D US COMUNAL A TAVERNES: FONTS MONUMENTALS I DE VEINAT Fent-nos ressò dels versos de Vicent Andrés Estellés: “Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”, els vallers també tenim la necessitat de protegir i donar a conéixer el patrimoni cultural i material de la nostra ciutat per a poder estimar i posar en valor el llegat que ens van deixar els nostres majors. Com que no es pot estimar allò que no es coneix, en aquest article volem parlar de les aigües potables d’ús comunal de Tavernes i descriurem com va ser la construcció de les nostres fonts monumentals així com les fonts de veïnat, perquè es mantinga viva la memòria i
1 2
perquè, com diu la lletra del nostre himne, “Lluitem, per fer un poble gran”. Tan sols fa ara uns 100 anys, i ja ens és difícil imaginar com vivien les persones a Tavernes en aquells temps. En la majoria de les cases, per exemple, no es podia fer un acte, ara tan quotidià i que realitzem sense adonar-nos-en. Ens referim al fet d’obrir l’aixeta i rentar-nos les mans. I això era perquè llavors les vivendes mancaven de serveis bàsics com l’aigua corrent. Fins no fa massa temps, quan una casa tenia pou, posseïa un valor afegit a l’immoble. Però no totes en tenien. Algunes,
ARXIU MUNICIPAL DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA (AMTV). Acta de 4 de març de 1902. A-34. AMTV. Acta de 29 d’octubre 1865. A-19.
Tavernes 2017
| 12
i era el més freqüent, el compartien amb la casa del costat, i per això s’anomenava “pou mitger”. Els veïns també s’abastien d’aigua en els pous públics, com el que hi havia en la plaça dels Graus, actual plaça del metge D. Salvador Mifsud i en alguns pous comunals per a ús de tot un carrer, com el del carrer Sant Roc, “...adosado a la casa número 47” 1 per tal que el veïnat que vivia en eixe carrer poguera fer ús de la seua aigua; però de vegades la potabilitat d’aquestes aigües era bastant dubtosa i el seu consum ocasionava molts problemes, sobretot en els mesos de més calor.
