VICENT MARTÍNEZ I MORET (SENTO COLL-VERD), POETA, ESCRIPTOR, FALLER VOCACIONAL
els fronts per solucionar tot tipus de problemes dels vehicles republicans. El final de la guerra el porta, com a tants, al port d’Alacant, fugint de les tropes de Franco. Ací viurà una experiència que mai no oblidarà. En el camp de concentració d’Albatera, on havia estat conduït i on esperava que d’un moment a altre l’afusellaren, salvà la vida d’una manera atzarosa. Fou gràcies al fet que duia un llibret de mecànica (un senzill llibret de càlculs matemàtics relacionat amb la mecànica i fet per un jesuïta) que mai no havia abandonat, perquè li era molt útil per al seu treball. En regirar-li les butxaques, un oficial franquista descobreix el llibret del jesuïta, que en la contraportada portava unes frases religioses, i això fou la salvació del tio Martínez, perquè el van alliberar. El llibret, naturalment, l’ha conservat tota la vida. Vicent Martínez i Moret (València, 1909–Silla, 1997) Retrobar la vida i obra del tio Martínez, el dels Quatre Camins, que és com el coneixia la majoria de la gent, no només suposa donar compte d’una persona magnífica, generosa, constant, de conviccions poc flexibles. Suposa també el reconeixement que li deguem com a poble per haver-nos ensenyat a treballar i a estimar la nostra festa, les falles.
Durant la repressió franquista ajudà, tant com pogué, refugiats, presos polítics, exiliats. En alguns moments, jugant-se la pell a consciència. Foren uns anys de silenci polític i de treball soterrat, d’exili interior. Les falles sempre foren la seua vàlvula escapatòria. Presentacions falleres, poesies a les falleres, llibrets de falla... tot un ventall d’activitats per a dignificar la festa.
La seua afició a les falles li venia de ben menut. Així m’ho contà en una de les tantes converses que vaig tindre amb ell. Tenia set o vuit anys i ja anava en companyia dels seus amiguets pels carrers del Pilar, Maldonado, Àngels i Hospital, tots plegats cridant: «Una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep». Tot el què arreplegaven ho portaven a la plaça del Pilar, on ajudaven a amuntonar-ho i li pegaven foc front a la caserna de l’exèrcit que hi havia allí. Uns anys més tard, quan ja hi havia falles plantades, en una falla que donava a Àngels i Maldonado, es desfeia la gola cridant: «Deu cèntims val el llibret. Compre’l perquè porta tota l’explicació i relació de tot el que conté la Falla.» A canvi de vendre el llibret, sempre queien alguns bunyolets. Així fou fins que anà enamorant-se de la manera de treballar per la festa al barri del Carme. Als carrers de Jordana, Ripalda, però sobretot a la plaça de l’Arbre on la gent es divertia molt més en balls i activitats. I amb el sentit crític que tenia per a la festa, formà una penya en companyia d’una colla d’amics per a donar el premi a la millor falla. Pagaven dos quinzets a la setmana per al lloguer d’un cotxe el dia de Sant Josep i poder
El tio Martínez passà la infància i la joventut a València i, com la de tants altres valencians, estigué marcada per la Guerra Civil, esdevinguda entre els anys 1936-1939. La seua formació començà en els àmbits anarquistes de les Joventuts Llibertàries, on ingressà el 1925. Aquest pensament l’acompanyà durant tota la vida. La seua cultura procedia d’aquell món que es nodria de les lectures de Prodhon, Bakunin, Marx, però també de Voltaire, Diderot, Rouseau i de les sessions de debats a l’Ateneu Llibertari del carrer del Pilar de València, on assistia regularment cada dia quan acabava la seua jornada de treball en la metal·lúrgia. Durant la guerra del 36, el tio Martínez participà en el muntatge i la direcció d’un taller de col·lectivitat de maquinària per a l’exèrcit i en la seua condició d’especialista acudia a tots
35
