100 ANYS AMB BERNAREGGI: SANTANYÍ, ES PONTÀS 1919; 60 ANYS SENSE BERNAREGGI: PALMA, L’HOSPITAL 1959 Jaume Ferrando Barceló Bon mestre, vós que sempre mullau els llavis demanant pels arbres: Aquell pi, recordau?, al qual un dia vaig clavar un ganivet, i gemegàreu... Li tallaren la veu i, olorós, el portaven per la tarda...1
S
om molt agosarat per atrevir-me a parlar d’aquest gran artista, que fou tan admirat i reconegut, no només a Santanyí, però per descomptat a Santanyí. Ningú dubta de la qualitat de la seva obra, del seu perfeccionisme, del seus colors – química dels colors–, de la seva admiració per la nostra terra, que ens va ensenyar a valorar i va obrir la seva bellesa fora dels seus límits. Santanyí és Bernareggi i Bernareggi és Santanyí. Record ma mare parlant-me de l’epitafi de Bernat Vidal i Tomàs, amic, molt amic de Bernareggi, com no podia ser d’altra manera. Si d’algú havia de ser amic Don Paco era de Bernat Vidal i Tomàs, encara que fos amic de tothom. No he oblidat aquelles paraules del núm. 35 del tan recordat quinzenal Santanyí, de
otografia de F. Bernareggi a la seva joventut F (Col·lecció: Catalina Bonet).
dia 25 d’abril del 19592: “Se nos ha muerto Bernareggi. En una blanca habitación del Hospital de Palma...”. Encara sent la tristor i amargor de pensar en aquestes paraules: “En una blanca habitación del Hospital”.
1.- Bonet, Blai, Fragment del poema “Carta al pintor Bernareggi”. Entre el Coral i l’Espiga. Palma, 1952. 2.- Quinzenal Santanyí, 25.04.1959, “Epitafio a Bernareggi”, B. Vidal i Tomàs.
Santanyí | Festes de Sant Jaume 2019 | Del 13 al 29 de juliol
6
