Reflexions a l’entorn d’alguns exemples de discurs repetit
D
el meu pas per les aules universitàries, guard records inesborrables i ensenyances que mai no podré agrair així com caldria. Entre els sediments magistrals que s’han assolat dins la reconca del meu enteniment, destaquen, entre d’altres, les lliçons rebudes del professor Grimalt que posaren al meu abast qüestions de lingüística general que són bàsiques per entendre, encara que sigui de manera tímida, el complex funcionament de les llengües. Els idiomes evolucionen i canvien perquè cada vegada que parlam construïm frases que mai durant la història de la humanitat s’havien dit d’aquella manera. Expressat amb altres paraules: si sempre diguéssim les mateixes coses i de forma idèntica les llengües es mantindrien sense alterar. Però, quan bastim una frase, com quan es construeix un edifici, de vegades hi encastam maons prefabricats que són pràcticament iguals. És allò que anomenam discurs repetit, un concepte molt ampli en el qual tenen cabuda les parèmies o refranys, també dits adagis, o proverbis, i nombroses unitats fraseològiques, entre les que destaquen tot un grup de locucions de tota mena i faisó. Amb l’estudi d’aquest material, l’amiga Bàrbara Sagrera, de Felanitx, ha teixit una tesi doctoral esplèndida que desitjam veure prest publicada. És freqüent trobar similituds en diversos idiomes per expressar les mateixes idees, encara que hi pot haver matisos diferencials quan les comparam i de vegades per dir el mateix s’estructuren cadenes de mots 27
que res tenen a veure l’una amb l’altra. Els castellans, per concretar que arreu passen les mateixes coses diuen que «pertot es couen faves», en canvi els alemanys asseguren que «pertot es cou amb aigua», mentre que l’equivalència mallorquina és «pertot toquen campanes». Nosaltres deim que «qui s’aixeca dematí pixa allà on vol» i els alemanys afirmen que «l’ocell més matiner agafa el cuc i la segona rata el formatge», perquè se suposa que la primera ha quedat enganxada en el parany. Endinsar-se dins el món de les unitats fraseològiques de discurs repetit és capficar-se dins un pou sense fons, on encara hi ha molt de sementer per segar i moltes garbes a fer, perquè no tot està recollit, ni d’un bon tros. No tenc temps ara per fer un gran treball sobre el tema, ni aquest n’és el lloc més adequat. És la meva intenció oferir una mostra de l’interès que tenen aquests materials, idonis no sols per a l’estudi de la llengua, sinó també per veure com el nostre poble entén i ordena el món que l’envolta. Entre una serralada de possibilitats, he triat alguns exemples que estic ben segur que seran música exòtica per als caus auriculars que encara no coneixen els brulls pilosos de la senectud, perquè, ai las!, la llengua ens fuig a bots de llebre encalçada i les expressions tradicionals s’acantonen en els bastions dels cervells entrats en anys. La llengua ens fuig en part perquè el sistema de vida tradicional ja fa temps que ha
Del 13 al 29 de juliol | Festes de Sant Jaume 2019 | Santanyí
