Entitats
Massanassa Festes
de SANT JOAN
IES Massanassa
EDUCAR EN DEMOCRÀCIA
D
es que la nostra societat inicià el procés democratitzador, totes les lleis educatives que han anat legislant-se -excessives, tot s’ha de dir- han posat èmfasi en la necessitat que l’educació institucional aporte les ferramentes necessàries perquè l’alumnat aprenga a viure en una societat democràtica.
debatut de manera col·lectiva. En aquest sentit, les diferents lleis educatives han contemplat aquesta necessitat fomentant la participació de l’alumnat a través de diferent canals. Per una banda, a través dels representants de cada grup-classe -els delegats i delegades- i, per altra, a través de la representació en el Consell Escolar.
I què significa este aprenentatge? Doncs, en primer lloc, tenint en compte el món cada vegada més pluricultural en el qual vivim i la degradació tan fulminant que està patint el nostre planeta, es fa cada vegada més necessari el foment d’actituds de tolerància i de respecte cap als altres i cap l’entorn.
Aquesta regulació, formulada des de la primera llei en l’any 1990 (LOGSE) fins a l’actual (LOMQE) amb totes les bones intencions, no garanteix que la participació de l’alumnat siga efectiva. Ben al contrari, tots coneixem experiències de centres on aquests càrrecs han quedat en el paper.
Per altra banda, sabent que la nostra societat evoluciona, adaptant-se i creant noves necessitats, també caldrà tindre en compte el vessant transformador de l’educació. En aquest sentit, aquesta hauria d’aportar instruments perquè els futurs ciutadans participen de manera activa en eixa transformació. I aquest procés no es pot aprendre des de la teoria, sinó des de la mateixa pràctica. A participar s’aprèn participant. Si pretenem que el nostre alumnat forme part dels canvis socials i es responsabilitze d’ells de manera activa, ho haurà de començar a fer des de l’entorn social més pròxim, com és el seu centre educatiu, on té l’oportunitat de contrastar, dialogar, proposar, discutir... amb els seus iguals.
El nostre centre no s’escapava de la norma general. Han passat els anys i hem anat veent com el paper del delegat/da ha anat desvirtuant-se per falta de contingut i d’objectius. És en esta reflexió contínua per canviar i millorar les nostres pràctiques educatives, com naix la necessitat de construir un mitjà que canalitze de manera real la participació de l’alumnat. Aquest instrument ha estat la creació de la Junta de delegats i delegades.
I per últim, en una institució com la nostra on hi ha estaments diversos (professorat, famílies, alumnat) i un context plural i canviant, les aportacions dels diferents sectors poden ajudar a millorar la vida del centre. En eixe sentit, la mirada de l’alumnat pot arribar a ser molt important.
En total són quaranta alumnes que representen 20 grups, des de primer de l’ESO fins a 2n de Batxillerat. Ens reunim dimarts, cada quinze dies en el temps del pati. Els temes que s’hi tracten estan relacionats amb la vida del centre. Poden provindre de l’alumnat (les aules proposen i els delegats/des ho porten a la Junta); de la Direcció del centre, a través de la professora responsable de
Està clar que la formació en la participació naix al si de la família, des del moment en què pares mares i/o tutors parlen, raonen, discuteixen i comparteixen decisions amb els seus fills/es. Ara bé, l’educació institucional compta amb un substrat grupal que la converteix en un context privilegiat per posar en pràctica situacions on l’alumnat ha de prendre decisions, després d’haver-se informat, d’haver contrastat i
28
la Junta o d’algun professor o grup de professors. Sempre es tracten temes que afecten tot l’alumnat. De la mateixa manera, les decisions són informades a les aules, a través dels seus representants i a la Direcció, a través d’una delegada de la Junta que també és membre del Consell Escolar. Els temes es discuteixen el mateix dia de la proposta o s’estudien amb més aprofundiment, quan la temàtica ho requereix, per a prendre alguna decisió a la junta següent. Depenent del tema tractat, s’informa totes les classes; o es demana parer a cada classe; o, es comunica la proposta, a través d’un representant del consell escolar, a la direcció del centre. Després de dos trimestres funcionant, podem dir que ja s’han produït alguns canvis a partir de la demanda de l’alumnat; també, que un dels representants en el Consell Escolar està exercint el seu paper posant-se en contacte amb la direcció del centre i, per últim, que cada delegat i delegada està exercint de representant real del seu grup, recollint una demanda o informant d’una proposta. Seran les avaluacions del propi alumnat, així com la dels tutors i tutores dels diferents grups, les que ens aportaran informació sobre com s’ha viscut l’experiència i sobre les propostes de millora que posarem en marxa el curs vinent, en el qual, si les circumstàncies ho permeten, donarem continuïtat a l’experiència. Xelo Calvo
