Salutació del regidor de Ciutat Vella
Un any més, des del cor de Ciutat Vella, la Fira de Santa Llúcia ens anuncia que el Nadal arriba a Barcelona.
A Ciutat Vella ens enorgullim d’acollir la fira més antiga del món del pessebre i les tradicions nadalenques, que compleix enguany el seu 237è aniversari. I sobretot, ens agrada que ho faci amb més vitalitat i més empenta que mai, conscient del compromís amb la seva història i el seu futur.
Santa Llúcia té el valor d’aplegar la tradició del pessebrisme popular i artesanal, tan arrelat a Ciutat Vella. La dedicació dels seus artesans i firaires, en molts casos vinculats a la Fira durant diverses generacions, fa que aquesta mostra d’artesania es preservi i segueixi creixent.
La Fira també acull la Diada de les tradicions i els costums nadalencs a Catalunya que enguany arriba a la seva 30a edició. Aquesta celebració s’ha convertit en una festa de referència per a petits i grans i ha fet molt populars figures com el Tió gegant, la Carassa o el guardó del Firaire d’honor. La Diada ha contribuït a enfortir, al llarg d’aquests anys, el lligam entre la Fira i la ciutadania de Barcelona.
Des del Districte de Ciutat Vella, continuarem treballant conjuntament amb els organitzadors, l’Associació Fira de Santa Llúcia, perquè les persones que la visitin disposin de les millors condicions possibles per gaudir-la.
Felicito l’Associació Fira de Santa Llúcia i al Taller de Cultura per la seva tasca de fer que cada any la Fira de Santa Llúcia sigui una mica millor i convido a tothom, nens, nenes i grans a gaudir de la seva màgia.
Albert Batlle i Bastardes
Regidor de Ciutat Vella
Fira de Santa Llúcia – 2023
Benvolguts amics, benvinguts un any més a la Fira de Santa Llúcia. Després de tot un any, ve molt de gust tornar-nos a trobar i gaudir de l’ambient de Nadal amb vosaltres.
Aquest any la Fira comença el pròxim 24 de novembre, gairebé un mes abans de Nadal, amb el que tindreu temps de mirar i triar entre totes les parades, que trobareu a l’avinguda de la Catedral en uns passadissos més amples que mai per a la vostra comoditat.
Com sabeu, és la fira més antiga pel que fa al món del pessebre i les tradicions nadalenques. Enguany, celebrem el 237è aniversari des de la primera data confirmada de la seva celebració, l’any 1786.
La Fira ha estat preparant per a tots vosaltres diferents novetats. Aquest any, el món del pessebre està de celebració, ja que es compleixen vuit-cents anys del primer pessebre, efectuat per Sant Francesc d’Assis a una cova de la localitat de Greccio, a Itàlia.
També s’està treballant en les activitats pels més menuts de la casa que s’ampliaran respecte a l’any passat, tant pel que fa a la quantitat d’actes com als dies i horaris.
El dissabte 16 de desembre celebrarem la 30a Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs a Catalunya, amb diverses activitats i actuacions entre les quals es donarà a conèixer el “Firaire d’Honor” d’enguany.
Totes les activitats les trobareu detallades a la web de la fira, un espai on podreu trobar tot el necessari per facilitar-vos la vostra visita. I també
un lloc per saber quelcom més sobre la història de la fira, els seus artesans, activitats que es fan, exposicions de pessebres, fotografies i moltes altres coses.
L’emplaçament de la Fira de Santa Llúcia el trobareu a l’avinguda de la Catedral de Barcelona com cada any; amb un total de més de 200 parades, és l’única fira del món on trobareu més de 160 espais de venda de productes estrictament nadalencs, com pessebres, figuretes, molsa, arbres de Nadal, complements per a la vostra llar i molt més. També podreu gaudir de més de 30 espais dedicats a l’artesania i als articles de regal, com complements tèxtils, ceràmica, joieria i bijuteria, cuir, etc.
I recordeu, el 25 de desembre arriba Nadal, però si voleu començar a viure l’ambient nadalenc, el 24 de novembre arriba la fira de Santa Llúcia que restarà oberta fins al 23 de desembre.
Albert Deulofeu “Associació Fira de Santa Llúcia”
El nostre TIÓ i la nostra Diada fan trenta anys
22 DE DESEMBRE DEL 1993 16 DE DESEMBRE DEL 2023
30 anys separen les dues imatges del tió que ens acompanyen.
30 anys d’ençà que al Portal de l’Àngel i a la Fira de Santa Llúcia, que el nostre Tió, va obrir les portes de la il·lusió, de la màgia del Nadal i del coneixement de la tradició a milers de nenes i nens que fins avui ens han acompanyat, any rere any en la Diada de Tradicions i Costums Nadalencs a Catalunya, diada que els Firaires de Santa Llúcia de Barcelona i el Taller de Cultura, van crear per donar a conèixer les tradicions de carrer més nostrades.
També ens han acompanyat en aquesta festa l’Esbart Català de Dansaires, els titelles i la Carassa de Nadal i els guardonats, des de fa 29 anys, amb el Firaire d’Honor.
Sense més paraules, amb l’orgull d’haver contribuït a fer que les tradicions del nostre país i l’esperit de les nostres festes, estiguin més presents que mai en el nostre cor, sols em resta donar les gràcies a tots els que ens han donat suport a aquesta aventura i contribuït a fer millor i més gran l’imaginari de Nadal.
Andreu Bernadàs i Peñalver Taller de Cultura
PROGRAMA D’ACTIVITATS DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA 2023
TIÓ
GEGANT DE SANTA LLÚCIA,
30 anys d’il·lusió nadalenca
Activitat per a nenes i nens menors de dotze anys, per fer cagar el tió gegant de la Fira de Santa Llúcia, situat al Pla de la Catedral de Barcelona.
Dies i horaris de funcionament:
Els dies 2, 3, 6, 8, 9, 10 i 17 de desembre d’11 a 14 h i de 16.30 a 19.30 h.
Els dies 5, 7 i 16 de desembre de 16.30 a 19.30 h.
30 a DIADA DE LES TRADICIONS I COSTUMS NADALENCS A CATALUNYA
Dia 16 de desembre al matí: d’11 a 14.30 h.
11.15 h – Presentació de les activitats de la Diada.
11.20 h – Inici de la Diada amb el
Ball d’Homenatge, a càrrec de dos dansaires de l’Esbart Català de Dansaires.
11.25 h – Actuació de l’Esbart Català de Dansaires (secció infantil i juvenil) amb danses i balls d’hivern i de cicle nadalenc.
12.00 h – La Carassa de Nadal: Sortida de la tradicional cercavila per la fira i el barri gòtic.
12.05 h – Titelles de Nadal: ”El Nadal dels tres porquets”, per la companyia de Titelles Sebastià Vergés.
12.45 h – Lliurament del guardó del Firaire d’Honor a la Mònica Terribas, al Sergi Cutillas i al Marc Cutillas. 13.00 h – Repartiment dels premis, de les tres categories del Concurs de Dibuix de Gegants de Barcelona amb motiu del 600 anys de Gegants a la ciutat (1424-2024).
13.20 h – Versions de Nadal amb The Cover Land 14.15 h – Cloenda de la diada
LA CARASSA DE BARCELONA
Els dies 25 i 26 de novembre i els dies 2, 3, 16 i 17 de desembre a les 12 h, la Carassa de Barcelona farà l’habitual cercavila, amb inici a l’avinguda de la Catedral, pel Barri Gòtic i la Fira de Santa Llúcia, acompanyada per grallers, i amb caramels per a les nenes i els nens.
Serà portada el dia 25 de novembre per la Colla dels Gegants de Sant Pere de les Puel·les, el 26 de novembre per la colla Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda, el 2 de desembre pel Grup Sardanista Mare Nostrum, el 3 de desembre per l’Esbart Català de Dansaires, el 16 de desembre per la Colla Gegantera del Casc Antic i el 17 de desembre pels Amics dels Gegants Ramon i Lola del Raval, i està organitzada per la Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos..
TALLER DE CULTURA - Producció activitats
Direcció projecte: Andreu Bernadàs
Fotografies: Pep Herrero i Taller de Cultura
EL PESSEBRE FA 800 ANYS
La Nit de Nadal de 1223, fa 800 anys, a la ciutat italiana de Greccio sant Francesc d’Assis hi va recrear l’escena del naixement, el primer pessebre de la història.
En aquests vuit segles, el pessebre s’ha fet present arreu del món, mitjançant diverses formes i expressions. A casa nostra té un gran arrelament a les nostres llars, una pràctica convertida en tradició al llarg dels anys, passant a formar part del nostre patrimoni cultural immaterial.
Com a moviment associatiu, el pessebrisme ha estat fonamental per mantenir i divulgar aquesta tradició, sobretot en la seva vessant pública, amb una visió del pessebre com a manifestació d’art i cultura.
Per commemorar-ho, hi ha previstes tres exposicions extraordinàries:
XIX BIENNAL DEL PESSEBRE CATALÀ
Reial Cercle Artístic de Barcelona
Carrer dels Arcs, 5
Del 28 de novembre al 14 de gener
El pessebrisme a Catalunya compta amb un important arrelament i tradició popular, també com a manifestació cultural i artística. Una característica important del pessebre català ha estat la seva assimilació al paisatge i entorn propers, aportant una proposta artística reconeguda arreu.
Actualment 68 entitats formen part de la Federació Catalana de Pessebristes. Des d’aquesta realitat associativa treballem conjuntament per preservar i promoure aquest patrimoni cultural. En aquesta voluntat de visibilitzar el pessebre, i alhora donar a conèixer el moment artístic i creatiu del pessebrisme català, cada dos anys es celebra la Biennal del Pessebre Català, amb la participació de les entitats federades.
GRECCIO, BARCELONA, PATRIMONI CULTURAL INTERNACIONAL
Sala Martí l’Humà. Museu d’Història de Barcelona
Plaça del Rei
Del 28 de novembre al 14 de gener
Barcelona ha exercit un paper important com a referent internacional en la divulgació del pessebre, promovent l’art del fer el pessebre i el desig de compartir-lo. Hi ha tres fets que cal destacar:
L’Associació de Pessebristes de Barcelona, creada el 1962, és l’entitat degana a nivell mundial.
L’any 1912 Antoni Moliné va introduir el diorama i la perspectiva al pessebre, una tècnica estesa i reconeguda internacionalment com a Escola de Barcelona.
L’any 1953, a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, es va fundar la Universalis Foederatio Praesepristica.
Avui, Barcelona i Catalunya continuen promovent el pessebrisme com a expressió d’un patrimoni cultural viu.
PESSEBRISME CATALÀ, ART I TRADICIÓ
La Casa dels Entremesos
Plaça Beates, 2
Del 2 de desembre al 14 de gener
Catalunya compta amb una llarga tradició pessebrista, destacant també en la seva excel·lència artística, que ha comptat amb l’aportació de grans escultors i de grans pessebristes.
En l’art del diorama, Catalunya ha comptat amb grans pessebristes que, a través de les seves obres, han aportat una gran visió artística i de qualitat al pessebre, destacant-ne també el seu mestratge.
Alhora, Catalunya també ha comptat amb grans escultors que han dedicat la seva obra a la creació de petita estatuària, les figures de pessebre, per donar vida als diferents escenaris de l’obra pessebrista.
A més, us recordem les exposicions que es poden veure cada Nadal
PESSEBRE TRADICIONAL DE BARCELONA
Museu Marés
Plaça de Sant Iu
Del 24 de novembre al 7 de gener
EXPOSICIÓ SOCIAL DE L’ASSOCIACIÓ DE PESSEBRISTES DE BARCELONA
Carrer dels Lledó, 11
Del 2 de desembre fins al 14 de gener
FIRAIRE D’HONOR 2023
Els firaires de la Fira de Santa Llúcia, en el trenta aniversari de la Diada volen honorar, a l’esperit més familiar de Nadal, a l’esperit familiar, lliurant el guardó de Firaire d’Honor del 2023, a la Mònica Terribas, al Sergi Cutillas i al Marc Cutillas, habituals de la fira i grans amics de les nostres tradicions.
GUARDONATS amb el Firaire d’Honor des del 1995
1995 El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Il·lm. Sr. Pasqual Maragall i Mira
1996 L’entitat lúdica humorística barcelonina L’Arca de Noè
1997 El presentador de televisió Andreu Buenafuente i tot l’equip del Terrat
1998 La presentadora de TV3 Mari Pau Huguet
1999 L’humorista i dibuixant Miguel Gila
2000 L’artista i vedet del Molino Merche Mar
2001 La model Judit Mascó
2002 Els actors Paco Morán i Joan Pera
2003 La cantant i presentadora de televisió Nina Agustí
2004 L’escriptora Asha Miró
2005 El grup de teatre La Cubana
2006 El periodista i locutor de RAC1 Toni Clapes
2007 La cantant Lucrècia
2008 El cantant Raimón
2009 L’actor Jordi Martínez
2010 El dibuixant i ninotaire Óscar Nebreda
2011 L’esportista i directiu esportiu Enric Massip
2012 L’Associació de Pessebristes de Barcelona en els seus 150 anys
2013 L’Esbart Català de Dansaires
2014 El periodista Jordi Basté
2015 La companyia teatral Dagoll Dagom, en el seu 40è aniversari
2016 La periodista Patricia Gabancho
2017 Els gegants centenaris de la Colla de la Plaça Nova
2018 Grup musical Els Amics de les Arts
2019 L’activista ciutadà Manel Pousa El Pare Manel
2020 L’alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Xavier Trias Vidal de Llobatera
2021 El doctor, Jaume Padrós i Selma, president del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona
2022 El grup Els Comediants, amb motiu del seu 50è aniversari de teatre de carrer
Figures de pessebre impreses en 3D. La reinvenció dels artesans del pessebre: el cas d’Emili Solé
Fent figures de pessebre no et guanyes la vida. Sempre ha estat una activitat complementària per l’economia familiar. En el millor dels casos, alguns escultors que vivien del seu ofici també feien figures de pessebre; però els artesans, ai pobres!!! La majoria ni signaven les seves obres. El mateix Salvador Masdéu considerava pretensiós signar la seva obra i creia que no era digne de ser considerat artista. Aquest capteniment es troba en molts figuraires catalans. Afortunadament, com en totes les normes hi ha excepcions. És el cas d’algun taller que manté una estructura semblant als artesans provençals o napolitans i que s’han mantingut diverses generacions amb les tradicionals formes de transmissió de coneixements.
La veritat, però, és que els avenços tecnològics comporten introducció de noves metodologies en el treball de l’artesanat. És una evolució constant que potser en el món de la ceràmica i el fang ha estat menys notòria que en altres àmbits, però que també s’ha produït: tipus de torn, dels fangs, dels forns, dels motlles o dels materials. Hi ha novetats que poden suposar una petita o gran crisi i d’altres que no. En el seu moment fou el plàstic, després els motlles de silicona i les resines o derivats. Tot plegat torpedinant la línia de flotació d’un sector que fa anys se sosté per la gràcia divina, per dir-ho alguna manera.
Durant aquestes dates nadalenques i fins al 28 de gener de 2024, el Museu municipal de Llavaneres: https://museullavaneres.cat ofereix una exposició que explica l’evolució d’Emili Solé i Carcolé en aquest camp. Aquest artista andorrà establert a la Garrotxa ha passat per diferents fases. Però ha unit dues de les seves passions:
l’escultura i el disseny gràfic per ordinador. Com diu ell pot esculpir directament sobre el fang o des de la pantalla de l’ordinador.
L’exposició “Emili Solé, entre la tradició i la modernitat” pretén obrir un debat en relació amb aquesta problemàtica, més centrada en les tècniques d’elaboració que en els mateixos materials, encara que un factor condicioni directament l’altre. Emili Solé és l’elecció perfecta per veure l’evolució de l’obra d’un artista de formació clàssica, des de la tradició de l’escultura i el modelatge del fang, al modelatge informàtic amb impressió 3D.
L’exposició gira entorn d’aquest contrast entre la tradició i la modernitat, l’obra modelada i l’obra dissenyada i posa sobre la taula una sèrie d’interrogants sobre el futur d’aquest ofici sense denominació d’origen. També mostra com l’artista ha de buscar nous mercats per sobreviure. Com sempre ha estat des de temps immemorials.
Us convidem a gaudir de l’exposició i fer-hi les vostres aportacions.
Jordi Montlló Bolart Dr. en Antropologia social
NADAL A LA CASA DELS ENTREMESOS 2023
EXPOSICIONS
Pessebre humorístic
De l’1 de desembre al 2 de febrer
Pessebre amb figures originals i humorístiques dels gegants, el bestiari i altres personatges i grups de cultura popular de La Casa dels Entremesos.
Dissenyat i produït per l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella.
Pessebrisme català, art i tradició
De l’1 de desembre al 5 de gener
ACTIVITATS
Teixeix el teu Tió!
Dimarts 12 de desembre de 18 a 21 h
Una mostra de l’obra pessebrista de grans mestres catalans en la tècnica del diorama, i d’una selecció d’artesans que van dedicar la seva obra a l’estàtuaria de les figures de pessebre.
Organitzada pels Pessebristes de Ciutat Vella, l’Associació de Pessebristes de Barcelona i la Federació Catalana de Pessebristes en el marc del #pessebre800anys.
Pessebrisme i patrimoni, les figures de pessebre
De l’1 de desembre al 5 de gener
Una aproximació a l’artesania de les figures de pessebre i al procés d’elaboració d’una figura, un ofici artesà en risc que es podria perdre a casa nostra.
Produïda per la Federació Catalana de Pessebristes en el marc del #pessebre800anys.
Cavalcada de Reis 1900
De l’1 de desembre al 2 de febrer
L’exposició presenta els vestits que Ses Majestats els Reis d’Orient van utilitzar en la cavalcada barcelonina de final de segle XIX a la primera meitat del XX.
Produïda per la Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella.
Preu per persona: 15 euros.
A càrrec de Lady Crochet.
Aquest Nadal, crea el teu mini Tió amb ganxet.
Aprendràs la tècnica de l’amigurumi i tornaràs a casa amb aquest Tió a punt per les festes.
Xerrada de Santa Llúcia
«Josep Maria Garrut i Romà. il·lustre plaçanoví i pessebrista universal»
Dimecres 13 de desembre a les 20h.
Xerrada al voltant del figura de l’escriptor, historiador, pessebrista i cronista de la plaça nova Josep Maria Garrut i Romà. Garrut, com a pessebrista, va ser fundador de la Universaliis Foederatio Praesepistica, membre de l’Associació de Pessebristes de Barcelona i un important col·leccionista. Nascut a la plaça Nova, va ser membre i cronista de la Comissió de Festes de Sant Roc de la Plaça Nova. Entre els títols que va publicar trobem «600 anys de plaça Nova», «Ramón Amadeu y la maravilla de sus belenes» o «Viatge entorn del meu pessebre»
Organitzada per l’Associació de Festes de la Plaça Nova en el marc del #pessebre800anys
Decorem l’arbre amb origami
Divendres 15 de desembre de 17.30 a 19 h. Preu per infant i adult: 16 euros.
A càrrec d’Imakiro Barcelona.
En aquest taller familiar coneixerem la cultura i estètica japonesa, mitjançant l’origami. Farem elements per decorar l’arbre de manera sostenible, divertida i sense elements de plàstic. Un taller per experimentar, transformar i crear amb les nostres pròpies mans, un taller per donar tot el sentit a la màgia de Nadal i somiar més que mai.
Garlanda de Nadal
Divendres 15 de desembre de 19 a 20.30 h.
Preu per persona: 20 euros.
A càrrec d’Imakiro Barcelona.
Hi ha res més màgic que una garlanda de llums en encendre’s? Gràcies a la tècnica de l’origami faràs una garlanda sense utilitzar cap cola, ja que les formes s’obtenen mitjançant els plecs del paper. En acabar el taller t’enduràs una garlanda de llums per il·luminar qualsevol racó de casa.
On és el meu Tió?
21 de desembre a les 11 h.
Preu per infant amb acompanyant: 10 €. Activitat per infants fins als 4 anys. A càrrec de Laura Asensio. El Nadal ha arribat! A la Mariona li agrada molt el Nadal,decorar el seu arbre a casa i sortit a buscar el seu tió. Un conte narrat amb titelles i amb cançons.
Cantada de Nadales
16 de desembre a la tarda.
Els cors infantils de la Coral Sant Jordi, L’Esquitx i L’Espurna, ens ofereixen un extraordinari concert de nadales i de música i cançons tradicionals de Nadal.
L’Home dels Nassos
Diumenge 31 de desembre a les 11 h.
L’Home dels Nassos es retroba amb les barcelonines i els barcelonins tot apareixent màgicament a La Casa dels Entremesos fent una rua màgica pels carrers de la ciutat acompanyat pels animals de l’Arca de Noè i per la colla de grallers La Pessigolla de la Plaça Nova, per acomiadar l’any 2023 i donar la benvinguda al 2024.Activitat organitzada l’Associació Arca de Noè amb la col·laboració de l’Associació de Festes de la plaça Nova.
Vine a entregar la carta als patges
Del 2 al 5 de gener en horari d’obertura. Al pati de La Casa dels Entremesos, i al costat de l’arbre de Nadal, trobareu els patges Reials.
Fes el teu fanalet!
Dimarts 2 i dimecres 3 de gener a partir de les 11 h fins les 13 h.
Preu per fanalet: 5 euros. Activitat per infants amb l’acompanyament d’un adult.
Donem la benvinguda als Reis amb un fanalet fet per nosaltres! Us proposem construir aquesta manualitat, pintant, decorant i retallant, per il·luminar el camí dels Reis Mags d’Orient cap a totes les cases.
Fem uns Reis d’alçada
Campanya de recollida de joguines i llibres infantils.
Del 2 de desembre al 3 de gener
Porteu llibres infantils i joguines noves –però compte, que no siguin ni bèl·liques ni sexistes– i entregueu-los als Gegants de Sant Roc. Ells faran de patges reials i els farà arribar als infants del barri que més els necessiten.
Titelles: «El Nadal dels Tres porquets»
Dissabte 2 de desembre a les 11 i a les 12 h.
Preu per persona: 6 €. Menors de 3 anys, gratuït. A càrrec de la Cia. Titelles Sebastià Vergés. Els tres porquets després de moltes trifulgues es fan amics del llop i fan cagar el tió i canten nadales. Per celebrar la seva amistat fan un viatge plegats.
Inauguració del #NadalaLaCasa
Del 2 de desembre a les 19 h.
Donem la benvinguda al Nadal a La Casa dels Entremesos. Us convidem al pregó, on anunciarem totes les activitats, a la rebuda de l’Esperit del Nadal i al compte enrere per l’encesa de l’enllumenat!
Visites teatralitzades
Diumenge 3 de desembre. Passis a les 11 i a les 12 h.
Preu per persona: 5€. Menors de 3 anys, gratuït. Us animem a descobrir els secrets de La Casa dels Entremesos d’una manera diferent i divertida. De la mà d’un esbojarrat personatges coneixerem les figures dels gegants, dels nans i de les bèsties que hi habiten, la seva història i tradició.
Calendari del nostre pessebre
La tradició catalana defineix el pessebre com aquell conjunt de figuretes que representen el naixement de Jesucrist –amb Maria, Josep, el bou i la mula– i la seva adoració pels pastors. Etimològicament pessebre ve del mot llatí praesepe que, en la tradició ramadera, és la menjadora del bestiar, la pessebrera. Enguany vivim els actes commemoratius dels vuit-cents anys del primer pessebre vivent que sant Francesc d’Assís representà, durant la nit de Nadal de 1223, a la població italiana de Greccio, a la vall de Rieti, un fet d’enorme transcendència i d’ampli ressò universal.
En el llibre Entrem dins el pessebre que vaig publicar el Nadal de l’any passat hi vaig escriure que: “Alguns segles abans de la gran popularització del pessebre que es produí a Europa al llarg de la segona meitat del segle xviii –sobretot a partir de la creació dels betlems napolitans i provençals–, podem trobar algunes mostres força significatives d’antigues representacions pessebrístiques en els temples més emblemàtics de la cristiandat com aquell naixement venerat dins d’un pessebre o menjadora a la basílica de Santa Maria la Major, a Roma, on a la primera meitat del segle vii ja comptava amb un antrum praesepis amb una reproducció de la cova de Betlem”.
Pel que fa al simbolisme de les figures que integren el nostre pessebre, hem de cercar el seu origen i la seva significança en la tradició popular, puix que les peces més emblemàtiques del betlem casolà són una representació plàstica dels principals personatges que són esmentats en el cant de les nadales tradicionals. Les figures del pessebre, a més de representar visualment el naixement de Jesús, articulen una mena de calendari de la vida i, alhora, esdevenen una projecció al·legòrica de tota l’existència humana a través de la representació dels diversos oficis i de les edats que van des de la infantesa a l’ancianitat. Així, la representació pessebrística esdevé un bell reflex del paisatge local i de la geografia humana –tot i que d’una manera idealitzada– amb la corresponent representació de les edificacions rurals, amb la indumentària camperola, i amb les activitats i tasques tradicionals.
Segons la tradició popular, és entorn de la festa de sant Nicolau –patró dels escolans i escolars– (el 6 de desembre) o bé per la festa de la Puríssima (el 8 de
desembre), o al més tard en la diada de santa Llúcia (el 13 de desembre), quan s’ha de procedir a bastir el pessebre. En apropar-se el dia de santa Llúcia arriba, doncs, el moment de proveir-se al bosc de molsa, galzeran, brancatge i suro, o bé refiar-se dels mercats pessebrístics de casa nostra per fer-nos amb el verd i brancatge necessaris. Tot i que, en alguns indrets, i de manera força anticipada, ja es procedia a inaugurar el pessebre a la llar poc abans de començar l’Advent, per la diada de santa Caterina d’Alexandria (el dia 25 de novembre), just un mes abans del Nadal.
Una volta acabada la construcció del pessebre, es procedeix cada dia a fer atansar les figures de Josep i Maria vers el portal o cova del betlem, servint-nos d’aquella típica figureta de Maria muntada dalt d’un ase que, acompanyada de sant Josep, va a la recerca d’un lloc acollidor per a poder infantar el Fill de Déu. Quan arriba el dia 24 de desembre, se substitueixen aquestes figures itinerants de Maria i Josep per les figures del misteri, les principals del pessebre, unes figures que hauran de romandre al portal junt amb un bou i la mula, que no poden mancar mai en un betlem. Tradicionalment, la figureta de l’Infant Jesús es col·loca al naixement en tornar de la missa del Gall i se situa ben a prop del bou i l’ase per tal que aquests animals d’estable li donin escalf amb el seu alè, car, segons la tradició bíblica, foren els primers éssers a identificar i reconèixer el Messies.
El 28 de desembre, en el dia dels Sants Innocents, se situa l’estel a la part més oriental del pessebre amb la finalitat de conduir o guiar els Reis d’Orient i els seus patges fins al portal. Els infants, cada dia, han de fer avançar una mica l’estel per tal d’orientar el camí dels Reis. Quan arriba la diada dels Sants Reis, el 6 de gener, en la festa de l’Epifania, se substitueixen les figures itinerants i es posen les noves figures règies en una posició reverent i adoradora davant de la Sagrada Família.
Quan arriba el dia 6 de gener l’estel del pessebre s’elimina del paisatge, ja que, segons la tradició i seguint el relat bíblic, després de l’adoració dels Reis Mags s’eclipsà l’estrella. El dia 7 de gener, doncs, els Reis es van allunyant del portal, retornant a l’Orient per un altre camí, tal com es llegeix a l’Evangeli.
Per l’octava de Nadal –en el dia de Cap d’Any–, en la festa de la Maternitat de Maria i de la Imposició del Nom de Jesús, s’acostuma a treure l’Infant Jesús de les palles del pessebre i es posa dins d’un bressol o bé es col·loca en braços de Maria, sempre que les característiques de les figures ho facin possible. L’expert artista del pessebre Martí Castells modelà una tipologia de figures del naixement que permetia passar l’Infant Jesús del jaç a la falda de la Mare de Déu.
Després de l’Epifania s’han d’inserir en el paisatge del betlem aquelles figuretes que representen la fugida a Egipte, amb aquella tan peculiar de sant Josep que, amb la vara florida i una llanterna, guia la somera on cavalca la Mare de Déu amb l’Infant Jesús als braços. Aquelles llars que no disposaven d’aquesta figura de la fugida a Egipte feien romandre, però, el naixement o misteri –la Sagrada Família– a redós del portal o cova de Betlem, tot esperant el dia de la festa de sant Antoni Abat –el 17 gener–, que era quan Jesús, Maria i Josep rebien la visita de tots els animalons que formen part del nostre pessebre popular: ovelles, cabres, oques, gallines, indiots, conills i garrins, que eren desplaçats pels infants del lloc propi que ocupaven i els situaven davant del portal de Betlem perquè els animalons fessin també, a la seva manera, l’adoració del Messies en el dia de la festa dels Tres Tombs –la festa dels animals–, puix que la fe dels senzills afirma, coincidint amb la Sagrada Escriptura, que totes les criatures lloen i beneeixen el Senyor.
A Catalunya, el pessebre s’ha consolidat com a part integrant de la tradició i identitat catalana tant que, en bastir cada any el betlem, revivim l’entranyable tradició de seguir expressant –en la bellesa de la simplicitat dels nostres pessebres– la visualització plàstica del naixement de Crist.
En els nostres dies tot i la forta secularització que pateix Europa, la tradició pessebrística està tan fondament arrelada a casa nostra que s’ha convertit en un fet cultural de primer ordre que també ens ajuda a identificar-nos com a poble. Us desitjo a tots unes santes i joioses festes de Nadal, amb abundoses benediccions de Pau i Bé.
Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins
