BALAGUER FESTA MAJOR 2024 by editorialmic

BALAGUER

COMPOSICIÓ DE LA PAERIA:

Equip de govern:

• Paera en cap: Lorena González Dios

• 1r tinent d’alcalde: Jesús Cienfuegos Contreras

Paer de Règim Intern, Seguretat, Serveis Municipals i Habitatge

• 2n tinent d’alcalde: Guifré Ricart Real

Paer d’Urbanisme, Entorn Natural i Empresa i

Comerç

• 3a tinenta d’alcalde: M. Carme Puigpelat Baldomà

Paera de Cultura i Turisme

• 4a tinenta d’alcalde: Anna Profitós Cuellas

Paera d’Educació, Infància i Igualtat

• 5a tinenta d’alcalde: Sandra Madueño Marín

Paera de Joventut, Festes i Patrimoni

• Montserrat Rosells Pallerol

Paera de Salut i Protecció Civil

• Borja Vega Alfonso

Paer d’Ocupació, Benestar Animal, Fires i Mercats

• Laia Vilardell García

Paera d’Esports i Afers Socials

Paeres i paers de la corporació:

• Gemma Trilla Gutiérrez

• Marc Solanes Roca

• Gemma Peries Giménez

• Jordi Ignasi Vidal Giné

• Kevin Bruque Domínguez

• Ester Guarné Tanyà

• Joan Pla Cubedo

• Maria del Carmen Núñez López

Edita: Paeria de Balaguer

Autora de la portada: Adaptació de l’obra ‘Ballada de gegants’ de Francesc Borràs, datada de 1947.

A partir d’aquesta pintura s’han realitzat algunes adaptacions gràfiques per realitzar el cartell i la publicació, amb motiu de les Festes del Sant Crist 2024

Producció, maquetació i impressió: Editorial MIC

Dipòsit legal: L 722 - 2024

Benvolguts balaguerins, benvolgudes balaguerines,

PAERA EN CAP

Enguany la festa major de Balaguer té un to peculiar, i és que el 9 de novembre s’escau en dissabte. Com bé sabeu, segons ordenança municipal no pot haver mercat setmanal si s’escau en 1 de gener, 9 de novembre o 25 de desembre. Doncs bé, enguany ha tocat! Però no patiu: de mercat, n’hi haurà! traslladarem el mercat setmanal al divendres, el dia anterior. Un divendres que vindrà ben carregat, ple de vida: per una banda, com ja he dit, el mercat setmanal, amb el reng, les parades de roba, de calçat..., per altra, l’ofrena floral dels petits de la casa que, vestits de catalanets i catalanetes portaran ofrenes al nostre patró, el Sant Crist. No oblideu també de gaudir de l’esmorzar de festa major, amb la tan nostrada coca de recapte.

No sé vosaltres, però jo tinc moltes ganes de tornar a gaudir d’aquests dies especials dins el calendari balaguerí. El pregó, que dona el tret de sortida a les festes i ens mostra les experiències de la persona que ens el brinda relacionades amb la nostra ciutat; les cares dels infants, que estan ansiosos de pujar a les firetes, anar a veure els espectacles i gaudir dels festius amb els pares. Els gegants, capgrossos i tot el seguici de festa major, que ens mostren la potència de la nostra cultura i el nostre folklore i, de retruc, capta l’atenció dels més petits de la casa, que seran els encarregats de mantenir aquesta flama i record viu, per mantenir les tradicions. N’hi ha que ja esperen la cursa del Sant Crist, altres l’obra de teatre; esport i cultura també presents durant aquestes festes.

I, com no pot ser d’altra manera, tota l’amalgama d’orquestres, grups musicals i Dj’s, que conviden a tots, grans i petits, a ballar i passar-s’ho d’allò més bé.

Però, sabeu de què tinc realment ganes? De les trobades amb familiars i amics: el vermut amb sardanes de fons mentre ens posem al dia amb els amics, dels dinars en família i amb tot el temps per fer una bona sobretaula…

Estic convençuda de què alguns compartireu aquestes ganes i jo realment us desitjo que gaudiu aquests dies amb tota l’oferta d’activitats que us proposem, en companyia dels vostres estimats i estimades. Que tingueu tots i totes una molt bona Festa Major!

Lorena González Dios, paera en cap

BALAGUER

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

Jesus Agelet any 2023

FESTES

SSoc pagès i actor de més i no sé que faig pitjor, doncs actuo com un pagès i llauro com un actor.

í, soc actor d’ofici, aquest ofici tan miserable i alhora tan meravellós. Diuen que per a ser un bon actor, es necessiten tres coses:

• La primera, tenir una certa formació . Jo tinc una certa formació (moltes classes teòriques i pràctiques

• La segona, tenir memòria. Jo tinc una certa memòria.

• La tercera, ser intel·ligent. I jo tinc memòria.

Sí, la memòria és molt important no solament per fer teatre ( allò que es diu memoritzar ) sinó per la vida en general. Qui diu memòria, diu recordar el màxim de coses, de les més importants a les més banals. No se sap mai quan poden servir.

I d’això va aquest pregó, de recordar. Encara que ja tinc l’edat del: “te’n recordes quan parlàvem seguit….” Recordo algunes coses, potser perquè si bé no vaig estudiar gaire, llegeixo.

Senyores i senyors, jo llegeixo molt, desde que els escolapis em van ensenyar a llegir, no he parat. Em va semblar de seguida que era el millor invent de la humanitat. I com m’agradaven aquelles classes de lectura amb veu alta que feiem als escolapis i després també a l’institut.

Gràcies a aquelles classes, vaig ser escollit per recitar aquella poesia d’en Ruben Darío que deia: “Margarita está linda la mar…etc” Aquella va ser la meva primera actuació en públic, davant de tots els alumnes i professors de l’institut, a les Franqueses, en motiu del centenari del naixement de l’autor, seria al 1967. Després d’allò, el meu amic d’infància Jaume Llovet em portà a fer els Pastorets i algunes altre obres, al G.E.R.

Allí vaig conèixer els seus germans: Josep Maria (gran pintor i desprès també director) i l’altre germà, el gran Joan LLovet, el meu primer mestre que m’inicià en l’aprenentatge de l’ofici. Observant-lo em va fer pensar que potser algun dia, jo em podria divertir tant com ell. Amb aquesta intenció vaig anar a Barcelona al 1973 per veure si aquella afició pel teatre es podia convertir en una professió. A l’escola de teatre de l’Orfeó de Sants i després a la seva companyia. Classes, obres de teatre i una mica de televisió.

A Finals del 78, després de passar les proves d’ingrés, entro a la companyia de ELS JOGLARS, i m’hi

començo a guanyar la vida amb moltes obres de teatre, sèries de televisió i alguna película, fins al 2015. Total, trenta-set anys de la meva vida divertint-me amb l’Albert Boadella, i actuant i portant Balaguer per tot el món, perquè jo feia sortir el nom de Balaguer a totes les obres que fèiem.

I ara jubilat, formo part de dues companyies: ZUMZUM de Lleida, amb dos espectacles de teatre familiar:”Polzet” i “Soc una nou”. I també formo part de la PERTINENT de Balaguer juntament amb Francesc Vilalta i Olga Navau, fent “Adreça Desconeguda”. Amb cinquanta-dinou anys, encara no sé què faré quan sigui gran. De moment continuaré fent teatre fins que trobi una cosa millor però sempre procurant ser fidel al lema del gremi d’artesans de la CNT en temps de la República que era: “L’ORGULL DE LA FEINA BEN FETA”, perquè jo em considero més un artesà que no pas artista.

ANEM PER FEINA

El primer pensament al rebre l’encàrrec de fer aquest pregó, fou buscar ajuda o qui ho podria fer en lloc meu. Ajuda la trobaria en els meus amics els llibres i també en els records gastronòmics que ajuden molt a la memòria (potser no tots són plats de FESTA, però sí que tots són MAJORS) .

Qui podria fer un pregó fantàstic i divertit vaig pensar en “lo Silo”, que era un personatge balaguerí sense ofici ni benefici, que entre altres habilitats tenia contactes extraterrestres. Hi ha un retrat màgnífic del “Leta”. Però millor que el busqueu entre els dos volums

de “Balaguerins” d’en Josep Aznar. Precisament amb “lo Silo” comparteixo el gust per les tomates. Cap al final del capítol Aznar diu:

“També desenrotllava llargues enraonades sobres les propietats alimentàries, curatives, gairebé màgiques de la tomata. Cap al setembre, temps en que les dones feien la conserva casolana d’aquella hortalissa, alguna mestressa de casa li’n donava alguna galleda sobrera, gràcies a la qual tenia resolt el problema del menjar per uns quants dies, ja que se n’afartava fins acabar-les, puig li agradaven molt. Aleshores completava la prova pràctica sobre les virtuts de la tomata, amb la teoria sobre la llarga vida i es posava a dormir. Lo Silo, després d’un fart de tomates podia estar-se ben bé sense aparèixer a l’escena ciutadana un parell de dies”.

Jo de petit, quan dormíem a l’hort, m’agradava, llevat del llit, anar fins a les tomateres amb un saler, agafava una tomata ben madura, li espolsava la rosada i vinga mossegades amb una mica de sal. En aquell temps, les tomates semblava que no tinguessin pell, no com ara.

I cap a esmorzar! Pa amb tomata, és clar! embotits de casa i la cansalada viada enrotllada, però sobretot m’agradaven aquelles arengades de la costa de Cal Costa, que el meu pare preparava tan bé: desescatades, desesepinades i deixades maserar uns quants dies amb oli.

Després d’esmorzar tocava posar el domassos als balcons i cap a missa major al Sant Crist (només recordo que era molt llarga). Al sortir de missa, a seguir la Banda Municipal amb els gegants i nanos. És curiós que com més grans ens feiem, més

BALAGUER

distància guardàvem amb ells, però no ens podíem perdre la ballada final dels gegants a la plaça, sobretot per les filigranes que feia el portador de la Pageseta, tot un espectacle. Recordo lo Jaques, lo Geroni, lo Xepis i ara l’Àlvar (no sabría dir qui és o era el millor).

Després tocava fer un tomb per les firetes, los caballitos, les tómboles, los autos de xoc i les parades del tiro.

I arribava l’hora del vermut, a la plaça amb la cobla Comtal tocant sardanes. Lo vermut del Dalmau, los calamars a la romana del Pauet, o la seva sarsuela amb patates del xurrero fent de cullera.

Abans he dit, que un bon pregoner seria lo Silo, però i el nostre comte Jaume d’Urgell “lo Dissorta”t? Recordo l’obra de teatre, ”O Rei o res” d’en Frederic Solé, Pitarra, basada en els últims dies del setge al castell formós. En aquella obra, la seva mare Margarida de Montferrat, li deia el títol: “Fill meu, o rei o res, ja ho saps!” I un altre personatge, Berenguer de Fluvià, deia aquell verset: “Pobre Comte! En què hem parat tots dolsos somnis de glòria. Prou raó tindrà la història si

te diu lo desditxat” Ben mirat potser faria un pregó una mica trist. Parlant del nostre Comte, la Teresa pàmies a Crònica de la vetlla. No sé si és un rampell monàrquic o antimonàrquic, però diu:

“Ah, l’envejós, el podrit Ferran d’Antequera, que va privar els balaguerins de l’honor de tenir un rei! Com l’hauríem festejat, un rei! Si essent un pobre Comte li hem cantat tantes absoltes, què no hauríem dit, què no hauríem fet, si hagués estat rei, com li pertocava?

Anem a casa dinar. Per començar i allargar el vermut, proposo uns “caragols”, que no hi poden faltar i no en faltaven mai, gràcies a les cargoleres. A la llauna, fregits a la paella i sobretot, una rajola a la brutesca! Després vindria un bon rostit de pollastre, conill o corder. Però un plat que no he pogut tornar a menjar és l’olla amb congre. I aquell despropòsit de la Cassola del Divendres Sant? I dic despropòsit, perquè amb l’excusa d’haver de fer dejuni i abstinència es feia un plat únic i sense carn, una cassola enorme amb bacallà, ou dur, truita amb trampa i les verdures i llegums que hi hagués i molta salsa per sucar pa. Quin fart! Però el plat nacional de les nostres terres, per mi és el cassolí (ara en diuen cassola de tros). De tall, confitat de porc, cargols plans i les verdures de temporada. Això sí que és un plat major! Per postres, si era festa un braç de gitano o pastels que feia ma mare. I també enyoro dels estius el mantecado que fèiem a casa amb la geladora manual i tot el seu ritual: anar a comprar el gel, que el pare trencava. La mare havia fet una espècie de crema anglesa. Un aguantava la geladora, un altre amb un punxó es cuidava del

drenatge i que no faltés gel. El pare rodava i rodava…O per descomptat la fruita que sempre hi havia a casa i que es podia menjar a totes hores. Tot això regat amb vi de casa i per acompanyar les postres la ratafia de cireres feta per ma mare.

I sense fer migdiada, cap al concert de Festa Major, a la Rosaleda, amb cafè i copa. Al sortir del concert cap a la plaça al veure la “corrida de bicicletes”. Tothom cridava: “Ali Calucho! Ali Calucho! (era un ciclista de Lleida que sempre guanyava). També hi havia el futbol, és clar! Un partit del Balaguer i sempre de “máxima rivalidad”. Però jo soc d’aquells de : “la pilota a l’olla”. Això sí, que guanyi el Barça perquè aleshores els meus amics estan més contents.

No tinc gaire clar l’ordre d’aquestes activitats de la tarde de festa major: el concert , les bicicletes i el fútbol. No sé si es podia veure tot. Però entremig si us heu quedat amb gana podríem fer una mica de berenar a Cal Xerricló. Allí recordo les meves primeres cerveses, els popets a la planxa, les patates confitades amb un bitxo i el vi del padrí.

A l’hora de sopar a casa manaven les sopes, verdures, amanides, truites, la coca d’escalivada amb arengada o panadons. Recordo, de petit, aquella espècie de màgia que feia la muntanya d’espinacs a la paella que anaven minvant fins que se’n podia fer la truita. Però per a mi, el plat preferit per sopar són les sopes escaldades amb un ou, i si pot ser, en lloc d’aigua amb sal i farigola, prefereixo el caldo sobrer de coure les verdures, sobretot si és de col o encara millor de tirabecs. I tot de casa!

De l’excel·lència de la nostra horta són molts els autors que l’han celebrat, desde la Teresa Pàmies a Josep Pla que deia que som el rebost de Catalunya. Però us vull llegir un petit fragment molt curiós que vaig trobar al llibre “Fets, costums i Llegendes de la Noguera” segon volum d’en Joan Bellmunt:

“Enric Cock, notari apostòlic, acompanyava a Felip II quan el 1585 el rei, es desplaçà a Montsó per presidir Les Corts del Regne d’Aragó, i que en passar per l’horta balaguerina i per aquesta plaça, va caussarli una impressió tan grata que digué: A raíz de lo collados, tiene una gran plaza casi cuadrada, en la cual se venden a su tiempo todo género de frutas, tan barato, que todos los que pasamos de la Casa Real nos maravillamos de su abundancia y de fertilidad de la tierra y de la clemencia del cielo”.

Encara que jo no hi anés, no puc parlar de la Festa

Major sense esmentar l’esdeveniment que aplegava més concurrència junt amb la Missa, les bicicletes i el futbol. És el ball de Festa Major. Ja he dit que a mi no mi trobareu perquè no soc ballador i sempre m’han atabalat les aglomeracions, i un dia llegint a Josep Pla , em vaig trobar que era del meu parer. Escolteu si us plau per acabar aquest passatge del volum 7 de l’obra completa “El meu país”. Apart d’exposar un dels perills del ball, trobo que resumeix perfectament la manera d’escriure i el tarannà personalíssim de Josep Pla:

“Jo he estat un ballador mediocre i tímid, però això no vol pas dir que en la meva adolescència no tractes d’entrar en un o altre envelat, Ara bé: si us digués que

BALAGUER

ho vaig aconseguir alguna vegada, essent l’envelat ple, us enganyaria. Malgrat els meus esforços, no vaig arribar mai apenetrar en un lloc disccret de la pista de ball de la baluerna.

Jo he estat, com ja deia, un ballador flac, encara que juganer, i això explica sens dubte, les meves dificultats per ballar en un envelat qualsevol. No solament no vaig arribar mai a posar els peus a la tripa d’un envelat, si no que sempre que ho vaig intentar, en vaig ésser expel.lit indefectiblement. Recordo…

Sí. Recordo una trepitjada rebuda a l’estiu de 1914 que em féu veure les estrelles. Fou una trepitjada terrible,de l’espècie pagesa, de les que posen, la pell de gallina, realitzada, és clar, d’una manera perfectament natural i sense malícia, però amb una impressionant superfície pedestre. Quina trepitjada, quina inoblidable trepitjada, Déu meu! Quina seguretat, quin optimisme, quina enorme força interna portava a dintre aquella trepitjada! Han

passat molts anys i recodo d’una manera vivísima aquell acte de superposició terrible!

I el curiós és que no vaig saber mai, de qui pervenia! En els envelats passa això: Hom pot rebre una trepitjada, una trompada seca, un brusc cop de colze a sota les costelles, de qualsevol persona, d’un familiar, de la promessa, del millor amic, del jutge municipal, etc…

Un envelat és com un recipient dins del qual la gent no cap amb els peus i si estiba amb una mica més de comoditat de mig cos cap amunt. Generalment les sabates alienes graviten sobre les pròpies, però també és possible que es produeixi la gravitació a la inversa. Llavors us podeu aprofitar i fer la pau de les vexacions rebudes. De tota manera, aquest costums salvatges no m’interessen. El cert és que la trepitjada de 1914, la portaré grabada mentre visqui”.

Fareu bé de suposar, que molts records se m’han quedat al tinter i també uns quants llibres escollits que no varen arribar a la final. Però no us vull destorbar més. Senyores, senyors i autoritats autoritzades pel poble. Que passeu una bona Festa Major! I recordeu aquella dita: “Endavant les atxes que el Sancristo va a les fosques i no pot llegir!” Llegiu, llegiu que us farà lliures! Bona nit!

Jesús Agelet Profitós Actor de teatre, televisió i cinema, dramaturg i director i d’origen pagès

EL DEURE DE RECORDAR

JOAN SAURET

Un mundo como un árbol desgajado.

Una generación desarraigada.

Unos hombres sin más destino que apuntalar la ruinas

Blas de Otero

Com que el cognom Sauret és prolíficament estès a Balaguer, i amb la voluntat d’evitar confusions, serà pertinent un lacònic aclariment inicial del subjecte que motiva aquest article: Joan Sauret i Garcia (1899-1985) impressor, periodista i polític. Aquesta explicació prèvia és necessària i indefugible atesa la pregona oblidança que va patir durant dècades la figura d’aquest balaguerí, que va sofrir, com tants altres catalans, la violenta caiguda d’un teló de desmemoriament imposat pel llarg exili després de la Guerra Civil. Fins fa molt pocs anys, era poca la gent que sabia identificar amb concreció qui era aquest tal Joan Sauret, una feridora comprovació de com en el nostre país hem descuidat sense complexos la memòria de molts dels nostres fills il·lustres. En aquesta tessitura, també han escassejat els que han reivindicat redempcions i rescabalaments històrics.

Un d’ells va ser l’escriptor i filòleg

Albert Manent, que, en un article de premsa el setembre del 1999, demanava a la ciutat de Balaguer l’organització d’un homenatge en el centenari del seu naixement. La petició no va ser recollida per ningú i l’efemèride va transitar en el més absolut dels silencis polítics, socials i mediàtics. Ara la situació és una altra; la dignificació de Sauret s’ha aconseguit amb la publicació d’una biografia l’any 2022, amb la col·locació d’una placa de record al davant del seu habitatge a la Plaça Mercadal, amb la reedició del seu llibre sobre el Balaguer de principis del segle XX i, finalment, amb un homenatge públic per celebrar el 125è aniversari del seu naixement,organitzat per la Paeria aquest 2024 en el marc de l’acte institucional de la Diada Nacional.

L’encomanda que feia Manent ha estat, doncs, a bastament complimentada i ara s’acaba reblant amb aquests mots que serveixen per rubricar la tasca de recuperació d’una trajectòria vital, periodística i política que val la pena conèixer i posar en valor. El deure de recordar aquesta part de la nostra

història que tenim com a ciutadans de Balaguer i, per extensió, de Catalunya, és avui una fita més fàcilment assolible.

Joan Sauret i Garcia no serà mai més un desconegut a la seva ciutat, l’únic indret que realment va estimar tal com explica encara avui el seu fill

Enric, balaguerí de 96 anys i que viu des de fa dècades al petit municipi de Saint-Vérain, a dos-cents quilòmetres al sud de París.

Nascut el 20 de febrer de 1899, Joan Sauret va emergir de jove com una destacada veu en la comunitat balaguerina amb la creació i difusió, juntament amb el seu amic Domènec Carrové, del magazine quinzenal “Pla i Muntanya”, una de les publicacions més influents de la dècada dels vint i dels trenta a les terres de Lleida (nota a recordar: l’any vinent se celebra el centenari del primer número).

Hi esmerçà incomptables hores com a director, redactor, cronista, comercial i demés rols sobrevinguts en la quotidianitat d’aquell periodisme de carrer calidoscòpic, bastit amb migrats recursos però amb una perenne determinació a crear uns continguts que penetressin i despertessin interès en la societat del poble i dels seus encontorns comarcals.

BALAGUER

L’ascendent social que li donà aquesta tasca, exercida en paral·lel amb l’ofici d’impressor, li va acréixer el desvetllament pel catalanisme d’esquerres. L’havia experimentat durant el seu periple de cinc anys quan tot just era un adolescent a Buenos Aires i el consolidà, després del seu retorn, en el seu entorn d’amistats, algunes d’elles ja ben significades en la cosa pública a les darreries de la dècada dels vint. Els seus inicis polítics tenen les arrels en l’activitat al Centre Català Republicà de Balaguer, fundat l’abril de 1930, i en l’aparició d’Esquerra Republicana de Catalunya, formació de la qual va ser un dels membres fundadors el març del 1931. De periodista passa a polític, un salt gens extravagant si s’atenen les concomitàncies existents entre els dos oficis i, també, l’efervescència que es viu al Balaguer de principis de segle, un fogar de polítics que va bressolar rellevants personalitats com el citat Carrové, Josep Carner-Ribalta, Xavier Rúbies, Pere Ardiaca, Tomàs Pàmies i, anys més tard, la seva filla Teresa.

El seu activisme militant en pro de l’esquerra catalanista l’afermà presentant-se a les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932 amb la llista lleidatana d’ERC, liderada per Francesc Macià. Amb el president

de la Generalitat hi tindrà un sovintejat tracte, ja com a diputat, de la mateixa manera que amb altres parlamentaris republicans com els germans Lluís i Josep Companys, Francesc Viadiu, Humbert Torres, Enric Canturri o Josep Tarradellas, amb qui mantindrà un estret vincle d’amistat durant els anys anteriors al sollevament militar i en la seva primera dècada a França; posteriorment, els dissentiments polítics en l’espinós context de l’exili van acabar provocant un deteriorament de la relació que jamai es redreçà completament.

Home d’ideals i polític de diàleg, mai va posar-se de perfil quan les situacions anaven de gairell. Els fets d’octubre de 1934 en són una mostra; va treballar braç a braç amb Carrové, aleshores ja alcalde de Balaguer, per mantenir l’ordre als carrers de la localitat després de la declaració de l’Estat Català de la República Federal Espanyola feta per Lluís Companys. Tot i reeixir en aquest propòsit, que va explicitar des del mateix balcó de l’ajuntament instant la ciutadania a mantenir la serenitat en un moment de tensió general arreu del país, va ser arrestat i posteriorment jutjat en Consell de Guerra. Va quedar absolt.

La tasca política la complementa amb la vocació periodística, que cristal·litza amb periòdics articles d’opinió al diari

“La Humanitat” i amb diverses col·laboracions en altres mitjans barcelonins, on deixarà d’escriure de mal cor per la proximitat del final de la guerra, que l’obliga a exiliarse. Ho fa el 7 de febrer del 1939. Perpinyà és el seu primer destí, des d’on enfila el camí cap a Montpeller, ciutat on ja s’hi aplega una significativa comunitat de catalans i on confia ataüllar suficients vincles polítics per fer més païble les caresties i privacions imposades per l’ostracisme. En aquesta època és detingut dues vegades i internat en camps de concentració; el primer, el d’Agde, el segon, el de Vernet d’Arieja, on s’hi va estar diversos mesos i se salvà per pocs dies dels trens alemanys que enviaven presoners a l’extermini.

Restablerta la seva vida, el balaguerí s’erigeix en un dels líder republicans amb l’assumpció de múltiples papers en la funesta auca de la política catalana a l’exili francès. Serà la segona figura d’ERC rere Tarradellas, aleshores secretari general de la formació, i tindrà un rol cabdal en el bastiment d’estructures internes del partit i en les mesures i decisions adoptades en les conjuntures de la realitat política del republicanisme català, no sempre coincident i

unitari. El seu estil dialogant i pactista va contribuir a assuaujar les discrepàncies i cuites provocades per les complexes vicissituds de l’exili i, també cal dir-ho, per alguna que altra actitud política excessivament envanida i refistolada.

Va formar part del nucli de confiança del president de la Generalitat, Josep Irla, juntament amb Humbert Torres i Antoni Rovira i Virgili, i cooperà en la recuperació del Consell Nacional de Catalunya, creat el 1940 per Lluís Companys, que tenia funcions d’assessorar el president i preparar el terreny per al retorn a Catalunya. Anys més tard, la renúncia d’Irla i l’arribada de Tarradellas a la presidència li va obrir les portes de la secretaria general del partit, des d’onva voler marcar unes pròpies traces estratègiques i orgàniques, amb un diàfan rebuig a Tarradellas i a les seves praxis polítiques dotades d’un esperit d’omnipresència i avesat a un control dels ressorts de poder que li eren propers.

La tasca de mantenir les constants vitals del partit la complementarà amb una enèrgica voluntat de fer jugar Catalunya en la partida internacional. Els anhels d’una Europa auto-organitzada després del

marasme de la Segona Guerra Mundial troben en el balaguerí un ferm entusiasta perquè considerava que les talaies continentals podien ser bones aliades per a la causa catalana. Amb aquest propòsit fundarà la Unió de Federalistes Catalans, assumirà responsabilitats al Consell Català pels Estats Units d’Europa i, també, al Consejo Federal Español del Movimento Europeo

Vidu des del 1972 i conscient que l’eix de gravetat de la política s’ha desplaçat de l’exili francès a Catalunya, començarà un procés de canvi de guàrdia a favor de les noves generacions liderades per Heribert Barrera. Ell serà el nou secretari general d’ERC a partir del juliol del 1976 després de 22 anys de penes i treballs del republicà de Balaguer per evitar una desaparició del partit que en diverses ocasions va ser ben possible i, fins i tot, probable. Un nou món polític es desvetllava i Sauret es va anar eclipsant voluntàriament, reclòs a la seva casa d’Epinay-Sur-Orge i enfeinat en el seu darrer gran projecte:l’estudi sobre l’exili dels catalans que es va convertir en el llibre “L’exili polític català”, una obra que encara actualment es valora com una referència historiogràfica sobre la diàspora. Aquest va ser el seu tercer i darrer llibre. Dècades enrere, el 1927, havia publicat juntament amb Joan Pinós l’obra de teatre “Diners”, i l’any

1975, “Bellviure. Un poble al peu del campanar i a la vora del riu”.

Justament en aquest indret, al peu de Santa Maria i a frec del Segre, és on va voler acabar els seus dies després de més de quatre dècades d’exili. El seu darrer sojorn va ser a la recent inaugurada Residència de Sant Domènec, on va morir el matí del dilluns 8 d’abril del 1985. La premsa va reportar la notícia del decés, que va motivar també alguns articles a les publicacions locals. Un d’ells el va signar Teresa Pàmies, acèrrima rival política de Sauret, amb qui va endolcir la relació un cop ablanits els abrandaments ideològics. La Pàmies parlà d’ell un mes després de la seva mort a l’enyorada revista Barri-10 (segona nota a recordar: l’any vinent se celebra el quarantè aniversari del primer número):

“Joan Sauret fou un home conflictiu, com ho és tota persona amb idees pròpies capaç d’assumir-les en les verdes i les madures, fins i tot a risc de caure malament als qui tenen la paella pel mànec [...] Va tornar a Balaguer per a morir-hi. No hi ha prova més autèntica d’amor a la terra”.

Àlvar Llobet i Sotelo. Periodista i biògraf de Joan Sauret.

BALAGUER

CENT ANYS DEL TREN DE LA NOGUERA PALLARESA

El passat 3 de febrer vam rememorar l’arribada del ferrocarril dela Noguera Pallaresa a Balaguer l’any 1924, ara fa cent anys.

La línia Lleida- La Pobla de Segur va ser la segona explotació ferroviària que connectava amb la ciutat de Balaguer, després de que l’any 1905 s’iniciés l’operació amb viatgers del tren de via estreta de la Sucrera de Menàrguens, promoguda per Manuel Bertrand i Salsas,i amb origen a Mollerussa, inicialment projectada com una línia de mercaderies per al transport de remolatxa.

Ambdueslínies ferroviàries transcorrien paral·leles entre Térmens i Balaguer, i de forma progressiva el nou Transpirinenc va prendre el relleu en el servei de viatgers, fins al tancament del carrilet l’any 1951.

El ferrocarril de la Noguera Pallaresa el va promoure l’Estat, gràcies a l’impuls de la societat civil i les administracions locals, que van reivindicar llargament la seva execució, com a motor d’importants transformacions en l’economiai l’activitat productoralligada als rius Segre i Noguera Pallaresa. La seva construcció es va iniciar el 10 de

juliol de 1910, 50 anys després de l’arribada del primer ferrocarril a la ciutat de Lleida des de Manresa.

El perllongament de la línia i la seva arribada a La Pobla de Segur van ser una realitat el 13 de novembre de 1951, amb serveis per a viatgers i mercaderies (fusta, ciment...). Per a Balaguer, va significar un impulsal creixement econòmic idemogràfic.

Desprès d’un període de recessió, motivat pel canvi de model de mobilitat, la priorització del transport per carretera i el cessament de l’activitat de transport de mercaderies el 1993, amb el tancament d’INPACSA, va ser novament el territori qui va aconseguir mantenir el servei del ferrocarril i promoure’n la seva dinamització.

El dia 1 de gener de 2005, el Govern va encarregar la responsabilitat de la línia de Lleida a La Pobla de Segur a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Es va iniciar així un procés de canvi i recuperació de la línia, amb la col·laboració d’ADIF i RENFE, l’administrador d’Infraestructura i l’operador respectivament (que fins aquell moment havien format l’empresa estatal RENFE), que van fer possible una transició modèlica.

L’inici del nou model d’explotació,íntegramentd’FGC des del 25 de juliol de 2016, va suposar un increment de l’oferta i la seva coordinació amb altres modes de transport públic, autobusos i serveis d’alta velocitat. La posada en servei de les unitats 331 i les progressives millores i adequacions que han permès incorporar els criteris característics d’FGC(l’excel·lència

Foto lliurada per Ramon Lladós Rovira. Record al seu avi Ramon Lladós Pons, primer per l’esquerra a la imatge. Fotografia d’inicis dels anys 40.

operativa,l’adaptació d’estacions i trens a persones ambmobilitat reduïda, la implementació de noves tecnologies per ala millora de l’atenció al client,la proximitat i arrelament al territori,...) a la línia

Lleida- La Pobla de Segur.

La millora contínua de l’operació, la reposició d’actius de les infraestructures i instal·lacions de la línia i l’arribada d’una tercera unitat de tren l’any 2022han permès donar resiliència a l’explotació i assolir un creixement sostingut de viatgers, passant dels 60.205 viatgers l’any 2016, a superar els 430.000 viatgers en l’acumulat dels darrers dotze mesos.

La línia Lleida-La Pobla de Segur s’ha mostrat com un instrument necessari per aun transport econòmicament sosteniblei socialment igualitari, i ques’ha adaptat a lesnecessitats del territori i de les personesque l’habiten.

El que vam celebrar el passat 3 de febrer és la tenacitat de tots aquells que han fet possible disposar avui d’una eina valuosa per construir el futur.

Emili Monsó i Planes

Cap de línia Lleida- La Pobla de Segur

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

LA DONA RURAL

25 ANYS FENT CARROSSES

Aquest any en fa 25 que estem fent carrosses, per això farem una mena de resum de la nostra activitat. L’any 1995 un grup de dones que vam estar fent a la Cambra de Comerç de Balaguer un curs d’emprenedores rurals vam decidir de fer unes carrosses per a la festa dels tres tombs de Sant Antoni. L’any 2000 ja érem 13 dones i l’any 2006 vam decidir de formar una associació: La Dona Rural. La primera carrossa va portar per títol “La pagesia ahir i avui” i mostrava elements propis de la pagesia antiga, eines i arreus al costat dels ordinadors i màquines diverses de la pagesia actual. Amb 25 anys fent carrosses hem tocat pràcticament totes les qüestions relacionades amb la pagesia: els forns de llenya, desgranadores de panís, una premsa de vi i també de vestuaris i costums de la pagesia: vetllada familiar, casaments i festes. El to de les carrosses ha estat també canviant: unes eren francament còmiques, unes altres més serioses i algunes reivindicatives, ben bé de protesta. Sempre hem tingut algun premi als tres tombs

de Sant Antoni on cada any hem presentat dues carrosses tret de l’any de la pandèmia (2021) Simultàniament hem fet també diverses exposicions: cistelles, verema, el foc, sembrar, segar i batre, guarnicions, temps de pastura, l’alcova dels nuvis, el rebost del pagès, les joguines de la nostra infantesa, la cuina de l’àvia, etc. També hem organitzat diversos viatges per la gent de Balaguer Col·laborant amb la Paeria, hem participat en totes les fires i festes populars que s’han fet a la nostra ciutat: a la festa de l’Harpia, decorant i donant vida a La Reguereta, fent sopes a la Fira dels Alls, a la fira del Congre recordant els mercats antics de Balaguer seguint en tots dos casos la recepta del cuiner, malauradament desaparegut, Josep M. Morell, fent entrepans de llonganissa per a col·laborar amb la Marató, fent orelletes a la Fira d’entitats i sempre mirant de col·laborar amb la Paeria i de fer lluir les activitats populars de Balaguer. L’any 2011 vam organitzar la trobada d’Associacions de Dones de la Noguera. Col·laborem en l’Aplec de les Franqueses i en el de la Divina Pastora i hem recuperat per a la gent de Balaguer l’Aplec de Montalegre que es fa el tercer diumenge de setembre com s’havia fet tradicionalment. I finalment volem agrair la col·laboració d’algunes empreses i particulars de Balaguer i especialment l’ajut de la Paeria.

Associació Dona Rural

CONVERSA 2024

POEMA MIQUEL TRILLA

Hi ha algun perquè amagat gairebé sempre Que ens porta cap a Tu confiadament, empesos poc a poc matins i tardes, tot fent camí pel dret pendent amunt, i ens planta just davant la Teva imatge vinguts de ben a prop o de molt lluny.

És un subtil instant indefinit que habita convençut en cadascú, i ens duu, passants com som avui i ahir, moments inabastables de futur.

Venim sense saber ben bé perquè, sabent però que vindre és agradable. Si és per un vell impuls de fruit madur amb vius colors de cel, o només és perquè dins nostre ja s’ha fet costum, venir segueix essent sempre miracle.

Miquel Trilla

EL SEGUICI FESTIU

EL SEGUICI FESTIU DE BALAGUER

Enguany, i coincidint justament amb la diada del Sant Crist, podrem tornar a gaudir del seguici festiu balaguerí que ja comença a ser una realitat de consuetud.

Per aquesta ocasió ens felicitem de que la parella de gegants més antiga, la dels pagesets, estarà acompanyada d’una música pròpia. Una composició del balaguerí

Sergi Llena Mur inspirada en una part de corranda, una de ball pla, i una darrera de jota. Ho faran amb l’acompanyament musical dels Botets de Graus, que ja van iniciar l’aventura dins del nostre seguici l’any passat, retornant l’esperit històric de la singularitat de les nostres figures i la seva música amb cobla ribagorçana

També tindrem una aportació important a Lo Ball de Bastonets, ja que la colla local del ball de bastons Pere III, ha recuperat una tonada històrica del model de ball de bastons de la zona. Es tracta d’una versió de la “Cosidoreta” o “Lo Cabal del sastre” que està entre la versió de Lleida i Guissona, de procedència enigmàtica extreta del llibre d’orgue d’Agramunt del segle XIX. Així doncs el nou ball de bastonets de Balaguer, serà un compendi de dues melodies històriques d’aquest model de ball de la zona ponentina.

Tornar a veure el conjunt dels balls populars balaguerins per la festa major, fa bona aquella dita en llatí “bis repetita placent”. Tornarem a veure els nostres balls històrics i festius, amb el goig de les novetats locals, i també gaudirem de la colla convidada.

El grup convidat d’aquesta edició serà el ball de cercolets de Vilafranca del Penedès. L’elecció de la colla convidadaha estat condicionada sota el propòsit de tirar endavant un dels propers balls balaguerins. Es tracta de “lo ball dels arcs”, un ball que veiem anunciat a la festa major de 1863. Hi ha la intenció doncs de crear “Lo ball dels arcs de Balaguer”, el qual agafarà el model de la majoria de ball d’arquets i cercolets que rodolen pel país, i és per aquest motiu que us convidem a mirar les evolucions de la colla vilafranquina, per tal d’entendre el tarannà que tindrà el nou ball balaguerí.

A 2/4 de 6 de la tarda sortirà tot el conjunt des de la plaça Mercadal, c/d’Avall, plaça Sant Jaume, c/ Sant

Jaume, plaça del Jutge, plaça Sant Salvador, c/pintor Borràs, plaça del Pou, c/ Major, i altre cop a la plaça Mercadal, on podrem veure l’exhibició de tots els balls, amb presentació de cadascun d’ells, a partir de 2/4 de 7 de la tarda

Amb el desig de retrobar-nos-hi, ens citem aquest proper dissabte 9 de novembre per tornar a gaudir del nostre patrimoni festiu.

Bona festa major ! Comissió del seguici festiu de la ciutat de Balaguer

JOVES BLG I EL RENAIXEMENT DE L’OCI NOCTURN DE QUALITAT A LA CIUTAT

FJOVES BALAGUER

a molts anys que des de Joves BLG treballem estretament amb la Paeria de per oferir -als jovesespais i activitats d’oci nocturn que fomentin la participació i la convivència. Aquesta Festa Major complim deu anys. Semblen pocs, però si hi pensem, el llegat hi és. Els que hi hem estat sempre pensem que podem corresponsabilitzar-nos del (re) naixement de l’oci nocturn de qualitat i democratitzat a la ciutat. Durant aquest temps, hem estat part activa en l’organització de moltes de les cites assenyalades de l’any. Carnestoltes, la Fira J, la tradicional revetlla de Sant Joan i la Castanyada. La nostra missió sempre ha estat clara: crear iniciatives festives perquè els joves gaudeixin de forma segura i que no calgués desplaçar-se a altres municipis d’arreu. Crear un sentiment de comunitat jove i per a tothom. Enfortir vincles dins de les colles i entre elles. Gràcies al suport constant de la Paeria, hem pogut transformar idees en grans iniciatives, adaptant-nos a les necessitats de la joventut actual. Per exemple, al Carnestoltes, hem posat la nostra creativitat al servei de la ciutat, participant en les rues i concursos que omplen de color i vida els carrers. Durant la Fira J, hem treballat per oferir un concert on els joves puguin tenir una oferta d’oci nocturn saludable el cap de setmana de Fira Q a

Balaguer. No podem oblidar la Castanyada, una de les nostres tradicions preferides, on hem fomentat un sopar de colles, amb activitats com gimcanes i un bingo popular. Cadascuna d’aquestes col·laboracions és el resultat d’un treball conjunt entre Joves BLG, la Paeria de Balaguer, més concretament des de l’àrea de joventut de l’ImPiC i, evidentment, la participació activa dels joves de la nostra ciutat. Ens omple d’orgull veure com aquests esdeveniments s’han convertit en punts de trobada per a totes les edats, on la cultura, l’entreteniment i l’amistat s’entrellacen per enfortir el teixit social de la nostra comunitat. Amb la mirada posada en el futur, a Joves BLG seguirem treballant perquè els nostres projectes continuïn evolucionant i contribueixin a un lleure juvenil inclusiu, participatiu i de qualitat. Creiem fermament que, amb el suport de la Paeria i la col·laboració de tots els joves, continuarem sent un referent en la vida cultural i festiva de Balaguer i comarca. Per molts més anys de voluntariat, comunitat, lleure i cultura!

Associació Joves Balaguer

LA FESTA DEL SANT CRIST ANY 1947

Recordant èpoques passades.

Bé, una Festa del Sant Crist inoblidable a casa nostra, és la festa més gran que celebràvem; ja que quan hi havia algun trenca caps li demanàvem ajut i recordo que ens ajudava. La mare les gràcies li donava, bé, per millor celebrar la festa la mare cada any llogava una cuinera i venia la família de Barcelona i anàvem a oir la missa al Sant Crist.

Recordo que aquell any, les nenes de les Carmelites estrenàvem l’uniforme de mudar, que concloïa abric blau marí, sombrero i sabates “gorila” i un coll blanc de plàstic molt incòmode. Bé, la família a la seva hora van arribar i tots mudats vàrem anar a oir la missa honorant al Sant. La mare a mitja missa, com era molt llarga, es va començar a posar nerviosa i digué al pare: -la nena i jo marxem cap a casa, que tinc mal pressentiment, el cor em diu que “la Rossita la cuinera” no en faci una de les seves-.

Vàrem marxar les dues sense obrir boca en tot el camí, més de pressa que de costum, bé, abans d’arribar a la porta de casa se sentia la nostra ràdio Philips molt fort, que era acabada de comprar. La mare corrent va obrir la porta i va sentir una olor de dinar socarrat fora de mida. Es tragué les sabates de taló per pujar més de pressa, jo observava la mare molt espantada i en arribar a dalt, tot el dinar estava cremat, amb una olor de fum pudent extremós; els pollastres de cresta que es guardaven per la festa i cassola de terra, tot al corral va anar a parar, sense poder-ho provar.

I la cuinera estava ballant el “xotis”, tot i fent lo “genollet”. -Oh!- vaig pensar -que ha fet la senyora Rossita?-. El davantal blanc voltava per terra i ella el xafava, la mare plorava. I el pare va arribar el primer i en veure aquest desacato digué a la Rossita, -Rossita ves cap a casa teva, t’has fotut mitja garrafeta de moscatell per la mort de Déu, no es pot confiar de la gent com tu-.

El pare va improvisar brasa, sempre es matava al primer fred un tossinet per més bé celebrar la festa, així en va estar; posant-hi llonganisses, botifarra i llomet a les brases, amb un parell de porrons de vi a taula.

Sort que les postres es van salvar, crema catalana i orelletes, i tot en un record es va quedar.

En acabar el dinar, la tia Ramona va dir: -Dolores, fas una cara de cansada...-, i la mare va explicar l’ensurt que vam passar. Tots ho varen escoltar i quin tip de riure se’n van donar. Quan la cuinera ballava, deien: -ens hagués agradat de veure-la, una pel·lícula al natural, aquest dinar no el podem oblidar-. No recordo mai més cap cuinera a “cal Llorenç del Xerricló”, nomenat en aquella època el meu pare.

Desitjo una bona Festa Major a tothom i a dinar als restaurants, per això hi són.

Gràcies, Sant Crist de Balaguer per recordar el passat tal com el vaig viure.

Per Dolors Molins de Balaguer

LA GALOP

LA BALLADA

POPULAR DE LA GALOP

En aquestes festes del Sant Crist volem encetar un nou acte, el qual pretén ser de consuetud per la diada del 9 de novembre.

Us convidem a ser partícips de la ballada de la Galop, el ball típic de la ciutat. Tot i que històricament era tradicional per la fira de bestiar de setembre, l’anomenada fira dels enamorats pels tractes de casament que s’hi feien, ara la veiem durant el seguici festiu de festa major dins d’un context que l’enforteix com a patrimoni festiu de la ciutat.

El que es pretén, doncs, és que a banda de la ballada del seguici en un grup tancat, també es pugui ballar en format popular, sense l’exigència d’una exhibició del ball. Una manera de fer-ho per a gaudir-ne amb una parella de lliure elecció, i l’orgull de donar vida al ball més popular i tradicional de la ciutat.

És per això que us convidem a qualsevol de les sessions d’aprenentatge del ball, i que cerqueu la vostra parella per participar-hi. La primera ballada anirà a càrrec de la paera en cap, i a continuació tots els paers i paeres que s’hi disposin. A excepció de la primera ballada, les altres ballades es faran en grups de dues parelles o més, sempre tenint en compte el nombre de participacions. Quan ja no hi hagi més participants per entrar, es farà un ball conjunt amb totes les parelles com a punt final.

El ball de la Galop és una més, de totes aquelles petites històries que posen en valor el patrimoni festiu, i que respecta la nostra idiosincràsia. Encetem doncs amb moltes ganes, la ballada popular de la Galop.

Ens veiem a la plaça del Mercadal el dissabte 9 de novembre a la una del migdia.

Comissió del seguici festiu de la ciutat de Balaguer

BALAGUER

BALAGUER CIUTAT SARDANISTA

La sardana és present a Balaguer des d’aquell llunyà 1904 en que Sebastià Armenter comprava unes partitures a Barcelona i portava la sardana a la nostra ciutat. I si bé en un primer moment els joves catalanistes que l’abanderaven es van trobar amb el rebuig d’una part dels balladors, partidaris de d’altres danses ‘no tan modernes’, poc a poc es va obrir camí, i ja fa temps que és un dels elements centrals del nostre calendari festiu.

La primera cita del calendari amb la sardana i la cobla és en el marc de les festes de Nadal, amb el tradicional concert de música de cobla. El és un concert que antigament es feia la tarda del dia de Cap d’Any, però que ja fa anys que es va passar al voltant del dia de Reis, i que arran de la capitalitat es va especialitzar amb la cobla fusió per tal d’atansar la sonoritat de cobla als nous públics.

Amb el temps s’han deixat de fer alguna de les ballades de primavera, com la de la fira o la del diumenge de rams, però també n’han aparegut de noves, com la ballada de la diada de Sant Jordi, que si s’escau en cap de setmana es fa al Mercadal i amb cobla, i quan s’escau entre setmana es duu a terme a la Plaça del Pou per part del comerç del centre històric. A finals d’abril també hi ha el Dia Internacional de la Dansa, al davant del monument a la cuina catalana de l’Avinguda dels Països Catalans,

on la sardana sol obrir les diferents actuacions i ballades que s’allarguen durant tota la tarda.

Els aplecs i romeries també han estat històricament un lloc de ballades de sardanes, i n’és un bon exemple la , que es fa el segon diumenge de maig, i que alguns anys fins i tot ha acollit dues cobles. Més enllà de la ballada, aquell dia la colla Santa Maria de les Franqueses fa festa grossa i inclou una sardana d’ofrena a l’església de l’antic monestir.

El primer cap de setmana de juny Balaguer rememora el seu passat comtal, i ho fa amb l’ofrena floral al monument als comtes d’Urgell, que s’acompanya d’una ballada on les obres locals són les protagonistes, és la . I el tercer cap de setmana de juny els Jardins del Sant Crist són l’escenari de la que se celebra en motiu del Dia Universal de la Sardana.

A partir de Sant Joan, i durant tot l’estiu, les festes de barri eren les protagonistes del calendari festiu de la ciutat, i els balls i la sardana no hi podien faltar. D’aquelles ballades de barri en conservem dues, al juliol tenim la al voltant de la diada de Sant Jaume, i a l’agost la el dia de Sant Domènec. L’estiu s’acaba amb una audició que no hi pot faltar, la , que recentment s’ha avançat a la vigília al vespre, a la sortida de l’acte institucional de la Diada Nacional que té lloc a Santa Maria.

Una ballada que s’havia celebrat durant molts anys i que recentment s’ha recuperat és la , que té una data oscil·lant entre finals de setembre i primers d’octubre. A la tardor s’hi celebra la darrera de les incorporacions al calendari sardanista, , que s’ha incorporat aquest 2024, donant remei a l’anomalia de ser una capital de la sardana i no tenir un aplec sardanista.

L’oferta de cobla i sardanes de Balaguer es clou amb les diades dels nostres copatrons. El segon diumenge d’octubre té lloc la , i el dia 9 de novembre la . A més a més, el diumenge més proper al dia del Sant Crist hi té lloc la , un concurs que es remunta als anys 40 i 50, i que enguany arriba -que se’n tingui constànciacom a mínim a la 73ena edició.

Aquest calendari sardanista singular, que defineix el nostre patrimoni i identitat com a ciutat, s’ha reforçat enguany amb un element físic i tangible, el monument a la sardana, que es va inaugurar aquest passat juliol a la plaça que porta el nom de la nostra dansa més representativa. Una bona notícia per consolidar els llaços entre la sardana i Balaguer. Un vincle que ve de lluny i que volem que entre tots es continuï projectant cap al futur.

Col·lectiu Sardanista de Balaguer

PROGRAMA DE FESTA MAJOR DEL SANT CRIST 2024 “IMATGES D’UN ALTRE TEMPS”

Any 1925-1927, aproximadament.

Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera.

VISTA DE BALAGUER DES DEL RIU, AMB LA BARCA DEL XAN EN PRIMER PLA

LA PLATJA DE BALAGUER

Any 1931-1935, aproximadament.

Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera.

Festa Major Sant Crist 2024

BALAGUER

Any 1925-1935, aproximadament.

Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera.

VISTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA I DEL PORTAL DEL GEL DES DE LA MURALLA

I LES RESTES DEL CASTELL FORMÓS AL FONS

Any 1927-1929, aproximadament.

Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera.

VISTA DEL BARRANC DEL TORRENT AMB EL SANTUARI DEL SANT CRIST

BALAGUER

PARELLA DAMUNT D’UN RUC AL CARRER DEL PONT AMB LES OBRES DEL MUR DE CONTENCIÓ DEL RIU AL FONS

Any 1926-1927, aproximadament. Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera

DE TRONCS DE FUSTA PROCEDENTS DELS RAIS

Any 1925.

Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera.

VISTA DE BALAGUER I DEL PONT DE SANT MIQUEL AMB UNA PILA

Major Sant Crist 2024

BALAGUER

MERCAT DE DISSABTE A LA PLAÇA DEL MERCADAL

Any 1925-1935, aproximadament. Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera.

Any 1925-1935, aproximadament.

Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera.

EL MERCAT DEL RENG

BALAGUER

COBLA TOCANT SARDANES A LA PLAÇA DEL MERCADAL

Any 1931-1935, aproximadament. Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera.

Any 1927-1935, aproximadament

Foto: Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera.

CURSA CICLISTA CELEBRADA A LA PLAÇA DEL MERCADAL DURANT LA FESTA MAJOR

BALAGUER

Dies 2, 3, 7, 8, 9 i 10 de novembre

PROGRAMACIÓ

BALAGUER Festa

Major Sant Crist 2024

BALAGUER

PROGRAMACIÓ FESTES DEL SANT CRIST 2024

DISSABTE, DIA 2 DE NOVEMBRE

Dies 2, 3, 7, 8, 9 i 10 de novembre

22.30 h Gran concert del cantant BERET, al pavelló Inpacsa. Preu: 35 euros.

Obertura de portes a les 20.30 h. Venda d’entrades a codetickets.com.

DIUMENGE, DIA 3 DE NOVEMBRE

11.30 h Swing Jam concert de Festa Major, amenitzat pel grup VERMOUTH FLAMES, a la plaça del Mercadal.

En acabar l’actuació del grup en directe, tindrà lloc una sessió punxada amb el DJ LLOBARRO. Organitza: Grup Swing Noguera.

DIJOUS, DIA 7 DE NOVEMBRE

17.00 h Concert de Festa Major a la residència geriàtrica Sant Domènec, amb el DUET CORAL. Acte exclusiu per als residents.

19.30 h Inauguració de l’exposició “Des de l’andana. 100 anys de la línia de tren Lleida –Balaguer”, a la sala d’exposicions temporals del Museu de la Noguera.

20.30 h Pregó de festes a càrrec de JOSEP GIRALT I BALAGUERÓ, museòleg i historiador, a la sala d’actes de la casa de la Paeria de Balaguer.

Tot seguit, tindrà lloc un espectacle audiovisual amb làser: Dones i poder al comtat d’Urgell.

DIVENDRES,

DIA 8 DE NOVEMBRE:

09.30 h Si vols esmorzar bé, vine a Balaguer! Tradicional esmorzar popular amb coca amb samfaina, cervesa i sucs de fruita, al davant de la casa de la Paeria.

09.30 h Ofrena floral al Reial Santuari- Basílica del Sant Crist, dels escolars de la ciutat. Trobada a la plaça dels comtes d’Urgell (plaça del Museu) amb les escoles i recorregut fins al Santuari acompanyats pels GEGANTS DE BALAGUER i la XARANGA RAPITENCA. També acompanyarà el recorregut la cercavila LA SALCAVILA de la cia. LA SAL DELS MARS.

11.00 h Ballada de gegants amb la COLLA

GEGANTERA I GRALLERA DE BALAGUER i animació infantil amb el nou espectacle Ous esclafats, de la cia. LA SAL DELS MARS, per ballar sense parar , a l’esplanada de davant del Reial SantuariBasílica del Sant Crist.

11.45 h Ofrena floral de la gent gran, amb l’ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA NOGUERA.

11.50 h Ofrena floral del CF.BALAGUER.

12.00 h Repic general de campanes anunciant l’inici de la Festa Major.

13.00 h Lliurament dels premis del campionat de billar a tres bandes, organitzat pel Casal Cívic i Comunitari Balaguer – Eixample.

17.00 h Actuació del mag XEMA amb l’espectacle per a públic familiar Viatge a magicolàndia , a la sala d’actes de la casa de la Paeria. Apte per a totes les edats. Durada: 1 hora aprox.. Entrada gratuïta.

17.00 h Concert de Festa Major a la residència geriàtrica Comtes d’Urgell, amb el DUET BANDA SONORA. Acte exclusiu per als residents.

18.00 h Ball de la gent gran de Festa Major amb el grup musical MADISON GROUP, al Casal Cívic i Comunitari Balaguer – Eixample, organitzat conjuntament amb l’Associació de Gent Gran la Noguera.

19.00 h Contes en pijama, a càrrec de JEEP GASULLA, a la Biblioteca Margarida de Montferrat. Activitat per a nens i nenes de 4 a 11 anys. Imprescindible anar vestit amb pijama i sabatilles. Cal portar-se el sopar (entrepà o carmanyola).

Entrada gratuïta. Amb inscripció prèvia a la Biblioteca.

21.00 h Espectacle de dansa Sin Par de la Companyia FRITSCH COMPANY, a la sala Mercantil. Més informació i venda d’entrades: www.salamercantil.cat.

23.30 h Concert dels AMICS DE LES ARTS, al pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.

Major Sant Crist 2024

BALAGUER

23.30 h Nit de DJs amb MIKE MIRS +MINA

RITZ + CAPDE + KZU + SERRA, a la Carpa de DJs, situada al davant del pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.

01.00 h Festival NOSTALGIC’S:

Actuació del grup HÉROES DE LA ANTÁRTIDA, amb Tribut a Mecano

Durada: 2 hores aprox. Pavelló Inpacsa.

Entrada gratuïta.

03.00 h Actuació del grup de versions EL BAILE DE FIN DE CURSO.

Durada 2 hores aprox. A l’actuació del grup de versions es repartiran pilotes gegants, objectes de neó i altres sorpreses.

DISSABTE, DIA 9 DE NOVEMBRE:

09.45 h Sortida des de la casa de la Paeria de la corporació municipal cap al Reial Santuari – Basílica del Sant Crist per assistir a la Missa solemne, acompanyats per la COBLA SELVATANA i els GEGANTS DE BALAGUER.

10.00 h a 13.00 h 37a edició del torneig d’escacs

Memorial Pijuan – Fundació Estel, obert als escolars de Balaguer i jugadors del C.E. Balaguer, fins a 16 anys, a la sala polivalent del casal Lapallavacara.

Organitza: Club d’Escacs Balaguer.

10.00 h Exposició de bonsais, a la sala d’exposicions

L’Estudi 76, de la casa de la Paeria.

Horari: de 10.00 h a 14.00 h i de 16.00 h a 19.00 h.

Organitza: Club Bonsai Balaguer.

10.45 h Representació de l’arribada del Sant Crist a Balaguer , a càrrec de les GERMANES CLARISSES de la ciutat, al Reial Santuari – Basílica del Sant Crist.

11.00 h Missa solemne, presidida per Mons. Joan –Enric Vives, arquebisbe - bisbe diocesà, acompanyat pel nou bisbe coadjutor Mons. Josep Lluís Serrano, al Reial Santuari – Basílica del Sant Crist.

12.00 h Vermut popular de Festa Major, a la plaça del Mercadal.

12.30 h Trobada amb les autoritats i els gegants de Balaguer, a la plaça de Sant Salvador. Recorregut fins a la plaça del Mercadal i BALLADA DE L’HARPIA i dels GEGANTS DE BALAGUER, acompanyats per la COBLA SELVATANA.

13.00 h Ballada de LA GALOP de Balaguer, en format popular, a la plaça del Mercadal. Tothom és convidat a participar-hi.

13.15 h Ballada de sardanes amb la COBLA

SELVATANA, a la plaça del Mercadal.

17.00 h 43a cursa del Sant Crist 5K

Cursa i caminada de la Festa Major.

Sortida: pavelló del Molí de l’Esquerrà.

Preu cursa: a partir de 7 €.

Preu caminada: a partir de 3 €.

Inscripcions: www.runners.cat

Organitza: Runners Balaguer.

17.30 h Seguici festiu pel centre històric de la ciutat amb la participació local de L’HARPIA, ELS

GEGANTS DEL SEGUICI, ELS CAVALLETS, ELS

CAPGROSSOS, LO BALL DE BASTONETS, EL BALL DE LA GALOP, LA COLLA DE DIABLES BÈSTIES FERÉSTEGUES I L’EXTRAMONI

17.00 h

Simultànies

d’escacs, a càrrec d’un Gran Mestre, al vestíbul de la casa de la Paeria.

Inscripcions al C.E. Balaguer. Organitza : Club d’Escacs Balaguer.

17.30 h Concert de Festa

Major amb l’ORQUESTRA

Sortida i arribada a la plaça del Mercadal.

SELVATANA, al pavelló Inpacsa. A les 17.00 h obertura de portes. Entrada gratuïta.

18.00 h Cinema Infantil en Català ( CINC) amb la projecció de la pel·lícula Buffalo Kids, al cinema Balaguer, situat a la sala d’actes de la casa de la Paeria. Preu entrada especial: 2 euros. Apta per a tots els públics.

BALAGUER

19.15 h Correfoc de Festa Major amb la COLLA DE DIABLES BÈSTIES FERÉSTEGUES DE BALAGUER i la colla convidada DIABLES LO PEIROT DE TREMP.

Sortida des de la plaça del Mercadal. Recorregut pel centre històric.

19.30 h Ball llarg de tarda amb l’ORQUESTRA

SELVATANA, al pavelló Inpacsa.

Entrada gratuïta.

Hi haurà cadires a disposició dels assistents.

19.30 h Teatre musical amb l’espectacle L’illa del tresor, a la sala Mercantil. Per a públic familiar.

Més informació i venda d’entrades: www.salamercantil.cat

20.15 h Cinema amb la projecció de la pel·lícula La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar, al cinema Balaguer, situat a la sala d’actes de la casa de la Paeria.

Venda d’entrades anticipades a: www.circusa.com/ca/balaguer.

20.30 h Representació de l’obra de teatre El favor, dirigida per Xavier Ricart, al Teatre

Municipal.

Preu: 25 € platea – 22 € amfiteatre.

Durada: 1 hora i 30 minuts.

Venda d’entrades. www.entradesteatre.balaguer.cat, a l’Oficina de Turisme de Balaguer o a la taquilla del teatre una hora abans de l’actuació.

23.00 h Nit de concerts amb EL GRUP FIGA

FLAWAS + HOTEL COCHAMBRE + DJ RAMOS, al pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.

23.30 h Carpa de les DJs amb SOFIA CRISTO + LUARA BEARKA + TAY DE LEON + ANNA GISBERT, a l’esplanada davant del pavelló Inpacsa. Entrada gratuïta.

DIUMENGE, DIA 10 DE NOVEMBRE

09.00 h Trobada de pescadors de Festa Major, al parc de la Transsegre.

Jornada matinal lliure de pesca amb esmorzar inclòs. Preu de l’esmorzar: 8 euros. Caldrà fer reserva al local de la Societat de Pescadors Esportius, els divendres de 19.00 h a 21.00 h , fins al dia 8 de novembre.

Organitza: Societat de Pescadors Esportius de Balaguer

10.00 h Exposició de bonsais, a la sala d’exposicions

L’Estudi 76, de la casa de la Paeria.

Horari: de 10.00 h a 14.00 h .

Organitza: Club Bonsai Balaguer.

11.30 h Ballada de gegants i capgrossos per la ciutat amb la COLLA GEGANTERA I GRALLERA

DE BALAGUER acompanyats per la xaranga

FESTUCS BRASS BAND.

Sortida des de la plaça del Mercadal i arribada a la plaça dels Comtes d’Urgell ( plaça del Museu).

12.00 h Vermutegem pels nostres bars de la plaça del Mercadal.

Cada establiment oferirà un vermut especial de Festa Major a les seves terrasses o establiments.

12.00 h Concurs de colles sardanistes Trofeu Ciutat de Balaguer , amb la cobla de l’ORQUESTRA MARAVELLA , a la plaça del Mercadal.

17.00 h Concert de Festa Major a la residència geriàtrica Santa Maria, amb el DUET ZAFIRO Acte exclusiu per als residents.

17.30 h Concert de Festa Major amb l’ORQUESTRA MARAVELLA, al pavelló Inpacsa. A les 17.00 h obertura de portes. Entrada gratuïta.

18.00 h Estrena a les Terres de Ponent del nou espectacle musical familiar del grup EL POT PETIT, al Teatre Municipal.

Preus: 10 € adults i 6 € els menors de 14 anys. Edat recomanada: de 2 a 8 anys i les seves famílies. Venda d’entrades. www. entradesteatre.balaguer.cat, a l’Oficina de Turisme de Balaguer o a la taquilla del teatre una hora abans de l’actuació.

19.00 h Cinema amb la projecció de la pel·lícula La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar, al cinema Balaguer, situat a la sala d’actes de la casa de la Paeria. Venda d’entrades anticipades a: www.circusa.com/ca/balaguer.

BALAGUER

19.30 h Ball llarg de tarda amb l’ORQUESTRA

MARAVELLA, al pavelló

Inpacsa.

Entrada gratuïta.

Hi haurà cadires a disposició dels assistents.

21.00 h Espectacle de focs

artificials Piromusical del Sant

Crist a càrrec de la PIROTÈCNIA TOMÀS.

Un espectacle de llum i so amb identitat pròpia.

El castell de focs es dispararà des del marge del riu Segre, al parc de la Transsegre.

Durant els dies de la Festa Major podreu gaudir dels gegants i capgrossos que hi haurà al vestíbul de la casa de la Paeria, de les tradicionals firetes instal·lades al darrere del pavelló Inpacsa, i de les paradetes de Festa Major, que s’ubicaran al llarg del passeig de l’Estació.