LA FILLA LLUMINOSA
Curiositats i misteris lunars
Eva van den Berg
Què us puc explicar de mi? Doncs, per començar, que el primer que m’agrada fer cada matí quan em llevo és sortir en bici a donar una volta al llac que hi ha ben a propet de casa meva i veure, com a mínim, uns quants ànecs, una cigonya, tres merles, un pit-roig i, amb sort, algun cabirol endinsant-se al bosc. Quan arribo a casa, em poso a escriure, gairebé sempre sobre temes de naturalesa i ciència. M’encanta la meva feina: no hi ha dia en què no aprengui una cosa sorprenent. Sabies que hi ha més estrelles al cel que grans de sorra a les platges de la Terra? Però si hi ha un cos celeste que m’agrada especialment, és la Lluna. Ella, la filla lluminosa de la Terra, fa que el nostre planeta sigui més habitable i les nits, molt més belles.
EVA VAN DEN BERG · ALBERT ASENSIO
LA FILLA LLUMINOSA
Curiositats i misteris lunars
Va estudiar disseny gràfic a l’EADT i, més tard, va cursar un postgrau d’il·lustració a Eina Barcelona i dos cursos de dibuix i pintura al Central Saint Martins College of Art and Design de Londres. Des de 2007 treballa com a il·lustrador per a editorials com Anaya, Joventut, Random House Mondadori, Teide, Cruïlla o Planeta, i diaris com La Vanguardia. El 2017 va guanyar el Premi Llibreter en àlbum il·lustrat amb El banc blau i el 2024 el Premi Crítica Serra d’Or amb La lletra que tot ho canvia.
Textos © Eva van den Berg, 2025
Il·lustracions © Albert Asensio, 2025
Direcció editorial: Patricia Martín
Edició: Clara Jubete Baseiria
Direcció d’art: Noelia Murillo Ballesta
Assistència editorial: Aina Florit Moll
Traducció de textos: © Gemma Brunat, 2025 Correcció de textos: Joana Morales
Revisió científica: Luis Gracia i Carles Puncernau
© Editorial Flamboyant, SL, 2025
Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis, 4t 2a, 08013 Barcelona
www.editorialflamboyant.com
Tots els drets reservats
Primera edició: octubre de 2025
ISBN: 978-84-10090-80-4
DL: B 12950-2025
Imprès a Índice Artes Gráficas, Barcelona
Llibre lliure d’emissions de CO2 gràcies a l’acord establert amb la Fundació Plant-for-the-Planet.
Traducció Gemma Brunat
Albert Asensio
L’ARRIBADA A LA LLUNA
L’ORIGEN DE LA LLUNA: UNA PATACADA DE CA L’AMPLE
LA FILLA IMPRESCINDIBLE: COM SERIA LA TERRA SENSE LA LLUNA?
VIURE AL RITME DE LA LLUNA UN PASSEIG PER LA LLUNA
LA
LA FILLA LLUMINOSA
La paraula Lluna prové del terme llatí lux que significa «llum». Lluna, doncs, vol dir «la lluminosa».
L’ARRIBADA A LA LLUNA
DE 1969
Quina notícia més extraordinària! L’ésser humà conquereix la Lluna! Després de 76 hores i 56 minuts de viatge, la nau Apollo 11 de la NASA, amb el comandant Neil Armstrong i els pilots Michael Collins i Edwin Buzz Aldrin a bord, ha arribat a la seva destinació.
Un cop són a l’òrbita lunar, Armstrong i Aldrin es fiquen dins del vehicle espacial Eagle, mentre Collins continua al comandament del mòdul Columbia , esperant que els seus dos companys de viatge aconsegueixin una fita històrica: aterrar a la Lluna i caminar-hi.
Sota l’atenta mirada de milions de persones d’arreu del món que miren aquesta odissea en directe a la pantalla del televisor, l’Eagle aterra a la superfície de la Lluna. Tot seguit, a les 2.56 h (hora internacional) del dia 21 de juliol, Neil Armstrong es converteix en el primer home a caminar sobre el nostre satèl·lit.
«És un petit pas per a l’home i un gran salt per a la humanitat», ha dit Armstrong, just abans de començar a explorar l’entorn al costat d’Edwin Aldrin.
JULIOL
L’arribada de l’home a la Lluna va ser el punt final d’una competició molt renyida que havia enfrontat durant molt de temps els dos països més poderosos del món: la Unió Soviètica i els Estats Units. Val a dir que, gràcies a la cursa espacial, la ciència i la tecnologia van evolucionar fins a límits insospitats.
Alguns dels objectes i materials que fem servir avui dia es van inventar amb els ulls posats en l’exploració lunar, o s’han pogut crear arran d’aquells avenços.
L’aspiradora sense fil
Es va inventar gràcies a un trepant de la marca Black and Decker que es va utilitzar en una missió espacial.
Mantes isotèrmiques Mylar
Es van crear per protegir els astronautes de les temperatures extremes.
La liofilització
Es feia servir per a la dieta dels astronautes, ja que facilita el transport la conservació dels aliments.
Sistema de depuració d’aigües
Es va idear per potabilitzar l’aigua de les naus de la missió Apollo.
Després d’aquella fita històrica, l’emoció per conquerir la Lluna va entrar en fase decreixent. Cinc anys i cinc expedicions després, l’any 1972, el programa Apollo va arribar a la fi. En aquella etapa, fins a dotze homes van tenir l’oportunitat de caminar sobre la Lluna. Des de llavors, no hem tornat a trepitjar-la. I potser et preguntes: per què…?
DONCS BEN FÀCIL: PERQUÈ ANAR A LA LLUNA COSTA UNA FORTUNA.
ERROR: POTÈNCIA NO TROBADA
Sabíeu que l’ordinador que feia servir aquell mòdul lunar tenia menys potència que els nostres telèfons mòbils?
Però moltíssima menys! Qualsevol telèfon mòbil actual és milers de vegades més potent que aquell ordinador, el Block II. Malgrat això, va fer possible la que encara avui considerem una de les més grans proeses de la humanitat.
Avui, en ple segle xxi, la Lluna torna a estar en el punt de mira de les agències espacials de molts països. Aquest interès no se centra només en l’explotació de recursos naturals i el coneixement científic del satèl·lit, sinó també en la fita d’arribar a Mart.
A Mart? Doncs sí, a Mart. Hi ha plans seriosos per establir-hi un assentament humà. Però per arribar fins al planeta vermell, que és molt i molt lluny, tot fa pensar que caldrà fer una parada intermèdia en una mena d’estació de transbordament. Sí, la Lluna!
Des de la Lluna, on gairebé no hi ha gravetat, es pot anar a Mart amb només una novena part de l’energia que es necessitaria si es fes des de la Terra. A més, la Lluna té dipòsits d’aigua congelada d’on es podria extreure hidrogen per al motor dels coets.
«Quan contemplo la Lluna, no veig un món buit i hostil. Veig un cos radiant on l’ésser humà va fer les primeres passes cap a una frontera que no té límits.»
David Scott
Exastronauta de la NASA i un dels dotze homes que han trepitjat la superfície lunar.
La Lluna és el centre d’atenció de molts governs que l’observen, l’estudien i hi envien missions no tripulades. Com deia el científic i escriptor Arthur C. Clarke, la Lluna és el primer esglaó en el camí fins a les estrelles. Ja tenim aquí la segona cursa espacial!
La Lluna sempre hi és, encara que no l’estiguis mirant. Però com va sorgir?
Quina relació té amb el nostre planeta? Com vam aconseguir trepitjar-ne la superfície? Ho tornarem a fer?
Descobreix l’origen del nostre satèl·lit natural, les seves característiques, la influència que exerceix sobre la Terra, i moltes més anècdotes i misteris lunars.