Leonardo da Vinci. Petits relats

Altres Petits relats de grans històries

Marie Curie

Amelia Earhart

Frida Kahlo

Nelson Mandela

Stephen Hawking

Anna Frank

Fernando de Magallanes

Maya Angelou

Títol original Little Guides to Great Lives. Leonardo da Vinci

Text Isabel Thomas

Edició Chloë Pursey, Charlotte Selby

Diseny Charlotte Bolton, Stuart Dando

Traducció i documentació Lluïsa Moreno Llort

Coordinació de l'edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer

Primera edició en llengua catalana, març de 2023

© 2023 Naturart, S. A. Editat per BLUME

Carrer de les Alberes, 52, 2.º Vallvidrera, 08017 Barcelona

Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net

© 2023 de les il·lustracions Katja Spitzer

© 2023 Laurence King Publishing Ltd., Londres

ISBN: 978-84-19499-68-4

Dipòsit legal: B 23303-2022

Imprès a la Xina

Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització escrita de l’editor, tant si és feta per mitjans mecànics com electrònics.

WWW.BLUME.NET

Petits relats de grans històries LEONARDO DA VINCI

Text Isabel Thomas

Il·lustracions Katja Spitzer

Quan va tornar a casa, els va combinar per dibuixar un monstre repugnant. El va pintar sortint d’una cova fosca, escopint verí i glopades de fum, i llançant foc pels ulls.

Quan Ser Piero va veure la pintura es va sobresaltar. Era terrorífica! Però Leonardo n’estava encantat:

amb aquella obra havia aconseguit el seu objectiu. Va comprovar que l’art li donava el poder d’impressionar la gent!

El pare de Leonardo va pensar que l’escut era massa bo per a un granger, i el va vendre!

El 1515, Leonardo havia construït un gran lleó mecànic, un regal dels Mèdici a Francesc I, el nou rei de França.

Francesc I estimava l’art, i va quedar impressionat pel lleó. El 1516 va convidar Leonardo, de 64 anys, a deixar Itàlia i convertir-se en el pintor reial.

Leonardo es va mudar a França amb el seu amic més estimat, Francesco Melzi. Les seves preocupacions s’havien acabat. Li pagaven bé, tenia una gran casa que era la seva llar i també el temps i l’espai per pintar i estudiar ciències.

Que potser oculta un badall?

El 23 d’abril de 1519, va escriure la que seria la darrera nota: el seu testament. Al cap de nou dies va morir, als 67 anys.

De la mateixa manera que un dia ben passat procura un son feliç, una vida ben usada duu una mort feliç.

Fins i tot parlava cada dia amb el rei.