Issuu

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

FONGS

BRITT A. BUNYARD

Títol original The Little Book of Fungi

Títol original The Little Book of Dinosaurs

Edició Jason Hook, Slav Todorov, Caroline West

Direcció creativa Alex Coco

Edició Jason Hook, Slav Todorov

Desenvolupament i direcció del projecte Ruth Patrick

Direcció creativa Alex Coco

Disseny i direcció d’art Lindsey Johns

Desenvolupament i gestió del projecte Ruth Patrick

Il·lustració en color Tugce Okay

Disseny i direcció artística Lindsey Johns Il·lustracions en color Tugce Okay

Il·lustració art i línia Ian Durneen

Dibuixos lineals Ian Durneen

Traducció Ariadna Ausió Dot

Revisió de l’edició en llengua catalana

Traducción Lluïsa Moreno Llort

Antonio Gómez Bolea

Revisió de l’edició en llengua catalana

Manuel Pijoan Rotgé Especialista en dinosaures

Professor de Micologia (Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Secció de Botànica i Micologia; Institut de Recerca de Biodiversitat [IRBio], Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona Coordinació de l’edició en llengua catalana

Coordinació de l’edició en llengua catalana

Cristina Rodríguez Fischer

Primera edició en llengua catalana, setembre del 2026

Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera 08017 Barcelona

Tel. 93 205 40 00 e-mail: info@blume.net

PRINCETON press.princeton.edu

ISBN: 979-13-88023-47-7

ISBN: 979-13-88023-48-4

Dipòsit legal: B. 6177-2026

Dipòsit legal: B.5805-2026 Imprès a la Xina

Imprès a la Xina

Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics sense la deguda autorització per escrit de l’editor.

Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics, sense la deguda autorització per escrit de l’editor.

WWW.BLUME.NET

CRÈDITS DE LES IMATGES

Alamy Stock Photo: 21 Heather Angel / Natural Visions; 27 Walter Myers / Stocktrek Images; 43 Paul Fearn; 77 Mark Turner; 95 Roger Harris / Science Photo Library; 107 Dinodia Photos; 139 Blue Robin Collectables. Shutterstock: 22, 58, 81, 114 Dotted Yeti; 51, 103 Herschel Hoffmeyer; 52 Ton Bangkeaw; 93 Harry Collins Photography; 109 kamomeen; 119 Krasula; 125 Tricia Daniel; 145 Catmando. Altres: 35 James Glazier; 133 Ian Wright; 143 PaleoNeolitic; 146 Mariolanzas. Referències de les il·lustracions addicionals: 15 Sam / Olai Ose / Skjaervoy; 45 Robert T. Bakker; 47 Bob Nicholls; 79 Fred Wierum; 136 Nobu Tamura; 147t PaleoGeekSquared; 151 Jaime Headden.

Alamy Stock Photo: 31 Hakan Soderholm; 51 Michele Cornelius; 61 Clement Philippe / Arterra Picture Library; 125 Christian Weinkötz; 132 Steven Gill; 137 Ayhan Özdemir. Getty Images: 97 Henry Nicholls. Nature Picture Library: 26 Alex Hyde. Science Photo Library: 57 Carolina Biological Supply Company; 85 Eye of Science. Shutterstock: 53 Liga Petersone; 69 Petar B photography; 71 Henri Koskinen; 73 Mindhive; 89 Kateryna Kon; 108 Rodica Vasiliev; 111 Olha Rohulya; 131 LFRabanedo. Altres: 13 Dr. Alex Hyatt, CSIRO; 21 Angel-Ros-Die; 39 bjoerns; 44 Oluna & Adolf Ceska (MO Observers); 102 Hamilton (MO Observer); 114 The Next Gen Scientist; 122 Drew Henderson (MO Observer); 149 Jonathan Frank; 151 Britt Bunyard. Referències de les il·lustracions addicionals: 35 Alan Rockefeller; 37 Bernard Gagnon; 41 Jerzy Opioła; 67 zaca (MO Observer); 113 Workman; 139 Noah Siegel (MO Observer); 147 Aurora Storlazzi.

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

FONGS

BRITT A. BUNYARD

1. Què és un fong?

CONTINGUT

4. Evolució

2. Forma i funció

5. Estil de vida i fisiologia

Hàbitat

7. Mutualisme i competència

8. Estudi i cultiu

BOLETS: DIFERENTS FORMES, DIFERENTS FUNCIONS

Els basidiomicets inclouen la majoria dels bolets que coneixem. Produeixen espores sexuals en cèl·lules en forma de maça anomenades «basidis». Els bolets són les estructures reproductores i els basidis es troben a la superfície fèrtil, anomenada «himeni».

Els tipus de bolets més coneguts són els agaricals i els boletals. Tots dos tenen un peu amb un barret a la part superior, però la diferència es troba a la part inferior del barret. Els agaricals solen tenir un himeni de làmines (o lamel·les). Els boletals tenen un aspecte similar, però compten amb un himeni a sota del barret amb què semblen porus. En realitat, aquests porus són les obertures de nombrosos tubs per on sorgeixen les espores.

A la natura existeixen moltes altres formes de bolets, cadascuna molt adaptada per produir espores en aquest nínxol particular per cada espècie determinada de fong. Els fongs de soca o polípors viuen a dins d’un arbre hoste i, quan arriba el moment de reproduirse, produeixen bolets amb forma de consola just a un costat de l’arbre (vegeu pàgines 24 i 25).

 A sota del barret del bolet, hi trobareu làmines, porus o agulles. En aquesta superfície himenial es produeixen i s’alliberen les espores.

 La superfície himenial està coberta per cèl·lules especialitzades que es formen a l’extrem final de les hifes, anomenades «basidis», que compten amb unes excrescències punxegudes, les «esterigmes». Aquí és on es desenvoluparan les espores.

 Laetiporus sulphureus, amb el seu intens to daurat, és un polípor molt apreciat, comunament conegut en alguns llocs com a «gírgola groga», amb una textura i un sabor característics. Es tracta d’un fong de la podridura de la fusta que viu a l’interior del seu hoste durant tot l’any. Quan arriba el moment de reproduir-se, emergeixen capes superposades; les espores s’alliberen des dels nombrosos porus de la part inferior de cada capa.

EVOLUCIÓ CONVERGENT

La similitud de les formes dels cossos fructífers pot resultar enganyosa, i fins i tot ha dut els micòlegs a discrepar sobre els esquemes de classificació en el passat. Com un fascinant resultat de l’evolució convergent, els ascomicets i els basidiomicets presenten espècies que produeixen bolets d’aspecte similar: per exemple, copes, maça i tòfones.

L’evolució convergent (també anomenada «evolució paral·lela») és l’evolució de trets similars a llinatges no relacionats. I resulta molt comú a la natura: els animals, les plantes i els fongs ofereixen nombrosos exemples que ho demostren. Què ho causa? L’evolució convergent es deu a l’hàbitat i les pressions selectives sobre els organismes: entorns similars seleccionaran trets similars a qualsevol espècie que ocupi el mateix nínxol ecològic.

ELS HÀBITATS SIMILARS DONEN LLOC A FORMES ANÀLOGUES

Els organismes no emparentats sovint desenvolupen estructures anàlogues per adaptarse a entorns similars. Al regne animal s’observen estructures anàlogues evidents: les aletes i les ales. Aquestes últimes es troben en grups d’organismes no emparentats, com ara insectes, ratpenats, aus i fins i tot rèptils extingits. De la mateixa manera, les aletes es troben en grups d’organismes no emparentats, com ara peixos, balenes, pingüins i fins i tot rèptils extingits.

L’evolució convergent també funciona en el fílum. S’observen estructures anàlogues evidents a diversos ordres dins del fílum Basidiomycota. Molts bolets produeixen cossos fructífers amb forma de soca als troncs dels arbres, però no tots són polípors. L’entorn i la selecció natural impulsen l’organisme a adoptar la forma més adequada per a aquest nínxol.

NO TOTS ELS FONGS AMB FORMA DE GARROT SÓN IGUALS

Alloclavaria purpurea és un fong preciós que mostra una evolució convergent. Sembla ser un dels fongs amb forma de coral —els

Clavaria (Agaricales)— comuns a la majoria dels boscos temperats d’arreu del món. Encara que té una semblança sorprenent amb aquests fongs, en realitat pertany a un grup més ampli, els Hymenochaetales. La majoria dels membres d’aquest grup són de soca i creixen a la fusta, i s’assemblen i es comporten com a polípors. Malgrat tot, es fan passar pel que no són... no són veritables polípors. No sabem què ha dut aquests fongs a desenvolupar les seves formes convergents. Tenint en compte la seva omnipresència a la natura, els ha anat molt bé. I ningú no pot negar la seva bellesa.

PÈRDUA D’HÀBITATS

Els ecosistemes del nostre planeta són cada vegada menys diversos i menys complexos, i decauen a mesura que van perdent, una per una, les espècies que els componen. Una cimera recent de les Nacions Unides sobre biodiversitat va concloure que un milió dels 8,5 milions d’espècies estimades de plantes, animals i altres organismes es troben en imminent perill d’extinció. Aquesta pèrdua de biodiversitat sembla que s’està accelerant, i es deu principalment a la pèrdua d’hàbitats i al desenvolupament excessiu.

ESPÈCIES EN PERILL DE EXTINCIÓ

Avui dia s’han inclòs oficialment molts pocs fongs a la llista d’espècies amenaçades o en perill d’extinció. Tot i que molts països tenen una «llista vermella» de fongs en perill d’extinció, no és el cas de la majoria. La inclusió a la llista vermella significa que existeix un problema greu en un hàbitat, la qual cosa requereix que s’estudiï i es preservi com a primeres mesures immediates. Possiblement, el fong més famós de la llista vermella és Pleurotus nebrodensis, un bolet del nord de Sicília en perill crític d’extinció.

REVERTIR LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT

La pèrdua de biodiversitat és un greu factor d’estrès per al planeta, i és necessari prendre mesures immediatament. El camí que cal seguir és clar: hem de frenar el desenvolupament excessiu i la pèrdua d’hàbitats, i accelerar l’estudi en curs de la biodiversitat del planeta. En el cas de les espècies en declivi, hem de fer tots els possibles per determinar què està passant i revertir la situació. En molts casos, les solucions poden ser complexes, igual que els motius del declivi d’un organisme.

ESTRANY... O SIMPLEMENT ES VEU POQUES VEGADES?

Resulta difícil saber quan un fong és realment poc comú o solament fructifica amb poca freqüència i, per tant, amb prou feines se’n detecta la presència. Per exemple, diversos fongs dentats estretament relacionats que viuen com a sapròfags als arbres es consideren estranys i amenaçats. Creolophus (sin. Hericium) cirrhatus, el bolet carner (Hericium erinaceus) i el pelutxo de corall (H. coralloides) es consideren en perill d’extinció a Europa (tot i que els dos últims anys són molt coneguts i força comuns a l’Amèrica del Nord). En el cas de Creolophus cirrhatus, poques vegades es veu i es considera en perill crític d’extinció. Tanmateix, estudis recents sobre fongs de podriment de la fusta (en què es van agafar mostres de nombroses fonts i es van examinar utilitzant tècniques moleculars) van descobrir que aquest fong era present pràcticament a tot arreu, però no acostuma a crear cossos fructífers. Així, el miceli és habitual a tots els boscos europeus, però poques vegades és visible.

Aquesta obra deliciosament dissenyada i il·lustrada, i plena d’informació sorprenent captivarà qualsevol amant de la natura. Es tracta d’un manual de referència accessible i entretingut sobre el món dels fongs. El coneixement d’experts en la matèria es conjuga amb els dibuixos artístics originals i les fotografies en color per concentrar tota l’essència dels fongs del nostre planeta en un flascó petit i exquisit. Morfologia, diversitat, reproducció, hàbitat i conservació, dades curioses, mites, folklore i cultura popular...: el resultat és una irresistible guia sobre la fascinant vida dels fongs.

PETIT LLIBRE DE LA NATURA