Issuu

PETIT LLIBRE DE LA NATURA

DINOSAURES

RHYS CHARLES

Títol original The Little Book of Dinosaurs

Edició Jason Hook, Slav Todorov

Direcció creativa Alex Coco

Desenvolupament i gestió del projecte Ruth Patrick Disseny i direcció artística Lindsey Johns Il·lustracions en color Tugce Okay

Dibuixos lineals Ian Durneen

Traducción Lluïsa Moreno Llort

Revisió de l’edició en llengua catalana

Manuel Pijoan Rotgé

Especialista en dinosaures

Coordinació de l’edició en llengua catalana

Cristina Rodríguez Fischer

Primera edició en llengua catalana, setembre del 2026

Carrer de les Alberes, 52, 2n, Vallvidrera 08017 Barcelona

PRINCETON press.princeton.edu

ISBN: 979-13-88023-47-7

Dipòsit legal: B. 6177-2026

Imprès a la Xina

Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ja sigui per mitjans mecànics o electrònics sense la deguda autorització per escrit de l’editor.

WWW.BLUME.NET

CRÈDITS DE LES IMATGES

Alamy Stock Photo: 21 Heather Angel / Natural Visions; 27 Walter Myers / Stocktrek Images; 43 Paul Fearn; 77 Mark Turner; 95 Roger Harris / Science Photo Library; 107 Dinodia Photos; 139 Blue Robin Collectables. Shutterstock: 22, 58, 81, 114 Dotted Yeti; 51, 103 Herschel Hoffmeyer; 52 Ton Bangkeaw; 93 Harry Collins Photography; 109 kamomeen; 119 Krasula; 125 Tricia Daniel; 145 Catmando. Altres: 35 James Glazier; 133 Ian Wright; 143 PaleoNeolitic; 146 Mariolanzas. Referències de les il·lustracions addicionals: 15 Sam / Olai Ose / Skjaervoy; 45 Robert T. Bakker; 47 Bob Nicholls; 79 Fred Wierum; 136 Nobu Tamura; 147t PaleoGeekSquared; 151 Jaime Headden.

PETIT LLIBRE DE LA NATURA DINOSAURES

RHYS CHARLES

CONTINGUT

7. Alçant el vol

10. Descobertes modernes

8. Ecologia del comportament

Cultura pop

9. L’extinció

ARREU DEL MÓN

Tan bon punt els dinosaures van ser classificats com un grup, no va passar gaire temps abans que se’n comencessin a reportar descobertes arreu del món, la qual cosa va deixar clar que els dinosaures no eren exclusius del sud d’Anglaterra. El 1854 es van trobar dents a la formació Judith River, a Montana, que van ser atribuïdes a dinosaures, la qual cosa va suposar la primera descoberta d’aquest grup a l’Amèrica del Nord. Més tard, es va dir que procedien del carnívor Daspletosaurus, si bé això encara és incert. Aquell mateix any, el dinosaure de coll llarg Massospondylus , que es va localitzar a Àfrica, es va convertir en el primer dinosaure d’aquest continent al qual es va donar un nom. El 1893 es va designar Argyrosaurus de l’Argentina, i el 1926, Rhoetosaurus d’Austràlia.

Algunes descobertes que havien tingut lloc uns anys abans van ser reassignades al nou grup; així, per exemple, en el cas del primer dinosaure asiàtic, es va fer a partir de poques vèrtebres caudals d’un sauròpode de Jabalpur localitzat a l’Índia el 1828. Va caldre esperar fins al 1986 perquè es descobrís el primer dinosaure antàrtic, Antarctopelta, però això va demostrar que els dinosaures eren un fenomen global.

 El 1828 es van trobar uns ossos vertebrals grossos i misteriosos a Jabalpur, Índia, però no va ser fins al cap de molts anys que es va demostrar que eren d’un dinosaure.

 Les dents de Daspletosaurus són típics dels dinosaures: serrats als costats per tallar la carn i amb una gran forma triangular.

 El dinosaure Antarctopelta només es coneix a partir de fragments erosionats per les condicions tan dures de l’illa James Ross, davant de la costa de

l’Antàrtida. No obstant això, exemplars més complets d’espècies estretament relacionades procedents de l’Amèrica del Sud permeten reconstruir aquest dinosaure cuirassat.

ELS PERSEGUIDORS

Si l’emboscada fracassava, els perseguidors havien de córrer per atrapar la presa, per la qual cosa alguns dinosaures van evolucionar especialment per seguir aquesta estratègia. Potser els que més van destacar en aquest sentit van ser els abelisàurids, un grup de teròpodes que vivien a l’Amèrica del Sud, Àfrica i l’Índia durant el juràssic i el cretaci.

Els abelisàurids presentaven uns braços molt reduïts, fins al punt que, des de lluny, probablement ni tan sols es notava que els tenien. El seu cap era força robust en comparació amb la forma allargada d’altres teròpodes i, en general, tenia una grandària modesta. La majoria eren comparables a un humà adult en alçada, amb l’excepció d’alguns com Carnotaurus sastrei, de gairebé 3 m d’alçada, que també és conegut per les banyes protuberants característiques del crani. Probablement, els abelisàurids es van especialitzar a perseguir preses petites, ja que les seves potes poderoses i els seus peus amb ressorts els proporcionaven una gran velocitat; això també els era útil per fugir quan s’alimentaven de les preses d’altres depredadors més grossos, si tornaven per recuperarles.

 Els braços enormement reduïts dels abelisàurids haurien semblat gairebé del tot inútils en comparació amb els braços d’altres teròpodes.

 El crani del teròpode Carnotaurus sastrei presenta dues grans protuberàncies òssies sobre els ulls. En vida, és probable que aquestes protuberàncies estiguessin recobertes per una beina de queratina.

 Carnotaurus sastrei va ser un dels dinosaures abelisàurids més grossos que es coneixen i cal suposar que va ser un dels principals depredadors de l’Argentina fa 70 Ma. Gràcies a la conservació excepcional de la seva pell, se sap que Carnotaurus no tenia les plomes de molts altres teròpodes i que presentava una pell escatosa amb unes grans «escates característiques» distribuïdes de manera aleatòria.

CARN SOBRE OSSOS

Si bé els esquelets de dinosaures són sens dubte impressionants, una de les coses més fascinants sobre els dinosaures és imaginar com haurien estat amb músculs, greix i pell sobre aquests ossos. Recrear un animal que cap ésser humà ha vist mai suposa un repte únic per als artistes i ha donat lloc a una diversitat espectacular d’estils diferents.

ELS DISSENYS CLÀSSICS

Al final de la dècada de 1890, s’havia consolidat la imatge més distintiva d’un dinosaure. Encara que avui dia està molt desfasada, la postura «trípode» que es va assignar a molts d’aquests animals es va convertir en icònica. Gran part d’aquest treball va ser impulsat pel paleoartista nordamericà Charles Knight, que va crear el model del que seria la imatge per excel·lència dels dinosaures durant molts anys. En qualsevol cas, Knight va tenir massa èxit, ja que les seves imatges eren tan vívides i populars que, per a molts, continuen sent la imatge mental que evoca el mot dinosaure, malgrat que la ciència hagi superat moltes de les seves tries especulatives. Fins i tot qui no n’ha sentit a parlar mai està influenciat, sense saber-ho, per les imatges que Knight va crear.

Encara que moltes representacions són avui dia inexactes, el treball de Knight estava avançat al seu temps. La seva obra Leaping Laelaps, del 1897, mostra dos teròpodes lluitant en unes postures extremament actives, més de mig segle abans que el «renaixement dels dinosaures» (vegeu capítol 3, pàgina 44) portés aquesta manera de pensar a l’avantguarda de la paleontologia.

UNES ESCULTURES MONSTRUOSES

Amb tan poques proves disponibles i tenint en compte que és un camp molt jove, no és estrany que molts dels primers intents artístics s’allunyessin tant de com creiem ara que eren els dinosaures. És possible que els exemples més famosos siguin els models inexactes però encantadors a escala natural del Crystal Palace Park de Londres. En la dècada de 1850, es va representar l’àgil megalosaure bípede com un gegant quadrúpede, semblant a un llangardaix, amb una cua llarga que arrossegava per terra. L’iguanodont també es representa més com un encreuament entre un cocodril i un elefant, amb l’esperó del dit gros situat a la punta del musell, com un petit rinoceront. Les estàtues, que encara es conserven avui dia, són un registre físic d’alguns dels primers esforços per reconstruir els dinosaures.

Aquestaobra deliciosament dissenyada i il·lustrada, i plena d’informació sorprenent, captivarà qualsevol amant de la natura. Es un manual de referència accessible i entretingut sobre el món dels dinosaures. El coneixement d’experts en la matèria es conjuga amb dibuixos artístics originals i fotografies en color per concentrar tota l’essència dels dinosaures en un flascó petit i exquisit. Diversitat i conductes socials fins a la seva extinció i redescoberta, fets curiosos, mites, folklore i cultura popular...: el resultat és una irresistible guia sobre el fascinant món dels dinosaures.

PETIT LLIBRE DE LA NATURA