Issuu

quantpesalaterra? perquènovivimper s e ?erpm

el DelespreGuntes lliBre pucneDaren

impossiBles PERABANSD'ANARADORMIR

Afina la c u riositat i viu aventures de debò!

Il·lustracions d’ Aaron Cushley Isabel Thomas

Per als que no accepten un «no ho sé» per resposta. I. T.

Per a Fionn: si mai no sé respondre't, consulta aquest llibre. A. C.

Títol original Bedtime Book of Impossible Questions

Traducció Lluïsa Moreno Llort

Coordinació de l'edició en llengua catalana Cristina Rodríguez Fischer

Primera edició en llengua catalana, desembre del 2026

Publicat per primera vegada a la Gran Bretanya per Bloomsbury Publishing Plc, Londres, l'any 2022 © 2022 del text, Isabel Thomas © 2022 de les il·lustracions, Aaron Cushley © 2019 de la il·lustració de la pàgina 13, David Novick

ISBN: 979-13-88023-81-1

Dipòsit legal: B.13185-2026

Imprès a la Xina

Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització escrita de l’editor, tant si és feta per mitjans mecànics com electrònics.

WWW.BLUME.NET

FSC® C020056

LES pReGUNTes

PER A B A NS D'ANAR

A D O RMIR imp ossibles llibRe el DE

Afina la curiositat i viu aventures de debò!

Isabel Thomas

Il·lustracions d’Aaron

Cushley

Contingut

Et puc dir un secret?

Per què la pluja fa olor de pluja? El puc tocar, l’arc de Sant Martí?

Quina és la pudor més pudent del món? Per què necessitem dues orelles?

El color groc, el veig igual que tu?

Com són de llargs els milpeus? Per què els humans no tenim cua?

De debò que una tortuga pot guanyar una llebre en una cursa?

Quantes paraules hi ha? Puc aprendre a parlar amb els animals?

Com sabem que els unicorns van existir?

Podria nedar en un gelat? Els gats són líquids o sòlids?

Si el meu caràcter pot ser amarg, totes les emocions tenen gust?

Com funciona la gravetat?

Quina és la velocitat de la foscor? Com sura la Terra a l’espai?

Com sabem que la Terra és rodona? Quant es trigaria a fer la volta al món?

Per què jo soc jo i no algú altre?

Si hagués nascut un altre any, continuaria sent jo?

Per què no tinc records de quan era un bebè?

Per què a les erugues no els piquen les ortigues? Per què els insectes tenen sis potes?

Com funcionen les bombolles? Per què les bombolles sempre són rodones?

Per què els nens i nenes se n’han d’anar a dormir tan d’hora?

Puc dormir amb els ulls oberts?

Per què la gravetat no afecta els globus? Els ocells podrien volar fins a l’espai si volguessin?

Com volen els avions?

Per què els animals no porten roba?

Per què són tan bufons els gossets? Les vespes saben que et fan mal quan et piquen?

Per què necessitem les celles? Per què plorem?

Les aventures continuen... 50-51

Per què només celebrem un aniversari l’any? Quant trigaríem a comptar fins a l’infinit?

Quants estels hi ha? Com de gran és l’univers?

Són reals, els extraterrestres?

Quants àtoms hi ha al meu cos? De què estan fets, els àtoms?

Els animals s’imaginen coses?

Per què hi ha tantes classes d’éssers vius?

Què és el contrari d’una aranya? Per què hi ha animals de mides tan diferents?

Si tot està fet d’àtoms, els sentiments també són d’àtoms?

Les plantes tenen sentiments?

D’on venen les idees noves?

Per què les plantes són verdes? Quants arbres hi ha a tot el món?

Per què no puc menjar només el que m’agrada? Per què els aliments tous fan els ossos forts?

Quant pesa la Terra?

Per què és més fàcil mantenir l’equilibri en una bicicleta que es mou?

Per què surten els blaus i per què se’n van? Per què no em puc fer pessigolles a mi mateix?

Per què em cauen millor els meus amics que l’altra gent? Els animals fan amics?

Per què no vivim per sempre? Per què els arbres viuen més temps que els animals?

Per què badallo? Per què no recordo el moment que m’adormo?

Com saben els animals on van quan són sota terra?

Per què somio? Com sé que ara no estic somiant?

Com sabem com eren els dinosaures?

Com sabem de què estan fets els estels?

Si estem fets de pols estel·lar, com va arribar a la Terra?

Quina és l’olor més pudent del món?

Amb l’olfacte pots detectar més d’un bilió d’olors, i el teu cervell decideix si són desagradables o agradables. Cada cervell és diferent, però hi ha algunes olors que tothom està d’acord que són FASTIGOSES. N’és un exemple l’escatol, la substància que dona als excrements l'olor característica. Encara que és repugnant en dosis altes, una petita quantitat d’escatol pot resultar deliciosa i dolça, perquè és responsable de la fragància del gessamí i fins i tot s’utilitza per fabricar l’aroma de vainilla per als gelats! Una altra ferum ben coneguda és el líquid que secreten les mofetes per les glàndules anals. Conté sulfur. Els depredadors que són ruixats per mofetes fan pudor durant tres setmanes!

Les substàncies químiques que contenen sulfur donen lloc a molts altres tufs insuportables, com els dels ous podrits, els mitjons pudents i els pets. Tot i així, per molt que et costi de creure, hi ha pudors encara pitjors! Quan el seleni, que és un metall, es combina amb l’hidrogen, s’obté selenur d’hidrogen; és un gas tan fètid que una sola inspiració et podria deixar inconscient durant hores, i una dosi elevada pot arribar a ser mortal. Els científics que han ensumat selenur d’hidrogen i han sobreviscut, l’han comparat amb raves podrits o amb l’olor de sis mofetes i un pneumàtic encès!

Quina és l’olor més horripilant que has ensumat mai?

Com la descriuries?

Per què necessitem dues orelles?

T’han explicat mai un conte abans d’anar a dormir quan estàs ajagut de costat amb el cap sobre el coixí? Potser ara mateix estàs en aquesta postura, mentre te’l llegeixen. Encara que tinguis una orella tapada, hi sents força bé. Així doncs, quin sentit té que el nostre cos neixi amb dues orelles? Bé, imagina’t que ets la Caputxeta Vermella i que estàs passejant per un bosc d’allò més tenebrós. De sobte, tens una remor i un gruny. No veus el llop, però gràcies a les dues orelles saps exactament d’on ha vingut el so, i fuges corrent en direcció contrària! Com que tens una orella a cada banda del cap, cada una capta sons un xic diferents. Així, si un branquilló cruix a la teva esquerra, l’orella esquerra percebrà el so just abans que la dreta, i també una mica més fort. El cervell de seguida compara la informació que li arriba de totes dues orelles per decidir d’on procedeix el so. Fes-ne la prova: seu amb els ulls tancats i assenyala cap als sons que sents al teu voltant. Ara, si sents un llop, no l’assenyalis... CORRE!

Per què la gravetat no afecta els globus?

La majoria dels objectes cauen a terra si els llances, però sembla que alguns globus de festa segueixen unes altres normes. Si deixes anar un globus d’heli, se’n va cap AMUNT! La força gravitatòria de la Terra sí que afecta els globus d’heli, empenyent-ne totes les partícules cap AVALL, però aquest impuls és contrarestat per una altra força que empeny el globus cap amunt. És el mateix tipus de força que fa que els objectes surin a l’aigua. Un globus d’heli també sura... a l’aire.

Imagina’t un ànec de goma submergit al fons d’una banyera. Per ser allà, ha d’haver desplaçat una gran quantitat d’aigua en forma d’ànec, i aquesta aigua fa força cap amunt! Aquesta força és l’empenyiment hidroestàtic o empenyiment d’Arquimedes. Com més aigua es desplaci, més gran serà aquesta força. En el cas d’un ànec de goma submergit del tot, la força de l’empenyiment hidroestàtic és molt més gran que la de la gravetat, perquè tan bon punt el deixes anar, l’ànec comença a pujar. Un cop a la superfície, només una petita part de l’ànec està submergida, i per tant, desplaça menys aigua. Ara la força d’empenyiment és EXACTAMENT la mateixa que la força descendent provocada per la gravetat, i com que les dues forces s’anul·len, l’ànec sura. Podem preveure quins objectes suraran en lloc d’enfonsar-se: són els que pesen menys que la quantitat d’aigua que desplacen. Un ànec de goma ple d’aire pesa menys que una quantitat d’aigua en forma d’ànec de goma, o sigui que surarà.

De la mateixa manera, l’heli és un gas menys pesant que l’aire, de manera que un globus d’heli pesa menys que l’aire que desplaça. Això significa que la força de flotació de l’aire és superior a la força de la gravetat i empeny el globus cap amunt. Igual que l’ànec a la banyera, un globus d’heli continuarà pujant fins que l’aire del voltant sigui tan escàs que el pes de l’aire desplaçat pel globus sigui igual al pes del globus, o fins que el globus exploti! Això últim és el que acostuma a passar primer, perquè els globus de festa normalment exploten a uns 10 km d’altura de la superfície terrestre. L’heli és alliberat a l’atmosfera i continua pujant, però la gravetat empenyerà el globus buit cap avall avall avall fins a la Terra.

Què és allò que sura?

Els ocells podrien volar fins a l’espai si volguessin?

Els ocells no suren a l’aire com globus. Vencen la força de la gravetat amb un altre tipus de força. Quan mouen les ales, desplacen l’aire cap avall, lluny del seu cos. A continuació, l’aire empeny l’ocell amb el mateix impuls, i crea una força ascendent que es coneix com a força de sustentació. Com més gros és l’ocell, més grosses hauran de ser les ales per produir la força de sustentació necessària per vèncer la gravetat. Alguns ocells amb les ales molt llargues fan servir una altra tècnica per crear aquesta força de sustentació: obren les ales sobre un corrent d’aire ascendent, i això els fa guanyar altura. Malgrat tot, unes ales, encara que fossin GEGANTS, no podrien dur un ocell fins a l’espai. Com més altura guanyem, menys aire hi ha, és a dir, menys oxigen hi ha per respirar. Els ocells petits poden arribar fins als 5000 m d’altura, on l’aire conté la meitat d’oxigen que trobem al nivell del mar. El cos d’algunes aus està preparat per viure encara amb menys oxigen. Al voltor de Rüppell se l’ha vist volar a més d’11 km d’altura! De tota manera, encara que un d’aquests voltors dugués un vestit espacial diminut (amb un espai per al bec!), no podria arribar fins a l’espai. Allà gairebé no hi ha aire, i és impossible generar una força de sustentació. Així doncs, un voltor de Rüppell sí que podria guaitar a dins d’una finestra d’un jumbo, però encara li falta molt per ser un astronauta. Oficialment, l’espai comença deu vegades més amunt, a 100 km de la superfície terrestre!

No cal, tant d’aleteig!

Per què em cauen millor els meus amics que l’altra gent?

Els amics són grups de persones que decideixen passar molt de temps parlant, jugant, menjant o, simplement, junts sense fer res en concret. Però, què ens duu a formar aquesta relació tan especial amb unes determinades persones i no amb unes altres? Encara és impossible d’explicar-ho, perquè els científics no fa gaire que estudien l’amistat. Tot i així, a partir dels treballs que s’han dut a terme, hi ha una evidència: tenim tendència a fer amistat amb la gent que és com nosaltres. Per exemple, si tens deu anys i vius a Barcelona, és probable que tinguis més amics de deu anys que visquin a Barcelona que amics de set anys que visquin a Mèxic. També escollim amics que són com nosaltres d’unes maneres més sorprenents. Els científics han observat que, quan coneixem altra gent (possibles amics!), és més probable que ens relacionem, o que «connectem», amb gent que s’expressa i té un llenguatge corporal similar al nostre.

Els bons amics fins i tot parpellegen un nombre semblant de vegades cada minut!

Per saber-ne més, els científics van demanar a un grup de voluntaris que miressin uns vídeos divertits, emocionants o interessants i, mitjançant un escàner, van observar com els cervells responien a diverses experiències. Curiosament, va resultar que les persones amb l’activitat cerebral més semblant eren bones amigues! Això fa pensar que els cervells dels amics actuen de maneres semblants. És molt més probable que riguin dels mateixos acudits, es preocupin per les mateixes qüestions i gaudeixin de les mateixes activitats plegats. Aquesta dada explica en gran part per què et cauen millor els amics que altra gent, simplement perquè et recorden a TU!

Molts mamífers fan amics, fins i tot els vampirs!

Els animals fan amics?

Durant molt de temps, semblava que la majoria dels animals que anaven en grups s’estimaven més passar temps amb membres de la seva pròpia família i ajudar-los. Malgrat tot, com més atentament els científics han observat els animals que viuen en grup, més exemples d’amistats animals troben, des d’ocells i babuïns fins a hienes i cavalls. Fins i tot els taurons, que no tenen pas fama de ser gaire amables, sembla que estableixen lligams. Quan van estudiar un grup de més de 130 taurons de puntes negres dels esculls, els científics van advertir que alguns exemplars preferien nedar junts, mentre que altres s’evitaven. Les seves amistats (i enemistats) van durar anys. Els dofins també poden generar unes relacions especials amb dofins amb els quals no estan emparentats. Com nosaltres, sembla que es fan amics de dofins que s’interessen per les mateixes coses. Així, per exemple, uns quants dofins s’ajuden d’uns animals anomenats esponges per trobar menjar, i els encanta anar junts per buscar aliment.

Fer amics pot ajudar els animals a trobar ajuda i protecció quan els cal, sobretot si viuen en un grup més nombrós. Ara bé, els animals no fan amistats només per això. Cap dels animals amics que els científics han estudiat no sembla que recordi qui és propietari de qui. Com nosaltres, és probable que els animals facin amics només perquè és divertit tenir un amic, sense pensar en tots els beneficis que aporta. Per als humans, alguns d’aquests beneficis són uns nivells més baixos d’estrès, més bona salut, un millor sistema immunològic i fins i tot una vida més llarga!

S’han vist cabres que intenten fer-se amigues dels humans! En un estudi, els científics van proposar a les cabres una tasca que era impossible que duguessin a terme: aixecar la tapa d’una capsa per obtenir una recompensa. En veure que no se’n sortien, les cabres van intentar fer-se amigues dels humans que tenien a la vora mirant-los... amb l’esperança que els seus nous amics amb mans les ajudessin!

elsanimals?

laGrav

«La mena de llibre que desperta la curiositat científica per sempre. Un no-ficció esplèndid d’una autora consolidada». The Guardian pu c p

El llibre de les preguntes impossibles per abans d'anar a dormir conté totes aquelles preguntes brillants amb què cada dia deixes fora de joc, desconcertes i despistes els adults del teu entorn.

Endinsa’t en un tresor que amaga tot d’interrogants, com ara: Puc dormir amb els ulls oberts?

Per què no em puc fer pessigolles a mi mateix?, Els gats són líquids o sòlids? i Quina és la pudor més pudent del món?

Les respostes extraordinàriament divertides i instructives d’Isabel Thomas, acompanyades de les il·lustracions enèrgiques i suggeridores d’Aaron Cushley, creen un recull únic de fets estranys i fantàstics que voldràs llegir una vegada i una altra.

an és l