UNITAT 1
L’arribada al Saint Mary
L’escola era bastida damunt els murs i estances d’un antic convent; per això, les nostres habitacions eren d’una simplicitat i una pobresa exemplars; un armari, una calaixera, una tauleta de nit amb una llàntia, una tauleta estintolada de petges fràgils i dos llits. Havien pertangut a una comunitat de monges catòliques, ja abolida, com passava sovint a l’Anglaterra protestant, dos segles enrere. Malgrat que l’escola quedava oculta en els barris dels afores, a l’ombra de la majestuosa catedral d’Ely i la seva torre octagonal de quaranta peus d’alçària, que ningú no pensi que es tractava d’una petita escola de províncies, ans al contrari, sumava diversos edificis de rajola vermella governats per dues torres: el campanar, o torre nord, i una fortificació d’aspecte quasi militar que anomenaven com la torre sud. El campanar era un bell exemple d’arquitectura normanda, i era conegut com la germana petita d’Earls Barton, una ciutat del comtat de Northamptonshire famosa per l’església de Tots Sants i la seva monumental torre saxona. En travessar el mur, que separava l’escola d’un carrer farcit de cases que havien conegut temps millors, s’entrava en un petit pati interior desproveït de qual-
medieval que comunicava amb un claustre envoltat d’arcades g ò tiques que encerclaven un jardí ben cuidat, al bell mig del qual rajava un doll d’aigua des del càntir de la figura d’una nena amb els peus descalços d’un brollador; el claustre, per les seves dimensions, podia acollir la totalitat dels alumnes del Saint Mary. Les aules, la biblioteca, la sala d’estudis i els altres serveis per als estudiants estaven situats al seu voltant. Quant a les habitacions dels nois, es trobaven al primer pis; les finestres de les cambres donaven al claustre. Al damunt, hi residien els membres de la comunitat religiosa i els docents. A les dependències de les noies s’hi tenia accés a l’ombra de la torre sud, al final del claustre, per un passadís. Allí, després de travessar una porta metàl·lica de metre i mig d’alçària, s’arribava a un altre jardí, on s’obrien dues fileres d’estàtues de sants, que es coneixia com a «Jardí del Paradís». Al final d’aquell pelegrinatge escultòric, es trobaven situades les nostres habitacions, en una casa de dues plantes de totxo vermell sense finestres, encerclada per un mur baix enreixat; la casa estava annexada a una antiga factoria tèxtil reconvertida en els menjadors comunitaris, darrere dels quals hi havia les cuines, com s’endevinava pel filet de fum que exhalava una llarga fumera d’aquelles tan característiques de l’era industrial. El nostre lloc d’estudi consistia en tres aules per encabir-hi, com a màxim, una cinquantena de noies i ocupava la planta baixa de la casa. Jo havia de compartir l’habitació amb la Caterina Wallace, a qui coneixeria més tard. Totes les cambres eren interiors pel sol fet que les finestres havien estat tapiades. Només alguna tenia un finestró que donava al forat de l’escala o al passadís, per les quals tampoc no arribava cap tipus de llum exterior. […] Vam ser cridats tots a l’església per rebre la benedicció de benvinguda a càrrec del director del centre, el Pare General, reverend John Dean, i va ser allí quan, a l’altra banda —els bancs de l’esquerra per als nois, els de la dreta per a les noies—, vaig veure l’Alfons.
Ens vam fer un somriure llarg. Parlava amb un noi del seu costat i vaig endevinar que, possiblement, es tractava del seu company d’habitació.
En John Dean era un home extraordinàriament alt i prim, de rostre blanquinós i uns finíssims ulls blaus que contrastaven amb la negror dels seus hàbits. Era, talment, la personificació d’aquelles estampes religioses que teníem a casa dels avis, al revers de les quals hi apareixia una oració, una pregària o la lletra d’una novena. Per un efecte de la llum, que arribava des de les finestres més altes i l’embolcallava en una aurèola de santedat, semblava l’escollit per portar-nos a la terra promesa de què parlen les Sagrades Escriptures. De la mateixa manera que es representa el colom de la pau portant al bec una fulla d’olivera, ell duia, a la mà dreta, una fina branca d’avellaner que o bé creuava sobre el pit, o bé brandava amb rotunditat, a l’hora de parlar. El principi d’autoritat que amagava el seu gest no va escapar-se-li a ningú. Crec que ben pocs dels alumnes que van passar pel Saint Mary no van oblidar mai aquella imatge de beatitud, de solemnitat i, alhora, de disciplina i rigor, imatge de la qual ell era del tot conscient. […] Mentre ell parlava, vaig tenir ocasió d’admirar el temple. Aquella sensació de provisionalitat que m’havia seguit fins a l’arribada s’havia esvanit a l’instant d’accedir-hi. Malgrat que l’església
VOCABULARI
Cadascuna de les barres o peces s, serveixen de s voluminosa
rie d’oracions o actes devots que es repeteixen durant nou dies seguits.
era de dimensions reduïdes, el fet de ser d’altes i primes columnes, a joc amb la figura espigada del senyor Dean, i de planta de creu llatina, com ja havia descobert en les il·lustracions dels missals de l’àvia i en algun llibre de sants, la convertia en una església sòbria però magnífica. El retaule barroc, tot ell banyat en or i per on ascendien quatre columnes cobertes de pàmpols i de fruits també daurats presidits per una imatge de la Mare de Déu entre un estol de sants i d’àngels, em recordava els decorats teatrals que, de ben petita, acompanyaven les representacions del naixement de Jesús. […] En Dean avançava pel passadís central de tal manera que semblava que surava per damunt d’un mar de colors d’aquell que anuncia de la mateixa manera que és pròxim l’episodi de Jesús caminant damunt les aigües, alhora que pregona que hom no pertany a aquest món.
Després ens fou presentat el professorat: tres vells professors per als nois i dues dones de mitjana edat per a les noies, de vestits molt adusts i mirada pontifícia que en poc es diferenciaven de les tres germanes que s’ocuparien de nosaltres: sor Margaret, sor Mercedes i sor Madeleine. En Dean va enllestir el seu parlament amb un Ad maiorem Dei gloriam
Jordi Folck: El manuscrit de les bèsties Barcanova (adaptació).
DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
1 Respon a les preguntes següents sobre la lectura.
a Com justifica la narradora la simplicitat de les habitacions de l’escola Saint Mary?
b Com és, segons el seu aspecte exterior, l’escola Saint Mary? Què pot fer pensar que sigui un tipus d’escola diferent?
c Què és el «Jardí del Paradís»? Què el caracteritza?
d Com es distribueixen nois i noies en el dia a dia de l’escola Saint Mary? Per què creus que ho organitzen així?
2 Ordena els elements segons l’ordre en què apareixen descrits en el text:
accés a l’escola des de l’exterior situació general de l’escola campanar reverend John Dead claustre i distribució de les dependències de l’escola edifici annexat interior de les habitacions habitacions de les noies
3 Segons el que diu el text, creus que el conjunt dels elements que formen el Saint Mary pertany a un mateix estil arquitectònic o a diversos? Justifica la resposta amb exemples extrets del text.
4 Llegeix com se sent la narradora de la lectura quan és a l’església escoltant el reverend John Dead i fes les activitats que tens a sota:
Mentre ell parlava, vaig tenir ocasió d’admirar el temple. Aquella sensació de provisionalitat que m’havia seguit fins a l’arribada s’havia esvanit a l’instant d’accedir-hi.
• Encercla el sinònim que millor substitueixi la paraula en negreta. eternitat particularitat transitorietat durabilitat
• Si aquesta sensació de provisionalitat s’esvaeix quan arriba al temple, com creus que es deu sentir la narradora a l’església?
5 L’altra catedral. Mira aquest episodi del programa de TV3 Blog Europa i fes les activitats que tens a continuació:
a Tria cinc termes, d'entre els següents, que creguis que sintetitzen millor el contingut del vídeo i, utilitzant les paraules seleccionades, fes un resum, en un full a part, de com entenen els danesos l’arquitectura.
construcció medi ambient impacte arquitectura antiguitat
Trobaràs l’enllaç a aquest episodi en l’espai personal del www.barcanova.catweb
respecte paisatge modernitat fàbriques parc harmonia innovació feina bon gust catedral integració
b Explica amb paraules teves el problema inicial amb el qual es van trobar els responsables del disseny de la incineradora de Roskilde a l’hora de construir-la.
c Quina opinió va suscitar primerament, entre la població danesa, la inauguració de la nova incineradora? Per què? Què els va fer canviar d’opinió?
6 Organitzeu un col·loqui sobre la integració dels edificis en el paisatge del vostre poble o ciutat. En grups, proposeu exemples d’edificis que estiguin integrats en el paisatge i d’altres que no, i exposeu quines transformacions serien necessàries per tal que el conjunt arquitectònic fos respectuós i harmoniós amb el paisatge. Acompanyeu la vostra exposició amb fotografies i gràfics.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
7 Un edifici emblemàtic. Tria un edifici del teu poble o ciutat (o d’una altra població, si ho prefereixes) i descriu-lo minuciosament. Per escriure aquest text, segueix aquests consells:
* Observa atentament l’edifici escollit o bé tingues a mà una fotografia.
* Estableix l’ordre que seguiràs en la descripció.
* Descriu l’aspecte general, com també els petits detalls, materials…
* Comenta la integració de l’edifici en l’entorn i, si s’escau, l’estil arquitectònic que li és propi o explica si, en aquesta construcció, hi ha una barreja d’estils.
* Repassa l’ortografia i la gramàtica.
Coneixement de la llengua
Les categories gramaticals
8 Classifica les paraules del text segons la categoria gramatical a què pertanyen:
Ell duia una camisa blanca i uns pantalons curts negres. Amb la retrobada se li havien tintat les galtes del color de la magrana i li guspirejaven fortament els ulls.
Jordi Folck: El manuscrit de les bèsties. Barcanova.
a Noms:
b Verbs:
c Adjectius:
d Preposicions:
e Determinants:
f Pronoms:
g Adverbis:
h Conjuncions:
i Interjeccions:
• Quina categoria gramatical t'ha quedat en blanc? Escriu-ne un exemple.
9 Completa la graella següent amb els determinants quantitatius corresponents: bastants
molta força
massa poques quants prou
10 Subratlla les preposicions i encercla les conjuncions del fragment següent:
Aquella nit, l’Utterson va arribar a casa seva preocupat i es va asseure a sopar sense gana. El diumenge, havent sopat, tenia el costum de seure a la seva buta ca al costat de la llar de foc i embrancar-se en algun dels seus feixucs llibres de filosofia, fins que el rellotge de l’església propera tocava la una, hora en què, satisfet, se n’anava al llit. Però, aquella nit, així que es va posar la bata d’estar per casa, va agafar una espelma i es va dirigir al seu despatx. robert l. StevenSon: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Barcanova.
11 Forma noms a partir dels adjectius i verbs següents:
Adjectius
trist rentar
àgil pensar sol llegir lliure descansar
12 Completa cada nom amb dos determinants i dos adjectius diferents. Per exemple: taula: aquella taula petita / la teva taula groga.
a butaca:
b coixí:
c llibres:
d faldilles:
e carpeta:
13 Classifica aquests adverbis segons la informació que aporten: amunt · encara · aquí · enlloc · gens · menys · arreu · molt · després · només · mai · lluny · sovint · prou · aviat
Lloc Temps
Quantitat
14 Torna a escriure aquestes oracions substituint la part destacada per un pronom:
a No trobo els llibres. No recordo on he deixat els llibres. ➜
b Han de ser a casa a les sis. Han d’arribar puntuals a casa. ➜
c Aquesta faldilla té una taca. Ara rentaré aquesta faldilla. ➜
d Vaig veure les meves ulleres damunt la taula. Agafaré les ulleres de seguida. ➜
Coneixement de la llengua
ORTOGRAFIA
Ús de a, e, o i u. Ús
15 Completa els espais buits amb a o e:
vidr bústi rour plant alcald pobl galt arbr
16 Escriu el singular dels mots següents: monarques frases artistes imatges pirates insecticides herbicides símptomes torres idees
17 Completa els mots amb a o e i inventa una oració amb cada mot en plural:
a el quadr :
b la quadr :
c el regl : d la regl :
e el cov : f la cov :
18 Escriu els plurals de les paraules següents: franja pluja llengua peça esponja aigua amiga paraigua vaca platja balança pasqua
19 Completa amb a o e les següents formes verbals i inventa una oració amb cadascuna:
a escriur :
b vin :
c ompl :
d estudi :
e corr :
20 Completa els espais buits d’aquests mots amb les vocals a o e i, després, relaciona’ls amb la definició corresponent:
mon stir · ss ssí · v ri · punx gut · m ragd · s rgent mparar · v luar · j v lin · ss mble
a Acabat en punxa:
b Reunió:
c Pedra preciosa de color verd:
d Qui comet un crim:
e Lloc on viuen els monjos:
21 Escriu el plural de les paraules següents:
text · gas
curs
disc
calaix · concurs
f Grau de l’exèrcit:
g Llança llarga i prima:
h Qualificar:
i Donar protecció:
j Dany o desperfecte:
reflex
esforç · braç · llaç · fresc
22 Completa amb o o u les formes verbals següents:
s rtia tr baran mplim esc pien
x clava t rràvem c siré t ssia
23 Completa aquests mots amb o o u:
m ntanya b fetada c mplir
b tifarra J an H ngria emb tit t nyina t rró tri mfar
t rmell
m ntar
m ssol s pèrbia
r ssinyol
brúix la
24 Identifica els tres paràgrafs d’aquest fragment i afegeix-hi els punts i les majúscules que hi falten:
L’any 1872 a la casa que portava el número 7 de Saville-row, Burlington Gardens —casa on va morir Sheridan el 1814— hi vivia Phileas Fogg, squ., un dels membres més singulars i destacats del Reform-Club de Londres, encara que semblava que es dedicava a no fer res que pogués atreure l’atenció un dels oradors més grans que honren Anglaterra va ser succeït, doncs, per aquell Phileas Fogg, personatge enigmàtic del qual no se sabia res, sinó que era un home molt elegant i un dels cavallers més esplèndids de l’alta societat anglesa es deia que s’assemblava a Byron, però a un Byron amb bigotis i patilles, un Byron impassible, que hauria viscut mil anys sense envellir
JuleS verne: La volta al món en 80 dies. Barcanova.
Coneixement de la llengua
Els camps semàntics. Els hipònims i els hiperònims
25 Escriu quatre hipònims de l’hiperònim mobles que apareixen en la lectura inicial.
26 Llegeix els mots que tens a continuació i determina a quin camp semàntic pertanyen:
salze · gendre · psicòloga · llimoner · jove · om · advocat · garrofer oncle · mitjons · administrativa · cosina · metgessa · faldilla · cunyada armilla · olivera · barret · camioner · bufanda
27 Escriu quatre hipònims per a cada un dels hiperònims següents:
a minerals:
b accidents geogràfics:
c animals:
d fruites:
28 Identifica l’hiperònim de cada sèrie:
a diccionari, llibre, novel·la, manual:
b fèmur, húmer, os, radi:
c cotxe, camió, motocicleta, vehicle:
d matèria, llengua, anglès, matemàtiques:
29 Escriu l’hiperònim de cada sèrie d’hipònims:
a pastisser, professora, doctora, bomber, escombriaire:
b llimonada, llet, orxata, suc de fruita, aigua:
c diamant, robí, ametista, safir, maragda: d camisa, faldilla, mitges, samarreta, pantalons:
e llapis, goma, retolador, maquineta, bolígraf:
Família Arbres Vestuari Professions
30 Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F): V F
a Bota i sabatilla pertanyen al camp semàntic del calçat.
b Ous i carn sempre pertanyen a camps semàntics diferents.
c Mamífers i amfibis pertanyen al camp semàntic dels animals.
d Sogra i gendre pertanyen al mateix camp semàntic.
e Les paraules d'un mateix camp semàntic tenen el mateix hiperònim.
f Llet i iogurt pertanyen a camps semàntics diferents, al de les begudes.
31 Relaciona cada tret amb el dialecte corresponent:
Neutralització a/e àtones • Distinció a/e àtones •
Neutralització o/u àtones •
Distinció o/u àtones •
Ús de l’article el, els… • Ús de l’article lo, los, el, els •
Verbs incoatius acabats en -ix, -isca •
Verbs incoatius acabats en -eix •
Present d’indicatiu acabat en -o [o] o -e •
Present indicatiu acabat en -o [u] •
Paraules com espill, granera, xiqueta, corder •
Paraules com mirall, escombra, noia, xai •
DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
Català oriental
Català occidental
32 Consulta internet i completa les oracions amb els mots corresponents: oriental occidental alguerès balear rossellonès valencià central lleidatà
a El català , el , el i l’ pertanyen a la variant dialectal del català .
b El i el pertanyen a la variant dialectal del català .
UNITAT 2
La transformació
Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se després d’un somni intranquil, es va trobar al llit convertit en un insecte monstruós. Jeia damunt l’esquena —ara una closca rígida— i en alçar una mica el cap es va veure la panxa convexa i fosca, travessada per unes durícies arquejades, tan inflada que el cobrellit, a punt de caure a terra, amb prou feines s’aguantava. Les potes, molt nombroses, ridículament primes en comparació amb la grossor habitual de les seves cames, s’agitaven sense consistència davant els ulls de Samsa.
—Què m’ha passat?
Allo no era un somni. La seva habitació, una habitacio humana ordinària, encara que una mica petita, es veia ben endreçada entre les quatre parets de sempre. […]
La mirada de Gregor es va dirigir cap a la finestra, i el mal temps —se sentia el repic de les gotes de pluja a l’ampit de zinc de la finestra— el va fer posar molt melancòlic.
«Què passaria si continués dormint una estona més i oblidés aquestes cabòries?», va pensar, pero aixo era del tot irrealitzable, perque tenia el costum de dormir del costat dret, i en el seu estat actual no podia adoptar aquesta postura. I, tot i que s’esforçava
a sobre aquesta plaga dels viatges: estar pendent de l’enllac dels trens; l’alimentacio dolenta i irregular; les relacions que canvien constantment, efímeres, que mai no arriben a ser cordials de debò. Ja se’n pot anar tot a fer punyetes!».
Va sentir una lleugera punxada al ventre. Lentament, va estirar l’esquena per acostar-se al capçal del llit i poder aixecar millor el cap. Va veure que el lloc on li coïa estava cobert d’uns puntets blancs, que no va saber explicar què eren. Va voler gratar-se’ls amb una pota, pero la va enretirar de seguida perque el frec li va fer venir calfreds. […]
Va mirar el despertador, que feia tic-tac damunt el bagul.
«Déu del cel!», es va dir. […]
—Gregor —era la seva mare, que el cridava—, són tres quarts de set. Que no havies de sortir de viatge?
Quina veu tan dolça! Gregor, en canvi, es va horroritzar en escoltar la seva pròpia veu, que era la de sempre, sí, pero que sortia barrejada amb un xiulet irreprimible i dolorós que feia que les paraules, al principi, s’entenguessin clarament, pero que després, quan ressonaven, es confonguessin de tal manera que un no estava segur d’haver-les escoltat bé. Gregor hauria volgut contestar extensament ́, es va de la veu la mare es va tranquil·litzar amb la resposta i es va retiaquesta breu conversa havia fet que els altres membres de la lia s’assabentessin que Gregor, a diferència del que creien, encara era a casa. Llavors va venir el pare i va picar suaument amb el puny una de les portes laterals:
—Gregor, Gregor! Què passa? —Va esperar un moment i va tornar a insistir, aixecant una mica la veu—: Gregor! Gregor!
Mentrestant, darrere l’altra porta, la germana es lamentava dolçament:
—Gregor, que no et trobes bé? Necessites res?
—Ja estic a punt —va respondre Gregor a tots dos, pronunciant les paraules amb cura, lentament, per dissimular el so inaudit de la seva veu.
El pare va tornar a taula, on esmorzava, pero la germana va continuar murmurant:
—Obre, Gregor, si us plau.
Pero Gregor no tenia cap intencio d’obrir; al contrari, es va alegrar de la precaucio —hàbit adquirit en els viatges— de tancar les portes de l’habitacio durant la nit, fins i tot a casa.
El primer que volia fer era llevar-se tranquil·lament, sense presses, vestir-se i, abans de res, esmorzar. […]
Desempallegar-se del cobrellit va ser senzill; només va haver d’arquejar-se una mica i va caure per si sol. La dificultat era l’amplada extraordinària de Gregor. Per incorporar-se, podria haver utilitzat els braços i les mans, pero ara, en el seu lloc, hi tenia una massa de potetes que no paraven d’agitar-se i que era incapac de dominar. Intentava plegar una cama i, acte seguit, aquesta tornava a tensar-se. Quan per fi semblava que havia aconseguit dominar una de les potes, llavors les altres continuaven la seva agitacio lliure i dolorosa. «No em vull quedar al llit sense fer res», es va dir Gregor.
Primer va intentar treure del llit la part inferior del cos. Pero aquesta part inferior —que, per cert, encara no havia vist i que, per tant, no podia imaginar-se amb exactitud— va resultar ser massa difícil de moure. L’operacio es va iniciar molt a poc a poc. Llavors, Gregor, frenètic, va reunir totes les forces i es va llançar cap endavant, pero va calcular malament la direcció i es va donar un cop molt fort contra els peus del llit. La cremor del cop li va demostrar que, precisament, aquella part inferior del seu cos potser tambe era, en aquelles noves circumstàncies, la més sensible.
Va provar, doncs, de treure primer la part superior, i va girar el cap, amb cautela, cap a l’espona. No va ser difícil i, malgrat la seva amplada i el seu pes,
tot el cos va començar a seguir, per bé que lentament, el moviment iniciat pel cap. Pero, quan va veure que li quedava penjant a l’aire, li va agafar por de continuar avançant d’aquesta manera, perquè, deixant-se caure així, faria falta un autèntic miracle per no fer-se mal al cap. I ara no era el moment de perdre el coneixement. Hauria preferit quedar-se al llit.
Pero quan, després dels mateixos esforços, entre sospirs, es va tornar a trobar en la posicio inicial i va veure les potetes encara més furioses que abans, si aixo era possible, i es va adonar que no hi havia manera de posar pau en aquell batibull, va tornar a pensar que no podia quedar-se al llit i que el més raonable seria arriscar-se a sortir-ne, encara que només tingués una ínfima esperança d’aconseguir-ho. Al mateix temps, va recordar que un pensament sere és millor que una decisio precipitada. Va clavar els ulls amb força a la finestra; per desgràcia, la visio de la boira matinal que aquell matí ocultava l’altre costat del carrero inspirava pocs ànims. «Ja són les set», es va dir quan va tornar a tocar el despertador. «Ja són les set, i encara hi ha boira».
La metamorfosi. Barcanova (adaptació).
ampit m. Part inferior del marc d’obra d’una finestra per recolzar-s’hi qui surt a mirar. mutació f. Canvi, transformació. inaudit, -a adj Extraordinari en alt grau. espona f Espai que hi ha entre el llit i les parets laterals.
DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
1 Utilitza quatre de les opcions que hi ha a continuació i digues a quina tipologia textual pertany la lectura i quines són les seves característiques principals.
diari personal primera persona ficció narrador narració no-ficció tercera persona reportatge descripció autobiografia teatral segona persona
2 Enumera els elements reals i els elements fantàstics que trobis en la lectura:
Elements reals
Elements fantàstics
3 Completa les afirmacions següents amb la resposta correcta en cada cas:
a Encara que ho desitja, en Gregor no pot dormir més… perquè està amoïnat pensant com sortirà del llit. perquè dorm del costat dret i ara no pot adoptar aquesta postura. perquè rumia sobre com és d’esgotador el seu ofici.
b En Gregor reflexiona sobre… la sobreexplotació que exerceix el seu cap sobre ell a la feina. les conseqüències que té, sobre la salut física i mental, l’estrès a què està sotmès duent a terme el seu ofici. la incomoditat que suposa per a ell haver de viatjar.
c En Gregor s’ha convertit en un insecte… de forma progressiva, amb una sèrie de canvis en diversos dies. de cop i volta, de la nit al dia. de cop i volta, del dia a la nit.
4 En quin tipus d’insecte creus s’ha convertit en Gregor? Justifica la resposta. mosca papallona escarabat
5 L’empatia. En Gregor no vol sortir de l’habitació perquè no sap com reaccionarà la seva família. Tem sentir-se rebutjat. Ara, més que mai, necessita el suport de la resta de persones per no sentir-se diferent. Mira aquest «curt» sobre l’empatia i fes les activitats que tens a continuació.
a Aquesta història que acabes de veure té una estructura. Resumeix oralment cadascuna d’aquestes parts.
Plantejament Nus
Desenllaç
Trobaràs l’enllaç a aquest «curt» en l’espai personal del www.barcanova.catweb .
b Fixa’t en les mans del protagonista del «curt» al principi i al final de la història. Quin canvi hi perceps?
• Escriu tres adjectius que defineixen el caràcter del protagonista a l’inici i al final de la història.
• El títol del «curt» és El senyor indiferent. Proposa’n un altre.
6 Per parelles, penseu en actituds que heu viscut a l’escola o a l’institut, o en altres àmbits de la vida quotidiana, en què els prejudicis, els estereotips i la falta d’empatia han fet que es visqués una situació injusta o d’indiferència. Exposeu-la a classe i aporteu solucions que ens facin més empàtics amb les persones del nostre entorn.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
7 La carta d’en Gregor Samsa. El cos d’en Gregor Samsa s’ha transformat i això implicarà una sèrie de canvis en la seva vida, com, per exemple, la manera de viatjar. Escriu una carta formal, en nom d’en Gregor Samsa, en què aquest demani a la companyia de ferrocarrils que tingui en compte la seva condició física a l’hora de viatjar. Per escriure aquesta carta, segueix aquests consells:
◦ Escriu el nom del destinatari o destinatària.
◦ Indica el tractament que dones a aquesta persona.
◦ Distribueix el cos de la carta en paràgrafs, segons el tema que desenvolupis en cadascun.
◦ Utilitza una fórmula de comiat adequada.
◦ Signa la carta i escriu el nom i el càrrec que exerceixes.
◦ Indica el lloc i la data en què escrius la carta.
Coneixement de la llengua
Les funcions sintàctiques (I)
8 Destria el SN subjecte i el SV predicat de les oracions següents. Amb una línia subratlla els nuclis; amb dues, els complements nominals, i amb tres, els complements verbals:
a La meva millor amiga estudia Filosofia en una universitat de Barcelona.
b Sovint les lectures de llibres policíacs resulten interessants.
c El meu pare ha estat un gran arquitecte.
d Comprem pa i formatge al mercat.
9 Subratlla els subjectes de les oracions següents:
a M’encanten les històries de por.
b La meva amiga és molt treballadora.
c Parlaré aquest cap de setmana.
d Es venen discos.
e Guarda-la al calaix.
f Avui plourà al poble.
g Va menjar l’entrepà amb alegria.
h Compra el llibre, l’home del bar.
10 Completa les oracions amb els complements directes següents:
el paisatge · la carta · el que pensa · els enigmes · la ràdio · ordinadors una casa · els llibres petits · la pel·lícula · allò
a En David resol sempre
b Compro .
c Escoltàvem sovint.
d Reparo
e En Gerard mira .
f L’Eva diu .
g T’escric
h Observo que hi ha allà.
i El noi contempla .
j Els pares tenen al poble.
11 Identifica els complements indirectes de les oracions següents:
a Regalo un llibre a l’Emma.
b L’Albert deixa les llibretes a les amigues.
c Dono la clau a la Blanca.
d Hem portat menjar a la noia.
e Demanarem un favor al Jordi i a l’Imma.
12 Destria els complements atributius i els complements predicatius de les oracions següents:
a La metamorfosi és una obra de Kafka.
b Pedala tranquil·la pel carrer.
c Es va quedar cec d’un accident.
d La dona està desperta.
e En Ferran es considera llest.
f El vi s’ha tornat agre.
13 Reconeix els complements preposicionals i els complements circumstancials:
a No es relaciona amb la gent.
b Demà vaig al parc Güell.
c Vinc de Granollers.
d Penso en el petit gos.
e Has quedat pel centre.
f Llegia llibres contínuament.
14 Llegeix el text següent i, després, identifica les funcions sintàctiques del sintagmes subratllats:
El primer cop que la va veure va ser de força lluny, assegut al cotxe que s’enfilava camí vell amunt pel fort pendent de terra. La seva silueta, retallada contra el fons blau d’un cel de principis de juliol, era impressionant Les fotografies que n’havia vist no li feien justícia: era encara més bonica del que s’esperava. Com més s’hi apropaven, més el corprenien els nervis, la impaciència per conèixer-la
Al cap i a la fi, hi havia fantasiejat moltes vegades
Ara, trobant-s’hi a tocar, no se sentia gens decebut. Al contrari. Amb el cotxe a punt d’aturar-se i els batecs del cor a la gola, va abaixar la finestreta. Van embriagar-lo les olors dels camps, de les flors, l’aire calent a la cara, els sorolls dels pneumàtics en rodar sobre la grava
a al cotxe:
b la seva silueta:
c impressionant:
d Les fotografies:
e li:
f justícia:
g moltes vegades:
noemi Bagés: Rere el mur. Barcanova.
h els nervis, la impaciència per conèixer-la:
i decebut:
j a la gola:
k la finestreta:
l -lo:
m sobre la grava:
Coneixement de la llengua
L’accentuació
ORTOGRAFIA
i la dièresi. Ús de la coma
Posa accent en els mots que n’hagin de dur: materia energia bruixola migdia examens autobus dalia metodic estan pero metode habitacio fenomen viking hoquei
16 Subratlla el mot correcte de les paraules següents:
fútbol / futbol hàndbol / handbol rèptil / reptil mèdul·la / medul·la xàndall / xandall pneumònia / pneumonia èlit / elit diòptries / dioptries policíac / policiac íber / iber etíop / etiop atmòsfera / atmosfera
17 Accentua, si cal, els adjectius següents i converteix-los en adverbis:
debil: facil: logic:
dificil: util: continu: unic: docil: rapid: timid: tecnic: rigid:
18 Accentua les formes verbals d’aquestes oracions quan sigui necessari:
a Vam reconeixer que no ho haviem fet bé.
b No sabiem si ens quedariem al parc o ens n’aniriem.
c Va coneixer un noi en un poble marítim durant l’estiu.
d No podiem deixar de mirar l’estel.
e Estudiavem amb força i ens organitzavem bé el temps d’estudi.
f Ahir escoltavem les notícies i ens sorpreniem de tot.
g Si no ajudessim, la gent no tiraria endavant.
h Aniras a la festa i compraras un regal per a la Mireia.
19 Completa els espais buits amb les paraules que hi ha entre parèntesis:
a Li vaig dir que, no venia, no li diria que . (sí / si)
b que dius, no té un de ximple. (pèl / pel)
c ! l’has de beure, aquest amb llimona. (té / te)
d Em pots deixar euros? (déu / deu)
e és la divinitat de la religió cristiana. (déu / deu)
f mira al mirall i pensa que bona persona. (és / es)
20 Escriu una oració amb cada una de les parelles de paraules següents:
a són / son:
b més / mes:
c sé / se: d ús / us:
e vós / vos:
21 Completa, si cal, les paraules següents amb accent o dièresi, segons convingui:
Lluisa cruilla suissos paisos construit pais trait reduia peuc raim veins Lluis dia canvii vei taut
22 Relaciona els usos de la coma amb els exemples corresponents:
Separa les enumeracions quan no hi ha conjuncions.
Separa un vocatiu de la resta de l’oració.
Delimita un incís o un aclariment al mig de l’oració.
Delimita certes expressions adversatives, temporals, finals, concessives. Indica l’omissió d’un verb.
Indica una aposició explicativa que amplia el significat d’un substantiu.
23 Corregeix les comes mal usades en aquestes oracions:
a La Maria i en Sebastià, van viatjar a Nova York.
• Vine aquí, Marià!
• París, capital de França, és una ciutat bonica.
• Sovint compro peres, pomes, taronges i altres fruites.
• Les tutores es reuniran, com cada setmana, per parlar del grup classe.
• Quan vinguis, comprarem el jersei.
• Jo canto sovint; tu, no.
b Com altres països, Espanya, ha viscut una greu crisi econòmica.
c Les eleccions van suposar, l’arribada d’un nou partit al govern.
d El noi, menjava sovint amanida a l’hora de dinar.
e Tots comprem, pa, formatge i suc.
Els sinònims i els antònims
24 Escriu un parell de sinònims d’aquests mots de la lectura inicial: intranquil: batibull: cabòries: frenètic: irrealitzable: arquejar-se: precaució: desempallegar-se: llevar-se: precipitada:
25 Subratlla el mot de cada sèrie que no sigui sinònim:
a donar, entregar, lliurar, agafar d guanyar, vèncer, triomfar, participar b tenir, tornar, posseir, disposar e tancar, cloure, separar, clausurar c arribar, començar, iniciar, encetar f obtenir, aconseguir, gaudir, guanyar
26 Busca l’antònim de cada paraula proposada i classifica les parelles d’antònims en la graella: viu · petita · escoltar · fred · blanc · pare · dia · legal · comprar
27 Forma antònims fent servir els prefixos des- o in-: inflada: tranquil·litzar: consistència: cobert: humana: segur: endreçada: sensible: preocupació: esperança:
28 Identifica els falsos sinònims de les oracions següents i corregeix-los:
a No m’agrada estudiar el mitjà natural.
b Van registrar la seva habitació a consciència.
c M’he empassat l’os de l’oliva.
d No sé quina és la teva direcció actual.
e Ho has de pintar amb tons pastís.
f La meva mitja de notes és molt correcta.
g M’han sortit ampolles amb les sabates noves.
29 Tria el sinònim més adequat del verb fer per a cada oració i escriu-lo:
confeccionar · produir · celebrar · mesurar · preparar
a Aquesta paret fa dos metres d’alçada.
b L’empresa ha deixat de fer aquest material.
c El cuiner ha fet un nou plat per als convidats.
d Aquesta modista cada vegada fa més vestits.
e L’Àngels ha fet la seva festa d’aniversari el mes de desembre.
30 Relaciona els mots sinònims i digues si són sinònims geogràfics (G) o de registre (R): eixir al·lot bòfia escombra llombrígol diners morir veure espill melic granera sortir policia noi clissar calés mirall dinyar-la
DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
31 Busca informació i pinta les paraules del mateix color que la llengua a què pertanyen:
LLATÍ jabón fer pau flamba albero nit
CATALÀ savon ferro pace chama arbore nuit
CASTELLÀ saponem ferru patz flama arbore noctem
OCCITÀ sabone fier pax flama aubre nuéit
FRANCÈS sapone hierro pache llama árbol notte
GALLEC / PORTUGUÈS sabó fer pace flamme árvore note
ITALIÀ s˘apun ferrum paix flama arbre noche
ROMANÈS sabon ferro paz fiamma àrbore noite
SARD sabão ferro paz flam˘a arbre noapte
32 Completa aquestes afirmacions:
a Un sinònim de llengües romàniques és llengües
b Les llengües romàniques deriven del llatí .
c Les llengües romàniques són una branca de les llengües
d A l’estat espanyol es parlen diverses llengües romàniques: