UNITAT
Preguntes sense resposta
Mr. Franky, vaig tenir l’ocasió de veure’l en tres llocs diferents i, en dos d’ells, em va semblar que no tenia cap motiu per haver-hi anat. El despatx de Park Drive ja hi era quan jo vaig llogar el del costat set anys enrere, poc abans de l’accident que costà la vida a Moure, la dona amb la qual m’havia de casar. Sempre em va estranyar aquell rètol en lletres negres i discretes sobre la porta de vidre glaçat, on deia: PROSPECCIONS EN SORRA. També era curiós que, fins on vaig poder veure, sempre hi entraven i en sortien les mateixes persones, una colla d’empleats joves, nois i noies d’aspecte malaltís, tan pàl·lids que semblaven renyits amb el sol; de client, no en vaig ensopegar mai cap. D’altra banda, era un despatx d’allò més silenciós, on no se sentia cap mena de tecleig, tot i que em constava que tenien màquines d’escriure, calculadores i fins i tot una computadora. Ho vaig saber un cop que se’ls espatllà i l’operari que havia de reparar-la s’equivocà de porta.
Mr. Franky, un home de complexió gelatinosa i de cutis lletós, quasi transparent, el vaig conèixer a l’ascensor, i un dia, quan ja feia temps que hi coincidíem amb una certa freqüència i ens havíem presentat, em vaig atrevir a preguntar-li:
—Què és, això, de prospeccions en sorra?
—Investiguem les possibilitats auríferes de determinades sorres pel compte dels clients que ens ho demanen —em va contestar amb aparent franquesa.
—Ah! I és rendible?
—Per a l’agència, sí —va reconèixer amb la mateixa simplicitat—. Treballem a un tant alçat i, si els resultats són positius, cobres una comissió.
—I encara queda gent que s’interessa per aquesta mena de prospeccions?
—Més que no us imagineu —va somriure. Potser sí, però jo continuava trobant-ho estrany. Tampoc no era gaire normal que, a la guia, no figurés cap número telefònic a nom de l’empresa.
Va ser m é s endavant que, a dist à ncia de tres setmanes l’una de l’altra, vaig veure Mr. Franky a Daliana i a Ofense, on m’havia dut la meva feina de representant. A Daliana acabava d’aturar-me prop d’un llum vermell quan ell sortí d’una casa baixa, planta i pis, de maó, la placa de metall de la qual informava que allí tenia les oficines la Societat d’Estudis Orals. A Ofense, en canvi, el vaig sorprendre al moment d’entrar a l’edifici que hostatjava les Aigües Marítimes, S. A., a l’altra banda de carrer del restaurant on dinava.
Em va semblar que entre els estudis orals, fossin el que fossin, i les prospeccions en sorra, no hi podia haver res de comú; la relació era més evident amb un nom com aigües marítimes, però la pega, en aquest cas, era una altra: a Ofense no hi havia mar i la costa més propera es trobava ben bé a mil dos-cents quilòmetres de la localitat.
Estava tan encuriosit que vaig prolongar la meva estada al restaurant fins que l’home sortí de la casa; llavors, un cop va haver desaparegut amb el seu cotxe, un artefacte tronat que a Drive no li havia vist mai, vaig travessar la calçada, cap al despatx.
Hi havia un vestíbul, amb una noia de cara desmenjada i groga, asseguda darrere una tauleta sobre la qual únicament es veien un telèfon i un pitxer amb quatre flors morades, escarransides. Les visites no devien ser gaire usuals, perquè va posar uns ulls sorpresos abans d’oferir-me un somriure forçat dels seus llavis exsangües.
—El senyor Franky? —vaig demanar.
Es va desconcertar més, i fins es ruboritzà lleugerament, com si li hagués fet una pregunta massa íntima.
—El senyor Franky.
—Sí —vaig insistir—. Ens havíem de trobar al bar Xalca, però ja fa més d’una hora, d’això. He suposat que podia haver-se entretingut…
—No; ja és fora —va reconèixer aleshores—. Fa poc.
—Bé… I no ha de tornar?
—Només ve els dies d’inspecció.
—Ja ho entenc… Gràcies.
La meva curiositat augmentava, i, al cap de deu dies, en tornar a Daliana, vaig repetir la maniobra a
DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
la Societat d’Estudis Orals. Aquí hi havia un taulell i un empleat de faccions anèmiques i d’ulls descolorits que sortí d’algun lloc de l’interior en sentir el timbre de la porta.
—El senyor Franky?
El xicot accentuà la seva expressió de peix passat i va moure el cap.
—No, aquí no; es deu equivocar.
—L’inspector —vaig aventurar-me.
—Ah, s í ! De moment… —es va mig excusar—. Però no ha de venir fins dimecres.
Vaig fer el pagès.
—Dimecres? I no és avui?
—No, no. Som dilluns.
I tots dos vam consultar un calendari de peu, arraconat en un extrem del petit taulell.
—Bé —vaig riure—, sembla que m’he guanyat un parell de dies, oi?
Em va entendre, i rigué també
Camí de casa, vaig tornar a dir-me que tot allò no tenia ni cap ni peus. Inspector? I d’unes societats amb objectius, en principi, tan diferents? Només una cosa les lligava, i era que, segons els rètols, totes tres desenvolupaven activitats ben poc normals. És clar que no n’havia de fer res, però m’encuriosia, com hi ha món!
Manuel de Pedrolo: Trajecte final. Edicions 62.
VOCABULARI
prospecció f. Exploració del terreny i conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments d’hidrocarburs, de carbó o de minerals, de dipòsits subterranis d’aigua, etc.
lletós -a adj. Semblant a la llet en color o consistència. aurífer -a adj. Que porta o conté or. pitxer m. Gerro, especialment per posar-hi flors. exsangüe adj. Mancat de sang.
DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
1 Respon a les següents preguntes sobre la lectura:
a Com s’estableix el primer contacte entre el narrador de la lectura i Mr. Franky?
b En quins altres dos llocs el narrador torna a coincidir amb Mr. Franky? Quant de temps passa entre aquestes dues trobades?
c Segons el narrador, amb quantes empreses creu que està vinculat Mr. Franky? Anomena-les i digues quines estan més relacionades. Podries explicar per què estan més relacionades?
d Quin és l’ofici de Mr. Franky?
2 Escriu cinc raons que justifiquin les sospites que té el narrador sobre les activitats de Mr. Franky i les seves societats.
3 Descriu, amb paraules extretes del text, l’aspecte físic d’aquests personatges de la lectura:
a Mr. Franky:
b Empleats de l’empresa Prospeccions en sorra:
c Noia que rep el narrador a l’empresa de Park Drive:
d Empleat de la Societat d’Estudis Orals:
• Reflexiona sobre quina pot ser la vertadera identitat d’aquests personatges. Creus que són personatges reals o bé que són propis d’un relat de ciència-ficció? Justifica la teva resposta.
4 Pensa quin misteri pot haver-hi amagat darrere Mr. Franky i les seves societats i escriu el desenllaç d’aquest conte. Fes-ho en un full a part. Després, explica’l als companys.
5 Manuel de Pedrolo, un dels pares de la novel·la negra. Escolta aquest podcast sobre la novel·la negra i fes les activitats que tens a continuació:
Trobaràs l’enllaç a aquest podcasten l’espai personal del www.barcanova.cat.web
a Digues si les següents afirmacions sobre l’àudio que has escoltat són vertaderes (V) o falses (F):
La novel·la negra és un subgènere literari.
El concepte de novel·la negra només engloba l’aura de misteri que envolta la trama de la història explicada.
La denominació de novel·la «negra» és purament física, ja que deu el nom al color que predominava en les portades dels llibres de la col·lecció d’una editorial francesa que promovia autors d’aquest gènere.
La llengua francesa és la que dona nom a aquest gènere en altres idiomes, incloent-hi l’anglès.
A les cobertes dels llibres de la col·lecció «La Cua de Palla» hi predominava el color negre.
b Què opina la Mònica Terribas sobre l’expressió novel·la negra per designar aquest subgènere literari? Què opines tu? Creus que és una opinió encertada o en proposaries una altra? Justifica la teva opinió.
c Explica la relació que hi ha entre Manuel de Pedrolo i la col·lecció de novel·la negra «La Cua de Palla».
d Escriu expressions utilitzades en el podcast que, segons la teva opinió, defineixen o qualifiquen millor aquest subgènere literari. Comparteix la teva proposta amb la de la resta de companys i companyes i escolliu les tres que es repeteixin més.
6 Investiga sobre un escriptor o una escriptora, un director o una directora de cinema, un actor o una actriu, un personatge de ficció… i enregistra un breu programa de ràdio sobre alguna curiositat que t’hagi cridat l’atenció en la informació que hagis trobat en el teu treball d’investigació.
7 Concurs de microrelats. Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura… i en l’àmbit narratiu, també hi escau aquesta dita. Pensa i escriu un microrelat policíac o de misteri i presenta’l a un concurs. Per escriure aquest text, segueix aquests consells:
• Escriu el text en un processador de textos.
• El text no ha de superar els 2.000 caràcters.
• La narració s’ha de dividir en plantejament, nus i desenllaç.
• Escriu un títol atractiu relacionat amb la història.
• Repassa l’ortografia i la gramàtica i corregeix allò que sigui ne- cessari per tal que el teu relat sigui coherent i no tingui errades ortogràfiques ni gramaticals.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
V F
Coneixement de la llengua
El text, el paràgraf, l’oració i la paraula
8 Relaciona cada terme amb la definició corresponent:
Terme
1 Text
2 Paràgraf
3 Oració
4 Paraula
Definició
Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sin- tàctica i normalment consta d’un subjecte i un predicat.
So o conjunt de sons que tenen significat. En els escrits, van separades per espais en blanc.
Contingut d’un escrit, que té com a objectiu la comunicació.
Fragment d’un text, separat dels altres per un espai, de manera que el final de la ratlla on acaba cada un d’aquests queda en blanc i el fragment que ve a continuació s’inicia generalment amb un petit espai en blanc.
9 Separa les paraules següents i converteix-les en oracions. Tingues cura de la puntuació (punts, comes…) i de les majúscules:
POTSERSÍPERÒJOCONTINUAVATROBANTHOESTRANY a b
DESQUEERANENVAIGDESTACARPERLADOCILITATIELBONCARÀCTERLAMEVATENDRESACORDIALERATANSINGULARQUEELSMEUSCOMPANYSSENREIEN.
10 Ordena les següents paraules per tal de formar oracions amb sentit: a en lletres aquell rètol va estranyar em negres i discretes
b un calendari tots dos vam consultar de peu
c amb una noia un vestíbul hi havia de cara desmenjada i groga
d de determinades auríferes sorres investiguem les possibilitats
e més silenciós d’allò era un despatx
11 Localitza 9 connectors que apareguin en el primer paràgraf de la lectura i digues quin significat aporten al fragment.
12 Llegeix aquest text i fragmenta’l en dos paràgrafs diferenciats:
El dotzè dia va arribar a les costes dels Estats Units. Havia de prendre precaucions si no volia que el confonguessin amb un submarí amb intencions bèl·liques. Cal dir que cap dels submarins no duia banderes, escuts ni emblemes. Sovint, però, el fet de no identificar el que se’ns acosta encara ens fa estar més alerta. A prop de Nova York, un fort corrent el va xuclar cap al riu Hudson i, abans que se n’adonés, Heini estava aturat a l’estació de metro de Bowery Street, a l’andana, envoltat de gent, d’usuaris del transport públic que no li feien gaire cas. A Nova York, poques coses sorprenen els ciutadans, i encara menys si surten de les profunditats inhòspites del metro.
lluís llort: Número 5. El submarí perdut. Barcanova.
13 Inventa un text que contingui aquestes característiques:
Coneixement de la llengua
ORTOGRAFIA
La síl·laba, els diftongs, els hiats i els dígrafs. Ús del punt
14 Separa per síl·labes les següents paraules de la lectura i indica si hi ha un diftong, un hiat o un dígraf:
a ocasió ➜
b veure ➜
c motiu ➜
d estranyar ➜
e prospeccions ➜
f sorra ➜
g mateixes ➜
h noies ➜
i pàl·lids ➜
j quasi ➜
15 Subratlla els diftongs que trobis en les paraules següents i digues si són creixents o decreixents: Diftongs creixents Diftongs decreixents
quan · noies · escriure · freqüència somriure veien quatre exsangües · aigües · restaurant tauleta · gaire · moure · avui
16 Separa per síl·labes aquestes paraules tenint en compte que totes tenen un hiat:
havia · empleat · client · silenciós · complexió · agència guia maó societat encuriosit maniobra faccions dies
17 Identifica els dígrafs d’aquestes paraules i classifica’ls segons que es puguin separar o no:
estranyar · sorra · colla renyits · màquines · possibilitats franquesa · reconèixer · mateixa comissió · interessa · estrany guia · carrer · aquest · travessar escarransides · dilluns
Es poden separar No es poden separar
18 Separa per síl·labes les paraules següents, escriu, per a cada una, una paraula de la mateixa família i una altra que contingui el mateix grup consonàntic treballat:
TG metge
TJ mitja
TX despatx
TZ horitzó
TL atleta
TLL ametlla
TM setmana
SC ascensor
CC acció
MM immens
NN mil·lenni
L·L pàl·lid
19 Indica quins són els casos en què fem servir el punt:
a Per indicar l’acabament d’un text.
b Per indicar l’inici d’un diàleg.
c Per separar els elements d’una enumeració.
d Per indicar l’acabament d’abreviatures.
e Per separar diferents paràgrafs d’un text.
f Per separar síl·labes.
g Per indicar l’acabament d’una oració.
h Darrere dels signes d’admiració i interrogació.
20 Posa els punts que faltin en el text següent i corre geix les majúscules:
Aquell matí la taula de l’esmorzar ja feia esto na que era desparada i Holmes, amb la bata posada, esperava la visita que ens havien promès els nostres clients van arribar puntuals a la cita, ja que tot just acabaven de tocar les deu quan va aparèixer el doctor Mortimer, seguit del jove baronet aquest últim era un home baix i despert, amb els ulls negres devia tenir uns trenta anys era de complexió molt robusta i tenia una cara ferma i agressiva amb les celles negres i espesses duia un vestit de xeviot de color rogenc, i encara que la pell morena per la intempèrie revelava que era una persona que havia passat gran part de la seva vida a l’aire lliure, hi havia un no-sé-què en la seva mirada i en el seu aplom impertorbable que indicava que es tractava d’un senyor
arthur Conan doyle: El gos dels Baskerville. Barcanova.
Coneixement de la llengua
Les paraules sinònimes i les paraules antònimes
21 Troba, en la lectura, un sinònim dels mots següents: sorprendre constitució grup pell blanquinós prima
22 Substitueix les paraules en negreta per unes altres de més precises:
a Els actors han fet l’obra al teatre amb gran èxit. ➜
b He comprat una cosa per a tu. ➜
c L’arquitecta ha fet un nou edifici al centre. ➜
d He d’explicar-te una cosa. ➜
e Vull parlar d’això. ➜
23 Digues un antònim de cada una d’aquestes paraules de la lectura:
silenciós: espatllà: positius: normal: entrar: prolongar: interior: diferents:
24 Escriu un sinònim i un antònim dels mots següents:
a pau ➜
b alegria ➜
c net ➜
d preguntes ➜
25 Omple els buits amb aquestes parelles de paraules:
a
b
tràfic trànsit
músculs muscles musclos
En tornar de vacances, hem d’evitar els accidents de L’han acusat de de drogues
M’encanta menjar al vapor.
Li agrada ensenyar els seus i mostrar la seva fortalesa física.
Va arronsar els per manifestar la seva indiferència.
c Ha portat a els seus objectius.
El de presentació finalitza el pròxim dia 22.
d La van alcaldessa de la ciutat.
terme termini nomenar anomenar
El van tres cops en la conferència d’ahir.
26 Busca informació a internet i respon a les preguntes següents:
• Quantes llengües es parlen al món? Quines són les que tenen un nombre més gran de parlants? Fes un rànquing de les cinc més parlades.
• Com s’agrupen?
• A quin grup pertanyen el català i el castellà?
• Quines altres llengües comparteixen l’agrupació?
27 Analitza el lèxic següent i comenta’n les semblances relacionant-les amb les agrupacions de les llengües:
Català Castellà Anglès Francès Alemany Italià porta puerta door porte Tür porta lluna luna moon lune Mond luna mà mano hand main Hand mano taula mesa table table Tabelle tavolo
UNITAT 2
El velocípede, l’Àgata
i en Tic-Tac
L’Àgata McLeod pedalejava sense parar pels carrers del centre de la ciutat. El cor li bategava desfermat, sense treva.
El velocípede de l’Àgata era una màquina única. L’havia construït ella mateixa i no n’hi havia cap d’igual en tota la ciutat de Londres. Era fet d’un material daurat molt lleuger que havia forjat en el seu temps lliure. La roda del davant era molt més grossa que la del darrere, i semblava el giny mecànic d’un equilibrista. Havia triat uns pneumàtics de color crema perquè li havia semblat que el contrast amb el daurat hi donaria un aire elegant, gairebé distingit. A l’eix central de la roda més grossa hi sobresortia un motor artesanal, format per turbines, rodes dentades i politges, i un tub d’escapament doble en forma de trompeta. El que cridava més l’atenció del velocípede, però, era el fantàstic sidecar monoplaça decorat amb escates, que imitava la closca d’una tortuga. Acostumava a viatjar sense el sidecar, però aquell dia s’havia vist obligada a muntar-lo a correcuita abans de sortir del seu amagatall secret. Disposava d’un còmode seient folrat de vellut violeta, on viatjava en Tic-Tac, el robot de l’Àgata.
L’Àgata va conduir a tota velocitat, esquivant motocicletes de tres rodes, cotxes de disseny amb carrosseries brillants i tocs retrofuturistes i, fins i tot, algun cotxe de cavalls. Va estar a punt de xocar amb un vehicle casa; era un habitatge preciós, construït damunt d’una locomotora antiga. L’Àgata sempre havia admirat els vehicles casa. Li semblava fantàstic poder viatjar per tot el món amb la casa al damunt.
—Quina conductora més agressiva! Uf! Quin mareig! —va protestar en Tic-Tac.
—No facis comèdia! Ets un robot i és impossible que et maregis!
—Soc un robot més humà que no pas moltes persones! —va replicar, fingint que s’havia ofès—. No tens cor!
En unes altres circumstàncies, a l’Àgata li hauria fet gràcia el comentari del seu estimat Tic-Tac. Aquesta vegada, però, no tenia temps per a allò. Hi havia una cosa molt important que requeria tota la seva atenció. Va vorejar l’abadia i l’imponent palau de la Wendy. Les seves torres estilitzades apuntaven cap al cel amb tanta contundència que a vegades l’Àgata jugava a imaginar-se que es dedicaven a caçar els núvols més grossos.
L’Àgata va vorejar el palau i va reprendre el camí fins a arribar a l’Escola d’Artefactes i Oficis. Va aparcar la bicicleta motoritzada al costat del portal principal, va agafar en braços en Tic-Tac per treure’l del sidecar i van entrar al recinte.
—Estic presentable? —li va preguntar, allisant-se la roba.
Portava uns bombatxos i una armilla de conjunt, de ratlles blanques i grises, una brusa de blonda amb unes mànigues enormes, botes de cordons amb el taló daurat i un casc amb binocles que semblava més apropiat per a una aviadora. El robot la va mirar fixament sense aturar-se.
—T’has oblidat de treure’t el casc —li va advertir—. Fora d’això, estàs perfecta. I jo?
L’Àgata el va mirar amb un somriure. En Tic-Tac era la seva gran creació, l’invent que li havia proporcionat la categoria de Semigeni a l’escola. El seu cos era, en realitat, un rellotge de corda en forma de cor. Les extremitats superiors acabaven en dues pinces i les inferiors portaven integrades dues rodes, una per a cada peu. En Tic-Tac no caminava, rodava! Això li causava certes dificultats, ja que els carrers no estaven dissenyats per a les persones o màquines que transgredien la norma.
A l’Escola d’Artefactes i Oficis, qualsevol estudiant de primer curs era capaç de construir un robot, però no pas un robot autosuficient i intel·ligent com en Tic-Tac. Això només estava reservat per a les ments més brillants.
L’edifici de l’Escola d’Artefactes i Oficis tenia més de cent cinquanta anys d’antiguitat. Era una joia. El seu arquitecte estava obsessionat pel mar i l’havia dissenyat imaginant el fons marí. Algunes estances, com ara la sala principal, recreaven l’interior d’una balena; era com penetrar a la boca d’un enorme cetaci i acomodar-se en una de les seves cavitats. Els materials amb què havia estat construïda aquella prestigiosa institució, des de la fusta dels porticons fins a les rajoles d’alguns dels espais interiors o del paviment del pati, tenien formes ondulants i havien estat triats amb molta cura: per la brillantor, per les
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
textures o pels colors. Tot feia pensar en grans onades arrissades, en escuma de mar i en algues balancejant-se amb moviments embolcalladors i, també, en la calma oceànica i en aquella sensació irreal de temps suspès. Dins l’edifici no hi havia ni una sola línia recta, i en qualsevol cantonada es podia sentir l’olor de la sal.
L’arquitecte va desaparèixer poc després d’acabar l’obra i el van donar per mort. Corria el rumor que s’havia embarcat a la recerca d’una balena blanca perquè necessitava observar-la per dins, saber el que se sentia a l’interior d’aquelles meravelloses criatures. Mai més no se’n va saber res, com si la seva obsessió l’hagués conduït a la mort.
A l’imponent rebedor de l’escola hi havia la recepció́. Allà hi passava la major part del temps l’Ofèlia, la governanta de la institució́. En aquella estança, les parets estaven revestides amb la tècnica del trencadís. Es tractava d’un gran mosaic fet a mà amb fragments de ceràmica, en aquest cas, amb diferents tonalitats de blau. Les rajoles del terra, tallades en forma de cercle, eren del color de la sorra. Per tota l’escola hi havia escultures d’éssers mitològics que, a part de ser obres d’art, feien la funció de punts d’informació L’escultura del rebedor representava el Leviatan. El monstre marí sostenia amb les urpes del davant una placa de marbre amb la llegenda següent:
Estimat visitant, Benvingut a l’Escola d’Artefactes i Oficis. Aqui hi ha l’entrada a l’ocea de la saviesa. Que les criatures que habiten aquest mar ple de misteris et serveixin d’inspiració. Felic travessia!
Ledicia costas: La balada dels unicorns Barcanova (Adaptació).
treva f. Cessació temporal d’una situació. velocípede m. Vehicle lleuger d’una, dues o tres rodes, precursor de la bicicleta, que s’acciona amb pedals. giny m. Màquina, artefacte. transgredir v. tr. Violar (una llei, un precepte, una ordre). Leviatan Monstre marí, descrit a la Bíblia, que simbolitza el caos, la destrucció.
VOCABULARI
DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
1 Completa aquest resum de la lectura amb les paraules adequades:
L’ condueix a tota el seu , una màquina única que ha construït ella mateixa i que sembla el mecànic d’un . Va acompanyada d’en , un també de creació pròpia, que viatja al monoplaça, en un còmode folrat de l’ , on l’ bicicleta motoritzada. Aquesta Escola va atorgar la categoria de a l’Àgata, per la creació i construcció del seu
2 Quins elements es descriuen en el text? Subratlla’ls.
a el velocípede de l’Àgata e l’Escola d’Artefactes i Oficis
b el palau de la Wendy f en Tic-Tac
c un cotxe de cavalls
g l’Ofèlia
d l’aspecte de l’Àgata h l’aspecte físic de l’arquitecte de l’Escola d’Artefactes i Oficis
3 Amb quin dels elements anteriors es corresponen aquestes característiques?
• La seva construcció s’ha dut a terme a partir de la utilització de diferents materials i la seva elecció no és arbitrària.
• Té més de mig segle d’antiguitat.
• No hi predominen les línies rectes.
• Tot ell està inspirat en el fons marí.
4 En la seva carrera amb el velocípede, l’Àgata ha d’esquivar tota mena de vehicles i andròmines. D’un d’aquests vehicles, es diu que té tocs retrofuturistes. Defineix aquest adjectiu: retrofuturista ➜
5 Respon a les preguntes següents sobre en Tic-Tac:
a Quin problema té en Tic-Tac? Com creus que es podria solucionar?
b Què diferencia en Tic-Tac dels altres robots construïts a l’Escola d’Artefactes i Oficis?
c Com reacciona en Tic-Tac quan l’Àgata li diu que és impossible que es maregi?
6 Gaudí i el color. Escolta aquesta locució sobre Antoni Gaudí i sobre com va idear la Casa Batlló. Després, fes aquestes activitats:
a Marca tres característiques comunes en les obres més oníriques d’Antoni Gaudí:
Trobaràs l’enllaç a aquest àudio en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
llum línies rectes volum color maons
b Aquestes tres característiques de l’obra de Gaudí...
es fan més visibles en la seva etapa inicial. són visibles de la mateixa manera en totes les seves etapes artístiques. es fan més visibles en la seva etapa més madura.
c L’obra més acolorida de Gaudí és... El Capricho. La Casa Vicens. La Casa Batlló
7 Busca una fotografia de la façana de la Casa Batlló i descriu oralment tots els elements i característiques que s’han esmentat en l’audició.
8 Amb quin dels elements descrits en la lectura pots establir semblances amb la casa Batlló? Justifica la resposta.
9 El mapping o videomapatge és una tècnica multimèdia en què es projecten imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre una superfície. A la Casa Batlló se’n va fer un d’espectacular! En grups de tres o quatre alumnes, penseu un edifici de la vostra localitat sobre el qual projectaríeu un mapping. Descriviu, davant dels vostres companys, com és aquest edifici, per què l’escolliríeu, quina seria la temàtica del vostre mapping, quins colors hi predominarien, amb quina música l’acompanyaríeu...
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
10 Les obres d’art del futur. Gaudí, Dalí, Miró... són alguns dels artistes catalans amb més renom. Però, com creus que serà l’art en un futur? Imagina una obra d’art futurista i descriu-la. Per fer-ho, segueix aquestes pautes:
• Pensa quina obra d’art descriuràs: si serà una pintura, una escultura o una obra arquitectònica.
• Imagina com serà. Dibuixa-la o fes-ne un esbós.
• Segueix un ordre anant d’allò més general a allò més particular, de dreta a esquerra, de dalt a baix...
• No t’oblidis de descriure els materials amb els quals es construiria o es pintaria, els colors utilitzats, les possibles tècniques que s’emprarien, un motiu d’inspiració...
• Pensa quin nom li escau millor i titula la teva obra d’art.
• Repassa l’ortografia i la gramàtica.
Coneixement de la llengua
Els elements de la comunicació, les modalitats oracionals i les funcions del llenguatge
11 Relaciona els elements de la comunicació amb la seva definició:
Elements
1 Emissor
2 Receptor
3 Missatge
4 Referent
5 Codi
6 Canal
Definició
Qui rep la informació.
Informació que es dona o que es rep. Llengua o sistema de signes en què es troba expressat un missatge. Mitjà pel qual es transmet la informació.
Allò a què fa referència el missatge. Qui emet o dona informació.
12 Relaciona cada modalitat de l’oració amb la intenció que té:
Declarativa, enunciativa o asseverativa (afirmativa o negativa)
Interrogativa (total, parcial, confirmatòria, retòrica, directa o indirecta)
Exclamativa
Imperativa o exhortativa (afirmativa o negativa)
Optativa o desiderativa
Dubitativa
• Indicar dubte sobre un fet.
• Expressar un desig.
• Ordenar, recomanar, aconsellar, prohibir...
• Presentar un fet, informar.
• Expressar sentiments, estats d’ànim, emocions...
• Formular una pregunta.
13 Digues a quina modalitat oracional pertanyen les oracions següents:
a Uf! Quin mareig!:
b El velocípede de l’Àgata era una màquina única:
c No facis comèdia!:
d Estic presentable?:
e Aquesta vegada, però, no tenia temps per a allò:
14 Transforma aquestes oracions com s’indica:
Declaratives Interrogatives Imperatives
Compro pa al mercat.
No heu anat al cinema?
No vinguis amb mi!
15 Digues a quines funcions del llenguatge corresponen les oracions següents:
a Demà comencem l’escola. ➜
b No molestis! ➜
c «Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou». (Miquel Martí i Pol) ➜
d Uf! Quin fàstic! ➜
e M’escoltes? ➜
f Escrivim doble essa entre vocals. ➜
16 Relaciona les funcions del llenguatge amb les modalitats oracionals:
Funcions del llenguatge 1 Referencial 2 Expressiva 3 Conativa o apel·lativa 4 Fàtica 5 Poètica
6 Metalingüística
Modalitats oracionals
Interrogativa
Declarativa, enunciativa o asseverativa (afirmativa o negativa)
Qualsevol
Exclamativa, interrogativa, dubitativa o desiderativa
Declarativa, enunciativa o asseverativa (afirmativa o negativa)
Imperativa, exclamativa, desiderativa
17 Inventa oracions que segueixin aquestes pautes:
a Oració interrogativa amb funció fàtica ➜
b Oració exclamativa amb funció conativa ➜
c Oració declarativa amb funció metalingüística ➜
d Oració declarativa amb funció referencial ➜
e Oració dubitativa amb funció poètica ➜
Coneixement de la llengua
ORTOGRAFIA
L’accentuació, l’accent diacrític i la dièresi. L’ús de la coma
18 Accentua aquestes paraules i classifica-les segons la posició de la síl·laba tònica:
velocipede atencio pneumatics cami nuvols trencadis comedia ocea · essers · circumstancies · manigues · ceramica
Agudes
19 Accentua aquests mots amb è / é o ò / ó: perque ➜ aixo ➜ gairebe ➜ pero ➜ nomes ➜ despres ➜ allo ➜ tambe ➜ sino ➜
20 Completa les oracions amb la paraula correcta de cada parella: a bé be Aquest l’has dibuixat molt b mà ma germana li va donar la c més mes Aquest he estalviat que l’anterior. d és es La gent pensa que el ioga senzill. e pèl pel que em dius, el del gat és molt suau. f què que vols et digui ara mateix? g sé se que sent un mica perdut. h món mon pare farà la volta al i sí si em dius que , estaré molt contenta. j són son les nou i ja tinc . k té te Només ganes de prendre un .
à é è a e ó o í i
21 Escriu la dièresi en les paraules que ho necessitin: aigua ➜ conseguent ➜ guerra ➜ guió ➜ linguística ➜ quina ➜ veina ➜ suissa ➜ genuina ➜
22 Forma derivats mitjançant els sufixos següents. Posa la dièresi on calgui: -ITZAR -IBLE -ITAT -MENT
agrair · arcaic · continu · creure · europeu · homogeni · ambigu · heroi · laic · deduir
23 Identifica les formes verbals que han de dur dièresi i escriu-les correctament: crei derruit reduir sui havia canvii lluint seduiria agrairé
24 Posa accent o dièresi, si cal, en les paraules següents, i classifica-les:
25 Relaciona els diversos usos de la coma amb les oracions corresponents:
26 Explica el significat de les oracions següents, segons el canvi de puntuació: construit · material · ofes · artesanal · estas · precios · requeria suspes linia meravelloses urpes conduit
Després d’un vocatiu. • • Al llarg del matí, anirem a esmorzar.
Per separar els elements d’una enumeració. • • Comprarem fruita: pomes, taronges, peres... Per marcar un aclariment o incís. • • L’Emma balla molt bé; el seu germà, no.
Entre alguns connectors. • • Es tracta, en efecte, que les coses canviïn.
Després de complements circumstancials en posició inicial. • • París, capital de França, és una ciutat ben bonica.
Després de l’omissió d’un verb. • • Gerard, vine de seguida!
Vols marxar? a No em vull quedar. No, en tinc.
No, em vull quedar.
Necessites diners? b No en tinc.
Les paraules polisèmiques
27 Busca en el diccionari dos significats diferents d’aquestes paraules polisèmi ques referides a les parts del cos i fes dues oracions amb cada paraula:
Col·loca en cada oració la paraula polisèmica corresponent:
Volen traslladar a França part de la producció de la d’aquí. seca d’aquesta rosa.
Vam arribar-hi quan la del concert ja era llarga.
Quan el meu gos està content, mou la . baixa amb una terrassa enorme.
El gat acaba de caçar un . del ganivet està ben esmolada. de l’ordinador i comprar-ne un sense fils.
Relaciona cada paraula polisèmica amb el seu significat:
Conjunt de muntanyes •
Conjunt de cases contigües •
Tipus de ganivet •
Indret on es deturen els trens, autobusos... •
Llista de plats i begudes d’un restaurant •
Joguina per fer-la volar •
Resum visual d’un tema, lliçó... •
Peça de vestir •
Apèndix de molts artròpodes •
serra
antena
granota
carta
estació
estel
illa
navalla
quadre
fulla planta ratolí cua
• Porció de terra voltada d’aigua
• Eina per tallar fusta
• Comunicació via correu postal
• Amfibi
• Divisió de l’any: primavera, estiu...
• Element decoratiu que es penja a les parets
• Cos celeste
• Dispositiu destinat a la recepció o a l’emissió d’ones
• Mol·lusc allargat
Les llengües d’Europa
30 Classifica aquestes llengües d’Europa segons la família indoeuropea a què pertanyen i afegeix alguna llengua més en cada cas, si és possible:
romanès polonès gal·lès letó islandès lituà · sard · irlandès · rus · holandès italià danès txec escocès
Família
Llengües romàniques
Llengües germàniques
Llengües eslaves
Llengües cèltiques
Llengües bàltiques
31 Consulta internet i respon a aquestes preguntes:
a Quantes llengües diferents es parlen a Europa?
b Quines són les llengües més parlades a Europa?
Sì. Já. Taip.
Llengües
c A quina família lingüística pertany el basc?
d Què és el còrnic?
e A quina família lingüística pertany el grec?
f Quines són les llengües romàniques?
g En quin país d’Europa es parlen més llengües diferents?
h Has descobert alguna altra curiositat sobre alguna llengua d’Europa? Comenta-la davant els companys.