Sextant 1. Mostra. Llengua catalana

UNITAT 1

Aventura al mar

El va despertar el so d’un corn de caça semblant al que es fa servir per avisar dels àpats als cam paments d’estiu. A poc a poc va recordar que era en Harvey Cheyne i que s’havia ofegat i havia mort en ple oceà; però estava massa feble per pensar. Estava completament salada, un fred humit i enganxós li recorria l’es quena i noves olors li omplien el nas. En obrir els ulls va creure que encara estava surant al mar, perquè el veia córrer al seu voltant en ones platejades; però va comprovar que realment es tava ajagut sobre un munt de peixos mig morts i que davant dels seus ulls hi havia una ampla esquena humana ficada en un jersei blau.

«S’ha acabat», va pensar. «Soc mort i aquest és l’encarregat de portar-me a l’altre món.»

Va fer un gemec i aquella figura masculina va girar el cap i va mostrar un parell de petites arra cades en forma d’anella daurades mig amagades entre els seus arrissats cabells negres.

—Ahà! Ja et trobes millor? —va dir—. Con tinua ajagut; és millor per mantenir l’equilibri.

—I va seguir parlant, mentre amb un ràpid movi ment dels rems va impulsar la proa un mar que el va alçar més de vint per deixar-lo caure en un profund pou envidrat, sense que per això interrompés la conversa—. Ha estat bé això de pescar-te, t’ho dic jo. Eh? Però encara ha estat millor que el teu vaixell no em pesqués a mi. Com vas caure a l’aigua?

—Em vaig marejar —va dir en Harvey—; em vaig marejar i no ho vaig poder evitar.

—Va ser en el moment just en què vaig tocar la botzina i el teu vaixell va virar

DIMENSIÓ LITERÀRIA

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

1 Respon aquestes preguntes sobre la lectura:

a Com es diu el protagonista del fragment?

b On passen els fets?

c Creus que aquest fragment pertany al plantejament, al nus o al desenllaç de la narració? Per què?

2 Digues si aquests afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).

Si són falses, transforma-les en vertaderes:

En Manuel rescata en Harvey.

En Manuel és pescador.

En Manuel és corpulent.

El dory és una embarcació gran.

En Harvey és conscient des del principi del que li ha passat.

3 Identifica en la lectura els sinònims d’aquests mots:

aixecar veloç girar obscur

4 Per què creus que en Harvey pensa que és mort?

5 A què creus que es dediquen els homes dels impermeables?

6 Creus que en Harvey és d’una família més adinerada que la d’en Dan? Per què?

7 Explica aquestes dues comparacions de la lectura:

a El vaixell es retorçava com un poltre subjecte per les regnes.

b En Harvey escodrinyava la doble filera de lliteres com si esperés trobar una vaca per allà.

8 Un tast de poesia. Escolta el poema Vistes al mar de Joan Maragall i respon les preguntes que hi ha tot seguit:

• Com està el mar en la primera estrofa? I en la segona?

• Quan en Harvey va caure, el mar com devia estar, com en la primera estrofa o com en la segona?

Trobaràs l’enllaç a aquest àudio en l’espai personal del www.barcanova.catweb

• Per què creus que el poeta ha escollit aquest títol?

9 Reciteu, per parelles, el poema i doneu-hi l’entonació que més s’adigui a la interpretació que en feu.

10 Quan hàgiu acabat, valoreu entre tots com ho ha fet cada parella. Heu de tenir en compte aquests aspectes:

✔ To de veu.

✔ Entonació.

✔ Vocalització.

✔ Ritme.

✔ Gestos.

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

11 Fem servir les xarxes. L’acció de Capitans intrèpids passa a inicis del segle passat. En Harvey trigarà temps a tornar a casa perquè el pesquer està en plena temporada de feina. Imagina’t que ets en Harvey, que trigaràs quatre mesos a veure els pares i que disposes d’un ordinador i de correu electrònic per enviar-los un missatge sobre la situació que estàs vivint. Pensa en l’estructura de la teva narració i recorda que has de passar el corrector ortogràfic del Word i fer una lectura final. Fes-ho en un full a part.

Coneixement de la llengua

Les categories gramaticals

12 Relaciona cada categoria gramatical amb la seva definició:

Nom • Adjectiu •

Determinant •

Quantificador • Pronom • Verb •

Adverbi •

Preposició •

Conjunció •

Interjecció •

• Expressa l’acció, l’estat o l’existència del subjecte.

• Expressa una quantitat.

• Designa un ésser, un concepte o un objecte.

• Relaciona un element sintàctic amb el seu complement.

• Modifica un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

• Té la funció d’un nom.

• Relaciona dos mots o grups de mots amb la mateixa funció en una oració o dues oracions.

• Expressa un estat afectiu del parlant.

• Expressa una qualitat del nom.

• Dona determinació al nom que acompanya.

13 Classifica aquestes paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen i busca en la lectura un altre exemple de cada: fer blau li així alguna de ahà peix que un

CATEGORIES GRAMATICALS

Nom

Adjectiu

Determinant

Quantificador

Pronom

Verb

Adverbi

Preposició

Conjunció

Interjecció

14 Identifica la paraula intrusa de cada sèrie: a Noms : soroll – maror – capità – color – sovint.

b Adjectius : feliç – verd – salut – tenaç – lleu.

c Determinants : la – una – li – els – uns.

EXEMPLES

d Verbs : saltar – dormir – aparèixer – menjada – servir – perdre.

e Adverbis : tranquil·lament – sempre – allò – allà – bastant.

f Preposicions : de – a – per – des de – sinó.

15 Classifica els mots subratllats segons que siguin preposicions o conjuncions:

a Menjaré pa amb tomàquet i pernil.

b Diu que treballa en un lloc interessant.

c T’he trucat a les quatre, però no hi eres.

d Menjo sense sal perquè tinc la tensió alta.

e No treballa de metgessa, sinó de professora.

f Malgrat la pluja, vindré on em diguis.

ORACIONS

16 Identifica si les paraules destacades de cada oració són determinants o pronoms:

a Vols aquesta llibreta o aquella? i

b Et poso una cullerada de sucre o dues? i

c Molts nens no aniran a l’excursió, però alguns sí que hi aniran. i

d Qualsevol persona pot fer la feina, però qualsevol no pot organitzar-la. i

e Conec la teva cosina, però tu no coneixes la meva i

f Algú ha vist alguna farmàcia a prop? i

17 Identifica la categoria gramatical de la paraula destacada de cada oració:

a Si em dius que vens, t’espero.

b Em costa detectar la nota si.

c Tinc molta set i vull una mica d’aigua.

d Has fet set encerts.

e Anirem a caminar a la serra de Collserola.

f La Núria serra les potes de la taula aquesta tarda.

g Ves i colla bé la prestatgeria.

h La colla d’en Lluís és molt trempada.

i Quedareu a la tarda?

j No sé si aquest autobús tarda gaire o no.

Coneixement de la llengua

ORTOGRAFIA

La síl·laba, els diftongs, els hiats i els dígrafs. Ús del punt

18 Identifica la síl·laba tònica d’aquestes paraules, suprimeix-la, i en trobaràs unes altres amb sentit: camisa

llibreter

còmica

èpica gravada carpeta cavaller fallida època figura màscara modelar

19 Canvia la posició de la síl·laba tònica d’aquestes paraules i, després, inventa’t una oració amb les paraules que hagis obtingut: a rècord b música c espatllà d patí e avís

20 Forma paraules de la mateixa família afegint-hi una síl·laba més cada vegada:

+ 1 SÍL·LABA + 2 SÍL·LABES + 3 SÍL·LABES fil flor nas dent

21 De cada grup de paraules, només una conté un diftong. Encercla-la i indica si el diftong és creixent o decreixent:

a biografia, rialla, quocient, manual

b afectuós, virtuosa, llauna, país

c suor, llaüt, enlaire, peüc

d diürn, Lluís, meitat, raïm

e iogurt, posseïa, idea, crear

22 Separa per síl·labes les paraules següents. Tingues en compte si les vocals en contacte formen un diftong o un hiat:

coure realitat cauen guardar estació contrària guarnir excursió feinejar

23 Completa aquestes paraules amb u o ü:

q alitat aig es ping í aq arel·la q estionari aq educte ling ista q

seg ent ung ent aq ífer freq paraig a aq ari ambig itat pirag

24 Escriu una paraula de la mateixa família que aquestes i que tingui un hiat:

a farmacèutic: f fixar:

b unitat: g televisor:

c figura: h històric:

d elegir: i elidir:

e consumir: j contradir:

25 Posa dos exemples de paraules que tinguin aquests hiats:

a ao: e oa:

b ea: f ua:

c ee: g ue: d io: h uo:

26 Separa de totes les maneres possibles aquestes paraules, com si haguessin d’anar a final de ratlla:

a arrossar:

b safareig:

c calaixera:

d paqueteria:

e companyonia:

27 Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses. Si són falses, transforma-les en vertaderes: V F

Després de punt s’escriu majúscula.

El punt i seguit separa paràgrafs.

El punt i a part separa paràgrafs.

El punt i seguit separa les oracions d’un mateix paràgraf.

El punt final s’utilitza per cloure un text.

El camp semàntic

28 Aquestes paraules de la lectura pertanyen al camp semàntic del món marí. Classifica-les:

surar · corn de caça · virar · pescar · botzina · rem · goleta vaixell de vapor · proa · campana · hèlice · bot

29 Subratlla quina és la paraula que sobra en cada grup:

a Estats del mar : plenamar, maror, maregassa, baixamar, ruixat.

b Vents : ventijol, ratxa, brisa, miratge, tifó.

c Fenòmens de la natura : ambient, rosada, tro, boirina, gebre.

d Costa : badia, cala, golf, terral, penya-segat.

e Instruments meteorològics : baròmetre, higròmetre, termòmetre, bugia, pluviòmetre.

30 Identifica el camp semàntic de cada grup de paraules i afegeix-hi dos exemples més:

a : turquesa, ambre, escarlata,

b : ortiga, gingebre, orenga,

c : balena, ratpenat, cangur,

d : vil·la, bungalou, torre,

e : ribot, filaberquí, maça,

31 Escriu quatre paraules de cada camp semàntic:

Vehicles Viatges Oficis Fruites

32 Identifica en aquest núvol tres camps semàntics i cinc paraules que en formin part i digues a què fan referència:

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

33 Classifica les paraules de cada grup segons que pertanyin al registre formal, estàndard o informal. Després, afegeix un altre exemple més en cada registre:

pegar · atonyinar · colpejar pare · papa · progenitor morir · expirar · dinyar-la menjar · endrapar · ingerir parlar · departir · garlar robar · pispar · sostreure

UNITAT 2

Tarda al cinema

La Xènia esperava fent cua en una de les taquilles del cinema. La Laia es retardava; res estrany en ella. Dues persones més i ja li tocava. Començava a impacientar-se, tamborinava amb els dits la seva petita bossa de colors mirant al voltant. Va deixar passar la parella que duia al darrere, un pare i un fill, tots dos amb la mateixa gorra. Va pensar que eren la típica estampa de pare divorciat a qui toca el fill el cap de

La Laia no donava senyals de vida. Mirava neguitosa al darrere, mentre tots els ulls estaven clavats al davant, en la gran escalinata i el cartell enorme de la pel·lícula. Va deixar passar una parella d’enamorats; no devien tenir més edat que ella, i ocupaven molt poc espai de tan junts com caminaven. De cop va pensar que a la cua gairebé tot eren parelles d’un tipus o d’un altre. Ella també hauria d’estar esperant amb la seva millor amiga, en realitat l’única, si no fos perquè era una impresentable.

De sobte va sentir dues campanetes que l’avisaven que tenia un whatsapp. No podia ser una altra que la

«L’he feta ben grossa i els pares s’han tornat bojos. No puc sortir», i una careta trista.

La Xènia va quedar bocabadada, sense saber què respondre.

«Quèèèèèè???!!!», va escriure, però no va esperar resposta.

Coneixent l’amiga, de segur que l’havia ben embolicada. Ho feia sempre, estava com el gat i el gos amb els pares i a l’últim sempre la castigaven.

No podia ser! En realitat, ella no tenia cap intenció de veure aquella pel·lícula; era cosa de la Laia. No podia perdre aquella tarda de diumenge; encara no havia acabat el treball de literatura i era per a dilluns.

I ara es trobava abandonada a la porta del cinema i no sabia què fer. La noia de l’uniforme de darrere el vidre l’apressava; els de la cua, també. Va demanar una mica de paciència. Havia de valorar moltes coses abans de prendre una decisió com aquella. No havia anat mai al cinema sola. Era una mica trist. Sempre ho havia fet amb l’àvia, amb l’institut o amb la Laia.

—Vinga! —va dir una veu de la cua.

—Sempre hi ha una primera vegada! —va exclamar la Xènia.

Va comprar l’entrada i va pujar la gran escalinata, solitària, acompanyada d’una gentada anònima, sense apartar els ulls del cartell de la pel·lícula. Va lliurar l’entrada a un noi uniformat i tot d’una la va envoltar una flaire irresistible de crispetes. Va mirar atentament la llista de preus prohibitius. —Això és un atracament! —va pensar o va exclamar. Li passava constantment: els mots fugien dels seus pensaments i s’instal·laven als llavis sense poder-los aturar. A la seva amiga Laia li succeïa el mateix, però sense que les paraules li passessin pel pensament.

Va regirar la petita bossa de colors. A dins, en una butxaqueta tancada amb una cremallera, portava els diners, justos per a un cubell de crispetes i un refresc. Això sí, es quedava sense setmanada, i encara era diumenge.

VOCABULARI

tamborinar v. intr. Fer soroll com qui toca el tamborí. bocabadat -ada adj. Sorprès.

lliurar v. tr. Donar una cosa a algú. prohibitiu -iva adj. Tan elevat que impedeix pràcticament l’adquisició de la mercaderia.

Va fer una altra cua per comprar les crispetes.

—El refresc, el vols zero o light? —li va preguntar un noi pèl-roig i pigat amb una gorra molt còmica, que repetia aquesta frase a cada client.

—Això és ridícul! Quantes calories puc estalviarme amb el refresc després d’haver-me’n empassat un milió amb les crispetes?

El noi no va demostrar cap interès per la pregunta de la Xènia. Només esperava una resposta a la seva.

—Zero.

I amb un somriure d’orella a orella va carregar el refresc i el cubell a vessar de crispetes. Caminava contenta fins a la sala set quan de cop uns nois van passar corrent pel seu costat, van començar a donar-se empentes entre ells i, amb una d’aquestes envestides, li van fer perdre l’equilibri, només un instant, un instant que es va allargar massa. El temps just per fer mitja volta i observar que encara en venia un altre a tota velocitat. No va poder reaccionar i el noi va xocar amb ella. La va agafar per la cintura en un intent d’aturar el fort embat i evitar que ella caigués a terra. Llavors va ser quan va veure, com a càmera lenta, que la tapa de plàstic del got que sostenia sortia disparada i que el refresc que contenia, acompanyat de les crispetes, saltaven pels aires i anaven a parar a la seva cara, a la dessuadora i, el que encara era pitjor, als texans que acabava d’estrenar. I, sobtadament, tot es va aturar. A prop de la seva cara va reconèixer el noi ros que la mirava amb uns ulls com unes taronges a causa de l’ensurt

—Merda!!! —va exclamar ella.

Aquesta vegada la paraula no va passar pel pensament.

—Estàs bé? —li va preguntar el noi, panteixant. Encara no havia recobrat l’alè.

La Xènia podia notar les gotes del refresc regalimant-li per la cara, mentre sentia les rialles dels nois. Sense paraules va assentir amb el cap.

—Ho sento molt. De debò. No t’he vist. Ella, sense badar boca, va fer mitja volta amb la intenció d’allunyar-se ràpidament d’aquells poca-soltes que coneixia perfectament. Eren del seu institut, tots del seu mateix curs, però anaven al D. Encara que en teoria els havien repartit per cognoms, tots els brètols i populars anaven en aquest curs.

Ella i la Laia anaven al B. Tota una vida plegades, unides des d’infantil pel cognom. Elles no eren populars; tampoc no eren impopulars. Tot i els anys d’escolarització, encara estaven per adjectivar. Es podia dir que simplement s’havien convertit en dues noies invisibles. En canvi, el noi de les disculpes s’anomenava Carles i tenia l’honor de gaudir de tota una sèrie d’adjectius, entre els quals hi havia el de popular. Vivia al seu mateix carrer. La Xènia el tenia ben fitxat. Li furtava les magdalenes de l’àvia a tercer d’infantil. Va maleir la seva mala sort. A sobre, l’endemà tothom sabria que havia anat sola al cinema! Pensarien que era una marginada.

Es va posar la caputxa de la dessuadora i es va escarxofar a la butaca esperant ansiosa que apaguessin els llums i pogués passar inadvertida. Els sentia riure unes quantes files darrere seu. Confiava que no s’estiguessin rient d’ella ni de la malifeta que li acabaven de fer.

Era ben clar que aquell no era el seu dia. La pellícula no li havia agradat gens, era força avorrida, totes les escenes d’acció havien sortit en el tràiler, l’argument era insuls, l’actor més guapo desapareixia en la segona escena i no apareixia fins al final. Total: una estafa caríssima que s’havia polit la seva setmanada. Això sense comptar l’incident amb el cubell de crispetes i el refresc, que intentava esborrar de la memòria per sempre més sense gaire èxit. En obrir-se els llums, va sortir disparada cap a l’autobús. Si s’afanyava, encara podia acabar el treball de literatura abans de sopar.

Gemma Pasqual: Xènia, tens un WhatsApp. Barcanova.

VOCABULARI

embat m. Envestida. ensurt m. Sobresalt. panteixar v. intr. Respirar forçadament.

DIMENSIÓ LITERÀRIA

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

1 Ordena cronològicament el que fa la Xènia:

Torna a casa en autobús.

Fa cua al cinema.

Cau perquè uns nois l’empenyen.

Compra crispetes i un refresc.

Llegeix un whatsapp de la Laia.

Decideix entrar al cinema.

Compra l’entrada del cinema.

Mira la pel·lícula.

2 Classifica les oracions de l’activitat anterior, segons que pertanyin al plantejament, al nus o al desenllaç:

PLANTEJAMENT

NUS

DESENLLAÇ

3 Respon aquestes preguntes sobre la lectura:

a Per què a la Xènia no li estranya que la Laia al final no vagi al cinema aquella tarda?

b Com sabem que les crispetes i els refrescos són cars?

c Per què li ha sabut greu, a la Xènia, que la pel·lícula sigui dolenta?

4 Identifica la resposta correcta:

a La Xènia diu «Sempre hi ha una primera vegada!» perquè…

És la primera vegada que va a aquell cinema.

És la primera vegada que va sola al cinema.

És la primera vegada que va al cinema.

b La Xènia pensa que els nois del D són populars perquè…

Són bons estudiants.

Tothom els coneix perquè es fan conèixer.

Surten a la televisió.

c La Xènia creu que ella i la seva amiga són invisibles perquè…

Passen desapercebudes.

Sempre vesteixen de negre.

Cauen malament.

5 Redescobrint un clàssic. Escolta l’àudio sobre la crítica de la pel·lícula Donetes, dirigida per Greta Gerwig, i fes les activitats que hi ha tot seguit:

• Quin és el tret més rellevant que es valora de la nova versió de Donetes feta per Greta Gerwig?

• Investigueu qui eren Simone de Beauvoir i Joyce Carol Oates i expliqueu-ho davant els companys.

Trobaràs l’enllaç a aquest àudio en l’espai personal del www.barcanova.catweb

• Feu una cerca sobre la directora Greta Gerwig i valoreu la seva aportació al món del cinema com a directora i comenteu-ho en veu alta entre tots.

6 Formeu grups i busqueu informació sobre altres versions que s’hagin fet d’aquesta pel·lícula, trieu-ne dues i compareu-les. Exposeu les vostres conclusions davant els companys i les companyes.

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

7 Reivindicant les dones! Tria una d’aquestes escriptores, busca informació sobre la seva vida i la seva obra, fes-ne un resum utilitzant el processador de textos i, després, explica davant els companys i les companyes quina va ser la seva aportació al món de les lletres:

Coneixement de la llengua

El

nom

GRAMÀTICA

8 Identifica els noms d’aquestes oracions i classifica’ls segons que siguin comuns o propis: a La meva cosina Maria viu entre Lleida i Balaguer.

b Anirem al Pirineu en el viatge de fi de curs d’aquest any.

c Hem organitzat una excursió a la serra del Cadí.

d L’avió cap a Nova York surt de l’aeroport del Prat.

e Si vas a Berlín, pots fer un recorregut en vaixell pel riu Spree.

Noms comuns :

Noms propis :

9 Completa la taula amb el nom individual o col·lectiu corresponent:

plat · eixam · banc · espectador · serralada · flota orquestra · equip · exèrcit · coral · ovella · flor

soldat cantant ramat jugador vaixella ram públic músic vaixell abella peix muntanya

10 Escriu el nom abstracte corresponent a aquests adjectius:

trist: tranquil: lliure:

alegre: bell: clar: blanc: obscur: sincer: dolç: agre: feliç:

11 Escriu el femení de les paraules següents: jutge: príncep: orfe:

artista: hereu: emperador: nuvi: comte: nebot: capità: actor: llop: oncle: duc: sogre:

12 Copia aquestes oracions però escrivint en femení les paraules masculines:

a A la granja hi ha galls, cavalls, marrans i porcs.

b El poeta i el metge són amics del periodista.

c Aquell alumne és el germà d’aquell tenista tan conegut.

d El pagès treballava les terres d’un marquès i d’un burgès.

13 Escriu en plural aquests noms: globus:

dilluns:

os:

raig: carbó: aigua: bacallà: amiga: llapis: cuixa: arròs: platja:

14 Completa les oracions amb els determinants el, la, els, les, un, o unes segons convingui:

a Ara demano compte a la cambrera.

b Demà et pagaré resta i eixugaré deute.

c Per culpa de suor té front xop.

d Té costum de fer esport en llevar-se.

e Tinc dubte de si puc pujar pendent amb la bicicleta.

f Se’ns han acabat espinacs i llegums de la carta.

g Sempre trio postres que tenen xocolata negra.

h Li va caure dent i li va deixar senyal.

15 Inventa oracions en què surtin aquestes parelles de paraules:

a el clau la clau

b el salut la salut

c el coma la coma

d el pudor la pudor

e el còlera la còlera

f el cremallera la cremallera

Coneixement de la llengua L’accentuació.

ORTOGRAFIA

Ús de la coma

16 Accentua, si cal, les paraules següents: examen farmacia correr gondola cantir vertigen tortora linia futbol bruixola pesol viking bustia fossin esglesia pressec liquid grua industria carrec

17 Explica per què s’accentuen o no les paraules d’aquestes parelles: estan : està :

fenomen : fenòmens :

dormien : dormíem :

18 Memoritza l’escriptura d’aquestes paraules i inventa un text en què surtin totes: és perquè però això també sinó té

19 Escriu els accents en aquests titulars:

La situacio politica a Bolivia es complica.

La rao de la crisi economica es dificil d’explicar.

Noticies d’ultima hora confirmen els pitjors pronostics.

La investigacio: el cami cap a la curacio. Victoria historica de l’actual campio d’escacs.

La informacio meteorologica haura d’esperar fins dema.

20 Identifica la síl·laba tònica d’aquestes paraules i accentua-les si cal. Si tens dubtes, pots consultar un diccionari en línia: elit tiquet dioptria

reptil interval xassis aureola futbol pneumonia alveol misantrop textil

21 Forma adverbis acabats en -ment a partir d’aquests adjectius: difícil continu obligatori pròxim ràpid pràctic

22 Relaciona cada norma sobre l’ús de la coma amb l’exemple corresponent:

Exemple

Norma

1 Separa els elements d’una enumeració.

2 Separa un vocatiu de la resta de l’oració.

3 Indica una explicació dins una oració.

4 Marca l’alteració de l’ordre habitual de l’oració.

5 Indica la supressió del verb.

La Maria, que és la filla de la meva veïna, ha guanyat la cursa.

Miquel, porta les flors.

En Joan té quinze anys i la Marta, disset. És àgil, tenaç, treballador i divertit.

Quan vaig arribar, la festa havia acabat.

23 Explica quina diferència de significat hi ha en les oracions si tenen coma o no en tenen:

a Anem a menjar nens. ➜

Anem a menjar, nens. ➜

b Els alumnes cansats van tornar més aviat. ➜

Els alumnes, cansats, van tornar més aviat. ➜

c Necessitem col·laborador inútil sense experiència. ➜

Necessitem col·laborador, inútil sense experiència. ➜

d No m’agrada aquesta pel·lícula. ➜

No, m’agrada aquesta pel·lícula. ➜

24 Corregeix les comes d’aquestes oracions:

a La Laura, prepara el segon plat.

b En Pau té quatre germans, i la Paula quatre.

c He comprat tres samarretes, i dues faldilles.

d La Raquel és més alta, que jo.

Coneixement de la llengua

Les locucions, les frases fetes i els refranys

25 Completa aquestes oracions amb les locucions que hi vagin bé: a cau d’orella a contracor a dojo a la gatzoneta a la babalà a tres quarts de quinze a les palpentes

a Aquest any hi ha rebaixes .

b Va marxar la llum i només va poder arribar

c Sempre actua sense pensar, .

d Si estàs gaire estona , tindràs cruiximent a les cames.

e Es va veure forçada a vendre el pis de la família .

f Em va explicar el seu secret .

g No porta mai rellotge i sempre arriba

26 Explica les frases fetes subratllades d’aquestes oracions:

a La Laia no dona senyals de vida.

b La Laia l’ha feta ben grossa

c La Laia està com el gat i el gos amb els pares.

d En Carles la mira amb uns ulls com unes taronges.

27 Completa cada frase feta amb l’animal corresponent i relaciona-les amb el seu significat: rateta mosca gat mona coloms peix ruc

a Anar .

b Afluixar la .

c Caure del .

d Cercar tres peus al .

e Fer la

f Fer volar .

g Empipar-se com una

Significat

1 Il·lusionar-se, tocar poc de peus a terra.

2 Adonar-se d’alguna cosa, deduir-la.

3 Enfadar-se molt.

4 Pagar, especialment sense ganes de fer-ho.

5 No haver estudiat, no saber una lliçó, etc.

6 Projectar la llum reflectida per un mi- rallet o un altre objecte semblant.

7 Complicar innecessàriament les coses.

28 Relaciona els refranys catalans i castellans que volen dir el mateix:

a Tants caps tants barrets.

b Els testos s’assemblen a les olles.

c Cada casa és un món.

d Pel mes d’abril no et llevis un fil.

e Quan falta el pa, bones són les coques.

f Qui matina fa farina.

g Per més que corris no arribaràs més aviat.

h Pagant, sant Pere canta.

1 A quien madruga, Dios le ayuda.

2 Cada maestrillo tiene su librillo.

3 De tal palo, tal astilla.

4 En todas partes cuecen habas.

5 Poderoso caballero es don dinero.

6 No por mucho madrugar amanece más temprano.

7 Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo.

8 A falta de pan, buenas son tortas.

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

29 A la Xènia li ofereixen un refresc light, és a dir, baix en calories. Substitueix els estrangerismes per la paraula catalana corresponent:

a Intenta no anar a restaurants de fastfood ➜

b Té un look trencador. ➜

c Treballa a full-time en una empresa. ➜

d Faig esport amb la mountain bike ➜

e Llença el vidre en el container blau. ➜

f Treballa com a fotògraf freelance per a diferents revistes. ➜

30 Relaciona cada terme en català amb la paraula d’origen i amb la llengua de procedència corresponents:

Paraula catalana

ràfting

eslàlom

esquaix

ràpel

forfet

Paraula d’origen

forfait

squash

rafting

rappel

slalom

31 Escriu una oració amb cadascun d’aquests neologismes:

a espòiler:

b tuitar:

c piulada:

d youtubera:

francès Llengua de procedència

anglès