Aquest llibre consta de nou unitats, tres per trimestre, i al final es presenta un projecte cooperatiu. Aquest projecte es pot anar desenvolupant al llarg del curs o fer-lo tot seguit, quan el docent ho consideri oportú.
Sabers que es treballen en la unitat.
Etiquetes SA que indiquen les activitats de la situació d’aprenentatge i la seva tipologia.
Notícia relacionada amb el tema que es treballa en la unitat
Situació d’aprenentatge (SA). En cada unitat es proposa un repte i diverses activitats per desenvolupar la situació d’aprenentatge. S’estructura seguint el cercle d’aprenentatge: activitat inicial, de desenvolupament, d’estructuració i d’aplicació.
Preguntes inferencials o crítiques sobre la notícia.
Símbol que indica que aquella activitat forma part de la SA i és del mateix tipus que la de l’etiqueta anterior.
Posa-ho en pràctica! Activitats competencials que es presenten al final d’un apartat per anar treballant o practicant el que s’ha explicat teòricament.
Formulari KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory). Qüestionari d’autoavaluació que els alumnes responen en tres moments de la unitat, de manera que poden ser conscients de la seva evolució en l’aprenentatge i reconèixer els seus punts febles.
Ho saps? Curiositat relacionada amb el tema.
Observa el teu voltant! Bateria de preguntes, abans de començar els continguts de la unitat, per detectar coneixements previs.
Pensa i respon. Preguntes per pensar i reflexionar sobre el que es treballarà a continuació, seguint les indicacions de la neurociència.
Esquemes per fer més aclaridores les explicacions.
Ciència per a tothom Proposta d’experiment senzill relacionat amb el tema de la unitat. Es pot fer a casa, amb la família.
Activitats independents que van sortint de tant en tant entremig de la teoria per puntualitzar o insistir més en algun aspecte més complex o important de la teoria.
Propostes de treball en equip al llarg de les unitats.
ODS: Activitat en què es treballa un o més dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
A. Posem ordre a tot el que has après fins ara! Mapa conceptual que han d’elaborar els alumnes a partir dels conceptes proposats.
EB. Zona experimental. En què es proposen experiments relacionats amb el tema treballat en alguns casos es proposa un experiment que serveix d’activitat d’aplicació de la situació d’aprenentatge.
CC. Què en sabem, dels grans científics i científiques com ara... Proposta d’activitat en equip: investigar un personatge, redactar la informació en forma d’entrevista (preguntes i respostes) i elaborar un pòdcast, per mitjà d’un programa informàtic. En alguns casos, el pòdcast és sobre un tema, com ara els ecosistemes, els plàstics o la pel·lícula Erin Brockovich
D. Avaluar per millorar. Eines per autoavaluar-se. N’hi ha de diferents tipus: rúbriques, bases d’orientació, etc.
E. Lectura científica, sobre un tema relacionat amb la unitat. Sovint inclou informació sobre dones científiques.
F. Posa’t a prova. Activitats finals d’autoavaluació.
Destaca aquelles activitats en què es treballen, especialment, alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de la Unesco
G. Com puc aprendre més i millor? Secció en què es donen algunes estratègies de neurociència per millorar l’aprenentatge.
H. Projecte cooperatiu per treballar i resoldre, de manera cooperativa, algun problema o situació relacionat amb els continguts de la unitat.
UNITAT6 CompucaprendreMÉSIMILLOR?
1. La hidrosfera .
2. El cicle de l’aigua
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «Els microplàstics»
Zona experimental . Construcció d’un filtre natural per depurar aigua
POSA’T A PROVA
Què en sabem, dels grans científics i científiques com ara...
Josefina Castellví
Avaluar per millorar.
Rúbrica per coavaluar les tasques del treball en equip
Com puc aprendre més i millor?
Per què oblidem algunes coses i d’altres no?
Observa el
ÉS NOTÍCIA! 75 76 teu voltant!
1. La cèl·lula
2. Les funcions vitals
3. Els cinc regnes
4. I els virus?
Què en sabem?
Què en sabrem?
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «La contribució de Louis Pasteur a la ciència»
Zona experimental Els microorganismes i l’elaboració del iogurt
POSA’T A PROVA
Què en sabem, dels grans científics i científiques com ara...
Carl von Linné o Alexander Fleming
Avaluar per millorar.
Base d’orientació del funcionament del microscopi òptic
Com puc aprendre més i millor?
La planificació com a èxit en l’aprenentatge!
NOTÍCIA! 99 1. El regne de les plantes
3. La funció de relació
4. La funció de reproducció
en
en
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
Zona experimental Dissecció d’una flor
Avaluar per millorar.
Elaboració d’una base d’orientació per avaluar un pòdcast
Què en sabem, dels grans científics i científiques com ara... Creu Casas i Sicart
Com puc aprendre més i millor?
El cervell ideal és el que té capacitat d’adaptar-se
Observa el
1. Els animals invertebrats
2. Els animals vertebrats
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «Els mamífers que neixen al revés»
Zona experimental Dissecció d’una sípia
POSA’T A PROVA
Què en sabem, dels grans científics i científiques com ara...
Jane Goodall
Avaluar per millorar.
Base d’orientació per a l’elaboració d’un experiment i per a l’informe de pràctiques . . . .
Com puc aprendre més i millor? És l’emoció la base de la memòria?
1. Biodiversitat d’un ecosistema
2. Les successions ecològiques
3. L’equilibri dels ecosistemes
4. La diversitat d’ecosistemes
en sabem?
Què en sabrem?
Observa el
1. Els ecosistemes
2. Els nivells tròfics d’un ecosistema
3. Les cadenes tròfiques i les xarxes tròfiques
4. La matèria i l’energia
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «Els incendis d’Austràlia»
Zona experimental Efectes de la pluja àcida sobre les fulles
POSA’T A PROVA
Què en sabem, de… Què en sabem, dels ecosistemes?
Avaluar per millorar. Base d’orientació per formular una hipòtesi .
Com puc aprendre més i millor?
Per què hem de pensar en les coses per poder-les recordar?
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «Ramon Margalef: el pare de l’ecologia moderna»
Zona experimental Creació d’una població en un bioma
POSA’T A PROVA
Què en sabem, de… Què en sabem, dels plàstics?
Avaluar per millorar.
Diana d’autoavaluació de l’actitud
Com puc aprendre més i millor?
Per què aprendre és tan important com saber relacionar continguts?
1. El medi ambient i la situació ambiental actual
2. La gestió sostenible dels recursos de la biosfera
La gestió sostenible de l’aigua
4. La gestió sostenible de l’energia
5. La gestió sostenible dels residus
Posem ordre a tot el que has après fins ara!
LECTURA CIENTÍFICA. «Els bacteris que es mengen el plàstic»
Zona experimental . Visita a una deixalleria
POSA’T A PROVA
Què en sabem de... El que es denuncia en la pel·lícula Erin Brockovich
Avaluar per millorar.
Diana d’autoavaluació i coavaluació del treball en equip
Com puc aprendre més i millor? Practiquem sovint allò que aprenem! . 198
Saps si la teva escola es troba en un lloc amb contaminació atmosfèrica? REPTE
Què opines del fet que la contaminació atmosfèrica pugui afectar la manera com aprenem i alterar el comportament? Veus necessari activar mesures dràstiques per disminuir el trànsit rodat a la ciutat? Justifica la resposta.
Contesta aquestes preguntes amb el nombre corresponent segons quin sigui el teu cas:
La puc contestar bé. 3 En sé alguna cosa. 2 No en sé res. 1
La puc explicar. 4
Aquestes preguntes les respondràs en començar la unitat, a meitat de la unitat i en finalitzar-la. Quan ho facis, escriu la data.
Saps què és l’atmosfera? Quines funcions fa en el planeta?
Saps què vol dir contaminació atmosfèrica? I com et pot afectar?
Sabries explicar quina relació hi ha entre no poder obrir un pot de conserva i l’atmosfera?
L’aire pesa?
Sabies que l’atmosfera és tan gruixuda respecte al planeta Terra com ho és la pell de la poma respecte a tota una poma?
En els llibres, l’atmosfera la dibuixen molt ampla respecte al planeta Terra i ens la imaginem molt més gruixuda del que és, però no és així!
Una experiència per fer a familiars i amics! Agafa un got, omple’l d’aigua, col·loca-hi una cartolina al damunt que tapi bé tota l’obertura, aguanta la cartolina amb una mà i, amb l’altra, el got. Gira’l cap per avall i retira la mà que aguanta la cartolina. Mira i observa què passa! La cartolina no cau i l’aigua tampoc! En aquesta unitat aprendràs el perquè! / / / / / /
• Com que no podem veure l’atmosfera, observem els fenòmens que hi tenen lloc. Entre tota la classe, feu una llista conjunta del que creieu o sabeu que hi ha a l’atmosfera:
• Creus que algun d’aquests fenòmens que has apuntat es podria dur a terme sense atmosfera? Raona la resposta.
• Saps què passaria si no hi hagués atmosfera? Per què?
• Saps per quins components està formada l’atmosfera? Feu-ne una llista entre tota la classe.
Si l’atmosfera fos de color rosa, seria molt més fàcil recordar que estem submergits en un mar d’aire, igual que els peixos estan submergits tota la vida en l’aigua. Al llarg d’aquesta unitat intentarem veure aquest mar d’aire que ens envolta.
El planeta Terra està envoltat per una capa de gasos i partícules. Aquesta barreja rep el nom d’atmosfera
Es va formar quan es va crear el planeta Terra, fa uns 4.500 milions d’anys, però ha anat evolucionant a partir dels fenòmens geològics de la Terra, els éssers vius que hi han sorgit i la hidrosfera
Aquesta barreja de gasos i partícules que formen l’atmosfera l’anomenem aire
La major part dels gasos de l’atmosfera tenen una composició constant, com ara el nitrogen (78 %) i l’oxigen (21 %). En canvi, els components de l’1 % restant, com les partícules en suspensió (pol·len, partícules de la combustió, etc.) o el vapor d’aigua, varien la seva composició.
78 % nitrogen 1 %
diòxid de carboni, argó, vapor d’aigua, partícules en suspensió i altres gasos 21 % oxigen
• T’ha passat mai que se t’ha escapat un globus i ja no l’has pogut agafar?
O has vist mai que li hagi passat a algú? Explica-ho.
• Per què creus que passa això? Passa amb tots els globus?
Com en el cas de totes les substàncies que hi ha al planeta, els gasos que formen l’atmosfera tenen masses diferents; és a dir, alguns són més densos i d’altres són més lleugers.
El que passa amb els globus que s’enlairen és el mateix que passa quan tires objectes a l’aigua: n’hi ha que suren i n’hi ha que s’enfonsen. La peça de ferro té una densitat de 7 g/cm3 i l’aigua té una densitat d’1 g/cm3; com que la densitat del ferro és més gran, s’enfonsa. En canvi, la peça de suro té una densitat més baixa que l’aigua, (0,8 g/cm3), i, per tant, sura.
1. L’aire de la superfície terrestre té una densitat d’1,2 g/L. Com deu ser la densitat del globus d’heli que s’enlaira: més alta, més baixa o igual que la de l’aire? Raona la resposta.
Els gasos que hi ha a l’atmosfera se situen així: els més densos, com l’oxigen i el nitrogen, a les capes més properes a la superfície terrestre i els menys densos, com l’heli i l’hidrogen, a les capes més altes. Aquesta distribució en cinc capes diferents és deguda a la força de la gravetat que fa la Terra.
A partir de 500 km
TERMOSFERA
EXOSFERA
500 km (aurores polars)
80 km (meteorits)
ESTRATOSFERA
50 km 12 km (ozó)
TROPOSFERA
MESOSFERA
ACTIVITATS INICIALS
2. Per recordar els noms de les capes de l’atmosfera, les pots relacionar amb un fenomen important que passi en cada una. Fixa’t en l’esquema de la pàgina 11 i, si et cal, busca informació.
EXOSFERA
TERMOSFERA
MESOSFERA
ESTRATOSFERA
TROPOSFERA
3. Has sentit a parlar mai del forat de la capa d’ozó? Investiga què és l’ozó.
’ozó de la capa d’ozó s’anomena ozó estratosfèric. A quina capa trobarem, doncs, el forat de la capa d’ozó?
Busca informació i explica per què s’utilitza l’expressió «forat de la capa d’ozó» si realment no hi ha cap forat.
• Quines són les causes que han provocat la disminució de l’ozó estratosfèric?
ACTIVITAT DE DESENVOLUPAMENT
• Quina és la funció de la capa d’ozó? Per què és tan important?
Una de les funcions de l’atmosfera és PROTEGIR ELS ÉSSERS VIUS DE LES RADIACIONS NOCIVES DE LA RADIACIÓ SOLAR.
4. Saps què és l’ozó troposfèric? Investiga per què es considera que és un contaminant de l’atmosfera.
Tots els gasos de l’atmosfera són matèria i, com a tal, tenen una massa
• Creus que el fet de tenir-los damunt del cap, al costat del cos, per tot arreu ens provoca un pes que hem de suportar? Parleu-ne entre tots els companys i companyes.
• Després de fer l’experiment de l’apartat «Ciència per a tothom» (pàgina 8), sabries explicar per què no cau l’aigua?
Efectivament, és el pes que fa tota la columna d’aire que ens envolta, que s’anomena PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
5. Per entendre-ho encara millor, dibuixa l’aigua de dins el got i l’aire de fora. Dibuixa partícules rodones per simular les dues substàncies (recorda que, en els sòlids, les partícules estan molt juntes; que, en els líquids, també estan juntes, però una mica més desordenades, i que, en els gasos, estan molt separades).
6. Completa aquest text per resumir l’experiment:
• Si poguéssim fer un forat al fons del got quan està capgirat, què passaria? Per què?
• A casa, has fet mai un foradet en algun recipient quan està capgirat?
• Qui és el responsable que no caigui l’aigua del got (o el flam del recipient)?
L’ de dins el got fa una a les parets del got i, també, al que hi ha sota el got. L’ de fora fa sobre el got, en totes direccions, i també damunt del que hi ha sota el got. Si aquestes són iguals, el paper no puja ni baixa i, per tant, l’ no pot caure.
Si fem un forat a la base del , hi entra , i la pressió de l’ se suma a la pressió de l’ ; per tant, ara la pressió és més i per això l’aigua
Quan obrim un calaix buit i diem que «no hi ha res», és cert?
Ara que ja sabem que l’aire és per tot arreu i que exerceix una força que anomenem pressió atmosfèrica , podem afirmar que buit no vol dir ‘que no hi ha res’, ja que el calaix és ple de gasos i partícules en suspensió.
El buit és una altra cosa! On has sentit a dir l’expressió fer el buit?
Per als científics i científiques, el buit és l’absència total de matèria o la presència de molt poca densitat de matèria, com la que hi ha, per exemple, en l’espai interestel·lar o en un lloc o en un envàs del qual hagin extret pràcticament tot l’aire o altres gasos.
Agafa una ventosa —la més grossa que trobis— i enganxa-la a una cadira o a un altre objecte. Agafant la ventosa pel mànec, pots aixecar la cadira o l’objecte enganxat a la ventosa? Com es pot explicar que un objecte tan petit pugui aixecar el pes d’una cadira? Aconsegueix un pot per conservar aliments d’aquests que tenen un èmbol a través del qual es pot fer el buit; és a dir, treure tot l’aire.
• Treu tot l’aire i intenta obrir la tapa. Pots fer-ho? Com es pot explicar que no puguis aixecar una tapa de plàstic d’una massa tan petita? Pensa que, si a dins hi hem creat un buit, el buit no és res i, per tant, no pot fer res.
• Ara, deixa entrar aire en el recipient. Pots obrir la tapa? Per què?
7. En un full a part fes un dibuix amb fletxes que representin les forces que actuen perquè no es pugui obrir la tapa, i, després, un esquema que representi com actuen les forces per poder-la obrir tan fàcilment.
8. Fixa’t en el globus del dibuix i en les fletxes, que representen la pressió que fa l’aire de dins cap enfora. Si el globus no creix ni es fa petit, dibuixa amb fletxes com serà la pressió atmosfèrica cap al globus.
• Pensa en altres situacions en les quals la pressió atmosfèrica tingui un paper important i parleu-ne a la classe.
9. Has begut mai utilitzant una canyeta? Fes, al costat del dibuix, un esquema del sistema got-aire-canya i dibuixa amb fletxes quins elements fan pressió i qui és el responsable que l’aigua pugui pujar fins a la boca.
10. Contesta si les afirmacions següents sobre l’atmosfera són vertaderes (V) o falses (F):
a) L’atmosfera és formada només per gasos.
b) El gas més abundant de l’atmosfera és el nitrogen.
c) Els gasos que formen l’atmosfera són l’oxigen i el nitrogen.
d) L’ozó és un gas en molt baixa proporció, però molt important.
e) La troposfera és menys densa que l’exosfera.
f) Els globus d’heli s’enlairen perquè la seva densitat és més baixa que la de l’aire.
11. Contesta:
a) La Terra, és l’únic planeta que té atmosfera? Si no és així, escriu altres astres que també en tinguin.
b) Quan es va formar l’atmosfera? Era igual que la que tenim ara? Si no és així, per què ha canviat?
c) Escriu el nom de tots els gasos que formen l’atmosfera, de més a menys proporció.
d) Escriu el nom de les capes de l’atmosfera, de més a menys densitat. V F
És un bon moment per contestar per segon cop les preguntes de l’apartat «QUÈ EN SABEM? QUÈ EN SABREM?». No et preocupis si no pots escriure un 4 en totes les preguntes.
ENCARA ENS FALTA MOLT PER APRENDRE!
Què passaria amb la temperatura del planeta si no hi hagués atmosfera? Doncs que la Terra estaria a –18 °C, cosa que no permetria l’existència d’aigua líquida i no hi hauria vida tal com la coneixem.
De qui o de què rep energia la Terra?
Recorda que la quantitat d’energia serà més gran com més a prop dels 90 °C sigui l’angle d’incidència de la llum del Sol respecte de la Terra.
La superfície de la Terra s’escalfa després d’absorbir l’energia solar i allibera a poc a poc l’escalfor a l’atmosfera per conducció; és a dir, s’escalfa de la mateixa manera que ho fa una forquilla de metall si la deixem damunt una paella calenta.
12. Observa la imatge i reflexiona:
Si la radiació solar ha pogut travessar tota l’atmosfera (1), per què quan aquesta radiació rebota a la superfície de la Terra no pot tornar a travessar del tot l’atmosfera (2) i una part de la radiació és retinguda (3) i torna cap a la superfície del planeta?
Aquesta és, doncs, una segona funció de l’atmosfera: REGULAR LA TEMPERATURA DEL PLANETA I FER QUE L’AIGUA PUGUI ESTAR EN ESTAT LÍQUID.
Aquest fenomen permet que la superfície de la Terra no perdi tota la calor que ens arriba del Sol i que es mantingui a una temperatura mitjana de 14 °C; això es coneix com a efecte d’hivernacle natural
Com a conclusió, responeu a les qüestions i proposeu quatre mesures per frenar aquest procés:
• Per què en l’actualitat aquest efecte d’hivernacle s’està intensificant? Per què això porta associat l’anomenat canvi climàtic del planeta Terra?
• Busqueu informació i responeu a aquestes preguntes:
– Quins gasos provoquen l’efecte d’hivernacle natural?
– Hi ha un augment d’aquests gasos a l’atmosfera?
– Quines són les fonts d’emissió d’aquests gasos?
– Quins compromisos individuals i col·lectius podem adoptar per revertir el problema del canvi climàtic?
• Què li passa a l’aire de l’atmosfera quan s’escalfa? Per respondre, pensa exemples que hagis vist al teu voltant de quan l’aire s’escalfa i pensa què passa. Entre tota la classe, apunteu un parell d’exemples:
• Podeu trobar alguna característica comuna a tots els exemples que han sortit a la classe? Apunta-la:
• Com que no podem veure l’aire, tenim dificultat per pensar i raonar sobre aquest tema. Prova d’imaginar-te que el veiem igual que podem veure l’aigua… Què creus que passa quan escalfem l’aire que està en contacte amb la superfície terrestre? (Pensa com s’eleven els globus aerostàtics.)
Si heu pogut arribar a la conclusió que quan l’aire s’escalfa puja o ascendeix i que, per contra, l’aire fred baixa o descendeix, enhorabona! Si no és així, no passa res. Continuem pensant-hi una mica més!
• Tal com has vist a la pàgina 10, la peça de ferro s’enfonsa en l’aigua perquè la densitat del ferro és superior a la de l’aigua. T’has fixat mai on estan col·locats els aparells d’aire condicionat? Arran de terra o més amunt? Per què?
• Si sempre estan col·locats així, deu ser per algun motiu! Completeu, entre tota la classe, aquesta conclusió:
Si a l’atmosfera hi ha una massa d’aire més calenta que la resta, com que és densa, . Si a l’atmosfera hi ha una massa d’aire més freda que la resta, com que és densa,
13. En els pots d’aerosol hi ha una etiqueta que adverteix que no es poden escalfar. Això és així perquè a dins del pot metàl·lic els gasos no es poden escapar i pujar a les capes altes. Aleshores, què podria passar si l’escalfem? Observa la imatge, que t’ajudarà a entendre la situació i explica què creus que passarà.
• Pensa alguna situació en la qual podries afirmar que l’atmosfera es mou. Comenteu amb els companys i les companyes de classe els diferents exemples.
• On creus que l’atmosfera és més freda: a les regions de la zona equatorial o a les regions polars?
• On creus que l’atmosfera és més freda: a la part superior de la troposfera o a la part on som nosaltres, en contacte amb la superfície del planeta?
Aquestes preguntes són importants per entendre els moviments de l’atmosfera.
La diferència de temperatures de l’atmosfera fa que la densitat de l’aire sigui diferent segons la zona i que, per tant, les masses d’aire més calent pugin i desplacin les fredes, que, com que són més denses, descendeixen.
Fes un esquema d’aquest moviment:
Quan una massa d’aire ascendeix, deixa darrere seu un espai sense tants gasos i, per tant, amb poca pressió atmosfèrica. En canvi, quan va baixant, s’acumulen més gasos i genera una zona amb més pressió atmosfèrica. L’aire sempre circula de la zona d’alta pressió cap a la zona de baixa pressió; d’aquesta manera, es forma el vent. Fes un esquema d’aquest moviment:
La rotació de la Terra fa que la circulació de les masses d’aire a l’atmosfera sigui una mica més complicada del que seria si la Terra estigués immòbil. En el nostre hemisferi, els vents es desvien cap a la dreta i, a l’hemisferi sud, ho fan cap a l’esquerra.
Els moviments principals, anomenats cèl·lules de convecció, actuen d’aquesta manera:
Aire fred descendent
Alta pressió
Llevants
Vents
dominants de l’oest (del SW)
Aire calent ascendent
Baixa pressió
Aire fred descendent
Alta pressió
Dominants de l’oest (del NW)
Vents
Aire calent ascendent
Baixa pressió
Aire fred descendent
Alta pressió
Aire calent ascendent
Baixa pressió
Aire fred descendent
Alta pressió
Aquestes masses d’aire, a part de tenir diferent temperatura, poden variar en una altra magnitud. Saps quina és? Efectivament, la quantitat de vapor d’aigua que transporta una massa d’aire també varia. El vapor d’aigua arriba a l’atmosfera a causa de l’evaporació de l’aigua dels rius i dels mars, però, en funció de la temperatura, la massa d’aire pot contenir més vapor d’aigua o menys.
14. Observa el dibuix de l’activitat 13. Si fossin masses d’aire, quina creus que podria contenir més partícules de vapor d’aigua? Per què?
• I quina massa d’aire creus que tindrà més humitat: la formada sobre un oceà o la que s’ha format sobre un continent? Per què?
• Si hi penses una mica, tu mateix pots donar solucions a les qüestions que planteja la ciència:
Les masses d’aire marítimes són humides que les continentals. Les masses d’aire càlides són humides que les masses d’aire fredes.
Les masses d’aire, com més a prop de l’equador, tenen temperatura que les que hi ha a prop dels pols. posa-ho en pràctica!
15. Per què creus que és tan important conèixer els moviments de l’atmosfera, la circulació de l’aire i les característiques de les seves masses? Entre tots, feu una llista de les activitats que es poden fer millor si es coneix el temps atmosfèric.
Aquesta llista no s’acaba mai. Cada dia, milions de persones a tot el món consulten les prediccions que fan els meteoròlegs i les meteoròlogues sobre el temps atmosfèric que farà en un determinat lloc i en una hora determinada.
De tots els fenòmens meteorològics que es produeixen a l’atmosfera, els que més ens interessen de preveure són les precipitacions, els núvols i el vent, ja que poden afectar, en diversa mesura, les nostres activitats diàries. Aquesta previsió pot evitar, fins i tot, grans catàstrofes.
Recorda com es desplacen les masses d’aire per l’atmosfera! Quan dues masses d’aire entren en contacte, estan a diferent temperatura i contenen una quantitat d’humitat diferent, aleshores es produeixen la majoria de fenòmens meteorològics i canvis de temps.
La zona de contacte de dues masses d’aire de característiques diferents s’anomena front
Tipus de fronts:
• Front fred. Quan una massa d’aire fred avança i empeny amunt la massa càlida, tot el vapor d’aigua que conté la massa d’aire càlida forma grans núvols que produeixen precipitacions intenses.
• Front càlid. Quan una massa d’aire calent avança i empeny la massa d’aire fred, l’aire calent, menys dens, llisca suaument per sobre l’aire fred i això provoca la condensació del vapor d’aigua en núvols horitzontals que produeixen precipitacions suaus.
16. En els mapes meteorològics, els fronts es representen així. A quin tipus correspon cada dibuix?
La direcció de les fletxes i dels semicercles indica cap on avança el front.
Recorda que les masses d’aire exerceixen pressió atmosfèrica…
• Quan l’aire fred descendeix, ja hi ha pressió atmosfèrica, i a aquesta s’hi suma la pressió que fa aquest aire fred en baixar. Això dona lloc a una zona amb alta pressió atmosfèrica anomenada anticicló (A), formada per remolins d’aire que es formen amb les altes pressions. Sol generar temps estable i sense precipitacions.
• Quan l’aire calent ascendeix, darrere seu es crea una zona de baixes pressions anomenada cicló o depressió (D), formada per remolins d’aire que es formen amb les baixes pressions. Sol portar temps nuvolós i precipitacions.
17. En els mapes meteorològics, els anticiclons i les depressions es representen així. A què correspon cada dibuix?
Les lletres A i D representen el centre de l’anticicló i de la depressió, respectivament, i, per tant, les zones de màxima o mínima pressió. Les línies són les isòbares, les quals uneixen els punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.
Els núvols els podem veure a diferents alçades de la troposfera i tenen moltes formes diferents. Parleu amb els companys i les companyes sobre experiències relacionades amb els núvols o sobre les formes que heu vist. Sabeu el nom d’alguns tipus de núvols?
18. Completa:
a) De què és fet un núvol?
b) Llavors, de què són fets els núvols?
És molt important que, abans de respondre, pensis una bona estona per poder entendre les precipitacions.
Si has respost que és format de vapor d’aigua, pensa si el vapor d’aigua el pots veure. Oi que no?, com tampoc no podem veure ni l’oxigen, ni el nitrogen ni l’heli.
Els núvols són gotes d’aigua provinents de la condensació del vapor d’aigua o de cristalls de gel. És a dir, els núvols són formats per aigua en estat líquid o sòlid.
19. Completa el text:
Com ja has vist en la pàgina 19, quan l’aire de l’atmosfera conté menys vapor d’aigua (humitat) és quan l’aire és
Quan aquesta massa d’aire fred se satura, ja no hi cap més vapor d’aigua. Aleshores diem que la humitat relativa és del 100 %. Què creus que passarà?
És el mateix fenomen que passa en una classe quan tenim les finestres tancades i fa estona que som a dins: els vidres s’entelen. El vapor d’aigua canvia d’estat i passa a líquid. A l’atmosfera, quan passa això, es formen els núvols.
Aquesta imatge ens mostra alguns núvols que podem observar a l’atmosfera. Fixa’t que n’hi ha de blancs i de més grisosos. De què depèn que un núvol sigui més clar o més fosc?
És evident que no hi ha dos núvols iguals, i la seva massa pot ser de centenars de milers de quilograms (300.000 kg); fins i tot hi ha cumulonimbus que poden pesar 15.000.000 kg o més!
I, per què no cauen? Quant creus que pot arribar a pesar un núvol com el cumulonimbus de la imatge?
Quan les gotetes d’aigua o cristalls pesen més que l’aire que les envolta, cauen en forma de precipitacions.
mitjà 2.000 m a 6.000 m
20. Entre tota la classe, elaboreu hipòtesis per explicar el motiu pel qual els núvols no cauen. Després, compareu les vostres hipòtesis amb les explicacions del professor o de la professora.
21. Busca els principals tipus de precipitacions i després fes una llista amb el nom, les condicions atmosfèriques necessàries perquè es produeixin i una definició de cada una.
22. Algunes de les tempestes que porten associades precipitacions són molt intenses i afecten zones geogràfiques extenses; aquestes tempestes reben un nom propi. De quin tipus de tempestes parlem? Posa’n un parell d’exemples i explica les seves característiques i les conseqüències que van tenir.
La meteorologia és la ciència que estudia l’estat del temps atmosfèric, l’atmosfera i els fenòmens que s’hi produeixen, i que permet fer prediccions per mitjà d’una sèrie d’instruments destinats a mesurar i a enregistrar dades, els quals habitualment estan instal·lats en una estació meteorològica
23. Per parelles, feu una cerca sobre aquests instruments i ompliu la taula:
Nom de l’instrument
Dibuix
Variable que mesura
Unitats amb què mesura
Altres característiques
24. Que ha de tenir l’aire que respires per ser considerat aire contaminat? Per què hi ha llocs del planeta en què l’aire està més contaminat que d’altres? Raona la resposta.
25. Ordena els conceptes següents i escriu-los en els requadres corresponents per posar ordre a l’atmosfera.
atmosfera • capes • troposfera • exosfera • protecció contra les radiacions • mesosfera estratosfera • termosfera • fenòmens atmosfèrics • gasos • nitrogen • oxigen capa d’ozó •diòxid de carboni • regulació de la temperatura • raigs UVA que són
fa funcions com ara la
està distribuïda en
és una capa de com ara
s’hi produeixen hi ha la que filtra els
Ara que tenim tanta informació de l’atmosfera i de com es formen alguns dels fenòmens més importants que hi tenen lloc, hem de saber que les nostres activitats alteren la composició química i les propietats físiques de l’atmosfera i fan que els éssers vius que hi vivim estiguem en perill!
1 . Pensa i elabora una llista d’activitats que fem que contaminen l’atmosfera i explica de quina manera la contaminen:
ACTIVITAT D’APLICACIÓ
Activitat
Com contamina l’atmosfera?
Per fer totes les activitats de la llista, segurament cal cremar combustibles fòssils (en cotxes, vaixells, camions, calefaccions, centrals elèctriques, fàbriques, etc.). En fer aquestes activitats s’alliberen gasos, partícules líquides i partícules sòlides que van a parar a l’atmosfera.
2. Els problemes per a la salut que això comporta són molts. Al llarg de la unitat ja n’has estudiat dos. Quins? Recorda’ls i fesne un resum breu:
Altres efectes de la contaminació són la formació de pluja àcida i les partícules en suspensió.
3. Torna a llegir l’article de la pàgina 7. De ben segur que ara l’entens molt millor. I sí, les partícules en suspensió es relacionen amb moltes malalties, entre les quals hi ha les respiratòries. Les partícules més nocives són les més petites, ja que poden travessar les venes i les artèries i anar a parar a la sang, als òrgans i al cervell.
4. Com que és un tema molt important, hi ha molts webs que ens informen de l’estat de l’aire a les ciutats de tot el món. Consulta’n alguns. Trobaràs les adreces en el teu espai personal.
Però, per sensibilitzar-nos davant aquest problema, el més important és poder veure’l!
Material necessari
• Dues plaques de Petri
• Paper quadriculat
• Cola i tisores
1. Amb la base d’una de les plaques fes dos cercles en el full quadriculat i anota el nombre de quadradets que conté cada cercle.
2. Retalla els cercles i enganxa’ls dins de cada placa.
3. Impregna les plaques amb vaselina.
4. Deixa una de les plaques en un lloc on la contaminació atmosfèrica sigui elevada: per exemple, en un lloc amb molt trànsit de vehicles.
5. Deixa l’altra placa en un lloc on hi hagi menys contaminació: per exemple, en un parc i amb poc trànsit.
6. Al cap d’una setmana, compta les partícules que han quedat adherides en cada placa.
7. Si hi ha moltes partícules, compta les que hi ha en un quadradet i en quatre quadradets més. Aleshores fes la mitjana aritmètica per saber el nombre de partícules que hi ha per quadradet.
8. Finalment, multiplica el nombre obtingut pel nombre de quadradets del cercle.
1. Observa la imatge d’aquest instrument digital. Què mesura? Amb quines unitats? Què volen dir? Què passaria si fóssim en una habitació i la humitat fos del 100 %? Raona la resposta.
2. Observa aquest gràfic i, a partir del que has après en la unitat, respon. Abans de contestar, però, llegeix la base d’orientació per llegir gràfics, que tens en el teu espai personal.
a) Quin títol posaries a aquest gràfic?
b) Quines variables relaciona el gràfic?
c) Aquestes variables, són directament proporcionals o inversament proporcionals?
Altitud (km)
Everest 8.85 km 250 mmHg (PO2 53 mmHg)
Pressió mitjana a nivell del mar 760 mmHg (PO2 160 mmHg)
Pressió atmosfèrica (mmHg)
d) On hi ha més pressió atmosfèrica: en un poble situat a la costa, o en un poble de muntanya situat a 2.000 metres d’altitud? Per què?
e) Segons el gràfic, a 25 km d’altitud, quina pressió atmosfèrica hi ha? A què és degut?
3. Avui dia hi ha estacions meteorològiques automàtiques que ens donen informació en temps real. Les dades que recullen es poden consultar en diferents pàgines d’internet, com Meteoclimatic. Busca una d’aquestes estacions i consulta les dades de l’estació més propera a la teva escola, mira les dades d’avui i omple la taula. Fixa’t bé en les unitats en què has d’expressar les mesures.
En grups de dos o tres companys i companyes busqueu informació sobre aquest personatge (biografia, per què va ser rellevant, descobriments relacionats amb el tema tractat en la unitat, anècdotes, etc.) i prepareu l’entrevista que li faríeu.
Enregistreu l’entrevista i elaboreu un pòdcast. Podeu fer-lo per mitjà del programa informàtic Audacity, que s’utilitza per gravar i editar àudios. Després, escolteu els diversos pòdcasts a classe i voteu el que us agradi més. També podeu ferne difusió a través del blog, el web de l’escola, etc.
Abans de començar a fer el vostre pòdcast, heu de llegir els criteris d’avaluació de la rúbrica de sota. Així coneixereu les expectatives de qualitat sobre la tasca. Després, podreu avaluar-vos vosaltres mateixos o avaluar els companys i, més endavant, quan sigueu experts en rúbriques, podreu participar en la creació d’una d’aquestes.
rúbrica per avaluar els pÒdcasts
Elaboració de les normes, les responsabilitats i els compromisos del grup
Tots els membres del grup hem establert les normes, les responsabilitats i els compromisos de manera àgil, amb total consens i amb un resultat molt clar.
Participació en la redacció de les tasques del grup
Tots els membres del grup hem participat molt activament en l’elaboració i la redacció de les tasques que ha calgut fer.
Tots els membres del grup hem concretat les normes, les responsabilitats i els compromisos de manera prou satisfactòria.
La major part dels membres del grup hem participat en l’elaboració i la redacció de les tasques que ha calgut fer.
Tots els membres del grup hem necessitat el suport i l’ajut del docent per poder acabar de concretar les normes, les responsabilitats i els compromisos.
Hem tingut dificultats en l’elaboració i la redacció de les tasques que calia fer a causa de l’escassa participació de bona part dels membres del grup.
Ens ha quedat pendent poder concretar les normes, les responsabilitats i els compromisos tot i la intervenció del docent.
Han quedat per definir les tasques que calia fer a causa de la poca participació dels membres del grup en la seva elaboració i redacció.
5 %
5 %
Compliment dels rols assignats
Creativitat i originalitat
Tots els membres del grup hem dut a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de manera eficient i satisfactòria i en el termini fixat.
L’àudio és creatiu i original i motiva l’audiència a continuar investigant sobre el tema tractat.
Continguts
Llenguatge utilitzat i recursos lingüístics
El tema està molt ben documentat, el contingut es presenta amb una seqüència lògica i al final inclou conclusions.
La major part dels membres del grup hem dut a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de manera prou satisfactòria i en el termini fixat.
L’àudio és menys creatiu i menys original, però motiva l’audiència a continuar investigant sobre el tema tractat.
El tema està ben documentat, el contingut es presenta amb una seqüència lògica i al final inclou conclusions, però té mancances en algun dels aspectes.
El tema tractat s’exposa amb molta claredat i el llenguatge i els recursos lingüístics es fan servir de manera excel·lent.
Aspectes tècnics El pòdcast té una producció excel·lent i inclou aquests quatre requisits:
– Hi ha música de fons.
– El volum de veu és adequat.
– La qualitat de l’àudio és bona.
– El temps és l’estipulat.
El tema s’exposa amb claredat i el llenguatge i els recursos lingüístics s’utilitzen correctament.
A la major part dels membres del grup ens ha costat dur a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de manera prou satisfactòria i algunes les hem fet fora del termini fixat.
L’àudio és poc creatiu i poc original. L’audiència es mostra indiferent i no té interès per continuar investigant sobre el tema tractat.
El tema està poc documentat, el contingut es presenta amb una seqüència poc lògica i al final inclou poques conclusions.
El tema s’exposa amb poca claredat, el llenguatge és correcte però s’utilitzen pocs recursos lingüístics.
El pòdcast té una producció correcta i inclou aquests quatre requisits, però n’hi ha un que presenta deficiències:
– Hi ha música de fons.
– El volum de veu és adequat.
– La qualitat de l’àudio és bona.
– El temps és l’estipulat.
Termini i forma de lliurament del pòdcast
Hem entregat el pòdcast dins del termini i d’acord amb la forma establerta.
Hem entregat el pòdcast amb un dia de retard però d’acord amb la forma establerta.
El pòdcast té una producció deficient i inclou aquests quatre requisits, però n’hi ha dos que presenten deficiències:
– Hi ha música de fons.
– El volum de veu és adequat.
– La qualitat de l’àudio és bona.
– El temps és l’estipulat.
Hem entregat el pòdcast amb dos o més dies de retard i sense tenir en compte la forma establerta.
Als membres del grup ens ha estat impossible dur a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de manera prou satisfactòria en el termini fixat.
5 %
L’àudio no és original ni creatiu. Es poden trobar materials molt semblants a internet. 10 %
El tema està molt poc documentat, el contingut es presenta amb una seqüència sense lògica i al final falten conclusions.
25 %
El tema s’exposa amb poca claredat, el llenguatge és poc correcte i s’utilitzen pocs recursos lingüístics.
El pòdcast té una producció molt deficient pel que fa a aquests quatre requisits o bé en falta algun:
– Hi ha música de fons.
– El volum de veu és adequat.
– La qualitat de l’àudio és bona.
20 %
– El temps és l’estipulat. 25 %
No hem entregat el pòdcast o ho hem fet sense tenir en compte la forma establerta. 5 %
Intenta recordar alguna cosa que vas aprendre quan tenies sis o set anys. Pensa una estona i escriu-la. Explica els detalls que recordis.
Després, els alumnes que vulgueu, podeu llegir en veu alta els vostres records.
Intenteu trobar algun aspecte en comú en totes les explicacions.
Pot ser que en la majoria de records hi hagi una emoció associada a allò que vau aprendre?
La nostra memòria és selectiva, el nostre cervell emmagatzema la informació important i oblida fàcilment la que no té interès. Si vols recordar millor uns determinats aprenentatges, intenta relacionar-los amb alguna emoció, perquè el cervell tria què vol recordar tot associant-hi emocions. Això et permetrà recordar més i millor!
Com ho puc fer? Segurament al principi no et serà fàcil, però, si practiques una mica, et serà útil tota la vida. Per exemple, pensa una cosa que has après en aquesta unitat i escriu-la:
I, ara, pensa alguna emoció amb què la puguis relacionar: Què vas sentir quan vas sortir al pati amb els companys i companyes, quan vas fer el taller a casa amb algun parent i us ho vau passar bé junts, quan vas demanar material a algú especial, quan no vas poder fer l’activitat proposada perquè va ploure, per exemple… Tot això t’ajudarà a recordar. També pots inventar-te una cançó per recordar els conceptes. Hauràs de trobar el mètode que et funcioni millor a tu.
Contesta per tercer i últim cop les preguntes de l’apartat «QUÈ EN SABEM? QUÈ EN SABREM?».
En aquest moment hauries de respondre amb un 3 o un 4 a totes les preguntes. Si no és així, pensa què pots fer. Demana ajuda si et cal.
Situada al sud de la península de Yucatán (Mèxic), i amb una llargada de 63 km, la llacuna de Bacalar està formada per set cenotes al voltant dels quals creixen manglars tropicals.
L’aigua hi arriba a través de rius subterranis, i criden l’atenció els diversos colors que té. Això es deu als minerals que hi ha a la terra, a les diferents profunditats que té el llac i a la intensitat dels raigs de sol que s’hi reflecteixen.
Però el tresor més important d’aquest llac són els estromatòlits, unes roques, actualment protegides i que no es poden tocar, imprescin-
dibles per conèixer l’evolució de la vida a la Terra
Els estromatòlits són agrupacions de cèl·lules que formen colònies, les quals, al seu torn, formen aquesta bioconstrucció. Són els responsables de la producció massiva d’oxigen i, per tant, dels canvis que es van produir a l’atmosfera i que van fer possible la vida al planeta.
Els més joves tenen més de 9.000 anys d’antiguitat i els més antics poden arribar fins i tot als 350 milions d’anys. Aquest llac és un dels pocs llocs del planeta on es poden observar.
Comprensió inferencial
• Quina relació hi ha entre els estromatòlits i la vida humana al planeta Terra?
• Després de respondre a la primera pregunta, quin altre títol proposaries per a la lectura?
Contesta aquestes preguntes amb el nombre corresponent segons quin sigui el teu cas:
La puc contestar bé. 3 En sé alguna cosa. 2 No en sé res. 1
La puc explicar. 4
Aquestes preguntes les respondràs en començar la unitat, a meitat de la unitat i en finalitzar-la.
Quan ho facis, escriu la data.
Saps què és la hidrosfera? Saps quines funcions fa en el planeta?
Saps què és la petjada hídrica i què vol dir?
Sabries explicar com va aparèixer l’aigua en el planeta?
Coneixes la distribució de l’aigua en el planeta?
Per aconseguir un ou de gallina són necessaris 300 litres d’aigua; per fabricar uns pantalons texans, en calen uns 2.500 litres, i, per obtenir un quilo de carn de vaca, en fan falta més de 15.000 litres. El volum d’aigua dolça necessari per elaborar o aconseguir un producte s’anomena petjada hídrica.
Agafa tres gots o tres envasos de vidre transparent i posa’ls l’un al costat de l’altre.
Tot seguit, omple d’aigua els dos dels extrems fins a la meitat i deixa buit el del mig.
A continuació, afegeix algunes gotes de colorant alimentari de diferent color en els que tenen aigua.
Enrotlla paper absorbent (de cuina) i uneix els gots o envasos tal com es veu en el dibuix de sota.
Al cap de poca estona observaràs que el paper absorbent comença a tenyir-se de color i que, posteriorment, hi ha aigua en el got del mig.
L’experiment s’haurà acabat quan vegis que hi ha la mateixa quantitat d’aigua en els tres gots o envasos. De quin color és l’aigua del que hi ha al mig?
ACTIVITATS INICIALS
A casa estem acostumats a obrir l’aixeta de l’aigua cada dia molts cops, i, quan ho fem, surt aigua apta per al consum humà. Però, saps d’on ve aquesta aigua?
• Escriu el camí que creus que ha fet aquesta aigua des del seu origen fins que surt per l’aixeta de casa.
• Fes una llista de tots els usos que fas d’aquesta aigua.
• Quants litres d’aquesta aigua creus que utilitzes cada dia? Escriu el que tu pensis; més endavant sabràs la resposta correcta.
Disponibilitat d’aigua
Oceans, 97 %
Aigua dolça, 3 %
Aigües subterrànies, 20 %
Casquets polars i glacials, 79 %
• Saps si en tots els llocs del planeta hi ha la mateixa disponibilitat d’aigua? Per què?
• Creus que l’aigua és un bé escàs? Justifica la resposta.
Aigües superficials, 1 %
Humitat del sòl, 38 %
• Observa els gràfics d’aquesta pàgina sobre la distribució de l’aigua en el planeta i sobre l’aigua a la qual podem accedir amb facilitat.
– Torna a contestar la pregunta del punt anterior.
Rius, 1 %
Vapor d’aigua, 8 %
Llacs, 52 %
Aigua dels éssers vius, 1 %
• Creus que tots els éssers vius contenen aigua? Per què?
• Pensa i dissenya un experiment per demostrar-ho. Explica per escrit l’experiment que has fet o que faries i comenta les teves conclusions a la resta de la classe.
• Després d’escoltar les conclusions de la resta de la classe, pots afirmar que tots els éssers vius contenen aigua?
• Creus que el percentatge d’aigua en tots els éssers vius és el mateix? De què creus que depèn?
• Quin percentatge d’aigua creus que té el teu cos? Parleu-ne entre tota la classe.
El conjunt de totes les aigües (superficials i subterrànies) que hi ha en el nostre planeta s’anomena hidrosfera
El 71 % de la superfície del planeta està coberta per aigua i només el 29 % correspon als continents.
L’origen de l’aigua en el nostre planeta es remunta a la intensa activitat volcànica que hi havia quan es va formar el planeta, que va alliberar l’aigua atrapada a la geosfera en forma de vapor d’aigua. Aquesta, un cop a l’atmosfera, es va condensar en forma de núvols i va precipitar, però la Terra era tan calenta que l’aigua es tornava a evaporar, i això va fer que la superfície de la Terra s’anés refredant a poc a poc. Quan ja va ser prou freda, l’aigua líquida es va començar a emmagatzemar a la superfície i va formar els rius, els mars, els llacs i els oceans.
Avui ja sabem que a Mart i a Mercuri, però també en asteroides i cometes, hi ha aigua gelada. I a Venus hi ha vapor d’aigua a l’atmosfera.
Els éssers vius es van originar a l’aigua, i totes les funcions vitals es fan en un medi aquós. Per tant, podem afirmar que l’aigua és imprescindible per a la vida.
ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT
Tota l’aigua del planeta es mou i canvia. Pensa i escriu alguns exemples que ho demostrin. Què creus que provoca aquests canvis?
fusió de neu i gel
evaporació de les aigües de mars i oceans
evaporació de les aigües continentals
aigua dolça
mars i oceans
aigües subterrànies
1.
El conjunt de canvis que experimenta de forma contínua l’aigua a la Terra s’anomena cicle de l’aigua. Aquests canvis són provocats per l’energia del Sol i per la gravetat.
Aquest és el cicle de l’aigua en la natura. Ara, pensa en les diverses activitats humanes i en l’ús que es fa de l’aigua. Creus que l’activitat humana altera el cicle de l’aigua?
Per respondre, omple aquesta taula amb activitats que fem els humans amb aigua i assenyala si alteren o no el cicle natural d’aquesta:
CICLE NATURAL DE L’AIGUA
captació depuració i retorn tractament ús
CICLE ARTIFICIAL DE L’AIGUA
Totes aquestes activitats formen un cicle anomenat cicle humà o artificial dins del cicle de l’aigua.
2.
En els usos no consumptius, l’aigua s’utilitza però no es gasta, de manera que la podem tornar a utilitzar per a la mateixa finalitat.
Els usos consumptius produeixen alteracions en l’aigua de manera que no permeten que es pugui tornar a fer servir per a la mateixa activitat; per això diem que «consumim» l’aigua.
Busca exemples dels dos tipus d’usos:
Usos no consumptius
Usos consumptius
Quan utilitzem l’aigua per fer aquestes activitats, n’alterem la composició o l’embrutem perquè hi aboquem substàncies. Aquest procés s’anomena contaminació de l’aigua. Quan l’aigua perd qualitat, perjudica la nostra salut i la de la resta d’éssers vius.
3. Fes una llista d’activitats domèstiques que embruten l’aigua.
4. Fes una llista d’activitats industrials, de lleure, de transport, etc., que també contaminen l’aigua.
5. Creus que, tenint en compte aquesta llista infinita d’activitats que embruten l’aigua, podem retornar l’aigua a la natura sense tractar-la? Raona la resposta i, després, respon a les preguntes de sota.
• Com es diu el lloc on es neteja l’aigua abans de tornar a començar el cicle de l’aigua?
• Aquesta aigua, és apta per al consum dels éssers vius?
• Per quin procés ha de passar l’aigua perquè torni a ser apta per al consum i pugui ser distribuïda a través de la xarxa?
6. Busca informació sobre el procés de depuració i el de potabilització de l’aigua i representa, en un esquema, els passos principals a què se sotmet l’aigua en cada un.
L’aigua és un bé escàs i limitat que, a més a més, està distribuït de manera molt irregular en tot el planeta. Això ens obliga a tenir molta cura de l’aigua i a ser molt responsables a l’hora de gestionar-la si volem continuar utilitzant-la com fins ara. ACTIVITATS
7. Fes una llista de les activitats que podem fer amb aquests dos tipus d’aigua:
AIGUA DEPURADA
AIGUA POTABLE
És un bon moment per contestar per segon cop les preguntes de l’apartat «QUÈ EN SABEM? QUÈ EN SABREM?».
No et preocupis si no pots escriure un 4 en totes les preguntes.
ENCARA ENS FALTA MOLT PER APRENDRE!
8. Abans ja has fet una llista de les activitats domèstiques que requereixen aigua. Fixa’t en els litres que en gastem, aproximadament, en les diferents accions:
Dutxar-nos. 50 litres cada 5 minuts. »
Estirar la cadena del vàter. 15 litres. »
Fer una rentadora. 50-90 litres segons que el programa sigui curt o llarg. »
Engegar el rentaplats. 50 litres; si és molt antic, 100 litres. »
Regar les plantes. 2 litres (depèn de la quantitat de plantes). »
Rentar-nos la cara i les mans. 2 litres. »
Rentar-nos les dents. 2 litres. Si deixem l’aixeta oberta, 15 litres. »
Cuinar, netejar la casa... 2 litres. »
Banyar-nos a la banyera. 150 litres. »
Donar aigua a les mascotes. 1 litre (depèn de la mascota). »
• Omple la taula següent tenint en compte el nombre de persones que sou a casa i els costums que teniu:
per persona/ dia Nombre de persones Litres en total de cada ús
En alguns casos podeu tenir alguna part de la casa o alguna instal·lació especial que cal tenir en compte, com ara un jardí, una terrassa, una piscina, etc.
• Si sumes els litres per persona i dia (columna grisa), podràs saber aproximadament quants litres d’aigua gastes en un dia. Quants en gastes? Aquesta quantitat, s’aproxima als litres que havies predit al principi de la unitat?
• Si sumes els litres totals de cada ús (columna taronja), podràs saber quants litres d’aigua gasteu en un dia a casa. Quants en gasteu? I en una setmana? I en un mes?
• Ara, busca a casa una factura de l’aigua i identifica el lloc on s’indiquen els litres d’aigua que consumiu i compara’ls amb els teus càlculs. Per fer-ho, has de tenir en compte que 1 m3 d’aigua equival a un volum de 1.000 L. Quants litres heu consumit, segons la factura, en un dia? I en un mes?
• Si multipliquem aquestes quantitats pel nombre d’habitants que té el nostre poble o ciutat i calculem el consum en un any, ens adonarem que es consumeix molta aigua i que, per tant, cal adoptar mesu res per no gastar-ne tanta, ja que l’aigua és un bé escàs. Les mesures que cal adoptar són aquestes:
No contaminar l’aigua.
En equips de quatre, elaboreu un pòster digital sobre una de les mesures d’estalvi d’aigua. Haureu de proposar consells, activitats i solucions reals que es puguin dur a terme, amb compromisos tant indivi duals com col·lectius, per tal de millorar la gestió de l’aigua.
Recordeu que un pòster ha de cridar l’atenció més per les imatges que no pas pel text i que ha de tenir una estètica co herent.
Abans de començar, llegiu els criteris de qualitat que cal tenir en compte quan es treballa en equip; els trobareu en la brica de la pàgina 45. Després de fer el pòster, feu la coavaluació.
9. P er fer-ho, caldrà que elaboris un mapa conceptual. A continuació, tens els conceptes. Tu has de fer els requadres en l’ordre que creguis convenient i has d’escriure les paraules d’enllaç que faran de nexes d’unió. Ànim!
Hidrosfera • Aigua • Cicle natural de l’aigua • Aigua oceànica • Aigua atmosfèrica
Aigua continental • Cicle artificial de l’aigua • Potabilització • Depuració Usos consumptius • Usos no consumptius • Aigua dolça • Aigua salada
Segur que has sentit i has vist campanyes publicitàries que ens diuen que hem de reduir el consum de plàstic, sobretot el d’un sol ús, com ara les bosses que ens donaven als supermercats, les canyes de les begudes, els gots, els plats, els coberts, etc., pels problemes mediambientals que originen.
Però hi ha un altre problema relacionat amb aquest i és el dels microplàstics.
Saps què són? Doncs partícules de plàstic de menys de 5 mm de diàmetre. Segons la seva procedència, es classifiquen en:
7 microplàstics primaris, que són els fabricats d’una mida molt petita per tal de poder ser utilitzats en cosmètica, pintura...
7 microplàstics secundaris, que són els fragments que s’originen a partir de plàstics més grans o de fibres tèxtils.
Aquests microplàstics esdevenen un problema molt greu perquè hi ha partícules que són tan petites que travessen els filtres de les depuradores i van a parar al riu o al mar, cosa que provoca problemes mediambientals i de salut.
Els microplàstics circulen a través de la cadena alimentària i arriben fins als peixos.
I quan ens mengem els peixos, també ingerim microplàstics! I què passa amb les cremes cosmètiques que ens apliquem a la pell, que tenen microplàstics? Doncs que la pell els absorbeix i arriben a la sang. Encara no hi ha prou estudis per saber les conseqüències que pot produir la presència de microplàstics en la sang, però sembla que podrien causar problemes a l’intestí, com a mínim.
Tot i que s’han trobat microplàstics en tots els mars, incloent-hi l’Àrtic, la Mediterrània, és un dels llocs del món on se n’acumulen més segons un estudi fet per científics de la Universitat de Barcelona (UB). La quantitat de microplàstics que hi ha és de 500.000 microplàstics/km2 quan la mitjana en els altres mars és de 100.000 microplàstics/km2.
Una part dels microplàstics prové de les ampolles, els gots d’un sol ús, etc., però una bona part prové de les fibres tèxtils sintètiques; és a dir, fabricades amb plàstic (penseu que més del 60 % de la nostra roba està feta amb fibres sintètiques!). Cada cop que rentem peces de roba confeccionades amb aquestes fibres, se’n desprèn una gran quantitat. En concret, i segons aquest estudi de la UB, en cada rentada aboquem al mar 700.000 microfibres!
A més, aquestes fibres triguen uns 500 anys a descompondre’s, mentre que la llana, una fibra natural, només triga 5 anys.
Penses que aquests hàbits són sostenibles?
Cal reflexionar sobre el fet que la roba cada vegada és més barata i està feta amb fibres sintètiques i sobre les conseqüències d’aquests hàbits bàsicament en el primer món!
ACTIVITAT D’APLICACIÓ
Objectiu
A partir d’aigua amb partícules en suspensió, obtenir aigua neta.
Material
1. Una ampolla de plàstic d’1,5 L
2. Tisores, drap i gomes elàstiques
3. Carbó actiu (el podeu trobar a les botigues que venen articles per a piscines o peixeres)
4. Sorres de tres gruixos diferents
5. Pedres petites
6. Aigua bruta amb partícules en suspensió (d’un estany o un riu)
Procediment
1. Primer de tot, talleu la base de l’ampolla i quedeu-vos amb la part de dalt. Poseu-la de cap per avall, com si fos un embut.
2. Desenrosqueu el tap de l’ampolla i, en el seu lloc, col·loqueu-hi un drap subjectat amb les gomes elàstiques. Ha de quedar ben tibant.
3. Ompliu l’ampolla amb els diversos materials que faran de filtre; formeu capes de tres dits de gruix cada una. Primer, poseu-hi el carbó actiu, a continuació, els diferents tipus de sorra, de la més fina a la més gruixuda, i, finalment, la capa de pedretes.
Recordeu que aquesta aigua no és potable!
4. Seguidament, aboqueu l’aigua en el filtre.
5. Recolliu l’aigua en un recipient. Canvieu el recipient, torneu a abocar aigua en el filtre i recolliu tota l’aigua filtrada.
1. Feu un dibuix o una fotografia del filtre.
2. Anoteu, en un full a part, tot el que observeu des que aboqueu l’aigua en el filtre fins que la recolliu filtrada les dues vegades que ho feu.
a. On han quedat retingudes les partícules més gruixudes?
b. On queden retingudes les graves?
c. On queden retinguts els compostos orgànics dissolts en l’aigua?
d. Aquest model, a quin procés equival?
A partir dels resultats observats, podeu dissenyar solucions per tal que països que no tenen aigua potable al seu abast, en puguin disposar.
1. En l’esquema del cicle de l’aigua hi ha una sèrie de conceptes referits als principals processos del cicle de l’aigua en la natura. Explica aquests processos; si cal, busca’n informació.
EVAPORACIÓ
CONDENSACIÓ
CIRCULACIÓ
TRANSPIRACIÓ
INFILTRACIÓ
PRECIPITACIÓ
2. Hi ha malalties originades pel consum d’aigües contaminades amb residus fecals. Busca informació sobre aquestes malalties, anota’n algunes i digues en quins països són més comunes i per quin motiu.
3. Calcula quin percentatge d’aigua contenen, per exemple, un enciam o una poma. Per fer-ho, pesa la mostra, tritura-la, fica-la dins d’un tub d’assaig i escalfa-la amb la flama fins que s’hagi evaporat tota l’aigua. Després, torna-la a pesar i calcula el percentatge d’aigua: divideix la massa d’aigua evaporada de la mostra per la massa inicial i multiplica-la per 100.
4. Observa aquest gràfic sobre la petjada hídrica d’alguns aliments i contesta:
a) Quina carn hauríem de consumir si volem fer una gestió més sostenible de l’aigua?
b) Quants litres de diferència hi ha entre la petjada hídrica comptabilitzada per produir 1 kg de carn de vaca i 1 kg de carn de porc?
c) Per què creus que hi ha aquesta diferència? Raona la resposta.
d) Segons la informació del gràfic, quins tipus d’aliments convé consumir més per ser responsables amb el consum de l’aigua del planeta?
Quantitat d’aigua necessària per produir aliments
Despesa d’aigua total causada pel consum d’aliments (en litres per quilogram)
Fes un podcast seguint les indicacions de la pàgina 28 de la unitat 1. Abans de començar, torna a llegir la rúbrica de les pàgines 28-29 per conèixer les expectatives de qualitat sobre la tasca.
Aquesta és una rèplica d’un dels laboratoris que hi ha a l’Antàrtida, una recreació que ens acosta al treball de les científiques i dels científics que, com Josefina Castellví, han dirigit la seva investigació científica cap a aquest continent que, per la seva situació geogràfica i característiques úniques —pel que fa a la seva fauna i flora—, fan que sigui un lloc de gran interès.
expert 4 avançat 3 aprenent 2 novell 1 pes %
Funcionament de l’equip L’equip s’organitza i coopera de forma molt eficient. El treball presentat indica una bona planificació i un alt compromís de tots els membres de l’equip per realitzar-lo.
Implicació de l’equip
Debat per a la presa d’acords i la planificació
Tot l’equip s’ha implicat molt en la realització del treball i ha completat totes les tasques en el temps establert.
La major part dels membres de l’equip s’organitzen i cooperen. Ha calgut una mínima intervenció del professorat. El treball presentat mostra una planificació i un compromís a l’hora de completar les tasques en el temps establert.
L’equip ha col·laborat en la realització del treball, però no tots tenen el mateix grau de compromís a l’hora de completar les tasques en el temps establert.
L’equip s’organitza, però necessita alguna intervenció del professorat per resoldre conflictes. El treball està mínimament planificat i demostra poc compromís.
L’equip té conflictes constants i es necessita una intervenció continuada del professorat per resoldre’ls. El treball és massa individualista.
20 %
Autonomia de l’equip
Els debats han servit per arribar a acords conjunts i per planificar bé el treball. Tothom ha expressat la seva opinió i s’ha sentit escoltat.
Els problemes han estat solucionats dins l’equip i les solucions s’han trobat entre tots.
Coavaluació Es fa de manera crítica, responsable i sincera.
Els debats han servit per avançar en la feina, però amb pocs acords.
Gairebé tots s’han implicat en la realització del treball i han aconseguit completar les seves tasques, però, per fer-ne algunes, han necessitat més temps de l’establert.
Només una part de l’equip s’ha implicat en la realització del treball i ha completat algunes tasques, però han necessitat més temps de l’establert.
No hi ha hagut conflictes, però alguns no han participat en les tasques de debat ni de planificació. Hi ha hagut conflictes en les tasques de debat.
20 %
20 %
Gairebé sempre s’han trobat solucions dins l’equip.
Es fa de manera prou crítica i responsable.
S’ha necessitat ajuda del professorat només algunes vegades.
Es fa de manera poc crítica o poc responsable.
S’ha necessitat ajuda del professorat contínuament. 20 %
No es fa de manera crítica ni responsable. 20 %
Durant un minut, intenta memoritzar el nom d’aquests personatges:
Emmy Noether • Lluís Montoliu • Isaac Peral • Hipàtia • Karl Landsteiner • Louis Pasteur • Jane Goodall
Valentina Tereixkova • Isabel Cacho • Paulí Castells
Tanca el llibre i escriu en un paper el nom de tots els que recordis.
Durant un minut, intenta memoritzar el nom d’aquests personatges:
elrubiusOMG • Katy Perry • TheGrefg • Camila Cabello • AuronPlay • Ariana Grande • Vegetta777
Willyrex • Adele • Demi Lovato
Tanca el llibre i escriu en el paper el nom de tots el que recordis.
De quina llista has recordat més noms? Per què?
Creus que, si fessin la prova als teus professors, pares, avis…, els resultats serien els mateixos?
Tot i que en les dues llistes hi ha noms rars, difícils de recordar, segur que n’has recordat més de la segona llista. Els teus coneixements previs sobre els personatges d’aquesta segona llista t’han permès recordar-los. Fins i tot has pogut fer associacions entre ells. En canvi, els noms de la primera llista han estat molt més difícils de recordar.
Si no saps res d’un tema, quan estudiïs, et serà més difícil de recordar-ne alguna cosa; per tant, quan estudiïs, llegeix tot el que puguis, escolta, tingues curiositat, perquè, encara que pensis que l’endemà ho hauràs oblidat, el teu cervell guarda el record.
El segon cop et serà molt més fàcil de recordar.
Contesta per tercer i últim cop les preguntes de l’apartat «QUÈ EN SABEM? QUÈ EN SABREM?».
En aquest moment hauries de respondre amb un 3 o un 4 a totes les preguntes. Si no és així, pensa què pots fer. Demana ajuda si et cal.
2
Segur que a casa vostra teniu alguna planta col·locada en un test, ja sigui al balcó, al jardí, a la terrassa o, potser, a dins de casa. Aquestes plantes, per tal que visquin i llueixin, s’han de regar i adobar.
Potser també heu vist algun recipient tancat on viuen plantes o, fins i tot, en teniu algun a casa vostra. Us heu plantejat mai com pot ser que aquestes plantes puguin viure tancades en un recipient? Com és que no cal regar-les ni adobar-les?
També pot ser que penseu que és molt difícil d’aconseguir que aquestes plantes visquin i creixin.
Considereu que, amb el que heu après sobre els éssers vius, podreu crear el vostre propi mesocosmos sostenible? Veureu que no és tan difícil i us sorprendran els resultats obtinguts.
Realització FASE 3
Primer de tot, formeu els equips de tres o quatre alumnes i organitzeu-vos. Decidiu quines responsabilitats assumirà cada un de vosaltres.
Per exemple:
Abans de començar, recordeu els coneixements que teniu sobre ecologia.
i Què és un ecosistema? i Què és el biòtop? i Què és la biocenosi?
La primera pregunta que us heu de fer en aquesta fase és:
Què ens cal saber per crear un mesocos- mos sostenible?
Per començar, haureu d’investigar aquests temes:
i Què és un mesocosmos?
i Quins tipus de mesocosmos existeixen?
Creieu que els mesocosmos sostenibles són un tema modern?
Busqueu informació sobre quins van ser els primers experiments que es van fer sobre mesocosmos i quan es van dur a terme.
i Quines variables influeixen en un mesocosmos i què haureu de controlar?
i On cal situar-lo?
i Mida i materials que es poden utilitzar per construir-lo, etc.
Al final d’aquesta fase, heu de fer una posada en comú per compartir tota la informació recollida i poder resoldre els dub- tes plantejats entre tots. També heu de ser capaços d’explicar què és un mesocosmos i per què és sostenible; és a dir, com pot ser que les plantes sobrevisquin sense adobar-les ni regar-les. Anota totes les informacions que hagin aportat els altres equips i que us ajudin a portar a terme el vostre projecte. Us recomanem de mirar algun vídeo sobre la creació d’un meso- cosmos que podreu trobar navegant per internet.
En aquesta fase del vostre projecte heu de tenir resolts els aspectes següents:
Saber com es pot construir un mesocosmos sostenible.
Saber quins requeriments fan falta per construir-lo.
Ara ja podeu decidir com serà el vostre mesocosmos; és a dir, el recipient que fareu servir, les plantes que hi posareu (mínim 2), i tota la resta de material que necessitareu. És molt important tenir a mà tot el material per poder encarar, amb èxit, la tercera fase del projecte.
Penseu que els mesocosmos poden ser terrestres o aquàtics. És important decidir de quin tipus serà el vostre, perquè, d’aquesta decisió, en dependrà el material que necessitareu. Per exemple: Us caldrà terra? Necessitareu sorra? I aigua?
També haureu de tenir previstos els problemes que poden sorgir i les possibles solucions. Us pot anar bé conèixer les variables del mesocosmos que no podreu canviar, i les que sí que podreu canviar, si fa falta, un cop el tingueu fet.
Tant si voleu fer un mesocosmos aquàtic com si el voleu fer terrestre, no podeu utilitzar cap mena d’animal, atès que no en sou experts i podríeu posar en risc la seva vida.
A més a més, avui en dia hi ha lleis de protecció dels animals que prohibeixen l’ús d’aquests éssers vius en diferents tipus d’experiments, tot i que, en la terra que heu posat en els me socosmos terrestres, hi podria aparèixer algun animal viu.
En aquesta etapa del vostre projecte, heu de tenir resolts, com a mínim, aquests aspectes: de mesocosmos sostenible que voleu fer. que necessiteu: quin reciclareu i quin haureu de comprar. on el situareu (a casa, a l’escola…) i les variables que podeu controlar i les que no.
És MOLT IMPORTANT de reutilitzar tot el material possible i comprar només allò que realment sigui indispensable. Segur que, entre tots els membres de l’equip, tindreu, a casa, gairebé tot el material que necessitareu.
Al final d’aquesta fase, heu de fer una posada en comú per compartir tota la informació recollida i poder resoldre, entre tots, els dubtes plantejats. Cada equip haurà d’explicar com serà el seu mesocosmos.
Estigueu molt atents a les explicacions de tots els equips, perquè potser us aportaran algunes idees que no havíeu contemplat!!!
En acabar aquesta fase, ja heu d’estar preparats per posar en marxa
En aquesta fase, creareu el mesocosmos seguint la planificació que heu fet en la fase anterior. Aneu fent fotografies de cada un dels passos per crear el meso cosmos i també del seguiment que heu de fer. Aquestes imatges les necessita- reu, després, per fer l’informe final del projecte.
Feu les anotacions en la taula de seguiment que teniu a la pàgina següent, fixant-vos en els codis d’observació esta- blerts que trobareu al final d’aquesta pàgina. Per exemple: creixement, aparició de paràsits, plantes que no sobreviuen (si es dona el cas), canvi d’alguna variable (orientació, llum)...
Un cop finalitzat el seguiment, haureu de lliurar un informe de pràctiques (seguiu la proposta de la base d’orientació que teniu a la pàgina 143 de la unitat 6). En aquest informe haureu d’incloure-hi les fotografies que heu anat fent al llarg del pro- cés de creació del mesocosmos i del seguiment del projecte. En l’informe també hi heu d’incloure la taula de seguiment.
1A Hi ha condensació.
1B Desapareix la condensació.
2A Apareixen plantes noves (no introduïdes per l’alumnat).
2B Desapareixen les plantes noves.
3A Apareixen animals.
Cal fer el seguiment de l’evolució del mesocosmos durant 30 dies. Per fer-lo, aneu anotant, amb tots els detalls possibles, els canvis observats.
4A Apareix molsa.
4B Desapareix la molsa.
5 Es canvia de lloc el mesocosmos.
6 Mor alguna de les plantes introduïdes.
7 Varia la quantitat de llum que rep
Un cop acabat el projecte, feu un debat, el qual servirà, també, per fer una posada en comú entre tots els equips, i poder veure, així, els èxits i les dificultats que s’han produït al llarg de tot el projecte.
Heu obtinguT els resUltats esperatS?
Un cop passats els trenta dies, us animem a portar els mesocosmos a l’escola –en el cas que els tinguéssiu a casa– i poder-los veure tots. Podeu fer una difusió del vostre projecte a través d’una exposició a l’aula, a l’entrada de l’escola…
També convé portar aquells mesocosmos que no hagin sobreviscut i explicar què ha fallat o quins han estat els paràmetres que han fallat.
Feu cartells amb informació extra per explicar què és un mesocosmos sostenible, per què els éssers vius que hi ha poden sobreviure, quines espècies de plantes heu utilitzat, etc.
