Dolors Monserdà 1. Mostra. Llengua catalana

1 ESO Llengua a alana t c

U N I T A T 1

LECTURA » Estimat, t’he de deixar

LLENGUA I SOCIETAT » La comunicació verbal

GRAMÀTICA » Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions

ORTOGRAFIA » L’alfabet i l’ordre de les paraules

Preparem la lectura

1. Llegiu el títol de la lectura i comenteu entre tots de què deu tractar.

2. Expliqueu oralment si heu hagut de deixar de banda algú o alguna cosa que estimàveu i quins motius vau tenir per fer-ho.

3. Per parelles, comenteu el significat d’aquesta afirmació de l’escriptor nord-americà Joseph Campbell: «Hem de desfer-nos de la vida que tenim per deixar pas a la vida que ens espera». Després, comenteu en veu alta les vostres conclusions.

VOCABULARI

romàntic -a adj. Emotiu, sentimental.

retret m. Allò que es diu a algú per recordar-li que ha fet una cosa malament.

romaní m. Planta aromàtica de fulles petites i dures i flors blavoses. Les abelles que produeixen la mel que es ven amb l’etiqueta «mel de romaní» s’alimenten d’aquesta planta.

seduir v. tr. Enamorar, causar una gran atracció per alguna qualitat.

vellut m. Teixit cobert d’uns pèls molt curts i densos, de tacte molt suau.

» LECTURA

Estimat, t’he de deixar

«Estimat, t’he de deixar» és un conte escrit en forma epistolar: la protagonista escriu una carta de comiat al seu estimat. Però, alerta, que hi ha sorpresa! Precisament, el joc de l’equívoc i el desenllaç final són la clau del conte.

Estimat, t’he de deixar. Potser podria insinuar-t’ho, mig dir-t’ho, fer-ho de mica en mica… Però em sembla que el millor és deixar-te de manera decidida.

Ja sé que hi ha moltes maneres més suaus o més romàntiques d’acabar una relació. Podria dir-te que et deixo perquè el nostre amor és impossible o perquè algú s’ha interposat entre nosaltres. Però t’enganyaria. I m’estimo més ser-te sincera perquè et tinc massa estima per dir-te mentides.

Senzillament et deixo perquè vull viure noves experiències, tenir noves sensacions i fer la meva vida.

Tinc ganes de ser jo mateixa, de fer amics nous, de conèixer gent i de veure món.

En la majoria de relacions, quan s’acaben, l’un busca defectes a l’altre, com si calgués l’excusa de fer algun retret o de trobar alguna culpabilitat per tenir la valentia de deixar-ho estar.

Jo, si vols que et digui la veritat, encara que volgués, em sembla que no te’n sabria trobar, de defectes.

Aquests dos anys al teu costat han estat meravellosos. Hem descobert tantes coses junts! Hi ha tantes vivències, tants records bells i dolços que associaré a tu! Ara mateix em venen a la memòria les passejades pel parc de la Ciutadella fins que es feia fosc, les pujades els caps de setmana a Casserres a veure la meva àvia, que ens feia un pastís amb mores de l’hort que trobàvem dolcíssim i ens donava un formatge de cabra i un potet de mel de romaní, o les vacances en aquella caseta de pescadors del port de Na Macaret, a Menorca, les primeres que jo feia a la platja i que al teu costat van ser esplèndides i molt relaxants. I podria recordar moltes coses més, totes tan boniques… Però m’estimo més no fer-ho perquè els bons records de vegades són com roses oloroses amb tacte de seda, que ens sedueixen amb el seu vellut i el seu perfum, però que ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar. I a mi em fa por que em passi això, estimat. I potser al començament em passarà i em trobaré com si tingués una punxa clavada. Però de mica en mica trobaré el meu lloc. I tu també trobaràs el teu. N’estic segura.

Em diràs per què t’escric aquesta carta tan llarga, però és que vull que sàpigues que he estat molt bé amb tu. M’has donat alegria, felicitat, seguretat, calma… i un munt de coses més.

En tot aquest temps que hem estat junts, no m’he trobat mai sola. Tu sempre has estat al meu costat. Sobretot en els moments més durs. No m’has fallat mai. Fins i tot quan em vaig deixar enlluernar per un altre, em vas saber comprendre i vas estar al meu costat. I això és molt important. Només per aquest sol fet ja t’estaré sempre agraïda.

De vegades em fa la impressió que hem estat junts tota la vida i que no podré viure sense tu. És com si formessis part de mi. És per això que encara et demano amb més força que t’apartis del meu camí.

Potser pensaràs que m’han aconsellat les meves ami gues, i tindràs raó. Però ha estat perquè jo els ho he demanat. No els donis la culpa de res, sisplau. És veritat que m’han aconsellat i que m’han dit que no hauria d’anar amb algú tan petit com tu, però vull que sàpigues que la decisió final l’he pres jo i només jo. M’ho he pensat molt, però ara ja està presa i no em faré enrere.

També deus pensar que la meva mare m’ha pressionat o m’ha influenciat. Doncs no. Ella no s’hi ha ficat. M’ha deixat fer i m’ha donat suport en tot moment. Encara que puguis pensar el contrari, ni ella ni el meu pare no han tingut mai res en contra teu i sempre han respectat la nostra relació.

Una cosa que et vull demanar és que, sisplau, no intentis veure’m. Amb això, l’únic que aconseguiríem és que la separació encara fos més dolorosa, lenta i traumàtica

Per acabar, només vull dir-te que faig el que crec que he de fer.

Adeu, estimat.

Adeu, estimat xumet.

T’he de deixar.

T’he de deixar perquè vull ser una nena gran i les nenes grans ja no en duen, de xumet.

Imagina’t com es riurien de mi els nens de l’escola si encara em veiessin arribar amb tu.

Aquests dos anys han estat meravellosos, però la vida continua…

PD: Sé que la meva germana petita està enamorada de tu, però no és per això que et deixo. Et demano, sisplau, que no te’n vagis amb ella. Seria molt dur haver-te de veure cada dia.

Hermínia Mas: Estimat, t’he de deixar

enlluernar v. tr. Atreure o captivar algú o alguna cosa per la seva bellesa o la seva gràcia. sisplau Reducció de si us plau, expressió de cortesia per demanar alguna cosa.

traumàtic -a adj. Que produeix un trauma: fet que viu una persona i que altera el seu ànim i la seva ment i l’omple de preocupacions.

» ACTIVITATS

Comprensió lectora

El tema

El tema (idea principal) és l’assumpte més important que es tracta en un text.

1. Indica quina de les afirmacions següents expressa el tema del conte que has llegit:

L’angoixa fruit d’un amor impossible.

La decisió d’una nena de donar per acabada la primera etapa de la seva vida.

La confessió d’un desengany amorós de joventut.

El personatge principal

El personatge principal és el protagonista de la història. Sovint, en la narració hi apareixen altres personatges secundaris que fan avançar la trama.

2. Digues si aquestes afirmacions sobre la protagonista són vertaderes (V) o falses (F). Si són falses, transforma-les en vertaderes.

Es diu Martina.

Viu amb el seu pare, la seva mare i un germà.

La seva àvia té un hort.

Els caps de setmana puja a Camós.

Ha estiuejat a Menorca.

Els seus pares li han donat suport.

El malentès

L’autora vol confondre els lectors fent que hi hagi un malentès: ens fa creure una cosa quan n’és una altra. I ho fa per mitjà del recurs literari de la personificació d’un objecte.

3. Per què ens fa la impressió que la Paula és una noia i no ens adonem que «en realitat» és una nena més petita fins que no arribem al final de la carta? Completa el text amb aquestes paraules. Hi ha tants espais com lletres té la paraula que has d’escriure.

gran • carta • jove • noi • nena persona • noia

No ens n’adonem perquè la Paula s’adreça al destinatari de la com si aquest fos una i perquè el tracta com si fos un molt . I també perquè no s’expressa com una , sinó com una més aviat .

4. Quina és la sorpresa final? A què creus que és deguda? Tria la resposta correcta.

La sorpresa final és que, en comptes d’abandonar el noi, és el noi qui l’abandona a ella; però tot ha estat un somni. La sorpresa final és que, en comptes d’abandonar un noi molt estimat, resulta que el que abandona és el seu estimat xumet. L’autora crea un malentès al llarg del conte en personificar l’objecte, el xumet.

5. Què representa, per a la Paula, la decisió d’abandonar el xumet? Subratlla la resposta correcta:

La decisió d’abandonar el xumet representa la necessitat de la Paula de deixar enrere una mala experiència / la primera etapa de la seva vida.

L’atribució de qualitats

Atribuir qualitats a algú o a alguna cosa vol dir assignar-li característiques bones o positives. El contrari és atribuir-li defectes.

6. Reconstrueix el fragment de la narració que hi ha a continuació en què la Paula reconeix les qualitats del xumet. Fes-ho subratllant la paraula o expressió correcta de cada parella.

En tot aquest temps que hem estat junts / separats, no m’he trobat mai acompanyada / sola. Tu mai / sempre has estat al meu costat. Sobretot en els moments més durs / fàcils. No m’has fallat mai. Fins i tot quan vaig quedar decebuda / em vaig deixar enlluernar per un altre, em vas deixar estar / saber comprendre

7. Encercla les tres qualitats humanes que la Paula atribueix al xumet:

entusiasme • fidelitat • discreció • companyia prudència • comprensió

L’estructura

L’estructura és la manera com està organitzat un text. En les narracions, sol haver-hi un plantejament o inici, un nus o desenvolupament i un desenllaç o conclusió.

8. Digues si aquestes afirmacions pertanyen al plantejament, al nus o al desenllaç:

a) : Descobrim que l’estimat és un xumet.

b) : La Paula explica la relació que té amb el seu estimat.

c) : La Paula declara que vol deixar el seu estimat.

Paraules i expressions

Les fórmules de salutació i comiat

El conte està escrit en forma epistolar; per això la narradora utilitza fórmules pròpies d’una carta, com la salutació, el comiat i la nota final

9. Subratlla les tres fórmules que utilitza la narradora en la seva carta:

Fórmules de salutació

Hola!

Senyor, / Senyora, Benvolgut senyor, / Benvolguda senyora, Estimat…, / Estimada…, Distingit senyor, / Distingida senyora,

Fórmules de comiat

Salutacions cordials, Adeu, / Adeu-siau, Ben atentament, Atentament,

Una abraçada,

Nota final

PS: (post scriptum)

PD: (postdata)

Nota:

Si escrivim una carta a un amic o a un parent, fem servir fórmules poc formals. En canvi, si ho fem a una persona responsable d’un servei públic o privat, utilitzem fórmules més formals.

10. Classifica les fórmules de l’activitat anterior en el lloc corresponent:

Fórmules de salutació

Amic o parent

Servei públic o privat

Fórmules de comiat

Amic o parent Servei públic o privat

Els sinònims de carta

La paraula carta té diversos sinònims; és a dir, paraules de significat equivalent. Ara bé, els sinònims no sempre es poden intercanviar perquè, en general, cada un aporta un matís diferent o bé té un ús específic.

11. Llegeix atentament aquest article d’un diccionari de sinònims i identifica quin concepte correspon a cada definició:

carta f. lletra, epístola, esquela Lletra i epístola pertanyen a un registre molt formal, esp. epístola, que és el nom que es dona a les cartes de caràcter literari. L’esquela és una nota publicada en un diari per comunicar la mort d’una persona.

a) : nota mortuòria o de condol que apareix en alguns diaris.

b) : carta que s’envia a algú en què s’utilitza un llenguatge literari.

La carta és una comunicació escrita adreçada a una persona absent.

12. Anota tres situacions en què no podries fer servir el correu electrònic i hauries d’enviar una carta.

Les comparacions lliures

La Paula, per descriure com són els seus records, utilitza una comparació lliure, això és, una comparació inventada per ella: Els bons records de vegades són com roses oloroses amb tacte de seda.

13. Seguint l’exemple anterior, escriu una comparació lliure a partir d’aquest elements:

Per a la Paula, el xumet és com , que

Les comparacions lexicalitzades

Les comparacions lexicalitzades són grups de paraules que tenen forma de comparació, però que, en realitat, expressen el grau més alt d’una qualitat (més bo que el pa simplement vol dir ‘molt bo, boníssim’).

14. Relaciona els elements següents i forma les comparacions lexicalitzades corresponents. Per exemple: fosc com una gola de llop. fosc • • una patena alt • • una gola de llop net • • com • • una rosa sol • • un sant Pau fresc • • un mussol més pobre • • un dia sense pa més vell • • una sola de sabata més llarg • • que • • un gos amb un os més dur • • l’anar a peu més content • • una rata

15. En grups, repartiu-vos les comparacions de l’activitat anterior. Després, descriviu tres situacions per escrit en què aparegui la comparació corresponent. Finalment, llegiu els textos en veu alta. Per exemple: Vam passar per un carreró molt estret on no hi havia cap fanal que il·luminés el camí. Aquell carreró era fosc com una gola de llop.

17. Agrupa les paraules següents per famílies i classifica-les en la taula:

figa • olivera • tarongerar • oliva • taronja oliverar • poma • figuera • taronger carbassa • pomerar • carbassera • pomera carbasserar • figuerar

4

lèxica + afix + afix

Fruit Arbre o planta Lloc plantat de…

1. figa 2. olivera

Les famílies de paraules

Les paraules que comparteixen la mateixa base lèxica formen una família de paraules. Rosa, roser o roserar formen part de la mateixa família de paraules perquè totes tres comparteixen la mateixa base: ros-. La base lèxica és la part fixa que aporta el significat bàsic, a la qual s’afegeixen diversos afixos (-a, -er, -ar…) per formar les diferents paraules de la família.

16. Els mots roser i roserar, tot i pertànyer a la mateixa família lèxica, signifiquen coses diferents. Relaciona cada mot amb la definició corresponent:

roser • • Lloc plantat de rosers. roserar • • Planta que fa les roses.

pomerar

18. Respon a les preguntes següents amb aquestes paraules de la mateixa família: rosassa, rosella, rosaci, rosadenc.

a) Quins dos adjectius signifiquen ‘de color tirant a rosa’?

b) Quin és el nom de la flor vermella que sol sortir enmig dels camps de cereals?

c) Com es diu el finestral circular, sovint vidrat i de colors, que hi ha en algunes esglésies?

» PREN LA PARAULA

La Lily i el ninot de neu

El curtmetratge animat Lily and the Snowman (‘La Lily i el ninot de neu’) és una obra canadenca que reflexiona sobre els canvis vitals de les persones. La cançó que sona en el curtmetratge, interpretada per Adaline, es titula «Follow you, follow me» (‘Et seguiré, em seguiràs’). En trobareu la lletra sencera en l’espai personal del web www.barcanova.cat , però a continuació us en presentem un fragment:

Follow you, follow me

Stay with me.

My love I hope you’ll always be right here by my side if ever I need you.

Oh my love!

Et seguiré, em seguiràs

Queda’t amb mi.

Amor meu, espero que tu siguis sempre aquí, just al meu costat, per si mai et necessito. Oh, amor meu!

Què hem de fer?

Mireu el curtmetratge i, un cop l’hàgiu vist, organitzeu un col·loqui a classe. Un col·loqui és un intercanvi d’opinions dirigit per un moderador o moderadora que planteja diverses preguntes, dona els torns de paraula i, al final, resumeix els punts de vista principals que els participants han exposat.

Com ho hem de fer?

Aneu a l’espai personal del web www.barcanova.cat i busqueu l’enllaç per mirar el curtmetratge. Un cop l’hàgiu vist, comenteu-lo i intercanvieu opinions a partir d’aquestes qüestions:

a) Pel que fa a l’argument, quines semblances hi ha entre la peça animada i el conte de la lectura? Quines diferències hi trobeu?

b) Creieu que tant el conte com la peça animada tracten el mateix tema? Per què?

c) Al xumet, quin futur podeu imaginar que l’espera? De quina manera aquest futur pot ser similar al del ninot de neu?

» POSA-HO PER ESCRIT

La carta del xumet

Imagineu-vos que el xumet també respon a la Paula per mitjà d’una carta. I és que no pot evitar de comunicar-li els seus sentiments. L’endemà la nena, quan se’n va a dormir, troba, sota el coixí, un sobre que diu «Per a la Paula» i el remitent —oh, sorpresa!— és «El teu estimat xumet». Tot seguit, la Paula obre el sobre i llegeix la carta. Què hi diu?

Què hem de fer?

Individualment o per parelles, escriviu la carta de resposta del xumet adreçada a la Paula. Per ferho, cal que us poseu en el seu lloc i assumiu el seu punt de vista: penseu que es tracta d’un objecte molt especial.

Contingut de la carta

El cos de la carta hauria de desenvolupar aquests aspectes:

• L’agraïment per la sinceritat de la Paula.

• La reacció del xumet, que pot ser de comprensió o d’incomprensió respecte als motius que explica la nena.

• Alguna referència als records de les bones estones o dels moments difícils que han compartit la nena i el xumet.

• Algun comentari sobre l’actitud de les amigues i dels pares de la Paula.

• La resposta definitiva a les peticions de la nena.

Com ho hem de fer?

D’acord amb el contingut de la carta, seguiu aquests passos abans d’escriure:

a) Rellegiu el conte i aneu apuntant les idees que se us acudeixen:

b) Redacteu el text, reviseu-lo i, si cal, modifiqueu-lo:

c) Corregiu el text per adequar-lo a les normes de la llengua.

Trobareu informació sobre com s’ha d’escriure una carta informal i un exemple en l’espai personal del web www.barcanova.cat

» LLENGUA I SOCIETAT

1. La comunicació verbal

1.1. El llenguatge

El llenguatge és la facultat humana que fa possible que puguem expressar tot allò que volem transmetre gràcies als sistemes de signes que hem anat creant. Com que els signes poden ser de naturalesa diversa, cal distingir dos tipus de llenguatge:

• El llenguatge verbal, que és el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat; és a dir, a un referent concret.

• El llenguatge no verbal, que comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics. Aquests signes tant poden ser corporals (els gestos, els moviments del cos, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els gemecs, etc.).

1.2. Els elements de la comunicació

La comunicació és el procés per mitjà del qual un emissor (el qui parla) transmet un missatge a un receptor (el qui escolta). En tot acte de comunicació hi intervenen diversos elements:

Elements

Emissor

Qui envia el missatge.

Canal

Per on s’envia el missatge.

Context

Situació concreta en què té lloc l’acte comunicatiu.

PER SABER-NE MÉS

Els signes naturals són aquells senyals que no han estat creats intencionadament per l’ésser humà (el fum, les empremtes, les petjades, els núvols de tempesta, etc.).

Els signes artificials són els senyals creats per necessitats comunicatives (els senyals de trànsit, els tocs de campana, els signes lingüístics, etc.).

Referent

Allò a què es refereix el missatge.

Codi

Sistema de signes i regles amb què s’elabora el missatge.

Receptor

Qui rep el missatge de l’emissor.

Missatge

Informació que transmet l’emissor al receptor.

» ACTIVITATS

El llenguatge

19. Relaciona cada un dels signes lingüístics següents amb el seu referent en la fotografia. Per exemple: A-5.

21. Les frases fetes fer l’ullet, fer pam i pipa, arrufar el nas i arronsar-se d’espatlles fan referència a gestos i expressions facials. Indica a quina imatge i significat correspon cada una:

1. Desentendre’s.

2. Burlar-se.

3. Manifestar disconformitat.

4. Mostrar complicitat.

Els elements de la comunicació

20. Indica per a cada acció si fas servir el llenguatge verbal (V) o el no verbal (N): Somriure. Recitar un poema. Fer llengotes.

Imitar, amb la veu, una ambulància. Arrufar el front. Taral·lejar una cançó.

Fer el signe de la victòria.

22. Llegeix la situació comunicativa que plantegem a continuació i identifica cada un dels elements de la comunicació que hi intervenen. Després, completa la informació de cada un dels elements de la comunicació.

Un nàufrag albira dins la nit els llums d’un vaixell i, des del seu bot salvavides, llança un SOS (petició urgent d’auxili) al capità de l’embarcació utilitzant l’alfabet Morse (. . . _ _ _ . . .) amb els senyals lluminosos d’una llanterna.

Emissor: un nàufrag

Receptor:

Canal:

Codi: (. . . _ _ _ . . .)

Missatge: (petició urgent d’auxili)

Referent: algú demana

Context: un supervivent d’un , enmig del , demana al d’un vaixell perquè el vinguin a quan és de

1.3. Les funcions del llenguatge

A través del llenguatge, intercanviem informació objectiva. També manifestem diverses necessitats comunicatives. Per exemple:

• Hi ha moments en què necessitem saber si el canal de la comunicació funciona.

• De vegades tenim necessitat d’expressar les nostres emocions.

• Altres vegades volem que el receptor actuï d’una manera determinada.

Segons cada necessitat comunicativa, centrem l’interès en un element de la comunicació (el canal, el missatge, el receptor…), i aquest fet comporta l’existència de diferents funcions del llenguatge:

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

RECORDA

Cal no confondre llengua i parla. La llengua és la suma de signes i regles que han adquirit tots els parlants. En canvi, la parla és l’ús particular i individual que un parlant fa de la llengua.

TIPUS DE FUNCIÓ

Informativa o referencial

Emotiva o expressiva

Imperativa o apel·lativa

L’emissor centra

l’interès en el referent

L’emissor centra

l’interès en el mateix emissor

L’emissor centra

l’interès en el receptor

De contacte o fàtica

Poètica o retòrica

Descriptiva d’un codi o metalingüística

L’emissor centra

l’interès en el canal

L’emissor centra

l’interès en el missatge

L’emissor centra

l’interès en el codi

L’emissor vol transmetre una informació objectiva sobre un fet de la realitat.

L’emissor expressa opinions subjectives o els seus estats d’ànim.

L’emissor pretén que el receptor actuï d’una manera determinada.

L’emissor vol iniciar la comunicació, interromprela, continuar-la o acabar-la: assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el canal.

L’emissor vol modificar la forma del missatge per crear un efecte estètic o enginyós.

L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d’un sistema de signes.

El sol es pon per l’oest. Encara hi ha dues carreteres afectades per esllavissades.

Estic segur que ens en sortirem. Oh, que n’és, de bonic! Quin mal de cap que tinc!

Calla i seu ara mateix!

Omple la gerra d’aigua. No badis i ves amb compte.

Bon dia i bona hora!

Ja n’hi ha prou!

Digues, digues… Adeu-siau!

Sí, sí, t’entenc…

Que em sentiu bé?

Tens la pell mig de sol, mig de lluna.

Cull la palla amb la paella i llença l’ampolla vella.

El verb adonar-se és pronominal.

No s’ha de dir «tinc que fer», sinó «he de fer».

» ACTIVITATS

Les funcions del llenguatge

23. Relaciona les funcions del llenguatge amb les intencions comunicatives i els exemples i completa els buits amb les paraules adequades.

Funció

Informativa o referencial

Emotiva o expressiva

Imperativa o apel·lativa

De contacte o fàtica

Poètica o retòrica

Descriptiva d’un codi o metalingüística

Intenció

L’emissor pretén que el receptor d’una manera determinada.

L’emissor es limita a transmetre objectiva sobre un fet.

L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’ .

L’emissor modifica la forma del missatge per crear un efecte .

L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el d’un sistema de signes.

Exemple

Em fa molta il·lusió tornar a jugar en aquest equip. M’ho estic passant molt bé i soc molt feliç.

Si us surt sang del nas, manteniu el cap recte i pressioneu, amb els dits, els dos orificis nasals durant deu minuts.

Han detingut dos joves que feien una cursa il·legal de cotxes quan intentaven saltar-se un control.

El sistema braille per a persones cegues consisteix en diverses cel·les de sis punts en relleu. La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols.

L’home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí.

L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el . Alça la veu, que no et sento… Ara sí, però només una mica. Hi ha un soroll de fons que… Penjo, eh? Torna’m a trucar. A veure si et sento més bé. Fins ara.

24. Escriu la funció del llenguatge correcta:

a) La paraula gravar s’escriu amb ve baixa.

b) Com m’agrada la tardor!

c) No tinc cobertura. Em sents?

d) Posa un pessic de sal al brou.

e) Demà estrenen la nova pel·lícula de Leonardo DiCaprio

f) Oh, que cansat estic de la meva / covarda, vella, tan salvatge terra,

» GRAMÀTICA

1. Les categories lèxiques

Les paraules es classifiquen en deu classes anomenades categories lèxiques:

LES DEU CATEGORIES LÈXIQUES

1 Nom o substantiu (m. / f.) 6 Verb (v.)

2 Adjectiu (adj.) 7 Adverbi (adv.)

3 Determinant (det.) 8 Preposició (prep.)

4 Quantificador (q.) 9 Conjunció (conj.)

5 Pronom (pron.) 10 Interjecció (interj.)

Per saber a quina categoria pertany cada paraula, ens hem de fixar en aquests tres aspectes:

1. El significat. Per exemple, xumet designa un objecte. En canvi, fer expressa una acció.

2. La forma. Per exemple, xumet té una forma per al singular i una altra per al plural: xumet, xumets. En canvi, fer té un centenar de formes per poder referir-se a la persona, al nombre i al temps: faig, fèiem, fareu, han fet, vas fer…

3. La funció. Per exemple, xumet pot fer la funció de nucli d’un sintagma nominal (SN): el meu estimat xumet. En canvi, les diverses formes de fer fan la funció de nucli d’un sintagma verbal (SV): L’àvia ens feia un pastís amb mores de l’hort. Si combinem paraules de diferents categories, podem construir oracions i comunicar un missatge complet:

I en tot aquest temps mai m’ he trobat sola, eh! 9 8 4 3 1 7 5 6 2 10

Avui el xumet de la Paula li ha escrit

7 3 1 8 3 1 5 6 una commovedora carta de comiat.

3 2 1 8 1

Per parelles, escriviu oracions que continguin el màxim de categories possibles.

» ACTIVITATS

Les categories lèxiques

25. Relaciona cada categoria lèxica amb la seva definició i posa un exemple de cada cas:

Nom •

Adjectiu •

Determinant •

Quantificador •

• Expressa característiques:

• Presenta i especifica els noms:

• Designa persones, animals o coses:

• Expressa accions, processos o estats:

Pronom • • Relaciona paraules o sintagmes:

Verb •

Adverbi •

Preposició •

• Quantifica els noms:

• Expressa sensacions o sentiments:

• Representa o substitueix un nom:

Conjunció • • Indica la manera o el grau:

Interjecció •

• Relaciona oracions:

26. Llegeix aquestes oracions i digues a quina categoria lèxica pertany cada paraula:

a) Ah, són tants els records que em venen al cap!

ah: que:

són: em:

tants: venen:

els: al:

records: cap:

b) Els meus pares sempre han respectat la nostra decisió.

els: han respectat:

meus: la:

pares: nostra:

sempre: decisió:

27. Llegeix aquest fragment d’una entrevista a James Close, director del programa d’economia circular de Londres, i subratlla-hi, d’acord amb el codi de colors indicat, sis noms, sis adjectius i cinc verbs:

noms adjectius verbs

A Londres el 45 % de les emissions contaminants provenen de l’ús de vehicles privats, però podríem reduir-les enormement si compartíssim cotxes elèctrics. I la gent els preferirà perquè són més silenciosos, còmodes i funcionals.

2. Els sintagmes

Un sintagma és una agrupació de paraules amb una estructura interna que exerceixen una funció unitària dins l’oració:

Les oloroses roses ens sedueixen el seu perfum. amb

Els sintagmes tenen una paraula bàsica que fa la funció de nucli. Aquesta funció la poden exercir el nom o el pronom, el verb, l’adjectiu, l’adverbi i la preposició

CLASSIFICACIÓ DELS SINTAGMES CLASSE

Sintagma nominal (SN) Sintagma que té com a nucli un nom una caseta de pescadors

Sintagma verbal (SV) Sintagma que té com a nucli un verb ens punxen amb les espines

Sintagma adjectival (SAdj) Sintagma que té com a nucli un adjectiu força dolorosa

Sintagma adverbial (SAdv) Sintagma que té com a nucli un adverbi molt lentament

Sintagma preposicional (SPrep) Sintagma que té com a nucli una preposició sense tu

Les paraules que acompanyen el nucli d’un sintagma fan la funció d’especificador (la paraula que va davant del nucli) o de complement (la paraula que va darrere del nucli):

una situació difícil especificador nucli complement tantes alegries compartides especificador nucli complement ja viuen sols especificador nucli complement

Un sintagma es pot inserir dins d’un altre per fer-hi la funció de complement:

Un sintagma pot ser format per una sola paraula: Elles sintagma 1 protesten sintagma 2 sempre. sintagma 3 un potet de mel de romaní mel de romaní

» ACTIVITATS

Els sintagmes

28. Subratlla el nucli d’aquests sintagmes i classifica’ls en la taula que hi ha a continuació:

a) hem descobert tantes coses junts

b) tants records bells i dolços

c) molt senzillament

d) durant tot aquest temps

e) molt suaus

SN SV

SAdj

SAdv

SPrep

29. Subratlla el nucli d’aquests conjunts de paraules i, en cada cas, escriu si es tracta d’un sintagma nominal (SN) o d’un sintagma verbal (SV). Fixa’t en l’exemple:

sempre llegeix a la nit

SV

a) els dos companys més simpàtics

b) inauguraran la nova piscina municipal la setmana vinent

c) els nostres secrets més ben guardats

d) han descobert un document del segle xii

e) ahir vam anar al teatre

f) el meu estimat xumet

30. Subratlla el nucli d’aquests conjunts de paraules i, en cada cas, escriu si es tracta d’un sintagma adjectival (SAdj) o d’un sintagma adverbial (SAdv). Fixa’t en l’exemple: molt satisfeta del treball

SAdj

a) molt lluny d’aquí

b) gens satisfets dels resultats

c) molt més tard

d) no gaire amables amb nosaltres

31. Analitza l’estructura dels sintagmes següents seguint el model: tants records vells i dolços especificador nucli complement

a) un pastís de mores

b) aquesta carta tan llarga

c) sempre han respectat la nostra relació

d) potser t’oblidaràs de mi

e) bojament enamorada de tu

f) em venen a la memòria

g) els bons records d’infantesa

h) amb el seu vellut i el seu perfum

i) més suaus o més romàntiques

j) molt lentament

3. Les oracions

L’oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i atribuint-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica:

Els meus pares sempre han respectat la nostra decisió Les espines del roser se’ns claven a la pell.

La meva germana petita està enamorada de tu

La separació serà molt dolorosa

Una oració constitueix una unitat d’entonació; és a dir, una unitat marcada per una corba d’entonació única, normalment sense interrupcions:

Aquests dos anys han estat meravellosos.

L’oració típica té dos elements bàsics: un sintagma nominal que fa la funció de subjecte (SN subjecte) i un sintagma verbal que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s’estableix entre el subjecte i el verb:

Els nens de l’escola es riurien de mi.

SN subjecte SV predicat concordança: 3a persona plural

Quan la situació o el context ho permeten, el subjecte pot ser sobreentès. Aleshores s’anomena subjecte el·líptic:

ø T’he de deixar. ø Hem descobert tantes coses junts! Subjecte SV predicat Subjecte SV predicat el·líptic el·líptic (jo) (nosaltres)

La modalitat de l’oració indica la intenció comunicativa bàsica de la persona que emet el missatge:

• Enunciar (modalitat declarativa): Tinc ganes de ser jo mateixa.

• Preguntar (modalitat interrogativa): Creus que la meva mare m’ha pressionat?

• Ordenar (modalitat imperativa): Imagina’t com es riurien de mi.

• Exclamar (modalitat exclamativa): Hi ha tantes vivències que associaré amb tu!

Fiqueu en una bossa paperets amb el nom de cada una de les modalitats de l’oració. Cada alumne en triarà un i s’haurà d’inventar una oració de la modalitat que li hagi tocat i dir-la en veu alta perquè la resta de la classe l’endevini.

» ACTIVITATS

Les oracions

32. Completa la definició d’oració amb les paraules següents: subjecte, predicat, concordança, entonació, sentit, nombre, persona, SN, SV

Una oració és una unitat amb complet i d’ que consta d’un que fa de i d’un que fa de , units tots dos per la relació de de i .

33. Digues si els enunciats següents són sintagmes nominals (designen alguna cosa, però no li assignen cap acció ni cap estat) o oracions (tenen sentit complet, amb subjecte i predicat):

a) Un pastís de mores de l’hort dolcíssim.

b) Les nenes grans ja no en duen, de xumet.

c) Les vacances en una caseta de pescadors.

d) La separació encara pot ser més dolorosa i traumàtica.

e) Aquests dos anys tan meravellosos al teu costat.

34. Analitza les oracions que hi ha a continuació d’acord amb el model següent:

Els avions supersònics ultrapassen SN subjecte

concordança: 3a persona plural

a) L’aigua del mar cobreix dues terceres parts de la superfície terrestre.

b) L’activitat física millora la qualitat de vida de les persones.

c) El sistema circulatori comprèn el cor i els vasos sanguinis.

35. Forma oracions relacionant cada verb amb la preposició que exigeix i el complement cor responent:

contra

Els joves us hauríeu de rebel·lar • • bicicleta.

La volta de l’edifici recolza • • les injustícies.

Volem anar a París •

• les dues parets laterals.

Les amigues s’han interessat • • la seva situació econòmica.

sobre

» ORTOGRAFIA

1. L’alfabet i l’ordre de les paraules

1.1. L’alfabet

L’alfabet és el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem. L’alfabet català té vint-i-sis lletres:

a a h hac o o v ve (baixa)

b be (alta) i i (i llatina) p pe w ve doble

c ce j jota q cu x ics, xeix

d de k ca r erra y i grega

e e l ela s essa z zeta

f efa m ema t te

g ge n ena u u

Els dígrafs són sons que es representen per mitjà de dues lletres. En la llengua catalana són els següents:

ss tassa ll llapis ix deixar qu raqueta rr carro ny munyir ig mareig gu guineu

També podem considerar dígrafs aquestes combinacions:

tg carruatge tx cotxe tz dotzena tj mitjó ts potser sc ascensor

1.2. L’ordre de les paraules

El diccionari és el recull de les paraules d’una llengua, ordenades alfabèticament, amb l’explicació del seu significat. Per buscar-hi paraules, cal tenir en compte els aspectes següents:

RECORDA

La lletra x s’anomena ics quan es pronuncia amb el so de la x d’exemple [gz] o de complex [ks]. En canvi, s’anomena xeix quan es pronuncia amb el so de la x de xarxa [ ʃ ].

RECORDA

Els dígrafs ll, rr i ss s’anomenen ela doble, erra doble i essa doble, respectivament.

La l·l (ela geminada) l’hem d’escriure amb un punt volat i no pas amb un punt baix o amb un guionet: col·locar i no pas col.locar o col-locar Només escriurem el guionet a fi de ratlla quan calgui separar la primera síl·laba de les altres per qüestió d’espai: col-/locar

La ç (ce trencada) S’inclou dins la lletra c. Seguint l’ordre alfabètic, trobarem marc / març / marca

La l·l (ela geminada)

És considerada com dues eles: l + l. Seguint l’ordre alfabètic, trobarem paller / pàl·lid / pallissa.

El dígraf ll (doble ela) És considerat com dues lletres independents: l + l. Per tant, lloc va abans de local

» ACTIVITATS

L’alfabet

36. Escriu el nom de les lletres següents:

h: w:

k: x:

v: y:

L’ordre de les paraules

37. Ordena alfabèticament les paraules de cada sèrie:

a) canvi, canya, cap, canó

b) palla, pàl·lid, paller, pal

c) pla, placa, plaça, plàcid

d) guia, gota, grua, guany

e) làmina, llac, límit, legal

38. Encercla les paraules que no apareixeran en una pàgina del diccionari que comença amb rosada i acaba en rumb: rusc ruixat rude rosegador rumba rovell rossinyol roser rosa

39. Fes l’índex alfabètic d’un atles amb les poblacions següents: Perpinyà, la Seu d’Urgell, Figueres, Olot, Berga, Girona, Balaguer, Manresa, Lleida, Sabadell, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Reus, Tarragona, Tortosa, Amposta.

Tingues en compte que l’Hospitalet de Llobregat, en l’índex, s’escriurà així: Hospitalet de Llobregat, l’.

DICTAT

Llegeix el text i subratlla les paraules que tenen algun dígraf. Després, escriu el text mentre te’l dicten.

Cent fletxes, com agulles afilades, se’m van clavar a la mà esquerra. També van intentar clavar-me les llances al costat, però no van poder travessar-me la roba de cuir que portava. Vaig decidir estar-me quiet i esperar fins a la nit. Quan van veure que no em movia, van deixar de disparar-me. Vaig sentir un soroll a la meva dreta, vaig girar una mica el cap i vaig veure una tarima d’uns quaranta centímetres d’alt, des d’on un lil·liputenc, que semblava una persona notable, em va dirigir un discurs del qual no vaig entendre res.

Jonathan Swift: Els viatges de Gulliver.

» POSA’T A PROVA

Llegeix aquest text i comprova si l’has entès

Els llibres més petits del món

Et deus preguntar quin sentit té publicar alguna cosa que, pel fet de ser tan petita, costa tant de llegir. Hi ha qui creu que els llibres en miniatura es van inventar per ocultar textos prohibits, o perquè les senyores de l’alta societat els poguessin portar a la bossa de mà o potser, simplement, per aquella bellesa tan especial que tenen les coses diminutes.

Però què és exactament un minillibre? La Societat de Llibres en Miniatura dels Estats Units, que agrupa els col·leccionistes de minillibres des de 1983, considera que un minillibre no pot superar les tres polzades d’alt (7,62 cm) ni les tres polzades d’ample. Tanmateix, en altres països es considera que un minillibre pot arribar a fer quatre polzades (10,16 cm).

És difícil saber quin va ser el primer minillibre de la història. Els experts pensen que podrien ser algunes tauletes sumèries, de només 5 centímetres de llarg, escrites cap a l’any 3500 aC.

Als Països Baixos del segle xvii, un jove impressor va voler donar publicitat al seu negoci publicant un volum tan petit que no era més gros que l’ungla d’un dit. Un rècord que va durar més de dos segles. Fa uns quaranta anys, al Japó, una empresa va produir tres toms de 16 pàgines cada un, però de tan sols 2 x 2 mil·límetres! I a Bakú, la capital de l’Azerbaidjan, hi ha un museu amb més de 6.000 minillibres.

Alguns exemplars han arribat a valdre una fortuna. Per exemple, l’escriptora J. K. Rowling va crear una versió diminuta de Harry Potter i la pedra filosofal (4 x 6 cm) per a una subhasta benèfica, amb dibuixos fets a mà per ella mateixa. Aquest exemplar es va vendre per uns 11.000 euros. Una xifra tremenda per a una cosa tan petita!

José A. Narbona : «Els llibres més petits del món», dins Jot Down Kids (16/7/2019).

1. Quants paràgrafs té el text?

2. Quina afirmació sintetitza millor el tema del text?

Els minillibres serveixen per amagar textos prohibits.

La Societat dels Llibres en Miniatura dels Estats Units estableix les característiques físiques dels minillibres. No se sap amb certesa quin va ser el primer minillibre de la història.

3. En quin ordre apareixen aquestes informacions?

La tradició històrica dels minillibres. El preu que pot arribar a tenir un minillibre.

Les hipòtesis que justificarien la publicació de minillibres.

Les característiques físiques dels minillibres.

4. Escriu un sinònim per a cadascuna d’aquestes paraules subratllades en el text:

a) ocultar:

b) diminut:

c) tom:

5. Indica quin d’aquests grups de paraules constitueix un sintagma nominal: els llibres en miniatura va durar més de dos segles tan petita

6. Quins són els cinc adjectius que hi ha en el primer paràgraf?

petita, prohibits, tant, alta, diminutes petita, prohibits, tant, alta, simplement petita, prohibits, alta, especial, diminutes

7. Enumera l’emissor, el receptor, el canal i el codi en l’oració «Et deus preguntar quin sentit té publicar alguna cosa que, pel fet de ser tan petita, costa tant llegir».

8. Assenyala la sèrie en què les paraules estan ben ordenades alfabèticament:

pàgina, però, petit, primer, polzada, portar, produir, prohibir pàgina, però, petit, polzada, portar, primer, produir, prohibir pàgina, però, petit, portar, polzada, primer, prohibir, produir

9. Localitza, en els dos últims paràgrafs, tres paraules que es pronunciïn amb el so de la x d’examen o de taxi (so de ics) i tres més que es pronunciïn amb el so de la x de xarxa (so de xeix) i escriu-les.

Per escrit

Tria un objecte creat pels humans i explica en quatre paràgrafs, en un full a part, el següent: a) per què es va crear o per a què serveix; b) com és físicament; c) quan es va crear i com ha evolucionat, i d) quin valor econòmic pot tenir.

De viva veu

Presenta l’objecte que has triat. Després, entre tota a la classe, valoreu quins són els objectes més útils i argumenteu la vostra decisió.

U N I T A T 2

LECTURA » Nenes amb trenes

LITERATURA » La literatura i els gèneres literaris

GRAMÀTICA » El nom

ORTOGRAFIA » Els signes de puntuació (I)

Preparem la lectura

1. Llegiu el títol de la lectura i comenteu entre tots de què deu tractar.

2. Expliqueu oralment: a) Quan no enteneu alguna cosa, a qui demaneu que us l’expliqui? b) Quan algú pregunta «I això, per què?», quina mena d’actitud manifesta: indiferència, passivitat, curiositat o tafaneria? c) Quina diferència hi ha entre ser una persona curiosa i ser una persona tafanera (o xafardera)?

3. Per parelles, comenteu el significat d’aquesta frase de l’escriptora i activista nordamericana Eleanor Roosevelt: «Si una mare pogués demanar un regal per al seu nadó, crec que hauria de demanar la curiositat». Després, comenteu en veu alta les vostres conclusions.

enginy m. Habilitat per inventar-se coses.

pressió fiscal f. Part de la riquesa d’un país que l’administració pública recapta per mitjà dels impostos i de les cotitzacions socials.

guerra freda f. Estat de tensió política entre dos o més països sense que s’hagin declarat la guerra.

» LECTURA Nenes amb trenes

«Nenes amb trenes» és un conte que parla d’una nena de sis anys que ja fulleja el diari i no para de preguntar tot allò que no entén. El pare està tan esgotat de buscar respostes a les preguntes de la nena que escriu una carta al director del diari perquè l’ajudi i li demana amb humor una cosa realment insòlita.

Senyor director,

Perdoneu el meu atreviment. Us escric encara que sé que el vostre diari no és pas un consultori. De tota manera, com que el meu problema té origen en el vostre diari, em sembla lògic de plantejar-vos-el.

Tinc vint-i-vuit anys i soc pare d’una nena de sis que duu els cabells pentinats amb dues trenes molt boniques. Aquestes trenes, jo, cada matí cap allà a les vuit, les refaig tan bé com puc.

No és que sigui gaire difícil raspallar els cabells i trenar-los, i tampoc no exigeix força ni enginy, tan sols habilitat i una mica de pràctica.

El problema es troba en el fet que, mentre jo la pentino, la meva filla llegeix el vostre diari.

—Papà! Què vol dir socialdemòcrata?

—…So… Estigue’t quieta, si no vols que et faci mal… Socialdemòcrata, com t’ho diria, és una persona que… té els cabells molt suaus…, una persona que no viu sola i…

—Ja veig que no t’ho saps!

Passa el full i llegeix titulars.

—I què vol dir pressió fiscal?

Jo faig un esforç mental i m’empasso saliva.

—Mira, filla, t’ho explico perquè això ho sé del cert. Et posaré un exemple: suposem que jo et compro una pilota i, en el moment de donarte-la, en trec una mica d’aire. Te la dono bastant desinflada. M’entens?

—Ho entenc i pots comprar-me-la avui mateix. Ja trobaré qui me la pugui inflar.

Continua llegint i jo només he fet mitja trena.

—Hi ha guerres fredes i guerres calentes, oi?

—Hi ha guerres…, diversos tipus de guerres…

—Ja veig que no ho entens. I copyright? Què vol dir copyright?

—És una paraula anglesa.

—Això ja ho sé; però, què significa?

—Visca! Ja en tenim una! Ha quedat molt bé! —dissimulo tot referint-me a la trena.

—És que tampoc no saps què vol dir copyright?

—Sí que ho sé. És un signe de propietat. Tu poses el teu nom a les llibretes perquè tots sapiguem que són teves… Bé, una cosa semblant.

Sospiro i començo la segona trena. Encara li queda mig diari.

—Per què no jugues amb les mans per desentumir els dits? —li proposo.

—Quan acabi de llegir. Has vist algun cop una arma estratègica?

—No, jo no. No m’agraden les armes.

—Què és l’urani enriquit?

—Un senyor que s’ha fet ric en quatre dies —se m’escapa.

—Papà! No diguis mentides i no em facis mal.

—És un mineral. Un mineral que per a unes coses va bé i per a unes altres no tant. És lògic.

Pausa per passar fulls.

—Què són els corrents avantguardistes?

Respiro dues vegades ben profundament per tal de reprendre l’alè i sortir del pas.

—Els avantguardistes són els artistes d’una època que fan coses noves de veritat i que els altres voldrien copiar, però no ho aconsegueixen; i si ho fan, ja no és avantguardisme…

—Què vol dir productes adulterats?

—Però, filla meva…, és que no hi ha res més interessant al diari? Per què no mires les planes d’espectacles?

Adulterats ve d’adults, oi?

—És possible.

Acabo la trena en un tres i no res i em fa la sensació que l’una m’ha quedat més fluixa que l’altra. Potser se li desfarà.

La situació que us he descrit es repeteix cada dia, i cada dia és pitjor, perquè la meva filla no deixa res sense preguntar. Estic traumatitzat.

Un dia que la sessió resultà especialment dura, li vaig proposar que es tallés les trenes. Em contestà si era aquesta la meva forma d’assumir la paternitat.

Senyor director, potser caldria que cada dia els diaris sortissin amb un índex explicatiu… Vaja, crec jo. Comprenc que és una qüestió difícil d’arreglar i que la redacció del diari no en té la culpa. D’altra banda, però, us explico el meu problema perquè moralment em sento obligat a avisar altres pares de nenes amb trenes.

Gràcies.

Maria Dolors Alibés: Contes per a l’hora de les postres (text adaptat).

VOCABULARI

copyright m. Dret de reproducció sobre la propietat intel·lectual d’una obra.

desentumir v. Recuperar la sensibilitat d’una part del cos que estava balba, insensible.

arma estratègica f. Arma que s’utilitza contra la població civil, per destruir ciutats, aeroports, carreteres, etc.

urani enriquit m. Metall radioactiu que es fa servir per produir energia i armes atòmiques.

reprendre l’alè fig. Recobrar les forces.

adulterat -ada adj. Que porta incorporada alguna substància estranya, no natural.

moralment adj. Conforme a les regles morals, d’acord amb uns principis de bon comportament.

» ACTIVITATS

Comprensió lectora

Les cartes al director i el relat

Les cartes al director d’un diari són escrits breus que expressen les opinions dels lectors. Un relat és la relació d’uns fets organitzats en forma de narració.

1. Assenyala la resposta correcta:

a) En quina part del text apareix el relat?

En l’obertura.

En el cos.

En el tancament.

b) On comença pròpiament el relat de la història?

En el primer paràgraf.

En el segon paràgraf.

c) Quin tipus de lletra s’utilitza per remarcar el moment en què el pare de la nena s’adreça al director del diari?

La lletra rodona.

La lletra cursiva.

El comentari del text

Un comentari és l’exposició en què algú explica i interpreta el sentit d’un text, d’una obra, d’un tema o d’un fet.

2. Llegeix el comentari del text de la lectura i completa’l adequadament amb les paraules següents: director, lectors, carta, pare, nenes, adults, narrador, curiosa, curiositat, humor, resposta, realitat

«Nenes amb trenes» és un conte que té forma de . L’emissor d’aquesta carta

(que és, alhora, el del relat) és el d’una nena molt

El destinatari és el del diari

i, de rebot, els , principalment aquells que són pares de curioses.

El tema del conte és la insaciable dels infants i la dificultat dels per donar-hi

L’argument parteix de la , però l’autora l’exagera amb tocs d’ i d’ironia.

Les causes

Quan volem saber les causes (allò per què una cosa és o s’esdevé), fem una pregunta amb l’interrogatiu per què. Quan donem la resposta a aquesta pregunta, usem la conjunció perquè

3. Explica les causes per les quals el pare de la nena es comporta o se sent d’una manera determinada en cada cas:

a) Per què comença la carta demanant disculpes al director del diari?

Li demana disculpes

b) Per què, davant les preguntes de la filla, se sent tan incòmode?

Se sent tan incòmode

c) Al final, per què explica el seu problema al director del diari?

Li explica el seu problema

Paraules i expressions

Termes d’especialitat

Els diccionaris generals sovint indiquen amb abreviatures si una paraula és pròpia del lèxic comú [LC] o bé si és un terme propi d’un àmbit d’especialitat: [BI] biologia [DE] defensa [MU] música [ECT] teoria econòmica [DR] dret [QU] química [PS] psicologia [PO] política

4. Escriu les abreviatures que corresponen a aquests termes d’especialitat de la lectura: a) pressió fiscal b) guerra freda c) copyright d) urani enriquit

5. Busca en el diccionari les definicions dels termes d’especialitat següents referits als gèneres periodístics i copia-les. Aquests termes van seguits de l’abreviatura [CO] ‘comunicació’ en el Diccionari de la llengua catalana (https://dlc.iec.cat/).

a) article d’opinió:

b) reportatge:

c) editorial:

d) crònica:

e) notícia:

6. Per parelles, busqueu exemples dels gèneres periodístics de l’activitat anterior en un diari.

L’antonímia

L’ antonímia és la relació que s’estableix entre dues o més paraules de significat contrari. Així, diem que benèvol i malèvol són paraules antònimes .

7. Llegeix l’article de la paraula sec d’un diccionari de sinònims i antònims. Fixa’t que els antònims van precedits del símbol ↔

sec -a 1 adj. Eixut, ressec, dessecat ↔ humit, mullat, tendre. 2 adj. Tractant-se de sòls o terres: àrid, estèril ↔ fèrtil, feraç. 3 adj. fig. Aspre, adust, brusc, eixut. Referits al caràcter d’una persona ↔ afable, suau 4 adj. fig. Referit a la constitució física: magre, prim, escardalenc, xuclat, secall ↔ gras, obès

Ara escriu els antònims de sec d’acord amb les definicions següents:

a) 1 adj. Que no té gens d’aigua, gens d’humitat.

, ,

b) 2 adj. Desproveït d’humitat i nutrients, sense vegetació.

,

c) 3 adj. fig. Que és poc amable, que diu les coses de mala manera.

,

d) 4 adj. Que és molt prim, que té molt poca carn o poc greix.

,

8. Amb quins adjectius de l’article del diccionari de l’activitat anterior definiries el temperament del pare i de la nena del conte?

Pare:

Nena:

» PREN LA PARAULA

Fem un informatiu

És possible que els telenotícies no us interessin gaire, potser perquè no els acabeu d’entendre o perquè us semblen molt avorrits. Però ben segur que coneixeu l’InfoK, un programa informatiu del canal Super3 que pretén presentar les notícies d’una manera entenedora i amena.

Què és una notícia?

És un text que informa de manera objectiva d’un fet d’actualitat d’interès públic.

Ha de ser breu, clara i impersonal.

Què és un reportatge?

És un text informatiu extens que va acompanyat d’imatges (gràfics, fotografies, filmacions, etc.). Sovint inclou, en forma d’entrevista, l’opinió dels protagonistes, dels testimonis o d’experts.

Què hem de fer?

En grups de cinc, reproduïu oralment un informatiu de l’InfoK, és a dir, poseu-hi la veu, com si fóssiu la persona que el presenta, els reporters i les reporteres que fan les peces o la persona que informa del temps.

Com ho hem de fer?

Cal que seguiu els passos següents:

a) Aneu al lloc web de l’InfoK (www.ccma.cat/tv3/super3/infok/), trieu un dels programes i transcriviu-ne el text.

b) Repartiu-vos les tasques entre els membres del grup. El primer s’encarregarà de la part tècnica, el segon presentarà el programa, el tercer serà la veu dels reporters, el quart donarà veu als protagonistes o testimonis que apareixen en els reportatges i el cinquè farà la previsió del temps.

c) Apreneu-vos el text i imiteu l’entonació, la dicció i el ritme dels periodistes.

d) Projecteu l’informatiu sense veu i sincronitzeu el text que heu preparat amb les imatges.

e) Demaneu la valoració del vostre treball a la resta de grups.

» POSA-HO PER ESCRIT

I si escrivim a la direcció?

Segurament hi ha coses que us agraden del centre on estudieu i d’altres que no. ¿I si traslladeu les vostres opinions sobre el funcionament del centre a la directora o al director?

Us proposem que ho feu per escrit, d’una manera formal, com si es tractés d’una carta al director d’un diari.

Les cartes al director són escrits, individuals o col·lectius, adreçats a la directora o al director d’una institució en què s’expressen opinions, queixes, comentaris o suggeriments sobre qüestions o fets personals o col·lectius. En el cas dels diaris, s’anomenen també cartes dels lectors.

Què hem de fer?

En grups de tres, penseu quines coses del centre on estudieu us agraden tal com funcionen i quines altres creieu que es podrien millorar i anoteu-les:

Com ho hem de fer?

Cal que seguiu els passos següents:

a) Escriviu la vostra opinió en forma de carta al director. Tingueu en compte que una carta d’aquestes característiques ha de tenir les parts següents:

A. ENCAPÇALAMENT

(1) Data

(2) Nom i adreça del signatari (3) Nom i adreça del destinatari

(4) Objecte (eventualment)

(5) Salutació

B. COS

(6) Introducció

(7) Exposició argumentada

(8) Conclusió

C. PEU

(9) Comiat

(10) Signatura

(11) Postdata (eventualment)

b) Introduïu l’escrit en un sobre amb el nom de la persona que és la màxima responsable del centre i amb el vostre com a remitent i dipositeu-lo dins la bústia del vostre centre habilitada per a aquests casos.

c) Obriu la bústia, extraieu-ne les cartes, llegiu-les en veu alta a classe i comenteu-les.

Trobareu informació sobre com s’ha d’escriure una carta formal i un exemple en l’espai personal del web www.barcanova.cat

1. La literatura i els gèneres literaris

1.1. La literatura: l’art de la paraula

La literatura és l’art de dir coses amb un llenguatge estètic Busca la bellesa en les paraules per comunicar fets, sentiments, imatges… amb l’objectiu d’emocionar i agradar. Fixa’t en l’exemple de la dreta.

1.2. La literatura oral tradicional

Les primeres manifestacions literàries van ser orals i es van produir molt abans que s’inventés l’escriptura. Els primers humans cantaven cançons i s’explicaven històries i, per fer més emocionants aquestes activitats, es van servir de l’art de la literatura.

Així van néixer els primers textos literaris no escrits, que s’han conservat en la memòria perquè els pares els han transmès als fills. I amb el temps, s’ha format un ric patrimoni cultural: el de la literatura oral tradicional.

1.3. La literatura escrita

La invenció de l’alfabet va impulsar un nou procediment per a la creació literària: l’escriptura. Així, l’escriptor solitari i reflexiu va anar arraconant l’artista popular que interpretava de viva veu obres pròpies o de la tradició oral. Alhora, la persona solitària i silenciosa amb un llibre a les mans va anar relegant el grup d’oients de l’intèrpret d’obres tradicionals.

LITERATURA ORAL TRADICIONAL

Via oral: obres transmeses oralment d’una generació a l’altra. S’adopten pel seu interès i es diuen de memòria.

Obres anònimes: no en coneixem el nom del creador. El públic ha passat a considerar-les un element més del patrimoni comú.

Text no fixat: qualsevol que hagi sentit el text pot ser un intèrpret i té dret a repetir-lo amb variacions per actualitzar-lo i adaptar-lo al seu auditori.

Els bons records de vegades són com roses oloroses amb tacte de seda, que ens sedueixen amb el seu vellut i el seu perfum, però ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar.

Maria Dolors Alibés: Contes per a l’hora de les postres.

LITERATURA ESCRITA

Via escrita: obres transmeses per escrit. Són textos manuscrits (copiats a mà) o bé impresos amb múltiples còpies.

Obres d’autor, que signa els seus textos escrits per reivindicar-ne l’autoria i donar-se a conèixer.

Text fixat: es publica sense variacions. L’autor pot ferhi petits canvis en edicions posteriors per millorar-ne alguns aspectes.

» ACTIVITATS

La literatura

9. Assenyala l’opció correcta:

a) La literatura és… l’art de representar imatges en moviment.

l’art de produir i combinar sons. l’art basat en l’ús estètic i creatiu del llenguatge.

l’art d’explicar una història il·lustrada amb imatges.

b) Els primers textos literaris eren… textos escrits que la gent llegia i aprenia de memòria.

textos orals que la gent aprenia i transmetia de memòria.

signes o gravats prehistòrics fets a les parets de les coves. cerimònies i danses que la gent feia en les festes rituals.

c) La literatura oral tradicional… normalment és d’un autor conegut. és una obra col·lectiva, creada per diversos autors.

és una obra que es transmet oralment sense variacions.

normalment és anònima, és a dir, d’autor desconegut.

d) La invenció de l’alfabet i, per tant, de l’escriptura va provocar que… les obres literàries fossin més llargues. els lectors aprenguessin les obres de memòria. els autors quedessin en l’anonimat. el text de les obres literàries quedés fixat.

10. Per parelles, llegiu el text següent, que recrea una narració oral dels indis oglales. Després, prepareu un diàleg entre un indi oglala i la roca i representeu-lo.

Al començament del món, quan encara no hi havia gaire gent, el Gran Esperit podia acostar-se a cada indi i donar-li allò que necessitava. Però quan sobre la terra ja hi havia molta gent i no podia escoltar-los a tots, va col·locar a la terra una roca en forma d’home i els va dir: —Hi ha indis per tota la terra, així és que jo ara he de viatjar arreu del món. Si algú de vosaltres necessita ajuda, que vingui aquí i la demani a aquesta roca, que té el poder de comunicar-se amb mi.

Llavors, els oglales es van acostumar a parlar amb aquella roca, i quan escassejaven els bisons o hi havia molta sequera, li demanaven ajuda i la roca resolia els seus problemes.

Eric Phillips: «L’indi que no complia la seva paraula», dins Contes d’arreu del món.

11. El conte de l’activitat anterior continua amb la història de l’indi gandul i mentider del títol, el mal comportament del qual fa que els oglales aprenguin que els favors de la roca cal guanyar-se’ls amb esforç i agraïment. Escriu la continuació del conte tenint en compte aquesta informació.

1.4. Els gèneres literaris

Les obres literàries, segons la seves característiques de forma i contingut, es classifiquen en quatre grans gèneres: la poesia, la narrativa, el teatre i l’assaig.

POESIA

Gènere literari format per poemes, això és, textos escrits en vers que transmeten sentiments, emocions o fets per mitjà d’un llenguatge figurat.

NARRATIVA

TEATRE

Gènere literari escrit en prosa que exposa uns fets reals, imaginaris o fantàstics que són explicats per un narrador.

Gènere literari que exposa un conflicte humà a través dels diàlegs d’uns personatges, amb la finalitat que siguin interpretats per actors i actrius dalt d’un escenari. Antigament s’escrivia en vers i actualment s’escriu en prosa.

ASSAIG

Poesia lírica: expressa sentiments intensos o reflexions profundes.

Poesia èpica: narra una història llegendària o fantàstica d’uns herois excepcionals.

Narrativa curta: exposa una història breu amb un argument i uns personatges senzills.

Narrativa llarga: exposa una història llarga amb un argument i uns personatges complexos.

Tragèdia: hi predomina el to seriós i greu. Planteja un conflicte que desemboca en un desenllaç fatal.

Comèdia: hi predomina l’element graciós i burlesc. Planteja un conflicte que desemboca en un desenllaç feliç.

Drama: hi predomina l’element realista. Planteja un conflicte que desemboca en un desenllaç incert.

Gènere literari escrit en prosa en què l’autor exposa les seves reflexions i opinions sobre un tema amb voluntat de creació literària.

» ACTIVITATS

Els gèneres literaris

12. Indica el gènere literari de cada text i completa’n les definicions amb els fragments adequats:

a) Poesia lírica

• en vers

• aspecte reflexiu o sentimental

b) Poesia èpica

• en vers

• història llegendària o fantàstica d’uns herois

c) Narrativa

• en prosa

• història real o de ficció

d) Tragèdia

• representació teatral

• contingut seriós i desenllaç fatal

e) Comèdia

• representació teatral

• contingut burlesc i desenllaç feliç

f) Assaig

• en prosa

• contingut reflexiu i d’opinió

Aquell vespre encara no feia fred quan la noia va sortir del cafè. Però l’aire era cada cop més tallant, amb una sensació de tardor i de soledat imminent. Alguna cosa inexplicable surava en l’aire.

Kent Haruf

: gènere literari escrit

que explica una .

2

3

El comte de Mataplana en tenia dos cavalls: l’un era blanc com el gebre, l’altre fosc com el pecat.

Malhaja el cavall negre, benhaja el cavall blanc.

Jacint Verdaguer

: gènere literari escrit

que explica la

En el litoral de la Mediterrània, tan pobre, muntanyós, empedreït i sobtat, l’olivar evoca sempre la idea d’un superjardí, d’un parc natural somiat. El cultiu de la vinya produeix un efecte semblant. Aquests cultius es confonen amb la idea mateixa de civilització, són l’essència de la cultura humana.

Josep Pla

: gènere literari escrit de .

Quin groc de llimona verda té el mar el mes de gener! Llisca la nau, i la vela infla l’aire mariner. —Adeu port, rosa i taverna.

Déu em va fer mariner.

: gènere literari escrit en què predomina l’

William Shakespeare 5

6

Julieta : Què és això? Un flascó a la mà del meu amor? Ja ho veig, aquest verí ha estat el seu final. Avar! No m’has deixat ni una gota propícia que m’ajudés a mi?

Et besaré per si en queda una mica en els llavis, com una medecina que m’ajudi a morir.

: gènere literari pensat

per ser interpretat en una de : gènere literari pensat per ser interpretat en una de .

Intendent : Quant en demanes?

Marxant : Cent dòlars, senyor, una quantitat ridícula.

Stuart : Jo n’ofereixo cent cinquanta.

Intendent : Rèptil llefiscós! Gosaràs competir amb mi? Recordaré la teva cara, gos ple de sarna. Dos-cents dòlars!

Josep M. Benet i Jornet

» GRAMÀTICA

1. El nom

1.1. Les propietats del nom

Un nom és una paraula que designa una persona (Liza), un animal (guineu), una planta (romaní), un objecte (diari) o una idea (felicitat).

Els noms són paraules variables en gènere (masculí / femení) i nombre (singular / plural): nen, nena, nens, nenes; trena, trenes.

El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN):

dues llargues trenes

especificador nucli complement

1.2. Les classes de noms

Els noms, d’acord amb allò que designen, s’agrupen en diferents classes:

CLASSES DE NOMS

COMUNS

Designen qualsevol dels elements que formen part d’una mateixa classe: noia, illa, ciutat

CONCRETS

Designen una persona, un animal o una cosa material: pescador, gat, rosa

INDIVIDUALS

En singular designen un sol element: persona, alumne, ovella

COMPTABLES

Designen elements que es poden comptar per unitats: pastís, rosa, setrill. Aquests noms admeten al davant un numeral: dos pastissos, tres roses, un setrill.

PROPIS

Designen un element únic, diferent de la resta d’elements de la mateixa classe, ja siguin noms de persona o antropònims (Paula) o noms de lloc o topònims (Menorca, Maó).

ABSTRACTES

Designen realitats no materials com ara conceptes, qualitats o estats: veritat, valentia, calma

COL·LECTIUS

En singular designen un conjunt o una col·lecció d’elements: gent, alumnat, ramat

NO COMPTABLES

Designen elements que no es poden comptar per unitats: farina, olor, oli. Aquests noms admeten al davant quantitatius (poca farina, molta farina) i noms quantificadors o de mesura (un quilo de sal, un raig d’oli).

» ACTIVITATS

Les propietats del nom

13. Encercla els set noms que hi ha en aquest text:

Tinc vint-i-vuit anys i soc pare d’una nena de sis que duu els cabells pentinats amb dues trenes.

Quan la pentino, llegeix el diari i no para de fer preguntes.

14. Ordena els elements d’aquests sintagmes nominals. Després, indica quina paraula fa de nucli del sintagma, quina paraula fa d’especificador i quina paraula o quin sintagma fa de complement. Per exemple:

Les classes de noms

15. Contesta aquestes preguntes:

a) Com es diuen (nom i cognoms) els teus avis materns?

b) A quina població vius? A quin barri?

c) Quin és el nom de la plaça o del parc que hi ha més a prop de casa teva?

d) Com s’anomenen els centres on has estudiat fins ara?

16. Escriu els noms abstractes que es poden formar a partir de les qualitats destacades:

especificador nucli complement

a) molt suaus / cabells / uns

( ) ( ) ( )

b) esforç / un gran / mental

( ) ( ) ( )

c) una / anglesa / paraula

( ) ( ) ( )

d) amb trenes / les / nenes

( ) ( ) ( )

e) bastant desinflada / pilota / una

( ) ( ) ( )

a) M’estimo més ser-te sincera. Per mi la és primordial.

b) Ara em sento més feliç i ets tu qui m’ha

donat aquesta

c) T’estaré sempre agraïda. Et mereixes el meu

d) La meva germana està enamorada de tu. El seu és ben manifest.

17. Escriu els noms següents en la taula segons que siguin individuals o col·lectius: ovella, alumnat, ramat, orquestra, abella, músic, eixam, alumne una de sis anys nena

Noms individuals Noms col·lectius

1.3.

Les marques de gènere i de nombre

La gran majoria dels noms tenen un gènere assignat. La forma de l’article és la marca que indica si un nom és de gènere masculí (m.) o de gènere femení (f.):

un costum (m.) els senyals (m.) una dent (f.) les postres (f.)

Els noms que designen persones o animals solen variar de forma amb les marques de gènere (masculí / femení) i de nombre (singular / plural). Aquestes marques s’anomenen morfemes flexius.

MASCULÍ SINGULAR FEMENÍ SINGULAR

MASCULÍ PLURAL FEMENÍ PLURAL

nebot amic neboda amiga nebots amics nebodes amigues germà lleó germana lleona germans lleons germanes lleones

mestre mestra mestres mestres pallasso pallassa pallassos pallasses alcalde alcaldessa alcaldes alcaldesses gall gallina galls gallines abellot abella abellots abelles psicòleg psicòloga psicòlegs psicòlogues actor actriu actors actrius

RECORDA

El femení d’algunes professions admet dues formes: la metgessa o la metge, la poeta o la poetessa, l’alcaldessa o l’alcalde, la jutgessa o la jutge

Hi ha un conjunt reduït de noms que adopten paraules diferents per expressar el gènere:

PERSONES

ANIMALS

MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ l’amo la mestressa l’ase o el ruc la somera l’oncle la tia el cavall l’euga el padrastre la madrastra el boc la cabra el gendre la jove o la nora el porc la truja

Cal estar atents als senyals de trànsit.

RECORDA

Alguns noms d’animals tenen només una forma. Aleshores, per distingir-ne el sexe, s’utilitza l’aposició dels mots mascle o femella: una balena mascle / una balena femella.

» ACTIVITATS

Les marques de gènere i de nombre

18. Escriu els articles el, la, un o una davant dels noms tenint en compte el gènere indicat amb l’abreviatura corresponent:

a) No m’he fixat en senyal (m.) de circulació.

b) Aquesta flor fa olor (f.) molt dolça.

c) Tinc dubte (m.): que saps si caduca lleixiu (m.)?

d) M’agrada molt xocolata (f.) desfeta.

e) A mi calor (f.) em mata. En canvi, fred (m.) em revifa.

f) Aquest any vull saldar deute (m.) i cancel·lar compte (m.) del banc.

g) allau (f.) va colgar les cases de vall (f.).

h) Pots mirar a tothom amb front (m.) ben alt.

i) suor (f.) ajuda a regular la temperatura del cos.

19. Completa la taula següent amb les formes corresponents dels noms tenint en compte el gènere i el nombre:

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural llop

esclava cosins monges

jutge

heroïna emperadors arqueòlogues

20. Substitueix les expressions destacades en cursiva pel nom corresponent. Per exemple: La femella del bou pastura pel prat; la vaca pastura pel prat.

a) La femella del porc està a punt de garrinar; la està a punt de garrinar.

b) El mascle de la cabra pot ser molt agressiu; el pot ser molt agressiu.

c) La femella de l’ase no vol sortir de l’estable; la no vol sortir de l’estable.

d) El mascle de l’euga s’ha fet mal en una pota; el s’ha fet mal en una pota.

e) La femella de la zebra ha fugit al galop; la ha fugit al galop

1.4. Els noms invariables

Hi ha noms referits a persones que són invariables pel que fa al gènere, és a dir, que tenen la mateixa forma en masculí i en femení:

MASCULÍ FEMENÍ

el cantant el periodista el captaire la cantant la periodista la captaire

MASCULÍ FEMENÍ

el conserge el pilot el gimnasta la conserge la pilot la gimnasta

Hi ha uns quants noms que són invariables pel que fa al nombre, és a dir, que tenen la mateixa forma en singular i en plural:

SINGULAR PLURAL el llapis el focus el globus els llapis els focus els globus

SINGULAR PLURAL el tipus el dilluns el temps els tipus els dilluns els temps

1.5. Noms iguals però amb gènere i significat diferents

Alguns noms són formalment iguals, però tenen significats diferents segons que siguin masculins o femenins:

MASCULÍ

FEMENÍ

un clau (‘tija de ferro’) una clau (‘peça que activa un pany’) el pols (‘batec del cor’) la pols (‘partícules diminutes’) el son (‘acte de dormir’) la son (‘ganes de dormir’)

PER SABER-NE MÉS

La forma femenina d’uns quants noms designa un objecte semblant, però de mida superior:

una plata de fruita

un plat de puré

PER SABER-NE MÉS

Hi ha uns quants noms referits a persones acabats en -ent que són variables: client, clienta; president, presidenta; dependent, dependenta; aprenent, aprenenta… Però també n’hi ha uns altres que són invariables: un/una agent, un/una docent, un/una adolescent, un/una vident, un/una dirigent...

També pot designar un ús diferenciat:

una gerra d’aigua

un gerro de flors

» ACTIVITATS

Els noms invariables

21. Completa aquestes oracions amb la forma femenina dels noms referits a persones:

a) A la perfumeria necessiten un dependent o una

b) L’empresa on treballo vol contractar un comptable o una .

c) L’hotel on vam fer nit busca un recepcionista o una

d) L’Ajuntament necessita un cap de premsa o una de premsa.

e) Necessitem un tresorer o una perquè administri els diners.

f) Hauríem de consultar un informàtic o una .

g) Per Sant Jordi convidarem un poeta o una (o una ).

22. Subratlla l’opció del singular o del plural segons correspongui:

a) Em tallo les ungles amb una tisora / amb unes tisores.

b) M’he oblidat d’agafar el paraigua / el paraigües

c) Vaig a llençar l’escombraria / les escombraries.

d) Aquest any passarem el Nadal / els Nadals a casa dels avis.

e) Em vull comprar un texà / uns texans

Noms iguals però amb gènere i significat diferents

23. Assenyala la resposta correcta:

a) Amb què obres la porta?

Amb un clau. Amb una clau.

b) Quan un entrenador ordena una jugada, què fa?

Dona un ordre. Dona una ordre.

c) Quan hi ha molta humitat, què rellisca?

El terra. La terra.

d) Els futuròlegs catastrofistes, què anuncien?

El fi del món. La fi del món.

e) El conducte que recull l’aigua de la teulada, què és?

Un canal. Una canal.

f) On posaries un ram de flors?

En un gerro. En una gerra.

24. Tria la forma adequada en cada cas:

a) el llum / la llum

El preu de s’ha apujat. Encén del passadís.

b) l’hort / l’horta

A de València hi ha molts tarongerars.

L’avi ens porta verdures de

c) un son / una son

Aquest noi té tranquil.

Avui té que no s’hi veu.

d) els fulls / les fulles

El vent s’enduu dels arbres.

Vigila, que el vent s’enduu . que has deixat damunt la taula.

e) el pols / la pols

Quan el cor batega més ràpid, s’accelera.

El vent aixeca del camí.

» ORTOGRAFIA

1. Els signes de puntuació (I)

Els signes de puntuació són les marques ortogràfiques que s’utilitzen per organitzar i fer comprensible el contingut d’un escrit.

Aquests signes gràfics tenen tres funcions:

1. Distribuir i relacionar les unitats d’un text (paràgrafs, frases, oracions).

2. Marcar-ne els límits.

3. Assenyalar l’entonació aproximada que tindria el text si es digués oralment.

Anunci del tema: Títol

Desenvolupament del tema: Paràgraf 1 (l’origen de la salutació)

Paràgraf 2 (formes de salutació a l’antiguitat)

Paràgraf 3 (formes de salutació a l’edat mitjana i a l’edat moderna)

La salutació a l’antigor

No se sap amb exactitud quan va néixer la salutació.// Al principi,/ va ser una manifestació tàcita de no-agressió:// una mà estesa,/ oberta,/ demostrava que no es portaven armes.//

Els egipcis se saludaven inclinant el cos i abaixant una mà fins als genolls en senyal de respecte;// els jueus,/ amb una inclinació de cap i una abraçada;// els grecs i els romans feien una encaixada,/ i aquests últims també alçaven el braç amb el palmell estès.//

A l’edat mitjana,/ l’etiqueta va imposar que l’home es descobrís el cap com a mostra de respecte;// al segle xvii es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames,/ les inclinacions i les reverències.//

Signes de puntuació

Pausa llarga // Separa les oracions completes, separa les parts d’un text i n’indica el final.

Pausa mitjana // Separa oracions que mantenen una estreta relació entre si.

Pausa breu / Separa segments dins l’oració.

» ACTIVITATS

Els signes de puntuació

25. Després de llegir el text que porta per títol La salutació a l’antigor i l’explicació sobre els tres tipus de pausa, completa les frases següents:

a) La pausa es representa amb el punt i coma i amb els .

b) La pausa llarga es representa amb el

c) La pausa es representa amb la coma.

26. Copia el text següent i divideix-lo en tres paràgrafs, d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) el funcionament de l’iris; c) les propietats de l’iris dels felins. Marca-hi també les pauses breus (amb /), les pauses mitjanes (amb //) i les pauses llargues (amb //).

Per què els gats hi veuen de nit?

L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la, que fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. L’iris dels gats s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror.

27. En el text següent hem suprimit els punts i la lletra majúscula dels mots que hi ha al darrere. Copia’l i puntua’l adequadament.

L’aigua lliure d’impureses i accessible per a tothom és una part essencial del món en què volem viure hi ha prou aigua dolça al planeta per aconseguir aquest somni l’escassetat de recursos hídrics, la mala qualitat de l’aigua i el sanejament inadequat influeixen negativament en la seguretat alimentària, les opcions de mitjans de subsistència i les oportunitats d’educació per a les famílies pobres en tot el món la sequera afecta alguns dels països més pobres del món i intensifica la fam i la desnutrició per al 2050, almenys una de cada quatre persones probablement viurà en un país amb escassetat crònica i reiterada d’aigua dolça.

1.1. Signes que marquen pauses llargues i mitjanes

SIGNES FUNCIONS TEXTUALS

. El punt final marca l’acabament d’un text.

El punt i a part marca el final dels paràgrafs d’un text.

El punt i seguit marca l’acabament d’una oració que no està enllaçada amb cap altra.

L’interrogant (o signe d’interrogació) marca l’entonació especial de les frases interrogatives.

L’admiració (o signe d’exclamació) marca l’entonació especial de les frases exclamatives.

Els punts suspensius marquen:

a) Que una frase no està acabada.

b) Que una enumeració no queda tancada.

; El punt i coma marca:

a) La separació de dues frases que presenten una relació de proximitat.

b) La separació de sèries llargues i complexes (davant de la conjunció i s’escriu una coma).

: Els dos punts marquen:

a) La separació de dues frases que presenten una relació de proximitat (la segona subordinada a la primera).

b) La introducció d’una enumeració o un exemple.

c) La introducció de les paraules d’una altra persona.

ASPECTES GRÀFICS I EXEMPLES

No s’utilitza el punt al final d’un títol o subtítol: La salutació a l’antigor

Al principi de la ratlla següent s’hi deixa un queixal en blanc de tres o quatre espais (sagnat) i la primera lletra s’escriu amb majúscula

La primera lletra del mot que hi ha al darrere del punt i seguit s’escriu amb majúscula: No se sap quan va néixer la salutació.

Al principi, va ser una manifestació tàcita de no-agressió.

La lletra que va a continuació s’escriu amb majúscula, ja que l’interrogant marca el límit de la frase: Per què la població d’abelles disminueix? Que potser és el canvi climàtic?

Normalment s’escriu al final de la frase, i la lletra que va a continuació s’escriu amb majúscula: Ui, quina meravella!

Quin mar més blau!

– La inicial de la paraula que va a continuació dels punts suspensius normalment s’escriu amb majúscula:

a) Un sisme pot ensorrar edificis, pot fer caure ponts, pot doblegar vies… La seva violència pot causar grans danys.

– En les enumeracions podem utilitzar l’abreviatura etc en comptes de punts suspensius: b) Llegint la Ilíada coneixeràs Odisseu, Aquil·les, Hèctor, Helena, etc

La inicial de la paraula que va a continuació del punt i coma s’escriu amb minúscula:

a) A l’edat mitjana, l’home es descobria el cap com a mostra de respecte; al segle xvii, es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames.

b) Van llegir una oda, que és un poema de to elevat i noble; una elegia, que és un poema trist, que expressa dolor per la mort d’una persona, i una sàtira, que és un poema que ridiculitza comportaments de la gent.

– La inicial de la paraula que va a continuació dels dos punts s’escriu amb minúscula:

a) La salutació va ser una manifestació tàcita de no-agressió: una mà estesa demostrava que no es portaven armes.

b) Hi ha tres tipus d’ones sísmiques: les ones P (primàries), les ones S (secundàries) i les ones superficials.

– Les paraules d’una altra persona s’escriuen amb majúscula inicial i van entre cometes:

c) Pascal es preguntava: «Si tingués un mal de queixal terrible i el pogués transferir, ho faria o no ho faria?»

» ACTIVITATS

Pauses llargues i mitjanes

28. Copia aquest text i puntua’l de manera adequada. Tingues en compte que s’hi han suprimit els signes següents:

– Un cop, el signe dels dos punts (que introdueix una enumeració).

– Quatre cops, el signe del punt i coma (que separa els elements d’una sèrie complexa).

– Un cop, els punts suspensius (que indiquen que la sèrie no queda tancada, és a dir, que podria ser més llarga).

El gènere de la novel·la presenta diversos subgèneres la novel·la de cavalleries, que relata les aventures dels cavallers medievals la novel·la gòtica, que narra històries misterioses i de terror la novel·la negra, que mostra l’actuació dels delinqüents i els ambients més baixos de la societat la novel·la rosa, que se centra en les relacions sentimentals dels personatges la novel·la històrica, que pretén reflectir la vida d’una època determinada

29. Copia els exemples i puntua’ls d’acord amb les explicacions:

a) El punt i coma també marca la separació de dues oracions que presenten una relació de proximitat.

Exemple: A la coral s’hi han apuntat més noies que nois a l’equip de bàsquet, en canvi, s’hi han apuntat més nois que noies.

b) Els dos punts també introdueixen les paraules que algú diu.

Exemple: Em miro la mà i em faig una pregunta que només un nen faria «De què és feta?»

DICTAT

Fixa’t bé en els signes de puntuació i escriu el text en un full a part mentre te’l dicten.

Quan mirem els vegetals que hi ha al bosc, ens sembla una imatge pacífica i tranquil·la, però la realitat és que les plantes estan competint entre elles en una lluita ferotge per l’existència. Es prenen la llum, l’aigua o les sals minerals; s’intenten ofegar físicament, envoltant amb els troncs o les arrels les plantes més febles, i fins i tot s’envien verins, en una lluita similar a la que tenen els animals. L’única cosa que passa és que el combat té lloc a un ritme tan lent que ens passa desapercebut.

Daniel Closa : Blocs de ciència.

» POSA’T A PROVA

Llegeix aquest text i comprova si l’has entès

El

sistema braille

Les persones cegues llegeixen amb els dits, i ho fan gràcies al sistema braille, un codi tàctil que ja forma part de la nostra vida quotidiana. Si t’hi fixes, veuràs que el pots trobar en moltes capses de medicaments, als dispensadors de bitllets de metro o als ascensors.

El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet en què cada caràcter està representat per un caixetí de sis punts col·locats en forma de rectangle de tres files i dues columnes. En cada caixetí hi ha d’haver una combinació determinada de punts en relleu, cosa que permet identificar el caràcter representat. Les 64 combinacions possibles permeten escriure totes les lletres (majúscules i minúscules), les vocals accentuades, els signes de puntuació, els números i els signes matemàtics. Fins i tot s’hi pot escriure música i fer-hi programació informàtica.

Per escriure amb el sistema braille es fa servir un punxó i una reixeta, a través de la qual és possible donar relleu als punts de cada caixetí. Però les persones cegues també poden fer servir les noves tecnologies i adaptar dispositius als ordinadors, els mòbils o les tauletes. Fins i tot hi ha impressores que permeten imprimir textos convencionals en format braille. Per llegir un text en braille, s’han d’interpretar els punts amb el tacte, passant-hi pel damunt el capciró dels dits.

L’inventor del sistema braille va ser un educador francès del segle xix que es deia Louis Braille (1806-1852). Braille va quedar cec quan tenia tres anys a causa d’un accident que va patir

mentre jugava al taller del seu pare. Va aprendre a llegir a l’Institut Nacional de Joves Cecs de París palpant les lletres impreses en relleu. Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic. Per això es va proposar crear-ne un de nou que fos més àgil i eficaç. Per fer-ho, es va inspirar en un sistema que un general de l’exèrcit francès havia ideat per comunicar-se de nit, però Braille el va perfeccionar i el va adaptar a les necessitats de les persones cegues.

L’any 1837 Braille va publicar la versió definitiva del seu sistema d’escriptura, que s’ha mantingut fins ara sense canvis significatius. Va morir de tuberculosi quan tenia quaranta-sis anys. En complir-se el centenari de la seva mort, el 1952, les seves restes es van traslladar al Panteó d’Homes Il·lustres de França.

David paloma :

Personatges convertits en paraules (text adaptat).

1. En quin ordre apareixen aquestes informacions?

El sistema braille representa cada caràcter en un caixetí amb una combinació de punts en relleu.

Braille s’inspirà en un sistema que un general feia servir per comunicar-se de nit. Les persones cegues llegeixen gràcies al sistema braille.

El braille s’escriu amb un punxó i es llegeix amb el capciró dels dits.

2. Quin és l’objectiu de l’autor del text?

Divulgar uns coneixements. Informar d’uns fets.

Argumentar unes opinions.

3. Quina d’aquestes afirmacions no apareix en el text?

Actualment ja hi ha impressores per al sistema braille.

El braille actual és força diferent del sistema creat per Louis Braille.

El sistema braille permet escriure música.

4. Com era l’escriptura per a persones cegues que practicava l’Institut Nacional de Joves Cecs de París on va estudiar Louis Braille?

Cada caràcter era representat per un conjunt de punts escrits en relleu.

Cada caràcter s’escrivia amb un combinat de punts i ratlles.

Cada lletra s’escrivia en relleu mantenint la seva forma habitual.

5. De quina manera l’estat francès va voler honorar Braille en el centenari de la seva mort?

6. Quins són, respectivament, els antònims de cec, avorrit, àgil, present, universal? vident, distret, pesat, assistent, particular invident, divertit, pesat, absent, general vident, distret, feixuc, absent, particular

7. Per què el mot braille està escrit de vegades amb majúscula i unes altres, amb minúscula?

8. Subratlla els noms d’aquesta oració: «El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet».

9. Quina és l’opció que defineix de quin tipus és el nom capsa? abstracte, individual concret, col·lectiu concret, individual

10. Quin signe de puntuació és l’adequat? «Braille va aprendre a llegir palpant les lletres impreses en relleu Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic.»

els punts suspensius el punt i coma el punt i seguit els dos punts

Per escrit

Com creus que deu ser per a una persona cega caminar pel carrer? Explica-ho en primera persona en un full a part.

De viva veu

Formeu grups de quatre i expliqueu davant la classe com funciona un codi de signes com el llenguatge de les persones sordmudes o el Morse.