Aquest projecte editorial de l’àmbit lingüístic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Xavier Hernàndez
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica i maquetació: Gemma Vadillo
Aquesta guia d'aula correspon als continguts del dossier de Llengua catalana 4 (Programa Dolors Monserdà), de Josep Rosell i Lluís Homs.
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA
UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL
Competències
» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
Desenvolupament de les
E PROJ TEC EL DE LLENGUA A ALANA T c
» PRESENTACIÓ
» PRESENTACIÓ
El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat
Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Educació Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions
Llengua a alana t c
ESO
DOSSIER LLICÈNCIAINCLOUDIGITAL
Programa
Dolors Monserdà
El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels apartats següents:
• La temporització orientativa del contingut del llibre
• Una proposta de programació didàctica de cada unitat
• Els continguts clau de cada unitat .
• Les solucions de totes les activitats .
• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( )
• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ) .
• La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, )
1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana literatura de 4t d’ESO.
Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació una posterior posada en comú a l’aula.
CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant després de la lectura o de la seqüència audiovisual. CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits audiovisuals: l’escriptura la creació audiovisual com a procés.
formals no formals, planificats no planificats. CC9. Períodes literaris estètics significatius de les literatures catalana universal. CC10. Autors contextos sociohistòrics de les literatures catalana universal. CC11.
Solucionari
Pàgina 10 LECTURA 1. explicatiu.
2. Una aproximació als mites: el mite de Prometeu.
3. És un benefactor de la humanitat. És un rebel, no té por de desafiar els déus.
4. Progrés tècnic: capacitat de fabricar eines que van permetre treballar millor els conreus, construir habitatges de més qualitat aprendre a menjar més bé. Progrés intel·lectual: capacitat de fer-se preguntes de respondre-les a partir de l’observació, els estudis les comprovacions.
5. El pensament mític va donar respostes imaginatives a preguntes transcendentals com ara l’origen de l’univers o el sentit de l’existència humana. El mite de Prometeu simbolitza el naixement de la intel·ligència humana la superioritat dels humans respecte a qualsevol altra espècie.
Alguns mites constitueixen una mena de codi universal de bon comportament humà esdevenen exemples o models a imitar.
Els mites són el resultat d’una llarga tradició que es va transmetre oralment de generació en generació durant segles.
6. El pensament mític, que es fonamenta en la imaginació, la màgia la superstició, el pensament racional, que es basa en criteris racionals lògics, estudis i comprovacions.
7. Perquè tenen tots els ingredients d’una sèrie de televisió d’èxit: acció trepidant, amor guerra, sang amistat, morts naixements gloriosos, tafaneries dels déus. Són històries humanes plenes de sentiments, emocions i aventures. 8. mite m Narració meravellosa situada fora del temps històric protagonitzada per personatges de caràcter diví o heroic que expressa, d’una manera simbòlica un concepte religiós, filosòfic o social Pàgina 11 9. pinzellades 10. a) cosmos b) cosmos c) caos d) caos
c) Amb els parents.
d) Amb un arbre arrencat d’on va fer arrels.
e) Pateix enyorança.
16. a) Romanticisme
b) Neoclassicisme
c) Realisme
Pàgina 15
17. a) Estàtua gegant.
b) Catalunya.
c) A la muntanya de Montserrat.
d) L’alegria i l’amor.
18. a) El reconeixement i l’accés a les capes altes de la societat.
b) Que essent pobre se sent alliberat.
c) La seva creixent generositat amb els necessitats
va fer que s’endeutés. Tot plegat, li va tancar les portes de les capes altes de la societat.
d) alegria.
Pàgina 17
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» UNITAT 1
Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió comprensió lectora COMPETÈNCIES CRITERIS INDICADORS CONTINGUTS
C1. Obtenir
interpretar valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació acadèmics per comprendre’ls.
C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura el seu format, interpretarne els trets lèxics morfosintàctics per comprendre’l.
1. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar diferents estratègies de comprensió lectora per a la lectura de textos de gènere explicatiu, narratiu literari.
2. L’alumne ha de ser capaç de llegir, comprendre, interpretar i valorar textos escrits propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l’actitud del parlant i valorant alguns aspectes de la seva forma el seu contingut.
4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i multimèdia, i per a la revisió progressivament autònoma dels textos propis aliens.
UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
19. a) L’amor que sent per en Manelic. b) És un amor possessiu; en Sebastià veu la Marta com si fos de la seva propietat.
20. a) Era miserable misteriosa alhora. Se’l compara amb un talp.
b) L’amenaça d’una persecució rabiosa, d’un estigma amb què li escopia a la cara tot un poble.
Pàgina 19 LLENGUA I SOCIETAT
21. dialectes geogràfics ➔ geolectes ➔ Varietats de la llengua segons l’espai geogràfic. dialectes temporals ➔ cronolectes ➔ Varietats de la llengua segons les etapes històriques i els grups generacionals. dialectes socials ➔ sociolectes ➔ Varietats de la llengua segons els grups socials professionals.
22. a) dialecte geogràfic b) dialecte social d) dialecte generacional
23. F / V / F / V / F / V
24. Dialecte temporal. Quan Fèlix es va haver acomiadat del filòsof, ell anava per una vall plena d’arbres i de fonts. A la sortida de la vall, va trobar dos homes amb unes grans barbes els cabells molt llargs, que anaven vestits pobrament. Fèlix va saludar aquells dos homes, ells van saludar Fèlix. —Bons senyors —va dir Fèlix—, vosaltres, d’on veniu? De quin orde sou? Ja que, segons les vostres vestimentes, sembla que sou d’algun orde. Pàgina 21
25. Per als parlants dels dialectes orientals perquè, com que confonen la a la e àtones en una vocal neutra la o i la u àtones en el so de [u] àtona, aquesta norma els ajuda a saber quina vocal han d’escriure en cada cas.
26. Del dialecte nord-occidental ja que utilitza l’article masculí lo
1.1. Comprèn el contingut d’un text explicatiu. 1.2. Sap respondre preguntes a partir de la lectura d’un text poètic. 1.3. Resol qüestions relacionades amb passatges determinats d’un text narratiu.
2.1. Reconeix un text explicatiu.
2.2. Reconeix els diversos moviments culturals que predominaven durant la Renaixença a partir de la seva definició.
- El text explicatiu: el pròleg.
- El moviment de la Renaixença. - Jacint Verdaguer, el poeta romàntic. - Les varietats dialectals de la llengua.
- El text explicatiu: el pròleg. - El moviment de la Renaixença.
Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat . Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:
• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat .
• Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA .
• Activitats de reforç
• Rúbriques i dianes d’avaluació
4 ESO Llengua a alana t c D’AULA GUIA
Programa Dolors Monserdà
Utilitzo pocs connectors tendeixo a escriure oracions simples. Tinc dificultats per utilitzar connectors només escric oracions simples. 10 %
4. Aplicació de la normativa ortogràfica
vídeo
vendre i
fotografia digi-
milions
tenir reproduir
dòlars. Es tracta d’un nou fenomen que ha esclatat darrerament arran de la venda milionària d’una obra d’art d’un artista virtual, Beeple, que l’ha convertit en el tercer artista viu més cotitzat del món. És Everydays: The first 5000 days, que s’ha venut per 69 milions d’euros. Això va passar el passat 11 de març de 2021 i la venda es va fer a través de la casa de subhastes Christies. Aquesta venda ha estat un punt d’inflexió perquè
ha servit per obrir les portes a tots els artistes digitals perquè puguin vendre la seva obra.
d’aquella
A través de la tecnologia blockchain i el sistema dels NFT’s (non-fungible token). Un token és la representació digital d’una cosa que existeix al món real. «Aquest fenomen té a veure amb un estat mental diferent del que hi havia fins ara en el món de l’art», afirma el consultor d’art Llucià Homs, que ha explicat al Via Lliure que la cultura dels NFT’s la venda d’obres d’art digital ha vingut per
I
AVALUACIÓ CURRICULAR LLENGUA CATALANA 4t ESO Nom _______________________________ Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ UNITAT 3 OPCIÓ A Activitat 1 – Dimensió literària Respon a les preguntes següents: a) Quins ideals va implantar l Escola Mallorquina a les illes Balears?
b)_________________________________________________________________ Quins models i quins autors va seguir aquesta escola?
c)_________________________________________________________________ En què es projecten les vivències els sentiments personals dels poetes d aquesta escola?
_________________________________________________________________ Activitat 2 – Dimensió comprensió lectora i dimensió literària Llegeix aquesta estrofa i digues a quin poema pertany i qui és l autor del poema: Mon cor estima un arbre! Més vell que l olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
Les competències
Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme
L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències . La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic
Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO
Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts
Les rúbriques
Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin
Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació) .
Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge . A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar
Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió . En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat .
Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100
Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’ aprenent , un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 % Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència .
Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri . El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100 . També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat
Dimensió comprensió lectora i dimensió expressió escrita Pàgina 14, Posa-ho per escrit
Planifico l’escrit amb una generacióbonad’idees, una selecció adequada de les més adients aell’objectiu context una d’acordorganització amb la situació comunicativa.
Planifico l’escrit amb la generació d’idees bàsiques una senzilla,organització tenint en compte la intenció el receptor.
Descriptors Nivell d’assoliment Pes Expert 4 (100 %) Avançat 3 (75 %) Aprenent 2 (50 %) Novell 1 (25 %) 1. dePlanificació l’escrit d’acord amb la comunicativa.situació Planifico l’escrit amb una molt bona d’idees,generació una selecció acurada de les més adients aell’objectiu context i una d’acordorganització amb la situació comunicativa.
Planifico l’escrit amb dificultats, tot i seguir unes pautes. 25 %
2. Organització de les idees del text. Escric textos amb les idees molt benenllaçades.organitzades Escric textos amb les idees benenllaçades.organitzades Escric textos amb les idees suficientment organitzades enllaçades. Tinc dificultats per organitzar i enllaçar les idees del text. 25 %
3. Utilització dels pertinents.connectors Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo amb força fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo connectorspocs tendeixo a escriure oracions simples. Tinc dificultats per utilitzar connectors només oracionsescricsimples. 15 % 4. deAplicació la ortogràficanormativa Escric tenint present la correcció ortogràfica no faig faltes. Escric tenint present correccióla ortogràfica no faig gaires faltes. Escric sense tenir present la correcció iortogràfica faig força faltes. Escric sense tenir present la correcció ortogràfica faig
6. Presentació del text de adequada.manera Complemento el text amb elements estèticsvaluosos.pertinents Presento el text amb claredat hi afegeixo elementsalgunsestètics. Presento el text amb claredat d’una senzilla.manera Em costa presentar el text amb claredat no utilitzo estèticselements que el puguin millorar. 10 %
2 RÚBRIQUES • Unitat 1
Les dianes
La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient
La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4 . Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell)
Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar . Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems . De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana
Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua . Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes
Conec els diferents tipus de textos funcionals que hi ha.
Entenc quina és la funció de cada tipus de text.
Escric sense errors ortogràfics ni gramaticals.
DIMENSIONS
COMPRENSIÓ LECTORA
Competència 1 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls
Competència 2 Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l
Competència 3 . Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement
Competència 4 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització
Competència 5 . Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística
Competència 6 . Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal
Competència 7 . Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals
Competència 9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs COMUNICACIÓ
Competència 8 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents
ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
Competència 10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal
Competència 11 Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos
Competència 12 . Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments
Actitud 1 . Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres
Actitud 2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta .
Actitud 3 Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu .
C1
C2
C3
C7
C8
C9
C10
C11
C12
C4
C5
C6
A1
A2
A3
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat
Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030
Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures .
A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta
La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030
Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps La primera forma d’afavorir la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures .
L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu
Els 17 objectius de desenvolupament sostenible
E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL
» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
LLENGUA I COMUNICACIÓ
LECTURA
Què és un mite
U1
U2
U3
El cost econòmic del matrimoni infantil
Dos articles de divulgació científica: «Un ancià i un imbècil» i «Atracció a l’ambient»
Quan parla la pell
U4
U5
Plató i un ornitorrinc entren en un bar…
Però què dimonis hi faig, aquí?
U6
La resposta a uns quants perquès del món animal
U7
LITERATURA
La Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme; Jacint Verdaguer; Àngel Guimerà; Narcís Oller
L’època del Modernisme (1890-1911): Joan Maragall; Santiago Rusiñol; Víctor Català
L’Escola Mallorquina (1900-1936): Miquel Costa i Llobera; Joan Alcover; Maria Antònia Salvà; Bartomeu Rosselló-Pòrcel
PROJECTE PRIMER TRIMESTRE
L’època del Noucentisme (1906-1923): Josep Carner; Josep M de Sagarra; Josep Pla
L’època de les avantguardes (1909-1945): J V Foix; Joan Salvat-Papasseit
L’època de la clandestinitat i la resistència (1939-1975): Salvador Espriu; Miquel Martí i Pol; Mercè Rodoreda; Pere Calders
PROJECTE SEGON TRIMESTRE
L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2020)
Poesia: Maria-Mercè Marçal; Joan Margarit
TEXTOS FUNCIONALS / LLENGUA I SOCIETAT
Les varietats dialectals de la llengua: dialectes; dialectes geogràfics del català
Els textos argumentatius: el debat; què és argumentar; els agents d’un debat
Les varietats funcionals de la llengua: registres; varietat estàndard
La ressenya i la crítica
Els documents administratius: àmbit d’ús i classificació; el llenguatge administratiu; sol·licitud o instància; carta formal
Resiliència lakota
U8
Artemisia Gentileschi, l’artista barroca recuperada pel feminisme
U9
L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2020)
Narrativa: Maria Barbal; Jaume Cabré; Quim Monzó
L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2020) Teatre: el teatre durant l’època franquista; l’escena catalana contemporània; Josep M Benet i Jornet
PROJECTE TERCER TRIMESTRE
Els documents de l’àmbit laboral: la carta de presentació; el currículum; l’entrevista de feina
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
GRAMÀTICA
La predicació verbal: oracions predicatives; verbs transitius; verbs intransitius
La predicació no verbal: oracions copulatives; usos dels verbs ser, estar, haver-hi; predicatius
Els pronoms febles: funcions
REPÀS D’ORTOGRAFIA
L’accentuació
El diftong i la dièresi
POSA'T A PROVA
Els inuits no tenen cent paraules per dir neu
L’apòstrof i les contraccions
Organitzem un festival de música
Combinacions de pronoms febles El guionet
Les construccions coordinades: copulatives; disjuntives; adversatives
Les oracions subordinades substantives: tipus; funcions; l’elisió de preposicions davant que
Les vocals
Víctor Català, la primera escriptora catalana supervendes
Elvira Llabrés: «Creiem que el món és nostre, i no, nosaltres som seus»
Les oracions subordinades de relatiu: pronoms relatius; oracions de relatiu sense antecedent; oracions de relatiu amb valor de temps, lloc i manera
Les consonants oclusives
El centre de terminologia Cercaterm
La essa sorda i la essa sonora
Què fem amb l’enciclopèdia?
Parlar més d’una llengua, un privilegi en el combat contra el deteriorament cognitiu
Els panells solars amenacen les plantes del desert de Mojave
Proves canines per detectar la Covid-19
Les oracions causals, finals, consecutives i comparatives
Les consonants fricatives i africades palatals
El fotoperiodisme d’ahir i el de demà
Les oracions temporals, condicionals i concessives
Les consonants nasals i la ela geminada
El sexe biològic afecta l’expressió i la regulació dels gens Escape room literari
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 4t d’ESO
Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos . D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa
Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula
UNITAT 1 HORES
LECTIVES
Què és un mite 3 h
Literatura 2 h
Llengua i societat 2 h
Gramàtica 2 h
Repàs d’ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
UNITAT 2 HORES LECTIVES
El cost econòmic del matrimoni infantil 3 h
Literatura 2 h
Textos funcionals 2 h
Gramàtica 2 h
Repàs d’ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
UNITAT 3 HORES LECTIVES
«Un ancià i un imbècil» i «Atracció a l’ambient» 3 h
Literatura 2 h
Gramàtica 2 h
Repàs d’ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
Projecte 1 4 h
UNITAT 4 HORES LECTIVES
Quan parla la pell 3 h Literatura 2 h
Llengua i societat 2 h Gramàtica 2 h
Repàs d’ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
UNITAT 5 HORES LECTIVES
Plató i un ornitorrinc entren en un bar… 3 h
Literatura 2 h
Textos funcionals 2 h
Gramàtica 2 h
Repàs d’ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
UNITAT 6 HORES LECTIVES
Però què dimonis hi faig, aquí? 3 h
Literatura 2 h Gramàtica 2 h
Repàs d’ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
Projecte 2 4 h
UNITAT 7 HORES LECTIVES
La resposta a uns quants perquès del món animal 3 h
Literatura 2 h
Textos funcionals 2 h Gramàtica 2 h
Repàs d’ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
UNITAT 8 HORES LECTIVES
Resiliència lakota 3 h
Literatura 2 h
Textos funcionals 2 h
Gramàtica 2 h
Repàs d’ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
UNITAT 9 HORES LECTIVES
Artemisia Gentileschi, l’artista barroca recuperada pel feminisme 3 h
Literatura 2 h
Gramàtica 2 h
Repàs d’ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
Projecte 3 4 h
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» UNITAT 1
Programació competencial d’aula
i concreció de les dimensions
Dimensió comprensió lectora
COMPETÈNCIES CRITERIS
C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.
C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.
1. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar diferents estratègies de comprensió lectora per a la lectura de textos de gènere explicatiu, narratiu i literari.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
1.1. Comprèn el contingut d’un text explicatiu.
1.2. Sap respondre preguntes a partir de la lectura d’un text poètic.
1.3. Resol qüestions relacionades amb passatges determinats d’un text narratiu.
2. L’alumne ha de ser capaç de llegir, comprendre, interpretar i valorar textos escrits propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l’actitud del parlant i valorant alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.
4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i multimèdia, i per a la revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.
2.1. Reconeix un text explicatiu.
2.2. Reconeix els diversos moviments culturals que predominaven durant la Renaixença a partir de la seva definició.
- El text explicatiu: el pròleg.
- El moviment de la Renaixença.
- Jacint Verdaguer, el poeta romàntic.
- Les varietats dialectals de la llengua.
- El text explicatiu: el pròleg.
- El moviment de la Renaixença.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 17, 18, 19, 20, 23, 26
Dictat 2, 3, 4 («Posa’t a prova»)
1, 15, 16 5 («Posa’t a prova»)
4.1. Reconeix els sinònims adequats segons el context d’una paraula polisèmica.
4.2. Diferencia els significats de diverses paraules polisèmiques.
4.3. Coneix el significat de determinades frases fetes i locucions.
4.4. Reconeix la varietat geogràfica del català a partir de trets fonètics, morfològics o lèxics.
- La polisèmia.
- Les frases fetes i les locucions.
- Les varietats dialectals de la llengua. 9, 10, 11, 12, 25, 26, 27, 28, 29 1, 6, 7 («Posa’t a prova»)
Dimensió expressió escrita
COMPETÈNCIES CRITERIS
C4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats (planificant, textualitzant, revisant i reescrivint), i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.
INDICADORS CONTINGUTS
5.1. Planifica la redacció de textos diversos.
- Escriure un text explicatiu: planificació. 14 Per escrit («Posa’t a prova»)
C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida acadèmica i a la finalitat que persegueixen (explicatius, narratius, literaris), seguint models.
6.1. Fa que el text tingui coherència i presenta la informació d’una manera clara i ordenada.
6.2. Aplica la normativa ortogràfica i gramatical correctament.
6.3. Identifica el predicat verbal.
6.4. Reconeix i utilitza correctament els verbs transitius i els verbs intransitius.
6.5. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.
C7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.
8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica, dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent. inferències, determinant l’actitud del parlant i valorant alguns aspectes de la seva forma i seu contingut.
C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.
C9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.
9. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada...).
10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, per a discursos relacionats amb l’àmbit acadèmic i social i per discursos que tenen com a finalitat exposar i argumentar.
12. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos orals i multimèdia, i per a la revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
8.1. Prepara un dictat i l’escriu correctament.
- L’accentuació. Dictat
9.1. Sap fer una exposició oral.
9.2. Té en compte els gestos, els moviments i la mirada en les seves intervencions orals davant la resta de la classe.
- Criteris per fer una exposició oral.
- L’entonació, la dicció i el ritme en el llenguatge oral.
13 De viva veu («Posa’t a prova»)
10.1. Parla en públic i sap adaptarse a la situació comunicativa.
10.2. Sap fer treballs orals individualment.
- Explicació davant la classe d’un relat mitològic.
- Exposició oral sobre climatologia.
12.1. Escolta els companys amb atenció i respecta les seves opinions.
12.2. Té criteris per valorar les seves intervencions i les dels companys.
- Criteris per fer una exposició oral.
- L’entonació, la dicció i el ritme en el llenguatge oral.
13
De viva veu («Posa’t a prova»)
13
De viva veu («Posa’t a prova»)
Dimensió literària
COMPETÈNCIES CRITERIS
C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana i la universal.
C11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.
13. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre de forma autònoma obres literàries de la literatura catalana i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.
14. L’alumne ha de ser capaç de llegir, comprendre i comentar textos representatius dels segles xviii, xix i xx, reconeixent la intenció de l’autor, el tema, els trets propis del gènere al qual pertany i relacionant el seu contingut amb el context sociocultural i literari de l’època, o d’altres èpoques, i expressar la relació existent amb judicis personals raonats.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
13.1. Llegeix un relat de la mitologia clàssica.
13.2. Llegeix mostres de poesia de la Renaixença.
13.3. Llegeix mostres de textos dramàtics i narratius de la Renaixença.
14.1. Llegeix poemes de Jacint Verdaguer i en fa una anàlisi literària.
- La mitologia clàssica.
- La Renaixença.
- Bonaventura Carles Aribau: La Pàtria
- Àngel Guimerà: fragment de Terra baixa
- Narcís Oller: fragment de L’Escanyapobres
13, 15, 16, 17, 18, 19, 20
- Jacint Verdaguer: «Pobresa». 18
Dimensió actitudinal i plurilingüe
COMPETÈNCIES CRITERIS
Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.
18. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
18.1. Mostra interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen.
18.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.
- El text explicatiu.
- La literatura de la Renaixença.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Per escrit («Posa’t a prova»)
Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.
19. L’alumne ha de ser capaç de valorar la llengua oral com a instrument d’aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements, idees i sentiments i com a eina per a l’aprenentatge col·laboratiu i la regulació de la conducta.
20. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, conèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística d’Europa i del món.
19.1. Participa amb interès en activitats orals.
19.2. Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres.
- Els relats mitològics.
- Exposició oral sobre climatologia.
13
De viva veu («Posa’t a prova»)
20.1. Coneix els diferents tipus de varietats dialectals d’una llengua.
20.2. Reconeix els principals trets de les varietats geogràfiques del català.
- Les varietats dialectals de la llengua.
21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29
CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES
CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.
CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés.
CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.
CC7. Elements prosòdics i no verbals.
CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.
CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana i universal.
CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal.
CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.
Solucionari
Pàgina 10
LECTURA
1. explicatiu.
2. Una aproximació als mites: el mite de Prometeu.
3. És un benefactor de la humanitat.
És un rebel, no té por de desafiar els déus.
4. Progrés tècnic: capacitat de fabricar eines que van permetre treballar millor els conreus, construir habitatges de més qualitat i aprendre a menjar més bé. Progrés intel·lectual: capacitat de fer-se preguntes i de respondre-les a partir de l’observació, els estudis i les comprovacions.
5. El pensament mític va donar respostes imaginatives a preguntes transcendentals com ara l’origen de l’univers o el sentit de l’existència humana.
El mite de Prometeu simbolitza el naixement de la intel·ligència humana i la superioritat dels humans respecte a qualsevol altra espècie.
Alguns mites constitueixen una mena de codi universal de bon comportament humà i esdevenen exemples o models a imitar.
CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.
CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal.
CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.
CC19. Pragmàtica. Gèneres de text poètics, teatrals i narratius. Textos explicatius.
CC20. Fonètica i fonologia.
Trets fonètics dels dialectes geogràfics del català.
CC21. Lèxic i semàntica.
Trets lèxics dels dialectes geogràfics del català.
CC22. Morfologia i sintaxi.
Trets morfològics dels dialectes geogràfics del català.
La predicació verbal: les oracions predicatives i les oracions copulatives.
Els verbs transitius i els verbs intransitius. L’accentuació.
Els mites són el resultat d’una llarga tradició que es va transmetre oralment de generació en generació durant segles.
6. El pensament mític, que es fonamenta en la imaginació, la màgia i la superstició, i el pensament racional, que es basa en criteris racionals i lògics, estudis i comprovacions.
7. Perquè tenen tots els ingredients d’una sèrie de televisió d’èxit: acció trepidant, amor i guerra, sang i amistat, morts i naixements gloriosos, i tafaneries dels déus. Són històries humanes plenes de sentiments, emocions i aventures.
8. mite m. mit. Narració meravellosa situada fora del temps històric i protagonitzada per personatges de caràcter diví o heroic que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social
Pàgina 11
9. pinzellades
10. a) cosmos
b) cosmos c) caos d) caos
11. codi moral ➔ conducta / codi penal ➔ text legal / codi de circulació ➔ norma / codi genètic ➔ sistema / codi de barres ➔ representació gràfica
12. a) El malalt està molt tranquil perquè té fe cega en la cirurgiana.
b) La notària dona fe dels acords presos a l’assemblea.
c) Per acceptar l’herència, vaig haver de presentar la fe de vida.
d) Aquest home no menteix, és digne de fe.
e) Es van enfadar amb mi, però t’asseguro que jo anava de bona fe.
f) Al principi del llibre hi havia la fe d’errates.
13. Activitat oral.
14. Resposta oberta.
Pàgina 13
LITERATURA
15. a) De Catalunya.
b) A l’illa de Mallorca.
c) Amb els parents.
d) Amb un arbre arrencat d’on va fer arrels.
e) Pateix enyorança.
16. a) Romanticisme
b) Neoclassicisme
c) Realisme
Pàgina 15
17. a) Estàtua i gegant.
b) Catalunya.
c) A la muntanya de Montserrat.
d) L’alegria i l’amor.
18. a) El reconeixement i l’accés a les capes altes de la societat.
b) Que essent pobre se sent alliberat.
c) La seva creixent generositat amb els necessitats va fer que s’endeutés. Tot plegat, li va tancar les portes de les capes altes de la societat. d) alegria.
Pàgina 17
19. a) L’amor que sent per en Manelic.
b) És un amor possessiu; en Sebastià veu la Marta com si fos de la seva propietat.
20. a) Era miserable i misteriosa alhora. Se’l compara amb un talp.
b) L’amenaça d’una persecució rabiosa, d’un estigma amb què li escopia a la cara tot un poble.
Pàgina 19
LLENGUA I SOCIETAT
21. dialectes geogràfics ➔ geolectes ➔ Varietats de la llengua segons l’espai geogràfic.
dialectes temporals ➔ cronolectes ➔ Varietats de la llengua segons les etapes històriques i els grups generacionals.
dialectes socials ➔ sociolectes ➔ Varietats de la llengua segons els grups socials i professionals.
22. a) dialecte geogràfic b) dialecte social d) dialecte generacional
23. F / V / F / V / F / V
24. Dialecte temporal.
Quan Fèlix es va haver acomiadat del filòsof, ell anava per una vall plena d’arbres i de fonts. A la sortida de la vall, va trobar dos homes amb unes grans barbes i els cabells molt llargs, i que anaven vestits pobrament. Fèlix va saludar aquells dos homes, i ells van saludar Fèlix.
—Bons senyors —va dir Fèlix—, vosaltres, d’on veniu? De quin orde sou? Ja que, segons les vostres vestimentes, sembla que sou d’algun orde.
Pàgina 21
25. Per als parlants dels dialectes orientals perquè, com que confonen la a i la e àtones en una vocal neutra i la o i la u àtones en el so de [u] àtona, aquesta norma els ajuda a saber quina vocal han d’escriure en cada cas.
26. Del dialecte nord-occidental ja que utilitza l’article masculí lo
27. 2 / 1 / 5 / 3 / 4
28. gat ➔ moix / tip ➔ sadoll / barret ➔ capell / diners ➔ doblers / nina ➔ nena / menys ➔ manco / idò ➔ i doncs / ca ➔ gos
29. V / NO / V / B / NO / V / B / NO / B
Pàgina 23
GRAMÀTICA
30. a) Amb l’esplanadora anivellarem el terreny. ➔ transitiu
b) Aquesta maionesa ja ha caducat. ➔ intransitiu
c) Un camió avariat impedia el pas. ➔ transitiu
d) Vam haver de recular fins a la cruïlla. ➔ intransitiu
e) Aquests arbustos rebrotaran de seguida. ➔ intransitiu
f) La manca de professionalitat va indignar els assistents ➔ transitiu
31. CD / S / S / CD / S / CD / CD / S
32. no admet CD / demana un CD / demana un CD / no admet CD / no admet CD / demana un CD / no admet CD / demana un CD
33. a) La gent d’aquestes comarques vivia / vivien de l’agricultura i la ramaderia.
b) La majoria dels manifestants marxarà / marxaran abans de la cloenda.
c) Una colla d’amics volia / volien organitzar una gran festa.
d) És un dels ocells que més abunda / abunden als aiguamolls.
e) La meitat dels enquestats ha manifestat / han manifestat molt poc entusiasme.
Pàgina 25
34.
a) 1. L’Idris va empentejar en Joaquim.
2. L’Idris va donar una empenta a en Joaquim.
b) 1. La mort del noi va impressionar profundament els companys
2. La mort del noi va causar una forta impressió als companys.
c) 1. La Dàlia va fer una abraçada a la seva mare. 2. La Dàlia va abraçar la seva mare
d) 1. L’obra va despertar l’entusiasme del públic
2. L’espectacle va entusiasmar el públic
35.
L’Idris va donar una empenta a en Joaquim. subjecte V CD CI
La mort del noi va causar una forta impressió subjecte V CD als companys CI
La Dàlia va fer una abraçada a la seva mare subjecte V CD CI
36. a) CD
b) CD + CI
c) CD
d) CD + CI
e) CD + CR
f) CD
g) CD + CR
h) CD + CR
i) CD + CI
j) CD + CI
k) CD
l) CD + CR
37. a) La professora ha inculcat la constància als seus alumnes
b) Els nous propietaris han esmerçat molts diners en la restauració de la casa.
c) L’administrador judicial va assabentar els empleats de la fallida de l’empresa.
d) El tribunal ha condonat els dos anys de presó als acusats.
Pàgina 27
38. a) A finals de temporada el jugador serà transferit a un altre equip.
b) Els nostres drets han estat vulnerats.
c) El manual d’instruccions s’ha traduït del japonès.
d) Les màquines de producció es revisen anualment.
39.
a) La mina de carbó del poble va ser clausurada l’any 1986.
La mina de carbó del poble es va clausurar l’any 1986.
b) El pla urbanístic ha estat aprovat amb deu vots a favor i dos en contra.
El pla urbanístic s’ha aprovat amb deu vots a favor i dos en contra.
c) La teva elecció serà anul·lada per incompatibilitat de càrrecs públics.
La teva elecció s’anul·larà per incompatibilitat de càrrecs públics.
40. No necessiten cap complement: plorar, tremolar, bufar, dinar.
Necessiten un CR: consistir, relacionar-se, referir-se, derivar.
41. a) Les llengües romàniques deriven del llatí vulgar.
b) Quan parlem de crisi ecològica, a què ens referim? c) L’activitat del Sol es relaciona amb els fenòmens elèctrics.
d) Una rulot consisteix en una mena de remolc arrossegat per un automòbil.
42. a) Calla i no riguis. b) Han caigut al pou. c) Passa per la botiga. d) Pugin al tren.
e) No sap les regles del joc. f) Va marxar sense dir res a ningú.
Pàgina 29
ORTOGRAFIA
43. a) crui-xi-ment b) col-lec-ci-ó c) in-ac-cep-ta-ble d) càr-rec e) as-ses-sori-a f) iar-da g) des-pat-xar
45. a) cinquè g) recórrer b) només h) victòria c) capgròs i) dipòsit d) presó j) verinós e) néixer k) rètol f) ciència l) església
46. a) història g) plàcidament b) fenòmens h) contraban c) mamífer i) passadís d) examen j) cadascun e) palau k) eriçó f) pèrdues l) simpatia
47. a) Cau pel barranc. / Li pren el pèl b) En compto deu. / És un déu grec. c) Què voleu que us digui? d) Arribar a fi de mes. / Treballa més e) Es diu Pol. / És molt tímid.
