Aquest projecte editorial de l’àmbit lingüístic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra
Maquetació: Mariona Ribó
Aquesta guia d'aula correspon als continguts del dossier de Llengua catalana 3 (Programa Dolors Monserdà), de Lluís Homs i Josep Rosell.
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA
UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL
Competències
» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
de Llengua catalana i literatura
Desenvolupament de les
Unitat
E PROJ TEC EL DE LLENGUA A ALANA T c
» PRESENTACIÓ
» PRESENTACIÓ
El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat
Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions
Llengua a alana t c
ESO
DOSSIER LLICÈNCIAINCLOUDIGITAL
Programa
Dolors Monserdà
El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels apartats següents:
• La temporització orientativa del contingut del llibre
• Una proposta de programació didàctica de cada unitat
• Els continguts clau de cada unitat .
• Les solucions de totes les activitats .
• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( )
• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ) .
• La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, )
C1. Obtenir informació, interpretar valorar el contingut de textos escrits
la vida quotidiana, dels mitjans
comunicació acadèmics per comprendre’ls. 1. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar estratègies de lectura comprensiva crítica de gèneres de text narratius instructius.
C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics morfosintàctics per comprendre’l.
2. L’alumne ha de ser capaç de llegir, comprendre, interpretar valorar textos escrits propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica dels mitjans de comunicació, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l’actitud del parlant, de valorar alguns aspectes de la seva forma el seu contingut.
4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits multimèdia, per revisar progressivament
1.1. Reconeix els trets que caracteritzen el protagonista del text narratiu. 1.2. Resol qüestions relacionades amb passatges determinats del text narratiu. 1.3. Identifica el desenllaç del text narratiu. - El conte popular: la rondalla. - La narrativa meravellosa. - Les mil una nits - Guillem de Torroella: La Faula - Pere Calders: Invasió subtil altres contes 1, 2, 3, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26, Dictat 1, 4, 5 («Posa’t a prova»)
2.1. Sap completar la definició de conte. 2.2. Identifica les característiques de la rondalla.
2.3. Identifica la veu narradora. 2.4. Sap extreure la moralitat d’un conte popular.
2.5. Identifica les característiques de la literatura meravellosa els personatges principals. - El conte popular: la rondalla. - La veu narradora. - La moralitat. - Personatges de la literatura meravellosa. - Les mil una nits - Guillem de Torroella: La Faula - Pere Calders: Invasió subtil altres contes
4.3. Distingeix els connectors d’un text en coneix el significat. - El lèxic de l’àmbit dels fenòmens meteorològics. - Els refranys. - Els connectors.
CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals secundàries.
CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.
CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura la creació audiovisual com a procés. CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció presentació. Normes ortogràfiques.
CC7. Elements prosòdics no verbals. CC8. Textos orals formals no formals, planificats no planificats. CC10. Autors contextos sociohistòrics de les literatures catalana universal.
Solucionari
Pàgina 11 LECTURA
1. dinàmic, autònom, esquiu, solitari
2. a) Collia petxines pedres petites de tots colors. Col·leccionava pedres de cristall verd.
b) El mero rabassut el llobarro tafaner. c) Tanta aigua, tanta aigua, et convertiràs en un peix!
d) L’espetec d’un tro.
e) Una part del cos d’en Nicolau va sofrir una transformació: les cames li havien desaparegut i s’havien convertit en una immensa cua de peix amb escates de color plata, semblants a les dels llobarros.
f) Sorprès; després, trist perquè enyora el mar i, finalment, quan els pares el porten al mar, se sent feliç.
d) Conèixer les meravelles del mar.
e) En Nicolau va fer saber als seus pares que volia conèixer tots els prodigis del mar.
e) Al mar.
3. El peix Nicolau va anar a una platja que encara no coneixia que era molt perillosa perquè, segons uns pescadors, tenia un xuclador que s’empassava tothom que s’hi acostava. En Nicolau no va fer cas dels consells s’hi va endinsar després d’avisar que si no en sortia al cap de tres dies se’l considerés mort. va desaparèixer, però hi ha rumors que diuen que sol aparèixer per saludar els viatgers dels vaixells o per provocar tempestes marines.
CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.
CC13. Redacció de textos d’intenció literària.
CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana universal, o juvenils. CC15. Lectura escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents. CC22. Morfologia sintaxi. • Les propietats de l’oració. El subjecte el predicat. • La puntuació del text, el paràgraf l’oració. Variants del punt.
4. Un conte és la narració generalment breu d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis amb la intenció d’entretenir divertir o transmetre un ensenyament moral.
Pàgina 12
5. anònima, de transmissió oral, amb diverses variants 6. Resposta orientativa: quan en Nicolau sortia cap a la platja no tornava fins a l’hora de dinar se submergia amb els peixos; quan pateix els primers símptomes de transformació en peix; quan neda per tots els oceans i els mars del món…
7. a) No és bo estar-se gaire estona a l’aigua b) No hem de predir mai possibles desgràcies perquè a vegades es compleixen c) No ens hem de refiar mai del mar perquè és molt perillós
8. a) La sirena té la part superior del cos de forma humana femenina la part inferior en forma de peix b) El centaure té el cap el pit d’un home l’altra meitat en forma de cavall c) El pegàs té forma de cavall alat d) El minotaure té el cos d’home i el cap de bou e) El griu té la meitat superior del cos les potes davanteres d’àliga, i les potes de darrere i la cua de lleó 9. Una metamorfosi és una transformació, un canvi de forma, aparença o personalitat temporal o definitiva, produït normalment per un encanteri.
Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat . Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:
• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat .
• Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA .
• Activitats de reforç
• Rúbriques i dianes d’avaluació
3 ESO D’AULA GUIA Llengua a alana t c
Programa Dolors Monserdà
AVALUACIÓ COMPETENCIAL LLENGUA CATALANA 3r ESO Nom _______________________________ Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ
_____________ (no-ficció / ficció), paral·lel al real, en què allò que és _____________ (extraordi- nari / corrent) es presenta com a natural. Tot això és possible gràcies a la con- venció literària segons la qual emissor i receptor decideixen entrar junts en aquest món _____________ (real / irreal) i compartir-ne els efectes. L’origen d’aquest subgènere literari, el trobem en la literatura _____________ (popular tradicional / culta), com els relats de Les mil i una nits, en la mitologia clàssica.
UNITAT 2 Les llengües d’Europa És difícil de dir quantes llengües es parlen al món. Aquesta afirmació sorprèn els qui no es dediquen a la lingüística, però és ben bé així. Naturalment, a Europa ens passa el mateix i no és pas estrany. Al continent europeu hi ha llengües que gairebé s’hi havien deixat de parlar que darrerament hi han tornat (com ara el tàrtar de Crimea, parlat per un poble que va patir la deportació). Llengües que hi arriben amb les persones que les fan servir (com ara el xinès). Llengües que, per voluntat de les societats que en fan un element d’identificació i cohesió social, hi neixen a partir d’altres que ja existien (com ara el luxemburguès, originàriament una varietat local de l’alemany), llengües que hi volen ressuscitar (com ara el còrnic). També hi ha, malauradament, llengües que s’esvaeixen (com ara l’aragonès). Per tot plegat, costa de dir quantes llengües es parlen a Europa. De tota manera, es pot considerar que el nombre de llengües parlades al continent europeu, de l’oceà Atlàntic a la serralada dels Urals però sense la del Caucas , és d unes setanta, sense comptar-hi les llengües de signes de les comunitats de persones sordes ni les llengües dels nouvinguts d’arreu del món que utilitzen quotidianament.
4. Escriptura del
amb adequació coherència presentant la informació d’una manera clara. Escric el text amb la màxima adequació, coherència i claredat. Intento que el text estigui escrit amb coherènciaadequació, claredat. Escric sense tenir present
Tinc molt present la correcció ortogràfica quan escric reviso el text un cop l’he acabat per evitar que hi hagi faltes. Tinc present la correcció ortogràfica quan escric reviso el text un cop l’he acabat per evitar que hi hagi faltes. Escric sense tenir gaire present la correcció ortogràfica faig algunes faltes. Escric sense tenir present la correcció ortogràfica i faig moltes faltes. 15 %
6. Presentació del text de manera adequada. Complemento el text amb elements estètics per tal de millorar-ne la presentació. Presento el text amb claredat hi afegeixo alguns elements estètics. Presento el text amb claredat i d’una manera senzilla. Em costa presentar el text amb claredat no tinc present elements estètics que el puguin millorar. 15 %
ESPAI PERSONAL
L CURR UÍC UM N COMP EET CIAL UN
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
Les competències
Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme
L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències . La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic
Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO
Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts
Les rúbriques
Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin
Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació) .
Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge . A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar
Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió . En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat .
Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100
Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’ aprenent , un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 % Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència .
Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri . El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100 . També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat
Descriptors Nivell d’assoliment Pes Expert 4 (100 %) Avançat 3 (75 %) Aprenent 2 (50 %) Novell 1 (25 %) 1. Lectura comprensiva de la novel·la suggerida per utilitzar com a model. Llegeixo la novel·la suggerida amb un bon ritme de lectura un bon nivell de comprensió. Llegeixo la novel·la suggerida amb un bon ritme de lectura un nivell de comprensió alt. Llegeixo la novel·la suggerida al meu ritme i amb un nivell de comprensió mínim. Tinc dificultats per llegir la suggeridanovel·la em costa comprendre el que estic llegint en alguns fragments. 20 %
2. Identificació de l’estil humorístic de la novel·la suggerida.
Identifico perfectament l’estil humorístic que utilitza l’autor en la novel·la suggerida.
Identifico humorísticl’estil que utilitza l’autor en la novel·la suggerida.
Identifico humorísticl’estil que utilitza l’autor en la suggeridanovel·lanomés en alguns fragments.
Em costa identificar l’estil humorístic que utilitza l’autor en la novel·la suggerida. 15 %
3. dePlanificació l’escrit d’acord amb la icomunicativasituació l’estil suggerits. Planifico tots els detalls de l’escrit abans de acomençar escriure.
4. Escriptura del text amb coherènciaadequació i presentant la informació d’una manera clara.
Escric el text amb la adequació,màxima coherència i claredat.
Planifico alguns detalls de l’escrit abans de acomençar escriure.
Planifico amb prou feines l’escrit acomenço escriure directament. Tinc dificultats per planificar l’escrit ja que em identificarcosta la situació comunicativa i l’estil. 15 %
Intento que el text estigui escrit amb coherènciaadequació, claredat. Escric sense tenir lal’adequació,present coherència la claredat del text. Em costa escriure un text que sigui coherent, adequat prou clar. 20 %
5. Revisió i correcció de l’escrit millorar-lo.per Tinc molt present la correcció ortogràfica quan escric reviso el text un cop l’he acabat per evitar que hi hagi faltes. Tinc present la correcció ortogràfica quan escric reviso el text un cop l’he acabat per evitar que hi hagi faltes. Escric sense tenir gaire present la correcció ortogràfica i faig algunes faltes. Escric sense tenir present la correcció ortogràfica faig moltes faltes. 15 %
6. Presentació del text de adequada.manera Complemento el text amb elements estètics per tal de millorar-ne presentació.la Presento el text amb claredat hi afegeixo elementsalgunsestètics. Presento el text amb claredat i d’una senzilla.manera Em costa presentar el text amb claredat no tinc elementspresentestètics que el millorar.puguin 15 %
Les dianes
La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient
La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4 . Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell)
Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar . Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems . De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana
Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua . Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes
abans d’escriure’l. Tenim recursos per buscar complementàriainformació a internet, a la biblioteca…
Sabem fer treballs orals en grup.
Tenim cura de l’entonació, el ritme la dicció en la llengua oral. Ens adaptem a la situació comunicativa en parlar en públic. senseEscrivim fer d’ortografia.faltes
Ens adaptem a la situació comunicativa en parlar en públic.
Tenim cura de l’entonació, el ritme i la dicció en la llengua oral.
DIMENSIONS
COMPRENSIÓ LECTORA
Competència 1 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls
Competència 2 Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l
Competència 3 . Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement
Competència 4 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització
Competència 5 . Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística
Competència 6 . Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal
Competència 7 . Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals
Competència 9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs COMUNICACIÓ
Competència 8 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents
ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
Competència 10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal
Competència 11 Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos
Competència 12 . Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments
Actitud 1 . Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres
Actitud 2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta .
Actitud 3 Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu .
C1
C2
C3
C7
C8
C9
C10
C11
C12
C4
C5
C6
A1
A2
A3
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat
Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030
Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures .
A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta
La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030
Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps La primera forma d’afavorir la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures .
L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu
Els 17 objectius de desenvolupament sostenible
E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL
» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
LLENGUA I COMUNICACIÓ
LECTURA
El peix Nicolau
U1
Recull de poemes musicats
U2
Mar i cel
U3
Tristany i Isolda
U4
Marbre de talla humana
U5
LITERATURA
La narrativa meravellosa: Guillem de Torroella; Les mil i una nits; Pere Calders
Els poemes èpics: les grans epopeies; Jacint Verdaguer
La tragèdia: les passions humanes; la tragèdia grega; Sòfocles; William Shakespeare; Àngel Guimerà
PROJECTE PRIMER TRIMESTRE
La literatura medieval: la novel·la artúrica; Chrétien de Troyes; Joanot Martorell
La fantasia i el terror La novel·la romàntica: Romanticisme; Mary Shelley; Bram Stoker; Victor Hugo
TEXTOS FUNCIONALS / LLENGUA I SOCIETAT
Escriure un text: l’estructura del text; l’organització de les idees i la coherència
Les llengües d’Europa: un continent multilingüe; les fronteres i les llengües; l’oficialitat; el parentiu lingüístic
Els textos periodístics: els gèneres periodístics; els gèneres informatius: la notícia i el reportatge
Els textos argumentatius
Tipus d’arguments L’opinió en els mitjans de comunicació
Victoria Roubideaux
U6
Històries viscudes La novel·la realista: realisme; Charles Dickens; Narcís Oller; Mercè Rodoreda
Les llengües del món: situacions de minorització lingüística; situacions de multilingüisme
PROJECTE SEGON TRIMESTRE
Les cartes d’Hèrcules Poirot
U7
U8
El matí verd
El conte policíac o de detectius i la novel·la negra: Arthur Conan Doyle; Raymond Chandler
Els textos persuasius: publicitat; anunci; composició de l’anunci gràfic; anunci que promou valors i conductes
La ciència-ficció: H G . Wells; Manuel de Pedrolo
U9
Història de la literatura catalana: edat moderna; situació dels països de parla catalana; Renaixement (Pere Serafí i Cristòfor Despuig); Barroc (Francesc Vicent Garcia); Il·lustració i Neoclassicisme (Joan Ramis)
PROJECTE TERCER TRIMESTRE
LÈXIC I SEMÀNTICA
Les paraules derivades
Els sufixos: lèxics i valoratius
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
GRAMÀTICA
L’oració: el subjecte i el predicat
Les modalitats de l’oració: declaratives; interrogatives; exclamatives; imperatives
ORTOGRAFIA
AVALUACIÓ
POSA'T A PROVA
El punt: variants del punt Aplica’t la tècnica del semàfor
La coma, els parèntesis i els guions La invenció de separar els mots
La negació La veu passiva Marcadors de desplaçaments i enumeracions
Fem ràdio L’informatiu
Les paraules derivades
Els prefixos: derivats per prefixació
Les paraules compostes
Tipus de composició: composició pròpia, culta i sintagmàtica
Els temps verbals: temps de l’indicatiu, del subjuntiu i de l’imperatiu
Les perífrasis verbals: perífrasis modals i aspectuals
El complement directe (CD) i el complement indirecte (CI): pronoms febles de CD i de CI
La síl·laba: diftongs; hiats; separació de síl·labes
L’accentuació: monosíl·labs tònics i àtons; accent gràfic; regles; accent obert i tancat
Tatuar-se encara mola?
Locucions, frases fetes i refranys
Què és el Sant Greal?
Cervell i taxistes
L’accent diacrític De córrer per sobreviure, a córrer per inspirar
La nostra pinacoteca
El complement de règim (CR) i el complement circumstancial (CC): pronoms febles de CR i de CC
L’atribut (Atr) i el predicatiu (Pred): pronoms febles d’atribut i de predicatiu
La dièresi: la dièresi en els verbs; la i i la u àtones amb dièresi; estalvi de la dièresi
Un detectiu anomenat Sherlock
L’apòstrof i el guionet Sis invents que Jules Verne va imaginar i altres van fer realitat
L’esperit renaixentista de Leonardo da Vinci revifa al segle xxi
Anuncis per canviar el món
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 3r d’ESO Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos . D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa
Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula UNITAT 1
UNITAT 2
UNITAT 3
UNITAT 4
HORES LECTIVES Tristany
UNITAT 5
HORES LECTIVES Marbre
UNITAT 6
UNITAT 9
L’edat moderna 15 min
La situació dels països de parla catalana 15 min
L’època del Renaixement 15 min
La literatura catalana del Renaixement 15 min
L’època del Barroc 15 min
La literatura catalana del Barroc 15 min
L’època de la Il·lustració i el Neoclassicisme 15 min
La literatura catalana del Neoclassicisme 15 min
Posa’t a prova 1 h
Projecte 3 3 h
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» UNITAT 1
Programació
competencial
d’aula i concreció de les dimensions
Dimensió comprensió lectora
COMPETÈNCIES CRITERIS
C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.
C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.
1. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de gèneres de text narratius i instructius.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
1.1. Reconeix els trets que caracteritzen el protagonista del text narratiu.
1.2. Resol qüestions relacionades amb passatges determinats del text narratiu.
1.3. Identifica el desenllaç del text narratiu.
2. L’alumne ha de ser capaç de llegir, comprendre, interpretar i valorar textos escrits propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l’actitud del parlant, i de valorar alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.
4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i multimèdia, i per revisar progressivament i autònomament els textos propis i aliens.
2.1. Sap completar la definició de conte.
2.2. Identifica les característiques de la rondalla.
2.3. Identifica la veu narradora.
2.4. Sap extreure la moralitat d’un conte popular.
2.5. Identifica les característiques de la literatura meravellosa i els personatges principals.
4.1. Relaciona alguns fenòmens meteorològics amb la seva definició.
4.2. Completa refranys i en sap reconèixer el significat.
4.3. Distingeix els connectors d’un text i en coneix el significat.
- El lèxic de l’àmbit dels fenòmens meteorològics.
- Els refranys.
- Els connectors. 10, 11, 12, 20
Dimensió expressió escrita
COMPETÈNCIES CRITERIS
C4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats: planificant, textualitzant, revisant i reescrivint, i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.
C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i amb relació a la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris), seguint models.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
5.1. Planifica la redacció de textos diversos.
C6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.
5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats: planificant, textualitzant, revisant i reescrivint, i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.
6.1. Estructura correctament un text segons si és explicatiu, narratiu o argumentatiu.
6.2. Fa que el text tingui coherència i presenta la informació d’una manera clara i ordenada.
6.3. Aplica la normativa ortogràfica i gramatical correctament.
6.4. Coneix les propietats de l’oració.
6.5. Identifica el subjecte i el predicat d’una oració i sap de quin tipus són.
6.6. Coneix el punt i les seves variants i els utilitza adequadament per escriure oracions, paràgrafs i textos.
5.1. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.
- Models literaris: Nirvana, de Pere Formiguera, i «La rebel·lió de les coses», de Pere Calders.
- Escriure un text: planificació.
14, 25, 27, 28, 29
Per escrit («Posa’t a prova»)
- Models literaris: Nirvana, de Pere Formiguera, i «La rebel·lió de les coses», de Pere Calders.
- Escriure un text: redacció.
- Les propietats de l’oració. El subjecte i el predicat.
C7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloenthi els elements prosòdics i no verbals.
8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.
C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.
9. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada…).
10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, per a discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
8.1. Prepara un dictat i l’escriu correctament.
- Els signes de puntuació. Dictat
9.1. Sap fer una exposició oral.
9.2. Té en compte els elements que ha d’incloure una presentació oral.
10.1. Parla en públic i sap adaptar-se a la situació comunicativa.
10.2. Sap fer treballs orals en grup.
- Criteris per fer una exposició oral.
- L’entonació, la dicció i el ritme en el llenguatge oral. 13, 26 De viva veu («Posa’t a prova»)
- Les metamorfosis, d’Ovidi.
- Lectura de clàssics: Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, i El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry.
13, 26
De viva veu («Posa’t a prova»)
Dimensió literària
COMPETÈNCIES CRITERIS
C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana i la universal.
C11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.
13. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre, de forma progressivament autònoma, obres literàries de la literatura catalana, castellana i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.
16. L’alumne ha de ser capaç de consultar i citar adequadament fonts d’informació variades, per realitzar un treball acadèmic en suport paper o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptant un punt de vista crític i personal i utilitzant les tecnologies de la informació.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
13.1. Llegeix una adaptació en prosa de Les metamorfosis d’Ovidi.
13.2. Llegeix la novel·la juvenil Nirvana, de Pere Formiguera.
13.3. Llegeix mostres de narrativa meravellosa: «La història dels tres germans», «L’illa Encantada», «La rebel·lió de les coses».
16.1. Llegeix clàssics de la literatura universal i en fa una anàlisi literària.
- Les metamorfosis, d’Ovidi.
- Nirvana, de Pere Formiguera.
- La narrativa meravellosa.
- Les mil i una nits.
- Guillem de Torroella: La Faula
- Pere Calders: Invasió subtil i altres contes
13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24
- Lectura de clàssics: Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, i El petit príncep, d’Antoine de SaintExupéry. 26
C12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.
15. L’alumne ha de ser capaç de redactar textos personals d’intenció literària, a partir de models, seguint les convencions del gènere, des d’una perspectiva lúdica i creativa.
15.1. Escriu textos literaris breus a partir de models.
- Nirvana, de Pere Formiguera. 14, 25
Dimensió actitudinal i plurilingüe
COMPETÈNCIES CRITERIS
Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.
18. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.
19. L’alumne ha de ser capaç de valorar la llengua oral com a instrument d’aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements, idees i sentiments i com a eina per a l’aprenentatge col·laboratiu i la regulació de la conducta.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
18.1. Mostra interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen.
18.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.
- La narrativa meravellosa.
13, 14, 25, 26
19.1. Participa amb interès en activitats orals.
19.2. Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres.
- La narrativa meravellosa.
13, 14, 25, 26
CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES
CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.
CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés.
CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.
CC7. Elements prosòdics i no verbals.
CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.
CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal.
Solucionari
Pàgina 11
LECTURA
1. dinàmic, autònom, esquiu, solitari
2. a) Collia petxines i pedres petites de tots colors. Col·leccionava pedres de cristall verd.
b) El mero rabassut i el llobarro tafaner.
c) Tanta aigua, tanta aigua, et convertiràs en un peix!
d) L’espetec d’un tro.
e) Una part del cos d’en Nicolau va sofrir una transformació: les cames li havien desaparegut i s’havien convertit en una immensa cua de peix amb escates de color plata, semblants a les dels llobarros.
f) Sorprès; després, trist perquè enyora el mar i, finalment, quan els pares el porten al mar, se sent feliç.
d) Conèixer les meravelles del mar.
e) En Nicolau va fer saber als seus pares que volia conèixer tots els prodigis del mar.
e) Al mar.
3. El peix Nicolau va anar a una platja que encara no coneixia i que era molt perillosa perquè, segons uns pescadors, tenia un xuclador que s’empassava tothom que s’hi acostava. En Nicolau no va fer cas dels consells i s’hi va endinsar després d’avisar que si no en sortia al cap de tres dies se’l considerés mort. I va desaparèixer, però hi ha rumors que diuen que sol aparèixer per saludar els viatgers dels vaixells o per provocar tempestes marines.
CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.
CC13. Redacció de textos d’intenció literària.
CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal, o juvenils.
CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.
CC22. Morfologia i sintaxi.
• Les propietats de l’oració. El subjecte i el predicat.
• La puntuació del text, el paràgraf i l’oració. Variants del punt.
4. Un conte és la narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir o transmetre un ensenyament moral.
Pàgina 12
5. anònima, de transmissió oral, amb diverses variants
6. Resposta orientativa: quan en Nicolau sortia cap a la platja i no tornava fins a l’hora de dinar i se submergia amb els peixos; quan pateix els primers símptomes de transformació en peix; quan neda per tots els oceans i els mars del món…
7. a) No és bo estar-se gaire estona a l’aigua
b) No hem de predir mai possibles desgràcies perquè a vegades es compleixen
c) No ens hem de refiar mai del mar perquè és molt perillós
8. a) La sirena té la part superior del cos de forma humana femenina i la part inferior en forma de peix
b) El centaure té el cap i el pit d’un home i l’altra
meitat en forma de cavall
c) El pegàs té forma de cavall alat
d) El minotaure té el cos d’home i el cap de bou
e) El griu té la meitat superior del cos i les potes davanteres d’àliga, i les potes de darrere i la cua de lleó.
9. Una metamorfosi és una transformació, un canvi de forma, aparença o personalitat temporal o definitiva, produït normalment per un encanteri.
10. a) Borrasca.
b) Tamborinada.
c) Tsunami.
d) Huracà o cicló.
Pàgina 13
11. a) El peix gros es menja el petit.
b) Qui vulgui peix que es mulli el cul
c) Per un peix no es perd la mar
d) La mar no es mou sense vent
e) Com més mar, més vela
f) Qui s’ha begut la mar, es pot beure l’estany
12. a) Qui vulgui peix que es mulli el cul.
b) El peix gros es menja el petit.
c) La mar no es mou sense vent.
d) Qui s’ha begut la mar, es pot beure l’estany.
e) Per un peix no es perd la mar.
f) Com més mar, més vela.
13. Resposta oberta.
14. Resposta oberta.
Pàgina 15
LITERATURA
15. Imaginària, fantasiosa, geografia exòtica, qualitats humanes, presència de dracs, fades…
16. a) La narrativa meravellosa crea un món de ficció en què les lleis naturals són alterades per forces màgiques
b) L’origen de la narrativa meravellosa, el trobem en la literatura popular tradicional i en la mitologia clàssica
17. a) Els deu elements de l’illa Encantada descrits o esmentats en el fragment del conte meravellós
La Faula són aquests: el jardí, els arbres, els fruits, les flors, les fulles verdes dels tanys, els ocellets, un rierol, una font, un prat i un palau.
Nom Adjectiu aigua pura aigua límpida marbre blanc palau ric palau meravellós obra bella obra agradable
19. a) Aquests gossos tenen molta importància perquè són els dos germans del xeic, que havien estat transformats en llebrers com a càstig per haver intentat matar el germà petit.
b) Un cop la donzella Xahrazad ha presentat el protagonista, aquest mateix (el xeic dels gossos) passa a ser el narrador i dirigeix l’explicació al senyor dels genis.
c) El viatge és símbol de desgràcia.
d) Per posar a prova el germà més jove, la geni, amb un aspecte molt descurat, li demana que es casi amb ella: si el noi ho acceptava, volia dir que no jutjava les persones pel seu aspecte físic.
e) El jove va sentir compassió per aquella noia que li demanava matrimoni.
f) Els dos germans senten rancúnia quan veuen que el germà petit és feliç amb aquella noia. Per això decideixen matar-lo.
g) El personatge que es manifesta venjatiu és el geni. En canvi, el que es manifesta com a benefactor és el xeic.
h) La geni aconsegueix les seves dues voluntats demanant a la seva germana que transformi els dos germans en gossos llebrers.
i) Aquesta narració és un conte moral que intenta transmetre diverses lliçons. D’una banda, vol demostrar que en aquesta vida no s’ha de sentir enveja ni s’ha de voler el mal a ningú, ja que, després, pot ser que això es giri contra teu i ho acabis pagant. D’altra banda, també vol expressar la moralitat que no s’ha de ser venjatiu amb la resta de la gent i que, per molt que t’hagin fet mal, tu no has de respondre fent-ne encara més.
20. a) llavors b) mentre
c) per tant d) de seguida
e) al cap i a la fi
21. Personatges fantàstics com el geni; transformació dels germans en gossos.
Pàgina 19
22. a) Són objectes inventats per l’home.
b) Es dirigeixen cap a la natura, a la muntanya.
c) Les lamentacions, preguntes d’actualitat del que estava passant.
d) Resposta oberta.
23. 1. Els panys i els interruptors fan vaga, és a dir, els que estan tancats es neguen a posar-se en marxa i els que estan encesos no es tanquen.
2. Les plomes estilogràfiques aboquen el contingut de tinta al contacte amb el paper o es buiden a les butxaques.
3. Les sabates es descorden soles i causen caigudes.
4. Els rellotges es desfan i en surten engranatges.
e) Els encenedors i els llumins fallen tots alhora.
24. Resposta oberta.
25. Resposta oberta.
26. Resposta oberta.
Pàgina 21
TEXTOS FUNCIONALS
27. a) Un conte.
b) Una carta al director.
c) Una recepta de cuina.
d) Un treball de Socials.
e) Una notícia.
f) Un poema.
g) Un diari personal.
h) Un anunci publicitari.
i) Una entrada del diccionari.
j) Una predicció meteorològica.
k) Un debat electoral.
28. Resposta oberta.
29. Planificació: reflexionar per què es vol escriure; definir el tipus de destinatari; cercar informació en diferents tipus de fonts.
Redacció: distribuir les idees en paràgrafs; cohesionar les oracions.
Revisió: vigilar que no hi hagi faltes ortogràfiques; comprovar que el text s’entengui.
Pàgina 23
30. ODS (2) Resposta orientativa. L’alimentació saludable L’alimentació saludable és un dels temes que s’han anat posant més de moda en els últims temps i la seva presència en els mitjans de comunicació és constant. Però, en què consisteix una alimentació saludable?
31. Consells finals i beneficis d’una alimentació saludable.
32. Resposta oberta.
33. El text que resumeix el nus de la història és el primer.
34. Resposta oberta.
Pàgina 25
35. a) No hi ha progressió temàtica.
b) Contradicció.
c) Barreja d’idees diverses.
36. El primer paràgraf va de «La Lluna…» a «…massa de la Terra». (Títol: Característiques de la Lluna)
El segon paràgraf va de «La Lluna té un moviment…» a «…lluna nova». (Títol: Fases de la Lluna)
El tercer paràgraf va de «La Lluna no té atmosfera…» a «…fossilitzada». (Títol: Superfície)
El quart paràgraf va de «El 20 de juliol…» a «…els científics analitzen». (Títol: L’home a la Lluna)
37. a) Mart, anomenat de vegades el planeta vermell o roig, és el quart planeta del sistema solar. Aquest astre forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra). Té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma regular.
Pàgina 27
GRAMÀTICA
38. Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. L’oració típica consta d’un SN, que fa de subjecte, i un SV, que fa de predicat, units per la relació de concordança en persona i nombre
39. a) L’àrbitre del partit va amonestar els jugadors agressius. Acció del subjecte
b) El pont romànic és molt estret. Característica
c) Els pollancres creixen més de pressa que els roures. Procés
d) Els Jocs Olímpics de Barcelona es van celebrar l’any 1992. Esdeveniment
e) El gat dorm a la vora del foc. Estat
f) L’aigua bull a cent graus. Procés
40. F / V / F / F / V / F
41. a) tu (surts, et convertiràs)
b) jo (estic, tinc, puc aixecar-me)
c) vosaltres (patiu, aneu-vos-en)
d) nosaltres (sabem, podrem)
42. Han arribat aquests cromos al quiosc del barri.
Li han caigut aquests cromos de la butxaca dels pantalons.
M’interessen molt aquests cromos.
Pàgina 29
43. El nucli del predicat és el verb, que manté una relació de concordança amb el subjecte.
Hi ha dos tipus de predicats: el predicat verbal, que té el verb com a element principal, i el predicat no verbal, en què el verb fa d’enllaç entre el subjecte i l’atribut
44. L’Eva disposa de molts diners. 3
Aquest vaixell navega per tots els mars. 4
El jardiner poda els rosers. 1
M’agraden els espectacles de circ. 2
Ja surt el sol. 6
Aquest ninot és de neu. 7
M’hauries de prestar diners. 5
45. a) Els seus pares li han donat una gran sorpresa.
b) Han col·locat els llibres al prestatge.
c) Avui la Magda ha arribat del viatge a París d) La veïna del cinquè pis és advocada
e) Han arribat molts trens plens de turistes a l’estació de França
46. a) Aquella història era una mica rocambolesca
PNV
b) Un núvol de gambes fugia cap a la foscor de la mar. PV
c) La curiositat del peix Nicolau ha estat insaciable PNV
d) Aquella gruta era profunda i perillosa. PNV
e) Cada dia aguantava més hores sota l’aigua. PV
f) Els tripulants del vaixell ja l’havien avisat del perill. PV
g) Avui la mar sembla encalmada. PNV
h) D’aquest arbre, cauen moltes fulles. PV
j) L’home havia envellit molt els darrers mesos. PV
47.
a) Els arbres de fulla caduca dominen el paisatge
SN subjecte SV predicat concordança: 3a persona plural
b) La primavera ho enjoveneix tot
SN subjecte SV predicat
concordança: 3a persona singular
c) El vent i les pluges trenquen l’estabilitat hivernal
SN subjecte SV predicat
concordança: 3a persona plural
d) Les orenetes renoven els seus nius de fang
SN subjecte SV predicat
concordança: 3a persona plural
Pàgina 31
ORTOGRAFIA
48. Quan va fosquejar, en Nicolau va poder descobrir el misteri de la lluna. Es tractava del peix lluna, que s’havia acostat a la platja per menjar-se uns calamars. El peix lluna és ben pla i, quan sura de costat a la superfície de l’aigua, sembla talment el reflex de la lluna. Mentre mirava el curiós peix, va sortir de dins d’una cova un núvol vermellós de gambes petites.
49. Què esperaven d’ell, aquella gent? La vida l’havia tractat molt malament. Estava disposat a seguir endavant si això li havia de permetre de guanyar-se la
vida. Però de quina classe haurien de ser els serveis que havia de prestar allà? Tot tenia un límit… Hi havia perill. Què hi havia perdut, ell, al cor del continent negre? Però, també, no era millor allò que qualsevol altra ocupació en alguna de les Costes Brava, Blava o Groga? I si el que l’organització esperava d’ell era evitar el progrés dels negres? Com quedaria amb en Henry?
50. a) Per què no pares de bellugar-te? T’has d’estar ben quieta.
b) Creieu que ens en sortirem?; nosaltres no ho tenim gaire clar.
c) Quan aniràs a la consulta del dentista?… Fa massa que no hi vas.
d) —Per quin motiu em sento millor? —es va preguntar el noi.
e) Tens alguna idea? A mi no se m’acut res.
Dictat
Resposta oberta.
Pàgina 33
POSA’T A PROVA
1. a) Aprèn a controlar les emocions per atenuar els conflictes.
2. c) Donar-nos unes pautes que ens ajudin a actuar adequadament per evitar conflictes.
Notes
3. 1. Persones a qui pot interessar la tècnica del semàfor. 2. Objectiu que es persegueix aplicant la tècnica del semàfor. 3. Les tres fases o les tres activitats que exigeix la tècnica. 4. Com es pot convertir la tècnica en un hàbit.
4. Semàfor verd ➔ Actuar amb cura i empatia, tenir una actitud positiva.
Semàfor vermell ➔ Aturar-se quan un està sobrepassat per les emocions.
Semàfor groc ➔ Contenir el malestar, calmar-se i pensar la millor manera d’actuar.
5. Les emocions són agitacions anímiques intenses que ens empenyen a actuar.
